PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE MALLORCA PERÍODE ... › 2011 › 04 › pla… · amb els...

1

PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE MALLORCA

PERÍODE 2010 – 2013

Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) amb la col·laboració de les entitats de Serveis Soc ials de Mallorca, de la

Fundació Pere Tarrés i l’assessorament de 3 comissi ons d’experts.

22 abril 2010

2

Índex 1. Presentació...............................................................................................................4 2. Procés d’elaboració ..................................................................................................6 3. Realitat social i territorial de Mallorca........................................................................9 3.1. Realitat social de Mallorca ................................................................................... 11 3.1.1. Demogràfica ..................................................................................................... 11 3.1.2. Llars i famílies ................................................................................................... 15 3.1.3. Discapacitat i dependència ............................................................................... 17 3.1.4. Formativa.......................................................................................................... 19 3.1.5. Socio – Laboral ................................................................................................. 20 3.1.6. Rendes econòmiques de risc ............................................................................ 21 3.2. Característiques territorials .................................................................................. 24 3.2.1. Palma ............................................................................................................... 29 3.2.2. Tramuntana ...................................................................................................... 32 3.2.3. Raiguer ............................................................................................................. 36 3.2.4. Pla i Nord .......................................................................................................... 40 3.2.5. Llevant .............................................................................................................. 43 3.2.6. Migjorn.............................................................................................................. 46 3.2.7. Comparativa territorial....................................................................................... 50 4. Els serveis socials avui, necessitats i reptes........................................................... 53 4.1. El nou marc legal ................................................................................................. 54 4.1.1. Un sistema garantista basat en la planificació................................................... 54 4.1.2. El marc competencial........................................................................................ 59 4.1.3. El sistema de finançament ................................................................................ 61 4.1.4. Els serveis comunitaris i especialitzats ............................................................. 62 4.1.5. Les àrees i zones de Mallorca........................................................................... 64 4.1.6 Prescripcions legals ........................................................................................... 66 4.2. Recursos dels Serveis Socials a Mallorca ..................................................... 68 4.2.1 Mapa d’Unitats de Treball Social........................................................................ 69 4.2.2. Recursos d'atenció específica i especialitzada................................................. 74 4.3. El serveis socials a Mallorca: la visió dels agents ................................................ 77 4.3.1 La xarxa pública de serveis socials .................................................................... 77 4.3.2 Els serveis socials: serveis de proximitat ........................................................... 79 4.3.3 Els serveis socials: serveis de qualitat ............................................................... 81 4.3.4 Els serveis socials: amb participació de la ciutadania ........................................ 82 5. Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca ........................................................ 83 5.1. Fonamentació del Pla de Serveis socials 2010-2013 ........................................... 83 5.2. Principis rectors ................................................................................................... 84 5.3. Destinataris i col·laboradors................................................................................. 85 5.4. Eixos i objectius estratègics ................................................................................. 86 5.4.1. Eix 1: XARXA PUBLICA.................................................................................... 86 5.4.2. Eix 2: PROXIMITAT .......................................................................................... 87 5.4.3. Eix 3: QUALITAT .............................................................................................. 87 5.4.4. Eix 4: PARTICIPACIÓ....................................................................................... 88 5.5. Iniciatives............................................................................................................. 88 5.5.1. Eix 1: XARXA PUBLICA.................................................................................... 88 5.5.2. Eix 2: PROXIMITAT .......................................................................................... 91 5.5.3. EIX 3: QUALITAT.............................................................................................. 92 5.5.4. EIX 4: PARTICIPACIÓ...................................................................................... 95

3

6. DESPLEGAMENT DEL PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS................... 96 Annex (capítol 3)......................................................................................................... 99 Annex (capítol 4.2.)................................................................................................... 116 Annex (capítol 4.3.)................................................................................................... 118

4

1. Presentació

Els serveis socials es configuren com un sector que emergeix amb força a l’hora de

garantir el benestar de les persones, conjuntament amb la promoció de l’educació, la

sanitat i les pensions.

A l’actualitat, l’aplicació de la llei de dependència i la crisi econòmica, afecten de

manera directa els ciutadans més necessitats i conseqüentment el treball dels serveis

socials. A les persones dels diferents col·lectius de necessitat ja coneguts, ara

s’incorporen noves demandes urgents. Així doncs, es fa més necessària encara la

coordinació entre els diferents nivells de l’administració pública, per donar la millor

resposta des dels recursos. El reforç de l’atenció primària, de la prestació de RMI, o

l’ampliació dels centres d’acolliment per persones sense sostre i els menjadors socials,

són algunes de les prioritats en aquest nou context.

El desplegament dels serveis socials a Mallorca, és fruit de la intervenció de diferents

administracions públiques i entitats privades. Tal com estableix el text de la llei de SS

de Balears, el sistema públic de SS està integrat pel conjunt de recursos,

equipaments, projectes, programes i prestacions de titularitat pública i privada

destinats a la finalitat que estableix dita llei.

Al Consell de Mallorca i concretament a IMAS (òrgan que depèn del seu departament

de Benestar Social), li correspon entre d’altres la competència i responsabilitat de

l’exercici de la funció de planificació dels Sistema de Serveis Socials a Mallorca. Per la

qual cosa, d’acord a la seva missió de “vetllar perquè els ciutadans i ciutadanes de

Mallorca gaudeixin d’uns serveis socials professionals i solidaris, a la mida de les

seves necessitats i expectatives”1 , en compliment d’una de les seves iniciatives

prioritàries per aquesta legislatura2 i també del text de la Llei 4/2009, d’11 de juny de

Serveis Socials de les Illes Balears. L’IMAS ha dut a terme la redacció d’aquest PLA

ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE MALLORCA 2010-2013,

1 document “Estratègia de IMAS 2008-2011”, missió, visió i valors. (p.14) 2 Document “Estratègia de IMAS 2008-2011” , iniciativa 1.5 (p.25)

5

El primer Pla estratègic de SS de Mallorca vol ser l’instrument general de planificació i

orientació de la política de serveis socials a Mallorca, conjugant els esforços del sector

públic i privat d’iniciativa social, a l’hora de garantir els drets de la ciutadania de

disposar d’un sistema de serveis socials universal, efectiu i eficient.

En el seu desenvolupament, aquest pla es complementarà i coordinarà , en primer lloc

amb els Plans Municipals dels diferents municipis de Mallorca, acordats entre les

entitats locals i el Consell de Mallorca(IMAS) en el decurs de 2009 i 2010, però també,

amb el futur Pla Estratègic de les Illes Balears que desenvoluparà el Govern d’acord al

text de la llei de SS.

Partint de la diagnosi i fites assolides fins l’actualitat en els serveis socials, el Pla

actual incorpora unes línies estratègiques al voltant de les quals s’estructuren tot un

seguit d’objectius i iniciatives, el desplegament de les quals ha de contribuir a donar

resposta a les necessitats plantejades actualment en el sistema de serveis socials de

Mallorca.

Amb el Pla estratègic de SS el Consell de Mallorca vol impulsar un salt qualitatiu

significatiu respecte a l’orientació que s’ha portat fins el moment. Per aquest motiu els

eixos estratègics giren entorn a aspectes fonamentals com la construcció conjunta de

la xarxa pública de serveis socials, amb proximitat, qualitat i participació.

• Xarxes de serveis: Els serveis socials interactuen entre diferents nivells, i

territoris, entre gestió publica i privada. Es tracta de veure quines iniciatives

hem de fer per consolidar i millorar la xarxa de recursos, entitats i persones,

que treballin en favor dels col·lectius més vulnerables de la nostra societat.

• Proximitat: Les persones i entitats han de tenir un accés ràpid i àgil als serveis.

Per tan hem d’establir els criteris i les activitats que hem de fer per millorar

l’accessibilitat física i tecnològica dels ciutadans i de les entitats a totes les

prestacions socials de la xarxa existent.

• Qualitat: Els serveis han de ser eficients, aportar solucions i satisfer les

expectatives dels usuaris, familiars i treballadors. Hem de veure que estem fent

en aquest àmbit i que caldrà fer els propers quatre anys.

6

• Participació: El sistema de serveis socials no ha d’estar tancat sobre si mateix.

Ha d’estar obert a tota la societat, a les seves entitats, empreses i institucions

de tots els sectors perquè els problemes socials siguin problemes que tots hi

actuem per donar-li una solució.

Des del Departament de Benestar Social del Consell de Mallorca, i més concretament

al Institut Mallorquí d’Afers Socials, sabem que aquest Pla és eina fonamental per la

planificació estratègica. I estem convençuts que en els propers anys, serà utilitzada

per tots els professionals dels diferents recursos que contribueixen a fer de Mallorca

una societat més justa, i amb una major qualitat de vida pels seus ciutadans.

Jaume Garau Salas

Conseller executiu de Benestar Social President de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials

2. Procés d’elaboració

L’objectiu general del Pla és definir la planificació estratègica de l’àmbit de Serveis

Socials per adaptar-se a les necessitats socials de la ciutadania de Mallorca i, donar

compliment a les prescripcions legals de la nova llei de serveis socials i a la voluntat

manifestada en el document d’estratègia de l’IMAS.

La planificació estratègica (capítol 5 del present document) és un procés a partir del

qual es pretén assolir un futur desitjable basat en diferents elements d’anàlisi:

� la realitat social de la població de Mallorca en el seu conjunt i segons diferents

divisions territorials, per tal de detectar població i zones de risc d’exclusió.

(capítol 3)

� la realitat dels serveis socials i de les capacitats de les organitzacions, per

detectar les oportunitats, reptes i concretar propostes de millora per assolir-les.

(capítol 4)

7

Per tal d’elaborar el Pla, s’ha emprat una metodologia eminentment participativa, amb

la combinació de tècniques quantitatives i qualitatives. D’aquesta manera s’han utilitzat

múltiples mètodes, materials empírics, perspectives i observadors i, molt especialment,

incorpora un procés de diàleg i consens social que permet la mobilització, la

participació i la col·laboració d’aquells agents implicats en els serveis socials.

Mitjançant aquesta participació no es pretén únicament generar un procés informatiu i

de consulta, sinó també afavorir la participació de la pròpia comunitat implicada en els

projectes de futur que es derivin del Pla.

Aquest enfocament mobilitzador i participatiu (a través de la creació de comissions de

treball i la realització d’una Jornada/Taller participatiu) inclou, a més, un enfocament

objectiu-quantitatiu (a partir de fonts estadístiques i documentals) i un enfocament

subjectiu-qualitatiu (a partir de consultes individuals a persones clau).

En conjunt, aquestes tècniques responen a la triple dimensió del mateix procés de

redacció del Pla Estratègic:

1- Què és el que hi ha? Apunta a l’obtenció de coneixements objectivables sobre

la realitat social abordada.

2- Com ho veiem? Partint de la base que la realitat objectivable s’ha de sotmetre

a confrontació i diàleg entre els diferents interessos existents. Per tant, no n’hi

ha prou amb un coneixement referencial sobre la situació, sinó que també es

necessari aprofundir en com els diferents agents ho perceben.

3- Què hi podem fer? Davant de les necessitats socials actuals i emergents i dels

nous reptes que tenen els Serveis Socials de Mallorca, els agents implicats han

desenvolupat recomanacions i propostes d’acció que s’han vist reflectides en el

document específic del “Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca 2010-

2013”.

Tant la planificació com el desenvolupament de la redacció del Pla s’han gestionat i

supervisat a partir de les següents eines participatives, transversals al llarg de tot el

procés de redacció:

8

� Equip de redacció del Pla : Presidit per el Conseller de Benestar Social, el Sr.

Jaume Garau, i constituït per l’equip responsable de l’IMAS (Julià Baltasar,

coordinador del Pla i Aina Mudoy) i, l’equip consultor de la Fundació Pere

Tarrés (Rosa Coscolla i Roger Buch).

� Comissions de treball : encarregades de fer aportacions en clau diagnòstica i

propositiva des de les diferents perspectives sectorials i/o territorials, i des

d’una vessant pública i privada. En total han estat treballant al llarg del procés

uns quaranta professionals, reunits al voltant de tres 3 comissions diferents:

• Comissió de treball de serveis socials municipals (SSM): Formada per

una representació dels SS municipals, constituïda anteriorment amb motiu

del desenvolupament de la llei de dependència (COTID), que inclou:

Andratx. (Montserrat Meneses TS SS municipals) ; Capdepera (Isa Riera,

TS SS municipals); Mancomunitat des Pla (Petra Joan Coord. SS) ;

Mancomunitat des Raiguer, formada per 9 municipis menors de 20.000

hab., (dels SS d’Alaró, Paca Ferragut i de Campanet, Maria Florit).

• Comissió de treball d’entitats no lucratives (ENL) : Formada per

professionals experts d’entitats representatives dels diferents sectors de

problemàtica: MAJORS representant SERVEIS TELEASSISTENCIA

(Marisa Picornell); DISCAPACITATS: representant de FOQUA (Jesús M.

Luna), representant de UNAC (Maribel Morueco), FED. DISC. FÍSICS

(Colau Terrassa); INCLUSIÓ SOCIAL: representant de Caritas (Joan

Francesc Planas), representant CREU ROJA (Marta Soler); DROGUES:

representant de PROJECTE HOME (Pau Buades); PROTECCIÓ MENORS:

representant FEIAB (Joan Ferrer), representant INTRESS (Mariano Sbert) ;

IMMIGRANTS: representant CREU ROJA (Joana Lozano);

SOCIOLABORAL: representant DEIXALLES (Josep Falcó); SALUT

MENTAL, representant FED. SALUT MENTAL (Antoni Galindo).

• Comissió de treball de professionals de IMAS: Formada per

professionals de menors (Maria Martorell i Serafín Carballo); serveis socials

(Andreu Vidal); observatori SS IMAS (Núria Estaràs); majors i cooperació

(Miquel Clar); discapacitats (Margalida Rubí); inclusió social (Biel Gelabert i

9

Jaume Mateu); RMI i inserció sociolaboral (Tomeu Canals); dependència i

majors (Sofia Alonso); assessoria jurídica (Julià Amengual); i planificació

(Magdalena Crespí).

� I Jornada de treball : en data 19 de juny de 2009 es va celebrar la primera

Jornada de treball per l’elaboració del Pla de SS, on van participar 135

professionals de diferents entitats públiques i privades que treballen dins de

l’àmbit dels serveis socials de Mallorca, a mes dels directius de IMAS, i

representació del Govern Balear i de la UIB. En aquestes jornades es va posar

a discussió la diagnosi sobre els serveis socials i es van elaborar propostes

d’actuació a introduir en el Pla de SS.

� II Jornada de treball : En la darrera etapa del projecte, el dia 20 de novembre

de 2009, es va realitzar la segona Jornada de presentació del Pla, l’objectiu de

la qual va ser crear un espai representatiu i obert per valorar el treball realitzat

fins aquell moment i oferir l’oportunitat de donar una visió real de tots els

agents que han participat en la redacció del document. A la II Jornada hi varen

ser convocades totes les entitats de serveis socials de l’àmbit públic i privat, i

dels diferents sectors de problemàtica de Mallorca, i assistiren un total de 128

professionals

El procés d’elaboració d’aquest Pla es van iniciar en el mes de gener de 2009 i la seva

redacció ja revisada per tots els agents, es durà al Ple del Consell de Mallorca, per la

seva aprovació.

3. Realitat social i territorial de Mallorca

Aquest apartat és una aproximació a la realitat social de l’illa de Mallorca i de les

diverses àrees territorials a partir d’un seguit d’indicadors de població que ens donen

un apropament a les condicions de vulnerabilitat i risc social.

Els indicadors demogràfics vinculats a la disseminació de la població, el sexe, l’edat

i la nacionalitat ens donen compte de característiques estructurals de la població i del

territori que, per sí mateixes, no generen exclusió, però sí poden provocar desigualtats.

10

En aquest sentit, la població resident fora dels nuclis urbans, les dones, les persones

més grans o els infants i adolescents, així com aquelles que tenen origen estranger

poden tenir un risc de vulnerabilitat derivat, precisament, de tenir aquestes

característiques.

Les tipologies de les llars també són indicadors de risc d’exclusió, en la mesura que

algunes d’aquestes tenen associades més dificultats econòmiques i relacionals i, per

tant, més demandes d’ajut. Aquest pot ser el cas de les famílies monoparentals amb

fills menors; les llars amb un nombre de membres elevat o les llars on viuen persones

soles d’edat avançada.

Un altre grup d’indicadors és aquell vinculat a les condicions de salut i a la necessitat

de comptar amb serveis sociosanitaris. Aquesta anàlisi quantitativa es porta a terme a

partir de les dades de persones amb certificat per discapacitat segons grau i de les

dades de sol·licituds d’ajuts per a persones dependents.

Un dels factors que més exposa a la població a patir situacions d’exclusió social està

relacionat amb la formació . Per això, s’ofereixen indicadors sobre la població menys i

més preparada acadèmicament.

Es fa també una aproximació als efectes de la crisi econòmica en el treball. Les taxes

d’atur reflecteixen una de les situacions més crítiques que han d’afrontar els serveis

socials en època de cicle econòmic recessiu: l’increment de població “normalitzada”

que per primera vegada acudeix a la xarxa pública de serveis. Aquesta situació d’atur

fa saltar les persones a la franja de la vulnerabilitat i, quan la situació es perllonga en

el temps i es combina amb altres factors de risc, a la franja de l’exclusió.

En el darrer apartat d’indicadors de les condicions de vulnerabilitat i risc social de la

població, es presenten les dades relatives a rendes econòmiques de risc , com ara el

volum de beneficiaris de les diverses prestacions d’atur, ja sigui a nivell contributiu,

assistencial o renda activa d’inserció (RAI) i les persones titulars i beneficiàries que

són perceptores de la Renda Mínima d’Inserció (RMI) tal com l’estableix el Decret

117/2001, de 28 de setembre.

11

3.1. Realitat social de Mallorca

3.1.1. Demogràfica

Els gairebé 850.000 residents a l’illa de Mallorca l’any 2008 representen el 78,9% de la

població de les Illes Balears (gràfic 1).

Gràfic 1: Població a les Illes Balears, Mallorca, M enorca, Eivissa i Formentera, 2008

1.072.844

846.210

92.434 125.0539.147

0

200.000

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

Total IllesBalears

Mallorca Menorca Eivissa Formentera

(78,9%)

(8,6%) (11,7%)

(0,8%)

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), revisió padronal a 1 de gener de 2008

Aquestes persones viuen majoritàriament agrupades en 245 nuclis dels 53 municipis

de l’Illa3. No obstant això, el 6,1% de la població de Mallorca, gairebé 52.000 habitants,

es troba disseminat fora dels nuclis de població (gràfic 2).

3 Es considera nucli de població un conjunt d’almenys deu edificacions, que formen carrers, places i altres vies urbanes. Com a excepció, el nombre d’edificacions pot ser inferior a 10 sempre que la població que les habiti superi els 50 habitants. S’inclouen al nucli aquelles edificacions que, estant aïllades, disten menys de 200 metres dels límits exteriors del conjunt esmentat, tot i que en la determinació d’aquesta distància han d’excloure’s els terrenys ocupats per instal·lacions industrials o comercials, parcs, jardins, zones esportives, cementiris, aparcaments i altres, i també els canals o rius que puguin ser travessats per ponts. Les edificacions o habitatges d’una entitat singular de població que no poden ser inclosos en el concepte de nucli es consideren en disseminat. Font: Institut Nacional de Estadística / Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

12

Gràfic 2: Població resident a Mallorca segons nucli/diseminat, 2008

Nucli93,9%

Disseminat6,1%

51.734 h.

794.476h.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), 2008.

El sexe i l’edat no són, per si mateixos, factors d’exclusió, però és el fet de no formar

part dels grups amb més facilitats per a la integració social i productiva, segons les

concepcions vigents que es troben en la base de les desigualtats, el que situa a

determinades persones en una posició més fràgil, fent que, a la pràctica, una mateixa

situació de privació o necessitat es vegi agreujada en un sentit o en un altre, segons si

es tracta d’una dona, un infant o una persona jove o gran.

A Mallorca, homes i dones presenten una distribució gairebé idèntica (50%), xifra molt

similar tant al total de les Illes Balears com a Espanya (gràfic 3).

Pel que fa a l’edat (gràfic 4), a Mallorca el 14% de la població té 65 o més anys,

mentre que els menors de 15 anys representen el 15%. Comparativament amb

Espanya, Mallorca té una població lleugerament més jove, ja que a l’Estat els majors

de 64 anys són el 16,5% de la població.

13

Gràfic 3: Percentatge de dones Mallorca,Illes Balears i Espanya, 2008

49,9 49,6 50,5

0

10

20

30

40

50

60

Total Mallorca Illes Balears Espanya

%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

Gràfic 4: Percentatge de població de 65 o més anys, de 75 o més anys i menor de 15 anys, Mallorca, Illes Balears i Espanya, 2008

14,0

6,7

15,013,6

6,5

15,016,5

8,3

14,4

0

5

10

15

20

65 o més anys 75 o més anys Menors de 15 anys

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya


Un altre eix de desigualtat és el lloc de naixement i/o la nacionalitat de les persones, ja

que sovint implica condicions irregulars o inestables als països receptors. Així mateix,

la percepció negativa de la ciutadania vers aquestes persones també és un factor que

genera desigualtat i que contribueix a l’exclusió entre aquest col·lectiu.

A Mallorca, l’any 2008 hi ha gairebé 174.000 persones de nacionalitat estrangera, xifra

que representa el 20,6% del total de la població. Aquest percentatge està 9,2 punts

14

percentuals per sobre de l’11,4% espanyol (gràfic 5). Les principals nacionalitats dels

residents estrangers a Mallorca corresponen a països de la Unió Europea (49,7%)

amb gairebé 86.500 persones i amb presència destacada d’alemanys, anglesos i

italians. Els segueixen de prop nacionalitats de països del continent americà (30,5%),

especialment d’Argentina, Equador, Colòmbia i Bolívia. Pel que fa al 14% d’africans,

aquests són bàsicament marroquins i la resta de la representació correspon a

persones que procedeixen de l’Àfrica subsahariana. (gràfic 6).

Gràfic 5: Percentatge de poblacióamb nacionalitat estrangera, Mallorca,

Illes Balears i Espanya, 2008

20,6 20,8

11,4

0

10

20

30

Total Mallorca Illes Balears Espanya

%


Gràfic 6: Percentatge de població amb nacionalitat estrangera segons continent, Mallorca, Illes Balears i Espanya , 2008

2,5 3,30,12,3

13,5

30,1

3,00,1

39,9

4,0 4,90,1

30,5

14,0

49,7 50,9

33,9

17,3

0

10

20

30

40

50

60

Unió Europea Europa NoComunitària

Àfrica Amèrica Àsia Oceania iApàtrides

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya


15

3.1.2. Llars i famílies

Les tipologies de les llars també són indicadors de risc d’exclusió, en la mesura que

determinats tipus tenen amb major freqüència problemes socials i d’integració

associats greus. Aquest pot ser el cas de les llars amb un nombre elevat de membres,

llars on viuen persones soles d’edat avançada i nuclis familiars monoparentals amb

fills menors de 16 anys.

A Mallorca, l’any 2001, data del darrer Cens de Població i Habitatges, el 10,6%

(26.179) del total de les 246.617 llars4 de l’illa estaven formades per 5 o més membres

(gràfic 7). Aquest percentatge és 1,2 punts inferior al del total d’Espanya. Si es

mantingués actualment aquesta proporció i el rati global de 2,7 persones per llar del

2001, la xifra per l’any 2008 podria ser de gairebé 33.500 llars on hi estarien convivint

5 o més persones.

Gràfic 7: Percentatge de llars amb 5 o més membres, Mallorca, Illes Balears i Espanya,

2001

11,810,6 10,8

0

5

10

15

20

Llars amb 5 o més membres

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Cens de població i habitatges 2001, resultats definitius.

4 S’entén per llar el conjunt de persones que resideixen habitualment en el mateix habitatge. La llar pot ser unipersonal. Els seus membres no han d’estar necessàriament emparentats Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

16

Pel que fa a les llars on viuen persones soles d’edat avançada, l’any 2001 a Mallorca

el 9,5% de les llars (23.465) eren unipersonals de persones de 65 o més anys (gràfic

8). En l’actualitat, aquest nombre de llars podria estar situat entre les 26.323 i les

29.3515. Comparativament, s’observa que el percentatge de llars amb persones soles

d’edat avançada era, l’any 2001, gairebé idèntic al del global d’Espanya (9,6%) i

lleugerament superior al del total de les Illes Balears (9,1%)

Gràfic 8: Percentatge de llars amb persones de 65 o més anys que viuen

soles, Mallorca, Illes Balears i Espanya, 2001

9,69,5 9,1

0

5

10

15

20

Llars amb persones >65 que viuen soles

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya


D’altra banda, és important també tenir present l’indicador relatiu als nuclis familiars6

monoparentals amb fills menors, és a dir, aquells nuclis formats per un pare o una

mare sola amb fills menors de 16 anys. L’any 2001, del total de 181.490 nuclis

familiars a Mallorca, el 9,6% (17.426 nuclis) eren nuclis familiars monoparentals amb

fills menors de 16 anys (gràfic 9). Aquesta xifra resulta 3,2 punts més elevada que la

corresponent al total de l’Estat (6,4%).

5 Segons una estimació realitzada per l’IMAS, l’any 2008 hi hauria 26.323 persones majors de 65 anys vivint soles. Si s’estima la dada a partir dels mateixos criteris realitzats per les llars amb 5 o més membres, la xifra seria de 29.351. 6 S’entén per nucli aquella unitat jeràrquica intermèdia entre l’habitant i la família. El nucli pot ser de quatre tipus: parella sense fills, parella amb un o més fills, pare amb un o més fills i mare amb un o més fills. Per a formar part del nucli familiar dels seus pares, els fills no han d’estar emparellats ni tenir fills. Font: Instituto Nacional de Estadística (INE).

17

Si es mantingués actualment aquesta proporció i els ratis de 2,7 persones per llar i de

0,7 nuclis per cada llar del 2001, el volum de nuclis familiars monoparentals amb fills

menors de 16 anys per l’any 2008 podria ser de gairebé 21.800.

Gràfic 9: Percentatge de nuclis familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys, Mallorca, Illes Balears i Espanya,

2001

6,4

9,6 9,3

0

5

10

15

20

% nuclis familiars monoparentals amb fills <16

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya


3.1.3. Discapacitat i dependència

Generalment, en els diferents estudis sobre vulnerabilitat social es considera la

població amb discapacitat dins el factor d’exclusió vinculat a la salut/sociosanitari. No

obstant això, considerem que des d’un punt de vista de la igualtat d’oportunitats i la no

discriminació, s’ha de tenir en compte que les persones amb discapacitats han de

poder tenir els mateixos drets i deures que la població sense aquests handicaps. Per

tant, la discapacitat no és principalment una qüestió de dependència o de manca de

salut, com dels greuges en termes de barreres o manca d’oportunitats vitals per portar

aquella vida que tenen raons per valorar (pel que fa a tots els aspectes de vida, com

l’oci, el treball, l’educació, etc.); per tant, hem d’entendre la discapacitat com un eix de

desigualtat, més que com un factor d’exclusió vinculat a la salut.

18

L’any 2008, a Mallorca el 10,3% de la població té reconeixement legal de discapacitat,

el que suposa un volum de 87.532 persones. D’aquestes, més de la meitat té un grau

de discapacitat del 33 al 64% (54,4%) i gairebé una quarta part d’entre el 65% i el 74%

(24,6%). Les persones més afectades per una discapacitat, amb un grau del 75% o

superior són el 21% (taula 1).

