© Generalitat de CatalunyaDepartament d'Innovació, Universitats i EmpresaEdició: Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació

Via Laietana, 3308003 Barcelona

Primera edició: Barcelona, abril del 2010Disseny i maquetació: Aymerich Comunicació

Per a més informació:www.gencat.cat/diue/ocriwww10.gencat.net/pricatalunya

Índex de continguts

INTRODUCCIÓ 8

RESUM EXECUTIU 10

A. MARC DE REFERÈNCIA 18

B. VISIÓ ESTRATÈGICA 36

C. POLÍTIQUES I ACTUACIONS 46

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 52

2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 60

3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 68

4. Sector públic innovador 76 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 80

6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 84

7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 88

8. Focalització de l’R+D+I en reptes 96

9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 112

10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I 118

D. PROGRAMACIÓ ECONÒMICA 124

E. IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI 134

taules

Taula 1: DAFO de l’R+D+I a Catalunya 28

Taula 2: Objectius estratègics, polítiques i línies d’actuació del PRI 2010-2013. Correspondència amb polítiques de l’Estat i la UE, amb línies d’actuació transversals i amb focus d’R+D+I i territori 50

Taula 3: Responsabilitats dels àmbits de governança del sistema 88

Taula 4: Focus de la recerca i la innovació en el PRI 2010-2013. Definició 98

Taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del PRI 2010-2013 100

Taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del PRI 2010-2013 102

Taula 7: Grau de focalització de les línies d’actuació del PRI 2010-2013 106

Taula 8: Vinculació dels departaments de la Generalitat als focus d’R+D+I

del PRI 2010-2013 108

Taula 9: Base qualitativa general per a l’establiment del pla d’actuació

per a cadascun dels focus 110

Taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’R+D+I 112

Taula 11: Estratègia de mobilització de recursos per a l’R+D+I

del PRI 2010-2013 118

Taula 12: Programació econòmica del PRI 2010-2013

(dades milions d’euros excepte indicació) 130

Taula 13: Programació econòmica del PRI 2010-2013 per

Línies/Programes significatius (dades en milions d’euros) 132

Taula 14: Instruments i agents de seguiment del PRI 138

Taula 15: Instruments i agents d’avaluació final del PRI 140

esquemes

Esquema 1: Marc del PRI 2010-2013 20

Esquema 2: L’R+D+I com a factor determinant del progrés del país 23

Esquema 3: Abast dels sistemes R+D+I 24

Esquema 4: Multinivell dels sistemes R+D+I 26

Esquema 5: Visió estratègica del PRI 2010-2013 39

Esquema 6: Objectius estratègics del PRI 2010-2013 40

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al PRI 2010-2013 43

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial 68

Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació»

i «internacionalització» 69

Esquema 10: Sistema de governança de l’R+D+I a Catalunya 90

Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’R+D+I 96

Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat

al Focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades 117

8 9

INTRODUCCIÓ

El fil discursiu del bloc B, dedicat a la visió estratègica del PRI, prossegueix en la línia de determinar quina és la visió esperada, quins són els requisits sistèmics per assolir-la, i en quins elements el Govern pot contribuir per promoure l’evolució esperada en l’R+D+I en el període de vigència d’aquest pla. Finalment, s’enumeren els deu objectius es-tratègics del pla.

A continuació, el bloc C, sobre polítiques i actuacions, respon a la translació de la visió estratègica del capítol previ a polítiques i línies d’actuació. Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI, classificats entre l’1 i el 10, s’especifiquen les polítiques, associades a objectius, i les línies d’actuació, i es complementa amb l’annex 4, que re-cull i ordena per objectius estratègics les actuacions més rellevants a Catalunya en R+D+I dels darrers anys associa-des a aquests objectius.

El bloc D es dedica a la programació econòmica, i el bloc E a la implantació, el seguiment, la revisió i l’avaluació del PRI. En el primer, es presenten les projeccions econòmi-ques que suporten el PRI 2010-2013, i es complementa amb l’annex 2 on es presenten els antecedents d’inversió en R+D+I del Govern, i, en el segon, els procediments que s’articulen per implantar aquest pla, per revisar-ne sistemàticament els resultats i per fer-ne el seguiment en base a l’avaluació.

En els annexos 3, 5 i 6 d’aquest pla s’exposen continguts transversals. El tercer versa sobre la localització territorial de les estructures d’R+D+I de Catalunya. El cinquè pre-senta quin ha estat el procés d’elaboració d’aquest pla, i subratlla la participació dels diferents departaments en el PRI 2010-2013. El sisè, finalment, recull una taula de sigles útil per a la lectura d’aquest document, així com un glossari dels termes d’R+D+I emprats en aquest pla.

El Pla de recerca i innovació (PRI) 2010-2013 és l’instrument mitjançant el qual l’Administració de la Ge-neralitat de Catalunya exerceix la tasca de planificació, foment i coordinació de la recerca i la innovació del país. És, també, l’instrument fonamental en què se sustenta el desenvolupament del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) durant els propers quatre anys.

És rellevant remarcar que aquest pla abasta un període que arriba fins al 2013, amb la finalitat de sincronitzar-se amb la planificació europea (7è Programa marc de recerca i desenvolupament tecnològic 2007-2013 de la UE), la qual cosa facilita l’alineament d’estratègies. El proper Pla català de recerca i innovació abastaria el període 2014-2020, i coincidiria amb el 8è Programa marc i amb la visió 2020 del PNRI.

La contribució interdepartamental en aquest pla ha estat decisiva per assolir la perseguida integració horitzontal dels objectius i les polítiques d’R+D+I. També resulta di-ferencial, respecte a plans anteriors, l’assessorament re-but pel Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), que a petició del Govern ha emès dictamen de les bases del PRI 2010-2013, així com l’informe de l’OCDE (Reviews of Regional Innovation: Catalonia, Spain. 2009. OCDE).

Dissenyat en un moment de crisi econòmica global i de complexitat social i ambiental, aquest pla sorgeix de la voluntat d’actuar des del curt termini, però considerant els reptes a mitjà i a llarg termini. També sorgeix de la neces-sitat inequívoca de desenvolupar un ventall de polítiques prou ampli per abastar el complex entramat que repre-senta el sistema d’R+D+I, alhora que del convenciment que cal escoltar les veus expertes que recomanen que, en l’actual context, resulta convenient prioritzar esforços i concentrar recursos.

En definitiva, el PRI 2010-2013 esdevé un marc sòlid de visió i de presa de decisió estratègica, però no exempt de dinamisme, en el sentit que el pla d’actuació que incorpo-ra serà anualment validat, no només per garantir-ne la via-bilitat, sinó també l’oportunitat, en funció de les revisions anuals que també es preveu impulsar.

El PRI es desplega en una estructura de cinc blocs de con-tingut, en un discurs lògic continu que s’inicia plantejant quin és l’objecte i el camp de joc de l’R+D+I, la situació de l’R+D+I a Catalunya, el rol del Govern de la Generalitat en el sistema, així com els antecedents i el marc en ma-tèria de polítiques públiques d’R+D+I. El bloc A, sobre el marc de referència, aborda aquestes qüestions de context, tot i que la descripció i el diagnòstic del sistema català d’R+D+I s’ha de consultar a l’annex 1.

10 11

a-maRc de ReFeRÈnciaEl Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), impulsat pel Govern i signat a finals del 2008 amb un am-pli consens polític i social, posa la recerca i la innovació com a prioritats estratègiques de país i bases, juntament amb l’educació, per a una Catalunya amb alts nivells de prosperitat i benestar en el marc d’una societat avançada que visqui dins d’uns límits ambientals sostenibles.

Durant el 2009, acomplint els compromisos del PNRI, el Govern ha promogut canvis significatius en la gover-nança del sistema català de recerca i innovació, ha im-pulsat un projecte rellevant per determinar els focus on s’ha d’orientar la recerca i la innovació en els propers anys i s’ha desenvolupat un procés complex per tal que, per primera vegada, el PRI 2010-2013 esdevingui un pla ver-taderament interdepartamental en el qual recerca i inno-vació s’integren transversalment en l’acció de Govern.

Aquests elements han estat essencials per elaborar un PRI 2010-2013 que representa un impuls estratègic per al futur i que, mirat en el seu conjunt, genera un canvi radi-cal en les polítiques públiques de recerca i innovació de Catalunya. Unes polítiques que responen als compromisos adquirits en el PNRI, a les diagnosis i recomanacions fe-tes per organismes i ens de referència, a una conjuntura socioeconòmica marcada per una profunda crisi i a les visions recentment expressades per la Unió Europea sobre les estratègies de recerca i innovació.

B-VisiÓ estRatÈgicaEl PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratè-gica per a les polítiques a desenvolupar:

‣ Sistèmica: impulsar un ecosistema format per una sòli-da base de generació de coneixement, una activitat productiva i un sector públic innovadors i una societat i uns ciutadans actius que, tenint com a base el talent, cocreen i coinnoven en comunitats de coneixement i innovació locals i globals. Aquest sistema es dota d’uns recursos suficients i d’una governança adient per im-pulsar els projectes i per acomodar els interessos de tots en benefici comú, amb eficiència i eficàcia.

‣ Orientada: focalitzar la generació de nous coneixe-ments, productes, serveis i processos en demandes i necessitats reals que responguin a reptes rellevants i fer confluir el valor socioeconòmic del coneixement i la innovació en els diferents entorns i territoris de Ca-talunya.

Partint d’aquesta aproximació estratègica, el PRI 2010-2013 pretén, en visió 2013, que:

‣ El sistema educatiu i formatiu català, en tots els ni-vells, promogui eficaçment les competències creati-ves, innovadores i emprenedores i generi els perfils formatius necessaris per al futur.

‣ Catalunya esdevingui un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa.

‣ Hi hagi àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional que incideixin en els reptes en què Catalunya vulgui excel·lir i que produeixin un impacte socioeconòmic significatiu.

‣ La transferència de coneixement es produeixi de mane-ra multidimensional i sistèmica.

‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’hagi incrementat significativa-ment, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global.

‣ El nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innovació hagi augmentat de manera rellevant, i també el de les empreses estrangeres que realitzen activitats intensives en R+D+I.

‣ La innovació en el sector públic estigui plenament in-tegrada en les polítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic sigui de primera magnitud.

‣ Els diferents entorns territorials de Catalunya hagin desenvolupat ecosistemes de coneixement i innovació que, a partir de les seves realitats i capacitats diferen-cials, generin riquesa i benestar.

‣ Catalunya sigui reconeguda internacionalment per la capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia amb la participació dels agents privats i els públics.

‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estiguin plena-ment inserits en els processos d’innovació.

‣ El sistema de recerca i innovació català tingui una ele-vada presència i connexió global.

‣ La governança del sistema sigui eficient i actuï guiada sempre per l’excel·lència i l’oportunitat.

‣ La inversió en recerca i innovació, pública i privada, gairebé hagi duplicat la de l’any 2008.

Tenint en compte la situació actual i les necessitats de canvi, les prioritats del PRI 2010-2013 són:

‣ Importància estratègica: PIME, innovació en serveis, internacionalització (línies transversals del PRI).

‣ Palanques de canvi: demanda innovadora, orientació a reptes, base emprenedora i innovadora.

‣ Abordar febleses: fragmentació, transferència, barreres a la innovació, capacitat absortiva de les empreses.

‣ Aprofitar fortaleses: talent, recerca, empreses líders, sector públic innovador, entorns dinàmics.

c-PolÍtiques i actuacionsLes polítiques i actuacions del PRI 2010-2013 s’articulen en 10 objectius estratègics. Els set primers amb l’aproximació estratègica sistèmica, el vuitè i novè amb l’estratègia de focalització orientada a reptes socioeconò-mics i a entorns territorials, i el desè amb la mobilització de recursos.

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

PolítiCA 1.1: MillorAr lEs CoMPEtènCiEs i Els PErfils

‣ Incorporar als projectes educatius i formatius, a tots els nivells, el treball orientat a problemes i els projec-tes i experiències creatives, científiques i de simulació d’empreses, incentivant el treball en equip i la inte-racció amb científics, creatius, emprenedors i profes-sionals.

‣ Professionalitzar la gestió i la direcció de l’R+D+I, refo-rçar l’estímul a perfils de ciències experimentals i tec-nologies i generar una oferta formativa que respongui als reptes interdisciplinaris existents, amb una partici-pació rellevant de les ciències humanes i socials.

‣ Revisar i transformar el doctorat per tal que esdevin-gui un element estratègic del sistema, per a l’activitat científica i, especialment, per a l’activitat innovadora de les empreses catalanes.

PolítiCA 1.2: AfAvorir fluxos DE tAlEnt quE gEnErin vAlor

‣ Reforçar els programes de captació i retenció de talent científic (100 M€, 2010-2013), incrementar el nom-bre d’investigadors postdoctorals (duplicar el nombre de beques i contractes) i desenvolupar un programa per augmentar el personal tècnic de recerca (1-2 M€ anuals).

‣ Impulsar la incorporació a les empreses, amb cofi-nançament publicoprivat, de doctors, postdocs i altres perfils per a la innovació tecnològica i no tecnològica (23 M€, 2010-2013).

‣ Incorporar la mobilitat intersectorial i interinstitucional com un element clau del sistema de recerca i inno-vació català: incentius, canals facilitadors, reconeixe-ment, e-mobilitat, entre d’altres.

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

PolítiCA 2.1: Enfortir El sistEMA PúBliC DE rECErCA i inCrEMEntAr-nE l’EfiCiènCiA i l’iMPACtE

‣ Reforçar el finançament dels agents públics de recerca:‣ Universitats: a) personal dedicat a la re-

cerca (1.340 M€, 2010-2013); b) pla d’infraestructures universitàries (s’estima que del total del Pla 67 M€ es dediquen a la recer-ca, 2010-2013); c) increment significatiu del pes de la recerca en el càlcul del finançament basal en el marc del nou model 2011; d) nou finançament competitiu d’excel·lència orientat als focus del PRI (220 M€, 2010-2013); e) nou programa de finançament a estructures universitàries de recerca que acompleixin crite-ris d’alineament amb focus PRI, excel·lència, governança i cooperació.

‣ Centres de recerca: consolidar finançament amb contractes programa ( 515 M€, 2010-2013).

‣ Salut: a) personal assistencial dedicat a la re-cerca (806 M€, 2010-2013); b) consolidar els instituts hospitalaris d’investigació sanitària (27 M€, 2010-2013).

‣ Promoure l’excel·lència en la direcció i gestió de la recerca: implementació i acreditació de sistemes de qualitat, avaluació, formació, incentius i reconeixe-ment, comptabilitat analítica, entre d’altres

‣ Desenvolupar un procés d’ordenació, articulació i ali-neament dels agents públics de recerca finançats per la Generalitat amb criteris d’eficiència i orientació als focus de recerca i innovació a partir de l’avaluació ri-gorosa de l’excel·lència, l’oportunitat estratègica i la viabilitat.

‣ Reforçar la missió de transferència de coneixement: en el finançament per objectius, impulsant la planifica-ció estratègica, promovent incentius i reconeixement al personal investigador, entre d’altres.

PolítiCA 2.2: ProPorCionAr rECursos Es-trAtègiCs PEr A lA rECErCA i lA sEvA trAns-forMACió En vAlor soCiAl i EConòMiC

‣ Incrementar el finançament per a infraestructures científiques i tecnològiques (137 M€, 2010-2013, més un 6% del pla d’infraestructures resultant de l’aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut) i definir una estratègia i full de ruta, incloent-hi un pla d’optimització de les actuals infraestructures.

RESUM EXECUTIU

12 13

‣ Potenciar els fons de finançament preferents, el capital risc especialitzat i els àngels inver-sors.

‣ Promoure l’accés i adaptació a nous mercats (380 M€, 2010-2013, inclou 3.3): iniciació i consolidació internacional, accés a mercats estratègics, contractació pública internacional, entre d’altres.

PolítiCA 3.3: novEs EMPrEsEs intEnsivEs En r+D+i

‣ Reforçar el suport a la creació i desenvolupament de noves empreses de base tecnològica (750 noves empre-ses, 2010-2013): mercat financer especialitzat, assesso-rament, incubadores, entre d’altres.‣ Atraure i retenir activitats empresarials intensives en R+D+I (150 de noves, 2010-2013): orientació i serveis personalitzats, anàlisi estratègica i acció proactiva, zones d’aterratge d’alt impacte, etc.

4. SECTOR PúBLIC INNOVADOR

PolítiCA 4.1: ProMourE lA innovACió Ens Els sErvEis PúBliCs i En El govErn

‣ Reforçar i desenvolupar plans d’R+D+I en tots els ser-veis públics (25 M€, 2010-2013): estratègia i orga-nització de l’R+D+I, projectes competitius d’R+D+I, nuclis innovadors; pla de formació, programa trans-versal TIC-innovació, programa de valorització del co-neixement, entre d’altres

‣ Potenciar la innovació en els departaments del Govern: desenvolupament d’un model d’innovació propi, gestió del coneixement i ús de la ciència en l’acció política, plans d’R+D+I sectorials i horitzontals orientats a fo-cus del PRI, formació i organització de l’R+D+I, entre d’altres.

PolítiCA 4.2: AfAvorir quE lA DEMAnDA i l’ACCió PolítiCA ACtuïn CoM A iMPulsors D’r+D+i

‣ Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor d’innovació de primer ordre: tots els departaments amb plans es-pecífics, iniciatives de compra pública precompetiti-va, orientar compra a focus del PRI (ex. ecoinnovació), entre d’altres.

‣ Establir mecanismes que garanteixin que les regula-cions tinguin impactes innovadors positius.

‣ Incorporar l’R+D+I a tots els plans i estratègies secto-rials que aprovi el Govern.

‣ Impulsar projectes estratègics d’R+D+I de gran abast vinculats als focus del PRI que permetin desenvolu-par lideratges internacionals en nínxols específics (65 M€, 2011-2013).

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

PolítiCA 3.1: CoMPEtènCiEs EMPrEsAriAls

‣ Reforçar significativament, amb aliança amb els agents socioeconòmics, els programes de suport encaminats a capacitar les empreses, especialment les PIME, per a la reflexió estratègica, la innovació, la internaciona-lització i l’ús de les TIC.

PolítiCA 3.2: innovACió i DifErEnCiACió EM-PrEsAriAl

‣ Potenciar el desenvolupament de la xarxa tecnològi-ca de Catalunya TECNIO (130 M€, 2010-2013, in-cloent-hi incentius a la valorització): a) reforçant els centres tecnològics amb vocació sectorial i territorial; b) impulsant centres tecnològics avançats amb alts ni-vells d’excel·lència en R+D+I; c) reforçant el suport als centres d’innovació tecnològica dels agents de la recerca; d) alineant TECNIO amb els focus del PRI, i e) articulant TECNIO amb els agents de la recerca.

‣ Crear un organisme publicoprivat, especialitzat per àmbits, per a la valorització i comercialització dels re-sultats de la recerca que faciliti, a més, canalitzar la demanda.

‣ Millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses, especialment les PIME, als intermediaris d’innovació, incloent-hi les empreses especialitzades en serveis in-tensius en coneixement.

‣ Finançar projectes tractors cooperatius d’R+D+I em-presarial que integrin agents de la recerca i agents TECNIO en nuclis d’alt potencial innovador alineats amb els focus del PRI.

‣ Desenvolupar un ampli suport al foment de la inno-vació no tecnològica: a) finançant projectes que im-pactin sobre els canvis en el model de negoci, nous mètodes de comercialització, canvis organitzatius i sistematització dels processos d’R+D+I; b) fomentant la innovació en serveis i el desenvolupament de ser-viproductes; c) potenciant l’ús dels living labs com a instruments per a la innovació centrada en l’usuari, i d) desenvolupant una estratègia “Catalunya disseny” per tal que el disseny, des d’una perspectiva àmplia, s’integri en l’estratègia empresarial. Per als programes d’R+D i d’innovació tecnològica i no tecnològica el PRI preveu 442 M€, 2010-2013.

RESUM EXECUTIU

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLU-CRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADORS

PolítiCA 5.1: CiènCiA, tECnologiA i innovA-Ció (Cti) CoM A ElEMEnt EstruCturAl DE lA soCiEtAt

‣ Socialitzar la ciència i la innovació: xarxa nacional de coordinació i foment de la divulgació CTI, baròmetre ciència-innovació i societat, portal ciència, pla de presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, programa d’impuls de la cultura cientí-fica i la innovació a partir de les xarxes de museus i equipaments culturals, xarxa de turisme científic, pre-mis nacionals de ciència, tecnologia i innovació. El PRI preveu 30 M€, 2010-2013, incloent-hi 5.2.

PolítiCA 5.2: CiutADAns CoM A AgEnts D’innovACió

‣ Promoure una ciutadania activa per a la creativitat i la innovació: projectes competitius d’innovació ciutada-na, programa d’usuaris i consumidors com a tractors de demanda innovadora, impuls a xarxes socials in-novadores orientades a reptes (ex. eficiència energèti-ca).

6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNI-TATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

PolítiCA 6.1: CoMunitAts CooPErAtivEs D’r+D+i

‣ Impulsar partenariats publicoprivats estratègics d’R+D+I orientats als focus del PRI: comunitats de coneixement i innovació d’estructuració diversa forma-des per agents de la recerca i la innovació que dis-posen d’una estratègia i full de ruta compartit i una governança sòlida. Disposaran d’instruments de gestió i suport basal finançats per la Generalitat.

PolítiCA 6.2: intEgrACió DEls AgEnts DE lA rECErCA i lA innovACió A xArxEs gloBAls

‣ Desenvolupar una estratègia de priorització internacio-nal de l’R+D+I: a) aliances cientificotecnològiques; b) àrees geopolítiques-estratègiques (estratègia d’R+D+I per a la Mediterrània, pla d’acció integrat del sistema català); c) alinear l’R+D+I amb la cooperació per al desenvolupament; d) nodes de talent i capital inversor per a l’R+D+I; e) mercats (sofisticats, especialitzats, de baix cost); f) territoris consolidats (Quatre Motors

per a Europa, Euroregió Pirineus-Mediterrània, Califòr-nia, i altres).

‣ Presència global catalana en R+D+I: incorporació de la internacionalització de l’R+D+I a les funcions dels 35 centres de la xarxa de centres de promoció de negocis d’ACC1Ó, ambaixadors tecnològics, plata-formes d’aterratge empresarial a l’estranger, programa d’inversió directa a l’estranger i foment de la multilo-calització empresarial, implantació dels agents de la recerca en els nodes de talent estratègics, presència dels agents de la recerca i la innovació en les comuni-tats de coneixement i innovació globals líders. El PRI preveu 42 M€ per a l’objectiu 6 per al període 2010-2013.

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

PolítiCA 7.1: orgAnitzAr Els nivElls i AC-tors DE lA govErnAnçA PEr Assolir un Mo-DEl EfECtiu

‣ Promoure la concertació social i l’assessorament expert independent: seguiment i revisió del PNRI; creació del Consell Català de Recerca i Innovació.

‣ Reforçar l’R+D+I en el Govern: Comissió Interdeparta-mental de Recerca i Innovació, Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació, organització de l’R+D+I en els departaments.

‣ Incrementar l’eficiència i l’eficàcia en la implementa-ció de polítiques d’R+D+I: creació d’ACC1Ó (agència d’innovació i internacionalització empresarial) com a fusió del CIDEM, el COPCA i l’ACI; creació de Talència (agència de recerca) com a fusió de l’FCRI, l’AGAUR i ICREA; establiment d’una programació conjunta i co-ordinació estreta entre ACC1Ó i Talència.

‣ Facilitar l’acció del Govern de desenvolupament estra-tègic dels centres de recerca (creació de la Institució CERCA) i creació del Consorci TECNIO de centres tec-nològics.

‣ Establir mecanismes de coordinació i cooperació efi-caços amb altres administracions.

PolítiCA 7.2: MillorAr El DissEny, iMPlE-MEntACió i ExECuCió DE PolítiquEs D’r+D+i

‣ Establir mecanismes efectius per avaluar les polítiques de recerca i innovació, les agències i altres agents de governança, així com el conjunt del sistema, de mane-ra periòdica.

‣ Implementar sistemes d’anàlisi, benchmarking i recer-ca en polítiques d’R+D+I.

‣ Desenvolupar una nova mètrica per a l’R+D+I que in-corpori, entre d’altres, la innovació en el sector públic,

14 15

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACI-TATS PER INCORPORAR CONEIXE-MENT I INNOVACIÓ

‣ Garantir que els diferents entorns i territoris de Cata-lunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat i potencialitat, les capacitats diferencials necessàries per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor de progrés i benestar. Per a aquesta finalitat el PRI 2010-2013 defineix tres tipologies d’àmbits funcio-nals de l’estratègia territorial d’R+D+I:

‣ Regions del coneixement (7), on conflueixen, amb la implicació rellevant de les universitats, els actors del sistema d’R+D+I, mitjançant una visió compartida i una governança eficaç a par-tir de les quals desenvolupen projectes trac-tors, fomentant l’especialització estratègica territorial en els focus del PRI i la creació de capacitats per esdevenir regions aprenents.

‣ Ciutats i pols urbans innovadors, com a ecosis-temes on s’integren activitats creatives, inno-vació social i activitats productives innovadores concentrades en espais concrets.

‣ Entorns d’innovació rurals com a sistemes d’innovació estratègics per a l’equilibri territo-rial i el progrés sostenible de Catalunya.

la innovació no tecnològica i en serveis, les capacitats “soft” del sistema, entre d’altres.

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

‣ Orientar les polítiques públiques de recerca i innovació a reptes socioeconòmics rellevants on Catalunya té ca-pacitats i/o necessitats: 17 focus en què són indispen-sables la confluència de les ciències i les tecnologies i els sectors productius, el sector públic i el tercer sec-tor, per als quals aquests reptes suposen una oportuni-tat estratègica per ser més competents i competitius.

PolítiCA 8.1: foCAlitzACió DEls Esforços En r+D+i En Els rEPtEs

‣ Impulsar l’R+D+I en aquests focus: a) implicar tots els departaments en funció de les seves competències; b) fomentar comunitats de coneixement i innovació; c) alinear les polítiques del PRI amb els focus; d) pro-moure aliances estratègiques; e) crear un Fons Inter-departamental Focus (225 M€, 2011-2013); invertir, el 2013, el 30% dels recursos totals en R+D+I en els focus.

‣ Prioritzar l’actuació en els focus tenint en consideració l’estat de la situació inicial de cadascun en R+D+I, el cost-benefici i la fortalesa de la implicació publicopri-vada per impulsar-los.

RESUM EXECUTIU

PolítiCA 9.1: CrEixEMEnt DE lEs CAPACitAts innovADorEs DEls tErritoris

‣ Definir i activar les set regions del coneixement pro-gressivament a partir de la realitat existent, consoli-dant els sistemes d’innovació territorials (locals o co-marcals) activats fins ara.

‣ Implementar un programa interdepartamental d’R+D+I en l’àmbit agroalimentari i rural i crear la xarxa d’innovació rural de Catalunya per dinamitzar projec-tes i promoure fluxos de coneixement.

‣ Establir la xarxa de ciutats i pols urbans innovadors per generar sinergies de valor afegit i impulsar projectes innovadors.

‣ Incorporar la dimensió territorial en la implemen-tació de les polítiques del PRI: a) afavorir la incor-poració i retenció de talent científic i innovador en els diferents entorns territorials, associat als àmbits d’especialització; b) desplegar els programes de suport empresarial a la innovació i a la reflexió estratègica de les PIME arreu del territori; c) reforçar l’aterratge d’empreses intensives en R+D+I en el territori; d) te-rritorialitzar el suport a la innovació en serveis públics; e) promoure territorialment la implantació dels inter-mediaris d’innovació (centres tecnològics, parcs cien-tífics i tecnològics); f) reforçar la tercera missió de les universitats com a element estratègic; g) generar un mapa d’especialització territorial d’R+D+I per focalit-zar les inversions públiques en R+D+I. El PRI preveu per a aquest objectiu 73 M€ (2010-2013), 30 M€ per a parcs científics i tecnològics i 36 M€ per impul-sar els diferents entorns territorials d’innovació.

10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I

PolítiCA 10.1: ConsoliDACió DEl MArC DE finAnçAMEnt DE lA gEnErAlitAt PEr A l’r+D+i

‣ Desenvolupar instruments per assegurar una planifica-ció anual i pluriennal sòlida de la despesa en R+D+I alineada amb els objectius previstos de programació econòmica del PRI.

‣ Optimitzar els recursos destinats a R+D+I: a) anàlisi de l’adequació de la despesa a objectius i resultats; b) mi-llora de la comptabilització; c) increment d’actuacions interdepartamentals.

‣ Establir sinergies i acords de cooperació en R+D+I per incrementar l’eficiència i l’impacte dels recursos amb l’Estat, les administracions locals i supralocals i els agents socioeconòmics.

‣ Incrementar els recursos externs per al desenvolupa-ment de polítiques pròpies: a) alinear i aplicar els fons

FEDER i FSE d’acord amb els objectius del PRI; b) captar recursos de la UE on l’Administració sigui ens elegible per al desenvolupament de polítiques prò-pies.

PolítiCA 10.2: DivErsifiCACió DE fonts DE finAnçAMEnt PEr A l’r+D+i

‣ Incrementar el finançament de l‘Estat en R+D+I a Ca-talunya: infraestructures, centres del CSIC, etc.

‣ Reforçar les actuacions de suport a la participació dels agents del sistema de recerca en programes de l’Estat, la UE i altres organismes internacionals.

‣ Implementar nous mecanismes innovadors de cofi-nançament publicoprivat de l’R+D+I.

‣ Desenvolupar un pla per incrementar el mecenatge per a l’R+D+I.

‣ Atraure fons per a l’R+D+I d’altres regions i països mitjançant la implantació a l’exterior.

d-PRogRamaciÓ econÒmica

El PRI planteja un escenari de despesa en R+D per al període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI re-visat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el mateix Pacte. Tot i així, es preveu que en els darrers dos anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revisat. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una des-pesa en R+D de 1.340 M€ i una despesa per al període 2010-2013 de 4.497 M€.

La despesa en R+D es divideix, ateses les diferències pel que fa a programació i presa de decisions, en:

‣ Bloc 1: es consideren els increments derivats del personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 % anual estimat), i la part computable de recerca del Pla d’inversions universitàries. Els increments provenen de la massa salarial i no d’un augment en el nombre de persones. Amb aquestes consideracions el bloc 1 assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total per al període 2010-2013 de 2.209 M€.

‣ Bloc 2: despesa de les línies d’actuació del PRI amb un increment anual mitjà del 18%, uns percentatges equivalents als obtinguts en el darrer període de pla-nificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D per a aquest bloc 2 de 744 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288 M€.

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

Reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

Reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

focus de recerca i innovació del Pri 2010-2013

16 17

e-imPlantaciÓ, seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRi

Per garantir una implementació sòlida del PRI es dispo-sarà dels instruments següents: a) pla anual interdeparta-mental d’actuacions; b) plans d’actuació departamentals; c) contractes programa (o altres formes d’interacció) dels departaments amb les agències de finançament de la re-cerca i la innovació i els organismes i ens adscrits als de-partaments.

Per al seguiment de l’execució del PRI es realitzarà un pro-cés intern continuat a través de la CIRI, que n’informarà al Govern. Anualment, i en paral·lel al cicle pressupostari, es farà un seguiment i revisió de les actuacions previstes i dels objectius.

A la meitat i al final del període es durà a terme un infor-me d’avaluació del PRI i del seu impacte. Així mateix, i amb la finalitat de preparar el proper PRI 2014-2020, es procedirà a una avaluació de l’impacte de les polítiques més rellevants del PRI 2010-2013, de manera que els resultats estiguin disponibles per a l’inici de l’any 2013. Els resultats de les avaluacions seran públics.

Es desenvoluparà un sistema d’informació i d’indicadors adaptats a les necessitats del PRI durant els dos primers anys d’implantació del Pla.

Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, aspecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern planteja assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment pel que fa referència al suport a la innovació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2 de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811 M€. Cal tenir en consideració que part d’aquests increments seran deguts al Fons Interdepartamental Focus, un fons amb la finalitat estratègica de fomentar la recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013.

En la taula es pot veure un resum de la programació 2010-2013 per blocs de despesa i objectius PRI:

RESUM EXECUTIU

DESPESESANY 2010-

20132010 2011 2012 2013

Xifres en milions d'euros

Bloc 1 de despesa

Personal universitari amb dedicació a la recerca 310 322 342 362 1.336

Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca 190 197 205 214 806

Inversions universitàries dedicades a la recerca 15 16 16 20 67

sub total 515 535 563 596 2.209

Bloc 2 de despesa per objectius estratègics Pri

Talent científic, innovador i emprenedor 58 65 72 80 275

Sistema públic de recerca connectat amb la generació de valor 206 221 267 353 1.047

Transferència, innovació i internacionalització empresarial 272 288 343 384 1.287

Sector públic innovador 5 7 12 15 39

Societat i ciutadania innovadora 5 6 9 10 30

Internacionalització i comunitats locals i globals 5 7 10 20 42

Millora de la governança del sistema d'R+D+I 2 3 4 5 14

Focalització de l'R+D+I en reptes (inclou fons interdepartamental focus) 2 60 95 135 292

Estratègia territorial d'innovació 7 9 22 35 73

sub total 562 666 834 1.037 3.099

totAl 1.077 1.201 1.397 1.633 5.308

Aquesta programació no inclou despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals, com els programes de foment de vocacions científiques o de detecció de talent científic. Les actuacions d'internacionalització empresarial s'entenen com a instruments de foment de la innovació no tecnològica

Programació econòmica del PRI 2010-2013

1 Recerca i innovació en un entorn complex

2 La situació del sistema d’R+D+I de Catalunya

3 Rol de l’Administració de la Generalitat de Catalunya

4 Polítiques públiques d’R+D+I

maRc de ReFeRÈnciaBLOC A

20 21

MARC DE REFERÈNCIA

estar amatent a les polítiques públiques d’R+D+I estatals i europees com a marc referència.

El present bloc al·ludeix al context socioeconòmic que em-marca aquest pla. A continuació, caracteritza i diagnostica breument el sistema d’R+D+I de Catalunya, prenent com a base avaluacions i recomanacions internacionals recents i molt rellevants, per després extrapolar les responsabili-tats que corresponen al Govern de Catalunya. Per finalitzar aquest bloc es sintetitzen les planificacions de les políti-ques públiques de suport a la recerca i la innovació exis-tents a l’Estat i a la UE, així com les prèviament formula-des per l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

1. ReceRca i innoVaciÓ en un entoRn comPlex

L’actual conjuntura socioeconòmica determina que la implementació dels compromisos del Govern de la Gene-ralitat de Catalunya fixats en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI), a través d’aquest pla plu-riennal de recerca i innovació, s’acompanyi de reptes molt rellevants en el sistema de benestar. El context de recursos escassos, en el qual s’articula el PRI 2010-2013, no ha de dur a constrènyer visions ni pretensions en matèria de recerca i d’innovació, ans al contrari; encara fa més evident la necessitat de delimitar i reconèixer quina és la contribució de l’R+D+I en els diver-sos models de creixement i de progrés social.

El Pla de recerca i innovació 2010-2013 de la Gene-ralitat de Catalunya (PRI 2010-2013) s’emmarca en el context d’una crisi econòmica d’ordre global que, a Catalunya, s’acompanya de reptes socioeconòmics relle-vants. Per tal d’orientar correctament aquest pla, resulta necessari prendre en consideració l’actual conjuntura so-cioeconòmica i assumir les tendències de canvi de model de competitivitat1.

El PRI 2010-2013 aspira a construir-se, també, d’acord amb un concepte de sistema de recerca, desenvolupa-ment i innovació (R+D+I) actualitzat, prou sofisticat com per considerar els diversos agents i els complexos factors que incideixen en l’assoliment de resultats rellevants en matèria d’economia i societat del coneixement.

El PRI 2010-2013 se sustenta sobre un diagnòstic ac-tualitzat i rigorós del sistema d’R+D+I de Catalunya. En els últims dos anys, el nostre sistema ha estat descrit i diagnosticat en profunditat en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) que ha estat complementat, a posteriori, amb les recomanacions de reconeguts experts de l’OCDE, així com dels membres del Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI).

Dissenyar una estratègia de govern exigeix, finalment, si-tuar les extrapolacions sobre les capacitats diferencials i les oportunitats que Catalunya té per desenvolupar l’acció de futur dins d’un marc de viabilitat competencial i de coherència política. En aquest sentit, cal delimitar el rol de la Generalitat de Catalunya dins del sistema d’R+D+I i

1.1 CONTEXT SOCIOECONÒMIC

Catalunya és un país de més de 7 milions d’habitants i un pes econòmic en la UE comparable al de països com Irlanda, Grècia, Noruega, Suïssa, Àustria o Dinamarca. El producte interior brut català és de més de 202.000 milions d’euros (en el 2008) i representa a l’entorn del 18,6 % del PIB espanyol (la població representa a l’entorn del 16 %).

L’economia catalana té una forta base industrial. Per bran-ques d’activitat, el sector primari suposa un 1,7 % dels treballadors ocupats, i el pes de la indústria respecte al PIB (20 %) ultrapassa el dels països del seu entorn i de la Unió Europea. En efecte, tenen una gran importància sec-tors com la indústria química i farmacèutica, metal·lúrgia, alimentació, producció de maquinària, indústria de l’automòbil i els seus accessoris, tèxtil i paper, edició i arts gràfiques. La fabricació d’aparells electromecànics i de material informàtic i telemàtic de darrera generació també tenen una presència important.

Si, a més, tenim en compte la indústria en sentit ampli (producció de manufactures i activitats de serveis associa-des) es palesa la importància dels sectors de la indústria sobre el conjunt de l’economia catalana. El sector integrat de la nova indústria representa més del 50 % de l’ocupació i genera a l’entorn del 65 % del VAB.

L’estructura empresarial catalana es caracteritza per tenir una important i majoritària presència de petites i mitjanes empreses (PIME), moltes de les quals són proveïdores de grans multinacionals. Aquest teixit ha desenvolupat sem-pre una funció social i econòmica bàsica per al desenvo-lupament econòmic del país. Les PIME representen un 93,2 % del VAB al sector primari, un 91,8 % al sector de la construcció, un 66,2 % al sector de serveis i un 56,2 % al sector industrial. El predomini de les PIME en diversos sectors d’especialització representa un repte per a Cata-lunya, però també una oportunitat.

Així doncs, les empreses catalanes no són de grans dimen-sions, però la majoria són dinàmiques i moltes han reeixit en la seva aproximació al mercat global. Hi ha economies d’escala —en la producció, en la distribució— afavorides per la variable dimensió, però aquest no és l’únic factor a considerar. Cal tenir en compte, també, el dinamisme en recerca i desenvolupament, la capacitat innovadora, la fle-xibilitat en l’adaptació a l’entorn econòmic, l’aprofitament de múltiples sinergies, etc. per ser competitius com a em-presa i com a país. En aquest sentit, tot i que les grans em-preses continuen registrant un VAB mitjà per treballador

significativament més elevat que les PIME, la productivi-tat per treballador que més ha crescut durant els darrers anys és la de les petites empreses. Per altra part, aquestes organitzacions han contribuït al desenvolupament de di-versos sistemes de producció local importants al territori, en diversos sectors d’especialització.

D’altra banda, actualment a Catalunya operen aproxima-dament 3.000 empreses estrangeres, que sumen més del 34 % de les totals en l’àmbit estatal. Aquestes empreses duen a terme un important paper de dinamització econò-mica, en representar l’11 % dels llocs de treball i aportar un 20 % de la facturació empresarial total a Catalunya. La presència d’empreses estrangeres al nostre país ha con-tribuït molt activament a la renovació de la nostra base productiva, la generació de nous llocs de treball i, en defi-nitiva, la competitivitat de la nostra economia.

En paral·lel, un altre dels aspectes destacables de l’economia catalana és el seu grau d’internacionalització. Les exportacions de manufactures han tingut un creixe-ment anual acumulatiu del 8 % en els darrers deu anys. Aquestes xifres són el resultat de l’activitat d’un gran nom-bre d’empreses, més d’11.000, que exporten regularment i que representen el 35 % de les empreses exportadores de l’Estat espanyol. Si comparem la destinació de les ex-portacions i les inversions catalanes al món, trobem que els països de la UE-27 reben el 70 % de les exportacions catalanes a l’estranger, i la meitat de la inversió estrangera directa.

Establir empreses a l’estranger esdevé el pas següent del procés d’internacionalització. De mitjana, la darrera dè-cada, Catalunya representa més del 25 % de la inversió industrial emesa per l’Estat espanyol l’any 2008. Tanma-teix, el nivell de les inversions catalanes a l’estranger se situa molt per sota de la mitjana dels països de la UE.

En conseqüència, el grau d’obertura de la nostra econo-mia és molt elevat, per damunt de països com Alemanya, Suècia o Dinamarca, i de regions com la Llombardia, Ba-den-Württemberg o el Vèneto. Aquesta vocació d’obertura ha de partir del coneixement de la nostra realitat empre-sarial, i les administracions i les empreses tenen el repte conjunt d’aconseguir que el dimensionament empresarial no suposi un handicap per al procés internacionalitzador, sinó simplement un atribut.

La terciarització progressiva de l’economia catalana, el creixent procés de multilocalització productiva i la com-petència en costos cada vegada més accentuada per part de països econòmicament emergents fan necessària la re-adaptació i el disseny de noves estratègies de resposta al

1 Recollit en l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana, signat l’any 2005 i amb vigència triannual. Cal destacar, també, que en l’Acord Estratègic 2008-2011, la R+D+I és una línia d’impuls estratègic per avançar en el desenvolupament econòmic cap a un nou model productiu.

Elaboració pròpia

Esquema 1: Marc del Pri 2010-2013

PARTEIX DE LA REALITAT RESPON A UN PROJECTE COMPARTITINCORPORA EL NOU CONTEXT PER LES POLÍTIQUES D’R+D+I

Pla de Recerca i Innovació 2005 - 2008

Situació del sistema de recerca i innovació català

Reptes socioeconòmics i conjuntura

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació

Abast i característiques del sistema de recerca i innovació

Polítiques estatals i europees de recerca i innovació

Rol de la Generalitat en el sistema de recerca i innovació

INCORPORA LES AVALUACIONS I RECOMANACIONS EXTERNES

OCDECatalonia Innovation Review

Consell Català Recerca i InnovacióInforme sobre document de bases PRI

22

MARC DE REFERÈNCIA

23

ment extensiu basat en mà d’obra poc qualificada provoca taxes de productivitat que fan poc competitiva l’economia catalana.

El fort període de creixement econòmic que va experimen-tar Catalunya des de principis de la segona meitat dels anys noranta del segle xx ha arribat a la seva fi. En general, s’atribueix la contracció de l’economia a la davallada del sector de la construcció residencial i a l’ajustament dels mercats financers. Però el canvi de cicle econòmic provo-ca que sigui més pertinent que mai qüestionar si les nos-tres maneres de dissenyar, de produir i de vendre són sos-tenibles. A Catalunya, ha coincidit l’esgotament del model de creixement espanyol —basat en el creixement desme-surat del sector immobiliari, el consum finançat d’acord amb l’endeutament i l’arribada de fons europeus— amb la crisi econòmica mundial que a Europa ha posat de ma-nifest els dèficits estructurals del seu sistema productiu i d’innovació i la necessitat de reforma del sistema de be-nestar, davant uns països emergents força competitius. I, en aquest context, també apareix la necessitat d’abordar reptes com la sostenibilitat i el canvi climàtic.

Com a conseqüència de tot això, a Catalunya s’ha observat un augment considerable de l’atur, que ha afectat espe-cialment els treballadors menys qualificats. Entre el pri-mer trimestre del 2008 i el primer trimestre del 2009, l’índex d’atur va augmentar fins a arribar al 16,3 %.

Catalunya ha reconegut la necessitat de fomentar la competitivitat sostenible i, des d’aquesta perspectiva, el Govern ha potenciat accions centrades en la ciència, la tecnologia i la innovació que permetin estimular el des-envolupament socioeconòmic. Per mantenir i incrementar l’estatus que ha adquirit com a territori, Catalunya ha de reaccionar a les amenaces i les oportunitats d’ordre global que comporten els canvis viscuts pels models sociocul-turals, empresarials i de serveis col·lectius. El coneixe-ment és, més que mai, el principal actiu dels territoris per competir a escala global. La preparació dels professionals de Catalunya, i la seva capacitat per intercanviar idees i solucions sofisticades, ens ha de dur a diferenciar-nos de les economies emergents.

Per assolir una Catalunya pròspera i amb una societat del benestar cohesionada i sostenible, cal assolir millores en matèria de competitivitat econòmica, així com millors ín-dexs de capital social. La capacitat del país de respondre a reptes i d’aprofitar oportunitats s’ha de basar en la dis-ponibilitat de més dosis de coneixement i creativitat, que impactin sobre la —particularment diversificada— estruc-tura econòmica, i sobre l’estructura territorial catalana, tot preservant-ne els actius ambientals. Cada vegada és més entès que les necessitats són econò-miques, socials i mediambientals, i que aquestes necessi-

nou entorn per part de la nostra economia i de la societat en general. El fenomen de la globalització significa ser capaç de convertir les possibles amenaces de l’entorn en oportunitats.

En aquest context, l’ambició, la imaginació, l’autoestima, la cooperació, la capacitat de generar iniciatives col·lectives (públiques i privades), i la capacitat d’anticipació i repo-sicionament davant les noves realitats són factors clau per a l’èxit, com ho és també apostar per una administració cada vegada més eficient i resolutiva, que vol dir una Ge-neralitat més capaç d’oferir solucions a un empresari que s’enfronta a un escenari cada vegada més global.

Catalunya concentra el 21 % de la població estrangera d’Espanya: més d’un milió el 2008, xifra que representa el 15 % de la població catalana i nou vegades el creixe-ment absolut aconseguit en els deu darrers anys. El ràpid augment de la població entre el 1995 i el 2005 i els ín-dexs elevats d’ocupació van contribuir a un creixement del producte interior brut (PIB) del 3,2 %, per damunt del conjunt de les regions de l’OCDE. Tanmateix, durant aquest període de fluxos migratoris massius, el creixement del PIB per càpita va ser, comparativament, poc impor-tant: el creixement mitjà anual es va situar en el 2,0 % a Catalunya, per sota de la mitjana de les regions OCDE.

La productivitat laboral catalana ha disminuït des de mit-jan anys noranta, i mostra índexs de creixement clarament inferiors als d’altres països europeus. En definitiva, a Ca-talunya, el creixement mitjà anual del PIB per treballador durant el decenni 1995-2005 va ser negatiu (-0,6 %). Tot i que a Catalunya la productivitat del treball es va mante-nir per damunt de la mitjana espanyola, en aquest període es mostrava per sota d’altres comunitats, com ara el País Basc i Madrid.

