PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL 2019 · Estructura territorial ... Deia Kevin Lynch3 que no...

PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL

2019 – 2024, horitzó 2030

Equip redactor:

Joan Badia Font, arquitecte Maria Bonet Esteve, geògrafa Laura Collado Galán, arquitecta Oriol Serra Ureta, arquitecte Contracte i seguiment:

1

ÍNDEX

BLOC A. SABADELL 2018 ........................................................................................................ 7

1 INTRODUCCIÓ ...................................................................................................................................... 7 1.1 Marc legal ............................................................................................................................... 7 1.2 Objecte .................................................................................................................................... 8 1.3 Estructura del document ........................................................................................................ 8 1.4 Vigència del Pla ....................................................................................................................... 9 1.5 Procés participatiu del PLH ..................................................................................................... 9

2 ANÀLISI URBANA TERRITORIAL ............................................................................................................... 12 2.1 Localització i estructura territorial........................................................................................ 12 Estructura territorial .......................................................................................................................... 12 2.2 Rol del municipi a nivell metropolità .................................................................................... 17 2.3 Estructura de la població local i metropolitana .................................................................... 17 2.4 Projecció de la població i tipologia de llars, Sabadell 2030 .................................................. 20 2.5 La renda urbana del municipi i entorn metropolità .............................................................. 21

3 ANÀLISI DE LES CONDICIONS DE VIDA ...................................................................................................... 24 3.1 Llançaments per execució hipotecaria i de deutes de lloguer .............................................. 24 3.2 Oferta d'habitatge ................................................................................................................ 25

3.2.1 Volum i característiques de l'oferta ................................................................................................ 26 3.2.2 Preus i característiques de l'oferta per segment ............................................................................. 27 3.2.3 Preu Lloguer segons les fiances dipositades a INCASOL .................................................................. 31 3.2.4 Compravendes registrades ............................................................................................................. 32 3.2.5 Allotjaments turístics ...................................................................................................................... 35

3.3 Demanda .............................................................................................................................. 36 3.3.1 Demanda exclosa i cobertura de les necessitats d’habitatge ......................................................... 36 3.3.2 Sol∙licitants d’habitatge protegit ..................................................................................................... 38 3.3.3 Sol∙licitants d'habitatges d’emergències ......................................................................................... 40 3.3.4 Col∙lectius vulnerables, en risc d’exclusió residencial o sense llar .................................................. 40 3.3.5 Col∙lectius vulnerables per violència masclista ............................................................................... 41 3.3.6 Col∙lectius vulnerables, persones refugiades .................................................................................. 42

3.4 Tipologia de Llars .................................................................................................................. 42 4 PARC D’HABITATGE ............................................................................................................................. 44

4.1 Característiques generals del teixit residencial .................................................................... 44 4.2 Habitatge construït els darrers 20 anys ................................................................................ 51 4.3 Aproximació a l’estat del parc d’habitatge de la ciutat ........................................................ 54

4.3.1 Tipologies ........................................................................................................................................ 54 4.3.2 Antiguitat ........................................................................................................................................ 55 4.3.3 Inspecció tècnica dels edificis ......................................................................................................... 57 4.3.4 Superfície del habitatges ................................................................................................................. 61 4.3.5 Dèficits ............................................................................................................................................ 62

4.3.5.1 Estat de conservació i necessitats de rehabilitació ............................................................... 62 4.3.5.2 Accessibilitat física ................................................................................................................. 68 4.3.5.3 Habitatge buit ........................................................................................................................ 69 4.3.5.4 Solars buits ............................................................................................................................ 71 4.3.5.5 Infrahabitatge i Sobreocupació ............................................................................................. 71 4.3.5.6 Pobresa energètica ................................................................................................................ 73

4.4 Règim de tinença .................................................................................................................. 73 4.4.1 Lloguer ............................................................................................................................................ 73 4.4.2 Propietat ......................................................................................................................................... 73 4.4.3 Ocupació ......................................................................................................................................... 74 4.4.4 Altres formes de tinença ................................................................................................................. 77 4.4.5 Resum dels règims de tinença ......................................................................................................... 77

2

4.5 Parc destinat a polítiques socials .......................................................................................... 78 4.6 Entitats sense ànim de lucre i recursos residencials ............................................................. 79

5 PLANEJAMENT ................................................................................................................................... 84 5.1 Planejament Territorial i urbanístic supramunicipal ............................................................ 84

5.1.1 Planejament territorial i plans directors urbanístics ....................................................................... 84 5.1.2 Plans sectorials ................................................................................................................................ 90

5.2 Planejament urbanístic municipal ........................................................................................ 92 6 GESTIÓ URBANA DE L’HABITATGE ........................................................................................................... 97

6.1 Estat d’execució .................................................................................................................... 97 6.2 Potencial d’habitatges del municipi ...................................................................................... 97

7 INSTRUMENTS MUNICIPALS ................................................................................................................. 101 7.1 VIMUSA ............................................................................................................................... 101

7.1.1 Oficina Local d’Habitatge .............................................................................................................. 102 7.1.1.1 Registre sol∙licitants ............................................................................................................. 102 7.1.1.2 Borsa Municipal d’Habitatge (mediació, assequible, masoveria) ........................................ 103 7.1.1.3 Línies d’ajuts ........................................................................................................................ 104

7.2 Servei d'Habitatge .............................................................................................................. 105 7.2.1 Servei Habitadeute ........................................................................................................................ 105 7.2.2 Servei de Suport a Comunitats desestructurades ......................................................................... 106 7.2.3 Ús anòmal de l'habitatge .............................................................................................................. 106 7.2.4 Intervenció intensiva en l’àmbit de l’habitatge en àrees d’especial atenció ................................ 107 7.2.5 Dret de tanteig i retracte .............................................................................................................. 107

7.3 Servei d'Acció Social ............................................................................................................ 108 7.3.1 Serveis d'exclusió residencial ........................................................................................................ 108 7.3.2 Servei d'Urgències i Emergències Socials (SUES) ........................................................................... 109

7.4 Comissió mixta pel Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències

econòmiques i socials ...................................................................................................................... 109 7.5 Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge ........................................................................... 110

8 RESUM EXECUTIU DE LA DIAGNOSI I PRINCIPALS CONCLUSIONS .................................................................. 112

BLOC B. SABADELL 2030 .................................................................................................... 119

1 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE .............................................................................. 119 2 OBJECTIUS ESPECÍFICS I ACTUACIONS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE .......................................................... 120

2.1 Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH ... 120 2.2 Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret ............................................... 140 2.3 Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer ............................................... 159 2.4 Implementar polítiques per la rehabilitació i millora de la qualitat del parc d'habitatge

existent 182 2.5 Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge ................... 195 2.6 Promoure altres models d’accés a l’habitatge ................................................................... 206 2.7 Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques ........................................... 212

3 RESUM ECONÒMIC I CALENDARI ................................................................................................. 218 4 EXECUCIÓ DEL PLA ............................................................................................................................ 224

4.1 Gestió .................................................................................................................................. 224 4.2 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació ......................................................... 225

ANNEX .............................................................................................................................. 228

1 TAULES I GRÀFICS ............................................................................................................................. 229 2 TAULES DE PARTICIPACIÓ ................................................................................................................... 234 3 INFORME DE L'ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ ........................................................................................... 235 4 GLOSARI ......................................................................................................................................... 236

3

Les polítiques d’habitatge com a base per avançar cap al dret a la ciutat

Tardor de 2018, just fa deu anys de la principal crisi financera i social del segle XXI. La crisi de

“Lehman Brothers” de 2008 va suposar un impacte social sense precedents, especialment en el

sector immobiliari com a conseqüència directe dels processos especulatius dels capitals ficticis.

En bona mesura, gràcies als condicionants per l’accés al crèdit i les condicions fraudulentes en

les concessions de compra de béns immobiliaris. Així com també, gràcies a unes polítiques de

“laissez faire” de liberalització del sòl.

El concepte de drets humans estableix que tot ésser humà posseeix uns drets universals,

inalienables i inherents, independentment de la seva nacionalitat, ètnia o religió, i també de la

llei vigent en cada lloc i moment. Són el reconeixement de la capacitat humana d’exercir unes

facultats i llibertats bàsiques per garantir una vida digna. Aquests drets no poden ser

concedits per ningú, no poden ser limitats, canviats o venuts, són universals per a tothom, i

tan sols poden ser assegurats o violats1.

La noció original dels drets humans basada en la ideologia burgesa de l’individualisme filosòfic i

del liberalisme econòmic, pren una nova dimensió després de la Segona Guerra Mundial. Els

drets humans adopten un caire social incorporant drets com el dret al treball, a la sanitat o a

l’educació. És un gir orientat a lluitar contra les pèssimes condicions de les classes

treballadores, per incloure les lluites sindicals obreres, garantir el dret a la vaga i afavorir

condicions laborals acceptables. Aquest és un procés que culmina amb la Declaració Universal

dels Drets Humans (DUDH) l’any 1948. L’Organització de les Nacions Unides (ONU), creada

l’any 1945, proclamà la Declaració (DUDH) en la seva assemblea general, la convertí en un text

de referència jurídica internacional i creà diverses institucions i dispositius per a la seva

promoció i garantia2.

Declaració Universal dels Drets Humans, 1948, article 25.

1. Tota persona te dret a un nivell de vida que asseguri, per a si i la seva família, la salut i el

benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis

socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d’atur, malaltia, incapacitat, viduïtat,

vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.

Actualment, és un fet que el model econòmic de finals del segle XX i principis del XXI ha canviat

l'accés a l'habitatge. Mentre als anys 1970, l’accés a un habitatge era majoritàriament en règim

de lloguer, a finals dels anys 1990 la dinàmica canvia dràsticament l’accés a l’habitatge respon

al règim de propietat gràcies a les suposades facilitats financeres pel conjunt de la població.

Aquesta realitat porta, al plantejament de la qüestió fonamental a la qual ha de respondre un

pla local d’habitatge: o a l’aposta pel sector públic i l'interès general; o a l'afavoriment de la

propietat privada. El Pla que teniu a les mans pretén dotar l’Ajuntament de Sabadell d’un

programa clar que determini unes polítiques públiques amb un marc legal que ha d’assegurar

els drets contemplats per la DUDH i les condicions de vida dignes donant sortida a les lluites i

realitats actuals en la resolució de les problemàtiques en habitatge a la ciutat.

Deia Kevin Lynch3 que no som simples espectadors de l’espectacle urbà, cal prendre part, i

especialment cal prendre part en una de les unitats fonamentals que construeixen i

1 I. Catalunya. Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans II. Títol III. Col·lecció: Materials de pau i drets humans ; 15 1. Dret a l’habitatge – Catalunya 2. Dret a l’habitatge 342.737 2 Ídem 3 The Image of the City. Lynch, K

4

transformen les ciutats, l’habitatge. Aquest Pla Local d’Habitatge pretén només establir una

diagnosi clara i un programa d’actuació amb calendari i pressupost pel període 2019 – 2024,

sinó que també vol assentar les bases de la transformació i la gestió de la ciutat construïda.

D’una banda, aquest PLH es marca com a primer objectiu estratègic garantir l’accés

l’habitatge de forma universal a la nostra ciutat, entenent que tota política contrària suposa

anar contra la declaració universal dels drets humans. En bona mesura, doncs, el dret a

l’habitatge ha de quedar garantit com un dels pilars fonamentals del dret a la ciutat s’entén

com l’accés a un habitatge digne on s’haurien d’assegurar els aspectes integrals que li són

comuns: sostre, energia, aigua, accessibilitat, seguretat i el conjunt de condicions que

circumscriuen l’hàbitat que envolta l’habitatge sigui quin sigui el barri o territori on s’assentin.

I d’altra banda, aquest PLH té un segon objectiu estratègic, fonamentat en la capacitat de

dotar l'administració local de recursos per resoldre i ser proactiva davant les situacions

quotidianes, amb la clara voluntat de recuperar la funció social i tornar a l'habitatge el seu

valor d'ús. Per consegüent, en les polítiques d’habitatge cal triar un dels dos camins possibles,

o l’habitatge es tracta com un bé amb valor de canvi o com un bé amb valor d’ús. És a dir, si es

tracta l’habitatge com una mercaderia o bé si es fonamenten les polítiques d’habitatge en la

seva funció social, garantint l’accés a l’habitatge de forma universal.

Parafrasejant Manuel de Solà‐Morales, a Sabadell ens trobem en un context ben comú entre

les ciutats contemporànies on situacions que sovint són presentades com un problema, no

tenen cap més problema que la seva mala planificació4, o pitjor, la seva no planificació

voluntària, la qual cosa ha portat a situacions d’emergència residencial com les d’aquest

principi de segle XXI.

Aquest Pla explicita en el seu si la importància de la diagnosi i desenvolupa propostes

concretes amb visió 2030, en un total de set objectius específics, amb la voluntat de programar

d’acord amb objectius bàsics: regular el mercat immobiliari i el dret a la ciutat.

1. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA: REVISIÓ DEL POUM I GESTIÓ DEL PMSH

2. MILLORAR LES CONDICIONS DE VIDA AMB L'HABITATGE COM A DRET

3. AUGMENTAR I REGULAR EL PARC D'HABITATGES PÚBLIC DE LLOGUER I EL FONS

D'HABITATGE SOCIAL

4. IMPLEMENTAR POLÍTIQUES PER LA REHABILITACIÓ I MILLORA DE LA QUALITAT DEL

PARC D'HABITATGE EXISTENT

5. CONSOLIDAR I MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN MATÈRIA

D'HABITATGE

6. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE

7. ELEVAR I COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Una dels condicions essencials en el desenvolupament d’un pla d’habitatge respon a la

planificació i ordenació urbanística de la ciutat. Les condicions de vida de la ciutadania es

poden explicar, en bona mesura, per les responsabilitats que es desprenen de la polítiques

urbanes en la millora o l’empitjorament de la desigualtat. Així mateix, es determina i es

defineix el projecte de ciutat, per la qual cosa el Pla es fonamenta en els punts de partida de

qualsevol política dirigida a la millora de les condicions de vida o les polítiques dirigides a

l’eradicació de les desigualtats.

4 A Matter of Things. Solà‐Morales, Manuel de

5

Donar resposta a través de la planificació suposa afrontar amb ple coneixement la realitat

quotidiana que radica en la vida urbana del dia a dia per a moltes unitats de convivència

sabadellenques, i de fins a quin punt les seves vides encara avui depenen de la sort de néixer

en un barri o en un altre, de formar part d’un entorn concret o un altre, d’actuar des d’una

posició privilegiada o no, en poques paraules formar part d’una classe social o una altra. Així

doncs, les responsabilitats de l’urbanisme i el paper de les lleis en la conjuntura actual s’han de

situar al terreny dels valors, i de com els fonaments tècnics poden fer‐ho possible d’acord amb

l’agenda urbana 2030.

Per la millora de les condicions de vida, el sector públic ha de superar el paper d’espectador

passiu respecte el mercat immobiliari i s’ha comprometre a adoptar mesures orientades a

l’existència d’habitatges assequibles suficients i adequats per a la població5.

Aquest és un pla amb clara vocació de no només superar la fase d’espectadora de

l’administració pública, sinó de ser un agent proactiu i avançar‐se a les circumstàncies per la

qual cosa es proposa una clara incidència en el parc d’habitatge de la ciutat i una aposta clara

per la millora dels serveis ordinaris en matèria d’habitatge. És a dir, accions clares que

garanteixin l’accés a un habitatge digne, d’acord amb l’article 25 de la DUDH, l’article 47 de la

constitució de l’estat espanyol i la llei 18/2007 del Parlament de Catalunya.

Així mateix, el pla proposa anar més enllà de l’àmbit local i des del PLH com es determina

també en la Llei 18/2007 fer plantejaments supralocals a nivell de planificació, elevant

propostes a administracions superiors, plantejant debats estructurals (IBI i habitatge buit),

promovent nova normativa per la qualificació de sòl per a desenvolupament exclusiu de sòl de

lloguer, etc. I per tant, promovent la modificació de les lleis del sòl (estatal) i d’urbanisme

(autonòmica), i alhora exigir l’agilització de la redacció de reglaments administratius per

l'aplicació de lleis com la 18/2007 o la 24/2015, o com el Decret 1/2015.

Regidoria d’Habitatge 10 de desembre de 2018, Sabadell

5 Llei 18/2007

7

Bloc A. Sabadell 2018

1 INTRODUCCIÓ

L'Ajuntament de Sabadell va aprovar en el Ple de l’Ajuntament el 26 de setembre de 2008 el

Pla Local de l’Habitatge 2008‐2014 (PLH) i plantejava diferents objectius, entre els quals

disposar d’un registre únic, reorientar les promocions públiques cap al lloguer, la creació

d’habitatges dotacionals, la promoció residencial i de convivència en determinats barris, entre

d'altres. Aquests elements mantenen la vigència del PLH com a instrument de referència però

és cert que, d'ençà la seva aprovació, la realitat a la qual es referia ha experimentat un canvi

notable.

Així doncs, tot i que una part dels elements d’anàlisi dels quals partia l'anterior PLH segueixen vigents, el període d'aplicació de 6 anys ha finalitzat i es considera necessari realitzar un nou Pla local d'habitatge que permeti introduir d'una banda les modificacions legals que afecten les polítiques d’habitatge i per altra banda que plantegi un full de ruta amb uns compromisos a curt termini però també a un horitzó més llarg (2030).

1.1 Marc legal

El Pla Local d’Habitatge es redacta dins del marc del desenvolupament de les competències

que la Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya i la legislació de règim local atorguen als

ajuntaments per a dissenyar i desenvolupar polítiques i actuacions en matèria d’habitatge; i de

la definició d’aquest instrument que es conté en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del Dret a

l’Habitatge de Catalunya i, de manera complementària, en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26

de juliol, d’aprovació del Text Refós de la Llei d’Urbanisme de Catalunya i el Decret 305/2006

de 18 de juliol pel que s’aprova el seu Reglament.

En efecte, l’article 84 de l’Estatut de Catalunya estableix que els governs locals tenen

competències pròpies sobre la planificació, la programació i la gestió de l’habitatge públic i la

participació en la planificació en sòl municipal de l’habitatge de protecció oficial.

Pel que fa a la Llei del Dret a l’Habitatge, en el seu article 11 inclou als Plans Locals d’Habitatge

entre els instruments de planificació i programació d’habitatge; i en el seu article 14 els

defineix com els instruments que determinen les propostes i compromisos municipals en

política d’habitatge i constitueixen la proposta marc per a concertar polítiques d’habitatge

amb l’administració de la Generalitat.

També el Reglament de la Llei d’Urbanisme, en l’article 69.4, equipara el Pla Local d’Habitatge

a la Memòria Social dels Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, sempre que continguin tots

els aspectes relacionats en l’esmentat article.

Paral∙lelament, el present PLH introdueix la perspectiva de gènere d'acord amb la Llei 17/2015,

del 21 de juliol, d'igualtat efectiva de dones i homes, concretament en el seu article 53.

8

1.2 Objecte

El present Pla té una doble naturalesa. D’una part, constitueix l’instrument de planificació i

programació de les polítiques municipals en matèria d’habitatge, en aplicació de les

competències pròpies de l’ajuntament. I, d’altra banda, constitueix també un instrument de

planificació i programació en desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de

determinar les propostes municipals en política d’habitatge i constituir la proposta marc per a

concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya, tal com ve definit en els

articles 10 i 14 de la Llei del Dret a l’Habitatge.

A diferència de les figures de planejament urbanístic reglades, un Pla Local d’Habitatge és un

document viu, amb un òrgan de supervisió i seguiment perfectament establert que podrà

redefinir les estratègies d’actuació al llarg del seu període de vigència si la realitat del municipi

es desvia considerablement dels objectius fixats inicialment.

1.3 Estructura del document

El Pla Local d’Habitatge (PLH) és un document tècnic que té com a finalitats, d’una part definir

les polítiques locals d’habitatge, i d’altre possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre

la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments.

El contingut del present Pla Local d’Habitatge s’ajusta al definit per als PLH en l’article 14 de la

Llei 18/2007 i articula els continguts en dos apartats clarament diferenciats: un primer bloc

d'anàlisi i diagnosi de l'estat de l'habitatge al municipi i un segon bloc referit al pla d'acció; i un

tercer apartat d'annex.

El primer bloc (A) s'estructura amb en set capítols: Anàlisi urbana territorial, per tal

d'identificar l'impacte del model territorial en el marc de l'habitatge local; Anàlisi de les

condicions de vida, dirigit a identificar les problemàtiques de la població del municipi amb

relació a l'habitatge; El parc d'habitatges, dirigit a identificar les problemàtiques i necessitats

d'estat i d'ús dels edificis d'habitatges; El planejament urbanístic i instruments municipals,

enfocat a l'anàlisi del planejament vigent i els recursos i la capacitat d'intervenció de

l'Ajuntament; Gestió urbana de l'habitatge, destinat a identificar el potencial del sòl residencial

municipal i les seves previsions d'execució; i finalment un apartat de conclusions de l'anàlisi i

de resum executiu a mode de diagnosi.

El segon bloc (B) articula la dimensió propositiva del PLH en tres nivells que es relacionen entre

ells: un primer de caràcter polític i estratègic; un segon més tècnic i operatiu (objectius

específics, programes, actuacions, calendari i finançament), i un tercer destinat a definir

l'execució del pla (identificació dels agents i gestors, seguiment i avaluació del PLH).

La part programàtica del PLH pretén guiar l'acció municipal en matèria d'habitatge durant els

sis anys següents a la seva aprovació, tenint sempre present l'horitzó 2030, per poder

identificar i programar les actuacions futures però en cap cas no podran entendre’s com a

compromisos municipals en quant el seu desenvolupament final depèn de moltes variables

que sovint van més enllà de les pròpies competències del consistori (conjuntura econòmica

global, processos de desenvolupament urbanístic, gestió urbanística o promoció d’habitatges

d’iniciativa privada, dificultats de finançament de les promocions tant públiques com privades,

etc).

9

El tercer bloc es correspon amb l'Annex, en el qual s'hi incorporen els plànols informatius i

propositius del Pla així com els resum de les diferents taules de participació i els resultats de

l'enquesta, i finalment un glossari dels principals conceptes que apareixen en el document.

1.4 Vigència del Pla

El Pla Local d’Habitatge de Sabadell tindrà un període de vigència de sis anys (2019‐2024). A

partir de la finalització de la seva vigència, l’Ajuntament haurà de procedir a la seva revisió.

Es consideraran motius per a la seva revisió anticipada abans d’haver transcorregut la totalitat

del període de vigència, els següents:

- Que s’aprovin lleis, normatives, disposicions o plans de rang superior que així ho disposin o que afectin a aspectes substancials del PLH.

- Que s’aprovi un nou planejament urbanístic municipal, o bé que s’aprovin modificacions o plans derivats que afectin substancialment les determinacions del PLH.

- Que, un cop transcorregut un mínim de tres anys d’aplicació, es produeixi una desviació manifesta entre les previsions demogràfiques i de necessitats d’habitatge realitzades i la realitat.

- Que, un cop transcorregut com a mínim el mateix període, es produeixi un incompliment manifest dels terminis i previsions d’execució de les actuacions programades.

- Que l’ajuntament consideri, de manera motivada, que el PLH ha deixat de ser un instrument adequat per a determinar les propostes i compromisos municipals en matèria d’habitatge.

1.5 Procés participatiu del PLH

La redacció del Pla local d'habitatge ha comptat amb un procés participatiu dut a terme entre

el juliol i l'octubre de 2018, el qual s'ha estructurat a diferents nivells: participació interna,

grups d'interès, ciutadania en general, entrevistes individualitzades.

1. Participació interna

S'ha creat una comissió de seguiment per al procés de redacció del PLH amb la funció de fer el

seguiment dels documents que es van lliurant per part de l'equip redactor així com

proporcionar la informació necessària pel bon desenvolupament del treball. Aquesta comissió

ha estat formada per:

Glòria Rubio. Regidora d’Habitatge

Jordi Núñez. Gerent de Vimusa i coordinador del PLH

Adam Bonnín, assessor d’alcaldia i habitatge

Anna Vivas. Cap del servei d’Habitatge

Francesc Bassas. Arquitecte de Vimusa

10

2. Grups d'interès

S'han organitzat diverses taules rodones amb grups/col∙lectius específics que tenen una

incidència en l'àmbit de l'habitatge en el municipi. L'objectiu d'aquestes taules ha estat

obtenir una visió de la situació actual de l'habitatge a Sabadell per tal d'obtenir fortaleses i

oportunitats així com mancances i debilitats, i fer propostes pels propers anys.

Entre els mesos de juliol i octubre de 2018 s'han realitzat 12 taules de participació agrupades

amb els següents grups d'interès:

Administradors de finques, Agents de la propietat immobiliària, cambra de comerç i

entitats financeres o els seus gestors immobiliaris o servicers

Representants dels col∙legis professionals

Representants d'entitats socials

Representants de les taules de diversitat i interculturalitat

Representants dels grups polítics municipals

Representants de les AAVV de la ciutat i de la FAV de Sabadell

Representants de comunitats de veïnatge en acompanyament per part del servei

d’habitatge

Dependència i accessibilitat

Representants de grups organitzats de joves

Representants d’entitats de gent gran

Arquitectes que treballen en l'àmbit de Sabadell

3. Ciutadania en general

Amb la finalitat que la ciutadania en general tingui un espai per expressar la seva opinió i punts

de vista en matèria d'habitatge s'ha elaborat un qüestionari que aborda els principals punts

d'interès de la diagnosi així com un apartat de caràcter més propositiu. La recollida d'opinió

s'ha portat a terme d'una banda des de la plataforma web Decidim Sabadell on es van recollir

89 respostes, per altra banda, es van instal∙lar bústies a l'Oficina local d'habitatge i a les cinc

Oficines d'atenció ciutadana en que es van obtenir 70 respostes, i finalment es va contractar

una empresa externa (Gesop) que va realitzar el qüestionari a 1.000 persones a peu de carrer.

4. Entrevistes individualitzades

S'han realitzat entrevistes semiestructurades a persones clau en matèria d'habitatge del propi

Consistori de Sabadell amb l'objectiu d'obtenir una reflexió dels que s'ha fet al municipi els

darrers anys així com una visió de l'habitatge a nivell supramunicipal i territorial, i de les seves

perspectives de cara als propers anys.

11

Entrevistes internes:

Maties Serracant, alcalde de Sabadell

Glòria Rubio, regidora d'habitatge

Adam Bonnín, assessor d’alcaldia i habitatge

Juli Fernàndez, regidor d'urbanisme

Jordi Núñez. Gerent de Vimusa

Anna Vivas. Cap del Servei d'habitatge

Josep Torras. cap del servei de Planificació urbanística

Xavier Ludevid, coordinador de l’àrea d'urbanisme

Tomàs de Castro, cap de l'oficina del POUM

12

2 ANÀLISI URBANA TERRITORIAL

2.1 Localització i estructura territorial

Estructura territorial

El municipi de Sabadell, amb una extensió de 37,98 km2, 209.931 habitants (Idescat 2017) i a

una altitud de 190 metres sobre el nivell del mar, es troba situat al centre de la comarca del

Vallès Occidental, a uns 20,6 Km al nord‐est de Barcelona ciutat. Limita pel nord amb Castellar

del Vallès i Sentmenat; a l’oest amb Terrassa i Sant Quirze de Vallès; a l’est amb Polinyà i Santa

Perpètua de Mogoda, i al sud amb Barberà del Vallès, Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

Sabadell es situa a la Plana del Vallès, sense accidents geogràfics destacables, només el riu

Ripoll, el qual travessa el terme municipal per la part est al llarg de 7 km en sentit nord‐sud. El

Ripoll neix al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i s’uneix al riu Besòs al municipi de

Montcada i Reixac. La situació del riu, prop de la ciutat, li confereix la singularitat de ser el punt

de contacte entre l’espai urbà i el medi natural.

Sabadell ha tingut sempre una estreta relació amb el riu Ripoll. Inicialment com a suport de

l’horta agrícola situada a la vall del riu; posteriorment amb activitats preindustrials referents a

molins paperers i fariners; i durant els segles XIX i XX pel procés d’industrialització del riu, el

qual era necessari per als processos tèxtils dels vapors i les fàbriques tèxtils, activitat

productiva, econòmica i cultural que ha definit la identitat del municipi.

Aquest període industrial durant el segle XX juntament amb la major explotació de l’aqüífer del

riu, van trencar l’equilibri que durant segles s’havia mantingut entre l’activitat agrícola, la

industria, l’oci i els recursos naturals. A més a més, la contaminació de les aigües va comportar

que durant la segona meitat del segle XX la ciutat donés l’esquena al riu i es esdevingués el

límit est de sòl urbà. Així doncs, a la banda est del riu es troba el sòl no urbanitzable, a

excepció dels barris de Torre Romeu, Poblenou i el sector industrial de Can Roqueta i en canvi,

a la banda oest, és on es troben els nous sectors a desenvolupar com Can Llong, Can Gambús,

Sector Cifuentes, Sant Pau de Riu Sec, etc. més en relació amb la trama urbana existent i amb

les infraestructures de comunicació.

A la part occidental del terme municipal es troba el Parc Agrari, delimitat pels barris de Can

Gambús, Castellarnau, Ca n’Oriac i el terme de Terrassa. És un espai agroforestal protegit no

urbanitzable de 586 hectàrees que té com a objectiu preservar el territori i garantir la

continuïtat en el terme de Sabadell de l’activitat agrícola i ramadera.

Estructura urbana

Respecte a la morfologia de Sabadell, el municipi és una ciutat compacta pel que fa a

l’ocupació del territori, és a dir, el seu teixit edificat conforma un continu. Només els nuclis de

Poblenou i Torre Romeu a l’altra banda del riu són els que es troben separats de la trama

urbana de la ciutat.

La divisió territorial del municipi és en 40 barris, que conformen 19 sectors i a la seva vegada

s’agrupen en set districtes. La població es distribueix de forma heterogènia. La zona més

cèntrica està formada pels sectors Centre, Creu Alta i Concòrdia on la densitat es troba per

sobre del 10.000 habitants/km2. Al voltant de la zona cèntrica els sectors del nord i el sud són

13

els que destaquen per una major densitat. Per ordre creixent són: Sud, Sant Oleguer, Ca

N’Oriac i Can Rull, on la densitat sobrepassa els 15.000 habitants/Km2. Es sector Creu de

Barberà és el que registra més densitat amb més de 25.000 habitants/Km2. Els sectors de les

zones est i oest són els que tenen una menor densitat, donat que són les zones industrials i les

zones residencials de posterior creixement.

El sòl urbà es concentra a la part central i sud del terme municipal, en contacte amb el

municipi de Barberà del Vallès, amb el qual s’estableix una continuïtat del teixit edificat. El sòl

urbanitzable i no urbanitzable ocupen una corona concèntrica al sòl urbà, però els sectors de

desenvolupament es situen a la banda oest del municipi, tal i com s'ha mencionat

anteriorment, de manera que quan es consolidin com a sòl urbà pràcticament definiran un

teixit edificat continu fins als termes de Sant Quirze i Badia del Vallès.

Les següents imatges aèries permeten observar l’evolució del municipi des de mitjans de segle

fins a l’actualitat.

1946 1990

2000 2016

Mobilitat

Xarxa viaria

De la xarxa viària interurbana, la via més importat és l’autopista C‐58 (anomenada l’autopista

del Vallès) que transcorre de forma tangencial pel límit oest del terme municipal. Aquesta via

és l’accés principal a la ciutat amb una circulació de 90.000 vehicles/dia. La resta de vies

14

d’accés a la ciutat tenen una fluència menor i, ordenades en importància de volum, són les

següents:

Carretera BV‐1414 procedent de Sant Cugat, segon accés més important ja que és

l’accés Sabadell‐Sud des de l’autopista C‐58.

Carretera N‐150, procedent de Terrassa (oest) i Barberà (sud).

Carretera B‐124, d’accés a Castellar del Vallès.

Carretera B‐140, d’accés a Santa Perpètua de Mogoda i Polinyà.

Carretera C‐155, procedent de Granollers, Palau de Plegamans i Polinyà.

Carretera BV‐1248, d’accés a Matadepera.

Carretera B‐1413, direcció a Caldes de Montbui (nord‐est) i Rubí (sud‐oest).

Respecte a l’estructura viària interna del municipi les vies amb més intensitat rodada són la

Gran Via, la Rambla Ibèria i l’avinguda Francesc Macià, així com també els carrers Joaquim

Blume i Joanot Martorell, que actuen com a connexions de la xarxa viària principal. Totes elles

15

superen o es troben al voltant dels 30.000 vehicles/dia segons dades del Pla de mobilitat

urbana del 20106.

Destaca també com a via principal l’eix que suposa la Rambla – Passeig Manresa – Via

Massagué – Avinguda Onze de Setembre, que té continuïtat cap al nord amb la carretera B‐124

de Castellar del Vallès i pel sud amb la N‐150 direcció Barberà del Vallès; i també l'eix

Concòrdia i avinguda Matadepera. Transversalment, les vies principals són l’avinguda

Zamenhof al nord, i el passeig del Comerç i el passeig d’Espronceda, al sud.

Transport públic

S’ha de destacar la connexió amb Barcelona a través de la línia de Ferrocarrils de la Generalitat

de Catalunya, la línia S2 del metro del Vallès. Actualment la línia s’ha perllongat incorporant les

estacions: Creu Alta, Sabadell Nord i Sabadell Parc del Nord, que es sumen a les dues ja

existents de Can Feu| Gràcia i Sabadell Plaça Major.

Sabadell disposa de tres parades de RENFE al municipi: Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell

Nord; les dues darreres amb interconnexió amb els FGC. Les línies que hi transcorren són la R4

– St. Vicenç de Calders – Manresa (per Vilafranca del Penedès) i la R12 – L’Hospitalet de

Llobregat – Lleida (per Manresa).

Respecte a la xarxa d’autobusos urbans Sabadell compta amb 16 línies operatives els dies

laborals i 6 línies que funcionen els festius; i a més a més, s’afegeix una línia durant el període

no lectiu. Es cobreix quasi la totalitat dels barris residencials del municipi, a excepció de la zona

de Can Gambús on el transport públic encara no hi té parada dins el sector sinó als límits.

Altrament el municipi disposa d’una extensa xarxa d’autobusos interurbans. Aquesta permet la

connexió de Sabadell tant a nivell comarcal com intercomarcal. L’estació d’autobusos de la

plaça Sant Antoni Llonch és el lloc de pas de la majoria de línies interurbanes.

Respecte al transport públic interurbà, són els districtes que es troben més a l’oest (districte 3,

districte 4 i districte 5) els que tenen una menor oferta de transport. El districte 3 és més

accessible gràcies a la nova parada de Sabadell Parc del Nord. La resta de districtes només

tenen proximitat a aquelles parades de les línies que surten en aquesta direcció cap a altres

municipis com Terrassa i Matadepera. El districte 7 es troba sense cobertura de tren i només

passen per la B‐155 els autobusos interurbans que es dirigeixen a Palau i Polinyà i a Sentmenat

i Caldes de Montbui.

6 Actualment s'està redactant el Pla de mobilitat Urbana Sostenible de Sabadell (PMUS)

16

Línies interurbanes de bus i parades de Ferrocarrils de la Generalitat i Renfe Rodalies

Xarxa per a bicicletes

La xarxa actual per a bicicletes disposa de les següents infraestructures:

Tipologia Longitud Carrils urbans bidireccionals 29 km

Carrils urbans unidireccionals 21 km

Carrers de prioritat invertida 14 km

Zones 30 131 km

Carrils periurbans del Ripoll i del Rodal 56 km

Els carrils estrictament bici es concentren principalment a l’eix del Ripoll, en itineraris

recreatius, i a la zona occidental del municipi, que, si s’afegeixen les zones 30 del municipi, es

17

cobreix una bona part del municipi. És precisament en el cas del nucli antic, eixample i zones

residencials entre mitgeres es fa difícil la nova creació de nous carrils degut a la secció de les

vies i la competència d’usos, s’opta per opcions com zones de prioritat invertida o zones de

pacificació del trànsit, com les zones 30.

2.2 Rol del municipi a nivell metropolità

Sabadell forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona, la qual aglutina el 68% de la

població catalana. Dins d’aquesta, la ciutat de Sabadell és un dels nuclis secundaris que formen

l’estructura polinuclear de la regió metropolitana de Barcelona juntament amb l’Hospitalet de

Llobregat, Terrassa, Badalona, Mataró i Santa Coloma de Gramanet. En població, és el cinquè

municipi de Catalunya amb la xifra 209.931 habitants

Sabadell es defineix tant en el Pla Territorial General de Catalunya com al Pla Territorial

Metropolità com una polaritat metropolitana en relació amb la ciutat de Barcelona i

conseqüentment una ciutat que ajuda a reequilibrar i descongestionar l’àmbit de Barcelona.

En aquest sentit, les dinàmiques que es produeixen a la ciutat comtal afecten directament a la

ciutat i per tant també en la demanda d'habitatge i el preu d'aquest.

Segons el Pla de Mobilitat Urbana de l'any 2010, un 74,2% dels desplaçament de mobilitat

obligada són desplaçaments interns, front un 23,4% que són desplaçaments de connexió i un

2,4% en desplaçaments externs. Aquest percentatge de desplaçaments interns ens mostra la

proporció d’autocontenció del municipi que determina la dependència del municipi respecte a

altres. En el cas de Sabadell aquesta xifra és lleugerament superior a la de la mitjana de la

Regió Metropolitana de Barcelona.

Dels desplaçaments de connexió els municipis amb més moviments amb Sabadell, per ordre

d’importància, són Barcelona, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Terrassa i Cerdanyola

del Vallès.

2.3 Estructura de la població local i metropolitana

A gener de 2017 Sabadell tenia una població de 210.099 habitants, un 51,3% dones i un 48,6%

homes, sent la cinquena ciutat catalana en nombre de població.

La dinàmica poblacional dels darrers anys mostra un creixement important entre el 2000 i el

2010 de l'entorn dels 2.600 nous residents anuals mentre que a partir d'aquest darrer any la

ciutat experimenta una reducció del ritme de creixement i entre el 2010 i el 2017 els nous

efectius anuals es situen al voltant dels 500. Els anys 2013 i 2014 la ciutat va tenir un

creixement negatiu, és a dir, va experimentar una pèrdua de població mentre que a partir del

2016 es detecta un canvi de tendència en que Sabadell passa a créixer en nombre d'habitants

al ritme d'uns 1.100 l'any.

18

Font: Ajuntament de Sabadell

Dins l'àmbit metropolità, Sabadell té un pes poblacional del 4,4% i dins la comarca del Vallès

Occidental del 23%. La piràmide de població mostra una estructura madura, amb una edat

mitjana de 41,6 anys, 1,5 punts per sobre la mitjana comarcal i 1 punt per sota del conjunt de

l'àmbit metropolità.

La comparació amb els altres àmbits permet observar que la ciutat de Sabadell presenta en

general una estructura més envellida que el conjunt de l'àmbit metropolità així com un

aprimament de la piràmide en les franges d'edat joves d'entre 25 i 30 anys així com entre 40 i

50 anys en relació tant amb la resta de la comarca com de l'àmbit metropolità.

Font: Ajuntament de Sabadell i Idescat

19

Densitat d'habitants per sectors

El moviment migratori ha té un impacte directe en el creixement poblacional de Sabadell i en

la seva estructura. El municipi ha estat principalment receptor de població, especialment en

les diferents onades migratòries que hi ha hagut al país, l'una de persones procedents de

diferents municipis de l'estat espanyol (anys 60‐70) i l'altra a finals dels anys noranta principis

del 2000 de persones procedents de països fora de la Unió Europea.

A més a més, l'entrada de població de l'Àrea Metropolitana de Barcelona cercant preus de

l’habitatge més econòmic que en les seves poblacions d’origen ha estat i continua sent

rellevant. A principis de segle aquestes migracions internes eren en termes absoluts molt

inferiors a les externes, si bé entre el 2010‐2014 aquestes es van mantenir mentre que les

externes van experimentar saldos negatius.

L'arribada de població es troba compensada, en part, per la sortida de població sabadellenca

cap a altres ciutats de la comarca com Castellar del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat,

Terrassa,... cercant uns menors preus de l’habitatge o una millora residencial.

20

‐1.500

‐1.000

‐500

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Evolució del saldo migratori a Sabadell

saldo migratori intern saldo migratori estat espanyol saldo migratori extern

Font: elaboració pròpia a partir d'Idescat

2.4 Projecció de la població i tipologia de llars, Sabadell 2030

Pel càlcul de les projeccions de població s'han emprat diferents fonts i comparat entre elles

per tal de determinar l'escenari previsible més versemblant pels propers 6 anys.

El Pla general d'ordenació de Sabadell de 1983 esmentava que la seva revisió respecte

el Pla anterior del 1978 no era conseqüència del desbordament o superació de les

previsions de creixement demogràfic ja que el Pla era excessivament generós en

previsions de sòl.

El Pla territorial sectorial de l'habitatge preveu un creixement positiu en els diferents

escenaris i amb una distribució territorial de la demanda residencial de primer

habitatge que seguirà bàsicament l'esquema de distribució de la població i dels

creixement més dinàmics, amb una intensitat destacada ala comarca del Barcelonès.

Tenint en consideració l'escenari alt, la població de Sabadell podria arribar als 226.081

habitants l'any 2030, amb un increment de 1.232 persones anuals i fins a 1.444 llars

anuals. En aquest sentit, mencionar que degut la progressiva atomització de les llars

(envelliment i canvis en les estructures familiars) les projeccions del PTSH preveuen un

increment de llars en major mesura que la població. Pel que fa l’escenari mitjà, es

considera que quedarà superat per les dinàmiques del municipi però a nivell

instrumental es considera i suposaria arribar als 220.787 habitants el 2030 amb un

creixement anual de 825 persones i 1.004 llars.

Baix 2030 Mitjà 2030 Alt 2030

Sabadell. Població 188.780 220.787 226.081

Sabadell. Llars 77.714 93.557 98.841 Font: PTSH

21

Per altra banda s'ha utilitzat les projeccions de població de l'Idescat (base 2013) i s'ha aplicat el mètode de projecció consisteix a determinar la proporció (o pes) de població d’un municipi dins de la seva comarca i aplicar aquesta proporció a algun dels escenaris de les projeccions comarcals de l’Idescat, de manera que es fa servir la tendència recent del municipi dins el Vallès Occidental com a hipòtesi de creixement en el futur immediat. Així, tenint en consideració que Sabadell ha tingut un pes constant els darrers anys del 23,07% dins la comarca s'han definit tres escenaris. A data d'avui els tres escenaris projectats segons aquesta base de l'Idescat han quedat superats ja que l'escenari alt preveia el 2017 una població de 206.978 habitants. Si considerem aquest escenari com el més versemblant, en el sentit que a llarg termini la projecció s'anirà compensant, significaria arribar el 2024 a una població total de 216.227 habitants, això és un creixement del voltant de 1.300 persones anuals i, suposant una ràtio de membres per llar constant i als nivells actuals, implicaria un increment de 2.534 llars (362 llars/any).

Observant les dues projeccions, es considera versemblant que la població de Sabadell els propers anys creixi a un ritme de 1.300 persones anuals, si bé pel que fa el creixement del nombre de llars, es creu que aquestes no incrementaran de manera tant significativa com preveu el PTSH però per sobre les de l'Idescat, en el sentit que la dimensió mitjana de la llar s'anirà reduint progressivament. Per tant, es podria estimar un creixement d'unes 600‐700 llars anuals.

2.5 La renda urbana del municipi i entorn metropolità

La renda familiar disponible bruta (RBFD) que mesura els ingressos de què disposen els

residents d'un territori per destinar‐los a consum o a l'estalvi i no només depèn dels ingressos

familiars vinculats directament als seus salaris, sinó que també està influïda per l'activitat de

l'Administració pública mitjançant impostos i prestacions socials, ens indica que Sabadell ha

tingut una evolució positiva, de la mateixa manera que la resta del territori.

L'evolució de la RBFD dels últims 15 anys mostra per una banda una evolució positiva i

constant, passant dels 11.056€/habitant el 2003 a 14.891€/hab el darrer any 2017 a la ciutat

de Sabadell. Aquesta evolució ha estat similar a la del municipi veí de Terrassa, tot i que aquest

darrer presenta uns valors lleugerament inferiors. Paral∙lelament, a aquest increment s'ha

produït una davallada de la capacitat adquisitiva en relació a la província de Barcelona passant

d'un índex 88/100 a 83/100.

La RBFD de la comarca del Vallès Occidental és superior a la de les ciutat de Sabadell i Terrassa

en tot el període analitzat; i aquest diferencial és encara major en relació amb el conjunt de la

província de Barcelona. En aquest sentit, Sabadell tenia l’any 2017 una renda 17 punts inferior

a la mitjana provincial.

22

0,00

20,00

40,00

60,00

80,00

100,00

120,00

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003

Renda Bruta Familiar Disbonible (Índex=100)

Sabadell Terrassa Vallès Occidental Província de Barcelona

Renda Bruta Familiar Disponible per habitant

Sabadell Índex (àmbit =100) Terrassa Índex (àmbit

=100)Vallès

OccidentalÍndex (àmbit

=100)Província de

BarcelonaÍndex (àmbit

=100)

2017 14.891 83,19 14.379 80,33 15.584 87,06 17.900 100,00

2016 14.330 83,24 13.838 80,38 14.994 87,09 17.216 100,00

2015 13.424 82,02 12.963 79,21 14.039 85,78 16.366 100,00

2014 12.967 82,16 12.522 79,34 13.555 85,88 15.783 100,00

2013 12.748 81,91 12.309 79,09 13.316 85,56 15.563 100,00

2012 12.775 82,01 12.336 79,19 13.331 85,58 15.577 100,00

2011 12.558 82,07 12.126 79,25 13.097 85,60 15.301 100,00

2010 12.560 82,39 12.128 79,56 13.090 85,87 15.244 100,00

2009 12.298 82,90 11.875 80,05 12.803 86,30 14.835 100,00

2008 13.328 85,85 12.870 82,90 13.863 89,29 15.525 100,00

2007 13.261 86,20 12.805 83,24 13.787 89,62 15.384 100,00

2006 12.461 86,81 12.033 83,83 12.954 90,25 14.354 100,00

2005 12.002 87,71 11.589 84,69 12.461 91,06 13.684 100,00

2004 11.453 87,57 11.392 87,10 12.096 92,48 13.079 100,00

2003 11.056 88,28 10.998 87,82 11.668 93,17 12.524 100,00

Font: Diputació de Barcelona

L'agència tributària ha publicat el gener de 2019 les dades de la renda bruta i renda disponible

dels declarants a nivell de districte dels principals municipis de l'Estat espanyol. La mitjana de

la renda bruta dels declarants de Sabadell, segons dades del 2016, era de 27.691€ i la renda

disponible de 22.654€.

El districte 1 és el que presenta una renda més elevada en relació als altres àmbits del

municipi, amb un 32% més alta que la mitjana de Sabadell mentre que el districte 4 és el que

mostra una renda més baixa del municipi, amb un 18% per sota la mitjana municipal.

23

Renda mitjana disponible, 2016

Euros anuals índex

Districte 1 29.965 132%

Districte 2 26.843 118%

Districte 3 22.625 100%

Districte 4 18.621 82%




Districte 8 23.552 104%

Resta del municipi 19.771 87%

Mitjana Sabadell 22.654 100% Font: Agència Tributària

24

3 ANÀLISI DE LES CONDICIONS DE VIDA

3.1 Llançaments per execució hipotecaria i de deutes de lloguer

D'acord amb les dades disponibles del Consell General del Poder Judicial, en el partit judicial de

Sabadell7 s'han practicat una mitjana de 342 llançaments practicats anuals tant per hipoteca

com de lloguer entre el 2013 i el 2017. Pel que fa les execucions hipotecàries aquestes s'han

mantingut de l'ordre de les 100 anuals, a excepció del 2014 en que van incrementar fins a 140.

El darrer any 2017, però, han tornat a augmentar fins a 128. En relació als llançaments per

deutes de lloguer, aquests són superiors als hipotecaris, gairebé el doble que aquests. Els

darrers cinc anys en el partit judicial de Sabadell han estat de 216 cada any.

Cal tenir en compte que les dades del CGPJ no mostren els desnonaments precaris, és a dir

aquells que pretenen la recuperació d'un immoble en cas de trobar ocupat per una tercera

persona sense títol habilitant per a això.

96140

103 102 128

269 179178

216236

1326

213

7

0

50

100

150

200

250

300

350

400

2013 2014 2015 2016 2017

Nombre llançaments practicats partit judicial Sabadell

Execució hipotecària Execució lloguer Altres

Font: Consell General Poder Judicial (llançaments practicats)

La província de Barcelona és l'àmbit que acapara el major nombre de llançaments per deute

de lloguer, això és al voltant del 75% dels llançaments que es practiquen a Catalunya i més del

50% dels d'execucions hipotecàries. La capital catalana és la que aglutina un major nombre de

llançaments, de l'ordre del 30% dels que es practiquen a la província i molt especialment en

relació als deutes de lloguer; el municipi de Sabadell abasta una proporció del 3% del conjunt

provincial.

A partir dels llançaments practicats es permet observar l'evolució històrica, però no el volum

total de llançaments. En aquest sentit, el gràfic a continuació mostra que Sabadell ha

experimentat un increment des del 2015 fins a data d'avui, de la mateixa manera que Terrassa

i Granollers mentre que alguns municipis com Mataró i Badalona han estabilitzat els

llançament aquests darrers anys.

7 El partit judicial de Sabadell inclou 9 municipis: Castellar del Vallès, Gallifa, Palau‐solità i Plegamans, Polinyà, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Sant Llorenç Savall, Santa Perpètua de la Mogoda i Sentmenat

25

Total 2013 Total 2014 Total 2015 Total 2016 Total 2017

Catalunya 4.426 4.861 5.337 4.452 3.832

Prov Barcelona 2.329 2.678 2.690 2.330 2.043

Bcn/Cat 52,6% 55,1% 50,4% 52,3% 53,3%

Sbd/Bcn 4,1% 5,2% 3,8% 4,4% 6,3%

Catalunya 10.817 10.009 9.685 8.971 8.624

Prov Barcelona 8.127 7.528 7.251 6.710 6.201

Bcn/Cat 75,1% 75,2% 74,9% 74,8% 71,9%

Sbd/Bcn 3,3% 2,4% 2,5% 3,2% 3,8%

Catalunya 765 736 535 646 852

Prov Barcelona 645 569 453 472 707

Bcn/Cat 84,3% 77,3% 84,7% 73,1% 83,0%

Sbd/Bcn 2,0% 4,6% 0,4% 2,8% 1,0%

Execució

hipotecària

Execució

deute

lloguer

Altres

0%

1%

2%

3%

4%

5%

6%

7%

8%

2013 2014 2015 2016 2017

Proporció de llançaments (hipoteca i lloguer) en relació al total provincial

Manresa Granollers Mataró Badalona Terrassa Rubí Sabadell

* El gràfic mostra els llançaments practicats i per tant té interès per seguir l'evolució històrica però no

per conèixer el volum total de llançaments.

3.2 Oferta d'habitatge

L’oferta i les característiques del mercat de l’habitatge són fluctuants en el temps; per tant les

dades i resultats que es representen presenten una imatge de l’oferta d’habitatge a Sabadell

en el moment en que s’ha recollit la mostra.

En aquest sentit s'ha recollit una mostra de 513 immobles, la qual es considera suficientment

representativa, publicats en els portals immobiliaris de Fotocasa, Habitaclia, Idealita i Don Piso

durant el mes de juny de 2018. Cal mencionar que, en el cas de percebre l’existència del

mateix habitatge en oferta en diferents portals immobiliaris, s’ha representat només una

vegada a fi de no repetir i duplicar unitats.

Per tal d’aprofundir en certs aspectes diferenciadors dins el propi municipi, s’ha analitzat el

mercat de l’habitatge a nivell general del conjunt de Sabadell però també a nivell dels diferents

sectors que configuren la ciutat.

26

3.2.1 Volum i característiques de l'oferta

Del conjunt de la mostra analitzada s'observa que l'oferta està composada principalment per

habitatges en règim de venda, doncs el lloguer representa entre el 6‐7% dels habitatges

disponibles al mercat.

Pel que fa el conjunt d'habitatges en venda, al voltant d'un 70% són de segona mà, és a dir,

usats, mentre que l'obra nova representa el 25% d'aquests i els habitatges amb necessitat de

rehabilitar el 5% restant. Val a dir que l'habitatge nou s'està reactivant de manera progressiva i

d'acord amb el treball de camp i les entrevistes realitzades es detecta que els propers anys

sortiran a la venda petites promocions.

Pel que fa a la tipologia dels habitatges en la oferta, la mostra recollida presenta un predomini

del producte plurifamiliar vinculat a l'estructura urbana de Sabadell . Així doncs, el 81% de

l'oferta publicitada fa referència a habitatges ubicats sobre la qualificació predominant a la

ciutat de zona residencial d'eixample i zona residencial en conjunt d'espais oberts. Els

habitatges unifamiliars són el 19%, i majoritàriament de venda de segona mà, on hi

predominen les cases entre mitgeres situades principalment en el centre urbà.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades dels portals immobiliaris

Sabadell, com a nucli d'especial importància dins l'àrea metropolitana de Barcelona tant pel

seu volum poblacional com per la seva funció de node dins del territori, ha buscat el

creixement i la compleció de la ciutat a partir d'un teixit urbà compacte.

Pel que fa la localització de l'oferta en el conjunt del territori sabadellenc s'observa que es

troba concentrada especialment als sectors del Centre, Sant Oleguer i La Creu Alta, i en menor

intensitat a La Creu de Barberà, Ca n'Oriach, Berardo. Existeixen barris amb una baix

dinamisme del mercat immobiliari que presenten un volum d'oferta similar, si bé el sector

Togores, sud i Can Puiggener destaquen per la seva poca absència d'oferta d'habitatges.

Pel que fa el segment de l'oferta, la zona amb una major oferta de lloguer és el Centre, seguit

de lluny de La Creu Alta i Sant Oleguer. A la resta de zones el lloguer és en volum poc

representatiu. A la zona Sud, si bé el mercat és petit, el percentatge d'oferta de lloguer i venda

es troba equilibrat així com, en menor mesura, al Centre. A la resta de sectors, el lloguer és

escàs en relació amb la venda, especialment al Nord (La Plana del Pintor, Sant Julià, La Roureda

i Can Deu), La Concòrdia, Can Rull, Can Puiggener i Can Feu.

27

Font: elaboració pròpia a partir de portals immobiliaris

3.2.2 Preus i característiques de l'oferta per segment

Obra nova

En el moment de la recollida de la mostra hi ha més de 500 unitats de nou habitatge en

oferta, un 96% dels quals són de tipologia plurifamiliar i concentrada al sector de Sant Oleguer

(39%), Berardo (16%), Centre (16%), La Creu Alta (14%) i Can Feu (13%). En el moment de la

recollida de la mostra no hi havia oferta d'obra nova en altres sectors.

Pel que fa les característiques dels habitatges d'obra nova són principalment de 3 habitacions

(51%) o bé 4 (23%) i, en tercer lloc de 2 habitacions (20%). El producte de 5 habitacions està

poc representat i no s'han observat habitatges d'una sola habitació.

La superfície mitjana de l'obra nova es situa als 115m2, de 111m2 per l'oferta plurifamiliar i una

mitjana de 227m2 pels unifamiliars.

Font: portals immobiliaris

28

Pel que fa els preus de l'oferta plurifamiliar d'obra nova, la mitjana es situa a l'entorn dels

302.197€ amb una repercussió de 2.647€/m2 construït. A continuació es relaciona el preu en

relació a la dimensió dels habitatges.

HABITACIONS % del total Promig preu habitatge Promig m2/habitatge

2 20,41% 209.050,00 € 2.718,38 €

3 51,02% 288.826,00 € 2.649,10 €

4 23,47% 338.091,30 € 2.521,24 €

5 5,10% 643.374,40 € 2.915,08 €

Total general 100,00% 302.196,65 € 2.646,80 €

Font: elaboració pròpia a partir dels portals immobiliaris

Els preus de venda varien en funció de la localització de l'habitatge. La zona del sector del

Centre és la que presenta un preu més elevat amb una mitjana de 3.343€/m2, seguida del

sector de La Creu Alta amb un preu de 2.929€m2 i el sector de Sant Oleguer amb 2.512,22€/m2.

2.158,15 €

2.489,82 €

3.343,56 €

2.929,64 €

2.447,99 €

‐ €

50.000 €

100.000 €

150.000 €

200.000 €

250.000 €

300.000 €

350.000 €

400.000 €

450.000 €

‐ €

500 €

1.000 €

1.500 €

2.000 €

2.500 €

3.000 €

3.500 €

4.000 €

Berardo Can Feu El Centre La Creu Alta Sant Oleguer Altres

Oferta d'obra nova. Preu mig metre quadrat de venda plurifamiliar

Els sectors de Can Feu i Berardo presenten un preu de repercussió més baix que la mitjana pel

que fa l'obra nova però també els habitatges ofertats tenen una major superfície. En aquest

sentit, el preu de venda final de l'oferta d'obra nova es situa entorn la mitjana (280.000€),

mentre que els habitatges de Berardo i Sant Oleguer tenen el preu final de venda més baix,

entorn els 255.000‐260.000€.

29

BARRI Promig superfície Promig €/m2 Promig €

Berardo 120 2.158 € 259.288 €

Can Feu 122 2.299 € 280.622 €

El Centre 117 3.344 € 383.766 €

La Creu Alta 102 2.930 € 297.171 €

Sant Oleguer 106 2.512 € 256.033 €

Total general 111 2.635 € 286.810 €

Segona mà

Plurifamiliar

És el segment més ampli del mercat d'oferta d'habitatge de Sabadell, principalment de

tipologia plurifamiliar i concentrada en el sectors Centre (20%), Sant Oleguer (14%) i La Creu

Alta (11%) mentre que els sectors amb menys representació són Togores (0,51%), el sector

Sud (1,01%) i Can Feu (1,52%).

La superfície mitjana d'aquest segment és 99m2 i de 3 habitacions (un 48%), seguit dels de 4

habitacions (27%) i el de 2 habitacions (11%). Si bé, pel que fa la dimensió, hi ha barris amb

una presència d'habitatges més grans com per exemple el Centre (122m2), la Concòrdia

(108m2) o Berardo i La Creu Alta (113m2) i d'altres amb unes dimensions més petites que la

mitjana com el sector Sud (60m2), Togores (65m2) i Ca n'Oriach (77m2).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

1 2 3 4 5

Oferta segona mà. Nombre d'habitacions

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Oferta segona mà. Superfície

El preu mig de venda de segona mà plurifamiliar és de 2.107€/m2, amb un màxim a sectors

com el Centre i Gràcia on el preu arribar fins el 2.725€/m2 i 2.500€/m2 respectivament i un

preu mínim en el sector de Can Puiggener (1.266€/m2).

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

‐ €

500 €

1.000 €

1.500 €

2.000 €

2.500 €

3.000 €

Oferta segona mà. Preu mig del metre quadrat de venda plurifamiliar


30

En valor absolut de l'habitatge, el preus mínims coincideixen amb els barris amb tipologies més

petites, si bé els preus del sector Gràcia es trobarien per sobre en relació amb les dimensions

de l'oferta i La Creu de Barberà i sector Nord per sota.

BARRI Promig superfície Promig €/m2 Promig €Berardo 104,00 2.405 € 249.613 € Ca n'Oriach 76,80 1.590 € 124.499 € Can Feu 82,33 1.870 € 152.000 € Can Puiggener 88,50 1.226 € 100.783 € Can Rull 92,27 1.815 € 163.507 € El Centre 122,61 2.725 € 330.973 € Gràcia 92,82 2.501 € 227.527 € La Concòrdia 107,91 2.167 € 237.091 € La Creu Alta 103,00 2.256 € 229.530 € La Creu de Barberà 95,93 1.658 € 159.114 € La Serra de Sant Iscle 88,67 1.380 € 126.389 € Nord 93,58 1.730 € 153.675 € Sant Oleguer 95,29 2.127 € 199.389 € Sud 60,00 1.922 € 113.550 € Togores 65,00 1.577 € 102.500 € Total general 99,82 2.108 € 213.281 €

Unifamiliar de segona mà

L'oferta de segona mà unifamiliar en venda conforma el 26% del total de segona mà. Els

sectors amb una major presència d'aquest segment d'oferta són El Centre i La Creu Alta però

també Ca n'Oriach i per contra, els àmbits amb una menor representació són Togores, sector

Sud i Can Rull.

La superfície mitjana es situa en el 220m2, sent La Creu Alta el sector que presenta unes

dimensions superiors (270m2) i el sectors Sud el que presenta una menor superfície (85m2). En

nombre d'estances, la mitjana és de 4 habitacions (33%) seguit de la de 3 (25%) i 5 habitacions

(18%).

En quant a preu, el valor mig de repercussió de l'oferta de segona mà unifamiliar és de

1.608,55€/m2, sent el sector del Centre amb els valors més alts amb una mitjana de 2.230€/m2,

seguit de la Concòrdia i Can Feu (1.803 i 1.703€/m2 respectivament), i els sectors de Can

Puiggener (540€/m2) i Can Rull (944€/m2) els més econòmics.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

‐ €

500 €

1.000 €

1.500 €

2.000 €

2.500 €

Oferta segona mà. Preu mig del metre quadrat de venda unifamiliar


31

Lloguer

El mercat de lloguer representa un volum molt residual del mercat d'habitatge de Sabadell i

alhora presenta una demanda important; per això és poc habitual que l'oferta de lloguer es

mantingui mesos en el mercat. L'oferta de lloguer de tipologia unifamiliar és poc rellevant i es

concentra en un 88% en habitatges plurifamiliars.

La superfície mitjana dels immobles en lloguer és de 88m2, sent La Concòrdia (99m2) i Ca

n'Oriach (97m2) els que presenten una major superfície i La Creu de Barberà (66m2) i el sector

Sud (71m2) una menor.

Pel que fa als preus la mitjana del lloguer d'un habitatge plurifamiliar és de 10,39€/m2 amb un

preu mig mensual de 880€. En el Centre el preu mig de lloguer arriba fins els 1.000€ i el 900€ a

la Creu Alta mentre que els preus més econòmics es troben a La creu de Barberà (636€/mes)

Ca n'Oriach (747€/mes).

0

200

400

600

800

1000

1200

‐ €

2,00 €

4,00 €

6,00 €

8,00 €

10,00 €

12,00 €

14,00 €

16,00 €

Oferta de lloguer. Preu mig m2 plurifamiliar


3.2.3 Preu Lloguer segons les fiances dipositades a INCASOL

D'acord amb la informació facilitada a través de les fiances de lloguer dipositades a l'Incasòl, s'observa que el nombre de contractes anuals a la ciutat ha anat creixent els darrers tretze anys, amb un increment total del 176%. El darrer any 2017 es van registrar gairebé 4.000 contractes a la ciutat. L'augment del preu del lloguer ha estat similar al experimentat a Terrassa però superior al del conjunt de l'àmbit metropolità. Pel que fa la comarca, aquesta ha tingut un creixement del 212%, conseqüència especialment de ciutats com Sant Cugat del Vallès que ha més que triplicat el preu entre el 2005 i el 2017.

El moment de major creixement de contractes es va produir entre el 2007 i el 2008; posteriorment aquest van anar augmentant progressivament però a un ritme més lent i es van estabilitzar el 2013 i 2014. Els anys posteriors 2015 i 2016 els contactes de lloguer a la ciutat van disminuir, coincidint amb la certa recuperació de la construcció, mentre que el 2017 sembla que aquests tornen a incrementar.

32

nombre de contractes anuals Municipi 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2005‐17

Sabadell 3.957 3.705 3.643 4.130 4.066 3.846 3.472 3.052 2.764 2.378 1.794 1.567 1.435 176%

Terrassa 4.782 4.264 4.219 4.701 4.898 4.456 4.398 4.123 3.770 3.080 2.257 2.067 1.755 172%

Sant Cugat del Vallès 1.975 1.513 1.587 1.663 1.696 1.540 1.473 1.352 1.258 935 530 602 487 306%

Vallès Occidental 16.146 14.472 14.611 15.832 16.056 15.036 13.947 12.434 11.019 8.816 6.494 5.797 5.172 212%

Metropolità 105.074 93.068 92.316 101.258 102.084 92.478 85.187 78.217 67.416 55.515 45.208 42.903 41.198 155%

Pel que fa el preu mig contractual de lloguer el darrer any a la ciutat de Sabadell va ser de 589€

al mes, una xifra inferior a la mitjana comarcal i de l'àmbit metropolità però lleugerament

superior a la de Terrassa (526€/mes). Aquest preu ha incrementat un 13% respecte el 2005 i va

tenir el seu moment màxim el 2008 amb 664€ mensuals. Posteriorment, de la mateixa manera

que a la resta del territori van patir una davallada fins a tocar un mínim el 2014 amb una

mitjana de 489€. A partir d'aleshores, al corba torna a ser ascendent i s'entreveu que el

present any 2018 els preus seran superiors als del 2017.

mitjana anual contractual Municipi 2017 2016 2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006 2005 2005‐17

Sabadell 589 542 508 489 493 533 571 606 635 664 641 591 522 13%

Terrassa 526 481 446 441 441 486 515 530 557 607 581 547 499 5%

Sant Cugat del Vallès 1.096 996 898 858 869 855 859 868 878 935 1.041 865 841 30%

Barberà del Vallès 613 569 542 528 543 557 570 651 672 720 673 568 564 9%

Sant Quirze del Vallès 741 738 703 636 674 642 712 720 798 753 756 719 674 10%

Castellar del Vallès 629 591 538 527 521 565 565 580 665 686 653 576 433 45%

Cerdanyola del Vallès 699 644 618 581 579 624 643 632 689 766 711 643 515 36%

Vallès Occidental 640 583 546 527 531 565 592 613 644 683 650 605 542 18%

Metropolità 753 685 635 603 604 640 671 687 721 749 709 651 596 26%

300

400

500

600

700

800

Evolució del preu mig contractual (€/mes)

Sabadell Terrassa Vallès Occidental Metropolità

3.2.4 Compravendes registrades

La mitjana de compravendes registrades a Sabadell entre el 2013 i el 2017 ha estat de 358

habitatges nous anuals; i el present any 2018 mostra a data de juny un manteniment de la

tendència amb 176 habitatges nous venuts. Cal tenir en compte que Sabadell ha registrat la

compravenda de 43 habitatges nous protegits anuals en aquest període, això és la meitat dels

habitatges protegits de la comarca del Vallès occidental.

33

També en relació a la comarca, Sabadell executa des del 2013 al volant del 30% de les compravendes anuals d'habitatge nou de l'àmbit mentre que el municipi veí de Terrassa en aquests darrers 5 anys ha fet una mitjana del 12% de les compravendes comarcals .

La superfície mitjana d'aquests nous habitatges venuts ha estat de 88m2 amb un preu mig de 135.000€, si bé s'observa un increment d'aquest en el temps i aquest darrer juny la mitjana es situava als 150.000€ i amb un preu de repercussió de 1.981€ /m2.