Taula 1: Població amb discapacitat reconeguda segon s grau de discapacitat 7, taxa per cada 100 habitants i distribució percent ual segons grau de discapacitat, Mallorca 2008

Grau de discapacitat Població Taxa per

cada 100 h Distribució percentual

Del 33% al 64% 47.645 5,6 54,4 Del 65% al 74% 21.503 2,5 24,6 Del 75% o més 18.384 2,2 21,0 Total 87.532 10,3 100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008.

D’altra banda, també cal tenir present que en el conjunt de Mallorca s’han presentat

16.360 sol·licituds d’ajuts en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència (taula 2).

Taula 2: Sol·licituds d’ajut en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca, a 1 de juliol de 2009 Atenció a la dependència Sol·licituds Taxa per cada

1.000 h Total 16.360 19,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, a 1 de juliol de 2009.

7 Oficialment, la discapacitat es reconeix a partir del 33%. Del 33% al 64%: persones que tenen un nivell d’autonomia personal prou important com per inserir-se social i laboralment; del 65% al 74%: a partir d’aquest grau es pot cobrar una pensió d’invalidesa, ja que es considera que són persones amb més

19

3.1.4. Formativa

En general, no assolir uns nivells mínims de formació pot augmentar el risc d’exclusió,

ja que la persona disposa de menys recursos i la situa en desavantatge en el mercat

de treball i a l’hora d’adaptar-se a una societat canviant.

A Mallorca, l’any 2001, el 33,7% de la població de 16 anys o més (gràfic 10)

presentava un baix nivell formatiu (189.466 persones). A l’altre extrem, el 10,8%

d’aquesta població disposava d’estudis universitaris, gairebé 61.000 persones.

Comparativament amb Espanya, Mallorca presenta una major taxa de població de 16

anys o més amb un nivell mig de formació, ja que tant el volum de persones no

graduades com el de població amb estudis universitaris són inferiors al del total

d’Espanya.

Gràfic 10: Percentatge de població no graduadai de població amb estudis universitaris, Mallorca, Illes Balears i Espanya, 2001

33,7

10,8

34,0

10,7

38,4

13,6

0

10

20

30

40

50

Població no graduada Població amb estudisuniversitaris

%

Total Mallorca

Illes Balears

Espanya

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Cens de població i habitatges 2001: Població en habitatges familiars de 16 anys o més, segons nivell d’estudis8.

dificultats per aconseguir plena integració; del 75 % o més: persones molt afectades que són susceptibles de requerir instruments altament especialitzats per a la seva integració social. 8 Els no graduats inclouen les següents categories de l’INE: Analfabets (persones que no saben llegir o escriure en cap llengua), Sense estudis (persones que saben llegir i escriure però que han anat menys de 5 anys a l’escola) i Primer grau o primaris (persones que han anat a l’escola 5 anys o més sense completar EGB, ESO o Batxiller Elemental). Els universitaris inclouen els estudis de Tercer grau (persones que han acabat una Diplomatura, Arquitectura o Enginyeria Tècniques, 3 cursos d’una Llicenciatura, Enginyeria o Arquitectura, una Llicenciatura, una Enginyeria o el doctorat.

20

3.1.5. Socio – Laboral

La vida laboral de les persones és determinant en la seva trajectòria vital, l’accés a

una feina i el seu manteniment garanteix la cobertura de les necessitats bàsiques a

través del salari percebut.

El maig de 2009 hi ha 53.901 persones a Mallorca en situació d’atur (taula 3). Atenent

a les gairebé 422.000 persones que conformen la població activa registrada a l’illa, la

taxa d’atur se situa en el 12,8%, 4,8 punts percentuals més baixa que l’espanyola

(16,7%). Pel que fa al perfil d’aquest segment (gràfic 11), el 46,1% de la població

aturada a Mallorca són dones, el 30,4%, persones de 45 o més anys i el 15,3%

menors de 25. El percentatge d’aturats amb nivell formatiu baix és el 24,6%.

Taula 3: Població activa registrada, població atura da i taxa d’atur registrada, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, maig 2009

Territori Població activa registrada

Població aturada

Taxa d’atur registrat

Mallorca 421.910 53.901 12,8 Illes Balears 521.146 66.789 12,8 Espanya 21.720.310 3.620.139 16,7

Font: Mallorca i Illes Balears, elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 20099. Espanya, elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE) del Moviment laboral registrat maig 2009.

9 En aquest informe, la població activa registrada es calcula a partir de la suma de la població en atur registrada a les oficines del SOIB i la població afiliada d’alta en la Seguretat Social. La taxa d’atur mesura la relació entre les persones que es troben en situació d’atur segons els registres del SOIB i la població activa registrada d’acord amb el sistema de càlcul explicat anteriorment; taxa d’atur = (Població aturada/Població activa registrada)*100.

21

Gràfic 11: Percentatge de població aturada segons s egments, Mallorca, maig 2009

46,1

15,3

30,424,6

0

10

20

30

40

50

% poblacióaturada que són

dones

% poblacióaturada que té

menys de 25 anys

% poblacióaturada que té 45

anys o més

% poblacióaturada que té

baix nivellformatiu

%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 200910.

El xoc que l’atur provoca a Mallorca entre la població es veu multiplicat entre el

col·lectiu immigrant. La població magrebina (3.653 persones aturades amb nacionalitat

marroquina a maig de 2009) és la representació del col·lectiu immigrant més afectat a

les illes, amb un desocupat per cada dos treballadors, segons dades comparades que

es publicaren de la Conselleria de Treball i Formació.

3.1.6. Rendes econòmiques de risc

En el present apartat, anomenat rendes econòmiques de risc, es presenten les dades

relatives als beneficiaris de les diverses prestacions d’atur, ja sigui a nivell contributiu,

assistencial o renda activa d’inserció (RAI) i les persones titulars i/o beneficiàries que

són perceptores de la Renda Mínima d’Inserció (RMI).

La prestació d’atur de nivell contributiu és una prestació econòmica que té com a

finalitat protegir els treballadors que perden la seva feina o se’ls redueix la jornada

laboral per causes alienes a la seva voluntat, fins a un màxim de 2 anys. Per accedir a

aquesta prestació es requereix la cotització prèvia del treballador a la Seguretat Social

per atur, a més de complir amb una sèrie de requisits establerts.

10 En “baix nivell formatiu” s’inclouen les categories “analfabets” i “educació primària”.

22

Pel que fa al subsidi d’atur, és una prestació a nivell assistencial que s’atorga a partir

de l’esgotament de la prestació contributiva. Es concedeix a aquelles persones amb

rendes inferiors al 75% del salari mínim interprofessional que han exhaurit la prestació

contributiva o que no hi hagin tingut dret, però que hagin cotitzat un mínim de 3 mesos,

quan hi concorrin altres circumstàncies agreujants com l’existència de responsabilitats

familiars, l’edat major de 45 anys o altres. La seva durada és de 6 mesos prorrogables

fins als 18. Pot prolongar-se fins a la jubilació per als majors de 55 anys i serà igual al

temps cotitzat per als qui no han rebut la prestació contributiva.

D’altra banda, l’objectiu del Programa de Renda Activa d’Inserció (RAI) és incrementar

les oportunitats de retorn al mercat de treball de determinats col·lectius de treballadors

a l’atur amb especials necessitats econòmiques i dificultat per a trobar feina que no

tenen dret a les prestacions o subsidis d’atur. Aquests col·lectius són els aturats

majors de 45 anys, emigrants retornats, persones amb discapacitat, víctimes de

violència de gènere i víctimes de violència domèstica.

El mes de maig de 2009 a Mallorca hi ha 38.040 persones beneficiàries d’aquestes

prestacions, és a dir, de cada 1.000 persones, 45 tenen protecció social derivada de la

seva situació d’atur. Concretament, la prestació d’atur la reben 25.897 persones, que

representa el 30,6‰ de la població. Els preceptors del subsidi d’atur són 11.482, el

13,6‰, mentre que 661 persones s’han pogut acollir a la RAI (0,8‰).

Taula 4: Beneficiaris de prestacions per atur segon s tipus, distribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorc a maig 2009

Prestacions per atur Beneficiaris Taxa per

cada 1.000 h Distribució percentual

Prestació d’atur 25.897 30,6 68,1 Subsidi d’atur 11.482 13,6 30,2 Renda activa d’inserció 661 0,8 1,7 Total 38.040 45,0 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM, maig 2009.

La Renda Mínima d’Inserció (RMI) és una mesura pública establerta per lluitar contra

la pobresa i l’exclusió social, dirigida a persones i/o nuclis familiars que es troben en

situació de vulnerabilitat, immergides en processos d’exclusió social o afectades per

factors que poden propiciar l’exclusió social. Es basa en una prestació econòmica que

garanteix uns ingressos mínims que permetin a aquestes persones cobrir les

23

necessitats bàsiques. Té caràcter subsidiari respecte de les prestacions econòmiques

que tenen un major import i es complementa amb prestacions finalistes dels serveis

socials que puguin correspondre al titular o a qualsevol dels membres del seu nucli o

unitat familiar.

A més de la gestió de la prestació econòmica, la RMI incorpora un prestació tècnica, la

gestió de la qual correspon als Consells Insulars, els Programes Formatius d’Inserció

Social i Laboral que tenen per objectiu la millora de les condicions de vida de la

població en risc, preferentment d’aquelles persones beneficiàries de la RMI. Els

programes esmentats desenvolupen habilitats socials i potencien estratègies i

competències que possibilitin la integració sociolaboral mitjançant l’orientació i els

processos d’acompanyament a l’ocupació de les persones en risc d’exclusió social.

També incorporen unitats de competència i mòduls de formació professional i

ocupacional que els permetin una qualificació de caràcter bàsic. A l’any 2008, les

actuacions formatives i d’orientació varen atendre a 1.038 persones.

Tot i que el programa RMI és un indicador molt important a l’hora de fer una

aproximació a la quantificació de la vulnerabilitat, no es pot oblidar que aquesta

mesura té uns requisits d’accés i uns compromisos per part dels destinataris que

impliquen que no tothom que té una situació econòmica precària pot accedir-hi o que

un cop dins pot ser expulsat per incompliment. A més, també influeix el criteri de

valoració dels professionals de Serveis Socials que poden decidir sobre la

conveniència o no de tramitar la sol·licitud.

Les dades relatives a la prestació de la RMI de 200811 dibuixaven la següent situació:

894 persones titulars perceptors de la prestació econòmica, de les quals el 68% són

dones i el 32% són homes. El nombre d’estrangers titulars de la prestació (57%)

supera als nacionals de l’estat espanyol (43%), sent els principals països de

procedència Marroc, Argentina, Bolívia i Nigèria. Pel que fa a l’edat, el 16% dels

titulars és menor de 30 anys, el 41% té entre 30 i 44 anys, el 28% entre 45 i 59 anys i

el 15% té 60 o més anys. En relació a l’estat civil, el 34% és fadrí/na; el 26% és

separat/da; el 24% està casat/da i el 16% correspon a altres situacions. La totalitat de

persones que formant part de nuclis familiars han estat beneficiàries de la prestació

econòmica (titulars i beneficiaris indirectes) sumà 2.051 persones a tot 2008.

11 Memòria 2008 de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Consell de Mallorca.

24

A Mallorca, 1.070 persones titulars d’expedients de l’RMI han percebut la prestació

econòmica de gener a juny de 2009, xifra que representa l’1,3‰ de la població (taula

5). En la darrera nòmina disponible, a juny de 2009, un total de 883 titulars van rebre la

prestació, l’1,04‰ de la població12.

Taula 5: Titulars de la prestació de la Renda Mínim a d’Inserció (RMI) i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca gener-jun y 2009

RMI Titulars Taxa per cada 1.000 h

Total 1.070 1,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

Per mostrar un perfil més acurat dels perceptors, acudim a les dades recollides en el

període anterior. Del total de 894 receptors de l’any 2008 el 68% són dones i el 57% té

la nacionalitat estrangera (principalment del Marroc, Argentina, Bolívia i Nigèria)13. Pel

que fa a l’edat, el 16% dels titulars és menor de 30 anys, el 41% té entre 30 i 44 anys,

el 28% entre 45 i 59 anys i el 15% té 60 o més anys. En relació a l’estat civil, el 34% és

fadrí/na; el 26% és separat/da; el 24% està casat/da i el 16% correspon a altres

situacions.

3.2. Característiques territorials

El present apartat analitza el risc social vinculat a indicadors demogràfics, de llars i

famílies, de discapacitat i dependència, formatius i laborals i de rendes econòmiques

de risc en els diferents territoris de Mallorca.

La distribució territorial efectuada es basa en la següent terminologia:

Zona bàsica : recollida al text de la llei 4/09 de SS, art. 40.2, constitueix el marc

territorial per la prestació dels serveis socials comunitaris i no supera els 20.000 h.

Zona : unitat intermèdia introduïda per aquest pla de SS de Mallorca, constitueix el

marc territorial per la prestació dels serveis socials comunitaris específics. Aquest

12 Comparativament, la taxa del mes de juny a Mallorca és més baixa que la disponible per Catalunya, on els 18.138 expedients vigents del mes de juny corresponen al 2,5‰ de la població catalana. 13 Memòria 2008 de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials, Consell de Mallorca.

25

territori coincideix am els municipis més grans o amb l’agrupació de municipis en

mancomunitats14, i no supera els 60.000 h.

Àrea : recollida al text de la llei 4/09, art 40.3, constitueix el marc territorial dels serveis

socials especialitzats, i no supera els 100.000 h.

Les Zones i Àrees (agrupació de zones) geogràfiques, definides en aquest Pla,

respecten les comarques actuals i les Mancomunitats constituïdes i representen un

referent per la ubicació i organització dels programes, centres i serveis dels tres nivells

d’atenció (comunitaris bàsics i específics, i especialitzats). Tot d’acord a l’art. 40.5 de

la llei de SS.

Així, es contemplen 5 Àrees geogràfiques a la Part Forana (Palma regularà el seu

territori d’acord al que estableix la llei), que inclouen 12 Zones: Tramuntana (formada

per les zones d’Andratx, Calvià i Mancomunitat de Tramuntana), Raiguer (Inca,

Marratxí i Mancomunitat des Raiguer), Pla i Nord (Mancomunitat des Pla i

Mancomunitat Nord), Llevant (Manacor i Llevant) i Migjorn (Llucmajor i Mancomunitat

de Migjorn).

14 Les Mancomunitats a Mallorca. F. González. Consell de Mca. 2009.

26

Distribució de les Àrees per l’atenció dels SS de M allorca

Distribució de les Zones per l’atenció dels SS de M allorca

27

Palma, amb les seves particularitats de capitalitat, és un area territorial que supera la

recomanació de la llei. Els 396.570 habitants, representen gairebé la meitat de la

població de l’illa (47%), però conta amb una distribució territorial dels serveis socials

en 9 zones.

A molta distància de Palma, les àrees de Pla i Nord (12%), Raiguer (11,5%) i

Tramuntana (10,9%) tenen un volum similar de residents, mentre que les menys

poblades de l’illa són les àrees del sud i l’est de Mallorca: Migjorn (9,4%) i Llevant

(9,3%).

Pel que fa a la divisió per zones d’atenció dels SS de Mallorca, hi ha 6 zones que

tenen més de 50.000 habitants, sent les més poblades les de la Mancomunitat Nord i

la de Mestral a Palma (que aglutinen el 7,8% i el 7,3% dels residents de l’illa

respectivament). En l’altre extrem, Andratx és l’única zona que compta amb menys de

20.000 habitants (11.348 habitants), el que representa l’1,3% de la població de

Mallorca.

28

Taula 6: Població de Mallorca, per territoris i dis tribució percentual, 2008 Territori Població Pes sobre total (%) Palma 396.570 46,9

Ciutat Antiga 23.447 2,8 Ponent 50.007 5,9 Mestral 61.794 7,3 Nord 33.082 3,9 Estacions 53.968 6,4 Est 42.768 5,0 Llevant Nord 46.845 5,5 Llevant Sud 33.453 4,0 Litoral de Llevant 51.206 6,1

Tramuntana 92.873 10,9 Andratx 11.348 1,3 Calvià 50.777 6,0 Mancomunitat de Tramuntana 30.748 3,6

Raiguer 96.961 11,5 Inca 29.450 3,5 Marratxí 32.380 3,8 Mancomunitat des Raiguer 35.131 4,2

Pla i Nord 101.926 12,0 Mancomunitat des Pla 35.882 4,2 Mancomunitat Nord 66.044 7,8

Llevant 78.173 9,3 Manacor 39.434 4,7 Resta 38.739 4,6

Migjorn 79.707 9,4 Llucmajor 35.092 4,1 Resta 44.615 5,3

Total Mallorca 846.210 100,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

L’anàlisi dels indicadors per cada territori s’efectua tenint present el valor de l’indicador

en el territori en relació al valor de l’indicador per al total de l’illa de Mallorca. En el cas

que el valor de l’indicador del territori sigui 2 o més punts percentuals per sobre, del

valor de Mallorca es marca en color vermell i es considera que el risc social en relació

a aquest indicador és més elevat en el territori concret que en el conjunt de Mallorca.

Si l’indicador territorial presenta un valor semblant al de Mallorca (entre 1,9 i -1,9 punts

percentuals) es considera que el territori presenta un risc similar al de l’illa i es marca

en color blau.

29

Finalment, quan el valor de l’indicador del territori d’anàlisi és dos o més punts

percentuals més baix que el del total de Mallorca es considera que el risc social en

relació a aquest indicador és més baix en el territori, i s’apunta en color verd.

Criteris de notació dels valors dels indicadors Color Valor Risc

Vermell Dos o més punts percentuals per sobre del valor per al global de Mallorca

Més elevat en el territori que en el conjunt de Mallorca

Blau Valor semblant al de Mallorca Similar al de l’illa

Verd Dos o més punts percentuals per sota del valor per al global de Mallorca

Més baix en el territori que en el conjunt de Mallorca

Al final de l’apartat es fa una anàlisi comparativa global de tots els territoris en relació

als indicadors de risc social. Una descripció més detallada dels indicadors en

cadascun dels territoris pot trobar-se en l’annex.

3.2.1. Palma

L’Àrea de Palma presenta uns indicadors demogràfics i de llars i famílies molt similars

als del global de l’illa de Mallorca (taules 7 i 8).

Amb 1.900,8 habitants per km2, com a peculiaritat pot destacar-se que a l’Àrea de

Palma, l’any 2008, un elevat 97,8% dels residents es troba agrupat en nuclis de

població, especialment al municipi de Palma. Així, el percentatge de població

disseminada és el 2,2% i suposa un total de 8.689 persones (el 16,8% del total de

població disseminada de l’illa), especialment en les Entitats singulars de població15 de

Sa Indioteria (1.493 persones), Es Secar de la Real (1.271) i Sa Creu Vermell (1.124

persones).

15 S’entén per entitat singular de població qualsevol àrea habitable del municipi habitada o excepcionalment deshabitada clarament diferenciada dins el terme, i que és coneguda per una denominació específica que la identifica sense possibilitat de confusió. Font: Institut Nacional de Estadística / Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT).

30

Respecte a la distribució dels extrems d’edat, mentre que el 13,3% de la població de

l’Àrea de Palma (52.914 residents) té 65 o més anys, el 14,5% és menor de 15 anys,

57.378 persones.

El percentatge de població amb nacionalitat estrangera és el 19,5%, que representa

77.330 persones (el 44,4% del total d’estrangers de Mallorca). Cal destacar, que

33.262 provenen d’Amèrica (especialment de l’Equador, Argentina, Bolívia i Colòmbia)

i 28.271 de la Unió Europea (destacant Bulgària, Itàlia i Alemanya). Palma és l’única

de les àrees en que la població estrangera provinent d’Amèrica és superior a la

vinguda de la Unió Europea.

Taula 7: Risc social vinculat a indicadors demogràf ics

% de població disseminada,

any 2008

% de població de 65 o més anys

any 2008

% de població menor de 15 anys

any 2008

% de població amb nacionalitat estrangera any 2008

Palma 2,2 13,3 14,5 19,5 Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

Pel que fa a les 119.894 llars que hi havia l’any 2001 a l’Àrea de Palma, en l’11,2% hi

convivien 5 o més persones (13.410 llars), mentre que 10.873, el 9,1%, eren llars

unipersonals amb persones de 65 o més anys. D’altra banda, els nuclis familiars

monoparentals amb fills menors de 16 anys a l’Àrea de Palma eren 8.854, que

representaven el 9,9% del total de nuclis familiars.

Taula 8: Risc social vinculat a indicadors de llars i famílies

% de llars amb 5 o més membres,

any 2001

% de llars amb persones de 65 o

més anys que viuen soles

any 2001

% nuclis familiars monoparentals amb

fills menors de 16 anys

any 2001

Palma 11,2 9,1 9,9 Total Mallorca 10,6 9,5 9,6

Quant als indicadors de salut (taula 9), a l’Àrea de Palma l’any 2008 hi ha 53.237

persones que tenen reconeixement legal de discapacitat, el 60,8% del total de

persones amb discapacitat de Mallorca. Aquesta xifra representa el 13,4% de la

població de Palma, el percentatge més elevat de totes les àrees i 3,1 punts

percentuals superior al del global de Mallorca. D’aquestes persones, la majoria

(54,7%) té un grau de discapacitat inferior al 65%.

31

En relació als ajuts en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència, a Palma s’han

presentat 7.665 demandes, el 46,9% del total de demandes de l’illa. La taxa de

sol·licituds per cada 1.000 habitants és del 19,3, taxa idèntica a la del global de

Mallorca.

Taula 9: Distribució del risc social vinculat a ind icadors de discapacitat i dependència

Població amb discapacitat reconeguda::

taxa per cada 100 habitants, any 2008

Sol·licituds d’ajut en el marc de la llei d’atenció a la

dependència: taxa per cada 1.000 habitants,

a 1/07/2009

Palma 13,4 19,3 Total Mallorca 10,3 19,3

La població resident a l’Àrea de Palma presentava, l’any 2001, un major nivell formatiu

que la del total de l’illa (taula 10), ja que el percentatge de població de 16 anys o més

no graduada era del 27,9%, 5,8 punts inferior a la de Mallorca.

El maig de 2009 hi havia 29.181 persones a l’Àrea de Palma en situació d’atur, volum

que situa la taxa d’atur en el 12,3%, percentatge lleugerament inferior a la del global

de l’illa (taula 10). No obstant això, cal mencionar que si bé els habitants de Palma

representen el gairebé el 47% de la població de l’illa, l’Àrea de Palma acumula el

56,2% de la població activa registrada de Mallorca i el 54,1% de les persones

aturades. Pel que fa al perfil d’aquestes persones a l’atur, el 46,8% són dones, el

31,6% persones de 45 o més anys i el 13,7% menors de 25. El percentatge d’aturats

amb nivell formatiu baix és el 24,8%.

Taula 10: Distribució del risc social vinculat a in dicadors formatius i laborals

% de població no

graduada, any 2001

Taxa d’atur registrada, maig 2009

Palma 27,9 12,3 Total Mallorca 33,7 12,8

Finalment, en relació a les rendes econòmiques de risc (taula 11), l’Àrea de Palma

destaca per tenir una taxa força superior que Mallorca de beneficiaris de la prestació

d’atur. A maig de 2009, el 35,3‰ de la població de l’Àrea, 13.991 persones, reben

aquesta prestació contributiva, representant el 54% de beneficiaris de l’illa. També cal

32

considerar que la taxa de beneficiaris del subsidi d’atur és lleugerament superior a

l’Àrea de Palma (15,2‰, 6.031 persones) que en el total de l’illa.

A l’Àrea de Palma, els titulars d’expedients de Renda Mínima d’inserció (RMI) que han

percebut de gener a juny de 2009 la prestació econòmica són 496, l’1,3‰ del total de

la població de l’àrea i el 52,5% del total de persones beneficiàries de Mallorca.

Taula 11: Distribució del risc social vinculat a in dicadors de rendes econòmiques de risc

Beneficiaris de la prestació d’atur:

taxa per cada 1.000 habitants,

maig 2009

Beneficiaris del subsidi d’atur: taxa per cada

1.000 habitants, maig 2009

Beneficiaris RMI: taxa per cada

1.000 habitants, juny 2009

Palma 35,3 15,2 1,3 Total Mallorca 30,6 13,6 1,3

3.2.2. Tramuntana

L’Àrea de Tramuntana, formada per les zones d’Andratx, Calvià i la Mancomunitat de

Tramuntana (Banyalbufar, Bunyola, Deià, Escorca, Esporles, Estellencs, Fornalutx,

Puigpunyent, Sóller, Valldemosa) presenta algunes diferències tant internes com en

relació al total de l’illa de Mallorca que cal comentar.

Aquest territori té una densitat de població global de 136,6 habitants per km2, variant

per zones des dels 350,1 h/km2 de Calvià, als 67,8 h/km2 de la Mancomunitat de

Tramuntana.

El percentatge de població disseminada és el 9% per al global de l’àrea (8.400

persones), percentatge 2,9 punts superior al de Mallorca (taula 12). Cal destacar la

Zona d’Andratx, amb l’11,4% de disseminat (1.297 persones) i sobretot la

Mancomunitat de Tramuntana (21,8%, 6.705 persones), especialment als municipis de

Sóller i Bunyola. Els deu municipis de la Mancomunitat de Tramuntana acumulen el

13% de població mallorquina disseminada. Contràriament, a Calvià només 398

residents viuen disseminats en el territori (0,8%).

33

La distribució de les edats de risc (taula 12) de l’Àrea de Tramuntana, és força similar

a la del total de Mallorca. Cal destacar la Zona de Calvià, en la que només el 10,3% de

la població té 65 o més anys. Contràriament, a la Zona de la Mancomunitat de

Tramuntana, un elevat 16,5% té 65 o més anys.

El 29% dels residents a l’Àrea de Tramuntana té nacionalitat estrangera (taula 12),

xifra que correspon a un total de 26.894 persones. Aquestes persones representen el

15,5% del total d’estrangers de l’illa. Cal afegir, que aquest territori té el percentatge

més elevat de Mallorca d’estrangers provinents de la Unió Europea (78,4%),

especialment del Regne Unit (7.048 persones) i d’Alemanya (6.651 residents).

El percentatge d’estrangers és encara més elevat quan s’observen les Zones

d’Andratx (33,9%, 3.849 residents) i, especialment, de Calvià (35,5%, 18.046

persones), zona aquesta última que acumula el 10,4% del total d’estrangers residents

a Mallorca. Contràriament, a la Mancomunitat de Tramuntana, la taxa de persones

amb nacionalitat estrangera (16,3%) és inferior a la del total de Mallorca.

Taula 12: Distribució del risc social vinculat a in dicadors demogràfics


any 2008


any 2008


any 2008


Tramuntana 9,0 12,9 14,9 29,0 Andratx 11,4 15,2 13,8 33,9 Calvià 0,8 10,3 15,4 35,5 Manc. Tram. 21,8 16,5 14,7 16,3

Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

En general, a l’Àrea de Tramuntana els indicadors de llars i famílies són força similars

als del global de l’illa (taula 13), i només s’observa una taxa sensiblement superior de

nuclis familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys (10,4%). Aquest indicador

és especialment elevat en la Zona de Calvià, on assoleix el 12,8%.

D’altra banda, pot observar-se com la Zona de la Mancomunitat de Tramuntana

presenta dos indicadors més baixos que el total de Mallorca, ja que només en el 8,5%

de llars hi conviuen 5 o més persones i la taxa de nuclis familiars monoparentals amb

fills menors de 16 anys és del 7,4%. Cal afegir, que la Zona de Calvià presenta una

taxa força baixa de llars unipersonals amb persones de 65 o més anys (4,8%), xifra

34

relacionada amb la baixa representació del segment de població de més edat en el

conjunt de la zona (10,3%).