Els percentatges d’intensitat productiva a Catalunya su-peren els resultats d’Espanya (15 %) i el de la UE-15 (17,9 %), si bé en relació amb els serveis intensius en coneixement, tant Catalunya com Espanya es troben per sota de les mitjanes dels països comunitaris. Si se sumen la producció i els «serveis de producció» relacionats amb el mercat, el sector productiu representa un 53,7 % de l’ocupació i un 59,4 % del VAB. Aquest és més intensiu en tecnologia que a la resta d’Espanya, però equivalent a la mitjana general de les regions de l’OCDE.

La fortalesa que dóna la diversificació econòmica que ca-racteritza Catalunya no amaga l’evidència que Catalunya també concentra debilitats. Tot i que un 22,5 % de les empreses innovadores d’Espanya estan constituïdes a Ca-talunya, i que aquest percentatge és molt més elevat que a la resta de comunitats autònomes (Madrid se situa en un 15,6 % i Andalusia en un 15 %), el model de creixe-

tats interaccionen entre elles. La certesa que l’R+D+I no és una moda, sinó una necessitat associada a un model de progrés socioeconòmic del nostre país, està cada vegada més estesa.

1.2 CONCEPTUALITzACIÓ DEL SISTEMA D’R+D+I

En aquest context, el primer repte que se’ns presenta és assumir quins són els factors en el segle XXI que inci-deixen sobre el benestar social i el progrés econòmic d’un país, i les complexes interaccions a què estan sotmesos. És important comprendre quins agents comparteixen responsabilitats en la producció d’economies i societats del coneixement competitives i quins són els actors que participen de les noves relacions d’interessos, així com determinar els intercanvis que caracteritzen la cadena de valor del coneixement aplicat als mercats i a les necessi-tats socials. En altres paraules, resulta convenient definir qui compon els sistemes d’R+D+I, per poder-los analitzar, mesurar i, sobretot, incidir-hi positivament mitjançant la definició de prioritats d’actuació.

És sabut que, fins no fa gaires anys, parlar d’R+D+I supo-sava al·ludir quasi únicament a la responsabilitat de les universitats i les empreses locals. A mesura que els exer-

cicis de modelar sistemes socioeconòmics complexos s’ha obert a noves interaccions entre actors i factors, també s’han sofisticat les concepcions dels sistemes d’R+D+I.

Actualment, una de les nocions bàsiques sobre els siste-mes de recerca i innovació és que són multidimensionals i multivariables, i com a tals cal tractar-los i gestionar-los. L’entramat ciència, tecnologia, innovació, mercat i socie-tat és cada vegada més global. Les xarxes de producció de béns i serveis esdevenen xarxes d’innovació i coneixe-ment, on la ciència i la tecnologia flueixen. Aquesta «des-localització» del coneixement i la innovació és ja un fet, i en conseqüència ja no resulta suficient abordar sistemes tancats i s’imposen els escalats globals i oberts.

L’esquema 3 concreta l’abast de sistema d’R+D+I que emmarca la visió traçada en aquest pla.

Tal com es pot observar, el marc teòric de partida conside-ra que la millora de la recerca i la innovació de Catalunya, com el d’altres territoris, és la resultant del comportament de diversos elements i subsistemes d’agents:

‣ Les condicions d’entorn són un element rellevant. És important el grau d’obertura del territori; la seva cultu-ra d’intercanvi i mobilitat; el grau de rellevància social que tenen la ciència i la tecnologia. També és deter-minant la legislació existent en matèria laboral; el sis-

Esquema 2: l’r+D+i com a factor determinant del progrés del país

Elaboració pròpia

PlA DE rECErCA i innovACió 2010 - 2013la contribució de les polítiques públiques de la generalitat de Catalunya

ocuPaciÓ equiliBRi teRRitoRial

comPetitiVitat

BenestaR sosteniBilitat

caPital social

capacitat de respondre a reptes, cercar solucions i aprofitar oportunitats

diversificació econòmica: renovant el present, fent emergir el futur

entorns i territoris amb capacitats per progressar

accés a serveis col·lectius de qualitat

ecosistema social cohe-sionat i ric culturalment

nous productes, serveis, processos, idees que generin valor

més coneixement i creativitat per transformar el futur

24

MARC DE REFERÈNCIA

25

tre altres, com a productors, inductors i consumidors de coneixement i innovació. Alguns territoris atorguen més responsabilitat que d’altres al poder d’innovació as-sociat als serveis col·lectius associats al sector públic.

‣ El tercer sector aglutina les organitzacions sense afany de lucre i té una importància socioeconòmica creixent sovint associada a finalitats socials.

‣ Els individus com a consumidors i usuaris tenen un paper clau en la configuració de la demanda innova-dora amb finalitats econòmiques o socials. Ara però, els ciutadans són també innovadors doncs generen per ells mateixos productes, serveis i processos (ex. software lliure). Aquest serà un fenomen que creixerà exponencialment en els propers anys.

‣ Els intermediaris d’innovació constitueixen un factor determinant per l’eficàcia dels sistemes moderns de recerca i innovació. Aquesta categoria aglutina els centres tecnològics, els parcs científics i tecnològics, els centres de recerca aplicada, els centres de trans-ferència i les unitats de valorització del coneixement dels agents públics de recerca; també les empreses de serveis intensius en coneixement, que treballen per in-crementar el potencial d’absorció i de comercialització de coneixement de les empreses i del sector públic.

‣ Les anomenades comunitats de coneixement i inno-vació són conglomerats d’agents del sistema d’R+D+I que cooperen de forma sistemàtica en entorns oberts de co-creació i co-innovació. Tenen i tindran un paper clau en la configuració dels sistemes d’R+D+I del futur.

tema financer; el sistema tributari vinculat a l’R+D+I; el règim de propietat intel·lectual, etc.

‣ Les infraestructures i els elements de suport a l’R+D+I són també actius rellevants en els sistema d’R+D+I. Actualment les infraestructures científiques i tecno-lògiques tenen una importància clau, però també la tenen les e-infraestructures i els e-serveis per a la re-cerca i la innovació, pel poder d’estructuració de xar-xes d’intercanvi de coneixement que concentren. Com a elements de suport, es destaca la importància dels sistemes de suport informatiu, de gestió, i de serveis de valor a les unitats de producció de recerca i a les empreses.

‣ El sistema empresarial es continua concebent com un element clau dels sistemes d’R+D+I per l’enorme res-ponsabilitat que concentra en la producció de riquesa d’un territori. Les empreses són organismes absorbi-dors, productors i venedors d’innovació de transcen-dent importància. En alguns sistemes es presenta una estructura basada en gran empresa, mentre que en altres, com ara el nostre, cal subratllar la contribució determinant al sistema de les petites i mitjanes em-preses. Dins d’aquest camp d’acció se subratlla cada vegada més la importància de les empreses intensives en coneixement, també conegudes com a noves em-preses de base tecnològica (NEBT).

‣ El sistema de serveis públics tradicionalment no es considerava com a component dels sistemes d’R+D+I, però actualment no es discuteix la transcendència dels sistemes de salut, educatius i dels serveis socials, en-

‣ Els agents de recerca públics tenen un paper clau en tots els sistemes d’R+D+I dels països avançats. Uni-versitats, hospitals/sistema sanitari i centres de recer-ca en configuren els principals agents i cada vegada més conglomerats entres ells i també amb la iniciativa privada.

‣ En el nou “camp de joc” dels sistema d’R+D+I és es-sencial considerar el sector educatiu i formatiu del país a tots els nivells: primària i secundària, educació professional i superior i formació continuada i ocupa-cional. Les competències per a la creativitat, la in-novació i la emprenedoria i el perfils formatius són determinants per al sistema d’R+D+I.

‣ El sistema polític associat a l’R+D+I, finalment, és un element transcendent per a la configuració del siste-ma d’R+D+I. El govern i les polítiques que aplica i la governança del sistema han d’estar al servei comú contribuint a l’orquestració de solucions de valor que donin resposta als reptes i les oportunitats socioeconò-miques.El sistema d’R+D+I està doncs format per múltiples elements i agents que s’articulen entre ells formant un ecosistema complex on la qualitat de les interaccions sistèmiques és fonamental.

Aquestes interaccions, lluny d’estar restringides a un terri-tori determinat, es produeixen de manera multinivell (veure esquema 4). És rellevant tenir en consideració aquesta di-mensió multinivell al dissenyar i implementar polítiques d’R+D+I, però també ho és per l’acció de tots els agents que intervenen en en el sistema d’R+D+I. En conseqüèn-cia, tots els actors del sistema, segons les competències que tenen, han d’estar amatents a aquesta superposició, per preveure i exercir impactes efectius a escala global.

Resulta fonamental considerar que els sistemes d’R+D+I, tal com són actualment concebuts, tenen unes caracterís-tiques diferents a les que fa alguns anys van servir de base per elaborar plans de recerca i innovació al nostre país. La comprensió de les implicacions d’aquestes «noves» carac-terístiques dels sistemes d’R+D+I sobre els agents que en formen part ha d’estar a la base del desenvolupament de polítiques adients per als anys que vénen.

Les característiques d’aquest sistema d’R+D+I complex i multinivell es podrien resumir en:

‣ Totes les disciplines de coneixement són imprescin-dibles per generar valor, des de les arts creatives i aplicades a les humanitats i les enginyeries; sovint, el creuament d’aquestes disciplines és el que aporta noves respostes o noves preguntes.

‣ El talent individual, el de les organitzacions i el col·lectiu és la clau: cal capacitar i capacitar-se per gestionar i autogestionar aquest talent en sistemes in-ternacionalitzats i oberts.

‣ Les condicions d’entorn del sistema (culturals, labo-rals, regulatòries, etc.) tenen un paper determinant.

‣ La recerca de frontera i les tecnologies disruptives tenen un paper clau, ja que a les interfícies del co-neixement i de les disciplines apareixen grans avenços que transformen les capacitats de fer coses, i donen resposta a problemes i reptes.

‣ La cocreació i la coinnovació en ecosistemes oberts s’imposa, i això fa trontollar aspectes com la propietat intel·lectual, les estructures rígides de les organitza-cions i el paper de les administracions.

‣ Les infraestructures per a la recerca i la innovació són estratègiques per al progrés, i ara també les e-infraes-tructures són vitals.

‣ El sistema de l’R+D+I és global, però els àmbits locals són cada vegada més importants com a nodes on, a escala humana i socioeconòmica, es produeixen les interaccions formals i informals que generen i difonen prosperitat i benestar.

‣ Els agents del sistema de l’R+D+I són diversos. A més de les empreses i les universitats hi ha multitud d’actors del coneixement i la innovació on també s’han de considerar les persones i les xarxes socials.

Les implicacions d’aquesta conceptualització actualitzada pels principals agents del sistema són, entre d’altres, les següents:

‣ Persones: tendència a concebre la vida com a oportu-nitat per a l’aprenentatge continuat i el desenvolupa-ment de competències per emprendre, participar en xarxes socials i consumir amb responsabilitat.

‣ Empreses: orientades a la innovació sistemàtica i ober-ta, basada en la idea que el coneixement també és a «fora», i que està distribuït. La tecnologia canvia molt ràpid, i el factor diferencial és el model organitzatiu i de negoci.

‣ Universitats: localment compromeses, globalment competitives. Exerceixen un rol central per la seva triple missió (docència, recerca i transferència). In-crement necessari de les capacitats que apleguen per respondre a les noves demandes.

Esquema 3: Abast dels sistemes d’r+D+i

Elaboració pròpia

EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA PúBLICA

26

MARC DE REFERÈNCIA

27

2. la situaciÓ del sistema d’R+d+i de catalunyaEl sistema d’R+D+I de Catalunya està format per un conjunt d’actors complex que es descriuen breument en l’annex 1.

A continuació s’exposen resumidament les diagnosis que s’han realitzat sobre aquest sistema en el Document de ba-ses del Comitè Permanent d’Experts del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (abril 2008) del PNRI (octubre 2008) i el Catalonia Innovation Review de l’OCDE (2009).

El sistema de recerca català és emergent i està assolint estàndards significatius en recerca.

‣ Sector públic: assumeix que innovar és clau per a l’educació, la sanitat, la cultura, etc. Les capacitats inter-nes s’han de transformar a partir dels valors existents.

‣ Sistema educatiu: cal que reevolucioni en la complexi-tat. Socialització de la formació: més enllà de les aules.

‣ Agents socioeconòmics: assumeixen una necessitat de transformació. Cooperen amb els altres actors del sis-tema d’acord amb esquemes de complicitat i valors de confiança mútua.

‣ Govern: la complexitat socioeconòmica exigeix més co-neixement, experimentació i aprenentatge basat en la ciència i la innovació. Ara, totes les àrees del Govern impacten en el sistema de recerca i innovació, i cal una implicació transversal de l’acció política.

‣ Els estudiants i els universitaris catalans mostren, en els programes de mobilitat i en les carreres de postgrau a l’estranger, nivells de capacitació iguals o moltes vega-des superiors als dels països capdavanters europeus.

‣ Els nivells de producció científica són comparables amb els de molts països europeus, i Catalunya registra un nivell d’èxit significatiu pel que fa a l’atracció de projectes competitius procedents de programes esta-tals i de la Unió Europea.

‣ D’altra banda, cal comentar el paper important que l’atracció de talent té en les polítiques de ciència, la tecnologia i la innovació. Catalunya ha començat fa alguns anys el programa ICREA per atraure investi-gadors, que ha donat bons resultats des del punt de vista de la qualitat de la recerca, tot i que l’aplicació d’aquest programa a les empreses no ha aconseguit els resultats esperats.

L’emergent posició científica està lluny de ser difosa a l’economia productiva.

‣ Tot i que el nombre de personal de recerca (investiga-dor, tècnic i auxiliar) i el nombre de personal investiga-dor ha augmentat de manera continuada a Catalunya, amb un índex anual a prop del 10 % en els darrers anys, el percentatge de personal investigador a les em-preses és inferior a la mitjana de la «UE dels 25».

‣ El panorama pel que fa als indicadors de difusió del coneixement, com ara patents o creació d’empreses derivades, presenta dades que estan lluny dels països més avançats.

‣ Existeix una orientació deficient al client en un estrat significatiu d’empreses catalanes. També és millorable la propensió a nous mercats internacionals.

‣ El nombre d’empreses amb indicadors de nivell tecno-lògic mitjà-alt s’ha estancat.

‣ L’anàlisi de la innovació no tecnològica a les empreses mostra com el percentatge més gran de canvis es re-gistrava en les estructures organitzatives, seguides de les tècniques de gestió o els canvis estètics i de dis-seny. En comparació, les empreses europees registren nombres més alts d’activitats d’innovació referides als canvis en l’estratègia corporativa i les tècniques avançades de gestió.

‣ L’emprenedoria no es treballa ni promou prou en el sistema educatiu, ni tampoc no es potencia la capa-citació de perfils formatius associats a la gestió de la innovació.

Es fa necessari millorar la connexió entre els agents del sistema d’R+D+I.

‣ Existeix una àmplia capacitat de millora en l’articulació i coordinació entre els agents de la recerca.

‣ El sistema de recerca ha d’estar més connectat amb les necessitats socioeconòmiques.

‣ La feblesa de la capacitat d’absorció de coneixement a les empreses es deu a mancances en els recursos hu-mans i a la necessitat de millores a les estructures de suport a la innovació, com ara els centres tecnològics, les empreses de serveis intensius en coneixement i al-tres organismes.

‣ La cooperació en innovació a les empreses catalanes és més alta que a les empreses espanyoles, però més baixa que a les empreses europees. La política de clústers ha estat una part molt important de la política industrial a Catalunya durant els anys noranta, però la implicació dels agents de la recerca ha estat relativa.

Cal reforçar les inversions en R+D+I per poder està al ni-vell dels entorns més innovadors amb els que Catalunya es vol comparar.

‣ Tot i que a Catalunya la despesa empresarial en R+D està assolint un paper clau, en un futur proper depen-drà molt de les capacitats innovadores de les PIME i de la inversió en R+D de les grans empreses catalanes i multinacionals que sobrevisquin a la crisi.

‣ Perquè s’incrementi aquesta despesa els propers anys, també serà molt important la qualitat del capital risc existent.

Una anàlisi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportuni-tats (DAFO) del sistema català d’R+D+I consideraria els punts anteriors i hi afegiria algunes idees més específi-ques. Les pàgines següents mostren l’anàlisi DAFO que fonamenta la presa de decisió del present pla.

Elaboració pròpia

Àmbit local

Àmbit territorial

Catalunya

Estat

Europa

Global

Mercats Regulacions Estàndards Taxes i incentius Entorn laboral Capital

Talent Universitats Centres de recerca Empreses Infraestructures tecnològiques

Pol

ítiqu

esG

over

nanç

a

Fluxos i interaccions

Esquema 4: Multinivell dels sistemes r+D+i

28

MARC DE REFERÈNCIA

29

taula 1: DAfo de l’r+D+i de Catalunya

DEBilitAts AMEnACEs fortAlEsEs oPortunitAts

1 Educació i formació Competències creatives, innovadores i emprenedores a tots els cicles educatius Perfils formatius interdisciplinaris i nous perfils per a les neces-sitats del futur

2 Sistema de recerca Fragmentació i orientació estratègica Finançament de la recerca a les universitats Nombre de personal de suport a la recerca i postdoctorats

3 Transferència i valorització del coneixement Incorporació de la missió als organismes públics d’R+D i als incentius Intermediaris d’innovació i de serveis intensius en coneixement Capacitat absortiva de les empreses, especialment PIME

4 Innovació i internacionalització empresarial Nombre d’empreses que innoven sistemàticament i estan inter-nacionalitzades Incorporació de la innovació no tecnològica Nombre de doctors a les empreses i altres perfils necessaris per a la innovació Instruments financers per a la innovació

5 Innovació del sector públic Programes de foment de l’R+D+I en serveis socials, sanitaris, educatius, etc. ús de la compra pública i les regulacions com a tractores d’innovació

6 Xarxes i partenariats locals i globals Nombre de comunitats de coneixement i innovació publicopriva-des Presència internacional d’agents de recerca i innovació

7 Governança del sistema de recerca i innovació Coordinació horitzontal de departaments de Govern Dispersió d’agents d’implementació de polítiques Sistema de presa de decisions, anàlisi i avaluació de polítiques Coordinació d’interadministracions

8 Priorització en recerca i innovació Anàlisi estratègica i sistema de presa de decisions ús dels instruments de polítiques públiques per implementar prioritats Alineament d’agents de recerca amb prioritats

9 Sistemes d’innovació territorial Dispersió d’iniciatives de baix a dalt sense coordinació Projectes i fulls de ruta compartits pels agents del territori

1 Territoris emergents Competència creixent dels països i les regions amb economies emergents

2 Competència Crisi econòmica, que limita la disponibilitat de fons econòmics i dificulta la seva obtenció Competència creixent a l’hora d’obtenir fons europeus

3 Canvi tecnològic Ritme accelerat de l’expansió de la ciència i la tecnologia punte-res

4 Competència pel talent Intensificació de la competència global per a l’atracció de talent

1 Talent Massa crítica significativa de titulats ben valorats en el món laboral i científic Nivell docent d’universitats catalanes

2 Recerca Sistema de recerca que genera l’1 % de la producció científica mundial Universitats, hospitals i centres de recerca amb visibilitat de primer nivell internacional científica i creixent transferència de coneixement Creixent disponibilitat d’infraestructures i e-infraestructures científiques i tecnològiques de primer nivell

3 Empresa Capacitat i saber fer industrial de primer nivell Existència d’empreses líders en sectors molt diversos i nous sectors emergents Suport públic a la innovació empresarial en consolidació

4 Escoles de negoci i consultories Existència d’organitzacions reconegudes que proveeixen serveis intensius en coneixement a les empreses, les organitzacions del tercer sector i el sector públic

5 Sector públic Sector públic amb potencialitat innovadora i capacitat de canvi Àmbits d’excel·lència internacional (ex. salut)

6 Innovació territorial Universitats que tenen un paper estratègic per al desenvolupa-ment territorial Nombre de projectes innovadors en el territori Parcs científics i tecnològics Innovació rural

1 Talent Capacitat d’atracció de talent internacional Canvis en el sistema educatiu que impulsen innovacions directes i indirectes

2 Obertura i dinamisme Societat oberta, culturalment i econòmicament. La interacció amb altres cultures i mercats genera innovació. Dinamisme regional i local

3 Creativitat Catalunya té uns alts nivells de creativitat, que es plasmen en el disseny, l’arquitectura, la moda, la indústria cultural, la publici-tat, etc.

4 Reptes Reptes socioeconòmics on Catalunya pot liderar recerca i inno-vació

5 Situació geoestratègica Posició de Catalunya en l’eix euromediterrani

6 Visió compartida i compromís El PNRI posa la recerca i la innovació com una prioritat en l’agenda política, social i econòmica del país i traça un full de ruta compartit per als propers anys

Elaboració pròpia a partir de l’informe OCDE (2009)

30

MARC DE REFERÈNCIA

31

àmbits que poden ser tractors d’R+D+I. En educació, Ca-talunya té un nivell força significatiu d’autonomia, però en el nivell universitari hi ha temes rellevants que són com-petència de l’Estat. Altres competències significatives per al sistema d’innovació, com ara la fiscalitat en l’R+D+I empresarial o la propietat intel·lectual, però, són compe-tències exclusives estatals.

Tenint en compte l’abast del sistema d’R+D+I i les com-petències que té l’Administració de la Generalitat, el seu paper es fonamenta en les funcions següents:

‣ Promoure que el sistema educatiu faciliti el desenvo-lupament de talent amb les màximes capacitats crea-tives, científiques, emprenedores i innovadores i amb els perfils necessaris per al futur.

‣ Facilitar els instruments per tal que els actors públics de recerca tinguin el marc adient i les capacitats su-ficients per generar i donar valor al coneixement i les idees, a través de la disseminació i valorització dels resultats de la recerca,

‣ Proporcionar un entorn favorable i facilitador per a la innovació empresarial com a base per a la generació de prosperitat sostinguda.

‣ Focalitzar i prioritzar l’impuls públic i publicoprivat a la recerca i la innovació a àmbits d’impacte socioeconò-mic partint d’una aproximació de dalt a baix i de baix a dalt coherents, i mútuament reforçades.

‣ Facilitar l’equilibri territorial mitjançant una aproxima-ció vinculada a les diferents realitats socioeconòmiqes existents.

‣ Coordinar les polítiques pròpies d’R+D+I amb les altres administracions catalanes, l’Estat i la Unió Europea, i influenciar sobre aquestes, per tal d’adaptar-se a les necessitats del sistema.

‣ Invertir els recursos propis en R+D+I amb el millor valor afegit possible i fomentar l’apalancament privat i la captació de fons externs.

‣ Adaptar les polítiques d’R+D+I a les necessitats espe-cífiques catalanes i a les conjuntures socioeconòmiqes d’una manera dinàmica.

‣ Promoure la col·laboració entre els actors del sistema, i en particular enre els agents públics i els privats.

‣ Fer que els serveis públics i la pròpia Administració siguin innovadors i promotors d’innovació.

3. Rol de l’administRaciÓ de la geneRalitat de catalunya En aquest apartat es destaca quin és el paper de l’Administració de la Generalitat de Catalunya sobre el sistema de recerca i innovació, tal com s’ha contemplat en els apartats precedents. Definir aquest rol és clau per al desplegament de les polítiques públiques de recerca i innovació.

Abans, però, cal considerar quin és el marc polític i nor-matiu en el qual Catalunya desenvolupa la seva a l’acció competencial en R+D+I partint de la base general que defineix la Constitució Espanyola, la qual estableix que l’Estat té un paper de coordinació i planificació general en matèria de recerca científica i tècnica.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya recull, en l’article 44, principis rectors en matèria d’educació, recerca i cultura i estableix que els poders públics han de fomentar la recer-ca científica de qualitat, la creativitat artística i la conser-vació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya. Les competències es veuen reflectides en l’article 158, deno-minat Recerca, desenvolupament i innovació tecnològica. Aquest article especifica que correspon a la Generalitat, en matèria de recerca científica i tècnica, la competència exclusiva amb relació als centres i les estructures de re-cerca de la Generalitat i als projectes que aquesta finança. Al seu torn, també estableix que correspon a la Generalitat de Catalunya la competència compartida sobre la coordi-nació dels centres i estructures d’investigació de Catalun-ya, així com s’estableix el marc de col·laboració. També s’introdueix que s’han d’establir els sistemes de participa-ció de la Generalitat en la fixació de polítiques que afectin aquestes matèries en l’àmbit de la Unió Europea i altres organismes i institucions internacionals.

L’Estatut del 2006 ha incorporat com a novetat, respecte a l’Estatut del 1979, una tipologia de competències de la Generalitat en què s’estableixen les funcions (legislativa, reglamentària i executiva) que corresponen als tres tipus de competències previstos a l’Estatut d’autonomia de Ca-talunya (exclusives, compartides i executives). Aquesta opció de definir de manera concreta i precisa les potestats que corresponen a la Generalitat en virtut de cada cate-goria competencial, contribueix a aclarir l’abast funcional de les competències de la Generalitat i a garantir-ne el contingut.

És important constatar que, en recerca, Catalunya només té traspassades competències en els àmbits de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Catalunya també té competències plenes en sectors significatius de l’economia, com ara la indústria, el comerç i el turisme, i té poder regulador en

‣ Analitzar el sistema de recerca i innovació de Catalunya.

En resum, la Generalitat actua en el sistema de recerca i innovació amb quatre rols:

‣ Com a facilitador i promotor de l’R+D+I en els agents dels sistema, a través de les polítiques públiques.

‣ Com a orientador de les finalitats i temàtiques on s’han d’orientar els esforços públics en R+D+I

‣ Com a impulsor d’una governança que faciliti les sinèr-gies dels actors, enfocades en l’interès mutu.

‣ Com a actor del sistema, a través dels serveis públics, l’Administració i els mateixos departaments i ens ads-crits.

Aquests rols s’exerceixen a través de la planificació estratè-gica i operativa, i de l’execució de les polítiques públiques d’R+D+I, sent missió del Govern que aquestes responguin a les necessitats del país i funcionin de la manera més eficient i eficaç per tal que els recursos invertits tinguin el màxim impacte.

4. PolÍtiques PúBliques d’R+d+i

Exposats l’esquema de reptes econòmics associats a l’R+D+I, l’esquema sistèmic d’interpretació d’aquest con-cepte, caracteritzat i diagnosticat el sistema català i deli-mitat el rol de la Generalitat com a actor de transformació del sistema mitjançant el disseny, l’execució i l’avaluació de polítiques públiques, el darrer apartat del capítol de-dicat al marc del PRI 2010-2013 sotmet a revisió les directrius polítiques impulsades des d’altres instàncies territorials, així com els antecedents històrics de plans si-milars al nostre territori, per tal de garantir que l’estratègia associada al PRI 2010-2013 sigui conseqüent.

4.1 POLÍTIQUES D’ÀMBIT EUROPEU

Per als actors de l’R+D+I a Catalunya, les dues fonts prin-cipals de finançament europeu són les polítiques regionals i les específiques de recerca i innovació de la UE. Malgrat que Catalunya ja havia desenvolupat les seves pròpies po-lítiques en matèria de ciència abans que Espanya entrés a formar part de la UE l’any 1986, la política europea ha influït en el sistema d’innovació català de diverses mane-res. Els diferents reglaments i fluxos de política sectorial

tenen un impacte en les condicions marc per a les em-preses dels estats membres. Hi ha agendes globals, com l’Estratègia de Lisboa i el procés de Bolonya, que afecten la política pública i els actors del sistema d’innovació. A més, Catalunya també participa en diverses activitats de creació de xarxes d’origen europeu.

La Comissió Europea únicament considera l’existència de sistemes estatals com a espais primaris en els quals iden-tificar interessos generals envers la ciència i la tecnologia. L’enfortiment del marc europeu en polítiques d’R+D+I marca molt significativament les referències institucionals per a Catalunya. Les directius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió per al període 2007-2013 apro-fundeixen en la importància de promoure la innovació, la iniciativa empresarial i el creixement de l’economia del coneixement mitjançant la millora de les capacitats en l’R+D+I.

Els referents legislatius bàsics del PRI 2010-2013 per a la promoció de l’R+D+I a l’espai europeu són, juntament amb l’espai europeu d’educació superior (EEES), els se-güents:

‣ La COM/2005/141 final estableix les directrius in-tegrades per al creixement i l’ocupació 2005-2008. Aquest document formula 23 directrius generals per a les polítiques econòmiques dels estats membres i de la comunitat (en virtut de l’article 99 del Tractat de la CE).

‣ La Decisió 2006/702/CE del Consell, de 6 d’octubre, relativa a les directrius estratègiques comunitàries en matèria de cohesió, per al període (2007-2013).

‣ La Decisió 1639/2006/CE, de 24 d’octubre, per la qual s’estableix un programa marc per a la innova-ció i la competitivitat (PIC 2007-2013) i la Decisió 1982/2006/CE, de 18 de desembre, relativa al 7è Programa marc de la CE per a accions de recerca i desenvolupament tecnològic (2007-2013). Ambdues fixen programes en l’àmbit de la ciència, la tecnologia i la innovació i es formulen com a complementàries per reforçar-se mútuament en el seu suport als objec-tius de Lisboa.

‣ Amb l’aprovació i entrada en vigor del Tractat de Lis-boa el passat 1 de desembre de 2009, es reforça la capacitat de la UE d’abordar qüestions prioritàries per a la Unió i els seus ciutadans, com ara la política de recerca.

‣ El principal instrument financer de l’Espai Europeu de Recerca (ERA) va ser fins al 2006 el 6è Programa marc de recerca, que ha estat substituït pel 7è Pro-

32

MARC DE REFERÈNCIA

33

la cooperació i establir sinergies entre les comunitats d’innovació europees (CCI).

‣ Els Joint Research Centres (JRC), que està format per vuit centres de recerca, repartits pel territori de la Unió Europea, que responen a les necessitats específiques de les diferents polítiques d’R+D+I.

Pel que fa a la visió de futur de les polítiques de recerca i innovació cal destacar una recent declaració conjunta dels cinc grups d’experts de la Unió Europea en aquesta ma-tèria (Needed: A new approach for research and innovation in Europe, A joint statement of 5 expert groups on research, development & innovation policy; VV.AA; 2009), que exposa que cal un nou enfocament per a la recerca i la innovació a Europa, i eleva cinc recomanacions referides a les polí-tiques públiques d’R+D+I:

‣ Focalitzar l’R+D+I en els grans reptes de la societat.

‣ Encoratjar les noves xarxes, institucions i polítiques cap a la innovació oberta.

‣ Invertir més en recerca, educació i innovació, incloent-hi sistemes més audaços de coinversió.

‣ Coordinar i planificar millor els programes d’R+D+I d’àmbit europeu, i amb els dels estats membres.

‣ Expandir normativament els procediments de concu-rrència en els programes de la UE.

Per sustentar el disseny de polítiques públiques d’R+D+I, també resulta interessant conèixer l’informe Reinvent Europe Through Innovation: From a knowledge society to an innovation society, elaborat el 2009 pel Business Panel on future EU innovation policy de la Comissió Europea, que reforça alguns dels principis polítics recentment exposats, i que n’aporta de nous.

En síntesi, aquest document conclou: ‣ Ampliar el concepte d’innovació, per promoure no no-

més el retorn econòmic de la innovació, sinó també el retorn social.

‣ Sincronitzar les polítiques amb el desenvolupament de normes i reglamentacions de contractació pública.

‣ Invertir en infraestructures digitals i energètiques.

‣ Potenciar l’ús d’eines 2.0 per promoure la innovació oberta.

‣ Adoptar nous models de finançament, de tipus mixt.

grama marc pensat per aconseguir els objectius es-mentats i constituir així el fonament de la construcció d’una economia del coneixement.

La coordinació de les iniciatives en matèria de recerca i desenvolupament al si de la comunitat es recolza en di-versos instruments:

‣ Els programes marc de recerca i desenvolupament tecnològic: aquests programes pluriennals, creats el 1984, engloben altres programes més específics de-dicats a àmbits tan diversos com les tecnologies de la informació i la comunicació, el medi ambient, la bio-tecnologia, l’energia (inclosa la nuclear), els transports o la mobilitat dels investigadors.

‣ El 7è Programa marc (2007-2013) està dotat del pres-supost més elevat des de la creació de l’Europa de la recerca com a resposta a les necessitats de la indústria i de les polítiques europees per posar el coneixement al servei del dinamisme econòmic i del progrés social i mediambiental. L’objectiu perseguit pel 7è Progra-ma marc (2007-2013) és reforçar l’espai europeu de recerca i estimular la inversió nacional per assolir l’objectiu del 3 % del PIB al 2010.

‣ D’acord amb l’article 169 del Tractat de la Unió Eu-ropea, en l’execució del Programa marc plurianual, es podrà preveure d’acord amb els estats membres in-teressats una participació en programes de recerca i desenvolupament endegats per aquests, inclosa la participació en les estructures creades per a l’execució dels programes esmentats.

‣ El Consell Europeu de Recerca (ERC), que impulsa la recerca bàsica de frontera basada exclusivament en l’excel·lència dels projectes. Aquest és un canvi para-digmàtic dins de l’Estratègia de Lisboa, molt orientada a la recerca finalista, i que ha de tenir, segons tots els analistes, conseqüències molt positives per enfortir la capacitat de generació de coneixement de primer ni-vell a Europa, que es troba endarrerida respecte a les altres potències mundials.

‣ L’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) amb seu a Budapest, que va entrar en funcionament el març del 2008. S’espera que l’EIT contribueixi a esmenar l’endarreriment que en matèria d’innovació pateix la UE respecte als seus principals competidors, impul-sant la integració dels tres costats del triangle del coneixement, i hauria de permetre que l’excel·lència europea assoleixi el seu màxim desenvolupament. L’EIT promourà la innovació a través de la recerca i l’educació amb un enfocament interdisciplinari. Així mateix, pretén facilitar i impulsar la creació de xarxes,

Finalment, resulta important reconèixer les fites que s’ha marcat l’espai europeu de recerca, relacionades amb l’impacte social, la promoció de l’excel·lència, l’obertura i la cohesió econòmica, consultables a: Comissió Euro-pea, Direcció General de Recerca: Preparing Europe for a new renaissance. A strategic view of the European Re-search Area. First Report of the European Research Area Board (Brussel·les, 2009).

En definitiva, les iniciatives i les recomanacions recopila-des per a l’àmbit europeu llancen un missatge clar i ente-nedor, que cal tenir en compte a Catalunya: la innovació orientada als reptes de futur és essencial, i s’ha de fer cooperativament entre els agents, atesa la complexitat dels problemes que cal resoldre. En paral·lel, però, és fo-namental mantenir i enfortir la capacitat de generar nou coneixement punter.

4.2 POLÍTIQUES D’ÀMBIT ESTATAL

Sovint, s’ha evidenciat que no existeix una coordinació sistèmica entre l’Estat espanyol i la Generalitat de Cata-lunya quant a la governança i el desenvolupament d’una política estratègica i operativa sobre ciència, tecnologia i innovació. Els agents catalans d’R+D+I, prou actius en les polítiques i els programes de la UE, per exemple, sovint han patit problemes de manca de coordinació entre la UE i Catalunya, i entre Catalunya i l’Estat.

En l’àmbit estatal, la Llei 13/1986, de 14 d’abril, de fo-ment i coordinació general de la recerca científica i tècni-ca (Llei de la ciència), va situar les bases per al desenvolu-pament de polítiques científiques i tecnològiques. Encara que el seu paper com a impulsora de l’R+D+I ha estat fonamental, ja fa mesos que es debat la seva substitució per un altre instrument més adaptat a l’actual context.

L’instrument fonamental mitjançant el qual l’Administració General de l’Estat exerceix la tasca de foment, coordina-ció i planificació de la recerca científica i tècnica és el Plan nacional de I+D+I. El PRI 2010-2013 també en-caixa clarament, però, en el marc de principis i objectius generals definits a la Estrategia Nacional de Ciencia y Tec-nología (ENCYT) 2015. L’ENCYT presenta els grans prin-cipis i objectius sobre els quals dissenyar els programes d’intervenció pública, i proposa una bateria d’indicadors i descriptors que, en funció dels programes d’actuació i dels recursos pressupostaris compromesos, permetran avaluar el grau d’ajustament a les previsions formulades. Després de la seva aprovació en la Conferència de presi-dents autonòmics de febrer del 2007, l’ENCYT esdevé un acord important en política de ciència i tecnologia, fona-mentalment entre administracions, basat en el principi de

coresponsabilitat de les decisions.

Tal com ha estat exposat, el PRI 2010-2013 comparteix la idea de l’ENCYT que la interrelació entre l’Estat i les comunitats autònomes és la més apropiada en la promoció de la societat del coneixement i contribueix a la vertebra-ció territorial i la cohesió social, associada a paradigmes d’integració de la política d’R+D+I al conjunt de políti-ques públiques.

La qüestió pendent és la millora de la coordinació d’aquestes accions entre l’Administració espanyola i la catalana per garantir la coherència de la combinació de polítiques entre els diferents nivells de govern. La mateixa OCDE valora que la complementarietat entre competèn-cies podria esdevenir una oportunitat de millora clara del sistema català. Tot i que el Consejo General de la Ciencia y la Tecnología té com a principal tasca la coordinació estatal i autonòmica d’esforços, aquest és un tema encara no prou resolt.

4.3 PRECEDENTS A CATALUNYA. EL PNRI

Des de les primeres eleccions autonòmiques el 1980, a Catalunya les polítiques de recerca, desenvolupament de la ciència, promoció tecnològica i de suport a la innova-ció han anat evolucionant sota la influència de diversos factors. Han estat decisius, per una part, els aspectes constitucionals lligats a la transferència de competències i recursos. També ha tingut una incidència clara la impor-tància dels fons de la UE destinats a R+D, així com els fons estructurals. De manera interna, les transicions polí-tiques, a més dels equilibris de poder entre la comunitat acadèmica i empresarial, també han influït en la definició de les polítiques públiques de foment d’R+D+I recollides en els quatre documents que antecedeixen aquest nou pla de recerca i innovació. ‣ El primer Pla de recerca de Catalunya 1993-1996 va

dedicar el conjunt de recursos a la consolidació de grups de recerca a través del suport d’una infraestruc-tura de ciència i tecnologia física, humana i organitza-tiva a les universitats i els centres de recerca.

‣ El segon Pla de recerca de Catalunya 1997-2000 con-tinuava donant una gran importància a la infraestruc-tura de recerca i el capital humà, però es van produir iniciatives noves molt significatives per donar suport a l’R+D privada i les activitats innovadores, els vincles i els mecanismes d’interfície.

34

MARC DE REFERÈNCIA

35

‣ El tercer Pla de recerca de Catalunya 2001-2004 va coincidir amb el primer Pla d’innovació 2001-2004. Aquesta coincidència va fer possible endegar accions conjuntes per a la transferència de resultats de la re-cerca als diferents sectors productius, fet que va su-posar un primer intent de donar un marc de referència comú que integrés les accions d’R+D i les accions en el camp de la tecnologia i la innovació.

‣ Aquest intent es va reforçar i potenciar en el Pla de

recerca i innovació 2005-2008, característic per una visió més equilibrada entre els enfocaments acadè-mics i els d’empresa. Aquest pla va esdevenir més es-tratègic, especificava accions prioritàries de coordina-ció entre polítiques sectorials i polítiques genèriques d’innovació, i definia mesures per reforçar l’articulació del sistema d’R+D+I.

El 2007, el Govern de Catalunya, conscient de la impor-tància estratègica de la recerca i la innovació per al futur del país, va impulsar un procés d’acord social i polític, el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI). El procés d’elaboració del PNRI va permetre revisar en profunditat conceptes i visions sobre la recerca i la in-novació, els actors i el seu paper i l’abast del «camp de joc» de les polítiques, que han estat àmpliament conside-rades en aquest capítol. Especificava, alhora, uns grans eixos d’ordenació de compromisos que resulten cabdals per traçar els objectius i l’estratègia del PRI 2010-2013, exposats en el proper capítol.

Fruit d’un ampli consens, el PNRI fou signat el 21 d’octubre de 2008. Posteriorment s’han adherit al PNRI, per contribuir-hi, diversos agents socioeconòmics i del co-neixement.

L’Administració de la Generalitat es comprometia, en el PNRI, a desenvolupar un seguit de polítiques i actuacions per al 2020 que s’han de concretar, ara, en el PRI 2010-2013. El document contextual del PNRI presenta un con-junt de recomanacions molt valuoses.

L’ambició i els mèrits del PNRI, però, es basen en el fet que ha ofert un consens social i ha establert un marc a llarg termini per al sistema d’innovació que va més enllà dels cicles polítics. A més, aquest pacte també ha servit de plataforma per impulsar diversos canvis de govern que persegueixen la millora de la planificació i l’aplicació de la política de l’R+D+I.

1 Visió de futur i aproximació estratègica

2 Objectius estratègics del PRI 2010-2013

3 Prioritats 2010-2013

4 Transformació de l’acció de govern en recerca i innovació

BLOC B VisiÓ estRatÈgica

38

VISIÓ ESTRATÈGICA

39

‣ Un país vertebrat i cohesionat territorialment amb re-ferència a l’economia del coneixement mitjançant sis-temes d’innovació adaptats a les diferents capacitats i realitats, i que estan connectats nacionalment i inter-nacionalment.

‣ Un sistema de recerca i innovació internacionalitzat que pren bones decisions, que té capacitat de planifi-cació i prospectiva en tots els àmbits, que és capaç de focalitzar i de prioritzar estratègicament i que funciona amb nivells d’eficiència i eficàcia elevats.

‣ Unes infraestructures cientificotecnològiques i unes e-infraestructures de qualitat a l’abast de tots els agents, i unes inversions en recerca i innovació significatives que estan prioritzades en els àmbits públics i privats amb un capital financer que aposta decididament per iniciatives innovadores i de risc.

‣ Una societat catalana que comprèn la ciència, la tec-nologia i la innovació, les valora i hi participa activa-ment.

Partint del PNRI, en l’horitzó del 2013, Catalunya haurà avançat si:

‣ El sistema educatiu i formatiu, en els diferents nivells, ha desenvolupat mecanismes per fomentar de manera sis-temàtica les competències innovadores i emprenedores.

‣ Catalunya ha esdevingut un dels pols principals d’atracció de talent científic i innovador d’Europa.

‣ Hi ha àrees d’excel·lència científica i tecnològica de primer nivell internacional en els diferents grans àm-bits del coneixement, especialment en les disciplines necessàries per abordar reptes complexos en què Ca-talunya vol excel·lir.

‣ La transferència de coneixement entre els agents del sistema de recerca i innovació es produeix de manera activa i multidimensional a través de la mobilitat, els espais de cocreació i coinnovació, la difusió d’idees, etc.

‣ El nombre d’empreses que innoven sistemàticament i s’internacionalitzen s’ha incrementat significativa-ment, i també les que han sorgit de la base científica i tenen visió i dimensió global.

‣ Ha augmentat de manera rellevant el nombre d’empreses multinacionals catalanes líders en innova-ció en els seus àmbits i el nombre d’empreses estran-geres que realitzen a Catalunya activitats intensives en creativitat i coneixement.

Aquest bloc estableix les bases de la visió de futur del PRI, els seus objectius estratègics i les prioritats 2010-2013. Així mateix, descriu aspectes rellevants de la trans-formació de l’acció de Govern en recerca i innovació per tal que els objectius es puguin assolir.

1. VisiÓ de FutuR i aPRoximaciÓ estRatÈgica Catalunya, per ambició i capacitats, té la voluntat, ex-pressada per ampli consens en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, d’esdevenir el 2020 un pol inter-nacional de referència en recerca i innovació.

Per assolir aquest posicionament, el PNRI estableix una visió amb:

‣ Uns entorns d’aprenentatge d’excel·lència que propor-cionen les competències necessàries per tenir el millor talent científic, innovador, creatiu i emprenedor, així com una capacitat suficient per retenir-lo i captar-lo d’arreu segons les necessitats.

‣ Un sistema d’educació superior i de recerca excel·lent, que destaca internacionalment en les seves àrees prio-ritàries, que genera coneixement capdavanter i que el valora socialment i econòmicament.

‣ Una estructura empresarial amb grans empreses cata-lanes i multinacionals, empreses noves intensives en coneixement i PIME que tenen incorporada sistemàti-cament la innovació tecnològica i la no tecnològica en totes les seves activitats.

‣ Una administració i un sector públic líders en inno-vació organitzativa i en serveis avançats, que gestio-nen i generen coneixement per millorar l’activitat que desenvolupen i que utilitzen la compra pública com a tractor de recerca i innovació.

‣ Un entorn que facilita la innovació individual, de les organitzacions i les comunitats, on la cultura del risc s’assumeix de manera positiva i les normes i les regu-lacions no frenen la innovació, sinó que la incentiven, i on l’entorn laboral la incorpora com a part inherent als llocs de treball, al reconeixement i als incentius dels treballadors.

‣ Unes comunitats cooperatives publicoprivades de co-neixement i innovació, en què els científics, els tec-nòlegs, els creadors, els emprenedors, els professionals, els usuaris, els consumidors i la ciutadania interactuen i generen valor social, econòmic i ambiental.

‣ La innovació en l’acció pública (serveis públics, com-pra pública, etc.) està plenament integrada en les po-lítiques d’R+D+I, i el seu impacte social i econòmic és de primera magnitud. En aquest sentit, la innovació social s’ha convertit en un eix important en el panora-ma català.

‣ La majoria d’entorns socioeconòmics tenen sistemes de coneixement i innovació activats entre els seus agents, i desenvolupen projectes i iniciatives tractores cooperativament.

‣ És reconeguda internacionalment per la seva capacitat d’incidir en reptes complexos on s’integren el talent, la ciència i la tecnologia, els agents privats i els pú-blics, i excel·leix i lidera la recerca i la innovació en 3-4 reptes.

‣ Els ciutadans, usuaris i consumidors estan inserits en els processos d’innovació i previstos com a tals en les polítiques públiques d’R+D+I.

‣ Els agents del sistema de recerca i innovació català actuen i estan presents globalment de manera siste-màtica.

‣ El sistema de recerca i innovació actua amb eficàcia orientat per criteris contrastats d’excel·lència i opor-tunitat, i s’ha generalitzat l’avaluació i el retiment de comptes.

‣ La inversió en recerca i innovació (pública i privada) gairebé s’ha duplicat respecte al 2008.

Per fer possible aquesta visió, el PRI 2010-2013 adopta una doble aproximació estratègica:

‣ Una aproximació sistèmica: les polítiques de recerca i innovació han d’incloure les diferents parts del sistema (vegeu l’esquema) i afavorir especialment que el siste-ma actuï com a tal, com un verdader ecosistema in-terconnectat, la fortalesa del qual està en la capacitat d’integrar i combinar esforços i complementarietats.