‐

500

1.000

1.500

2.000

2.500

‐

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

2013 2014 2015 2016 2017 juny 2018

Valor absolut

€/m2

Preu mig de les compravendes d'obra nova

Vallès Occidental Sabadell Terrassa


Font: Generalitat

Habitatges Superfície Preu mitjà

lliures protegits Total Total (milers d'€)

Val lès Occidenta l 695 68 763 102,0 224,1

Sabadell 142 34 176 85,7 149,8

Sant Cugat del Val lès 220 1 221 121,7 390,5

Terrassa 120 1 121 83,6 130,4

Val lès Occidenta l 1.043 74 1.117 100,8 204,9

Sabadell 303 37 340 90,9 140,0


Terrassa 154 ‐ 154 78,9 122,2


Sabadell 284 47 331 90,2 130,9


Terrassa 149 ‐ 149 71,6 104,5


Sabadell 265 38 303 92,7 149,7


Terrassa 128 2 130 79,6 112,3


Sabadell 335 45 380 85,9 115,1


Terrassa 75 2 77 90,7 135,8


Sabadell 389 46 435 81,0 127,5


Terrassa 150 3 153 66,8 103,6

juny 2018

2017

2016

2015

2014

2013

Font: Generalitat

34

En quant a l'habitatge usat, Sabadell registra una mitjana de 1.337 habitatges anuals entre el

2013 i 2017 i el primer semestre de 2018 mostra una tendència similar.

Respecte amb la comarca del Vallès Occidental, Sabadell realitza des del 2013 al voltant del

25% de les compravendes d’habitatge, xifra menor en comparació amb el municipi de Terrassa

on la seva mitjana és d’un 30% de les compravendes comarcals.

La superfície mitjana dels habitatges venuts a la ciutat entre el 2013‐2017 és de 90m2 amb un

preu mig de 133.000€. Tot i així, s'observa un increment progressiu del preu de venda fins

arribar l'any 2018 al valor de 164.000€ i amb un preu mig de repercussió de 1.834,7 €/m2.

‐

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

‐

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

180.000

200.000

2013 2014 2015 2016 2017 juny 2018

Valor absolut

€/m2

Preu mig de les compravendes d'habitatge usat



Font: Generalitat

35

Superfície Preu mitjà Preu / m2 construït

Habitatges (m2 construïts ) (mi lers d'€) mitjà

Val lès Occidental 4.356 96,6 180,1 1.877,1

Sabadell 983 90,0 164,0 1.834,7

Sant Cugat del Val lès 312 115,4 382,1 3.556,2

Terrassa 1.257 86,0 123,4 1.471,0


Sabadell 2.021 90,8 144,3 1.592,0


Terrassa 2.414 88,1 114,9 1.363,4


Sabadell 1.730 90,1 134,8 1.486,5


Terrassa 2.017 88,2 103,9 1.222,5


Sabadell 1.204 90,0 123,9 1.374,0


Terrassa 1.473 86,8 97,2 1.140,6


Sabadell 883 89,6 108,2 1.224,0


Terrassa 1.220 87,8 90,1 1.063,7


Sabadell 843 88,5 123,8 1.445,8


Terrassa 1.252 83,2 90,3 1.116,3

2013

juny 2018

2017

2016

2015

2014

Font: Generalitat

3.2.5 Allotjaments turístics

A més a més de l'oferta turística que pot atraure generalment a un perfil empresarial o

relacionat amb esdeveniments esportius, s'ha detectat un nou perfil de turista que ve a dormir

a la ciutat per tal d'evitar els alts preus que ofereix la ciutat de Barcelona i que aprofiten la

seva localització estratègica i les bones comunicacions que presenta Sabadell en relació amb la

capital catalana.

En aquest sentit, s'ha detectat un augment de l'oferta d'habitatge turístic i allotjament

temporal a Sabadell. Analitzant les ofertes d'un dels principal portals de pisos turístic (airbnb)

s'han detectat aproximadament un total de 90 allotjaments amb un preu que oscil∙la en funció

de la seva localització. El sector del Centre presenta els preus més elevats, al voltant dels 30‐

50€/nit, seguit del sector Gràcia‐Eixample amb 25‐30€/nit, la Creu de Barberà amb 20‐25€/nit i

finalment el sector de la Concòrdia‐Ca n'Oriach amb un preu de 15‐20€/nit. És precisament en

aquest darrer sector amb els preus més baixos on s'hi localitza el major volum de l'oferta

disponible.

Alhora, amb les entrevistes al personal tècnic municipal, s'ha detectat un creixent interès pels

allotjaments temporals a partir de les llicències concedides.

Finalment, cal tenir present que el juliol de 2017 la ciutat de Sabadell va presentar el Pla

Estratègic de Turisme de la Ciutat de Sabadell que estableix les línies de treball prioritàries a fi i

efecte d'impular el turisme com a activitat econòmica de la ciutat. Per tant, es considera

36

interessant fer un seguiment de les dades d'allotjaments turístics i temporals ja que poden

anar incrementar amb el temps.

3.3 Demanda

3.3.1 Demanda exclosa i cobertura de les necessitats d’habitatge

Per quantificar el volum de demanda que, a causa del seu nivell econòmic, quedarà exclosa de

l’accés a l’habitatge del mercat lliure es contraposen les projeccions demogràfiques de creació

de noves llars amb els resultats de l’estudi de mercat immobiliari (preus de l’oferta actual). Així

doncs, és possible establir la frontera d’accessibilitat o valor mínim que permet l’accés al

mercat de l’habitatge independentment de les característiques del mateix. En el càlcul

d’aquesta frontera, hem considerat els següents valors:

El preu de l’habitatge en propietat, concretament, el preu mig de l’oferta d’habitatge plurifamiliar de segona mà observat en el moment de recollida de la mostra, això és 2.107€/m2 construïts.

El preu de l’habitatge de lloguer, concretament, el preu mig de l’oferta plurifamiliar existent al mercat en el moment de la recollida de la mostra (10,38€/m2).

Els preus dels habitatges amb protecció oficial tenint en compte que Sabadell es troba ubicat a la zona A pel que fa al màxim del preu de venda o lloguer de l’habitatge amb algun tipus de protecció oficial segons el Decret 75/2014, de 27 de maig. S’ha considerat una superfície mitjana de l’habitatge de 70m2 construïts sense annexes i s’ha tingut en compte les tipologies existents segons la normativa vigent. En aquest sentit mencionar que s'ha utilitzat el valor construït per tal de comprar els habitatges d'HPO amb els lliures i la ràtio que s'ha aplicat entre unitats d'útil a construït és de 0,75.

La hipoteca resultant en les situacions de compra‐venda, està calculada sobre el 100% del valor de l’habitatge amb un interès fix constant del 2% i a un termini de 30 anys a fi de ser utilitzada com a valor instrumental per a la comparativa de preus i esforç econòmic.

A partir de la distribució de la població per trams d’ingressos de les llars publicades a l’Enquesta de Condicions de Vida l'any 2015 per Catalunya i tenint en consideració que la ciutat té un nivell d’ingressos de les llars similars i, alhora, tenint en consideració que la despesa en l’habitatge no superi el 30% dels ingressos disponibles de la llar, s’estableixen els ingressos necessaris (mensuals i anuals) que ha de tenir una llar per accedir a cada segment de l’oferta. D’aquest creuament s’obté el percentatge de població que quedaria exclosa de cadascun dels segments d’habitatge.

37

Tipologia i règim Preu

Preu m2

constr

Mensualitat

hipoteca /

lloguer

100% Anualitat

Ingressos

mensuals

necessaris

(<30%)

Ingressos

anuals

necessaris

% població

exclosa

general

Habitatge en propietat plurifamiliar 2a mà 147.490 € 2.107 € 545 € 6.542 € 1.817 € 21.806 € 33

Lloguer preu de mercat 727 € 10 € 727 € 8.728 € 2.424 € 29.092 € 48

Habitatge protegit concertat (HPC) 157.588 € 2.251 € 582 € 6.990 € 1.942 € 23.299 € 36

HPO compra‐venda règim general 101.875 € 1.455 € 377 € 4.519 € 1.255 € 15.062 € 16

HPO compra‐venda règim especial 89.539 € 1.279 € 331 € 3.971 € 1.103 € 13.238 € 12

Lloguer habitatge protegit concertat 467 € 7 € 467 € 5.601 € 1.556 € 18.669 € 24

Lloguer habitatge protegit règim general 382 € 5 € 382 € 4.586 € 1.274 € 15.288 € 17

Lloguer habitatge protegit règim especial 336 € 5 € 336 € 4.032 € 960 € 11.520 € 12

Càlcul per un habitatge de 70m2 construïts (ràtio úti l a construït del 0,75)

Hipoteca del 100% a un interès del 2% a 30 anys

La taula mostra en primer lloc que els elevats preus de l'habitatge del mercat lliure comporten

que les persones que volen accedir a un habitatge es trobin amb un cost mensual de la quota

de lloguer per sobre de la quota hipotecaria que resultaria d'un habitatge plurifamiliar de les

mateixes dimensions (tenint en compte el 100% de finançament i sense considerar

l'inversió/estalvi inicial). En aquest sentit, s'observa un diferencial d'uns 180€ mensuals entre

ambdós règims de tinença.

L'habitatge protegit concertat de compra presenta un preu mig superior al del mercat lliure i

per tant aquest règim d'habitatge no resol actualment les necessitats de la població del

municipi.

En relació a l'habitatge protegit de compra en règim general, permet donar cobertura per un

50 de la població per una qüestió de renda, però cal tenir present que pel càlcul no s'ha tingut

en consideració la capacitat d'estalvi de la població i la despesa prèvia d'aproximadament un

20% del preu final de l'habitatge.

L'habitatge protegit de lloguer en règim general permet cobrir el 65% de la demanda exclosa

del lloguer lliure, però encara restaria un 25% que no podria accedir al règim de lloguer

protegit especial.

Aquesta demanda no coberta per l'habitatge protegit convencional s'haurà de solventar

mitjançant altres tipologies d'habitatges més assequible o bé mitjançant la reducció del preu

mig del mòdul protegit o la dotació d'ajuts en matèria d'habitatge.

HABITATGE DE LLOGUER

Preu

Ingressos

mensuals

necessaris

(<30%)

Ingressos

anuals

necessaris

% població

exclosa per

renda

Lloguer preu de mercat lliure 727 2.424 29.092 48

Lloguer habitatge protegit concertat 467 1.556 18.669 24

Lloguer habitatge protegit règim general 382 1.274 15.288 17

Lloguer habitatge protegit règim especial 336 960 11.520 12

38

3.3.2 Sol∙licitants d’habitatge protegit

El registre de sol∙licitants d'habitatge protegit, aprovat pel Ple municipal el 3 de març de 2009,

té a finals de juny de 2018 un total de 1.618 persones inscrites de les quals el 80% demanen un

habitatge en règim de lloguer exclusivament i un 12% en lloguer amb opció de compra o

lloguer mentre que els sol∙licitants d'habitatge en règim de propietat representen només el

2,4% dels inscrits.

Pel que fa els ingressos, gairebé un 10% de les unitats de convivència inscrites no tenen

ingressos, això és unes 159 llars. Tanmateix, un 41% disposa d'uns ingressos anuals inferiors als

10.000€, corresponents al límit del llindar de pobresa d'una llar formada per un adult sol (666

inscrits) i per tant el cost màxim mensual pel pagament de l'habitatge no hauria de superar els

250€/mes per tal de no destinar‐hi més del 30% dels ingressos.

En relació a l'edat, del conjunt d'inscrits 275 són llars formades per persones grans (majors de

65 anys), 338 per joves (persones fins a 35 anys) i la resta, 1.055 per persones entre 18 i 64

anys.

Pel que fa la gent gran signifiquen el 17% de les sol∙licituds i gairebé el 65% dels inscrits són

llars d'un sol membre, és a dir, persones que viuen soles mentre el percentatge restant són

principalment unitats convivencials de 2 membres. Els ingressos d'aquesta franja d'edat es

troben entre els 10.000 i els 20.000€ anuals (41%) tot i que les llars que viuen amb menys de

10.000€ representen conjuntament una proporció similar (44%) i actualment hi hauria 12 llars

amb ingressos nuls.

39

Les llars formades per joves (<35 anys) representen el 21% dels inscrits al Registre (338

sol∙licituds) i estan formades majoritàriament per unitats petites d'un o dos membres, tot i que

hi ha un 14% composades per 3 o més persones. En relació als ingressos del joves, de la

mateixa manera que la gent gran, la franja principal es troba entre els 10.000 i els 20.000€

anuals i en segon llocs entre 5.000 i 10.000€. Aquests dos grups presenten una vulnerabilitat

econòmica amb una estructura molt similar tot i que els joves pateixen una major manca de

recursos amb fins a un 11% amb ingressos zero.

Pel que fa la resta de llars inscrites en el Registre de sol∙licitants d'HPO, presenten una

composició més diversa amb un 30% de llars d'un sol membre, però un repartiment similar

entre les de dues, tres i quatre persones que abasten el 55% de les sol∙licituds i per tant amb

una major dimensió i necessitats habitacionals diferents. En relació als ingressos, aquest

col∙lectiu segueix la distribució dels altres dos analitzats (joves i gent gran) amb un nombre

elevat de sol∙licitants entre 5.000 i 20.000€ anuals i a la vegada amb un 11% sense ingressos.

40

En quant a la situació laboral, el 35% de les persones inscrites tenen un contracte fix i el 21%

un contracte eventual. Els pensionistes representen el 24% de les inscripcions i el 15% es

troben inactius.

3.3.3 Sol∙licitants d'habitatges d’emergències

El servei d'exclusió residencial va donar suport el 2017 (dades del segon trimestre) a 271

famílies, un 11% més que l'any anterior (244), formades per un total de 827 persones dels

quals 260 són menors.

La mitjana d'ingressos d'aquestes famílies són de 639€ mensuals i el 34% tenen uns ingressos

inferiors als 500€ i la renda mínima d'inserció suposa la principal font d'ingressos. Per tant, la

renda de lloguer que paguen aquestes llars és de 161€ de mitjana, tot i que un 37% paguen

una quantia inferior als 100€.

Veure apartat 7.4 sobre el Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències

econòmiques i socials.

3.3.4 Col∙lectius vulnerables, en risc d’exclusió residencial o sense llar

L’exclusió social és un fenomen multidimensional que impedeix als individus participar

plenament en la societat. Descriu una situació concreta resultant d’un procés creixent de

desconnexió, de pèrdua de vincles personals i socials que fan que a una persona o a un

col∙lectiu li sigui molt difícil l’accés a les oportunitats i als recursos de què disposa la societat en

què viu. Aquesta situació està estretament lligada amb la falta o el baix nivell d’ingressos

econòmics però sovint, al ser multicausal i multifactorial, va acompanyada d’altres

problemàtiques socials com problemes de drogodependència, d’atur, de violència domèstica,

d’adequació i ús de l’habitatge, etc.

Al ser un fenomen dinàmic, està subjecte als canvis socioeconòmics que es produeixen a petita

i a gran escala, i conseqüentment els col∙lectius en risc o situació d’exclusió social poden variar

41

lleugerament, especialment en moments de crisi. Els darrers anys s'ha detectat un augment de

la demanda de prestacions dels serveis socials que ha fet activar nous mecanismes d’alerta.

Per quantificar el nombre de persones o llars en situació o risc d’exclusió residencial a Sabadell

s'han tingut en compte les tipologies ETHOS d'exclusió residencial que sumarien un total de

119 persones en situació considerada de sensellarisme. A més a més, a la ciutat l'any 2017 hi

va haver 455 llars que van beneficiar‐se de les prestacions d'habitatge, això es un 0,56% de les

llars de Sabadell.

Prestacions relacionades amb problemàtica d’habitatge. Any 2017

Nº Llars (nuclis familiars) amb problemes de pagament del lloguer 168

Nº Llars (nuclis familiars) amb altres necessitats relacionades prestacions per

despeses d’habitatge amb l’habitatge (pagaments de quotes hipotecàries, ajuts per

accés a lloguer, mobiliari, etc.)

287

Font: Ajuntament de Sabadell. Acció Social 455

Situacions considerades en sensellarisme a dia 31 de maig de 2018

Persones sense sostre (al carrer) 16

Persones sense habitatge (allotjats actualment en recursos d'entitats, o municipals, de

forma temporal)

26

Persones en habitatge insegur (allotjats actualment per ocupació, relloguer o acollits

però de forma temporal per risc de pèrdua per inestabilitat)

48

Persones en habitatge inadequat (allotjats en assentaments com caravanes,

furgoneta, fàbriques...)

28

Font: Ajuntament de Sabadell. Acció Social 119

3.3.5 Col∙lectius vulnerables per violència masclista

Des del Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) es van atendre 186 dones el darrer any

2017 que manifestaven patir alguna situació de violència masclista; d'aquestes 28 van ser

derivades al SUES ja que suposaven una emergència habitacional i social. L'evolució del

nombre de dones ateses no permet establir una dinàmica anual ja que varia en els anys però sí

que ens mostra un volum de demanda al qual s'ha de donar resposta.

Any 2014 2015 2016 2017

Dones ateses 391 436 509 186

Pel que fa als espais actuals disponibles per casos de violència masclista, fa uns anys el

municipi disposava d’un habitatge destinat a l’acolliment d’unitats familiars que, per raons

relacionades amb les violències masclistes, havien d’abandonar el seu habitatge habitual.

Donades les poques ocasions en les que se’n feia ús, les dificultats de gestió i per qüestions de

seguretat de les persones que pateixen aquesta situació, es va cedir per altres usos socials.

42

Actualment es disposa del Centre d’Emergències situat al costat de la policia municipal, un

habitatge amb un total de 2 espais per a dues unitats familiars, on s’acullen, entre d'altres

situacions, les dones amb els seus fills i filles que necessiten un acolliment urgent per raons de

violència masclista durant un període de 48‐72 hores. Posteriorment, Acció Social assumeix el

pagament d'allotjament a cases privades fins que aquestes persones o llars poden entrar a

alguna de les cases d'acollida de la Generalitat. Al llarg dels darrers anys han utilitzat aquest

servei unes 3‐4 persones anuals víctimes de violència masclista.

3.3.6 Col∙lectius vulnerables, persones refugiades

Actualment hi ha dues entitats al municipis, la fundació Apip‐acam i la Comissió catalana

d'ajuda al refugiat, que treballen per la defensa del dret d’asil i els drets de les persones

refugiades i, entre d'altres tasques, realitzen tasques per garantir el dret a l'allotjament.

Sabadell disposa de 64 places, amb suport d'educadors i treballadors socials, per a persones

refugiades en primera fase, és a dir, els primers 6 mesos d'arribada al país com a demandant

d'asil. Un cop transcorreguts aquests mesos, aquestes persones entren en una segona fase en

que han de trobar feina i emancipar‐se en termes d'habitatge. La problemàtica en què es

troben en aquest moment són els elevats preus del lloguer a la ciutat i alhora la desconfiança

per part de les agència de la propietat immobiliària per signar contractes amb aquest

col∙lectiu.

3.4 Tipologia de Llars

A 1 de gener de 2018 Sabadell tenia 81.511 llars. L'evolució dels darrers sis anys ha estat

positiva amb un creixement global de 2.472 llars, això és un 3% i que equival a un increment

anual del 0,62% i unes 500 llars/any.

A nivell de districte s'observa una disminució del nombre de llars en el districte 3 a partir de

l'any 2017, sent l'únic que perd unitats de convivència, i paral∙lelament un increment elevat

d'aquestes en el districte 48. La resta de districtes han experimentat un creixement similar, si

bé destaca el districte 2 (Creu Alta i Can Puiggener) amb un increment inferior a la mitjana i

per altre costat el districte 7 amb el major creixement, tot i que en valors absoluts és el

districte amb menys llars.

Districte 2013 2014 2015 2016 2017 2018 Increment

1 20.611 20.671 20.808 20.967 21.124 21.294 3,3%

2 9.353 9.379 9.416 9.427 9.511 9.587 2,5%

3 12.810 12.921 13.048 13.073 12.511 12.487 ‐2,5%

4 14.391 14.394 14.460 14.559 15.383 15.498 7,7%

5 7.617 7.670 7.755 7.736 7.822 7.903 3,8%

6 11.195 11.267 11.287 11.356 11.431 11.556 3,2%

7 3.062 3.077 3.131 3.144 3.169 3.186 4,0%

Totals 79.039 79.379 79.905 80.262 80.951 81.511

Increment anual % 0,43% 0,66% 0,45% 0,86% 0,69% 3,1%

Increment anual 340 526 357 689 560 2.472

8 Aquesta evolució pot ser conseqüència de canvis en la delimitació territorial.

43

Pel que fa la dimensió mitjana de les llars, en el conjunt de la ciutat predominen les llars

formades per 2 membres (29%) seguides de les llars unipersonals (25%). A nivell de districte el

1r presenta una estructura formada principalment per llars petites i destaca l'elevat nombre

d'unipersonals (sobretot als barris de Covadonga i Hostafrancs) així com també en menor

mesura en els districtes 6è (Campoamor i Les Termes), 2n (La Creu Alta) i 5è (Can Gambús).

Contràriament, les llars de majors dimensions formades per 3 o 4 membres predominen en el

districte 4rt amb percentatges superiors a la mitjana municipal, a excepció dels barris de

Cifuentes i La Concòrdia que presenten una estructura de llars més petita. En aquest districte 4

observar que el barri de Can Llong té una distribució de les llars pràcticament simètrica entre

les de 1, 2, 3 i 4 membres.9

Els districtes 2 (La Creu Alta) i 3 (a excepció del barri de La Plana del Pintor que presenta una

estructura similar a la del conjunt de la ciutat) tenen un predomini de les llars bipersonals, és

dir, formades per dues persones.

Finalment, els barris que presenten unes llars de majors dimensions són els de Castellarnau i

Can Llong del districte 4.


9 A l'annex es pot consultar la taula de nombre de persones per llar per barris

44

4 PARC D’HABITATGE

4.1 Característiques generals del teixit residencial

La distribució territorial de les diferents trames urbanes explica en bona mesura el procés de

creació del municipi i mostra com el teixit predominant és l'urbà tradicional (31%) format per

eixamples d’habitatge plurifamiliar generalment d’illa tancada que es concentren en els barris

limítrofs amb els nuclis històrics, com són el Centre, Sant Oleguer, La Creu Alta, Gràcia‐ i

l'Eixample. En segon lloc el teixit més abundant és el format per les cases agrupades (25% del

total), formades per habitatge plurifamiliar entremitgeres, situat en els barris de Ca n'Oriac i La

Creu de Barberà, i el d’ordenació oberta (23%), que és aquell derivat dels nous sectors de

creixement situats en les zones més perifèriques.

Els teixits menys presents són els formats per nucli antic (8%) al Centre i una part de La Creu

Alta, el de cases aïllades (7%) ubicat en barris molt específics com Castellarnau i Nostra Llar, i el

d'ordenació específica (7%) sorgit de la transformació urbana de determinats espais

antigament ocupats principalment per vapors.

TEIXIT URBÀ M2 SÒL %

NUCLI ANTIC 483.307,00 8%

URBÀ TRADICIONAL 1.904.660,00 31%

ORDENACIÓ OBERTA 1.393.720,00 23%

CASES AGRUPADES 1.533.366,00 25%

CASES AÏLLADES 402.902,00 7%

ORDENACIÓ ESPECÍFICA 400.224,00 7%

TOTAL TEIXIT RESIDENCIAL 6.118.179,00 100%

45

El nucli antic conforma els primers assentaments del Centre i als voltants del carrer Major a la

Creu Alta. Correspon a la clau urbanística "1.1. Zona residencial en nucli antic i preeixample" i

"1.2. Zona residencial en nucli antic amb tercari", que té com a objecte la preservació i

protecció de l'estructura urbana i edificatòria, seguint les seves característiques de parcel∙lació

i d'edificació. El tipus d'ordenació és segons alineació a vial i comporta unes condicions

específiques de composició per conservar les tipologies tradicionals.

El Centre (entorn Passeig) El Centre (entorn carrer Salut) La Creu Alta (entorn carrer Major)

46

Els eixamples urbans donen lloc a l'expansió urbana de finals del segle XIX i la primera meitat

dels segle XX es situen entorn al nucli històric, correspon a la clau urbanística "1.3. Zona

residencial en eixample", "1.4. Zona residencial en d'eixample amb terciari" i "1.5. Zona

residencial d'eixample amb tallers". Són els sòls que han sofert el pes del creixement i la

localització de les activitats centrals i de servei. És la clau dominant al municipi, i conforma

barris sencers com La Creu Alta, l'Avinguda‐Eixample, Sol i Padrís , Gràcia i una part del Centre.

Avinguda ‐ Eixample Gràcia La Creu Alta

47

Els nous sectors de creixement urbà desenvolupats recentment prenen forma de nous

eixamples urbans, amb tipologies d'illes obertes, en els quals l'edificació pren com a paràmetre

de referència bàsica d'alineació al front de carrer. També es disposen en la segona corona

concèntrica, en barris com Les Termes, Espronceda, Can Puiggemer, Can Llong, Can Gambús,

Sant Julià i La Roureda. Es qualifiquen de "1.7. ‐ Zones residencials en illes pati", "2.1. ‐ Zona

residencial en espais oberts d'ús públic", "2.2. ‐ Zona residencial en conjunts amb espais

oberts", "2.3. ‐ Zona residencial en volumetries de front", "2.6. ‐ Zona de serveis a la

residència amb espais oberts".

Sant Julià ‐ La Roureda Espronceda Les Termes

48

Els barris amb cases agrupades amb habitatges unifamiliars o plurifamiliars els trobem

sobretot als nuclis perimetrals de la ciutat en barris com Ca n'Oriac, La Plana del Pintor,

Torregitart, Can Rull, Cifuentes, Torre‐romeu, Poble Nou i La Creu de Barberà. La defineixen les

claus "1.6. ‐ Zona residencial suburbana entre mitgeres", "2.4. (a i b) ‐ Zona residencial en

conjunts de conservació amb espais oberts".

Ca n'Oriach Torre‐romeu La Creu de Barberà

49

Els barris de ciutat jardí amb habitatges unifamiliars o bifamiliars en edificacions aïllades els

trobem sobretot al nucli de Castellarnau i a les casetes del barri de Nostra Llar. Es qualifiquen

de "2.4. (c i d) ‐ Zona residencial en conjunts de conservació amb espais oberts" i "2.5. ‐

Residencial n ciutat Jardí".

Castellarnau Nostra Llar

50

Els teixits que presenten una ordenació urbana específica comprèn els sectors de sòl urbà

consolidat i no consolidat que tenen aquesta condició pels elements urbanístics dels quals

disposen o perquè es troben en urbanització amb compromisos i garanties d'execució.

Presenten una ordenació de volums específica en base a planejaments anteriors o bé es troben

dins de nous sectors a ordenar mitjançant Plans de Millora Urbana. La defineixen les claus de

"1.8. ‐ Zona residencial en volumetries especials", "1.9. ‐ Zona residencial en volumetries

especials amb terciari", "1.E1. ‐ Can Gambús Habitatge Protegit", "2.2vHP. ‐ Habitatges

protegits a Can Gambús" i "2.3HP. ‐ Zona residencial en volumetries amb front".

Can Llong El Centre (entorn carrer Cervantes) El Centre (entorn carrer Tres Creus)

51

4.2 Habitatge construït els darrers 20 anys

Pel que fa l’activitat constructiva de Sabadell, de la mateixa manera que la resta del territori, el

mercat de l’habitatge també va experimentar una forta desacceleració a partir de l’any 2007

en què el nombre d’habitatges iniciats va caure un 30% respecte l’any anterior i fins un 79% el

2008. La construcció va disminuir considerablement i, en nombres absoluts, els visats d’obra

nova van passar dels 2.123 habitatges el 2007 a només 641 l’any 2008 i tan sols 39, sent el

punt més baix, l’any 2013. Els darrers tres anys l’activitat a començat a remuntar tímidament i

l’any 2017 es van iniciar 287 habitatges en el municipi.

Pel que fa els habitatges acabats el desens no va ser tant notori els primers anys de la crisi

degut a l’acabament de manera alentia de les promocions passades en marxa els anys

anteriors.

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Sabadell

Acabats Iniciats

Font: Generalitat

La comparativa amb els principals municipis de l’entorn mostra que Terrassa va liderar entre el

2003‐2008 la producció de nou habitatge, seguit però a força distància per Sabadell, mentre

que els municipis de Rubí i Sant Cugat del Vallès es van mantenir amb un nombre de noves

unitats anuals més modest. El pes de Terrassa en el conjunt d’aquests municipis va ser del

45,50% i el de Sabadell de 20‐25% mentre que els darrers dos municipis en global abraçaven el

25% restant. Amb el canvi de cicle econòmic s’observa clarament una reducció de la

construcció en tots els municipis.

52

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003

Habitatges inciats

Sabadell

Terrassa

Rubí

Sant Cugat

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003

Habitatges acabats

Sabadell

Terrassa

Rubí

Sant Cugat

Font: Generalitat

53

Evolució dels habitatges iniciats i acabats a Sabadell

Habitatges iniciats amb

protecció oficial

Habitatges iniciats totals

Habitatges acabats amb

protecció oficial

Habitatges acabats totals

09 2018* 1.330 318

2017 52 287 6 68

2016 4 203 7 81

2015 1 102 96 101

2014 86 187 0 226

2013 10 39 4 150

2012 102 167 618 667

2011 1 253 51 427

2010 284 657 384 922

2009 235 286 119 965

2008 435 641 116 1.512

2007 714 2.123 207 1.932

2006 247 3.028 135 2.014

2005 314 1.959 791 2.104

2004 465 2.903 848 2.063

2003 484 2.776 520 1.888

2002 1.125 2.503 132 1.382

2001 508 2.045 290 1.711

2000 322 1.623 118 1.707

1999 231 1.637 89 1.235

1998 111 2217 93 1142

1997 138 1.580 269 1.085

1996 178 1.486 4 1.255

1995 156 1.106 94 1.001

1994 108 1.492 58 536

1993 17 1.219 0 1012

1992 133 613 36 628

Font: Generalitat

Pel que fa als habitatge de protecció oficial, els habitatges iniciats van experimentar una

evolució semblant a la dinàmica general que presentava el sector de la construcció, però

caient la seva producció l’any 2011‐2012.

Es pot observar que la ciutat de Sabadell té un pes molt important en la producció d’habitatge

protegit en relació amb la comarca del i els municipis comparats. Representa un total del 32%

del total d’HPO iniciat al Vallès Occidental durant els anys 2003‐2017 mentre que Terrassa

54

representa un 20%, Sant Cugat amb un 13% i Rubí amb un 3%. En conjunt, aquests 4 municipis

concentren el 70% dels habitatges protegits acabats de la comarca.

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003

Habitatges inciats amb HPO

Sant Cugat

Rubí

Terrassa

Sabadell

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

201720162015201420132012201120102009200820072006200520042003

Habitatges acabats amb HPO

Sant Cugat

Rubí

Terrassa

Sabadell

Font: Generalitat

4.3 Aproximació a l’estat del parc d’habitatge de la ciutat

4.3.1 Tipologies

La tipologia d'habitatge predominant a Sabadell és el bloc plurifamiliar, seguida del

unifamiliars adossats i en menys representació els unifamiliars aïllats. (tenim percentatges?)

Els blocs d'illa tancada són la tipologia dominant a la ciutat i configuren un espai lliure, d'ús

privat, ja sigui per la comunitat que ocupa la illa o pel propietari que l'ocupa en planta baixa,

tancat dins de l'illa configurada pels edificis. Es situen sobretot al als barris del Centre, bona

part de La Creu Alta i de l'Eixample així com també en els barris de Gràcia i Covadonga.

55

L'edificació plurifamiliar formada per cases adossades entremitgeres és la segona tipologia

predominant i es troba en els barris perimetrals del centre de la ciutat com Ca n'Oriac, La Creu

de Barberà, Can Rull i La Concòrdia.

El bloc plurifamiliar aïllat té menys representació. Són blocs que estan envoltats d'espai lliure

obert a tota la ciutadania i és una tipologia que s'ubica en nous sectors de creixement

residencial com Can Gambús, però també a la Roureda, Sant Julià i Can Feu.

Els habitatges unifamiliars són tipologies poc representatives al municipi, composades per

edificacions entremigeres o cases aïllades. Les unifamiliars adossades entre mitgeres es

concentren a les parts més antigues de la ciutat, concentrades al barri del Centre i de La Creu

Alta.

Finalment, les cases unifamiliars aïllades són poc freqüents a la ciutat, concentrades a la zona

de Castellarnau i al barri de Nostra Llar (antigues cases de Cal Garcia).

L'evolució dels habitatges iniciats i acabats dels darrers 12 anys exemplifica el teixit i la

tipologia residencial predominant a Sabadell, en que el 94,9% de les unitats finalitzades es

corresponen a blocs plurifamiliars, el 4,8% a unifamiliars adossats i el 0,4% a habitatges

unifamiliars aïllats.

Habitatges iniciats i acabats segons tipologia edificatòria. Sabadell

Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats Iniciats Acabats

2005 3 9 63 244 1.893 1.851 1.959 2.104

2006 6 4 49 72 2.973 1.938 3.028 2.014

2007 3 1 36 55 2.084 1.876 2.123 1.932

2008 0 12 17 36 624 1.464 641 1.512

2009 0 1 6 26 280 938 286 965

2010 1 0 11 15 645 907 657 922

2011 0 1 13 16 240 410 253 427

2012 2 1 31 7 134 659 167 667

2013 1 0 7 6 31 144 39 150

2014 1 1 7 10 179 215 187 226

2015 1 2 30 5 71 94 102 101

2016 1 1 17 6 185 74 203 81

2017 3 7 48 43 236 164 287 214

AnyUnifamiliars aïllats Unifamiliars adossats Plurifamiliars en bloc Total

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

4.3.2 Antiguitat

El 50% del parc d’habitatges de Sabadell supera entre la meitat i un terç de la seva vida útil,

doncs l'any promig de les construccions actuals de la ciutat són del 1977, amb una antiguitat

mitjana d’uns 40 anys.

El major període de creixement de la ciutat fou entre els anys 1960‐1979, etapa en que es va

construir el 46’8% del parc d’habitatges actuals, coincidint precisament amb la primera nada

migratòria de persones procedents de l'estat espanyol. El parc construït entre el 1960 i 1969 és

de 17.951 unitats i el del decenni següent de 23.513 unitats. Entre el 2000 i el 2009 hi trobem

16.091 habitatges, això és el 18% del parc total i entre el 1990‐99 l’11%. Els darrers vuit anys el

nombre de noves unitats a la ciutat ha disminuït considerablement, així és que hi ha 2.090

habitatges amb una construcció entre el 2000 i el 2017 (2,4% del parc).

56

ANY CONSTRUCCIÓ HABITATGES

Núm. Hab Percentatge

previs 1940 3.848 4,3%

1940 ‐ 1959 8.933 10,1%

1960 ‐ 1979 41.464 46,8%

1980 ‐ 1999 16.168 18,2%

2000 ‐ 2017 18.181 20,5%

88.594 100,0% Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre

L’anàlisi territorial de l’antiguitat de les edificacions mostra d’una banda els primers nuclis de

població de la ciutat com els barris del Centre i La Creu Alta i en menor mesura Covadonga,

Gràcia i l’Eixample, que aglutinen la majoria de les edificacions construïdes amb anterioritat al

1900 i fins el 1940. Els habitatges construïts entre el 1940 i el 1949 es situen altra vegada en

els barris esmentats però amb més intensitat a La Creu Alta, Centre i Eixample, i apareix una

nova zona de creixement, La Creu de Barberà, la qual es consolida amb els anys posteriors

(1950‐1970).

La dècada dels cinquanta és el moment en que apareixen les primeres construccions en els

barris principalment de Ca n’Oriac, Campoamor, Can Puiggener, Els Merinals, Torre‐romeu i

s’incrementen entre els anys posteriors (1960‐1980); són barris en els quals l’antiguitat mitjana

de les edificacions data de 1973‐74; a excepció de Torre‐romeu que té una edat mitjana de 39

anys (1979) ja que es van realitzar noves promocions el primer decenni del 2000.

Les Termes i Espronceda són dos barris en que pràcticament la totalitat dels habitatges es van

construir en un sol període 1960‐1969 i no s’han produït transformacions urbanes que hagin

permès incorporar nous habitatges. En aquest sentit, el districte 6 és el que presenta un parc

d’habitatges més envellit, amb una mitjana de 47 anys. A més a més, segons les dades de

cadastre proporcionades, no consta que els habitatges d’aquests àmbits hagin fet reformes. El

barri de Nostra Llar també fou construït en una sola etapa (1950‐1959) i és el que presenta una

edat mitjana més elevada (60 anys) però en aquest àmbit s’han reformat més d’un 6% dels

edificis.

Els anys 70 es produeixen les construccions de Can Rull, La Concòrdia, La Roureda i Can Deu,

els quals actualment tenen un parc amb una edat mitjana al voltant dels 40 anys que es quan

es va edificar la major part dels habitatges d’aquests barris.

Entre el 1980 i 1989 es construeixen bona part dels habitatges de Torreguitart, barri amb una

edat mitjana dels habitatges 5 anys per sota la mitjana de la ciutat, i es continuen edificant

nous habitatges a la resta de diferents barris, període que s’allarga fins el 2010 corresponent a

la bombolla immobiliària i en l’inici de la darrera crisi econòmica i social.

Els barris que presenten un parc d'habitatges més nou són Can Gambús i Can Llong, els darrers

sectors desenvolupats, els quals presenten una antiguitat mitjana de les edificacions de 15 i 12

anys respectivament, i Castellarnau construït a finals dels noranta principis del segle XXI.

Al plànol I.15c es pot observar la distribució del parc d’habitatges segons anys de construcció

per sectors.

57

En el cadastre consten 3.841 reformes de les edificacions, de les quals en volum una tercera

part s’han fet en habitatges del barri Centre; en segon lloc a Ca n’Oriac, La Creu Alta i La Creu

de Barberà; i en tercer lloc els barris de Gràcia i Can Puiggener.

Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre

4.3.3 Inspecció tècnica dels edificis

La Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) consisteix en una inspecció visual de l'edifici feta per un

tècnic competent que té per objecte determinar‐ne l'estat en el moment de la inspecció i

orientar la propietat en les actuacions a realitzar per complir el deure de conservació i

manteniment.

Es determinen 5 possibles qualificacions segons l’estat dels edificis amb les següents

obligacions pels seus propietaris:

MitjanaConstrucció Edat mitjana

Districte 1 1976 41

SECTOR CENTRE 1975 42

COVADONGA 1978 39

EL CENTRE 1974 43

HOSTAFRANCS 1989 28

SECTOR SANT OLEGUER 1978 39

AVINGUDA‐EIXAMPLE 1981 36

NOSTRA LLAR 1957 60

SOL I PADRÍS 1976 41

Districte 2 1974 43

SECTOR CAN PUIGGENER 1974 43

CAN PUIGGENER 1974 43

SECTOR CREU ALTA 1974 43

LA CREU ALTA 1974 43

SECTOR TOGORES 1959 58

Rodal TOGORES 1959 58

Districte 3 1975 42

SECTOR CA N'ORIAC 1974 43

CA NÒRIAC 1973 44

EL TORRENT DEL CAPELLÀ 1970 47

TORREGUITART 1982 35

SECTOR NORD 1977 40

CAN DEU 1978 39

LA PLANA DEL PINTOR 1969 48

LA ROUREDA 1977 40

SANT JULIÀ 1986 31

SECTOR SANT JULIÀ 1934 83

Rodal SANT JULIÀ DÀLTURA 1934 83

Barris en sòl urbà destacats segons antiguitat

per sota la mitjana

per sobre la mitjana

molt per sobre la mitjana

Construcció Edat mitjana

Districte 4 1983 34

SECTOR BERARDO 2004 13

CAN LLONG 2005 12

CASTELLARNAU 2000 17

SECTOR CAN RULL 1977 40

CAN RULL 1977 40

CIFUENTES 1976 41

SECTOR CONCÒRDIA 1975 42

LA CONCÒRDIA 1975 42

Districte 5 1980 37

SECTOR CAN FEU 1979 38

CAN FEU 1967 50

CAN GAMBÚS 2002 15

ELS MERINALS 1973 44

LA SERRA DÈN CAMARÓ 1982 35

SECTOR GRÀCIA 1981 36

GRÀCIA 1981 36

SECTOR OEST 1962 55

Rodal OEST 1962 55

Districte 6 1970 47

SECTOR CREU DE BARBERÀ 1971 46

LA CREU DE BARBERÀ 1972 45

LES TERMES 1962 55

SECTOR SANT PAU 1940 77

SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 1940 77

SECTOR SUD 1969 48

CAMPOAMOR 1970 47

ESPRONCEDA 1966 51

Districte 7 1978 39

SECTOR EST 1873 144

Rodal EST 1873 144

SECTOR LA SERRA 1978 39

EL POBLENOU 1978 39

EL RAVAL DÀMÀLIA 1964 53

Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 1956 61

TORRE‐ROMEU 1979 38

Total general 1977 40

58

Des del 2011 fins a data d'avui s'han realitzat 1.762 ITE al municipi de Sabadell, dels quals tres

quartes parts aquest any 2018, moment en que s'ha intensificat més la campanya. Un 50% van

obtenir una qualificació amb deficiències lleus i un 30 % amb deficiències importants. Tan sols

un 12% dels edificis inspeccionats estaven en un estat sense deficiències, i gairebé un 10%

tenen deficiències greus o molt greus.

Nombre de ITE per any

Molt Greu

Molt greu sense

mesures cautelars

Greu Greu sense mesures cautelars

Important Lleu Sense

Deficiències TEDI

Total general

2011 2 1 3

2012 2 1 3

2013 4 10 1 2 17

2014 1 5 2 8

2015 37 16 17 4 74

2016 8 2 39 40 20 109

2017 3 18 79 86 26 212

2018 2 7 13 70 379 714 151 1336

Total general

2 7 68 90 513 874 205 3 1.762

A la següent taula es representa el nombre d’inspeccions que s’han realitzat entre 2011 i 2018

per sectors amb les qualificacions que han obtingut i el pes d’aquests edificis respecte el total

d’edificis del sector.

Com es pot observar, el sector amb els edificis més afectats és el Sud, el qual, té un 2,1% dels

edificis amb un estat greu i un 16% amb danys importants a l’estructura.

Qualificacions Emissió Certificat

d’Aptitud

Obligacions de la

Propietat

Vigència Certificat

d’aptitud

Sense defectes Apte

10 anys

Lleus Aprovar un programa

de rehabilitació en un

termini màxim de 12

mesos. Importants Apte provisional

6 anys (revisió cada

24 mesos)

Greus

Apte cautelarment

Aprovar un programa

de rehabilitació en un

termini màxim de 6

mesos.

3 anys (revisió cada

12 mesos) Molt greus

59

Nombre d’edificis amb certificats ITE per sectors (% segons edificis del sector)

Sector Molt Greu

Molt greu sense

mesures cautelars



Deficiències TEDI

Total general

Ca n'Oriac

1 (0,04)

4 (0,16)

12 (0,47)

69 (2,72)

131 (5,17)

32 (1,26)

249 (9,81)

Can Feu

4 (0,39)

2 (0,19)

32 (3,08)

43 (4,14)

21 (2,02)

102 (9,82)

Can Puiggener 1

(0,11) 2

(0,22) 5

(0,55) 14

(1,55) 23

(2,55) 1

(0,11) 46

(5,09)

Can Rull

3 (0,32)

3 (0,32)

38 (4,02)

64 (6,77)

18 (1,90)

126 (13,31)

Centre

3 (0,06)

16 (0,32)

9 (0,18)

67 (1,35)

128 (2,59)

38 (0,77)

261 (5,27)

Concòrdia

4 (0,64)

11 (1,75)

23 (3,66)

33 (5,25)

3 (0,48)

74 (11,76)

Creu Alta

13 (0,52)

13 (0,52)

39 (1,57)

85 (3,41)

22 (0,88)

3 (0,12)

175 (7,02)

Creu de Barberà

2 (0,09)

7 (0,30)

15 (0,64)

77 (3,28)

119 (5,07)

23 (0,98)

243 (10,34)

Gràcia

1 (0,07)

1 (0,07)

4 (0,29)

11 (0,79)

29 (2,08)

5 (0,36)

51 (3,66)

La Serra

2 (0,15)

21 (1,59)

32 (2,43)

16 (1,21)

71 (5,38)

Nord

1 (0,09)

11 (1,03)

26 (2,43)

77 (7,20)

10 (0,93)

125 (11,68)

Sant Oleguer 1

(0,07) 7

(0,46) 1

(0,07) 36

(2,35) 63

(4,12) 14

(0,92) 121 (7,91)

Sud

6 (1,61)

2 (0,54)

60 (16,09)

46 (12,33)

2 (0,54)

116 (31,09)

Total general 2 7 68 90 513 873 205 3 1.761 (8,18)

% Qualificació 0,11 0,40 3,86 5,11 29,13 49,57 11,64 0,17

Per altra banda, s’han analitzat el total d’habitatges inclosos a les inspeccions entre 2015 i

2018. En aquest cas, no es tenen en compte les inspeccions ITE de 55 referències cadastrals

anteriors al 2015, de les quals no disposem del nombre d’habitatges afectats per bloc d’edifici.

Destaca el fet que un 22,7% dels habitatges del sector sud tenen unes deficiències importants

als seus edificis, i que la major part dels sectors té més de un 1% dels habitatges amb un estat

greu.

60

Nombre d’habitatges amb certificats ITE per sectors (% segons habitatges del sector)

Sector Molt Greu

Molt greu sense

mesures cautelars



Deficiències Total general

Ca n'Oriac 10

(0,13) 42

(0,54) 131 (1,70)

457 (5,92)

481 (6,23)

137 (1,77)

1.258 (16,29)

Can Feu 16

(0,37) 14

(0,32) 404 (9,32)

273 (6,30)

154 (3,55)

861 (19,87)

Can Puiggener 10

(0,41)

54

(2,24) 72

(2,99) 106 (4,40)

2 (0,08)

244 (10,12)

Can Rull 12

(0,18) 22

(0,32) 513 (7,57)

604 (8,91)

192 (2,83)

1.343 (19,81)

Centre 6

(0,04) 81

(0,50) 35

(0,22) 520 (3,22)

364 (2,25)

139 (0,86)

1.145 (7,08)

Concòrdia 6

(0,11) 319 (5,85)

301 (5,52)

399 (7,32)

30 (0,55)

1.055 (19,36)

Creu Alta 94

(1,12) 189 (2,25)

349 (4,16)

523 (6,24)

166 (1,98)

1.321 (15,75)

Creu de Barberà 12

(0,14) 124 (1,43)

115 (1,33)

616 (7,11)

663 (7,65)

111 (1,28)

1.641 (18,94)

Gràcia 1

(0,02) 2

(0,05) 15

(0,34) 65

(1,47) 119 (2,69)

13 (0,29)

215 (4,86)

La Serra 7

(0,21) 177 (5,31)

140 (4,20)

79 (2,37)

403 (12,09)

Nord

72 (1,32)

199 (3,64)

364 (6,65)

29 (0,53)

664 (12,13)

Sant Oleguer 8

(0,11)

79 (1,04)

3 (0,04)

363 (4,77)

477 (6,26)

99 (1,30)

1.029 (13,51)

Sud 24

(0,65) 17

(0,46) 842

(22,71) 343 (9,25)

17 (0,46)

1.243 (33,52)

Total 18

(0,02) 29

(0,03) 480 (0,57)

993 (1,18)

4.878 (5,78)

4.856(5,75)

1.168 (1,38)

12.422 (14,71)

% qualificació 0,14 0,23 3,86 7,99 39,27 39,09 9,40

1258

861

244

1343

11451055

1321

1641

215

403

664

1029

1243

0

5

10

15

20

25

30

35

40

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

%

nº Habitatges

Habitatges amb ITE per sectors

61

Habitatges amb ITE per sectors i segons deficiència

4.3.4 Superfície del habitatges

Segons dades del cadastre proporcionat per l’Ajuntament, la superfície mitjana dels immobles

de Sabadell és de 122m2 construïts. Cal mencionar, però, que s’han detectat algunes unitats

que no tenen ús d’habitatge i per tant poden alterar en certa mesura l’anàlisi de les

superfícies.

62

Tot i així, el 24% dels habitatges de la ciutat tenen una superfície d’entre 80 i 99m2 i el 21% entre 60 i 79m2 mentre que els habitatges de menys de 60m2 no arriben a representar el 4% del parc de la ciutat.

Els barris amb uns habitatges de menors dimensions són Les Termes (70m2), La Roureda, Espronceda i Campoamor (entre 85‐87m2). Contràriament, els habitatges amb superfícies més elevades es troben a Castellarnau (una mitjana de 215m2).

En general els diferents barris tenen un parc d'habitatges de diferents dimensions, si bé ens

alguns àmbits es concentren en unes dimensions determinades, corresponent en força

ocasions a barris formats per polígons d'habitatges. És el cas de Can Puiggener, Campoamor,

Cifuentes o Els Merinals en que la meitat dels habitatges són d'entre 60‐79m2 o La Roureda i

Les Termes en que fins al 60‐70% dels habitatges són de 60‐79m2 o Espronceda en que el 80%

dels habitatges són d'entre 80‐99m2.10

0,16%3,58%

20,78%

24,39%

18,20%

11,24%

7,20%

3,59%

2,46%1,86%

1,31%5,22%

Distribució dels habitatges segons superfície

< 39 40‐69 60‐79 80‐99

100‐119 120‐139 140‐159 160‐179

180‐199 200‐219 220‐239 > 240

Font: Ajuntament de Sabadell. Cadastre

4.3.5 Dèficits

4.3.5.1 Estat de conservació i necessitats de rehabilitació

L’anàlisi de l’estat de conservació del parc mostra que el 88% dels edificis destinats a habitatge

es trobaven en bon estat (92% en el conjunt de la província) en el moment del cens del 2011

mentre que el 2,3% estaven en estat ruïnós o dolent (un total de 590 edificis i 1.085

10 Veure taules detallades a l'Annex

63

habitatges). Aquestes darreres xifres són superiors a les del conjunt de la província de

Barcelona.

A més a més, pel que fa el percentatge d’edificis que es trobaven en estat deficient, aquests

eren també superiors a la mitjana provincial (9,8% del parc) i representaven un total de 2.490

edificis i 4.985 habitatges amb patologies lleus que podrien ser solventades mitjançant

intervencions de rehabilitació i millora.

En general, l'evolució entre ambdós censos mostra una millora de l'estat de conversació del

parc d'habitatges de Sabadell i per tant una disminució de les deficiències, tot i que encara

presenta un nombre elevat d'unitats amb necessitat de rehabilitació i intervenció.

Segons dades del cens del 2011, els habitatges en estat ruïnós i dolent s'ubiquen

principalment en el districte 4, el qual abarca el 43% del parc del municipi en mal estat (uns

470 habitatges), seguit a més distància dels districtes 6, 3 i 5 que tindrien el 15%, 13% i el 12%

respectivament del parc en mal estat de Sabadell, que significarien uns 130‐160 habitatges en

cadascun dels districtes. Pel que fa el parc en estat deficient, el major volum d'unitats

d'habitatge afectades es concentren en els districtes 4 i 6, 1.460 i 1.235 habitatges

respectivament i que suposen més del 50% dels habitatges en estat deficient.

Estat de conservació dels edificis destinats principalment a habitatge

Any Àmbit Ruïnós Dolent Deficient Bo Total

2001 % Província 1,00% 1,70% 7,30% 90,10% 100%

% Sabadell 1,38% 1,94% 10,35% 86,31% 100%

Total Sabadell 346 488 2.592 21.609 25.035

2011 % Província 0,37% 1,09% 6,80% 91,74% 100%

% Sabadell 0,73% 1,58% 9,79% 87,88% 100%

Total Sabadell 188 402 2.490 22.335 25.415

Font: elaboració pròpia segons dades del Cens

S'ha analitzat la dinàmica de llicències d'obra nova i de rehabilitació per tal d'observar la

transformació i millora del parc d'habitatges. Entre el 2013 i l'octubre de 201811 es van

concedir un total de 243 llicències, un ritme de 48 llicències anuals, de les quals 106 per a nova

construcció, 88 de reforma i ampliació d'edifici residencial, 35 de reforma i 14 d'ampliació. En

aquest sentit, el 56% de llicències concedides han estat relacionades amb la conservació

d'edificis existents (reforma i ampliació d'edifici residencial, reforma d'edifici residencial i

ampliació d'edifici residencial) i un 43% relacionades amb obres de nova construcció.

11 Durant el període 2013‐2018 hi ha expedients amb any de llicència anterior, ja que amb posterioritat s'han concedit modificacions, pròrrogues o primers llicències d'aquests expedients.

64

6%

44%

14%

36%

Llicències durant els anys 2013 ‐ 2017

Ampliació d'edifici residencial

Construcció d'edifici de nova planta residencial

Reforma d'edifici residencial

Reforma i ampliació d'edifici residencial

Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament

Pel que fa la rehabilitació i reforma han suposat en aquests anys un major nombre de llicències

que les d'obra nova i han tingut un ritme sostingut en el període analitzat, duplicant la nova

construcció els anys 2013, 2014 i 2015. Els darrers anys 2016 i 2017 la rehabilitació i reforma

ha continuat creixent fins arribar a les 42 llicències concedides l'any 2017, i paral∙lelament

també ho ha fet l'obra nova.

05

101520253035404550

Llicències d'obra nova i rehabilitació(període 2013‐ oct 2018)

obra nova rehabiliació


El sector amb més moviment de llicències és el sector del Centre (45%) amb 110 llicències, 52

de construcció d'edifici de nova planta residencial i 58 de rehabilitació seguit pel de La Creu

Alta (19%). Aquests dos tenen una proporció similar d'obra nova i rehabilitació tot i que

aquesta té major proporció. Hi ha sectors com Berardo que només concentren obra nova i

65

d'altre com Can Rull, Nord o Ca n'Oriac en que les llicències concedides han estat per a la

rehabilitació.

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

SECTOR BERARDO

SECTOR CA N'ORIAC

SECTOR CAN FEU

SECTOR CAN RULL

SECTOR CENTRE

SECTOR CREU ALTA

SECTOR CREU DE BARBERÀ

SECTOR GRÀCIA

SECTOR NORD

SECTOR SANT OLEGUER

SECTOR SUD

Llicències durant els anys 2012 ‐ 2017


Durant aquest període, l'obra nova i ampliació ha suposat l'aparició de 1.096 nous habitatges

situats principalment al sectors Centre, Berardo, La Creu Alta i Sant Oleguer. Les sol∙licituds de

llicències es van aturar de manera significativa i és a partir del 2015 que es comença a

percebre un repunt de la construcció. Del total de nous habitatges del període, 763 (un 70%)

es van concedir l'any 2017 i 191 (18%) l'any 2016.

Nous habitatges derivats de les llicències 2013‐2018

Sector Ampliació Obra nova Reforma Ref‐ampl Total

sector berardo 272 272

sector ca n'oriac 1 7 1 1 10

sector can feu 0 22 0 1 23

sector can rull 11 2 13

sector centre 0 367 12 11 390

sector creu alta 0 169 2 8 179

sector creu de barberà 0 1 0 4 5

sector gràcia 26 1 27

sector nord 0 0 0 0

sector sant oleguer 0 176 0 0 176

sector sud 1 0 1

Total 1 1.052 15 28 1.096 Font: pròpia amb dades de l'Ajuntament

Tanmateix, les ordres d'execució permeten observar les problemàtiques més usuals en quant a

conservació dels habitatges i les zones on es concentren.

66

Durant el període 2013‐ juny 2018 s'han obert 358 expedients d'ordres d'execució, això és un

0,4% del parc d'habitatges del municipi i el gruix importat d'aquestes actuacions han estat les

ordres d'execució per motius de façana (44%; 156 expedients) i en concepte d'edificació (42%;

152 expedients). La primera es refereix a aquelles execucions principalment relacionades amb

el mal estat i la perillositat de despreniment d'elements de la façana, la segona més vinculades

amb el conjunt de la seva edificació com esquerdes i que poden afectar a l'estructura de

l'edifici. Durant l'any 2013 es van produir totes les ordes relacionades amb la Llei d'Habitatge

(afectant a l'habitabilitat) que són el 3% del conjunt analitzat. Finalment, les ordres de

declaració de ruïna en aquests anys han estat de l'1%, amb un total de 4 expedients. (veure

apartat 4.3.4.5 infrahabitatge)

1%

42%

44%

3%10%

Obres d'execució durant els anys 2013 ‐ juny 2018

Declaració de ruïna

Edificacions

Façana

Llei habitatge

Altres


El sector amb més intervencions ha estat el Centre (38,8% del total) amb 139 ordres

d'execució, 75 de les quals han estat per façana i 56 per problemàtiques amb l'edifici. En segon

lloc, els sectors amb un major nombre d'ordres d'execució han estat La Creu Alta (11,45%) i

Sant Oleguer (8,94%), seguits de Ca n'Oriac (6,70%), Can Puiggener (6,15%), que destaca per

ser el que se li han atorgat la major quantitat d'obres d'execució de llei d'habitatge (7

llicències), i el sector de La Creu de Barberà (5,59%).

En valors relatius, és a dir, en proporció sobre el parc d'habitatges construït, els sectors amb

més ordres han estat el Centre i Can Puiggener, amb gairebé un 1% del parc del sector.

67

0 20 40 60 80 100 120 140 160

SECTOR BERARDO

SECTOR CA N'ORIAC

SECTOR CAN FEU

SECTOR CAN PUIGGENER

SECTOR CAN RULL

SECTOR CENTRE

SECTOR CONCÒRDIA

SECTOR CREU ALTA

SECTOR CREU DE BARBERÀ

SECTOR EST

SECTOR GRÀCIA

SECTOR LA SERRA

SECTOR NORD

SECTOR SANT JULIÀ

SECTOR SANT OLEGUER

SECTOR SUD

Distribució de les ordres d'execució durant els anys 2013 ‐ juny 2018

Declaració de ruïna Edificacions Façana Llei habitatge Ordre execució urbanística


Paral∙lelament, s'ha analitzat els ajuts de rehabilitació d'edificis d'habitatge que tramita

l'Oficina local d'habitatge per observar quin és el volum i els àmbits territorials de demanda de

millora del parc existent.

Entre el 2001 i el 2017 s'han tramitat 1.241 ajuts a la ciutat de Sabadell amb un total de 16.181

habitatges beneficiats. Durant els anys 2011‐2013 s'observa un buit derivat de la situació de

crisi econòmica que va significar una aturada en la concessió d'ajuts i per tant no es va obrir

convocatòria. En el període entre el 2001 i el 2010 aquests havien estat significatius a la ciutat,

de l'ordre dels 116 expedients anuals i unes 1.500 llars beneficiades mentre que el període

2014‐2017 el nombre d'ajuts tramitats ha estat molt inferior, amb una mitjana de 19

expedients l'any i conseqüentment els habitatges beneficiats s'han reduït.

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017

Evolució ajuts a la rehabilitació

Habitatges Expedients


68

Anys Expedients Habitatges

2001 46 708

2002 121 1.801

2003 90 920

2004 165 2.086

2005 74 1.166

2006 146 1.810

2007 56 498

2008 164 2.134

2009 149 1.810

2010 150 2.019

2011 0

2012 3 3

2013 0

2014 22 378

2015 15 206

2016 22 309

2017 18 333

Total 1.241 16.181

Els districtes 4,3 i 1 són les zones que han sol∙licitat i rebut més ajuts per a la rehabilitació,

coincidint amb els sectors La Concòrdia, Can Rull, Ca n'Oriac, Centre, Sant Oleguer.

Districte Expedients Habitatges

1 231 3.234

2 150 1.912

3 261 3.480

4 270 4.174

5 53 487

6 221 2.486

7 55 408

Total 1.241 16.181

4.3.5.2 Accessibilitat física

D'acord amb el cens de 2011, Sabadell tenia un total de 2.004 edificis de PB+3 sense ascensor,

això és el 43% dels edificis de més de 3 plantes i el 8% del parc total de la ciutat. Aquesta

manca d'ascensor repercuteix en un total aproximat de 15.545 habitatges.

Nombre plantes Sense ascensor

PB+3 1.075

PB+4 794

PB+5 101

PB+6 26

PB+7 5

PB+8 3

> PB+8 0

Total 2.004

Font: Cens 2011

69

Entre el 2011 i el 2017 s'han tramitat 74 llicències per a la instal∙lació d'ascensors en edificis de

la ciutat, distribuïts de la següent manera. Durant l'any 2018 el nombre de llicències

sol∙licitades per a nous ascensors va ser de 14.

Sector Ascensors

sector ca n'oriac 6

sector can feu 1

sector can puiggener 7

sector can rull 5

sector centre 20

sector concêrdia 7

sector creu alta 2

sector creu de barberà 4

sector gràcia 5

sector sant oleguer 9

sector sud 8

TOTAL 74

any Ascensors

2011 8

2012 9

2013 4

2014 15

2015 5

2016 19

2017 12

2018 2

Total 74

Font: Llicències Ajuntament Sabadell

4.3.5.3 Habitatge buit

El nombre d'habitatges buits al municipi, segons dades proporcionades per l'Ajuntament

mitjançant la taxa de residus, és a data d'avui de 9.989 unitats, això és un 11,27% del parc

total d'habitatges de Sabadell.

La major part dels habitatges buits de la ciutat es concentren en el districte 1 amb 3.471 pisos

que representen el 35% dels habitatges buits, i especialment en el sector Centre que concentra

més d'una quarta part del parc vacant de la ciutat (26,41%) i que té un 18% del parc del barri

que es trobaria desocupat.

El segon sector amb més habitatges buits és La Creu Alta que té un 14% del parc de l'àmbit

vacant (1.171 pisos), seguit de La Creu de Barberà amb 982 habitatges buits, Sant Oleguer amb

833 i Ca n'Oriac amb 707 habitatges.

Els sectors de Gràcia i Can Puiggener, tot i tenir un volum d'habitatges buits inferior, de 639 i

340 unitats respectivament, en relació al parc d'habitatges del seu àmbit representen una

proporció important de l'ordre del 14%.

La resta de sectors com Can Rull, La Concòrdia, Nord, Can Feu, Sud i La Serra tenen un volum

d'habitatges buits que oscil∙la al voltant dels 350 i 550 habitatges i que representen el 8‐10%

del parc del sector. El Berardo és el sector, dins el sòl urbà residencial, amb un nombre més

baix d'habitatges vacants (214 pisos).

Als plànols de la sèrie I.14 es pot veure la distribució dels habitatges buits en el territori.

70

26,41%

8,34%

3,40%

11,72%

0,09%

7,08%

3,53%0,02%

2,14%

5,61%

4,17%

4,52%

6,40%

0,02%

9,83%

0,06%2,71%

3,92%

0,01%

Habitatges buits

Centre

Sant Oleguer

Can Puiggener

Creu alta

Togores

Ca nOriac

Nord

Sant Julia

Berardo

Can Rull

Concordia

Can Feu

Gracia

Oest

Creu de Barbera

Sant Pau

Sud

La Serra

Est

Pisos buits Parc habitatges %/parc sector %/parc total

1 3.471 35% 3,9%

Centre 2.638 14.841 18% 3,0%

Sant Oleguer 833 8.865 9% 0,9%

2 1.520 15% 1,7%

Can Puiggener 340 2.423 14% 0,4%

Creu alta 1.171 8.386 14% 1,3%

Togores 9 0,0%

3 1.062 11% 1,2%

Ca n'Oriac 707 7.738 9% 0,8%

Nord 353 6.058 6% 0,4%

Sant Julià 2 0,0%

4 1.191 12% 1,3%

Berardo 214 3.510 6% 0,2%

Can Rull 560 6.936 8% 0,6%

Concordia 417 5.267 8% 0,5%

5 1.093 11% 1,2%

Can Feu 452 4.461 10% 0,5%

Gràcia 639 4.421 14% 0,7%

Oest 2 0,0%

6 1.259 13% 1,4%

Creu de Barberà 982 8.543 11% 1,1%

Sant Pau 6 0,0%

Sud 271 3.821 7% 0,3%

7 393 4% 0,4%

La Serra 392 3.333 12% 0,4%

Est 1 0,0%

Total general 9.989 88.603 11% 11,3%


71

Si analitzem el nombre d'unitats buides per parcel∙la, és a dir per edifici, s'observa que el 73%

dels habitatges buits són unitats individuals disperses en el territori i per tant hi ha un nombre

baixa d'habitatges vacants concentrat en blocs o zones determinades.

Núm Berardo Ca nOriac Can Feu Can Puigg Can Rull Centre ConcordiaCreu alta Creu de BaGracia La Serra Nord Oest Sant Julià Sant Oleg Sant Pau Sud Togores Total

1 25 451 158 193 202 1.056 109 456 473 283 242 177 2 3 289 6 80 9 4.214

2 12 63 31 27 57 141 47 70 84 31 20 35 67 31 716

3 8 19 19 15 24 87 24 40 47 21 15 12 26 19 376

4 5 4 9 5 18 53 4 17 20 5 4 5 25 7 181

5 3 5 3 2 6 30 4 10 6 12 2 2 12 4 101

6 3 3 3 1 16 2 6 2 6 3 1 46

7 2 1 13 2 7 4 6 1 1 37

8 2 1 1 9 1 1 1 8 1 25

9 1 4 6 1 1 1 1 15

10 1 4 2 1 2 1 2 1 14

11 1 1 1 1 1 1 6

12 1 1 2 1 2 3 1 11

13 2 2 1 1 2 8

14 1 1 1 1 1 5

15 1 5 1 1 8

16 1 1 2

17 2 1 3

18 1 1 2

19 1 1 2

21 1 3 4

23 1 1

25 1 1

26 2 2

27 1 1

28 1 1

29 1 1 2

30 1 1

Total 61 547 230 245 314 1.432 197 624 640 371 287 235 2 3 438 6 144 9 5.785

4.3.5.4 Solars buits

A partir de les entrevistes amb el personal tècnic municipal es detecta un nombre poc rellevant

de solars buits residencials a Sabadell però no s'ha pogut obtenir el nombre i localització.

Ambtot, s'hauran de tenir en consideració en el moment de calcular el potencial d'habitatges

en sòl urbà consolidat, de la mateixa manera que les possibles remuntes.

4.3.5.5 Infrahabitatge i Sobreocupació

Segons la Llei pel dret a l’habitatge, a l’article 3, Infrahabitatge és aquell immoble que, tot i que

no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per a obtenir‐la, es destina a habitatge.

En aquest sentit, s'ha analitzat diferents aspectes que poden comportar la no obtenció de la cèdula d'habitabilitat: els habitatges en situació de ruïna o barraquisme, els habitatges amb una superfície per sota la normativa d'habitabilitat i les situacions de manca de clavegueram que impliquen una deficiència puntual però que a la vegada impossibiliten l’obtenció de la cèdula d’habitabilitat.

Pel que fa els habitatges en situació de ruïna, les ordres d'execució proporcionades

per l'Ajuntament indiquen un total de 4 expedients entre el 2013 i el 2016, 2 d'ells al

sector Centre (carrer Calderón i carrer Sallarès i Pla), 1 a Sant Oleguer (camí de Can

Quadres) i 1 al sector Est (camí de Can Lletget). En els anys posteriors no s'han obert

ordres d'execució per ruïna. D'altra banda, a part dels edificis en estat ruïnós, també

s'han obert 13 expedients de disciplina d'obra per barraquisme repartits per els

sectors de Can Rull i el sector Berardo (principalment ubicats en el camí d'en Berard i

ronda Europa).

En relació a la dimensió dels habitatges, la darrera normativa sobre les condicions

d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat ha quedat derrogada pel decret

72

141/2012, el qual incrementa la superfície útil interior fins a 40m2 i manté a 20m2 per

habitatges usats o preexistents. Segons dades del cadastre proporcionat per

l'Ajuntament, es detecten 138 habitatges amb superfície menor de 40m2 ubicats

principalment en els barris de Ca n'Oriac, Can Puiggener, La Creu de Barberà i Torre

romeu.

Pel que fa la manca de sistema d’evacuació d’aigües residuals, segons el cens del 2011 a Sabadell hi hauria uns 100 habitatges que no disposen de sistema de clavegueram o altres tipus, ubicats principalment als districtes 1 i 6 (75% dels casos), i en menor mesura a 3 i 4.