Taula 13: Distribució del risc social vinculat a in dicadors de llars i famílies


any 2001



any 2001



any 2001

Tramuntana 9,0 7,6 10,4 Andratx 10,4 11,4 9,0 Calvià 9,0 4,8 12,8 Manc. Tram. 8,5 10,5 7,4

Total Mallorca 10,6 9,5 9,6

Quant als indicadors de discapacitat i dependència, formatius i laborals i de rendes

econòmiques de risc, aquest territori presenta valors força més positius que el total de

Mallorca.

A l’Àrea de Tramuntana, a 5.573 persones se’ls ha reconegut legalment la seva

discapacitat. Aquesta xifra representa el 6% de la població de l’àrea i és 4,3 punts

percentuals inferior a la del global de l’illa (taula 14). Per zones, les taxes són encara

més baixa a Calvià (5,2%) i a Andratx (5,6%), mentre que a la Mancomunitat de

Tramuntana el 7,5% de la població té discapacitat reconeguda.

En relació als ajuts en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència, a l’Àrea de

Tramuntana s’han presentat 1.020 demandes, que representen una taxa de l’11‰

(taula 14), la més baixa de totes les àrees. A la Zona de Calvià, aquesta taxa cau

encara més i se situa en el 8,5‰, fet relacionat amb el baix volum que aquesta zona té

de població de 65 o més anys, de persones grans que viuen soles i de persones amb

discapacitat reconeguda.

Taula 14: Distribució del risc social vinculat a in dicadors de discapacitat i dependència

Població amb discapacitat reconeguda:




a 1/07/2009

Tramuntana 6,0 11,0 Andratx 5,6 10,0 Calvià 5,2 8,5 Manc. Tram. 7,5 15,4

Total Mallorca 10,3 19,3

35

La població resident a l’Àrea de Tramuntana presentava un major nivell formatiu que la

del total de l’illa (taula 15), ja que el percentatge de població de 16 anys o més no

graduada era, l’any 2001, del 28,5%, 5,2 punts més baix que la de Mallorca. Per

zones, a Calvià només el 26,1% de la població presentava nivells formatius baixos, i a

la Mancomunitat el percentatge era del 30,3%, mentre que Andratx el percentatge de

població no graduada (33,5%) era molt similar al del total de l’illa.

El maig de 2009 hi havia 3.946 persones en situació d’atur a l’Àrea de Tramuntana: el

49,8% dones, el 30,8% persones de 45 o més anys i el 14,4% menors de 25, i el

22,6% persones amb nivell formatiu baix. Així, la taxa d’atur registrada era del 10,6%,

2,2 punts percentuals inferior al del global de l’illa (taula 15). Cal destacar la taxa d’atur

d’Andratx (8,1%), la més baixa de totes les zones de Mallorca.


% de població no

graduada, any 2001


Tramuntana 28,5 10,6 Andratx 33,5 8,1 Calvià 26,1 11,4 Manc. Tram. 30,3 10,6


Conseqüentment amb les baixes taxes d’atur, l’Àrea de Tramuntana també presenta

els percentatges més baixos de beneficiaris de prestacions per desocupació. Així, el

19,7‰ de la població de l’àrea (1.833 persones) rep la prestació per atur i el 7,6‰ en

cobra el subsidi (710 beneficiaris). Aquestes taxes presenten poca variació segons les

zones d’aquest territori, i totes estan força per sota del total de Mallorca (taula 16).

Pel que fa als beneficiaris de la Renda Mínima d’inserció (RMI), a l’Àrea de

Tramuntana, els titulars d’expedients que han percebut de gener a juny de 2009 la

prestació econòmica són 110, l’1,2‰ del total de la població de l’àrea. Per zones, les

taxes varien del 0,1‰ d’Andratx (1 expedient) a l’1,8‰ de Calvià (93 expedients).

36




maig 2009





Tramuntana 19,7 7,6 1,2 Andratx 22,8 10,8 0,1 Calvià 20,0 7,7 1,8 Manc. Tram. 18,1 6,5 0,5


3.2.3. Raiguer

L’Àrea des Raiguer la composen les Zones d’Inca, Marratxí i la Mancomunitat des

Raiguer (Alaró, Búger, Binissalem, Campanet, Consell, Mancor, Lloseta, Santa Maria

del Camí, Selva). Aquesta àrea presenta força variabilitat interna i diferenciació amb el

global de Mallorca en relació als indicadors de risc social analitzats.

La densitat de població del global de l’àrea és de 267,1 habitants per km2, la segona

més elevada de l’illa després de l’Àrea de Palma. Marratxí, amb 597,2 h/km2, és la

zona més densa de l’Àrea des Raiguer. El 10,2% de la població de l’àrea viu fora dels

nuclis urbans, percentatge 4,1 punts superior al del total de l’illa (taula 17). Aquestes

9.906 persones representen el 19,1% de la població disseminada de Mallorca. La taxa

de residents fora dels nuclis és especialment elevada en la Zona de la Mancomunitat

des Raiguer (14,9%, 5.244 persones), especialment als municipis de Santa Maria des

Camí (1.217 residents) i Binissalem (1.028 persones), mentre que baixa fins el 6,7% a

la Zona d’Inca.

Quant a la distribució de les edats de risc (taula 17), a l’Àrea des Raiguer destaca

l’elevat pes de la població menor de 15 anys (17,1%); sent la taxa més elevada de

totes les àrees de Mallorca. Pel que fa a la població de 65 o més anys, aquesta

representa el 12,9%, percentatge sensiblement inferior al del total de l’illa. Per zones,

si bé Inca presenta una distribució força similar a la de l’Àrea, a Marratxí el pes dels

menors de 15 anys (18,4%) es el doble que el percentatge de residents de 65 o més

anys (9,2%). Contràriament, a la Mancomunitat des Raiguer un elevat 16,6% té 65 o

més anys.

37

L’Àrea des Raiguer té el percentatge d’estrangers més baix de totes les àrees de

Mallorca, l’11,3% (taula 17). Aquestes 10.930 persones només representen el 6,3%

del total d’estrangers de l’illa, i el 41,8% prové de la Unió Europea (principalment

d’Alemanya i el Regne Unit), mentre que el 29,5% és americà (majoritàriament

d’Argentina, Colòmbia i l’Equador). Cal afegir, que Raiguer és l’àrea amb un major

percentatge de població estrangera provinent de l’Àfrica (25,2%), especialment del

Marroc (2.057 persones, 1.526 a la Zona d’Inca).

El percentatge d’estrangers és encara més baix a la Zona de Marratxí (5,3%, 5.255

residents).



any 2008


any 2008


any 2008


Raiguer 10,2 12,9 17,1 11,3 Inca 6,7 12,6 17,1 17,8 Marratxí 8,3 9,2 18,4 5,3 Manc. Raig. 14,9 16,6 16,0 11,2

Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

L’any 2001, els indicadors de llars i famílies eren, en el global de l’Àrea des Raiguer,

força similars als del total de Mallorca (taula 18). Només s’observa una taxa

sensiblement més baixa de nuclis familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys

(7,7%).

No obstant aquestes dades generals, les zones d’Inca (13,6%) i de Marratxí (12,6%)

tenen els percentatges de llars en les que hi conviuen 5 o més persones més elevats

de totes les zones de l’illa. Contràriament, Marratxí també destaca per ser la zona

mallorquina amb una menor taxa tant de llars unipersonals amb persones de 65 o més

anys (4,3%) com de nuclis familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys

(6,9%). Per la seva banda, la Zona de la Mancomunitat des Raiguer destaca per tenir

un percentatge de llars amb persones de 65 o més anys que viuen soles (11,8%) més

elevat que el total de Mallorca, mentre que, comparativament, la taxa de nuclis

familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys és més baixa (7,6%).

38



any 2001



any 2001



any 2001

Raiguer 11,9 9,0 7,7 Inca 13,6 9,7 8,7 Marratxí 12,6 4,3 6,9 Manc. Raig. 10,1 11,8 7,6


Quant als indicadors de discapacitat (taula 19), a l’Àrea des Raiguer el 10% de la

població (9.711 persones) té reconeguda una discapacitat. Aquest percentatge és molt

similar al del total de Mallorca. Cal destacar, però, que mentre que a la Zona d’Inca la

taxa s’incrementa fins el 13,1% (3.856 persones) i esdevé la segona zona més

elevada de totes les de l’illa, per darrera Palma, a la de Marratxí la taxa baixa fins el

7,6% (2.457 persones).

D’altra banda, a l’Àrea des Raiguer s’han presentat 2.155 demandes per ajuts en el

marc de la Llei d’Atenció a la Dependència, xifra que representa una taxa de

sol·licituds del 22,2‰ (taula 14), 2,9 punts més elevada que la del global de Mallorca.

A la Zona de la Mancomunitat des Raiguer aquesta taxa encara és més elevada

(29,2‰, 1.026 persones), mentre que cau fins el 15,5‰ a la Zona de Marratxí, en la

que hi ha, comparativament, poca població de 65 o més anys i amb discapacitat.






a 1/07/2009

Raiguer 10,0 22,2 Inca 13,1 21,3 Marratxí 7,6 15,5 Manc. Raig. 9,7 29,2


La població resident a l’Àrea des Raiguer presenta un menor nivell formatiu que la del

total de l’illa, així com una taxa d’atur més elevada (taula 15), a excepció de la Zona de

Marratxí, on els percentatges de no graduats (29,8%) i d’aturats (9,8%) són dels més

baixos de les zones de Mallorca.

39

El percentatge de no graduats de 16 anys o més era, l’any 2001, del 39,1% a l’Àrea

des Raiguer, 5,4 punts més elevat que el mallorquí. Destaca especialment la Zona de

la Mancomunitat des Raiguer, amb un elevat 46,5% de població amb un baix nivell

formatiu. A la Zona d’Inca aquesta taxa també és comparativament superior a la del

total de Mallorca, tot i que amb menor intensitat (38,9%).

El maig de 2009 hi havia 6.320 persones en situació d’atur registrat a l’Àrea des

Raiguer, que representen una taxa d’atur del 15,3%, 2,5 punts percentuals per sobre

de Mallorca. Cal fer esment especial de les taxes d’atur a Inca (21%, 2.559 persones) i

a la Mancomunitat des Raiguer (17,9%, 2.008 persones), les més elevades de totes

les zones mallorquines.

Entre les persones aturades a l’Àrea des Raiguer, el 48,7% són dones, el 29,3%

persones de 45 o més anys, un comparativament elevat 18,4% té menys de 25 anys, i

el 23,5% té un baix nivell formatiu. En aquest cas, cal destacar també els elevats

percentatges de joves (20%) i de persones amb baix nivell formatiu (28,8%) entre els

aturats de la Zona d’Inca.


% de població no

graduada, any 2001


Raiguer 39,1 15,3 Inca 38,9 21,0 Marratxí 29,8 9,8 Manc. Raig. 46,5 17,9


La població de l’Àrea des Raiguer aglutina el 12,8% del total de prestacions per atur de

l’illa de Mallorca. Així, la taxa de beneficiaris de l’Àrea és del 34,2‰ de la població,

taxa lleugerament superior a la del total del territori mallorquí (taula 21).

Per zones, i conseqüentment amb l’alt índex d’atur registrat a Inca, aquest territori

presenta la taxa més elevada de les zones de Mallorca pel que fa a beneficiaris de la

prestació d’atur (43,5‰), i la segona taxa més elevada de persones amb subsidi d’atur

(16,7%), per darrera de la Zona de Manacor.

40

Els indicadors de beneficiaris de la RMI són similars als del global de l’illa, tant pel que

fa a l’Àrea des Raiguer com a les tres zones que la composen.




maig 2009





Raiguer 34,2 12,4 1,2 Inca 43,5 16,7 1,6 Marratxí 31,4 9,5 0,9 Manc. Raig. 29,0 11,4 1,1


3.2.4. Pla i Nord

L’Àrea Pla i Nord ve configurada per l’agregació de dues zones: la Mancomunitat des

Pla (Algaida, Ariany, Costitx, Lloret, Llubi, Maria, Montuïri, Petra, Porreres16, Sencelles,

Sineu, Sta. Eugènia, St. Joan, Vilafranca) i la Mancomunitat Nord.(Alcúdia, Artà, Muro,

Pollença, Sta. Margalida, Sa Pobla). Aquest territori presenta globalment una densitat

de població de 102,1 habitants per km2, amb 60,6 h/km2 en la Mancomunitat des Pla i

162,9 h/km2 en la Mancomunitat Nord. És la segona àrea menys densa de Mallorca,

per darrera de l’Àrea de Migjorn.

En aquesta àrea, 11.055 persones viuen fora dels nuclis urbans, el 10,8% de la seva

població (taula 22). Així, és el territori que presenta una major taxa de població

disseminada, acumulant el 19,1% del total de residents fora de nuclis urbans a

Mallorca. Com pot observar-se, la Zona de la Mancomunitat des Pla és la que destaca

en aquest sentit, amb un 19,7% de residents disseminats (7.060 persones),

especialment a les Entitats singulars de població d‘Algaida (1.507 persones) i de

Sencelles (1.466).

Pel que fa a l’edat de la població (taula 22), l’Àrea Pla i Nord destaca especialment per

tenir el percentatge més elevat de població de 65 o més anys (17,1%) de totes les

16 A efectes d’organització de SS, l’ajuntament de Porreres gestiona els seus propis serveis d’atenció primària, independentment dels de la Mancomunitat des Pla.

41

àrees de Mallorca, bàsicament causat pels residents a la Zona de la Mancomunitat des

Pla (20,9%).

El 22,2% dels residents a l’Àrea Pla i Nord (22.628 persones) té nacionalitat

estrangera (taula 22), xifra similar al del total de l’illa. El 51,5% dels estrangers prové

de la Unió Europea (destacant Alemanya, Regne Unit i Romania), mentre que el

23,1% ve d’Amèrica (principalment d’Argentina i Colòmbia) i el 22% d’Àfrica

(bàsicament del Marroc).

Per zones hi ha xifres contràries. Mentre que el percentatge d’estrangers és del 25,6%

a la Mancomunitat Nord (16.885 persones), 5 punts superior al total de Mallorca, a la

Mancomunitat des Pla, comparativament només el 16% de la població (5.743

residents) té nacionalitat estrangera, taxa 4,6 punts inferior a la del global de l’illa.



any 2008


any 2008


any 2008


Pla i Nord 10,8 17,1 15,0 22,2 Man. des Pla 19,7 20,9 14,4 16,0 Man. Nord 6,0 15,0 15,3 25,6

Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

Els percentatges de llars de l’Àrea Pla i Nord en les que hi conviuen 5 o més persones

(9,4%) i la taxa de nuclis familiars monoparentals amb fills menors de 16 anys (9,3%)

eren, l’any 2001, similars als del total de Mallorca (taula 23). En canvi, l’Àrea Pla i Nord

presentava la taxa de llars amb persones de 65 o més anys soles (12,3%) més alta de

totes les àrees de l’illa, com a causa de l’encara més elevat percentatge a la Zona de

la Mancomunitat des Pla (15,5%). En aquesta zona, però, la taxa de llars amb 5 o més

membres era, comparativament, força més baixa (8,5%).



any 2001



any 2001



any 2001

Pla i Nord 9,4 12,3 9,3 Man. des Pla 8,5 15,5 7,7 Man. Nord 10,0 10,3 10,3


42

El 7,6% de la població de l’Àrea Pla i Nord (7.703 persones) té reconeguda una

discapacitat. Aquest percentatge és 2,7 punts inferior al del total de Mallorca. Per

zones, mentre que a la Mancomunitat Nord la taxa baixa fins el 6,5%, a la

Mancomunitat des Pla és similar a la de Mallorca (9,6%).

D’altra banda, la taxa de sol·licituds per cada 1.000 habitants de l’Àrea Pla i Nord pels

ajuts en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència és la més elevada de totes les

àrees de Mallorca, del 24,2 (taula 24), que correspon a 2.471 sol·licituds (el 15,1% del

total de les demandes de Mallorca). Com pot observar-se, és la Zona de la

Mancomunitat des Pla, amb un elevat 20,9% de població de 65 o més anys, la que

destaca amb un 36,1‰ de sol·licituds.






a 1/07/2009

Pla i Nord 7,6 24,2 Man. des Pla 9,6 36,1 Man. Nord 6,5 17,8


L’Àrea Pla i Nord té el segon percentatge de població no graduada més elevat de totes

les àrees de l’illa, del 43,4% (taula 25), només per darrera de l’Àrea de Llevant. Per

zones, els indicadors de baix nivell formatiu són força similars.

El maig de 2009 hi havia 5.300 persones en situació d’atur registrat a l’Àrea Pla i Nord,

que representen una taxa d’atur del 13,3%, similar a la de Mallorca. Cal fer esment

especial, però, a l’elevada taxa d’atur a la Mancomunitat des Pla (17,3%, 1.759

persones).

Entre la població aturada, l’Àrea Pla i Nord presenta el percentatge de dones (40,8%) i

de persones de 45 o més anys (27,8%) més baix de totes les àrees de Mallorca. En

canvi, el percentatge d’aturats amb baix nivell formatiu és, comparativament, el més

elevat (31,2%), bàsicament per causa del percentatge de la Mancomunitat Nord, on un

elevat 34,3% dels aturats té un baix nivell formatiu.

43


% de població no

graduada, any 2001


Pla i Nord 43,4 13,3 Man. des Pla 43,0 17,3 Man. Nord 43,6 11,9


La taxa de beneficiaris de la prestació d’atur l’Àrea Pla i Nord és del 24‰ de la

població, taxa inferior a la del total del territori mallorquí (taula 26) i similar en les dues

zones de l’àrea. D’altra banda, tant la taxa de beneficiaris del subsidi d’atur (12,1‰)

com de l’RMI (1,3‰) són similars a les del global de l’illa. Cal destacar la Zona de la

Mancomunitat des Pla, per tenir un baix índex de beneficiaris del subsidi d’atur, del

10,1‰, taxa inferior a la del conjunt de Mallorca.




maig 2009





Pla i Nord 24,0 12,1 1,3 Man. des Pla 24,6 10,1 1,4 Man. Nord 23,7 13,2 1,2


3.2.5. Llevant

L’Àrea de Llevant, formada per la Zona de Manacor i la Zona de Llevant17 (Artà,

Capdepera, Son Servera i Sant Llorenç), presenta uns indicadors demogràfics i de

llars i famílies molt similars als del global de l’illa de Mallorca (taules 27 i 28).

Amb 134,9 habitants per km2 (121,3 a Llevant i 151,5 a Manacor), el 92,4% de la

població es troba agrupada en nuclis. Així, el percentatge de població disseminada és

17 Aquesta es una agrupació de municipis que fins avui no s’han constituït en mancomunitat.

44

del 7,6%, 5.974 persones, especialment ubicades a l’Entitat singular de població de

Manacor (1.690 persones).

Pel que fa les edats de risc, l’Àrea de Llevant presenta una distribució molt similar a la

del global de l’illa: el 15,6% té menys de 15 anys i el 15,4% 65 o més. La Zona de

Manacor és destacable pel fet de tenir una taxa de persones de 65 o més anys 2 punts

més elevada (16%) que la del total de Mallorca.

Els 77.330 residents estrangers representen el 22,9% de la població de l’Àrea de

Llevant (2,3 punts superiors al percentatge de Mallorca), i el 10,3% del total

d’estrangers de l’illa. La majoria d’aquestes persones (el 54%) prové de la Unió

Europea (principalment d’Alemanya), mentre que el 24,7% és originari del continent

americà (destacant Equador, Colòmbia i Argentina). Destaca la Zona de Llevant, amb

un comparativament elevat 26,3% de població amb nacionalitat estrangera.



any 2008


any 2008


any 2008


Llevant 7,6 15,4 15,6 22,9 Manacor 7,7 16,0 16,5 19,6 Llevant 7,6 14,9 14,7 26,3

Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

El percentatge de llars de l’Àrea de Llevant en les que hi conviuen 5 o més persones

(11%), la taxa de llars amb persones de 65 o més anys soles (9,8%) i la taxa de nuclis

de famílies monoparentals amb fills menors de 16 anys (10,8%) eren, l’any 2001, força

similars als del total de Mallorca (taula 28) i també entre les dues Zones de l’Àrea.



any 2001



any 2001



any 2001

Llevant 11,0 9,8 10,8 Manacor 11,8 11,3 10,3 Llevant 10,3 8,4 11,3


45

El 7,1% de la població de l’Àrea de Llevant (5.568 persones) té reconeguda una

discapacitat (taula 29). Aquest percentatge és 3,2 punts inferior al del total de Mallorca.

D’altra banda, la taxa de sol·licituds per cada 1.000 habitants pels ajuts en el marc de

la Llei d’Atenció a la Dependència és similar a la de Mallorca, del 17,4.

Mentre que a la Zona de Manacor, tant la taxa de població amb discapacitat

reconeguda (8,4%) com la taxa de demandes d’ajut per persones dependents (21,2‰)

són similars a les de Mallorca, la Zona de Llevant presenta uns dels percentatges més

baixos de totes les zones de l’illa, amb el 5,9% de població amb discapacitat

reconeguda i el 13,6‰ de sol·licituds d’ajut en el marc de la Llei d’Atenció a la

Dependència.






a 1/07/2009

Llevant 7,1 17,4 Manacor 8,4 21,2 Llevant 5,9 13,6


L’Àrea de Llevant té el rati de població no graduada més elevat (48%) de totes les

àrees de Mallorca (taula 30). És més, l’any 2001 a la Zona de Manacor, zona amb una

elevada taxa de persones de 65 o més anys, el 50,4% de la població presentava un

baix nivell formatiu, mentre que a la Zona de Llevant el percentatge de no graduats era

del 45,5%.

La taxa d’atur registrat el mes de maig de 2009 a l’Àrea de Llevant és del 13,3% (4.752

persones), similar a la de Mallorca. Comparativament, destaca l’elevada taxa d’atur a

la Zona de Manacor (15,8%, 2.812 persones) i el baix percentatge a la Zona de

Llevant (10,8%, 1.940 aturats).

Entre les persones aturades a l’Àrea de Llevant, el 43,6% són dones i el 28,7% té 45 o

més anys. Cal mencionar, que aquest territori presenta el percentatge d’aturats

46

menors de 25 anys més elevat de totes les àrees, del 18,8% i, en relació, el rati de

persones a l’atur amb poca formació és el més baix de l’illa (18,4%).


% de població no

graduada, any 2001


Llevant 48,0 13,3 Manacor 50,4 15,8 Llevant 45,5 10,8


La taxa de beneficiaris de prestacions per atur de l’àrea és del 27,7‰ de la població,

taxa lleugerament inferior a la del total del territori mallorquí (taula 31). Aquesta taxa és

encara més baixa a la Zona de Llevant (22,9‰). En canvi, el rati de persones acollides

al subsidi d’atur és sensiblement més elevat, del 16,7‰, i s’incrementa fins el 19,6‰ a

la Zona de Manacor.

Els indicadors de persones beneficiàries de la RMI són similars als del global de l’illa,

tant pel que fa a l’Àrea de Llevant com a les dues zones que la composen.




maig 2009





Llevant 27,7 16,7 1,6 Manacor 32,5 19,6 1,3 Llevant 22,9 13,7 1,9


3.2.6. Migjorn

Situada al sud de l’illa, l’Àrea de Migjorn es composa per l’agregació de dues zones: la

Zona de Llucmajor i la Zona de la Mancomunitat de Migjorn (Campos, Felanitx,

Santanyi, Ses Salines). Amb tan sols 98,2 habitants per km2 aquest territori és el que

té la densitat de població més baixa de totes les àrees de l’illa. Per zones, Llucmajor

47

(107,2 h/km2) presenta una densitat lleugerament major que la Mancomunitat de

Migjorn (92,3 h/km2).

El 9,7% de la població de l’Àrea de Migjorn (7.710 habitants) viu fora dels nuclis

urbans (taula 32), percentatge 3,6 punts superior al del total de Mallorca. Com pot

observar-se, la Zona de la Mancomunitat de Migjorn és la que destaca més en aquest

sentit, amb un 10,6% de residents disseminats (4.732 persones), especialment al

municipi de Felanitx (2.445 persones) i a l’Entitat singular de població de Campos

(1.136 residents). La taxa també és comparativament elevada, tot i que amb menor

intensitat, a Llucmajor (8,5%, 2.978 residents i pràcticament la totalitat a l’Entitat

singular de població de Llucmajor).

La distribució de les edats de risc de la població a l’Àrea de Migjorn (taula 32) és força

similar a la del global de l’illa. Tot i això, cal mencionar que, per zones, mentre que

Llucmajor té una taxa de persones de 65 o més anys més baixa que el global (11,9%),

la Mancomunitat de Migjorn presenta el segon percentatge més elevat de persones

grans (17%) de les zones de Mallorca, només per darrera de la Mancomunitat des Pla.

El 23% dels residents a l’Àrea de Migjorn (18.295 persones) té nacionalitat estrangera,

xifra 2,4 punts percentuals més elevada que la del total de l’illa (taula 32). El 61,3%

dels estrangers de l’àrea és originari de la Unió Europea (11.217 persones), on

destaquen especialment els Alemanys (5.739 residents). A força distància, el 17,9%

prové del continent americà (principalment d’Argentina i Bolívia), i el 16,2% d’Àfrica

(bàsicament del Marroc). Cal destacar l’elevat percentatge de població amb

nacionalitat estrangera resident a la Zona de la Mancomunitat de Migjorn (24,9%,

11.100 persones).



any 2008


any 2008


any 2008


Migjorn 9,7 14,8 14,6 23,0 Llucmajor 8,5 11,9 15,5 20,5 Manc. Mig. 10,6 17,0 14,0 24,9

Total Mallorca 6,1 14,0 15,0 20,6

48

En general, a l’Àrea de Migjorn els indicadors de llars i famílies són força similars als

del global de l’illa (taula 33). El comportament diferencial de la Zona de la

Mancomunitat de Migjorn fa que aquest territori tingui una taxa comparativament més

baixa de llars en les que hi conviuen 5 o més persones (8,5%) i un rati més elevat de

llars unipersonals amb persones de 65 o més anys (12,6%), 3,1 punts per sobre del

total de Mallorca.



any 2001



any 2001



any 2001

Migjorn 9,2 10,8 8,6 Llucmajor 10,2 8,2 8,1 Manc. Mig. 8,5 12,6 8,9


El 7,2% de la població de l’Àrea de Migjorn (5.740 persones) té reconeguda una

discapacitat (taula 34), percentatge 3,1 punts inferior al del total de Mallorca. Aquest

indicador també és comparativament més baix a les dues zones de l’àrea, sent del

7,0% a Llucmajor (2.457 persones) i del 7,4% a la Mancomunitat de Migjorn (3.283

residents).

La taxa de sol·licituds d’ajuts en el marc de la Llei d’Atenció a la Dependència és

lleugerament superior a la de Mallorca, del 21,2, causat per l’elevada taxa de

demandes a la Zona de la Mancomunitat de Migjorn (24,8‰), 5,5 punts superior a la

del total de Mallorca. La Zona de Llucmajor presenta un rati comparativament més

baix, del 16,6 per cada 1.000 habitants.






a 1/07/2009

Migjorn 7,2 21,2 Llucmajor 7,0 16,6 Manc. Mig. 7,4 24,8


49

L’Àrea de Migjorn té un percentatge de població no graduada 5,1 punts més elevat que

el global de Mallorca (taula 25), del 38,8%, i bàsicament degut a la Zona de la

Mancomunitat de Migjorn, en la que el 43% de la població tenia, l’any 2001, un baix

nivell formatiu.