‣ Una aproximació confluent: les polítiques de recerca i innovació van dirigides cap a la generació de valor socioeconòmic, partint de la base que aquest valor: a) es genera i es manté sostingudament quan respon a reptes que tenen com a base necessitats i demandes socials; i b) sempre acaba revertint en llocs concrets, entorns socioeconòmics on genera progrés i benestar.

Al voltant dels reptes i dels entorns concrets conflueixen el coneixement científic, l’activitat productiva, els serveis públics / administracions i la ciutadania / societat creant i innovant conjuntament (cocreació i coinnovació) de ma-nera interconnectada a partir de la confiança i la coopera-ció (veure esquema de la pàgina següent).

Aquests agents estableixen relacions formals i informals per acomodar els interessos mutus (governança) de mane-ra eficient i eficaç. Alhora, es disposa dels recursos adients per desenvolupar activitats de recerca i innovació a través d’una cooperació públicpprivada creixent. La base, i la prioritat és, en tot, cas el talent: educació i formació al llarg de la vida; captació i retenció.

Rec

urso

s

Coneixement científic Gov

erna

nça

Activitat productiva Serveis públicsAdministració

Societat i ciutadans

Cooperació Comunitats Cocreació Confiança

Reptes Llocs

VALOR

Capacitats diferencials

Confluència

TALENT

Elaboració pròpia

Esquema 5: visió estratègica del Pri 2010-2013

40

VISIÓ ESTRATÈGICA

41

construir un sistema de recerca i innovació sòlid a llarg termini. Una massa crítica de talent amb les compe-tències i perfil necessaris per al futur del sistema de recerca i innovació.

‣ Objectiu 2. Assolir un alt nivell de generació de co-neixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-o a la societat. La generació del coneixement a través de la recerca de primer nivell esdevé clau per als reptes de futur, manté el país connectat als pols de coneixe-ment del món, a la vegada que el fa pol d’atracció de talent i permet desenvolupar un creixement econòmic i social sòlid a llarg termini, i dóna respostes a curt termini.

‣ Objectiu 3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitzades amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut. Una Ca-talunya amb PIME innovadores i noves empreses in-tensives en coneixement i grans multinacionals catala-nes i estrangeres que utilitzen la innovació tecnològica i no tecnològica de manera sistemàtica per trobar la seva posició i refermar-la en un context complex.

2. oBjectius estRatÈgics del PRi 2010-2013Per assolir aquesta visió 2013, des d’una aproximació sis-tèmica i confluent en reptes i entorns, Catalunya necessita que el sistema de recerca i innovació estigui:

‣ Preparat per al canvi, amb actors capacitats i connec-tats, i que es basi en el talent com a prioritat.

‣ Orientat a reptes i que generi valor en tot el país impli-cant els sectors econòmics i socials, els científics, les administracions i els ciutadans.

Amb aquesta finalitat, el PRI 2010-2013 estructura la seva acció al voltant de deu objectius estratègics, que es poden veure en l’esquema següent.

Un sistema preparat per al canvi:

‣ Objectiu 1. Tenir el millor talent científic, creatiu, in-novador i emprenedor per a les necessitats del siste-ma de recerca i innovació. És la prioritat, la base per

‣ Objectiu 4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés. L’acció pública i el valor social com a tractors de progrés econòmic associat als reptes de país i a la voluntat de Catalunya de mantenir un estat del benestar de primer nivell internacional.

‣ Objectiu 5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. Ciutadans, consumidors i usuaris pre-parats i informats i cada vegada més formats que són agents actius de la innovació per a les empreses i els serveis públics, però també ells mateixos actuant indi-vidualment i en xarxa.

‣ Objectiu 6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es con-nectin i cooperin localment i globalment formant no-des i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afe-git. Xarxes i comunitats locals de cooperació entre els agents del sistema de recerca i innovació i presència global per generar nous productes, serveis, processos i coneixement. Un sistema de recerca i innovació català difús i connectat internacionalment.

‣ Objectiu 7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent. Acomodar els interessos dels agents del sistema de recerca i innovació sota l’interès mutu i la con-fiança, actuant amb criteris basats en l’excel·lència i l’oportunitat.

Un sistema orientat a reptes i que generi valor en tot el país:

‣ Objectiu 8. Fer que Catalunya es diferenciï per la ca-pacitat d’abordar reptes socioeconòmics complexos focalitzant-hi la recerca i la innovació. Orientar una part significativa dels esforços en recerca i innovació a reptes, i generar complicitats entre els agents del sis-tema, les disciplines cientificotecnològiques i els sec-tors públic i privat per crear capacitats diferencials.

‣ Objectiu 9. Aconseguir que el coneixement i la innova-ció tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya. Adaptar a les dife-rents realitats socioeconòmiques del país els sistemes de recerca i innovació perquè aprofitin les seves po-tencialitats diferencials per progressar.

‣ Objectiu 10. Mobilitzar més recursos i més eficien-tment per a la recerca i la innovació. Invertir més i millor els recursos públics i privats per fomentar la recerca i la innovació.

3. PRioRitats 2010-2013

Les prioritats del PRI 2010-2013 han de poder fer possible:

‣ Respondre a la conjuntura i la realitat socioeconòmi-ca.

‣ Abordar les febleses i aprofitar les fortaleses del siste-ma de recerca i innovació.

‣ Activar les palanques de canvi.

La conjuntura en què s’elabora el PRI està marcada per una profunda crisi econòmica basada en un model de creixement obsolet. Una crisi que comporta, entre altres efectes, una disminució general dels recursos públics i la necessitat de prioritzar allò que permetrà sortir-ne. Una crisi econòmica amb implicacions socials que agafa Ca-talunya en un període amb pressions rellevants sobre els serveis públics.

En conseqüència, en aquest període, les polítiques de re-cerca i d’innovació han d’exigir màxima eficiència i màxim retorn socioeconòmic, implementant uns mecanismes i uns instruments d’avaluació exigents i eficaços, que per-metin determinar ex-ante ex-post la qualitat i el rendiment de les inversions i els esforços realitzats A més, s’ha de reforçar la necessitat d’orientar l’acció del sistema a rep-tes, ja que, per una banda, es facilita resoldre problemes existents i, per altra banda, es generen oportunitats en temps de crisi.

Des del punt de vista de la realitat i la prospectiva so-cioeconòmica, el PRI 2010-2013 vol incorporar tres línies d’acció transversals en les polítiques i les actuacions:

‣ Les PIME: per la conjuntura i la importància estratè-gica pel país.

‣ Les PIME representen la majoria de les empre-ses catalanes (> del 95 %) i del VAB.

‣ La competitivitat futura de les PIME passa per la incorporació sistemàtica de la innovació en la seva gestió.

‣ La dispersió innovadora de les PIME és molt gran, i n’hi ha un gran nombre que no innova, ja que tenen, en general, importants barreres per manca de recursos humans qualificats, ac-cés a finançament o a serveis facilitadors.

Esquema 6: objectius estratègics del Pri 2010-2013

Elaboració pròpia

Mill

ora

de la

gov

erna

nça

del s

iste

ma

d’R

+D

+I

4

Focalització de l’R+D+I en reptes

Mob

ilitz

ar m

és r

ecur

sos,

i m

és e

ficie

ntm

ent,

per

a l’

R+D

+ISector públic

innovador

Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador

Internacionalitza-ció i Comunitats de coneixement i innovació

Empreses que innoven siste-màticament i que s’internacionalitzen

Sistema públic de re-cerca fort, connectat a la creació de valor

El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor

Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació

5 6 7 10

1239

8

IMPACTE SOCIAL I ECONÒMIC EN TOT EL TERRITORI

FOCUS EN REPTES

42

VISIÓ ESTRATÈGICA

43

Febleses principals que s’han d’abordar:

‣ Alta fragmentació del sistema de recerca.‣ Nivell insuficient de transferència entre el sis-

tema de recerca i el teixit empresarial.‣ Baix nombre d’empreses innovadores i

d’intensitat innovadora.‣ Barreres culturals, financeres, administratives

que frenen la innovació.

‣ Escàs nivell de cooperació estratègica en recer-ca i innovació entre els agents.

‣ Suport públic a la innovació empresarial que cal reforçar.

Fortaleses principals que el PRI ha d’aprofitar:

‣ Creixent massa de talent creatiu, científic i in-novador.

‣ Sistema de recerca i de formació superior re-llevant.

‣ Alt nivell de creativitat (disseny, arquitectura, moda, indústria cultural, etc.).

‣ Empreses líders mundials en innovació.

‣ Ciutats dinàmiques i entorns innovadors.

‣ Àmbits del sector públic de primer nivell inter-nacional en innovació.

‣ Elevat grau d’obertura internacional socioeconò-mica.

D’altra banda, en cada situació i conjuntura sol haver-hi uns elements que ajuden a activar i transformar el sistema de recerca i innovació. Aquestes –anomenades- palanques de canvi han de ser prioritzades per les polítiques públi-ques de recerca i innovació.

El PRI 2010-2013 té en consideració i prioritza les se-güents palanques de canvi:

‣ Orientar la demanda:

‣ Compra pública i regulacions com a tractores d’innovació.

‣ Posar primer nivell de l’agenda política i es-tratègica del país factors d’alta demanda inno-vadora: nou model energètic, canvi climàtic, transformació dels entorns d’aprenentatge, etc.

‣ La societat dels serveis: per la preponderància que te-nen i tindran.

‣ La rellevància dels serveis a la societat i l’economia és un fet que s’incrementarà. Molt del valor afegit social i econòmic està i estarà en el servei, fins i tot en productes manufac-turats.

‣ L’R+D+I en serveis està creixent el doble de ràpid que la mitjana, està molt vinculada a la innovació no tecnològica i necessita recursos humans específics.

‣ Les polítiques de recerca i innovació han pres-tat tradicionalment escassa importància als serveis, només alguns països europeus tenen estratègies transversals sòlides d’innovació de serveis (que també inclouen la formació).

‣ La internacionalització: per ser un factor determinant per al coneixement, la innovació i el creixement econòmic.

‣ Catalunya té un grau d’obertura socioeconò-mic rellevant que ha d’aprofitar, amb mol-tes connexions internacionals estables de l’Administració de la Generalitat, però també de professionals que treballen arreu.

‣ L’accés i la presència a les xarxes de talent, coneixement, innovació i producció globals és essencial per poder desenvolupar un sistema de recerca i innovació de primer nivell.

‣ Connectar-se amb altres implica haver d’adquirir capacitats que beneficien l’investigador, l’empresa o el professional, anant més en-llà fins i tot de la qualitat de la recerca o de l’increment de l’exportació.

El PRI 2010-2013 ha d’abordar les febleses del sistema d’R+D+I de Catalunya, tant les de les diferents parts del sistema, com les sistèmiques (com per exemple, les que es produeixen per mancances en les connexions entre els agents). D’altra banda, el PRI ha d’aprofitar les fortaleses existents en el sistema de recerca i innovació català com a base per a l’acció.

Tant unes com les altres estan identificades en les anàlisis i les avaluacions fetes del sistema de recerca i innovació català, que es poden veure en el Bloc A del PRI.

‣ Incidir en la innovació social com a motor de noves demandes (envelliment, interculturalitat, etc.).

‣ Cercar nous mercats internacionals de diversa ti-pologia socioeconòmica (ex. baix cost).

‣ Activar la potencialitat del sistema d’R+D+I per orientar-lo a les necessitats de la demanda.

‣ Fixar l’acció política de recerca i innovació en reptes que aglutinin esforços:

‣ Impulsar partenariats i entorns de cocreació i coinnovació.

‣ Incorporar agents diversos a l’entorn de reptes complexos que necessiten recerca i innovació.

‣ Orientar les polítiques de recerca i innovació i formació a reptes interdisciplinaris.

‣ Partir de la base emprenedora i innovadora:

‣ Diversificar la base de l’acció de polítiques d’innovació a nous agents i actors.

‣ Aprofitar les formes d’organització innovadores (cooperatives, xarxes socials, etc.) com a nuclis de canvi.

‣ Fer emergir el talent i les capacitats existents del jovent.

Esquema 7: Marc d’actuació dels departaments al Pri 2010-2013

Elaboració pròpia

Els departaments i ens adscrits s’impliquen en els focus de recerca i innovació destinats a abordar reptes i oportunitats socioeconòmiques, i vinculats a les se-ves àrees competen-cials, tot tenint cura que les diferents realitats territorials se’n beneficiïn

Els departaments s’impliquen en la inversió en R+D+I vinculada a les seves competències mitjançant les polí-tiques transversals

Els departaments desenvolupen polítiques d’R+D+I sectorials i integra-des en l’estratègia transversal del Govern d’R+D+I que esdevé clau per l’èxit de l’acció política

Els departaments sectorials s’involucren en el desenvolupament de la capacitat innova-dora empresarial vinculada als seus àmbits competencials

Els departaments generen també coneixement internament i subcontractant externament. Alguns departaments són també intermediaris d’innovació

Els departaments promouen la formació, captació i retenció de talent en el sistema d’R+D+I associats a les seves àrees; i els departaments vinculats als diferents nivells formatius promouen la generació de compe-tències innovadores i emprenedores així com nous perfils formatius

Els departaments i els ens adscrits com agents innovadors generen productes, serveis i processos; fan compra pública tractora d’innovació; desenvolupen regulacions impul-sores d’innovació; i promouen serveis innova-dors que depenen de la seva acció política

Els departaments fomenten la implicació ciu-tadana en els processos d’innovació aprofitant la intel·ligència col·lectiva per abordar reptes i desenvolupar noves activitats i serveis

Els departaments participen en xarxes i par-tenariats amb altres agents de la recerca i la innovació

EDUCACIÓ, FORMACIÓ I RECERCA PúBLICA

44

VISIÓ ESTRATÈGICA

45

la necessitat d’incentivar i premiar l’excel·lència com a element clau en la implementació de les polítiques i, per altra banda, propiciar la millora evolutiva del sistema i els seus agents fugint de les estratègies ano-menades «agafar els guanyadors».

‣ Aquesta manera de plantejar l’acció política esdevé facilitadora del canvi, i adopta estratègies de seg-mentació segons l’estadi evolutiu del tema que es vol tractar. Així, per exemple, es desenvolupen polítiques diferents per a les empreses segons el seu grau de capacitats innovadores o les actuacions sobre els clús-ters o comunitats de recerca i innovació més avançats, que seran diferents d’aquelles planejades sobre els que necessiten encara un grau de maduració.

4. tRansFoRmaciÓ de l’acciÓ de goVeRn en ReceRca i innoVaciÓLa visió estratègica d’aquest PRI 2010-2013 estaria in-completa si no incorporés una indicació sobre la neces-sitat de transformació de l’acció de govern al voltant de les polítiques de recerca i innovació. Un canvi que, de fet, s’ha anat produint gradualment en el temps i que el procés de reflexió al voltant del PNRI i d’aquest PRI ha accelerat. Aquests processos de canvi, si no es frenen, són molt rellevants, ja que comporten noves maneres de fer que esdevenen irreversibles.

Recerca i innovació com a polítiques estructurals de l’acció de govern

‣ Per avançar en els objectius estratègics i les prioritats plantejades, és imprescindible que la recerca i la inno-vació esdevinguin una política estructural i transversal del Govern, ja que com mostra la figura de la pàgina següent l’acció sinèrgica de tots els departaments és necessària per desenvolupar una aproximació sistèmi-ca. D’altra banda, també és imprescindible que els departaments actuïn de manera horitzontal al voltant dels reptes que necessiten recerca i innovació, ja que difícilment es poden abordar des d’una visió vertical. Així doncs, els departaments han de ser els primers ac-tors de la que s’ha anomenat aproximació confluent.

‣ En conseqüència, el PRI planteja unes polítiques i una acció vertaderament interdepartamental en recerca i innovació i que, al mateix temps, esdevé estructural de cadascuna de les àrees del Govern.

Les polítiques de recerca i innovació integrades en siste-mes complexos

‣ El plantejament del PRI és que, malgrat que certs as-pectes de l’àmbit de la recerca i la innovació reque-reixen aproximacions diferents en les polítiques, és imprescindible adoptar sinergies i visions complemen-tàries i connectades adoptant dues estratègies. D’una banda, les polítiques de recerca i innovació s’han de creuar les unes amb les altres; d’altra banda, s’ha de tendir a generar polítiques i instruments integrats d’R+D+I perquè els agents treballin junts.

Premiar l’excel·lència i propiciar la millora evolutiva

‣ El tercer element rellevant del canvi de l’acció de govern sobre el sistema de recerca i innovació que planteja el PRI 2010-2013 és el balanç entre, per una banda,

PolÍtiques i actuacionsBLOC C

1 El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor

2 Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor

3 Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen

4 Sector públic innovador

5 Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador

6 Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació

7 Millora de la governança del sistema d’R+D+I

8 Focalització de l’R+D+I en reptes

9 Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació

10 Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I

48 49

POLÍTIQUES I ACTUACIONS

‣ Columnes Innovació de serveis, PIME, Internacionalit-zació. Es mostra l’impacte d’aquestes línies d’actuació transversals, definides en el bloc B d’estratègia, sobre les línies d’actuació del PRI.

‣ Columna Focus. S’indica si els esforços en una línia concreta han d’estar adreçats, en part, als temes de focalització de la recerca i la innovació definits en el PRI (capítol 8 d’aquest bloc C).

‣ Columna Territori. S’indica si una línia d’actuació de-terminada ha de tenir en consideració en el seu dis-seny i desenvolupament la dimensió territorial perquè es produeixi l’impacte desitjat.

En aquest bloc C es presenten les polítiques i actuacions a desenvolupar, desglossades en deu capítols, que equivalen a cadascun dels objectius estratègics del PRI 2010-2013. La denominació dels capítols és la següent:

1. El millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 4. Sector públic innovador 5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 8. Focalització de l’R+D+I en reptes 9. Entorns i territoris capacitats per incorporar coneixement i innovació 10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I.

Cadascun dels capítols s’estructura en:

‣ Plantejament, on es marca l’abast de l’objectiu estra-tègic i el posicionament del Govern.

‣ Polítiques, on es defineixen les motivacions, els objec-tius i els destinataris.

‣ Actuacions, on per a cada política es concreten les actuacions a realitzar, agrupades per línies. En cada actuació s’identifica el departament de la Generalitat responsable (DR) de desenvolupar l’actuació, segons la competència que tingui adscrita (per exemple, “DR de contractació pública” indica que l’actuació és res-ponsabilitat del departament que tingui la competèn-cia en matèria de contractació pública).

A la taula de la pàgina següent es mostren les polítiques i línies d’actuació associades a cadascun dels deu objec-tius estratègics del PRI 2010-2013. A més, a les columnes de la dreta es reflecteix el següent:

‣ Columnes Es (Estat) i UE (Unió Europea). S’indica en quines línies d’actuació existeixen polítiques de recer-ca i innovació de l’Estat o la Unió Europea que tenen els mateixos objectius o similars als que es pretenen desenvolupar en el PRI 2010-2013. En aquests casos, les actuacions del PRI tenen sempre caràcter comple-mentari o una especificitat concreta que els dóna valor afegit diferencial sobre les existents a la UE i l’Estat.

50 51

OBJECTIUS POLÍTIQUES LÍNIES D’ACTUACIÓ ES UE

Línies d’actuació transversals

FOCUS TERRITORIInnova-ció de serveis

PIMEInterna-cionalit-

zació

1. Tenir el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor per a les necessitats del sistema de recerca i innovació

1.1 Millorar les competències i perfils

1.1.1 Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria

1.1.2 Millorar els perfils formatius estratègics

1.2 Afavorir els fluxos de talent que generin valor

1.2.1 Incorporació, desenvolupament i retenció de talent

1.2.2 Afavorir la mobilitat de talent i d’idees

2. Assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-lo a la societat

2.1 Enfortir el sistema públic de recerca i incremen-tar-ne l’eficiència i l’impacte

2.1.1 Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, de transferència i internacionalització

2.1.2 Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca

2.2 Proporcionar recursos estratègics per a la recer-ca i la seva transformació en valor social i econòmic

2.2.1 Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I

3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitza-des amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut

3.1 Competències empresarials 3.1.1 Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització

3.2 Innovació i diferenciació

3.2.1 Foment d’intermediaris d’innovació i serveis intensius en coneixement

3.2.2 Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica

3.2.3 Accés i adaptació a nous mercats

3.3 Noves empreses intensives en R+D+I

3.3.1 Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació

3.3.2 Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I

4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés

4.1 Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern

4.1.1 Fomentar les capacitats i activitats innovadores en els serveis públics

4.1.2 Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat de Catalunya

4.2 Afavorir que la demanda pública i acció política actuin com a impulsors d’R+D+I

4.2.1 Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instru-ments tractors de coneixement i innovació

5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transfor-mació científica i innovadora de Catalunya

5.1 Ciència, tecnologia i innovació com a elements estructurals

5.1.1 Socialització i rellevància de la ciència i la innovació

5.2 Ciutadans com a agents d’innovació5.2.1 Ciutadania per a la creativitat i la innovació

6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es connectin i cooperin localment i globalment formant nodes i xarxes de co-creació i co-innovació d’alt valor afegit

6.1 Comunitats cooperatives d’R+D+I6.1.1 Partenariats de coneixement i innovació

6.2 Integració a xarxes globals6.2.1 Presència i incidència global en R+D+I

7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació efi-cient, eficaç i intel·ligent

7.1 Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu

7.1.1 Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català d’R+D+I

7.2 Millorar el cicle de desenvolupament de políti-ques de recerca i innovació

7.2.1 Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques d’R+D+I

8. Fer que Catalunya es diferenciï per la capacitat d’abordar reptes so-cioeconòmics complexos focalitzant en ells la recerca i la innovació

8.1 Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitats

8.1.1 Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI

8.1.2 Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI

9. Aconseguir que el coneixement i la innovació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya

9.1 Creixement de les capacitats innovadores dels territoris

9.1.1 Impuls als entorns innovadors, i acció sinèrgica dels agents del territori

9.1.2 Implementació de la dimensió territorial en les línies d’actuació del PRI

10. Mobilitzar més recursos i més eficientment per a la recerca i la innovació

10.1 Consolidació del marc de finançament de la Generalitat

10.1.1 R+D+I com a política estructural i estratègica dels departaments i de l’acció de Govern

10.1.2 Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I

10.2 Diversificació de fonts de finançament del sistema d’R+D+I

10.2.1 Accés a inversions i recursos competitius de l’R+D+I de l’Estat i la UE

centres de recerca

taula 2: objectius estratègics, polítiques i línies d’actuació del Pri 2010-2013. Correspondència amb polítiques de l’Estat i la uE, amb línies d’actuació transversals i amb focus d’r+D+i i territori

POLÍTIQUES I ACTUACIONS

52

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

53

Aquest pla representa una aposta decidida pel desenvo-lupament de talent; una aposta perquè les competències específiques de tipus cientificotècnic i les competències transversals associades a la creativitat, l’emprenedoria i la innovació esdevinguin elements clau tant del sistema educatiu com del sistema de recerca i innovació. Els reptes socioeconòmics, cientificotecnològics i me-diambientals existents, i les necessitats que tenen les or-ganitzacions públiques i privades per ser més competents i tenir més capacitats innovadores, fan necessari formar professionals en nous àmbits i nous perfils. És impres-cindible, a més a més, establir les condicions per tal que l’oferta formativa i les vocacions existents encaixin, el millor possible, amb aquestes necessitats del sistema de recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya, com Euro-pa, té una manca significativa de professionals en àmbits científics i tecnològics determinats i en altres associats a activitats intensives en l’ús del coneixement. El Govern té un repte i la responsabilitat de fer que els diferents nivells educatius responguin a les necessitats de competències i de nous perfils que l’entorn socioprofessio-nal requereix. Les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat han de vetllar, juntament amb els agents del sistema educatiu i formatiu del país, perquè els des-ajustos presents i futurs es minimitzin al màxim possible. Per altra banda, el talent endogen sovint té dificultats per vehicular-se cap a la ciència i l’emprenedoria, en part per la manca d’un entorn sociolaboral i cultural favorable, però també perquè els mecanismes de detecció, suport i guiat-ge de talent estan poc desenvolupats. En aquest sentit, són estratègics els processos de gestió de fluxos de talent: la detecció, el reclutament, la recuperació i la retenció de talent científic i innovador propi i aliè són transcendents per a la configuració dels sistemes de recerca i innovació.

Plantejament Les competències científiques, innovadores, creatives i emprenedores de les persones tenen un paper clau en el sistema d’R+D+I i en el progrés d’una societat complexa que afronta molts reptes. La capacitat que tingui Catalunya per educar i formar la ciutadania al llarg de la vida serà determinant per assolir un sistema d’R+D+I de referència i, al seu torn, per gene-rar una societat avançada i pròspera on el pensament crí-tic, analític, rupturista i transformador actuï com a motor de canvi de l’empresa, el sector públic i la societat. Tal com es va acordar en el PNRI, en el present PRI 2010-2013 el talent es posa a primer nivell de prioritat estratègica. El primer dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és que el sistema de recerca i innovació de Catalunya disposi del millor talent científic, creatiu, inno-vador i emprenedor. Els fluxos de coneixement i d’idees són factors essencials de desenvolupament dels sistemes de recerca i innovació. La mobilitat, presencial i, ara també, virtual, esdevé un element estratègic reconegut i incentivat de les polítiques públiques d’R+D+I d’arreu. Aquesta mobilitat i interacció ha de ser geogràfica, sectorial i disciplinària, i ha de carac-teritzar tant l’àmbit privat com l’àmbit públic. De fet, les idees rupturistes en ciència i innovació sovint sorgeixen traslladant conceptes d’uns àmbits a altres. Les persones tenen un paper molt important en la fertilització creuada d’idees i conceptes. El talent científic, innovador i emprenedor es desplaça cada cop més globalment, i va a llocs on hi ha més opor-tunitats i entorns culturalment rics, amb qualitat de vida i intensos en interaccions socials creatives en les quals inte-grar-se i generar valor. La creació de condicions d’atracció i retenció de talent resulta vital per als sistemes de re-cerca i innovació. Tot i la significativa diversitat del nostre territori, de fet, Catalunya gaudeix d’alguns elements clau per esdevenir un pol de talent global: un sistema científic internacionalment reconegut, un entorn econòmic divers, índexs alts de qualitat de vida i una riquesa creativa i cul-tural de primer ordre. En el passat, Catalunya ha sofert un drenatge significatiu de talent científic, i el flux de pèrdua de talent encara és important. No és possible, ni tan sols imprescindible, es-troncar aquesta tendència, però cal adoptar polítiques que permetin uns nivells de retenció adients per al sistema i, alhora, polítiques d’atracció, que permetin generar fluxos positius en el seu conjunt.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté dues línies.

PolítiCA 1.1: Millorar les competències i perfils. ‣ Línia d’actuació 1.1.1: Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria.‣ Línia d’actuació 1.1.2: Millorar els perfils formatius estratègics. PolítiCA 1.2: Afavorir fluxos de talent que generin valor. ‣ Línia d’actuació 1.2.1: Incorporar, desenvolupar i retenir el talent.‣ Línia d’actuació 1.2.2: Afavorir la mobilitat de ta-lent i d’idees.

PolítiCA 1.1: MILLORAR LES COMPETÈNCIES I PERFILS

MotivACió:

‣ Les competències per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria encara estan poc desenvolu-pades en els sistemes educatius i formatius catalans.

‣ Els perfils formatius s’han d’adaptar més proactiva-ment a necessitats diverses del sistema de recerca i innovació.

oBjECtius: L’objectiu de la política 1.1 del PRI 2010-2013 és con-tribuir a millorar el desenvolupament de competències i de perfils professionals necessaris per al sistema d’R+D+I català, i per al desenvolupament de l’economia del co-neixement a Catalunya. Més específicament es pretén:

‣ Millora de les competències en els diferents nivells educatius

‣ El projectes educatius de primària i secun-dària incorporaran les metodologies que per-metin desenvolupar competències avaluables per a la creativitat, la innovació, la ciència

i l’emprenedoria, incorporant, entre altres, l’aprenentage orientat a l’assoliment de la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, les experiències de simula-ció d’empreses i els treballs de recerca en tot l’ensenyament secundari, les quals prossegui-ran sense discontinuïtat en tots els estudis de grau universitaris.

‣ Els ensenyaments de postgrau i doctorat pros-seguiran sense discontinuïtat amb les expe-riències dels nivells anteriors i incorporaran les metodologies docents necessàries per al des-envolupament avaluable de les competències científiques i socioprofessionals innovadores i emprenedores, amb estret contacte amb la realitat pràctica dels diferents àmbits profes-sionals fomentant la màxima interdisciplinarie-tat.

‣ La formació permanent i ocupacional incorpo-rarà en la seva programació les activitats trans-versals necessàries per tal que la creativitat, la innovació i l’emprenedoria esdevinguin ele-ments nuclears en les trajectòries formatives.

‣ Incrementar la massa crítica de professionals associats als perfils estratègics del PRI:

‣ Perfils interdisciplinaris (i orientació dels per-fils disciplinaris) que incloguin les necessitats formatives dels focus de recerca i innovació del PRI (vegeu els objectius del capítol 8 del bloc C del PRI).

‣ Persones titulades en ciències experimentals, tecnologies, enginyeries i matemàtiques.

‣ Perfils formatius vinculats a la direcció i la ges-tió de la recerca i la innovació, la ciència dels serveis, el disseny i la internacionalització.

DEstinAtAris:

‣ Centres de secundària obligatòria i postobligatòria.‣ Universitats (grau, postgrau i doctorat).‣ Agents de formació professional, ocupacional i contí-

nua.‣ Escoles de negoci.‣ Estudiants dels diferents nivells educatius i forma-

tius.‣ Professionals en actiu.

54

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

55

i un encaix en el teixit socioeconòmic de Catalunya comparable als entorns dels països capdavanters.

‣ Definir nous mecanismes i incentius per a la mobilitat i intersectorial i interinstitucional en el sistema de re-cerca i innovació català que permetin, en el 2013, un flux de 150-200 professionals anuals entre els sectors públics i privats.

DEstinAtAris:

‣ Personal investigador en l’àmbit públic i privat.‣ Professionals, investigadors i emprenedors en actiu i

retirats. ‣ Agents públics i privats del sistema de recerca i inno-

vació català.

actuacions

1.1.1 EDUCAR I FORMAR PER A LA CREATIVITAT, LA INNOVACIÓ, LA CIÈNCIA I L’EMPRENEDORIA

En els àmbits de l’educació primària, l’educació secun-dària obligatòria, el batxillerat i la formació professional, el departament responsable (DR) d’Educació ha de: 1. Reforçar els projectes de recerca de l’ESO, els tre-balls de recerca del Batxillerat i la recerca en l’àmbit de la Formació Professional, incrementant-ne la interdis-ciplinarietat i la col·laboració amb les universitats..Més específicament, incloure al portal Recerca en Acció els treballs de recerca dels centres de secundària que hagin estat premiats. 2. Promoure els treballs cooperatius orientats a problemes que fomentin les capacitats d’iniciativa, l’esperit crític i el raonament, com a elements rellevants d’aprenentatge. Se-guir impulsant la difusió de bones pràctiques docents dels centres educatius mitjançant espais telemàtics i jornades específiques de divulgació i intercanvi. 3. Estendre les experiències existents de simulació de creació d’empreses en el batxillerat i la formació profes-sional a tots els centres amb participació pública, i també intercanviar experiències amb professionals de l’empresa, les arts i la ciència. 4. Reforçar la difusió entre el professorat de bones pràc-tiques d’elaboració i el tractament de continguts digi-tals, així com d’interacció amb el professorat i l’alumnat d’altres regions i països.

PolítiCA 1.2: AFAVORIR FLUXOS DE TALENT QUE GENERIN VALOR

MotivACió:

‣ El nombre de personal dedicat a la recerca i la in-novació a Catalunya no és equiparable al dels països capdavanters, en l’àmibt públic i privat.

‣ Els esforços realitzats en captació de talent científic han de ser sostenibles.

‣ Hi ha una manca de certs perfils investigadors clau per al desenvolupament d’un sistema d’R+D+I.

‣ Cal millorar la carrera investigadora i especialment el doctorat.

‣ Existeixen nombroses barreres per a la mobili-tat d’investigadors i innovadors dins del sistema d’R+D+I.

oBjECtius: L’objectiu de la política 1.2 del PRI 2010-2013 és faci-litar la incorporació, la captació, la retenció i la mobilitat del talent en el sistema de recerca i innovació, de manera que els seus agents disposin del capital humà necessari per desenvolupar les activitats. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar el personal dedicat a la recerca en els per-fils prioritaris següents: personal investigador sènior, personal tècnic de recerca i transferència, personal investigador postdoctoral, amb l’objectiu d’assolir un percentatge sobre el total de població equiparable als països europeus més avançats. Un 40-60 % del per-sonal incorporat estarà vinculat als focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Fer un salt qualitatiu i quantitatiu significatiu en el suport a la incorporació de talent a les empreses, que prevegi un ventall ampli de perfils relacionats amb la recerca i la innovació. Específicament, es preveurà un fort impuls a la actuació doctorat-empresa, i facilitar la incorporació de 300-400 professionals, especial-ment en les PIME, vinculats a perfils estratègics per incrementar la capacitat innovadora.

‣ A través de l’actuació Doctorat futur, produir un refo-rçament del doctorat com a nivell formatiu estratègic del sistema de recerca i innovació, amb la finalitat que el 2013 aquest cicle formatiu tingui una rellevància

5. Incrementar l’esforç de formació del professorat de pri-mària i de secundària en llengua estrangera. Serà prioritat fer un salt significatiu en aquestes competències del pro-fessorat. 6. Reforçar els plans de formació del professorat de pri-mària i de secundària en relació amb el disseny i el desen-volupament de metodologies d’aprenentatge que fomentin les competències d’R+D+I (creatives, innovadores, cien-tífiques i emprenedores) de l’alumnat, així com de me-todologies atractives per a l’aprenentatge de les ciències experimentals, les matemàtiques i la tecnologia. 7. Reforçar els plans de formació del professorat de Pri-mària i de Secundària en relació a l’ús de les TIC en l’entorn d’aprenentatge (Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement -TAC-) 8. Potenciar els Centres Específics de Suport a la Innova-ció i la Recerca Educatives (CESIRE) de ciències (CDEC), de tecnologia (Aulatec) i de matemàtiques (CREAMAT) perquè reforcin l’impuls de la tasca de formació i millora de les capacitats del professorat, i en difonguin les bones pràctiques. 9. Potenciar els projectes d’innovació (en equivalència als projectes de recerca obligatoris a batxillerat), així com els projectes d’R+D+I mixtos amb batxillerats, universitats i empreses. Es posarà a disposició del professorat assessora-ment i un espai web per a la difusió d’aquestes experiències.

En l’àmbit de l’educació superior, el DR d’Universitats ha de: 10. Promoure la incorporació sistemàtica de l’aprenentatge orientat a problemes-casos; els projectes i treballs en equips interdisciplinaris; la incorporació d’activitats de re-cerca-projectes des de l’inici de la carrera (com a lligam a les experiències obligatòries de BAT o projecte d’innovació d’FP), així com altres iniciatives orientades a la millora de les competències científiques, creatives i innovadores de l’alumnat mitjançant la verificació de programes de grau i postgrau i dels processos de revisió i actualització que es produeixin. Així mateix, es promourà que els alumnes universitaris dels diversos cicles rebin contribucions de científics de renom en relació amb els reptes que estan abordant. 11. Promoure, mitjançant els contractes progra-ma per objectius amb les universitats, el foment de l’emprenedoria, la simulació en la creació d’empreses i, en funció de la tipologia de titulació, la integra-ció de pràctiques externes als projectes formatius.

En l’àmbit de la formació ocupacional i contínua:

12. Promoure el reforçament dels continguts de foment de la creativitat, la innovació i l’emprenedoria en els plans sectorials i intersectorials de formació contínua, així com la formació ocupacional, a càrrec del DR de Treball. 13. Establir un pla d’actuació conjunt el 2011 que in-tegri coherentment les iniciatives adreçades a l’objectiu d’aquesta línia d’actuació, a càrrec dels DR d’Educació, Universitats i Treball. Aquest pla promourà també l’anàlisi, la recerca, la mesura i la compartició de bones pràctiques referides a l’objecte d’actuació.

1.1.2 MILLORAR ELS PERFILS FORMATIUS ESTRATÈGICS

14. Desenvolupar una estratègia de professionalització de la gestió de l’R+D+I que definirà la caracterització dels perfils i les competències professionals necessaris; una prospectiva de la massa crítica necessària; un pla d’actuació que prevegi iniciatives formatives a tots els nivells i preveurà el desenvolupament d’una carrera pro-fessional de gestió de la recerca en l’àmbit acadèmic que estigui valorada i avaluada en el marc de la carrera profes-sional acadèmica, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, en col·laboració amb altres departaments sectorials amb necessitats específiques i amb les altres institucions. 15. Promoure que els programes formatius de pregrau i de grau combinin l’experimentació de les tècniques es-pecífiques pròpies dels àmbits, amb l’experimentació de competències de gestió de l’R+D+I, a càrrec dels DR d’Universitats i d’Educació. 16. Reforçar l’actuació EnginyCat o d’altres que s’impulsin, ampliant-la a l’àmbit de les ciències experimentals i a al-tres àmbits que les anàlisis de prospectiva aconsellin, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats, a través de Talència. 17. Incorporar ensenyaments interdisciplinaris adreçats als focus d’R+D+I del PRI (vegeu el capítol 8: «Focalització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI) a la progra-mació de postgraus de Catalunya, tenint en consideració l’actual oferta existent, els propers dos anys. 18. Analitzar periòdicament, a través dels diversos obser-vatoris existents, les necessitats actuals i de futur pel que fa a les competències i els perfils professionals vinculats als objectius del PRI.

56

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

57

les polítiques de recursos humans d’R+D+I el 2012 serà requisit d’incorporació de personal investigador i tècnic mitjançant els programes del Govern. 26. Reforçar actuacions de promoció de la intensificació de la dedicació a l’activitat investigadora entre investiga-dors del sistema públic de recerca, promovent l’extensió de bones pràctiques existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 27. Actuació singular: «Doctorat 2020», exposada al final d’aquest capítol.

Quant a la captació i la retenció de talent en l’àmbit pú-blic de recerca: 28. Consolidar i focalitzar el programa ICREA per reforçar la incorporació de científics sèniors fins a assolir el 2013 uns 270 científics incorporats (100 més dels actuals) al siste-ma i 160 científics de les universitats als quals s’afavoreix una dedicació més gran a la recerca, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de re-cerca de Catalunya). A partir del 2010, un 40-60 % del programa es focalitzarà en els temes objecte de focalitza-ció del PRI. Així mateix, el 2010 es realitzarà una revisió del mateix programa per garantir-ne la sostenibilitat. 29. Modificar el programa Serra Hunter, d’incorporació de personal acadèmic a les universitats, per reforçar la incor-poració de científics sèniors per transformar-lo en un ins-trument de focalització de talent de primer nivell científic i per la consolidació competitiva de persones que hagin superat l’etapa del programa ICREA («postICREA»), a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 30. Estructurar una oficina virtual de suport i assessora-ment als investigadors estrangers nouvinguts i a les insti-tucions que els acullen, facilitant informació sobre el sis-tema català de recerca, fonts de finançament, ocupació, tràmits legals, visats, allotjament, homologació de titula-cions, beques, convocatòries d’ajuts, etc. 31. Impulsar la incorporació postdoctoral, especialment a les universitats, a càrrec del DR d’Universitats. El 2013 s’haurà duplicat el nombre de beques i contractes post-doctorals anuals que reben suport de la Generalitat. 32. Desenvolupar una iniciativa d’incorporació de perso-nal tècnic de recerca a les universitats de Catalunya, amb la finalitat d’assolir ràtios equiparables als països capda-vanters europeus el 2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). L’actuació es desenvoluparà a partir del 2011 d’acord amb les anàlisis prospectives de perfils.

1.2.1 INCORPORAR, DESENVOLUPAR I RETENIR EL TALENT

Quant a la detecció de talent científic i emprenedor: 19. Promoure una actuació pilot de detecció de ta-lent científic i innovador en l’educació secundària que s’estendrà progressivament durant el període 2010-2013, a càrrec del DR d’Educació. El programa preveurà, coordi-nadament amb el DR d’Universitats, les línies d’actuació necessàries per fer que aquest talent tingui el suport per progressar en el sistema educatiu. 20. Organitzar i difondre iniciatives específiques orienta-des a estimular la participació de l’alumnat i el professorat en activitats d’excel·lència educativa per tal d’estimular l’aparició de vocacions científiques entre l’alumnat, en el context de l’estímul de l’excel·lència educativa, a càrrec del DR d’Educació. 21. Desenvolupar un pla de detecció de talent as-sociat als focus d’R+D+I (vegeu el capítol 8: «Fo-calització de l’R+D+I en reptes» d’aquest bloc C del PRI), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indús-tria mitjançant Talència i ACC1Ó, a partir del 2011.

Amb referència a la carrera investigadora: 22. Promoure, en el marc de les competències que l’Administració de la Generalitat té, la revisió de la carrera investigadora, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el 2010. 23. Promoure una modificació dels criteris d’avaluació de la carrera científica, incorporant: a) la transferència de co-neixement entesa en un sentit ampli (patents, projectes d’R+D+I amb empreses o amb finalitats socials, difusió de la ciència, etc.), fent especial èmfasi en la mobilitat (empresa i sector públic); i b) la gestió de la recerca i la innovació a través dels nivells d’acreditació que es desen-voluparan en el marc de la línia d’actuació 1.1.2, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 24. Implantar un model de desenvolupament professional que incorporarà la recerca com a dimensió professional, la dimensió assistencial i la dimensió de gestió en tots els àm-bits del sistema públic de salut, a càrrec del DR de Salut. 25. Promoure la implantació progressiva, entre els agents públics de recerca catalans, d’una política integral de di-recció i gestió dels recursos humans dedicats a la recer-ca que prevegi mecanismes d’avaluació externa i millora continuada de la qualitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. L’existència d’una acreditació de qualitat de

33. Vetllar per la incorporació de les dones al siste-ma d’R+D+I a través de: a) el foment de la igualtat d’oportunitats com a element estratègic dins de les orga-nitzacions corresponents; b) la incorporació a la carrera investigadora de les condicions necessàries per reduir la pèrdua de talent femení; i c) l’impuls de l’associació de dones científiques i investigadores, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació i la resta de departaments i agents.

Amb referència a la incorporació de talent a l’empresa: 34. Dissenyar una actuació de suport a la incorporació de talent a l’empresa catalana i als agents públics i privats de recerca i innovació, reforçant i complementant els instru-ments existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Treball i el DR de Promoció Econòmica, amb la cooperació de la iniciativa privada. El pla, de gran abast, es finançarà totalment o parcialment mitjançant el Fons Social Europeu (FSE), adreçat a la incorporació de talent de primer nivell nacional i internacional en tres àmbits: a) personal investigador (doctors, especialment) i tecnòleg; b) gestors del coneixement i la innovació; c) professionals diversos per al foment de la innovació no tecnològica (dis-seny, formació, màrqueting 3.0, experts en innovació de serveis, etc.). 35. Incentivar la incorporació de talent a l’empresa in-corporant-ho com a criteri rellevant en les convocatòries competitives de recerca i innovació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i altres departaments sectorials. 36. Crear un directori de personal investigador accessible, mitjançant un acord amb les universitats, hospitals i cen-tres de recerca i les empreses que s’adhereixin al PNRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

1.2.2 AFAVORIR LA MOBILITAT DE TALENT I D’IDEES

37. Dissenyar un pla de mobilitat intersectorial i interins-titucional a partir de les experiències actuals, que incorpo-ri nous mecanismes i incentius efectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i d’ACC1Ó, i en cooperació amb els departaments sectorials. 38. Promoure que les universitats, en el marc dels es-tatuts vigents, facilitin la presència de professionals de l’R+D+I en els postgraus i els doctorats, així com l’estada temporal de personal investigador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats.

39. Promoure que les universitats, en el marc dels esta-tuts vigents, facilitin l’estada temporal de personal investi-gador a les empreses, a càrrec del DR d’Universitats. 40. Posar en marxa una actuació per tal que professionals, investigadors i emprenedors (especialment, els retirats de la vida laboral) desenvolupin activitats de coaching, assessorament i dinamització en el sistema d’R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria a través d’ACC1Ó, i en cooperació amb altres departaments sec-torials. 41. Promoure un Pla d’e-mobilitat associat als focus d’R+D+I que integri iniciatives preexistents, com ara pro-jectes, e-xarxes temàtiques, laboratoris virtuals, o entorns intel·ligents de desenvolupament de creativitat i innovació, etc., preexistents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Societat de la Informació. Les experiències pilot es desenvoluparan i tutoritzaran en el marc dels partena-riats publicoprivats sorgits del procés de desenvolupament del focus de recerca i innovació, com a comunitats de coneixement i innovació multidistribuïdes. Aquest pla in-clourà un pla d’infraestructures per a l’e-mobilitat. 42. Generar un espai virtual de comunicació i treball col·laboratiu internacionalment connectat per al col·lectiu d’agents del sistema de recerca (investigadors, especia-listes, centres de recerca i empreses) que esdevingui un catalitzador de projectes d’R+D+I i d’oportunitats d’ocupació; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a tra-vés de Talència.

58

1. EL MILLOR TALENT CIENTÍFIC, CREATIU, INNOVADOR I EMPRENEDOR

59

Actuació singular: «Doctorat 2020»

Contribuir que el doctorat esdevingui un element es-tratègic de referència del sistema català d’R+D+I.

En països de referència, el doctorat té un paper clau en el sistema de recerca i empresarial, alhora que constitueix un element de prestigi i d’atracció inter-nacional de talent de primer ordre.

A Catalunya es titulen uns 1.500 doctors anual-ment, però els experts indiquen que la seva inser-ció i aportació al teixit socioeconòmic és clarament millorable. En aquest sentit, es detecten necessi-tats de canvi significatives en el terreny organitza-tiu, d’incentius i en les competències dels doctors. Entre d’altres, aquests aspectes s’han d’abordar per poder dotar els estudis de doctorat i els doctors de la potencialitat que tenen en un sistema de recerca i innovació que vol ser de primer nivell.

En el termini 2010, les fites del projecte són: a) re-forçar les jornades doctorals que tenen com a objec-tiu augmentar la competitivitat dels doctorands en el mercat laboral, transformant en valor les compe-tències assolides durant el doctorat, i adquirir noves habilitats socioprofessionals; b) el DR d’Universitats impulsarà la definició d’un nou marc de competèn-cies per al doctorat; c) el DR de Recerca i Innovació mitjançant Talència (l’agència de recerca de Cata-lunya) i ACC1Ó reforçaran de manera significativa el programa doctorat-empresa, estudiant la millora de l’efectivitat dels instruments i els possibles incen-tius juntament amb empreses; d) definir les bases per establir els criteris d’una programació de docto-rat d’excel·lència internacional que faciliti la selec-ció de candidats estrangers de primer nivell.