En relació a la sobreocupació, el Decret 141/2012, sobre condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat, estableix un estàndard de superfície per persona i llindar màxim d’ocupació dels habitatges fixant el nombre màxim d’ocupants per habitatge en funció del nombre d’habitacions i de la superfície d’aquestes. Aquest estàndard dificulta el càlcul de la sobreocupació ja que no es disposa d'informació desagregada d'habitatges segons nombre d'habitacions i per tant s'ha utilitzat com a mètode de càlcul l'antic Decret 55/2009 que establia la superfície mínima dels habitatges en funció del nombre d'ocupants.

Aplicant una ràtio mitjana de al superfície dels habitatges principals del municipi d'entre 87 i

97m2 útils segons dades del darrer cens 2011 i del cadastre proporcionat per l'Ajuntament,

significa que el llindar màxim de la sobreocupació dels habitatges de Sabadell seria de 9‐10

persones per llar. Amb aquesta ràtio, a Sabadell hi hauria entre 183 i 271 llars amb possible

sobreocupació (algunes d'elles poden fer referència a residències i altres edificis col∙lectius) i

això suposa entre el 0,2‐0,3% de les llars del municipi i ubicades principalment en els barri de

La Creu de Barberà, Ca n'Oriac, Can Puiggener i Centre, i en menor mesura Torre‐romeu, Can

Rull, Els Merinals i La Creu Alta.

Tanmateix, s'haurà de consultar si l'Ajuntament disposa d'estudis de sobreocupació o bé si

consideren una ràtio inferior.

9 > 9 total

La Creu de Barberà 18 18 36

Ca n'Oriac 13 21 34

Can Puiggener 11 18 29

Centre 5 21 26

Torre‐romeu 9 9 18

Can Rull 9 7 16

Els Merinals 9 4 13

La Creu Alta 2 9 11

Altres 42 46 88

Total 118 153 271

membres llar

Font: Ajuntament, padró

73

4.3.5.6 Pobresa energètica

L’informe d’exclusió residencial és un document que s’utilitza per acreditar la situació de

vulnerabilitat d’aquelles persones que tenen dificultats per assumir les despeses de

subministraments bàsics (aigua, llum i gas) davant les companyies subministradores, evitant el

tall del servei. L'any 2016 es van realitzar a Sabadell 717 informes d'exclusió residencial en

concepte d'aigua, 798 d'electricitat i 319 de gas.

El total d'expedients iniciats s’han incrementat notablement passant dels 401 el 2015 als 1.358

el 2016. En aquest període la majoria d’expedients s’han resolt amb la generació d’un informe,

degut a què no s’aproven prestacions com a recurs pal∙liatiu de la pobresa energètica, sent

l’informe l’únic element que s’utilitza a Sabadell.

Cal tenir en consideració que a data d'avui no s'ha constituït el fons econòmic per assumir el

cost de les factures, garantir ajuts per a aquestes famílies o assegurar que se’ls hi apliquen

descomptes en els consums. Actualment, segons dades dels serveis municipals, l'endeutament

és del voltant d'un milió d'euros.

4.4 Règim de tinença

4.4.1 Lloguer

Pel que fa al règim de tinença destaca l’elevat percentatge d’habitatges en règim de propietat

que supera a la mitjana de la província en detriment del règim de lloguer, el qual l’any 2011

era del 13,8%. Tot i així, el règim de lloguer ha incrementat respecte el 2001 en 5,8 punts i

aquest mostra un augment del nombre de contractes anuals els darrers anys (veure apartat

3.2.4).

En el municipi es percep un nombre important d'habitatges compartits així com la pràctica del

relloguer d'habitatges.

4.4.2 Propietat

La meitat de les llars en règim de propietat es troben amb pagaments pendents, és a dir, amb

una quota hipotecària (31.510 llars). Aquesta situació juntament amb el context econòmic i de

dificultat laboral ha accentuat els casos de sobreendeutament hipotecari, de renegociacions

del crèdit i, en el pitjor dels casos, de desnonaments els quals s'han estès i afecten no només a

les llars amb hipoteques pendents de pagament sinó també a llars de lloguer.

Parc d’habitatges segons ús, 2011

% Província 74,23% 36,09% 33,90% 4,25% 20,21% 1,70% 3,86%

% Municipi 81,40% 38,98% 38,62% 3,81% 13,87% 1,43% 3,30%

Total municipi 66.420 31.805 31.510 3.105 11.315 1.170 2.690

Total estrangers 6.715 960 5.680 75 17.185 85 240

% Total estrangers 27,7% 4,0% 23,4% 0,3% 70,9% 0,4% 1,0%

Lloguer Cedida Altres

Llars

Població

Total

propietat

Propietat

pagada

Pendent

pagaments

Herència o

donació

Propietat

Font: elaboració pròpia segons dades del Cens 2011 publicades per l’INE

74

4.4.3 Ocupació

Les sol∙licituds d’empadronament sense acreditar la titularitat de l’habitatge es presenten al

Registre de l’Ajuntament, i junt amb la petició d’empadronament, s’hi acompanya el

corresponent full padronal on es recullen les dades personals dels sol∙licitants, acreditades

amb els documents identificatius previstos a la normativa vigent.

Nombre de persones empadronades en habitatges ocupats 3.353

Nombre d’habitatges ocupats que figuren al padró municipal 1.111

Del total de 3.353 persones empadronades en habitatges sense acreditar la seva titularitat a

data de referència 31/12/17, 2.474 (73,78%) són de nacionalitat espanyola i 879 (26.22%) són

de nacionalitat estrangera. Del conjunt, 1.249 ja figuraven empadronades a Sabadell amb

anterioritat a l’any 2012, i 2.104 causen alta a partir d’aquest any, de les quals 1.274 són

procedents d’altres municipis i 830 omissions i naixements.

La distribució per edat mostra que el gruix més important es troba en la franja entre 15 i 64

anys així com a les edats infantils, qüestió que explica la composició de famílies en l'ocupació.

Pel que fa la franja d'edat major de 65 anys, aquesta és residual en l'ocupació.

Edat Dones Sabadell % Homes Sabadell %

0‐14 600 16.681 0,04 669 17.796 0,04

15‐64 1.052 69.626 0,02 1.011 69.299 0,01

65 i més 8 23.113 0 13 16.509 0

Total 1.660 109.538 1,52% 1.693 103.604 1,63%

75

La mitjana d’empadronats per habitatge ocupat és de 3,02 mentre que de la resta de la

població resulta una mitjana de 2,41.

Nombre d'empadronats

12 11 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 Hab. ocupats

Nombre d'habitatges

1 1 1 3 6 19 53 121 204 218 235 249 1.111

Els 249 habitatges ocupats amb 1 habitant representen un 22,41 % del total d’habitatges

ocupats, 87 dels quals ja figuraven empadronades a Sabadell abans de l’01/01/12 i 162 van ser

alta entre l'01/01/12 i el 31/12/17. Aquestes llars estan formades principalment per homes de

15 a 64 anys i de nacionalitat espanyola (67%) i es concentren especialment als districtes 5 i 6.

En relació a la distribució territorial dels habitatges ocupats amb persones empadronades, el

districte 6 és el que presenta un major volum, tant en valors absoluts (280 habitatges) com en

valors relatius en relació al parc d'habitatges del mateix districte. Els districtes 2, 5 i 3

consecutivament són els que presenten també un major nombre d'habitatges ocupats, per

sobre o similar a la mitjana del municipi.

La comparativa de l'evolució de l'ocupació entre el 2016 i el 2017 mostra un increment

d'aquestes situacions en tots els districtes de la ciutat, especialment en els districtes 3 i 6, i en

menor mesura el 2.

Districte

Habitatges total

Habitatges ocupats % ocupats

1 23.706 111 0,47%

2 10.809 186 1,72%

3 13.796 171 1,24%

4 15.713 109 0,69%

5 8.882 180 2,03%

6 12.364 280 2,26%

7 3.333 74 2,22%

TOTAL (*)88.603 1.111 1,25% (*) Informació amb data de referència 01/01/17

76

Baixant a una escala territorial de sector, s'observa que la concentració d'habitatges ocupats

s'ubica a la Creu de Barberà i Sud i Sant Pau dins del districte 6, a Ca n'Oriac en el districte 3 i al

sector de Gràcia dins el districte 5. Tot i així, en relació amb el parc d'habitatges del sector, és

Can Puiggener i Togores i Sud i Sant Pau els que presenten una major tensió.

Sector Total

habitatges Habitatges ocupats % Ocupats

Can Puiggener i Togores 2.423 108 4,46%

Sud i Sant Pau 3.821 126 3,30%

Gràcia 4.421 114 2,58%

La Serra i Est 3.333 74 2,22%

Creu de Barberà 8.543 154 1,80%

Ca n'Oriac 7.738 127 1,64%

Can Feu i Oest 4.461 66 1,48%

Nord i Sant Julià 6.058 44 0,73%

Creu Alta 8.386 78 0,93%

Sant Oleguer 8.865 57 0,64%

Can Rull 6.936 67 0,97%

Berardo 3.510 23 0,66%

Concòrdia 5.267 19 0,36%

Centre 14.841 54 0,36%

Total (*)88.603 1.111 1,25% (*) Informació amb data de referència 01/01/17

A gener de 2017 a Sabadell hi havia 22 blocs sencers ocupats, 41 blocs amb més de 2

habitatges ocupats i 10 habitatges ocupats de titularitat municipal. Pel que fa la tipologia, hi

havia 138 cases unifamiliars ocupades, bona part ubicades en els districtes 2 i 3.

77

A data de setembre del 2018, es detecten un total de 1.128 habitatges ocupats. En la majoria

dels sectors el número d’habitatges es manté o s’incrementa respecte l'any anterior. A l’únic

sector on es redueix considerablement la xifra és al sector de Gràcia passant de 114 habitatges

l’any 2017 a 82 ocupats el 2018. Aquesta diferència es creu que es pot correspondre als

habitatges del carrer Sant Ferran, els quals la Plataforma en Defensa de la Hipoteca i la Crisi

(PAHC) va ocupar l’any 2013 i que el juny de 2018 es va fer efectiu un acord amb la Sareb per

cedir els habitatges a l'Agència Catalana de l'Habitatge per destinar‐los a lloguer social. En

aquest sentit, mencionar que el 88% dels habitatges ocupats pertanyen a grans tenidors.

4.4.4 Altres formes de tinença

Masoveria urbana

La masoveria urbana a la ciutat és encara un règim de tinença incipient. L'any 2018 s'ha posat

en marxa aquesta modalitat des de l'Oficina local d'habitatge i el segon semestre d'aquest any

es compta amb 3 habitatges en aquest règim, tots ells de titularitat pública coincidents amb

antics habitatges de mestres. Aquests són:

Plaça Cardener, 3‐5, 1r 1a

Plaça Cardener, 3‐5, Bxs‐2a

Noguera Pallaresa, 29, 1r 2a

Es desconeix si hi ha altres situacions de masoveria urbana a la ciutat de contractes entre

particulars.

Cooperatives d’habitatge

Durant el procés participatiu del PLH s'ha recollit la proposta que s'està portant a terme des

del Teler cooperatiu de crear una cooperativa d'habitatge a la ciutat.

4.4.5 Resum dels règims de tinença

A partir de les dades disponibles amb les diferents fonts d'informació mencionades en aquest

apartat, s'ha fet una estimació de la distribució dels diferents règims de tinença a Sabadell que,

en termes generals, seria la que es mostra al següent gràfic. La propietat seria el règim

predominant, amb més d'un 81% de les llars, tant si aquesta és propietat pagada com pendent

de pagament o rebuda en herència/donació, seguida del lloguer que suposaria gairebé el 14%

de les llars. Les llars que viuen en habitatge cedits de manera gratuïta o a un preu baix per

l'empresa o organisme on treballa algun membre de la llar representen al municipi un 1,43%

aproximadament, proporció similars als habitatges ocupats de manera irregular (1,36%).

Finalment, les altres formes, és a dir, que no correspondrien a cap dels règims de tinença

anterior tindrien una representació al municipi del 2%.

78

81,4%

13,9%

1,43%

1,36% 1,94%

Aproximació als diferents règims de tinença de Sabadell

Propietat

Lloguer

Cedida

Ocupats

Altres formes

4.5 Parc destinat a polítiques socials

La ciutat de Sabadell ha estat històricament un municipi amb una dinàmica important de

producció d'habitatge protegit. Des del 1962 fins a data d'avui el Patronat municipal

d'habitatge i VIMUSA han promogut un total de 7.559 habitatges, dels quals 6.304 habitatges

en règim de venda i 1.255 habitatges de lloguer. A més a més, el 1958 l'Instituto nacional de la

Vivienda va construir a Sabadell 463 habitatges al barri de Campoamor (promoció Sant Pau)

que posteriorment va passar a gestionar Vimusa, i l'administració de la Generalitat (Adigsa) va

construir 3.077 habitatges en els barris d'Arrahona‐Merinals, Espronceda i Verge de la Salut.

Així doncs, el parc d'habitatge protegit realitzat/acumulat de la ciutat consta de 11.099

habitatges. (veure annex i plànol I.11a)

Al llarg dels anys els habitatges protegits de venda han perdut la qualificació i els titulars poden

sol∙licitar el canvi de règim a habitatge lliure en virtut de l'article 9 del 257/2006 de 6 de juny.

En aquest sentit, l’any 2017 es van tramitar 8 expedients de canvi de qualificació, 7 d’ells

provinents de l’empresa municipal VIMUSA i el restant d’INCASOL. Dels 8 expedients, 5 d’ells

es troben a Can Llobateras a Torre‐romeu.

Així doncs, considerant que els habitatges de venda construïts fins el 2001 han perdut la

qualificació12, actualment, en data 2018, el parc destinat a polítiques socials està format per

aquells habitatges protegits en venda qualificats a data d'avui, els habitatges protegits de

lloguer, els habitatges de mestres, els adquirits per tempteig i retracte i al mercat secundari,

els que gestiona Sabadell Lloguer i l'Agència d'Habitatge així com els habitatges de la borsa de

mediació. En conjunt sumen un total de 2.542 habitatges, i per tant un 3,2% del parc

d'habitatges principal.

12 En el càlcul del parc d'habitatge actual destinat a polítiques socials es podria tenir en compte un percentatge de desqualificació dels habitatges construïts amb anterioritat al 2001 en comptes de considerar‐los nuls.

79

Titularitat pública 1.549

Vimusa 958

Programa HES 144

Complexos gent gran 383

Lloguer règim general 431

Ajuntament

Centre d'emergència (CEM) 2

Mixt (SBD Lloguer) 589

Altres administracions (pendent)

Titularitat privada 826

Gestionats per Vimusa

Borsa de mediació lloguer social 120

Gestionats per altres entitats

HPO de venda no desqualificats 706

TOTAL 2.375

La borsa de medició per al lloguer social compta a data d'avui amb 120 habitatges captats per

l'OLH mitjançant la mediació amb particulars. El ritme d'incorporació de nous habitatges a la

borsa és d'unes 20 unitats anuals i amb un preu mig de 398€ mensuals. Una quarta part dels

habitatges es troben al districte 6, als sectors Sud i La Creu de Barberà, i un altre gruix

important s'ubica als sectors de Can Feu i Can Rull. La resta es troben dispersos però

especialment a la zona nord del municipi com els sectors de Ca n'Oriac i Nord i en menor

mesura als barris de l'Eixample i Covadonga.

4.6 Entitats sense ànim de lucre i recursos residencials

A Sabadell hi ha un nombre important d'entitats sense ànim de lucre que treballen amb els

col∙lectius més vulnerables com persones nouvingudes sense papers, sense sostre, sense llar,

amb conductes addictives, amb problemàtiques de salut i/o mentals,etc i ofereixen

acompanyament, suport i recursos residencials.

A través de les taules de participació s'ha escoltat aquests agents i a continuació es fa un recull

de les principals entitats, els col∙lectius amb qui treballen i una aproximació als recursos

residencials de que disposen.

En general els perfils de les persones ateses per aquestes entitats són persones soles d’entre

45 i 50 anys, principalment homes, famílies amb fills i llars monoparentals, mentre que les

persones joves, es comenta segons les entitats, acostumen a buscar abans altres alternatives.

Alhora, una part important són persones sense ingressos, amb baixa qualificació i immigrades.

80

Actuavallès

L'entitat va néixer per donar resposta a les necessitats de l’epidèmia del VIH i la SIDA i al llarg

del temps els projectes han anat creixent i transformant‐se passant a atendre també a

persones en situació d’exclusió social com les persones sense llar.

Tot i que l’eix vertebrador de l’entitat continua sent el voluntariat, actualment compta amb un

equip tècnic responsable de les tasques de coordinació, reflexió, intervenció i gestió. En aquest

sentit Actuavallès gestiona el recursos municipal Sabadell Sostre per a persones en situació de

sensellarisme. Compta amb tres modalitats d’intervenció amb l’objectiu de millorar

l’autonomia i el benestar personal d’aquestes persones:

Pis Sabadell Sostre: recurs residencial d’estada limitada de 5 places màxim.

Prevenció i suport a SSBT (Serveis Socials Bàsics Territorials): suport educatiu en els plans de treball de persones en risc d’exclusió residencial allotjats en diferents tipologies d’habitatges i intervenció en un equipament de forma finalista com a unitat de convivència.

Detecció ‐ Identificació: desplaçament i actuació in situ quan es detecten possibles nous casos de situació de sensellarisme per poder identificar‐les i acompanyar‐les al SUES (Servei d’Urgències i Emergències Socials).

ANDI

És una associació sense ànim de lucre, declarada d'utilitat pública el 2010, que atén a persones amb discapacitat intel∙lectual i té per objectiu principal que aquests joves puguin viure independentment.

Treballen doncs, a través d'un procés de formació (3 mesos) en el qual els usuaris aprenen a viure autònomament per tal de posteriorment poder accedir a un lloguer i independitzar‐se. El problema rau en que el mercat lliure presenta una oferta massa elevada i sovint els usuaris han de tornar a casa els pares per deixar el pis d'aprenentatge a altres persones.

Ofereixen tres tipus de recursos residencials: Un pis pont, adreçat a joves i adults, que ja han participat un any com a mínim en el projecte de joves i amics, i tenen ganes de millorar o mantenir la seva autonomia personal; el projecte Camí a la nostra llar, que pretén avançar un pas més per tal que els joves més preparats canviïn les estades de cap de setmana per estades setmanals durant un trimestre; i el projecte Nostra Llar, adreçat a joves que ja viuen de manera independent, distribuïts en pisos propis o de lloguer, acollits al Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar de la Generalitat de Catalunya.

Associació catalana d’ajuda al refugiat:

L'associació treballa per procés i disposa de 4 persones tècniques per buscar habitatges

susceptibles de ser llogats. A més a més de les places en pisos a Sabadell tenen 30 places més a

Bellaterra.

La demanda habitacional d'aquest col∙lectiu és elevada i es va acumulant i perllongant. Des de

l'associació es comenta que a part de la seva associació hi ha també La Creu Roja i la Fundació

Apip‐Acam que treballen en la mateixa direcció.

81

AVAN

L'associació va néixer el 1993 i vetlla per millorar la qualitat de vida de les persones afectades

de malalties neurològiques, els seus familiars i entorn, oferint suport social, terapèutic i de

lleure, i establint un compromís d’atenció, proximitat i continuïtat.

Tenen dos tipus d'usuaris: els que poden arribar a assolir altra vegada una autonomia, i en

aquest sentit realitzen la funció d'assessorament dels canvis que haurien de fer en el seu

habitatge per instal∙lar‐hi tot el que sigui necessari per a la seva vida autònoma i ajudar‐los

amb tallers de teràpia ocupacional per tornar a reincorporar‐se. I, per altra banda, els usuaris

que no es podran valdre autònomament. En aquest cas, AVAN ofereix el pis de respir, és a dir,

un espai on els sanitaris d'AVAN cuiden a l'usuari durant un dia o cap de setmana i alliberen

momentàniament a la família d'aquesta tasca.

Bona part dels usuaris necessiten un cadira de rodes, algunes d'elles de grans dimensions, per

moure's i per tant necessiten d'espais que permetin l'accés amb aquests vehicles.

Cáritas

L'entitat treballa amb persones en situació de pobresa i necessitat i atenen especialment a un

perfil de persones amb sous baixos i poc qualificats, les quals presenten una dificultat d'accés

al mercat de lloguer ordinari. Dels diferents recursos residencials que disposen, , tots ells de

caràcter transitori i/o temporal, 2 habitatges són per a mares monoparental i 1 per a homes

sols, mentre que la resta (5‐7) són per a famílies convencionals.

Cerma

L'entitat va començar treballant amb persones amb problemes de drogodependència però

actualment atén a diferents perfils i problemàtiques a les quals se'ls afegeix la pèrdua de la

xarxa familiar i personal. Treballa amb casos d’exclusió social molt extrema mitjançant

l'acompanyament i proveint d'allotjament i ajuda amb les necessitats més bàsiques, per tal

que l'usuari pugui reiniciar una nova vida.

Drapaires d’Emaús

És una associació d'acollida a les persones amb problemes d'adaptació social, marginació o que

busquen una forma de vida més solidària promovent la vida comunitària i a través de la

reinserció social i laboral.

ETHOS

L’Associació Êthos, fundada el 2006, atén a les persones amb problemes a adduccions,

drogodependència. El darrer any 2017 va atendre 314 persones i, entre d'altres, tenen un

projecte actualment aturat d'un pis de reinserció com a conseqüència dels preus del lloguer

lliure i dels estigmes en el moment del contracte de lloguer. Són persones que necessiten un

habitatge en un entorn segur, sense possibilitat de recaure en l'addicció.

Ningú Sense sostre

És una entitat sense ànim de lucre amb 25 socis que ofereix habitatges per a persones sense

llar. El perfil de persones que atenen són principalment persones sense recursos i sovint amb

addiccions i/o problemes mentals. També donen resposta a persones que han començat a

treballar i a reconstruir la seva vida però tenen deutes i estan en registres de deutors i això no

82

els permet llogar i accedir a un habitatge i persones reben ajudes de 300 o 400€ però que no

tenen una perspectiva vital de millora.

El teler cooperatiu (Xarxa d’economia solidària de Sabadell, Castellar del Vallès, Barberà del

Vallès i rodalies)

Son un conjunt de persones, empreses i organitzacions que fem del treball cooperatiu, la

comercialització justa, el consum crític, les finances ètiques, les monedes comunitàries, la

gestió col∙lectiva i la distribució solidària.

Pel que fa l'habitatge, atenen a persones que busquen lloguer però no hi poden accedir (joves,

persones amb sous modestos) com a conseqüència de l’augment de preu, i donen suport al

projecte de la PAHC.

Estan iniciant el projecte Omplim els buits, que consisteix en crear una cooperativa

d’habitatge, només treballant amb habitatge ja construït, i volen constituir el sindicat de

llogaters.

Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i la Crisi (PAHC)

Son un col∙lectiu fundat el març de 2011 que lluita pel dret a l’habitatge digne de totes les

persones i que treballa de manera col∙lectiva, gratuïta, i no assistencialista per aturar

desnonaments (ja siguin d’hipoteca, de lloguer o d’ocupació), per poder negociar amb els

bancs dacions en pagament o per canviar les lleis d’habitatge. També alliberen blocs de

manera col∙lectiva dins la campanya d’obra social de la PAH i ofereixen assessorament per

ocupar per a què ningú es quedi al carrer.

A les reunions de la PAHC hi assisteixen actualment unes 200 persones i cada setmana se

n’incorporen una desena més, degut a la fragilitat en que es troba la ciutadania enfront l'accés

i manteniment de l'habitatge.

Actualment tenen 4 blocs ocupats a Sabadell, un que ja s’ha regularitzat amb lloguers socials

(carrer Ferran), i ofereixen 74 habitatges, tots ells amb persones vivint i hi ha llista d'espera. Els

blocs són autogestionats i sota uns principis ideològics de feminisme, antifeixisme, etc i els

residents paguen un màxim de 150€ en funció dels ingressos. Es comenta que en total a la

ciutat de Sabadell hi ha 24 blocs ocupats per part d'altres col∙lectius o particulars i més de

1.500 habitatges i s'afirma que la PAHC no avala mai l’ocupació d’habitatges públics o de

particulars.

Fundació Main

És una entitat sense ànim de lucre que va iniciar la seva trajectòria l’any 1987 fruit del

voluntariat d’un grups de persones al barri de Torre Romeu a la ciutat de Sabadell i que

promou les oportunitats pels que viuen situacions de vulnerabilitat i la reducció de les

desigualtats entre les persones.

Actualment tenen uns 300 usuaris (150 de joves i 150 de famílies). Treballen principalment

amb adolescents de 14 a 16 anys quan estan acabat la seva fase d'estudis i amb persones de

18 a 29 anys que realitzen formació professional, per tal d'aconsellar‐los i guiar‐los en la cerca

de feina i d'habitatge.

83

Fundació SCAI (servei d'acollida als immigrants)

L'any 1998 es va constituir legalment com a coordinadora d’entitats i ofereix diàriament

atenció oberta i gratuïta a les persones immigrades de Sabadell i dels municipis de l’entorn

comarcal. Treballa amb i per les persones immigrades, procurant ser un punt de trobada de

persones autòctones i immigrades sense restriccions ideològiques, ètniques ni religioses,

treballant diàriament per la defensa dels drets bàsics de les persones immigrades i de la

igualtat de totes les persones tant en drets com en deures, amb independència de la seva

situació administrativa.

Actualment la fundació fa una mitjana de més de 1.000 visites al mes (un total de 13.000‐

14.000 anuals). Realitza un servei de primera acollida, facilitant una primera informació i

orientació sobre la seva situació administrativa i el nou entorn, els drets i deures que tenen

com a persones immigrades, la documentació que necessitaran i, finalment, se’ls hi ofereix una

atenció personalitzada per part de l’equip tècnic professional en funció de les seves

necessitats, un servei d'Informació i Assessorament en Estrangeria i disposa d'un programa

d’atenció a persones refugiades i sol∙licitants d’asil i u programa d'acolliment lingüístic.

Salut Mental

És una associació, declara d'utilitat pública, formada per familiars, amics i persones amb

dificultats derivades de la salut mental que actuen a favor de la promoció de la salut integral,

les capacitats i la qualitat de vida de les persones

Actualment l'associació compta amb 70 persones inscrites, malgrat que es té constància que 1

de cada 5 persones desenvolupa o desenvoluparà alguna malaltia mental al llarg de la seva

vida i que per tant és una problemàtica latent.

La principal preocupació rau en l'envelliment d'aquest col∙lectiu, el qual es torna més

vulnerable i sense suport familiar.

Secretariat Gitano

El Secretariat gitano de Sabadell ofereix diferents serveis adreçats a aquest col∙lectiu específic

en diversos àmbits de la vida quotidiana, ja sigui l'educatiu, el professional i cerca de feina, el

de la salut i també el de l'habitatge. En aquest darrer aspecte, ofereix recolzament i

acompanyament en l'accés a l'habitatge a persones i famílies gitanes mitjançant informació,

orientació sobre ajuts públics, habitatge protegit, etc. i treballa amb col∙laboració amb la

PAHC.

84

5 PLANEJAMENT

5.1 Planejament Territorial i urbanístic supramunicipal

5.1.1 Planejament territorial i plans directors urbanístics

PLANS TERRITORIALS

El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995 de 16 de març, és

l’instrument, que defineix els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i,

a la vegada és el marc orientador de les accions que emprenen els poders públics, per a crear

les condicions adequades per a atreure l’activitat econòmica als espais idonis i per aconseguir

que els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants,

independentment de l’àmbit territorial on visquin.

El Pla inclou les determinacions pel que fa als següents temes:

La definició de les zones del territori amb característiques homogènies per raó del

potencial de desenvolupament i de la situació socioeconòmica.

La indicació dels nuclis de població que, per les seves característiques, hauran d’exercir

una funció impulsora i reequilibradora.

La determinació dels espais i dels elements naturals que cal conservar per raó d’interès

general referida a tot el territori.

La definició de terres d’ús agrícola o forestal d’especial interès que cal conservar o

ampliar, per les característiques d’extensió, de situació i de fertilitat.

La previsió de l’emplaçament de grans infraestructures, especialment de comunicació,

de sanejament i energètiques i d’equipaments d’interès general.

La indicació de les àrees de territori en les quals cal promoure usos específics.

La definició de set àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials que s’hauran

d’adequar als àmbits establerts en la divisió territorial de Catalunya; es poden agrupar

unitats comarcals, però en cap cas no es poden dividir.

Pel que fa el municipi de Sabadell, el PTGC l’inclou com a sistema d’expansió i d’articulació del

sistema central de l’àmbit metropolità. El defineix com a sistema urbà amb la funció de

polaritat, reequilibri i descongestió de l’àrea metropolitana de Barcelona. Les zones d’expansió

i articulació encara tenen capacitat d’acollida, tot i així, el seu creixement ha de ser controlat

per a no perjudicar la qualitat de vida que tenen, potenciant un desenvolupament qualitatiu

dels serveis i equipaments.

Pla Territorial parcial de l’àmbit Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament el

20 d’abril de 2010, és un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla

Territorial General de Catalunya.

Com a tal, s’emmarca en un Programa de planejament més ampli i respon a uns principis que

són compartits per la resta de plans de les seves característiques, elaborats per a la resta

d’àmbits de Catalunya i comprèn el territori que abasten les comarques de l’Alt Penedès, Baix

85

Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental, amb una superfície

de 3.236 km2 repartits entre 164 municipis.

Es tracta d’un instrument bàsic que té com a principals objectius:

Fomentar un model en xarxa on els nodes han de ser ciutats denses, complexes i

cohesionades, per tal de fer front a l’ocupació extensiva del sòl, la dispersió

l’especialització funcional i la segregació social.

Potenciar l’activitat econòmica, la competitivitat del territori i satisfer la demanda

d’habitatge amb espais equipats, connectats i eficients.

Preservar el patrimoni natural i agrari del paisatge.

Potenciar l’ús del transport públic.

Racionalitzar les infraestructures viàries.

Davant els escenaris de creixement que es plantegen en la regió metropolitana el Pla es

planteja els següents reptes:

1. Garantir la funcionalitat dels espais oberts.

2. Atendre les necessitats d’habitatge, espais i infraestructures per a la nova activitat

econòmica.

3. Promoure la ciutat densa, compacta, complexa i cohesionada.

4. Optimitzar la mobilitat sostenible.

El PTMB estableix les determinacions del PTGC sobre la base de les tres variables del territori

en les que té més capacitat d’incidir: els espais oberts, els assentaments urbans i les

infraestructures de mobilitat.

A. Espais oberts. Defineix tres categories de sòls de protecció:

‐ Espais de protecció especial d’interès natural i agrari, formats per àrees que ja

gaudien d’alguna figura de protecció supramunicipal (Xarxa Natura 2000, PEIN, PDUSC, Parcs

Diputació Barcelona, etc.), ampliades i racionalitzades per a garantir‐ne la connexió.

‐ Espais de protecció de la vinya.

‐ Espais de protecció preventiva: estratègicament situats entre les àrees urbanes i les

de protecció especial per tal de poder desenvolupar la preservació de l’espai i reserva de sòl

per a possibles desenvolupaments urbans futurs.

Sabadell limita nord i est amb espais de protecció especial mentre que a l’oest limita amb el

municipi de Sant Quirze del Vallès i al sud amb els municipis de Badia del Vallès i Barberà del

Vallès. Al sud‐est hi ha un espai de protecció preventiva entre Torre‐romeu i Poblenou.

Cal destacar que el municipi es troba flanquejat per corredors ecològics a nord, est i oest, i pel

que fa als connectors fluvials, dins del terme municipal destaquen el format pel Ripoll i el del

riu Sec i torrent de la Batzuca.

86

B. Assentaments urbans:

‐ El Pla planteja quatre àrees d’extensió urbana d’interès metropolità situades

al est a la zona de Can Puiggener, a l’est coincidint amb els barris de Can Llong,

Cifuentes i Can Gambús, sent aquesta última una zona plantejada com a nova

centralitat, a la zona sud‐oest al polígon d’activitat econòmica de Sant Pau de

Riu‐sec i a la zona sud‐est a la zona de Torre‐Romeu. Les zones de Can Gambús

i el polígon de Sant Pau de Riu‐sec són àrees especialitzades d’ús mixt; en canvi

la zona situada a Can Puiggener, Cifuentes i Torre‐Romeu es troben en teixit

urbà. D’acord amb la normativa, el planejament d’aquestes àrees haurà de

complir els objectius que el Pla estipula (incloure equipaments i espais públics

col∙lectius; localitzats operacions d’habitatge públic; garantir la permeabilitat

amb l’estructura urbana consolidada; establir àrees d’activitat econòmica, etc.)

‐ Una part de la zona est del municipi, coincident amb el polígon de Can

Roqueta, es troba dins d’una Àrea urbana de polarització conjuntament amb

els polígons industrials i municipis de Santa Perpètua de Mogoda, Polinyà,

87

Palau‐solità i Plegamans, Mollet del Vallès, La Florida, Sant Fost de

Campsentelles i Martorelles.

‐ A la zona sud‐oest, coincident amb el polígon de Sant Pau de Riu‐sec, es

localitza una àrea especialitzada industrial a consolidar i equipar.

88

C. Infraestructures de mobilitat:

‐ Prioritzar la xarxa ferroviària.

o Xarxa de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: perllongament

de la línia FGC fins a Castellar del Vallès. Nova línia FGC Barcelona –

Vallès pel Túnel d’Horta.

o Connexió de tramvia o autobús en plataforma reservada

connectant l’UAB, Badia del Vallès, Barbera del Vallès i Sabadell.

‐ Racionalitzar la xarxa viària.

o Vies estructurants primàries: calçades laterals de la C‐58

o Vies estructurants secundàries: nova ronda est de Sabadell, Via

interpolar i millora de la carretera B‐124.

o Noves vies distribuïdores a la zona est de la ciutat.

PLANS DIRECTORS

Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental: La

Comissió d’Urbanisme de Catalunya va aprovar en data 13 de març de 2009 el Pla Director

Urbanístic de les Àrees Residencials Estratègiques del Vallès Occidental (publicació en el DOGC

núm. 5405, de 22 de juny de 2009).

Les Àrees Residencials Estratègiques (ARE) són una nova figura urbanística definida en el

Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística i s’estableixen a partir de la

redacció de 12 Plans directors urbanístics que es distribueixen pel territori, i que crearan nous

sectors residencials que han de fer possibles assolir els objectius del Pacte nacional per

l’habitatge i la Llei de l’habitatge, posant a disposició sòl per a la construcció d’habitatge

protegit en un termini relativament curt.

El Pla Director de les ARE’s del Vallès delimita nou àrees residencials estratègiques en els

municipis de Barbera del Vallès, Castellar del Vallès, Montcada i Reixac, Sabadell, Santa

Perpètua de Mogoda i Terrassa, amb la finalitat de crear sòl residencial i de subvenir el dèficit

d’habitatge amb protecció pública en l’àmbit de la comarca del Vallès Occidental.

A Sabadell es van delimitar dues ARE, una a la zona de Torre‐romeu i l’altre a la zona de Can

Puiggener però a data d’abril 2018, mitjançant una modificació de planejament van quedar

sense efecte. Així, la MPG‐116 aprovada definitivament modifica la qualificació de certes zones

d’habitatge i incorporant nou sòl d’habitatge dotacional públic (clau e‐1). L’increment de sòl

dotacional és el següent:

89

Ordenació sector Torre‐romeu

Ordenació sector Can Puiggener

90

El Pla Director d’infraestructures 2011‐2020 (PDI) recull totes les actuacions en infraestructura

de transport públic per al decenni 2011‐2020 a l’àmbit de la Regió Metropolitana de

Barcelona, amb independència de l’Administrador i l’operador que les explota.

A la zona de Sabadell el PDI defineix les següents actuacions:

‐ Ampliació de xarxa de ferrocarril: perllongament del metro del Vallès a Sabadell

amb la construcció de tres noves estacions al nucli urbà. Es van inaugurar l’any

2017.

‐ Xarxa estatal: la creació de la línia orbital ferroviària i la nova estació a Can Llong,

pendents d’executar.

‐ Una zona d’aparcament d’intercanvi a la nova estació de Can Llong.

‐ Carrils bus a la carretera B‐124 i a la N‐150 al tram entre Barberà i Sabadell.

5.1.2 Plans sectorials

PLANS SECTORIALS D’HABITATGE

Els plans sectorials són els plans d’incidència territorial que elaboren els departaments en

àmbits temàtics de la seva competència. El seu àmbit d’aplicació és tot el territori de

Catalunya.

Aquests plans han de contenir una estimació dels recursos disponibles, de les necessitats i dels

dèficits, territorialitzats en el sector corresponent. També han de contenir les determinacions

de les prioritats d’actuació i la definició d’estàndards i normes de distribució territorial.

En el moment de redacció d’aquest Pla local d’habitatge el Pla Territorial Sectorial de

l’Habitatge de Catalunya (PTSH) es troba en fase d’Avantprojecte per part del

Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge i l’Agència de

l’Habitatge de Catalunya. Aquest document va néixer amb la voluntat de constituir el

marc orientador per a l’aplicació a tot el territori de Catalunya de les polítiques que

estableix la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge, i ser l’instrument essencial de planificació

territorial en matèria d’habitatge.

El PTSH d’acord amb l’anàlisi del comportament diferencial dels territoris proposa una

territorialització de la informació, de la diagnosi i les propostes i aborda tres temes

essencials per al desplegament de les propostes del Pla: demanda i necessitats

d’habitatge, rehabilitació i compliment de l’objectiu de solidaritat urbana.

El Pla inclou el municipi de Sabadell, dins de l’Àmbit Metropolità, en el sistema d’àrea

urbana de Sabadell conjuntament amb els municipis de Castellar del Vallès, Gallifa, Sant

Llorenç Savall i Sant Quirze del Vallès. Sabadell es troba inclòs en els municipis de més de

2.000 habitants (segons el padró del 2014) amb polaritat territorial de l’arc metropolità o

subcentres dels continus urbans metropolitans o subcentres principals del continu urbà

(àmbit metropolità), i que es troben situats en un sistema urbà definit pel planejament

territorial parcial. Aquest, segons les projeccions demogràfiques, experimentarà un

91

augment alt o molt alt del nombre de llars, en aquest cas d’un 13,7% amb l’horitzó a l’any

2030.

El PTSH quantifica el parc existent destinat a polítiques socials a Sabadell amb 8.520

unitats (10,4% del parc principal) malgrat que el Pacte Nacional per l’Habitatge 2007‐2016

el xifrava en 5.253 habitatges. Segons l’article 73 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre,

del dret a l’habitatge, es defineix que un 15% ha de ser el parc mínim d’habitatges

destinats a polítiques socials respecte al total dels habitatges principals existents en un

termini de vint anys.

Si realitzem una extrapolació dels percentatges previstos a nivell del conjunt del territori català

pel cas concret de Sabadell on es preveu una necessitat de 6.545 habitatges en els propers 15

anys per assolir l'Objectiu de solidaritat urbana, podem establir que s'haurien de construir uns

3.941 habitatges d'obra nova i unes 1.780 unitats haurien de provenir del parc existent. Cal

tenir en consideració, però, que el PTSH no disposa d'un Pla financer i per tant condiciona el

desenvolupament del propi Pla.

Nombre

d'habitatges

Percentatge

respecte el total

HPO de l loguer de promoció pública 812 12,4%

HPO de l loguer de promoció privada 373 5,7%

HPO de compravenda i de tinències intermèdies 2.729 41,7%Total obra nova 3.914 59,8%

Adquisició propietat d'habitatges de bancs i grans tenidors 655 10,0%

Adquisió ús d'habitatges provinents de bancs i grans tenidors

(cessió, tanteig, exp.) 144 2,2%

Mobilització del parc existent cap el l loguer social (xarxa

mediació, incentius fiscals, índex de referència, etc.) 798 12,2%

Adquisició d'habitatges en el parc existent (via delimitació

àrees de tanteig i retracte) 183 2,8%Total parc existent 1.780 27,2%

Total habitatges 5.694 87,0%

Ajuts directes al pagament del l loguer 851 13,0%Total absolut 6.545 100,0%

Actuacions per atendre la demanda exclosa a Sabadell

Obra nova

Parc existent

ALTRES PLANS SECTORIALS

El Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006‐2026 redactat pel Departament de

Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de definir de manera integrada la xarxa

d’infraestructures viàries, ferroviàries i logístiques necessàries per a Catalunya amb l’horitzó

temporal de l’any 2026, i té el propòsit d’ampliar‐lo amb la resta d’infraestructures, portuàries

i aeroportuàries a curt termini, per tal de constituir un pla complert d’infraestructures de

Catalunya.

El Pla de transport de viatgers de 2020 defineix les directrius i les línies d’actuació per als

propers anys en relació amb l’oferta del serveis de transport públic interurbà a Catalunya i la

gestió del conjunt de sistema. Un dels objectius principals del Pla és l’elaboració d’un Pla

d’accessibilitat del transport públic per a que al 2020 ja estiguin adaptades les parades,

estacions i el material mòbil.

92

El Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya defineix les actuacions pendents i les

eines adequades que, des de l’Administració, s’han de dotar per desenvolupar plenament la

xarxa aeroportuària necessària amb la incorporació de la nova xarxa d’aeroports comercials de

Catalunya.

Les servituds de l’aeròdrom de Sabadell estan regulades pel Reial Decret 1843/2009, de 29 de

novembre, pel que s’actualitzen les servituds aeronàutiques de l’aeroport de Sabadell.

Aquestes servituds han de ser obeïdes per les diferents figures de planejament urbanístic, dins

del radi d’influència.

5.2 Planejament urbanístic municipal

A nivell urbanístic el municipi es regula pel Pla General Municipal d’Ordenació, aprovat

definitivament el 22 de desembre de 1993, provinent de la revisió del Pla General

d’Ordenació de la Comarca de Sabadell al 1978. Seguidament ell seu text refós va ser

aprovat el 31 de Juliol de 2000.

En la memòria del PGMOS del 1993 es defineixen els següents objectius agrupats en

tres directrius:

Augmentar l’atractiu de la ciutat en el context metropolità

‐ La millora de l’accessibilitat territorial.

‐ La incorporació de centres d’activitats econòmiques a les entrades de la

ciutat.

Reforçar la personalitat de Sabadell cercant el màxim rendiment del teixit urbà

actual

‐ La renovació i les activitats en el teixit urbà existent.

‐ Limitar l’expansió residencial i dirigir‐la fonamentalment al completament

de la ciutat.

‐ La Renovació del centre com objectiu prioritari pel reequilibrament de la

ciutat.

‐ La previsió d’equipaments generals per marcar el reforçament de la

capitalitat.

Millorar les condicions mediambientals i de qualitat de vida integrant l’ordenació

de la ciutat i la del territori.

‐ La recuperació del riu Ripoll i del rodal de Sabadell.

‐ L’increment de qualitat dels espais públics.

‐ El prioritzar el reequipament dels districtes en els sectors d’ensenyament i

atenció a la vellesa.

‐ L’oferta d’habitatges en règim protegit.

93

Classificació del sòl

La distribució territorial dels diferents règims del sòl es pot observar en el plànol de

classificació del sòl del text refós del Pla General d’Ordenació aprovat el 31 de Juliol de

2000, el qual definia els següents règims:

‐ El sòl urbà, el qual suposava un 48,3% del terme municipal amb un total de

1.869,8 Ha.

‐ El sòl urbanitzable programat que era un 12,4% (480,9 Ha) situat una part

al sud‐est coincidint amb el Polígon Industrial Can Roqueta, i l’altra a l’oest

amb els barris de Can Gambús, Cifuentes i Can Llong.

‐ El sòl no urbanitzable el qual era el 39,3% amb un total de 3.870,5 Ha.

Qualificació del sòl

Analitzant la distribució de les diferents qualificacions urbanístiques del municipi es

pot observar que una primera trama residencial consolidada queda delimitada per la

Gran Via i la seva continuació fins al carrer d’Antoni Forellad, la carretera de Barcelona,

la ronda de Ponent i l’avinguda de Francesc Macià. Aquest teixit s’expandeix cap al sud

als sectors de Sant Oleguer i La Creu de Barberà.

La trama residencial per consolidar es troba a la zona nord‐oest del municipi en els

barris de Cifuentes, Can Gambús i Can Llong, aquests dos darrers en desenvolupament.

Les zones industrials i d’activitat es concentren una part a la franja est, recorrent el

curs del riu Ripoll, i majoritàriament a la zona sud‐oest del municipi, a continuació de la

trama residencial.

Zones: Sòl urbà

El planejament urbanístic municipal i les posteriors modificacions, estableixen, en sòl

urbà, les següents qualificacions:

1. Residencial que configura carrers

1‐1 Residencial en nucli antic i preeixample

1‐2 Residencial en nucli antic amb terciari

1‐3 Residencial d’eixample

1‐4 Residencial d’eixample amb terciari

1‐5 Residencial d’eixample amb tallers

1‐6 Residencial suburbana entre mitgeres (sub. a,b)

1‐7 Residencial en illes pati (sub. a,b,c,d,e)

1‐8 Residencial en volumetries especials

1‐9 Residencial en volumetries especials amb terciari

1‐10 Especial per a aparcament

1‐C Castellarnau – Residencial que configura carrers

1‐E1 (HPP/ HP) Can Gambús – Residencial habitatge públic protegit

94

2. Residencial amb espais oberts

2‐1 Residencial en conjunts amb espais oberts d’ús públic (sub. a,b,c,d,e,f)

2‐2 Residencial en conjunts amb espais oberts (sub. a,b,c,d,e,f)

2‐3 Residencial en volumetries de front

2‐4 Residencial en conjunts de conservació amb espais d’ús públic (sub. a,b,c,d)

2‐5 Residencial en ciutat jardí (sub. a,b,c,d)

2‐6 Serveis a la residència amb espais oberts (sub. a,b,c,d)

2‐b1 Can Llong – Residencial unihabitatge amb espais oberts

2‐b2 Can Llong – Residencials amb espais oberts

2‐b3 Can Llong – Serveis a la residència amb espais oberts

2‐c Castellarnau – Residencial amb espais oberts

2‐2.v Residencial en conjunt amb espais oberts subzona

2‐2v HPP Can Gambús – Residencial habitatge públic protegit

2‐2v UNI Can Gambús – Residencial habitatge unifamiliar

2‐2v PLURI Can Gambús – Residencial habitatge plurifamiliar

3. Terciària que configura carrers

3‐1 Terciària en volumetries especials

4. Terciària amb espais oberts 4‐1 Terciària en volumetries especials

4‐b Can Llong – Equipament privat – Dotació privada

4‐E1 Can Gambús ‐ Industrial

4‐E2 Can Gambús ‐ Industrial‐terciari

4‐F Sant Pau – Zona terciària amb espais oberts

4‐G Terciària amb espais oberts en el sector G

4‐2vp Riu Ripoll ‐ Terciari en edificacions d’interès patrimonial (verd privat)

5. Industrial que configura carrers

5‐1 Industrial d’eixample amb terciari

5‐2 Industrial d’eixample (sub. a,b)

5‐3 Industrial en illa tancada (sub. a,b,c,d)

5‐G Can Roqueta – Industrial en el sector G

6. Industrial amb espais oberts

6‐1 Zona Industrial del Ripoll

6‐1vp Indústria del Ripoll (verd privat)

6‐2 Indústria de configuració aïllada (sub. a,b,c)

6‐F Sant Pau‐ Zona industrial amb espais oberts

6‐G1 Can Roqueta – Industrial amb espais oberts (sub.1)

6‐G2 Can Roqueta – Industrial amb espais oberts (sub.2)

95

Sectors i Polígons en sòl urbà no consolidat

Dins del sòl urbà no consolidat trobem aquells sectors definits en el PGMOS o bé

incorporats posteriorment per modificacions del planejament general. Aquests sectors

requereixen de la tramitació del planejament derivat per esdevenir sòl urbà consolidat.

Inclou també aquells polígons o unitats d’actuació que els manca desenvolupament de

la gestió urbanística, és a dir, la redacció i tramitació del corresponent Projecte de

Reparcel∙lació i/o el Projecte d’Urbanització.

Inicialment, el PGMOS definia 85 Unitats d’Actuació, 1 Polígon d’Actuació i 38 Àrees a

desenvolupar per planejament especial, i posteriorment, el text refós del PGMOS va

incorporar 16 noves unitats d’actuació, un polígon d’actuació i una Àrea a

desenvolupar.

Des d'aleshores, s'han incorporat noves unitats d'actuació i a data de 2018, segons

dades proporcionades pel personal tècnic municipal, el planejament en preveu 122, de

les quals 58 es troben totalment executades. Per tant, resten pendents de

desenvolupar 64 UA, tant en sòl residencial com industrial i terciari.

Pel que fa els àmbits a desenvolupar mitjançant un Pla de Millora, actualment n'hi ha

42 , 26 dels quals ja estan executats i per tant resten pendents només 16 PMU, dels

quals 4 són industrials i els altres residencials.

Cal tenir present que les Àrees Estratègiques de Can Puiggener i Torre Romeu / Can

Roqueta van quedar sense efecte mitjançant una modificació de planejament i es

desenvoluparan a través d'un Pla de millora.

Sectors en sòl urbanitzable

El PGMOS definia 6 sectors de desenvolupament mitjançant un Pla parcial, dels quals 2

eren industrials (Sant Pau del Riu‐ sec i Can Roqueta) i la resta s'han anat

desenvolupant a excepció del sector Cifuentes (S‐D), que és actualment l'únic sector en

sòl urbanitzable pendent d'executar.

(veure plànol I.09a)

Sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics

Amb data 30/10/2007 s’aprovà definitivament el Text refós de la Modificació del Pla

General de Sabadell d’ajustos a la regulació de l’habitatge protegit i al sector D

Cifuentes (MPG‐46), en la qual es creava la nova clau e.1 de Sistema d’habitatge

dotacional públic i es delimitaven tres zones amb aquesta qualificació: Sant Oleguer,

Alexandra i Parc Central. En conjunt els 3 complexos ofereixen 383 pisos per a gent

gran, alguns d'ells amb capacitat per a dues persones.

Complex de Sant Oleguer: 101 pisos per a gent gran major de 65 anys.

Complex Alexandra: 168 habitatges, 50 dels quals són habitatges transitoris,

destinats a cobrir altres necessitats socials de caràcter temporal.

Complex de Parc Central: 114 d’habitatges, 5 dels quals destinats a persones

amb problemàtica de Salut Mental.

96

Complexes per a gent gran en sòls qualificats de dotacionals (E‐1)

Posteriorment, donada la modificació puntual del PGMO que afegia la clau e‐1, es va

aprovar definitivament el 14 de febrer de 2017 canviar la qualificació de l'edifici situat

al Carrer Campoamor, 98 anomenat bloc dels mestres, passant d'equipament educatiu

a habitatge dotacional. Actualment, l'edifici de propietat de l'Agència de l'Habitatge es

troba en desús per necessitat de rehabilitació. Es preveu que les obres d'adequació

s'iniciïn el gener de 2019 i en resultin uns 16 habitatges de grans dimensions.

El darrer any, la modificació MPG‐116 del Pla General de Sabadell als barris de Can

Puiggener i de Torre Romeu/Can Roqueta en què s’ubiquen les ARE, incorpora nou sòl

d’habitatge dotacional e‐1 amb un total de 4.577 m2 a la zona de Can Puiggener i de

3.525 m2 a Torre Romeu/ Can Roqueta.

97

6 GESTIÓ URBANA DE L’HABITATGE

6.1 Estat d’execució

Del conjunt de polígons i sectors previstos pel planejament, resten un total de 29

unitats d’actuació pendents a desenvolupar totalment o parcialment i 14 plans de

millora urbana, tant en sòl residencial com industrial i terciari, els quals es troben en

diferents fases de desenvolupament.

Pel que fa els polígons d’actuació urbanística n'hi ha 7 que ja han aprovat l’instrument

urbanístic pertinent i han realitzat el projecte de reparcel∙lació i urbanització: PA‐78,

PA‐94, PA‐116, PA‐128, PA‐158, PA‐161, PA‐163, a excepció del PA‐94 que li resta

pendent el projecte d’urbanització. D'aquests 7 n'hi ha 5 que es troben a data d'avui

en execució.

En quant als Plans de millora i Plans parcials, tots ells tenen pendent de redactar els

projectes corresponents.

En els plànols I.09a, I.09b, I.09c es mostra l’estat de desenvolupament dels sectors i

polígons pel que fa al planejament urbanístic, la reparcel∙lació i la urbanització.

6.2 Potencial d’habitatges del municipi

Sòl urbà consolidat

Per tal d'estimar el potencial d’habitatges de Sabadell s'han considerat els polígons i

sectors que es troben en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, sense tenir en

consideració doncs, aquelles solars buits que es troben dins de sòl urbà consolidat i

que per tant poden generar futurs habitatges i tampoc les possibles remuntes en

construccions existents.

Segons el personal tècnic municipal, els solars residencials fora de sectors i polígons

són poc rellevants en el municipi i conseqüentment el potencial de nou habitatge

derivat d'aquestes operacions serà poc significatiu. Tot i així, cal comptar també amb la

possibilitat de densificar zones de titularitat municipal actualment "toves" que

permeten incrementar sostre mitjançant la modificació pertinent de planejament.

Sòl urbà no consolidat

En relació als Polígons d’actuació d'ús residencial pendents de desenvolupar, en

resulten a data d'avui un total de 23 polígons amb un potencial de 4.199 habitatges en

règim lliure i uns 892 d’habitatge protegit. El volum d’habitatge protegit el formen

principalment els polígons que provenen d'anteriors Plans parcials com el PA‐105: Can

Llong polígon I, PA‐116: Can Llong polígon II i PA‐128: Can Gambús (sector E); i del PA‐

119 Barri d’Arrahona.

98

Polígons d'actuació d'ús residencial pendents de desenvolupar

Núm. Denominació / (Àmbit)

m2st

residencial

Lliure

nº habitat.

Lliure

m2st

residencial

HPO

nº habitat.

HPO

78 ( ctra. de Barcelona ‐ c.de Cervantes ‐ c. de F.Casablancas) 17.534,70 195 1948 22

82 SANT SALVADOR ( pl. de Sant Salvador ‐ c. del Ripoll ) 2.293,00 25

94 VIA MASSAGUÈ ( via de Massaguè ‐ raval de Dins ) 1.631,00 18

105 CAN LLONG POLÍGON I* 9.460,50 76 4.054,50 33

113 ( c. de les Tres Creus ‐ c. de Sant Llorenç ) 10.030,00 111

116 CAN LLONG POLÍGON II* 13.987,35 113 9.479,89 76

119 BARRI D'ARRAHONA ‐ 0 3.599,00 50

127 ( c. de Manuel de Falla ‐ c. de la Serralada ) 2.007,00 22

128 Can Gambús. Polígon B (Sector E) 298.571,71 2.199 42.272,67 459

135 RAMBLA IBÈRIA (Passatge dels ferrocarrils) 14.740,00 164

137 RAMBLA IBÈRIA (Sobarber ‐ Frasser Lawton) 1.985,00 22

138 RAMBLA IBÈRIA (Plaça del Mil∙lenari ‐ Viladomat) 3.101,00 34

143 CASTELLARNAU SECTOR C* 26.323,53 239

148 GÓNGORA (Crta. Terrassa ‐ Góngora) 264,00 3

149 MAS FERRIOL (Crta. Terrassa ‐ Mas Ferriol) 761,00 8

153 Torre Romeu (c. Garona ‐ Segre) 2.662,00 30

154 Cervantes‐Portugal‐Ferran Casablancas 8.315,23 92 2.494,57 28

158 Sol i Padrís ‐ Calassanç Duran ‐ Balmes 11.521,30 128 4.937,70 55

159 La Farinera. Sub. 2 (Compte de Reus) 6.242,64 69 2.300,86 26

160 GAS NATURAL (c. Del Bruc, de Vergós, de Buxeda, del Pare Fita 8.750,00 97 3.750,00 42

161 Layret‐Codina‐Bellapart 10.753,48 119 2.688,37 30

163SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL (c/ de Sant Isidre ‐ c/ de Picañol ‐ c/ de

l'Agricultura)4.625,52 51 1.982,37 22

168 ARTÈXTIL 8.671,60 115 2.601,40 50

TOTAL 488.156,56 4.199 82.109,63 892

HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN PA 82.109,63 892

HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN PA 488.156,56 4.199

Pel que fa els Plans de Millora urbana a data d'avui resten 12 sectors residencials

pendents de desenvolupar. Per a determinar el nombre total d’habitatges protegits s'ha

considerat el marc legal vigent d'acord amb l’article 57.3 del Text Refós de la Llei

d’Urbanisme (TRLUC) 1/2010, modificat per la Llei 3/2012 i el que estableix la disposició

transitòria tercera del mateix document. Per tant, es considera que tots aquests àmbits

hauran de preveure una reserva del 30% del sostre residencial de nova implantació per a

habitatge protegit.

Així doncs, aplicant un mòdul de 90 m2/habitatge s’obté un potencial de 1.258

habitatges, dels quals 376 serien en règim de protecció oficial i 882 en règim d'habitatge

lliure.

99

PMU d'ús residencial pendents de desenvolupats

Núm. Tipus Denominació / (Àmbit) m2st residencial nº habitat.

15 TN Brutau - Güell i Ferrer 11.176,00 12525 TN Tetuan - Bruc 10.700,00 11927 TN Pau Claris - Reina Elionor 11.862,00 13230 RE Felip Benessat 4.398,00 4932 MU Poble Nou Nord 27.308,00 30443 MU Plaça Trullà 1.364,00 1648 SPMU Crta. De Barcelona - Duran i Sors 11.815,00 13251 SPMU Quintana-Llobet i Gràcia 4.605,00 5259 SPMU Rengle d'en Pere Turull (S-163) 4.937,00 5560 SPMU Casa carrer Gurrea (S-A45) 1.112,00 1361 SPMU Casa i magatzem Antoni Borràs (S-B28) 382,00 5

ARE SPMU Torre- romeu 23.000,00 256

TOTAL 112.659,00 1.258

HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN PMU 33.797,70 376

HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN PMU 78.861,30 882

Sòl urbanitzable

El municipi només té un sector en sòl urbanitzable pendent de desenvolupar, el Pla

Parcial de Cifuentes, amb una superfície de 231.842 m2 d’àmbit i un sostre residencial

de 134.468m2. La reserva per habitatge protegit és del 75% d'acord amb el Text refós de

la modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell d’ajustos a la

regulació de l’habitatge protegit i al sector “D” Cifuentes (MPG‐46), aprovat

definitivament el març de 2007.

Per tant, en aquest àmbit hi ha una reserva de 100.851m2 de sostre per a habitatge

protegit, que aplicant un mòdul de 80m2 per habitatge s’obtindria un total de 1.261

habitatges en règim de protecció.

Núm. Tipus Denominació / (Àmbit) m2st residencial nº habitat.

S-D Cifuentes 134.468,00 1.681

TOTAL 134.468,00 1.681

HABITATGE EN RÈGIM PROTEGIT EN SECTORS 100.851,00 1.261

HABITATGE EN RÈGIM LLIURE EN SECTORS 33.617,00 420

100

Potencial total d'habitatges segons planejament

El potencial total de sòl urbà no consolidat i sòl urbanitzable és de 8.030 habitatges, dels

quals 5.501 són de règim lliure i 2.529 de règim protegit.

RESUM POTENCIAL D'HABITATGE N. HAB. LLIURE N.HAB.HPOPOTENCIAL D'HABITATGES EN UNITATS D'ACTUACIÓ 4.199 892 POTENCIAL D'HABITATGES EN PMU 882 376 POTENCIAL D'HABITATGES EN PP 420 1.261

POTENCIAL TOTAL 5.501 2.529

D'aquest potencial total, s'estima que en els propers anys es podrien obtenir els

habitatges corresponents als polígons que es troben actualment en execució, als que

s’està desenvolupant el projecte d’urbanització o el tenen finalitzat i, es considera

també un darrer àmbit en sistema de cooperació que segons el personal tècnic

municipal es podria desenvolupar en els propers 6 anys.

La suma d'aquest àmbits indica un potencial d'habitatges pels propers 6 anys derivat de

sectors de planejament de 2.893 habitatges lliures i 689 en règim de protecció oficial,

sense tenir en consideració les possibles operacions en sòl urbà consolidat i considerant

que es desenvolupin la totalitat dels sectors en execució.

Núm. Denominació / (Àmbit)

m2st

residencial

Lliure

nº habitat.

Lliure

m2st

residencial

HPO

nº habitat.

HPO

78 ( ctra. de Barcelona ‐ c.de Cervantes ‐ c. de F.Casablancas) 17.534,70 195 1948 22

94 VIA MASSAGUÈ ( via de Massaguè ‐ raval de Dins ) 1.631,00 18

116 CAN LLONG POLÍGON II* 13.987,35 113 9.479,89 76

128 Can Gambús. Polígon B (Sector E) 298.571,71 2.199 42.272,67 459

158 Sol i Padrís ‐ Calassanç Duran ‐ Balmes 11.521,30 128 4.937,70 55

159 La Farinera. Sub. 2 (Compte de Reus) 6.242,64 69 2.300,86 26

161 Layret‐Codina‐Bellapart 10.753,48 119 2.688,37 30

163SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL (c/ de Sant Isidre ‐ c/ de Picañol ‐ c/ de

l'Agricultura)4.625,52 51 1.982,37 22

TOTAL 364.867,70 2.893 65.610,16 689

LLIURE HPO

POTENCIAL D'HABITATGE EN ELS PRÒXIMS ANYS M2 HAB. M2 HAB.

Pendent només del projecte d'urbanització 11.521,30 128 4.937,70 55

Aprovat PR i PU 1.631,00 18 ‐ 0

Actualment en execució 351.715,40 2747 60.672,46 634

TOTAL 364.867,70 2.893 65.610,16 689

101

7 INSTRUMENTS MUNICIPALS

Els instruments de gestió de la política d’habitatge de l’Ajuntament de Sabadell estan englobats principalment en l'àrea Cohesió Territorial que s'estructura en diferents serveis, els quals realitzen un treball més centrat en l'accés i ús de l'habitatge són el Servei d'Habitatge i Acció Social, i en col∙laboració amb el Servei d'Urbanisme. Des del Servei d'Habitatge i Acció social es duen a terme programes transversals amb un objectiu comú però des de diferents vessants de l'habitatge.

A més a més, l'Ajuntament té establert un contracte programa amb l'empresa municipal Vimusa, en la qual es destina una partida pressupostaria per tal que aquesta empresa assumeixi les tasques de l'Oficina municipal d'habitatge i promoció i gestió de l'habitatge protegit.

7.1 VIMUSA

VIMUSA, acrònim de Viviendas Municipales de Sabadell S.A, actualment denominat

Habitatges Municipals de Sabadell SA, és una societat municipal constituïda el 6 de

novembre de 1967. Els seus antecedents es remunten al Patronat Municipal de

l’Habitatge el qual va haver de convertir‐se en societat anònima per a poder trobar un

finançament adequat per a la construcció d’habitatges.

VIMUSA té com a funció la construcció d’habitatges de protecció, també la seva

adjudicació en règim d’arrendament o d'accés a la propietat mitjançant venda o renda

amortitzable. A més a més, té encarregada la realització d’operacions de promoció i

gestió d’habitatges o instal∙lacions d’interès públic. De manera paral∙lela, VIMUSA

participa en un 20% de la societat SBD Lloguer Social SA que té per objecte la promoció

de d’habitatge en règim de lloguer i un 46% de la societat SBD Creixent SA de creació i

gestió d’infraestructures i equipaments per a la ciutat.

Per a donar resposta a la realitat actual i resoldre noves necessitats residencials,

VIMUSA es centra en els següents eixos:

‐ Evitar l’exclusió social.

‐ Promoure el mercat de lloguer social.

‐ Facilitar l’accés a l’habitatge als sectors de població amb menys recursos.

‐ Promoure la rehabilitació.

‐ Prestar serveis a través de les encomanes de gestió de l’Ajuntament.

‐ Gestionar el propi patrimoni.

Aquests eixos es materialitzen en les actuacions prioritàries següents:

‐ Actuacions derivades de mesures transversals per assolir els objectius del

Pla per al dret de l’Habitatge.

‐ Actuacions en l’àmbit de la protecció social.

‐ Actuacions en l’àmbit de la rehabilitació i la intervenció comunitària.

‐ Actuacions en l’àmbit de la política d’habitatge de lloguer.

102

L'Ajuntament té signat un contracte programa amb VIMUSA en que el Consistori

destina una partida del pressupost per a programes de rehabilitació, per a encàrrecs

de gestió, per a l’Oficina Local d’Habitatge i per a programes de protecció social i

patrimonial.

L'estructura organitzativa de VIMUSA està formada per la Junta General d'Accionistes

presidida per l'alcalde de Sabadell i integrada per tots els membres del Ple de

l'Ajuntament, i el Consell d'Administració, presidit per l'Alcalde i format per

representants de tots els grups municipals amb dos representants tècnics de

l'Ajuntament de Sabadell.

L'equip de VIMUSA està format per un conjunt de 50 persones que treballen en nou

àmbits diferents de treball: gerència, administració, atenció al públic, àmbit jurídic,

àmbit tècnic, oficina de rehabilitació, patrimoni, informàtica i gestió de serveis

d'habitatges dotacionals.

Segons el pressupost consolidat del 2017 de l'Ajuntament de Sabadell VIMUSA va tenir

un total de 6.251.296€ d'ingressos i un total de 4.924.758€ de despesa. Aquesta es

reparteix de la següent manera:

Programa de rehabilitació 173.407

OLH 556.409

Protecció social 305.843

Patrimonial 187.831

Interessos 97.402

Despesa 2017 1.320.892

7.1.1 Oficina Local d’Habitatge

L’Oficina Local d’Habitatge, gestionada per la societat VIMUSA, permet obtenir

informació i rebre ajuts econòmics que ofereixen les diferents administracions

públiques vinculades a l’habitatge, sigui tant en relació al pagament del lloguer o la

hipoteca, com a la rehabilitació.

7.1.1.1 Registre sol∙licitants

El Registre de sol∙licitants d’Habitatge amb Protecció Oficial és un registre públic a

l’abast de tot el municipi que forma part del registre de sol∙licitants d’habitatges de

Catalunya.

És necessari estar inscrit en el Registre de sol∙licitants per a poder optar a l’adjudicació

d’un habitatge amb protecció oficial en les diferents modalitats (propietat, lloguer i

lloguer amb opció de compra). La seva tasca és facilitar informació a l’Ajuntament

sobre les necessitats d’habitatge de protecció al municipi i permet que hi hagi

transparència en la gestió del parc d’habitatges, vers la provisió d’habitatges a la

població que en necessiti.

A juny de 2018 consten 1.618 persones inscrites al Registre de Sol∙licitants de

Sabadell. (veure apartat 3.3.2).

103

7.1.1.2 Borsa Municipal d’Habitatge (mediació, assequible, masoveria)

La Borsa Municipal d’Habitatge té com a objectiu incrementar i millorar el parc

d’habitatge de lloguer a preus assequibles per als llogaters. Aquesta borsa vol donar

facilitats a les persones propietàries d’immobles desocupats per a que els posin al

mercat i assegurar d’aquesta manera un rendiment del patrimoni inactiu, a canvi les

persones propietàries reben una posada a punt de l’habitatge a canvi d’un lloguer o un

contracte de lloguer a canvi de la reforma de l’immoble.