El maig de 2009 hi havia 4.402 persones en situació d’atur registrat a l’Àrea de

Migjorn: el 43,2% dones, el 28,8% persones de 45 o més anys i el 16,4% menors de

25, i el 25,3% persones amb nivell formatiu baix. Així, la taxa d’atur registrada era del

14,4%, similar a la de Mallorca. Cal fer esment especial, però, a l’elevada taxa d’atur a

la Zona de Llucmajor (15,7%, 2.050 persones).


% de població no

graduada, any 2001


Migjorn 38,8 14,4 Llucmajor 33,1 15,7 Manc. Mig. 43,0 13,4


L’Àrea de Migjorn presenta un percentatge de beneficiaris de prestació d’atur

sensiblement més baix que per al global de Mallorca, del 26,9‰ (2.144 persones),

especialment a la Zona de la Mancomunitat de Migjorn, on hi ha 23,7 prestacions per

cada 1.000 habitants. D’altra banda, els ratis de beneficiaris del subsidi d’atur (1.006

aturats) i de la RMI (96 expedients) són similars (taula 36).




maig 2009





Migjorn 26,9 12,6 1,2 Llucmajor 30,9 12,3 2,3 Manc. Mig. 23,7 12,9 0,4


50

3.2.7. Comparativa territorial

En el present apartat es fa un resum comparatiu per territoris de la situació del risc

social, atenent als 14 indicadors de les diferents àrees i zones de serveis socials de

l’illa de Mallorca. En els mapes territorials s’indica el resum de la situació de risc social

de cada territori atenent als següents criteris:

• Risc social baix (marcat en color groc en el mapa): Indica que el territori concret

té 3 o menys indicadors negatius (valors superiors als del conjunt de Mallorca) i

3 o més indicadors positius (valors inferiors als del conjunt de Mallorca).

• Risc social mitjà (marcat en color taronja en el mapa): Indica que el territori

concret té 3 o menys indicadors negatius i 2 o menys indicadors positius.

• Risc social alt (marcat en color vermell en el mapa): Indica que el territori

concret té 3 o més indicadors negatius, independentment del nombre

d’indicadors positius.

A partir d’aquests mapes de risc social segons les àrees i zones de Serveis Socials es

poden extreure les següents conclusions:

L’Àrea de Tramuntana, situada a l’oest de l’illa, és l’única de les 6 àrees de Mallorca

que pot considerar-se amb una situació de baix risc social, ja que només en els

indicadors de població en disseminat i residents amb nacionalitat estrangera té valors

superiors als del conjunt de l’illa. És més, en totes i cadascuna de les tres zones que

composen aquest territori, Andratx, Calvià i la Mancomunitat de Tramuntana, s’observa

un baix risc de vulnerabilitat.

Les àrees de Llevant, Migjorn i Palma tenen un nivell mitjà en relació a la situació de

risc social. Tot i aquesta conclusió general, a nivell de zones concretes hi ha dades

contràries: mentre que a les zones de Llevant i Llucmajor el risc és baix, Manacor i la

Mancomunitat de Migjorn presenten una alta vulnerabilitat social.

Finalment, l’Àrea des Raiguer i l’Àrea de Pla i Nord suporten unes condicions de risc

elevades en el seu conjunt. A excepció del nivell baix observat a Marratxí i mitjà a la

Mancomunitat Nord, les altres zones territorials que composen aquestes àrees tenen

51

totes un alt risc de vulnerabilitat social, especialment la Zona d’Inca, amb 8 indicadors

negatius.

Risc social vinculat als indicadors per Àrees de Se rveis Socials

ÀREA 1 PALMA

ÀREA 2 TRAMUNTANA ÀREA 3

RAIGUER ÀREA 4 PLA

I NORD ÀREA 5 LLEVANT

ÀREA 6 MIGJORN

Risc social vinculat als indicadors per Zones de Se rveis Socials

PALMA CALVIÀ

ANDRATX

MANCOMUNITAT DE TRAMUNTANA

MARRATXÍ

MANCOMUNITAT DES RAIGUER

INCA

LLUCMAJOR MANCOMUNITAT DE MIGJORN

MANACOR

MANCOMUNITAT DES PLA

MANCOMUNITAT NORD

LLEVANT

Groc: 3 o menys indicadors negatius i 3 o més positius Taronja: 3 o menys indicadors negatius i 2 o menys positius Vermell: Més de 3 indicadors negatius

52

Rànquing d’indicadors negatius per Àrees de Serveis Socials

Àrea Demogràfics Llars i famílies

Discapacitat i

dependència

Formatius i laborals

Rendes econ òmiques

de risc

Total indicadors negatius

Àrea 3 Raiguer 2 0 1 2 1 6 Àrea 4 Pla i Nord 2 1 1 1 0 5 Àrea 5 Llevant 1 0 0 1 1 3 Àrea 6 Migjorn 2 0 0 1 0 3 Àrea 1 Palma 0 0 1 0 1 2 Àrea 2 Tramuntana 2 0 0 0 0 2

Totals 9 1 3 5 3

Rànquing d’indicadors negatius per Zones de Serveis Socials

Zona Demogràfics Llars i famílies

Discapacitat i

dependència

Formatius i laborals

Rendes econ òmiques

de risc

Total indicadors negatius

Inca 1 1 2 2 2 8 Mancomunitat des Raiguer 2 1 1 2 0 6 Mancomunitat des Pla 2 1 1 2 0 6 Mancomunitat de Migjorn 3 1 1 1 0 6 Manacor 1 0 0 2 1 4 Marratxí 2 1 0 0 0 3 Palma 0 0 1 0 1 2 Mancomunitat Nord 1 0 0 1 0 2 Llucmajor 1 0 0 1 0 2 Llevant 1 0 0 1 0 2 Andratx 2 0 0 0 0 2 Calvià 1 1 0 0 0 2 Mancomunitat de Tramuntana 2 0 0 0 0 2

Totals 19 6 6 12 4

53

4. Els serveis socials avui, necessitats i reptes

En aquest capítol es recull una síntesi de la situació dels serveis socials a Mallorca en

una etapa de canvi en el sistema, degut a l’entrada en vigor de les noves legislacions

en matèria de Serveis Socials: la Llei 4/2009, d’11 de juny de serveis socials de les

Illes Balears; i el desplegament de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció

de l’Autonomia Personal i Atenció a la Dependència. Aquests canvis normatius

s’introdueixen en un moment de recessió econòmica que afecta de manera aguda a

una bona part de la població que es veu abocada a entrar en el sistema de protecció

social i de serveis socials. Tots aquests elements generen noves demandes i reptes en

el marc dels serveis socials, tant en termes qualitatius com quantitatius, degut a

l’increment de la població usuària de serveis socials, als canvis significatius en el perfil

d’aquesta i als canvis en la garantia de drets.

La radiografia dels serveis socials de Mallorca que es mostra en les següents pàgines

s’ha efectuat a partir de 3 elements clau d’anàlisi:

� La nova llei de serveis socials i de les prescripcions i reptes que aquesta

planteja al conjunt de l’illa i a cadascun dels 53 municipis que la conformen.

� La configuració dels actuals serveis socials d’atenció primària (nombre de

professionals i nombre d’unitats de treball social) i les necessitats de

professionals a l’actualitat (2009), i en base a criteris teòrics i d’estimacions

poblacionals (2013).

� Les reflexions que aporten els diferents agents implicats en els serveis socials

de Mallorca: tècnics i professionals de IMAS i dels serveis socials comunitaris i

especialitzats públics i privats d’iniciativa social (ENL).

54

4.1. El nou marc legal

4.1.1. Un sistema garantista basat en la planificac ió

Abans de l’aprovació de la llei del 87, i durant una llarga etapa, els serveis socials

han estat concebuts com un model assistencial, segons el qual la ciutadania no té un

dret efectiu. Es posa de manifest així mancances en la definició conceptual i la

configuració d’un sistema de serveis socials, en la seva ordenació, estructuració, en la

tipificació de les prestacions, la delimitació de competències o la necessària

coordinació de tots els agents implicats. Però molt especialment en la concreció del

finançament públic dels serveis socials, que ha impossibilitat fins ara la seva

consolidació. La llei 9/1987, d’11 de febrer, d’Acció Social, incorpora entre d’altres, les

competències de planificació i ordenació del Govern Balear, inspecció, registre i

elaboració del mapa de serveis socials. Pel que fa a les competències dels consells,

estableix en línies generals la col·laboració amb el Govern pels grans temes, i

l’obligació de consignar un mínim del 6% dels seus pressupostos per desenvolupar

aquestes competències. Aquest requisit es converteix en una recomanació quan parla

de la competència dels ajuntaments. La realitat social ha canviat molt des de

l’aprovació d’aquesta llei, ara ja fa 22 anys; per tant, es fa necessari plantejar nous

reptes i resoldre noves situacions de necessitat.

A partir de l’aprovació de la llei 4/2009 , d’11 de juny de serveis socials de les Illes

Balears , es vol configurar un nou desenvolupament dels serveis socials, que

reconegui la universalitat en l’accés als mateixos, que respongui a la nova realitat

actual i avanci cap a la consecució del que s’ha denominat el ‘quart pilar’ de l’estat del

benestar, juntament amb el sistema nacional de salut (1986), l’educació bàsica

obligatòria i gratuïta (1985) o el dret derivat del sistema nacional de pensions (1990).

La necessitat de garantir a la ciutadania un marc estable de recursos i serveis obliga a

intervenir en aquest àmbit amb una llei que configuri una nova modalitat de prestació

social, i que ampliï i complementi l’acció protectora de l’administració pública

competent, que faci que l’atenció social es constitueixi com a vertader dret subjectiu

per a les persones usuàries dels serveis socials.

55

La norma és innovadora en molts aspectes (preàmbuls):

-En els principis de solidaritat, atenció personalitzada, normalització, promoció de

l’autonomia, avaluació en la planificació i qualitat. I en la redefinició dels principis

d’universalitat e igualtat, el primer cap a una nova consideració del serveis socials com

a drets subjectius de les persones i el segon, com a garantia d’un nivell mínim de

prestacions homogènies a totes les persones en el territori de la Comunitat Autònoma.

-En la creació del Catàleg de drets i deures de les persones destinatàries del serveis

socials i específicament els dels usuaris de residències. La normativa que regirà el

funcionament dels serveis socials es desenvoluparà amb la redacció d'una cartera de

drets subjectius que podran ser exigibles davant els tribunals.

Aquestes consideracions fan que la prestació dels serveis socials estigui garantida per

llei i no depengui de voluntats polítiques o professionals.

Un cop aprovada aquesta nova llei, la següent passa serà la de crear una comissió

integrada per associacions i entitats implicades en els serveis socials, partits polítics,

sindicats i altres col·lectius, per a la redacció de l'esmentada cartera de drets

subjectius. En aquest sentit, la cartera de drets inclourà aspectes com l'allotjament,

l'alimentació, el vestuari, a més d'altres drets que pugui considerar dita comissió.

En el reconeixement del dret subjectiu de la ciutadania a aquests serveis, les carteres

de serveis socials, seran el nou instrument encarregat de recollir les prestacions a les

quals la ciutadania tindrà dret, que podrà exigir a les administracions competents i, en

darrera instància, davant els tribunals; així s’elimina el caràcter assistencialista dels

serveis socials, situant-los al mateix nivell que l'atenció sanitària o l'educació

obligatòria. A més, la llei diferencia entre les prestacions garantides, les exigibles com

a dret subjectiu, i les no garantides, en funció de la disponibilitat pressupostària.

-Per primer cop, es regula per llei els diferents nivells d’atenció a la Comunitat

Autònoma i s’introdueixen elements homogeneïtzadors a tots els seus territoris, amb la

finalitat de garantir a la ciutadania unes prestacions mínimes i unes condicions

bàsiques de qualitat de serveis, amb independència de l’illa o del municipi en el qual

visquin o rebin la prestació.

56

-Pel que fa a l’organització territorial, s’introdueixen els conceptes de zona bàsica de

serveis socials i àrea de serveis socials, ambdues definides pel nombre d’habitants

que reuneixen. La primera és l’àmbit de desenvolupament dels serveis comunitaris

bàsics, i la segona es la unitat territorial on es desenvolupen els centres de serveis

socials, i els diferents programes, serveis i centres de serveis comunitaris específics i

especialitzats, sempre coordinats amb l’atenció primària.

-S’aposta clarament per la planificació, com a responsabilitat de les administracions

públiques de les Illes Balears, la qual es considera un element fonamental per

aconseguir actuacions ordenades i coordinades que permetin dur a terme polítiques

realment eficaces i eficients, tot mitjançant la redacció i aprovació del plans estratègics

de serveis socials, per part dels tres nivells competencials (autonòmic, insular i local),

així com dels plans sectorials (art. 29 i 30).

Finalment, i en referència preferencial a les persones de nacionalitat estrangera que

resideixen a Mallorca, caldrà atendre particularment un objectiu nou de les polítiques

de serveis socials engegades a la nostra comunitat autònoma marcat a la Llei 4/2009,

d’11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, en l’apartat l) de l’article 3:

promoure la integració respecte de la identitat, la llengua i la cultura pròpies de

l’arxipèlag. Així, com a llengua pròpia de les Illes Balears, el català té la condició de

llengua vehicular de la formació i de la informació, instrument bàsic per a la plena

integració. Per això, l’aprenentatge lingüístic ofert pels serveis d’acollida haurà de

començar per l’adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana.

La planificació d’àmbit insular correspon als consells d’acord amb l’anàlisi de

necessitats i recursos, tot respectant la planificació general (art.30). Correspon als

consells insulars estudiar, planificar i programar les necessitats que s’han de cobrir en

el seu àmbit territorial, mitjançant els plans estratègics i sectorials d’àmbit insular

(art. 37). Per la seva part, el pla estratègic de serveis socials de les Illes Balears (art.

32) ordena el conjunt de mesures, recursos i actuacions necessaris per aconseguir els

objectius de la política de serveis socials. Té una vigència màxima de quatre anys. El

pla estratègic s’ha de confeccionar des de l’anàlisi de les necessitats existents i la

demanda social de prestacions, els objectius de cobertura i les previsions necessàries

per elaborar la cartera de serveis. Correspon a la conselleria competent en matèria de

serveis socials i al Govern, l’elaboració del pla estratègic de serveis socials amb la

col·laboració dels consells insulars en el si de la Conferència Sectorial de Serveis

Socials.

57

-La nova llei contempla la participació cívica, ja que els diferents agents socials, les

persones usuàries dels serveis i la població en general, són considerats com agents

fonamentals per detectar i trametre les necessitats socials, i reconeix la pluralitat de

tots els agents que hi convergeixen. Tot sense oblidar la responsabilitat pública de

garantir prestacions a la ciutadania, i dins aquest reconeixement, la importància de les

entitats socials representatives dels diferents col·lectius als quals s’adreça aquesta llei.

-La llei també introdueix aspectes relatius a la millora de la qualitat, com les

avaluacions dels serveis amb indicadors objectius que permetin mesurar no sols

aspectes materials i funcionals, sinó també els relatius al nivell de satisfacció de les

persones usuàries i de les seves famílies. La persona usuària, motivadament i dins el

desplegament reglamentari, té dret a escollir el centre proveïdor del servei entre els de

la xarxa de serveis socials d’atenció pública i els gestionats en règim de servei públic,

d’acord amb la naturalesa del servei, la disponibilitat de places i la valoració del

professional de referència assignat(art. 28).

-Els canvis en els models familiars i les dificultats per compatibilitzar la vida laboral i

familiar són contemplats per introduir nous elements de reflexió i revisió dels sistemes

tradicionals dels serveis socials, amb l’objectiu d’assegurar una adequada atenció a

les persones que ho necessitin.

La publicació del Reglament dels Serveis socials comunitaris bàsics i específics

d’àmbit insular és competència dels consells insulars que han d’aprovar les normes

reglamentàries de l’estructura directiva i de suport tècnic i administratiu dels serveis

socials comunitaris bàsics i específics, titulacions, i ràtios com també de la figura de

professionals de referència i la seva relació amb les persones usuàries, en el termini

màxim de divuit mesos des que entri en vigor aquesta llei (d. f. segona de la llei serveis

socials).

En el termini de dos anys de que entri en vigor aquesta llei, s’ha d’aprovar la cartera

bàsica de serveis socials del consell insular (d. f. quarta de la llei de serveis

socials).

Els plans sectorials de serveis socials, han de desplegar les previsions del pla

estratègic de serveis socials en determinades actuacions socials, amb una visió

sectorial de la població. S’han d’elaborar tenint en compte les diferents situacions de

58

necessitat d’atenció social, d’acord amb el que estableix l’article 6 d’aquesta llei.

Poden tenir caràcter transversal i vigència plurianual, i poden preveure la creació

d’observatoris. La conselleria competent en matèria d’afers socials ha d’elaborar els

plans sectorials amb la col·laboració dels consells insulars en el si de la Conferència

Sectorial de Serveis Socials, i el Govern de les Illes Balears els ha d’aprovar (art. 33).

La llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’A utonomia Personal y

Atenció a les persones en situació de dependència , reconeix un nou dret de la

ciutadania a Espanya, un dret universal, subjectiu, mitjançant la creació d’un sistema

per a l’autonomia i atenció a la dependència (SAAD), que es configurarà com una

xarxa d’utilització pública que integra, de forma coordinada, centres i serveis, públics i

privats degudament acreditats (art. 6). Els principis fonamentals d’aquesta llei són el

caràcter universal i públic de les prestacions, l’accés a les prestacions en condicions

d’igualtat i no discriminació i la participació de totes les Administracions Públiques en

l’exercici de les seves competències. Aquesta llei gira en torn a dos conceptes

principals, autonomia com la capacitat de controlar, afrontar, i prendre, per iniciativa

pròpia, decisions personals sobre com viure d’acord a les normes i preferències

pròpies així com de desenvolupar les activitats bàsiques de la vida diària; i

dependència com l’estat de caràcter permanent en el que es troben les persones que,

per raons derivades de l’edat, malaltia o discapacitat, i lligades a la falta d’autonomia

física, mental, intel·lectual o sensorial, precisen d’altres persones o d’altres ajudes per

a la seva autonomia personal. (art. 2.2)

Altres normatives (lleis, decrets i plans) de caràc ter sectorial són fonamentals per

integrar les accions dels plans estratègics de serveis socials. La normativa vigent

referida a discapacitats, menors, els reglaments de RMI, la llei d’estrangeria, el Pla

Nacional de Drogues i la llei autonòmica de drogues o el Pla Concertat per les

Prestacions Socials Bàsiques, entre d’altres, són el marc de referència per dissenyar

les línies estratègiques del Pla de SS, i els futurs plans sectorials que se’n derivin.

59

4.1.2. El marc competencial

Marc competencial del Consell insular 1987 -2007 , en matèria de serveis socials, en

el text normatiu del 1987 els Consells eren responsables d’estudiar i programar les

necessitats del seu àmbit territorial; amb la nova llei, a més, es planifiquen mitjançant

els plans estratègics i els sectorials. Segons la llei anterior, el Consell tramitava i

concedia prestacions econòmiques de caràcter periòdic i les de caràcter no periòdic

(aquestes darreres podien esser delegades als Ajuntaments). En la nova llei, el

Consell també les gestiona i a més concedeix ajuts institucionals per al manteniment i

la funcionalitat operativa de centres per a la prestació de serveis directes i l’atorgament

d’ajuts públics destinats a executar determinats projectes. I també, determina, gestiona

i concedeix prestacions tecnològiques.

La llei 4/2009 , d’11 de juny de serveis socials de l es Illes Balears , integra

qüestions que abans estaven regulades de manera separada, ja que per exemple diu

explícitament que correspon al Consell “Fomentar la participació ciutadana,

l’associacionisme, el voluntariat i altres fórmules d’ajuda mútua, d’acord amb les

administracions locals, quan sigui d’àmbit insular”

Segons la llei, correspon als Consells Insulars : l’estudi, planificació i programació de

les necessitats que s’han de cobrir en el seu àmbit territorial, mitjançant els plans

estratègics i sectorials d’àmbit insular, i col·laborar amb el Govern de les Illes Balears

en l’elaboració de l’estadística de serveis socials i en la implantació del sistema

informatiu dels serveis socials o la coordinació i el control de les activitats de serveis

socials, dins el seu àmbit territorial, en les condicions que es determinin

reglamentàriament, entre d’altres (veure l’art. 37).

Correspon al Govern de les Illes Balears i a la conselleria que té assignades les

funcions en matèria de serveis socials, adoptar les mesures necessàries per

executar les directives que estableixi el Govern de les Illes Balears en matèria de

serveis socials, col·laborar i cooperar amb els consells insulars i els municipis en

l’aplicació de les polítiques de serveis socials, i aprovar els plans estratègics i els plans

sectorials d’àmbit autonòmic i la cartera de serveis d’àmbit autonòmic, i d’altres

relatives a l’establiment de criteris i estàndards, equipaments i programes, planificació i

formació, entre d’altres (veure l’art. 35, 36)

60

Així mateix, correspon als municipis, crear, organitzar i gestionar els serveis socials

que considerin necessaris dins el seu municipi, tant propis com delegats per altres

administracions, d’acord amb la cartera de serveis socials i el pla estratègic

corresponent, i els plans estratègics autonòmic i insular, i d’altres en matèria d’estudi,

planificació i serveis socials comunitaris (veure l’art. 38).

La Llei Orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma d e l’Estatut d’Autonomia de

les Illes Balears , delimita les competències entre els diferents àmbits de

l’administració i assenyala que els consells són un ens de la comunitat autònoma.

En el text s’assigna al Govern de les Illes Balears, l’exercici de les competències de la

Comunitat Autònoma a que es refereix el títol II de l’Estatut, exceptuant les que són

pròpies dels consells insulars o els hagin estat transferides, sense perjudici de les

competències legislatives que corresponen al Parlament de les Illes Balears. Atribueix

a la comunitat autònoma les competències exclusives de tercera edat, l’acció i el

benestar social, el desenvolupament comunitari i la integració, el voluntariat social els

complements de la Seguretat Social no contributiva, les polítiques de protecció i

suport a les persones amb discapacitat, a persones dependents, i en situació de

pobresa o necessitat social. Així com la protecció de menors (art. 30).

Són competències pròpies dels consells insulars, a més de les que els siguin

atribuïdes per la legislació estatal, els serveis socials i assistència social,

desenvolupament comunitari i integració, política de protecció i atenció a persones

dependents, voluntariat social i les polítiques d’atenció a les persones i als col·lectius

en situació de pobresa o necessitat social (art.,70). Així mateix, els consells tenen

competències en tutela, acolliment i adopció de menors. En les competències que

d’acord amb aquest Estatut, els consell insulars hagin assumit com a pròpies, el GB

podrà establir els principis generals sobre la matèria, garantint l’exercici de la potestat

reglamentària per part dels consells insulars.

En la Llei 14/2001 de 29 d’octubre, d’atribució de compet ències als consells

insulars en matèria de serveis socials i seguretat social , d’acord amb l’article 39.7

de l’Estatut d’Autonomia, els consells assumeixen les competències en matèria de

control administratiu d’entitats, serveis i centres de serveis socials, i les competències

61

en matèria de gestió de prestacions i serveis socials del sistema de seguretat social,

que van ser traspassades a les Illes Balears pel Reial decret 21 53/1996, de 27 de

setembre. Com a manifestació dels principis de col·laboració i coordinació que han de

regir l’actuació de les administracions, es crea la Conferència Sectorial en matèria de

serveis socials, com a estructura permanent per a la deliberació en comú de les

institucions implicades en les matèries descrites.

Aquesta llei va atribuir la funció executiva i la gestió en matèria de serveis socials, als

consells insulars, dins el seu àmbit territorial. Així, amb l’aprovació de la llei, els

consells passen a exercir, la potestat reglamentària sobre les matèries transferides, i

també executar, dins del seu àmbit territorial, els plans i programes autonòmics en

matèria de serveis socials, d’acord amb el que es preveu a l’article 11, sobre les

potestats que es reserven al Govern i l’Administració de les Illes Balears

La llei 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l’A utonomia Personal y

Atenció a las persones en situació de dependència , estableix la creació del Consell

Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) com a

instrument de cooperació per a l’articulació del Sistema, que estarà format per

l’Administració General de l’Estat, les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

(Articles 8 a 12)

4.1.3. El sistema de finançament

El text del nou Estatut de les Illes Balears estableix que, els serveis socials a nivell

insular són competència pròpia del Consell. El seu finançament prové de les

aportacions dels recursos propis, dels convenis amb el Govern Balear i del usuaris.

L’anàlisi de les necessitats dels serveis socials, que du a terme aquest Pla Estratègic,

ens ha apropat més a les necessitats actuals de la població, i posa en evidència que

caldrà revisar i millorar les fonts del sistema de finançament de serveis socials de

Mallorca. La inversió en nous recursos no hauria d’esser només revisada

quantitativament sinó també amb la perspectiva de millorar la qualitat dels actuals

serveis, incorporant elements d’eficiència, a través de la millora contínua de la gestió.

62

La llei de serveis socials vigent, estableix que el sistema públic de serveis socials es

finança amb les aportacions dels pressupostos de la comunitat autònoma, les

aportacions finalistes en serveis socials dels pressupostos de l’Estat, dels

pressupostos dels consells i dels ajuntaments, així com altres possibles fonts entre

elles les obres socials de les caixes d’estalvis. Les administracions hauran de

consignar en els pressupostos, els crèdits necessaris per finançar els serveis socials

bàsics i especialitzats, les prestacions i els programes i projectes, d’acord a les

competències que els atribueixen l’Estatut d’Autonomia i les lleis (veure l’art. 67.2).

El finançament de les infraestructures del nostre sistema, està vinculat a la planificació,

tenint en conte els plans estratègics.

Els serveis socials comunitaris bàsics seran finançats pel govern balear com a mínim

en un 50%, mentre que els serveis socials comunitaris específics seran finançats per

l’administració que en sigui titular, o al seu cas el que estableixi el pla estratègic de

serveis socials de les Illes Balears. Pel que fa als serveis especialitzats, el seu

finançament correspon a l’administració que en sigui titular. La cartera de serveis,

determinarà si és el cas, la participació de les persones usuàries en el finançament

dels serveis, on es fitxarà reglamentàriament la quantia de la participació, d’acord als

criteris de capacitat econòmica i universalitat.

4.1.4. Els serveis comunitaris i especialitzats

D’acord al text de la llei vigent, el sistema públic de serveis socials s’organitza en

forma de xarxa per treballar en coordinació, en col·laboració i amb el diàleg entre tots

els actors que intervenen en el procés d’atenció a les persones. El sistema està

integrat pel conjunt de les entitats, els serveis i els centres de serveis socials que estan

acreditats per l’Administració (veure l’art. 11). Aquesta relació de serveis figurarà en la

futura cartera de serveis.

La xarxa s’estructura en serveis socials comunitaris i serveis especialitzats.

Els serveis socials comunitaris són el primer nivell del sistema públic de serveis socials

i constitueixen el punt d’accés immediat als serveis socials i la garantia de proximitat a

63

les persones usuàries. Tenen un caràcter polivalent i preventiu per fomentar

l’autonomia de les persones, i s’organitzen territorialment. D’acord a la llei, correspon

als ajuntaments establir centres i serveis que constitueixin l’àmbit propi dels serveis

socials comunitaris (veure l’art. 38.c), que s’hauran de coordinar amb el nivell d’atenció

especialitzada.

S’estructuren en dos nivells d’atenció, els serveis comunitaris bàsics , que són per

definició el canal normal d’accés al sistema de serveis socials, i garanteixen la

universalitat del sistema i la proximitat a les persones usuàries i als àmbits familiar i

social. Les seves funcions venen recollides a la llei vigent (art. 14), i el seu àmbit

territorial és la zona bàsica. La Unitat de treball social, és l’equip responsable

d’aquests serveis, i s’hauran de coordinar amb els serveis específics.