En el termini 2013, s’haurà impulsat un partenariat estratègic publicoprivat per definir i desenvolupar un pla d’acció a llarg termini per fer que el doctorat i el postdoctorat esdevinguin elements clau per al desenvolupament de l’activitat científica i innova-dora dels agents del coneixement i de les empreses de Catalunya.

60 61

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

de l’excel·lència de primer nivell internacional sorgi-da en algunes àrees. Per altra banda, els centres del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) a Catalunya, centres de primer nivell que formen part del sistema d’R+D+I de Catalunya (vegeu l’annex 1 del PRI). I per últim, centres de recerca mixtos entre uni-versitats i centres de recerca catalans amb el CSIC, amb altres agents estatals i internacionals, i amb em-preses, com a aglutinadors de sinèrgies d’excel·lència orientades a prioritats del país.

‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques són uns elements tractors de talent i recerca de primer nivell, faciliten la interacció multidisciplinària i ori-ginen una gran capacitat d’impacte socioeconòmic i d’internacionalització.

‣ El sistema de recerca de Catalunya també integra al-tres institucions que desenvolupen activitats de recer-ca d’excel·lència en àrees específiques, com ara mu-seus.

S’ha de produir una cooperació entre els agents del sistema de recerca, així com amb els intermediaris d’innovació de Catalunya, aplegats sota la marca TECNIO (vegeu el capítol 3 del bloc C, dedicat a l’empresa). Aquesta col·laboració, per ser efectiva, ha de ser estructural (en forma de confe-deracions o unions, centres mixtos, partenariats estables, etc.) i funcional (a partir de projectes d’R+D+I conjunts de llarg abast, màsters i doctorats conjunts, etc.). Els ob-jectius d’aquesta cooperació han de ser tres: l’excel·lència científica, l’eficiència en l’ús dels recursos públics i la ge-neració de valor. Respecte al repte de generació de valor, en aquest pla de recerca i innovació el valor socioeconòmic de la recerca s’explica i s’articula mitjançant tres vectors: la temàtica de recerca, el territori on s’impacta i la internacionalitza-ció que comporta. Respecte a la temàtica, aquest PRI de-termina disset reptes socioeconòmics de país d’orientació preferent de la recerca, un dels quals és la generació de nou coneixement punter i de tecnologies de ruptura (vegeu el capítol 8 del bloc C del PRI, dedicat a la focalització). El PRI també defensa la transcendència de les sinergies de creació de valor de la recerca en els diferents territoris de Catalunya (vegeu el capítol 9 del bloc C del PRI, dedicat a la territorialització), així com de les sinergies associades a l’expansió internacional del sistema de recerca i innovació català (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI, dedicat a la internacionalització). En el context d’un sistema de recerca català que necessita consolidar-se en moments de contenció pressupostària, el primer objectiu del Govern de Catalunya per al període 2010-2013 és enfortir els actors públics de la recerca a

PlantejamentCatalunya necessita un sistema públic de recerca fort i eficient que estigui connectat a les necessitats i els reptes socioeconòmics del país, especialment en la conjuntura dels propers quatre anys. El segon dels objectius del PRI 2010-2013 és assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i ca-pacitat d’incorporar-lo a la societat. Les capacitats i les funcionalitats clau del sistema públic de recerca de Catalunya giren al voltant de:

‣ Les universitats catalanes determinen el sistema de generació i difusió del coneixement a través de la seva triple missió: docent, investigadora i de transferència a la societat. Catalunya necessita universitats investi-gadores fortes, amb una àmplia base científica de qua-litat, que excel·leixin a escala internacional en àmbits concrets, i amb capacitat d’impacte socioeconòmic. Requereix universitats públiques que, individualment i com a sistema, siguin globalment competitives i lo-calment compromeses, i exerceixin lideratges agluti-nadors de sinergies i complicitats dels agents del sis-tema d’R+D+I.

‣ El sistema públic de salut integra actors clau de la recerca biomèdica i sociosanitària. Els hospitals i les àrees d’atenció primària desenvolupen tasques assis-tencials, però també tasques formatives complemen-tàries a les de les universitats i tasques de recerca, es-pecialment aplicada i de tipus translacional. Aquesta recerca desenvolupa un important paper dinamitzador de l’entorn socioeconòmic, perquè interacciona i arros-sega un ampli ventall de sectors productius, i així es-devé un nucli tractor d’R+D+I de primera magnitud.

‣ El sistema cooperatiu de recerca, desenvolupament i transferència agroalimentaris de Catalunya, que es constitueix a partir de l’Institut de Recerca i Tecnolo-gia Agroalimentàries (IRTA) creat l’any 1985, junta-ment amb la majoria d’universitats i altres institucions i entitats públiques i privades. Aquest sistema aixo-pluga infraestructures de primer nivell, es constitueix com un clar element de coordinació de la recerca i la transferència en l’àmbit agroalimentari, i està recone-gut legislativament.

‣ Els centres de recerca, que responen a tipologies dife-renciades. Per una banda, hi ha els centres de recerca del sistema públic de Catalunya, centres d’excel·lència amb personalitat jurídica pròpia, creats pel Govern de la Generalitat com a resposta a necessitats i reptes de país i, més excepcionalment, per garantir la fortalesa

Catalunya. En consonància amb les creixents demandes de la societat catalana, i per afavorir el seu posicionament competitiu, aquest objectiu es relaciona, primerament, en possibilitar un marc de finançament adient a les univer-sitats públiques catalanes i al sistema públic de salut. Aquest marc de finançament ha de permetre l’acompliment de les diferents missions i, per altre costat, ha d’establir mecanismes clars afavoridors de resultats tant en recerca com en transferència de coneixement, en relació amb els reptes del país. Les universitats i els agents del sistema de salut necessiten aplicar models de gestió de l’R+D+I estratègicament orientats, eficients i eficaços en l’àmbit de la investigació, l’estructura, la transferència i la ins-titució. La segona derivada de l’enfortiment dels actors públics és la de l’articulació dels centres de recerca cata-lans mitjançant la Institució CERCA (ICERCA). El Govern de la Generalitat avaluarà periòdicament l’excel·lència i la conveniència estratègica dels centres de recerca catalans en funció de la seva orientació a les prioritats del PRI, i promourà que diversifiquin el seu finançament. Mitjançant aquest PRI, el Govern també opta decidida-ment per fomentar una estratègia de transferència de co-neixement efectiva a partir del rellevant potencial científic de Catalunya, incorporant els elements estructurals i fun-cionals necessaris perquè en els propers anys s’incrementi qualitativament i quantitativa. Finalment, el Govern de Catalunya fa una aposta decidida per les grans infraestructures científiques i tecnològiques, les e-infraestructures i els e-serveis per al desenvolupa-ment de projectes d’R+D+I de país amb rellevància estra-tègica per al focus de recerca i innovació del PRI.

PolÍtiquesPer a la implementació d’aquest plantejament i posiciona-ment, el Govern desenvoluparà dues polítiques i agruparà actuacions en tres línies:

PolítiCA 2.1: Enfortir el sistema públic de recerca i incrementar-ne l’eficiència i l’impacte. ‣ Línia d’actuació 2.1.1: Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, transferència i internaciona-lització.‣ Línia d’actuació 2.1.2: Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de re-cerca. PolítiCA 2.2: Proporcionar recursos estratègics per a la recerca i la seva transformació en valor social i econòmic. ‣ Línia d’actuació 2.2.1: Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I.

PolítiCA 2.1: ENFORTIR EL SISTEMA PúBLIC DE RECERCA I INCREMEN-TAR-NE L’EFICIÈNCIA I L’IMPACTE

MotivACió:

‣ Constatació de l’insuficient finançament de la recerca i la transferència de coneixement en les universitats i en el sistema sanitari públic per assolir els reptes plantejats i per esdevenir competitius.

‣ Necessitat de consolidar el model de centres de re-cerca catalans orientat a les prioritats del país i a l’excel·lència.

‣ Necessitat d’orientar de manera més efectiva el fi-nançament de la recerca i la transferència dels agents públics de la recerca a resultats basats en l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic.

‣ Fragmentació excessiva de les estructures de recerca de Catalunya i baixa confluència a partir d’estratègies i temes comuns.

‣ Insuficient professionalització de la direcció i la gestió de la recerca i la innovació en els agents públics de recerca per als reptes i la complexitat que aquestes activitats comporten.

62 63

PolítiCA 2.2: PROPORCIONAR RECURSOS ESTRATÈGICS PER A LA RECERCA I LA SEVA TRANSFORMACIÓ EN VALOR SOCIAL I ECONÒMIC

MotivACió:

‣ Catalunya no ha desenvolupat una política pròpia de projectes de recerca competitius. El PNRI i la recent avaluació del sistema català fet per l’OCDE constaten que actualment això pot suposar una mancança estra-tègica que s’ha de cobrir racionalment, sense duplicar esforços amb l’Estat o la UE.

‣ Les grans infraestructures científiques i tecnològiques esdevenen un element imprescindible per poder des-envolupar R+D+I de primer nivell, i representen una oportunitat estratègica que s’ha d’aprofitar.

‣ És necessari racionalitzar i fer més eficient el mapa d’infraestructures per la recerca i millorar les e-infra-estructures i els e-serveis com a elements estratègics del sistema.

oBjECtius: L’objectiu de la política 2.2 és incorporar al sistema de recerca i innovació recursos estratègics per al seu desen-volupament. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Consolidar les grans infraestructures científiques i tec-nològiques creades o en fase de creació i incremen-tar-ne la implantació, la renovació i la millora, a par-tir d’un pla estratègic que en prevegi la priorització, l’orientació i l’alineament amb els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Desenvolupar un programa de projectes d’R+D+I es-tratègics orientats als focus de recerca i innovació de-finits en el PRI incentivant els mecanismes de cofi-nançament publicoprivat.

DEstinAtAris:

‣ Agents públics de recerca.

‣ Internacionalització progressiva però encara insuficient dels agents públics de recerca catalans.

oBjECtius: L’objectiu de la política 2.1 és consolidar les bases de finançament i d’ordenació estructural i funcional dels agents públics de la recerca de Catalunya per afavorir l’excel·lència i l’impacte socioeconòmic de la recerca. Per al període 2010-2013, més específicament, es preveu:

‣ Incrementar el finançament dels agents públics de recerca consolidant un sistema cooperatiu orientat a resultats i als focus de recerca i innovació: a) consoli-dar el model de finançament de les universitats públi-ques catalanes, de manera que permeti incorporar una dinàmica diferenciadora per resultats i de consolida-ció d’estructures pròpies en relació amb les prioritats de recerca i innovació; b) incrementar el finançament de la recerca en l’àmbit sanitari enfortint els instituts hospitalaris d’investigació sanitària acreditats com a agents clau de la recerca translacional i com a nuclis d’innovació inserits en la cadena de valor socioeconò-mica del país; c) consolidar el finançament dels cen-tres de recerca catalans sota un model d’excel·lència acreditat que conflueixi amb els reptes estratègics de recerca i innovació i s’alineï amb els agents de la xarxa tecnològica de Catalunya.

‣ Augmentar els nivells de transferència de coneixement dels agents públics de recerca, amb una visió àmplia que incorpori plenament la potencialitat de les cièn-cies humanes i socials.

‣ Incrementar la professionalització de la gestió de la re-cerca i la innovació en els agents públics i publicopri-vats de recerca i innovació amb perfils i competències definits, avaluats i incentivats adequadament en tot el personal dedicat a la recerca i la transferència.

‣ Augmentar la internacionalització dels agents públics de recerca: a) campus universitaris i entorns científics internacionalitzats; b) connexions i relacions amb els pols de recerca estratègics; c) presència global.

DEstinAtAris: ‣ Agents públics de recerca.

actuacions 2.1.1 REFORçAR EL FINANçAMENT I LES CAPACITATS DE GESTIÓ, TRANS-FERÈNCIA I INTERNACIONALITzACIÓ

Amb referència al finançament per a l’R+D+I de les uni-versitats públiques: 1. Implementar un nou model de finançament universitari que incorporarà al càlcul del finançament basal un incre-ment significatiu del paper de la recerca i la transferència, derivat especialment de les despeses induïdes que es ge-neren per una activitat científica intensiva, en línia amb el compromís del PNRI, a partir del 2011, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 2. Posar en marxa un programa de finançament basal, a través de contracte programa per objectius, per a aquelles estructures universitàries i interuniversitàries que acredi-tin: a) nivells d’excel·lència internacional; b) confluència amb els focus d’R+D+I; c) governança eficaç; d) integració cooperativa amb altres agents que treballin en el mateix focus, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 3. Impulsar, a partir de l’actual sistema d’avaluació dels grups de recerca, l’enfortiment de la via competi-tiva d’excel·lència universitària orientada als focus del PRI, integrant recursos existents (com el PROFOR) i al-tres recursos que es puguin aconseguir, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. 4. Desenvolupar la segona fase del Pla d’infraestructures universitàries que arriba fins al 2013, i que preveu un 20 % del total d’inversió en l’àmbit de la recerca segons els criteris que s’utilitzen internacionalment per homolo-gar les estadístiques d’inversió en R+D; a càrrec del DR d’Universitats. 5. Preveure, pel que fa a la capacitat de dedicació de la re-cerca del personal de les universitats públiques que, com es va acordar al PNRI, s’incrementi a través de programes específics no vinculats a augments de plantilla, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Amb referència al finançament per a l’R+D+I del sistema sanitari: 6. Desenvolupar una política de progressiu increment pressupostari dels instituts hospitalaris d’investigació sanitària externament acreditats, com a continuació de l’esforç actual, que consideri tant els existents com els

que està previst que es desenvolupin en els propers anys, a càrrec del DR de Salut. Amb referència al finançament dels centres de recerca catalans: 7. Consolidar el finançament dels centres de recerca de la Generalitat, a través de contractes programa per objectius, amb la finalitat de consolidar el model d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels altres depar-taments implicats. 8. Promoure, a través dels contractes programa, que els centres de recerca de la Generalitat que ja estiguin con-solidats tendeixin a assolir progressivament una diversi-ficació de les fonts de finançament que permeti que la contribució pública esdevingui entre un 50 i un 60% del total. 9. Avaluar externament els centres de recerca de la Gene-ralitat en funció dels seus resultats i del seu impacte. Pel que fa al finançament basal d’altres agents públics que desenvolupen tasques de recerca: 10. Desenvolupar un sistema d’acreditació, i en paral·lel, un sistema de contractes programa per objectius, d’institucions d’altre tipus amb participació majoritària de la Generalitat que desenvolupen tasques de recerca, com ara l’Institut d’Estudis Catalans, o els museus, a càrrec dels diversos departaments de la Generalitat. Quant a la millora de les capacitats de direcció i gestió de la recerca: 11. Marcar com a objectiu 2013 dels contractes programa amb les universitats públiques la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca d’acord amb els estàndards internacionals d’excel·lència i les mi-llors bones pràctiques existents a les universitats catala-nes i d’arreu, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca. 12. Promoure la implantació i l’acreditació d’un sistema de qualitat de gestió de la recerca en aquests centres, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els departaments de la Generalitat implicats en els centres públics de recer-ca catalans, a través de CERCA. 13. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca si-guin factors considerats en el sistema d’avaluació del per-sonal acadèmic i que esdevinguin elements de desenvo-lupament professional, i aconseguir consolidar un sistema d’incentius, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU.

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

64 65

Amb referència a l’increment de la internacionalització dels agents de la recerca (vegeu també el capítol 6 del bloc C):

20. Desenvolupar un pla d’iniciatives per a la internacio-nalització del sistema universitari i de recerca que pre-veurà mesures per al reconeixement de Catalunya com a pol de recerca europeu, el foment de la captació de talent científic internacional, projecció de la recerca catalana a l’espai europeu de recerca, a càrrec del DR d’Universitats i el DR de Recerca i Innovació. Aquestes iniciatives es dirigiran específicament a àmbits geogràfics estratègics on Catalunya té relacions establertes i s’obriran noves àrees d’actuació en confluència amb els altres agents de la re-cerca i la innovació (CERCA-TECNIO). 21. Promoure, a través de la revisió dels contractes pro-grama i mitjançant el suport de la Institució CERCA, que els centres de recerca catalans assoleixin posicions de li-deratge internacional que permetin incrementar el nom-bre de projectes europeus liderats, esdevenir seus i sub-seus de consorcis internacionals de recerca, fer aliances internacionals amb centres de referència i implantar-se a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments vinculats als centres de recerca ca-talans.

2.1.2 MILLORAR L’ORDENACIÓ, L’ARTICULACIÓ I L’ALINEAMENT DELS AGENTS DE RECERCA

22. Elaborar, el 2010, el catàleg d’estructures d’R+D+I de Catalunya mitjançant un procés d’ordenació/acreditació per a cada tipologia d’agent; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, amb la col·laboració del DR de Salut i el DR d’Agricultura. Aquest catàleg considerarà la confluència de les línies d’activitat (grups de recerca acreditats, cen-tres de recerca, centres tecnològics, trampolins, etc.) amb els focus de recerca i innovació del PRI (un màxim d’uns tres per cada unitat). Aquest procés implicarà a ICERCA i a TECNIO i es farà progressivament. Començarà el 2010 amb la revisió tècnica dels contractes-programa dels cen-tres que pertanyen a CERCA. 23. Desenvolupar un procés per alinear les activitats del professorat, personal científic i tecnòleg dels agents pú-blics de recerca (i en tot cas dels d’innovació publicopri-vats) en els focus d’R+D+I del PRI. Aquest alineament es farà mitjançant l’autoclassificació voluntària, validada en primera instància pel cap del departament universitari o el director del centre de recerca o institut hospitalari. El 2010 es desenvoluparan actuacions pilot en aquest sentit.

14. Promoure que la direcció i la gestió de la recerca si-guin factors considerats en el sistema d’avaluació dels perfils professionals del personal del sistema públic de salut que inclouen responsabilitats en aquest terreny, a càrrec del DR de Salut. 15. Iniciar, el 2010, un pla de formació i acreditació de les competències associades a la direcció i la gestió de la recerca adreçat al personal investigador i a personal no in-vestigador, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. El 2013 estarà implantat en la seva totalitat. Amb referència a l’increment de la transferència: 16. Promoure un pla d’actuacions per reforçar la valoració del coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i els altres departaments sectorials, amb els objectius se-güents: a) establir un marc en el qual la missió de la trans-ferència de coneixement dels agents públics de la recerca estigui plenament incorporada: en el cas de les universi-tats, a través de l’actual reforma de la Llei d’universitats de Catalunya; b) assegurar que els agents públics de recer-ca defineixen la valoració social i econòmica del coneixe-ment com una missió, ho incorporen a la seva planificació i implanten i acrediten sistemes de direcció i gestió de la transferència; c) reforçar la valoració del coneixement en els instruments de finançament basal dels agents públics de la recerca per tal que tinguin unes capacitats bàsiques internes suficients i incrementant els objectius i el rendi-ment de comptes en aquest àmbit; d) assolir accés obert al coneixement generat amb fons públics; e) desenvolupar un pla de millora de la gestió de la propietat intel·lectual dels agents públics de la recerca. 17. Promoure que la transferència de coneixement, vista des d’un abast ampli que inclogui la potencialitat de les humanitats i les ciències socials i diverses formes de di-fusió del coneixement, sigui incorporada com a element rellevant dels criteris d’avaluació del professorat universi-tari, a càrrec del DR d’Universitats, a través de l’AQU. 18. Incorporar les activitats de transferència de coneixe-ment dins del sistema de reconeixement dels professio-nals de la salut amb competències en aquesta matèria, a càrrec del DR de Salut. 19. Revisar, al llarg del 2010, els contractes programa amb els centres de recerca perquè prevegin objectius de transferència, dins del marc de revisió del PNRI i dels objectius del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innova-ció i els departaments vinculats amb centres de recerca.

24. Optimitzar estructures d’R+D+I majoritàriament par-ticipades per l’Administració de la Generalitat que tin-guin entitat jurídica pròpia mitjançant processos rigoro-sos d’avaluació destinats a determinar o, en el seu cas, revisar, entre altres factors, l’oportunitat i la necessitat estratègica (alineament amb els focus d’R+D+I del PRI), l’existència d’alternatives per poder assolir els mateixos objectius i la viabilitat cientificotecnològica i econòmica per assolir i garantir el nivell d’exigència i excel·lència. La CIRI, a iniciativa del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en l’ens a crear o avaluar, i amb l’assessorament del CCRI si es creu oportú, serà responsa-ble de reportar al Govern els informes per a la presa de de-cisió. En els casos en què la participació de la Generalitat en l’estructura a crear no sigui majoritària o d’un procés de presa de decisió sobre la incorporació o desincorpora-ció de la Generalitat a un ens ja creat, seran aplicables els mateixos procediments. 25. Estructurar el sistema d’equipaments i agents cultu-rals (museus, Institut d’Estudis Catalans, Corporació Ca-talana de Mitjans Audiovisuals, centres d’estudi locals i comarcals, etc.) dins del sistema d’R+D+I; a càrrec del DR en Recerca / Innovació i del DR en Cultura i Mitjans de comunicació. 26. Articular el sistema cooperatiu de recerca, desenvolu-pament i transferència agroalimentàris de Catalunya dins del sistema d’R+D+I català i, conseqüentment, vinculat als centres CERCA i TECNIO. 27. Avaluar les estructures d’R+D+I participades ma-joritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica pròpia, en el període 2010-2011,mitjançant el DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). Els ens s’avaluaran a la meitat del període de durada del contracte programa i al final del període, moment en què també es procedirà a una avaluació del responsable director o directora. Un dels aspectes avaluats amb la su-pervisió del CCRI serà la relació entre les estructures de recerca existents a Catalunya i els focus de recerca i inno-vació del PRI. 28. Avaluar els conglomerats d’ens d’R+D+I associats a les àrees amb més rellevància quantitativa i qualitativa: agroalimentària i salut, en el període 2010-2011; a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sanitari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). El procés serà supervisat pel CCRI. 29. Avaluar els ens de recerca i innovació amb entitat jurídica pròpia en els quals el Govern no hi té participació

majoritària, en el període 2010-2011, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de Salut en l’àmbit sani-tari i els departaments implicats en centres de recerca (i intermediaris d’innovació en el seu cas). En aquest cas, s’analitzarà també la simetria o asimetria de participació existent en ens de la mateixa tipologia (ex. parcs científics i tecnològics). 30. Impulsar, en el període 2010-2013, iniciatives de re-ordenació i confluència dels agents de l’R+D+I participats per la Generalitat (inclosos els intermediaris: centres tec-nològics, parcs científics i tecnològics), com a resultat de les anàlisis anteriors, a càrrec del DR de Recerca i Inno-vació, i dels departaments sectorials implicats en els cen-tres. En aquest procés es vetllarà per la confluència (agru-pació, fusió) dels agents en la cadena de valor associada als focus de recerca i innovació per agafar massa crítica i potencialitat, i per la millora de l’eficiència i la provisió de serveis comuns. En aquest sentit, els centres CERCA i TECNIO, el 2012, establiran un pla de confluència. 31. Desenvolupar la política d’acreditació i reconeixe-ment de grups de recerca, unitats d’innovació hospitalària i centres d’innovació XIT amb estàndards d’excel·lència, pel que fa a l’estructuració interna de l’R+D+I a les uni-versitats i els hospitals i el sistema sanitari, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR de Salut. En tot cas, les estructures de recerca de les universitats públiques i els hospitals públics, que mitjançant un procés d’avaluació assoleixin (o en el seu cas deixin d’assolir) estàndards equiparables als exigits a les estructures de recerca i inno-vació participades majoritàriament per l’Administració de la Generalitat que tinguin entitat jurídica, es reconeixeran específicament (o en el seu cas perdran el reconeixement) i gaudiran d’instruments similars a aquelles (ex. contrac-tes programa a llarg termini). 32. Incentivar l’articulació dels agents de la recerca i la innovació a través de la creació de superestructures de recerca cooperatives d’alt potencial de recerca de frontera i innovació, i que aglutinin sinergies entre diferents agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i dels departaments implicats en les diferents estructures de re-cerca i innovació. En aquest sentit, els consorcis o parte-nariats publicoprivats de recerca i innovació esdevindran un instrument estratègic per a l’articulació i l’alineament dels agents de recerca i la innovació orientats als focus de recerca i innovació del PRI. 33. Impulsar, com estableix el PNRI, l’adscripció de cen-tres de recerca a les universitats mitjançant acords de benefici mutu el desenvolupament dels quals s’avaluarà periòdicament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR d’Universitats.

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

66 67

39. Elaborar un pla d’eficiència de la gestió d’infraestruc-tures que inclogui l’establiment de mecanismes de coope-ració en la creació i l’ús, i que ha d’evitar duplicitats i garantir els nivells tècnics de qualitat necessaris, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 40. Elaborar, el 2010, un pla de comercialització i op-timització de les infraestructures ja existents (Sincrotró, Supercomputador, etc.); a càrrec del DR de Recerca i In-novació. Quant al foment de projectes de recerca i innovació: 41. Impulsar projectes estratègics de recerca i innovació de gran abast competitius adreçats als focus d’R+D+I del PRI, complementaris als projectes de nuclis tecnològics d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquests projectes estaran adreçats als focus de recerca i innovació del PRI com a part de l’estratègia compartida que for-mi el nucli clau d’agents configurat al voltant dels focus, del qual formaran part els departaments que els liderin o hi col·laborin. Aquests projectes tindran accés al Fons Interdepartamental Focus (bloc D), i podran estar oberts a la cooperació internacional i a aliances estratègiques amb països o regions amb interessos comuns. Així mateix, podrien reforçar i complementar projectes d’R+D+I provi-nents de la UE en els àmbits del focus del PRI per con-sorcis o partenariats catalans o amb presència rellevant catalana; a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 42. Impulsar projectes d’R+D+I competitius adreçats als àmbits específics definits pels departaments en els seus plans d’R+D+I departamentals. El 2011 tots els departa-ments, coordinadament, tindran activada aquesta actua-ció. 43. Impulsar un programa específic interdepartamental de projectes d’R+D+I en serveis, adreçat a l’àmbit públic i al privat, que promourà la CIRI a través de l’OCRI, en cooperació amb les agències de recerca i innovació. 44. Vetllar, en tots els casos anteriors, per la no-existèn-cia de solapaments i inconvenients amb les possibilitats existents a partir dels plans R+D+I de l’Estat i de la UE. Tots els projectes seran gestionats conjuntament per les agències de finançament de la recerca i la innovació de Catalunya.

34. Fomentar els acords de cooperació entre estructures de recerca de les universitats i els instituts hospitalaris i dels centres de recerca mitjançant acords d’associació que segueixin els criteris d’alineament estratègic, eficièn-cia en l’ús dels recursos i infraestructures i orientació als focus del PRI, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i del DR de Salut. 35. Desenvolupar una política activa davant l’Estat per a la creació de centres del CSIC a Catalunya en àmbits de mutu interès i per fomentar la col·laboració, en la forma que resulti més adient, en el marc del desenvolupament del Pla estratègic Generalitat-CSIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

2.2.1 IMPULSAR INFRAESTRUCTURES I PROJECTES PER A L’R+D+I

Quant a les infraestructures científiques i tecnològiques: 36. Incrementar el finançament per a grans i mitjanes infraestructures científiques i tecnològiques que estan creades o en fase de creació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Promoure que entre el 6 % i el 7 % dels recur-sos per a infraestructures que l’Estat invertirà fins al 2013 en aplicació de la clàusula addicional 3a de l’Estatut, es dediquin a infraestructures científiques i tecnològiques (vegeu el bloc D), a càrrec del DR de la Presidència i del DR de Recerca i Innovació. 37. Impulsar, com a element clau del sistema d’R+D+I, una estratègia nacional d’infraestructures (en el marc del Programa de grans infraestructures de l’Estat i de l’ESFRI (European Strategy Forum on Research Infrastructures) per a l’R+D+I en l’horitzó 2020, a partir d’un full de ruta amb la col·laboració del CCRI, a càrrec del Govern. Aquesta es-tratègia també inclourà la participació en infraestructures estatals i internacionals i l’establiment de mecanismes per incrementar-hi l’accés dels investigadors i els tecnòlegs ca-talans. El desenvolupament de l’estratègia nacional 2020 d’infraestructures també inclourà les e-infraestructures i els e-serveis, i a partir del 2012 tindrà el suport d’un fons estratègic que podrà comptar amb iniciativa privada. 38. Crear, l’any 2010, la Taula d’infraestructures científi-ques i tecnològiques de la Generalitat de Catalunya que, formada pels membres que decideixi la CIRI, esdevingui un mecanisme de coordinació i seguiment del desenvo-lupament de l’estratègia nacional d’infraestructures. Així mateix, s’assignaran les funcions de suport tècnic espe-cialitzat a una unitat existent vinculada al DR de Recerca i Innovació i en cooperació amb les agències de recerca i innovació.

2. SISTEMA PúBLIC DE RECERCA FORT, CONNECTAT A LA CREACIÓ DE VALOR

68 69

A Catalunya, conviuen segments empresarials de diferent nivell competitiu. Un nucli important d’empreses cata-lanes, per competir, tenen dos reptes: la innovació i la internacionalització. Aquestes empreses, sovint de petita dimensió, han d’aprendre a absorbir, generar i transformar en valor el coneixement dels seus treballadors, proveïdors, competidors, usuaris i consumidors. Necessiten adqui-rir les competències necessàries no només per repensar la tecnologia que adopten (innovació tecnològica), sinó també per reorientar-se estratègicament, reorganitzar els seus recursos, canviar dissenys, fórmules de distribució i models de relació amb els seus clients (innovació no tec-nològica) i, així, sobreviure. En aquest sentit, el Govern fo-mentarà tant els projectes empresarials d’R+D+I tecnolò-gics com els no tecnològics, per generar nuclis d’innovació d’alta intensitat.

En segon lloc, part del teixit empresarial català ha d’encarar el repte de l’accés als mercats internacionals. Especial-ment per a les PIME, això pot resultar costós, però esdevé clau per un doble motiu: perquè s’associa a la generació de més retorn, i perquè l’adaptació a nous entorns i mer-cats comporta increments de capacitat innovadora. De fet, s’ha constatat que innovació i internacionalització són dos elements que es reforcen mútuament. El Govern vol contribuir significativament a augmentar el nombre d’empreses innovadores i la intensitat d’innovació a partir d’una estratègia de segmentació que té en consi-deració l’existència d’empreses que no innoven, empreses que ho fan esporàdicament, empreses que ho fan de ma-nera regular amb suport extern i, finalment, empreses que ho fan de manera regular, internament o en cooperació i de manera sistemàtica. Les mesures de suport a l’R+D+I empresarial difereixen en funció de l’estadi d’innovació, així com d’internacionalització, en què es trobin les em-preses, i comprenen tots els sectors d’activitat econòmica i tot el territori català. Aquest posicionament necessita una implicació reforçada dels diferents departaments i àrees del Govern.

Plantejament El sistema de recerca i innovació català necessita aconse-guir un teixit empresarial sòlid que innovi sistemàticament i s’internacionalitzi, tenint el món com a mercat però tam-bé com a espai on estar-hi present (vegeu el capítol 6 del bloc C). Les empreses poden i han d’innovar amb inde-pendència del seu sector d’activitat, així es poden trobar empreses altament innovadores en sectors tradicionals i també en el tercer sector (en aquest capítol quan es diu empresa també s’inclou el tercer sector). Un dels objectius estratègics del PRI és aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i internacionalitza-des, capacitades pel canvi i per la creació de valor sostin-gut. L’increment del nombre d’empreses innovadores ha d’anar acompanyat d’un increment de la seva intensitat innovadora.

Catalunya necessita un teixit empresarial diversificat amb PIME, NEBT, grans empreses multinacionals catalanes i estrangeres que interaaccionin entre elles i globalment. El naixement de noves empreses endògenes intensives en coneixement s’ha de combinar, necessàriament, amb les activitats preexistents de baixa intensitat innovadora amb progressiva propensió a la innovació. També resulta important que les empreses catalanes creixin per abastar mercats globals. Alhora, cal treballar per atraure empre-ses estrangeres (multinacionals, PIME i start-ups) perquè s’implantin aquí amb activitats intensives en coneixement. Catalunya parteix d’una posició d’alta diversificació en ac-tivitat manufacturera i serveis que cal conservar fomen-tant que en cada sector o àmbit hi hagi els elements de la cadena de valor necessaris o bé la possibilitat d’accedir a aquestes complementarietats establint connexions amb l’exterior. A més cal afavorir que aquesta diversificació es-devingui un actiu associat a la cerca de nínxols de valor entrecreuats entre sectors empresarials diferents, i també amb el sector públic.

Però per gestionar el coneixement i per innovar també són rellevants els entorns facilitadors: la disponibilitat de talent (vegeu el capítol 1 del bloc C); oferta tecnològica d’excel·lència; infraestructures; proveïdors de serveis in-tensius en coneixement adequats a costos raonables, i agents de la recerca propers a les necessitats de les em-preses. En aquest context, els intermediaris d’innovació són un factor essencial de l’entorn, i una de les claus de l’acció del Govern de la Generalitat per al foment de l’R+D+I empre-sarial. En el període 2010-2013 es pretén l’establiment de TECNIO, marca de la xarxa tecnològica publicoprivada de Catalunya que ha d’abastar les necessitats del siste-ma empresarial català mitjançant fórmules d’articulació d’agents i que, alhora, ha d’orientar-se estratègicament. En aquest context, el Govern impulsarà els centres tec-nològics, que hauran de convergir d’acord amb un model equivalent als dels centres de recerca de la Generalitat: respondre a reptes de país, excel·lència de referència in-ternacional, contractes programa i participació pública majoritària o determinant. S’impulsarà la relació dels cen-tres de suport a la innovació tecnològica amb els centres tecnològics.Fent encara referència a les condicions d’entorn, també resulta clau l’accés a recursos econòmics i financers en les condicions que permeti a les empreses absorbir el risc

inherent als projectes d’R+D+I. Els instruments financers per a l’R+D+I són una altra de les claus de les polítiques públiques impulsades en aquest PRI. Amb la cooperació d’altres agents socioeconòmics i agents del coneixement, el Govern català ha de fer valer la seva proximitat a la realitat empresarial catalana per desen-volupar iniciatives efectives que proporcionin condicions d’innovació i internacionalització empresarial que comple-mentin les polítiques de l’Estat i la UE. El Govern també desenvoluparà polítiques adreçades a cobrir mancances no cobertes per la iniciativa privada empresarial, adoptant sinergies que incrementin l’eficiència i l’eficàcia dels re-cursos públics (vegeu el capítol 10 del bloc C).

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

2009 2013 2020Objectiu PRI

Empreses que innoven sistemàticament

Empreses amb capacitat innovadora mitjana

Empreses que no innoven o amb baixa capacitat innovadora

Objectiu PNRI

Esquema 8: Horitzó 2013 i 2020 en relació amb la innovació empresarial

Elaboració pròpia

Esquema 9: Caracterització empresarial segons els eixos «innovació» i «internacionalització»

Implantades a l’estranger

Exportadores regulars

Exportadores ocasionals No exportadores

R+D+I col·lectiva

Empreses innoven sistemàticament

Empreses innoven ocasionalment

Empreses no innovadores

Internacionalització - mercat

R+D

+I

ACC1Ó

70 71

oBjECtius: L’objectiu de la política 3.1 és contribuir a millorar les competències internes i externes que les empre-ses necessiten per innovar i per internacionalitzar-se.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Contribuir en el període 2010-2013 a la materialització de 12.000 projectes de competitivitat empresarial.

DEstinAtAris:

‣ Agents públics de la recerca.‣ Empreses.‣ Específicament, empreses de serveis i empreses ma-

nufactureres que introdueixin els serveis com una es-tratègia de diferenciació.

PolítiCA 3.2: INNOVACIÓ I DIFERENCIACIÓ

MotivACió:

‣ El ritme de creació de noves iniciatives empresarials intensives en coneixement, creativitat i innovació i el grau en què aquestes es mantenen i creixen en el mer-cat és un element clau per tenir un sistema d’R+D+I dinàmic i fort, i un sistema productiu competitiu.

‣ Les polítiques de suport a la innovació tecnològica em-presarial basades en subsidis o crèdits estan a basta-ment assumides com a estratègies per contrarestar la dificultat d’accés a capital o bé per reduir la incertesa de retorn que suposa la inversió en R+D+I.

‣ Normalment se sol menystenir la innovació no tecnolò-gica respecte a la tecnològica, quan estan estretament interrelacionades. De fet, la primera sol plantejar rep-tes tecnològics i la segona genera necessitats de canvi organitzacional. És important concebre polítiques que les combinin.

‣ La innovació en els serveis tradicionalment ha estat una qüestió tractada per les polítiques públiques de Cata-lunya i, en general, d’Europa, però més recentment països com el Japó, Alemanya, Finlàndia, Austràlia, els Països Baixos o Noruega han introduït polítiques específiques per fomentar l’R+D i la innovació tecno-lògica en serveis.

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en tres polítiques, la primera de les quals conté una línia d’actuació, la segona tres i la tercera dos.

PolítiCA 3.1: Competències empresarials. ‣ Línia d’actuació 3.1.1: Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització. PolítiCA 3.2: innovació i diferenciació. ‣ Línia d’actuació 3.2.1: Foment dels intermediaris d’innovació i dels serveis intensius en coneixement.‣ Línia d’actuació 3.2.2: Impuls de l’R+D+I empresa-rial tecnològica i no tecnològica.‣ Línia d’actuació 3.2.3: Accés i adaptació a nous mercats. PolítiCA 3.3: noves empreses intensives en r+D+i. ‣ Línia d’actuació 3.3.1: Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i in-novació.‣ Línia d’actuació 3.3.2: Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I.

PolítiCA 3.1: COMPETÈNCIES EMPRESARIALS

MotivACió:

‣ La capacitat de les empreses per gestionar de mane-ra sistemàtica i eficaç les idees, el coneixement i la innovació és fonamental per generar nous productes, serveis o processos pels usuaris i els consumidors.

‣ Força empreses fallen significativament en la gestió sistemàtica del coneixement i de la innovació, i conse-güentment perden competitivitat i es veuen desplaça-des del mercat.

‣ Especialment les PIME tenen molt de camí a recórrer per explotar les potencialitats que ofereixen les TIC, els coneixements que tenen els usuaris i els consumi-dors o l’expertesa dels intermediaris d’R+D+I.

‣ Catalunya «amaga» una capacitat innovadora molt re-llevant que, a més d’aflorar, cal potenciar: la relacio-nada amb la innovació no tecnològica.

‣ Actualment la capacitat innovadora i la competitivitat de les empreses, els territoris i els sectors està forta-ment vinculada a l’existència d’un conjunt d’empreses i organitzacions externes que proveeixen serveis inten-sius en coneixement (també anomenats KIS).

‣ Catalunya és una de les primeres regions europees en nombre de treballadors en serveis intensius en co-neixement, concentrats majoritàriament en l’àrea me-tropolitana de Barcelona.

‣ El sector de serveis intensius en coneixement actualment és un dels de més projecció a Europa i Catalunya.

oBjECtius: L’objectiu de la política 3.2 és contribuir a afavorir la dife-renciació a partir d’una innovació d’ampli abast orientada a la demanda. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Implementar una xarxa d’intermediaris de suport a la innovació empresarial que, alineada i coordinada amb els agents de la recerca, permeti cobrir el 2013 les necessitats dels diferents sectors.

‣ Contribuir al creixement del nombre d’empreses in-novadores i el volum d’innovació que realitzen: incre-mentar un 15 % el nombre d’empreses innovadores.

DEstinAtAris:

‣ Empreses.‣ Intermediaris d’innovació.‣ Agents públics de la recerca i la transferència.‣ Empreses de serveis intensius en coneixement i

professionals.

PolítiCA 3.3: NOVES EMPRESES INTENSIVES EN R+D+I

MotivACió:

‣ A Catalunya, les iniciatives emprenedores topen amb diferents falles de mercat i de marc d’estímul i d’incentius en els agents públics de recerca.

‣ Força empreses catalanes donen poca importància o desconeixen l’emprenedoria corporativa i els avantat-ges que pot implicar sobre els resultats empresarials.

‣ Malgrat que el ritme de creació d’spin-off sorgides de l’entorn universitari, a Catalunya el nombre de noves empreses intensives en coneixement que sorgeixen dels àmbits econòmics tradicionals i emergents encara és relativament baix.

‣ L’atracció d’inversions estrangeres en activitats inten-sives en coneixement (RDI-based FDI) ha estat sempre un element estratègic dels sistemes d’R+D+I i, alhora, un indicador de bona salut per a aquells països i re-gions que tenen més capacitat atractiva.

‣ No s’ha de descartar el potencial d’atracció de noves empreses intensives en coneixement i innovació (start-up) que puguin trobar a Catalunya localitzacions es-tratègiques per raó d’oportunitat o context científic i tecnològic.

oBjECtius: L’objectiu de la política 3.3 és contribuir a impulsar el desenvolupament de noves activitats empresarials amb un alt component de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Crear 750 empreses de base tecnològica.‣ Aconseguir generar 150 inversions d’alt valor afegit a

Catalunya. DEstinAtAris: ‣ Emprenedors.‣ Empreses.‣ Empreses estrangeres.‣ Agents públics de l’R+D+I.

actuacions

3.1.1 CAPACITACIÓ EMPRESARIAL PER A LA INNOVACIÓ I LA INTERNA-CIONALITzACIÓ

1. Reforçar significativament les iniciatives encaminades a la millora de l’estratègia i de gestió mitjançant serveis de suport a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innova-ció / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. S’oferiran: a) serveis d’informació; b) serveis

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

72 73

6. Crear una aliança de centres tecnològics avançats (CTA), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Hi ha centres tecnològics que han superat uns llindars de massa crítica i gestió de grans projectes, que es troben en fases d’expansió internacional, i disposen de capacitats d’elevar el seu nivell d’aspiracions per afrontar els grans reptes de país. La seva especificitat requereix la creació de la categoria CTA. Potenciant el creixement i l’augment de les capacitats dels CTA es pretén elevar el nivell d’R+D i de transferència de tecnologia dels centres existents, amb l’objectiu de disposar de centres tecnolò-gics d’excel·lència, situats a la frontera del coneixement aplicat i capaços de competir en el mercat global. Per aconseguir-ho, s’impulsarà, en l’àmbit de la governança, el desenvolupament d’una aliança entre CTA que impulsi la seva capacitat d’actuació i la seva massa crítica. 7. Impulsar els centres de suport a la innovació tecnològi-ca, formats per grups de recerca universitaris amb vocació i experiència en transferència tecnològica, amb l’objectiu de facilitar la transferència directa a les empreses dels coneixements generats a les universitats catalanes, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 8. Contribuir al desplegament d’altres agents tecnolò-gics, com ara instituts de recerca, instituts hospitalaris, i parcs científics i tecnològics que impulsin actuacions de transferència tecnològica en les seves diferents mo-dalitats (projectes col·laboratius, explotació de la propie-tat industrial i creació d’empreses de base tecnològica), que constitueixen nodes clau del sistema de ciència–tec-nologia-empresa i que s’han d’incorporar a les polítiques d’innovació regionals com a agents del sistema, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els al-tres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 9. Potenciar les actuacions dels intermediaris de TECNIO mitjançant: a) suport a projectes d’R+D+I que es realitzin conjuntament entre empreses i centres TECNIO; b) impuls de la connexió dels centres TECNIO dintre el mercat tec-nològic (catàleg d’oferta tecnològica, participació a fires, espai d’innovació, etc.); c) foment de la col·laboració dels centres TECNIO en els diferents focus de recerca i inno-vació; d) suport en el procés de visualització tant nacional com internacional dels seus membres (Jornada de Xarxa, trobades de networking, actuacions des dels centres de promoció de negocis); e) suport a la participació d’aquests agents a programes europeus i a aliances internacionals; f) foment d’acords i aliances entre els centres CERCA i TECNIO per tal de potenciar la col·laboració en projectes d’R+D+I.

d’orientació multicanal i presencial; c) orientació a em-preses en fases inicials d’internacionalització i innovació; d) difusió de coneixement i formació especialitzada per a una millor capacitació empresarial per a la presa de deci-sions; e) beques per fomentar el talent i la vocació inter-nacional i f) espais de networking per a la facilitació de la cooperació interempresarial, com ara InterACC1Ó (espai obert a l’intercanvi de coneixement). 2. Reforçar els instruments de suport a la reflexió estratè-gica empresarial mitjançant la nova actuació 360º Compe-titivitat, que es duu a terme en part de manera col·lectiva i en part de manera individual, i que permet compaginar les sinergies del treball i el networking grupal amb l’actuació específica individual de millora en la gestió, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. Actualment en fase pilot, aquesta actuació s’estendrà a tot el territori mitjançant els acords que siguin oportuns. 3. Renovar el pla PIMESTIC 2007-2010 per impulsar la difusió, la sensibilització, l’assessorament i l’orientació en l’ús de les TIC a les empreses, emfatitzant la generació de valor que es produeix mitjançant noves interaccions amb i entre usuaris, proveïdors, etc., a través de comunitats obertes de cocreació i coinnovació (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI) suportades mitjançant les TIC, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i el DR de Societat de la Informació.

3.2.1 FOMENT DELS INTERMEDIARIS D’INNOVACIÓ I DELS SERVEIS INTEN-SIUS EN CONEIXEMENT

4. Alinear l’oferta tecnològica existent sota la marca TEC-NIO, tot consolidant i potenciant el model de transferència tecnològica de Catalunya i afavorint un mercat tecnològic català que aporti competitivitat a les empreses, a càrrec del DR en Recerca i Innovació /Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Impulsar el reforçament dels centres tecnològics (CT) i el desenvolupament d’activitats de més valor afegit sota un model de finançament per objectius, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres de-partaments sectorials, a través d’ACC1Ó. Els centres tec-nològics (CT) es focalitzen als mercats locals i solen tenir un origen i una vocació territorial i sectorial. El seu ob-jectiu és el foment de les economies externes de caràcter tecnològic, pròpies dels districtes industrials i els siste-mes productius locals. D’aquesta manera, es desenvolu-pen els factors propis de producció de les activitats indus-trials ubicades en un territori específic i, en particular, el desenvolupament tecnològic i la innovació de les petites i mitjanes empreses.