Dins d’aquesta borsa hi ha dos tipus de programa de lloguer:

Mediació: en aquest programa els llogaters posen els seus habitatges per llogar‐los

a un preu mínim d'un 20% per sota mercat i com a màxim el preu d’habitatge

protegit segons la normativa vigent aplicable. En aquest cas els avantatges per a

les persones propietàries són els següents:

o Arranjament bàsic de l’habitatge: es pinta el pis de franc amb l’ajut de

joves en formació.

o Es paga la cèdula d’habitabilitat i el Certificat d’Eficiència Energètica.

o Es garanteix el cobrament durant 6 mesos.

o Assegurança multirisc, en la s’inclou els desperfectes per actes vandàlics.

o Assessorament jurídic i tècnic.

o Redacció del contracte d’arrendament.

o Mediació de conflictes entre el propietari i el llogater durant tota la

vigència del contracte.

A juny de 2018 la borsa municipal d'habitatge consta de 120 habitatges repartits

en diferents barris de la ciutat i amb un preu mig de lloguer de 398€ mensuals

(veure apartat 4.5 i plànol I.13)

Masoveria urbana: en aquest programa es cedeix l’habitatge a una altra persona a

canvi de que el llogater n’assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment en

comptes del pagament del lloguer per un període de 3 anys amb possibilitat de

prorrogar a 5 anys. Els avantatges que es reben les persones propietàries són els

següents:

o Rehabilitació de l’habitatge.

o Assessorament jurídic i redacció del contracte de masoveria.

o Assessorament tècnic i supervisió tècnica de les obres.

o Exempció del pagament de la taxa d’obres.

o Assegurança multirisc, en la s’inclou els desperfectes per actes vandàlics.

o Mediació de conflictes entre el propietari i el llogater durant tota la

vigència del contracte.

104

Aquest programa va entrar en funcionament a principis del 2018 i el mes de juliol

lliurava les primeres claus de 3 habitatges de masoveria, coincidents amb 3 pisos

antics de mestres (veure apartat 4.4 i plànol I.11b)

7.1.1.3 Línies d’ajuts

L’Oficina Municipal d’Habitatge gestiona i tramita els ajuts en relació a la rehabilitació

d’habitatges, al pagament de lloguer o hipoteca o al pagament dels subministres que

ofereix la Generalitat.

Rehabilitació

Respecte a la rehabilitació, l’Oficina Municipal d’Habitatge gestiona les ajudes que

s’ofereixen d’altres organismes com l’Agència d’Habitatge de Catalunya o el IDAE.

Hi ha dos tipus d’ajuts: la subvenció per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i

l’ajut per a la rehabilitació energètica dels edificis.

Subvenció per a la rehabilitació d’ús residencial: l’organisme promotor és l’Agència

d’Habitatge de Catalunya i es tracta del finançament d’obres de rehabilitació que

es basen en la conservació dels edificis, la millora de la qualitat i la sostenibilitat i la

realització d’ajustos en matèria d’accessibilitat.

Ajut per a la rehabilitació energètica: provinent de la IDAE (Instituto para la

Diversificación y el Ahorro de la Energia) el programa PAREER II es basa en donar

ajuts a les comunitats de propietaris per a reduir les emissions de CO2 i reduir el

consum d’energia final en edificis construïts abans de l’any 2007.

Durant el període 2001‐2017 es van tramitar a Sabadell un total de 1.241 expedients

de rehabilitació que van beneficiar a 16.181 habitatges. (veure apartat 4.3.4.1.).

Ajuts al lloguer o l’hipoteca

Des de l’Oficina Local d’Habitatge es gestionen els ajuts que ofereix la Generalitat de

Catalunya per al lloguer o l’hipoteca. Aquestes ajudes es troben per una banda,

aquelles que ajuden al pagament de rebuts impagats i per una altra, per a facilitar

l’accés a un habitatge evitant el risc d’exclusió social.

Les ajudes en relació al pagament de rebuts impagats són les següents:

‐ Prestació per pagar el lloguer de rebuts impagats.

‐ Prestació per pagar el préstec hipotecari.

Ambdues prestacions es destinen a persones que tenen rebuts pendents de

pagament tant de lloguer com hipoteca i pugui comportar la pèrdua del seu

habitatge.

Respecte a les ajudes per a accedir a un habitatge s’ofereixen les següents:

‐ Subvenció per al pagament del lloguer.

‐ Pagament del lloguer per a col∙lectius específics.

‐ Prestacions per a situacions de pèrdua de l’habitatge.

105

Les dues primeres subvencions són ajuts a fons perdut per a fer front al

pagament del lloguer a aquelles unitats de convivència que tinguin ingressos

baixos i a les que el cost de l’habitatge pot situar en risc d’exclusió.

En canvi la prestació per pèrdua d’habitatge es destina a persones que tenen

rebuts pendents de pagament del seu habitatge i que en conseqüència l’han

perdut per un procés de desnonament o execució hipotecària. Aquesta ajuda

s’ofereix en el cas d’haver perdut l’habitatge i estar buscant en procés de cerca

d’un altre.

L’any 2017 l’OLH de Sabadell va tramitar 1.310 expedients de prestacions de

lloguer (MIFO), 488 prestacions de lloguer i 119 prestacions d’especial

urgència per al pagament del lloguer i hipoteca.

7.2 Servei d'Habitatge

El Servei d'Habitatge està ubicat al carrer del Sol, 1 i forma par de l'Àrea de Cohesió

Territorial i està organitzat en diferents àmbits de treball. El composen una cap de

servei i 11 treballadors de categoria professional de tècnic mig que realitzen diferents

funcions segons perfil professional. L'equip està format per advocades, treballadors

socials, educadors socials, psicòlegs i pedagogues, amb habilitació de mediació i/o

educació social.

L'evolució del pressupost del Servei d'Habitatge mostra una reducció de les despeses

l'any 2017, especialment en relació als dos anys anteriors (2015 i 2016) però també

inferiors a les del 2014, mentre que els ingressos han experimentat l'evolució inversa

amb un creixement anual progressiu.

2014 2015 2016 2017

Despeses corrents 1.705.195,89 2.312.565,31 2.003.299,34 1.354.059,72

Despeses de capital 0 0 113.189,62 81.728,96

Despeses financeres 0 0 0 0

Total despeses 1.705.195,89 2.312.565,31 2.116.488,96 1.435.788,68

Ingressos corrents 168.914,00 176.080,00 200.969,08 227.065,00

Ingressos externs servei 28661,65 24000,00

Total ingressos 168.914,00 176.080,00 229.630,73 251.065,00

Balanç ‐1.536.282 ‐2.136.485 ‐1.886.858 ‐1.184.724

Les actuacions o activitats que porta a terme el Servei d’habitatge són les següents:

7.2.1 Servei Habitadeute

Aquest servei dóna cobertura al deute hipotecari i al lloguer.

El servei de risc de pèrdua de l’habitatge per deute hipotecari treballa, per una banda,

en l’assessorament i la intermediació per a evitar o minimitzar el risc de pèrdua de

l’habitatge, i per l’altra, el seguiment personal i emocional.

106

A Sabadell, durant l’any 2017 es van atendre 500 casos: 216 casos nous durant el 2017,

249 en curs de l’any 2016 i 35 reoberts d’anys anteriors. El perfil del demandant

d'aquest servei és el 70% autònom, un 57% dones i un 66% són famílies amb uns

ingressos inferiors als 1.000€.

El servei d’atenció a les persones deutores de lloguer i/o amb risc de pèrdua de

l’habitatge té com a objectiu pactar amb es entitats bancàries per tal de mantenir

l’habitatge amb una quota de lloguer el més adaptada possible a la capacitat

econòmica de la família. A més a més, donen suport per a la renovació de contractes

de lloguer i supervisen si les noves propostes de lloguer social són acceptades o

rebutjades pels usuaris.

Durant l’any 2017 hi va haver un increment de casos atesos respecte el 2016, de 50 a

108 casos, dels quals 43 responen a desnonaments (11 tancats), 57 a impagament (11

tancats) i 8 per renovació de contracte.

7.2.2 Servei de Suport a Comunitats desestructurades

Aquesta programa té l’objectiu de realitzar un acompanyament integral a comunitats

desestructurades per a tractar temes d’organització interna, convivència, habitabilitat i

gestió econòmica i pretén promoure el bon funcionament i la responsabilitat del

veïnatge. S'actua en totes les comunitats de veïns, però de manera més intensiva als

barris del Districte 6 i a Can Puiggener.

L'any 2017 es van atendre a 248 comunitats, 120 de les quals ja se'ls donava suport i

acompanyament des del 2016, amb diferents graus i nivells d'actuació i intervenció.

7.2.3 Ús anòmal de l'habitatge

Programa d’acompanyament en situacions d’ocupació irregular

L’objectiu del programa (format per un equip mixt entre Servei d'Habitatge i Acció

Social) és la intermediació amb entitats financeres per aturar desnonaments de

famílies ocupes amb llançament; la negociació amb les entitats financeres per fer

propostes de regularització de les famílies que estan ocupant un habitatge de la seva

propietat i la recerca d’alternatives residencials en casos de desacord amb les entitats

financeres.

A gener de 2018 a Sabadell hi havia un total 1.111 habitatges ocupats amb 3.353

persones residents (veure apartat 4.4.2), un 88% dels quals pertanyen a entitats

financeres i grans tenidors.

L’any 2017 es van tractar 239 expedients corresponents a diverses entitats financeres,

dels quals es van aturar 17 llançaments i es van realitzar 9 propostes de regularització.

Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits

L'objectiu de l'ordenança és regular la tramitació de verificació d’ús anòmal en cas d’un

habitatge buit i, una vegada detectada l'existència d'habitatge buit aconseguir la seva

mobilització al mercat.

Durant l’any 2017 es van incoar 37 expedients de declaració d’ús anòmal dels

habitatges buits sense causa justificada, per un termini de dos anys. D'aquests 11 s'han

107

arxivat i 7 van declarar la desocupació permanent i se'ls ha iniciat la imposició de

multes.

7.2.4 Intervenció intensiva en l’àmbit de l’habitatge en àrees d’especial atenció

Des del Servei d'habitatge es realitza una tasca i dedicació més intensiva en territoris

de la ciutat que requereixen especial atenció com Can Puiggener, Can Llobateres i

barris Sud, sobretot en els àmbits de les comunitats de veïnatge, l'ús anòmal i les

irregularitats vers l'habitatge.

Acompanyament i assessorament en la gestió quotidiana del funcionament de

les comunitats de veïnatge.

Detecció de situacions de fragilitat personal i familiars relacionades amb

l'habitatge i acompanyament i derivació a altres serveis.

Detecció de situacions d'irregularitats en la tinença o l'ús de l'habitatge.

Canalització als serveis corresponents de les demandes relacionades amb l'ús

de l'espai públic així com els problemes de convivència i incivisme.

7.2.5 Dret de tanteig i retracte

Segons el Decret Llei 1/2015 de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització

d’habitatges provinents d’execució hipotecària preveu una normativa de vigència

limitada en el temps (sis anys fins al 2021) pel qual la Generalitat de Catalunya pot

exercir el dret de tanteig i retracte en la transmissió d’habitatges procedents

d’execució hipotecària, compensació o pagament de deute, ubicades en municipis

situats en àrees de demanda forta i acreditada i que hagin estat adquirits a partir del 9

d’abril de 2008.

En funció de les necessitats i recursos municipals, els ajuntaments poden demanar a la

Generalitat de Catalunya l’exercici d’aquest dret en benefici del municipi. Els immobles

adquirits per aquest mitjà s’han de destinar a polítiques d’habitatge social.

El Servei d'Habitatge juntament amb l'àrea de patrimoni del Servei d'Urbanisme

s'ocupa de les gestions en aquest àmbit. L’any 2017 es van rebre 305 ofertes de dret

de tanteig i retracte, en un 38% dels casos els habitatges estaven ocupats

irregularment. El primer semestre de 2018 l'Ajuntament van tancar 11 operacions de

tempteig i retracte i es preveu que en el segon semestre es puguin comprar uns 20

immobles més. (veure plànol I.11b)

c. de Juli Garreta 13, 2º 4ª c. de Campoamor 75, bloc 2B, 3º 1ª c. de Plutarc 44, 3º 1ª c. de Campoamor 105, 4º A c. de Josep Guardiet 6, 3º D c. de Lluís Vives 38, 3º 2ª c. de Sòcrates 7, 3º 1ª c. de l’Església Romànica 11, 1º 2ª c. de València 15, 4º 3ª c. del Corredor 36 baixos c. de Calvet Estrella 50‐52, 4º 2ª

108

7.3 Servei d'Acció Social

7.3.1 Serveis d'exclusió residencial

Mesa de Valoració

En el marc de la comissió mixta de la Mesa d’adjudicació d’habitatges per emergències

econòmiques i socials, des d'Acció Social es gestiona les sol∙licituds d’habitatge

d’emergència social mitjançant l'elaboració d'informes socials i presenten a la Mesa les

propostes d'adjudicació, revisió, pròrrogues, sancions, etc, i es dóna suport als Serveis

Socials Bàsics Territorials.

Veure situacions ateses a l'apartat 7.4 sobre el Reglament municipal d’adjudicació

d’habitatges per emergències econòmiques i socials.

Habitatge d’emergència social i seguiment dels adjudicataris

Les funcions d'aquesta Unitat són principalment l'acompanyament dels adjudicataris en l'accés a l'habitatge d'emergència social (HES): visita a l'habitatge, signatura del contracte, tramitació d'ajuts, gestió d'incidències,...; i el seguiment de les famílies per tal que aquestes comprenguin que és una solució temporal i acompanyament d'aquestes durant la seva estada als HES: acompanyar els seus processos d’estabilització i acompanyament en el procés de promoció socioeconòmica de la família. Alhora també es realitza un seguiment de l’acompliment del compromisos contractuals, un seguiment de les relacions de convivència dins de les comunitats de veïns, s'eleven els informes a la Comissió de treball amb les modificacions de les situacions, i es fa d'intermediador entre VIMUSA o l’Agencia de l’habitatge de Catalunya i les famílies. Finalment també té la funció de fer un seguiment dels equipaments d'estada temporal per tal que es compleixin els compromisos contractuals, les relacions de convivència dins de les comunitats de veïns i el pagament de les quotes de cost de l’equipament. Intervenció en ocupacions

L’objectiu del programa (format per un equip mixt entre Servei d'Habitatge i Acció Social) és aturar els desnonaments de famílies ocupes amb llançament. Des d'aquesta Unitat s'intervé en el programa a través de la relació amb les famílies, i per tant coneixent la situació socio‐familiar dels ocupants per valorar una possible regularització de la seva situació tenint en compte la propietat de l’habitatge. Veure les situacions d'ocupació detectades i els expedients oberts a l'apartat 7.2.3. Seguiment de la morositat de l'habitatge públic

Les funcions del servei són conèixer i fer seguiment de situacions de morositat de l’habitatge públic titular, l'assessorament a Serveis Socials Bàsics Territorials dels ajuts als que es poden accedir per tal de resoldre situacions de dificultat de pagament o deute de les quotes de lloguer i el suport en les negociacions amb les famílies per tal de resoldre les situacions de deute, sent els mediadors entre ells i les empreses propietàries dels habitatges.

109

A novembre 2018 la morositat a VIMUSA al seu parc de protecció oficial pujava a

842.170,10€, amb 170 expedients oberts. D'aquests 55 estan a Serveis Jurídics de

VIMUSA i des del programa de seguiment de la morositat habitatge públic s'està

intervenint en 23 famílies.

7.3.2 Servei d'Urgències i Emergències Socials (SUES)

Sensellarisme

Es disposa del Centre d'emergències situat al costat de la Policia, el qual ofereix un

màxim de 7 places en dos pisos, un d'ells per a unitats familiars i l'altre per a persones

individuals. I, per altra banda hi ha el servei Sabadell Sostre (SABSO), un recurs

municipal gestionat per l'entitat ActuaVallès que consta de 2 equipaments amb un

total de 7 places, un dels quals és un pis d'estada limitada i l'altre és un pis finalista.

Per altra banda s'ofereixen prestacions socials municipals i l'allotjament en pensions

dins el mateix municipi de manera temporal. Ara bé, aquesta solució suposa una

despesa important pel Consistori i no permet un treball amb les persones ja que no es

disposa d'un espai adequat per fer el seguiment i control.

A més a més, està constituïda la Taula de sensellarisme coordinada pel Servei

d'Urgències i Emergències Socials (SUES) i en la qual hi formen part entitats del tercer

sector tals com Càritas, Creu Roja, ActuaVallès, Sabadell Sostre i Ningú sense Sostre,

amb l'objectiu de treballar de forma coordinada aquesta problemàtica.

Pobresa energètica

La pobresa energètica comporta que moltes famílies no puguin pagar les factures i/o

mantenir una temperatura adequada a la llar. Amb l’objectiu de donar resposta al

problema es duen a terme actuacions per a minimitzar els efectes de la vulnerabilitat

energètica i/o establir acords amb companyies subministradores de llum, aigua i gas.

Des d'Acció Social es tramiten els informes d’exclusió residencial a les

persones/famílies que compleixen els requisits de la llei 24/2015 (IRER) i l'any 2016

se'n van iniciar 1.358. (veure apartat 4.3.4.6) i actualment suposen un deute

d'aproximadament 1 milió d'euros.

7.4 Comissió mixta pel Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències

econòmiques i socials

En el Ple de l’Ajuntament de Sabadell celebrat el 25 de maig de 2017 es va aprovar

definitivament el Reglament municipal d’adjudicació d’habitatges per emergències

econòmiques i socials.

El Reglament vol donar resposta a la situació actual de famílies en risc de pobresa i

exclusió social, en consideració del dret fonamental de l’habitatge, amb la voluntat de

pal∙liar els problemes de la manca d’habitatge o la habitabilitat inadequada i dotar a

l’entitat municipal d’un instrument per a evitar l’exclusió residencial. D'aquesta

manera, es dóna resposta a les situacions socials greus o d’emergència social

mitjançant el fons d’habitatge de lloguer social.

Aquest fons d'habitatge de lloguer social està format actualment per 252 habitatges procedents del parc públic municipal, més els habitatges que aporta l'Agència de l'Habitatge

110

per aquesta finalitat. Així doncs, Així doncs, el setembre de 2018 els habitatges d’emergència atorgats i en seguiment eren de 331.

7.5 Patrimoni Municipal del Sòl i l’Habitatge

Amb data de 26 d’abril de 2006 es va constituir el Patrimoni Municipal de Sòl i

Habitatge per part de l’Ajuntament de Sabadell, diferenciat com a patrimoni separat

de la resta de béns municipals i format inicialment per:

a) Els terrenys o altres béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per

cessió i per expropiació urbanística, o adquirits amb recursos derivats de la

gestió de béns que integren el Patrimoni municipal de sòl i habitatge i

afectats a aquests.

b) Els habitatges de propietat municipal destinats a ser la residència de

persones físiques.

c) Els terrenys inclosos en qualsevol classe de sòl o altres béns immobles de

caràcter patrimonial, adquirits per qualsevol títol, que l’Ajuntament acordi

incorporar a aquest patrimoni.

d) Els ingressos obtinguts en concepte de sancions urbanístiques.

Al patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge s’aniran incorporant els terrenys obtinguts

per cessió d’aprofitament dels diversos polígons o sectors delimitats a mesura que es

desenvolupen mitjançant els corresponents instruments de gestió urbanística. També

s’hi incorporaran els béns de titularitat de l’empresa pública “Habitatges Municipals de

Sabadell, SA” (VIMUSA).

Donat que no tot el sòl que rep l’Ajuntament és objecte de promoció pública, algun

d’ells (que per la seva dimensió o tipologia no es consideren adequats per a la

promoció) queden en dipòsit en aquest PPSH per una possible permuta o alienació que

permeti en un futur una actuació més viable.

D’altra banda, els ingressos obtinguts en una promoció sobre PPSH que ja hagin assolit

l’objectiu de dotar al municipi d’habitatge protegit, queda alliberat d’aquesta

obligació, i es podran destinar a qualsevol dels altres objectius admesos.

Els béns municipals que integren el Patrimoni de Sòl i Habitatge són els següents:

111

Adreça Nom del Bé Sup.(m2) QuaUrb Alta

c. Francesc Izard, 23, 25 i 27 Habitatges mestres CEIP Samuntada 1.560 c‐1 2006

c. Balaguer, 16‐48 Habitatges mestres CEIP Miquel Carreras 14.806 c‐1 2006

rda. Roureda, 14 Habitatges mestres CEIP Miguel Hernández 1.576 c‐1 2006

c. Turina, 11‐21 Habitatges mestres CEIP Cifuentes 3.996 c‐1 2006

c. Noguera Pallaresa, 29 Habitatges mestres CEIP Joan Montllor 5.248 c‐1 2006

C. Sol i Padris, 60 Solar Complex sanitàrio‐assistèncial 2.138 e‐1 2006

c. Annibal, 3 3r 1a Habitatges 62 2‐1e 2006

ptge. Escoles, 5 i 7 Habitatges mestres 802 2‐1d 2006

c. Florit, 44 Habitatges mestres 469 1‐6a*HP 2006

av. Josep Tarradellas, 13 a 19 Habitatges mestres 384.25 2‐1c 2006

c. de Sant Isidor, 38 ‐ 48 Habitatges mestres 2.239 2‐2b 2006

c. A (parc.5) Can Gambús Terciari 8.975 4‐E2 2006

c. i l la Aurea, 12 A i 12 B Habitatges mestres 404 2‐1c HP 2006

rda. Santa Maria, 94‐104 Habitatges mestres 1.755 1‐6a HP 2006

Solar c. Diego de Almagro Habitatges dotacionals Diego de Almagro 4.461 e‐1 2008

Solar c. Serra Camaro, 10 Habitatges dotacionals 7.320 e‐1 2008

rda. d'Europa, 566 (15.01) Reserva sòl HP 4.465 2‐B2 2009

Parcel ∙la resultant 4 del PP de Sant Pau de Riusec Industrial 35.121 6‐F 2011

Parcel ∙la resultant 7 del PP de Sant Pau de Riusec Terciari 8.008 4‐F 2011

c. Balmes, 42‐46 Reserva residencial 424 1‐8 2011

c. Berlín, 1‐15 Reserva residencial 2.827 2‐2b 2012

c. Copenhaguen, 66‐80 Reserva residencial 749 2‐2b 2012

c. del Kurdistan 36‐46 (parc.18‐2) Can Gambús Reserva sòl HP 1.770 2‐2vHP 2015

c. de Malta 128‐144 (parc.18‐1) Can Gambús Reserva sòl HP 2.907 2‐2vHP 2015

c. de Malta 146‐160 (parc.19) Can Gambús Reserva sòl HP 4.555 2‐2vHP 2015

Crta . de Barcelona, 169‐179, c. Zurbano, 102‐114 Residencial 507 1‐8 2015

TOTAL 117.144

Així, el PMSH està format per 65.040m2 de superfície residencial, de la qual un 73% es

troba ja edificada i amb ús i el 27% restant són futures reserves d'habitatge amb funció

social situades a la zona de Can Gambús i Can Llong (veure plànol I.12).

BÉNS DEL PMSH Sup. (m2)

Construït 56.318

Residencial 47.344

Terciari / Industrial 8.975

Reserves 60.826

Residencial 17.696

Terciari / Industrial 43.129

112

8 RESUM EXECUTIU DE LA DIAGNOSI I PRINCIPALS CONCLUSIONS

Parc d'habitatges

Parc total de Sabadell: 88.603 habitatges

Superfície mitjana dels habitatges: 122m2 construïts

13,8% dels habitatges en règim de lloguer (cens 2011)

Antiguitat del parc: 40 anys

Infrahabitatge:

o Habitatges <40m2: 138

o Ruïna: 4 expedients ruïna i 13 de barraquisme

o Sense sistema evacuació aigües: 100 habitatges

Habitatges en estat ruïnós o dolent: 2,3%; 590 edificis i 1.085 habitatges

Habitatges en estat deficient: 4.985 habitatges principals (2.490 edificis)

Edificis de planta baixa més 3 (PB+3) que no disposaven d’ascensor (cens 2011) : 2.004

Habitatges buits: 9.989, el 73% dels quals unitats individuals disperses en el territori

Habitatges sobreocupats: 183‐271

Habitatges ocupats irregularment: 1.111 casos sense títol habilitant (88% de grans tenidors)

Ajuts a la rehabilitació 2001‐2017: 1.241 expedients amb un total de 16.181 habitatges beneficiats (districtes 4, 3 i 1).

Nombre d'ITEs realitzades: 1.762 edificis que abracen 12.422 habitatges (14% del parc

total), gairebé un 10% amb deficiències greus o molt greus.

Envelliment progressiu del parc d'habitatges que indica una necessitat de rehabilitació i

millora, amb especial atenció als barris del districte 6, formats per polígons d'habitatges

construïts els anys 1960‐79. Important nombre de situacions d'utilització anòmala dels

habitatges com presència d'habitatges buits i ocupacions irregulars. La dificultat en l'actuació

sobre el parc vacant rau en que es detecten moltes unitats (segons taxa de residus) però

aquestes estan disperses en el territori i bona part són unitats individuals. Pel que fa les

ocupacions irregulars en ocasions generen conflictes en les comunitats d'escala i veïns i/o en el

pagaments subministres i millora dels edificis.

Persones

Població: 210.099 habitants

Saldo migratori autòcton positiu, sobretot del Vallès i l’Àrea Metropolitana de Barcelona

113

Projeccions demogràfiques: 600‐700 llars anuals els propers 6 anys

Es calcula que un 48% de les llars excloses del mercat lliure i un 12% de l'habitatge protegit especial de lloguer.

Llars: 81.511

Vulnerabilitat residencial:

o Persones inscrites al registre de sol∙licitants d’HPO: 1.618

Sense ingressos: 10%; 159 persones

Amb ingressos <10.000€ anuals: 41%; 666 persones

o Llançaments practicats 2017: hipoteca, 128 ; lloguer 236

o Informes per a evitar la interrupció dels subministraments: 717 aigua, 798 electricitat i 319 gas

o Sensellarisme: 119 persones

o Prestacions municipals d'urgència en concepte d'habitatge: 455 (2017)

o Prestacions MIFO i Generalitat: 1.917

o Violència masclista: 28 dones ateses (2017)

Cronificació de la vulnerabilitat residencial i especialment als barris i col∙lectius que ja tenien

majors dificultats. Situacions d'allotjaments d'urgència i decalatge temporal entre al demanda i

la resposta.

Oferta i demanda d'habitatge

Preus mitjos de l'oferta plurifamiliar:

o Obra nova: 2.647€/m2 (302.197€), màxim al barri Centre 3.343€/m2 i mínim a Berardo 2.158€/m2

o Segona mà: 2.107€/m2 (213.281€), màxim al Centre 2.725€/m2 i mínim a Can Puiggener 1.266/m2

o Lloguer: 880€/mes (10,39€/m2), mínim de 636 i màxim de 1.000€

Característiques dels immobles ofertats:

o Règim de lloguer: 6‐7%

o Segona mà: 80%

o Plurifamiliars: 81%

o 70‐89m2 i 3 habitacions (30% immobles)

Compravendes l'any 2017

o Habitatge nou: 303 unitats, el doble que Terrassa i lleugerament per sota de Sant Cugat del Vallès

o Habitatge usat: 2.021 unitats, lleugerament per sota de Terrassa

114

o Contractes lloguer: 3.957

Allotjaments turístics: 90 ofertes

Habitatge protegit històric a la ciutat: 11.099 habitatges; 11% de lloguer (1.255 habitatges)

Reactivació de la nova construcció al municipi concentrada únicament al Centre i nous

creixements (Can Gambús i Can Llong) i increment dels preus de compravenda i de lloguer per

sobre les ciutats veïnes. Desajust entre l'oferta existent en el mercat lliure i la demanda

observada, que es concreta en una baixa presència d'habitatges de lloguer i a uns preus mitjos

superiors a la capacitat de les llars i fins i tot per sobre la quota resultant d'una hipoteca.

Paral∙lelament els barris perifèrics presenten uns preus de venda per sota els d'habitatge

protegit.

Planejament i Patrimoni Municipal de Sòl i Habitatge

Pla territorial sectorial de l'habitatge: 6.545 habitatges estimats en els propers 15 anys per assolir l'Objectiu de solidaritat urbana (un 60% d'obra nova).

Polígons i sectors residencials per desenvolupar: 36

Potencial en Sòl urbà no consolidat:

o PA: 4.199 lliures i 892 protegits

o PMU: 882 lliures i 376 protegits

Potencial en Sòl urbanitzable: 420 lliures i 1.261 protegits

Potencial total: 8.030 habitatges, dels quals 2.529 protegits (caldria afegir els habitatges resultants dels solars en Sòl urbà consolidat)

Habitatges potencials previstos que es desenvoluparan en els propers 6 anys: 2.893 lliures i 689 protegits

PMSH:

o 56.318 m2 residencials i terciaris/industrials

o 47.344m2 residencials existents

o 17.696m2 residencials reserves (Can Gambús i Can Llong)

Suficiència de potencial residencial per absorbir el volum de demanda general en el propers 6

anys i poder assolir l'objectiu de solidaritat urbana, si bé caldria replantejar les tipologies per

adequar a la demanda real. Necessitat de revisar/modificar el planejament urbanístic doncs les

figures de planejament es concentren en determinades zones mentre que d'altres tenen una

feble capacitat de transformació i pot generar envelliment del parc, emigració de la població

jove, guetos,...

115

Recursos municipals

Servei d'Habitatge

o Habitadeute (lloguer i hipoteca): 500 hipoteca i 108 lloguer

o Servei de suport a les comunitats: 248 comunitats ateses (2017)

o Ús anòmal de l'habitatge: Programa ocupació irregular i verificació habitatges buits.

o Intervenció en àrees d'especial atenció

o Dret de tanteig i retracte: 11 habitatges adquirits (2017)

Vimusa

o OLH: 1.618 inscrits al registre de sol∙licitants, tramitació ajuts pagament i rehabilitació, borsa lloguer

o Promoció d'habitatge. No s'han realitzat noves promocions municpials des del 2010‐2013 (Can Llong 6 i Parc Central).

o Lloguer social i gestió del patrimoni adscrit a l'empresa.

Servei d'Acció Social

o Serveis d'exclusió residencial

Mesa de Valoració (equip mixt Habitatge‐Acció Social)

Habitatge d’emergència social i seguiment dels adjudicataris (equip mixt Habitatge‐Acció Social)

Intervenció en ocupacions (equip mixt Habitatge‐Acció Social)

Seguiment morositat habitatge públic

o SUES

Persones sense sostre (centre d'emergències, housing first, SABSO, taula sensellarisme)

Pobresa energètica. Deute acumulat d'aproximadament 1 milió d'euros.

Comissió mixta pels habitatges d'emergència: 331 habitatges (setembre de 2018) del

parc municipal i de l'AHC.

Convenis amb entitats del tercer sector en l'àmbit residencial

Recursos residencials existents de la ciutat: 2.375 habitatges

116

Titularitat pública 1.549

Vimusa 958

Programa HES 144

Complexos gent gran 383

Lloguer règim general 431

Ajuntament

Centre d'emergència (CEM) 2

Mixt (SBD Lloguer) 589

Altres administracions (pendent)

Titularitat privada 826

Gestionats per Vimusa

Borsa de mediació lloguer social 120

Gestionats per altres entitats

HPO de venda no desqualificats* 706

Desajust entre les necessitats de la demanda i els recursos públics existents que es tradueix d'una banda amb un preu de l'habitatge públic elevat i per sobre la capacitat de les llars i uns requisits d'accés rígids i per l'altre amb un baix volum de recursos residencials existents. Necessitat de la concreció i definició de tasques en matèria d'habitatge dins l'Administració i els organismes públics, i millora de la coordinació entre departaments i àrees.

117

Per tal de determinar uns objectius, estratègies i actuacions a dur a terme, s'ha sintetitzat els

anteriors apartats en una matriu DAFO i s'ha considerat també aquelles qüestions sorgides a

les diferents taules del procés participatiu del Pla local d'habitatge, les quals complementen i

en alguns casos reforcen la diagnosi resultant.

Fortaleses Oportunitats

Ciutat compacta, continuïtat del teixit urbà (model sostenible).

Possibilitat de transformació del planejament que permet incrementar reserves d’HPO i HD.

Expertesa de VIMUSA i millora i increment, en relació als últims anys, dels programes municipals d'habitatge.

Programes ja iniciats amb altres agents públics i entitats del tercer sector (convenis, borses cessió, masoveria urbana, etc.).

Disposició de diferents parcel∙les i edificis de titularitat pública.

Tasca diària de les entitats del tercer sector en matèria d'habitatge

Predomini de la tipologia plurifamiliar (més assequible i sostenible).

Existència de pisos buits que permet cobrir necessitats, mitjançant la seva mobilització, sense haver de recórrer a la nova construcció.

Oportunitats per millorar el parc, fomentar la formació i generar ocupació: rehabilitació i masoveria.

L’antiguitat del planejament urbanístic vigent representa una oportunitat per a la seva actualització en la qual integrar importants mesures relacionades amb polítiques d’habitatge.

Millora de la transversalitat interna de les àrees de l'Ajuntament

Debilitats Amenaces

Envelliment progressiu del parc d'habitatges i vulnerabilitat de les llars

Desajust entre els elevats preus dels habitatges i la capacitat econòmica de les llars

Oferta de lloguer per sota de la demanda real.

Important nombre d’habitatges desocupats que no compleixen amb la seva funció social.

Recursos municipals limitats i poca transversalitat entre serveis municipals.

Limitacions del marc normatiu

Conjuntura econòmica general, amb encariment progressiu dels preus no proporcional als nivells de renda de les llars.

Manca de competències municipals en matèria d'habitatge.

Efecte capital de comarca, atracció municipis de l’entorn i de l’AMB de joves i joves/adults.

Agudització de les situacions de vulnerabilitat residencial (nivell de renda inferior al necessari per accedir al règim especial). Cronificació d’aquestes situacions.

119

Bloc B. Sabadell 2030

1 OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE

El Pla local d'habitatge es planteja tres objectius generals que posteriorment es concreten en

objectius específics:

Garantir l'accés a l'habitatge per a la ciutadania de Sabadell.

Recuperar la funció social i tornar a l'habitatge el seu valor d'ús.

Dotar l'administració local de recursos per resoldre i ser proactiva davant les situacions

quotidianes.

Així, el PLH en els propers 6 anys es proposa:

Incrementar un 32% les reserves per a habitatge protegit i dotacional en àmbits de sòl urbà no consolidat i nous sectors de transformació

Incrementar un 63% el parc públic de lloguer d'habitatges

Rehabilitar un 30% dels habitatges en mal estat de Sabadell

Incrementar un 40% el personal tècnic del serveis d'habitatge de l'Ajuntament

Construir un equipament per situacions d'emergència residencial

Construir una residència pública per gent gran

120

2 OBJECTIUS ESPECÍFICS I ACTUACIONS DEL PLA LOCAL D'HABITATGE

Els objectius generals es concreten en 7 objectius específics que es detallen a continuació amb

un conjunt d'actuacions associades (veure annex plànol P01):

2.1 Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH

Les actuacions en matèria d’habitatge que tenen relació directa amb el model territorial

(emplaçament de reserves d’habitatge protegit, dotacional, etc., noves promocions

d’habitatge públic, possibilitat de fixar el règim de lloguer des del planejament) s’han de definir

des d’una estratègia urbana a nivell de ciutat –com a mínim‐ per garantir la seva coherència

amb altres aspectes com la mobilitat, les activitats, els espais oberts o els equipaments, que

depassen l’abast del Pla local d’habitatge. Tots aquests temes s’han d’analitzar conjuntament i

plantejar una proposta de futur unitària i coherent a nivell territorial.

En aquest sentit, el PLH proposa com a actuació un estudi urbanístic que ha d’avaluar les

necessitats de creixement o transformació de la ciutat en relació als aspectes esmentats.

Aquest estudi haurà de detectar els àmbits de la ciutat susceptibles de transformació, avaluar

la seva viabilitat, i determinar les condicions de transformació des d’una perspectiva

transversal (econòmica, social, de mobilitat...).

D’aquesta diagnosi es podrà concloure si determinats àmbits poden densificar‐se i/o canviar

d’ús i si el potencial d’aquesta transformació pot cobrir les necessitats futures d’habitatge de

manera que sigui innecessari el creixement en extensió. Això entroncaria amb la qüestió de si

fins i tot es poden desclassificar alguns dels actuals sectors urbanitzables sense comprometre

el futur desenvolupament de Sabadell.

En funció d’aquests estudis previs es podrà dictaminar si l’actuació a nivell urbanístic que cal

desenvolupar passa per la revisió de l’actual planejament general, és a dir formulant un nou

Pla d’ordenació urbanística municipal, o si és convenient avançar la transformació d’alguns

d’aquests àmbits mitjançant la seva modificació puntual.

L’estudi hauria d’avaluar no només les edificabilitat i usos potencials, sinó també les

possibilitats del planejament per vincular els nous habitatges al règim de lloguer (sistema

d’habitatge dotacional, obtenció de sòl públic, o analitzar la possibilitat de fixar el règim de

tinença a partir de la qualificació del sòl).

Veure plànol P03. Proposta estratègica d'àmbits d'intervenció.

Detall d'actuacions concretes:

U1. Estudi per a la definició del model de ciutat pel que fa a l’habitatge

U2. Revisió del planejament. Redacció del nou POUM.

U3. Redactar una nova Ordenança d'Edificació

U4. Desenvolupament dels sectors existents

U5. Modificació del planejament per generar noves reserves d'HPO en sòl urbà

121

U6. Modificació de planejament per millorar aspectes relacionats amb la reutilització dels

edificis existents

U7. Modificació de planejament per incrementar de les reserves d'habitatge dotacional

U8. Definició de la ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinació de zones preferents

U9. Elaborar un estudi per evitar les actuacions sobre l’edificació que comportin un increment

del preu dels habitatges en determinades zones de la ciutat i la modificació de la seva

estructura social

U10. Estudi per a la provisió de sòl per a cooperatives d'habitatge

U11. Seguiment dels habitatges turístics

U12. Gestió del patrimoni municipal del sòl i l'habitatge

122

PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 ‐ 2024

actuació U1. ESTUDI PER A LA DEFINICIÓ DEL MODEL DE CIUTAT PEL QUE FA A L’HABITATGE

camp U. DESENVOLUPAR UNA ESTRATÈGIA URBANA

DESCRIPCIÓ

Contingut: Localització gràfica:

Prèviament a la revisió del planejament és important incloure

anàlisis i diagnosis que permetin aprofundir sobre la regulació

de l’habitatge i la disponibilitat de terrenys residencials en tots

els barris de la ciutat de cara a futures modificacions del Pla

General o actualitzacions de planejament. Aquests estudis

poden tractar dels següents temes:

Diagnosticar la distribució territorial de les reserves de sòlper habitatge, i quantificar les necessitats en cada àmbitterritorial.

La regulació dels paràmetres urbanístics de les clausresidencials modificant densitats, incorporant zones ambvolumetries específiques (per a permetre noves fórmulesresidencials), consolidar espais aprofitant els buits urbans.

La possibilitat d’admetre una nova clau urbanística que reguli l’habitatge de lloguer assequible.

Detectar noves zones de transformació per permetin generar nous habitatges protegits.

Determinar les diferents possibilitats de creixement d'aquestes noves zones de transformació: volumetries específiques, noves tipologies d'HPO (com per exemple les naus‐loft, és a dir, la possibilitat de transformar les antigues naus industrials en habitatge assequible), ...

Objectius:

Incrementar les reserves de sòl per a habitatge protegit.

Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania.

Marc normatiu: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el

Text refós de la Llei d’urbanisme.

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Beneficiaris: Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari: 2019 ‐ 2020

Fonts de finançament: Ajuntament de Sabadell.

Estimació econòmica: 80.000 € per cada any, sent un total de 160.000 €

Gestió: A càrrec del departament d’urbanisme.

Indicadors de resultat: Nombre d'estudis realitzats.

123


actuació U2. REVISIÓ DEL PLANEJAMENT. REDACCIÓ DEL NOU POUM


DESCRIPCIÓ

Contingut:

D’acord amb el model de contenció del creixement en extensió de la ciutat vigent des del Pla general del 93, i un cop

exhaurits gairebé tots els sectors de pla parcial i els àmbits de transformació d’ús del Pla general, cal fer una revisió

crítica del model de ciutat per tal d’avaluar quins són els projectes de transformació de la ciutat que cal engegar per

aconseguir‐ho.

Aquesta revisió abasta diversos camps que depassen l’àmbit estricte de l’habitatge i que s’emmarquen en la revisió del

règim urbanístic de diversos àmbits de la ciutat en relació a les possibilitats de transformació per a millorar l’estructura

urbana quant a dotacions d’espais lliures, millores de mobilitat, revisió d’usos, configuració de noves centralitats...

Aquesta proposta va dirigida a una actualització del planejament vigent mitjançant l’actualització del PGO, la redacció del nou POUM o realitzant un Programa d’actuació urbanística municipal (PAUM).

Dins d’aquestes actualitzacions es poden definir aspectes com la determinació d’una nova clau que garanteixi el lloguer de forma indefinida, la incorporació de noves zones a transformar per a permetre noves fórmules residencials o la creació de nous habitatges protegits i/o noves zones d'habitatges dotacional.

Objectius:

Incrementar les reserves de sòl per a habitatge protegit.

Incorporar una clau de garanteixi el lloguer de forma indefinida

Marc normatiu:

Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.


Beneficiaris:

Ciutadania en general.

Els demandants d’habitatge assequible i de lloguer.

EXECUCIÓ

Calendari:

2021‐2024

Fonts de finançament:

Ajuntament de Sabadell. Estimació econòmica:

100.000 € per any, sent un total de 400.000 € (part corresponent a l’habitatge)Gestió:

A càrrec del departament d’urbanisme. Indicadors de resultat:

Nombre d’immobles de lloguer qualificats

Nombre de zones a transformar

124


actuació U3. REDACTAR UNA NOVA ORDENANÇA D’EDIFICACIÓ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Redacció d'una nova Ordenança d'Edificació que tingui en compte un nou model de ciutat sostenible, des del punt de vista de la mobilitat sostenible, eficiència energètica, la recollida de residus... Aquest pot establir criteris que incentivin a un urbanisme sostenible amb nous models de mobilitat que, entre d’altres, incentivi els desplaçaments a peu o amb bicicleta i per tant podria incidir en el nombre de places de pàrquing obligatòries per habitatge en les zones determinades de la ciutat. Cal tenir en compte que les reserves necessàries han de valorar‐se no només en funció de les tipologies dels habitatges i els seus usuaris, sinó que aquestes reserves han de servir per eliminar places d’aparcament de la via pública, que saturen els espais públics en moltes zones de la ciutat molt infradotats d’aparcament fora de la calçada. L’ordenança ha d’incorporar aquells criteris urbanístics relacionats amb l'edificació per tal de facilitar la incorporació de nous sistemes passius que redueixin el consum dels habitatges durant els seus anys d'utilització. També pot incidir en criteris que millorin l'eficiència en el sector de l'edificació, tant en la seva fase constructiva com en la de les activitats que s'hi realitzaran posteriorment, i així moderar i reduir el consum d'energia i de recursos naturals que s'hi destinen. Aquesta ordenança hauria d'incidir especialment en la fase del disseny de l'edifici, ja que les decisions que s'hi prenen condicionen majoritàriament el consum posterior dels anys de vida de l'edifici i influeixen en el paisatge urbà. És necessari una correcta regulació dels àtics (evitant la privatització i/o l’ocupació d’instal∙lacions) i el control de les característiques del teixit urbà. A més a més, s’haurà d’establir unes condicions per regular l’habitatge en planta baixa, que eviti l’empobriment d’eixos cívics importants i comporti operacions especulatives. Objectius:

Potenciar un nou model de ciutat més sostenible

Incrementar l'eficiència en el sector de l'edificació.

Destinar menys recursos materials i energètics en la construcció d'habitatges.

Reduir el consum d'energia durant la vida útil de l'edifici (habitatges que es regulin amb sistemes passius). Marc normatiu:

Art.172 a 174 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.226 a 228 del Reglament de la Llei d’urbanisme.

Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana. Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.

RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006. Decret 21/2006, de 14 de febrer, regulació de l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:

Ciutadania en general

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar l'any 2020. Fonts de finançament:

Ajuntament de Sabadell.

Estimació econòmica:

15.000 € Gestió:

Ajuntament de Sabadell (Àrea d'Urbanisme i Territori)Indicadors de resultat:

Redacció de l’ordenança

125

PLA LOCAL D’HABITATGE DE SABADELL 2019 – 2024

actuació U4.a DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

PLANEJAMENT VIGENT: LA FARINERA SUB.2


DESCRIPCIÓ

Contingut: Localització gràfica: Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.

Obtenció de 21habitatges de protecció oficial i 5 de habitatge concertat.

Objectius: Incrementar el parc públic protegit de lloguer

Garantir l'accés a l'habitatge al conjunt de la ciutadania

Marc normatiu: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual

s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.


Beneficiaris: Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari: Imatge actuació:

Redacció i execució a partir del 2021 amb finalització al 2024.


A càrrec de les persones propietàries del sector.


Sense cost per l'Ajuntament.

Gestió: A càrrec del departament d’urbanisme.

Indicadors de resultat:

Nombre d’immobles obtinguts d’HPO

126


actuació U4.b DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

GESTIÓ URBANÍSTICA: SOL I PADRÍS – BALMES


DESCRIPCIÓ


Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.

Obtenció de 55 habitatges de protecció oficial.

Objectius:

Incrementar el parc públic protegit de lloguer


Marc normatiu:



Beneficiaris:

Ciutadania en general. Els demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ


Redacció i execució a partir del 2021 amb finalització al 2024.


A càrrec dels persones propietàries del sector.



Gestió:

A càrrec del departament d’urbanisme.


Nombre d’immobles obtinguts d’HPO

127


actuació U4.c DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

GESTIÓ URBANÍSTICA: VIA MASSAGUÈ


DESCRIPCIÓ


Finalització de l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.

Objectius:


Marc normatiu:



Beneficiaris:


EXECUCIÓ


Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024. Fonts de finançament:




Gestió:



Nombre d’immobles obtinguts.

128


actuació U4.d DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

GESTIÓ URBANÍSTICA: CAN LLONG POL.II


DESCRIPCIÓ


Completar l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable fins a finalitzar part dels habitatges i de la urbanització que s’està desenvolupant en paral∙lel. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament. Potencial de 76 habitatges d’HPO.

Objectius:



Marc normatiu:



Beneficiaris:


EXECUCIÓ


Ja iniciat i amb finalització màxima al 2024.


Privada/pública en funció del promotor.



Gestió:



Nombre d’immobles obtinguts d’HPO.

129


actuació U4.e DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

GESTIÓ URBANÍSTICA: CAN GAMBÚS POL.B


DESCRIPCIÓ


Completar l’execució del polígon d’actuació per tal de desenvolupar el polígon de sòl urbà no consolidat perquè esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable fins a finalitzar les obres d’urbanització d’acord amb les determinacions de la MPG‐65. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament. Potencial de 459 habitatges d’HPO.

Objectius:



Marc normatiu:



Beneficiaris:


EXECUCIÓ







Gestió:




130


actuació U4.f DESENVOLUPAMENT DELS SECTORS EXISTENTS

GESTIÓ URBANÍSTICA: SANT ISIDRE ‐ PICAÑOL


DESCRIPCIÓ

Contingut: Localització gràfica: Completar l’execució del sector amb l’objectiu de que esdevingui sòl urbà consolidat en condició de solar edificable, amb una reserva mínima obligatòria destinada a HPO. L’objectiu és la construcció i nova oferta dels habitatges i la seva utilització. En aquest cas els pisos ja tenen llicència. Obtenció d’aprofitament per part de l’Ajuntament.

Obtenció de 22 habitatges d’HPO.

Objectius:



Marc normatiu:



Beneficiaris:


EXECUCIÓ







Gestió:




131


actuació U5. MODIFICACIÓ DE PLANEJAMENT PER A GENERAR NOVES RESERVES D’HPO EN SÒL URBÀ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Redacció i tramitació d’una modificació de planejament general que permeti incrementar l’habitatge protegit dins del sòl urbà. Tenint en compte les especificitats de Sabadell, i concretament cada zona del municipi, aquest augment es planteja amb:

l'obligació del 30% d'HPO a les promocions d'habitatges lliures dins del sòl urbà consolidat (SUC). S’estima que es podrien obtenir uns 80 habitatges una vegada realitzada la modificació, a partir del 2021 (previsió orientativa a partir de l’evolució de les llicències).

la incorporació d’HPO en els polígons d'actuació existents en sòl urbà no consolidat (SUNC). S’estima una reserva futura per a 180 habitatges dels polígons d’actuació ja existents.

Objectius:

Disposar de terrenys en sòl urbà consolidat amb destí a la construcció d’habitatges de protecció oficial, addicionalment als resultants de les reserves obligatòries en els sectors de planejament derivat.

Distribuir l’HPO de manera uniforme en el territori, evitant la seva concentració excessiva i la segregació territorial.

Disposar de terrenys qualificats com HPO en sòl urbà consolidat.

Marc normatiu:

Art.57, DT 2a i 3a, DF 3a del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.30,31,65,66,76 i 77 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Art.17 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.45‐52 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.

Beneficiaris:

Els demandants d’habitatge protegit.

EXECUCIÓ

Calendari:

2019 ‐ 2020




15.000 € per any, sent un total de 30.000 €

Gestió:




M2 de sòl qualificat per HPO.

132


actuació U6. MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT MILLORAR ASPECTES RELACIONATS AMB LA

REUTILITZACIÓ DELS EDIFICIS EXISTENTS.


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Redacció i tramitació de les corresponents modificacions del planejament urbanístic de la regulació i les condicions de les claus residencials en funció de dels estudis realitzats prèviament sobre la regulació de l’habitatge dins del planejament urbanístic.

Aquestes modificacions, dins del marc legal, poden permetre la creació de noves fórmules residencials adaptades als diferents models familiars, permetre la densificació per a obtenir diferents tipologies d’habitatges per a cobrir el màxim de la demanda o la implantació d’una clau que reguli el lloguer assequible al municipi. També es proposa que el planejament faciliti les condicions de rehabilitació per a conservar i mantenir el parc d’habitatges existent.

Objectius:

Permetre noves fórmules residencial per a cobrir el màxim de la demanda residencial.

Fomentar el lloguer assequible.

Promoure la rehabilitació i la conservació del parc d’habitatges.

Plantejar modificacions de planejament lligades a polítiques d’habitatge.

Marc normatiu:



Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge

Decret 455/2004 de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.

Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.

RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006.

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:

Ciutadania en general i els demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar‐se a l’any 2020.




En funció del resultat de l’actuació U1.

Gestió:



Modificacions de planejament realitzades.

133


actuació U7. MODIFICACIONS DE PLANEJAMENT PER INCREMENTAR LES RESERVES

D’HABITATGE DOTACIONAL


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Redacció i tramitació de les corresponents figures de planejament urbanístic, planejament derivat o modificacions puntuals del Pla General, per a obtenir noves reserves d’habitatge dotacional. En el cas del planejament derivat és incloure dins dels sectors noves reserves per a habitatge dotacional. En el cas dels polígons d’actuació cal delimitar‐ne de nous per a obtenir nou sòl d’habitatge dotacional. En les modificacions puntuals les reserves s’obtindran pel canvi de clau d’equipament a dotacional. També es proposa realitzar un estudi complementari per analitzar la capacitat de transformació dels teixits i els edificis existents (naus, edificis/ equipaments) en habitatge estil residencia i proposar quines són les zones més susceptible a la transformació del seu ús a habitatge dotacional.

Objectius:

Satisfer les necessitats temporals de persones amb necessitats d’emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.

Augmentar l’oferta residencial de titularitat municipal dirigida a donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d’exclusió social‐residencial.

Marc normatiu:

Art.34.3, 57.5, 58.1 i 67.d del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.33.4, 34, 66 i DT 9a del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Art.18 i 20 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.


Beneficiaris:

Joves, gent gran, víctimes de la violència de gènere, persones immigrants, persones separades o divorciades que hagin perdut el dret de l’habitatge compartit, persones pendents de reallotjament per actuacions públiques de substitució d’habitatges o d’execució del planejament urbanístic, o sense llar.

EXECUCIÓ

Calendari:

2020




30.000 €

Gestió:



M2 de sòl qualificat o reservat d’habitatge dotacional.

Nombre d’habitatges dotacionals qualificats o reservats.

134


actuació U8. DEFINICIÓ DE LA CIUTAT COM A ÀREA DE TANTEIG I RETRACTE, AMB

DETERMINACIÓ DE ZONES PREFERENTS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es delimitarà el conjunt de la ciutat, definint criteris de zones preferents, una àrea amb on les transmissions oneroses queden subjectes a l'exercici del dret del tanteig i retracte. Segons la Llei d'urbanisme, aquest dret es pot exercici en favor de l'Ajuntament, entitats urbanístiques especials o altres administracions actuals. Afectaran tant les vendes de sòl com les d'edificació en estat ruïnós o desocupat o d'habitatges fins a un any de l'acabament de l'edifici i tindran un termini màxim de durada de 6 anys. Els béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per exercici del dret de tempteig i retracte formaran part del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge, i per tant, s'hauran de destinar a les finalitats del mateix, ampliant d'aquesta manera el parc públic d'habitatges de lloguer assequible. La Llei de dret a l'habitatge amplia els possibles beneficiaris del dret a les cooperatives d'habitatge, promotors socials i privats, i persones físiques inscrites en el registre de sol∙licitants d'habitatge i amplia les transaccions subjectes al dret a la venda de qualsevol habitatge, i possibilita establir terminis de durada més enllà de 6 anys que defineix a la Llei d'urbanisme. Es podria vincular la modificació a l’actuació U5. Objectius:

Contribuir a l’increment del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de terrenys entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.

Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions.

Incrementar el parc d’habitatges vinculats a polítiques socials.

Facilitar a conservació i la rehabilitació d’edifici i evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos de caràcter especulatiu.

Adquirir sòl dins de sectors o polígons estratègics dins de zones amb demanda d’habitatge social. Marc normatiu:



Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge.

Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.

Beneficiaris:

Els demandants d'habitatges socials.

EXECUCIÓ

Calendari:

A executar durant el període 2019.


Pressupost municipal per a l'adquisició dels béns.

Utilització del fons del PMSH si es destina a construir habitatges d'HPO o a incrementar a aquest patrimoni.


15.000 € Gestió:

Gestió directa de l’Ajuntament. Aprovació directa per part de l’Ajuntament, per mitjà del procediment de delimitació de

polígons. Caldrà concertar amb el Registre de la propietat la mecànica de la inscripció dels drets, ja que l’acord de

delimitació s’ha d’inscriure al Registre de la Propietat mitjançat la corresponent certificació emesa pel secretari o

secretària de l’Ajuntament o de la Comissió Territorial d’Urbanisme competent.


Definició dels criteris per definir zones preferents amb dret de tempteig i retracte.

Nombre de transmissions oneroses comunicades.

Cost econòmic de les adquisicions dels habitatges en exercici del dret de tanteig i retracte.

135


actuació

U9. ELABORAR UN ESTUDI PER EVITAR LES ACTUACIONS SOBRE L’EDIFICACIÓ QUE

COMPORTIN UN INCREMENT DEL PREU DELS HABITATGES EN DETERMINADES ZONES DE LA

CIUTAT I LA MODIFICACIÓ DE LA SEVA ESTRUCTURA SOCIAL


DESCRIPCIÓ

Contingut:

La transformació dels habitatges habituals en habitatges de valor econòmic més elevat (incrementant els preus i lloguers d’un determinat àmbit de la ciutat) pot provocar el desarrelament de la gent del barri que no pot afrontar aquest augment. S’ha demostrat que regulant determinats paràmetres urbanístics o condicions d’edificació es poden evitar o atenuar aquestes dinàmiques, posant condicions al programa funcional dels habitatges (per exemple regulant les seves dimensions màximes, nombre de banys, o no admetent determinats elements com piscines privades, etc.). Es proposa redactar un estudi que analitzi quins són aquests paràmetres que poden incidir en l’increment especulatiu del preu dels habitatges d’una determinada zona amb risc de provocar l’expulsió dels seus habitants, i en canvi quins es poden plantejar per incentivar per generar una millora de l’habitabilitat del parc actual d’habitatges i mantenir una oferta homogènia amb el seu entorn. Determinats aquests paràmetres, es podran incorporar en l’ordenança o figura de planejament que correspongui, limitant així des de la regulació urbanística aquestes dinàmiques no desitjades.

Objectius:

Mantenir el valor dels habitatges actuals per tal d'evitar l'especulació en habitatges habituals.

Garantir i mantenir l'accés a l'habitatge actual al conjunt de la ciutadania.

Marc normatiu:



Beneficiaris:


Demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A executar l’any 2020.




15.000 €

Gestió:

A càrrec del departament d’urbanisme. Els agents municipals pertinents realitzaran el seguiment de l'estudi.


Nombre d'habitatges que mantenen el seu valor en el temps.

136


actuació U10. ESTUDI PER A LA PROVISIÓ DEL SÒL PER A COOPERATIVES D’HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Realitzar un estudi que analitzi quins són el àmbits més adients dins del municipi per construir‐hi habitatges gestionats per nous règims de tinença, en concret per cooperatives d'habitatge. Aquest estudi hauria d'incloure quins són els paràmetres urbanístics més adients per regular aquest ús residencial per a cooperatives, i detectar si a Sabadell ja existeixen zones amb les característiques adequades per instaurar‐ne (sòl lliure, sòl protegit,...) o quins paràmetres s'haurien de modificar de l'ordenació vigent per encabir‐hi quest ús.

Objectius:

Satisfer les necessitats dels col∙lectius que volen instaurar una cooperativa d'habitatges en el municipi.

Facilitar la localització d'àmbits per construir‐hi edificis que es gestionin amb una cooperativa d'habitatges.

Marc normatiu:

Art.3 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.165‐171 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.225 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Igualment, les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l’edificació, de l’habitabilitat dels habitatges, etc.


Beneficiaris:

Els demandants d'habitatge assequible i de nus règims de tinença d'habitatge.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir de l'any 2020.


Ajuntament de Sabadell


15.000 €

Gestió:

Urbanisme i Habitatge


Realització de "l'estudi per a la previsió del sòl per a cooperatives d'habitatge".

Àmbits localitzats adients per establir‐hi nous àmbits de tinença relacionats amb cooperatives d'habitatge.

Noves edificacions construïdes gestionades per cooperatives d'habitatge.

137


actuació U11. SEGUIMENT DELS HABITATGES TURÍSTICS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

L'impuls de l'atractiu turístic a la ciutat de Barcelona està afavorint l'aparició d'habitatges d'ús turístic als voltants de l'àrea metropolitana de Barcelona. Sabadell és de les ciutats que estan notant els efectes d’aquest impuls. La major rendibilitat d'aquesta tipologia de lloguer pot incentivar la substitució d'habitatges de lloguer habitual, provocant la reducció del parc d'habitatge destinat a la població resident a Sabadell. A més, la ubicació dels habitatges d'us turístic i la seva concentració en una zona, poden generar conflictes de convivència. Per evitar aquests possibles efectes negatius en el municipi, es farà un seguiment de l'evolució del habitatges turístics i s'avaluarà la necessitat de regular l'activitat. El seguiment consistirà en l'anàlisi del nombre de llicències per habitatge d'ús turístic tramitades i l'estudi de l'oferta en portals d'internet, per controlar l'oferta no regulada. Aquest estudi també tindrà en compte la localització d'aquests habitatges, es tindrà en compte el percentatge d'aquests respecte la població per barris i d'aquesta manera es podran detectar àmbits on es tendeixen a concentrar evasivament. En el cas de que es detecti el determinades zones una concentració d’habitatges d’ús turístic considerable que puguin generar efectes negatius es podrà redactar un estudi aprofundit o un Pla especial urbanístic de regulació dels habitatges turístics.

Objectius:

Controlar el nombre i la localització d'habitatges destinats a un ús turístic del municipi

Prevenir i controlar els efectes negatius de l'increment en accés de l'habitatge d'ús turístic

Marc normatiu:

Art.163 i 164 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d’octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehabilitación urbana

Decret 159/2012 d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic.

Beneficiaris:

Indirectament, els demandants d’habitatges protegits o socials.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019 i amb caràcter indefinit.




Recursos humans interns Capítol I.

Gestió:

Urbanisme.


Nombre d’habitatges turístics.

Nombre de llicències per habitatge d’ús turístic.

138


actuació U12. GESTIÓ DEL PATRIMONI MUNICIPAL DEL SÒL I L’HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Seguiment i gestió dels béns integrats en el Patrimoni municipal de sòl i habitatge (PMSH) per optimitzar aquests

recursos de cara a l’assoliment dels objectius del PLH.

Les tasques associades a aquesta actuació són:

- Seguiment de les actuacions urbanístiques per garantir uns criteris coherents i objectius en relació a la cessió d’aprofitament i obtenció de sòl. Vetllar per la inscripció d’aquests béns en el PMSH.

- Exercici del dret de tanteig i retracte, adquisició de béns a partir de convenis amb la propietat, etc. - Anàlisi dels béns que passin a formar part del PMSH de cara a determinar quin és el millor destí (promoció

pública d’habitatge, promoció per part de tercers agents, alienació, lloguer, etc.) - Gestió per garantir que aquests béns es destinen als objectius que preveu la llei, preparació i seguiment

dels procediments necessaris (valoració, actualització, informes jurídics, gestió Registre de la propietat, formalització de contractes, convenis, cessions d’ús, dret de superfície, dret a superfície/ copropietat sobre béns, etc.), evitant la venda de sòl públic.

- Adquisició estratègica del sòl en Sòl Urbà Consolidat per destinar‐la a PMSH.

Objectius:

Incrementar els béns integrats al PMSH.

Optimitzar els recursos municipals de cara a millorar les polítiques d’habitatge

Indirectament, afavorir la promoció d’habitatges de protecció oficial de lloguer, com a pas previ a la seva construcció.

Marc normatiu:

Art.163 i 164 del Decret Legislatiu 1/2010, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Reglament de Patrimoni els Ens Locals.

Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Art.49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d’octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehabilitación urbana

Beneficiaris:

Indirectament, els demandants d’habitatges protegits o socials.

EXECUCIÓ

Calendari:





Recursos humans interns Capítol I.

Gestió:

Servei Patrimoni.


Increment del fons del PMSH.

Ingressos invertits en polítiques d’habitatge.

139

Programa d’actuacions:

Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

1. Desenvolupar una estratègia urbana: actualització del planejament i gestió del PMSH

U1 Estudi per a la definició del model de ciutat pel que fa a l 'habitatge

U2 Revis ió del planejament. Redacció del nou POUM. 500

U3 Redactar una nova Ordenança d'edi fi cació

U4

Desenvolupament dels sectors exis tents

‐ Planejament vigent (Sol i padrís ‐balmes ; La Farinera)

‐ Gestió urbanística/execució (Via massagué, can l long I I, can gambús p.B, Sant Is idre‐picañol )

22 55 26

U5 Modifi cació de planejament per a generar noves reserves d'HPO en sòl urbà 20 20 20 20

U6Modificació de planejament per mil lorar aspectes relacionats amb l a reuti l i tzació dels edi fi cis

exis tents

U7 Modifi cació de planejament per incrementar les reserves d'habi tatge dotacional 100

U8 Definició de la ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinacions de zones preferents

U9

Elaborar un estudi per evitar les actuacions sobre l 'edi fi cació que comportin un increment del

preu dels habi tatges en determinades zones de l a ciutat i l a modificació de la seva estructura

socia lU10 Estudi per a la provis ió de sòl per a cooperatives d'habi tatge

U11 Seguiment dels habi tatges turís ti cs

U12 Gestió del patrimoni municipal del sòl i l 'habitatge

Programació

Quantificació de les actuacions:


Increment d'habitatges d'HPO 183

Increment de reserves provinent de sectors de transformació 500

Increment de les reserves provinents del desenvolupament del SUNC 120

Increment de les reserves d'habitatge dotacional 100

140

2.2 Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret

L'habitatge és un dret i com a tal des de l'Administració ha d’atendre a les persones en situació

de vulnerabilitat residencial així com a la ciutadania sense possibilitats d’accedir al mercat

lliure i garantir l’habitatge per tal d'assegurar unes condicions de vida òptimes, facilitant‐ne

l'accés i alhora evitant‐ne la seva pèrdua. En aquest sentit, assegurar un allotjament a les

persones amb risc d'exclusió residencial es considera cabdal per iniciar un procés de canvi i

integració en la societat d'aquestes persones altra vegada.

Els objectius són poder donar suport a que les persones o unitats de convivència per que

puguin mantenir al seu habitatge evitant la pèrdua del mateix, dotar‐se dels instruments

necessaris per poder donar resposta residencial a les situacions d’emergència en tots els

estadis en els que es produeix ( allotjament d’emergència, acollida, estada temporal, habitatge

mesa emergència) consolidar programes per a col∙lectius específics (Housing, Sabadell sostre) i

promoure la convivència comunitària i veïnal com a base de la cohesió social.


M1. Desenvolupament del Contracte‐Programa amb l'empresa municipal d'Habitatge,

VIMUSA, 2019 ‐ 2024

M2. Servei habitadeute

M3. Servei de suport a comunitats desestructurades

M4. Programa d'intervenció en situacions d'ocupació irregular

M5. Atenció i acompanyament a les situacions d’infrahabitatge o sobreocupació

M6. Elaboració d'una ordenança per fomentar el lloguer dels habitatges per sota l'índex de

referència

M7. Implementació de l’oficina municipal d’atenció als drets energètics (OFIMADE)

M8. Regular la cessió d’habitatge a entitats del tercer sector que gestionen projectes socials

adreçats a persones i col∙lectius d’alta vulnerabilitat

M9. Creació d'un equipament per situacions d'exclusió residencial

M10. Promoure espais de convivència temporal en modalitat “casa d’acollida” per a unitats o

persones en cerca de solució habitacional

M11. Consolidar el programa d’equipament d’estada temporal per a unitats de convivència o

persones amb sortida residencial prevista, incrementant la dotació d’habitatges i recursos

humans

M12. Desplegar i ampliar el programa Housing first incrementant el nombre d’habitatges que

s’hi destinen

M13. Increment dels recursos destinats al programa Sabadell Sostre (SABSO)

141

M14. Elaboració d’un reglament municipal, a través de al taula de sensellarisme, per a la

priorització i adscripció a places d’equipaments de convivència temporals o finalistes per a

persones soles en situació de sensellarisme

142


actuació M1. DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACTE ‐ PROGRAMA AMB L'EMPRESA MUNICIPAL

D'HABITATGE, VIMUSA, 2019‐2024

camp M. MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET

DESCRIPCIÓ

Contingut:

El 7 d’octubre de 2014, El Ple de l’Ajuntament de Sabadell va aprovar el contracte programa 2015‐2017, entre

l’Ajuntament de Sabadell i l’empresa municipal Habitatges Municipals de Sabadell, S.A. (VIMUSA). Aquell contracte

constituïa una de les mesures més rellevants del Pla de Viabilitat de l’empresa, per a l’execució de les polítiques

públiques en matèria d’habitatge.

Les actuacions que s’han dut a terme des de la vigència del contracte programa amb l’objectiu de reforçar les

polítiques socials vinculades a l’habitatge han esdevingut prioritàries per a la cohesió social i el dret a un habitatge

digne. La intervenció ha de permetre l’atenció general en matèria d’habitatge, i específica per als col∙lectius

especialment desafavorits.