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca, d’acord al seu anàlisi de necessitats

actuals i futures (projecció 2013), contempla una distribució de les UTS per zones

territorials i la corresponent dotació de professionals (veure capítol 4.2).

Els serveis comunitaris específics són els responsables de desenvolupar

programes i gestionar centres orientats a col·lectius amb problemàtiques identificades i

singulars i, en el seu cas, actuen com a espai de trànsit a un servei especialitzat. Les

funcions d’aquest serveis venen definides a la llei (veure l’art. 16). El seu àmbit

territorial és la zona.

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca proposa la creació d’equips de serveis

socials de zona (ESSZ), amb una dotació de professionals adequada a les necessitats

detectades en cada territori. L’ESSZ de referència és d’1 coordinador de zona, 1 tècnic

especialitzat en infància i família i 1 tècnic en treball comunitari. S’estableix una ràtio

de referència d’un ESSZ per cada 20.000 h. Les diferents zones coincideixen en

alguns casos amb els municipis més grans i d’altres amb els mancomunitats, per tant,

el criteri de dispersió i organització s’haurà de tenir en compte, juntament amb la

racionalitat assistencial, per tal d’atendre millor les necessitats de cada territori.

Els serveis socials especialitzats , s’organitzen atenent la tipologia de les

necessitats, per tal de donar resposta a situacions i necessitats que requereixen una

especialització tècnica o disposició de recursos determinats (veure l’art. 17).

64

S’organitzen tenint en conte el principi de descentralització, les característiques dels

nuclis de població i la incidència de les necessitats que atenen. Les seves funcions

venen definides a la llei vigent (art. 18). Tenen com a àmbit territorial de referència

l’àrea i el seu desenvolupament correspon als consells insulars, sense perjudici dels

que puguin dependre del municipi que, en aquest cas, tindran un àmbit d’actuació

municipal o supramunicipal si així s’acorda. Els serveis especialitzats l`àmbit dels

quals sigui suprainsular, seran competència del Govern Balear.

El Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca, proposa la creació d’equips de

serveis socials d’àrea (ESSA), amb una dotació suficient per atendre les necessitats

detectades a cada territori. L’ESSA de referència és d’1 coordinador d’àrea, 1

coordinador de recursos territorials, 1 tècnic especialitzat en infància i família i 1 tècnic

especialitzat en drogues i 1 tècnic de suport municipal. Cada una de les àrees

requereix d’una anàlisi detallada en funció del nombre i dispersió de les zones que

agrupa, de la valoració qualitativa i quantitativa de la demanda expressada i les

necessitats previstes. Tot i que el Pla contempla una dotació de referència d’un ESSA

per cada àrea, l’expressió detallada dels indicadors esmentats configuraran la dotació

del nombre i perfil de l’equip de professionals de cada unitat territorial.

4.1.5. Les àrees i zones de Mallorca

Segons la llei de serveis socials, els serveis socials s’organitzen territorialment d’acord

amb els principis de descentralització, desconcentració, proximitat a la ciutadania,

eficàcia en el compliment i la satisfacció de les necessitats socials, eficiència en l’ús

dels recursos públics, equilibri i equitat territorial, accessibilitat a la informació i als

serveis socials i coordinació i treball en xarxa.

Els poders públics han de garantir la igualtat de les prestacions en tot l’àmbit territorial

de l’illa, per tant els serveis socials han d’esser accessibles, pròxims al lloc de

residència dels ciutadans, i contemplar la seva participació. Però el volum actual de la

demanda social i el sistema de serveis existents, no justifica "per se" que cada un dels

municipis de Mallorca comptin, dins del seu territori, amb totes les tipologies de serveis

comunitaris específics ni tots els centres o serveis especialitzats. Per tant s’han

d’establir criteris de racionalitat assistencial i assegurar l’atenció social, distribuïda per

65

ZONES i per ÀREES geogràfiques que poden superar els llindars de la localitat

municipal.

En qualsevol cas, s’haurà d’assegurar que tots els ciutadans i ciutadanes de l’illa,

tinguin tots els serveis socials el més a prop possible de la localitat on resideixen

habitualment. El pla s’ha elaborat d’acord a quatre eixos principals, i un d’ells és el de

proximitat. Així, per la planificació en el territori de Mallorca, la distribució efectuada,

atén als principals criteris de racionalitat assistencial, procura una xarxa suficient per

atendre totes les demandes i respecta els drets fonamentals de les persones a l’hora

d’accedir als serveis socials.

D’acord a tot l’anterior, el Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca, adopta la

següent terminologia:

ZONA BÀSICA: és el marc territorial per la prestació dels serveis socials comunitaris

bàsics i no superarà els 20.000 h (art. 40.2). La Unitat de Treball Social és la dotació

responsable de l’atenció social directa, polivalent i comunitària als residents a la zona

bàsica i la seva funció principal serà facilitar l’accés de tota la població a les carteres

de serveis socials. A cada municipi de Mallorca prestarà el servei una o més UTS,

definides en aquest pla d’acord a criteris poblacionals i de dispersió.

ZONA: és una unitat territorial introduïda pel pla de ss de Mca, i constitueix el marc per

la prestació dels serveis socials comunitaris específics (equips de serveis socials de

zona). Els municipis són les entitats bàsiques de l’organització territorial, i instruments

fonamentals en les polítiques de serveis socials per la seva proximitat a la ciutadania,

així, cada ZONA de Mallorca, coincideix amb els municipis més grans o amb

l’agrupació de municipis en mancomunitats18, i no supera els 60.000 h.

ÀREA: constitueix el marc territorial dels serveis socials especialitzats. És l’agrupació

d’una o varies zones i no superarà els 100.000 h. (art 40.3). Cada una de les 6 Àrees

de Mallorca requereix una anàlisi detallada en funció de la dispersió (nombre de zones

que agrupa), però molt especialment una valoració quantitativa i qualitativa de la

demanda expressada i les necessitats previstes. Tot i que el pla contemplarà una

dotació mínima d’equips de serveis socials d’àrea (ESSA), l’expressió detallada dels

18 Les Mancomunitats a Mallorca. F. González. Consell de Mallorca. 2009.

66

indicadors esmentats configuraran la dotació del nombre i perfil de l’equip de

professionals de cada unitat territorial.

4.1.6 Prescripcions legals

Registre Unificat de Serveis Socials

Es crea el Registre Unificat de Serveis Socials, on constaran les entitats, serveis i

centres que presten serveis socials a les Illes Balears, tant públics com privats Per

poder prestar serveis socials i per poder rebre subvencions amb càrrec als

pressupostos generals de les administracions públiques, les entitats titulars de

centres o serveis han d’estar inscrites, a més de complir amb els requisits

d’autorització i acreditació exigibles segons els casos. Les entitats de serveis socials

disposaran d’un termini màxim de dotze mesos per actualitzar les seves dades en el

Registre Unificat (art. 84), després de l’aprovació del Registre Unificat de Serveis

Socials.

Els serveis de titularitat pública, independentment que es gestionin directament o per

mitjà d’una entitat privada, han d’estar acreditats. El procediment per acreditar

aquests serveis s’ha d’establir reglamentàriament (article 91). En un termini màxim de

vint-i-quatre mesos des que ha entrat en vigor la llei, el Govern Balear haurà

d’aprovar per decret el desplegament del Reglament de principis generals per

l’autorització dels centres i serveis socials secció suprainsular dins de l’àmbit de la

comunitat autònoma. Per la seva part correspon al Consell Insular de Mallorca

aprovar el Reglament del Registre Unificat de Serveis Socials , secció insular, en el

termini màxim de trenta mesos de la vigència de la llei. (d. f. onzena).

L’acreditació (és una figura nova creada per aquesta llei), autorització, registre i

inspecció dels centres, establiments i serveis de serveis socials queden recollits en la

nova llei de forma més extensa que en la normativa anterior. Però resta pendent la

“reglamentació posterior” (art. 81.2, 82.2, 83.2, 84.2), en un termini màxim de deu

mesos des de que entri en vigor la llei (d. f. desena).

67

Reglament de principis generals i coordinació dels serveis socials comunitaris

bàsics i específics

El Govern Balear haurà d’aprovar l’esmenta’t reglament de titulacions i ràtios i de la

figura del professional de referència i la seva relació amb les persones usuàries (art

19.3), d’àmbit suprainsular, en el termini màxim de dotze mesos des que entri en

vigor la llei (d. f. primera).

Els Consells hauran d’aprovar l’esmenta’t reglament d’àmbit insular en el termini

màxim de divuit mesos des que entri en vigor la llei (d. f. segona).

Cartera Bàsica de serveis socials

El Govern Balear en un termini màxim de divuit mesos des que entri en vigor la llei,

ha d’aprovar la cartera bàsica de serveis (d. f. tercera).

Els Consells en un termini màxim de vint-i-quatre mesos des que entri en vigor la llei,

han d’aprovar la cartera bàsica de serveis socials dels consells insulars (d. f. quarta).

El Sistema Informatiu de Serveis Socials, serà creat pel Govern Balear en el

termini màxim de vint-i-quatre mesos des de la vigència de la llei. (art 49 i d. f.

vuitena).

El Reglament del Consell de Serveis Socials de les Ill es Balears serà creat pel

Govern Balear, en el termini màxim de vint-i-quatre mesos des de la vigència de la

llei. Tres mesos desprès de l’aprovació del desplegament reglamentari es constituirà

el Consell de Serveis Socials (art 53 i d. f. novena).

Segons el text de la llei 4/09 de ss, es constituei xen els següents òrgans

El Consell de Coordinació de Benestar Social, s’ha de constituir en el termini màxim

de vuit mesos des que s’aprovi la llei (art. 44 i d. f. sisena).

68

El Comitè d’Avaluació de Necessitats de Serveis Socials, s’ha de constituir en el

termini màxim de vuit mesos des que s’aprovi la llei (art. 45 i d. f. sisena).

El Comitè d’Ètica, s’ha de constituir en el termini de vuit mesos des de la vigència de

la llei (art. 46 i d. f. sisena).

La Conferència Sectorial de Serveis Socials, es constituirà en el termini d’un mes des

de la vigència de la llei (art. 47 i d. f. sisena).

Correspon al Consell de Govern del Govern de la CAIB l’aprovació del Pla Estratègic

de Serveis Socials de les Illes Balears , que ha d’incloure preceptivament el Pla de

Qualitat del Govern de la CAIB. (S’ha de presentar immediatament al Parlament

perquè aquest s’hi pronunciï), tot dins del termini màxim de divuit mesos des que s’ha

aprovat la llei (d. f. cinquena).

Correspon als consells insulars, estudiar, planificar i programar les necessitats que

s’han de cobrir en el seu àmbit territorial, mitjançant els Plans estratègics i

sectorials d’àmbit insular (art. 37).

Correspon als consells insulars la planificació d’àmbit insular, d’acord amb l’anàlisi de

necessitats i recursos tot respectant la planificació general (art. 30.1).

Correspon a les entitats locals la planificació d’àmbit local d’acord amb l’anàlisi de necessitats

i recursos tot respectant la planificació general (art. 30.2).

69

4.2. Els recursos de serveis socials a Mallorca

4.2.1 Mapa d’Unitats de Treball Social

Aquesta actualització del Pla de SS de Mca., en relació a aquest capítol, en el càlcul

de les ràtios incorpora alguns canvis en relació al primer document (veure Annex

capítol 4.2, de la pag. 116 i següents).

Les Unitats de Treball Social (UTS) són les responsables de l’atenció social directa,

polivalent i comunitària als residents de la zona bàsica. Segons marca la Llei 4/09 de

Serveis Socials, cada UTS està integrada, com a mínim, pels perfils professionals

següents: treballador/a social, treballador/a familiar, educador/a social i auxiliar

informador/a.

En aquest apartat es mostra una anàlisi sobre la dotació d’UTS (2008) de la part

forana19, i es posa en relació amb la dotació que correspondria a 2009, aplicant les

ràtios del Pla a partir de criteris de població i de dispersió. Seguidament es fa una

projecció de la dotació per al 2013, a partir d’una estimació de població municipal per

l’any 2013 més el criteri de dispersió. Pel que fa a Palma, els criteris s’adequaran a la

particular distribució de cada una de les seves Àrees.

Per l’elaboració de la dotació actual s’ha recollit informació del PPB del 2008,

contrastada al seu moment per part de la SST/IMAS amb els ajuntaments. Per

l’elaboració de la dotació teòrica prevista per 2009 s’han utilitzat els següents criteris

progressius elaborats a partir d’una revisió de la proposta de “Mapa de Cobertura dels

Serveis Socials de Mallorca” que va publicar al seu moment l’economista Pere

Mascaró. Tot junt s’haurà de revisar i d’adaptar a la normativa que al seu moment vagi

desenvolupant cada administració competent en matèria de Serveis Socials

Comunitaris Bàsics.

La dotació de les UTS en funció de la població de la zona bàsica es la següent (la

dotació mínima d’UTS es 0,5)

70

• Municipis de menys de 1.000 h .. 1 UTS per cada 4.000 h

• Municipis de 1.001 a 5.000 h...... 1 UTS per cada 5.000 h

• Municipis de 5.001 a 10.000 h.... 1 UTS per cada 6.000 h

• Municipis 10.001 a 20.000 h....... 1 UTS per cada 7.000 h

• Municipis 20.001 i més h .......... 1 UTS per cada 8.000 h

El criteri de dispersió utilitzat es basa en les dades dels nuclis de població dels

municipis de l’any 2008 de l‘Institut Estadístic Illes Balears. Així, a la dotació d'UTS

corresponent als criteris anteriors, s’hi afegeix el criteri de dispersió, que es calcula

segons les ràtios següents:

• Si el municipi té entre 1 i 5 nuclis, no es modifica la dotació d'UTS

• Si el municipi té entre 6 i 10 nuclis, la dotació d'UTS es multiplica per 1,1



En primer lloc, es presenta el gràfic comparatiu segons les 5 Àrees de la Part Forana

de Mallorca que proposa el Pla de SS, pel que fa a la dotació d’UTS ( dades PPB

2008), la dotació prevista per 2009 (aplicant les ràtios i població en aquest període) i la

projecció de les ràtios en relació a la població prevista per 2013. A continuació, es

mostra, pels mateixos períodes, una taula amb la dotació de UTS i els equips de

professionals. En segon lloc, es mostren aquests mateixos resultats per cadascun dels

municipis que composen les diferents àrees de SS.

Pel que fa als resultats de la comparativa de les dotacions en cada un dels períodes

esmentats, la lectura del gràfic general ens mostra com, en major o menor mesura,

totes les Àrees de Serveis Socials foranes estan infradotades, reflectint la dada global

de la part forana una mancança aproximada, de 21 UTS i 125 professionals. Pel que fa

a la projecció de dotació pel 2013, els conjunt dels serveis socials de Mallorca, haurien

d’incrementar les UTS en 27 unitats i incorporar 159 professionals.

19 Font Serveis Socials Atenció Primària Municipal. 2009. 20 Aquest criteri s’aplicarà a Palma, amb una especial interpretació, ja que té territorialitzada la seva xarxa de SS Municipals. Tenint en conte també que aquest municipi es d’aplicació el que s’estableix a la llei23/2006 de 20 de desembre, de capitalitat (veure l’art 38.2 de la llei de ss vigent).

71

Taula 37: Comparativa dels equips professionals en 2008 (PPB), ràtio prevista 2009 i projecció 2013, segons els cr iteris del Pla

Area Equip 2008(PPB) Ràtios equips 2009 Ràtios equips 2013 Area Tramuntana 57,02 105,84 115,03 Area Raiguer 66,70 88,82 97,18 Area Pla - Nord 88,91 115,41 120,52 Area Llevant 60,20 73,88 77,33 Area Migjorn 60,88 75,37 83,13

Total Mallorca 333,71 459,33 493,18

L’Àrea de Tramuntana és la que compta amb una diferència més gran, amb 8,1 UTS

menys de les previstes i una manca de 48,82 professionals. Cal recordar que és

l’única de les 6 àrees de Mallorca que pot considerar-se amb una situació de baix risc

social. Quant als municipis de l’àrea, cal destacar que en relació a les dades de PPB

2008, Calvià hauria de duplicar la seva dotació de serveis socials. En conjunt, l’Àrea

de Tramuntana, en relació a la projecció per l’any 2013, hauria d’incrementar la dotació

actual en 9,7 UTS i en 58 professionals.

A continuació, les àrees des Raiguer, Llevant i Migjorn presenten al voltant de 3 UTS

de diferència amb el previst, respectivament, i mostren una carència d’uns 19

professionals per àrea. Si bé en aquestes àrees, les zones de Manacor, la

Mancomunitat de Migjorn, la Mancomunitat des Raiguer i, especialment, Inca, són

territoris amb unes condicions de risc social elevades, en general estan dins de la

Dades comparatives dotacions UTS 08 (PPB), ratio 2009 i projecció 2013

12,6

11,1

14,8

10,010,1

9,5

12,3

19,2

14,8

17,613,912,9

20,1

16,2

19,2

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

Area Tramuntana Area Raiguer Area Pla - Nord Area Llevant Area Migjorn

UTS 2008 (PPB)

RATIOS UTS 2009

RATIOS UTS 2013

72

mitjana d’infradotació i en el cas d’Inca la dotació actual (sempre segons les dades

PPB 2008) no presentaria importants mancances de dotació. Les zones més

infradotades d’aquestes àrees són precisament aquelles que tenen baix risc de

vulnerabilitat social, sent el cas més evident el de Marratxí. Quant a la projecció per

l’any 2013, caldria incrementar la dotació d’UTS en una mitjana de 4 unitats en

cadascuna d’aquestes tres àrees i incorporar 30 professionals a l’Àrea des Raiguer, 22

a la de Migjorn i 17 a l’Àrea de Llevant.

L’àrea de Pla i Nord mostra una diferència de 4 UTS com i hauria d’incorporar un total

de 26 professionals per arribar a la ràtio de dotació prevista per 2009. Es un territori

que suporta unes condicions de risc elevades en el seu conjunt. Quant a la

Mancomunitat des Pla (incloent el municipi de Porreres), amb un risc de vulnerabilitat

social elevat, la seva dotació actual no està tany lluny de la dotació prevista (1 UTS).

Però per complir amb la ràtio projectada en 2013, en conjunt a l’Àrea de Pla i Nord

s’haurien de crear 5 UTS i incorporar 32 professionals.

UTS AREA TRAMUNTANA

0,01,02,03,04,05,06,07,08,09,0

10,0

Andra

tx

Banya

lbufa

r

Bunyo

la

Calvià Deià

Escor

ca

Espor

les

Estell

encs

Puigpu

nyen

t

Forna

lutx

Sóller

Vallde

mos

sa

UTS 2008

UTS 2009

UTS 2013

UTS AREA RAIGUER

0,0

0,5

1,0

1,5

2,0

2,5

3,0

3,5

4,0

4,5

5,0

Alaró Binissalem Búger Campanet Consell Inca Mancor de la

Vall

Marrat xí Lloset a Selva Sant a Maria

UTS 2008

UTS 2009

UTS 2013

73

UTS AREA PLA-NORD

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

8,0

9,0

Manc. des Pla (13

munic)

Porreres Alcúdia Muro Pollença Sa Pobla Sant a Margarida

UTS 2008

UTS 2009

UTS 2013

UTS AREA LLEVANT

0,0

1,0

2,0

3,0

4,0

5,0

6,0

7,0

Art à Capdepera Manacor Sant Llorenç Son Servera

UTS 2008

UTS 2009

UTS 2013

UTS AREA M IGJORN

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

Campos Felani tx Llucmajor Santanyí Ses Sal ines

UTS 2008

UTS 2009

UTS 2013

74

Taula 38: Comparativa de l'equip professional 2008 (PPB), equip previst 2009, i equip projectat 2013, tot segons el s criteris del Pla.

ÀREA Tramuntana Prof. 2008 Prof. 2009 Prof. 2013

Andratx 5,90 10,02 11,20 Banyalbufar 0,94 3,00 3,00 Bunyola 4,09 6,63 7,11 Calvià 22,88 50,48 56,94 Deià 1,70 3,00 3,00 Escorca 1,02 3,00 3,00 Esporles 1,43 5,77 6,05 Estellencs 0,71 3,00 3,00 Puigpunyent 2,82 3,00 3,00 Fornalutx 1,58 3,00 3,00 Sóller 10,78 11,95 12,73 Valldemossa 3,20 3,00 3,00

Total Tramuntana 57,02 105,84 115,03 Taula 39: Comparativa de l'equip professional 2008 (PPB), equip previst 2009, i equip projectat 2013, tot segons el s criteris del Pla.

ÀREA Raiguer Prof. 2008 Prof. 2009 Prof. 2013

Alaró 2,48 5,33 5,61 Binissalem 7,30 7,25 7,92 Búger 1,09 3,00 3,00 Campanet 2,03 3,12 3,25 Consell 2,56 4,22 4,94 Inca 24,50 21,98 24,88 Mancor de la Vall 0,89 3,00 3,00 Marratxí 13,06 25,01 28,18 Lloseta 5,55 5,70 5,93 Selva 2,85 4,22 4,29 Santa Maria 4,39 5,99 6,17

Total Raiguer 66,70 88,82 97,18 Taula 40: Comparativa de l'equip professional 2008 (PPB), equip previst 2009, i equip projectat 2013, tot segons el s criteris del Pla.

ÀREA Pla - Nord Prof. 2008 Prof. 2009 Prof. 2013

Manc. des Pla (13 Munic.) 42,00 49,2 50,0 Porreres 6,40 5,4 5,9 Alcúdia 7,86 18,0 19,9 Muro 4,14 7,1 7,3 Pollença 9,16 14,8 15,3 a Pobla 10,70 10,9 11,1 Santa Margarida 8,65 9,9 11,0 Total Area Pla-Nord 88,91 115,4 120,5

75

Taula 41: Comparativa de l'equip professional 2008 (PPB), equip previst 2009, i equip projectat 2013, tot segons el s criteris del Pla.

ÀREA Llevant Prof. 2008 Prof. 2009 Prof. 2013 Artà 7,40 8,15 8,17 Capdepera 7,60 12,25 13,58 Manacor 29,20 33,45 34,42 Sant Llorenç 8,40 9,56 10,33 Son Servera 7,60 10,47 10,84

Total Llevant 60,20 73,88 77,33 Taula 42: Comparativa de l'equip professional 2008 (PPB), equip previst 2009, i equip projectat 2013, tot segons el s criteris del Pla.

ÀREA Migjorn Prof. 2008 Prof. 2009 Prof. 2013 Campos 8,14 9,60 10,56 Felanitx 17,80 18,79 19,61 Llucmajor 20,50 29,76 34,03 Santanyí 9,74 11,94 13,18 Ses Salines 4,70 5,27 5,74

Total Migjorn 60,88 75,37 83,13

4.2.2. Recursos d’atenció específica i especialitz ada

La llei vigent defineix els destinataris dels serveis socials amb caràcter prioritari les

persones amb algun tipus de discapacitat, dificultat d’integració familiar o exclusió

social, vinculades a malalties mentals o cròniques, precarietat, desocupació o pobresa,

col·lectius de persones en situació de vulnerabilitat (gent gran, infants o adolescents),

situacions de violència masclista o discriminació per raó de sexe o lloc de procedència,

o dificultats d’integració derivades d’addiccions. Així queden configurants els principals

sectors de problemàtica que es treballen des dels serveis socials.

La variada tipologia de serveis, de cada un dels sectors de problemàtica configura avui

un important conjunt de possibilitats per fer front a totes les demandes dels ciutadans.

La manca d’un model i la reglamentació adient ha provocat que els seu desplegament

s’hagi fet, en el millor dels casos, en funció de les demandes de cada col·lectiu i

territori.

76

Per tant la variada tipologia de servies de cada un dels sectors de problemàtica,

configura un important conjunt de possibilitats per fer front a les demandes dels

ciutadans, però també presenta grans dificultats per aplicar criteris de planificació i

territorialitat, sense una definició de tota aquesta oferta.

La font oficial de recollida d’informació és el registre general d’entitats, però està

pendent la seva actualització a la llum de la nova llei de ss.

A l’anterior apartat 4.1.4. sobre els servies comunitaris i especialitzats, figura la

proposta del pla per una dotació d’equips territorials de zona i d’àrea, que constituirà

un important reforç a tota la tasca dels serveis socials.

Pel que fa als centres i serveis i recursos de gestió pública o concertada, el Pla

Estratègic de Serveis Socials de Mallorca ha recollit informació sobre la majoria

d’aquest serveis en tot el territori insular. Tota aquesta informació, que figura com

annex al document del Pla, es configura en un registre de diferents camps (centre,

entitat, titularitat, tipus de recurs, situació, places,..), completat amb informació general

sobre els projectes i programes que es desenvolupen a cada sector.

La finalitat d’aquesta recollida serà configurar un mapa territorial, on es situïn cada un

dels recursos de cada sector, d’aquesta manera es podrà comparar amb la situació

desitjada que contempli la futura cartera de serveis. La publicació de la cartera de

serveis socials de les Illes Balears, constituirà un instrument de referència per aquesta

distribució.

La cartera de serveis és el pas d’un sistema assistencial a un sistema d’accés

universal, més garantitsta, que reconeixerà uns drets concrets per tota la població, ja

que definirà per cada tipus de servei o prestacions, la població a la que va destinada,

l’equip professionals que l’haurà de gestionar, els perfils i les ràtios de professionals de

l’equip, els criteris d’accés a cada un dels recursos, així com els cost de cada un, i si

és el cas, el copagament per part de l’usuari.

77

4.3. El serveis socials a Mallorca: la visió dels a gents En aquest apartat s’exposa a mode de diagnosi qualitativa la visió que tenen els

principals agents implicats sobre l’estat actual dels serveis socials a Mallorca.

Per a elaborar aquesta diagnosi, en primer lloc es va demanar als integrants de les

tres comissions que han col·laborat en la redacció del pla estratègic (IMAS, Serveis

Socials Municipals i entitats no lucratives) que exposessin quins eren els punts forts i

febles dels serveis socials a Mallorca. D’aquesta manera es va poder tenir una primera

visió plural sobre la percepció existent dels serveis socials a Mallorca. A partir

d’aquestes aportacions es va elaborar un primer document de prediagnosi amb els

principals punts forts i punts febles detectats en relació als quatre eixos en els que

s’estructura el pla: xarxa pública, proximitat, qualitat i participació.

Aquest primer diagnòstic va ser la base per al debat produït en el marc de la I Jornada

de treball sobre el Pla estratègic dels Serveis Socials de Mallorca, celebrada el 19 de

juny de 2009 a Son Fuster (Palma). En el primer taller participatiu celebrat a la jornada

els assistents, dividits en grups on eren representats els diferents sectors implicats,

van mostrar el seu grau d’acord i desacord amb els diferents punts forts i punts febles

de cada eix, i també van enriquir-los fent comentaris, valoracions i matisos a aquests

punts.

El document que es presenta a continuació és una síntesi de la visió que els diferents

agents tenen sobre les característiques dels serveis socials a Mallorca. Aquests text és

el fruit de les conclusions d’aquest primer taller, especialment d’aquells punts que

compten amb un consens rellevant entre els assistents. Les conclusions completes

d’aquest primer taller participatiu, “Conclusions de les jornades”, figuren com a un dels

annexes del pla.

4.3.1 La xarxa pública de serveis socials

Els serveis socials estan prou consolidats a Mallorca per fer una passa endavant. Es

considera que en els darrers anys hi hagut una ampliació paulatina dels drets socials i

dels serveis oferts a tots nivells, tot i que existeixi una desigualtat en la cobertura de

78

serveis segons els sectors. En aquest sentit es troba a faltar una definició de

cartera de serveis per tota l’illa, que com a drets de la ciutadania, inclogui les ràtios

d’equipaments i els estàndards de qualitat.