10. Impulsar l’oferta d’intermediaris d’innovació no tec-nològica amb una estratègia pròpia, alineada amb les ne-cessitats dels sectors empresarials i els focus de recerca i innovació fixats pel Govern. Els àmbits que cal integrar són la innovació organitzacional, la innovació màrqueting-construcció de marca, el disseny i la innovació de serveis, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 11. Desenvolupar una actuació integrada per analitzar, millorar i incentivar l’accessibilitat de les empreses (es-pecialment PIME) als intermediaris d’R+D+I i a les em-preses de serveis intensius en coneixement, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials. Aquesta actuació preveurà: a) acords amb els agents socioeconòmics per alinear, en tot el territori, les iniciatives i les estratègies per facilitar a les empreses l’accés a instruments de suport a la innovació; b) incentius a les empreses per adquirir serveis especia-litzats intensius en coneixement directament o indirecta-ment (a través de projectes: vegeu «Línia d’actuació 3.2.2») i c) foment de la ubicació d’empreses de serveis intensius en coneixement en entorns de creativitat i d’innovació i en PCT. 12. Promoure la creació d’un organisme per a la valora-ció i la comercialització dels resultats de la recerca, el 2010, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. Aquesta unitat, a més de valorar els resultats de la recerca, ac-tuarà com a receptor de necessitats, que vehicularà cap al sistema, i fomentarà la internacionalització. Dissenyat sobre experiències internacionalment contrastades, serà complementari i actuarà sinèrgicament amb les unitats de transferència i valoració dels agents públics de recerca. 13. Promoure, per part del Govern, que les activitats de transferència de coneixement que les empreses subcon-tractin als agents de recerca públics tinguin desgravacions i avantatges fiscals addicionals a les existents.

3.2.2. IMPULS DE L’R+D+I EMPRESARIAL TECNOLÒGICA I NO TECNOLÒGICA.

14. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, po-sant especial èmfasi en aquelles activitats de suport a la implementació de canvis en la gestió empresarial, princi-palment a les PIME, a través del programa 360º Competi-tivitat (vegeu «Línia d’actuació 3.1.1»), que representa una eina de suport a la reflexió estratègica empresarial que incorpora suport a la millora i la innovació en la gestió de les empreses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

15. Reforçar el suport a la innovació no tecnològica, oferint suport a projectes vinculats a noves oportunitats de negoci que impliquin un canvi estratègic o estructural de les em-preses, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, d’altres departaments sectorials, i dels ens responsables de prospectiva a altres departaments. Es potenciaran, en aquest programa, projectes de diferencia-ció competitiva de les empreses, a partir d’utilitzar la seva expertesa tecnològica i empresarial en nous àmbits que constitueixin, en el futur, el seu nucli de negoci. Aques-ta nova activitat pot representar l’adquisició d’una nova base tecnològica, la creació d’una nova gamma de pro-ductes d’alt valor afegit i l’accés a mercats d’altres sectors d’activitat no previstos fins al moment. 16. Oferir suport a projectes d’innovació empresarial que comportin la introducció d’un nou producte, un nou pro-cés, un nou mètode de comercialització o un nou mètode organitzatiu que aporti avantatges competitius a l’empresa, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a tra-vés d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. Entre aquests darrers es posarà èmfasi en aquells projectes que sistematitzin els processos de recerca i innovació de les empreses. 17. Contribuir, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó, al desenvolupament de projectes tractors d’R+D+I, de forma alineada amb els focus del PRI mit-jançant: a) l’aplicació d’una estratègia d’atenció persona-litzada a les empreses potencialment tractores de projec-tes individuals o col·lectius d’R+D+I d’alt impacte sobre el seu entorn. El 2013 aquesta actuació s’haurà estès a un centenar d’empreses; b) el suport a nuclis d’innovació tecnològica, mitjançant l’impuls de consorcis de recerca industrial de frontera, fomentant la cooperació entre em-preses, centres tecnològics, centres de recerca i universi-tats; c) el suport a la participació d’empreses catalanes en programes estatals i europeus, fomentant la cooperació amb empreses d’altres regions i països. Es dirigiran esfo-rços, especialment, a incrementar la participació catalana en el 7è Programa marc, per aconseguir triplicar (respec-te al 4t Programa marc) les empreses catalanes que se’n beneficiïn. 18. Potenciar els fons de finançament preferents, el ca-pital risc i dels business angels que puguin donar suport als projectes d’R+D+I empresarials per contribuir al des-envolupament de projectes tractors d’R+D+I, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

74 75

d’EEN, programes ERA-NET, missions tecnològiques, etc., a càrrec del DR de Recerca i Innovació juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó.

3.3.1 CREACIÓ I ENLAIRAMENT D’EMPRESES I ACTIVITATS INTENSI-VES EN CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

27. Reforçar la creació de NEBT mitjançant assessora-ments en elaboració de plans de negoci, així com el suport a EBT existents mitjançant assessoraments en elaboració de plans de viabilitat de negoci, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 28. Reforçar el suport a NEBT mitjançant ofertes finan-ceres que cobreixin les necessitats que té una NEBT en els diferents estadis del seu projecte empresarial, com-pletant l’oferta pública i privada existent, a càrrec del DR d’Economia i Finances, del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es tindrà en compte tant l’oferta de suport públic estatal com europeu per complementar les línies existents. 29. Reforçar el suport a la internacionalització de NEBT a través d’assessorament als emprenedors, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, juntament amb el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. 30. Potenciar els diferents esdeveniments de troba-da d’inversió i d’innovació perquè esdevinguin punts de referència internacional de trobada entre inversors na-cionals i internacionals i emprenedors; a càrrec del DR d’Economia i Finances i del DR de Recerca i Innovació, i el DR d’Indústria.

3.3.2 ATRACCIÓ I RETENCIÓ D’ACTIVITATS EMPRESARIALS INTENSIVES EN R+D+I

31. Dissenyar i implementar una política activa d’atracció d’activitats intensives en R+D+I alineada amb els reptes del país, que tingui capacitat d’arrossegament de projectes, a càrrec del DR de Recerca i Innovació i el DR d’Indústria, a través d’ACC1Ó. En aquest sentit, es potenciaran els serveis d’Invest in Catalonia: a) orientació per a empre-ses estrangeres que es plantegen la implantació o millora del seu posicionament a Catalunya; b) assistència tècnica i acompanyament personalitzat a empreses en el procés

19. Vetllar per l’apropament de l’oferta d’intermediaris (vegeu «Línia d’actuació 3.2.1») a les empreses a través d’actuacions de difusió i networking, que acostin l’oferta tecnològica existent a les empreses (Fòrum TECNIO, brokerage events, espais interACC1Ó), a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i dels altres depar-taments sectorials a través d’ACC1Ó. 20. Desplegar una actuació de foment de projectes per a la innovació en el comerç, que integrarà la innovació tecnològica i no tecnològica, el 2010, a càrrec del DR de Comerç. 21. Potenciar l’ús dels living labs en els focus d’R+D+I del PRI com a instruments rellevants de l’estratègia d’innovació centrada en l’usuari, a càrrec del DR de So-cietat de la Informació, el DR de Recerca i Innovació i els DR sectorials corresponents en cada cas. 22. Actuació singular: «Catalunya Disseny». Descrita al final del capítol.

3.2.3 ACCÉS I ADAPTACIÓ A NOUS MERCATS

23. Promoure la internacionalització de l’empresa catalana mitjançant : a) suport a les empreses per iniciar els seus processos d’internacionalització a través dels programes de promoció internacional; b) consolidació internacional a través de línies com l’IDE (programa d’ACC1Ó d’ajut a la internacionalització: creació i/o adquisició de societats a l’exterior) i l’assessorament; c) nou servei d’ajut a la prio-rització de la presència internacional de l’empresa, amb identificació de mercats estratègics; d) línies de finança-ment a la internacionalització; e) anàlisi d’oportunitats en països en vies de desenvolupament, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria i d’altres departaments sectorials, a través d’ACC1Ó. 24. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó per facilitar la sortida exterior de les empreses tecnològiques i la trobada de la xarxa amb les empreses innovadores a través del mercat de centres de promoció de negocis i els diferents mecanismes disponibles. 25. Incentivar la presència catalana a la compra pública internacional a través del programa de contractació públi-ca internacional del DR de Recerca i Innovació / Indústria a càrrec d’ACC1Ó. 26. Impulsar la transferència tecnològica internacional, oferint línies específiques de suport a la presència de la tecnologia catalana als mercats internacionals a través

d’implantació i localització empresarial a Catalunya.

32. Mantenir actualitzat el mapa de localització preferent d’alt impacte de Catalunya i fer-ne promoció internacio-nal, a càrrec d’ACC1Ó, juntament amb els altres DR de la Generalitat. 33. Potenciar la xarxa exterior d’ACC1Ó perquè dins de les seves línies d’actuació inclogui l’anàlisi proactiva de projectes potencials d’inversió empresarial estrangera.

Actuació singular: «Catalunya Disseny» Contribuir a desenvolupar una estratègia a llarg ter-mini per fer del disseny un element clau de la políti-ca d’R+D+I de Catalunya, que contribueixi a encarar reptes importants (ecoinnovació; accessibilitat/enve-lliment; entreteniment, etc.) mitjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors, generats des de la demanda i la necessitat dels consumidors, els usuaris i els ciutadans. Existeix una correlació estreta entre el rànquing dels països més competitius i el rànquing d’un disseny en-tès de manera estricta, més enllà de criteris estètics. Des d’aquesta visió àmplia, el disseny és una activitat multidisciplinària i amb funcionalitats transversals que impacta en gairebé tots els productes i serveis i, en conseqüència, sobre els sectors d’activitat privats i pú-blics. Des del punt de vista socioeconòmic, el disseny esdevé un element estratègic i un aspecte essencial de la política d’innovació. Catalunya té grans potencialitats pel que fa al disseny, les quals esdevenen oportunitats que albiren que aquest disseny esdevingui un dels elements de l’estratègia d’R+D+I del país amb més impacte. En el termini 2011, la fita de l’actuació és el foment d’una comunitat de coneixement i innovació sobre dis-seny que sigui transversal a diferents focus d’R+D+I del PRI. Entre el 2012 i el 2013 s’elaborarà una estratègia ca-talana per al disseny que prevegi, com en els països punters: a) iniciatives per incrementar l’ús del disseny a les empreses i perquè aquest sector creixi; b) objec-tius d’increment de les exportacions i d’increment de l’atracció d’activitats internacionals a Catalunya, i c) ini-ciatives de foment de la formació i recerca en disseny.

3. EMPRESES QUE INNOVEN SISTEMÀTICAMENT I QUE S’INTERNACIONALITzEN

76 77

‣ R+D+I en els serveis públics, per millorar-ne la presta-ció: les administracions públiques, com qualsevol altra organització, han de practicar la innovació oberta per guanyar eficiència i eficàcia en els serveis que pres-ten. No hi ha dubte que en aquest sentit és positiva la integració de l’expertesa dels ciutadans (usuaris dels serveis) en el seu disseny. El concepte d’«innovació social» fa referència als nous productes, serveis i pro-cessos estimulats per necessitats i reptes socials, no necessàriament generats des de la iniciativa pública, sinó també des de la iniciativa privada, la publicopri-vada o des del tercer sector. S’estima a Europa que aquesta innovació social esdevindrà un important trac-tor de l’economia, i que l’emprenedoria social tendeix a configurar-se com a sector de primera magnitud.

‣ Promoció de l’R+D+I a través de la compra pública i de la capacitat regulatòria del Govern: la capacitat de generar compra pública de productes, serveis i ser-viproductes (productes que porten associat un servei de valor afegit) innovadors, té un impacte demostrat sobre la base cientificotecnològica, i també sobre l’economia. En aquest camp, cal remarcar el paper de la compra precompetitiva, en la qual l’Administració licita unes especificacions de producte o servei que no existeixen al mercat perquè les empreses generin noves solucions. El desenvolupament sistemàtic de les potencialitats de la compra pública com a motor d’R+D+I sol associar-se a tres condicionants: el primer és la disponibilitat d’una base normativa suficient que doni suport a la compra pública innovadora. El segon condicionant és la disponibilitat a l’Administració de base de coneixement científic i tecnològic suficient com per interactuar eficientment en tot el procés de compra i postcompra (disseny d’especificacions, anàlisi d’impacte del resultat, retroalimentació d’aprenentatges). En tercer lloc, és imprescindible te-nir els mecanismes operatius ben preparats per poder assumir canvis de tipus procedimental.

Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir al fet que la innovació en el sector públic esdevingui motor específic de progrés. Dit d’una altra manera, aquest PRI aposta decididament perquè la capacitat innovadora de l’acció pública esdevingui un element estratègic del desenvolupament socioeconòmic de Catalunya, tal com es va acordar en el PNRI. Com en la majoria dels països europeus, a Catalunya el sector públic té un abast i un impacte molt rellevant sobre l’economia. Molts dels reptes de futur de la societat estan estretament vinculats a l’acció pública: l’educació, la sa-lut, la mobilitat, la seguretat i un llarg etcètera. El Govern té una responsabilitat directa en aquest terreny no només perquè és el principal prestador d’aquests ser-veis i, per tant, beneficiari del coneixement i la innovació que en resulti, sinó també perquè ni des de la UE ni des de l’Estat s’han promogut línies de finançament generalis-tes de foment de l’R+D+I del sector públic. De fet, la potencialitat de l’acció pública com a agent in-novador amb capacitat de transformació de la societat i de l’economia ha estat escassament reconeguda. Tradi-cionalment, aquest àmbit d’R+D+I ha tingut una escassa presència en les polítiques públiques i en plans de recerca i innovació d’arreu, i aquesta evidència reforça la neces-sitat que sigui la mateixa Generalitat qui impulsi aquest tipus de programes. El marc d’actuació del quart objectiu estratègic d’aquest PRI es configura per una visió que determina que el Go-vern de la Generalitat de Catalunya juga tres rols en relació amb l’R+D+I al sector públic:

‣ R+D+I en els departaments i els organismes del Go-vern: per al desenvolupament de les seves activitats ordinàries, l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya gestiona una gran quantitat de coneixement intern i extern. Els departaments de la Generalitat, i els seus organismes adscrits i agències, necessiten emprar el millor coneixement, així com l’expertesa i l’assessorament independent que sigui necessari, per fonamentar la seva acció. En aquest sentit, es consta-ta la necessitat de dissenyar polítiques que promoguin la utilització de coneixement rellevant i de tècniques rigoroses que condueixin a desenvolupar i a mantenir evidències a partir de les quals aplicar opcions po-lítiques. Alguns governs europeus, com ara l’anglès, gestionen l’R+D+I de manera sistemàtica, integrant el coneixement intern (procedent dels diversos departa-ments i àrees interdisciplinàries) i l’extern.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, la primera de les quals conté dues línies d’actuació.

PolítiCA 4.1: Promoure la innovació en els serveis públics i en el govern. ‣ Línia d’actuació 4.1.1: Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis públics.‣ Línia d’actuació 4.1.2: Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat. PolítiCA 4.2: Afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a impulsors d’r+D+i. ‣ Línia d’actuació 4.2.1: Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instruments tractors de coneixement i innovació.

PolítiCA 4.1: PROMOURE LA INNOVACIÓ EN ELS SERVEIS PúBLICS I EN EL GOVERN

MotivACió:

‣ Oportunitat i necessitat, en un context exigent per als serveis públics, que la innovació generi serveis adap-tats a noves necessitats i arrossegui sectors econò-mics.

‣ Necessitat de millorar la planificació i els instruments d’innovació en serveis públics.

‣ Insuficient incorporació dels serveis públics a l’agenda i les polítiques d’R+D+I.

‣ Increment de les possibilitats innovadores i les siner-gies intersectorials.

‣ Complexitat progressiva en el disseny de polítiques, presa de decisions i implementació que implica un ús del coneixement i la ciència que afronten els governs.

‣ El fet que l’R+D+I esdevingui estructural a l’acció política de qualsevol àmbit fa necessari que els de-partaments de la Generalitat desenvolupin estratègies sòlides i que creïn estructures expertes i estables dins del sistema d’R+D+I català.

oBjECtius: L’objectiu de la política 4.1 és promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern de la Generalitat de Ca-talunya. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Disposar, en el 2013, d’un full de ruta d’innovació revisat i avaluat periòdicament per a tots els serveis públics dependents de la Generalitat que contingui una organització i planificació sòlides de la innovació, la caracterització i l’impuls de nuclis d’activitat inno-vadora i una política de foment de l’R+D+I associada amb els recursos necessaris per a la seva execució.

‣ Els departaments de la Generalitat (i els seus ens ads-crits) tindran implantat, el 2013, un model d’innovació que afectarà el disseny i la implementació de políti-ques, la presa de decisions i les actuacions.

DEstinAtAris:

‣ Departaments i ens adscrits.‣ Serveis públics.‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als

serveis públics.‣ Agents públics de recerca.

PolítiCA 4.2: AFAVORIR QUE LA DE-MANDA PúBLICA I L’ACCIÓ POLÍTICA ACTUïN COM A IMPULSORS D’R+D+I

MotivACió:

‣ El Govern de la Generalitat té una gran capacitat de compra de productes i serveis que pot utilitzar per afa-vorir la innovació en més mesura que actualment.

‣ Les regulacions que aprova el Govern tenen capacitat d’induir activitats i productes i serveis innovadors, i també de produir un fre.

‣ Les polítiques i els plans sectorials que el Govern apro-va s’enforteixen, sovint, si incorporen el foment de la recerca i la innovació en l’àmbit concret al qual van destinats.

4. SECTOR PúBLIC INNOVADOR

78 79

d’Administració pública) i que incentivi la integració ho-ritzontal a través d’iniciatives pilot innovadores, i la com-partició de coneixement i de bones pràctiques, a càrrec del Govern.

3. Organitzar un pla de formació, a partir del 2011, adreçat als diferents nivells directius i professionals de l’Administració pública i dels serveis públics que versi so-bre la innovació de serveis públics, a través de l’Escola d’Administració Pública i d’altres agents formatius que els departaments estableixin. 4. Impulsar, a partir del 2011, una actuació interdeparta-mental vinculada a l’estratègia d’innovació en serveis pú-blics que integri i desenvolupi sinergies en relació amb el desenvolupament de les TIC en el sector públic, a càrrec del DR de Societat de la Informació. 5. Impulsar la valoració del coneixement generat en els ens públics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, coor-dinadament amb els departaments responsables. 6. Promoure canvis en els estatuts i les normatives que regeixen les institucions públiques sanitàries per elimi-nar els obstacles a la innovació, facilitar la transferència de coneixement i afavorir la recerca i la seva valoració en aquests establiments.

4.1.2 POTENCIAR LA INNOVACIÓ EN ELS DEPARTAMENTS DE LA GENERA-LITAT DE CATALUNYA

7. Desenvolupar, el 2010, una anàlisi del cicle d’innovació en què es troben tots els departaments de la Generalitat, prenent com a base les anàlisis realitzades l’any 2009, a càrrec del Govern, a través de l’OCRI. Posteriorment, els departaments desenvoluparan un procés que els permeti concretar un pla d’accions operatiu de millora i que, alho-ra, ofereixi resposta a les seves responsabilitats segons el PRI 2010-2013. 8. Estructurar l’organització de l’R+D+I dels departaments de la Generalitat mitjançant el nomenament d’un respon-sable d’R+D+I entre els alts càrrecs existents i l’assignació dels recursos tècnics de suport que siguin necessaris. 9. Promoure l’ús sistemàtic d’assessorament científic i tècnic i de mecanismes de gestió del coneixement (pros-pectiva i bones pràctiques) en R+D+I per part dels depar-taments i ens adscrits, a càrrec de l’OCRI.

oBjECtius: L’objectiu de la política 4.2 és afavorir que la demanda pública i l’acció política actuïn com a factor impulsor de recerca i innovació.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incorporar als processos de licitació pública dels de-partaments i els ens adscrits (i ulteriorment en altres administracions públiques), mecanismes sistemàtics que impulsin una demanda de productes i serveis in-novadors, especialment, en àmbits associats als reptes que són focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Incrementar la capacitat que tenen les regulacions i les normatives com a instruments per al foment de la innovació empresarial i social.

‣ Incorporar sistemàticament mesures de foment de la recerca i la innovació, així com els recursos necessa-ris, a totes les polítiques, plans governamentals i altres formes de planificació a llarg termini del Govern.

DEstinAtAris:

‣ Departaments i ens adscrits.‣ Serveis públics.‣ Empreses proveïdores de serveis i productes per als

serveis públics.‣ Agents públics de recerca.

actuacions

4.1.1 FOMENTAR LES CAPACITATS I LES ACTIVITATS INNOVADORES EN ELS SERVEIS PúBLICS

1. Establir plans d’R+D+I en els serveis públics que pre-vegin, entre altres aspectes: organització de l’R+D+I vin-culada als serveis; convocatòries públiques competitives de suport a l’R+D+I; detecció i incentius per als nuclis d’innovació; foment d’entorns d’innovació centrats en l’usuari (ex. living labs) i projectes d’alt impacte relacio-nats amb els focus de recerca i innovació del PRI. Aquesta actuació arrencarà entre el 2010 i el 2011, a càrrec dels departaments responsables de serveis públics. 2. Establir, el 2010, un grup de treball a través de la CIRI que coordini i integri intersectorialment l’estratègia d’R+D+I en serveis públics governamentals (inclourà l’actuació d’innovació de l’Administració a través del DR

10. Facilitar que el treball científic encarregat i utilitzat per la Generalitat tendeixi a l’excel·lència. Els encàrrecs externs de projectes d’R+D+I es vehicularan de manera competitiva mitjançant Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ACC1Ó, les dues agències del Govern espe-cialitzades en aquest afer.

11. Disposar, el 2010, d’una planificació de l’R+D+I as-sociada a les seves competències que estigui integrada en el marc del PRI 2010-2013 i alineada amb els objectius polítics, a càrrec dels departaments.

4.2.1. UTILITzAR LA COMPRA PúBLICA, LES REGULACIONS I LES POLÍTIQUES SECTORIALS COM A INSTRUMENTS TRACTORS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

12. Establir mecanismes que garanteixin que les regu-lacions aprovades pel Govern tinguin impactes positius sobre l’R+D+I en el context de les polítiques del PRI, a càrrec del DR de la Presidència i el DR de Recerca i In-novació. 13. Incorporar el foment de l’R+D+I a tots els plans plu-riennals sectorials, i a altres instruments de planificació a llarg termini, incloent-hi la repercussió econòmica conse-güent, , a càrrec dels departaments sectorials i amb impli-cació de la CIRI. 14. Actuació singular: «Compra pública innovadora».

Actuació singular: «Compra pública innovadora» Desenvolupar una estratègia interdepartamental per fer de la compra pública un element tractor de recerca i innovació. La capacitat de tracció d’innovació de la compra pú-blica és un dels principals objectius en les polítiques públiques dels països més avançats, i la UE insta que aquest tema es posi en els primers llocs de l’agenda de les polítiques d’innovació. La compra pública innovadora de serveis, productes i ser-viproductes no només implica un canvi en l’estratègia i l’operativa de les licitacions públiques. Per ser efectiva, també genera la necessitat de disposar d’un coneixe-ment profund sobre la realitat, i a més requereix anàli-sis prospectives sobre els riscos que comporten, en re-lació amb capacitats i comportaments esperats. També cal entendre que es tracta d’un procés d’aprenentatge continuat en el qual s’han d’establir mecanismes per aprendre dels resultats a curt i a mitjà termini de les decisions preses, avaluant-ne resultats i impacte. Se-gons aquesta visió de tipus holístic, la compra pública és un instrument rellevant per impulsar alguns dels fo-cus d’R+D+I del PRI. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) iniciar proves pilot de compra pública innovadora en els DR de Salut, DR d’Interior i DR d’Educació; b) elaborar una guia per a la presa de decisions sobre compra pública innovadora que sigui útil per a tots els departaments i implementar unes mesures inicials de formació i disse-minació de coneixement. En el termini 2013: a) elaborar un full de ruta pluriennal d’actuacions sobre compra pública innovadora interde-partamental, amb la col·laboració del DR de Contrac-tació Pública; b) establir un diàleg amb intermediaris d’innovació i associacions empresarials; c) promoure iniciatives de compra pública precompetitiva, i d) pro-moure la compra pública innovadora en les altres admi-nistracions catalanes. Aquesta actuació anirà a càrrec del DR de Contracta-ció Pública i del DR de Recerca i Innovació, conjun-tament amb els altres departaments, i comptarà amb la implicació del Grup de Treball sobre la viabilitat de l’aplicació dels criteris relatius en l’R+D+I en l’àmbit de la contractació pública, on hi ha representats els depar-taments de la Generalitat i els agents socioeconòmics.

4. SECTOR PúBLIC INNOVADOR

80 81

Que les empreses i les organitzacions valorin el paper clau que els ciutadans tenen per als sistemes d’R+D+I resul-ta tan clau com que els ciutadans valorin les empreses i les organitzacions que generen coneixement i progrés. Es tracta, en resum, d’un cercle virtuós. Per tal que la projecció i la difusió social de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui una part rellevant de la cadena de valor, en l’apropament CTI-societat s’han de refermar els esforços i el reconeixement als consumidors, els científics, els tecnòlegs, els emprenedors, els innova-dors i les seves organitzacions de procedència. Des de la perspectiva pública, les polítiques de socialit-zació de l’R+D+I comporten un treball conjunt entre els agents del sistema. El Govern de la Generalitat de Ca-talunya ha d’actuar de catalitzador, conjuntant esforços dels diferents actors implicats per maximitzar els bene-ficis d’una estratègia compartida i d’una acció conjunta. D’altra banda, està emergint -i sembla que continuarà creixent- el fenomen “ciutadà innovador”: persones for-mades desvinculades d’organitzacions clàssiques desen-volupen productes (com ara software lliure) i processos (com “bancs del temps”) amb finalitats socials o econòmi-ques de forma aïllada, o a través de xarxes socials. Aques-ta “intel·ligència col·lectiva distribuïda” capaç de generar valor té una capacitat innovadora molt elevada. Encara són pocs els països que incorporen la visió de «ciu-tadà innovador» a les polítiques públiques d’innovació. Per tal com els instruments de suport i maximització de les in-novacions sorgides de manera atomitzada no abunden, no resulta una opció senzilla. Tot i això, el PRI 2010-2013 proposa activar mecanismes d’impuls d’aquest fenomen, per tal que progressivament s’estengui aquesta capacitat d’innovació de tipus social i autorganitzatiu. Mitjançant el PRI 2010-2013, el Govern de la Generalitat abordarà els dos tipus de polítiques públiques: per un cos-tat les clàssiques, basades en la informació i la comunica-ció; per l’altre, les polítiques pioneres de reconeixement i incentivació dels processos d’innovació generats pels ciu-tadans, els usuaris i els consumidors.

PlantejamentLa ciència, la tecnologia i la innovació formen part de la nostra quotidianitat. Estan més presents que mai a la so-cietat, i això és degut al fet que resulten elements vitals per afrontar reptes a les llars, les empreses, les ciutats, etc. Malgrat la tendència natural que s’expandeixin els beneficis de la tecnologia i de les innovacions, però, no és menys cert que bona part de la població pensa que l’R+D+I és una temàtica llunyana, exclusivista i tancada en si mateixa. Malgrat els progressius esforços realitzats pels mitjans de comunicació, els científics, els tecnòlegs, els universitaris i els empresaris, la ciència, la tecnologia i la innovació encara són vistos com a elements poc transcendents i des-associats del progrés socioeconòmic. Tal com el PNRI compromet, el Govern de Catalunya ha d’impulsar la socialització de la ciència, la tecnologia i la innovació (CTI). El cinquè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és contribuir a l’avenç cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya. A Catalunya els esforços de difusió dels beneficis de la ciència, la tecnologia i la innovació sovint són de tipus atomitzat i poc interconnectat. Per altra banda, les opor-tunitats de contacte directe entre els ciutadans i els cien-tífics, els tecnòlegs i els emprenedors són escasses. En aquest context, els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat i un paper transcendents sovint no prou aprofitats per manca de visió i de capacitat. Per altra part, cal saber explicar que tothom és un agent d’innovació. En el tram final de la cadena de valor, els béns i els serveis generats per la recerca i la innovació arriben al mercat i són usats i consumits, finalment, per les persones. En tant que consumidors de serveis i de pro-ductes, tots els ciutadans tenim, en potència, capacitat de valorar-los, i de modificar-los per millorar-los. Però els mercats són complexos, i la societat allibera mul-titud de productes i serveis nous cada vegada més diver-sos i a ritmes més accelerats. Perquè es produeixi aquesta translació de requeriments de millora des del consumidor cap als distribuïdors, els productors, els dissenyadors i els investigadors, resulta imprescindible que els consumidors i els usuaris estiguin capacitats. És a dir, que hagin acce-dit a fonts d’informació, que hagin adquirit aprenentatges a processos, que estiguin entrenats, i que trobin incen-tius a la seva participació en els processos d’innovació. Correspon a les polítiques de comunicació recentment al·ludides informar els ciutadans i motivar-los a ser partí-cips de la cerca de solucions innovadores.

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació.

PolítiCA 5.1: Cti com a element estructural. ‣ Línia d’actuació 5.1.1: Socialització i rellevància de la ciència i la innovació. PolítiCA 5.2: Ciutadans com a agents d’innovació. ‣ Línia d’actuació 5.2.1: Ciutadania per a la creativitat i la innovació.

PolítiCA 5.1: CIÈNCIA, TECNOLOGIA I INNOVACIÓ (CTI) COM A ELEMENT ESTRUCTURAL

MotivACió:

‣ Escàs prestigi i reconeixement dels científics, els em-prenedors i els innovadors, i dels valors que impliquen per a la societat, en relació amb altres aspectes.

‣ Baix nivell de la cultura científica i tecnològica de la població, en relació amb els països més avançats.

‣ Priorització escassa d’aquesta matèria a l’agenda poli-ticoeconòmica; ni les instàncies polítiques i econòmi-ques hi dediquen, en general, espais significatius.

‣ Inexistència d’esdeveniments de gran ressò. oBjECtius: L’objectiu de la política 5.1 és promoure que la presència de la ciència, la tecnologia i la innovació esdevingui un element estructural de la societat catalana. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar la percepció social favorable sobre la recerca i la innovació, i els seus actors, de la ciutada-nia de Catalunya.

‣ Augmentar la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, les manifestacions cul-turals i de lleure.

DEstinAtAris: ‣ Administració de la Generalitat.‣ Mitjans de comunicació.‣ Agents públics de la recerca.‣ Científics, innovadors i emprenedors.‣ Empreses.‣ Agents socioeconòmics.

PolítiCA 5.2: CIUTADANS COM A AGENTS D’INNOVACIÓ

MotivACió:

‣ La capacitat innovadora dels ciutadans és un fenomen que representa una gran oportunitat per desenvolupar productes i serveis a partir de la intel·ligència i la vo-luntat col·lectiva.

‣ Sovint les xarxes i les comunitats innovadores es tro-ben amb barreres que no saben o no poden afrontar.

‣ Les noves formes d’innovació desenvolupades pels ciu-tadans trenquen alguns paradigmes i obren la porta a nous plantejaments que cal abordar (ex. propietat intel·lectual en els productes i els serveis generats).

‣ Les polítiques d’R+D+I no poden restar a part d’un fenomen que es preveu que pot ser de gran magnitud en els propers anys.

oBjECtius: L’objectiu de la política 5.2 és fomentar l’ús de la intel·ligència col·lectiva i el paper innovador dels ciuta-dans per desenvolupar solucions als reptes existents. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Haver incorporat a les polítiques d’R+D+I de Catalunya instruments efectius per facilitar el desenvolupament de la capacitat innovadora dels ciutadans.

‣ Disposar de 10-15 comunitats o xarxes de ciutadans innovadors associades als reptes socioeconòmics que configuren els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ Integrar les polítiques de consum i de suport a la for-mació i la informació de consumidors i usuaris en l’estratègia de foment de demanda innovadora de pro-ductes i serveis.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR

82 83

5.2.1 CIUTADANIA PER A LA CREATIVITAT I LA INNOVACIÓ

7. Impulsar xarxes d’innovació promogudes per ciutadans, usuaris i consumidors relacionades amb els focus del PRI, durant el 2011; a càrrec dels departaments. 8. Fomentar projectes d’innovació competitius promoguts pels usuaris i les comunitats d’usuaris, especialment els que incorporin la distribució lliure de la innovació gene-rada, dels focus del PRI durant el 2012; a càrrec dels departaments. 9. Promoure el paper dels usuaris i els consumidors com a tractors de demanda innovadora en productes i serveis a través de la formació, la informació i les pràctiques de di-fusió del coneixement, a càrrec del DR de Consum en co-operació amb les associacions de consumidors i usuaris 10. Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/inno-vació».

DEstinAtAris: ‣ Consumidors, usuaris i ciutadans.‣ Associacions de consumidors.‣ Comunitats i xarxes ciutadanes.

actuacions

5.1.1 SOCIALITzACIÓ I RELLEVÀNCIA DE LA CIÈNCIA I LA INNOVACIÓ

1. Reforçar la plataforma Global Talent per situar-la entre les deu primeres del món, el 2013, en la seva especialitat, i que esdevingui autofinançada en la pràctica totalitat, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 2. Implementar, el 2011, el «baròmetre ciència-innovació i societat», que tindrà com a objectiu mesurar en un índex homologable als que existeixen internacionalment el grau en què la ciència i la innovació estan inserits dins de la societat catalana, i analitzar-ne l’evolució, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 3. Impulsar, el 2011, una xarxa nacional de divulgació CTI que fomenti la coordinació i les sinergies de les dife-rents iniciatives existents i promogui la generació de nous projectes innovadors a partir d’un full de ruta compartit, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). 4. Promoure la difusió i la presència de la ciència i la innovació en els mitjans de comunicació, i impulsar la participació ciutadana en la transformació científica i in-novadora del país a partir dels mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A càrrec del DR de Re-cerca / Innovació i del DR de Mitjans Audiovisuals. 5. Impulsar la difusió de la cultura científica i d’innovació tecnològica a partir de les xarxes de museus i altres equi-paments culturals (Arts Santa Mònica, etc.), projectant la seva capacitat educativa i d’atracció turística. A càrrec del DR de Cultura, del DR de Turisme i del DR d’Educació. 6. Premis Nacionals de Ciència, Tecnologia i Innovació: promoure, el 2010, la unificació del lliurament de premis i reconeixements científics, per tal d’assolir més ressò me-diàtic i més projecció social, a càrrec del DR de Recerca i Innovació.

Actuació singular: Estratègia «Xarxes/ciutadania/innovació» Contribuir a reconèixer la innovació que a Catalunya es produeix de manera informal i descentralitzada mi-tjançant el foment de processos, productes i serveis innovadors generats des de la demanda i la necessitat de comunitats i col·lectius de ciutadans, usuaris i con-sumidors. Els consumidors i els usuaris també aprenen per analo-gia, i solen transferir els seus coneixements sobre ser-veis i productes de manera informal: mitjançant e-xar-xes, per exemple. Aquest fet cada vegada més extens no s’aprofita suficientment. Les organitzacions també tenen el repte de veure progressivament els usuaris i els consumidors com a innovadors. La tendència és que en els propers anys es multipliquin els exemples de ciutadans que intervenen en els pro-cessos d’innovació al final de la cadena, o mitjançant interaccions estretes amb empreses o amb el sector pú-blic. També serà cada vegada més comú que els ciuta-dans modifiquin i creïn productes i processos de valor econòmic i social, per a continuació difondre’ls lliure-ment. Els trets característics de l’anomenat «ciutadà innovador» comporten canvis radicals no només en les formes d’innovar, sinó també en els patrons de propie-tat de les creacions. A més a més, la cultura de consum és un element relle-vant de demanda tractora de productes, serveis i proces-sos innovadors; els ciutadans capacitats per entendre les diferents variables del consum, també posicionen la societat en una acceptació «intel·ligent» de les in-novacions. La intel·ligència personal i la intel·ligència col·lectiva, en resum, són uns actius dels sistemes d’R+D+I que cal que les polítiques públiques enten-guin, reconeguin, aprofitin i potenciïn. En el termini 2011, les fites de l’actuació són: a) una anàlisi de la situació actual de les xarxes i les comuni-tats de ciutadans innovadores; b) un estudi sobre les experiències internacionals de foment d’aquestes co-munitats; c) la creació d’un banc virtual de problemes-necessitats abordables per aquestes comunitats; d) un pla pilot per fomentar i accelerar el desenvolupament de comunitats i xarxes socials innovadores. Entre el 2012 i el 2013 s’avaluaran les experiències realitzades i s’elaborarà un pla per consolidar el model.

5. SOCIETAT I CIUTADANS INVOLUCRATS EN EL PROGRÉS CIENTÍFIC I INNOVADOR

84 85

Les noves formes de cooperació porten a redefinir el con-cepte de «proximitat», però no hi ha dubte que aques-ta segueix sent un valor important. La innovació és un procés d’aprenentatge social fruit de les interaccions rei-terades de multitud d’actors, on s’aprofiten, coordinen i comprometen esforços i recursos de tota índole. En l’era de la globalització, els «llocs» tenen una gran rellevàn-cia perquè és on s’articulen les relacions formals i infor-mals entre persones i organitzacions; on el capital humà esdevé actiu de generació de valor socioeconòmic. Això sí, aquests llocs on els actors del sistema d’R+D+I co-incideixen i s’autoreconeixen sovint no són delimitables per la geografia ni, encara menys, es corresponen amb divisions administratives. L’actuació dels actors locals és la que, a llarg termini, manté i desenvolupa els sistemes d’innovació de proximitat que arriben a esdevenir nodes de xarxes globals. Les polítiques públiques han de crear un marc de con-dicions favorables perquè aquestes formes de cooperació siguin possibles. Però disposar de comunitats de coneixe-ment i innovació no és suficient; cal que aquestes comu-nitats funcionin correctament. De fet, el desenvolupament d’aquestes cooperacions sis-temàtiques entre agents diversos, públics i privats, que sovint pertanyen a cultures distintes, és molt complexa. Són necessaris nous estils de lideratge i gestió del co-neixement centrats en la comunitat. Aquestes comunitats han de disposar de partenariats, sovint públicoprivats, amb una governança sòlida, una gestió professional, plans estratègics i economicofinancers consensuats, i estructu-res lleugeres que afavoreixin la gestió del coneixement.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals conté una línia d’actuació.

PolítiCA 6.1: Comunitats cooperatives d’r+D+i.

‣ Línia d’actuació 6.1.1: Partenariats de coneixement i innovació. PolítiCA 6.2: integració a xarxes globals. ‣ Línia d’actuació 6.2.1: Presència i incidència global en R+D+I.

PlantejamentMalgrat els evidents avantatges que comporta la col·laboració local i global entre els agents de la recerca i la innovació, en el sistema català d’R+D+I la cooperació no es produeix de manera sistemàtica. Els experts coin-cideixen que tampoc no es produeix amb l’orientació ni la intensitat necessàries per obtenir els beneficis que les sinergies poden arribar a comportar. El sisè dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és afavorir que els agents d’R+D+I es connectin i cooperin lo-calment i globalment, formant nodes i xarxes de cocreació i coinnovació d’alt valor afegit. Les múltiples formes de cooperació existents entre els agents del sistema català de recerca i innovació són el resultat de diversos processos que s’han anat produint en el temps; processos de tipus dispers succeïts «de dalt a baix», així com «de baix a dalt», on han confluit les polí-tiques industrials, les polítiques cientificotecnològiques i les polítiques territorials, que han impulsat la creació de clústers, de xarxes i d’altres formes de col·laboració entre agents. A Catalunya les cooperacions assolides solen respondre a formats força «tradicionals», en el sentit que els agents interaccionen per proximitat geogràfica, disciplina o sec-tor. Però les noves formes d’innovació i la generació de coneixement de frontera requereixen formes de cooperació més complexes, característiques per la interdisciplinarie-tat, la intersectorialitat i la diversitat formal i d’actors que integren. Un exemple són les comunitats de coneixement i innovació (CCI) de l’Institut Europeu d’Innovació i Tec-nologia (EIT), que estan concebudes per fer confluir els agents d’R+D+I en projectes de llarg abast amb una mis-sió compartida, en forma de partenariats publicoprivats. Són exemples de clústers evolucionats, en els quals in-teraccionen agents de tota la cadena de valor. Un altre exemple són els living labs («laboratoris vius», paradigmes de la innovació oberta centrada en l’usuari) que també exemplifiquen aquestes noves formes de cooperació, in-tegrades tant per ciutadans com pels agents de l’R+D+I, que persegueixen finalitats socials i econòmiques, i impul-sen projectes de coinnovació. D’altra banda, les comunitats de coneixement i innovació han d’estar connectades globalment i ser presents allà on puguin cercar complicitats, inserint-se a les cadenes de valor, els nodes i els fluxos on el coneixement i la innova-ció es genera i es transmet. Per al sistema català d’R+D+I, els agents que el componen i les agrupacions d’agents, la internacionalització esdevé un repte important.

PolítiCA 6.1: COMUNITATS COOPERATIVES D’R+D+I

MotivACió:

‣ Disposar d’estratègies compartides entre agents.‣ Construir dinàmiques de cooperació i interacció.‣ Manca de capacitats per al desenvolupament d’aquestes

comunitats d’interès per al país.‣ Tendència de canvi radical cap a la gestió col·lectiva

del coneixement.

oBjECtius: L’objectiu de la política 6.1 és afavorir la creació i el des-envolupament de comunitats cooperatives entre els agents de la recerca i la innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Implementar comunitats de coneixement i innovació associades a tots els focus de recerca i innovació del PRI amb l’objectiu que 4 o 5 d’elles formin part de partenariats líders europeus o globals.

‣ Materialitzar una xarxa d’entorns innovadors participats per usuaris, consumidors i ciutadans (living labs, xar-xes socials d’innovació, etc.) integrada en les comuni-tats de coneixement dels focus d’R+D+I del PRI.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema de recerca i innovació.‣ Comunitats de coneixement i innovació (CCI).

PolítiCA 6.2: INTEGRACIÓ A XARXES GLOBALS

MotivACió:

‣ En matèria d’R+D+I i de CCI cal pensar i actuar glo-balment.

‣ El grau d’internacionalització dels sistemes territorials d’innovació té un impacte molt significatiu sobre la seva capacitat de desenvolupament.

‣ El nivell d’internacionalització de les comunitats cata-lanes es pot reforçar significativament.

‣ És necessari treballar perquè les connexions entre xar-

xes responguin a visions estratègiques per al sistema català d’R+D+I.

‣ Atesa la complexitat dels processos de connexió amb xarxes internacionals, cal facilitar suport als agents.

oBjECtius: L’objectiu de la política 6.2 és promoure la presència i la integració dels agents de la recerca i la innovació en els nodes i les xarxes globals de coneixement, innovació i producció. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Assolir una implantació coordinada dels agents del sis-tema públic de recerca, els intermediaris d’innovació i les empreses catalanes en llocs i àrees estratègiques de tot el món.

‣ Disposar d’una xarxa global catalana de relacions for-mals i informals en recerca i innovació que permeti estar connectats amb els agents i els sistemes que es considerin necessaris.

‣ Implementar aliances estratègiques institucionals de recerca i innovació amb regions i països.

DEstinAtAris:

‣ Empreses.‣ Agents públics de recerca.‣ Intermediaris d’innovació.‣ Sector públic.

actuacions

6.1.1 PARTENARIATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

1. Impulsar partenariats d’R+D+I orientats a focus, a cà-rrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó i Talència amb la implicació dels departaments sectorials corresponents. A) podran respondre al model de CCI, de living lab o altres. B) aquests partenariats integra-ran empreses, sector públic i tercer sector; universitats i altres agents de la formació; agents públics i publicopri-vats de recerca i innovació; partenaires financers; Genera-litat (DR de Recerca i Innovació, DR amb competències en l’àmbit de la CCI i altres departaments col·laboradors). C) la seva finalitat ha d’estar orientada a la generació de productes, serveis i processos de valor social i econòmic;

6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

86 87

baix cost o especialitzats que promoguin l’impuls innova-dor en productes i serveis a les empreses catalanes: accés a mercats amb alta demanda de compra pública que per-meti introduir productes i serveis innovadors); f) territoris consolidats (Quatre Motors, entre altres). 7. Fer efectiva una acció coordinada d’internacionalització en R+D+I que contribueixi a tenir presència en els paï-sos i les regions considerats estratègics, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència i de CER-CA (en el cas dels centres de recerca catalans), i del DR d’Universitats, en col·laboració amb les universitats. Aquesta acció i presència internacional formarà part re-llevant dels objectius dels contractes programa entre la Generalitat i els centres de recerca i les universitats, que s’han de revisar arran del PNRI i del PRI el 2010. 8. Incorporar la internacionalització de l’R+D+I a les fun-cions dels centres de la Xarxa de Centres de Promoció de Negocis d’ACC1Ó, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 9. Oferir suport a les empreses catalanes que vulguin par-ticipar en projectes d’R+D+I internacionals a través de l’EEN, ERA-NET o similars, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 10. Reforçar les accions que tenen com a finalitat la presència i l’acció global de les empreses catalanes, pro-porcionant assessoraments específics que permetin millo-rar el seu posicionament internacional, i facilitant el suport a la realització de projectes amb altres empreses o amb organismes d’R+D+I de països desenvolupats i en vies de desenvolupament a través de xarxes empresarials de co-operació internacional (vegeu «Línia d’actuació 3.2.3»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 11. Potenciar la presència activa de les empreses catala-nes a la compra pública internacional a través de facilitar la seva connexió amb els principals nuclis de compra pú-blica i a través dels fons de consultoria amb organismes multilaterals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 12. Desenvolupar un programa d’inversió directa a l’exterior que oferirà assessorament, acompanyament i suport a les inversions directes d’empreses catalanes a l’exterior, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indús-tria, a través d’ACC1Ó. 13. Reforçar les accions de multilocalització empresarial a l’estranger, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / In-dústria, a través dels 35 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó.

el foment d’activitats emprenedores (amb finalitat econò-mica o social); la dinamització de doctorats i màsters; la producció de publicacions científiques o altres externali-tats de valor afegit. D) els membres s’agruparan per no-des locals i globals. E) els partenariats disposaran d’un pla estratègic i de recursos de gestió. F) en els casos en els quals la Generalitat participi del partenariat, aportarà un finançament a través dels departaments implicats. G) els partenariats que s’orientin als focus d’R+D+I del PRI tindran accés específic als recursos de les diferents línies d’actuació orientades a focus (vegeu capítol 8 d’aquest bloc). 2. Crear, el 2010, un grup de treball interdepartamental sobre partenariat d’R+D+I coordinat a través de l’OCRI i participat per ACC1Ó i Talència (l’agència catalana de recerca) i per impulsar aquesta línia d’actuació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria. 3. Dissenyar, a partir del 2010, un pla de dinamització per a la creació i el desenvolupament de CCIs en base a llurs necessitats i estadi de desenvolupament; a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 4. Reforçar i seguir impulsant l’Anella com a espai de compartició de coneixement, de generació de confiança i d’interacció virtual per a diferents comunitats de pràctica empresarial, durant el període 2010-2013, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó. 5. Promoure un pla de formació de gestors de CCI en el marc del pla de professionalització de la gestió de la recer-ca i la innovació (vegeu «Línia d’actuació 1.1.2»), a càrrec del DR de Recerca i Innovació (ACC1Ó).