Durant l’any 2017, es va dur a terme un servei d’auditoria segregada per unitats de treball de VIMUSA amb la

voluntat d’avaluar i obtenir informació necessària per a l’elaboració d’un nou contracte programa. Ambdues parts,

Ajuntament i VIMUSA, han treballat conjuntament per establir els criteris del nou contracte programa i adequar‐lo

a les noves necessitats.

El nou contracte programa es proposa per un termini de 6 anys, període que s’ha considerat necessari per

ambdues parts, i que permet realitzar polítiques d’habitatge amb un marge temporal més òptim, coincidint a més

amb la realització del Pla Local d’Habitatge 2019‐2024.

Les unitats d’acció que s’encarreguen en aquest contracte programa són les següents:

‐ Oficina local d’habitatge

‐ Mediació per al lloguer social i masoveria urbana.

‐ Administració d’habitatge per emergències socials.

‐ Adjudicació d’habitatge per emergències socials.

‐ Protecció social d’habitatge per emergències socials.

‐ Protecció social d’habitatge de protecció oficial.

‐ Assessorament en l’àmbit de l’habitatge.

Objectius:

Foment de l’accés assequible a l’habitatge

Optimitzar els recursos municipals de cara a millorar les polítiques d’habitatge

Optimització de l’ocupació del parc vacant.

Dinamització del mercat de lloguer.

Marc normatiu:

Art.72 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.11 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.

Art.3 de la llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021.

Beneficiaris:

143

Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.

Població amb problemes per pagar un habitatge.

Usuaris d’habitatges públics en règim de lloguer.

Població amb problemes per a pagar les quotes de lloguer o d’hipoteca.

Persones propietàries / inquilines en habitatges amb necessitats de rehabilitació.

EXECUCIÓ

Calendari:

2019 ‐ 2024


Generalitat de Catalunya.


Al 2019 1.477.242 €; al 2020 1.717.307 €; al 2021 1.722.188 €; al 2022 1.777.491 €; al 2023 1.834.701 € i al 2024

1.893.818 €, sent un total de 10.422.747 €

Gestió:

VIMUSA


Nombre d’immobles i nivell d’ocupació

Nombre d’ajuts implícits

Nivell d’impagament

Import de les rendes

Activitat relativa als serveis bàsics i generals d’atenció ciutadana

Activitat realitzada per l’Oficina Local d’Habitatge

Activitat realitzada en relació al Programa de mediació i d’habitatges

144


actuació M2. SERVEI HABITADEUTE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

El Servei Habitadeute és una de les actuacions dutes a terme pel Servei d’Habitatge de Sabadell. Aquest servei dóna cobertura tant al risc de pèrdua per deute hipotecari com a l’atenció de persones deutores de lloguer i/o amb risc de pèrdua de l’habitatge de residència actual. Ambdues actuacions requereixen de un procés d’acompanyament a les famílies per a donar suport emocional i informació (reforçant l'assessorament jurídic). S’aporten eines tant per intentar evitar la pèrdua de l’habitatge i la negociació amb les entitats bancàries per a negociar alternatives residencials, en el cas que la proposta de lloguer sigui denegada. Risc de pèrdua per deute hipotecari:

Informació, assessorament i intermediació per a l’acompanyament a les famílies en qualsevol dels estadis per a evitar i/o minimitzar el risc de pèrdua de l’habitatge.

Contenció i acompanyament personal i emocional. Atenció a persones deutores de lloguer:

Intermediar amb les entitats bancàries per tal de mantenir l’habitatge amb una quota de lloguer adaptada a la capacitat econòmica de la família.

Suport a les famílies amb les gestions per a renovar contractes de lloguer.

Supervisió de les noves propostes de lloguer social de les entitats bancàries per a veure si són acceptades o rebutjades pels usuaris.

Respecte al deute hipotecari durant l’any 2017 es van atendre 500 casos, 216 d’aquests nous durant el 2017. En el cas del servei d’atenció a persones deutores de lloguer al 2017 la xifra és de 108 casos.

Objectius:

Evitar la pèrdua de l'habitatge

Marc normatiu:

Art.1 i 2.f. de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

Art. 5 de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica.

ORDRE GAH/16/2017, de 31 de gener, per la qual es determinen les rendes màximes que poden ser considerades de lloguer assequible a l'efecte de les bonificacions de la quota de l'impost sobre habitatges buits previstes en la Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l'impost sobre els habitatges buits.

Beneficiaris:

Població en risc de pèrdua de l’habitatge per problemes de pagament de les quotes de la hipoteca o del lloguer.

EXECUCIÓ

Calendari:

Ja iniciat i amb caràcter indefinit.


El finançament és a partir del pressupost municipal destinat al Servei d’Habitatge.


Recursos interns dins del Capítol I.

Gestió:

Servei d’Habitatge de Sabadell.


Nombre de llars beneficiades que es mantenen en l’habitatge.

Nombre de lloguers assequibles negociats.

145


actuació M3. SERVEI DE SUPORT A LES COMUNITATS DESESTRUCTURADES


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Conjunt de mesures de suport a les comunitats de propietaris desestructurades dirigit a garantir el correcte ús dels

habitatges i afavorir la bona convivència a la comunitat.

En funció de les necessitats i prioritats municipals, pot comprendre l’assumpció per part de l’Ajuntament, entre

d’altres, de les següents tasques: suport a la creació i/o organització de les comunitats de propietaris d’edificis

d’habitatges; mediació entre els propietaris i/o ocupants dels habitatges per a la resolució de conflictes i millora de

la convivència dins de la comunitat; disseny i organització de mesures de sensibilització (campanyes i materials de

comunicació: tríptics, pancartes, espais web, anuncis en mitjans locals, etc.) per fomentar l’ús adequat dels

habitatges; recordar els drets i deures dels propietaris i els ocupants dels habitatges en relació a l’ús i la

convivència en la comunitat; etc.

Si les mesures es concreten en àmbits o àrees del municipi on es concentri la problemàtica socioeconòmica de la

població, poden acollir‐se a les convocatòries de projectes i actuacions previstes en àrees de rehabilitació per

l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Durant l’any 2017 es van atendre a 248 comunitats.

Objectius:

Afavorir l’ús adequat dels habitatges i dels espais comuns a les comunitats.

Afavorir la convivència en comunitats de veïns o persones propietàries amb conflictes.

Fomentar l’organització de les comunitats de propietaris.

Marc normatiu:

Art.30.1. de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals.

Beneficiaris:

Comunitats de propietaris i comunitats de veïns que habitin en un mateix edifici.

EXECUCIÓ

Calendari:



El finançament és a partir del pressupost municipal.

La Gerència de Serveis d’Habitatge, Urbanisme i Activitats de la Diputació de Barcelona posa a disposició de tots els

municipis adscrits a la Xarxa de Serveis Locals d’Habitatges de forma gratuïta, materials de sensibilització i

comunicació.



Gestió:

Gestió directa per part del Servei d’Habitatge.


Nombre de consultes ateses.

Nombre de conflictes en la comunitat resolts.

146


actuació M4. PROGRAMA D’INTERVENCIÓ EN SITUACIONS D’OCUPACIÓ IRREGULAR


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Aplicació de mesures i protocols per a la prevenció, detecció, gestió i mediació de les ocupacions irregulars

d’habitatges. L’Administració corresponent s’encarregarà de les següents funcions:

Millora i actualització permanent del registre, gestionat des del Servei d’Habitatge, amb la col∙laboració transversal de tots els altres departaments de l’Ajuntament i dels agents del sector, per obtenir una base de dades actualitzada dels habitatges ocupats irregularment detectats que permeti tenir la informació necessària per a concretar en cada moment l’actuació municipal.

Atenció social a les persones que ocupin els habitatges irregularment per manca manifesta i involuntària d’un habitatge digne i adequat o per trobar‐se en una situació social de vulnerabilitat.

Intervenció davant de les accions incíviques que es causin en l’ocupació irregular, de forma cooperada amb l’actuació policial que es requereixi.

Mediació en els conflictes de convivència veïnal que causi l’ocupació irregular.

Establiment d’un protocol de l’actuació de intermediació que té per objecte intentar trobar una solució òptima a l’ocupació irregular.

Emissió d’ordres d’execució o actuacions municipals d’emergència davant un risc imminent, amb la finalitat de reestablir la seguretat i/o la salubritat de l’edifici i/o habitatge afectat per l’ocupació, amb la finalitat de protegir la integritat dels ocupants, amb desallotjament preventiu de ser necessari. D’igual manera es procedirà per aconseguir la seguretat i salubritat d’un edifici i el seu tancament, a fi d’evitar que s’hi pugui accedir amb risc per a les persones.

Estudis específics de la tipologia dels habitatges ocupats i del perfil social dels ocupants.

Mesures de prevenció de l’ocupació irregular (foment d’obres d’habitabilitat i de la mobilització dels parcs d’habitatges buits a lloguer assequible, foment del tancament segur de totes les obertures dels habitatges buits i de l’enderroc d’edificis en ruïna, implementació de serveis de seguretat, etc.)

Campanyes de prevenció i sensibilització respecte a la problemàtica de l’ocupació irregular. A data de gener de 2018 hi havia un total de 1.111 habitatges ocupats. Durant l’any 2017 es van tractar 239 expedients.

Objectius:

Prevenir l’ocupació irregular.

Regularitzar l’ocupació o aconseguir un reallotjament digne en els supòsits de vulnerabilitat social dels ocupants.

Garantir el compliment de la funció social de la propietat.

Complementàriament, estimular la millora i manteniment del parc residencial.

Millorar la convivència a nivell comunitari.

Marc normatiu:

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.197 del decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.

Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme de Catalunya.

Art.95 del decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Protocol d’intervenció municipal en l’ocupació irregular d’habitatges. Càpsules d’Habitatge. Núm.5. Observatori Local d’Habitatge.

147

Beneficiaris:

Ocupants irregulars amb necessitats socials contrastades.

Ocupants irregulars d’habitatges que no compleixin les condicions mínimes d’habitabilitat.

Persones propietàries d’habitatges ocupats sense el seu consentiment.

Comunitats de veïns on es produeixin problemes de convivència o salubritat per l’ocupació irregular d’algun dels habitatges de l’edifici.

EXECUCIÓ

Calendari:

Continuació de les actuacions que ja es porten a terme i amb caràcter indefinit.


El finançament és a partir del pressupost municipal.



Gestió:

Servei d’Habitatge i Acció Social.


Nombre d’habitatges ocupats irregularment intervinguts.

Nombre d’unitats de convivència regularitzades o reallotjades.

Nombre i tipologia d’actuacions de protecció a la seguretat i salubritat dels edificis vinculades a habitatges ocupats.

Nombre de comunitats intervingudes.

148


actuació M5. ATENCIÓ I ACOMPANYAMENT A LES SITUACIONS

D’INFRAHABITATGE O SOBREOCUPACIÓ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Actuació dirigida a incorporar mesures d’atenció i acompanyament de les famílies que es troben afectades per situacions d’infrahabitatge (immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions per obtenir‐les, es destina a habitatge) o sobreocupació (aquells en què s’allotja un nombre excessiu de persones, en consideració als serveis d’habitatge i als estàndards de superfície per persones fixats a Catalunya com a condicions d’habitabilitat). Amb aquesta proposta es vol atendre tant a persones propietàries dels immobles com comunitats afectades i ocupants. Objectius:

Garantir el compliment de la funció social de la propietat.

Garantir un habitatge digne i adequat per les famílies mal allotjades.

Vetllar per l’ús adequat de l’habitatge i la protecció dels seus ocupants.

Complementàriament, estimular la millora i manteniment del parc residencial. Marc normatiu:


Decret 141/2012 sobre condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.

Decret 75/014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost , pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.


Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación urbana.

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació, del règim local, de la protecció de dades de caràcter personal, i altra normativa sectorial.

Beneficiaris:

Població mal allotjada.

Població que sobreocupa un habitatge per mancança manifesta i involuntària d’un habitatge digne i adequat.

Comunitats de veïns on es produeixin problemes de convivències o salubritat per la sobreocupació d’algun dels habitatges de l’edifici.

EXECUCIÓ

Calendari:





Prevista a l’actuació M4.

Gestió:

Servei d’habitatge i Acció Social.


Nombre d’habitatges en condicions d’infrahabitabilitat i sobreocupació intervinguts.

Nombre d’unitats reallotjades.

149


actuació M6. ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA PER FOMENTAR EL LLOGUER DELS HABITATGES PER

SOTA DE L’ÍNDEX DE REFERÈNCIA

camp M.MILLORAR CONDICIONS DE VIDA AMB L’HABITATGE COM A DRET

DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es tracta d’establir mesures per al foment del lloguer del parc vacant facilitant l’accés a demandants d’un lloguer

més assequible.

Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació i aplicació d’una ordenança de foment del

lloguer, que podrà establir exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.)

quan el preu del lloguer es trobi per sota del l’índex de referència de preus de lloguer establerts per l’Agència de

l’Habitatge de Catalunya.

Objectius:

Foment del lloguer assequible.

Mobilització del parc d’habitatges existent.

Reduir el parc vacant existent.

Dinamització del mercat d’habitatges de lloguer.

Marc normatiu:

Art.43.6, 68.2 i 69 de la llei 18/2007, de 27 de desembre, del dret al l‘habitatge.

Llei 29/1994, de 29 de novembre, d’arrendaments urbans.


Beneficiaris:

Persones propietàries d’immobles.

Demandants d’habitatges amb lloguer assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar‐se durant l’any 2020.


Finançament a partir del pressupost municipal.


15.000 €

Gestió:

Servei d’Habitatge.


Aprovació de l’Ordenança.

150


actuació M7. IMPLEMENTACIÓ DE L’OFICINA MUNICIPAL D’ATENCIÓ ALS DRETS ENERGÈTICS

(OFIMADE)


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Moltes famílies per vulnerabilitat econòmica no poden fer front al pagament de les factures de subministrament o

destinen una part excessiva dels seus ingressos a pagar la factura energètica del seu habitatge.

Per reforçar l'atenció d'aquestes famílies davant d'aquesta situació es crea un nou punt d'informació per ampliar el

serveis i on els usuaris puguin gestionar com afrontar aquest problema i garantir els subministraments bàsics i

l’eficiència energètica. Es pretén l’ampliació dels serveis incorporant un equip plurisdisciplinar de càracter

transversal que tracti l’energia des de diferents aspectes com el social i el seguiment de les llars, l’eficiència

energètica i la sostenibilitat, l’assessorament jurídic i el control dels consums bàsics sensibilitzant a la ciutadania

sobre l’estalvi energètic i determinar un protocol de prevenció de la pobresa energètica.

Objectius:

Informar a les famílies més vulnerables de les opcions que hi ha per reduir la despesa energètica i evitar el tall

dels subministres bàsics.

Assessorament jurídic sobre contractes i drets de subministres bàsics.

Promoure l’eficiència energètica dels edificis residencials.

Marc normatiu:

Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.

Art.3.3 i DA 9a de la llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l'habitatge de les persones en risc d'exclusió residencial.

Beneficiaris:

Persones propietàries amb problemes per a pagar les quotes de subministraments bàsics.


EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2021.




240.000 € per any, sent un total de 1.200.000 € durant el període 2020‐2024.

Gestió:

Acció Social, VIMUSA i l’Oficina Local d’Habitatge.


Implantació de l’OFIMADE.


Nombre d’informes favorables per evitar el tall de subministrament.

Nombre d’accions de difusió i promoció.

151


actuació M8. REGULAR LA CESSIÓ D’HABITATGE A ENTITATS DEL TERCER SECTOR QUE GESTIONEN

PROJECTES SOCIALS ADREÇATS A PERSONES I COL∙LECTIUS D’ALTA VULNERABILITAT


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Aquesta proposta vol optimitzar els recursos i procura incrementar el parc per als col∙lectius provinents d’entitats

mitjançant diferents vies d’adquisició. Aquest increment és a partir de la cessió directa d’habitatges per part de

l’Ajuntament després de la presentació, per part de les entitats, d’un projecte que proposi la necessitat de nous

habitatges per a les necessitats de l’entitat.

Objectius:

Increment del número d’habitatges disponibles per a entitats.

Disposar d’allotjaments que permeten acollir de forma urgent i transitòriament a la població en situació d’exclusió social – residencial.

Marc normatiu:



Beneficiaris:

Col∙lectius i entitats socials amb necessitats temporals d’allotjament.

EXECUCIÓ

Calendari:

Actuació ja iniciada i de caràcter indefinit.





Gestió:

Servei d’Habitatge, VIMUSA i Acció social


Nombre d’habitatges cedits.

Nombre d'habitatges ocupats per persones d'entitats socials.

152


actuació M9. CREACIÓ D’UN EQUIPAMENT PER SITUACIONS D’EXCLUSIÓ RESIDENCIAL


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Actualment, el centre d'emergència no és suficient per donar resposta a totes les situacions d'exclusió residencial.

Per això és convenient disposar d'un espai més gran per poder abordar tota la demanda. Aquest nou equipament

té com a finalitat proporcionar allotjament a les persones amb necessitat especial d'allotjament transitori i

acompanyament social. Aquesta nova construcció podria disposar de 2 mòduls diferenciats: el primer mòdul

constarà 30 places que funcionaran com a equipament d’emergència i el segon mòdul constarà de 25 nuclis

individuals per a famílies, que funcionaran com a casa d'acollida.

Fins a la construcció de l'equipament a l'any 2020, es preveu de manera transitòria que aquestes situacions se'ls

doni resposta amb un conveni amb Càritas en un emplaçament de caràcter temporal.

Objectius:

Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori, i necessitats de servi o tutela.

Disposar d'equipaments que permeten donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d'exclusió social‐residencial.

Marc normatiu:



Art. 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.

RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006

Decret 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) de regulació l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:

Col∙lectius amb necessitat temporal s d'allotjament i de servei o tutela

EXECUCIÓ

Calendari:

2019 ‐ Avantprojecte del l'equipament (a Concurs)

2020 ‐ Redacció del projecte bàsic i executiu

Durant el període 2019 – 2010 l’equipament provisional el cedeix Caritas.

2021 ‐ Licitació

2022 ‐ Construcció de l'equipament




250.000 € al 2019 (import subjecte a la incorporació de superàvit per a l’exercici 2019); i 370.000 € per any, sent un

total de 1.360.000 € fins a la construcció de l’equipament. Després, 9.000.000 € per la construcció de l’equipament.

Gestió:

Acció social


Nombre de persones ateses pel servei d'allotjament d'emergència

Construcció de l'equipament per situacions d'exclusió de situacions residencials

153


actuació M10. PROMOURE ESPAIS DE CONVIVÈNCIA TEMPORAL EN MODALITAT “CASA D’ACOLLIDA”

PER A UNITATS O PERSONES EN CERCA DE SOLUCIÓ HABITACIONAL

camp A. PROMOURE ALTRES MODELS D'ACCÉS A L'HABITATGE

DESCRIPCIÓ

Contingut:

Una casa d’acollida és un allotjament intermedi entre el carrer i l'allotjament. De caire temporal, s’ofereix com a recurs transitori a l’espera d’un habitatge finalista a aquelles unitats de convivència que es troben en situacions d’emergència econòmica i social (víctimes d’assetjament immobiliari, dones que pateixen situacions de violència masclista, persones amb discapacitats sobrevingudes, etc.) i esperen una solució habitacional definitiva. Es preveu el projecte d’uns primers habitatges al carrer Francesc Isard amb una capacitat per a 12 unitats familiars, de 4 persones per unitat. Aquesta casa d’acollida és destinarà prioritàriament per a unitats familiars amb menors, la durada de l’estada dependrà de la situació de cada cas.

Objectius:

Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori.

Seguiment social dels casos tractats.

Marc normatiu:




Beneficiaris:

Persones sense llar amb necessitat d’allotjament temporal fins a l’adjudicació d’un finalista.

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar‐se l'any 2020.




88.666 € al 2019 (import subjecte a la incorporació de superàvit per a l’exercici 2019) i 152.000 € al 2020.

Gestió:

Acció social, Servei d’Habitatge i VIMUSA.


Nombre d’unitats familiars allotjades.

154


actuació

M11. CONSOLIDAR EL PROGRAMA D’EQUIPAMENT D’ESTADA TEMPORAL PER A UNITATS

DE CONVIVÈNCIA O PERSONES AMB SORTIDA RESIDENCIAL PREVISTA, INCREMENTANT LA

DOTACIÓ D’HABITATGES I RECURSOS HUMANS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

L'equipament d'estada temporal, esta format per habitatges transitoris destinats a donar resposta a persones i nuclis familiars o unitats de convivència amb menors a càrrec sense habitatge o que l'hagin hagut de deixar de manera urgent. A més, aquestes han d'estar en seguiment pels Serveis Socials Bàsics Territorials de la ciutat (SSBT) o atesos pel Servei d'Urgències i emergències socials (SUES), amb l'objectiu de cobrir l'allotjament temporal i suport de transició a un recurs habitacional estable aportant qualitat, confort i dignitat a questes situacions temporals. La durada d'aquest allotjament és d'un màxim de 6 mesos. Actualment es disposa de 5 habitatges.

Objectius:

Donar allotjament d'estada temporal a nuclis familiars o unitats de convivència amb menors a càrrec que tinguin adjudicat un habitatge finalista que encara no estigui preparat per accedir‐hi.


Marc normatiu:




Beneficiaris:

Persones amb una llar adjudicada amb necessitat d’allotjament transitori.

EXECUCIÓ

Calendari:





Habitatges obtinguts pel dret de tanteig i retracte de l'Ajuntament.Recursos humans, 35.270 € per any, sent un total de 211.620 € durant el període 2019‐2024.

Gestió:

Acció social, Servei d’Habitatge i VIMUSA.



155


actuació M12. DESPLEGAR I AMPLIAR EL PROGRAMA HOUSING FIRST INCREMENTANT EL NOMBRE

D’HABITATGES QUE S’HI DESTINEN


DESCRIPCIÓ

Contingut:

El programa Housing First és que programa dona resposta al Dret a l’habitatge com a principi metodològic per donar solució al sensellarisme. S’aplica a tota aquella gent sense llar que es troba en les condicions més desfavorables: anys dormint al carrer i amb problemes de salut mental, addicions o discapacitat greu. Housing first ofereix un habitatge de forma no condicionada, unipersonal i permanent. A canvi, es requereix el compromís d’acceptar un acompanyament tècnic i emocional periòdic durant el procés de recuperació de la persona, contribuir amb una petita part al cost del lloguer (si tenen ingressos) i respectar la convivència veïnal. La proposta vol desplegar i ampliar el programa incrementant el nombre d’habitatges disponibles. Disposen de 6 habitatges, un dels quals a Sabadell cedit per VIMUSA. La resta es troben 4 a les Franqueses del Vallès i 1 a Castellar del Vallès.

Objectius:

Donar respostes a les necessitats d’habitatge en un col∙lectiu particular de la població.

Evitar la desocupació permanent dels habitatges.

Marc normatiu:

Art.1 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.



Beneficiaris:

Persones sense llar.

EXECUCIÓ

Calendari:

Actuació ja en funcionament i de caràcter indefinit.


Generalitat de Catalunya, Conselleria d’afers socials i treball, pel que fa a la subvenció del projecte a les entitats per als RRHH. Ajuntament de Sabadell per l’aportació d’habitatge i coordinació.


Vinculada a la subvenció binanual.

Gestió:

Tercer sector en coordinació amb Acció Social (per període 2019‐2020 Actuavallès)


Nombre de persones sense llar allotjades.

Nombre der persones incorporades al programa.

156


actuació M13. INCREMENT DELS RECURSOS DESTINATS AL PROGRAMA SABADELL SOSTRE (SABSO)


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Sabadell Sostre és un recurs municipal adreçat a les persones que es troben en situació de sensellarisme gestionat per Actua Vallès. Aquest programa gestiona habitatges amb seguiment social i busca donar resposta a aquelles persones que no gaudeixen d'una estabilitat econòmica sòlida, però tenen autonomia suficient per valdre's per elles mateixes. Se'ls cedeix un pis temporal per resoldre la necessitat d'habitatge, i que es puguin concentrar en estabilitzar la seva situació personal (social i econòmica). Un cop assolida aquesta estabilitat se'ls reallotja a un pis finalista. Actualment el programa disposa d'un pis temporal amb cabuda per a 5 persones (rotatiu) i un pis finalista amb capacitat per a 3 persones (que no roten). Necessiten disposar de més habitatges finalistes per acollir tota la demanada de les persones que assoleixen un alt grau d'autonomia i poder‐los posicionar en un habitatge finalista (definitiu).

Objectius:

Donar allotjament a col∙lectius amb necessitats especials d'allotjament de caràcter transitori.

Donar allotjament a col∙lectius amb un grau d'autonomia elevat amb dificultats per a accedir a habitatges finalistes.


Marc normatiu:




Beneficiaris:

Persones sense llar amb necessitat d’allotjament temporal fins a l’adjudicació d’un finalista.

EXECUCIÓ

Calendari:





Habitatges obtinguts pel dret de tanteig i retracte de l'Ajuntament.

Gestió:

Acció social i Tercer Sector.



157


actuació

M14. ELABORACIÓ D’UN REGLAMENT MUNICIPAL, A TRAVÉS DE LA TAULA DE

SENSELLARISME, PER A LA PRIORITZACIÓ I ADSCRIPCIÓ A PLACES D’EQUIPAMENTS DE

CONVIVÈNCIA TEMPORALS O FINALISTES PER A PERSONES SOLES EN SITUACIÓ DE

SENSELLARISME


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Sabadell va entrar a formar part el 2016 del projecte pilot impulsat per la Conselleria d’Afers Socials i Treball de la Generalitat de Catalunya, on s’aborden les modalitats d’atenció i intervenció sobre la població que es troba sense llar. La taula de sensellarisme, és una taula on es reuneixen les diferents entitats del tercer sector (Càritas, Creu Roja, ActuaVallès, i Ningú sense sostre) i personal tècnic. En aquesta taula s’acorden serveis i polítiques en referència als casos inventariats de gent sense sostre. Es vol dotar de major capacitat de decisió respecte als criteris de priorització i adjudicació d’equipaments tant temporals com finalistes per a persones soles en situació de sensellarisme i la redacció d’un reglament entre el personal tècnic i entitats d’aquests criteris per a poder abordar i impulsar de forma més òptima l’atenció dels casos detectats.

Objectius:

Millorar les competències de la taula de sensellarisme.

Millorar la gestió dels casos inventariats.

Marc normatiu:

Art.43.6, 68.2 i 69 de la llei 18/2007, de 27 de desembre, del dret a l l‘habitatge.



Beneficiaris:

Persones sense llar amb necessitat d’allotjament.

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar‐se l'any 2019.





Gestió:

Acció Social.


Nombre de casos tractats.

Nombre de persones sense llar allotjades.

158


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

2. Millorar les condicions de vida amb l'habitatge com a dret

M1 Desenvolupament del Contracte‐ Programa amb l 'empresa municipa l d'Habitatge VIMUSA, 2019‐

M2 Servei habitadeute

M3 Servei de suport a comunitats desestructurades

M4 Programa d'intervenció en s i tuacions d'ocupació i rregular

M5 Atenció i acompanyament a les s ituacions d'infrahabi tatge o sobreocupació

M6 Elaboració d'una ordenança per fomentar el l loguer dels habitatges per sota l 'índex de

M7 Implementació de l 'oficina municipa l d'atenció als drets energètics (OFIMADE)

M8Regular la cess ió d'habitatge a enti tats del tercer sector que gestionen projectes socia ls

adreçats a persones i col ∙lectius d'a l ta vulnerabi l i tat

M9 Creació d'un equipament per s i tuacions d'exclus ió res idencia l 30 + 24

M10Promoure espais de convivència tempora l en modal itat "casa d'acol l ida" per a unitats o

persones en cerca de solució habitaciona l12

M11

Consol idar el programa d'equipament d'estada tempora l per a unitats de convivència o

persones amb sortida res idencia l previs ta , incrementant la dotació d'habi tatges i recursos

humans

M12Desplegar i ampl iar el programa Housing Fi rs t incrementant el nombre d'habi tatges que s 'hi

destinen

M13 Increment del recursos destinats a l programa Sabadel l Sostre (SABSO)

M14

Elaboració d'un reglament municipa l , a través de la taula de sensel larisme, per a la

priorització i adscripció a places d'equipaments de convivència tempora ls o final i s tes per a

persones soles en s i tuació de sensel lari sme

Programació



Creació de places en un equipament per a situacions d'exclusió residencial

Creació de places en una Casa d'acollida

159

2.3 Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer

Es proposa un augment del parc social d'habitatge amb la finalitat d'assolir un 10% de lloguer

públic en el conjunt de la ciutat que permeti cobrir les diferents necessitats socials d'habitatge.

Aquest increment provindrà de les promocions d'obra nova realitzades per l'Ajuntament

mitjançant l'empresa púbica municipal com per les d'altres administracions i l'empresa

VIMUSA, però també dels nous habitatges procedents de la rehabilitació d’edificis existents,

habitatges adquirits, etc. Tanmateix, es proposa revisar i regular les normatives i criteris del

parc públic i de l'accés a aquest.

Veure annex plànol P02. localització noves promocions d'habitatge protegit.


H1. Promoció municipal d'habitatges de protecció oficial de lloguer

H2. Promoció d'habitatge de protecció oficial per part de VIMUSA

H3. Promoció d'habitatge de protecció oficial d'altres administracions

H4. Promoció d'habitatge assequible sota noves formes de gestió i tinença

H5. Promoció d'habitatge dotacional

H6. Promoció d'una residència pública per a la gent gran

H7. Promoció d'habitatge assequible a partir de la rehabilitació d'edificis existents

H8. Elaboració d'un estudi aprofundint sobre habitatges buits al municipi

H9. Programa de verificació d'habitatges buits

H10. Programa de captació d'habitatges buits

H11. Revisar els criteris d’accés al Parc públic: Fer un nou reglament d’accés a l’HPO

H12. Nou reglament d’Habitatge del parc públic

H13. Adquisició per tanteig i retracte

H14. Adquisició directa, delimitant zones preferents

160


actuació H1.a PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE

LLOGUER: PROMOCIÓ BARCELONA

camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE

DESCRIPCIÓ


Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial

de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla

de Promoció de l'Habitatge.

La promoció de BARCELONA consta de 21 habitatges de

protecció oficial de lloguer.

Objectius:


Garantir l'accés a l'habitatge.

Garantir la propietat pública del sòl.

Edificis més eficients energèticament –nZeb.

Marc normatiu:


Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.


RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció

de criteris ambientals d'ecoeficiència.

Beneficiaris:

Ciutadania en general i demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ


A desenvolupar durant el període 2019 ‐ 2020.


Pressupost municipal.

Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5

milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.


El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de

l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic

s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció

BARCELONA és de 3.200.593 €

Gestió

VIMUSA.


Nombre d'habitatges protegits de lloguer construïts

Nombre d'habitatges protegits de lloguer adjudicats

BARCELONA

161


actuació H1.b PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:

PROMOCIÓ LAYRET


DESCRIPCIÓ


Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de Promoció de l'Habitatge. La promoció de LAYRET consta de 32 habitatges de protecció oficial de lloguer.

Objectius:





Marc normatiu:




RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:


EXECUCIÓ





Ampliació del capital. Aportació municipal durant el període 2019 – 2024 és de 11,5 milions d’euros per a totes les actuacions del grup H1.


El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció LAYRET és de 5.149.517 €

Gestió

VIMUSA.




LAYRET

162


actuació H1.c PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:

PROMOCIÓ CAN GAMBÚS 1


DESCRIPCIÓ



de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del

Pla de Promoció de l'Habitatge.

La promoció de CAN GAMBÚS consta de 105 habitatges de

protecció oficial de lloguer.

Objectius:





Marc normatiu:




RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006 D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula

l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència

Beneficiaris:

Ciutadania en general i els demandants d’habitatge

assequible.

EXECUCIÓ





Ampliació del capital. Aportació municipal 2019 – 2024 és de 11,5 milions d’euros

per a totes les actuacions del grup H1.




s'estima de 56 M €. El pressupost destinat a la promoció CAN

GAMBÚS és de 14.769.477 €

Gestió

VIMUSA.




CAN GAMBÚS 1

163


actuació H1.d PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:

PROMOCIÓ CAN GAMBÚS 2


DESCRIPCIÓ


Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de

lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de

Promoció de l'Habitatge. La promoció de CAN GAMBÚS 2 consta

de 108 habitatges de protecció oficial de lloguer

Objectius:





Marc normatiu:





de criteris ambientals d'ecoeficiència .

Beneficiaris:


EXECUCIÓ


A desenvolupar durant el període 2021‐ 2023.







l'Habitatge 2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima

de 56 M €

El pressupost destinat a la promoció CAN GAMBÚS 2 és de

16.344.565 €

Gestió:

VIMUSA.




CAN GAMBÚS 2

164


actuació H1.e PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:

PROMOCIÓ CAN LLONG 7


DESCRIPCIÓ



de lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla

de Promoció de l'Habitatge.

La promoció de CAN LLONG 7 consta de 80 habitatges d'HPO.

Objectius:





Marc normatiu:





l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència.

Beneficiaris:


EXECUCIÓ










s'estima de 56 M €.

El pressupost destinat a la promoció CAN LLONG 7 és de

14.100.659 €

Gestió:

VIMUSA.




CAN LLONG 7

165


actuació H1.f PROMOCIÓ MUNICIPAL D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL DE LLOGUER:

PROMOCIÓ ÀMIBT RONDA COLLSALARCA


DESCRIPCIÓ


Construcció i promoció de 362 habitatges de protecció oficial de

lloguer durant el període 2019 – 2024, dins del marc del Pla de

Promoció de l'Habitatge.

La promoció a l'àmbit de la RONDA COLLSALARCA consta d'un

mínim de 16 habitatges de protecció oficial de lloguer.

Objectius:





Marc normatiu:





de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:


EXECUCIÓ








El cost de l'execució del global del Pla de Promoció de l'Habitatge

2019 ‐ 2024 per habitatges de lloguer públic s'estima de 56 M €

El pressupost destinat a la promoció de l'àmbit de COLLSALARCA

és de 2.403.277 €

Gestió:

VIMUSA.




RONDA COLLSALARCA

166


actuació H2. PROMOCIÓ D'HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL PER PART DE VIMUSA

camp H. PROMOCIÓ D'HABITATGE PÚBLIC DE LLOGUER I SOCIAL

DESCRIPCIÓ


Construcció i promoció de 112 habitatges de protecció

oficial de lloguer en el barri de Can Gambús.

D'aquests, 48 habitatges estan situats al carrer de

Kurdistan nº48 i 64 al carrer de Malta nº110‐126.

Objectius




Edificis més eficients energèticament –nZeb..

Marc normatiu:





l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en

els edificis.

Beneficiaris:

Els demandants d'habitatges protegit i social.

EXECUCIÓ


Es realitzarà l'any 2024


Partida pressupostaria de VIMUSA.


El cost de l'execució de les dues promocions al barri de

CAN GAMBÚS s'estima de 15.638.171€.

Gestió:

VIMUSA


Nombre de reunions de seguiment

Nombre d'habitatges o promocions construïts acabats


167

actuació H3. PROMOCIÓ D'HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL D’ALTRES

ADMINISTRACIONS


DESCRIPCIÓ


L'Ajuntament s'encarregarà de fer el seguiment de les

diferents administracions que tenen en marxa promocions

d'habitatge per forçar‐les a acabar‐les i materialitzar‐se.

Concretament farà el seguiment a INCASOL de les següents

promocions que estan en funcionament:

INCASOL. Can Llong parcel∙la 20.8: 23 hab HPO

INCASOL. Can Llong parcel∙la 20.6: 15 hab.

INCASOL. Can Llong parcel∙la 1901: 20 hab.

INCASOL. Arraona bloc 15: 36 hab HPO.

INCASOL. Arraona blocs 11 i 12: 44 hab. HPO (afectats PERI)

Objectius:

Augmentar l'oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat.

Garantir l'execució del les promocions d'habitatge incrementant el nombre d'habitatges en el parc públic residencial.

Marc normatiu:





l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els

edificis.

Beneficiaris:

Els demandants d'habitatges protegit i social.

EXECUCIÓ

Calendari:

Des del moment que s'aprova el Pla Local d'Habitatge. Període de 2019 a 2024.


INCASOL


L'Ajuntament no ha de destinar una partida de diners concreta per executar aquesta actuació a través de VIMUSA s'han

de destinar recursos de gestió per pressionar aquestes administracions.

Gestió:

INCASOL


Nombre de reunions de seguiment

Nombre d'habitatges o promocions construïts acabats

168


actuació H4. PROMOCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE SOTA NOVES FORMES DE GESTIÓ I TINENÇA


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Generar i ampliar el parc assequible d'habitatges a través del foment de nous models de promoció i convivència, donant

resposta a nous col∙lectius i servint com experiències pilot que puguin ser aplicades posteriorment a la resta de parc

públic.

Actualment a Sabadell ha fet un contracte/ conveni amb el Teler Cooperatiu per elaborar les bases d'una cooperativa

d'habitatge en trobar un solar on poder construir una promoció d'habitatges cooperatius en dret de superfície.

Es preveu que l'any 2019 s'obri un concurs per oferir dret a superfície per el grup cooperatiu d'habitatges al carrer

Rodes.

Objectius:

Promoure nous habitatges que permetin models alternatius de gestió i convivència

Impulsar noves formules d'habitatge col∙laboratiu

Augmentar l'oferta residencial per a la demanda exclosa del mercat.

Incidir a la baixa en els preus de mercat lliure d'habitatge

Garantir l'accés i permanència a l'habitatge

Donar resposta a les iniciatives col∙laboratives existents i facilitar la gestió de projectes col∙laboratius

Marc normatiu:



Art. 2j, 50.2a, 50.4, 51.4 i 77 al 107 de la Llei del Dret a l'Habitatge.

DA. 18a de la Llei del Dret a l'Habitatge

RD 314/2006 "Codi Tècnic de l'Edificació" BOE 28/03/2006

D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) pel qual es regula l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els edificis.

Beneficiaris:

Cooperatives d'habitatges o col∙lectius interessats.

EXECUCIÓ

Calendari:

L'any 2019 s'obrirà el concurs públic.


L'Ajuntament cedirà terreny públic en dret de superfície a les cooperatives interessades

Les entitats i cooperatives interessades a executar les promocions privades s'hauran de fer càrrec del seu cost


A determinar.

Gestió:

Servei d'habitatges


Nombre d'accions de difusió de nous models

Nombre de reunions amb cooperatives i altres agents

Nombre d'habitatges construïts sota nous tipus de tinença

169


actuació H5. PROMOCIÓ D'HABITATGES DOTACIONALS


DESCRIPCIÓ


Des de l'Ajuntament es farà el seguiment per tal que es

rehabilitin els 16 habitatges d'un antic bloc de mestres

situat al costat del CEIP Sallarès i Pla al barri de

Campoamor, que són propietat de l'Agència de

l'Habitatge de Catalunya.

A finals del PLH es podria plantejar la construcció sobre

sòl de titularitat municipal d'habitatges dotacionals.

Objectius:

Satisfer les necessitats temporals de persones amb dificultat d'emancipació o que requereixen acolliment o assistència residencial.

Augmentar l'oferta residencial de titularitat municipal dirigida a donar allotjament urgent i transitori a la població municipal en situació d'exclusió social‐residencial.

Marc normatiu:

Art.3, 18, Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

Art. 34 a 59, Decret 75/2014, de 27 de maig del Pla per al dret a l'habitatge.

Art. 34, Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme.

Art. 33, Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya.

Les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l'edificació, de l'habitabilitat dels habitatges, etc.

Beneficiaris:

Joves, gent gran, persones víctimes de violència de

genera, persones immigrants, persones separades o

divorciades que hagin perdut el dret de l'habitatge

compartit.

EXECUCIÓ


En el període 2019 ‐ 2020 es podria haver rehabilitat el

bloc dels Mestres del barri de Campoamor.

A finals del PLH es podrien construir els habitatges

dotacionals procedents de la modificació de

planejament.


Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC) (per

rehabilitar els 16 habitatges de bloc de Mestres)


170

A càrrec de l'AHC

Gestió:

Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC)


Nombre d'habitatges rehabilitats

m2 de sostre rehabilitats

Nombre d'habitatges assequibles

171


actuació H6. PROMOCIÓ D'UNA RESIDÈNCIA PÚBLICA PER A LA GENT GRAN


DESCRIPCIÓ


El municipi no disposa d'una residència pública per a

gent gran, la qual ha estat reivindicada des de fa temps

des de les entitats socials i la societat civil.

La residència consta de 102 places públiques: 12

reservades a places socials i 80 destinades a places

concertades del sistema públic.

Objectius:

Garantir una llar pública a les persones d'edat avançada

Marc normatiu:





l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en

els edificis.

Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016, i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla estadístic de Catalunya.

Beneficiaris:

Població demandant d'habitatge d'aquest règim de

tinença o que no pot accedir als preus de l'habitatge.

EXECUCIÓ


2019‐2020, redacció del projecte.

2021, licitació i inici de les obres.

2022, construcció de la residència.

2023, finalització de l’obra i posada en funcionament.




9.000.000€

Gestió:



Nombre de places públiques de residència

172


actuació H7. PROMOCIÓ D'HABITATGE ASSEQUIBLE A PARTIR DE LA REHABILITACIÓ

D'EDIFICIS EXISTENTS


DESCRIPCIÓ


Generació de nous habitatges a preu assequible a partir

de la rehabilitació d'edificis en propietat municipal.

L'Ajuntament de Sabadell és propietari dels terrenys i

edificis de l'antiga Caserna de la Guàrdia Civil, situats al

carrer Batllevell. Es pretén a través de la rehabilitació

d'uns dels edificis aconseguir uns 62 habitatges

assequibles.

Es pot plantejar la possibilitat que una part dels edificis

es rehabilitin mitjançant masoveria urbana.

Objectius:

Incrementar el parc públic de lloguer assequible.

Garantir l'accés a l'habitatge

Marc normatiu:





l'adopció de criteris ambientals d'ecoeficiència en els

edificis.

Beneficiaris:

Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.

Població amb problemes per pagar un habitatge.

EXECUCIÓ


Es preveu la seva rehabilitació durant el període de 2020

‐ 2021.


Ajuntament de Sabadell, a partir del pressupost

municipal i/o del pressupost de l'empresa o societat

actuant (municipal, pública o privada).


3.500.000 €

Gestió:

Ajuntament de Sabadell i VIMUSA.


m2 de sostre rehabilitat.

Nombre d'habitatges assequibles /llars beneficades.

173


actuació H8. ELABORACIÓ D’UN ESTUDI APROFUNDIT SOBRE HABITATGES BUITS AL MUNICIPI


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Aquesta actuació preveu portar a terme un estudi que permeti aprofundir sobre els habitatges buits del municipi a

partir de la creació d’un cens d’habitatges desocupats i l’estudi d’aquesta desocupació i un altre cens amb

habitatges finalitzats o en construcció pendents de vendre, amb l’objectiu de crear una borsa d’habitatges

susceptibles de ser posats a lloguer a preus assequibles. A més, l'estudi hauria d'incorporar quines podrien ser les

noves mesures d'incentius que es podrien aplicar per potenciar el moviment i incorporació d'aquests habitatges

buits al mercat o a desenvolupar alguna activitat, ja que amb el programa de verificació no n'hi ha prou.

Objectius:

Aprofundir sobre problemàtiques específiques del municipi, amb l’objectiu de crear una borsa d’habitatges

desocupats permanentment o pendents de vendre, susceptibles de ser llogats a preus assequibles.

Marc normatiu:



Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.


Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.

Beneficiaris:

Persones que demandin habitatges de protecció.

Agents que ofereixin habitatges de protecció.

EXECUCIÓ

Calendari:





25.000€

Gestió:

Servei d'Habitatge


Número d’habitatges disposats a lloguer o venuts.

174


actuació H9. PROGRAMA DE VERIFICACIÓ D’HABITATGES BUITS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Continuació del programa de verificació provinent de l’Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits aprovada definitivament de 3 de març de 2015. L’ordenança té la finalitat de detectar l’existència de l’habitatge buit, a partir d’un programa d’inspecció, i aconseguir la seva mobilització al mercat. S’entén com a habitatge buit l’habitatge que roman desocupat permanent, sense causa justificada, durant més de dos anys.

Objectius:

Mobilització del parc d’habitatges buits al mercat.

Estimular la millora i el manteniment de la propietat.

Prevenir l’ocupació il∙legal.

Marc normatiu:


Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial.

Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.

Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits de Sabadell.

Beneficiaris:

Els demandants d’habitatge amb lloguer social.

Les comunitats de propietaris amb pisos buits.

EXECUCIÓ

Calendari:

Ordenança en vigor des del 2015 i amb caràcter indefinit.




Recursos interns: capítol 1

Gestió:



Nombre d’habitatges buits reals/buits teòrics.

175


actuació H10. PROGRAMA DE CAPTACIÓ D'HABITATGES BUITS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es proposa un programa específic de captació de pisos buits per part d’un equip per a mobilitzar els pisos buits del municipi i posar‐los a la borsa de mediació del lloguer social. Aquesta actuació està vinculada al "contracte‐programa".

Objectius:

Mobilització del parc d’habitatges buits al mercat.

Estimular la millora i el manteniment de la propietat.

Prevenir l’ocupació il∙legal.

Marc normatiu:


Llei 4/2016, del 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial.

Decret 183/2016, de 16 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament de l’impost sobre els habitatges buits.

Ordenança Municipal Reguladora del Procediment sobre Verificació d’Habitatges Buits de Sabadell.

Beneficiaris:

Els demandants d’habitatge amb lloguer social.

Les persones propietàries de pisos buits.

EXECUCIÓ

Calendari:

A implantar a partir del 2019 i amb caràcter indefinit.




Al 2019 5.000€, la resta d'anys, del 2020 al 2024, 10.000€ per any, sent una total de 55.000€.

Gestió:

VIMUSA


Nombre d’habitatges captats per a la Borsa Municipal d’Habitatge.

Nombre de llars beneficiades.

176


actuació H11. REVISAR ELS CRITERIS D'ACCÉS AL PARC PÚBLIC: FER UN NOU REGLAMENT

D'ACCÉS I PERMENÈNCIA A L'HPO


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Redacció d'un nou reglament municipal d'obligat compliment que reguli els criteris per optar a l'accés a l'habitatge de protecció oficial. Establir quins són els requisits necessaris que han de complir els demandants en funció de les seves necessitats. Aquest haurà de revisar tant els requisits que necessiten els perfils sol∙licitants d'HPO com les condicions necessàries per accedir‐hi, com per exemple: el seu llindar i nivell econòmic, perfil... Aquestes condicions hauran de ser revisables periòdicament per a garantir la permanència en un habitatge de protecció oficial.

Objectius:

Actualitzar i revisar els criteris d'adjudicació d'habitatge de protecció oficial al municipi.

Contribuir al foment de l'accés assequible a l'habitatge.

Marc normatiu:



Art. 77 al 107 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

Beneficiaris:

Sol∙licitants d'habitatge amb protecció oficial

Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar l'any 2020.





Gestió:

VIMUSA, Servei d'Habitatge i Acció Social


Aprovació del reglament

177


actuació H12. NOU REGLAMENT D'HABITATGE DEL PARC PÚBLIC


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Reformular el reglament per a la utilització de patrimoni d'habitatges de propietat de l'Ajuntament de Sabadell de

l'any 2000 ja que ha quedat obsolet i no s'aplica. Aquesta reformulació haurà d'establir‐se en base al nou

reglament d'emergència i determinar quins destins poden tenir els habitatges adscrits (masoveria, housing first,

emergència, habitatges compartit, etc).

Objectius:

Adaptar el reglament d'habitatge a la realitat vigent

Millorar les condicions amb la finalitat de donar resposta a tots els casos d'accés a l'habitatge d'emergència.

Marc normatiu:



Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge.

Decret 255/2015, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el Programa anual d'actuació estadística per a l'any 2016, i d'inclusió de noves activitats estadístiques d'interès de la Generalitat en el Pla estadístic de Catalunya. ???

Beneficiaris:

Població en estat o risc d'exclusió social‐residencial.

Població en situacions d'emergència econòmica i social.

Població que ha perdut l'habitatge per problemes d'impagament.

EXECUCIÓ

Calendari:

Calendari 2020 i 2021.





Gestió:

VIMUSA, Servei d'Habitatge i Patrimoni


Aprovació del reglament

178


actuació H13a. ADQUISICIÓ PER TANTEIG I RETRACTE PER PART DE L'AJUNTAMENT


DESCRIPCIÓ

Contingut:

L'Ajuntament pot exercir el dret de tanteig i retracte quan vol adquirir una propietat en venda per destinar‐la a habitatge social. S’estima un total de 50 habitatges obtinguts amb el pressupost destinat pel a dret de tanteig i retracte.

Objectius:

Contribuir a l’increment de l'habitatge dins del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de habitatges entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.




Marc normatiu:



Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge. Art. 49 a 52 del RDL 7/2015, de 30 d'octubre, Texto refundido de la ley del suelo y rehablitación urbana.

Beneficiaris:

Població amb problemes amb accés a un habitatges assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A executar durant el període 2019‐2024.


Pressupost municipal per a l'adquisició dels béns.

Utilització del fons del PMSH si el sòl es destina a construir habitatges d'HPO o a incrementar a aquest patrimoni.


Pressupost per a l’adquisició de béns per part de l'Ajuntament: al 2019 4M€ i al 2020 2M€ i la resta d’anys 2,1M€ anuals, sent un total de 14,4M€

Gestió:



Nombre d'habitatges adquirits exercitant el dret de tanteig i retracte

Nombre d'habitatges que s'han incorporat a la borsa a polítiques social a partir de l'adquisició per tanteig i retracte

179


actuació H13b. ADQUISICIÓ PER TANTEIG I RETRACTE PER PART DE VIMUSA


DESCRIPCIÓ

Contingut:

VIMUSA pot exercir el dret de tanteig i retracte quan vol adquirir una propietat en venda per destinar‐la a habitatge social. Segons l’Acord Marc es vol instar la qualificació d’habitatges com a HPO destinats a lloguer social durant tot el temps en què es mantingui el règim de propietat temporal que s’acordarà per un màxim de 75 anys. Es destinaran a aquelles unitats de convivència on els ingressos no són superiors al 3,5 vegades l’IRSC. L’Agència d’Habitatge de Catalunya atorgarà subvencions als compradors dels habitatges per cobrir la diferència entre l’import del lloguer contractat amb la persona arrendatària i l’import que li correspon pagar en funció del nivell d’ingressos familiars. S’estima un total de 150 habitatges obtinguts amb el pressupost destinat pel a dret de tanteig i retracte.

Objectius:

Contribuir a l’increment de l'habitatge dins del PMSH, possibilitant que l’Ajuntament intervingui en les transaccions de habitatges entre particulars en una àrea determinada, tenint preferència per a adquirir‐los per davant dels particulars.




Marc normatiu:



Art.15, 37, 39, 43, 76, 134 i 136 de la Llei del dret a l’habitatge.


Acord Marc per a l’adhesió d’ajuntaments amb demanda forta i acreditada, i l’homologació d’entitats socials amb interès en l’adquisició d’habitatges provinents del tanteig i retracte mitjançant una línia de préstecs bonificats.

Beneficiaris:

Població amb problemes amb accés a un habitatges assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A executar durant el període 2019‐2024.


Conveni aconseguit amb la Generalitat, Agència Habitatge de Catalunya (AHC) i d'Institut Català de Finances (ICF)


Pressupost per a l’adquisició de béns: 2,5 milions d’euros a l’any, sent un total sent un total de 10M€ durant el període 2019‐2022.

Gestió:

VIMUSA


Nombre d'habitatges adquirits exercitant el dret de tanteig i retracte

Nombre d'habitatges que s'han incorporat a la borsa a polítiques social a partir de l'adquisició per tanteig i retracte

180


actuació H14. ADQUISICIÓ DIRECTA, DELIMITANT ZONES PREFERENTS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Compra d'edificis o d'habitatges al mercat lliure, per part de l'Ajuntament o VIMUSA a preu de mercat, amb la finalitat de reforçar la política municipal d'habitatge, tot ampliant el parc públic residencial assequible. Posteriorment s'adscriuran al PMSH i resten des d'aquell moment afectats per les finalitats legals del mateix. Es delimitaran quines són les zones preferents del municipi que són prioritàries per realitzar aquestes adquisicions d'habitatge per part de l'Ajuntament.

Objectius:

Incrementar el PMSH.

Incrementar el parc d'habitatges vinculats a polítiques socials.

Marc normatiu:

Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge (art.122.3 i 123.3)

Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la llei d'urbanisme (art.163‐171)

Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya (art.220‐225)

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la reglamentació del patrimoni dels bens locals, i la regulació del règim municipal i local.

Beneficiaris:

Població amb problemes d'accés a un habitatge en condicions assequibles.Població amb problemes per pagar un habitatge.

EXECUCIÓ

Calendari:

Des de l'any 2019.




Forma part del pressupost de tanteig i retracte.

Gestió:

Servei d'Habitatge i Patrimoni


Nombre d'adquisicions d'habitatges (per tipologia).

% increment del PMSH.

181


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

3. Augmentar i regular el parc d'habitatge públic de lloguer i el fons d'habitatge social

H1 Promoció municipa l d'habi tatges de protecció oficia l de l loguer

promoció BARCELONA 21

promoció LAYRET 32

promoció CAN GAMBÚS 1 105

promoció CAN GAMBÚS 2 108

promoció CAN LLONG 7 80

promoció ÀMBIT COLLSALARCA 16

H2 Promoció d'habitatge de protecció oficia l per part de VIMUSA 112

H3 Promoció d'habitatge de protecció oficia l d'a l tres administracions 59 44

H4 Promoció d'habitatge assequible sota noves formes de gestió i tinença

H5 Promoció d'habitatges dotaciona l 16

H6 Promoció d'una res idència públ ica per a l a gent gran 102

H7 Promoció d'habitatge assequible a parti r de l a rehabi l i tació d'edi fi ci s exis tents 62

H8 Elaboració d'un estudi aprofundi t sobre habitatges buits al municipi

H9 Programa de veri fi cació d'habitatges bui ts

H10 Programa de captació d'habi tatges bui ts

H11 Revisar els cri teris d'accés al Parc públ ic: fer un nou reglament d'accés a l 'HPO

H12 Nou reglament d'habitatge del parc públ ic

H13 Adquis ició per tanteig i retracte 50 50 35 35 35 35

H14 Adquis ició directa , del imitant zones preferents

Programació


3. Augmentar i regular el parc d'habitatge públic de lloguer i el fons d'habitatge social

Increment d'habitatges d'HPO 577

Increment d'habitatge dotacional a partir de la rehabilitació 16

Increment d'habitatges rebuts per dret de tanteig i retracte 240

Increment d'habitatge assequible a partir de la rehabilitació 62

Creació de places en una residència per a gent gran 102

182

2.4 Implementar polítiques per la rehabilitació i millora de la qualitat del parc

d'habitatge existent

La necessitat de conservació i rehabilitació dels habitatges existents es considera cabdal als

propers anys, derivat d'una banda de l'envelliment progressiu del parc com també de

l'aplicació de les inspeccions tècniques de l'edificació. Per tal d'evitar el deteriorament de les

edificacions i millorar les condicions de vida dels residents, es proposa la implantació de

polítiques de rehabilitació tant a través d'ajuts per aquells col∙lectius més vulnerables com de

revisió d'ordenances per al foment del manteniment dels habitatges.

R1. Elaboració d’un estudi sobre la necessitat de rehabilitació i el perfil dels residents

R2. Gestió i acompanyament en la tramitació dels ajuts a la rehabilitació de la Generalitat

R3. Ajuts municipals a la rehabilitació

R4. Ajuts municipals a la instal∙lació d'ascensors en edificis de PB+3 o més.

R5. Establir criteris a les bases d'adjudicació dels ajuts municipals

R6. Elaboració d’una ordenança per a regular la rehabilitació d’habitatge

R7. Ajuts a la rehabilitació per a la cessió d’habitatges a la borsa de lloguer

R8. Rehabilitació del parc públic d’habitatges existents per fomentar l'habitatge assequible

R9. Delimitació d’àrees de regeneració i renovació urbana

R10. Dotar de recursos de disciplina urbanística per garantir l’acompliment de la norma en

matèria de conservació, manteniment i rehabilitació d’habitatges

183


actuació R1. ELABORACIÓ D’UN ESTUDI SOBRE LA NECESSITAT DE

REHABILITACIÓ I EL PERFIL DELS RESIDENTS.

camp R. REHABILITACIÓ I MILLORAR DE LA QUALITAT DELS HABITATGES

DESCRIPCIÓ

Contingut:

Aquesta actuació preveu portar a terme un estudi que permeti aprofundir sobre l’estat de les edificacions i els seus

residents a diferents barris o zones del municipi amb l’objectiu d’establir mesures pel foment de la rehabilitació o

bé definir altres instruments d’actuació en els barris estudiats.

Un cop realitzat l’estudi sobre la necessitat de rehabilitació i perfil dels residents caldrà tenir en compte si és

necessari desenvolupar línies d’ajut per a col∙lectius específics més vulnerables.

Objectius:

Disposar d’un anàlisi aprofundit sobre l’estat del parc d’habitatges al municipi.

Detecció i identificació de les situacions d’infrahabitatge i d’utilització anòmala dels habitatges.

Millorar el parc d’habitatges existent.

Assegurar el dret a un habitatge digne i assequible a la població.

Dinamització dels tràmits de conservació i rehabilitació del parc.

Millora de la qualitat de vida dels ciutadans.

Marc normatiu:



Decret 455/2004, de 14 de desembre, de regulació del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya.


Decret 141/2012, de 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat.

Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge.

Beneficiaris:

La ciutadania en general i concretament els veïns i veïnes dels barris subjectes als estudis.

EXECUCIÓ

Calendari:



Ajuntament de Sabadell i Diputació de Barcelona.


30.000 €

Gestió:

Servei d'habitatge.


Número d’actuacions derivades dels estudis.

Número de llars beneficiades per la rehabilitació.

184


actuació R2. GESTIÓ I ACOMPANYAMENT EN LA TRAMITACIÓ DELS AJUTS A

LA REHABILITACIÓ DE LA GENERALITAT


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Els organismes con la Generalitat, la Diputació de Barcelona i el propi estat estableixen ajuts per les persones propietàries per a realitzar obres de rehabilitació dels edificis i habitatges. Es troba vinculat al Contracte‐ Programa. Les línies de subvencions a la rehabilitació per part de la Generalitat són les següents:

Subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial, destinades a rehabilitar els elements comuns dels edificis amb la finalitat de fomentar la millora de la eficiència energètica.

Subvencions per rehabilitar en matèria d’accessibilitat edificis en barris del parc públic d’habitatges mitjançant la realització de la inspecció tècnica de l’edifici i el certificat d’eficiència energètica dels barris gestionats per l’Agència de l’Habitatge de Catalunya. Complementàriament a la subvenció global destinada a l’actuació de l’edifici, existeixen ajuts individuals de cohesió social per cobrir l’import de la quota dels titulars dels habitatges que pertanyen a l’edifici on s’han de fer les obres de rehabilitació objecte de la subvenció.

També s’han de considerar els programes i ajuts del Pla Estatal 2018‐2021, i el que el substitueixi i, els del Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital a través de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de Energía (IDAE). Les actuacions subvencionables seran les indicades en els plans vigents, com a exemple es poden indicar les següents:

Obres de rehabilitació de patologies: rehabilitació de l’estructura i instal∙lacions; rehabilitacions de l’envolupant de l’edifici i mitgeres; i adequació a la normativa vigent de les instal∙lacions comunitàries.

Obres per a la millora de la sostenibilitat, l’eficiència i la rehabilitació energètica: millora de l’envoltant tèrmica, instal∙lació de sistemes, incorporació d’energies renovables als edificis.

Obres per a la millora d’accessibilitat y supressió de barreres arquitectòniques.

Obres destinades a què els habitatges assoleixin les condicions mínims d’habitabilitat que exigeix la normativa vigent.

Adaptació dels habitatges per a persones amb mobilitat reduïda.

Objectius:

Fomentar la rehabilitació, regeneració i renovació urbana.

Millorar la qualitat del parc residencial existent.


Dinamitzar el mercat d’habitatge de lloguer.

Marc normatiu:

Art.3h, 35,67 i 68 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.29 del decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya.

Art.27, 37 i 62.2 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla pel dret a l’habitatge.

Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan estatal de vivienda 2018‐2021.

Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificios existentes.

Igualment, cal tenir en compte la normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.

Beneficiaris:

Comunitats de persones propietàries.

185

Persones propietàries d’edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.

Persones inquilines en edificis d’habitatges i/o habitatges amb necessitats de rehabilitació.

EXECUCIÓ

Calendari:

Ja en funcionament i amb caràcter indefinit.


Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i Ministerio de Energía, Turismo y Agenda Digital.


Pressupost dins de l'actuació M1.

Gestió:

VIMUSA.



Nombre d’ajuts supramunicipals a la rehabilitació atorgats.

Nombre d’edificis rehabilitats.

Import total d’ajuts a la rehabilitació.

186


actuació R3. AJUTS MUNICIPALS A LA REHABILITACIÓ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es proposa una línia d'ajuts municipals per a la rehabilitació per les persones propietàries per a realitzar obres de

rehabilitació dels edificis i habitatges complementaris als ajuts de la Generalitat, per tal de donar cobertura a les

famílies més vulnerables.

S’estima una rehabilitació de 300 habitatges privats anuals, sent un total de 1.800 durant el període 2019‐2024.

Objectius:




Dinamitzar el mercat d’habitatge de lloguer.

Marc normatiu:







Beneficiaris:




EXECUCIÓ

Calendari:

A implantar al 2019 i amb caràcter indefinit.




Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros.

Es comparteix amb la proposta R4, R7.

Gestió:

VIMUSA i Servei d'Habitatge.



Nombre d’ajuts supramunicipals a la rehabilitació atorgats.



187


actuació R4. AJUTS MUNICIPALS A LA INSTAL∙LACIÓ D'ASCENSORS EN

EDIFICIS DE PB+3 O MÉS.


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es proposa una línia d’ajuts municipals per a la rehabilitació per a les persones propietàries per a la instal∙lació

d’ascensors en edificis de PB+3, per permetre suprimir les barreres arquitectòniques.

S’estima una rehabilitació de 300 habitatges privats anuals, sent un total de 1.800 durant el període 2019‐2024.

Objectius:


Millorar les condicions d’accessibilitat a l’habitatge.


Millorar la qualitat de vida dels residents.

Marc normatiu:






Beneficiaris:




EXECUCIÓ

Calendari:

A implantar al 2019 i amb caràcter indefinit.




Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros.

Es comparteix amb la proposta R3, R7.

Gestió:

VIMUSA i Servei d’Habitatge.



Nombre d’ajuts supramunicipals atorgats.

Nombre d’ascensors instal∙lats.

Import total d’ajuts a la instal∙lació d’ascensors.

188


actuació R5. ESTABLIR CRITERIS A LES BASES D'ADJUDICACIÓ DELS AJUTS

MUNICIPALS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Establir criteris per a poder optar a obtenir ajuts a la rehabilitació, que serveixin d’aquesta manera per millorar

l’oferta dels habitatges assequibles. Aquestes condicions han d’evitar la posterior especulació una vegada

rehabilitats els immobles per part de les persones propietàries i contribuir socialment al municipi.

Objectius:

Disposar d’uns criteris adequats per a l’adjudicació dels ajuts municipals per a la rehabilitació.


Assegurar el dret a un habitatge digne i assequible a la població.


Millorar la qualitat de vida dels residents.

Marc normatiu:







Beneficiaris:




EXECUCIÓ

Calendari:

A implantar al 2020 i de caràcter indefinit.




No comporta cap cost econòmic.

Gestió:





189


actuació

R6. ELABORACIÓ D’UNA ORDENANÇA PER A FOMENTAR LA

REHABILITACIÓ D’HABITATGES (EFICIÈNCIA ENERGÈTICA,

ACCESSIBILITAT,...)


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es tracta d’establir mesures de foment de la rehabilitació d’edificis i habitatges per les persones propietàres, en exercici de les competències municipals i en base al seu pressupost , de manera complementària a les que estableix la Generalitat. Aquestes mesures normalment es concretaran en la redacció, aprovació i aplicació d’una ordenança de rehabilitació, que podrà contemplar els aspectes següents:

Els supòsits els qual serà exigible la realització d’obres de manteniment, conservació i rehabilitació.

Condicions tècniques i estètiques de les obres.

Concreció dels tràmits administratius i llicències.

Establiment d’exempcions i bonificacions de determinades taxes o impostos municipals (IBI, ICIO, etc.), quan es realitzin aquestes obres.

Recàrrecs en aquests impostos o sancions quan s’incompleixin els deures de conservació i rehabilitació.

Establiment d’ajuts i subvencions municipals per a la realització d’aquestes obres. Podria realitzar‐se simultàniament a l’Ordenança d’edificació.

Objectius:

Promoure la rehabilitació d’edificis i habitatges en tot el municipi o en àrees delimitades, mitjançant la redacció i

aplicació d’ordenances que concretin els deures de conservació i rehabilitació que estableixen l’article 189 del Text refós

de la Llei d’urbanisme i l’article 30 de la Llei del dret a l’habitatge, o mitjançant l’establiment d’ajuts a la rehabilitació

complementaris dels que atorga la Generalitat.

Marc normatiu:


Art.30 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge



Decret 259/2003, de 21 d’octubre, sobre requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges.

RD 314/2006 “ Codi tècnic de l’edificació” BOE 28/03/2006.

Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.


Beneficiaris:

Persones propietàries, llogaters i població de l’àmbit objecte de rehabilitació.

EXECUCIÓ

Calendari:

2020 ‐ 2021.




15.000€

Gestió:

Urbanisme.


Nombre d’habitatges rehabilitats.

Nombre d’ajuts a la rehabilitació concedits.

190


actuació R7. AJUTS A LA REHABILITACIÓ PER A LA CESSIÓ D’HABITATGES

A LA BORSA DE LLOGUER

camp R. PLA MUNICIPAL DE FOMENT DE LA REHABILITACIÓ

DESCRIPCIÓ

Contingut:

Iniciativa de rehabilitació d'edificis d'habitatges i habitatges privats per part de l'administració a aquelles persones propietàries que no tenen diners per afrontar‐ne el seu cost, a canvi de la cessió temporal a la borsa de lloguer municipal, d'una part o el total d'habitatges de l'edifici objecte d'intervenció a la borsa de lloguer. L'Ajuntament es farà càrrec de l'execució de els obres de rehabilitació, ja sigui per mitjà d'una contractació externa o via Plans d'Ocupació, al conveni s'especificaran i es valoraran les obres a executar, la durada temporal de la cessió (proporcional a la inversió a realitzar), les condicions i garanties de pagament i les clàusules de rescissió.

Objectius:




Nodrir el parc d'habitatges de lloguer social del municipi

Marc normatiu:





Ajuts ministerials de l’Instituto de Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Programa de Ayudas para la Rehabilitación energètica de edificiosexistentes.

Normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, condicions d’habitabilitat dels habitatges, adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.

Beneficiaris:

Persones propietàries d'immobles amb estat de conservació deficient els quals no poden fer‐se càrrec de la rehabilitació.

Població demandant de lloguer

EXECUCIÓ

Calendari:

Començament l'any 2019 i amb caràcter indefinit.


Ajuntament de Sabadell, agafat del pressupost municipal.


Es destinen 1,4 milions d’euros anuals per a la rehabilitació d’immobles privats, sent un tota de 8,4 milions d’euros. Es comparteix amb la proposta R3, R4.

Gestió:



Nombre d'edificis rehabilitats.

Nombre d'habitatges a disposició de l'ajuntament per un ús social generats

Nombre d'unitats de convivència beneficiades

% d'edificis rehabilitats respecte al total del municipi/ àrea.