En relació a l’organització interna de la xarxa, l’especial divisió competencial de

Mallorca en els diferents nivells (52 ajuntaments, ajuntament de Palma, IMAS i el

Govern Balear) provoca certa complexitat organitzativa. Aquesta pot venir agreujada

per altres elements afegits com poden ser la comarcalització de l’illa que fan servir les

àrees de sanitat o justícia, diferent de la dels propis serveis socials. La falta

d’’ordenació i regulació normativa lligada a la comple xitat competencial genera

sovint duplicitats de serveis oferts per diferents institucions. Tot i això, existeix

l’esperança compartida de que aquests problemes poden solucionar-se o millorar

considerablement amb el desplegament de la llei de serveis socials de les Illes

Balears, amb la publicació del Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca, que ha

generat bones expectatives, i de manera general, amb el compliment efectiu de les

normes.

En relació a la col·laboració entre les diverses parts que formen la xarxa, per una

banda es detecta que molts dels recursos oferts pels diferents sectors es desconeixen

bastant entre ells i estan poc coordinats. Però la manca de coordinació i de treball

transversal encara és més palesa entre els serveis socials en general i les altres àrees

de l’administració relacionades, com les educatives, laborals i, especialment, les

sociosanitàries. Tres exemples de la manca de coordinació entre administracions que

afecten a les prestacions dels serveis són en primer lloc, els sistemes informatius

excessivament dispersos, a part d’obsolets i infrautilitzats, en segon lloc, la manca de

sincronització entre les necessitats dels municipis i les convocatòries de subvencions

de l’IMAS i el Govern Balear i en tercer lloc, els procediments diferents a l’hora de

justificar un mateix programa que depèn de diverses administracions.

Tot i les mancances existents en la coordinació, és reconeix l’existència de canals més

o menys oficials de col·laboració entre administracions i els diferents nivells d’aquesta i

també es detecta una bona predisposició a la col·laboració i al treball en xarxa tot i que

també es té, generalment, la consciència que falta madurar i aprendre’n.

79

En relació als professionals que formen la xarxa, es valora positivament l’experiència

acumulada per molts d’ells en molts camps, però en els nous àmbits d’intervenció, com

la mediació cultural, això encara no és així. Tot i que en general es valora el

compromís i vocació de servei públic de la gran majoria dels professionals,

continuen existint visions distintes i fins i tot recels mutus entre els professionals de

l’administració pública i els de les ENL.

Pel que fa a la definició i concepte de la xarxa pública de serveis socials, que inclou

prestació pública i prestació concertada, generalment s’afirma que existeix una idea

consensuada entre els diferents agents, però analitzant les aportacions als debats,

podem concloure que encara hi ha diferents punts de vista relacionats amb el sector

públic i el sistema de relació amb la iniciativa so cial . En aquest sentit, es posa de

manifest la necessitat d’avançar en el sistema de concertació i, en general, en el

consens sobre la visió de la xarxa de serveis socials.

4.3.2 Els serveis socials: serveis de proximitat

Aconseguir un serveis basats en la proximitat és un repte compartit pels professionals

que de manera majoritària alerten del perill de caure en una excessiva burocratització

que provoqui una despersonalització dels serveis socials.

Es considera que els serveis d’atenció primària estan garantits a tots els municipis,

encara que no sempre suficientment ben dotats. Però, en canvi, hi ha una distància

excessiva entre els municipis i els serveis d'abast sectorial i especialitzat degut a una

cobertura insuficient i a la inexistència d’una planificació territorial i d’un mapa

comarcal de prestacions.

80

Igualment, es percep sovint desigualtat entre municipis petits i municipis grans i

excessiu centralisme de Palma a l’hora d’oferir determinats serveis. Es considera que

les diferències territorials existents són degudes a la falta de planificació i a la diferent

voluntat i implicació política de les institucions, especialment rellevants les diferències

entre els diferents ajuntaments. De tota manera es constata que aquesta situació

millorarà amb el desplegament de la llei de serveis socials de les Illes Balears i el propi

pla estratègic dels serveis socials de Mallorca, assegurant ràtios de cobertura a tots

els territoris i d’aquesta manera acabar amb la percepció que depèn d’on es visqui es

tingui més o menys accés a determinats serveis.

De forma majoritària es creu que hi ha un bon coneixement directe de les necessitats

dels usuaris per part dels professionals degut a l’arrelament d’aquests dins la

comunitat, fet que s’incrementa en els municipis petits. De tota manera, s’admet

generalment que no s’intervé prou seguint una metodologia basada en el treball

comunitari, més per manca de temps i de coordinació, que no pas per manca de

formació. L’excessiva proximitat amb els usuaris provoca situacions que afecten

negativament als treballadors de primària dels municipis petits, que es consideren

sobrecarregats ja que a la pràctica han d’assumir la tasca d’informar sobre tots els

temes municipals.

Es considera que alguns aspectes relacionats amb la pròpia organització dels serveis

socials no afavoreixen un tracte de proximitat amb els usuaris. Un és la manca de

professionals de referència per a l’usuari o, en altres casos, els canvis massa

sovintejats degut a l’alta rotació del personal o a la descoordinació entre diferents

serveis. Un altre és la manca d’adaptació horària dels serveis a les necessitats dels

usuaris, que es dóna probablement més a l’administració publica. I, finalment, també

es subratllen les dificultats d’accés amb transport públic i adaptat a tots els serveis,

tot i les petites distàncies que hi ha entre els municipis de l’illa.

81

4.3.3 Els serveis socials: serveis de qualitat

Parlar avui de qualitat a Mallorca és parlar d’una cultura de treball que ja és present en

la consciència dels professionals però això no significa que ja s’hagi assolit l’objectiu

de treballar seguint processos de qualitat. L’impuls de la qualitat es troba en una fase

inicial, en creixement, i es percep un cert optimisme degut a l’impuls i compromís

creixent de l’administració amb la qualitat i la sensibilitat creixent que hi ha per part

dels professionals.

Un dels aspectes positius més remarcables en aquest sentit és el camí fet per moltes

ENL que han estat capdavanteres en la implementació de criteris de qualitat.

Experiències innovadores i bones pràctiques des de fa ja alguns anys són presents en

algunes entitats. Aquesta realitat contrasta amb el fet que els processos de qualitat

no estan implementats , a la pràctica, en la majoria dels serveis de l’administració.

Alhora, també és comuna la consciència entre els diferents agents de les dificultats

que comporta l’adaptació per treballar seguint processos de qualitat. Un altre element

a destacar és que les ajudes de l’administració per a aplicar processos de qualitat no

són prou conegudes i, a més, són insuficients. Així mateix la formació, recursos i eines

de qualitat que s’ofereixen a l’abast de tots els professionals també es consideren

insuficients.

Un punt en comú entre els professionals dels serveis socials mallorquins és

l’esperança existent en el desplegament de la llei de serveis socials de les Illes

Balears. Es creu que amb el simple compliment de la normativa de qualitat , tant de

l’actual com de la que està prevista que es desplegui a curt i mig termini, es podria fer

un pas endavant de dimensions rellevants.

Un dels reptes claus és com compaginar , per una banda, el seguiment per part de

tots els agents de pautes comunes i protocols unitaris i, per l’altra, la necessària

flexibilitat per adaptar-se a les realitats diverses i canviants de la població, per no

esdevenir presoners del burocratisme i la rigidesa. Saber enfrontar-se adequadament

a aquest dilema és una preocupació real dels professionals dels serveis socials

mallorquins.

82

Hi ha, a més, dos elements estratègics relacionats amb la qualitat en el serveis socials,

en els que encara es perceben mancances importants. Es tracta de l’avaluació i de la

detecció de necessitats. L’avaluació de l’impacte de les intervencions dels serveis

socials esdevé cada vegada més necessària per poder comprovar els efectes reals

dels projectes i de la seva capacitat transformadora. També queda molta feina per

endavant en la detecció de necessitats dels usuaris que ha de permetre dissenyar

com han de ser els serveis socials més acuradament. Aquesta detecció cada vegada

ha de ser més afinada davant els canvis socials de tot tipus (demogràfics,

sòcioeconomics, de concepte de família...) que viu la societat mallorquina. Tant en el

cas de l’avaluació com de l’anàlisi de necessitats, un increment de la investigació i la

recerca esdevenen clarament necessaris per avançar.

4.3.4 Els serveis socials: amb participació de la c iutadania

La participació en els serveis socials de Mallorca, paral·lelament a l’impuls dels

processos participatius en el darrers anys en tots els camps d’actuació publica, es

troba actualment amb algunes disjuntives. Pel que fa als processos participatius ,

s’ha començat un camí però s’observen moltes reticències. Per una banda, per la

manca de cultura participativa de la societat en general però, per l’altra, per la

frustració i desmotivació que generen algunes experiències que no han resultat

satisfactòries. Les persones més avesades a participar ja han posat l’alerta davant de

processos que consideren que massa vegades serveixen per ratificar o legitimar

decisions ja preses. A més, és present el perill de cansament dels que habitualment

participen, que es noten sols i sent sovint sempre els mateixos.

Pel que fa a al tercer sector social a Mallorca, es constata un gran increment de la

seva presència en els darrers anys que ha revertit en el creixement de la prestació de

serveis per part d’ENL. Aquesta situació ha propiciat l’augment del treball en xarxa i les

relacions entre les entitats i també entre aquestes i l’administració. Els diferents

sectors socials on operen les ENL estan en procés d’estructuració i coordinació i

s’estan fent passos ferms per arribar a consolidar una organització social de tercer

nivell, que es percep molt majoritàriament com a útil i necessària.

83

El creixement del tercer sector i del seu interès per la incidència política ha fet

augmentar els canals de diàleg i d’interlocució amb l’administració, però aquests són

encara informals i poc precisos. Formalitzar-los i clarificar-los esdevé un repte

important. Així mateix, les ajudes que les entitats ja reben de les administracions

podrien millorar tant en quantitat com en concreció.

Pel que fa al voluntariat social a Mallorca, no existeix una visió consensuada entre els

agents de quin és el seu paper actual ni si es troba en fase de creixement o de

davallada. Si bé, manca un estudi que ens radiografiï l’estat actual del voluntariat,

generalment es percep que falta qualificació i formació, i que aquesta realitat es troba

segmentada en excés.

Finalment, també constatem la gran dificultat per a què els propis usuaris i els seus

familiars tinguin i utilitzin canals de participació per a donar la seva opinió sobre la

prestació i gestió dels serveis socials. No està prou clar, entre els professionals, si

aquest fet depèn d’establir canals clars i nous procediments o més aviat de que els

canals que ja existeixen es facin servir adequadament.

5. Pla Estratègic de Serveis Socials de Mallorca

5.1. Fonamentació del Pla de Serveis socials 2010-2 013

L’elaboració del Pla de serveis socials 2010-2013 es construeix a partir de diferents

constatacions:

- La diversitat territorial de Mallorca, en quant a les necessitats socials i nivells de

cobertura d’aquestes.

84

- La necessitat d’establir una cooperació eficient, tant de les administracions

públiques responsables, com entre aquestes i les entitats no lucratives i els

altres serveis de benestar (educatius, laborals, sanitaris o habitatge).

- La necessitat d’establir un sistema centrat en les persones i les seves

necessitats i la seva promoció

- La necessitat d’establir criteris de planificació en el territori i en els diferents

sectors, per la consolidació dels serveis socials

- La necessitat d’avançar en la modernització del sistema de serveis socials,

basada en criteris d’informatització, qualitat i participació de tots els agents

implicats en el sistema.

- La necessitat d’un desenvolupament sostenible del conjunt dels serveis socials.

- Els requeriments que marca la nova llei de Serveis Socials

Aquest Pla ha de contribuir a potenciar i millorar les diferents xarxes de serveis socials

comunitaris bàsics, específics i especialitzats, de manera que tinguin una millor

combinació de recursos , una millor combinació de la iniciativa privada i la publica, i

major eficiència en la prestació dels seus serveis. Per que siguin molt accessibles als

usuaris, que es facin amb qualitat percebuda i objectiva, i que estimulin la participació

de tota la societat amb els problemes de les persones mes vulnerables.

Des d’ aquesta visió estratègica, s’elabora aquest full de ruta que, amb la implicació de

tots els agents, permetrà fer efectiu el procés d’aplicació del nou marc jurídic i el canvis

organitzatius, de finançament, de formes d’intervenir i de cobertura pertinents.

5.2. Principis rectors Els principis rectors s’estableixen a partir del que marca la legislació vigent, segons

indica l’article 4 del títol I:

a) Responsabilitat pública de donar resposta als problemes socials.

b) Universalitat, igualtat i justícia en la prestació dels serveis.

c) Equitat territorial en tot el territori insular.

d) Descentralització i desconcentració aproximant els serveis als ciutadans

e) Planificació en el desenvolupament del sistema públic de serveis socials

85

f) Coordinació entre els diversos sistemes de protecció social

g) Prevenció per evitar el risc que es produeixin situacions de necessitat

h) Globalitat i integració en la prestació de serveis dels diferents nivells de prevenció,

atenció, promoció i inserció.

i) Normalització i integració en les actuacions, aplicant els recursos bàsics i els

específics només quan sigui necessari.

j) Avaluació contínua dels processos i els resultats per aconseguir una gestió eficaç i

eficient del sistema públic.

k) Foment de la solidaritat entre els col·lectius i de la participació del voluntariat.

l) Promoure la participació cívica

m) Participació de la ciutadania en la programació, l’avaluació i el control en tots els

nivells administratius de les Illes Balears.

n) Aplicar sistemes de Qualitat

m) Promoure la intervenció comunitària i les accions preventives

p) Atenció personalitzada

q) Foment de l’autonomia personal.

r) Respecte per la dignitat i els drets de la persona

5.3. Destinataris i col·laboradors

De manera general, el Pla s’adreça a tota la ciutadania de Mallorca, i de forma

prioritària a aquelles persones que tenen factors de risc socials associats i que, per

tant, es troben en la franja de la vulnerabilitat o fragilitat social. Tot d’acord al perfil dels

destinataris dels serveis socials i les situacions d’atenció prioritària que figuren a

l’article 5 del text de la llei de SS.

Els agents implicats en el Pla són:

86

� Els ajuntaments i responsables municipals, com referents per les actuacions a

desenvolupar en l’àmbit local.

� L’administració autonòmica

� Les entitat no lucratives

� Els tècnics de serveis socials públics i privats

� Els responsables i tècnics de les diferents administracions que són titulars o

gestors dels serveis

� Els responsables polítics i tècnics

� Tots els ciutadans, per la seva necessària implicació en el desenvolupament

del benestar i la qualitat de vida de la comunitat.

5.4. Eixos i objectius estratègics El Pla estratègic de serveis socials de Mallorca estableix una sèrie d’objectius, el

compliment dels quals ha de contribuir a donar resposta a les necessitats i reptes

plantejats, seguint els principis bàsics esmentats.

Aquests objectius s’estructuren entorn de 4 eixos estratègics i es concreten al voltant

d’iniciatives que cal concretar anualment per part dels diferents agents implicats.

Aquests objectius aborden els principals aspectes establers a la Llei de Serveis

Socials, i en la Estratègia de IMAS 2008-2001 , per tant, el seu desplegament

suposarà la consolidació del nou model de Serveis Socials.

5.4.1. Eix 1: XARXA PUBLICA

La xarxa pública de serveis socials (inclou recursos, equipaments, programes i

prestacions de titularitat pública i privada) ha de funcionar de forma integrada i

coordinada entre ella i amb tots els sistemes que incideixen en la millora de la

qualitat de vida.

Els objectius estratègics són:

87

1. Definir un model mixt de gestió de serveis publicoprivats, amb el Tercer sector

social

2. Millorar la cooperació interadministrativa

3. Fixar criteris de planificació de les prestacions i recursos del sistema públic de

serveis socials

4. Millorar els Sistemes informatius

5. Millorar el sistema de finançament de serveis socials

6. Donar resposta a àmbits prioritaris

5.4.2. Eix 2: PROXIMITAT

Els poders públics han de garantir la igualtat de les prestacions en tot l’àmbit

territorial de l’illa. Els serveis han d’ésser accessibles per a tothom i pròxims al

lloc de residència de la ciutadania


1. Apropar els serveis socials als usuaris, descentralitzant els serveis al nivell mes

pròxim possible

2. Aconseguir uns serveis socials accessibles

3. Personalitzar l’atenció, garantint la continuïtat i integralitat en l’atenció

4. Fomentar el treball comunitari i preventiu

5.4.3. Eix 3: QUALITAT

Els serveis socials han de respondre a les necessitats de la població i les seves

expectatives. Així com satisfer els requisits legals i incorporar la gestió de

qualitat en la prestació dels serveis


88

1. Garantir un model de qualitat de serveis consensuat per els diferents agents

implicats

2. Garantir la qualitat dels equipaments i infraestructures

3. Consolidar sistemes de gestió de qualitat a tota la xarxa pública de serveis

socials

4. Coordinar les polítiques de qualitat intra-administracions i amb les ENL

5. Avançar en la professionalització

6. Impulsar la recerca, l’avaluació i la innovació

5.4.4. Eix 4: PARTICIPACIÓ

Els serveis socials han d’estar oberts a la iniciativa ciutadana que vol implicar-

se en tots els processos del sistema de serveis socials (des de la planificació

fins l’avaluació).


1. Millorar els processos i canals participatius impulsat des de les administracions

públiques

2. Millorar la implicació dels usuaris i dels seus representants, aconseguint el seu

apoderament

3. Incrementar la capacitat d’influència de les entitats associatives representatives

de cada sector

4. Fomentar el voluntariat social

5.5. Iniciatives

5.5.1. Eix 1: XARXA PUBLICA

1. Definir un model mixt de gestió de serveis públi cs i privats, amb el Tercer

sector social

89

1.1. Desenvolupar la xarxa de serveis socials públics, amb gestió directa i

mitjançant entitats gestores, recursos privats concertats i recursos d’iniciativa

social subvencionats. Definir les estructures i els canals de coordinació amb la

iniciativa social

1.2. Millorar el sistema de subvencions de programes i de concertació de serveis i

recursos adreçats a les entitats d’iniciativa social i la seva justificació

2. Millorar la cooperació interadministrativa

2.1. Delimitar competències entre govern, consell insular i ajuntaments

2.2. Establir les estructures i ordenar els canals de coordinació i protocols

d’intervenció conjunta entre serveis socials, sanitat, educació, treball i

habitatge

2.3. Enfortir les estructures i els canals de coordinació entre els diferents

departaments del consell insular i els serveis socials comunitaris bàsics.

2.4. Enfortir la comunicació i la informació entre tots els serveis socials públics

2.5. Ordenar les diferents convocatòries de subvenció i concursos públics que

promouen les diferents administracions i millorar els sistema de coordinació

2.6. Planificar de forma coordinada i unificada entre les administracions

competents les necessitats organitzatives i d’infraestructures mínimes que

s’han de cobrir de cada servei.

3. Fixar criteris de planificació de les prestacion s i recursos del sistema públic

de serveis socials

3.1. Elaborar un sistema d’informació que permeti conèixer periòdicament les

necessitats socials i les demandes de serveis i prestacions

3.2. Elaborar bianualment el mapa de serveis socials, amb descripció de l’oferta de

serveis socials i indicadors de cobertura territorial i per sectors

90

3.3. Ordenar l’oferta d’equipaments i serveis, identificant serveis infrautilitzats i

demanda no coberta

3.4. Definir la cartera de serveis socials de Mallorca, conjuntament amb els

diferents agents implicats, incloent serveis comunitaris i especialitzats per

sectors

3.5. Dissenyar plans sectorials de Mallorca, a partir de l’anàlisi real i potencial de la

demanda de cada un dels sectors, amb la col·laboració de les entitats

prestadores i de l’administració pública.

3.6. Promoure i donar suport als plans municipals de serveis socials de tots els

municipis de Mallorca

3.7. Definir els criteris de dotació de Recursos Humans dels diferents serveis

3.8. Definir la cartera de serveis socials de Mallorca

4. Millorar els Sistemes informatius

4.1. Avançar en la modernització dels sistemes de comunicació i informació dels

serveis socials

4.2. Avançar en la coordinació dels sistemes informatius d’usuaris entre diferents

sectors i nivells de l’administració

4.3. Crear una sistema integrat on-line d’informació de recursos a nivell sectorial i

territorial.

4.4. Millorar el sistema de recollida de dades per l’elaboració d’estadístiques sobre

serveis, professionals i usuaris

5. Millorar el sistema de finançament de serveis so cials

5.1. Dissenyar un pla d’inversions per serveis comunitaris específics i

especialitzats

5.2. Revisar -amb criteris de territori i demanda- la distribució del finançament dels

serveis socials comunitaris bàsic realitzat a partir del Pla Concertat per les

Prestacions Socials Bàsiques

91

6. Donar resposta a àmbits prioritaris (d’acord a l ’art. 6 del text de la llei de

Serveis Socials vigent).

6.1. Desenvolupar metodologies d’atenció psicosocial

6.2. Elaborar un pla d’actuació en l’àmbit de l’exclusió social

6.3. Elaborar un pla d’actuació en l’àmbit de la salut mental

6.4. Enfortir l’atenció sociosanitària

5.5.2. Eix 2: PROXIMITAT

1. Apropar els serveis socials als usuaris, descentral itzant els serveis al nivell

mes pròxim possible

1.1. Comarcalitzar els serveis

1.2. Fer efectiva la cobertura territorial per zones i àrees de serveis socials

1.3. Transferir als ajuntaments les convocatòries d’ajudes individuals a

discapacitats, majors i altres serveis.

1.4. Descentralitzar els serveis especialitzats

2. Aconseguir uns serveis socials accessibles

2.1. Promoure l’adaptació dels horaris dels centres de serveis socials a les

necessitats dels usuaris

2.2. Promoure un pla d’accessibilitat de les infraestructures i equipaments pel que

fa a la supressió de barreres arquitectòniques.

2.3. Dissenyar el Pla d’inversions per fer efectiva l’accessibilitat

92

2.4. Millora de l’accés a la informació per part dels usuaris

2.5. Crear transports comarcalitzats per persones amb situació de dependència,

segons les zones bàsiques.

3. Personalitzar l’atenció, garantint la continuïta t i integralitat en l’atenció

3.1. Avançar en la implementació del professional referent de cas.

3.2. Millorar el sistema de coordinació entre els diferents agents implicats en el

sistema de serveis socials i amb altres sistemes del benestar.

4. Fomentar el treball comunitari i preventiu

4.1. Definir estratègies d’intervenció comunitària, per tal de prevenir situacions

d’exclusió social i promoure l’autonomia

4.2. Promocionar els programes i accions de treball preventiu adreçats a afeblir els

factors d’exclusió

4.3. Promocionar programes d’actuació integral i desenvolupament comunitari en

territoris específics.

4.4. Incrementar els programes comunitaris en el conjunt de programes de

Prestacions Socials Bàsiques.

5.5.3. EIX 3: QUALITAT

1. Garantir un model de qualitat de serveis consens uat per els diferents agents

implicats

93

1.1. Definir objectius de qualitat, per cada tipologia de serveis amb els indicadors

d’avaluació corresponents.

1.2. Definir criteris i estàndards de qualitat per cada tipologia de servei, siguin

propis o concertats.

1.3. Definir els mecanismes de garantia de compliment dels nivells de qualitat

1.4. Promocionar instruments de millora permanent:, com ara, protocols, sistemes

de documentació, sistemes d’informació, processos d’avaluació o grups de

millora.

2. Garantir la qualitat dels equipaments i infraest ructures

2.1. Dissenyar un pla de millores i ampliacions de totes les dependències i centres

dels serveis que ho requereixen.

2.2. Realitzar un pla d’inversions de millora dels equipaments i infraestructures

3. Consolidar sistemes de gestió de qualitat a tota la xarxa pública de serveis

socials

3.1. Implantar el model de gestió de qualitat en tots els serveis i administracions

involucrades.

3.2. Realitzar auditories per evidenciar el compliment dels criteris de qualitat,

estàndards de qualitat, l’assoliment dels objectius i per proposar millores, tant

pel que són serveis propis com concertats

4. Coordinar les polítiques de qualitat intra-admin istracions i amb les ENL

4.1. Coordinar els programes de qualitat que s'oferten des de diferents

administracions

4.2. Crear línies d’ajudes plurianuals per finançar la implantació i/o manteniment de

sistemes de gestió de qualitat per les entitats concertades.

4.3. Donar a conèixer millor les ajudes, eines i recursos que existeixen per

fomentar els processos de qualitat.

94

4.4. Promocionar el debat sobre la millora permanent de la qualitat en l’àmbit dels

serveis socials, mitjançant fòrums, jornades i publicacions.

5. Avançar en la professionalització

5.1. Elaboració d’ un pla anual de formació contínua dels professionals dels serveis

socials

5.2. Establir mecanismes de detecció de necessitats formatives de manera

coordinada en els diferents territoris i sectors d’especialització.

5.3. Establir mecanismes de detecció de noves funcions professions i/o canvis en

els perfils professionals

5.4. Promoure sistemes d’aprenentatge i adquisició de competències amb

modalitats diverses, com ara de suport tècnic als professionals, supervisió de

casos o sessions de benchmarking.

5.5. Definir un pla d’estabilitat laboral per als professionals

6. Impulsar la recerca, l’avaluació i la innovació

6.1. Introduir avaluacions de la satisfacció de l’usuari dels serveis

6.2. Promocionar les avaluacions entorn l’eficàcia de determinats programes, de

l’impacte social i de costos.

6.3. Promoure la recerca en models d’intervenció

6.4. Promoure la innovació social

6.5. Crear un sistema de detecció i divulgació de bones pràctiques en els serveis

que siguin extrapolables

95

5.5.4. EIX 4: PARTICIPACIÓ

1. Millorar els processos i canals participatius impul sat des de les

administracions públiques

1.1. Coordinar els diferents òrgans de participació i consulta en àmbits de serveis

socials de l’administració publica

1.2. Coordinar i millorar el calendari de reunions dels òrgans participatius i

consultius per no duplicar persones, entitats i òrgans

1.3. Augmentar el nivell de vinculació dels resultats dels processos participatius

1.4. Avaluar els processos participatius tot assegurant el retorn dels resultats de

les accions proposades pels diferents agents.

2. Millorar la implicació dels usuaris i dels seus representants, aconseguint el

seu apoderament

2.1. Crear un sistema estable de suggeriments i queixes per part dels usuaris i els

seus representants

2.2. Impulsar la creació d’òrgans de participació dels usuaris i famílies a tots àmbits

dels serveis socials

2.3. Millorar l’escolta activa als usuaris per part de les administracions i les entitats

3. Incrementar la capacitat d’influència de les ent itats associatives

representatives de cada sector

3.1. Consolidar entitats de segon nivell en tots els àmbits associatius.

3.2. Consolidar la taula tercer sector social de Mallorca.

3.3. Crear el Consell d’acció Social del Consell de Mallorca i els Consells de

participació dels Ajuntaments.

3.4. Formalitzar i clarificar, amb criteris transparents, els canals de diàleg i

interlocució de les entitats amb les administracions.

3.5. Coordinar les iniciatives públiques amb les empreses i fundacions privades.

96

3.6. Facilitar la participació de col·legis professionals, universitats, empreses i

altres agents socials representatius.

4. Fomentar el voluntariat social

4.1. Elaborar un estudi sobre l’estat del voluntariat a Mallorca per conèixer les

seves característiques, contribució social i necessitats.

4.2. Impulsar un Pla de voluntariat social de Mallorca.

4.3. Consolidar i millorar els sistemes de reconeixement a les persones i entitats

solidàries.