6.2.1 PRESÈNCIA I INCIDÈNCIA GLO-BAL EN R+D+I

6. Desenvolupar una estratègia de priorització internacio-nal en R+D+I, a càrrec del DR de Recerca i Innovació (a través de Talència) i d’Indústria, (a través d’ACC1Ó), i d’altres departaments sectorials, descrita a partir dels eixos següents: a) cientificotecnològic (aliances amb te-rritoris líders en CTI que complementin les capacitats de Catalunya en els temes objecte de focalització); b) geopo-lítica i institucional (aliances amb territoris estratègics des del punt de vista geopolític, comercial i cultural); c) cooperació per al desenvolupament; d) recursos i inversió (nodes de talent; nodes de capital inversor per a l’R+D+I; inversió externa en activitats intensives en coneixement i en producció; enllaç global dels pols d’atracció d’activitat innovadora); e) negoci (accés a mercats sofisticats, de

14. Identificar i dinamitzar els catalans i catalanes de l’entorn econòmic internacional predisposats a donar su-port a l’empresa catalana global i a la generació de noves oportunitats d’inversió i negoci a Catalunya, a càrrec del DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó, i d’altres departaments sectorials. 15. Desenvolupar una acció d’internacionalització coor-dinada en R+D+I que permeti visibilitzar Catalunya i els seus agents com un partenaire estratègic, especialment en els àmbits d’excel·lència, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, el DR de la Presidència, el DR de Relacions Internacionals i els departaments sectorials. El 2013 s’hauran concretat noves aliances institucionals en països i regions d’interès estratègic, i s’hauran estabilitzat les ac-tualment existents. 16. Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrà-nia».

Actuació singular: «Estratègia R+D+I euromediterrània» Contribuir a posicionar Catalunya com a líder en la configuració de l’espai euromediterrani d’educació su-perior, de recerca i d’innovació, a través d’una presèn-cia activa dels agents i de les institucions del sistema català d’R+D+I. Catalunya té una posició geoestratègica rellevant en la Mediterrània. Culturalment i socioeconòmica manté lligams històrics molt importants. En esdevenir la seu del Secretariat de la Unió per la Mediterrània, Catalun-ya esdevé un centre neuràlgic d’articulació de propos-tes, i força motriu per al desenvolupament d’una regió que tindrà una població de quasi 1.000 milions de persones d’aquí unes poques dècades. La Mediterrània és una regió que s’enfronta a reptes socials, econòmics, territorials i mediambientals sense precedents històrics. Per fer-hi front necessita talent, recerca i innovació. En aquest sentit Catalunya ja té vincles importants en educació superior, com ara post-graus interuniversitaris, projectes de recerca compar-tits i vincles empresarials importants. D’altra banda, alguns dels reptes de la Mediterrània coincideixen amb els focus de recerca i innovació del PRI: energia, canvi climàtic, transport, educació, medi ambient, infraestructures, valoració del patrimoni, etc. A curt termini, les fites de l’actuació són: a) definir el partenariat català per a l’R+D+I a la Mediterrània; b) col·laborar amb el Secretariat de la Unió per la Medi-terrània com a partenaire en la definició de l’estratègia i prioritats en educació superior, recerca i innovació i desenvolupament de les PIME i dels projectes re-gionals concrets a desenvolupar; c) elaborar un llibre blanc sobre la realitat de les relacions i les interaccions en talent, recerca, innovació i empresa entre Catalunya i la regió euromediterrània. Entre el 2012 i el 2013 es realitzarà un full de ruta amb la cooperació amb les universitats, els agents de la recerca i els agents socioeconòmics.

6. INTERNACIONALITzACIÓ I COMUNITATS DE CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

88 89

El model de governança de l’R+D+I concebut durant el PNRI, i que inspira el PRI 2010-2013, és un model de quatre nivells.

‣ Nivell de decisió de polítiques: té com a funció prendre les decisions polítiques en recerca i innovació i pro-posar les mesures legals que cregui convenients per donar suport al sistema de recerca i innovació català.

‣ Nivell d’assessorament i d’anàlisi: té com a funció fer recomanacions i valoracions sobre les estratègies, les polítiques i el funcionament del sistema de recerca i innovació a partir de l’expertesa i l’anàlisi independent i contrastada.

‣ Nivell d’execució de polítiques: té com a funció dis-senyar i implementar els instruments, els programes i les actuacions necessaris per assolir els objectius polítics.

‣ Nivell dels agents facilitadors i moduladors del sistema de recerca i innovació: té com a funció afavorir condi-cions d’entorn per a l’R+D+I i implicar-se en els pro-cessos de concertació socioeconòmica per a la millora del sistema i l’establiment d’estratègies de país.

Es tracta d’un model amb funcions clarament definides que, a més a més, és dinàmic. Els agents i les estructures del sistema d’R+D+I se situen en els diferents nivells in-teractuant de manera dinàmica. El model de governança català ha de desenvolupar de manera progressiva mecanismes i instruments que afavo-reixin una coherència elevada entre els extrems: entre la presa de decisió i l’execució d’actuacions. Una de les for-mes d’assolir aquesta coherència és segons la interacció dinàmica entre nivells.

Plantejament Un dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir a la transformació de la governança del sistema català d’R+D+I per guanyar capacitats i facilitar l’acció dels agents de l’R+D+I. El bon govern dels sistemes d’R+D+I té com a objectiu general enfortir les seves capacitats estratègiques i la coherència en els processos «presa de decisions-disseny-implementació» de polítiques d’R+D+I. L’assoliment d’un sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent condueix a incrementar l’impacte sobre la generació de coneixement i la creació de nous productes, serveis i pro-cessos innovadors a Catalunya. La millora de la governança, entesa com els mecanismes, els instruments i les regles del joc amb què es dota un sistema d’R+D+I per funcionar, va ser un dels vuit reptes que el PNRI determinava necessaris perquè Catalunya es-devingués un pol internacional de referència en recerca i innovació en el 2020. Prenent com a base el PNRI i les diagnosis fetes durant el procés que va culminar en la seva signatura, aquest capí-tol descriu el model de govern de l’R+D+I que s’endegarà a Catalunya en els propers quatre anys. En segon lloc, es concreten els mecanismes i els instruments per al disseny i el seguiment de les estratègies i les polítiques públiques d’R+D+I, així com la millora dels mecanismes de coordi-nació governamental i de presa de decisions. Finalment, es defineixen els mecanismes i els instruments relacionats amb l’operativització de les polítiques públiques de recer-ca i innovació a Catalunya.

El Govern de Catalunya, a través del PRI, impulsa canvis rellevants en la governança del sistema d’R+D+I, prenent com a punt de partida el model definit en el PNRI. El sistema queda configurat estructuralment de la manera següent:

‣ Un nivell polític i de concertació social en R+D+I, que contempla:

‣ La Comissió de seguiment del PNRI en què par-ticipen els signants del pacte i que revisa i fa el seguiment dels compromisos.

‣ El Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI), òrgan assessor d’alt nivell format per experts, que actua amb independència funcional per requeriment del Govern o per iniciativa pròpia en matèria d’estratègies, polítiques i funciona-ment del sistema d’R+D+I de Catalunya.

‣ Els departaments de la Generalitat, que dispo-saran d’una organització interna per al foment de l’R+D+I vinculada a les seves competències (apartat C, línia d’actuació 4.1.2).

‣ La Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) que té per objecte elaborar, definir i coordinar les estratègies i les políti-ques del Govern de la Generalitat en matèria de recerca i innovació, i reporta periòdicament al Govern sobre l’evolució del sistema d’R+D+I, així com del progrés dels projectes estratègics. Aquesta comissió té el suport de l’Oficina de Coordinació de Recerca i Innovació (OCRI), adscrita al DR de Recerca i Innovació. L’OCRI també exerceix d’estructura tècnica de suport del CCRI.

‣ Un nivell d’execució de polítiques d’R+D+I, que con-templa la creació de dues agències per al finançament competitiu i el foment de la recerca i la innovació:

‣ L’agència d’innovació (ACC1Ó) com a fusió de tres agències pre-existents, CIDEM, COPCA i ACI, té per objecte l’impuls de la innovació i la internacionalització de les empreses catala-nes.

‣ L’Agència de recerca de Catalunya, Talència, com a fusió de la FCRI, AGAUR i ICREA, té per objecte donar suport i promoure la recerca i el talent científic.

‣ Així mateix, cal tenir en compte l’existència de

l’AQU i l’AATRM, agències sectorials especia-litzades que exerceixen funcions específiques en el sistema de recerca i innovació, a part de les seves missions principals.

‣ Ens facilitadors de les activitats dels agents de la re-cerca i la innovació, que contempla la creació de:

‣ La Institució CERCA, a partir d’una estructura ja existent a l’AGAUR, respon a les necessitats singulars que comporta la coordinació i el su-port de l’acció del Govern envers els centres de recerca catalans que el Govern ha creat i que tenen entitat jurídica pròpia.

‣ Un ens (consorci) de coordinació dels centres de la Xarxa Tecnològica de Catalunya (centres TECNIO). En una primera fase es crea TECNIO com a marca comuna de les estructures per-tanyents a la xarxa.

‣ L’establiment dels mecanismes organitzatius per a què les comunitats de coneixement i in-novació (CCIs) que es desenvolupin en relació als focus de recerca i innovació del PRI dispo-sin d’un suport a la gestió, a càrrec dels seus recursos. Actualment, i en relació a la Bioregió de Catalunya, BIOCAT exerceix aquesta fun-ció.

A l’esquema 10 es pot veure el resultat dels canvis pro-posats. Funcionalment, aquest sistema ha de desenvolupar un ci-cle de les polítiques públiques, determinat pels processos següents:

‣ Fixar l’agenda en R+D+I, que inclou:

‣ Definició dels objectius polítics a partir de l’anàlisi de necessitats i la concertació d’interessos, per part del Govern i els agents signants del PNRI, amb el suport del CCRI.

‣ Formular l’agenda d’R+D+I a través de políti-ques, de línies d’actuació i recursos, per part del Govern i la CIRI.

‣ Implementar les polítiques d’R+D+I formulades pel Govern, mitjançant les agències de recerca i innova-ció.

‣ Avaluar els resultats de les actuacions i l’impacte de les estratègies i de les polítiques, en referència a l’assoliment dels objectius fixats.

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

taula 3: responsabilitats dels àmbits de governança del sistema

PNRI

Funció Àmbit d’assessorament Àmbit de decisió de polítiques

Àmbit d’implantació de polítiques

Assessorar (polítiques, decisions)

Fer anàlisis polítiques

Dissenyar les polítiques

Aprovar polítiques

Assignar recursos a polítiques

Concretar objectius que cal assolir

Dissenyar els programes

Assignar recursos als programes

Gestionar i administrar els programes

90 91

‣ Incorporar processos d’anàlisi del cicle de polítiques d’R+D+I que permetin una comprensió estratègica dels requeriments per al seu desenvolupament, en to-tes les etapes.

PolÍtiquesEl desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, cadascuna de les quals, conté una línia:

PolítiCA 7.1: organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efec-tiu. ‣ Línia d’actuació 7.1.1: Desplegament dels ens i els instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació. PolítiCA 7.2: Millorar el cicle de desenvolupament de polítiques de recerca i innovació. ‣ Línia d’actuació 7.2.1: Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques de recerca i innovació.

PolítiCA 7.1: ORGANITzAR ELS DIFERENTS NIVELLS I ACTORS DE LA GOVERNANçA PER ASSOLIR UN MODEL DINÀMIC I EFECTIU

MotivACió:

‣ Implementació dels instruments organitzatius que per-metin donar suport als processos de presa de decisions a llarg termini en recerca i innovació i en la formulació de polítiques i estratègies.

‣ Millora dels mecanismes de coordinació horitzontal en polítiques d’R+D+I (entre departaments de la Genera-litat o entre agències) i la vertical (ex. entre Govern i agències de recerca i innovació).

‣ Simplificació i increment de l’eficiència de les estruc-tures d’implementació de polítiques com a ens experts del sistema amb funcionament estable i professional.

oBjECtius: L’objectiu de la política 7.1 és prosseguir la tasca d’organitzar els diferents nivells i actors de la governança del sistema català d’R+D+I per tal d’assolir un model dinàmic i efectiu.

Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Aconseguir la creació i el desplegament funcional de les estructures organitzatives relacionades amb la for-mulació i la implementació de polítiques de recerca i innovació.

‣ Implementar una acció interdepartamental sòlida en R+D+I.

‣ Activar un programació coordinada entre les agències d’implementació de polítiques d’R+D+I.

DEstinAtAris:

‣ Govern i departaments.‣ Ens i estructures d’implementació de polítiques de re-

cerca i innovació.

PolítiCA 7.2: MILLORAR EL CICLE DE DESENVOLUPAMENT DE POLÍTIQUES DE RECERCA I INNOVACIÓ

MotivACió:

‣ L’avaluació de les polítiques d’R+D+I ha estat tradicio-nalment escassa.

‣ Els instruments per a l’anàlisi estratègica en R+D+I són insuficients.

‣ Els indicadors en R+D+I s’han de renovar per tal que es-tiguin alineats amb les noves necessitats del sistema.

oBjECtius: L’objectiu de la política 7.2 és millorar el cicle de desen-volupament de les polítiques de recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Disposar, el 2013, d’un cicle de disseny, implemen-tació, avaluació i anàlisi estratègica de polítiques de recerca i innovació completament desenvolupat i in-tegrat en el sistema de presa de decisions i retiment de compte.

‣ Desenvolupar una nova mètrica d’indicadors de recerca i innovació que, d’acord amb referents internacionals, incorpori, entre d’altres, indicadors d’innovació en el sector públic, innovació no tecnològica i innovació social que permetin analitzar l’impacte del sistema

NIV

ELL

EXE

CU

CIÓ

P

OLÍ

TIQ

UE

SE

NS

FA

CIL

ITA

DO

RS

Consell Català de Recerca i Innovació

Comissió de seguiment del PNRI

Signants PNRIAdherits PNRI

Govern

Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació

Dept.Presidència

Departament d’Innovació,Universitats i Empresa

Altres Departements

AQU

Institució CERCA

TALÈNCIAAgència de recerca

ACC1ÓAgència d’Innovació

AATRM

Agències de finançament de la Recerca i la Innovació del Govern

UniversitatsCentres

de RecercaGeneralitat

EmpresesHospitals i Sist. Salut

CSICAgents

formació

IEC, Museus, Xarxes socials,

ciutadans, altres

Centres CERCA

Comunitats de Coneixementi Innovació (CCIs)

Serveis Públics Depts Generalitat

Agències existents amb activitats específiques sectorials relacionades

amb R+D+I

Adscrita al Dept. Universitats

Adscrita al Dept. Salut

NIV

ELL

PO

LÍTI

C I

DE

CO

NC

ER

TAC

IÓ

Intermediaris d’Innovació

Centres TECNIO

NIV

ELL

AG

EN

TS D

E

RE

CE

RC

A I

IN

NO

VAC

IÓ

Consorci TECNIO BIOCAT Gestió CCIs

Fusió de FCRI, AGAUR i ICREA Fusió de CIDEM, COPCA i ACI

Creada a partir de l’AGAUR Ens cooperatiu sense estructura

Esquema 10: sistema de governança de l’r+D+i a Catalunya

Elaboració pròpia

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

92 93

6. Impulsar, a càrrec dels departaments: a) elaboració dels contractes programa (i altres mecanismes si és el cas) amb les agències Talència i ACC1Ó i altres encarregades d’implementació de polítiques, per vehicular els objec-tius i les iniciatives del PRI; b) establiment, amb els ens adscrits, dels objectius en recerca i innovació vinculats al PRI, mitjançant els contractes programa o altres me-canismes que permetin fer-ne el seguiment i la rendició de comptes; c) revisió dels contractes programa amb els agents púbics o publicoprivats de recerca i innovació (uni-versitats, centres de recerca, centres tecnològics, etc.) per actualitzar-los en referència amb els objectius i les línies d’actuació del PRI. 7. Garantir, a partir del 2010, una coordinació estable en-tre les direccions de les dues agències de recerca i innova-ció (Talència i ACC1Ó) per compartir l’execució de progra-mes conjunts sobre, entre altres, les temàtiques següents: sistemes d’avaluació de projectes; captació de recursos (organismes internacionals, UE, Estat, regions europees i d’entitats sense afany de lucre); internacionalització; valo-ració i transferència; grans infraestructures cientificotècni-ques; parcs científics i tecnològics; mobilitat, i comunitats de coneixement i innovació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació, que també ha de facilitar vincles estables entre TECNIO i CERCA per fomentar les sinergies operatives i funcionals dels centres de recerca de la Generalitat i de la xarxa tecnològica de Catalunya. 8. Promoure, amb una periodicitat mínima anual, una reunió de programació de polítiques d’R+D+I en la qual participaran els responsables dels ens següents: ACC1Ó, Talència, ATTRM, AQU, ICERCA i TECNIO i, si escau, els responsables polítics dels departaments als quals s’adscriuen. La funció d’aquesta reunió és definir els pro-cessos i els criteris d’avaluació segons estàndards interna-cionals; l’equiparació de criteris entre agències; i la defi-nició de mesures d’avaluació. A càrrec del DR de Recerca i Innovació. En relació a la coordinació i les sinergies amb altres admi-nistracions i amb agents socioeconòmics: 9. Participar activament, a escala estatal, en els me-canismes i els instruments de coordinació i intercanvi d’informació. Afavorir processos negociadors que con-dueixin a acords bilaterals. Activar un mecanisme efectiu de coordinació bilateral Estat-Generalitat en matèria de recerca i innovació que contempli, entre d’altres: a) grans infraestructures científiques i tecnològiques; b) desplega-ment de l’acord entre el CSIC i la Generalitat comprès en el PNRI; c) coordinació entre les agències ICEX i CDTI amb les agències Talència i ACC1Ó. S’espera, per exemple, el desplegament d’un acord entre el CSIC i la Generalitat compromès en el PNRI. Finalment, durant aquest període

R+D+I en el progrés socioeconòmic.

DEstinAtAris: ‣ Govern i departaments.‣ Organismes i estructures d’implementació de políti-

ques de recerca i innovació.

actuacions

7.1.1 DESPLEGAMENT DELS ENS I DELS INSTRUMENTS DEL NOU MODEL DE GOVERNANçA DEL SISTE-MA CATALÀ DE RECERCA I INNOVACIÓ

En referència al nivell polític a llarg termini en R+D+I, respecte a concertació política i social i a l’assessorament estratègic: 1. Realitzar anualment el seguiment dels compromisos del PNRI a través de la Comissió de Seguiment, que durant la primera meitat del 2010 elaborarà el primer informe de seguiment. El CCRI té l’encàrrec de desenvolupar aquest procés i el 2012 impulsarà una actualització dels compro-misos a partir de l’experiència dels anys precedents. 2. El CCRI estarà completament operatiu el 2010, des-envolupant un pla de treball específic amb encàrrecs del Govern i amb les iniciatives pròpies. Durant la primera meitat de l’any presentarà un informe d’estat de situació del sistema d’R+D+I de Catalunya, de periodicitat anual. 3. Constituir i desenvolupar l’activitat funcional de la CIRI, que, amb periodicitat trimestral o quadrimestral, propor-cionarà al Govern un informe de situació de les polítiques i les principals iniciatives en recerca i innovació, que es tractarà en el Consell Executiu. 4. Desenvolupar organitzativament i funcionalment l’OCRI, amb l’elaboració d’un pla director que traci les condicions per consolidar-se com a estructura especialitzada de su-port estratègic a la planificació i el desplegament de polí-tiques d’R+D+I del Govern i com a estructura tècnica de suport al CCRI. Quant al nivell d’implementació de polítiques i ens faci-litadors: 5. Completar, el 2010, la constitució legal d’ACC1Ó, Ta-lència (l’agència de recerca de Catalunya), CERCA i Cor-poració de CTA. Orientats pel PRI, aquests organismes elaboraran el seu pla estratègic 2010-2013.

es preveu aprofundir en les sinergies entre el Govern de la Generalitat i alguns organismes estatals de suport empre-sarial, com ara l’ICEX o el CDTI. 10. Explorar col·laboracions amb altres comunitats autò-nomes, en el marc de les polítiques de cooperació inte-rregional. 11. Explotar, per promoure la presència de Catalunya a l’estranger, les possibilitats de l’euroregió Pirineus-Medi-terrània i el grup d’interès Quatre Motors com a àmbits preferencials de contactes per aconseguir delegacions in-ternacionals d’algun centre de recerca de la Generalitat en aliança amb el soci local d’algun estat europeu. 12. Fomentar la participació als comitès i els organismes d’R+D+I europeus com a representants de l’Estat. 13. Emprendre accions per divulgar i promoure millores en la governança de l’R+D+I en tot l’àmbit euromediterra-ni, incentivades per l’existència de la seu a Barcelona de la Presidència de la Unió per la Mediterrània. 14. Establir, el 2010, en l’àmbit de les administracions locals i els agents socioeconòmics, acords de cooperació amb aquest tipus d’agents adherits al PNRI que perme-tin el treball conjunt de les agències i altres agents so-cioeconòmics, com ara les cambres de comerç, de manera que es generi impacte sobre el territori.

7.2.1 INCREMENT DE LES CAPACI-TATS DE DISSENY, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ DE POLÍTIQUES D’R+D+I

15. Articular una xarxa de coneixement sobre el disseny, avaluació i impacte de polítiques públiques de recerca i innovació que permeti analitzar l’evolució del sistema d’R+D+I i tingui en consideració les millors pràctiques in-ternacionals, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de l’OCRI. 16. Implementar, de manera gradual, les polítiques de re-cerca i innovació que exigeixin concurrència competitiva mitjançant les agències ACC1Ó i Talència. Aquest procés es basarà en: a) els departaments són els responsables de fixar les especificacions, els objectius, els criteris i els recursos assignats en cada cas que es concretaran i acor-daran amb l’agència corresponent; b) les agències seran les responsables d’executar les convocatòries mitjançant processos de concurrència competitiva, amb la supervi-sió i la participació adient dels departaments en les seves diferents fases. S’avaluarà el grau d’acompliment de les

especificacions en cada cas, i s’incorporarà a l’informe anual de l’agència.

17. Consolidar les responsabilitats en matèria d’R+D+I als departaments de la Generalitat. Cadascun ha de des-envolupar una planificació efectiva de les actuacions i els recursos, en paral·lel als plans d’actuació anuals d’implementació del PRI. 18. Analitzar, amb el suport del CCRI, l’evolució del model de governança del sistema d’R+D+I, a càrrec del Govern. 19. Avaluar les agències d’R+D+I per encàrrec del Govern a través del CCRI. El 2011 s’avaluarà ACC1Ó i el 2012, Talència (l’agència de recerca de Catalunya) i ICERCA. 20. Les agències tindran mecanismes d’avaluació i millo-ra interns que incorporin el mesurament de l’impacte, la satisfacció dels usuaris, el benchmarking, la situació de l’entorn i la prospectiva. 21. Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics).

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

94 95

Actuació singular: Nova mètrica de mesura en recerca i innovació (CATinnomètrics) Evolucionar la mètrica en R+D+I de Catalunya. Els sistemes d’indicadors són un element important per a l’anàlisi dels sistemes d’R+D+I. La incorporació de la innovació en serveis públics o la necessitat d’analitzar més acuradament la innovació no tecnològica, per exemple, i la necessitat de vincular-los amb productivitat i impacte socioeconòmic, però, han fet que en els darrers anys s’hagin posat força en qües-tió alguns dels sistemes d’indicadors tradicionalment emprats. En aquest sentit, llocs com ara Anglaterra, el País Basc o els Estats Units, i també organismes internacionals de referència com ara l’OCDE, estan re-plantejant la mètrica de la recerca i la innovació. Aquests processos de desenvolupament de noves mètriques de mesura, més enllà d’assolir uns o altres indicadors, representen un qüestionament de forma i de fons sobre com s’interpreten i entenen els proces-sos de generació, difusió i valoració social i econòmica del coneixement. Atès que Catalunya es planteja desenvolupar uns can-vis substancials en la visió del que és el sistema de recerca i innovació, sembla essencial adaptar i fer evo-lucionar gradualment la mètrica cap a posicions que permetin una anàlisi indicativa més adequada de la realitat. En el termini 2010, les fites del projecte són: a) dis-seny del procés i establiment de prioritats, amb impli-cació d’IDESCAT; b) aliança externa amb agents de referència; c) acords amb sectors i agents que serveixin de pilots i monitoratge del canvi de mesura. En el termini 2013: a) implantació de mètrica d’innovació en el sector de serveis públics; b) mètrica d’innovació de la innovació no tecnològica; c) mètrica d’innovació de «capacitats soft».

7. MILLORA DE LA GOVERNANçA DEL SISTEMA D’R+D+I

96 97

jecte Recerca i Innovació: Focus 2020, que va tenir per objectiu definir els focus de l’R+D+I de Catalunya per als propers anys. La focalització es va realitzar en base a reptes tenint en compte tres elements:

‣ Les necessitats i les oportunitats socioeconòmiques, territorials i ambientals de Catalunya.

‣ La potencialitat científica, tecnològica i innovadora de Catalunya.

‣ L’estructura econòmica catalana (considerant el sector privat, el sector públic i el tercer sector).

El resultat del procés és la definició d’un total de 17 rep-tes (taula 4), que són els focus de l’R+D+I en els quals conflueixen les capacitats cientificotecnològiques i pro-ductives/sector públic (vegeu les taules 5 i 6). Els disset focus als quals Catalunya dedicarà esforços d’R+D+I du-rant el període de vigència del PRI són classificables en tres categories: reptes ambientals, de l’entorn i territorials; reptes per a les persones i la societat, i reptes científics, productius o organitzatius.

Plantejament El vuitè objectiu estratègic del PRI 2010-2013 és contri-buir al fet que Catalunya es diferenciï d’altres territoris per la seva capacitat d’abordar reptes socioeconòmics com-plexos, focalitzant-hi la recerca i la innovació. El PRI 2010-2013 se sustenta en el convenciment que Catalunya, d’acord amb la seva particular realitat so-cioeconòmica, requereix una orientació estratègica pròpia i singular en R+D+I que permeti enfocar els esforços pú-blics i els privats de manera estable i consistent. Cal, en aquest sentit, estructurar una estratègia que reforci que els resultats de les polítiques d’R+D+I tinguin un impacte rellevant i esperat sobre la nostra realitat socioeconòmica. Forma part de l’estratègia del PRI 2010-2013, i és un clar tret distintiu d’aquest pla respecte a plans precedents d’R+D+I, l’aposta clara per la focalització de les polítiques d’R+D+I. Això implicarà que una part significativa dels re-cursos (el 30 % en el 2013) es destinaran cap als reptes socioeconòmics de Catalunya, descrits a la Taula 4. El 2008 els agents signants del PNRI van acordar que la Generalitat impulsés un procés per definir els àmbits de focalització i priorització de l’R+D+I a Catalunya. Entre el gener i el juny del 2009, el Govern va impulsar el pro-

Alguns dels focus es poden trobar entre les prioritats de recerca i innovació de la UE, de l’Estat i d’altres regions i països que estan focalitzant l’R+D+I a reptes (Dinamarca, com a exemple, té definits 21 reptes). Com a conjunt, però, els 17 focus, amb els vincles que demostren tant amb estructures de ciència i de tecnologia com amb es-tructures productives, responen a l’empremta específica d’una Catalunya molt diversificada econòmicament i so-cialment i que té possibilitats, realitats i necessitats, en algun cas, per impactar sobre aquests reptes focalitzant-hi la recerca i la innovació. Per afrontar aquests reptes són necessàries totes les cièn-cies (taula 4), amb un especial èmfasi en les ciències humanes i socials, i també les enginyeries que, conjun-tament i amb altres ciències, tendeixen a convergir en conjunts d’àrees científiques que es complementen i en la interfície de les quals es genera nou coneixement de frontera. Les diferents tecnologies també tenen un impac-te sobre els reptes, i destaquen les TIC per la seva quasi absoluta transversalitat. Per altra part, la taula 5 exposa els possibles vincles existents entre els focus i els sectors d’activitat. Les taules 5 i 6 no són una anàlisi exhaustiva de les inte-raccions possibles, però pretenen evidenciar que focalitzar l’R+D+I en funció de reptes implica fer confluir ciències, tecnologies i sectors productius cap a oportunitats i ne-cessitats futures que requereixen solucions complexes. Els 17 focus de recerca i innovació són molt diversos: a) pel que fa al seu abast i complexitat; b) en referència al punt de partida de l’R+D+I que té Catalunya associada a cadascún d’ells; c) l’afectació sobre sectors econòmics; d) la competència que representen altres regions i països; e) el suport previ que han tingut per part de les polítiques d’R+D+I. En algun cas, al voltant dels focus, els agents de la recer-ca i la innovació ja tenen uns nivells de sinergies i de co-operació significatius i, fins i tot, visibilitat internacional, mentre que en altres casos, tot i haver-hi capacitats en l’àmbit científic i en l’empresarial o públic a Catalunya, les sinergies són escasses o conjunturals, i la consciència dels diferents actors d’estar al voltant d’un repte compar-tit que pot generar complicitats de valor afegit encara és baixa. D’altra banda, cal observar que en alguns dels rep-tes l’acció pública és la que ha d’actuar com a tractora principal, mentre que en altres la iniciativa privada té un paper més rellevant. Aquestes asimetries són clau per desenvolupar una ac-ció de suport adient des de les polítiques de recerca i innovació. És fàcil concloure que cada tema necessita una aproximació a mida, fet pel qual la Generalitat de Catalun-

ya defensa que l’asimetria sigui a la base de la priorització que fomenta.

Tal com s’ha comentat en el bloc B (Visió estratègica), el Govern no vol desenvolupar una estratègia de priorització selectiva d’aquests 17 basada en «agafar els guanyadors (picking the winners)», la qual portaria a concentrar el su-port públic de les polítiques d’R+D+I només en uns pocs focus actualment més ben posicionats. En aquest sentit es pretén estimular els diferents focus depenent del punt de partida on es trobin posant a disposició els instruments (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2») i el suport de les polítiques públiques d’R+D+I (vegeu «Línia d’actuació 8.1.1») per fa-cilitar que al voltant de cadascun es generin oportunitats. Tot i així, aquesta estratègia de priorització no pot defugir la conjuntura existent. Això implica que cal veure aquells temes (i nínxols dins dels temes) que puguin generar més impacte social i econòmic a curt-mitjà termini amb el mí-nim esforç. No es pot obviar tampoc que les polítiques d’R+D+I de l’Estat i de la UE estan alineades amb diver-sos dels focus definits.

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

Esquema 11: Dimensions de la metodologia d’anàlisi de focus d’r+D+i

Base científica, tecnològica i innovadora

Àmbit empresarial i sector públic

Reptes

Especialització local i estratègia global

Dimensió geogràfica

Capacitats diferencials

Projecte Recerca i Innovació Focus 2020 (2009)

98 99

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic Comprendre i gestionar els factors del canvi climàtic adaptant les activitats socioeconòmiques i humanes afectades i l’ús dels recursos naturals. Cap-tació de CO2, gestió forestal, mines.

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades Solucions energètiques econòmicament, mediambientalment i socialment sostenibles basades en un increment de les tecnologies que aprofitin les fonts renovables. Augment de l’eficiència i l’estalvi energètic en un marc de consum conscient de les limitacions i de la necessitat de reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Edificis/construccions productors d’energia.

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible Gestió i planificació del cicle de l’aigua i dels recursos hídrics disponibles per garantir les qualitats requerides en un context de consum responsable i d’adaptació de les activitats socioeconòmiques a les disponibilitats.

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Noves solucions i productes en infraestructures, telecomunicacions i mitjans de transport per a la mobilitat de persones i mercaderies i d’informació al servei d’un canvi de model en la gestió de fluxos que, orientat a afavorir l’accessibilitat, integri la planificació territorial, urbanística i de distribució espacial d’activitats socioeconòmiques, tenint en compte els condicionants energètics, territorials i mediambientals.

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure Orientació de la indústria de la construcció i dels seus materials cap a construccions segures i accessibles adaptades a les noves necessitats socials (dependències, etc.) i mediambientals. Territoris, espais urbans i naturals (terrestres i marítims) que afavoreixen el benestar i el desenvolupament de les activitats socials i econòmiques preservant la biodiversitat i el paisatge.

Reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents Cadena agroalimentària de qualitat i de valor afegit que integri el respecte pel medi ambient i les especificitats del país amb l’ús de tecnologies d’avantguarda per donar resposta a les necessitats nutricionals, de consum, lleure i cultura associades als aliments i a l’alimentació.

Prevenció i cura per a la salut de les persones Estratègies de prevenció i cura efectives que situïn les persones com agent proactiu i responsable de la seva salut mental i física en tot el seu cicle vital i que incorporin els avenços científics i tecnològics mitjançant una recerca translacional de qualitat en tots els nivells assistencials. Nous models de salut i benestar eficients i eficaços que, centrats en les persones i en el marc d’un sistema públic de salut viable i universal, s’adaptin a les necessitats socials i econòmiques.

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància Sistemes d’aprenentatge efectius al llarg de la vida que facilitin a les persones la incorporació de les competències i les experiències necessàries per desenvolupar el seu màxim potencial en les diferents facetes vitals i per contribuir a una societat més pròspera i avançada, amb èmfasi en l’ensenyament a distància.

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Entendre i comprendre la cultura en una dimensió àmplia. Generació d’activitats, productes i serveis culturals, de l’audiovisual i de la informació que donin valor a la creativitat, la diversitat cultural i la dimensió social. Distribució multicanal i models d’explotació tecnològicament avançats, globals i multifuncionals.

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Generar productes i serveis per al turisme i l’oci, i en general per a totes les activitats que es puguin considerar consumidores d’emocions per tal que s’incorporin noves tecnologies i de serveis, mantenint els principis de sostenibilitat territorial, econòmica i identitària.

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportuni-tats

L’envelliment, la discapacitat, la immigració, el multilinguisme, l’equitat de gènere i la joventut com a reptes i alhora oportunitats d’incorporació de noves tecnologies i noves formes empresarials-tercer sector i organitzatives per donar resposta a una necessitat creixent en aquests àmbits. Infraestruc-tures, sistema de serveis socials, sistema econòmic i activitats que actuïn de motor de desenvolupament social fomentant la cohesió, la inclusió i la pertinença a la comunitat, aprofitant la complexitat i la diversitat com a valor afegit.

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Conèixer, entendre i comprendre les necessitats socials complexes existents, ara i en el futur, que hauran de ser cobertes per serveis totalment nous o transformats dels existents emprant noves tecnologies, noves metodologies i xarxes socials per adreçar-se a uns usuaris i consumidors diversos i com-plexos, molts d’ells nascuts digitals. Nous serveis socials públics i privats per a les persones, les organitzacions i les comunitats.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris Fenòmens individuals i col•lectius associats amb la percepció i l’anàlisi del risc. Desenvolupament de sistemes i dispositius de seguretat activa i passi-va envers les persones, els béns, la informació i el territori.

Reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera Desenvolupar capacitats per treballar en la frontera del coneixement científic i tecnològic com a motor de progrés, de dinamisme econòmic i d’atracció de talent creatiu, científic i emprenedor. Integrar coneixements diversos interdisciplinaris (ciències confluents) per abordar reptes i traslladar les solu-cions a la societat mitjançant la cocreació i la coinnovació en comunitats de coneixement i innovació avançades i multidistribuïdes localment i global-ment.

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproduc-tes amb dissenys innovadors

Desenvolupament de sistemes de manufactura intel•ligents capaços d’adaptar-se als canvis dels mitjans i organització de la producció necessaris per donar resposta a un entorn complex i dens d’interaccions entre els recursos propis i els externs. Nous materials amb noves funcionalitats i aplicacions i nous ecoprocessos de fabricació que disminueixin la generació de residus, el consum d’energia i l’ús de matèries de partida no renovables, assolint cicles de vida de producte amb baix o nul impacte ambiental.

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball

Formes de treball i d’organització que permetin, en l’àmbit públic i privat, el màxim desenvolupament de les capacitats individuals i col•lectives orien-tades a generar valor. Entendre i implantar noves formes d’innovació i de gestió del coneixement per esdevenir organitzacions aprenents amb capacitat de transformació. Cultura de la cooperació i de la competitivitat glocal.

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics Comprendre i actuar sobre les noves necessitats que la societat té de generar interaccions dels àmbits públic, privat i la societat civil que permetin acomodar interessos mutus en els vessants polític, social, econòmic, territorial i mediambiental. Adaptació institucional i dels agents socioeconòmics i polítics als nous reptes de bon govern i de lideratge distribuït en xarxa.

taula 4: focus de la recerca i la innovació en el Pri 2010-2013. Definició

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

100 101

taula 5: Associació de ciències i tecnologies als 17 focus del Pri 2010-2013

- Materials-bio: TIC, Biociències i biotecnologia, nanociències, nano-micro electrònica, ciència dels materials, fotònica, etc.- Persona-entorn: telecomunicacions, internet, TIC, ciències cognitives, neurociències, interacció home i màquina, psicologia, etc.- Societat: sociologia, història, dret, comunicació, antropologia, TIC, Internet, etc.- Organitzacions: sociologia, comunicació, ciències del treball, economia, màrqueting, ciències de l’organització, TIC, etc.- Territori-espais: geografia, biologia, ciències mediambientals, ciències agràries, enginyeries, paisatgisme, etc.- Continguts: tecnologies audiovisuals, creació artística, TIC-Internet, ciències de la comunicació, etc.

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ

Àrees científiques Ciències i tecnologies convergents* Tecnologies industrials

reptes ambientals, de l’entorn i territorialsMitigació i adaptació al canvi climàtic

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzadesGestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenibleFluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació Edificis, ciutats i territoris per viure, gene-rar valor i conviure

reptes per a les persones i la societatAliments de qualitat, saludables i plaents

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenya-ment a distànciaCreacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmpliaProductes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocionsCohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitatsNova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.Seguretat de persones, béns, informació i territoris

reptes científics, productius o organitzatiusRecerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadorsInnovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treballMillora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

C.S

ocia

ls

Hum

anit

ats

C.d

e la

vid

a

C.M

èdiq

ues

i de

la S

alut

Eng

inye

ries

i A

rqui

tect

ura

Ciè

ncie

s

Mat

eria

ls-b

io

Per

sona

-ent

orn

Soc

ieta

t

Org

anit

zaci

ons

Terr

itor

i-es

pais

Con

ting

uts

Tec.

quím

ique

s

Tecn

olog

ies

dels

M

ater

ials

Tecn

olog

ies

de

l’Alim

enta

ció

Tec.

ener

g.

i med

iam

b.

Tec.

de p

rodu

cció

Bio

tecn

olog

ia i

C.

de la

Sal

ut

Tecn

. In

form

. i

Com

un.

102 103

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ

reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera

Desenvolupament de materials, sistemes de produc-ció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Innovació no tecnològica, transformació de les orga-nitzacions i noves formes de treball

Millora dels mecanismes de governança, socioeconò-mics i polítics

Sec

tor

prim

ari

Ene

rgia

Agr

oalim

enta

ri

Tèxt

il

Pap

er, pu

blic

acio

ns,

impr

emta

Met

all

Plà

stic

s

Quí

mic

a

Farm

a

Maq

uinà

ria

Equ

ipam

ents

ele

ctrò

nics

i ò

ptic

s

Equ

ipam

ents

tra

nspo

rt

Con

stru

cció

Logí

stic

Aud

iovi

sual

i se

rvei

s au

diov

isua

ls

Bio

tec

Com

erç

Turi

sme

Tran

spor

t i a

utom

oció

Tele

com

unic

acio

ns

Ser

veis

tèc

nics

(a

rqui

t., en

giny

, as

saig

s)

Ser

veis

fina

ncer

s

Ser

veis

d’ R

+D

+I

Ser

veis

ass

esso

ria,

ju

ridi

cs, ge

stio

em

pres

aria

l

Ser

veis

soc

ials

Ser

veis

san

itar

is

Ser

veis

edu

cati

us

Ser

veis

rec

reat

ius,

cu

ltur

als

i esp

orti

us

Adm

inis

trac

ió P

úblic

a

taula 6: Associació de sectors d’activitat als 17 focus del Pri 2010-2013

104 105

‣ La formació de científics de Catalunya (espe-cialment en humanitats i ciències socials) in-clourà formació multidisciplinària en els reptes i focus d’R+D+I en els quals la seva disciplina té impacte.

‣ Les polítiques, els programes i les iniciatives

d’incorporació, captació, desenvolupament professional, retenció i mobilitat de talent diri-gits als agents públics, publicoprivats i privats estaran vinculats als reptes dels focus de re-cerca i innovació del PRI en un 40-60 % dels esforços i els recursos.

‣ Objectius de focalització relacionats amb la recerca:

‣ Els centres de recerca catalans i els altres agents publicoprivats de recerca i innovació participats per la Generalitat orientaran, preferentment, la seva acció als focus d’R+D+I del PRI, i periò-dicament s’avaluarà el seu impacte sobre els focus com a element rellevant dels contractes programa. Pel que fa a les universitats públi-ques, els contractes-programa s’alinearan amb els focus del PRI i s’assolirà que el 40% dels grups consolidats de les universitats s’alineïn amb els focus. Els contractes programa de cen-tres, agents publicoprivats i universitats es re-visaran el 2010 en aquest sentit.

‣ El 2013, hi haurà implantada una estratègia d’infraestructures (i e-infraestructures) cientí-fiques i tecnològiques que prevegi l’alineament amb les necessitats dels focus de recerca i in-novació del PRI.

‣ El 2013, hi haurà activats entre 5 i 10 projec-tes estratègics de recerca i innovació de gran abast i a mitjà-llarg termini vinculats als focus i els reptes del PRI.

‣ Objectius de focalització relacionats amb l’empresa:

‣ El 2013, un 30-50 % de les empreses innova-dores de Catalunya estaran impactant en els focus de recerca i innovació del PRI.

‣ El 2013, entre un 30 % i un 50 % de les noves empreses intensives en coneixement genera-des a Catalunya o atretes de l’exterior estaran implicades en els focus de recerca i innovació del PRI.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en una política, que conté dues línies d’actuació.

PolítiCA 8.1: focalització dels esforços en r+D+i als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportu-nitat. ‣ Línia d’actuació 8.1.1: Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI.‣ Línia d’actuació 8.1.2: Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI.

PolítiCA 8.1: FOCALITzACIÓ DELS ESFORçOS EN R+D+I ALS REPTES SOCIOECONÒMICS ON HI HA NECES-SITATS I OPORTUNITATS.

MotivACió:

‣ Incrementar l’impacte socioeconòmic de l’esforç pú-blic en recerca i innovació.

‣ Facilitar la interacció i l’alineament entre els agents de la recerca i la innovació.

‣ Afavorir una aproximació multidisciplinària i intersec-torial a reptes complexos que necessiten solucions complexes.

oBjECtius:

L’objectiu de la política 8.1 és focalitzar els esforços en recerca i innovació als reptes socioeconòmics de Catalun-ya on hi ha necessitats i oportunitats rellevants. Per a cadascun dels objectius estratègics del PRI es pre-tén assolir determinats objectius específics en el període 2010-2013:

‣ Objectius de focalització relacionats amb el talent:

‣ La programació de màsters de Catalunya abor-darà de manera interdisciplinària els reptes dels focus de recerca i innovació del PRI garan-tint una massa crítica mínima de professionals amb visió global dels reptes.

‣ Objectius de focalització relacionats amb el sector pú-blic:

‣ L’R+D+I en serveis públics orientada als focus del PRI estarà implantada el 2013.

‣ La compra pública i les regulacions de la Gene-ralitat estaran orientades als focus de recerca i innovació del PRI des del 2010.

‣ Objectius de focalització relacionats amb les comuni-tats de recerca i innovació:

‣ El 2013, més del 80 % dels focus d’R+D+I del PRI disposaran de partenariats publicoprivats de recerca i innovació amb plans de treball es-tables que es desenvoluparan en diferents for-mats: comunitats de coneixement i innovació complexes, living labs, xarxes socials per a la innovació o altres formes de cooperació de va-lor afegit.

‣ El 2013, entre el 20 % i el 40 % dels focus de re-cerca i innovació del PRI tindran comunitats ca-talanes integrades en comunitats internacionals.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb la governança: el 2013, la governança del sistema català d’R+D+I haurà desenvolupat instruments per tal que l’orientació a focus i reptes esdevingui part de l’estratègia, del rendiment de comptes, de l’avaluació de l’acció i d’avaluació de l’impacte.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb els entorns i els territoris: a partir del 2010, els esforços i les inver-sions de la Generalitat vinculades als focus d’R+D+I del PRI es concentraran en els entorns i els territoris especialitzats en cada focus.

‣ Objectius de focalització relacionats amb els recursos:

‣ El 2013, el 30 % del total dels recursos i els esforços destinats pel Govern a R+D es foca-litzaran en els reptes del PRI (vegeu el bloc D: «Programació econòmica» del PRI).

‣ Especialitzar algun dels fons de capital risc ca-talans en els focus del PRI.

‣ Objectiu de focalització relacionat amb l’organització: a partir del 2010, es disposarà d’una metodologia i d’una organització per donar suport al desenvolupa-ment de les capacitats dels agents de la recerca i la innovació d’accelerar sinergies i complicitats al voltant dels focus del PRI.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema català d’R+D+I.

actuacions 8.1.1 ORIENTACIÓ DE LES POLÍTI-QUES D’R+D+I ALS REPTES DEL PRI

1. Orientació de les línies d’actuació del PRI a focus. Des de l’aprovació d’aquest pla, el Govern de la Generalitat de Catalunya orientarà les actuacions de les diferents línies del PRI 2010-2013 als focus d’R+D+I en els graus que es poden veure a la taula següent. El 2010 es prioritzaran aquells temes de focalització que estiguin més evolucio-nats (vegeu «Línia d’actuació 8.1.2»). El grau de focalit-zació es podrà assolir progressivament durant el període 2010-2013 tenint en consideració les especificitats de cadascuna de les línies d’actuació (vegeu taula 7).