191


actuació R8. REHABILITACIÓ DEL PARC PÚBLIC D’HABITATGES EXISTENTS

PER FOMENTAR L'HABITATGE ASSEQUIBLE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Millorar la qualitat de l'edificació i rehabilitació del parc residencial del PMSH. Aquest àmbit inclou totes aquelles qüestions relacionades amb l'estat físic del parc residencial. Les previsions d'habitatges a rehabilitar són les següents:

Habitatges dels mestre: o Balaguer (10 habitatges) o Florit (8 habitatges)

Rehabilitacions adquirides del tempteig i retracte Objectius:

Promoció i rehabilitació d’habitatges protegits del PMSH.

Incrementar els recursos del fons del PMSH.

Incrementar el nombre d’habitatges de lloguer social i/o assequible pel municipi principalment en terrenys municipals.

Intervenir en el mercat de sòl evitant especulacions i controlant la fiscalitat de les operacions. Marc normatiu:







Beneficiaris:

Els demandants d'habitatges protegits o socials.

EXECUCIÓ

Calendari:

2019 ‐ 2020


Ajuntament de Sabadell a través de VIMUSA.

Programa Europeu EDUSI (Estratègia de Desenvolupament Urbanístic Sostenible Integrat) Estimació econòmica:

730.000€ per Balaguer, extretes d'EDUSI, de fonts pròpies de l'Ajuntament i de VIMUSA

600.000€ per Florit

800.000€ destinats a habitatges adquirits per tempteig i retracte Gestió:

VIMUSA i Servei d’Habitatge. Indicadors de resultat:

Nombre d'edificis rehabilitats.

Nombre d'habitatges a disposició de l'ajuntament per un ús social generats i incorporats al PMSH.

Nombre d'unitats de convivència beneficiades

% d'edificis rehabilitats respecte al total del municipi/ àrea.

192


actuació R9. DELIMITACIÓ D’ÀREES DE CONSERVACIÓ I REHABILITACIÓ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Una vegada realitzat l’estudi sobre la necessitat de rehabilitació i el perfil dels residents (fitxa R.1) en funció del resultat d’aquest treball previ es poden determinar àrees per de conservació i rehabilitació (ACR). La delimitació i declaració, d’acord amb l’article 36 de la Llei 18/2007 de dret a l’Habitatge, d’una o diverses àrees de conservació i rehabilitació, condició necessària per acollir‐se al programa de Mesures de foment a la rehabilitació en àrees de rehabilitació del Pla per al dret a l’Habitatge. Dita declaració comportarà la possibilitat d’aplicar un ampli ventall de mesures, entre les que hi figuren: la declaració d’utilitat pública a efectes d’expropiació, imposició de servituds o ocupació temporal de terrenys; aprovació de normes, plans o programes de rehabilitació; l’adopció d’ordres d’execució per al compliment dels deures de conservació i rehabilitació amb possibilitat d’aconseguir finançament de la Generalitat per a les obres que superin el límit del deure imputable a les persones propietàries; l’exercici per l’ajuntament dels drets de tanteig i retracte previstos a l’article 15 de LDH; la creació d’un ens gestor que impulsi el procés de rehabilitació i protegeixi els drets dels ocupants legals; la subscripció de convenis de rehabilitació amb dotació d’un fons econòmic específic; i l’obligació d’incorporar al mercat els immobles desocupats en un termini concret. Es consideren també ACR les àrees de rehabilitació integral (ARIs) i les àrees de rehabilitació de centres històrics (ARCHs) declarades quan no hagin finalitzat la seva execució, i es consideraran prioritàries per a la seva declaració les àrees que hagin estat incloses en el fons de la Llei de Millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixin d’una atenció especial . Objectius:

Impulsar la rehabilitació i manteniment dels edificis d’habitatges i els habitatges, i la regeneració i renovació urbana.

Eradicar situacions d’infrahabitatge. Marc normatiu:

Art.36 i 37 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.



Títol I, Cap.III del decret 64/2014, de 13 de maig, del Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Art.39 del decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l’habitatge.

Art.47‐54 del Real Decreto 106/2018, de 9 de març, por el que se regula el Plan Estatal de la Vivienda 2018‐2121.

Art.4.4 Real Decreto Legislativo 7/2015, de 30 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Suelo y Rehabilitación urbana.

Normativa vigent referida a la inspecció tècnica dels edificis, les condicions d’habitabilitat dels habitatges, l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis, el codi tècnic de l’edificació i altra normativa sectorial.

Beneficiaris:

Persones propietàries i llogaters d’edificis amb problemes de conservació o rehabilitació, i població en general.

EXECUCIÓ

Calendari:

A realitzar‐se a l’any 2021. Fonts de finançament:



Recursos interns dins del Capítol I. Gestió:

Urbanisme. Indicadors de resultat:

Àrees de conservació i rehabilitació delimitades.

Nombres d’habitatges/ edificis que conformen les àrees de conservació i rehabilitació.

Nombre de mesures implementades.

193


actuació

R10. DOTAR DE RECURSOS DE DISCIPLINA URBANÍSTICA PER

GARANTIR L’ACOMPLIMENT DE LA NORMA EN MATÈRIA DE

CONSERVACIÓ, MANTENIMENT I REHABILITACIÓ

D’HABITATGES


DESCRIPCIÓ

Contingut:

El marc normatiu actual permet a l’administració una important intervenció en relació al deure de manteniment,

conservació i rehabilitació dels habitatges vers la propietat. Per poder treballar en aquesta línia cal dotar‐se de

recursos humans. El coneixement i control de l’estat dels habitatges és fonamental per garantir el deure de

conservació i la realització de les actuacions pertinents per part de l’administració. A més els requeriments per a la

realització de les ITE’s, determina situacions greus o molt greus que impliquen l’acció municipal.

Objectius:

Inspecció i detecció d’habitatges en mal estat

Requeriment d’obligacions inherents als propietaris

Acompanyament transversal a les situacions de vulnerabilitat

Assolir la millora dels habitatges a través de la rehabilitació

Marc normatiu:

Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecaria.


Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge




Decret 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges, mitjançant les inspeccions tècniques i el llibre de l’edifici.

Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística.

Beneficiaris:

Persones propietàries d’edificis d’habitatges amb necessitats de rehabilitació.

Població demandant de d’habitatge social.

EXECUCIÓ

Calendari:

2020.




35.270 € per any, sent un total de 176.350 € durant el període 2020‐2024.

Gestió:

Programa de llicències.


Compliment de la llei 1/2015

194


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

4. Implementar polítiques per a la rehabilitació i la millora de la qualitat del parc d'habitatge existent

R1 Elaboració d'un estudi sobre la necess i tat de rehabi l i tació i el perfi l dels res idents

R2 Gestió i tramitació dels ajuts a l a rehabi l i tació de l a General i tat

R3 Ajuts municipa ls a l a rehabi l i tació

R4 Ajuts municipa ls a l a insta l ∙l ació d'ascensors en edificis de PB+3 o més

R5 Establ i r cri teris a les bases d'adjudicació dels ajuts municipa ls

R6 Elaboració d'una ordenança per a fomentar la rehabi l i tació d'habi tatge

R7 Ajuts a l a rehabi l i tació per a la cess ió d'habi tatges a la borsa de l loguer

R8 Rehabi l i tació del parc públ ic d'habi tatges exis tents per fomentar l 'habitatge assequible 18

R9 Del imitació d'àrees de conservaciò i rehabi l i tació

R10Dotar de recursos de discipl ina urbanística per garanti r l 'acompl iment de la norma en matèria

de conservació, manteniment i rehabi l i tació d'habi tatges

Programació

300 300 300 300 300 300


4. Implementar polítiques per a la rehabilitació i la millora de la qualitat del parc d'habitatge existent

Nombre d'habitatges rehabilitats a partir d'ajuts 1.800

195

2.5 Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge

El Pla proposa mantenir i incrementar els serveis municipals actuals en matèria d'habitatge i

dotar‐los d'una major i millor estructura que permeti una gestió més transversal així com de

recursos humans i econòmics.

S1. Gestió del registre municipal de sol∙licitants d'habitatge protegit

S2. Gestió de la borsa social de lloguer

S3. Millora de la gestió de la gestió dels habitatges protegits i seguiment de les famílies

S4. Disposar d'un observatori d’habitatge

S5. Modificació i millora de l’estructura organitzativa per a la gestió d’habitatge i ampliació

dels recursos municipals humans i econòmics per a les polítiques d’habitatge

S6. Creació d’una eina de sistematització de la informació

S7. Creació d’una comissió de seguiment pel desenvolupament del PLH

S8. Formulació de la Taula de participació pel desenvolupament del PLH

S9. Formació continuada al personal tècnic municipals en matèria d'habitatge

196


actuació S1. GESTIÓ DEL REGISTRE MUNICIPAL DE SOL∙LICITANTS D’HABITATGE PROTEGIT

camp S. MILLORAR ELS SERVEIS ORDINARIS MUNICIPALS EN HABITATGE

DESCRIPCIÓ

Contingut:

El registre de sol∙licitants d’habitatge protegit de Catalunya (RSHPOC) es concep com un conjunt de bases de dades integrades de caràcter permanent en la que hi figuren inscrites totes les persones sol∙licitants d’HPO de Catalunya. La creació del RSHPOC s’acompanya d’una nova regulació dels procediments d’adjudicació dels HPO a Catalunya, on destaca l’obligació de tota persona que opti a accedir a un HPO (ja sigui de promoció pública o privada) d’estar inscrita en aquest registre. La inscripció en el registre és un requisit imprescindible per a ser adjudicatari d’un habitatge protegit, tot i que queden fora d’aquest criteri els habitatges per a situacions d’emergència social així com cessions d’HPO a entitats sense ànim de lucre que sol∙licitin un HPO per a destinar‐lo a fer front a situacions d’emergència en l’àmbit d’assistència i benestar social. El RSHPOC permet doncs:

Disposar d’informació actualitzada sobre el nombre, el perfil i la distribució territorial dels/de les sol∙licitants d’HPO.

Oferir als/a les sol∙licitants informació sobre l’oferta d’HPO ja sigui de promoció pública o privada.

Establir un procediment operatiu i transparent de gestió i control de l’adjudicació dels HPO. El registre de sol∙licitants a Sabadell el gestiona l’Oficina Local d’Habitatge i realitza les tasques d'inscripció, actualització i cancel∙lació de les dades dels/de les sol∙licitants del municipi i es troba vinculat al Contracte‐Programa. El juny del 2018 constaven 1.618 persones inscrites al Registre de sol∙licitants de Sabadell. Objectius:

Foment de l’accés assequible a l’habitatge.

Promoure la transparència de la gestió d’aquesta tipologia d’habitatge.

Mantenir una base operativa per a l’adjudicació d’HPO.

Disposar d’informació actualitzada sobre el volum i el perfil de persones sol∙licitants.

Marc normatiu:

Art.92‐97 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Decret 106/2009, de 19 de maig, pel qual es regulen el Registre de Sol∙licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya i els procediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial.


Beneficiaris:

Sol∙licitants d’habitatge amb protecció oficial.

Promotors d’habitatge amb protecció oficial al municipi.

EXECUCIÓ

Calendari:

En funcionament i amb caràcter indefinit. Fonts de finançament:

Ajuntament de Sabadell i Generalitat. Estimació econòmica:

Inclòs dins del contracte‐programa, actuació M1Gestió:

VIMUSA. Indicadors de resultat:

Nombre d’altes i baixes al registre.


197


actuació S2. GESTIÓ DE LA BORSA SOCIAL DE LLOGUER


DESCRIPCIÓ

Contingut:

L’Oficina Local d’Habitatge disposa del servei de la Borsa Municipal d’Habitatge. Aquesta actuació proposa donar continuïtat i reforçar aquest servei el qual ofereix el següents productes:

Mediació pública en el mercat de lloguer privat per incrementar l’oferta de lloguer assequible, mediant entre persones propietàries (garanties de pagament i rescabalament de danys) i llogaters amb ingressos baixos (garanties de lloguer just):

- Gestió de la Base de dades de llogaters potencials. - Localització i captació d’habitatges per lloguer. - Elaboració d’inventaris, de contractes i subscripció de pòlisses. - Seguiment de la relació arrendatícia i resolució d’incidències.

Dins d’aquesta borsa s’ofereixen dos tipus de programa de lloguer:

Mediació: els llogaters disposen els seus habitatges amb un lloguer com a mínim del 20% per sota del mercat i com a màxim el preu d’habitatge protegit segons la normativa vigent.

Masoveria urbana: cessió d’un habitatge a canvi de que el llogater assumeixi les obres de rehabilitació i manteniment en comptes del pagament del lloguer (mirar fitxa R.4 Foment de la masoveria urbana).

Es planteja com a objectiu l'adquisició d’un total de 90 habitatges de mediació i 9 de masoveria urbana durant el període 2019‐2024, donant 15 habitatges anuals. Es troba vinculat parcialment al Contracte‐Programa. Objectius:

Foment de l’accés assequible a l’habitatge.


Optimització de l’ocupació del parc vacant.

Promoció del manteniment i la rehabilitació. Marc normatiu:

Art.69,70 i 72 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Llei 29/1994, d’Arrendaments urbans.


Real Decreto 106/2018, de 9 de marzo, por el que se regula el Plan Estatal de Vivienda 2018‐2021. Beneficiaris:

Persones propietàries d’habitatges que els ofereixin a un lloguer per sota el mercat.

Persones propietàries lliures desocupats.

Demandants d’habitatges amb lloguer assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

Ja iniciat i amb caràcter indefinit. Fonts de finançament:


Ajuts de la Generalitat per a la captació d’habitatges per a la borsa de lloguer social i ajuts al seguiment de la mediació del lloguer.




Nombre de contractes anuals.

Nombre d’habitatges llogats i llars beneficiades.

Nombre d’habitatges rehabilitats a partir de masoveria urbana.

198


actuació S3. MILLORA DE LA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DELS HABITATGES PROTEGITS I SEGUIMENT

DE LES FAMÍLIES


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Gestió i control dels habitatges de protecció oficial que formen part de la Borsa Municipal de d’Habitatge i el PMSH. Aquest seguiment de les propietats es realitzarà de forma bianual, revisant les condicions tants dels immobles com de les condicions economico‐socials de les llars que ocupen aquests habitatges. D’aquesta manera es vol garantir l’ús adequat dels habitatges i un seguiment òptim de les persones inquilines. Es troba vinculat parcialment al Contracte‐Programa. Objectius:

Fomentar el manteniment i conservació del parc d’habitatges de protecció oficial.

Disposar d’informació actualitzada de les condicions de les persones inquilines.

Donar resposta a les necessitats d’habitatge. Marc normatiu:

‐ Beneficiaris:

Els demandants d’habitatge protegit.

EXECUCIÓ

Calendari:

Implantació al 2020 amb seguiment al llarg de tot el PLH.


Ajuntament de Sabadell. Estimació econòmica:



Nombre de llars ateses.

Nombre de persones beneficiades.

199


actuació S4. DISPOSAR D'UN OBSERVATORI D'HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Creació d’un observatori local d’habitatge dirigit a la producció, gestió i difusió d’informació i coneixement en

relació a l’habitatge amb la finalitat de satisfer les necessitats de l’ens local en els processos de disseny,

implementació i avaluació de la seva política d’habitatge.

L’observatori estarà constituït per sistemes d’informació propis i, alhora, podrà coordinar‐se amb altres

observatoris ja existents com per exemple l’Observatori Local d’Habitatge de la Diputació de Barcelona, de l’Àrea

Metropolitana de Barcelona o la Generalitat de Catalunya.

Objectius:

Produir, gestionar i difondre permanentment informació vinculada a l’habitatge.

Afavorir la reflexió i els processos de disseny, implantació, seguiment i avaluació de les polítiques locals d’habitatge.

Posar a disposició dels agents implicats tota la informació i el coneixement necessari per a la presa de decisions informada en matèria d’habitatge.

Optimitzar els recursos existents en matèria d’habitatge.

Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:

Personal polític i tècnic de l’ens local.

Ciutadania en general que requereix informació sobre la situació i evolució del mercat immobiliari en el municipi.

EXECUCIÓ

Calendari:

2020 ‐ 2024




10.000 € per any, sent un total de 50.000 €.

Gestió:

Servei d’Habitatge, VIMUSA i Observatori de l’economia local


Creació de l’Observatori Local d’Habitatge.

200


actuació

S5. MODIFICACIÓ I MILLORA DE L’ESTRUCTURA ORGANITZATIVA PER A LA GESTIÓ

D’HABITATGE I AMPLIACIÓ DELS RECURSOS MUNICIPALS HUMANS I ECONÒMICS PER A

POLÍTIQUES D'HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Donada la rellevància del tema de l’habitatge i alhora la necessària transversalitat dels diferents departaments de l’Ajuntament, es proposa revisar l’estructura organitzativa i adaptar les funcions de les persones relacionades amb el tema de l’habitatge per a una correcta gestió dels habitatges i de les futures actuacions que es derivin del Pla. Concretament es proposa treballar per processos. Es tracta d’una intervenció indirecta de tipus organitzatiu dels serveis municipals per tal de millorar l’estructura, el funcionament i el pressupost de l’Ajuntament per fer front a les totes les actuacions en relació amb l’habitatge, ja siguin de l’àmbit de planejament, gestió de patrimoni municipal del sòl i habitatge, promoció, rehabilitació o accés i ús adequat dels habitatges. Disposar dels instruments de gestió, execució, implantació i difusió necessaris i adequats per desplegar i desenvolupar el PLH.

Objectius:

Incrementar progressivament els recursos humans destinats a polítiques d’habitatge, per consolidar els serveis.

Adequar l’estructura municipal a les tasques que cal dur a terme a fi de facilitar l’acció pública en matèria d’habitatge en els aspectes tècnics i polítics.

Millorar la coordinació de tots els serveis àrees de l’Ajuntament amb competències directes o indirectes en matèria d’habitatge.

Millorar la coordinació amb altres administracions i òrgans competents en matèria d’habitatge.

Adequar els recursos municipals a les tasques que cal dur a terme. Marc normatiu:

Llei estatal 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases del règim local.

Llei estatal 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernització del Govern Local.

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Títol 6 “Formes de gestió dels serveis públics locals” del decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals.

Beneficiaris:

Treballadors de l'ens local Ciutadania en general

EXECUCIÓ

Calendari:

A iniciar a partir de l’any 2019.Fonts de finançament:



840.000 € Gestió:

VIMUSA, Servei d’Habitatge i Acció Social. Indicadors de resultat:

Millora de la coordinació entre sectors.

Millora en l’obtenció de la informació.

Millora en la detecció de necessitats i en la resolució de les problemàtiques d’habitatges.

201


actuació S6. CREACIÓ D’UNA EINA DE SISTEMATIZACIÓ DE LA INFORMACIÓ


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Creació d’una eina de sistematització de dades per a la gestió, visualització i utilització de les dades vinculades amb habitatge (derivades de fonts estadístiques, registres administratius municipals, d’elaboració pròpia a partir d’enquestes i estudis, etc. ) per part dels serveis municipals. Aquest sistema, integraria el conjunt d’informació que es va general sobre els diferents àmbits relacionats amb l’habitatge (planejament, rehabilitació, mobilització del parc vacant, etc.).

Objectius:

Treballar de manera transversal i coordinada en matèria d’habitatge.

Agilitzar la tramitació, gestió i consulta de dades per part de l’Ajuntament.

Optimització del recursos existents en matèria d’habitatge.

Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:

Personal polític i tècnic de l’ens local.


EXECUCIÓ

Calendari:

A implantar a partir del 2020 i amb caràcter indefinit.




10.000€

Gestió:

Servei d’Habitatge, VIMUSA i Observatori Local.


Posada en funcionament de l'eina.

202


actuació S7. CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ DE SEGUIMENT PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLH


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Creació d’una comissió tècnica consultiva, integrada per responsables polítics de les àrees implicades i pel personal tècnic municipal i de VIMUSA responsable de les actuacions, que vetlli per al compliment de les previsions del PLHs i de l’encaix de les previsions d’habitatge amb el desenvolupament urbanístic del municipi, amb l’objectiu de:

Fer un seguiment de l’estat de les actuacions previstes al PLH.

Compartir informació sobre el treball realitzat a altres departaments on es desenvolupen transversalment les mateixes actuacions. Deixar oberta l’assistència a altres regidories a l’hora de tractar temes específics.

Coordinar les actuacions per a que es duguin a bon terme.

Objectius:

Treballar de manera transversal i coordinada en matèria d’habitatge.

Implicar a diferents col∙lectius en el desenvolupament del PLH.

Optimitzar la informació entre els agents implicats en el PLH.

Garantir la transparència en la gestió de les polítiques locals d’habitatge.

Marc normatiu:

Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya.

Reglament Orgànic Municipal.

Beneficiaris:

Personal de l’ens local.


EXECUCIÓ

Calendari:

Implantació al 2019 amb seguiment al llarg de tot el PLH.


Despeses internalitzables dins de les despeses municipals.


No requereix cap despesa econòmica.

Gestió:



Nombre de reunions de seguiment realitzades.

Informes de resultats presentats.

203


actuació S8. FORMULACIÓ DE LA TAULA DE PARTICIPACIÓ PEL DESENVOLUPAMENT DEL PLH


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Creació d’un òrgan de seguiment del PLH com a òrgan de participació ciutadana en matèria d’habitatge que vetlli per la implementació de les actuacions previstes i en garanteixi la qualitat en el seu desenvolupament. L’òrgan estarà integrat per membres de l’equip de govern i de l’oposició, membres d’institucions i organitzacions que treballen a la ciutat en la promoció i el finançament d’habitatges, de col∙legis i associacions professionals, d’associacions veïnals o d’entitats socials que promouen el dret a un habitatge digne. Les funcions de la Comissió de Seguiment serien:

Seguiment del Pla i de les actuacions previstes.

Vetllar pel compliment de les propostes del Pla.

Mantenir la coherència global del Pla. Es contempla incorporar la participació ciutadana a través d’altres espais i moments de caire informatiu oberts a tota la població garantint la informació sobre les actuacions lligades al PLH. Pel que fa la difusió, es donarà a conèixer l’execució del Pla així com les actuacions desenvolupades a través dels mitjans de comunicació locals (web de l’Ajuntament, butlletí municipal).

Objectius:

Implicar la ciutadania en les polítiques d’habitatge.

Consensuar amb els principals agents relacionats amb l’habitatge les actuacions del PLH.

Donar veu a les diferents necessitats i posicionaments a l’entorn de l’habitatge.

Potenciar i millorar la coordinació entre les diferents àrees municipals relacionades sectorialment amb polítiques d’habitatge (treball transversal).

Potenciar i millorar la concertació entre els operadors públics i privats que, d’alguna manera, participen en les polítiques d’habitatge.

Marc normatiu:



Beneficiaris:


EXECUCIÓ

Calendari:

Al llarg de tot del PLH.





Gestió:

Servei d’Habitatge i Participació.


Nombre de Taules realitzades.

Nombre d'informes elaborats.

204


actuació S9. FORMACIÓ CONTINUADA AL PERSONAL TÈCNIC MUNICIPAL EN MATÈRIA D'HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Es proposa la formació, de forma continuada, del personal tècnic municipal en matèria legal o altres aspectes

relacionats amb les polítiques d’habitatge. Seria interessant poder disposar de convenis amb entitats/ organismes

per poder accedir a aquesta formació en un període breu des de l’aprovació / aparició de noves situacions

vinculades a l’habitatge.

Objectius:

Millorar el servei ofert a la ciutadania.

Optimitzar la informació existent en matèria d’habitatge.

Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:

Personal tècnic municipal.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019 de forma indefinida.


Ajuntament de Sabadell / altres administracions.



Gestió:

Recursos Humans.


Nombre d’hores realitzades.

205


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

5. Consolidar i millorar els serveis ordinaris municipals en matèria d'habitatge

S1 Gestió dels registre municipa l de sol ∙l i ci tants d'habitatge protegi t

S2 Gestió de l a borsa socia l de l loguer 15 15 15 15 15 15

S3 Mi l lora de la gestió dels habi tatges protegi ts i seguiment de les famíl ies

S4 Disposar d'un observatori d'habi tatge

S5Modi ficació i mil lora de l 'es tructura organitzativa per a l a gestió d'habi tatge i ampl iació dels

recursos municipa ls humans i econòmics per a pol ítiques d'habitatge

S6 Creació d'una eina de s is temati tzació de l a informació

S7 Creació d'una comiss ió de seguiment pel desenvolupament del PLH

S8 Formulació de l a Taula de participació pel desenvolupament del PLH

S9 Formació continuada a l persona l tècnic municipa l en matèria d'habi tatge

Programació



Increment de pisos a la borsa de lloguer per mediació

Increment de pisos a la borsa de lloguer per masoveria urbana

206

2.6 Promoure altres models d’accés a l’habitatge

L'aparició de noves formes de tinença i models d'accés a l'habitatge per superar la dualitat

lloguer‐propietat i que generin solucions col∙lectives que superin la dimensió individual i

incideixin en la transformació social. Es considera prioritari promoure aquestes noves fórmules

que consideren l'habitatge com un bé d’ús i no d’inversió i aporten valors com la

corresponsabilitat, l’ajuda mútua, la producció col∙lectiva, l’afavoriment de nous models de

convivència, l’estabilitat, etc., a un cost d’accés inferior a la compra en el mercat lliure.

A1. Desenvolupar polítiques que fomentin l'ús d'habitatge compartit

A2. Desenvolupar polítiques que fomentin l'habitatge cooperatiu com a model d’accés a

l’habitatge

A3. Desenvolupar polítiques que fomentin la masoveria urbana

A4. Estudi sobre la viabilitat de les tinences intermèdies

207


actuació A1. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN LÚS

D'HABITATGE COMPARTIT


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Creació i/o gestió d’una borsa d’ofertes i demandes que posa en contacte persones que volen llogar una habitació i persones propietàries que volen llogar parcialment el seu habitatge pel foment del lloguer assequible. A més a més, es pretén fomentar aquestes noves fórmules d’habitatge compartit en el propi parc públic. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge o la creació d’una aplicació web.

Objectius:

Fomentar l’accés assequible a l’habitatge.

Estimular el mercat de lloguer, l’ocupació del parc vacant.

Complementàriament, fomentar la millora i manteniment del parc residencial.

Marc normatiu:


Beneficiaris:

Població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.

Persones propietàries particulars d’habitatges desocupats o amb possibilitat de ser ocupats per més persones.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019.




2.000 € a l’any 2019, i els restants 5.000 €, sent un total de 27.000 €.

Gestió:



Nombre de consultes ateses

Nombre d’habitatges mobilitzats per un lloguer

% de gent beneficiada

208


actuació A2. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN L'HABITATGE

COOPERATIU COM A MODEL D'ACCÉS A L'HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Les cooperatives d’habitatge, són una nova forma alternativa d’accés a l’habitatge, en les quals els seus membres gaudeixen d’un dret d’ús a través del pagament d’una quota d’entrada i d’un lloguer assequible i vinculat a l’adquisició i construcció (si s’escau), a més de participar del manteniment i funcionament de la cooperativa. Es pretén el foment de polítiques, a partir de cessió o de constitució d’un dret de superfície per a la promoció d’habitatge per cooperatives en règim de cessió d’ús, ja sigui mitjançant la construcció d’habitatges de nova planta o, la rehabilitació o adequació d’edificis d’habitatges o d’habitatges o edificis municipals buits i en mal estat. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge. Aquesta actuació està vinculada a la H4.

Objectius:

Augmentar l’oferta residencial a preu assequible.

Estimular el lloguer a llarg termini.

Fomentar la millora i manteniment del parc residencial.

Incidir a la baixa en els preus del mercat lliure d’habitatge.

Fomentar la diversificació de les formes de promoció i gestió dels habitatges.

Marc normatiu:

Art.3 i 42 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.165‐171 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme.


Igualment, les promocions hauran de complir les determinacions legals de la normativa vigent referida a les condicions de l’edificació, de l’habitabilitat dels habitatges, etc.

Beneficiaris:

Els demandants d’altres formes d'habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019.




Dins de l’actuació U10.

Gestió:



Nombre d’accions de difusió i nous models.

Nombre de reunions amb cooperatives i altres agents.

Nombre d’habitatges construïts sota nous tipus de tinença.

209


actuació A3. DESENVOLUPAR POLÍTIQUES QUE FOMENTIN LA

MASOVERIA URBANA


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Mediació entre persones propietàries d’immobles (edificis d’habitatges i habitatges) buits i amb necessitats de rehabilitació i població demandant d’habitatge, per tal de promoure els contractes de masoveria urbana per mitjà dels quals, el propietari cedeix l’ús pel termini que s’acordi, i a canvi els cessionaris/ masovers n’assumeixen les obres de rehabilitació i manteniment. Aquesta figura de la rehabilitació per renda també està recollida en la Llei d’arrendaments urbans (art.17.5), que permet que les parts acordin en els contractes, durant un termini determinat, que es pugui substituir totalment o parcialment el pagament de la renda pel compromís de l’arrendatària de reformar o rehabilitar l’immoble en els terminis i condicions pactades. Aquest programa ja s’ha iniciat a Sabadell per part de VIMUSA i es troba vinculat parcialment al contracte programa, tot i així caldria impulsar l’actuació per a obtenir nous habitatges disponibles i persones propietàries i persones inquilines interessats. També es crearan espais de debat sobre els nous models d'accés a l'habitatge. S’obtindrien uns 9 habitatges per a lloguer en masoveria urbana.

Objectius:

Fomentar el manteniment i la rehabilitació dels edificis i habitatges dels municipis.


Donar respostes alternatives a les necessitats d’habitatge a la població.

Marc normatiu:

42.3 de la llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Art.17.5 de la llei 29/1994, de 24 de novembre, d’arrendaments urbans.

Art.4.4 del reial decret legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel que s’aprova el text refós de la Llei del sòl i rehabilitació urbana.

Disposició final setena de la llei 2/2007, del 15 de febrer, del llibre sisè del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les obligacions i els contractes, i de modificació dels llibres primer, segon, tercer, quart i cinquè.

Beneficiaris:

Persones propietàries d’immobles buits amb necessitats de rehabilitació i població amb problemes d’accés a un habitatge en condicions assequibles.

EXECUCIÓ

Calendari:





Dins del contracte programa.

Gestió:

VIMUSA.


Nombre d’immobles obtinguts / persones propietàries beneficiats


Nombre de contractes de masoveria urbana signats.

Temps mitjà de vigència del contracte de masoveria urbana.

210


actuació A4. ESTUDI SOBRE LA VIABILITAT DE LES TINÈNCES

INTERMÈDIES


DESCRIPCIÓ

Contingut:

La proposta vol portar a terme un estudi de viabilitat de les tinences intermèdies al municipi de Sabadell. Donada la investigació de la Càtedra d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili liderades pel director Sergio Nasarre, les tinences intermèdies va ser incorporades al Codi Civil Català. Aquestes forma de tinença van més enllà de la dicotomia propietat – lloguer. Aquestes tinences són la propietat temporal i la propietat compartida. Ambdós conceptes suposen garantir l’accés a l’habitatge a aquelles persones les quals no volen endeutar‐se per damunt de les seves possibilitats ni volen pagar un lloguer sigui per inestabilitat temporal, dificultat de realització d’obres, etc. En el cas de propietat compartida funciona a partir de dues persones propietàries, un de material (que disposa d’una part de la quota i de l’usdefruit de l’immoble) i un altre de forma (que disposa la quota restant). Amb el temps el propietari material adquirirà progressivament les quotes del propietari formal fins a assolir totes les quotes i sol∙licitar‐ne l’adjudicació del bé. És una forma d’obtenir l’immoble de forma progressiva. La propietat temporal, en canvi, permet disposar al titular de l’immoble com si es tractés del propietari ordinari i gaudir de les condicions del dret de prioritat.

Objectius:


Donar respostes alternatives a les necessitats d’habitatge a la població.

Marc normatiu:

Llei 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya.

Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.


Beneficiaris:

Els demandants d'habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

2021


Generalitat de Catalunya.


A determinar.

Gestió:



Nombre d’immobles obtinguts en propietat compartida.

Nombre d’immobles obtinguts en propietat temporal.

211


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

6. Promoure altres models d'accés a l'habitatge

A1 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'ús d'habitatge comparti t

A2 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'habi tatge cooperatiu com a model d'accés a

A3 Desenvolupar pol ítiques que fomentin la masoveria urbana 1 1 1 2 2 2

A4 Estudi sobre la viabi l i tat de les tinences intermèdies

Programació

212

2.7 Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques

Actualment les competències en matèria d’habitatge recauen en l’administració autonòmica i

estatal, quan en realitat qui suporta la major càrrega pel que fa a actuacions i serveis

relacionats amb l’habitatge és l’administració local.

Es fa necessari per tant revisar aquesta distribució de competències i per tant del seu

finançament, per tal de que s’ajustin més a la realitat actual dels municipis i permetin als

Ajuntaments dotar‐se de més recursos i instruments per actuar en aquest sentit.

J1. Instar a la Generalitat en noves mesures en matèria d'habitatge

J2. Instar a l'Estat Espanyol i la Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge

J3. Coordinar les accions que superin els límits administratius

J4. Promoure espais de coordinació amb els municipis de la conurbació del Vallès per les

reserves de PMSH, la regulació de lloguer i les àrees de tanteig i retracte.

213


actuació J1. INSTAR A LA GENERALITAT EN NOVES MESURES EN MATÈRIA D'HABITATGE

camp J. COORDINAR PROPOSTES ENTRE ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

DESCRIPCIÓ

Contingut:

Instar a la Generalitat en mesures per obtenir més pressupostos en matèria d’habitatge, per a aconseguir: ‐ La millora de les competències locals. ‐ El control dels preus del mercat d'habitatge: estudiar les vies i mecanismes per poder controlar els preus

del mercat de l’habitatge, amb la creació d'un consell municipal de regulació dels preus o altres instruments que jurídicament s’estimin viables.

‐ L’increment del sòl/parc públic amb la possibilitat d’expropiació definitiva. Existeixen diversos mecanismes que permeten amb la legislació actual l’expropiació per increment del sòl públic per poder‐lo destinar a habitatge, com ara la seva qualificació com a sistema d’habitatge dotacional o bé el Registre de solars sense edificar. En el cas d’expropiació d’habitatges desocupats, la Llei del dret a l’habitatge en preveu només l’expropiació de l’usdefruit, i les posteriors Llei 3/2016 i DL 1/2015 només l’expropiació temporal.

‐ La modificació de la Llei d’urbanisme per la possibilitat de qualificar el sòl de lloguer. ‐ Modificació de la Llei d'arrendaments urbans de Catalunya. ‐ Buscar ajuts públics per a la realització de les ITE.

‐ Increment del pressupost. Dotació econòmica del PTSH. ‐ Evitar la venda de sòl públic

Objectius:

Obtenció de recursos, competències en matèria d’habitatge.

Regulació des d'un marc més ampli (garantir un marc global).

Canvis en el model legislatiu.

Canvi de model econòmic.

Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:

Els demandants d'habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019





Gestió:

Regidoria d’Habitatge.


Noves mesures obtingudes.

Pressupost obtingut per a matèries d’habitatge.

214


actuació J2. INSTAR A L'ESTAT ESPANYOL I A LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA EN

MATÈRIA D'HABITATGE


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Instar a la Diputació de Barcelona i a l’Estat Espanyol en mesures per obtenir més pressupostos en matèria d’habitatge, per a aconseguir:

‐ La millora de les competències locals. ‐ El control dels preus del mercat d'habitatge. ‐ L’increment del sòl/parc públic amb la possibilitat d’expropiació definitiva. Existeixen diversos mecanismes

que permeten amb la legislació actual l’expropiació per increment del sòl públic per poder‐lo destinar a habitatge, com ara la seva qualificació com a sistema d’habitatge dotacional o bé el Registre de solars sense edificar.

‐ Buscar ajuts públics per a la realització de les ITE. ‐ Evitar la venda de sòl públic.

Objectius:

Obtenció de pressupost per a matèria d’habitatge.

Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:

Els demandants d’habitatge assequible.

EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019.





Gestió:



Noves mesures obtingudes.

Pressupost obtingut per a matèries d’habitatge.

215


actuació J3. COORDINAR LES ACCIONS QUE SUPERIN ELS LÍMITS ADMINISTRATIUS


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Consolidar o crear espais de relació de les entitats socials, acció social i les diferents administracions involucrades, més enllà de la local.

Objectius:

Procurar actuacions en matèria d'habitatge que es coordinin entre els diferents municipis per establir una estratègia conjunta territorial a nivell de territori català.

Potenciar i millorar la coordinació interna, interadministrativa i externa.


Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:


EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019.





Gestió:




Nombre d’incidències resoltes.

216


actuació J4. PROPOMURE ELS ESPAIS DE COORDINACIÓ AMB ELS MUNICIPIS DE LA

CONURBACIÓ DEL VALLÈS.


DESCRIPCIÓ

Contingut:

Proposta que busca la coordinació entre els municipis del Vallès per a gestionar mesures en matèria d’habitatge entre municipis com per exemple les reserves del Patrimoni Municipal del Sòl i Habitatge, la regulació del lloguer del municipis veïns o la regulació d’àrees de tanteig i retracte.

Objectius:

Potenciar i millorar la coordinació interna, interadministrativa i externa.


Marc normatiu:

‐

Beneficiaris:


EXECUCIÓ

Calendari:

A partir del 2019.





Gestió:




Nombre d’incidències resoltes.

217


Tipus d'actuació

2019 2020 2021 2022 2023 2024

7. Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques

J1 Instar a la Generalitat en noves mesures en matèria d'habitatge

J2 Instar a la l'Estat Espanyol i la Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge

J3 Coordinar les accions que superin els límits administratius

J4 Promoure espais de coordinació amb els municipis de la conurbació del Vallès

Programació

218

3 RESUM ECONÒMIC I CALENDARI

A continuació es defineix el calendari orientatiu d'execució de les diferents actuacions així com l'estimació econòmica del conjunt de les accions en el període de 6 anys del Pla local d'habitatge. L'estimació de costos és el corresponent

a la implantació de les propostes del programa d'actuació, feta a partir de preus globals, que només en la fase d'execució del pla podrà assolir el nivell d'afinament suficient per poder‐se incorporar com a previsió pressupostària en els

pressupostos anuals de l'Ajuntament. Tan sols l'exercici 2019 es correspon amb els pressupostos aprovats a data d'avui.

Tipus d'actuació

U1 Estudi per a l a definició del model de ciutat pel que fa a l 'habi tatge Ingressos + ‐ + ‐

Despeses ‐ 80.000,00 ‐ 80.000,00

TOTAL 80.000,00 80.000,00

U2 Revis ió del planejament. Redacció del nou POUM. Ingressos + + ‐ + ‐ + ‐ + ‐

Despeses ‐ ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00 ‐ 100.000,00

TOTAL 100.000,00 100.000,00 100.000,00 100.000,00

U3 Redactar una nova Ordenança d'edifi cació Ingressos + ‐

Despeses ‐ 15.000,00

TOTAL 15.000,00

U4 Desenvolupament dels sectors existents Ingressos +

* A càrrec dels propietaris dels sectors Despeses ‐

TOTAL

U5 Modificació de planejament per a generar noves reserves d'HPO en sòl urbà Ingressos + ‐ + ‐

Despeses ‐ 15.000,00 ‐ 15.000,00

TOTAL 15.000,00 15.000,00

U6 Ingressos +

Despeses ‐

* En funció del resul tat de l 'actuació U1 TOTAL

U7 Modificació de planejament per incrementar les reserves d'habitatge dotacional Ingressos + + ‐

Despeses ‐ ‐ 30.000,00

TOTAL 30.000,00

U8 Definició de l a ciutat com àrea de tanteig i retracte, amb determinació de zones preferents Ingressos + ‐


TOTAL 15.000,00

U9 Ingressos + ‐


TOTAL 15.000,00

U10 Estudi per a l a previs ió de sòl per a cooperatives d'habitatges Ingressos + ‐


TOTAL 15.000,00

U11 Seguiment dels habi tatges turís ti cs Ingressos + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐

*Recursos humans interns dins del Capítol I Despeses ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00 ‐ 1.000,00

TOTAL 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00 1.000,00

U12 Gestió del patrimoni municipa l del sòl i l 'habi tatge Ingressos + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐ + ‐

*Recursos humans interns dins del Capítol I Despeses ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00 ‐ 2.000,00

TOTAL 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00 2.000,00

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 113.000,00 173.000,00 103.000,00 103.000,00 103.000,00 103.000,00 698.000,00

Programació


2019, Any 1

Modificació de planejament per mil lorar aspectes relacionats amb la reuti l i tzació dels

edi fi ci s existents

2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5 2024. Any 6

Elaborar un estudi per evi tar les actuacions sobre l 'edi fi cació que comportin un increment

del preu dels habi tatges en determinades zones de la ciutat i l a modificació de la seva

estructura socia l

219

Tipus d'actuació


M1 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 1.477.242,00 1.717.307,00 1.722.188,00 1.777.491,00 1.834.701,00 1.893.818,00

TOTAL 1.477.242,00 1.717.307,00 1.722.188,00 1.777.491,00 1.834.701,00 1.893.818,00

M2 Servei Habitadeute Ingressos +

*Recursos interns dins del Capítol I Despeses ‐

TOTAL

M3 Servei de suport a comunitats desestructurades Ingressos +


TOTAL

M4 Programa d'intervenció en s i tuacions d'ocupació i rregular Ingressos +


TOTAL

M5 Atenció i acompanyament a les s i tuacions d'infrahabitatge o sobreocupació Ingressos +

*Previs ta a l 'actuació M4 Despeses ‐

TOTAL

M6 Ingressos + ‐


TOTAL 15.000,00

M7 Implementació de l 'oficina municipal d'atenció als drets energètics (OFIMADE) Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00

TOTAL 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00 240.000,00

M8 Ingressos +

Despeses ‐

*Recursos interns dins del Capítol I TOTAL

M9 Creació d'un equipament per s i tuacions d'exclus ió res idencia l Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

*l 'import de l 'any 2019 està subjecte a l a incorporació de superàvit per l 'execici de 2019 Despeses ‐ 250.000,00 870.000,00 2.370.000,00 5.870.000,00 1.000.000,00

TOTAL 250.000,00 870.000,00 2.370.000,00 5.870.000,00 1.000.000,00

M10 Ingressos + ‐ ‐

Despeses ‐ 88.666,00 152.000,00

*l 'import de l 'any 2019 està subjecte a l a incorporació de superàvit per l 'execici de 2019 TOTAL 88.666,00 152.000,00

M11 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00

TOTAL 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00

M12 Ingressos +

Despeses ‐

* Pisos obtinguts pel dret a tanteig i retracte TOTAL

M13 Increment dels recursos destinats a l programa Sabadel l Sostre (SABSO) Ingressos +

* Vinculada a l a subvenció bianual Despeses ‐

TOTAL

M14 Ingressos +

Despeses ‐

*Recursos interns dins del Capítol I TOTAL

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 1.851.178,00 3.029.577,00 4.367.458,00 7.922.761,00 3.109.971,00 2.169.088,00 22.450.033,00

Promoure espa is de convivència tempora l en modal i tat "casa d'acol l ida" per a unitats o

persones en cerca de solució habi taciona l

2024. Any 6

Desenvolupament del Contracte‐Programa amb l 'empresa municipa l d'Habitatge VIMUSA

2019‐2024

Elaboració d'una ordenança per fomentar el l loguer dels habi tatges per sota l 'índex de

referència

Regular l a cess ió d'habi tatge a enti tats del tercer sector que gestionen projectes socia ls

adreçats a persones i col ∙lectius d'a l ta vulnerabi l i tat

Desplegar i ampl iar el programa Hous ing Fi rs t incrementant el nombre d'habitatges que

s 'hi destinen

Consol idar el programa d'equipament d'es tada temporal per a unitats de convivència o

persones amb sortida res idencia l prevista, incrementant l a dotació d'habi tatges i recursos

humans

Elaboració d'un reglament municipa l , a través de l a taula de sensel lari sme, per a la

priori tzació i adscripció a places d'equipaments de convivència tempora ls o fina l i s tes per a

persones soles en s i tuació de sensel lari sme

Programació

2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5

220

Tipus d'actuació

3. Augmentar i regular el parc d'habitatges públic de lloguer

H1 Promoció municipal d'habi tatges de protecció oficia l de l loguer. Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 4.175.055,00 4.175.055,00 7.384.738,50 15.557.021,00 16.424.250,50 8.251.968,00

TOTAL 4.175.055,00 4.175.055,00 7.384.738,50 15.557.021,00 16.424.250,50 8.251.968,00

H2 Promoció d'habi tatge de protecció oficia l per part de VIMUSA Ingressos + ‐

* Despeses a càrrec de VIMUSA Despeses ‐ 15.638.171,00

TOTAL 15.638.171,00

H3 Promoció d'habi tage de promoció oficia l d'al tres administracions Ingressos +

* Despeses a càrrec d'a l tres adminis tracions Despeses ‐

TOTAL

H4 Promoció d'habi tatge assequible sota noves formes de gestió i tinença Ingressos +

* Despeses a càrrec de cooperatives i en funció de cada promoció Despeses ‐

TOTAL

H5 Promoció d'habi tatge dotaciona l Ingressos +

* A càrrec de l 'Agència de l 'Habi tatge de Catalunya Despeses ‐

TOTAL

H6 Promoció d'una res idència públ ica per a la gent gran Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 500.000,00 2.000.000,00 5.500.000,00 1.000.000,00

TOTAL 500.000,00 2.000.000,00 5.500.000,00 1.000.000,00

H7 Promoció d'habi tatge assequible a parti r de la rehabi l i tació d'edi fici s exis tents Ingressos + ‐

Despeses ‐ 3.500.000,00

TOTAL 3.500.000,00

H8 Elaboració d'un estudi aprofundint sobre habitatges buits a l municipi Ingressos + ‐


TOTAL 25.000,00

H9 Programa de veri fi cació d'habi tatges buits Ingressos +


TOTAL

H10 Programa de captació de d'habi tatges buits Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 5.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00

TOTAL 5.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00

H11 Revisar els cri teri s d'accés a l Parc públ ic: Fer un nou reglament i permanència d'accés a l Ingressos +


TOTAL

H12 Nou reglament d'Habitatge del parc públ ic Ingressos +


TOTAL

H13 Adquis ició per tanteig i retracte Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 6.500.000,00 4.500.000,00 4.600.000,00 4.600.000,00 2.100.000,00 2.100.000,00

TOTAL 6.500.000,00 4.500.000,00 4.600.000,00 4.600.000,00 2.100.000,00 2.100.000,00

H14 Adquis ició directa , del imitant zones preferents Ingressos +

* Part del pressupost de l 'actuació H13 Despeses ‐

TOTAL

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 10.680.055,00 9.210.055,00 17.494.738,50 25.667.021,00 19.534.250,50 26.000.139,00 108.586.259,00

2024. Any 6

Programació


221

Tipus d'actuació

R1 Elaboració d'un estudi sobre l a necess i tat de rehabi l i tació i el perfi l dels res idents Ingressos + ‐


TOTAL 30.000,00

R2 Gestió i acompanyament en la tramitació dels ajuts a l a rehabi l i tació de l a Genera l i tat Ingressos +

* Dins del pressupost de l 'actuació M1 Despeses ‐

TOTAL

R3 Ajuts municipals a l a rehabi l i tació Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00

TOTAL 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00 1.400.000,00

R4 Ajuts municipals a l a ins ta l ∙l ació d'ascensors en edificis de PB+3 o més Ingressos +

* Forma part del pressupost de l 'actuació R3, R7 Despeses ‐

TOTAL

R5 Establ i r cri teri s a les bases d'adjudicació dels ajuts municipa ls Ingressos +

* No requereix cap despesa econòmica Despeses ‐

TOTAL

R6 Elaboració d'una ordenança per a regular la rehabi l i tació d'habitatge Ingressos + ‐


TOTAL 15.000,00

R7 Ajuts a l a rehabi l i tació per a l a cess ió d'habitatges a la borsa de l loguer Ingressos +

* Forma part del pressupost de l 'actuació R3, R4 Despeses ‐

TOTAL

R8 Rehabi l i tació del parc públ ic d'habi tatges exis tents per fomentar l 'habitatge assequible Ingressos + ‐ ‐

Despeses ‐ 1.065.000,00 1.065.000,00

TOTAL 1.065.000,00 1.065.000,00

R9 Del imitació d'àrees de regeneració i renovació urbana Ingressos +


TOTAL

R10 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00

TOTAL 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00 35.270,00

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 2.495.000,00 2.515.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 1.435.270,00 10.751.350,00

2024. Any 6

4. Implementar polítiques per al rehabilitació i millora de la qualitat del parc d'habitatge existent

Dotar de recursos de discipl ina urbanís tica per garanti r l 'acompl iment de la norma en

matèria de conservació, manteniment i rehabi l i tació d'habi tatges

Programació


222

Tipus d'actuació

S1 Gestió del regis tre municipal de sol ∙l i ci tants d'habitatge protegi t Ingressos +


TOTAL

S2 Gestió de la borsa socia l de l loguer Ingressos +


TOTAL

S3 Mil lora de la gestió de la gestió dels habitatges protegi ts i seguiment de les famíl ies Ingressos +


TOTAL

S4 Disposar d'un observatori d'habitatge Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00

TOTAL 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00 10.000,00

S5 Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 60.000,00 120.000,00 180.000,00 210.000,00 270.000,00

TOTAL 60.000,00 120.000,00 180.000,00 210.000,00 270.000,00

S6 Creació d'una eina de s is temati tzació de la informació Ingressos + ‐


TOTAL 10.000,00

S7 Creació d'una comiss ió de seguiment pel desenvolupament del PLH Ingressos +


TOTAL

S8 Formulació de la Taula de participació pel desenvolupament del PLH Ingressos +


TOTAL

S9 Formació continuada al persona l tècnic municipal en matèria d'habitatge Ingressos +


TOTAL

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ ‐ 80.000,00 130.000,00 190.000,00 220.000,00 280.000,00 900.000,00

2024. Any 6


Modificació i mil lora de l 'estructura organitzativa per a la gestió d'habitatge i ampl iació

dels recursos municipa ls humans i econòmics per a les pol ítiques d'habitatge

Programació


223

Tipus d'actuació

A1 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'ús d'habitatge comparti t Ingressos + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

Despeses ‐ 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00

TOTAL 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00

A2 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l 'habi tatge cooperatiu com a model d'accés a

habi tatge Ingressos +

* Dins de l 'actuació U10 Despeses ‐

TOTAL

A3 Desenvolupar pol ítiques que fomentin l a masoveria urbana Ingressos +

* Dins del contracte programa Despeses ‐

TOTAL

A4 Estudi sobre la viabi l i tat de les tinences intermèdies Ingressos +

* A determinar Despeses ‐

TOTAL

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 2.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 5.000,00 27.000,00

J1 Ins tar a l a Genera l i tat en noves mesures en matèria d'habitatge Ingressos

* No requereix cap despesa econòmica Despeses

TOTAL

J2 Ins tar a l 'Es tat Espanyol i l a Diputació de Barcelona en matèria d'habitatge Ingressos


TOTAL

J3 Coordinar les accions que superin els l ímits adminis tratius Ingressos


TOTAL

J4 Ingressos

Despeses

* No requereix cap despesa econòmica TOTAL

TOTAL + ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

PRESSUPOST TOTAL DEL PLH 2019 2020 2021 2022 2023 2024

+ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐ ‐

‐ 15.176.503,00 15.048.172,00 21.470.736,50 33.258.322,00 22.342.761,50 27.927.767,00 135.224.262,00

Programació

2019, Any 1 2020. Any 2 2021. Any 3 2022. Any 4 2023. Any 5 2024. Any 6

7. Elevar i coordinar propostes entre administracions públiques

Promoure espais de coordinació amb els municipi s de la conurbació del Val lès per les

reserves de PMSH, la regulació de l loguer i l es àrees de tanteig i retracte

6. Promoure altres models d'accés a l'habitatge

224

4 EXECUCIÓ DEL PLA

4.1 Gestió

Els òrgans municipals directament implicats en la gestió del PLH que s'encarregaran de fer el

seguiment del desplegament i l'execució de les actuacions són els següents:

Nivell de direcció i supervisió política del Pla. La màxima direcció i supervisió política del PLH correspon al regidor delegat d’Habitatge, que actua en nom de l’Equip de Govern i que elevarà les seves decisions, quan correspongui, a l’Alcaldia o a la Junta de Govern Local.

No obstant, donada la transversalitat del Pla, aquesta funció de direcció i supervisió del

PLH s’exercirà, a la pràctica, a través d’una Comissió Municipal de seguiment del PLH,

integrada pels regidors d’Habitatge, Urbanisme i Acció Social, el gerent de Vimusa, els

responsables del Servei de Territori, Servei d’Acció Social, Servei d’Urbanisme, Servei

d'Habitatge i altres serveis que puntualment es cregui oportú.

Nivell de gestió i seguiment tècnic del Pla amb la finalitat de fer el seguiment del grau d'execució i compliment de les línies programàtiques, objectius i actuacions del pla i de proporcionar al nivell de direcció i seguiment polític els informes i els propostes necessàries per al correcte desenvolupament de les seves funcions.

La direcció/coordinació del PLH correspon al gerent de VIMUSA que, de forma

col∙legiada entre els diferents responsables tècnics, jurídics i de gestió, tenen la

màxima responsabilitat en la gestió executiva del Pla i tindrà associades diferents

tasques orientades a garantir la correcte dinàmica de funcionament del Pla. Aquestes

funcions, entre d’altres, seran:

- Coordinar i prestar suport a l’execució i seguiment de les diferents actuacions que configuren el Pla.

- Elaborar i/o proposar les programacions anuals i els informes periòdics de seguiment i avaluació.

- Proposar els recursos necessaris per a la realització de les activitats previstes.

- Dur a terme el control de la gestió econòmica.

- Comunicar els informes de seguiment al nivell polític i ciutadà implicat en la supervisió del Pla, així com a altres instàncies internes i externes de l’ajuntament.

- Coordinar les actuacions de difusió i promoció del PLH amb els serveis i agents corresponents.

- Gestionar les incidències que es puguin produir durant el procés d’execució del Pla.

- Realitzar funcions de representació davant d’altres administracions en temes relacionats amb el PLH.

VIMUSA té un paper vertebrador dins del procés de gestió i avaluació, exercint les

funcions, d’una banda, d’interrelació entre els òrgans de coordinació interna existents,

polític i tècnic i, d’altra banda, de representació i interlocució tant amb els òrgans de

225

participació ciutadana com amb altres agents externs implicats en l’execució del Pla

(Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona i altres agents).

Nivell de participació o consulta: Es proposa crear un espai de seguiment i consulta en què participin agents socials, econòmics, ciutadans o altres administracions.

En aquest sentit la Taula de participació del PLH serà l’espai de participació amb altres

agents socials, entitats sense finalitat de lucre, representants veïnals, etc. en el

seguiment del desenvolupament de les actuacions del PLH. Aquest òrgan es podrà

ampliar per atribuir‐li les noves funcions de seguiment del Pla i incorporar nous

membres, si s’escau.

4.2 Mecanismes i instruments de seguiment i avaluació

Eines de seguiment i avaluació del PLH:

Un cop aprovat el PLH s’hauran de desenvolupar les necessàries eines de seguiment i avaluació

del Pla (calendari de reunions dels diferents òrgans, informes de seguiment i fitxes de

programació periòdics, concreció del circuits per al seguiment i avaluació del PLH, etc.) que

facilitin al nivell de direcció i supervisió polític, al nivell de gestió i seguiment tècnic, i al

Director del PLH el desenvolupament de les seves funcions.

Com a mínim la Comissió Municipal de seguiment s'haurà de reunir anualment per avaluar els

resultats de l'any en curs i marcar les prioritats de l'any següent, reprogramar les actuacions,

concretar les accions necessàries a realitzar en cada instància de l’Ajuntament per coordinar

adequadament el seu desenvolupament, així com definir les previsions pressupostàries.

Sistema d'indicadors per a l'avaluació del PLH:

Un altre mecanisme de seguiment i avaluació del PLH són els indicadors de qualitat: en

general, es defineixen dos tipus d’indicadors: els de gestió o procés, que serviran per a avaluar

el nivell de compliment de la programació temporal; i els de resultat o impacte, que

mesuraran el nivell d’acompliment dels objectius establerts.

Aquests indicadors s’haurien de complementar amb altres que haurien d’anar lligats a les

programacions anuals o plurianuals de les diferents actuacions, i que no només avaluïn

l’assoliment dels objectius previstos en nombre d’habitatges o m2 de sostre (indicadors de

eficàcia i/o efectivitat), sinó també en criteris de economia i eficiència o d’evolució sostenible

(mantenir els beneficis assolits en el desenvolupament del PLH).

Cal incidir en que, si bé aquest PLH desenvolupa el disseny de la política local d’habitatge en un

horitzó de sis anys, definint i planificant els compromisos i propostes de l’Ajuntament en

matèria d’habitatge, una vegada aprovat cal procedir a la gestió per a la implementació de les

diferents actuacions contingudes en el PLH mitjançant la seva programació anual (concreció de

les actuacions a realitzar per a cada exercici) i el seguiment de la seva execució efectiva.

Addicionalment caldrà també procedir a l’avaluació periòdica del l’assoliment dels diferents

objectius del PLH, mitjançant el sistema d’indicadors proposat anteriorment, per tal de

realitzar les oportunes accions de reformulació, revisió o intensificació de les diferents accions

previstes.

226

L’Avaluació del Pla local d’Habitatge:

La pròpia naturalesa del Pla fa que sigui necessària la realització d’una avaluació en

determinats moments, amb l’objecte de determinar si la situació en la que es troba el Pla

guarda correspondència amb l’estratègia d’intervenció que s’ha considerat apropiada en el

disseny del PLH i si s’estan assolint els objectius previstos.

Aquesta avaluació es realitzarà, sempre que hi hagi suficients mitjans, internament pel

personal del propi de l’Ajuntament.

Més concretament, l’avaluació del PLH, amb independència del moment temporal en que es

realitzi i de qui la dugui a terme, ha d’aportar informació sobre la racionalitat i coherència dels

objectius i estratègies definides (avaluació del disseny), sobre els processos i eines de

seguiment implementades (avaluació de la gestió), sobre els resultats obtinguts respecte als

previstos (avaluació de l’eficàcia i eficiència) i sobre els impactes provocats, tant directament

com indirectament (avaluació dels impactes).

Pel que fa al moment de realització de l’avaluació, es preveu realitzar una avaluació

intermèdia, durant l’execució del pla, moment en que s’haurà d’analitzar i comprovar, entre

altres coses, la eficàcia, eficiència, pertinença i coherència de les actuacions i, en general, del

conjunt del Pla. Es preveu portar‐la a terme a la meitat del període d’execució, és a dir, als tres

anys des de l’activació del pla.

Els resultats d’aquesta avaluació intermèdia serviran perquè l’òrgan de supervisió política, o

els responsables polítics de l’ens local (Ple Municipal, Junta de Govern...), decideixin sobre la

continuïtat del Pla, la reformulació o introducció de modificacions puntuals en el disseny i

execució de les actuacions o, si s’escau, la seva revisió en profunditat.

Si s’arriba a aquesta última decisió, perquè es detecta que no s’estan aconseguint els objectius

definits o que la situació en matèria d’habitatge ha canviat en profunditat, haurà arribat el

moment d’abordar l’elaboració d’un nou PLH que contempli els nous elements de l’entorn i

estableixi nous objectius i estratègies d’actuació pel municipi.

D’altra banda, també es realitzarà una avaluació a la finalització del PLH amb l’objecte

d’emetre un judici sobre l’encert de l’estratègia dissenyada, el seu grau de flexibilitat i la

capacitat d’adaptació a una realitat canviant, la seva eficàcia i eficiència, així com l’adequació

dels mecanismes de gestió dissenyats. A més, aquesta avaluació final podrà insinuar la

necessitat de definir un nou PLH, així com donar a conèixer els seus principals objectius.

En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que aquesta avaluació, a l’igual que l’avaluació

intermèdia, no ha de ser vista com un procés de control final a l’acció realitzada, sinó com un

marc de coneixement que afavoreixi el procés de retroalimentació per successives actuacions

públiques en aquest àmbit i, alhora, millori les actuacions que s’estan executant. En concret,

ambdues avaluacions, intermèdia i final, han de donar a conèixer:

La idoneïtat de l’estructura organitzativa i funcional de gestió del PLH, per poder valorar els òrgans, mecanismes i/o xarxes creades per a la gestió del Pla, així com l’assignació i coordinació de tasques entre els agents implicats.

227

L’adequació del sistema de seguiment implantat, per analitzar els mecanismes i procediments de seguiment, l’eficiència en la recopilació de la informació i la utilitat del sistema d’indicadors.

El compliment amb els objectius definits i amb els resultats previstos, donant‐se a conèixer i motivant‐se les diferències existents.

La coherència del PLH amb altres programes o actuacions relacionades amb l’habitatge que s’estan realitzant en el territori, ja siguin impulsades i gestionades per l’ens local o per altres administracions públiques o agents socials i econòmics.

La valoració de la ciutadania i dels agents socials i econòmics respecte a les actuacions que s’estan executant.

En funció de les avaluacions periòdiques de l’assoliment dels diferents objectius del PLH, caldrà

efectuar, les oportunes accions de reformulació, revisió o intensificació de les diferents accions

previstes.