4.4. Fomentar plans de formació del voluntariat des de les entitats.

6. Desplegament del pla

El Pla estratègic de serveis socials de Mallorca es defineix com un document marc que

implica als diferents agents: Govern Balear, Consell insular, Ajuntaments i entitats no

lucratives. En aquest sentit, l’èxit del desplegament del pla depèn del compromís que

adquireixin les diferents institucions sobre el mateix, tant pel que fa a la seva aprovació

com a la incorporació del mateix en les seves estratègies i mesures operatives d’acció.

És així que, a partir de l’acord dels diferents agents implicats, s’espera que anualment

cada institució es fixi uns objectius operatius a desenvolupar (corresponent a un

objectiu estratègic i una iniciativa) i reservi els recursos corresponents. El Consell de

Mallorca ja està elaborant el seu pla operatiu per el 2010 i 2011.

97

6.1 Línies

En concret, el pla desplegarà els quatre EIXOS ESTRATÈGICS i les iniciatives

esmentades a l’apartat 5 d’aquest document, a través de diferents línies d’acció:

1- SERVEIS COMUNITARIS: A través dels plans operatius anuals dels municipis,

dels Plans Municipals de SS, del Consell de Mca i del Govern Balear.

2- SERVEIS ESPECIALITZATS: A través dels plans sectorials, per part del

Consell de Mca i del Govern Balear.

3- A partir de la CARTERA DE SERVEIS per part del Govern Balear i el Consell

de Mallorca.

4- A través del nou sistema de FINANÇAMENT previst a la llei de serveis socials.

5- El Consell de Mca. marca com a prioritat en els períodes 2010-2011 les

següents etapes.

6.2. Etapes

2010.- Presentació del Pla a l’Assemblea de Batlles de Mallorca. 2010.- Presentació i, en el seu cas aprovació del document, en el Ple Consell de Mca. 2010.- Establiment de la CARTERA DE SERVEIS de Mca amb el consens del Govern. 2010.- Dissenyar el nou sistema de finançament per impulsar el Pla Estratègic des de

cada administració pública.

2010-2013.- Iniciar el desplegament operatiu en els diferents nivells de competència.

98

6.3. Seguiment

El Consell de Mallorca es compromet a fer un seguiment de l’acompliment de les fites

del Pla, i del desenvolupament dels quatre EIXOS, a partir de diferents instruments:

1- Creació d’un sistema d’indicadors de seguiment i avaluació dels mateixos

2- Seguiment dels acords presos i mesures adoptades per les diferents

institucions

3- Elaboració d’un informe de valoració anual

4- Elaboració d’una avaluació dels compromisos adquirits per part del consell

insular.

Es crearà una Comissió de Seguiment amb la participació de tots els agents implicats

en el Pla, que es reunirà com a mínim un cop a l’any.

99

Annex (capítol 3)

Indicadors demogràfics Taula 1: Població, distribució, i densitat de pobla ció de Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea Població %

Densitat de població (hab/km 2)

Àrea 1 Palma 396.570 46,9 1.900,8 Àrea 2 Tramuntana 92.873 11,0 136,6 Àrea 3 Raiguer 96.961 11,5 267,1 Àrea 4 Pla i Nord 101.926 12,0 102,1 Àrea 5 Llevant 78.173 9,2 134,9 Àrea 6 Migjorn 79.707 9,4 98,3 Total Mallorca 846.210 100 232,5 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008 i del Instituto Geográfico Nacional, 2008. Taula 2: Població, distribució, i densitat de pobla ció de Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2008

Zona Població %

Densitat de Població (hab/km 2)

Palma 396.570 46,9 1.900,8 Mancomunitat de Tramuntana 30.748 3,6 67,8 Andratx 11.348 1,3 139,3 Calvià 50.777 6,0 350,1 Mancomunitat des Raiguer 35.131 4,2 140,2 Inca 29.450 3,5 504,8 Marratxí 32.380 3,8 597,2 Mancomunitat des Pla 35.882 4,2 60,6 Mancomunitat Nord 66.044 7,8 162,9 Llevant 38.739 4,6 121,3 Manacor 39.434 4,7 151,5 Mancomunitat de Migjorn 44.615 5,3 92,3 Llucmajor 35.092 4,1 107,2 Total Mallorca 846.210 100,0 232,5 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008 i de l’Instituto Geográfico Nacional, 2008.

100

Taula 3: Població disseminada, distribució i taxa p er cada 100 habitants a Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea Població

disseminada % Taxa per cada

100 h Àrea 1 Palma 8.689 16,8 2,2 Àrea 2 Tramuntana 8.400 16,2 9,0 Àrea 3 Raiguer 9.906 19,1 10,2 Àrea 4 Pla i Nord 11.055 21,4 10,8 Àrea 5 Llevant 5.974 11,5 7,6 Àrea 6 Migjorn 7.710 14,9 9,7 Total Mallorca 51.734 100,0 6,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), 2008. Taula 4: Població disseminada, distribució i taxa p er cada 100 habitants a Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2008

Zona Població

disseminada % Taxa per cada

100 h Palma 8.689 16,8 2,2 Mancomunitat de Tramuntana 6.705 13,0 21,8 Andratx 1.297 2,5 11,4 Calvià 398 0,8 0,8 Mancomunitat des Raiguer 5.244 10,1 14,9 Inca 1.972 3,8 6,7 Marratxí 2.690 5,2 8,3 Mancomunitat des Pla 7.060 13,6 19,7 Mancomunitat Nord 3.995 7,7 6,0 Llevant 2.938 5,7 7,6 Manacor 3.036 5,9 7,7 Mancomunitat de Migjorn 4.732 9,1 10,6 Llucmajor 2.978 5,8 8,5 Total Mallorca 51.734 100,0 6,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut d’Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), 2008. Taula 5: Percentatge de dones, de població de 65 o més anys, de 75 o més anys i menor de 15 anys, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea Dones 65 o més anys

75 o més anys

Menys de 15 anys

Àrea 1 Palma 50,8 13,3 6,6 14,5 Àrea 2 Tramuntana 49,5 12,9 5,5 14,9 Àrea 3 Raiguer 49,1 12,9 6,3 17,1 Àrea 4 Pla i Nord 48,6 17,1 8,6 15,0 Àrea 5 Llevant 49,2 15,4 6,9 15,6 Àrea 6 Migjorn 48,8 14,8 7,0 14,6 Total Mallorca 49,9 14,0 6,7 15,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

101

Taula 6: Percentatge de dones, de població de 65 o més anys, de 75 o més anys i menor de 15 anys, Mallorca i per Zones de Serveis S ocials, 2008

Zona Dones 65 o més anys

75 o més anys

Menys de 15 anys

Palma 50,8 13,3 6,6 14,5 Mancomunitat de Tramuntana 49,3 16,5 7,8 14,7 Andratx 49,4 15,2 6,5 13,8 Calvià 49,7 10,3 3,9 15,4 Mancomunitat des Raiguer 49,3 16,6 8,6 16,0 Inca 48,8 12,6 6,2 17,1 Marratxí 49,2 9,2 3,9 18,4 Mancomunitat des Pla 48,6 20,9 11,2 14,4 Mancomunitat Nord 48,6 15,0 7,1 15,3 Llevant 48,9 14,9 6,4 14,7 Manacor 49,5 16,0 7,5 16,5 Mancomunitat de Migjorn 48,5 17,0 8,4 14,0 Llucmajor 49,2 11,9 5,3 15,5 Total Mallorca 49,9 14,0 6,7 15,0 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

Taula 7: Població amb nacionalitat estrangera, dist ribució i taxa per cada 100 habitants, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea

Població nacionalitat estrangera %

Taxa per cada 100 h

Àrea 1 Palma 77.330 44,4 19,5 Àrea 2 Tramuntana 26.894 15,5 29,0 Àrea 3 Raiguer 10.930 6,3 11,3 Àrea 4 Pla i Nord 22.628 13,0 22,2 Àrea 5 Llevant 17.922 10,3 22,9 Àrea 6 Migjorn 18.295 10,5 23,0 Total Mallorca 173.999 100,0 20,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

Taula 8: Percentatge de població amb nacionalitat e strangera segons continent, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea Unió

Europea Europa No

Comunitària Àfrica Amèrica Àsia Oceania i Apàtrides

Àrea 1 Palma 36,6 2,7 12,7 43,0 5,0 0,1 Àrea 2 Tramuntana 78,4 2,9 2,7 13,3 2,5 0,2 Àrea 3 Raiguer 41,8 1,6 25,2 29,5 1,7 0,1 Àrea 4 Pla i Nord 51,5 1,5 22,0 23,1 1,7 0,1 Àrea 5 Llevant 54,0 2,0 17,4 24,7 1,9 0,0 Àrea 6 Migjorn 61,3 3,2 16,2 17,9 1,3 0,1 Total Mallorca 49,7 2,5 14,0 30,5 3,3 0,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

102

Taula 9: Població amb nacionalitat estrangera i tax a per cada 100 habitants, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2008

Zona

Població nacionalitat estrangera %

Taxa per cada 100 h

Palma 77.330 44,4 19,5 Mancomunitat de Tramuntana 4.999 2,9 16,3 Andratx 3.849 2,2 33,9 Calvià 18.046 10,4 35,5 Mancomunitat des Raiguer 3.947 2,3 11,2 Inca 1.728 1,0 17,8 Marratxí 5.255 3,0 5,3 Mancomunitat des Pla 5.743 3,3 16,0 Mancomunitat Nord 16.885 9,7 25,6 Llevant 10.175 5,8 26,3 Manacor 7.747 4,5 19,6 Mancomunitat de Migjorn 11.100 6,4 24,9 Llucmajor 7.195 4,1 20,5 Total Mallorca 173.999 100,0 20,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008 Taula 10: Percentatge de població amb nacionalitat estrangera segons continent, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2008

Zona Unió

Europea Europa No

Comunitària Àfrica Amèrica Àsia Oceania i Apàtrides

Palma 36,6 2,7 12,7 43,0 5,0 0,1 Mancomunitat de Tramuntana 66,3 2,3 4,0 25,8 1,2 0,4 Andratx 78,6 3,7 2,5 13,3 1,7 0,1 Calvià 81,6 2,9 2,4 9,8 3,0 0,2 Mancomunitat des Raiguer 59,1 1,9 14,7 23,2 0,9 0,2 Inca 24,6 1,0 39,6 33,1 1,7 0,1 Marratxí 54,6 2,7 5,6 33,2 3,8 0,2 Mancomunitat des Pla 52,7 1,5 24,5 20,8 0,4 0,1 Mancomunitat Nord 51,1 1,6 21,2 23,9 2,1 0,0 Llevant 67,6 2,3 6,3 21,9 1,8 0,0 Manacor 36,1 1,5 31,9 28,3 2,1 0,0 Mancomunitat de Migjorn 58,7 3,0 21,1 16,2 1,0 0,1 Llucmajor 65,3 3,5 8,7 20,6 1,8 0,0 Total Mallorca 49,7 2,5 14,0 30,5 3,3 0,1 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Xifres de població referides a 01/01/2008

103

Indicadors de llars i famílies

Taula 11: Percentatge de llars amb 5 o més membres, amb persones de 65 o més anys que viuen soles i percentatge de nuclis famili ars amb fills menors de 16 anys, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2001

Àrea % de llars amb 5 o

més membres





Àrea 1 Palma 11,2 9,1 9,9 Àrea 2 Tramuntana 9,0 7,6 10,4 Àrea 3 Raiguer 11,9 9,0 7,7 Àrea 4 Pla i Nord 9,4 12,3 9,3 Àrea 5 Llevant 11,0 9,8 10,8 Àrea 6 Migjorn 9,2 10,8 8,6 Total Mallorca 10,6 9,5 9,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Cens de població i habitatges 2001, resultats definitius. Taula 12: Percentatge de llars amb 5 o més membres, amb persones de 65 o més anys que viuen soles i percentatge de nuclis famili ars amb fills menors de 16 anys, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2001

Zona % de llars amb 5 o

més membres





Palma 11,2 9,1 9,9 Mancomunitat de Tramuntana 8,5 10,5 7,4 Andratx 10,4 11,4 9,0 Calvià 9,0 4,8 12,8 Mancomunitat des Raiguer 10,1 11,8 7,6 Inca 13,6 9,7 8,7 Marratxí 12,6 4,3 6,9 Mancomunitat des Pla 8,5 15,5 7,7 Mancomunitat Nord 10,0 10,3 10,3 Llevant 10,3 8,4 11,3 Manacor 11,8 11,3 10,3 Mancomunitat de Migjorn 8,5 12,6 8,9 Llucmajor 10,2 8,2 8,1 Total Mallorca 10,6 9,5 9,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Instituto Nacional de Estadística (INE): Cens de població i habitatges 2001, resultats definitius.

104

Indicadors de salut

Taula 13: Percentatge de població amb discapacitat reconeguda, distribució i taxa per cada 100 habitants, Mallorca i Àrees de Serveis Socials, 2008

Àrea

Població amb discapacitat reconeguda %

Taxa per cada 100 h

Àrea 1 Palma 53.237 60,8 13,4 Àrea 2 Tramuntana 5.573 6,4 6,0 Àrea 3 Raiguer 9.711 11,1 10,0 Àrea 4 Pla i Nord 7.703 8,8 7,6 Àrea 5 Llevant 5.568 6,4 7,1 Àrea 6 Migjorn 5.740 6,6 7,2 Total Mallorca 87.532 100,0 10,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008. Taula 14: Percentatge de població amb discapacitat reconeguda, distribució i taxa per cada 100 habitants, Mallorca i Zones de Serveis Socials, 2008

Zona

Població amb discapacitat reconeguda %

Taxa per cada 100 h

Palma 53.237 60,8 13,4 Mancomunitat de Tramuntana 2.309 2,6 7,5 Andratx 633 0,7 5,6 Calvià 2.631 3,0 5,2 Mancomunitat des Raiguer 3.398 3,9 9,7 Inca 3.856 4,4 13,1 Marratxí 2.457 2,8 7,6 Mancomunitat des Pla 3.442 3,9 9,6 Mancomunitat Nord 4.261 4,9 6,5 Llevant 2.268 2,6 5,9 Manacor 3.300 3,8 8,4 Mancomunitat de Migjorn 3.283 3,8 7,4 Llucmajor 2.457 2,8 7,0 Total Mallorca 87.532 100,0 10,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008.

105

Taula 15: Població amb discapacitat reconeguda sego ns grau de discapacitat, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2008

Grau de discapacitat Àrea Del 33% al 64% Del 65% al 74% Del 75 % o més Àrea 1 Palma 29.120 13.062 11.055 Àrea 2 Tramuntana 3.200 1.255 1.118 Àrea 3 Raiguer 5.307 2.378 2.026 Àrea 4 Pla i Nord 4.009 1.943 1.751 Àrea 5 Llevant 2.914 1.439 1.215 Àrea 6 Migjorn 3.095 1.426 1.219 Total Mallorca 47.645 21.503 18.384 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008. Taula 16: Població amb discapacitat reconeguda sego ns grau de discapacitat, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2008

Grau de discapacitat Zona Del 33% al 64% Del 65% al 74% Del 75 % o més Palma 29.120 13.062 11.055 Mancomunitat de Tramuntana 1.215 571 523 Andratx 333 192 108 Calvià 1.652 492 487 Mancomunitat des Raiguer 1.824 792 782 Inca 1.981 1.103 772 Marratxí 1.502 483 472 Mancomunitat des Pla 1.705 893 844 Mancomunitat Nord 2.304 1.050 907 Llevant 1.237 538 493 Manacor 1.677 901 722 Mancomunitat de Migjorn 1.722 847 714 Llucmajor 1.373 579 505 Total Mallorca 47.645 21.503 18.384 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008.

106

Taula 17: Percentatge de població amb discapacitat reconeguda segons grau de discapacitat, Mallorca i per Àrees de Serveis So cials, 2008

Grau de discapacitat Àrea Del 33% al 64% Del 65% al 74% Del 75 % o més Àrea 1 Palma 54,7 24,5 20,8 Àrea 2 Tramuntana 57,4 22,5 20,1 Àrea 3 Raiguer 54,6 24,5 20,9 Àrea 4 Pla i Nord 52,0 25,2 22,7 Àrea 5 Llevant 52,3 25,8 21,8 Àrea 6 Migjorn 53,9 24,8 21,2 Total Mallorca 54,4 24,6 21,0

�Lectura horitzontal Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008. Taula 18: Percentatge de població amb discapacitat reconeguda segons grau de discapacitat, Mallorca i per Zones de Serveis So cials, 2008

Grau de discapacitat Zona Del 33% al 64% Del 65% al 74% Del 75 % o més Palma 54,7 24,5 20,8 Mancomunitat de Tramuntana 52,6 24,7 22,7 Andratx 52,6 30,3 17,1 Calvià 62,8 18,7 18,5 Mancomunitat des Raiguer 53,7 23,3 23,0 Inca 51,4 28,6 20,0 Marratxí 61,1 19,7 19,2 Mancomunitat des Pla 49,5 25,9 24,5 Mancomunitat Nord 54,1 24,6 21,3 Llevant 54,5 23,7 21,7 Manacor 50,8 27,3 21,9 Mancomunitat de Migjorn 52,5 25,8 21,7 Llucmajor 55,9 23,6 20,6 Total Mallorca 54,4 24,6 21,0

�Lectura horitzontal Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, 2008.

107

Taula 19: Sol·licituds d’ajut en el marc de la llei d’atenció a la dependència, distribució i taxa per cada 1.000 habitants, Mallor ca i per Àrees de Serveis Socials, a 1 de juliol 2009

Àrea Sol·licituds % Taxa per cada

1.000 h Àrea 1 Palma 7.665 46,9 19,3 Àrea 2 Tramuntana 1.020 6,2 11,0 Àrea 3 Raiguer 2.155 13,2 22,2 Àrea 4 Pla i Nord 2.471 15,1 24,2 Àrea 5 Llevant 1.361 8,3 17,4 Àrea 6 Migjorn 1.688 10,3 21,2 Total Mallorca 16.360 100,0 19,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, a 1 de juliol de 2009. Taula 20: Sol·licituds d’ajut en el marc de la llei d’atenció a la dependència, distribució i taxa per cada 1.000 habitants, Mallor ca i per Zones de Serveis Socials, a 1 de juliol 2009

Zona Sol·licituds % Taxa per cada

1.000 h Palma 7.665 46,9 19,3 Mancomunitat de Tramuntana 474 2,9 15,4 Andratx 113 0,7 10,0 Calvià 433 2,6 8,5 Mancomunitat des Raiguer 1.026 6,3 29,2 Inca 628 3,8 21,3 Marratxí 501 3,1 15,5 Mancomunitat des Pla 1.295 7,9 36,1 Mancomunitat Nord 1.176 7,2 17,8 Llevant 525 3,2 13,6 Manacor 836 5,1 21,2 Mancomunitat de Migjorn 1.105 6,8 24,8 Llucmajor 583 3,6 16,6 Total Mallorca 16.360 100,0 19,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Conselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, a 1 de juliol de 2009.

108

Indicadors formatius

Taula 21: Percentatge de població no graduada i amb estudis universitaris, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, 2001

Àrea Població no

graduada

Població amb estudis

universitaris Àrea 1 Palma 27,9 13,6 Àrea 2 Tramuntana 28,5 12,5 Àrea 3 Raiguer 39,1 8,6 Àrea 4 Pla i Nord 43,4 7,2 Àrea 5 Llevant 48,0 4,4 Àrea 6 Migjorn 38,8 7,9 Total Mallorca 33,7 10,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INE: Cens 2001, Població en habitatges familiars de 16 anys o més, segons nivell d’estudis. Taula 22: Percentatge de població no graduada i amb estudis universitaris, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, 2001

Zona Població no

graduada

Població amb estudis

universitaris Palma 27,9 13,6 Mancomunitat de Tramuntana 30,3 15,1 Andratx 33,5 8,5 Calvià 26,1 11,4 Mancomunitat des Raiguer 46,5 7,8 Inca 38,9 7,8 Marratxí 29,8 10,5 Mancomunitat des Pla 43,0 8,2 Mancomunitat Nord 43,6 6,7 Llevant 45,5 4,4 Manacor 50,4 4,3 Mancomunitat de Migjorn 43,0 7,0 Llucmajor 33,1 9,2 Total Mallorca 33,7 10,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l'INE: Cens 2001, Població en habitatges familiars de 16 anys o més, segons nivell d’estudis.

109

Indicadors socio laborals

Taula 23: Població activa registrada, població atur ada, distribució i taxa d’atur, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, maig 2009

Àrea

Població activa

registrada Població aturada %


Àrea 1 Palma 236.981 29.181 54,1 12,3 Àrea 2 Tramuntana 37.226 3.946 7,3 10,6 Àrea 3 Raiguer 41.346 6.320 11,7 15,3 Àrea 4 Pla i Nord 39.963 5.300 9,8 13,3 Àrea 5 Llevant 35.729 4.752 8,8 13,3 Àrea 6 Migjorn 30.666 4.402 8,2 14,4 Total Mallorca 421.910 53.901 100,0 12,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 2009. Taula 24: Població activa registrada, població atur ada, distribució i taxa d’atur, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, maig 2009

Zona

Població activa

registrada Població aturada %


Palma 236.981 29.181 54,1 12,3 Mancomunitat de Tramuntana 9.419 996 1,8 10,6 Andratx 6.690 542 1,0 8,1 Calvià 21.117 2.408 4,5 11,4 Mancomunitat des Raiguer 11.217 2.008 3,7 17,9 Inca 12.164 2.559 3,3 21,0 Marratxí 17.965 1.753 4,7 9,8 Mancomunitat des Pla 10.141 1.759 3,3 17,3 Mancomunitat Nord 29.822 3.541 6,6 11,9 Llevant 17.976 1.940 3,6 10,8 Manacor 17.753 2.812 5,2 15,8 Mancomunitat de Migjorn 17.612 2.352 4,4 13,4 Llucmajor 13.054 2.050 3,8 15,7 Total Mallorca 421.910 53.901 100,0 12,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 2009.

110

Taula 25: Percentatge de població aturada que són d ones, menors de 25 anys, de 45 o més anys i que tenen baix nivell formatiu, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, maig 2009

Àrea

% població aturada que són

dones

% població aturada que té menys de 25

anys

% població aturada que té 45 anys o més

% població aturada que té

baix nivell formatiu

Àrea 1 Palma 46,8 13,7 31,6 24,8 Àrea 2 Tramuntana 49,8 14,4 30,8 22,6 Àrea 3 Raiguer 48,7 18,4 29,3 23,5 Àrea 4 Pla i Nord 40,8 16,8 27,8 31,2 Àrea 5 Llevant 43,6 18,8 28,7 18,4 Àrea 6 Migjorn 43,2 16,4 28,8 25,3 Total Mallorca 46,1 15,3 30,4 24,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 2009. Taula 26: Percentatge de població aturada que són d ones, menors de 25 anys, de 45 o més anys i que tenen baix nivell formatiu, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, maig 2009

Zona

% població aturada que són

dones

% població aturada que té menys de 25

anys

% població aturada que té 45 anys o més

% població aturada que té

baix nivell formatiu

Palma 46,8 13,7 31,6 24,8 Mancomunitat de Tramuntana 52,3 12,2 32,7 18,6 Andratx 45,2 13,1 30,4 26,6 Calvià 49,8 15,6 30,1 23,4 Mancomunitat des Raiguer 51,3 17,0 31,9 20,5 Inca 42,5 20,0 25,7 28,8 Marratxí 54,6 17,6 31,6 19,1 Mancomunitat des Pla 45,1 16,1 30,9 24,9 Mancomunitat Nord 38,6 17,1 26,3 34,3 Llevant 46,1 19,5 30,9 16,5 Manacor 41,9 18,3 27,2 19,7 Mancomunitat de Migjorn 36,9 17,5 27,8 29,8 Llucmajor 50,5 15,0 29,8 20,2 Total Mallorca 46,1 15,3 30,4 24,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d'Ocupació de les Illes Balears (SOIB), maig 2009.

111

Indicadors de rendes econòmiques de risc

Taula 27: Beneficiaris de la prestació d’atur, dist ribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Àrees de Serve is Socials, maig 2009

Àrea Beneficiaris

prestació d’atur % Taxa per cada

1.000 h Àrea 1 Palma 13.991 54,0 35,3 Àrea 2 Tramuntana 1.833 7,1 19,7 Àrea 3 Raiguer 3.314 12,8 34,2 Àrea 4 Pla i Nord 2.448 9,5 24,0 Àrea 5 Llevant 2.167 8,4 27,7 Àrea 6 Migjorn 2.144 8,3 26,9 Total Mallorca 25.897 100,0 30,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM Taula 28: Beneficiaris de la prestació d’atur, dist ribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Zones de Serve is Socials, maig 2009

Zona Beneficiaris

prestació d’atur % Taxa per cada

1.000 h Palma 13.991 54,0 35,3 Mancomunitat de Tramuntana 558 2,2 18,1 Andratx 259 1,0 22,8 Calvià 1.016 3,9 20,0 Mancomunitat des Raiguer 1.018 3,9 29,0 Inca 1.280 4,9 43,5 Marratxí 1.016 3,9 31,4 Mancomunitat des Pla 882 3,4 24,6 Mancomunitat Nord 1.566 6,0 23,7 Llevant 886 3,4 22,9 Manacor 1.281 4,9 32,5 Mancomunitat de Migjorn 1.058 4,1 23,7 Llucmajor 1.086 4,2 30,9 Total Mallorca 25.897 100,0 30,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM

112

Taula 29: Beneficiaris del subsidi d’atur, distribu ció percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Àrees de Serveis So cials, maig 2009

Àrea Beneficiaris

subsidi d’atur % Taxa per cada

1.000 h Àrea 1 Palma 6.031 52,5 15,2 Àrea 2 Tramuntana 710 6,2 7,6 Àrea 3 Raiguer 1.198 10,4 12,4 Àrea 4 Pla i Nord 1.233 10,7 12,1 Àrea 5 Llevant 1.304 11,4 16,7 Àrea 6 Migjorn 1.006 8,8 12,6 Total Mallorca 11.482 100,0 13,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM Taula 30: Beneficiaris del subsidi d’atur, distribu ció percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Zones de Serveis So cials, maig 2009

Zona Beneficiaris

subsidi d’atur % Taxa per cada

1.000 h Palma 6.031 52,5 15,2 Mancomunitat de Tramuntana 199 1,7 6,5 Andratx 122 1,1 10,8 Calvià 389 3,4 7,7 Mancomunitat des Raiguer 400 3,5 11,4 Inca 491 4,3 16,7 Marratxí 307 2,7 9,5 Mancomunitat des Pla 363 3,2 10,1 Mancomunitat Nord 870 7,6 13,2 Llevant 532 4,6 13,7 Manacor 772 6,7 19,6 Mancomunitat de Migjorn 576 5,0 12,9 Llucmajor 430 3,7 12,3 Total Mallorca 11.482 100,0 13,6 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM

113

Taula 31: Beneficiaris de la renda activa d’inserci ó (RAI), distribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Àrees de Serveis Socials, maig 2009

Àrea Beneficiaris

RAI % Taxa per cada

1.000 h Àrea 1 Palma 439 66,4 1,1 Àrea 2 Tramuntana 33 5,0 0,4 Àrea 3 Raiguer 85 12,9 0,9 Àrea 4 Pla i Nord 26 3,9 0,3 Àrea 5 Llevant 40 6,1 0,5 Àrea 6 Migjorn 38 5,7 0,5 Total Mallorca 661 100,0 0,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM Taula 32: Beneficiaris de la renda activa d’inserci ó (RAI), distribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorca i per Zones de Serveis Socials, maig 2009

Zona Beneficiaris

RAI % Taxa per cada

1.000 h Palma 439 66,4 1,1 Mancomunitat de Tramuntana 16 2,4 0,5 Andratx 1 0,2 0,1 Calvià 16 2,4 0,3 Mancomunitat des Raiguer 21 3,2 0,6 Inca 41 6,2 1,4 Marratxí 23 3,5 0,7 Mancomunitat des Pla 9 1,4 0,3 Mancomunitat Nord 17 2,6 0,3 Llevant 10 1,5 0,3 Manacor 30 4,5 0,8 Mancomunitat de Migjorn 8 1,2 0,2 Llucmajor 30 4,5 0,9 Total Mallorca 661 100,0 0,8 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Observatori de les Ocupacions, D.P. del Servicio Público de Empleo Estatal de Illes Balears, INEM

114

Taula 33: Beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserci ó (RMI) i distribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorc a i per Àrees de Serveis Socials, gener-juny 2009

Àrea Beneficiaris

RMI % Taxa per cada

1.000 h Àrea 1 Palma 496 46,4 1,3 Àrea 2 Tramuntana 110 10,3 1,2 Àrea 3 Raiguer 115 10,7 1,2 Àrea 4 Pla i Nord 128 12,0 1,3 Àrea 5 Llevant 125 11,7 1,6 Àrea 6 Migjorn 96 9,0 1,2 Total Mallorca 1.070 100,0 1,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials. Taula 34: Beneficiaris de la Renda Mínima d’Inserci ó (RMI) i distribució percentual i taxa per cada 1.000 habitants, Mallorc a i per Zones de Serveis Socials, gener-juny 2009

Zona Beneficiaris

RMI % Taxa per cada

1.000 h Palma 496 46,4 1,3 Mancomunitat de Tramuntana 16 1,5 0,5 Andratx 1 0,1 0,1 Calvià 93 8,7 1,8 Mancomunitat des Raiguer 37 3,5 1,1 Inca 48 4,5 1,6 Marratxí 30 2,8 0,9 Mancomunitat des Pla 52 4,9 1,4 Mancomunitat Nord 76 7,1 1,2 Llevant 75 7,0 1,9 Manacor 50 4,7 1,3 Mancomunitat de Migjorn 16 1,5 0,4 Llucmajor 80 7,5 2,3 Total Mallorca 1.070 100,0 1,3

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials.