8.1.2 ACCELERACIÓ DE LES CAPA-CITATS DEL SISTEMA PER GENERAR SINERGIES EFECTIVES AL VOLTANT DELS REPTES DEL PRI

2. Endegar per a cada focus d’R+D+I una comunitat de coneixement i innovació constituïda pel departaments de la Generalitat implicats (vegeu taula 8) i els agents clau del sistema d’R+D+I, per tal de desenvolupar un full de ruta compartit, que generi nou coneixement, i productes, serveis i processos innovadors al voltant del focus. 3. Implicació departamental (Taula 8): els departaments de la Generalitat s’implicaran en els diferents temes o focus als quals estiguin vinculats. Aquesta implicació en focus impactarà en els esforços econòmics i d’altre tipus dels departaments que integraran la focalització en la seva presa de decisió política i pressupostària. El DR de Recer-ca i Innovació coliderarà tots els focus, també amb impli-cacions pressupostàries. Per tal que aquesta implicació departamental pugui ser efectiva, caldrà disposar de re-cursos específics (veure Fons interdepartamental Focus en el bloc D) i tenir en consideració la necessitat de reforçar el suport a aquells reptes que siguin emergents pel que fa a l’agenda política del Govern. 4. El Govern facilitarà suport a les comunitats de coneixe-ment i innovació mitjançant: a) finançament basal per una estructura lleugera de direcció i gestió; b) priorització en les polítiques focalitzades de la Generalitat; c) implicació

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

106 107

en decisions estratègiques relacionades amb l’evolució de la comunitat i el partenariat nuclear format pels agents clau.

5. La CIRI vetllarà perquè la presa de decisions en recerca i innovació s’adeqüi a les focalitzacions, farà un segui-ment del procés global de priorització i del seu impacte, i n’informarà periòdicament al Govern. El 2012 encarregarà un informe d’avaluació al CCRI sobre aquest aspecte. 6. A partir de l’aprovació del PRI, les agències encarre-gades de l’execució de polítiques integraran l’estratègia de focalització a totes les convocatòries i les actuacions vinculades amb les polítiques i les línies d’actuació que siguin objecte de focalització.

El Govern facilitarà els instruments organitzatius descrits, i també facilitarà suport als agents per tal que puguin es-tablir-se i desenvolupar capacitats. 7. El pla de treball de les comunitats de coneixement i in-novació generades al voltant dels focus, amb posterioritat a l’acord de constitució signat pels agents, pot incloure di-versos exercicis que podran rebre el suport del Govern: a) anàlisi de l’estat de la situació del focus; b) anàlisis com-parades; c) exercicis de prospectiva; d) exercicis de dina-mització d’agents, científics, emprenedors i innovadors; e) full de ruta del focus que estableixi visió, pla d’acció, vies de finançament, viabilitat i impacte; f) instruments per al desenvolupament de les comunitats; g) instruments trans-versals de gestió de la propietat intel·lectual, etc. 8. El Govern de la Generalitat de Catalunya establirà un pla d’actuació 2010 per a cadascun dels focus. A la Taula 9 es recull una hipòtesi d’actuacions 2010 realitzada se-gons una prediagnosi qualitativa d’estat de maduresa de cadascun dels focus. S’assumeix que seran els agents els qui establiran l’estat de la qüestió per a cada cas, i els qui determinaran les actuacions més pertinents i prioritàries per a cadascun dels focus, que seran informades al Go-vern de la Generalitat.

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

80-100% dels esforços focalitzats en temes PRI40-60% dels esforços focalitzats en temes PRI20-40% dels esforços focalitzats en temes PRISense focalització

OBJECTIUS POLÍTIQUES LÍNIES D’ACTUACIÓ GRAU DE FOCALITzACIÓ

1. Tenir el millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor per a les necessitats del sistema de recerca i innovació

1.1 Millorar les competències i perfils

1.1.1 Educar i formar per a la creativitat, la innovació, la ciència i l’emprenedoria

1.1.2 Millorar els perfils formatius estratègicsmàsters multidisciplinaris en temes focus

1.2 Afavorir els fluxos de talent que generin valor

1.2.1 Incorporació, desenvolupament i retenció de talent

1.2.2 Afavorir la mobilitat de talent i d’idees

2. Assolir un alt nivell de generació de coneixement d’excel·lència i de capacitat d’incorporar-lo a la societat

2.1 Enfortir el sistema públic de recerca i incremen-tar-ne l’eficiència i l’impacte

2.1.1 Reforçar el finançament i les capacitats de gestió, de transferència i inter-nacionalització

centres de recerca

2.1.2 Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca

universitats, hospitals

2.2 Proporcionar recursos estratègics per a la recer-ca i la seva transformació en valor social i econòmic

2.2.1 Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I

3. Aconseguir una àmplia base d’empreses innovadores i inter-nacionalitzades amb capacitat de transformació i de creació de valor sostingut

3.1 Competències empresarials 3.1.1 Capacitació empresarial per a la innovació i la internacionalització

3.2 Innovació i diferenciació

3.2.1 Foment d’intermediaris d’innovació i serveis intensius en coneixement

3.2.2 Impuls de l’R+D+I empresarial tecnològica i no tecnològica

3.2.3 Accés i adaptació a nous mercats

3.3 Noves empreses intensives en R+D+I

3.3.1 Creació i enlairament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació

3.3.2 Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I

4. Fer de la innovació en el sector públic un motor de progrés

4.1 Promoure la innovació en els serveis públics i en el Govern

4.1.1 Fomentar les capacitats i activitats innovadores en els serveis públics

4.1.2 Potenciar la innovació en els departaments de la Generalitat de Catalunya

4.2 Afavorir que la demanda pública i acció política actuin com a impulsors d’R+D+I

4.2.1 Utilitzar la compra pública, regulacions i polítiques sectorials com a instru-ments tractors de coneixement i innovació

5. Avançar cap a una societat i una ciutadania implicades en la transformació científica i innovadora de Catalunya

5.1 Ciència, tecnologia i innovació com a elements estructurals

5.1.1 Socialització i rellevància de la ciència i la innovació

5.2 Ciutadans com a agents d’innovació5.2.1 Ciutadania per a la creativitat i la innovació

6. Afavorir que els agents de l’R+D+I es connectin i cooperin lo-calment i globalment formant nodes i xarxes de co-creació i co-innovació d’alt valor afegit

6.1 Comunitats cooperatives d’R+D+I6.1.1 Partenariats de coneixement i innovació

6.2 Integració a xarxes globals 6.2.1 Presència i incidència global en R+D+I

7. Desenvolupar una governança del sistema de recerca i innovació eficient, eficaç i intel·ligent

7.1 Organitzar els diferents nivells i actors de la governança per assolir un model dinàmic i efectiu

7.1.1 Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català d’R+D+I

7.2 Millorar el cicle de desenvolupament de políti-ques de recerca i innovació

7.2.1 Increment de les capacitats de disseny, implementació i avaluació de polítiques d’R+D+I

8. Fer que Catalunya es diferenciï per la capacitat d’abordar reptes so-cioeconòmics complexos focalitzant en ells la recerca i la innovació

8.1 Focalització dels esforços en R+D+I als reptes socioeconòmics on hi ha necessitats i oportunitats

8.1.1 Orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI

8.1.2 Acceleració de les capacitats del sistema per generar sinergies efectives al voltant dels reptes del PRI

9. Aconseguir que el coneixement i la innovació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya

9.1 Creixement de les capacitats innovadores dels territoris

9.1.1 Impuls als entorns innovadors, i acció sinèrgica dels agents del territori

9.1.2 Implementació de la dimensió territorial en les línies d’actuació del PRIespecialització territorial en focus

10. Mobilitzar més recursos i més eficientment per a la recerca i la innovació

10.1 Consolidació del marc de finançament de la Generalitat

10.1.1 R+D+I com a política estructural i estratègica dels departaments i de l’acció de Govern

10.1.2 Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I

inversions estat

10.2 Diversificació de fonts de finançament del sistema d’R+D+I

10.2.1 Accés a inversions i recursos competitius de l’R+D+I de l’Estat i la UE mecenatge

taula 7: grau de focalització de les línies d’actuació del Pri 2010-2013

108 109

taula 8: vinculació dels departaments de la generalitat als focus d’r+D+i del Pri 2010-2013

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓDEPARTAMENTS DE LA GENERALITAT

PRE VPC AAR ASC CMC ECF EDU GAP IRP IUE (2) JUS MAH PTO SLT TRERDI CiT

reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure

reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents

Prevenció i cura per a la salut de les persones

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis.

Seguretat de persones, béns, informació i territoris

reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera (1)

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics

Departament líderDepartament col·laborador

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

(1) En aquest focus cal fer constar que alguns departaments (com el DR d’agricultura o el DR de salut, en especial) tenen una trajectòria molt significativa en desenvolupar i promoure recerca i tecnologia de primer nivell en els seus àmbits sectorials que, en diferents casos, també ha repercutit en altres sectors. Aquests departaments han de tenir una implicació especial en la col·laboració amb el lideratge d’aquest focus. En visió de futur, però, és important que la implicació de tots els departaments sigui rellevant en aquest focus afavorint la interdisciplinarietat i la translació del coneixement, i la tecnologia sectorial entre àmbits.

(2) RDI (Recerca i Innovació) - CiT (Comerç i Turisme)

110 111

FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ DIAGNOSI QUALITATIVA PRIORITzACIÓ D’ACTUACIONS

Reptes ambientals, de l’entorn i territorials

Mitigació i adaptació al canvi climàtic A Dispersió, targets difusos Clusterització, centrar visió, oportuni-tat KIC EIT

Possible focus transversal: Gestió de ciutats i entorns “rurbans” sostenibles i intel·ligents

Eficiència energètica i energies renovables descentralitzades B Oportunitats (ex. KIC EIT), cercar nínxols lideratge

Projecte emblemàtic, full de ruta compartit

Gestió i planificació de l’aigua per a un ús sostenible B Fortalesa R+D+I i empresarial Projecte emblemàtic, full de ruta compartit

Fluxos eficaços de persones i mercaderies (mobilitat sostenible), i d’informació A-B Targets difusos, dispersió Clusterització, anàlisi, centrar visió i nínxols

Edificis, ciutats i territoris per viure, generar valor i conviure A-B Dispersió interessos i actors Clusterització, centrar visió i nínxols

Reptes per a les persones i la societat

Aliments de qualitat, saludables i plaents B Dispersió targets, alta potencialitat, “ja prioritzat”

Avaluació i posicionament estratègic, clusterització Cercar targets de lideratge i alt impac-

te curt-mig terminiPrevenció i cura per a la salut de les persones B Dispersió targets, alta potencialitat, “ja prioritzat”

Avaluació i posicionament estratègic, clusterització

Aprenentatge al llarg de la vida i ensenyament a distància A Necessitat, dispersió, oportunitats Clusterització, anàlisi, centrar visió i nínxols

Creacions artístiques, productes i serveis culturals d’excel·lència i difusió àmplia A-B Dispersió, targets difusos, experièn-cies amb potencialitat

Projecte emblemàtic, full de ruta compartit

Productes i serveis vinculats al turisme, al lleure i al consum d’emocions A-B Subfocus (esport, turisme) amb poten-cialitat, dispersió

Projectes emblemàtics, full de ruta compartit

Cohesió social i gestió de la complexitat social per generar oportunitats A Dispersió, targets difusos Centrar visió i nínxols d’impacte

Nova societat dels serveis amb servi-productes de consum i comerç innovadors i e-serveis A Targets difusos Centrar visió i nínxols d’impacte Serviproductes

Seguretat de persones, béns, informació i territoris A Dispersió, targets difusos Centrar visió i nínxols d’impacte

Reptes científics, productius o organitzatius

Recerca i tecnologia d’excel·lència i de frontera B Molts compartiments de qualitat Transversalització i hibridació, projec-te emplemàtic

Desenvolupament de materials, sistemes de producció i ecoproductes amb dissenys innovadors A-B Dispersió, targets difusos, experièn-cies amb potencialitat

Centrar visió i nínxols d’impacte. Inte-racció altres reptes

Nanorevolució industrial

Innovació no tecnològica, transformació de les organitzacions i noves formes de treball A Dispersió, targets difusos Clusterització, anàlisi, centrar visió i nínxols

Millora dels mecanismes de governança, socioeconòmics i polítics A Dispersió, targets difusos Centrar visió i nínxols d’impacte

taula 9: Base qualitativa general per a l’establiment del pla d’actuació per a cadascun dels focus

A Existeixen potencialitats (i necessitats) per a generar valor econòmic i/o social al voltant del focus (encara massa ampli en alguns casos-concretar subfocus) i el sistema d’R+D+I que hi està vinculat té mancances a reforçar.B S’està generant valor socioeconòmic significatiu al voltant del focus (o subfocus) i el sistema d’R+D+I que hi està vinculat, encara que hi poden haver mancances en la cadena de valor, en el seu alineament, en la massa crítica o en l’especialització estratègica.C Es genera valor econòmic i/o social rellevant al voltant del focus (o el subfocus escollits estratègicament) i el sistema d’R+D+I que hi està vinculat té un bon nivell en comparativa internacional. Hi ha un full de ruta compartit en recerca i innovació a nivell de país.D Es genera un alt valor econòmic i/o social al voltant del focus (o subfocus). S’ha generat un ecosistema de recerca i innovació complex i ric amb capacitat de transformació.

8. FOCALITzACIÓ DE L’R+D+I EN REPTES

112 113

Cadascun d’aquests territoris té realitats socioeconòmi-ques determinades. Els llocs difereixen en la seva capa-citat per aprofitar el coneixement i la innovació a partir de raons tangibles (talent, empreses innovadores, infraes-tructures, etc.) i intangibles, com ara la manca de coope-ració entre els agents. Catalunya té una geografia de grans àrees rurals amb di-ferent grau de desenvolupament i potencialitat; una gran regió metropolitana al voltant de Barcelona, i diversos territoris amb ciutats mitjanes amb gran vitalitat que es configuren com a nodes d’activitat. Atenent a les experiències existents a Catalunya i als re-ferents internacionals, el PRI 2010-2013 defineix tres entorns funcionals per al desenvolupament d’estratègies territorials pel que fa a polítiques d’R+D+I.

PlantejamentUn dels objectius estratègics del PRI 2010-2013 és con-tribuir positivament al fet que el coneixement i la inno-vació tinguin un paper clau en el progrés dels diferents entorns i territoris de Catalunya. La geografia del coneixement i la innovació és clau per des-envolupar polítiques i actuacions que generin progrés i be-nestar en tot el país. Cal garantir que els diferents entorns i territoris de Catalunya puguin desenvolupar, a partir de la seva realitat i potencialitat, les capacitats diferencials ne-cessàries per aprofitar el coneixement i la innovació com a motor de progrés i benestar. El coneixement i les idees flueixen globalment, però sempre acaben concentrant-se i generant valor socioeconòmic en llocs concrets, siguin rurals, urbans, metropolitans o regionals. En aquests llocs, les persones i les organitzacions (universitats, empreses, sector públic, Administració, etc.) interaccionen i gene-ren activitats que creen ocupació, prosperitat i benestar. Aquests espais sovint no obeeixen a límits administratius territorials.

Els àmbits funcionals per la l’estratègia d’R+D+I territo-rial són:

‣ Les regions del coneixement integren el substrat so-cioeconòmic, el talent i la base cientificotecnològi-ca dels territoris. En el marc de Catalunya, es poden considerar tantes regions del coneixement com àrees a l’entorn de les universitats i centres de recerca d’excel·lència associats. Globalment competitives i localment compromeses, les universitats catalanes ac-tuen com a connectors interns i amb el món, afavorint projectes i xarxes, i impulsant l’anomenada «tercera missió». Catalunya, com a regió del coneixement, tam-bé aglutina centres de recerca i centres tecnològics, sovint inserits en els parcs científics i tecnològics que, a més de proporcionar serveis de valor afegit, esdeve-nen nuclis dinamitzadors i generadors d’entorns crea-tius i innovadors. Així mateix, conté el teixit econòmic com a element clau de prosperitat: les empreses, es-pecialment les PIME, les quals han de trobar en la proximitat serveis de valor afegit i connexions amb els fluxos de talent, creativitat, coneixement i innovació per poder al seu torn connectar-se globalment. Final-ment, en les regions del coneixement que el PRI vol impulsar, existeix un sector públic innovador en els serveis educatius, socials, sanitaris, i en els processos administratius i participatius que gestiona.

‣ Les ciutats innovadores són aquells municipis que dis-

posen d’una estratègia, capacitats i projectes innova-dors des del vessant social, econòmic o mediambiental. Per altra banda, els pols urbans innovadors es configu-ren a ciutats mitjanes o grans, com a concentracions d’activitats intensives en coneixement que disposen d’una estratègia i un pla d’actuació, així com d’ in-fraestructures científiques i tecnològiques, centres de recerca i centres tecnològics, clústers d’activitat em-presarial i instal·lacions de serveis a la innovació em-presarial. Sovint aquests pols urbans prenen la forma d’un parc científic i tecnològic.

‣ Els entorns rurals o semi rurals tenen un paper es-tratègic pel país i pel desenvolupament de les seves capacitats. Des del camp de l’R+D+I resulta un repte abordar-los, prenent com a base les experiencies so-bre desenvolupament rural realitzats durant els darrers anys, dins del marc de l’Estratègia de desenvolupa-ment rural 2007-2013 per a Catalunya, que defineix 15 àrees, a cadascuna dels quals quals correspon un pacte territorial.

Els tres àmbits exposats han de facilitar la gestió i la presa de decisions, i estan en concordança amb les estratègies de diferents països i regions d’arreu pel que fa al desenvo-lupament de sistemes d’innovació regionals, subregionals

i locals. Cal cercar les interaccions adequades per alinear aquests tres àmbits sobreposats, de manera que els agents de la recerca i la innovació, els professionals, els empre-nedors i els innovadors, no pateixin descoordinacions. El desenvolupament d’aquests àmbits funcionals cal que no porti aparellada la creació de grans estructures organit-zatives; allò que cal generar són capacitats i projectes de valor afegit reforçant els elements preexistents. En referència a les regions del coneixement, i prenent com a base el plantejament exposat, el PRI constata l’existència de set territoris on emmarcar l’acció política en recerca i innovació del Govern, que abasten tot Catalunya. ‣ Barcelona - Vallès‣ Barcelona - 22@-Besòs‣ Barcelona-Diagonal - Llobregat‣ Girona‣ Ponent - Pirineu Occidental‣ Catalunya Central‣ Camp de Tarragona – Terres de l’Ebre Cal entendre que aquestes regions del coneixement no es-tan vinculades necessàriament a divisions administratives ni actuals ni futures, sinó que estan vertebrades a partir de la proximitat dels actors i de les universitats com a motor de desenvolupament aglutinador. Això no implica que les regions del coneixement tinguin simetries internes diverses, ni tampoc que alguns projectes i plataformes in-novadors siguin transversals. D’aquestes set regions del coneixement s’espera, de ma-nera sintètica, el següent:

‣ Acció sinèrgica entre agents, articulada d’acord amb una visió compartida; una reflexió continuada de com establir sinergies, ajuntar esforços i aprofitar oportu-nitats.

‣ Creixement d’iniciatives de baix a dalt, a través de pro-jectes de recerca i innovació tractors d’impacte econò-mic, social i mediambiental.

‣ Governança basada en la confiança dels actors i en la capacitat tècnica i de gestió.

‣ Focalització i especialització en els reptes socioeconò-mics exposats en el capítol precedent, que arrosseguin els sectors econòmics i públics territorials, així com la capacitat cientificotecnològica de l’entorn i d’arreu.

‣ Desenvolupament d’unes capacitats per esdevenir una «regió que aprèn» capaç de reposicionar-se i, fins i tot, de «reinventar-se», a través del coneixement, la creativitat i la innovació.

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACITATS PER INCORPORAR CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

ÀMBITS Agents

rEgions DEl ConEixEMEnt

El territori com a vector i espai socioeconòmic on conflueixen els actors del sis-tema de recerca i innovació

7 regions: Desenvolupament de siste-mes d’innovació en àmbits territorials on conflueixen actors del coneixement i esforç públic d’inversió en infraestructures de coneixe-ment i innovació.

- Administracions locals- Universitats- PCTs- Empreses- Sector Públic- Altres agents R+D+I (CTs,...)- Generalitat- Agents socioeconòmicsEmprenedors (emprenedors socials),...

CiutAts i Pols urBAns innovADors

Els entorns urbans i les ciutats com a ecosistemes on es produeixen relacions de proximitat entre persones i organitzacions per generar, difondre i aprofitar el co-neixement per generar valor.

Ciutats i pols urbans:- Desenvolupament d’entorns urbans intensius en coneixe-ment i innovació.- Ciutats creatives i innovado-res econòmicament, social-ment i mediambientalment.

Entorns D’innovACió rurAl

l’entorn rural com a sistema d’innovació estratègic per l’equilibri territorial i el pro-grés sostenible de Catalunya.

Desenvolupament de sistemes de coneixement i innovació en entorns rurals vinculats a les especificitats del territori.

- Administracions locals- Explotacions agràries, rama-deres, forestals,...- Generalitat- Empreses

taula 10: Àmbits funcionals de l’estratègia territorial d’r+D+i

Elaboració pròpia

114 115

oBjECtius: L’objectiu de la política 9.1 és fer créixer les capacitats innovadores dels entorns i els territoris, aprofitant les po-tencialitats de les diferents realitats socioeconòmiques de Catalunya.

‣ Disposar de sistemes d’innovació territorials en tot el país que evolucionin cap a «regions del coneixement» capaces d’articular eficaçment i estratègica l’acció dels agents de recerca i innovació, i desenvolupar projectes tractors amb una visió compartida a llarg termini.

‣ Desenvolupar, a partir de les iniciatives existents, una

xarxa de ciutats i pols urbans innovadors de Catalun-ya integrada en les regions del coneixement que operi amb projectes transformadors i tingui capacitats de gestió i visió estratègica consolidades.

‣ Establir i desenvolupar, a partir d’una acció interde-partamental, la xarxa d’innovació rural de Catalunya integrada pels agents generadors i difusors del co-neixement, els educatius i formatius, les empreses i les administracions, i amb una participació activa dels ciutadans i els emprenedors del territori.

‣ Establir una acció territorialitzada planificada i integra-da de les polítiques que es derivin del PRI.

DEstinAtAris:

‣ Associacions locals.‣ Administracions locals.‣ Administracions comarcals.‣ Associacions territorials.‣ Empreses i grups d’empreses locals.‣ Gestors d’estructures i infraestructures.‣ Intermediaris d’R+D+I.‣ Delegacions territorials i departaments de la

Generalitat.‣ Universitats.‣ Explotacions agràries.‣ Agents socioeconòmics del territori (cambres de co-

merç, associacions empresarials, etc.).

Per desenvolupar el seu rol facilitador en els entorns in-novadors territorials de Catalunya, el PRI impulsa dues línies d’actuació, i també preveu incrementar la coordi-nació interdepartamental com a element clau per tenir més impacte de l’acció política sobre les estratègies de coneixement i innovació en el territori.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en una única política que integra dues línies d’actuació.

PolítiCA 9.1: Creixement de les capacitats innovado-res dels territoris. ‣ Línia d’actuació 9.1.1: Impuls als entorns innova-dors i acció sinèrgica dels agents del territori.‣ Línia d’actuació 9.1.2: Implementació de la dimen-sió territorial en les línies d’actuació del PRI.

PolítiCA 9.1: CREIXEMENT DE LES CAPACITATS INNOVADORES DELS TERRITORIS

MotivACió:

‣ Per fer front als reptes de futur de Catalunya, és neces-sari reforçar les activitats productives en els entorns territorials, millorant arreu la potencialitat innovadora i potenciant les capacitats diferencials.

‣ Les «infraestructures del coneixement» d’arreu encara no arriben a la intensitat necessària ni a la funcio-nalitat adient (per garantir el desenvolupament d’una base sòlida d’acció) i sovint es troben una multiplicitat d’actors molt fragmentats. Encara estan poc orienta-des a demanda, per exemple.

‣ La innovació social, que existeix de manera notable a Catalunya, s’ha d’incorporar com a element rellevant dels entorns innovadors.

‣ Les capacitats dels agents del coneixement i la innova-ció per teixit de complicitats són insuficients en alguns casos, i la capacitat per generar visions compartides a llarg termini i sinergies efectives ha de millorar.

actuacions 9.1.1 IMPULS ALS ENTORNS INNO-VADORS I ACCIÓ SINÈRGICA DELS AGENTS DEL TERRITORI

El DR de Recerca i Innovació / Indústria, a través d’ACC1Ó i amb la col·laboració dels altres departaments, ha de: 1. Definir i activar les set regions del coneixement, i acon-seguir que estableixin un pla estratègic on es determini com contribueixen als focus del PRI, en quins camps cientificotecnològics i en quins clústers empresarials po-den liderar el sistema català d’R+D+I. 2. Desenvolupar en cadascuna de les regions un o dos projectes transformadors. 3. Connectar les diferents regions del coneixement amb sistemes de referència a escala internacional en els seus àmbits d’especialització en recerca i innovació per establir partenariats estratègics i estables. El Govern de Catalunya, coordinadament, ha de: 4. Consolidar els sistemes territorials d’innovació (locals o comarcals) activats fins avui per part d’ACC1Ó, que de-riven del programa de plans d’innovació local realitzats en el període 2006-2008, consistents especialment a fer aflorar lideratges empresarials locals que s’impliquin en projectes d’innovació i desenvolupament territorial. Acti-var, el 2010, el sistema territorial d’innovació de les Terres de l’Ebre, i progressivament ampliar-ho a les altres regions del coneixement de Catalunya . 5. Desplegar els programes NON i 360º, destinats a la innovació no tecnològica i a la reflexió estratègica de les PIME. Promoure xarxes de creativitat i innovació arreu del territori que portin a fomentar la innovació no tecnològi-ca, en part concebudes dins del Pla de cooperació 2010-2012 entre ACC1Ó i agents territorials: cambres de co-merç, associacions empresarials, facultats d’empresarials, serveis d’autoempresa, agents de desenvolupament local, vivers d’empresa, delegacions d’ACC1Ó, etc. 6. Elaborar, el 2011, un pla d’actuació que prevegi l’establiment d’una xarxa de cooperació entre les ciutats i els territoris innovadors per al bescanvi d’experiències i bones pràctiques, i el desenvolupament de projectes ali-neats amb els focus de recerca i innovació del PRI. 7. Promoure la definició i l’execució d’un programa inter-departamental (recerca i innovació, salut, medi ambient, turisme, comerç) d’R+D+I a l’àmbit agroalimentari i rural,

el 2011, a càrrec del DR d’Agricultura i Acció Rural. L’any 2010, es concretarà i es posarà en marxa una actuació pilot transversal d’R+D+I a l’àmbit agroalimentari i rural. També es realitzarà una avaluació externa independent de les capacitats cientificotecnològiques i innovadores, amb recomanacions de millora i, en paral·lel, s’iniciarà la creació d’un sistema d’informació integrat d’aquestes capacitats.

8. Establir la xarxa d’innovació rural de Catalunya, que tindrà com a funció estructurar i dinamitzar els agents ge-neradors de coneixements, els transmissors, els formadors i les empreses i les institucions, per impulsar la generació de projectes d’innovació en l’àmbit agroalimentari i rural, a càrrec del DR d’Agricultura i Acció Rural, amb la coope-ració d’altres departaments.

9.1.2 IMPLEMENTACIÓ DE LA DI-MENSIÓ TERRITORIAL EN LES LÍNIES D’ACTUACIÓ DEL PRI

9. Incidir en la línia d’actuació 1.2.1 «Incorporar, des-envolupar i retenir el talent» mitjançant la priorització d’aquells perfils que estiguin alineats amb les especia-litzacions territorials d’R+D+I que són focus del PRI. Així mateix, vetllar per fomentar l’equilibri territorial pel que fa al nombre de talent mobilitzat, sense que en cap cas això afecti els criteris d’excel·lència per mèrits. 10. Incidir en la línia d’actuació 2.1.1 «Reforçar el fi-nançament i les capacitats de gestió i de transferència », reforçant la missió territorial de les universitats públiques de Catalunya mitjançant els contractes programa per ob-jectius; la incorporació de la tercera missió de les univer-sitats (especialment les que tenen aquesta missió com a fundacional) en el nou model de finançament universitari per al 2011; i promovent el seu paper estratègic en la ver-tebració de les regions del coneixement de Catalunya. 11. Incidir en la línia d’actuació 2.1.2 «Millorar l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents públics de recerca» i en la 2.2.1 «Impulsar infraestructures i projectes per a l’R+D+I» mitjançant l’alineament territorial dels interme-diaris i les infraestructures d’R+D+I. La creació i el desen-volupament de centres de recerca, centres tecnològics, in-fraestructures científiques i tecnològiques, parcs científics i tecnològics i altres intermediaris d’innovació participats per la Generalitat, s’alinearan amb les especialitzacions territorials en R+D+I dels diferents territoris, i vetllaran perquè no es produeixin duplicitats que no afegeixin valor. Així mateix, la planificació d’infraestructures cientificotec-nològiques que el Govern realitzarà el 2011 respondrà a una distribució territorial que afavoreixi l’equilibri, sense

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACITATS PER INCORPORAR CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

116 117

que això afecti el rendiment funcional òptim dels equipa-ments. 12. Incidir en la línia d’actuació 3.3.1 «Creació i enlai-rament d’empreses i activitats intensives en coneixement i innovació» i en la 3.3.2 «Atracció i retenció d’activitats empresarials intensives en R+D+I», reforçant l’aterratge d’empreses intensives en coneixement en els diferents entorns tecnològics i innovadors de Catalunya a tra-vés d’Invest Catalonia. Completar, el 2013, l’actuació d’adquisició i posada a disposició de sòl públic associat a aquests entorns tecnològics i innovadors, a càrrec del DR d’Infraestructures, a través de l’INCASÒL i amb la col·laboració d’ACC1Ó. 13. Incidir en la línia d’actuació 4.1.1 «Fomentar les capacitats i les activitats innovadores en els serveis pú-blics», promovent que els plans d’actuació de les ciutats i les regions prevegin el desenvolupament de serveis pú-blics innovadors. 14. Incidir en la línia d’actuació 7.1.1 «Desplegament dels ens i dels instruments del nou model de governança del sistema català de recerca i innovació». Implicar-se en els instruments de governança que resultin de l’impuls i el desenvolupament de les regions del coneixement com a sistemes territorials d’innovació i impulsar els instru-ments de cooperació i coordinació interterritorial entre les regions del coneixement que hagin definit el seu sistema de governança, a càrrec del Govern. 15. Incidir en la línia d’actuació 8.1.1 «orientació de les polítiques d’R+D+I als reptes del PRI», de manera que es configuri, el 2013 un mapa d’especialització territorial dels focus del PRI, tal com estableix el PNRI. Aquests mapes d’especialització es configuraran a partir de les decisions ja preses pel Govern i en base a les realitats científicotecnològiques i empresarials/sector públic asso-ciades a cada focus. Vegeu en l’Esquema 12 un exemple de partida d’aquesta realitat i de les decisions preses pel Govern (crear l’Institut de Recerca en Energia de Catalun-ya -IREC- en dues subseus) referit al focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades. 16. Instrumentalitzar l’especialització territorial en recer-ca i innovació per part de les polítiques de la Generalitat, mitjançant inversions en infraestructures d’R+D+I en els territoris, suport a les comunitats de coneixement i inno-vació, reforçament dels processos negociadors amb l’Estat per a l’obtenció de finançament, entre d’altres, per part del Govern.

Esquema 12: Exemple - Mapa cientificotecnològic i empresarial associat al focus d’eficiència energètica i energies renovables descentralitzades

1 Empresa

1 Empresa

10 Empreses

1 Centre Tecnològic1 Xarxa de Referència3 Grups de Recerca consolidats1 Empresa

3 Empreses

1 Empresa

1 Centre de Recerca (IREC)4 Grups de Recerca consolidats1 Empresa

1 Empresa

1 Comunitat de coneixement i innovació (KIC)1 Centre de Recerca (IREC)1 Xarxa de Referència3 Centres Xarxa TECNIO24 Grups de Recerca consolidats41 Empreses

1 Centre de Recerca7 Grups de Recerca consolidats3 Centres Tecnològics21 Empreses (8 CEE)

5 Empreses

1 Centre Tecnològic1 Grup de Recerca consolidat11 Empreses

1 Empresa

1 Grup de Recercaconsolidat

2 Empreses

2 Empreses

3 Empreses

Inclou centres, xarxes i grups de recerca, centres tecnològics i empreses que tenen capacitats d’R+D+I importants

1 Empresa1 Centre Tecnològic4 empreses

2 Clústers: ‣ Clúster d’Eficiència Energètica ‣ Clúster d’Energia fotovoltaica

Elaboració pròpia a partir de dades d’ICAEN, ACC1Ó, CUR i OPI

9. ENTORNS I TERRITORIS CAPACITATS PER INCORPORAR CONEIXEMENT I INNOVACIÓ

118 119

PlantejamentL’accés als recursos destinats a l’R+D+I és, sens dub-te, un element determinant per als agents d’un sistema d’R+D+I, ja siguin públics o privats. Per tal de finançar polítiques i desenvolupar activitats que sovint s’associen a retorns amb graus d’incertesa elevats, es requereix estabi-litat econòmica i financera. Per afrontar adequadament els objectius del PRI 2010-2013, cal una estratègia de mobilització de recursos econòmics propis i aliens. La taula 11 relaciona les estratègies que cal realitzar per millorar el finançament de la recerca i la innovació a Catalunya, amb relació a les administracions públiques (Generalitat, Estat i altres administracions), la iniciativa privada, d’altres organitzacions internacionals, de la UE, i de les regions europees, i els fons altruistes.

PolÍtiques El desplegament d’aquest objectiu estratègic s’organitza en dues polítiques, la primera de les quals integra dues línies d’actuació i la segona, una.

PolítiCA 10.1: Consolidació del marc de finança-ment de la generalitat. ‣ Línia d’actuació 10.1.1: R+D+I com a política es-tructural i estratègica dels departaments i de l’acció de govern.‣ Línia d’actuació 10.1.2: Eficiència i captació de recursos per al desenvolupament de les polítiques d’R+D+I. PolítiCA 10.2: Diversificació de fonts de finançament del sistema d’r+D+i. ‣ Línia d’actuació 10.2.1: Accés a inversions i recur-sos competitius d’R+D+I de l’Estat i la UE.

10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I

MOBILITzAR RECURSOS PER A LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

1 Incrementar la inversió dels recursos propis de l’Administració de la Generalitat en recerca i innovació involucrant tots els departaments mitjançant l’orientació a reptes socioeconòmics.

2 Atraure fons dels programes de la Unió Europea per a la im-plementació de les polítiques pròpies de recerca i innovació de l’Administració de la Generalitat.

3 Afavorir la inversió directa de l’Estat a Catalunya en recerca i innovació de manera alineada amb les estratègies de les dues administracions.

4 Promoure sinergies d’inversió en recerca i innovació entre l’Administarció de la Generalitat i les iniciatives de les ad-ministracions estatal, locals i supralocals i d’altres agents socioeconòmics.

5 Fomentar l’accés dels agents del sistema de recerca i inno-vació català als programes de finançament de la recerca i la innovació de l’Estat, la Unió Europea i d’altres organitza-cions internacionals.

6 Promoure l’apalancament de la inversió privada a través dels recursos públics.

7 Impulsar noves formes de cooperació públicprivada per al finançament de la recerca i la innovació.

8 Fomentar el mecenatge i patrocini privat per a la recerca i la innovació.

9 Impulsar l’atració i mobilització de recursos mitjançant interaccions i partenariats amb altres regions i països.

Generalitat Estat Altres admin. Empreses Fons altruistes UEEmpreses Altres org. Regions / països

ADMINISTRACIONS PúBLIQUES INICIATIVA PRIVADA EXTERIOR

taula 11: Estratègia de mobilització de recursos per a l’r+D+i del Pri 2010-2013

Elaboració pròpia

120 121

‣ Assoliment de nous acords de cooperació en recerca i innovació entre la Generalitat i les administracions locals i supralocals, així com els agents socioeconò-mics el 2013, associats al desenvolupament d’accions sinèrgiques.

‣ Increment de la captació de fons europeus específics per destinar a polítiques pròpies del Govern en recerca i innovació superior a un 5 % anual.

‣ Orientació de part dels recursos dels fons estructurals que rep Catalunya als objectius del PRI 2010-2013.

DEstinAtAris: ‣ Departaments de la Generalitat de Catalunya.

PolítiCA 10.2: DIVERSIFICACIÓ DE FONTS DE FINANçAMENT DEL SISTE-MA D’R+D+I

MotivACió:

‣ Amb l’excepció d’agricultura, l’Estat espanyol té com-petències plenes en recerca.

‣ Els nivells d’inversió de l’Estat en infraestructures, centres del CSIC, etc., històricament no han estat proporcionals a la producció científica de Catalunya (25 % de l’espanyola, que al seu torn és a la novena o desena posició mundial).

‣ Els recursos econòmics de la UE per a l’R+D+I han in-crementat, i la tendència segueix a l’alça. En part, tots els fons estructurals i socials s’orienten a l’R+D+I. En paral·lel, creix la competitivitat en la qual s’atorguen els fons: cada vegada hi ha més concurrència, i els sol·licitants cada vegada estan més ben preparats.

‣ Existeixen diverses possibilitats de sinergies i interac-cions amb altres regions i països a explorar; es poden bus-car fórmules de finançament en temes d’interès mutu. La cooperació publicoprivada requereix nous esquemes de cofinançament, models més audaços i eficaços que els actuals.

‣ A Catalunya el mecenatge associat a l’R+D+I s’ha in-crementat significativament, però encara resta molt lluny d’assolir-se un escenari equiparable al dels paï-sos capdavanters.

PolítiCA 10.1: CONSOLIDACIÓ DEL MARC DE FINANçAMENT DE LA GENERALITAT

MotivACió:

‣ Per ser efectives, les polítiques de recerca i innovació necessiten un marc estable de finançament que ultra-passi la visió a curt termini.

‣ Atesa la horitzontalitat i la complexitat de les políti-

ques d’R+D+I, en el cicle pressupostari que les acom-panya s’han de reforçar la planificació i la coordinació interdepartamental.

‣ El PRI 2010-2013 evidencia la necessitat estratègica d’implicació de tots els departaments en les polítiques d’R+D+I, i aquest fet comporta la necessitat de refo-rçar les inversions.

‣ Cal millorar els solapaments existents entre les po-lítiques catalanes, les de l’Estat i les de la UE. Cal reforçar l’oportunitat de sinergies amb les adminis-tracions locals i els agents socioeconòmics.

‣ En els darrers anys s’han realitzat avenços, però la captació de recursos europeus per finançar polítiques pròpies del Govern té més potencialitat de la que ac-tualment s’utilitza.

oBjECtius: L’objectiu de la política 10.1 del PRI és desenvolupar un marc de finançament sòlid i eficient per a la implementa-ció de les polítiques d’R+D+I. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ A finals del 2012 els departaments hauran internalit-zat l’R+D+I, en més o menys mesura, com a política estructural de les seves àrees i ens adscrits, amb les conseqüències pressupostàries consegüents.

‣ Durant el 2010 els departaments, en paral·lel al pro-cés de desenvolupament dels focus d’R+D+I definits en aquest PRI, establiran un marc pressupostari per al seu desplegament, en concordança amb el compromís del PNRI.

‣ En els propers dos anys existirà un sistema de pla-nificació econòmica interdepartamental de les políti-ques d’R+D+I que incorpori una anàlisi pressupostària sòlida i mecanismes de transparència i rendiment de comptes.

oBjECtius: L’objectiu de la política 10.2 del PRI és contribuir a diver-sificar les fonts i els mecanismes de finançament per a la inversió en recerca i innovació. Per al període 2010-2013, més específicament, es pretén:

‣ Incrementar la presència del CSIC a Catalunya a través de nous centres consorciats amb la Generalitat.

‣ Incrementar la inversió en infraestructures científiques i tecnològiques de l’Estat.

‣ Fomentar l’accés a recursos competitius dels plans es-tatals de ciència, tecnologia i innovació per part dels agents de la recerca i la innovació catalans per mante-nir les ràtios de retorn al voltant del 25 % anual dels fons competitius.

‣ Incrementar la participació en el 7è Programa marc en un 10 % anual de mitjana en el període 2010-2013 i augmentar la participació de les empreses i les PIME en projectes, en particular en els programes europeus CIP i el 7è Programa marc, en un 5 % anual.

‣ Augmentar la participació dels agents de la recerca i la innovació catalans en programes d’organismes in-ternacionals i altres programes de la UE (per exemple, LIFE).

‣ Formalitzar aliances estratègiques amb països i regions o amb els seus agents de la recerca i la innovació lí-ders en temes clau per a Catalunya.

‣ Durant el 2010, participar en l’actuació de programa-ció conjunta que s’està impulsant a través dels estats de la UE, amb la finalitat que els focus de recerca i in-novació de Catalunya estiguin integrats en l’estratègia de programació conjunta espanyola.

‣ Desenvolupar experiències pilot, a partir de les inicia-tives actuals i de les millors pràctiques internacionals, que possibilitin la implicació de la inversió privada en el finançament de polítiques públiques de recerca d’interès general per al país.

‣ Incrementar un 10-15 % anual les donacions de mece-natge per a la recerca, diversificant els àmbits i orien-tant-los als temes objecte de focalització de la recerca i la innovació a Catalunya.

DEstinAtAris: ‣ Agents del sistema d’R+D+I de Catalunya.

actuacions 10.1.1 R+D+I COM A POLÍTICA ESTRUCTURAL I ESTRATÈGICA DELS DEPARTAMENTS I DE L’ACCIÓ DE GOVERN

1. Desenvolupar una planificació econòmica anual i plu-riennal dels recursos destinats a R+D+I vinculada amb els seus plans sectorials d’R+D+I (vegeu «Línia d’actuació 4.1.2») i coordinada amb els objectius del PRI, a càrrec dels departaments. També, planificar la seva contribució econòmica als focus d’R+D+I del PRI en els quals tinguin competències o responsabilitats, de manera coordinada amb els altres departaments implicats. Aquestes planifi-cacions es coordinaran a través de la CIRI. 2. Elaborar, el 2010, informes sobre l’adequació dels pro-grames de recerca dels diversos departaments als criteris d’excel·lència que el PNRI recomana, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència. 3. Iniciar, el 2010, la implementació d’un procés de comptabilització i anàlisi dels recursos econòmics de-dicats a l’R+D+I dels departaments , acreditat a través d’una auditoria, a càrrec de l’OCRI. L’any 2011 aquest procés s’ampliarà als ens adscrits als departaments. 4. Elaborar anualment un informe econòmic públic sobre els recursos destinats pel Govern de Catalunya al foment de l’R+D+I que contempli els instruments d’execució em-prats, com a mesura de transparència i retiment de comp-tes, a càrrec de la CIRI. 5. Els programes considerats estratègics gaudiran d’una programació econòmica pluriennal vinculada a un con-tracte programa per objectius amb l’ens executor per ga-rantir una estabilitat en els recursos públics dedicats a les polítiques d’R+D+I. 6. Realitzar, el 2012, una auditoria economicofinancera dels recursos públics dedicats a les polítiques de recer-ca i innovació, com a preparació del que serà el proper PRI 2013-2020, a càrrec del Govern, a través del CCRI. Aquesta auditoria avaluarà el cost-benefici, així com la qualitat dels processos i els mecanismes d’execució i pla-nificació pressupostaris en aquests àmbits, amb la finali-tat d’establir les millores necessàries.

10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I

122 123

10.2.1 ACCÉS A INVERSIONS I RE-CURSOS COMPETITIUS D’R+D+I DE L’ESTAT I LA UE

14. Vetllar pel desenvolupament de l’acord subscrit a fi-nals del 2008 amb el CSIC en el marc de la seva adhesió al PNRI, per tal d’aprovar un pla estratègic conjunt entre l’Administració de la Generalitat i l’Administració General de l’Estat que permeti desenvolupar futures cooperacions i incrementar la presència del CSIC a Catalunya, així com les inversions que aquest fet implica, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 15. Impulsar l’increment de la participació de l’Estat en grans infraestructures (ex. el projecte PRACE de super-computació) en el marc de l’estratègia europea ESFRI i del futur pla estratègic català que estarà enllestit el 2011, a càrrec del Govern. 16. Impulsar, respecte a l’aplicació de la disposició addi-cional 3a de l’Estatut, que s’incrementi el percentatge de-dicat a infraestructures científiques i tecnològiques en una quantitat mitjana equivalent a la del període 2007-2009 (2 %-4 %), fins a assolir una xifra mitjana entre el 6 % i el 8 % per al període 2011-2013, a càrrec del Govern. Alhora, impulsar la compensació en inversions per a la menysvaloració de les partides de la disposició addicional 3a destinades a R+D+I entre els anys 2007 i 2010. 17. Reforçar les iniciatives actuals per estar present en els llocs de presa de decisió referents als programes europeus mitjançant el grup de treball interdepartamental Activa 7PM. 18. Impulsar la presència d’agents del sistema d’R+D+I en diversos països i regions on hi hagi possibilitats de pro-moure projectes que impliquin agents de la recerca i la innovació catalans, a càrrec de DR de Recerca i Innovació, el DR d’Indústria i els departaments sectorials, a través de la institució CERCA i el consorsi TECNIO. El 2010 es consolidaran diverses experiències en aquest sentit. 19. Impulsar, el 2010, un pla de mecenatge per a la re-cerca i la innovació basant-se i coordinant-se amb les ini-ciatives existents, a càrrec del DR de Recerca i Innovació, a través de Talència (l’agència de recerca de Catalunya). Els projectes de recerca finançats a través de fons altruis-tes es gestionaran de manera competitiva a través de Ta-lència. 20. Enfortir les aliances estratègiques en recerca i inno-vació amb països i regions que coincideixin en interessos mutus, establint mecanismes de cofinançament per a pro-

10.1.2 EFICIÈNCIA I CAPTACIÓ DE RE-CURSOS PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES POLÍTIQUES D’R+D+I

7. Establir, des del 2010, acords de cooperació entre l’Administració de la Generalitat i les administracions lo-cals i supralocals i els agents socioeconòmics adherits al PNRI, que prevegin sinergies de finançament d’actuacions destinades als objectius del PRI, a càrrec del DR de Re-cerca i Innovació. 8. Obtenir el màxim grau d’alineament amb referència als fons FEDER de desenvolupament local que tenen com a objectiu l’impuls a la innovació, mitjançant la coordinació entre el DR d’Administracions Públiques i el DR de Recer-ca i Innovació. 9. Impulsar l’ús del Fons Social Europeu per a la incorpo-ració de talent científic i innovador a les empreses, espe-cialment les PIME, a càrrec del DR de Treball i en coordi-nació amb el DR de Recerca i Innovació. 10. Impulsar l’establiment d’acords amb el Ministerio de Ciencia e Innovación (MICINN), i el Ministerio de Indús-tria, Turismo y Comercio (MICYT), per coordinar les inver-sions en activitats de suport a la recerca i la innovació, a càrrec del DR de Recerca i Innovació. 11. Coordinar la planificació de la inversió dels Fons FEDER prevista per al període 2010-2013 a Catalunya amb referència a l’objectiu d’economia del coneixement, innovació i desenvolupament empresarial, orientant-la als objectius del PRI i en especial al focus d’R+D+I del PRI, a càrrec del Govern, a través de la CIRI. 12. Establir, el 2010, un pla d’actuació conjunt de capta-ció de recursos competitius de la UE en el qual siguin ele-gibles l’Administració i les seves agències, a càrrec dels departaments de la Generalitat. 13. Impulsar, a partir del 2010, una actuació interdeparta-mental per incrementar la participació dels departaments als programes d’R+D+I de la UE, a càrrec del Govern. Aquesta actuació estarà vinculada al desenvolupament de les estratègies per focalitzar la recerca i la innovació en els focus d’R+D+I fixats pel PRI.

jectes i iniciatives estratègiques, a càrrec del Govern. En el període 2010-2013 s’assoliran 4-5 iniciatives d’aquesta tipologia. 21. Promoure actuacions innovadores de cofinançament publicoprivat de l’R+D+I en la línia de les recomanacions de la UE, i a partir de les bones pràctiques internacionals existents, a càrrec del Govern.