228

Annex

229

1 TAULES I GRÀFICS

Nombre de persones per llar segons barri

Barri 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10+ Total

AVINGUDA‐EIXAMPLE 927 1.045 759 645 139 47 20 7 1 8 3.598

CA NÒRIAC 1.334 1.733 1.206 999 302 120 40 29 13 21 5.797

CAMPOAMOR 635 618 410 330 125 54 22 12 3 4 2.213

CAN DEU 367 479 343 267 45 13 4 2 2 0 1.522

CAN FEU 112 147 94 70 19 3 1 1 1 448

CAN GAMBÚS 182 167 144 96 19 6 3 3 1 621

CAN LLONG 662 839 765 840 124 28 8 3 2 0 3.271

CAN PUIGGENER 469 553 406 339 179 97 41 28 11 18 2.141

CAN RULL 1.154 1.539 1.148 925 219 73 32 15 9 7 5.121

CASTELLARNAU 99 202 244 271 35 16 3 1 1 872

CIFUENTES 347 364 265 201 43 21 4 2 3 2 1.252

COVADONGA 652 630 473 398 87 24 9 3 4 2.280

EL CENTRE 2.966 3.054 2.164 2.051 559 141 40 17 5 21 11.018

EL POBLENOU 147 180 160 116 31 9 3 1 0 647

EL RAVAL DÀMÀLIA 8 11 5 4 1 1 0 30

EL TORRENT DEL CAPELLÀ 58 79 61 46 8 1 1 1 1 256

ELS MERINALS 568 673 435 310 124 47 22 11 9 4 2.203

ESPRONCEDA 348 401 289 189 86 43 19 6 3 4 1.388

GRÀCIA 1.020 1.123 882 744 141 35 13 5 5 3 3.971

HOSTAFRANCS 266 259 208 165 35 5 1 1 940

LA CONCÒRDIA 1.083 1.591 1.144 857 211 88 34 12 4 1 5.025

LA CREU ALTA 2.039 2.322 1.499 1.123 286 99 41 13 2 9 7.433

LA CREU DE BARBERÀ 1.728 2.059 1.467 1.076 294 126 62 29 18 18 6.877

LA PLANA DEL PINTOR 282 320 251 206 64 21 13 1 2 1.160

LA ROUREDA 350 452 307 234 74 21 9 1 1 2 1.451

LA SERRA DÈN CAMARÓ 153 199 128 121 28 8 3 1 1 1 643

LES TERMES 334 314 194 125 58 18 16 4 2 2 1.067

NOSTRA LLAR 79 93 64 59 18 1 1 315

Rodal EST 3 3 3 2 1 0 12

Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 5 3 2 2 1 0 13

Rodal OEST 5 4 3 1 3 1 0 17

Rodal SANT JULIÀ DÀLTURA 3 6 6 2 2 0 19

Rodal TOGORES 4 4 1 1 2 1 0 13

SANT JULIÀ 166 333 291 220 50 8 4 3 2 1.077

SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 6 3 1 1 0 11

SOL I PADRÍS 859 944 634 497 145 36 13 6 6 3 3.143

TORREGUITART 262 349 267 206 44 17 10 2 3 2 1.162

TORRE‐ROMEU 625 617 520 422 154 70 34 24 9 9 2.484

Total general 20.307 23.712 17.243 14.158 3.758 1.295 523 244 118 153 81.511

230

Barri 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10+ Total

AVINGUDA‐EIXAMPLE 25,8% 29,0% 21,1% 17,9% 3,9% 1,3% 0,6% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%

CA NÒRIAC 23,0% 29,9% 20,8% 17,2% 5,2% 2,1% 0,7% 0,5% 0,2% 0,4% 100,0%

CAMPOAMOR 28,7% 27,9% 18,5% 14,9% 5,6% 2,4% 1,0% 0,5% 0,1% 0,2% 100,0%

CAN DEU 24,1% 31,5% 22,5% 17,5% 3,0% 0,9% 0,3% 0,1% 0,1% 0,0% 100,0%

CAN FEU 25,0% 32,8% 21,0% 15,6% 4,2% 0,7% 0,2% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%

CAN GAMBÚS 29,3% 26,9% 23,2% 15,5% 3,1% 1,0% 0,0% 0,5% 0,5% 0,2% 100,0%

CAN LLONG 20,2% 25,6% 23,4% 25,7% 3,8% 0,9% 0,2% 0,1% 0,1% 0,0% 100,0%

CAN PUIGGENER 21,9% 25,8% 19,0% 15,8% 8,4% 4,5% 1,9% 1,3% 0,5% 0,8% 100,0%

CAN RULL 22,5% 30,1% 22,4% 18,1% 4,3% 1,4% 0,6% 0,3% 0,2% 0,1% 100,0%

CASTELLARNAU 11,4% 23,2% 28,0% 31,1% 4,0% 1,8% 0,3% 0,1% 0,0% 0,1% 100,0%

CIFUENTES 27,7% 29,1% 21,2% 16,1% 3,4% 1,7% 0,3% 0,2% 0,2% 0,2% 100,0%

COVADONGA 28,6% 27,6% 20,7% 17,5% 3,8% 1,1% 0,4% 0,1% 0,0% 0,2% 100,0%

EL CENTRE 26,9% 27,7% 19,6% 18,6% 5,1% 1,3% 0,4% 0,2% 0,0% 0,2% 100,0%

EL POBLENOU 22,7% 27,8% 24,7% 17,9% 4,8% 1,4% 0,5% 0,0% 0,2% 0,0% 100,0%

EL RAVAL DÀMÀLIA 26,7% 36,7% 16,7% 13,3% 3,3% 0,0% 0,0% 0,0% 3,3% 0,0% 100,0%

EL TORRENT DEL CAPELLÀ 22,7% 30,9% 23,8% 18,0% 3,1% 0,4% 0,0% 0,4% 0,4% 0,4% 100,0%

ELS MERINALS 25,8% 30,5% 19,7% 14,1% 5,6% 2,1% 1,0% 0,5% 0,4% 0,2% 100,0%

ESPRONCEDA 25,1% 28,9% 20,8% 13,6% 6,2% 3,1% 1,4% 0,4% 0,2% 0,3% 100,0%

GRÀCIA 25,7% 28,3% 22,2% 18,7% 3,6% 0,9% 0,3% 0,1% 0,1% 0,1% 100,0%

HOSTAFRANCS 28,3% 27,6% 22,1% 17,6% 3,7% 0,5% 0,1% 0,0% 0,0% 0,1% 100,0%

LA CONCÒRDIA 21,6% 31,7% 22,8% 17,1% 4,2% 1,8% 0,7% 0,2% 0,1% 0,0% 100,0%

LA CREU ALTA 27,4% 31,2% 20,2% 15,1% 3,8% 1,3% 0,6% 0,2% 0,0% 0,1% 100,0%

LA CREU DE BARBERÀ 25,1% 29,9% 21,3% 15,6% 4,3% 1,8% 0,9% 0,4% 0,3% 0,3% 100,0%

LA PLANA DEL PINTOR 24,3% 27,6% 21,6% 17,8% 5,5% 1,8% 1,1% 0,1% 0,0% 0,2% 100,0%

LA ROUREDA 24,1% 31,2% 21,2% 16,1% 5,1% 1,4% 0,6% 0,1% 0,1% 0,1% 100,0%

LA SERRA DÈN CAMARÓ 23,8% 30,9% 19,9% 18,8% 4,4% 1,2% 0,5% 0,2% 0,2% 0,2% 100,0%

LES TERMES 31,3% 29,4% 18,2% 11,7% 5,4% 1,7% 1,5% 0,4% 0,2% 0,2% 100,0%

NOSTRA LLAR 25,1% 29,5% 20,3% 18,7% 5,7% 0,0% 0,3% 0,0% 0,0% 0,3% 100,0%

Rodal EST 25,0% 25,0% 25,0% 16,7% 8,3% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%

Rodal LA SERRA DE SANT ISCLE 38,5% 23,1% 15,4% 0,0% 15,4% 0,0% 0,0% 7,7% 0,0% 0,0% 100,0%

Rodal OEST 29,4% 23,5% 17,6% 5,9% 17,6% 0,0% 0,0% 5,9% 0,0% 0,0% 100,0%

Rodal SANT JULIÀ DÀLTURA 15,8% 31,6% 31,6% 10,5% 10,5% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%

Rodal TOGORES 30,8% 30,8% 7,7% 7,7% 15,4% 0,0% 7,7% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%

SANT JULIÀ 15,4% 30,9% 27,0% 20,4% 4,6% 0,7% 0,4% 0,3% 0,0% 0,2% 100,0%

SANT PAU DE RIU‐SEC (ze) 54,5% 27,3% 9,1% 0,0% 9,1% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 0,0% 100,0%

SOL I PADRÍS 27,3% 30,0% 20,2% 15,8% 4,6% 1,1% 0,4% 0,2% 0,2% 0,1% 100,0%

TORREGUITART 22,5% 30,0% 23,0% 17,7% 3,8% 1,5% 0,9% 0,2% 0,3% 0,2% 100,0%

TORRE‐ROMEU 25,2% 24,8% 20,9% 17,0% 6,2% 2,8% 1,4% 1,0% 0,4% 0,4% 100,0%

Total general 24,9% 29,1% 21,2% 17,4% 4,6% 1,6% 0,6% 0,3% 0,1% 0,2% 100,0%

231

Superfície dels habitatges

Superfície AVINGUDA‐EICA NÒRIAC CAMPOAMORCAN DEU CAN FEU CAN GAMBÚSCAN LLONG CAN PUIGGENCAN RULL CASTELLARNACIFUENTES COVADONGA EL CENTRE EL POBLENOUEL RAVAL DÀ EL TORRENT DELS MERINALS

0‐19 5 2 2 3 2

20‐39 2 26 1 17 2 1 4 5 1 3 3 1

40‐59 76 586 35 2 2 36 93 180 75 114 324 31 11 18 26

60‐79 648 1.533 1.172 99 140 97 39 1.067 1.342 677 521 1.019 60 6 31 1.154

80‐99 682 1.331 572 1.018 54 267 188 257 2.317 1 246 579 1.719 93 11 44 355

100‐119 1.054 1.147 299 184 61 225 600 271 718 13 115 494 2.222 144 5 34 536

120‐139 530 425 94 90 87 13 1.012 260 481 98 129 290 1.892 144 4 33 91

140‐159 488 297 23 12 68 9 956 128 132 236 46 127 1.620 52 5 73 41

160‐179 158 179 10 5 15 10 203 61 78 207 14 129 905 55 2 15 82

180‐199 86 149 16 34 20 9 21 53 29 98 12 58 557 27 1 12 24

200‐219 42 129 11 74 9 3 2 48 24 52 10 59 481 28 13 15

220‐239 37 101 9 40 5 2 25 16 25 13 58 319 25 4 10

240‐259 27 63 8 15 5 2 37 27 17 15 2 25 247 13 1 15

260‐279 26 43 1 5 1 24 28 14 6 2 16 205 14 1 6 54

280‐300 18 34 3 1 7 2 45 20 11 13 3 21 166 8 1 12

>300 77 147 13 1 18 3 8 51 49 159 18 71 858 33 1 3 35

Total 3.951 6.190 2.266 1.576 496 679 3.135 2.411 5.410 924 1.368 2.562 12.541 731 50 291 2.453 Superfície AVINGUDA‐EICA NÒRIAC CAMPOAMORCAN DEU CAN FEU CAN GAMBÚSCAN LLONG CAN PUIGGENCAN RULL CASTELLARNACIFUENTES COVADONGA EL CENTRE EL POBLENOUEL RAVAL DÀ EL TORRENT DELS MERINALS

0‐19 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

20‐39 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 6% 1% 0%

40‐59 2% 9% 2% 0% 0% 5% 0% 4% 3% 0% 5% 4% 3% 4% 22% 6% 1%

60‐79 16% 25% 52% 6% 28% 14% 1% 44% 25% 0% 49% 20% 8% 8% 12% 11% 47%

80‐99 17% 22% 25% 65% 11% 39% 6% 11% 43% 0% 18% 23% 14% 13% 22% 15% 14%

100‐119 27% 19% 13% 12% 12% 33% 19% 11% 13% 1% 8% 19% 18% 20% 10% 12% 22%

120‐139 13% 7% 4% 6% 18% 2% 32% 11% 9% 11% 9% 11% 15% 20% 8% 11% 4%

140‐159 12% 5% 1% 1% 14% 1% 30% 5% 2% 26% 3% 5% 13% 7% 10% 25% 2%

160‐179 4% 3% 0% 0% 3% 1% 6% 3% 1% 22% 1% 5% 7% 8% 4% 5% 3%

180‐199 2% 2% 1% 2% 4% 1% 1% 2% 1% 11% 1% 2% 4% 4% 2% 4% 1%

200‐219 1% 2% 0% 5% 2% 0% 0% 2% 0% 6% 1% 2% 4% 4% 0% 4% 1%

220‐239 1% 2% 0% 3% 1% 0% 0% 1% 0% 3% 1% 2% 3% 3% 0% 1% 0%

240‐259 1% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 1% 0% 2% 0% 1% 2% 2% 0% 0% 1%

260‐279 1% 1% 0% 0% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 0% 1% 2% 2% 2% 2% 2%

280‐300 0% 1% 0% 0% 1% 0% 1% 1% 0% 1% 0% 1% 1% 1% 0% 0% 0%

>300 2% 2% 1% 0% 4% 0% 0% 2% 1% 17% 1% 3% 7% 5% 2% 1% 1%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Superfície ESPRONCEDA GRÀCIA HOSTAFRANC LA CONCÒRDILA CREU ALTALA CREU DE BALA PLANA DELLA ROUREDA LA SERRA DÈNLES TERMES NOSTRA LLAR Rodal EST Rodal LA SERRRodal OEST Rodal SANT JURodal TOGORESANT JULIÀ SANT PAU DE SOL I PADRÍS TORREGUITARTORRE‐ROMEUTotal general

0‐19 2 2 2 4 2 26

20‐39 1 5 4 17 1 1 2 1 14 112

40‐59 185 21 244 234 478 55 13 20 158 3 5 2 2 1 46 1 97 3.174

60‐79 206 711 280 806 1.335 1.908 283 1.050 78 723 11 2 1 3 93 2 675 147 495 18.414

80‐99 1.166 1.057 132 1.623 1.981 2.102 331 148 164 311 94 1 1 1 446 1.270 304 740 21.606

100‐119 55 761 121 2.002 1.484 1.155 194 129 135 1 139 1 1 4 1 1 114 3 720 636 345 16.124

120‐139 14 521 258 345 1.051 516 118 147 94 3 74 1 1 3 278 246 120 498 9.961

140‐159 343 78 129 584 324 67 16 85 1 11 3 1 2 148 1 122 15 135 6.378

160‐179 252 31 21 385 168 41 33 3 2 1 8 1 57 2 51 3.184

180‐199 140 30 154 282 175 37 36 1 1 33 1 41 1 38 2.176

200‐219 99 18 48 213 162 34 18 1 1 31 2 22 1.649

220‐239 75 12 23 147 122 28 16 2 1 1 26 3 19 1.164

240‐259 51 3 12 150 78 17 6 1 1 1 17 2 22 880

260‐279 65 8 20 120 51 19 3 1 16 5 8 762

280‐300 37 29 3 98 37 14 2 1 1 1 10 6 604

>300 1 127 39 12 316 166 31 3 14 1 2 13 5 12 2 3 53 3 32 2.380

Total 1.442 4.425 1.060 5.449 8.386 7.461 1.270 1.506 705 1.202 332 3 28 22 17 17 1.122 14 3.334 1.241 2.524 88.594 Superfície ESPRONCEDA GRÀCIA HOSTAFRANC LA CONCÒRDILA CREU ALTALA CREU DE BALA PLANA DELLA ROUREDA LA SERRA DÈNLES TERMES NOSTRA LLAR Rodal EST Rodal LA SERRRodal OEST Rodal SANT JURodal TOGORESANT JULIÀ SANT PAU DE SOL I PADRÍS TORREGUITARTORRE‐ROMEUTotal general

0‐19 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

20‐39 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 9% 0% 0% 0% 7% 0% 0% 1% 0%

40‐59 0% 4% 2% 4% 3% 6% 4% 1% 3% 13% 0% 0% 11% 23% 0% 12% 0% 7% 1% 0% 4% 4%

60‐79 14% 16% 26% 15% 16% 26% 22% 70% 11% 60% 3% 0% 7% 5% 0% 18% 8% 14% 20% 12% 20% 21%

80‐99 81% 24% 12% 30% 24% 28% 26% 10% 23% 26% 28% 0% 4% 0% 6% 6% 40% 0% 38% 24% 29% 24%

100‐119 4% 17% 11% 37% 18% 15% 15% 9% 19% 0% 42% 33% 4% 18% 6% 6% 10% 21% 22% 51% 14% 18%

120‐139 1% 12% 24% 6% 13% 7% 9% 10% 13% 0% 22% 0% 4% 5% 0% 18% 25% 0% 7% 10% 20% 11%

140‐159 0% 8% 7% 2% 7% 4% 5% 1% 12% 0% 3% 0% 11% 5% 0% 12% 13% 7% 4% 1% 5% 7%

160‐179 0% 6% 3% 0% 5% 2% 3% 0% 5% 0% 1% 0% 0% 5% 0% 0% 1% 7% 2% 0% 2% 4%

180‐199 0% 3% 3% 3% 3% 2% 3% 0% 5% 0% 0% 0% 0% 5% 0% 0% 3% 7% 1% 0% 2% 2%

200‐219 0% 2% 2% 1% 3% 2% 3% 0% 3% 0% 0% 0% 0% 5% 6% 0% 0% 0% 1% 0% 1% 2%

220‐239 0% 2% 1% 0% 2% 2% 2% 0% 2% 0% 0% 0% 7% 0% 0% 6% 0% 7% 1% 0% 1% 1%

240‐259 0% 1% 0% 0% 2% 1% 1% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 6% 6% 0% 0% 1% 0% 1% 1%

260‐279 0% 1% 1% 0% 1% 1% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 4% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 1%

280‐300 0% 1% 3% 0% 1% 0% 1% 0% 0% 0% 0% 0% 4% 0% 6% 6% 0% 0% 0% 0% 0% 1%

>300 0% 3% 4% 0% 4% 2% 2% 0% 2% 0% 0% 67% 46% 23% 71% 12% 0% 21% 2% 0% 1% 3%

Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100%

232

Parc històric d'habitatge protegit

Venda Lloguer

Prom. Règim Règim Lloguer Lloguer Lloguer Total

Promoció Nom Promoció Situació pública especial general Altres 10 anys 25 anys 30 anys Habit.

Instituto Nacional de la Vivienda (gestionats després per VIMUSA)

1958 Sant Pau Barri Campoamor 18 18

1958 Sant Pau Barri Campoamor 445 445

Patronat Municipal de l'Habitatge

1962 Goya Carrer Goya (Barri Campoamor) 96 96

1962 Funcionaris Carrers Horta Novella / Ferran Casablanca 42 42

1964 Metal∙lúrgics (Campoamor) 16 16

1964 Metal∙lúrgics 64 64

1964 S.A.D.E.M. 30 30

1968 Sant Salvador (Gran Via) rs Comte de Reus / Alfons Sala (Campoamor) 104 104

1969 Doctor Guardiet Carrer Josep Guardiet (Campoamor) 36 36

1970 Les Termes 24 24

VIMUSA

1969 Plaça Ròmul Plaça Ròmul / Carrer Tàcit (Can Rull) 356 356

1970 "Mutualismo Laboral" 266 266

1970 Ronda de la Roureda Carrer Costabona (Ca n'Oriac) 200 200

1970 Via Alexandra Plaça Copèrnic / Carrer Serra d'en Camaró 287 287

1971 Sant Bernat Plaça Marca Hispànica / Carrer Arxiduc 115 115

1972 Sant Isidor I Carrer Sant Isidor (Can Rull) 86 86

1972 Ctra de Matadepera I Carrers Belllver, La Molina, Tosses i Pla 500 500

1972 Can Deu Places Acàcies, Llorers, Roure 1.201 1.201

1975 Ctra de Matadepera II Plaça Montellà, Carrer Alp 480 480

1978 Gran Via Carrers Puig i Cadafalch i Narcís Monturiol 48 48

1983‐85 Alcalde Moix Pau Abad, 1‐17 216 216

Alcalde Crespi, 2‐14 0

1983‐85 Plaça Espanya I Plaça Espanya, 1‐18 224 224

1985‐86 Ronda Collsalarca I Corones, 2‐66 33 33

1985‐87 Sant Isidor II Sant Isidor, 80‐82 52 52

Fatxendes, 2‐4 0

Cebrià Cabané, 2‐4 0

1984‐87 Plaça Espanya II Plaça Espanya, 17‐20 i 26‐31 133 133

1984‐85 Alcalde Moix II Alcalde Moix, 21‐31 70 70

1984‐87 Alcalde Moix III Alcalde Moix, 16‐18 91 91

1990‐92 Noufonts Bujaruelo, 7 24 24

Noufons, 2‐4 0

Artiga de Lin, 8 0

1991‐92 Ronda Collsalarca II Ronda Collsalarca, 41‐45 16 16

1991‐92 Sau Sau, 142‐146 19 19

1991‐93 Ca n'Ustrell Àger, 4‐8 102 102

Baltarga, 1‐5 0

Arànser, 1‐5 0

Costabona, 22‐26 0

1992‐93 Maestrat Maestrat, 112‐120 75 75

1993‐94 Gran Via/Ctra. Prats Antoni Forrellad, 125‐130 42 42

1993‐95 Gran Via/Ctra. Prats Antoni Forrellad, 101‐105 90 90

Vallirana, 1‐7 0

1993‐94 Pedrell/Ribatallada Felip Pedrell, 127 12 12

Ribatallada, 1 0

1993‐94 Santa Maria/Pérez Moya Pérez Moya 28 28

1995‐96 Can Llobateres‐Balcó Can Llobateres, 15‐21 95 95

1995‐96 Salvador Espriu Salvador Espriu, 22‐26 36 36

1995‐96 Salvador Espriu Salvador Espriu, 30‐34 48 48

1995‐96 Diego de Almagro Diego de Almagro, 7‐9 48 48

1995‐96 Diego de Almagro Diego de Almagro, 11‐13 23 23

1997‐98 Magnòlies Magnòlies, 84‐86 22 22

1997‐98 Serra d'en Camaró Frederic Mistral, 9‐11 29 29

1997‐99 Falla 1 Manuel de Falla, 10‐16 60 60

1997‐20 Ca n'Hereu Plaça ca n'Hereu, 1‐4 39 39

1997‐00 Can Llobateres Can Llobateres, 34‐40 49 49

1999‐00 Montellà Plaça Montellà, 6‐7 5 5

1998‐00 Begoña 1 Begoña, 52‐58 47 22 69

1998‐01 Ronda Santa Maria 1 Ronda Santa Maria/Fatjó/Pérez Moya 42 42

2001‐03 Can Llong 1 Sarajevo/Edimburg/Europa 84 34 118

2001‐04 Rda. Santa Maria 2 Ronda Santa Maria/Fatjó/Romànica 46 4 50

2001‐04 Sant Oleguer Sol i Padrís, 56‐60 101 101

2002‐04 Can Puiggener 1 Puig de la creu/Archidona 43 39 10 92

2003‐05 Serra 1 Plaça Cristóbal Ramos, Banyoles, 2‐8 48 16 64

2004‐06 Can Llong 2 Ronda Europa, 506‐510, Plaça Còrdova 100 100

13‐15 Parc de les Aigües, 1‐2

2005‐07 Can Bordoll Can Cinto, 2A‐2E 33 16 49

2005‐07 Serra 2a Cristóbal Ramos, 10‐11‐12 i Susqueda, 51‐59 90 90

2005‐08 Can Llong 3 Estrasburg, 64‐72, Sarajevo, 102 i de 110 a 120 83 9 92

2007‐09 Espronceda Plaça Ordidores, 1‐2, Passeig Comerç 59‐61, 42 42

Aprestadors, Aprenents 1,

2008‐09 Can Puiggener 2 Escipió, 10‐14 ‐ Plaça d'Isabel Vilà, 1‐4 39 28 7 74

2006‐10 Falla 2alla, 17‐53, Antonio Vico, 104‐106 i Goethe, 28 92 92

2007‐10 Alexandra L'Arcàdia, Serra d'en Camaró 168 168

2008‐10 Begoña 2 Begoña, 46‐47 16 43 8 67

2009‐13 Can Llong 5 Praga, 6‐14, Budapest, 71 al 91, 223 223

Nàpols, 57 al 61 i Rosselló, 56‐58

2009‐13 La Serra 3 Susqueda, 67‐69‐71/Ciurana 66 3 69

2009‐13 La Serra 4 Banyoles, 12‐16 72 72

2009‐13 Can Llong 4 Avinguda Estrasburg/Parc Aigües 38 31 69

2010‐13 Can Llong 6 Praga, 110‐130 70 70

2010‐13 Parc Central Diego de Almagro, Leonardo da Vinci 114 114

Altres administracions

Arrahona 1.463 1.463

Espronceda 1.494 1.494

Verge de la Salut 120 120

Total 8.708 220 870 46 0 43 904 308 11.099

Carrers Juli Garreta, 1‐5 i 7 al 13 i Sarasate, 20‐

32 (Barri Cifuentes)

233

Parc actual destinat a polítiques socials

Promoció Adreça

Habitatges

lloguer

habitatges

venda encara no

desqualificats

Vimusa Salvador Espriu Salvador Espriu, 30‐34 48

Vimusa Diego de Almagro Diego de Almagro, 7‐9 48

Vimusa Can Llobateres Can Llobateres, 34‐40 49

Vimusa Can Llong 1 Sarajevo/Edimburg/Europa 34 84

Vimusa Rda. Santa Maria 2 Ronda Santa Maria/Fatjó/Romànica 4 46

Vimusa Sant Oleguer Sol i Padrís, 56‐60 101

Vimusa Can Puiggener 1 Puig de la creu/Archidona 10 82

Vimusa Serra 1 Plaça Cristóbal Ramos, Banyoles, 2‐8 16 48

Vimusa Can Llong 2 Ronda Europa, 506‐510, Plaça Còrdova 100

Vimusa Can Bordoll Can Cinto, 2A‐2E 16 33

Vimusa‐ SBD Lloguer Serra 2a Cristóbal Ramos, 10‐11‐12 i Susqueda, 51‐59 90

Vimusa Can Llong 3 Estrasburg, 64‐72, Sarajevo, 102 i de 110 a 120 9 83

Vimusa‐ SBD Lloguer Espronceda Plaça Ordidores, 1‐2, Passeig Comerç 59‐61, 42

Vimusa Can Puiggener 2 Escipió, 10‐14 ‐ Plaça d'Isabel Vilà, 1‐4 7 67

Vimusa‐ SBD Lloguer Falla 2alla, 17‐53, Antonio Vico, 104‐106 i Goethe, 28 92

Vimusa Alexandra L'Arcàdia, Serra d'en Camaró 168

Vimusa Begoña 2 Begoña, 46‐47 8 59

Vimusa‐ SBD Lloguer Can Llong 5 Praga, 6‐14, Budapest, 71 al 91, 223

Vimusa La Serra 3 Susqueda, 67‐69‐71/Ciurana 3 66

Vimusa‐ SBD Lloguer La Serra 4 Banyoles, 12‐16 72

Vimusa Can Llong 4 Avinguda Estrasburg/Parc Aigües 31 38

Vimusa‐ SBD Lloguer Can Llong 6 Praga, 110‐130 70

Vimusa Parc Central Diego de Almagro, Leonardo da Vinci 114

Mestres Passeig comerç 19

Mestres Francesc Isard 22

Mestres Illa Aurea 20

Mestres Ronda Roureda 19

Mestres Avinguda Tarradellas 6

Mestres Balaguer 12

Mestres Cardener 8

Mestres Florit 8

Mestres Passatge scoles 12

Mestres Ramon Berenguer 2

Mestres Ronda Santa Maria 14

Mestres Sant Isidor 20

Mestres Turina 5

Tempteig i retracte C/ Juli Garreta 13, 2‐4 1

Tempteig i retracte C/ Campoamor 75, bloc 2B, 3‐1 1

Tempteig i retracte C/ Plutarc 44, 3‐1 1

Tempteig i retracte C/ Campoamor 105, 4‐A 1

Tempteig i retracte C/ Josep Guardiet 6, 3‐D 1

Tempteig i retracte C/ Lluís Vives 38, 3‐2 1

Tempteig i retracte C/ Sòcrates 7, 3‐1 1

Tempteig i retracte C/ Esglésias Romànica 11, 1‐2 1

Tempteig i retracte C/ València 15, 4‐3 1

Tempteig i retracte C/ Corredor 36, baixos 1

Tempteig i retracte C/ Calver Estrella 50‐52, 4‐2 1

mercat secundari C/ de l'alcalde Crespi 2‐14 1

mercat secundari C/ Artiga de lin 1

mercat secundari C/ Anibal 3 1

mercat secundari C/ La Molina 7 1

mercat secundari C/ Costabona 1

mercat secundari Pl/ dels Pollancres 1

mercat secundari C/ Can Llobateres 15 1

mercat secundari C/ Manuel de Falla 10 1

mercat secundari C/ Juli Garreta 13 1

mercat secundari C/ Begoña 46 1

Altres administracions Arrahona 1.463

Altres administracions Espronceda 1.494

Altres administracions Verge de la Salut 120

Altres administracions Bloc dels mestres C/ Campoamor 98 16

Borsa de mediació (2018) 101

Total 4.637 706

234

2 TAULES DE PARTICIPACIÓ

Pla local d'habitatge de Sabadell 2019‐2024 Procés participatiu

Pàgina 1 de 2

Taula 1: Administradors de finques, agents de la propietat immobiliària, entitats financeres i

gestors immobiliaris, cambra de comerç.

Data: 9 Juliol 2018 a les 12:30h

Moderadors: Maria Bonet i Joan Badia (GMG)

Assistents: Josep Marín i Josep Camps (delegat i subdelegat agents propietat immobiliària),

Pere Puig (Cambra de comerç), Antoni Rodríguez (BBVA‐Institucions Catalunya), Lluís Machón

(Banc Sabadell), Marta Puigvert i Sergi Burgos (Anticipa), Ivan Rubiño (Vimusa‐patrimoni),

Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).

Sobre la situació del mercat d'habitatge i com incidir‐hi:

Existència de demanda d’habitatge, també de compra. Aquesta demanda que havia derivat

cap al lloguer amb la crisi, ara torna a interessar‐se per la compra, tot i que amb prudència per

subscriure una hipoteca. Es comenta que avui en dia torna a ser més barat comprar que llogar,

però que sovint no es disposa d’estalvis per fer front a la part no coberta per la hipoteca i les

despeses, i també que ha tornat la figura de l’inversor però representa un percentatge petit

(5% de la demanda).

Dificultat d’accés a l’habitatge per una bona part de la població pels alts preus. Especialment

pels joves que degut als elevats preus van a viure cada vegada a barris més perifèrics on els

preus són inferiors o a municipis veïns com Terrassa. Es considera que el preu de l’habitatge al

municipi hauria de ser un 30% més barat que l’oferta actual ja que la població busca pisos

d'entre 500‐700€ i que hi ha una manca d'oferta de lloguer a la ciutat.

Problemes d’impagament de lloguer, ocupacions i finalització dels contractes. Anticipa, que

es dedica al lloguer i lloguer assequible comenta que es troben habitualment amb aquestes

situacions i pel que fa la qüestió de la finalització dels contractes es parla de buscar fórmules

público‐privades de complement de rendes o línies d’ajuts municipals per no haver de passar

per la Generalitat.

Envelliment de la població que resideix al barri centre. Al centre de Sabadell hi viu gent gran

amb una capacitat econòmica mig baixa i es detecta una manca d’habitatge per a gent jove en

aquest barri que reverteixi l’envelliment.

Falta de promocions públiques. Poques operacions els darrers 3‐4 anys per falta d’ajuts de la

Generalitat. Disponibilitat de sòl per a promocions públiques d’habitatge. Es comenta que

actualment s’estan fent dues promocions amb finançament íntegrament municipal al centre

de Sabadell de 24+30 habitatges. Les anteriors promocions, situades en zones més

perifèriques, en plena ocupació.

Existència de crèdit per a l’habitatge. S’afirma que el finançament existeix tant per a

compradors com per a promotors, i a baix interès. Darrerament s’ha tornat a incrementar el

nombre d’hipoteques concedides. La hipoteca es fa a tipus fix, ja que els clients volen una

quota sempre igual, al 80%, i màxim a 30 anys.


Pàgina 2 de 2

Situacions d'utilització anòmala:

Percepció de molt habitatge buit i diferents possibilitats per aflorar‐lo. Es proposa diferents

vies per mobilitzar el parc vacant com: subvencions, ajudes, masoveria urbana, rehabilitació i

borsa de mediació, possibilitat de canvi d’ús d’oficines a habitatge sense traves urbanístiques

ja que s’ha detectat molta demanda en aquest sentit. Es parla que a Bilbao s’ha fet un

estudi/cens sobre locals buits i possibilitat de canvi d’ús a habitatge.

Presència d’ocupacions irregulars i necessitat d’un canal des de l’Ajuntament per assessorar

sobre el tema de les ocupacions.

Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals:

Denúncia de la lentitud de l’Ajuntament en tràmits i llicències i al repercussió que això té en

el mercat de l’habitatge.

La mesa d’emergència no aconsegueix resoldre la problemàtica de l’habitatge. Es manifesta

que fa més d’un any que s’endarrereixen els casos i que la situació de les famílies no millora,

sinó que es cronifica.

Necessitat d’habitatge per a gent gran. Es valora que els tres complexes per a gent gran (Sol i

Padrís, Can Rull, Parc Central) no són suficients per atendre la gran demanda i que hi ha molta

llista d’espera. Es valora positivament la tipologia d’habitatges autònoms, amb serveis comuns,

neteja mensual, espais per vida social... tot inclòs en el preu de lloguer.

Potenciar els ajuts a la rehabilitació. Es parla de la possibilitat de donar ajuts a la rehabilitació

a les comunitats més desafavorides, especialment quan entrin en vigor les ITE. I, alhora es

comenta que els crèdits dels bancs a les comunitats requereixen avals, aspecte en el que

potser l’Ajuntament podria intervenir.

Canvi en els contractes de lloguer social. Es considera que els contractes haurien de ser

sempre de 5 anys més 2 de pròrroga en el cas de joves, 5 més 5 de pròrroga en el cas d’adults i

que per a la gent gran haurien de ser indefinits, amb una durada màxima de 20 anys entre tots

els programes.

Incorporar el programa 60‐40 a Sabadell. Aquest consisteix en que la Generalitat assumeix el

60% del cost del lloguer que els beneficiaris no poden assumir i l’Ajuntament, el 40% restant.

Propostes urbanístiques. Es parla de barraquisme industrial. Es considera que hi ha zones

industrials obsoletes (“barraquisme industrial”)que admetrien transformació a residencial. En

quant a tipologies d’habitatge, es consideren ajustades a la demanda. Els habitatges de 1

habitació es lloguen pel seu menor preu. Els grans es lloguen a perfils com estudiants,

compartits, per termini de 3 anys.


Pàgina 1 de 3

Taula 2: Col∙legis professionals d'arquitectura, arquitectura tècnica, advocacia i metges



Assistents: Josep Lluís Gorina (COAC Delegació Vallès), Bernat Navarro (CAATEEB), Isabel

Castillejo (Col∙legi d'enginyers Delegació Vallès), Josep Maria Sans (COMB Junta comarcal

Vallès Occidental), Pilar Gràcia (Col∙legi Administradors de Finques), José Manuel Garcia

(Col∙legi d'advocats de Sabadell), Joan Badia (advocat VIMUSA), Ricard Perich (arquitecte.

Director tècnic VIMUSA), Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).

Sobre la situació del mercat de l'habitatge:

Manca d'habitatge de lloguer al municipi i retorn de la figura de l'inversor.

Construcció de noves promocions a zones determinades. Es constata un retorn de l'obra nova

en el mercat d'habitatge però concentrada a zones molt acotades que permeten tenir un

marge econòmic.

Demanda d'habitatges petits per determinats col∙lectius. Actualment la ciutat no ofereix pisos

de dimensions petites i es comenta que al llarg de la vida hi ha una mobilitat dels habitatges:

petit‐mitjà‐gran‐petit.

Pocs pisos vacants. Es té la percepció que no hi ha gaire pisos buits de particulars per por a

que no els ocupin, mentre que els que sí que hi ha són de gran tenidors.

Nombroses situacions d'ocupació irregular que generen problemàtiques associades. Es parla

de la nova legislació civil, la qual creuen poc esperançadora perquè només redueix terminis i

introdueix informe de serveis socials, i la legislació penal en curs, que castigarà amb penes les

ocupacions. Es comenta que hi ha ocupacions també en el parc públic i que el ritme és de 2

habitatges ocupats per setmana aproximadament. El perfil d'ocupants hi ha de tot, no és un

col∙lectiu homogeni (precarietat familiar vs "cara dura") i es pensa que actualment hi ha

impunitat i que s'ha normalitzat i que és un problema social i comunitari greu.

Sobre les situacions d'exclusió social i residencial de certs col∙lectius:

Envelliment de la població i noves necessitats d'habitatge. La població d'edat avançada es

troba al voltant del 16% i aquest col∙lectiu requereix de noves necessitats vinculades, en alguns

casos a la dependència. També és un grup amb sovint precarietat econòmica i amb dificultat

de comprensió de conceptes com rehabilitació i eficiència energètica.


Pàgina 2 de 3

Necessitat de residències i també edificis col∙lectius per a gent gran. Es parla de la possibilitat

d'introduir noves tipologies d'habitatge amb col∙lectivització de certs espais i infraestructures

(per exemple rentadores) amb l'objectiu d'abaratir recursos i incrementar eficàcia. Aquests

habitatges col∙lectius es podrien fer extensius a altres col∙lectius però tenint en compte que a

vegades es poden generar conflictes de convivència.

Les tipologies s’han d’adequar a les diferents situacions: habitatge compartit (cohousing) en

situació de major autonomia, residències per situacions de grau de dependència més elevat,

etc.

Alt nombre desnonaments. 2 de cada 3 assignacions del torn d'ofici són per desnonaments.

Aquesta és una problemàtica que afecta principalment a joves i és una pobresa real.

Salut i manca de qualitat de l'habitatge vinculat a pobresa. Es constata una desigualtat de la

població i es parla de que s'està creant una societat dual la qual no és viable. Es posa

d'exemple que l'esperança de vida a Sant Cugat del Vallès és 8 anys més elevada que a

l'Hospitalet i a Sant Adrià del Besòs, derivat principalment dels hàbits de les persones (esport,

etc.). Es comenta que la heterogeneïtat permet incrementar els llaços entre la comunitat i

treballar la desigualtat des d'una òptica transversal.

Sobre l'estat de conservació i necessitats de rehabilitació:

Parc d'habitatges envellit i increment de les ITE. Derivat d'una ciutat construïda entre els anys

60‐70 el parc d'habitatges presenta una necessitat d'intervenció i això es constata també amb

un increment de les ITEs sobretot des de l’enviament de cartes per part de la Generalitat.

Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies:

Rehabilitació en habitatges de propietat de persones grans. S’apunta la possibilitat que

entitats o Ajuntament puguin assumir la rehabilitació d’habitatges de persones que tenen una

esperança de vida baixa i amb un nivell econòmic també reduït a canvi del fons de patrimoni.

Es proposa una major campanya de rehabilitació i mecanismes d'ajut al finançament per a la

rehabilitació en comunitats. Es detecta un increment de la morositat i de les dificultats

d'acords pel pagament i finançament de la rehabilitació en algunes comunitats. Es comenta

que a nivell local es podrien proporcionar crèdits tous o bé establir uns criteris o mecanismes

per les llars que no poden pagar. Es comenta que de les 3 branques d'ajuts (accessibilitat,

eficiència energètica i estructura), es dóna prioritat a la primera i és la que suposa més

dificultats per pagar per part de les llars. Finalment es parla que la Llei de Barris va ser un bon

exemple en matèria de rehabilitació, i que es va donar prioritat a supressió de barreres

arquitectòniques i a temes estructurals.

Dificultat de finançament de les comunitats. Els crèdits els oferten per comunitat i per

tant comporta que si hi ha un morós afecti a tota la comunitat.


Pàgina 3 de 3

L'acompanyament a la comunitat és fonamental per la rehabilitació (inscripció,...). Es

proposa designar un tècnic dedicat a l'acompanyament per la rehabilitació, ja sigui

enginyer, arquitecte o aparellador.

El temps per sol∙licitar els ajuts que dóna la Generalitat no és suficient per poder‐hi

accedir (ITE, projecte, tramitació...).

Vincular l’eficiència energètica a la rehabilitació en ocasions pot comportar una major

dificultat per tirar endavant la rehabilitació d’edificis (projecte més integral però major

inversió).

Les subvencions per finestres que fa a Barcelona ciutat (caixes de persiana, etc.) per

millorar l'eficiència energètica i la pobresa energètica són de més fàcil gestió, perquè

poden sol∙licitar‐se individualment. Existeixen però discrepàncies entre els assistents

en aquest aspecte.

Es parla que Zaragoza Vivienda té 10 treballadors socials. Es reconeix el valor del

treball conjunt tècnics/treballadors socials en matèria d’habitatge.

A Barcelona amb els pisos tancats i pendents de rehabilitar es fa un conveni amb el

col∙legi d'administradors i Ajuntament per avançar diners en la rehabilitació i després

posar‐ho a lloguer social. D’aquesta manera la rehabilitació genera habitatge

assequible.

Fomentar la mediació i l'empoderament de la ciutadania. Es comentar de prioritzar la

mediació i l'assistència social per sobre la normativa i el càstig.

Major pedagogia en sostenibilitat. Es proposa fer més programes educatius tant a les escoles

com a la ciutadania en general per tal que s'entengui el significat i objecte de les ITE i dels

certificats energètics.

Major diligència en la concessió de llicències. Com a exemple es comenta que a Barberà la

tramitació de les llicències és més ràpida i els preus més assequibles.

Afavorir el lloguer. Més seguretat al propietari per afavorir el mercat de lloguer “Currículum

del llogater”. Cobrir inseguretats, ajuts o crèdits tous, borsa de lloguer, mesures per als grans

tenidors.

Revisió del reglament de la mesa d'emergència. Es percep una alta demanda d'emergència

social i es posa d'exemple que l'AHC o Ajuntament de Barcelona estableix una regularització

de precaris pels casos d'ocupació.

Possibilitat d’introduir reserves d’habitatge protegit en sòl urbà consolidat. No hi ha una

opinió consensuada.


Pàgina 1 de 5

Taula 3: Entitats socials

Data: 11 Juliol 2018 a les 18h Moderadors: Maria Bonet i Víctor Garcia (GMG) Assistents: Fran Cegarra (CERMA), Julio Moya, Míriam Fernández, Ma. Carme Pastor (Actua Vallès), Jessica Orobitg (Càritas), Eduard Ocio (Drapaires Emaús), Rosalia Morera (Ningú sense sostre), Rosa Pahissa (PAH), Jñulia Alsinet (Teler cooperatiu), Montse González (UGT), Susanna Nicolás (Comissió catalana d'ajut al refugiat). Sobre la política d’habitatge al municipi: Unes polítiques municipals més efectives haurien d’assumir la tasca que fan algunes entitats: L’activitat d’algunes d’aquestes entitats havia de ser conjuntural, per donar resposta d’emergència a una problemàtica existent però amb l’horitzó que l’ajuntament se’n acabés responsabilitzant. Es percep que l’ajuntament no acaba de solucionar la problemàtica i per això les entitats segueixen funcionant. Es demana que l’ajuntament desenvolupi les accions necessàries perquè la problemàtica de les persones sense sostre se solucionin. Avaluació crítica anterior PLH: Hi ha visions critiques respecte a l’anterior PLH; es qüestiona què s’ha fet i perquè no s’ha executat el que hi havia planificat. Es demana una avaluació de l’anterior PLH per saber com ha funcionat. Cal dimensionar adequadament la problemàtica de les persones sense sostre a Sabadell: Si es té en compte totes les persones que atenen totes aquestes entitats, segurament el nombre de persones sense sostre a Sabadell es situaria al voltant de les 2000 persones. A la taula de sensellar s’han identificat uns 200 i escaig casos d’infrahabitatge i de persones al carrer, però què passa amb totes les persones que estan en les diverses entitats, acollits, ocupats, etc..? Són moltíssimes més persones i cal comptabilitzar‐les per conèixer una xifra més real i poder dimensionar també les actuacions de resposta. Noves pràctiques socials: Hi ha noves pràctiques socials que s’estan aplicant en altres àmbits a nivell de gestió de la comunitat, de crear grup, d’autoorganització, etc. que es podrien incorporar a Vimusa i a les polítiques d’habitatge a Sabadell. Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals a les problemàtiques de persones sense sostre: Resposta més ràpida per part de Vimusa a les demandes d’entitats: Es demana una resposta més àgil quan es demanen coses a Vimusa. S’explica que en ocasions s’ha fet la demanda i ha trigat tant que mentrestant les entitats han hagut de buscar solucions per la seva banda. Caldria millorar l’agilitat en la resposta i el procés d’acompanyament. Quan algú va a serveis socials és perquè ja està en una situació crítica, i quan algú va a la PAH es que ja està al límit. Des de la PAH es fa un acompanyament que s’hauria de fer des de l’administració.


Pàgina 2 de 5

Agilitar el procés per obtenir un habitatge. Això implica saber quantes persones en situació d’emergència d’habitatge hi ha, quants habitatges hi ha i, per tant quin és el temps d’espera per accedir‐hi i ajustar els tempos d’ajuda de serveis socials. Dificultats per passar del pis de transició al pis definitiu: Des d’alguna entitat expliquen que tenen una llista tan gran de persones que no poden passar mai del pis de transició al pis definitiu i que hi ha persones que es queden 5‐6 anys en aquests pisos de transició perquè no poden passar a una altra opció. Major coherència i flexibilitat en els terminis: Es demana una major coherència entre els terminis de les polítiques d’habitatge local, que solen ser a terminis mitjans i llargs i els terminis que utilitza Vimusa en els seus contractes de lloguer (5 anys). Caldria més coherència i més flexibilitat en els terminis aplicats per Vimusa. Preveure ajustos de la renta als ingressos disponibles en els contractes de Vimusa: Denuncien que hi ha gent que te pisos llogats amb Vimusa i que si la situació personal empitjora, o si aquesta estava mal avaluada, i no poden fer front als pagaments, Vimusa va acumulant‐los el deute. El problema és que com que acumulen deutes tampoc poden accedir a ajudes al lloguer. Per evitar aquestes situacions caldria que en el contracte es preveiés que el preu del lloguer s’ajustarà a la renda disponible i revisar els deutes acumulats, donat que hi ha casos en que s’han acumulat 3.000€ de deute. Es comenta que al seu dia es va aprovar la llei 24/2015 que incloïa uns barems i uns trams d’ingressos per aplicar als lloguers, i es denuncia que Vimusa no ho aplica i és el primer que ho hauria d’aplicar. Millorar el tracte i el seguiment des de Vimusa a les persones a les que lloga habitatge social. Hi ha casos en que una persona deixa de pagar 1, 2 o 3 mesos i no es troba acceptable que no hi hagi cap contacte, que ningú els vagi a veure per interessar‐se sobre què passa i que al cap de 6 o 9 mesos els hi arribi la denuncia amb el deute acumulat, quan són persones que han accedit a un habitatge social perquè ja tenien una situació precària. Es denuncia la manca de recursos per poder moblar habitatges buits que ja tenen. Es dona la situació que des d’algunes entitats es fa prospecció, es detecten persones dormint al carrer però que no se’ls pot acollir perquè els habitatges no estan moblats per manca de recursos. Persones refugiades amb targeta vermella no tenen accés als serveis: Es comenta que les persones refugiades amb targeta vermella, a l’espera que se’ls concedeixi l’asil, no poden accedir a serveis de lloguer perquè aquesta targeta no els serveix per acreditar‐se i per tant en queden exclosos. Sobre la situació del mercat de lloguer i com incidir‐hi: Es denuncia que hi ha una nova bombolla immobiliària al municipi i es considera que Vimusa hauria de contribuir a punxar‐la. Com fer‐ho? posant al mercat pisos buits a un preu raonable. Es considera que Vimusa està demanant lloguers molt alts per als seus pisos i això contribueix a la pujada de preus. Vimusa hauria de generar més habitatge protegit per donar resposta a les necessitats existents: Es demanen més pisos socials, Vimusa hauria de generar més habitatge protegit per donar resposta a les necessitats de la població, si no la situació està estancada.


Pàgina 3 de 5

Estudi i projecte per identificar i posar al mercat pisos buits perquè l’ajuntament els oferís a preus raonables: Caldria fer un bon estudi per conèixer quants pisos buits hi ha i treballar per posar‐los al mercat, perquè si no acaben en mans de bancs o de fons voltors. D’aquesta manera es podria aconseguir molt habitatge sense haver‐ne de construir de nou. L’ajuntament ho hauria de negociar, aprofitant que Sabadell és una ciutat molt mobilitzada, i aconseguir posar al mercat pisos buits. I segurament totes les entitats i agents que treballen en aquest àmbit s’haurien de posar d’acord i pressionar. Incidir des de Vimusa en el preu general del mercat de lloguer. Es considera que no és acceptable que un habitatge de lloguer de Vimusa estigui a 500 o 600€. Com més habitatges a preu assequible tinguis, més incidiràs en els preus generals del mercat de lloguer. Si tens 50 habitatges a 150€ no incidiràs gaire però si en tens 1000 a 150€ si que hi incidiràs. Disposar de pisos compartits de Vimusa. Quan s’està reconstruint la vida costa molt accedir a habitatges individuals, i compartir habitatge pot ser una bona solució. Per això es proposa promoure llars compartides per afavorir la convivència i abaratir costos. S’estan fent llistats de persones disposades a formar unitats de convivència per poder presentar a Vimusa. Donar cobertura a famílies en llistes negres que no poden accedir de nou al mercat lliure: Es denuncia la situació de famílies en llistes negres de morosos, deutes, etc, perquè hi ha situacions en que les famílies refan la seva vida, tenen nivell d’ingressos per tornar al mercat lliure, però com que estan en aquestes llistes, no poden accedir de nou al mercat lliure i això els dificulta molt el seu projecte de vida. En aquests casos es demana que Vimusa els faci de paraigües per poder accedir al mercat i reconstruir el seu projecte vital. Hi ha moltes famílies en aquesta situació que si no tenen un aval d’un familiar o d’algú altre no poden accedir a un lloguer. Falta algú que els doni suport en aquest procés. Demanda d’un estudi per conèixer el preu mig real de lloguer al municipi. També estaria saber quines empreses hi ha darrera del mercat a Sabadell i quines estan marcant les tendències. Barcelona està expulsant a població pels elevats preus de l’habitatge i part d’aquesta gent està venint a Sabadell i això incrementa la problemàtica de l’habitatge a Sabadell. Es planteja que l’arrelament al municipi sigui un criteri per donar preferència a les polítiques d’habitatge, si no la demanda segueix creixent i no es pot abordar. Es denuncia que s’estan demanant fiances en habitatges en relloguer. Les persones en situació d’asil no poden accedir a pisos de protecció oficial perquè no estan empadronats. Es proposa buscar complicitats amb les immobiliàries per millorar les condicions d’accés a l’habitatge. Es comenta que en alguns casos demanen fiances de fins a 6 mesos a famílies refugiades. Com que no podem aportar un contracte de treball els propietaris es curen en salut i demanen fiances molt altes. El problema és que això repercuteix també en la població general. En el cas dels refugiats es podria demanar una assegurança de lloguer però sense una nòmina no es pot obtenir. Entitats participants, activitats i recursos:


Pàgina 4 de 5

Ningú Sense sostre: entitat sense ànim de lucre amb 25 socis que ofereix habitatges per a persones sense llar. Actualment gestionen un pis i 2 cases particulars i atenen a unes 20 persones. Els perfils que atenen són:

‐ persones sense recursos, que no tenen res de res i a les que se’ls facilita un habitatge. ‐ Persones amb addiccions i/o problemes mentals (housing first). ‐ Persones que han començat a treballar i a reconstruir la seva vida però tenen deutes i

estan en registres de deutors i això no els permet llogar. ‐ Persones que reben ajudes de 300 o 400€ però que no tenen una perspectiva vital de

millora i amb això no tenen suficient per llogar un pis, i no se’n surten. Actúa Vallès: Disposen d’1 pis a Sabadell, des de fa molt poc, i la resta a Castellar del Vallès i les Franqueses. Denuncia que es triga 2 anys a obtenir un pis del programa Housing first. Ningú sense sostre: és un servei de suport a serveis socials. Tenen 2 pisos de 5 a 7 places i a més fan tasques d’acompanyament i prospecció de carrer. Cáritas: Disposen d’uns 8‐10 pisos per famílies convencionals; 2 pisos són per a mares monoparentals, 1 per a homes sols. Atenen perfils de persones amb sous baixos i poca qualificació que els costa molt entrar al mercat de lloguer ordinari. Tenen pisos de transició, pisos temporals, però no tenen manera d’accedir a un habitatge social. Associació catalana d’ajuda al refugiat: Disposen de 30 places d’acollida en 6 pisos a Sabadell, i 30 places més a Bellaterra. Tenen uns 4 tècnics per buscar habitatges. Treballen per procés, i s’explica que els refugiats, en la segona fase del procés, han d’anar a buscar un pis al mercat normalitzat, per tant als 6 mesos han de buscar i han de trobar un habitatge. Tenen facilitats de pagament i ells paguen les fiances per facilitar aquest accés al mercat lliure.Hi ha moltíssima demanda: s’explica que són la seva entitat, + creu roja + Fundació Apip‐Acam, s’hi va afegint més gent que busca habitatge i es van acumulant. Drapaires d’Emaús: Fan reinserció social i laboral. Disposen de 1 pis de Vimusa i 2 cases. Promouen la vida comunitària. Atenen unes 20 persones. El teler cooperatiu: Atenen a gent que busca lloguer però no hi pot accedir (joves, persones amb sous modestos) perquè l’augment de preu els deixen fora. Projecte Omplim els buits; volen crear una cooperativa d’habitatge, només treballant amb habitatge ja construït, per fer abaixar els preus. Volen constituir el sindicat de llogater. La gent que ofereix pisos ho fa perquè està sensibilitzada però no tenen garanties. Volen que la cooperativa també contribueixi a millorar aquesta situació, perquè es donen pocs incentius a fer‐ho, hi ha poca seguretat per la gent que vol cedir pisos. També es parla del projecte de masoveria urbana en que a canvi de fer reformes i arreglar cases velles els masovers hi poden viure sense pagar lloguer.


Pàgina 5 de 5

PAH: Han ampliat molt el seu camp d’acció més enllà de les hipoteques i han esdevingut un referent on s’hi adreça gent amb problemàtiques molt diferents. Actualment tenen 4 blocs ocupats, un que ja s’ha regularitzat, i ofereixen 74 habitatges. Ho tenen tot ple amb gent que vol entrar‐hi. Són blocs autogestionats i en els que hi ha uns principis ideològics feminisme, antifeixisme, etc. A les reunions de la PAH hi ha actualment unes 200 persones, i cada setmana se n’incorporen una desena més. Per tant, hi ha molta gent sense habitatge o amb risc d’estar‐ho. Es comenta que en total a Sabadell hi ha 24 blocs ocupats i més de 1500 habitages ocupats. Des de la PAH s’explica que 1 dels blocs s’ha arribat a una acord amb la Sareb per regularitzar els lloguers socials. I aquest és l’objectiu, perquè l’ocupació és una situació inestable, precària i desagradable. Però en els habitatges de immobiliàries o bancs no es vol arribar a acords per a lloguers socials. La PAH no avala mai l’ocupació d’habitatges públics o de particulars. Als habitatges de la PAH la gent paga màxim 150€, però si no es pot pagar tant doncs es paga el que es pot. Cerma: Disposen de 3 llars d’acollida Treballen en casos d’exclusió social molt extrema. El seu projecte és oferir habitatge i a partir d’aquí intentar reiniciar una nova vida. Perfils de persones que s’atenen des de les entitats:

Homes sols d’entre 45/50 anys però també hi ha pensionistes i persones de 60 anys amb moltes dificultats per trobar feina.

Famílies amb fills, llars monoparentals, persones soles, més homes que dones.

Persones amb baixa qualificació

Persones sense papers que ni poden treballar, ni llogar... i no entren a la mesa d’emergència i la seva situació es perllonga. Cal ajudar a identificar persones en situació de poder demanar asil i fer‐los l’acompanyament perquè el sol∙licitin.

Afecta totes les edats, però els joves, potser tenen més alternatives perquè allarguen a casa dels pares o perquè estan mes avesats a compartir pis.


Pàgina 1 de 5

Taula 4: Diversitat

Data: 16 Juliol 2018 a les 18h

Moderadors: Maria Bonet i Oriol Serra (GMG)

Assistents: Susana i Francisca (Fundació Secretariat Poble Gitano), Ma Carmen López (Taula

d'Igualtat), Ma Dolors Escolar (Església Jesucrist dels Sants dels Últims Dies), Rita Evans

Fundació SCAI), Kaba Sebou (Nova ciutadania, ONG APLOMA), Jsselay (Fundació Mind)

Sobre la situació del mercat de lloguer i com incidir‐hi:

Elevat preu de l'habitatge lliure i també de l'habitatge social. El preu del lloguer a la ciutat és

molt alt, tant el del mercat lliure com el social. En aquest sentit, a Can Llong s'està pagant 530€

preu de lloguer social d'un pis + de 2 habitacions + pàrquing i a Ca n'Oriac pis de renda lliure de

4 habitacions, 550€. Aquesta situació comporta que a vegades famílies es vegin obligades a

compartir habitatge i es considera que el preu dels pisos de lloguer social ha de ser acotat la

realitat.

La localització de Sabadell en relació amb Barcelona com a factor condicionant del preu de

l'habitatge. El problema de l' increment dels preus de lloguers es veu com una conseqüència

de la inflació de la capital catalana, la qual està fent pujar el preu de l'habitatge a tots els

municipis de la regió metropolitana de Barcelona.

Permanència de les dificultats socials i econòmiques en la societat. Actualment es té la

percepció que la gent té més nivell adquisitiu i que la crisi ja no afecta de la mateixa manera

però no és cert i fins i tot l'accés a l'habitatge és més difícil. Aquesta situació és més palesa en

els barris perifèrics i entre el col∙lectiu jove.

Presència d'un nombre elevat d'habitatges buits a Sabadell que es podrien utilitzar com a

lloguer social. Molts estan en situació de rellogar (fins i tot de vegades només l'habitació) i es

detecta que en barris amb la població envellida, com per exemple Gràcia, quan es van morint

les persones els pisos queden buits i en desús. Pel que fa els pisos dels bancs, es considera que

s'ha de discutir i negociar amb ells per la dació dels habitatges per lloguer social.

Nombroses situacions d'impagament de la hipoteca però també del lloguer i del lloguer

social. En el municipi es produeixen casos d'impagaments als bancs, el qual es queda

l'habitatge i a més a més t'obliga a pagar el deute. La situació de pèrdua d'habitatges és palesa

a la ciutat i hi ha persones que per no perdre el seu pis es veuen obligat o a ocupar‐ne un altre

o anar a viure amb els seus pares i d'aquesta manera poden llogar la seva vivenda i anar‐la

pagant amb aquests diners sense necessitat de perdre l'immoble. Alhora, es detecta situacions

d'impagament de lloguer social de Vimusa i es denuncien a través de la taula d'emergència,

però aquesta té uns tempos molt lents que no s'ajusten a la demanda immediata de la

necessitat de sostre.


Pàgina 2 de 5

Alta mobilitat dels llogaters que comporta un desarrelament. Es produeixen molts canvis

d'habitatge i hi ha ciutadans que cada mig any s'han de mudar, això provoca una desvinculació

del lloc i no aconsegueixen arrelar en lloc, i fins i tot marxen cap a altres municipis.

Crítica a l'actual sistema econòmic i a la nova Llei que repercuteix negativament als llogaters.

S'apunta a formar a la gent per canviar el model econòmic establert i es critica que la nova llei

ha perjudicat als usuaris ja que incentiva l'especulació i la pujada de preus així com la facilitat

de desallotjar els seus llogaters argumentant raons familiars. A més a més, actualment s'està

produint altra vegada la paradoxa de que l'opció de compra d'un pis resulta amb una quota

hipotecària més barata que la del lloguer (malgrat que són conscients que en la compra hi ha

lletra petita). Tot i així es manté la persistència de l'atur i les condicions laborals precàries.

Sobre les situacions d'exclusió social i residencial de certs col∙lectius:

Es comenta que el fet de no tenir un sostre comporta ja de per se un risc d'exclusió social i

es remarca l'estreta relació entre salut i problemes d'habitatge.

Estigmatització i discriminació de certs col∙lectius pel lloguer de l'habitatge. Un dels

problemes de la immigració per trobar pis, és el problema del color de la pell i el racisme.

Alhora, hi ha la por de llogar l'habitatge, les males experiències que han passat els llogaters

provoquen que no tornin a posar el pis a lloguer. Les destrosses que se'ls fa en els pisos o els

impagaments dels inquilins . I També existeix la por del propietari a quedar impagat malgrat la

mediació de Vimusa de pagament de 6 mesos..

Invisibilitat de les persones refugiades. Es denuncia que no es dóna resposta a les persones

refugiades ja que s'atenen en un primer moment però després, al cap d'uns dies, es tornen

invisibles en la societat.

Dificultats d'accés a l'habitatge per a persones sense papers. Les persones sense papers no

poden accedir a un habitatge i es creu que s'hauria de fer un sistema més flexible que permeti

primer poder accedir a habitatge i amb un bon seguiment anar integrant la persona a la

societat, fent cursos de formació i obtenint una feina fins que es pugui inserir a la societat.

Dificultat del reagrupament de famílies immigrades per la titularitat de l'habitatge. Es

detecta una problemàtica ja que has de tenir el pis en nom teu per poder fer venir la teva

família dels països d'origen i sovint aquest col∙lectiu viu en situacions diverses que no

permeten tenir un habitatge en nom seu. S'exposa l'exemple d'una família amb papers i

treballant des de fa més de 5 anys en una mateixa empresa i que no podia fer el reagrupament

familiar per aquesta qüestió.

Una diferència social entre barris pronunciada que pot provocar casos de marginació. La

diferència social entre barris també es marca amb el preu del l'habitatge (inferior a la

perifèria). Això provoca que la gent amb menys recursos s'hagi d'instal∙lar a la perifèria i


Pàgina 3 de 5

queden molt desvinculats del centre i de la ciutat. Aquest sentiment pot ocasionar frustració

i/o complex d'inseguretat.

Sobre l'estat de conservació i necessitats de rehabilitació:

Es constata una problemàtica de la gent gran vinculada a les barreres arquitectòniques. La

població va envellint i s'ha de mirar com donar resposta a aquesta demanada. Un dels

problemes de la gent gran són les barreres arquitectòniques (manca d'ascensor, presència

d'escales,...) en els habitatges que acaben per posar en lloguer i anar a pisos tutelats, els quals

són pocs en el municipi.

Es considera necessari la rehabilitació d'alguns dels edificis. Es parla de casos concrets i per

exemple del passeig del comerç (edifici blau ‐ edifici social)

Situacions d'utilització anòmala:

Problemes d'ocupació irregular i presència de màfies. Es donen situacions d'ocupació

irregular i persones que fan negoci amb aquesta situació (es posa el cas del barri

d'Espronceda). També es detecten situacions d'ocupació de pisos en edificis a mig construir.

Presència de situacions de relloguer. Es posa de manifest que a la ciutat es produeixen

situacions de relloguer de pisos i també d'habitacions; es comenta que fins i tot es lloga el

matalàs.

Sobre com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals:

Preocupació saber les partides de pressupost que estan destinades a l'habitatge. Es debat

sobre si els pressupostos estan ben dimensionat de cara l'any vinent en habitatge i com es

distribueixen en el temps.

Caldria mirar referents en polítiques d'habitatge. Observar les polítiques que hagin funcionat

a diferents ciutats europees per aprendre dels errors i copiar les virtuts. Es van exposar els

exemples de París i Brussel∙les.

Involucrar més l'administració en la gestió i mediació d'accés i manteniment de l'habitatge.

Es comenta que hi ha una mala distribució i gestió dels pisos així com una mala atenció per

part de VIMUSA. Es proposa que l'Ajuntament s'impliqui més i actuï com un mediador per

evitar els impagaments i incentivar la negociació entre propietaris i llogaters.

Flexibilització dels requisits d'accés als habitatges i instauració d'un sistema de seguiment a

llarg termini i compromès. Es considera que actualment hi ha un procés i uns requisits que

impedeixen accedir al lloguer a tots els col∙lectius , especialment a la nova ciutadania

(obligació de feina, preus massa alts) i a les persones refugiades (es demana un contracte

indefinit). Es proposa donar opció a aquesta instal∙lació immediata en un apartament de


Pàgina 4 de 5

lloguer amb un seguiment continu fent que els usuaris es comprometin a buscar feina, estudiar

la llengua i integrar‐se. Actualment és al revés, (primer feina i després pis) i això provoca una

situació insostenible i angoixant.

Agilització de les decisions de la Taula d'Emergència Social. Es denuncia la lentitud de les

decisions de la Taula per solucionar problemes immediats i urgents. Per a l'adjudicació cal tenir

present que hi ha dos tipus de lloguers socials: el d'emergència social (per aquelles persones

que no es poden permetre res amb el seu sou o perquè no treballen) i el de la població (lloguer

més assequible per la gent que treballa però no arriba a un lloguer lliure).

Millora de la gestió dels habitatges socials de VIMUSA. Es considera que hi ha un nombre

important de llars, més de 500, que es troben en situació de vulnerabilitat residencial i que el

percentatge d'expedients resolts és d'una ràtio de 1/10. Es comenta que actualment la societat

està fent de"serveis socials" en el sentit que acull a persones sense sostre, refugiats, persones

amb pèrdua de l'habitatge,....

La desinformació és un problema social per a l'accés a l'habitatge. Es considera que hi ha una

necessitat de sensibilització de la societat

Cal construir més habitatge protegit però sense crear guetos. Es necessita més habitatge

protegit de lloguer a la ciutat però aquest no s'ha de convertir els pisos de protecció oficial en

guetos ja que en alguns llocs s'està produint una exclusió/barraquisme vertical.

Es proposa un sistema de regulació del preu de lloguer. Es parla que el preu podria anar en

funció del perfil de llar que hi ha d'anar a viure i així d'aquesta manera es poden anar ajustant

a les necessitat de la societat sense especular excessivament.

Usuaris

Joves fundació Main.

o Treballen amb nens de 14 a 16 anys quan estan acabat la seva fase d'estudis i

amb nois de 18 a 29 anys que estan en formació professional; bona part d'ells

amb problemàtiques associades. Tenen uns 300 usuaris. (150 de joves i 150 de

famílies).

o La fundació s'encarrega d'aconsellar i guiar‐los d'on anar a treballar i com

aconseguir habitatge.

o El seu principal problema és l'accés a l'habitatge (no poden comprar ni llogar

pis).

o Els joves moltes vegades entre en programes de garantia juvenil, moltes

vegades desaprofitat per problemes externs a l'ajuda o perquè directament no

la volen.


Pàgina 5 de 5

La fundació SCAI

o Acull persones sense papers, les quals creuen que tenen dret a un habitatge i

que aquest és fonamental pel seu desenvolupament en la societat.

o Fa una mitjana de més de 1.000 visites al mes (un total de 13.000 ‐ 14.000

anuals)

Càrites es troba totalment col∙lapsat actualment.

El secretariat Gitano treballa molt amb col∙laboració amb la PAH

Les entitats mostren el seu descontent amb les nombroses reunions a que són convidades i les

hores de feina perquè després quedi en un calaix.


Pàgina 1 de 2

Taula 5: Grups municipals



Assistents: Sílvia Renom (CIU), Glòria Rubio (La Crida), Ramón García (Ciutadans)

Sobre la situació del mercat de l'habitatge:

Elevat preu del lloguer al conjunt de la ciutat. Es manifesta que el preu del lloguer està

desorbitat, i molt especialment en alguns barris per les condicions, serveis, etc. La dificultat

d’accés al mercat privat de l’habitatge tant per joves com per famílies.

Presència d’habitatges buits. Es creu que hi ha força habitatges tancats sobretot per la

mentalitat antiga dels seus propietaris que el lloguer farà malbé l’habitatge, desconfiança i

desconeixement. Afavorir rehabilitació, masoveria, etc.

Adequar tipologies d’habitatge a noves situacions. Famílies monoparentals, gent gran,

cohousing...


Necessitat de canviar normatives a nivell autonòmic i estatal. Es constata que les polítiques

municipals necessiten d’unes polítiques a un nivell superior i que els recursos econòmics,

legals i normatius són pocs i molt limitats.

Millora de la informació municipal sobre serveis d’habitatge. Es comenta que la informació

sobre serveis no arriba al conjunt de la ciutadania, ja que per exemple hi ha col∙lectius que no

hi tenen accés per fractura digital (relació exclusió residencial – exclusió de la informació). Es

proposa buscar noves maneres per arribar a la ciutadania i es comenta que sovint la política

està allunyada de la societat.

Millora del reglament d’habitatges d’emergència social. Aquest es va refer fa uns anys amb el

nou govern, però tot i així es comenta que és insuficient.

Important deteriorament del parc d’habitatges i necessitat de corresponsabilització. Es posa

de manifest la necessitat de rehabilitació a la ciutat i que les línies de subvenció autonòmiques

i/o estatals són limitades i això fa que les llars no puguin assumir el cost de la rehabilitació ( es

posa d’exemple Torreguitart i Els Merinals). L’ajuntament dóna subvencions per vestíbuls i

escales però es comenta la importància de saber traslladar la necessitat de conversació del

parc. Els Plans de barris com a política positiva però es creu que faltaria fer un

acompanyament un cop feta la injecció de diners per tal d’empoderar la ciutadania.


Pàgina 2 de 2

Necessitat d’ampliació dels recursos d’habitatge. La regidoria d’habitatge es va crear amb la

crisi i actualment gestiona un munt de polítiques i accions amb només unes 10 persones.

Activar totes les línies estratègiques possibles en matèria d’habitatge. En aquest sentit es

proposa incrementar el parc d’habitatges dotacionals, desenvolupar nou sòl públic de lloguer,

mobilitzar el parc vacant existent.

Revisió dels contractes dels habitatges socials. Es comenta que s’hauria de fer una revisió dels

contractes dels habitatges socials (actualment és bianual) i dels habitatges protegits

(actualment no es revisa fins que aquest finalitza) i mirar de com gestionar els refugiats

(terminis dels recursos previstos).

Importància de l’eficiència energètica. Es creu que actualment encara és poc valorada però

des de l’Ajuntament es veu imprescindible perquè pot fer reduir el preu dels subministres.


Pàgina 1 de 2

Taula 6: Associacions de veïns

Data: 18 Juliol 2018 ales 18h

Moderadors: Maria Bonet i Laura Collado (GMG)

Assistents: els presidents o representants de les següents associacions: Associació de veïns de

Sant Oleguer‐ Sol i Padrís, Associació de veïns de Nostre Llar, Associacions de veïns Centre

Mercat, Associació de veïns de la Creu Alta, Associació de veïns de Can Rull i Federació

d’Associacions veïnals de Sabadell.

Sobre les situacions anòmales que es donen el matèria d'habitatge:

Presència de un volum important de pisos buits, al voltant d'11.000 unitats, que caldria

donar ús. Consideren que en comptes de fer més pisos nous es podria reutilitzar el parc

vacant, és a dir els 11.000 a tot el municipi de titularitat pública i privada (en proporció similar)

que part són de bancs i caixes i també alguns de VIMUSA (Can Puiggener). Es comenta que s’ha

de donar solució al problema en comptes de fer nous habitatges.

Problemes de salubritat. Situacions de xinxes a alguns barris (Espronceda) o de

problemàtiques amb algunes persones d'ètnia gitana (Brutau‐Regàs).

Sobre les situacions d'exclusió social i residencial en el col∙lectiu de gent gran:

Es denúncia una manca d'habitatge social. Es detecta una mancança respecte als pisos

tutelats, exposant que hi ha una llarga llista d’espera (800 veïns esperant) i es fa especial

menció de la no presència d'habitatge social al centre de Sabadell. També es comenta que no

hi ha albergs per a gent amb risc d’exclusió. Expliquen que la Guàrdia Urbana té un espai

habilitat, però que no és prou i l’estança és limitada a tres dies.

Es detecta una incompatibilitat entre els pisos tutelats i la salut física i mental dels possibles

usuaris. Es comenta que el problema dels pisos tutelats és que, com a requisit, demanen que

el llogater estigui en bon estat de salut (físic o psicològic), i llavors es dóna una exclusió. Els

complexos actuals que té la ciutat per a gent gran no són la solució per a persones amb

discapacitats i conseqüentment es demana una residència pública, ja que la ciutat no en té. Es

proposa oferir pisos que s’adaptessin a les necessitats de la persona, on es compartissin les

zones comunes i tinguessin un petit espai privat amb habitació, bany i cuina. S’afegeix que

aquestes “suites” podrien tenir un règim rotatiu en funció de les necessitats, posant com a

exemple que no és el mateix l’espai necessari per a una parella que per a una persona sola.

Sobre les polítiques de rehabilitació i estat del parc d'habitatges


Pàgina 2 de 2

Manca de capacitat econòmica de les comunitats per fer front a la rehabilitació. S’exposa el

cas de les ITEs, de caràcter obligatori, les quals moltes comunitats no disposen de suficient

capacitat econòmica per fer‐se'n càrrec. Es demana, tot i que no hi ha consens dins la taula de

treball, que en aquestes situacions sigui l’Ajuntament qui se'n responsabilitzi.