115

Taula 35: Resum dels indicadors de risc social sego ns les Àrees de Serveis Socials de Mallorca

Indicadors de risc social segons Àrees de Serveis Socials de Mallorca

Total

Mallorca

Palm

a

Tram

untana

Raiguer

Pla i N

ord

Llevant

Migjorn

% població disseminada 6,1 �� = �� % població ≥65 o més anys 14,0 = = = �� = = % població <15 anys 15,0 = = �� = = = % població nac. estrangera 20,6 = �� = �� % llars ≥5 membres 10,6 = = = = = = % llars persones ≥65 viuen soles 9,5 = = = �� = = % nuclis fam. monopar. fills <16 9,6 = = = = = = Població discap. recon./100 hab. 10,3 �� = �� Sol. ajut dependència/1.000 hab. 19,3 = �� = = % de població no graduada 33,7 �� Taxa atur registrada 12,8 = �� = = Benef. prestació atur/1.000 hab. 30,6 �� Benef. subsidi atur/1.000 hab. 13,6 = �� = = �� = Benef. RMI/1.000 hab. 1,3 = = = = = = Total indicadors positius - 2 6 1 2 2 2 Total indicadors negatius - 2 2 6 5 3 3

Taula 36: Resum dels indicadors de risc social sego ns les Zones de Serveis Socials de Mallorca

Indicadors de risc social segons Zones de Serveis Socials de Mallorca

Total

Mallorca

Palm

a

Andratx

Calvià

Manc. T

ram.

Inca

Marratxí

Manc. R

aig.

Manc. P

la

Manc. N

ord

Manacor

Llevant

Llucmajor

Manc. M

igj.

% població disseminada 6,1 �� = �� = = = �� % població ≥65 o més anys 14,0 = = �� = �� = �� = �� % població <15 anys 15,0 = = = = �� = = = = = = = % població nac. estrangera 20,6 = �� = �� = �� % llars ≥5 membres 10,6 = = = �� = �� = = = = �� % llars persones ≥65 viuen soles 9,5 = = �� = = �� = = = = �� % nuclis fam. monopar. fills <16 9,6 = = �� = �� = = = = = = Població discap. recon./100 hab. 10,3 �� = = �� = �� Sol. ajut dependència/1.000 hab. 19,3 = �� = = �� % de població no graduada 33,7 �� = �� = �� Taxa atur registrada 12,8 = �� = �� = �� = Benef. prestació atur/1.000 hab. 30,6 �� = = �� = �� = �� Benef. subsidi atur/1.000 hab. 13,6 = �� = �� = = = Benef. RMI/1.000 hab. 1,3 = = = = = = = = = = = = = Total indicadors positius - 2 5 8 9 1 9 3 4 2 0 4 3 3 Total indicadors negatius - 2 2 2 2 8 3 6 6 2 4 2 2 6

116

Annex (capítol 4.2.)

Aquest document incorpora alguns canvis en relació al primer document del Pla

(presentat el 18 gener 2010). Aquest canvis només afecten al capítol 4.2.1 “Mapa de

les Unitats de Treball Social”, i son fruit d’algunes actualitzacions de dades.

Concretament afecten a:

• En relació a les dades d’UTS i equips, relatives a 2008, s’han revisat alguns errors i

s’han incorporat els recursos (TS), adscrits a cada un dels municipis per realitzar

tasques vinculades a la llei de dependència.

• En relació a les dades d’UTS i equips, relatives a 2009, s’ha actualitzat l’aplicació

dels ràtios del Pla a la població de 2009, ja que en el anterior document publicat el

desembre de 2009, els càlcul es feien en relació a les dades disponibles de 2008.

• La redacció de l’esborrany de “Decret de principis generals sobre els serveis

comunitaris bàsics, titulacions i ràtios,..”, ha obligat a una revisió d’algun dels criteris

que figuraven en el primer document del Pla, com ara, el ventall de ràtios

(desapareix la ràtio 1 UTS per 9.000 h), i s’incorpora la dotació mínima de 0,5 UTS.

El resultat d’aquesta revisió figura en les taules següents:

Taula 1: Comparativa UTS 2008 (PPB), amb la dotació que proposa el Pla SS, aplicant la població de 2009 i la projec ció de població 2013.

Area Tramuntana UTS 2008 UTS 2009 UTS 2013 1 UTS per hab.

Andratx 1,0 1,7 1,9 7000

Banyalbufar 0,2 0,5 0,5 4000

Bunyola 0,7 1,1 1,2 6000

Calvià 3,8 8,4 9,5 8000

Deià 0,3 0,5 0,5 4000

Escorca 0,2 0,5 0,5 4000

Esporles 0,2 1,0 1,0 5000

Estellencs 0,1 0,5 0,5 4000

Puigpunyent 0,5 0,5 0,5 5000

Fornalutx 0,3 0,5 0,5 4000

Sóller 1,8 2,0 2,1 7000

Valldemossa 0,5 0,5 0,5 5000

Total Tramuntana 9,5 17,6 19,2 La ràtio mínima d'UTS es 0,5

117

Taula 2: Comparativa UTS 2008 (PPB), amb la dotació que proposa el Pla, aplicant la població de 2009 i la projecció de població 2013.

Area Raiguer UTS 2008 UTS 2009 UTS 2013 1 UTS per hab.

Alaró 0,4 0,9 0,9 6000

Binissalem 1,2 1,2 1,3 6000

Búger 0,2 0,5 0,5 5000

Campanet 0,3 0,5 0,5 5000

Consell 0,4 0,7 0,8 5000

Inca 4,1 3,7 4,1 8000

Mancor de la Vall 0,1 0,5 0,5 5000

Marratxí 2,2 4,2 4,7 8000

Lloseta 0,9 1,0 1,0 6000

Selva 0,5 0,7 0,7 5000

Santa Maria 0,7 1,0 1,0 6000

Total Raiguer 11,1 14,8 16,2 La ràtio mínima d'UTS es 0,5

Taula 3: Comparativa UTS 2008 (PPB), amb la dotació que proposa el Pla, aplicant la població de 2009 i la projecció de població 2013.

Area Pla - Nord UTS 2008 UTS 2009

UTS 2013 1 UTS per hab.

Manc. des Pla (13 Munic) 7,0 8,2 8,3 5.000

Porreres 1,1 0,9 1,0 6.000

Alcúdia 1,3 3,0 3,3 7.000

Muro 0,7 1,2 1,2 6.000

Pollença 1,5 2,5 2,5 7.000

Sa Pobla 1,8 1,8 1,9 7.000

Santa Margarida 1,4 1,6 1,8 7.000

Total Area Pla - Nord 14,9 19,2 20,1 La ràtio mínima d'UTS es 0,5

* Manc. Pla Agrupa 13 municipis que tenen una mitjana de 2.100 hab. Per tant es considera 1 UTS per cada 5.000 h.

Taula 4: Comparativa UTS 2008 (PPB), amb la dotació que proposa el Pla SS aplicant la població de 2009 i la projecció de pobl ació 2013.

Area Llevant UTS 2008

UTS 2009 UTS 2013 1 UTS per hab.

Artà 1,2 1,4 1,4 6000

Capdepera 1,3 2,0 2,3 7000

Manacor 4,9 5,6 5,7 8000

Sant Llorenç 1,4 1,6 1,7 6000

Son Servera 1,3 1,7 1,8 7000

Total Llevant 10,0 12,3 12,9

La ràtio mínima d'UTS es 0,5

118

Taula 5: Comparativa UTS 2008 (PPB), amb la dotació que proposa el el Pla, aplicant la població de 2009 i la projecció de població 2013.

Area Migjorn UTS 2008 UTS 2009 UTS 2013 1 UTS per hab.

Campos 1,36 1,60 1,76 6000

Felanitx 2,97 3,13 3,27 7000

Llucmajor 3,42 4,96 5,67 8000

Santanyí 1,62 1,99 2,20 7000

Ses Salines 0,78 0,88 0,96 6000

Total Migjorn 10,15 12,56 13,85

La ràtio mínima d'UTS es 0,5

Annex (capítol 4.3.)

Diagnosi de l’estat dels serveis socials a Mallorca: “conclusions de la Jornada”

L’objectiu del taller 1 ha estat el d’enriquir i millorar la prediagnosi que s’havia

elaborat a partir del qüestionari omplert pels membres de les tres comissions del pla

estratègic.

La metodologia que s’ha seguit ha estat dividir els assistents a les jornades en 16

petits grups que es concentraven en debatre els punts forts i febles d’un dels quatre

eixos del pla. Així, els punts forts i febles de cada eix han estat treballats en paral·lel

per quatre petits grups formats de manera aleatòria i, en principi, amb presència de

persones provinents dels diferents àmbits dels serveis socials. Cada petit grup va

omplir una fitxa corresponent als punts forts i als punts febles del respectiu eix.

A continuació es presenten els resultats del debat d’aquest taller per eixos i

aglutinant la informació dels diferents grups de treball. Es presenta la suma de

consensos de quatre petits grups però cal recordar que les conclusions on ha arribat

cada petit grup no s’han contrastat amb els altres tres grups.

Punts forts / punts febles: Es refereix als punts forts i febles de la prediagnosi, que

els assistents havien rebut dies abans de la sessió i que van ser la base per al debat

119

dels petits grups. En cada afirmació dels punts, cada petit grup havia de mostrar quin

era el seu grau d’acord.

Grau de consens: Es mostra el grau d’acord de les categories entre els integrants

dels petits grups després del debat. Així un 0/4 significa que cap petit grup està

d’acord amb l’afirmació de la categoria i un 4/4 que els quatre petits grups ho estan.

Amb els grups que no han contestat directament, s’ha deduït la resposta a partir del

comentaris que han escrit, que en la majoria dels casos han acabat matisant o

enriquint el contingut de l’afirmació sense contradir-lo.

S’han comptat com a “d’acord” les respostes “molt d’acord”, “acord”, “bastant d’acord”

i d’acord amb matisos. S’ha comptat com a “desacord” els “molt en desacord”,

“desacord” i també els grups que no s’han posat d’acord degut a les diferències

d’opinió entre ells.

Entenem que les categories que obtenen una valoració de 3/4i 4/4 impliquen un alt

grau de consens i que han de ser suficients per validar la prediagnosi. En canvi, les

que han assolit només un acord de 2/4 o inferior, implica que no hi ha prou consens

com per mantenir-los a la diagnosi.

Comentaris: Es recull a la columna dreta una síntesi dels comentaris fets pels petits

grups en el debat sobre cada punt. Són rellevants perquè mostren inquietuds i matisos

nous però cal subratllar que no són representatius de tots els petits grups. S’han

recollit les aportacions que aporten matisos més enriquidors.

Nous punts: alguns dels petits grups han fet propostes noves de punts forts i febles,

que no han estat valorades pels altres grups, ja que no les tenien. Només s’han posat

aquelles que es consideren estrictament punts forts o febles i que no apareixien ni en

l’eix on han estat proposades ni en els altres tres.

Comentari de l’eix : Breu comentari sobre els consensos que s’han donat a cada eix.

120

XARXA PÚBLICA PUNTS FORTS

Consens (*) Comentari

Existència de professionals amb experiència acumulada

3/4 Acord amb alguns matisos. Es considera a l’administració hi ha més professionals amb experiència (que a les ENL) però també desmotivació. Més experiència a nivell de gerència. En algunes professions joves (com mediació cultural) falta experiència.

Compromís i vocació de servei públic de la gran majoria dels professionals

3/4

Tot i l’ampli consens, un dels grups considera que des del punt de vista de les ENL, no hi ha vocació a l’administració.

Serveis socials prou consolidats per fer un salt endavant

3/4

Es considera que els serveis públics estan consolidats, tot i que s’haurien de realitzar millores en els serveis i els recursos humans.

Ampliació paulatina dels drets socials i dels serveis oferts a tots nivells

4/4

Acord absolut tot i que es subratlla que cal aprofundir en “com” s’ofereixen els serveis i s’alerta de que el servei va a remolc d’una necessitat generada prèviament.

Predisposició a la col·laboració i al treball en xarxa

4/4 La predisposició al treball en xarxa es positiva, però encara falta madurar i aprendre’n.

Existència de canals més o menys oficials de col·laboració

3/4

Els canals existents compleixen sovint funcions informatives i en ocasions depenen d’elements polítics.

NOU PUNT FORT Nova llei de Serveis Socials (*) Grau de consens: dels 4 grups en que es va dividir el taller, quants estan d’acord (en el primer cas:3/4 = 3 dels 4 grups indica estar d’acord amb el punt fort)

PUNTS FEBLES Consens Comentari ACORD Duplicitat de serveis generats per diferents institucions genera sovint sensació de caos

3/4 Acord amb matisos. Un grup diu que el problema s’agreuja a Palma. Un altre entén que és més aviat dispersió que duplicitat. Un altre grup entén que manca coordinació i que l’augment d’associacions implica alhora riquesa i caos.

Recursos que ofereixen els diferents sectors dins el conjunt dels serveis socials es desconeixen bastant entre ells i estan poc coordinats

3/4 Acord general tot i que un grup proposa eliminar-lo per reiteratiu d’altres punts febles.

Manca de coordinació i treball transversal dels serveis socials amb altres àrees de l’administració,

3/4 Es posa d’exemple la franja sociosanitaria (dependència i salut). Es remarca la necessitat de protocol·litzar les relacions.

121

especialment sanitàries, educatives i laborals Desigualtat en la cobertura de serveis segons els sectors

4/4 Diferències de cobertura entre Palma i la part Forana. Els sectors menys coberts són atenció psicosocial, salut mental, dona i exclusió social.

Manca definició de cartera de serveis per tota l’illa com a drets dels ciutadans, que inclogui ràtios d’equipaments, estàndards de qualitat i distribució de competències en la gestió

3/4 Acord bastant general. Un grup destaca que sovint els recursos obeeixen a la iniciativa particular i no a la planificació.

Manca de sincronització entre les necessitats dels municipis i les convocatòries de subvencions de l’IMAS i el Govern Balear

3/4 En alguna ocasió les convocatòries de subvencions es realitzen sobre els crèdits sobrants.

Excés de burocràcia a l’hora de justificar programes que depenen de diverses administracions

4/4 Acord absolut

El concepte de xarxa pública de serveis socials no està prou consensuat ni assumit per tots els agents implicats

3/4 Es considera un punt feble resoluble amb l’execució de la nova llei de serveis socials i la creació d’un catàleg que reculli el conjunt dels serveis.

Falta d’ordenació i regulació normativa

3/4 Hi ha sectors ben regulats i altres on manca normativa. La diferent comarcalització de l’illa a sanitat, justícia i serveis socials crea confusió.

Sistemes informatius precaris, dispersos, obsolets i infrautilitzats

4/4 Poca dotació d’infraestructures, equipaments informàtics i base de dades que impedeixen fer estudis rigorosos.

DESACORD Existència de recels i tòpics mutus en la col·laboració entre l’administració pública i les ENL

2/4 Varietat d’opinions. Per uns, els recels existeixen per les dues parts. Altres consideren que les ENL han de reafirmar constantment la seva essència. Finalment n’hi ha que opinen que els recels existeixen només entre les mateixes ENL entre elles.

Descompensació entre una oferta d’equipaments i serveis sense una demanda clara, que contrasta amb situacions de necessitats no cobertes

2/4 La descompensació es considera que es pot generar per manca normativa. Altres consideren que és un punt que s’hauria de clarificar.

NOU PUNT FEBLE Massa subcontractes per part dels municipis Hi ha massa diferències en quant als salaris dels professionals respecte a d'altres sectors inclús entre Palma i la part forana.

122

PROXIMITAT PUNTS FORTS Consens Comentari ACORD Serveis d’atenció primària garantits correctament a tots els municipis

3/4 Tot i l’acord general es presenten molts matisos. Garantits si, però no ben dotats. Garantits, si però alerta a utilitzar la paraula “correctament” que és poc objectiva.

Bon coneixement directe de les necessitats dels usuaris per part dels professionals degut a l’arrelament dins la comunitat

3/4 Als municipis petits, la proximitat facilita el coneixement.

DESACORD Esforç de la majoria dels municipis per garantir tots els serveis en els darrers anys

1/4 Els participants no estan d’acord amb aquesta afirmació, ja que consideren que es important clarificar les línies d’intervenció de cada actor que hi intervé. Depèn massa de la voluntat política.

Poca distància per accedir als recursos en vehicle privat, donada la limitació geogràfica de l’illa

2/4 Poca distància si, però el transport públic de la illa de Mallorca no és eficient i molts ciutadans tenen problemes per accedir als serveis

Els serveis en alguns sectors, com el de gent gran, estan correctament oferts a tots els municipis

0/4 Desacord global per diversos motius: disparitat de criteris entre municipis, no hi ha equitat, diferències entre municipis, falta planificació.

L’oferta de serveis és igual per a tots els ciutadans de Mallorca, independentment del municipi

0/4 Desacord global, no hi ha equitat i existeixen diferències entre municipis. Esperança que es pugui millorar amb la llei i la carta de serveis.

PUNTS FEBLES Consens Comentari ACORD Els treballadors socials de primària estan sobrecarregats, per acabar fent d’informadors sobre tots els temes municipals

4/4 Aquesta disfunció és genera principalment als municipis petits. Caldria que hi hagués auxiliars informadors ben formats.

Excessiva distància entre els municipis i els serveis d'abast sectorial i especialitzat degut a una cobertura insuficient i a la inexistència d’una planificació territorial (mapa comarcal de prestacions)

4/4 Acord general. Els recursos destinats a la cobertura de serveis s’ha creat en funció de les demandes socials que s’han originat en cada moment fet que fa patent la manca de planificació.

123

El canvi (o la manca) de professionals de referència per a l’usuari degut a l’alta rotació del personal o a la descoordinació entre diferents serveis

4/4 Acord global. La rotació de professionals es dona en major o menor intensitat depenent del servei, la rotació deguda a la inestabilitat contractual amb la que es treballa. Es dona més a Palma que als pobles. Amb més coordinació es podria millorar.

Manca d’adaptabilitat horària dels serveis a les necessitats dels usuaris

4/4 Acord global. Un grup considera que com més centralitzat i de gestió pública més allunyat de l’usuari. Més local i vinculat a l’usuari, més adaptat.

Dificultats d’accés amb transport públic i adaptat a tots els serveis

4/4 Acord global. S’alerta que el 2008 finalitza el pla d’accessibilitat i que quasi no s’ha fet res. Sensació d’aïllament.

Desigualtat entre municipis petits i municipis grans i excessiu centralisme de Palma a l’hora d’oferir determinats serveis

4/4 Acord global, ja que la majoria de serveis especialitzats són a Palma, Inca i Manacor.

DESACORD

Poc treball comunitari per manca de formació

0/4 Generalment d’acord amb que no es fa prou treball comunitari però no és per manca de formació sinó per manca de temps i de coordinació.

NOUS PUNTS FEBLES Falta cultura de l’autoexigència ; què li donem al ciutadà? Ens perdem amb burocràcia QUALITAT

PUNTS FORTS Consens Comentari ACORD Experiències innovadores i bones pràctiques des de fa anys en algunes entitats

4/4 Acord global. Les ENL són les líders en l’aplicació de bones pràctiques per davant de la administració pública, però depèn dels sectors i de les entitats.

Impuls i compromís creixent de l’administració amb la qualitat

3/4 D’acord però amb molts matisos. L’impuls de les administracions no ve sempre acompanyat de compromís i finançament real. L’administració pública aporta poques ajudes a las ENL per qualitat, tot i que reclama constantment que aquestes és regeixin sota paràmetres de qualitat més elevats que els que apliquen.

Sensibilitat creixent per part dels professionals amb la qualitat

4/4 D’acord però encara hi ha petites reticències per part d’alguns professionals.

DESACORD Existeixen recursos econòmics i humans suficients per poder implantar sistemes de

0/4 Les entitats privades reben poca ajuda per part de l’administració, els recursos econòmics i humans són poc eficients per implementar un sistema de qualitat ferm. Més aviat és un punt feble.

124

qualitat Existència de subvencions per incorporar qualitat a les ENL

2/4 Les subvencions aportades per l’administració són poc conegudes i comporten poc finançament

Hi ha sistemes d’avaluació i estàndards de qualitat força implementats en determinats àmbits sectorials

2/4 Els sistemes d’avaluació són més habituals a les entitats de titularitat privada i emergents a la pública. Depèn també del sector, i no sempre els estàndards s’ajusten a les necessitats dels projectes.

PUNTS FEBLES Consens Comentari ACORD Manca formació, recursos i eines de qualitat a l’abast de tots els professionals

4/4 Acord unànime.

Dificultat per detectar les necessitats i les expectatives dels usuaris dels serveis socials

3/4 Motius: manca estudis, manca planificació, manquen instruments de recollida d’informació, canvis socials massa ràpid. Més dificultat a nivell territorial que sectorial.

Dificultats per avaluar l’impacte dels serveis i disposar de criteris homogenis per fer-ho

4/4 Per aconseguir l’avaluació del impacte dels serveis socials a la població cal establir criteris homogenis dins de la nova llei de serveis socials. Es considera molt complicat.

Pocs recursos econòmics destinats a la implantació de recursos de qualitat

4/4 Acord unànime.

Estàndards de qualitat no implementats en la majoria dels serveis de l’administració

4/4 Acord global. Es nota més en l’administració que en les entitats. S’alerta de la manca de continuïtat en els projectes socials que es financen des de l’administració

Escassa presència de la investigació i la innovació

4/4 Acord global, s’insisteix en que manca coneixement de la realitat.

Excessiva rigidesa dels serveis i les intervencions per adaptar-se a les necessitats canviants de la població

3/4 Acord amb molts matisos. Entitats més sensibilitzades que les administracions. També depèn de cada professional. La població fluctuant dificulta. Caldria estàndards d’actuació avaluables i adaptables a la realitat.

Alguns processos d’implementació de sistemes de qualitat s’han iniciat però no s’han finalitzat

4/4 Els processos d’implementació han variat segons el sector, tot i que la implementació és més profunda a les entitats que no pas a l’administració.

Infraestructures deficitàries, en alguns equipaments, per poder-se adaptar als estàndards de qualitat

4/4 Unanimitat absoluta tant per administracions públiques com per ENL.

NOUS PUNTS FEBLES Manquen accions coordinades entre les diferents administracions en matèria de qualitat

125

PARTICIPACIÓ PUNTS FORTS Consens Comentari ACORD

Predisposició positiva per part de les entitats a la participació

4/4 Acord global.

El propi procés participatiu del pla estratègic dels serveis socials de Mallorca

3/4 El pla estratègic de mallorca i la llei aprovada s’està realitzant amb la participació dels agents influents en el serveis. Es lamenta la poca informació sobre la selecció dels participants de les jornades d’avui.

Creixent relació i cooperació entre entitats i administracions a tots nivells

3/4 D’acord, els espais de participació van a més, però caldria millorar en formalitzar més les relacions, millorar les experiències de presa de decisions conjuntes.

Presència important de l’associacionisme i el Tercer Sector a Mallorca

4/4 Acord global, està millorant el treball en xarxa de les entitats i s’ha produït un creixement elevat de les entitat del tercer sector que han d’assumit tasques que no pot fer l’administració.

DESACORD

Predisposició de la ciutadania a participar

0/4 No hi ha acord, i més aviat es considera un punt feble. La ciutadania en general no està predisposada a participar i quan es fa, sempre són els mateixos. La participació del voluntariat és molt individualitzada. Desacord amb el paper de l’associacionisme, uns el veuen amb poca cultura participativa mentre d’altres veuen la participació com una raó de ser.

Creixent presència de voluntariat en els serveis socials

1/4 No hi ha una percepció consensuada sobre si el voluntariat creix a Mallorca; alguns afirmen que davalla. En tot cas, es considera que fa falta més formació, acompanyament, segmentació i qualificació per al voluntariat.

Desenvolupament de convocatòries públiques de suport a entitats

1/4 Es considera que encara s’està en un inici i que cal consolidar-ho amb més sincronització. Massa diferencial entre subvenció i concert.

NOU PUNT FORT Canvi en la idiosincràsia pròpia dels professionals. La formació i sensibilització fomenten la implicació

126

PUNTS FEBLES Consens Comentari Poca coordinació de les associacions en entitats de segon nivell, especialment en alguns subsectors i inexistència d’una organització de tercer nivell

3/4 D’acord però es constata que les relacions van en augment i que s’està en una línia de millora.

Recels cap als processos participatius, pel perill que esdevinguin, tant sols, eines de legitimació de decisions ja preses

4/4 Acord globals que hi ha recels envers els processos participatius per part de tots els actors implicats; també es destaca que en els processos participatius no es pot deixar content a tothom.

Desmotivació per participar degut a experiències anteriors amb escassa repercussió i falses expectatives

4/4 Acord total, es parla de “promeses enganyoses” i de generar frustracions.

No estan clars els canals ni la naturalesa de la participació dels usuaris/beneficiaris en la prestació i gestió dels serveis socials

4/4 Acord global però no hi ha consens de si no hi ha canals de participació o si és que aquests no es compleixen.

Manca cultura i acceptació de participació a la ciutadania, per part de la ciutadania, els polítics i els tècnics

3/4 La ciutadania en general té poca cultura participativa que unit a la manca de sensibilitat i de compromís propi provoquen que els processos participatius no sigui un èxit.

NOU PUNT FEBLE

Duplicitat d’associacions de primer nivell per diferents interessos

PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE MALLORCA PERÍODE ... › 2011 › 04 › pla… · amb els...

Documents

Transcript of PLA ESTRATÈGIC DE SERVEIS SOCIALS DE MALLORCA PERÍODE ... › 2011 › 04 › pla… · amb els...