Necessitat d'instal∙lació d'ascensor a diferents blocs de la ciutat. Es parla de facilitar ajudes

per a incorporar ascensors en comunitats per a evitar el risc d’exclusió per accessibilitat i que

es puguin instal∙lar encara que sigui amb ocupació de la via pública

Sobre la política d'habitatge i com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies

municipals

Desconfiança amb els polítics i la seva tasca. Els assistents han mostrat el seu descontent en

tota la sessió per la situació atès que no confien en que el Pla local d'habitatge pugui arribar a

solucionar les problemàtiques i rebre un retorn adequat per part de l’Ajuntament. Alhora,

haurien volgut fer la taula amb representants dels grups polítics.

Hi ha preocupació per a on es destinen els pressupostos municipals i si el repartiment

d'aquests és l'idoni. Es considera que s'haurien de revisar els pressuposts municipals i

prioritzar els problemes de primera necessitat com l’accés universal a l’habitatge .

Es demana uns preus i unes condicions més assequibles per accedir als habitatges de Vimusa.

S’expressa que VIMUSA determina uns requisits molt estrictes a l’hora de poder accedir a un

habitatge de compra o lloguer, que donat les condicions econòmiques actuals (en aquest cas

es parla dels joves) no poden accedir‐hi. En el cas de compra es demana una entrada elevada i

avals i en el cas de lloguer hi ha uns preus que no creuen que siguin socials. Es posa d'exemple

que els preus que actualment demana VIMUSA són de mitjana 700€ per pis, 800€ a Can Llong i

600€ al carrer Budapest. molta gent no s’ho pot permetre.

Es plantegen algunes alternatives per a l'obtenció d'habitatges. D'una banda es presenta la

possibilitat de reconversió d'equipaments i altres espais infrautilitzats (es posa com exemple

l’IES Jonqueres), i dotar‐los d'un nou ús com per exemple residències o habitatges socials.

També es parla de la possibilitat d'expropiació dels horts de Can Rimbles i donar ús als terrenys

municipals de davant del Parc Central.


Pàgina 1 de 2

Taula 7: Comunitats de veïns



Assistents: els presidents de les següents comunitats de veïns: C/ Almicar Barca,3 de El Llano;

C/ Guadarrama,11 de Ca N’Oriac; C/ Sarasate,14 de Cifuentes; C/Progrés,1 de La Concòrdia; C/

Illa Sacra,14 de Les Termes; C/Olimpia,27 de Can Rull i C/Mare de Déu de les Aigües, 9 de La

Concòrdia.

Sobre les polítiques municipals en matèria d'habitatge:

Es proposa regular els preus dels lloguer per garantir l'accés dels joves a l'habitatge. Els joves

no tenen oportunitats per a accedir a habitatges de lloguer, atès que els preus són molt

elevats, i es demana que l'Administració reguli el preu del lloguer en funció de certs barems.

Major control dels lloguer socials. Exposen que les condicions econòmiques dels lloguers

socials haurien de ser revisables ja que si més endavant milloren les seves condicions aquest

lloguer social pugui passar per a alguna persona que ho necessiti més o bé, si la situació

empitjora, també s'ajusti el preu. Expressen que és l’Ajuntament qui ha de tenir un control i

revisar les condicions dels inquilins.

Es detecta un “tràfic de pisos buits” on es “venen” a gent per a que puguin viure sense que

sigui propietat dels venedors i també situacions de lloguer irregular. Es demana que

l’Ajuntament s’impliqui més amb el tema dels habitatges tancats. Que en tingui un control.

Demanen que VIMUSA faci més difusió i conscienciar als propietaris per a que puguin

donar els seus pisos per a lloguer social.

Sobre les situacions d'impagament i conflictes a les comunitats:

Expressen que hi ha por per part de la gent, donat que en alguns barris (els perifèrics)

hi ha actituds incíviques per part d’altres veïns. Es senten impotents ja que senten que

ningú els ajuda. Com a solució a les actituds incíviques per part d’altres veïns,

demanen que es facin treballs socials als barris per a conscienciar.

Incorporar a la figura del mediador ja existent, una altra amb un perfil jurídic. Que hi

hagi un gabinet jurídic per a realitzar consultes sobre temes d’impagaments i

problemes legals. Com a exemple s’exposen els temes de recerca de documentació, de

dubtes sobre impagaments o l’acompanyament legal i jurídic als immigrants amb

problemes de comprensió


Pàgina 2 de 2


Sabadell té un parc d'habitatge força antic amb necessitat de rehabilitació. El parc

d’habitatges dels barris perifèrics és vell i això comporta un pressupost a considerar per a la

seva rehabilitació i evitar la seva degradació.

La rehabilitació suposa un esforç econòmic que algunes llars i/o comunitats no poden

assumir. Es comenta que en el cas de demanar ajudes per a la rehabilitació, es presenta el problema de

que la comunitat ha de pagar prèviament les obres a realitzar i després s’obté l’ajuda i moltes

comunitats no tenen el pressupost necessari per fer front la despesa i alhora s'exposa que els bancs

no volen donar crèdits a les comunitats per les situacions d'impagats. Es demana que l’ajudes

arribin abans de realitzar les obres.

Alhora, en algunes comunitats el compliment de les ITEs suposa un problema econòmic per als

veïns i es demanen ajudes en aquest sentit.

Creació d'un associació per detectar la presència encara de pisos amb uralita. Donada

l’antiguitat dels habitatges s'ha identificat que molts encara tenen uralita, especialment a

sostres i baixants i s’explica que s’ha format una associació per a detectar on hi ha uralita i

demanar a l’Ajuntament solucions. NO hi ha un consens sobre el tema però una part dels

assistents demana que l’Ajuntament es pugui fer càrrec.

Denúncia de l'estat de deterioració i situacions socials conflictives en alguns barris. (per

exemple el Llano), blocs deixats on hi entren coloms, habitatges ocupats i buits en mal estat,

col∙lectius gitanos sense respecte,... Demanen un interlocutor entre la policia i els veïns. A més

a més, demanen que hi hagi més policia.

Exposen que, en molts casos, els pisos buits propietats dels bancs no paguen la quota

de comunitat, la qual han d’acabar exigint al banc per a no assumir més despesa entre

la resta de veïns.

escarabats en la zona del Progrés

Recursos municipals

Coneixen el sistema de lloguer per masoveria urbana, però afirmen que no han

escoltat últimament sobre el tema.

Indiquen que hi ha mancança de pisos per a gent gran donada la llarga llista de espera

que hi ha.

Els assistents mostren el seu descontent respecte la situació i voldrien solucions per

part de l’Ajuntament.


Pàgina 1 de 3

Taula 8: Dependència i accessibilitat



Assistents: Dolors (ANDI), Jaume Marcet (SALUT MENTAL), Agnès (ETOS), Lídia Gil (AVAN).

Sobre la les entitats assistents:

ANDI és una associació que atenen persones amb discapacitat intel∙lectual. L'objectiu principal

és que aquests joves puguin viure independentment, ja fa 10 anys que van aconseguir una

casa de lloguer de VIMUSA (encara que no en el barri que més els agradaria).amb persones

amb discapacitat intel∙lectual. Actualment tenen dues cases que serveixen per dur a terme un

procés de formació (3 mesos) per aprendre a viure sols. D'aquesta manera proven de viure

autònomament, i quan estan preparats, la intenció és que accedeixin a un lloguer assequible

per independitzar‐se, ja que no poden accedir al mercat lliure perquè la oferta és massa cara i

sovint han de tornar a casa els pares per deixar el pis d'aprenentatge a altres usuaris. Aquestes

persones necessiten bàsicament un habitatge i serveis (per ajudar‐los i revisar‐los

periòdicament). Estan dins d'un programa d'autonomia a la pròpia llar, aquest els permet

accedir a aquesta part de serveis i només el quedaria completar l'accés a l'habitatge per donar

resposta a totes les seves necessitats.

AVAN és una associació que atent problemes amb problemes neurològics que els provoca

una mancança física. L'objectiu de l'organització és l'adaptació de la gent que recupera les

seves capacitats (ajudats per les ajudes PUA). Tenen dos tipus d'usuaris: els que poden arribar

a assolir altra vegada autonomia; en aquest sentit la seva funció és assessorar‐los dels canvis

que haurien de fer en el seu habitatge per instal∙lar‐hi tot el que sigui necessari per ajudar a la

seva vida autònoma i ajudar‐los amb tallers de teràpia ocupacional per tornar a aprendre a

moure's; i els que mai es podran valdre autònomament; en aquest cas ofereixen el pis de

respir, és a dir, un espai on se'n cuiden d'ells i alliberen momentàniament a la família. Van

amb cadira de rodes (ja sigui les més estandarditzades o algunes de més aparatoses).

ETOS és una associació que atenen a les persones amb problemes a adduccions,

drogodependència (acostumen a venir de la perifèria).

SALUT MENTAL és una associació que atenen persones amb problemes mentals. Actualment

l'associació compta amb 70 apuntats, tot i que ens ha explicat que l'estadística diu que 1 de

cada 5 persones desenvolupa una malaltia d'aquestes. La principal preocupació és quan aquest

problema queda agreujat amb l'envelliment Cada cop són gent més vulnerable i necessiten

supervisió per mantenir‐se en un estat equilibrat. Aquest tipus de gent queda impossibilitada

per treballar i ha de sobreviure amb pocs diners.

Sobre l'accessibilitat i l'entorn del barri:


Pàgina 2 de 3

Pels col∙lectius amb discapacitat física un dels grans problemes és l'accessibilitat i han de

viure a llocs on no hi hagi barreres arquitectòniques per accedir a l'habitatge. Aquest fent els

limita tant en la tipologia del bloc residencial on s'ofereix l'habitatge (que ha de tenir portes

grans, rampes, ascensors,...), és a dir, habitatges adaptats. També és important que l'entorn

immediat del barri estigui ben urbanitzat i en estat òptim. Això els limita a uns barris

determinats com el Centre, la Creu Alta,... ja que segons els interlocutors els de la perifèria

estan en un estat més precari.

Altres col∙lectius relacionats amb les discapacitats intel∙lectuals es troben amb la necessitat

d'accedir a barris on hi hagi un entorn social suau. Molts dels pisos d'HPO es troben a barris

allunyats del centre i sovint presenten també un context social més complicat que no facilita la

convivència ni la vida autònoma a aquests usuaris amb un a discapacitat intel∙lectual que

necessiten un entorn social favorable i que els pugui brindar facilitats.

Una problemàtica semblant a l'exposada anteriorment la tenen les persones amb problema

d'addicions o drogodependència. En aquest cas el barri on viuen és important pel context

social, moltes vegades les addiccions queden afavorides per l'entorn social on es mouen

(sovint a la perifèria) i els convé un entorn social vinculat als barris del Centre, la Creu Alta i

Gràcia.

Sobre el manteniment del parc edificat:

S'ha exposat que en alguns pisos de VIUMUSA que aquests últims anys han estat en possessió

d'alguna entitat hi ha faltat manteniment i un seguiment adequat de les seves instal∙lacions.

Sempre que s'ha notificat algun desperfecte (relacionat amb l'electricitat, el quadre de llums i

la neteja de l'escala) no s'hi ha donat resposta, i en canvi, en el moment de deixar‐lo s'ha estat

molt exigent en deixar les coses en bon estat.

Sobre la tipologia dels habitatges:

Els habitatges que actualment estan de lloguer municipals obliguen a compartir pis amb 3 o

4 persones. Algunes entitats exposen que voldrien tenir pisos que els pogués utilitzar 1 o 2

persones i que per el moment no han trobat aquesta possibilitat perquè tota la oferta és per 3

o més habitacions i els contractes de lloguer obliguen a aprofitar totes les habitacions i omplir‐

les.

Sobre la gestió i la burocràcia dels habitatges:

Hi ha unanimitat opinant que els requisits per optar a un lloguer d'HPO són molt difícils de

complir. En aquest sentit ens trobem dos tipus de problemàtica. La primera és que un dels

requisits troncals és bàsicament el sou de la persona que opta el pis (bastant‐ho tot a les

necessitat econòmiques i deixant en segon terme algunes altres relacionades amb altres

necessitats com són les diferents discapacitats, ja siguin intel∙lectuals o físiques), la segona

planteja la possibilitat que es tingui en compte l'entorn del sol∙licitant, ja que en alguns casos,

tot i que el propi llogater no pugui assolir la totalitat del preu, potser la família ho pot fer per a

ell.


Pàgina 3 de 3

També s'ha destacat la duració dels contractes de lloguer. Els contractes actualment són de

poca durada i moltes vegades depenen del color de l'Ajuntament. Aquest fet provoca que cada

cop que hi ha canvi de govern es revisen les condicions i moltes vegades canvien en

desafavoriment de l'entitat interessada. Es vol tenir opció de contractes amb més duració que

optin a una part burocràtica més senzilla.

Sobre les demandes dels col∙lectius:

Tots els col∙lectius estan d'acord que actualment els preus de lloguer HPO haurien de ser

més barats. Tenen dificultats d'accés a l'habitatge perquè no poden assolir la quota que els

proposen l'habitatge de lloguer protegit.

Ha sortit repetidament que l'Ajuntament podria fer de portaveu per negociar amb bancs i

obtenir habitatges més assequibles. Hi ha entitats que ja ho han intentant individualment

(amb poca força) i finalment no ha prosperat. Es creu que l'Ajuntament podria ser un

organisme que pot tenir força.

Tots els col∙lectius aposten per la inclusió. No veuen adequat habilitar tot un bloc només per

les persones que tenen les mateixes necessitats que ells (ja siguin discapacitats intel∙lectuals,

discapacitats físics, gent amb problemes mentals o gent gran). Es proposa que s'ofereixin el

servei de pisos tutelats compartits per solucionar el problema de la seguretat en l'entorn i la

tranquil∙litat dels familiars. La idea són pisos on la portaria estigui tancada i poder interactuar

amb els veïns i si es necessari que en algun moment determinat es puguin ajudar. Només els

de salut mental també estan oberts a un bloc complet de persones amb problemes mentals

on els treballadors hi poguessin viure.

Sobre informació que ha sortit a la reunió:

Hi ha un grup semblant a SALUT MENTAL que es diu ATENDIS que cuida a gent amb

problemàtiques psíquiques profundes. Ells tenen els habitatges als voltants del Parc Central del

Vallès.

Es detecta una sensació general de manca d'oferta per aquest tipus de col∙lectius i

concentració d'aquests recursos per altre tipus de col∙lectius (nouvinguts).


Pàgina 1 de 3

Taula 9: Joves

Data: 19 setembre 2018 a les 18:00h


Assistents: Carmen (Associació Pandora) ‐ Quim (JERC) ‐ Alejandro (JOVENTUTS SOCIALITES) ‐

Dolors (ANDI)

Sobre la situació actual dels Joves:

Es detecta que hi ha situacions de joves molt diferenciades en funció de la localització i el

context cultural on viuen.

En general la problemàtica que uneix tots els joves és la dificultat d'accés a l'habitatge que es

presenta per un jove, normalment lligat a la solvència econòmica i als mínims que estableix la

llei per poder‐hi accedir, que ni tan sols s'hi arriba.

A Torre‐Romeu, molts joves es troben en una situació a 22anys que ja han format família i no

tenen el capital suficient per accedir a un habitatge. Molts dels casos es veuen obligats a

l'okupació irregular per accedir a una llar. Això provoca un conflicte en el barri que és agreujat

per la lentitud dels processos de mediació que es duen a terme actualment.

També ens trobem amb el context del jove estudiant, que per residir al costat del lloc on

estudia o emancipar‐se és veu obligat a compartir en pisos de dimensions petites amb 4 o 5

persones per poder afrontar conjuntament un lloguer, que individualment és inassolible.

També hi ha el jove que ja ha acabat els estudis i busca independitzar‐se (ja sigui en sol o amb

parella). En aquests casos, el problema són els diners i la falta d'oferta d'habitatges amb unes

característiques ajustades a les seves necessitats, que podrien fer reduir el preu. És a dir, més

habitatges petits amb una o dues habitacions, per tal d'abaratir‐ne la seva venda o lloguer.

Es proposa regular els preus dels lloguer per garantir l'accés dels joves a l'habitatge. La

dificultat d'accedir a habitatges de lloguer, com a conseqüència de l'elevada oferta de preus,

crea la necessitat de regular aquests preus. És demanada que sigui la pròpia Administració que

reguli el preu en funció de certes variables.

Es proposen que els processos de mediació siguin més efectius. Incrementar‐ne la oferta i

facilitar‐ne la seva execució. Són processos que haurien de servir per solucionar problemes de

primera necessitat i immediats d'habitatge, arribant a consensos entre propietaris i interessats

en accedir a un habitatge. Proposen que VIMUSA s'impliqui més en aquests mètodes de

negociació.


Pàgina 2 de 3

Sobre la gestió dels pisos de VIMUS i HPO:

Hi ha consens en reconèixer que l'Administració hauria de gestionar millor els pisos d'HPO.

Es manifesta des dels diferents col∙lectius de la taula una idea unànime. La dificultat d'accés

als habitatges d'HPO pels requisits. Sovint la ciutadania es queda a les portes d'un habitatge

d'aquestes característiques perquè no complex els requisits mínims que posa l'Administriació.

En alguns casos, hi poden accedir, però la gestió de papers és tant lenta que prolonga el

problema.

Un dels assistents exposa la dificultat d'adjudicació d'habitatge per part de l'Ajuntament.

Explica que ells van haver d'esperar 1 any, per accedir a un pis que va estar buit durant tot

aquest període, però que no se'ls adjudicava perquè els faltava un requisit.

Un dels assistents ha explicat la mancança de manteniment i la dificultat d'interacció en el

seguiment un pis que han tingut llogat durant 10 anys en el moment de dificultats. Denuncia

que sempre que han tingut algun problema amb l'habitatge (quadre de llums fosos, poc

manteniment de la neteja de l'espai comunitari de l'escala d'un bloc gestionat per VIMUSA,

manteniment de les bústies) l'Administració no ha respòs, tot i els intents repetitius per

contactar amb ells. S'ho han acabat gestionant i pagant ell sols. En canvi, en el moment de

deixar el pis, l'Administració si que ha estat a sobre exigint‐los que el deixessin tal i com deia el

contracte.

Es proposa que la gestió de les adjudicacions dels habitatges no siguin tant lentes ni exigents

amb els seus requisits. Per tal de mantenir tot l'estoc de pisos sempre en funcionament i

ocupats.

Es proposa un major seguiment i manteniment dels habitatges per part de l'Administració.

Que el seguiment de l'Administració no sigui un tràmit, i sigui real. L'Administració s'hauria

d'encarregar de les avaries grans que pateixen els habitatges i a fer el manteniment necessari

per garantir‐ne un ús digne i net.

Sobre les demandes dels col∙lectius:

ANDI, necessitat 2 habitatges al Centre o Creu Alta. Aquests dos habitatges són perquè puguin

compartir dues persones. El lloguer hauria de ser assolible d'uns 300€. Ho necessiten en

aquest tipus de barris on el grau d'urbanització de l'espai urbà és alt i no presenten greus

problemes socials amb l'entorn ni d'accessibilitat. Els usuaris d'ANDI són joves que presenten

algun tipus de discapacitat.

PANDORA, necessita habitatges per famílies joves amb fills. El lloguer ha de ser barat (300€ ‐

400€) i han de poder accedir igualment a les ajuts socials.


Pàgina 3 de 3

Els altres col∙lectius no demanen una tipologia d'habitatge específic. Només demanen un preu

assequible de 300€ ‐ 450€ de lloguer social, perquè els joves de diferents perfils tinguin la

possibilitat d'accedir en un pis.

Es proposen incentivar les ajudes socials per accedir a l'habitatge. En el cas que no es pugés

regular el preu de l'habitatge, es proposa ajudes econòmiques municipals que permetin als

joves accedir a l'habitatge.

Es demana la necessitat de més estoc d'HPO. Demanden la necessitat de construir més

edificis d'HPO per abastir totes les necessitat des la població.

Sobre l'accés a la informació:

S'exposa la poca facilitat d'accés a la informació dels temes relacionat amb les diferents

modalitats d'accés a l'habitatge i les noves polítiques d'habitatge que es duen a terme

actualment.

Han sorgit conceptes a la reunió com masoveria urbana i cessió d'ús "cooperativa", però no

s'acabava d'entendre el que significava.

Es proposa facilitar l'accés i xerrades formatives relacionades amb les diferents tipologies

d'accés a l'habitatge per a col∙lectius joves.


Pàgina 1 de 2

Taula 10: Gent gran

Data: 28 setembre 2018 a les 18:00h


Assistents: Joan i Ma Teresa (Coordinadora casals d'entitats gent gran Sabadell), Elena (Casal

gent gran Can Rull), dues persones (Llar gent gran Can Borgonyo‐Concòrdia), dues persones

(AVV Creu de Barberà), Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).

Sobre les situacions d'ús anòmal del parc d'habitatges:

Problemàtica de nombroses ocupacions irregulars i la convivència. L’ocupació es manifesta

com a una problemàtica que genera problemes de convivència, de no pagament dels espais

comuns, de difícil comunicació i mala convivència. Es comenta també que si hi ha la necessitat

d’habitatge es pot acceptar però que convisquin bé.

Presència de pisos buits. Es pensa que hi ha molts pisos buits perquè o bé la gent ha de fer

obres i aquestes són costoses o bé perquè hi ha hagut males experiències amb antics llogaters.

Sobre l'estat de conservació dels habitatges i la rehabilitació:

Problemàtica de manca d’ascensors i recuperació plantes baixes. Es comenta que és una

problemàtica a la ciutat en alguns barris i que caldria posar‐ne perquè la gent quan es fa gran

es pugui quedar a casa seva. També es parla de poder recuperar les plantes baixes en desús i

buides per tal que la gent gran que es vol vendre el seu pis no accessible i no pot comprar la PB

per preu tingui possibilitat d’accedir‐hi.

Preocupació per les ITE, terminis i pagament. Es parla d’una correlació entre l’envelliment de

les persones que viuen a les llars i el deteriorament dels habitatges conseqüentment una

dificultat en el pagament de les millores, revisions d’instal∙lacions i rehabilitació. No posen la

qüestió de l’eficiència energètica com una prioritat ja que són un col∙lectiu que fa un ús

racional i vigila en la despesa de la llar.

Problema del lloguer i estat dels habitatges. Es comenta que en un pis de lloguer no es fa el

mateix manteniment que en un de compra i que a més a més aquest té molta rotació.


Necessitat de més complexes per a gent gran. Es comenta que Vimusa i l’Ajuntament haurien

de fer més complexes per a gent gran com els existents i tirar endavant el dels Merinals. Els

assistents estan d’acord en que viure en aquests complexes és òptim perquè tenen companyia,

activitats i serveis mentre que viure en habitatges compartits no ho veuen clar a aquesta edat.


Pàgina 2 de 2

La generació actual diuen que ells han cuidat als seus pares i no volen que els seus fills els

cuidin a ells i que es volen valdre per si mateixos.

Necessitat d’una residència pública. Es reclama la residència pública programada des del 2002

al barri sud ja que els preus de la privada cada vegada són més elevats. Aquesta preveia unes

104 places més centre de dia i es comenta que hauria de tenir algun pati o terrassa per

passejar, que es diferenciés la sala de menjador de la sala d’estar, i que hi hagués un espai per

fer actuacions. Es considera que la residència ha de fer‐se i el complex també.

Canvis en l’adjudicació dels habitatges. Es manifesta que actualment hi ha una alta demanda i

que pels pisos de gent gran i ha 2 anys de llista d’espera. Es creu que el procés d’adjudicació

hauria d’anar per llista d’inscrits però que si hi ha algú que té més necessitat hauria de passar

per davant. No veuen bé que sigui per un criteri d’accessibilitat i prou.


Pàgina 1 de 3

Taula 11: Associacions de veïns

Data: 4 Octubre 2018 ales 18h


Assistents: els presidents o representants de les següents associacions: Associació de veïns d’Espronceda,

Associació de veïns de Campoamor, Associacions de veïns La Plana del Pintor i Associació de veïns de Can

Llong.

Sobre les situacions anòmales que es donen el matèria d'habitatge:

Preocupació per l’ocupació d’habitatges. Exposen que hi ha un gran problema de pisos ocupats en els

diferents barris de la ciutat, i es posa d'exemple el sud i La Plana del Pintor. Consideren que els habitatges

buits generen problemes i incerteses. Es creen unes dinàmiques negatives al voltant d’aquests pisos

relacionat amb màfies que els venen o problemes d’incivisme cap als veïns i al barri. Respecte a l’ocupació

en diferencien dos tipus: una ocupació que només serveix per a treure profit de la situació i guanyar

diners; i un altre tipus per part de gent que realment necessita un lloc per a viure i l’ocupa respectant els

veïns i l’immoble. En tots els casos es demana que hi hagi més implicació per part de l’Ajuntament i enviï

als serveis socials per a fer un seguiment particular de cada situació. També es demana més celeritat en el

procés de desallotjament i un recolzament per part de l’administració per a recuperar una gran part dels

habitatges ocupats.

Sobre les situacions d'exclusió social i residencial en els diferents col∙lectius:

Problema d’accés a l’habitatge per als joves. Donades les condicions actuals de feina en el joves no tenen

l’oportunitat d’accedir a un habitatge. Hi ha un sentiment de frustració ja que veuen que altres persones

ocupen habitatges sense cap penalització i ells no poden accedir‐hi. Consideren que els llogues socials que

ofereix VIMUSA a 550€/mes no són socials. A causa dels preus els fills continuen vivint amb els pares o

marxen del barri. Es demana que es potenciï viure als barris i es millorin les condicions d’accés a

l’habitatge als joves ja que volen mantenir als seus fills al barri i que es creï un sentiment d’identitat i

arrelament al barri. Del contrari el barri envelleix progressivament i en el moment que els pisos queden

buits els fills els malvenen perquè no volen tornar al barri.

Necessitat de més residències públiques o pisos tutelats. Valoren molt positivament els complexes i els

pisos tutelats que hi ha per a gent gran però demanen que hi hagi un a cada districte. Afegeixen que en el

cas dels pisos que queden buits de la gent gran que hi viu a residències o pisos tutelats puguin ser oferts

com a lloguer social.

Control de l’incivisme. Molts d’aquests barris pateixen situacions incíviques per part de col∙lectius i

demanen que hi hagi un cert control per a tenir un cert grau de seguretat.


Pàgina 2 de 3

Problema de barraquisme al barri de Can Llong. S’exposa que per la zona de Castellarnau amb l’autopista

hi ha situacions de barraquisme i afirma que l’Ajuntament respon a les seves queixes.

Falta de serveis al barri de Can Llong. Un dels principals problemes al barri és que al ser un barri

pràcticament nou no té els serveis necessaris i adequats per a donar un servei òptim al barri.

Preocupacions per futures situacions de gueto. Reconeixen que donat que els preus als barris perifèrics

són molt més barats hi acaba anant gent amb menys recursos i altres cultures, ocasionant que per falta de

recursos quedin condemnats a quedar‐se en aquella zona, generant així una situació de gueto.


Falta de recursos per a realitzar les ITE. Afirmen que moltes comunitats tenen problemes econòmics per

a fer front a les ITE.

Dificultat administrativa per a accedir a subvencions. Consideren que es posen moltes traves, per part de

l’administració, en el processos per a demanar subvencions.

Potenciar el viure dins d’aquests barris. Volen que es potenciï el viure dins dels barris, donant més

oportunitats d’accés als habitatges. A part, demanen que el barri estigui en condicions i lliure de

conflictes. Els seus parcs d’habitatges són antics i donat que no hi ha més sòl per a construir troben que

estan condemnats a la degradació del barri si no es posen les mesures adequades.

Sobre la política d'habitatge i com millorar la resposta que es dóna des de les instàncies municipals

Control dels pisos buits per part de l’administració. Demanen que hi hagi un comptatge de pisos buits.

Tenen la sensació de que la gran majoria dels pisos buits no són controlats per l’administració. Creuen

que s’ha de posar un personal per a fer un cens i tenir un control. Proposen, com a associacions, que cada

comunitat, que es coneixedora de la situació dels seus pisos, controli quins són els seus pisos buits i passi

les dades a les associacions. A més a més, suggereixen que hi hagi un telèfon on avisar quan algun pis

quedi buit per a que l’administració pugui actuar abans de que sigui ocupat.

Seguiment de l’adjudicació dels habitatges per part de VIMUSA. Un dels principals problemes respecte a

l’adjudicació de pisos és que VIMUSA no realitza un posterior seguiment dels inquilins dins de l’immoble.

Això implica que molts d’aquests pisos es deteriorin i empitjorin les condicions de la comunitat de veïns.

Demanen que per part de l’administració es remarquin els drets i els deures d’aquelles persones que

accedeixen a un habitatge, sigui tant de compravenda com de lloguer, amb el posterior seguiment durant

un temps determinat per a valorar el seu comportament. Expressen, a més a més, que no estan d’acord

amb el barem que s’imposa a l’hora d’adjudicar els pisos ja que es valoren molt pocs aspectes, i que

aquests poden ser falsejats per a obtenir un pis.


Pàgina 3 de 3

Reconversió de les industries buides. Proposen que en el cas de la zona d’indústries que es troba a la

zona sud del barri de Gràcia totes aquelles industries buides puguin ser reconvertides a habitatge social.

Aquesta reconversió pot atraure a gent nova a la zona i regenerar els barris contigus.

Considerar les condicions de cada barri. Exposen que en el moment de realitzar un Pla d’habitatge s’ha

de valorar la situació socioeconòmica de cada barri, per a veure quines són les seves necessitats reals. Un

anàlisi que tingui contacte directe amb els barris i la gent que hi viu.

Instaurar noves mesures de lloguer o lloguer amb opció a compra. Expressen que donades les

característiques d’un contracte de lloguer social (uns anys determinats i després no es pot demanar un

altre lloguer social) la gent no es queda als barris. Demanen que es faci un seguiment i que en funció de

cada cas es valori. Proposen que molts d’aquests lloguers socials puguin convertir‐se en lloguer amb opció

a compra per a que no hi hagi tanta rotació de gent. Una altra opció proposada és la d’oferir un lloguer

indefinit. L’administració hauria de ser l’encarregada, una vegada finalitzat el contracte, de valorar si han

complert els seus deures i considerar si poden tenir l’opció de mantenir‐se en el mateix pis.


Pàgina 1 de 2

Taula 12: Arquitectes

Data: 19 d'octubre 2018 a les 12:30h


Assistents: Eduard Freixas, Manel Larrosa, Antoni Sorolla, Josep Llobet, Roger Sauquet, Roser

Saus, Xavi Ros, Santi Vea, Josep Bernaveu, Francesc Bassas (arquitecte VIMUSA).

Incorporar la política d'habitatge dins la política urbana. Es parla d'actuar en matèria

d'habitatge des d'una perspectiva de més anys, a llarg termini, i amb una política urbana forta i

una hipòtesi d'ambició des de dalt també forta com per exemple assolir el 27% del parc públic

d'habitatges. Es proposa retornar a la idea de l'IDES com a instrument per a fer gestió de

projectes potents i de transformació de la ciutat.

Realitzar un PLH amb mirada de ciutat. En aquest sentit es comenta que el límit industrial‐

residencial és molt confús en algunes zones de ala ciutat (per exemple Hostafrancs, Can Feu,

Gràcia)

Garantir el dret a l'allotjament. Es comenta que l'habitatge i els serveis socials estan

estretament lligats i que és impossible que l'administració local garanteixi el dret universal a

l'habitatge però sí que pot garantir el dret a l'allotjament. Es creu que l'administració ha de fer

un acompanyament social i que la subsidiació perquè sí no és bona.

Pressupostar el PLH. Es creu important posar un pressupost al PLH, quantificar les actuacions

de manera hi hagi compromís.

Possibilitat de fer polítiques d'habitatge supramunicipals. Es comenta la necessitat de fer una

política conjunta d'habitatge amb els municipis del voltant per, per exemple, intervenir en el

mercat lliure o bé una estratègia conjunta a nivell comarcal.

Intervenir en el preu i gestió del sòl. Del cost total de l'habitatge, es considera que el sòl és la

base per on intervenir‐hi ja que és el que encareix el preu final perquè està subjecte a la

situació financera (borsa; per exemple Colonial i ara Neinor) i es comenta que els promotors

busquen sòl a Sabadell i no a Terrassa. Possibilitat de controlar el valor del sòl disposant de sòl

públic mitjançant dret de superfície.

Potencial de sòl enorme. Es comenta que l'Ajuntament és qui crea el sòl i per tant pot

intervenir en el preu. El potencial és molt gran, per exemple centre cívic Torre romeu, Vapor

Píssit, Sallarès Deu. En aquest sentit cal una visió estratègica i objectius forts, que

probablement portaran a la revisió del planejament urbanístic.

Apostar per la desvalorització del sòl. Es planteja com una estratègia a llarg termini, de tot el

conjunt de la nova creació, que el sòl passi a ser un valor funcional, i que tot el sòl nou hauria

de ser públic.


Pàgina 2 de 2

Col∙laboració público privada. Es comenta que l'administració no pot assumir‐ho tot i per tant

caldria posar en marxa vies per al promotor privat i sense ànim de lucre.

Apostar per rehabilitar, recuperar i reutilitzar. Es parla d'aquesta estratègia com a

microcirugia a la ciutat i de sostenibilitat.

Agilització de les llicències. Es comenta que per obrir una llicència es tarda 6 mesos i que no hi

ha silenci administratiu, que aquest és negatiu. Es parla també que aquestes siguin més

econòmiques i que es premiï l'eficiència energètica.

Flexibilització de la normativa d'edificació i urbanística. Es posa d'exemple que a França per

abaratir el cost final de l'habitatge s'accepta l'autoconstrucció. O altres fórmules, com vendre

estructures amb tancaments i instal∙lacions bàsiques i que els usuaris s’acaben l’habitatge.

També es parla de que un privat no hauria d'urbanitzar mai i que els plans haurien de ser

d’iniciativa municipal així com també invertir els tempos d'urbanització‐edificació.

Modificació normativa respecte reserves d’aparcament. Es comenta que la normativa actual a

Sabadell obliga a que l'habitatge protegit tingui dues places d'aparcament cosa que té poc

sentit i que pot dificultar la seva viabilitat.

Facilitar el canvi d'ús d'oficines a habitatge. Actualment hi ha dificultats per fer aquest canvi

d'ús i es demana que s'adapti a tota la normativa quan existeixen moltes situacions de volum

disconforme. Es comenta també que els locals en planta baixa només s'haurien de promoure a

lloc concrets on hi hagi atractivitat comercial i no a tot arreu.

En el mateix sentit, es podria possibilitar la combinació d’usos en aquelles zones amb

edificacions industrials desocupades.

Redactar una ordenança de rehabilitació. A Sabadell no hi ha cap ordenança en aquest sentit i

caldria fer‐ne una, la qual introduís el canvi d'ús i la rehabilitació que actualment es tracten

com si fos obra nova i facilités l’actuació sobre el parc construït i la seva reocupació.

La normativa del planejament, només urbanística, podria incorporar altres criteris de

sostenibilitat, etc.

Oportunitat de planificar l’habitatge en relació amb els equipaments, mobilitat...

Experimentar en habitatge des del sector públic (habitatge dotacional, etc.)

235

3 INFORME DE L'ENQUESTA DE PARTICIPACIÓ

1

L’empresa GESOP, Gabinet d’Estudis Socials i d’Opinió Pública s’ha encarregat de recollir l’opinió dels ciutadans de Sabadell amb una mostra de 1.000 enquestes distribuïdes per tot l’àmbit del municipi i de diversos perfils. A més a més, es van distribuir les enquestes a les dependències de les diferents Oficines d'atenció ciutadana (OAC) i a l'Oficina local d'habitatge (OLH, i se n'han recollit 159 en conjunt. Des de GMG s'ha explotat les diferents enquestes, doncs s'ha observat que no presenten diferències significatives que puguin modificar els resultats, a continuació es recullen a mode d'informe les respostes obtingudes.

Gènere % Homes 47,0 Ubicació %

Situació laboral %

Dones 51,9 Districte 1 26,4 Ocupat 49,96 NC 1,0 Districte 2 12,4 Desocupat amb prestació d'atur 3,88 Districte 3 15,3 Desocupat sense prestació d'atur 6,21

Edat % Districte 4 18,4 Jubilat / pensionista 28,04 De 16 a 25 11,8 Districte 5 9,7 Estudiant 8,97 De 26 a 35 16,0 Districte 6 13,0 Tasques de la llar no remunerades 1,47 De 36 a 50 30,8 Districte 7 3,5 No contesta 1,47 De 51 a 70 26,7 NC 1,3 Més de 70 13,7 NC 1,0

La major part dels enquestats són habitants de Sabadell de tota la vida o nouvinguts per motius familiars, tot i això, hi ha un percentatge importat que ha decidit venir a viure al municipi per motius laborals (13,5%), i un 3% han arribat per poder trobar un habitatge segons les seves necessitats. Per altra banda, un 5% de la mostra ha vingut a Sabadell per la seva tranquil·litat i qualitat de vida envers els seus antics municipis o per motius d’estudis.

0 10 20 30 40 50 60

Sempre he viscut a Sabadell

Per motius familiars o de parella

Facilitat de trobar el tipus d'habitatge que em convenia

Per feina

Altres

%

Per quin principal motiu vas venir a viure a Sabadell?

2

El 51% de la mostra són propietaris, principalment perquè volien ser-ho, i tant sols un 54% ha acabat de pagar la hipoteca. El 45% restant hi destina majoritàriament entre un 15 i un 50% dels seus ingressos, i al voltant del 9% hi destina més del 50%.

Pel que fa als llogaters són un total del 24%, dels quals un 60% no compleixen amb els requisits per a comprar un habitatge i un 26% hi destinen més del 50% dels seus ingressos.

Per altra banda, hi trobem els que encara viuen a casa dels seus pares (15%) i gairebé un 1% de la població viu en habitatges ocupats.

Característiques dels propietaris

0 10 20 30 40 50 60

Soc propietari/a

Soc llogater/a

Visc en un habitatge cedit/heretat

Visc en un habitatge sense títol habilitant (ocupa)

Visc a casa dels meus pares

Visc a casa dels meus fills/es

Altres

%

En quin règim d'habitatge vius?

0 20 40 60 80

Volia ser propietari/a

La quota de la hipoteca és menor que la del lloguer

No sap

No contesta

%

Perquè vas decidir comprar?

3

Característiques dels llogaters

El 57% dels enquestats està content a Sabadell i no aniria a viure a cap altre municipi perquè hi tenen la família i els amics, estan contents amb els serveis de la ciutat i la bona qualitat de vida. Per altra banda, els que estarien disposats a marxar, ho farien per motius laborals, per trobar habitatges més econòmics o per estar amb més contacte amb la natura.

4

Els trets principals de la ciutat que destacarien els ciutadans són les bones comunicacions (70%), els serveis, comerç i oci (58%) i l’entorn natural i qualitat de vida (33%). Per altra banda, només un 6,4% destacarien el preu de l’habitatge i el 11,5% les oportunitats laborals dins del municipi.

En relació a l’oferta i demanda d’habitatges de Sabadell, els enquestats han indicat el seu nivell d’acord i desacord de les següents afirmacions:

- P5_1: Hi ha una oferta variada d’habitatges (tipus, mides, preus, zones, etc.) - P5_2: Hi ha una oferta suficient a tots els barris per satisfer la demanda - P5_3: Hi ha suficient oferta de lloguer - P5_4: Hi ha suficient oferta de compra - P5_5: Les característiques dels habitatges s'adeqüen a les necessitats de la gent que

busca habitatges

42%

57%

1%

Aniries a viure a un altre municipi?

Sí

No

No sap

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Bones comunicacions

Serveis, comerç i oci

Oportunitats de feina

Preu de l'habitatge

Entorn natural i qualitat de vida

No sap

No contesta

%

Trets principals a destacar de Sabadell

5

- P5_6: El preu mig dels habitatges de lloguer de Sabadell s'adequa a la renda mitjana de la ciutat

- P5_7: El preu mig dels habitatges de compra de Sabadell s'adequa a la renda mitjana de la ciutat

Com es pot veure en el gràfic anterior, la població creu de forma majoritària que hi ha una oferta variada d’habitatges (tipus, mida, preu, zones, etc.), una oferta suficient d’habitatges de compra i que les característiques dels habitatges s’adeqüen a la demanda. Per contra, estan totalment en desacord amb el preu mig dels habitatges tant de compra com de lloguer. En canvi, hi ha més varietat d’opinions sobre la oferta de tots els barris per satisfer la demanda i la suficient oferta de lloguer.

Per altra banda, s’ha demanat una valoració de l’estat del parc d’habitatges de Sabadell a partir de 6 afirmacions:

- P6_1: Els habitatges es troben en bon estat de conservació en el conjunt de la ciutat. - P6_2: Els habitatges en general compleixen amb els requisits d’accessibilitat (rampes i

ascensors). - P6_3: Els habitatges en general són eficients energèticament (gasten poca energia). - P6_4: Hi ha un nombre important d’habitatges buits a la ciutat. - P6_5: Hi ha situacions de sobre-ocupació dels habitatges (molta gent vivint al mateix

habitatge). - P6_6: Hi ha situacions d’ocupació irregular dels habitatges (okup - es).

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

P5_1

P5_2

P5_3

P5_4

P5_5

P5_6

P5_7

%

Nivell d'acord en relació l'oferta i demada d'hanitatge

Totalment d'acord

Bastant d'acord

Bastant en desacord

Totalment en desacord

No sap

No contesta

6

Els resultats de l’enquesta afirmen que el parc d’habitatges es troba en un bon estat de conservació, però que hi ha un nombre important de pisos buits, d’habitatges amb una sobre-ocupació i habitatges amb una ocupació irregular. A més a més, troben que a trets generals no hi ha una bona accessibilitat en els pisos i tenen una baixa eficiència energètica.

Els serveis municipals en matèria d’habitatge que actualment ofereix l’ajuntament són poc coneguts per a la població. L’oficina municipal d’habitatge és el servei més conegut pels enquestats, on un 33% en tenen coneixement i un 25% els hi sona la seva existència. Tanmateix, la resta de serveis són coneguts per menys d’un 27% dels enquestats i més del 50% no en tenen cap coneixement.

Per acabar s’ha preguntat sobre les necessitats que té el municipi en matèria d’habitatge, i les tres principals han sigut; la reducció dels preus dels habitatges, ajudar a les famílies amb més

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

P6_1

P6_2

P6_3

P6_4

P6_5

P6_6

%

Valoració del parc d'habitatges de Sabadell

Molt

Bastant

Poc

Gens

No sap

0,00 20,00 40,00 60,00 80,00 100,00

Oficina municipal d'habitatge

Registre de sol·licitants d'hab. protegit

Hab. per emergències econòmiques i socials

Programa de mediació per al lloguer

Programa de masoveria urbana

Servei de suport a les comunitats

Intermediació per evitar la pèrdua de l'hab.

Programa d'intervenció en situacions d'ocupació

Garantia per evitar talls de subministraments bàsics

Informació sobre el certificat energètic

Coneixement dels serveis municipals en matèria d'habitatge

En tinc coneixement Em sona No en tinc coneixement No sap No contesta

7

dificultats econòmiques i la mobilització del parc d’habitatges buits per posar-los a lloguer. Per altra banda, no es troba tant necessari que es construeixin nous habitatges, fomentar nous mecanismes d’accés com la masoveria, cooperatives, etc. o la rehabilitació d’edificis i habitatges.

Per acabar s’ha preguntat als enquestats per altres comentaris o propostes pel pla local d’habitatge del seu municipi, on només hi ha hagut una resposta del 26%. La majoria de comentaris demanen un increment dels pisos de lloguer social, més ajudes als barris de les afores, millorar l’accessibilitat als pisos ajudant a posar ascensors i incrementar les ajudes de rehabilitacions dels edificis.

A més a més, hi ha una forta demanda que aposta per controlar els preus tan dels habitatges de lloguer com de compra a partir de noves normatives que s’ajustin a la mitjana salarial.

Paral·lelament, alguns enquestats demanen incrementar les ajudes als joves per poder independitzar-se, intervenir als pisos buits per incrementar el parc d’habitatges de preu assequible, regular els pisos ocupats i la construcció de nous habitatges per satisfer la demanda.

Per altra banda s’han realitzat comentaris no relacionats amb l’habitatge, com són la manca de serveis, d’equipaments, la rehabilitació dels carrers, etc.

0 10 20 30 40 50 60 70 80

No hi ha cap necessitat específica

Reduir els preus dels habitatges, tant de lloguer com de compra

Rehabilitar edificis i habitatges

Ajudar a les famílies que no poden pagar el seu habitatge o les despeses de la seva llar

Construir nous habitatges

Fomentar nous mecanismes d'accés a l'habitatge: masoveria urbana, cooperatives

Mobilitzar el parc d'habitatges buits per posar-lo a lloguer

No sap

No contesta

%

Les 3 principals necessitats de Sabadell en matèria d'habitatge són:

8

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

8,00

9,00

Més ajudes socials

Control dels preus

Ajudes als joves Intervenció dels pisos buits

Més obra nova Regulació okupes

Altres

%

Altres comentaris

236

4 GLOSARI

Acollit: Persona o família sense allotjament propi que viu en l’habitatge d’una altra persona o

família amb el seu consentiment, habitualment de forma temporal.

Àrea de tanteig i retracte: àmbit subjecte al dret de tanteig i retracte. Els municipis, per a

complir els objectius dels plans locals d’habitatge i l’exigència d’incrementar el parc

d’habitatges vinculats a polítiques socials que estableix l’article 73, per a facilitar la conservació

i rehabilitació d’edificis i per a evitar l’expulsió d’ocupants o altres processos especulatius,

poden delimitar àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de

l’Administració pública sobre edificis plurifamiliars sencers usats principalment com a

habitatge i àrees en què es puguin exercir els drets de tanteig i retracte a favor de

l’Administració pública sobre habitatges concrets. Aquests drets de tanteig i retracte s’estenen

a la transmissió d’accions o participacions socials de societats mercantils l’objecte de les quals

estigui vinculat directament o indirectament a l’activitat immobiliària i que siguin propietàries

d’algun dels dits edificis o habitatges. Font: Llei 18/ 2017, del 28 de desembre del dret a

l'habitatge. Article 15.1

Cèdula d’habitabilitat: la cèdula d'habitabilitat és un document administratiu és necessària

per a transmetre un habitatge en venda, lloguer o cessió d'ús, en primera transmissió o en

posteriors (llevat dels supòsits d’exoneració que preveu la normativa vigent). També és

necessària per a donar‐se d'alta dels serveis d'aigua, electricitat, gas, telecomunicacions i altres

serveis. Aquesta acredita que un habitatge compleix les condicions mínimes d’habitabilitat que

preveu la normativa vigent i és apte per a ser destinat a residència de persones, sense

perjudici que s’hi desenvolupin altres. Font: Web de la Generalitat de Catalunya.

Cohesió social, des de la perspectiva de l’habitatge: el conjunt de condicions constructives i

d’atribució dels habitatges que permeten la diversitat social sobre el territori, mitjançant

l'existència d'un parc d'habitatges a preu assequible suficient per a tots els segments de

població i la fixació de criteris d'adjudicació dels habitatges protegits que evitin la segregació

espacial. La cohesió social comporta la barreja de l’ús residencial amb altres usos urbanístics i

la barreja dels habitatges amb protecció oficial amb els altres habitatges, tant en els nous

desenvolupaments urbanístics com en els processos de renovació urbana. Si l’habitatge és en

un nucli de població, és també condició de cohesió social que tingui un entorn urbanitzat,

accessible per a tothom, independentment de la diversitat de capacitats funcionals, i equipat,

en els termes i amb les condicions que estableixen la legislació i la planificació territorials i

urbanístiques. Aquest entorn ha de fer possible la mobilitat, les relacions socials i laborals i

l’accés als serveis bàsics per a garantir l’efectivitat dels drets i deures constitucionals i

estatutaris. Font: Llei 18/ 2017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.

Definicions. Lletra n

Cooperativa d’habitatge: són les que tenen per objecte de procurar a preu de cost habitatges,

serveis o edificacions complementàries a llurs socis, organitzar‐ne l’ús pel que fa als elements i

regular‐ne l’administració, la conservació i la millora. Les cooperatives poden adquirir,

parcel∙lar i urbanitzar terrenys i, en general, dur a terme totes les activitats necessàries per a

237

complir llurs objectius socials. També, poden tenir per objecte la rehabilitació d’habitatges, de

locals i d’edificacions i instal∙lacions complementàries per a destinar‐los a llurs socis, i també a

la construcció d’habitatges per a cedir‐los als socis mitjançant el règim d’ús i gaudi, bé per a ús

habitual i permanent, o bé per a descans o vacances, o destinats a residències per a persones

grans o amb d’incapacitació. Font: Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives. Article 106.

Objecte.

Desnonament. Desallotjament d’un resident de l’immoble que ocupa, per via legal. Font:

Termcat, Generalitat de Catalunya.

Dret de tanteig i retracte: la transmissió dels habitatges adquirits en un procés d’execució

hipotecària o mitjançant la compensació o el pagament del deute amb garantia hipotecària

que estiguin situats en àrees de demanda residencial forta i acreditada i que hagin estat

adquirits després de l’entrada en vigor de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a

l’habitatge, està subjecta al dret de tanteig i retracte de l’Administració de la Generalitat. Font:

Decret Llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització

dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Article 2.1.

Edifici accessible: Edifici preparat perquè una persona en cadira de rodes pugui accedir des del

carrer fins a dins de cadascun dels seus habitatges sense l'ajuda d'una altra persona. Font:

Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).

Edifici amb algun habitatge: edificis del territori (amb independència del seu ús principal) que

estiguin acabats i continguin algun habitatge, amb enumeració dels immobles que hi estan

situats. No s'inclouen els edificis que no continguin habitatges ni en proporciona informació.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).

Edifici destinat principalment a habitatge: edificis en què l’ús predominant de l’immoble sigui

el d’habitatge.

Estat de l'edifici: Aquesta variable permet establir la situació de conservació de l'edifici,

complementant la informació proporcionada per la variable anys de construcció. Així prendrà

el valor:

- Ruïnós, si l'edifici es troba en alguna de les següents situacions: es troba apuntalat, s'està tramitant la declaració oficial de ruïna o existeix declaració oficial de ruïna.

- Dolent, si l'edifici es troba en una o diverses de les següents situacions: hi ha esquerdes acusades o bombaments en alguna de les seves façanes, hi ha enfonsaments o falta d'horitzontalitat en sostres o sòls o s'aprecia que ha cedit la sustentació de l'edifici (per exemple perquè els esglaons de l'escala presenten una inclinació sospitosa).

- Deficient, si l'edifici presenta alguna de les circumstàncies següents: les baixades de pluja o el sistema d'evacuació d'aigües residuals estan en mal estat, hi ha humitats a la part baixa de l'edifici o té filtracions a les teulades o cobertes.

- Bo, si l'edifici no presenta cap de les circumstàncies indicades per als estats ruïnós, dolent i deficient.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).

238

Família: grup de persones (dues o més) que, residint en el mateix habitatge, estan vinculades

per llaços de parentiu, siguin de sang o polítics, i independentment del seu grau. Font:

Instituto Nacional de Estadística.

Família monoparental: Segons la normativa aplicable, s'entén per família monoparental

aquella que està formada per un o més fills menors de vint‐i‐un anys, o de vint‐i‐sis si estudien,

que conviuen amb una sola persona i en depenen econòmicament. Les famílies monoparentals

poden estar formades per: una persona progenitora i els seus fills o filles que conviuen amb

altres persones amb les quals no tenen un vincle matrimonial ni formen una unió estable de

parella; una persona vídua o en situació equiparada amb fills o filles a càrrec; una persona

separada o divorciada que té la guarda dels seus fills o filles. Font: Departament de Treball,

Afers Socials i Famílies

Gran rehabilitació: el conjunt d’obres que consisteixen en l’enderrocament d'un edifici

salvant‐ne únicament les façanes o constitueixen una actuació global que afecta l'estructura o

l'ús general de l'edifici o l'habitatge rehabilitat. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del

dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra g

Grans tenidors: s’entén que són grans tenidors d’habitatges les persones jurídiques següents:

a) Entitats financeres, les filials immobiliàries d’aquestes entitats, els fons d’inversió i les entitats de gestió actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària, d’acord amb la legislació vigent.

b) Les persones jurídiques que, per si soles o per mitjà d’un grup d’empreses, siguin titulars d’una superfície habitable de més de 1.250 m2, amb les excepcions següents:

1. Els promotors socials a què fan referència les lletres a i b de l’article 51.2 de la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

2. Les persones jurídiques que tinguin més d’un 15% de la superfície habitable de la propietat qualificat com a habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer.

Font: Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en

l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. Article 5.9.

Habitatge: tota edificació fixa destinada a residir‐hi persones físiques o emprada amb aquest

fi, inclosos els espais i els serveis comuns de l'immoble en què està situat i els annexos que hi

són vinculats, si té acreditat el compliment de les condicions d'habitabilitat que fixa aquesta

llei i la normativa que la desplegui i compleix la funció social d’aportar a les persones que hi

resideixen l’espai, les instal∙lacions i els mitjans materials necessaris per a satisfer llurs

necessitats personals ordinàries d’habitació. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret

a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra a

Habitatge: recinte estructuralment separat i independent que, per la forma en que va ser

construït, reconstruït, transformat o adaptat, està concebut per a ser habitat per persones, o,

encara que no s’hagués concebut així inicialment, constitueix la residència habitual d’una o

vàries persones en el període de referència de l’Operació estadística. Com a excepció, no es

consideren habitatges els recintes que, malgrat haver estat concebuts inicialment per a

habitació humana, en el període de referència de l’Operació estadística estan dedicats

totalment a altres finalitats (per exemple, els que estiguin sent usats exclusivament com locals

com una consulta mèdica o un despatx d’advocats). Font: Instituto Nacional de Estadística.

239

Habitatge buit: l’habitatge que roman desocupat permanentment, sense causa justificada, per

un termini de més de dos anys. A aquest efecte, són causes justificades el trasllat per raons

laborals, el canvi de domicili per una situació de dependència, l’abandonament de l’habitatge

en una zona rural en procés de pèrdua de població i el fet que la propietat de l’habitatge sigui

objecte d’un litigi judicial pendent de resolució. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del

dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra d

Habitatge buit o desocupat: Un habitatge familiar es considera desocupat o buit quan no és la

residència habitual de cap persona ni és utilitzada de forma estacional, periòdica o esporàdica

per ningú. Són habitatges deshabitats. Llar (segons criteris de residència): grup humà format

per una o vàries persones que resideixen habitualment en un habitatge familiar tot l’any o la

major part del mateix, no havent d’existir necessàriament vincles familiars entre els membres

del grup. Font: Instituto Nacional de Estadística.

Habitatge d’inserció: l’habitatge gestionat per administracions públiques o per entitats sense

afany de lucre que, en règim de lloguer o sota altres formes d’ocupació,

es destina a atendre persones que requereixen una atenció especial. Font: Llei 18/ 20017, del

28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra h

Habitatge d’ús turístic: l’habitatge l’ús del qual les persones propietàries, amb l’autorització de

l’administració competent, cedeixen a tercers en condicions d’immediata disponibilitat per a

una estada de temporada, en règim de lloguer o sota qualsevol altra forma que impliqui

contraprestació econòmica. Els cessionaris no poden convertir l’habitatge en llur domicili

principal ni secundari. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article

3. Definicions. Lletra l

Habitatge dotacional públic: l’habitatge destinat a satisfer les necessitats temporals de

persones amb dificultats d'emancipació o que requereixen l'acolliment o assistència

residencial, com ara els joves, la gent gran, les dones víctimes de la violència de gènere, els

immigrants, les persones separades o divorciades que hagin perdut el dret a l’ús de l’habitatge

compartit, les persones pendents de reallotjament per operacions públiques de substitució

d’habitatges o per actuacions d’execució del planejament urbanístic o els sense llar. La

superfície d’aquests habitatges és determinada per les necessitats que s’han de satisfer. Poden

ésser considerats habitatges dotacionals públics els destinats a estades de curta durada de

persones amb necessitat d’acompanyament per a assegurar‐ne la inserció social, amb

tipologies i dissenys que en permetin l'ús compartit per persones sense llaços familiars. Font:

Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra j

Habitatges de lloguer assequible: habitatges que tenen un preu de lloguer per sota del preu

de mercat. Formen part d’aquests els habitatges que provenen de les borses de mediació de

l’habitatge privat i els habitatges amb protecció oficial en règim de lloguer.

Habitatges de lloguer social: habitatges que s'ajustin, pel nombre d'habitacions o metres

quadrats de superfície, a les característiques i al nombre de membres de la unitat de

convivència i que la renda a pagar sigui adequada al nivell d'ingressos de la unitat de

convivència. Forma part dels programes socials d’habitatge. Un dels principals requisits és

estar inscrit al Registre de Sol∙licitants d'Habitatge de Protecció Oficial.

240

L’article 19 del Decret 75/2014 del Pla per al dret a l’habitatge, regula la renda màxima a

percebre. Els criteris a seguir seran:

Les administracions locals que impulsen les borses de mediació per al lloguer social convenen

amb les persones propietàries les rendes a cobrar. La renda màxima anual inicial a percebre

serà:

a) Si es tracta d’un habitatge lliure destinat a la mediació per al lloguer social, una renda per sota del preu de mercat. Si es tracta d’un habitatge cedit a l’Administració, la reducció de la renda ha de ser superior.

b) Si es tracta d’un habitatge protegit, la que correspon al seu règim de protecció en la data del contracte i en la zona geogràfica on s’ubica l’habitatge i sempre sota els estàndards del mercat.

Font: Decret 13/2010, Pla per al dret a l'habitatge del 2009‐2012, capítol 4, Decret 75/2014

Pla per al dret a l’habitatge, capítol 2 secció 3 i web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Habitatge principal: l’habitatge que consta com a domicili en el padró municipal. Font: Llei 18/

20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra b

Habitatge secundari o de segona residència: l’habitatge emprat de manera intermitent o en

estades temporals. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.

Definicions. Lletra c

Habitatge sobreocupat: l’habitatge en què s’allotgen un nombre excessiu de persones, en

consideració als serveis de l’habitatge i als estàndards de superfície per persona fixats a

Catalunya com a condicions d'habitabilitat. Se n'exceptuen les unitats de convivència

vinculades per llaços de parentiu, si l'excés d'ocupació no comporta incompliments manifestos

de les condicions exigibles de salubritat i higiene ni genera problemes greus de convivència

amb l’entorn. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3.

Definicions

Immoble: Unitat operativa que correspon, segons el seu ús, a un habitatge o un local. Cada

immoble es correspon amb una combinació diferent dels valors de planta i porta. Font: Institut

d’Estadística de Catalunya. Definicions del cens d’Edificis 2011 (INE).

Infrahabitatge: l’immoble que, tot i que no té cèdula d’habitabilitat ni compleix les condicions

per a obtenir‐la, es destina a habitatge. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a

l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra e

Llançament: posteriorment al procediment d’execució hipotecària i a la subhasta judicial de

l’habitatge en la qual el banc passa a ser el propietari de l’habitatge i partir pot demanar al

jutge que doni l’ordre de llançament, en la qual es fixa una data en què la persona ha

d’abandonar l’habitatge si no ho fa és desnonat. Font: Diputació de Barcelona.

Llar (segons criteris de residència): grup humà format per una o vàries persones que

resideixen habitualment en un habitatge familiar tot l’any o la major part del mateix, no

havent d’existir necessàriament vincles familiars entre els membres del grup. Font: Instituto

Nacional de Estadística.

241

Llar (segons criteri comunament emprat): Persones o conjunt de persones que ocupen en

comú un habitatge familiar principal o part d’aquesta, i consumeixen i/o comparteixen

aliments o altres béns o serveis a càrrec del mateix pressupost. Font: Instituto Nacional de

Estadística.

Lloguer social obligatori: El lloguer social obligatori s’ha d’oferir als llogaters en risc d’exclusió

residencial, abans del desnonament per impagament de lloguer, sempre que el demandant

sigui un gran tenidor d’habitatge, o una persona jurídica adquirent d’habitatges procedents

d’execucions hipotecàries desprès del 30 d’abril de 2008. És a dir, els demandants grans

tenidors no poden efectuar cap desnonament per impagament de lloguer sense haver fet

abans una oferta de lloguer social, sempre que compleixin els requisits establerts a la Llei. No

obstant, l’article de la Llei 24/2015, que regula aquest concepte ha estat suspès pel Tribunal

Constitucional. Font: Web de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya

Masoveria urbana: el contracte en virtut del qual les persones propietàries d'un habitatge en

cedeixen l'ús, pel termini que s'acordi, a canvi que els cessionaris n’assumeixin les obres de

rehabilitació i manteniment. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge.

Article 3. Definicions. Lletra k

Nucli familiar: Unitat jeràrquica intermèdia entre la persona i la llar. Constitueixen un nucli

familiar: un matrimoni o parella que conviuen sense fills o amb algun fill, un pare o mare que

conviuen amb algun fill. Per a formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han

d’estar emparellats ni tenir fills. Font: Instituto Nacional de Estadística.

Okupa: persona o família sense allotjament propi que viu en un habitatge sense permís del

propietari o propietària.

Planta: Divisió horitzontal segons la qual s'indica el nivell d'alçària dins de l'edifici. Pot ser sota

rasant (soterranis) o sobre rasant. Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Definicions del

cens d’Edificis 2011 (INE).

Registre d'habitatges buits i habitatges ocupats sense títol habilitant: Es tracta d'un registre

de caràcter administratiu on s'han d'inscriure els habitatges adquirits en un procés d'execució

hipotecària mitjançant compensació o bé per pagament de deute amb garantia hipotecària,

que no disposin d'un contracte que habiliti per a la seva ocupació. Aquest registre depèn de

l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Font. Web de la Generalitat de Catalunya.

Rehabilitació: el conjunt d'obres de caràcter general que, sense modificar la configuració

arquitectònica global d'un edifici d'habitatges o un habitatge, en milloren la qualitat pel que fa

a les condicions de seguretat, funcionalitat, accessibilitat i eficiència energètica. Font: Llei 18/

20017, del 28 de desembre del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra f

Renda activa d'inserció: destinada a col∙lectius amb ingressos inferiors al 75 del Salari Mínim

Interprofessional, amb especial dificultat per trobar feina i en situació de necessitat

econòmica. El programa inclou mesures per ajudar‐los a incorporar‐se al mercat laboral. La

242

durada de la prestació és màxim d'onze mesos i la quantia el 80 de l'IPREM. Font: Programa

Hermes de la Diputació de Barcelona.

Renda familiar disponible bruta (RFDB): és la macromagnitud que mesura els ingressos de què

disposen els residents d'un territori per destinar‐los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no

només depèn dels ingressos de les famílies directament vinculats a la retribució per la seva

aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó

que també està influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les

prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la

diferència entre el conjunt de recursos i usos. El caràcter que té és el de renda bruta, atès que

no dedueix cap consum del capital fix. Per elaborar la renda familiar disponible bruta per

habitant es prenen com a referència les estimacions de població a 1 de juliol realitzades per

l'Idescat. Les magnituds de la renda familiar disponible bruta i els seus components per a

Catalunya són coherents amb les estimacions del compte de renda del sector llars elaborades

en el marc de la Comptabilitat Regional d'Espanya de l'INE (Base 2000 i Base 2008). Font:

Institut d’Estadística de Catalunya.

Renda familiar disponible bruta (RFDB): Fonamentalment, es basa en els estudis "Estimació de

l'indicador de Renda Familiar Disponible de les comarques i els municipis de Catalunya 2002"

Generalitat de Catalunya, Departament d'Economia i Finances, Direcció General de

Programació Econòmica. I també en "Anuari Econòmic Comarcal. Estimació del PIB comarcal

2005" de Caixa Catalunya. Del primer estudi utilitzen l'índex dels municipis (on Catalunya=100)

del resultats de l'estimació de la renda familiar disponible per càpita per municipis per calcular

la renda municipal i comarcal de l'any 2002. Per efectuar l'estimació dels anys posteriors,

apliquen les taxes de creixement del PIB real per comarques publicades en el segon estudi per

trobar la renda comarcal de l'any corresponent. Finalment, per estimat la renda municipal

apliquen "l'índex de l'any 2002" i el resultat es pondera pel creixement de la població per cada

municipi. Convé considerar que aquesta metodologia d'estimació no contempla el grau de

rigorositat i exhaustivitat de l'estudi de la Generalitat de Catalunya. Font: Programa Hermes

de la Diputació de Barcelona.

Sense llar: la persona o la unitat de convivència amb mancança manifesta d’un habitatge digne

i adequat, ja que no disposa d’un domicili, viu al carrer o viu en un espai no apte com a

habitatge, d’acord amb el que estableix aquesta llei, i pateix l'exclusió social efectiva a causa

de barreres socials o de dificultats personals per a viure de manera autònoma. També tenen la

condició de sense llar les persones que han estat objecte d’un procés de desnonament motivat

per la impossibilitat acreditada de satisfer el lloguer. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre

del dret a l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra m

Sensellarisme. Es refereix a la situació d’una persona que no disposa de les mínimes

condicions d’habitatge que permeten viure amb dignitat. Font: Termcat, Generalitat de

Catalunya.

Solidaritat urbana: té com a objectiu que per a fer efectiu el dret a l’habitatge a tot el territori

de Catalunya, tots els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca han de

disposar, en el termini de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials

243

del 15% respecte del total d’habitatges principals existents. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de

desembre del dret a l'habitatge. Article 73.1.

Llei Sostenibilitat: el conjunt de condicions que faciliten l'ús eficient de materials en

l'edificació; l'estalvi; l'ús eficient de les energies i els recursos; la minimització i la gestió dels

residus domèstics i de les emissions, i, en general, totes les mesures orientades a

l'ecoeficiència dels habitatges, els edificis d'habitatges, les estances i els espais comuns que els

integren i les seves instal∙lacions. Font: Llei 18/ 20017, del 28 de desembre del dret a

l'habitatge. Article 3. Definicions. Lletra o

Unitat de convivència: És una unitat de convivència aquell grup de persones físiques que

acrediten conviure efectivament en un mateix domicili o es comprometen a fer‐ho en un

termini determinat, amb independència de si tenen relació de parentiu entre elles. Font.

Agència d’Habitatge de Catalunya.

Xarxa de mediació per al lloguer social: La Xarxa de mediació per al lloguer social s’inclou en el

Decret 75/2014, de 27 de maig, del Pla per al dret a l'habitatge. Té com a objectiu principal

facilitar l'accés a un habitatge de lloguer digne. La Xarxa és un sistema de mediació en el

mercat immobiliari que vol augmentar l'oferta de lloguer a preus moderats i, al mateix temps,

mobilitzar el parc de pisos desocupats. S'adreça a persones i unitats de convivència amb

ingressos de fins a 4 vegades l'IRSC (Indicador de renda de suficiència de Catalunya). Es nodreix

d'habitatges nous o de segona mà, que estan buits i es posen al mercat mitjançant la gestió de

les borses d'habitatge. Les borses gestionen els programes socials d'habitatge en el territori i

depenen dels ajuntaments, els consells comarcals i les agrupacions de municipis. Font: Decret

75/2014 del Pla per al dret a l’habitatge, capítol 2 secció 3 i web de l’Agència de l’Habitatge

de Catalunya.

PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL 2019 · Estructura territorial ... Deia Kevin Lynch3 que no...

Documents

Transcript of PLA LOCAL DE L’HABITATGE DE SABADELL 2019 · Estructura territorial ... Deia Kevin Lynch3 que no...