10. MOBILITzAR MÉS RECURSOS, I MÉS EFICIENTMENT, PER A L’R+D+I

1 Bases de la programació econòmica

2 Plantejament

3 Posicionament

PRogRamaciÓ econÒmicaBLOC D

126

PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

127

En aquest sentit, la despesa en el PRI s’estructura en:

‣ Bloc 1: Despesa de personal públic dedicat a la recerca i inversions universitàries. En tots els casos els càlculs es fan a través de coeficients. Aquest bloc preveu:

‣ Despesa derivada del personal assistencial del sistema de salut dedicat a la recerca.

‣ Despesa derivada del personal universitari de-dicat a la recerca.

‣ Inversions imputables a recerca derivades del Pla d’infraestructures universitàries.

‣ Bloc 2: Actuacions del PRI, que preveuen la despesa dedicada a la recerca i la innovació a través de progra-mes i iniciatives.

1.2. CAPÍTOLS ECONÒMICS DE LA DESPESA

Les actuacions i els instruments de foment de la recerca i de la innovació del Govern es realitzen en alguns ca-sos amb recursos que des del punt de vista pressupostari s’enquadren en el capítol 8 de la comptabilitat pública (ex. en forma de préstecs a projectes d’innovació empre-sarial).

És important planificar la part de la despesa que es rea-litzarà mitjançant aquest capítol 8, atès que pressupos-tàriament té menys repercussions que quan el suport del Govern es dóna a través de subvencions. D’altra banda, cal que els instruments i les actuacions que tenen assignades el capítol 8 estiguin adequadament dissenyades perquè es puguin executar els recursos previstos.

1.3. APLICACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

La programació general de despesa que es presenta al PRI està subjecte a les disponibilitats que determinin els pres-supostos de la Generalitat per a cada exercici.

En aquest sentit, es planteja establir un procés de revi-sió anual de la programació econòmica del PRI que pu-gui establir, si escau, assignacions anuals inferiors a les establertes per a cada exercici, sempre que es prevegi l’objectiu final per al període establert en aquest docu-ment i que es reprogramin les quantitats anuals tendents al seu assoliment.

En aquest bloc s’estableix l’escenari econòmic centrat en els recursos pressupostaris que l’Administració de la Ge-neralitat de Catalunya dedicarà al Pla de recerca i innova-ció en el període 2010-2013.

Cal fer notar que algunes de les actuacions d’aquest pla com, per exemple, les destinades a incrementar les com-petències dels estudiants en creativitat i emprenedoria, no tenen una mesura senzilla quantificable econòmicament. També cal constatar que, aquest exemple i altres inicia-tives d’aquest PRI no computarien com a despesa en re-cerca i innovació segons els criteris homologables que es fan servir actualment i que responen a unes determinades lògiques del que és un sistema de recerca i innovació. Així, i en general, en aquesta programació es presenten les quantitats que serien comptabilitzables com a despesa en recerca i innovació segons els estàndards comparatius internacionals i que permeten seguir les sèries històriques d’evolució.

Altrament, cal també constatar que els recursos econò-mics només són una part dels recursos necessaris per desenvolupar aquest PRI 2010-2013. Moltes actuacions estan dedicades a orientar i alinear les actuacions dels agents, els canvis organitzatius i funcionals en el sistema de governança que no generen més despesa, però sí són importants esforços de transformació i canvi. També hi ha línies d’actuació, com, per exemple, el foment de la inno-vació que es materialitza a través de la compra pública o l’elaboració de normativa, i que menen a noves maneres de fer.

1. Bases de la PRogRama-ciÓ econÒmica

Les previsions que es fan en aquest apartat corresponen a la despesa executada per a recerca i innovació a partir dels pressupostos dels departaments de la Generalitat.

1.1. ESTRUCTURA DE LA DESPESA DE LA GENERALITAT EN RECERCA I INNOVACIÓ

La diferenciació de la tipologia de la despesa és neces-sària, perquè els diferents tipus de despesa tenen dinàmi-ques diferents en l’evolució i presa de decisions, i a l’hora de les anàlisis i la presa de decisions s’han de considerar per separat.

Això no obsta perquè algunes de les partides, com ja passa actualment (ex. centres de recerca), tinguin compromisos pluriennals establerts. En aquest sentit, i com s’ha co-mentat en el capítol 10 del Bloc C, amb posterioritat a l’aprovació del PRI es determinarà quines de les inicia-tives previstes necessiten una estabilitat econòmica plu-riennal, i consegüentment caldria promoure compromisos en aquest sentit.

2. Plantejament

2.1. PACTE NACIONAL PER A LA RE-CERCA I LA INNOVACIÓ (PNRI)

El Govern, amb un ampli consens social i polític, va signar el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, el qual establia diferents elements que afecten el plantejament de la programació econòmica del PRI (vegeu l’annex 2):

‣ Un escenari general de la despesa en R+D (no fa men-ció específicament a la despesa per al foment de la innovació) per part de la Generalitat, que conduiria a un total de 1.598 M€ l’any 2013 (no es fa menció de l’estructura interna d’aquest augment en els dife-rents apartats de l’estructura de despesa en recerca i innovació esmentats anteriorment) en comparació dels 839 M€ executats el 2008 (darrera dada de re-ferència). Una revisió de les quantitats de l’escenari en funció de l’evolució del PIB esperada pels propers anys (evolució que ha estat molt diferent a la previs-ta aleshores) donaria com a resultat una quantitat de 1.241M€ el 2013 per a R+D, molt inferior als 1.598 M€ de l’escenari previst.

‣ Un increment progressiu (compromís 123, vegeu l’annex) i suficient dels pressupostos dedicats a les polítiques de foment de la recerca i la innovació dels departaments de l’Administració de la Generalitat (a banda del departament o dels departaments que as-sumeixin les àrees de recerca i d’innovació), per poder fer front als reptes i els objectius que tinguin plante-jats els seus àmbits competencials vinculats als focus de recerca i innovació.

‣ Un increment anual mitjà, per al període 2010-2013, dels pressupostos dedicats als programes de suport a l’R+D, com a mínim equivalent a l’experimentat durant el darrer Pla de recerca i innovació (2005-2008). Els càlculs dels increments executats en el període 2005-2008 serien de 33 % tenint en consideració el capítol VIII i 25 % sense tenir-lo en consideració (i d’un 20 % si es considerés com a extraordinari l’increment de més d’un 40 % entre l’any 2005 i el 2004).

2.2. POLÍTIQUES QUE CAL DESENVO-LUPAR EN EL PRI 2010-2013

El Pla de recerca i innovació, en consonància amb els compromisos específics que el PNRI estableix per al Go-vern, preveu uns reptes significatius, vist en conjunt, per a les polítiques de recerca i innovació de Catalunya, que té unes repercussions necessàries en l’esforç pressupostari:

‣ Consolidar les polítiques i les línies d’actuació, posa-des en marxa en els darrers anys, les més significati-ves de les quals necessiten una imprescindible línia de continuïtat. Entre elles es poden destacar: centres de recerca i fundacions sanitàries de recerca i innova-ció, programes de captació i retenció de talent, grans infraestructures, nuclis tecnològics que fomenten la innovació i la competitivitat empresarial, xarxa tecno-lògica de Catalunya que inclou centres tecnològics, parcs científics i tecnològics, etc.

‣ Afrontar nous compromisos clau com el nou model de finançament universitari, que preveurà un increment del pes de la recerca o la posada en marxa d’un ens publicoprivat de valoració de la recerca a Catalunya.

‣ Incorporar a l’agenda de recerca i innovació de Ca-talunya noves iniciatives estratègiques incloses en el PNRI i avalades per les avaluacions externes realit-zades durant l’any 2009 (OCDE, Consell Català de Recerca i Innovació): projectes estratègics d’R+D+I, suport a la innovació no tecnològica, foment de la in-novació en serveis públics, foment de sistemes territo-rials d’innovació, etc.

‣ Desenvolupar una estratègia de recerca i innovació orientada a reptes, els quals configuren el focus de recerca i innovació del PRI per als propers anys, i que necessiten instruments i suport específic i diferencial (a més de les polítiques transversals de la Generalitat i de les externes de l’Estat i la UE).

2.3. UNA CONJUNTURA QUE NECESSI-TA UN ESFORç ESTRATÈGIC PER A UN CANVI DE MODEL

‣ El Govern entén que en la conjuntura actual la recerca i la innovació és determinant per poder assentar unes bases sòlides per al futur, i consegüentment és prio-ritària la inversió pública de la Generalitat, com s’ha constatat en els pressupostos recents.

‣ El Govern entén que aquest esforç per al foment de la recerca i la innovació s’ha de fer en el marc d’uns

128

PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

129

3.2. INNOVACIÓ

Pel que fa a la inversió en el foment de la innovació, as-pecte estratègic en la conjuntura actual, el Govern plan-teja assolir increments percentuals anuals similars o fins i tot superiors als de l’R+D per atendre els objectius del PRI, especialment pel que fa referència al suport a la in-novació empresarial, i també en les polítiques de foment de la innovació social i dels serveis públics. Amb aquests increments s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en innovació per al bloc 2 de despesa de 293 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 811M€. Cal tenir en consideració que part d’aquests increments seran deguts al Fons interdepartamental Focus (veure a conti-nuació).

3.3. FONS INTERDEPARTAMENTAL PER IMPULSAR ELS FOCUS DE RECERCA I INNOVACIÓ DEL PRI

El Govern preveu la creació d’un fons interdepartamen-tal de recerca i innovació amb la finalitat estratègica de fomentar la recerca i la innovació al voltant dels focus del PRI 2010-2013 i per facilitar que els departaments responsables en cada cas puguin impulsar efectivament aquests focus (compromís 124 del PNRI). Aquest fons tindrà les característiques generals següents:

‣ El Fons Interdepartamental Focus estarà vinculat al Departament de la Presidència, atesa la seva influèn-cia transversal en l’acció de Govern. La seva gestió i les decisions pel que fa a la seva aplicació es prendran en la CIRI (Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació).

‣ El Fons estarà a disposició dels departaments de ma-nera competitiva per impulsar, al voltant dels focus de recerca i innovació del PRI, les iniciatives estra-tègiques necessàries (projectes estratègics d’R+D+I, comunitats de coneixement i innovació, captació de talent, partenariats i aliances internacionals).

‣ Per accedir al Fons Interdepartamental Focus, els de-partaments que ho sol·licitin hauran d’haver incre-mentat els pressupostos propis dedicats al foment de la recerca i la innovació, dos punts per sobre de la va-riació del pressupost total del departament, o almenys, en cas de decrement del pressupost, no reduir-los.

‣ El Fons no podrà ser emprat per actuacions que gene-rin despesa estructural de llarga durada (ex. infraes-tructura de recerca vinculada a un, o més d’un, focus determinat).

pressupostos de la Generalitat per als propers anys, que tindran unes demandes socials elevades i uns in-crements totals que estaran en el rang del 2-4 % i que, consegüentment, l’eficiència, l’eficàcia i l’impacte dels recursos esmerçats en el foment de la recerca i la innovació seran essencials.

‣ El Govern, com explicita el PNRI, entén que la polí-tica de recerca i innovació passa a ser una política estructural i transversal per l’acció política i necessita la implicació de tots els departaments. A la taula de la pàgina següent es poden veure els resultats d’aquests plantejaments anteriors.

3. Posicionament

Atenent al plantejament anterior, el Govern adopta el posi-cionament següent sobre l’estratègia macroeconòmica en el PRI 2010-2013:

3.1. R+D

‣ El Govern planteja un escenari de despesa en R+D pel període 2010-2013 que s’ajusti a l’escenari del PNRI revisat segons els canvis que hi ha hagut des d’aleshores en les previsions d’evolució del PIB, tal com s’estableix en el mateix Pacte (Veure Annex 2, apartat 7). Tot i així, es preveu que en els darrers dos anys del PRI es pugui superar l’esmentat escenari revi-sat. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D de 1.340 M€ i una des-pesa total per al període 2010-2013 de 4.497 M€.

‣ Pel que fa al bloc 1 de despesa de personal i d’inversions, es consideren els increments derivats del personal dedicat a la recerca en l’àmbit assistencial (4 % anual estimat) i en l’àmbit universitari (4-6 % anual estimat), i la part computable de recerca del Pla d’inversions universitàries. Els increments provenen de la massa salarial i no d’un augment en el nombre de persones. Amb aquestes consideracions el Bloc 1 de despesa assoliria el 2013 una quantitat de 596 M€ i un total per al període 2010-2013 de 2.209 M€.

‣ En referència al Bloc 2 de despesa de línies d’actuació del PRI l’increment anual mitjà seria del 18%, uns percentatges equivalents als ocorreguts en el darrer període de planificació, tal com es compromet el PNRI. Amb aquest plantejament, s’assoliria el 2013 una quantitat de despesa en R+D per aquest bloc 2 de 744 M€ i una quantitat total per al període 2010-2013 de 2.288 M€.

Així mateix, i per tal d’assolir en el 2013 l’objectiu que el 25-30 % del total de la despesa en recerca i innovació estigui orientada als focus del PRI, tal com s’ha descrit en l’apartat C.10, caldrà que, a més del Fons Interdeparta-mental Focus, un percentatge dels recursos destinats a les diferents línies d’actuació del PRI, que s’estima d’entre el 25 al 40 % de mitjana en els propers anys, estigui focalitzat.

3.4. PROGRAMACIÓ PRESSUPOSTÀRIA

Els recursos d’R+D+I dedicats al PRI 2010-2013 sumen una quantitat de 5.308 M€, dels quals 3.099 M€ corres-ponen a les línies d’actuació del PRI (Bloc 2 de despesa). Hi ha altres partides que també corresponen a despesa vinculada al PRI que no computen com a R+D+I i, per tant, no s’inclouen en aquesta xifra total ni en les taules següents.La primera taula, a la pàgina següent, mostra la progra-mació general de despesa en recerca i innovació per als propers quatre anys. A la primera part de la taula, hi ha els escenaris del PNRI original i actualitzat, i l’escenari del PRI que s’ha escollit. A la segona part de la taula, es mostren les despeses classificades pels diferents blocs de programació. A la tercera, la despesa per capítols pressu-postaris i, finalment, s’indica la proporció de la despesa que estarà orientada als focus d’R+D+I del PRI durant els propers quatre anys.Posteriorment, en una altra taula, es pot veure la progra-mació econòmica del PRI desglossada per objectius es-tratègics i per algunes de les línies i els programes més significatius del PRI.

130

PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

131

taula 12: Programació econòmica del Pri 2010-2013 (dades milions d’euros excepte indicació)

2010 2011 2012 2013Total R+D Innovació Total R+D Innovació Total R+D Innovació Total R+D Innovació

Escenaris i programació Pri

Escenari PNRI (original) (*) 1,128 1.280 1.438 1.598

Variació interanual 189 152 158 160

Variació interanual (%) 20,1% 13,5% 12,3% 11,1%

Escenari PNRI (actualitzat) (*) (**) 941 1.031 1.135 1.240

Variació interanual 49 90 104 105

Variació interanual (%) 5,8% 9,6% 10,1% 9,3%

Programació del Pri 1,077 941 136 1.201 1.031 170 1.397 1.185 212 1.633 1.340 293

Variació interanual 55 124 90 34 196 154 42 236 155 81

Variació interanual (%) 9,6% 11,51 9,56 25,00 16,32 14,94 24,71 16,89 13,08 38,21

finançament per grans blocs de despesa

Bloc 1: Despesa de personal i d’inversions 515 515 0 535 535 0 563 563 0 596 596 0

Variació interanual (%) 2,8% 3,9% 5,2% 5,9%

Personal Universitats amb dedicació a la recerca 310 310 0 322 322 0 342 342 0 362 362 0

Variació interanual (%) 4,0% 3,9% 6,2% 5,8%

Personal assistencial (Salut) amb dedicació a la recerca 190 190 0 197 197 0 205 205 0 214 214 0

Variació interanual (%) 4,0% 3,7% 4,1% 4,4%

Inversions universitàries dedicades a la recerca 15 15 0 16 16 0 16 16 0 20 20 0

Bloc 2: línies d’actuació Pri 562 426 136 666 496 170 834 622 212 1.037 744 293

Variació interanual (%) 10,4% 18,5% 16,4% 25,0% 25,2% 25,4% 24,7% 24,3% 19,6% 38,2%

Actuacions departamentals 560 425 135 615 470 145 759 584 175 937 694 243

Variació interanual (%) 18,0% 9,8% 10,6% 7,4% 23,4% 24,3% 20,7% 23,5% 18,8% 38,9%

Fons interdepartamental FOCUS 2 1 1 51 26 25 75 38 37 100 50 50

El fons interdepartamental FOCUS s’ha dividit 50% en R+D i 50% innovació

finançament per capítols de les línies Pri

Capítols de despesa 1 a 7 (despesa no financera) 446 371 75 540 433 107 688 549 139 869 660 209

Variació interanual 51 86 94 62 32 148 116 32 181 111 70

Variació interanual (%) 30,2% 21,1% 16,7% 42,7% 27,4% 26,8% 29,9% 26,3% 20,2% 50,4%

Capítol 8 (despesa financera) 116 55 61 126 63 63 146 73 73 168 84 84

Variació interanual (%) 8,6% 14,5% 3,3% 15,9% 15,9% 15,9% 15,1% 15,1% 15,1%

Despesa focalitzada del Pri (orientada a focus de recerca i innovació)

Linies d’actuació focalitzades Fons interdepartamental FOCUS Total despesa focalitzada PRI % Despesa focalitzada PRI /total línies d’actuació PRI

168 2

170 15,6

215 51

266 17,9

304 75

379 21,7

469 100 569 28,7

(*) El PNRI només contempla escenaris d’evolució per a la despesa en R+D(**) Estimacions de l’evolució del PIB de Catalunya:2009 i 2010: Escenari Macroeconòmic per a Catalunya 2010. Departament d’Economia i Finances (novembre 2009)2011 a 2013: Actualizació del programa Estabilidad. España 2009-2013. Ministerio de Economia y Hacienda (febrer 2010)

132

PROGRAMACIÓ ECONÒMICA

133

taula 13: Programació econòmica del Pri 2010-2013 per línies/Programes significatius (dades en milions d’euros)

objectius estratègics Pri i línies/programes més significatius 2010 2011 2012 2013 2010-2013 observacionstalent (captació, carrera investigadora...) 58 65 72 80 275 Inclou programa per incrementar personal tècnic recerca, predocts, posdocts i mobilitat

Captació talent científic - sistema de recerca 20 23 28 30 101 Programa ICREA

Talent-empresa 1 4 8 10 23 Cofinançat per la iniciativa privada

sistema públic recerca (no inclou personal dedicat a la recerca en universitats i sistema salut) 206 221 267 353 1.047 No inclou personal dedicat a la recerca en universitats i sistema salut = 500 MEuros 2010

Universitats (a part de l'increment del pes de la recerca en el nou model de finançament a partir 2011) 20 40 60 100 220 Recursos assignats per excel·lència científica i de transferència (2010=recursos PROFOR)

Centres de recerca CERCA 110 120 135 150 515 Inversió i despesa corrent (inclou personal). Assolir mitjana autofinançament 40-60% en 2013

Instituts Hospitalaris 6 6 7 8 27

Grans infraestructures científiques i tecnològiques 22 25 40 50 137 No inclou recursos de l'Estat provinents de l'aplicació de la disposició addicional 3a de l'Estatut

transferència, innovació i internacionalització empresarial 272 288 343 384 1.287

Programes R+D i innovació tecnològica i no tecnològica 82 90 120 150 442 Les despeses en capítol 8 estan majoritàriament en aquests programes

Valoritizació i Xarxa tecnològica TECNIO 20 25 35 50 130

Internacionalització 80 90 100 110 380

sector Públic * 5 7 12 15 39 Inclou els programes de foment de la innovació, no la innovació executada

Nuclis d'innovació serveis públics 2 5 8 10 25

societat i ciutadania innovadora 5 6 9 10 30

Comunitats i xarxes locals i globals 5 7 10 20 42

governança 2 3 4 5 14 Avaluació, prospectiva, sistema d'informació, consell assessor

focus de recerca i innovació 2 60 95 135 292

Fons Interdepartamental Focus 2 50 75 100 227

Projectes RDI estratègics 0 10 20 35 65

sistemes d'innovació territorial 7 9 22 35 73

Parcs Científics i Tecnològics 2 2 13 13 30

Regions del coneixement, ciutats innovadores i entorns d'innovació rurals 5 7 9 15 36

totAl 562 666 834 1.037 3.099

Inclou les despeses d’R+D+I de tots els departaments de la GeneralitatNo inclou altres despeses vinculades al PRI que no computen com a R+D+I segons els estàndards internacionals: programa Enginycat, programa de detecció talent científic a secundària i altres inversions en increment de les competències innovadores en els diferents trams educatius, actuacions d’emprenedoria, etc.Les actuacions d’internacionaització empresarial s’entenen com instruments de foment de la innovació no-tecnològica * El Govern licita anualment una quantitat de 4.000 MEuros (2008) en compra pública amb la consegüent capacitat tractora d’innovació (línia d’actuació 4.2.1)

1 Implantació del PRI

2 Seguiment, revisió i avaluació del PRI

imPlantaciÓ, seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRiBLOC E

136

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI

137

2. seguiment, ReVisiÓ i aValuaciÓ del PRi

La finalitat del Govern de la Generalitat de Catalunya és, com ja ha estat àmpliament explicat en aquest document, aconseguir que els esforços invertits en la producció i l’explotació del coneixement reverteixin amb eficiència i eficàcia sobre les necessitats dels agents del sistema cata-là d’R+D+I, així com sobre els interessos de la societat.

Però els resultats de l’avaluació també han de poder ser usats a conveniència dels mateixos promotors de les po-lítiques. En aquest sentit, els propòsits associats a la in-clusió de preceptes d’avaluació en aquest pla també es relacionen amb la convicció que l’avaluació ajuda a pren-dre decisions estratègiques i operatives, que contribueix a optimitzar la gestió dels recursos, i que a mitjà i a llarg termini contribueix a l’aprenentatge dins de la mateixa Administració de la Generalitat de Catalunya.

Un dels objectius de l’avaluació d’aquest pla és, en re-sum, aconseguir una millora de les polítiques públiques i dels programes de recerca i innovació a Catalunya. Ava-luant aquest PRI es podrà millorar la política científica i tecnològica, i reconduir o corregir els aspectes que s’hagin mostrat millorables o poc eficients, d’acord amb els reptes socioeconòmics d’aquest país.

Per portar a terme una política de recerca i innovació transparent i rigorosa, que sigui eficaç en la satisfacció dels objectius particulars de cada eix d’actuació i de l’impacte esperat sobre el conjunt del sistema de recer-ca i innovació, és desitjable disposar de bons sistemes d’avaluació. En un pla ideal, caldria estructurar un control sistemàtic integral i objectiu d’acompliment d’indicadors que determinessin si els recursos públics per al foment de la recerca i la innovació s’empren per encarar els reptes socioeconòmics de Catalunya, els objectius establerts en el Pla, i els dels seus eixos d’actuació, així com correlacio-nar aquest acompliment amb els objectius de qualitat de gestió i d’aprenentatge de la mateixa Generalitat.

El Govern de la Generalitat de Catalunya, ara per ara, no disposa dels recursos informatius ni econòmics associats a l’orquestració d’un sistema d’avaluació tan expert com se-ria desitjable. Però els processos d’avaluació produïts, en relació amb els quatre plans de recerca i innovació de la Generalitat de Catalunya anteriors a aquest, constitueixen una font d’informació privilegiada, que orienta el disseny d’un model d’avaluació per al PRI 2010-2013 que sigui assumible, coherent i rigorós.

El PRI 2010-2013 esdevé la referència clau per a la pro-gramació i el seguiment de les actuacions relacionades amb R+D+I executades pel Govern de la Generalitat de Catalunya durant aquest període.

Aquest darrer bloc del PRI presenta els procediments d’implantació i de seguiment, que es preveu instrumentar per garantir una bona aplicació del Pla. També s’exposen els instruments de revisió i d’avaluació que permetran de-terminar si els recursos públics s’empren per complir els objectius establerts al Pla, i avaluar l’impacte de les políti-ques del PRI sobre el sistema de recerca i innovació. Aquesta avaluació ha de permetre, en darrer terme, poder millorar la política de recerca i innovació del Govern.

1. imPlantaciÓ del PRi

Aquest és un pla d’execució complexa, ja que té un grau elevat d’interdepartamentalitat en molts aspectes clau; afecta dues legislatures polítiques; i presenta un nombre elevat d’actuacions, algunes de gran abast, i d’altres de pioneres. Consegüentment, una part rellevant de l’èxit del pla recau en els procediments d’implantació.

Els instruments principals per a la implantació del PRI seran:

‣ El Pla anual d’actuacions del PRI 2010-2013, que aprovarà la CIRI a iniciativa del DR de recerca i inno-vació, i serà elaborat per l’OCRI amb el concurs de tots els departaments.

‣ Els plans d’actuació departamentals.

‣ Els contractes programa pluriennals (o altres formes d’interacció) dels departaments amb:

‣ les agències de finançament de la recerca i la innovació (ACC1Ó i Talència)

‣ les agències especialitzades (AQU i ATTRM)

‣ els ens facilitadors (vegeu l’esquema 10, capítol 7 del bloc C)

‣ els organismes i ens adscrits als departaments.

‣ Els plans d’actuació anuals de les agències, els ens fa-cilitadors i els organismes adscrits als departaments.

‣ Els mecanismes de coordinació i interacció de la Ge-neralitat (a través del Govern, els departaments, les agències de finançament de la recerca i la innovació, etc.) amb altres administracions i agents socioeconòmics.

El model d’avaluació dissenyat per al PRI 2010-2013 es defineix per distingir clarament:

‣ La revisió pressupostària del Pla, amb temporalitat anual.

‣ El seguiment tècnic continu, informat bianualment.

‣ L’avaluació tècnica final, després del període de vigèn-cia del Pla.

2.1 REVISIÓ ANUAL DEL PRI

La revisió anual del PRI respon a dues necessitats. La primera és la d’introduir accions correctives segons els re-sultats obtinguts durant el procés continu de seguiment del PRI.

L’altre factor que aconsella sotmetre anualment a revisió el PRI 2010-2013 està relacionat amb la disponibilitat dels recursos econòmics previstos per a la seva implan-tació. La publicació anual dels pressupostos dels depar-taments de la Generalitat de Catalunya ha de portar a ra-tificar l’acompliment dels escenaris econòmics projectats i, en conseqüència, el manteniment del pla d’actuació previst per al període. Aquesta revisió de caire polític no ha d’alterar, però, el contingut teòric, estratègic ni tècnic del PRI 2010-2013.

El procés de revisió descrit és intern, i l’informe que se’n derivi, no públic.

Correspondrà als secretaris generals dels departaments de la Generalitat de Catalunya, integrants de la CIRI, validar el pla d’actuació del PRI corresponent a l’any en curs, d’acord amb els elements de dotació pressupostària.

La revisió anual del PRI es realitzarà el mes de gener dels anys 2011, 2012 i 2013, i es presentarà al Ple de la CIRI.

2.2 SEGUIMENT CONTINU, INFORMAT BIANUALMENT

El seguiment de la implantació del PRI és permanent, i comporta la realització d’un informe bianual publicable. L’informe el du a terme l’Oficina de Coordinació en Re-cerca i Innovació de la Generalitat de Catalunya, amb la col·laboració dels departaments, les agències de recerca i innovació (Talència i ACC1Ó), i altres ens implicats en la implementació de polítiques.

El seu objectiu és reconèixer si la implantació del PRI prevista per a períodes bianuals es correspon amb les pre-visions, si s’han assolit els objectius operatius previstos i si hi ha hagut incidències d’execució.

El seu abast preveu:

‣ Relació de les actuacions dutes a terme.

‣ Correspondència entre les actuacions realitzades i les previstes.

‣ Relació dels recursos econòmics executats per actua-ció.

‣ Discriminació d’actuacions rellevants, en funció del pressupost.

‣ Descripció dels beneficiaris de les actuacions relle-vants.

‣ Relació de departaments, agències i agents partici-pants en les actuacions rellevants.

‣ Relació dels productes de les actuacions rellevants.

‣ Encaix de les actuacions rellevants dins de les línies d’actuació del PRI.

‣ Incidència de les actuacions rellevants sobre els objec-tius específics (de línies d’actuació).

‣ Quantificació dels recursos econòmics executats en el període.

‣ Relació de possibles incidències en les funcions admi-nistratives i organitzatives relacionades amb la resolu-ció i el seguiment de convocatòries i actuacions.

El seguiment continu és intern i de tipus participatiu.

El procediment pel qual s’obté informació rellevant respon a un disseny de tipus mixt, que utilitzarà diversos mètodes de recollida d’informació. La consulta se centrarà en les agències i els departaments executors dels programes, així com en l’opinió d’experts respecte a l’impacte sobre els beneficiaris.

Les iniciatives avaluadores dels departaments i les agèn-cies del sistema, així com els informes d’avaluació de con-vocatòries, programes i projectes de Talència, ACC1Ó, i de la resta dels organismes responsables de l’execució de les mesures, seran molt contributius i rellevants per a aques-tes avaluacions intermèdies.

138

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI

139

Les preguntes que caldrà respondre durant el procés de revisió final del PRI són essencialment les següents:

‣ El Pla, ha assolit els objectius específics previstos?

‣ La situació de partida, ha millorat?

‣ Fins a quin punt la millora dels indicadors del sistema d’R+D+I és atribuïble al PRI?

‣ El PRI, ha tingut efectes col·laterals imprevistos, posi-tius o negatius, sobre els beneficiaris i la societat?

‣ Els impactes varien segons els beneficiaris-tipus, el lloc, l’agència executora, els departaments partici-pants, la participació d’agents provats o algun altre factor?

‣ Els recursos, s’han utilitzat eficientment?

‣ Ha estat raonable el cost, en relació amb la magnitud dels impactes obtinguts?

‣ Hi ha maneres alternatives d’aconseguir impactes si-milars amb un cost més baix?

Aquesta avaluació, en definitiva, inclourà l’anàlisi dels efectes quantitatius i qualitatius sobre els receptors direc-tes de les accions, l’estudi del caràcter addicional de les seves activitats de recerca i innovació, els efectes sobre al-

Els moments de formalització del seguiment mitjançant l’elaboració d’informes es corresponen amb els trimestres posteriors a la finalització de cada període anual.

La cadència prevista és la següent:

‣ Gener-març 2012: avaluació PRI 2011.‣ Gener-març 2014: avaluació PRI 2013.

2.3 AVALUACIÓ EX POST. MEMÒRIA FINAL

Un cop extingit el període de vigència d’aquest pla, i tal com s’ha fet en plans precedents, es portarà a terme una avaluació per determinar els resultats que el PRI ha assolit entre el 2010 i el 2013, i l’impacte sobre el sistema.

L’avaluació ex post del PRI també inclourà aspectes fins ara inèdits en l’avaluació dels plans de recerca i innova-ció de la Generalitat, com ara l’avaluació de l’eficiència econòmica de la intervenció i la consistència del disseny del mateix pla.

Aquesta avaluació retrospectiva aprofitarà l’acumulació de dades i informació sobre el cicle complet de la intervenció política (disseny, execució i avaluació del PRI), i s’espera que serveixi per inspirar el disseny dels propers plans de recerca i innovació del país.

COL·LECTIUS IMPLICATS

MÈTODES D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ SOBRE IMPACTE INTERMEDI DEL PRI

Revisió d’informes d’activitat

Explotació Sist. Informac.

administrativa

Entrevistes individuals

Opinió d’experts Revisió documental

Decisors

CCRI

CIRI

OCRI

Departaments

Progra-madors i Gestors

Org. Autònoms

Talència

ACC1Ó-TECNIO

Beneficiaris

Organismes R+D+I

Investigadors

Empreses, Org.

Estudiants

Ciutadans

Associació xarxes

Mass media

taula 14: instruments i agents de seguiment del Pri 2010-2013 tres agents derivats de la possible existència d’economies externes i les conseqüències globals sobre el conjunt de l’economia.

L’avaluació final serà externa i independent. El procedi-ment pel qual s’obtindrà informació rellevant per realitzar-la respon a un disseny mixt, perquè s’utilitzaran diversos mètodes de recollida d’informació.

Segons un disseny participatiu, la consulta considerarà un espectre ampli de col·lectius implicats.

L’avaluació final del PRI 2010-2013 es realitzarà durant el primer semestre del 2014.

140

IMPLANTACIÓ, SEGUIMENT, REVISIÓ I AVALUACIÓ DEL PRI

141

COL·LECTIUS IMPLICATS

MÈTODES D’OBTENCIÓ D’INFORMACIÓ SOBRE IMPACTE INTERMEDI DEL PRI

Revisió informes d’activitat

Explotació Sist. Informac.

administrativa

Entrevistes indi-viduals

Grups de Discussió

Estudis de cas Opinió d’experts Enquestes Revisió documental

Decisors

CCRI

CIRI

OCRI

Departaments

Programadors i GestorsOrg. Autònoms

Talència

ACC1Ó-TECNIO

Beneficiaris

Organismes R+D+I

Investigadors

Empreses, Org.

Estudiants

Ciutadans

Altres finançadorsEstat

UE

Altr. organismes

Analistes

OCDE

Científics socials

Altres AAPP

Entitats vàries

Grups d’interèsAgrup. Profess.

Assoc. Xarxes

Mass media

taula 15: instruments i agents d’avaluació final del Pri 2010-2013

annexos

Índex de continguts

AnnEx 1 EL SISTEMA D’R+D+I DE CATALUNYA: CARACTERITzACIÓ I RESULTATS 146

1. Caracterització del sistema d’R+D+I de Catalunya 146

2. Resultats del sistema d’R+D+I de Catalunya 147

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA 150

1. Inversió en R+D+I: xifres generals 150

2. Inversió en R+D+I: xifres relatives 151

3. Inversió en R+D+I per departaments 153

4. Inversió en R+D+I en el marc del PRI 2005-2008 154

5. Escenari d’inversió en el PNRI. Compromisos pressupostaris 155

6. Revisió de la base de càlcul del PIB 156

7. Resum 156

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA 158

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI 164

1. Disposar del millor talent científic, creatiu, innovador i emprenedor 164

2. Sistema públic de recerca fort, connectat a la creació de valor 166

3. Empreses que innoven sistemàticament i que s’internacionalitzen 168

4. Sector públic innovador 170

5. Societat i ciutadans involucrats en el progrés científic i innovador 171

6. Internacionalització i comunitats de coneixement i innovació 172

7. Millora de la governança del sistema d’R+D+I 172

8. Focalització de l’R+D+I en reptes 173

9. Entorns i territoris capacitats per a incorporar coneixement i innovació 175

10. Mobilitzar més recursos, i més eficientment, per a l’R+D+I 176

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL 178

1. El PRI com a producte de la participació dels departaments 178

2. Calendari i dinàmica d’intercanvis amb l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació 179

3. Fitxes d’actuacions d’R+D+I dels departaments de la Generalitat de Catalunya 179

AnnEx 6 GLOSSARI DE TERMES I TAULA DE SIGLES I ACRÒNIMS DEL PRI 222

1. Glossari de termes del PRI 222

2. Acrònims dels departaments de la Generalitat de Catalunya 223

3. Taula d’acrònims i sigles del PRI 224

146 147

AnnEx 1 EL SISTEMA D’R+D+I DE CATALUNYA: CARACTERITzACIÓ I RESULTATS

la intensitat d’R+D és un dels factors que potencien la productivitat laboral de les empreses catalanes; el percen-tatge de productes i serveis nous a la venda, la pertinença a un grup, la inversió en capital físic i la quota de mercat d’una empresa, a Catalunya, també es correlacionen amb la productivitat.

Quant al subsistema de centres i grups de recerca, a grans trets està compost per:

‣ 1.275 grups de recerca consolidats, 860 dels quals són a les universitats.(2009, AGAUR)

‣ 39 centres de recerca majoritàriament finançats per la Generalitat (Centres de Recerca de Catalunya, CER-CA). (2010, DIUE)

‣ 22 de centres del CSIC, 4 d’ells mixtos, finançats per l’Administració General de L’Estat.(2010, DIUE)

‣ Centres directament dependents de Generalitat que duen a terme o promouen activitats d’R+D+I que no estan comptabilitzats com a centres de recerca.

‣ 11 instituts de recerca hospitalaris.(2010, DIUE)

‣ 12 grans infraestructures i instal·lacions científiques i tecnològiques. (2010, DIUE)

Els centres de recerca catalans, creats majoritàriament durant la darrera dècada per la Generalitat de Catalunya amb la col·laboració de les universitats i amb la voluntat d’impulsar la recerca de qualitat, i també com a resposta a la manca d’inversió de l’Estat espanyol en centres de recerca a Catalunya, representen una part important del talent qualificat: unes 3.000 persones entre personal in-vestigador, personal tècnic i administratiu i doctorands. (2009, DIUE) Quant als centres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), la majoria creats fa molts anys, localitzen 1.300 persones investigadores a Catalunya (sobre el 10 % del total de personal investi-gador públic). El CSIC destina a Catalunya entre 80 i 100 M€ anualment, i participa en algun dels consorcis que dirigeixen centres de recerca catalans.

Però la majoria de personal investigador públic, a Catalun-ya, treballa en universitats. L’educació superior a l’Estat espanyol va passar a ser competència de les comunitats autònomes l’any 1986 i Catalunya, com altres comunitats autònomes de l’Estat, va aprofitar l’oportunitat de la des-centralització per crear més universitats que permetessin equilibrar la distribució territorial d’aquestes institucions. Actualment, el sistema universitari de Catalunya està in-tegrat per dotze universitats, quatre de les quals són priva-des i una és oberta. La majoria van sorgir durant la dècada

1. caRacteRitzaciÓ del sis-tema d’R+d+i de catalunya

El sistema d’R+D+I de Catalunya està format pel conjunt d’actors que conformen els sistemes d’R+D+I: els ciuta-dans, les empreses, els centres de recerca, les universi-tats, els intermediaris, el sistema educatiu, els hospitals i els organismes de servei públic, les administracions i el govern. Sovint s’ha explicat que es tracta d’un sistema «jove», amb alguns agents amb escassa trajectòria.

L’estructura empresarial és, amb tota probabilitat, un dels elements més consolidats del sistema d’R+D+I, però es caracteritza per una atomització elevada. Segons les da-des de l’INE, al 2009 el total d’empreses a Catalunya era d’aproximadament 620.000 unitats. Cal tenir en compte, però, que al voltant del 55 % eren empreses sense as-salariats, i que les d’entre un i deu treballadors n’eren unes 250.000 (40%). Les empreses de més de deu treba-lladors, a Catalunya, eren aproximadament unes 36.000 (6%). Altres dades reveladores del sistema empresarial de Catalunya, referides al 2008 són:

‣ Empreses del sector serveis: 486.000 (INE)

‣ Empreses innovadores: 9.180 (INE)

‣ Empreses manufactureres d’alta i mitjana tecnologia: 953 (INE)

‣ Empreses de serveis d’alta tecnologia: 552 (INE)

El sector empresarial és el responsable de dues terceres parts de l’R+D produïda a Catalunya. La major part es duu a terme en un petit nombre d’empreses que pertan-yen a un nombre reduït de sectors, que integren més del 40 % dels investigadors i investigadores catalanes. Em-preses com ara Bayer, Lego, Microsoft, Yahoo i IBM són un exemple d’empreses multinacionals que han creat centres de recerca, tecnologia i innovació a Catalunya. Durant els darrers tres anys s’han creat uns 30 centres privats d’R+D i disseny, amb una inversió estimada de prop de 70 M€ i més de 500 llocs de treball qualificat. L’Agència Cata-lana d’Inversions (ACI) és un actor clau en la promoció d’aquestes inversions.

Tanmateix, per a moltes empreses de Catalunya la inversió en R+D+I és una pràctica esporàdica atribuïble, segons indiquen estudis recents, més a un problema de costos i de coordinació que no pas a raons de manca d’informació. Els vincles entre les empreses, i entre les empreses i les institucions/universitats de recerca pública, són relativa-ment minsos tant a Catalunya com a l’Estat. És sabut que

dels anys noranta, aprofitant la infraestructura de campus secundaris d’institucions preexistents, i aquest redimen-sionament ha permès incrementar el volum de matricula-cions (aproximadament 150.000 al sector públic, 2009 IDESCAT) i de titulacions d’educació superior al país. Al-tres xifres rellevants:

‣ Les universitats de Catalunya donen feina aproxima-dament a 16.500 professors i professores. (2009, DIUE)

‣ Anualment vénen a estudiar a Catalunya unes 7.000 persones estrangeres en programes d’intercanvi.

‣ El total de màsters oficials oferts durant el curs 2009-2010 a les universitats públiques és de 427. (2009, DIUE)

‣ El total de graus oficials de les universitats públiques és de 336. (2009, DIUE)

Tot i que el concepte de la tercera missió de les universi-tats destinada a fomentar el desenvolupament econòmic de la comunitat és relativament nou, ja es pot conside-rar un concepte acceptat. Les universitats de Catalunya sovint ocupen les primeres posicions de diferents valo-racions estatals sobre la rellevància de la recerca i les activitats de la tercera missió. Això explica que tres de les universitats catalanes hagin obtingut la distinció de Campus d’Excel·lència Internacional (CEI) del Ministeri d’Educació i Ciència de l’Estat espanyol.

Quant al sistema català de transferència de tecnologia, es caracteritza per ser un sistema impulsat pel sector públic. Atesa la proliferació dels centres tecnològics i les diferèn-cies de magnitud i de qualitat dels serveis que ofereixen, la Generalitat està alineant i racionalitzant l’oferta exis-tent mitjançant la creació de la xarxa tecnològica catala-na. TECNIO és la marca d’aquesta xarxa, que aplega cinc centres avançats, quinze centres tecnològics i 80 centres d’innovació. D’altra banda, Catalunya disposa de 26 parcs tecnològics. La majoria estan vinculats a universitats, mentre que d’altres són iniciatives d’una ciutat-regió, tot i que també solen implicar relacions amb les universitats. Els parcs científics i tecnològics, creats com a organit-zacions de la «triple hèlix» (administracions, agents del coneixement i agents socioeconòmics), són un fenomen relativament recent a Catalunya i s’estenen per tot el te-rritori.

El sistema educatiu, també component del sistema d’R+D+I, el 2007 concentrava el 3,6 % de la despesa pública respecte al PIB (IDESCAT). Segons l’Estadística 2008-2009 del Departament d’Educació, el sistema edu-catiu està format per uns 4.610 centres, aproximadament

1.400 dels quals són privats, que amb la tasca d’uns 106.000 professors escolaritzen uns 1.200.000 alumnes d’educació infantil, primària, educació especial, secun-dària i programes de qualificació professional.

Pel que fa al sistema sanitari públic català, de prestigi reconegut, el 2007 concentrava més de 1.500 centres assistencials i 186 centres hospitalaris (DSalut). A més, el sistema social inclou, el 2009, gairebé 800 centres de dia per a gent gran i un centenar de centres residencials per a persones amb discapacitat (IDESCAT).

Finalment, i amb relació al tercer sector, segons l’ Ob-servatori delTercer Sector, el 2009 s’identificaven més de 7.500 organitzacions: associacions (64 %), fundacions (18 %), cooperatives d’iniciativa social (5 %) i entitats religioses, entre d’altres.. Les estimacions de l’Observatori indiquen que el tercer sector social representa gairebé un 3% del PIB a Catalunya el 2007.

El sistema de recerca i innovació de Catalunya es projec-ta internacionalment, però també s’orienta a la població i als consumidors locals. La capacitat de consum de la població catalana, l’any 2008, es fixava en un PIB per ha-bitant de 29.757 (IDESCAT). L’estructura de la població catalana, xifrada en 7.475.420 habitants a 1 de gener de 2009 (IDESCAT), indica la preponderància de la franja d’edat d’entre 25 i 49 anys. L’any 2015, Catalunya tin-drà una població infantil d’aproximadament 1,4 milions de persones, xifra que representa un augment relatiu del 47 % respecte a la població infantil de l’any 2000. El creixement de la població jove, el 2030, podria situar-se a l’entorn d’1 milió d’habitants; les projeccions també indi-quen un increment clar de la població de més de 65 anys, que passarà de l’actual 17,2 % al 22,6 % (d’1,1 milions a 1,9 milions). La població de més de 85 anys es podria triplicar l’any 2030.

2. Resultats del sistema d’R+d+i de catalunya

Els indicadors clau de la productivitat del sistema d’R+D+I de Catalunya són els següents:

‣ Exportacions de productes industrials d’alt nivell tec-nològic sobre el total d’exportacions de productes in-dustrials (2008, IDESCAT): 13,7 %.

‣ Empreses innovadores de més de deu treballadors so-bre el total d’empreses de més de deu treballadors (2007, IDESCAT): 27 %.

148 149

‣ Personal investigador sobre la població ocupada (2008, IDESCAT i INE): 7,5 ‰.

‣ Personal investigador en equivalència a temps com-plet (2008, INE): 26.398, dels quals el 38,6 % són dones.

‣ Ràtio de personal de suport amb relació al personal investigador (2008, INE): 0,76.

La millor dotació de recursos humans del sistema porta a incrementar-ne la productivitat. La lògica porta a pensar que la dotació amb recursos econòmics té efectes igual-ment positius.

El posicionament del sistema català és, respecte als esfo-rços empresarials i globals en recerca, desenvolupament i innovació, el següent:

‣ Despesa en innovació empresarial sobre el PIB (2008, INE): 1,85 %.

‣ Despesa en recerca i desenvolupament sobre el PIB (2008, INE): 1,61 %.

‣ Origen empresarial de la despesa d’R+D sobre el PIB: 61,1 %.

Malgrat que Catalunya no és una de les regions líders de l’OCDE, cal reconèixer els augments remarcables que s’han enregistrat en els indicadors relacionats amb la in-novació.

Durant el període comprès entre el 1996 i el 2008 la intensitat d’R+D a Catalunya va créixer entre el 0,9 % i l’1,61 % del PIB, dos terços dels quals provenen del sec-tor privat. En termes absoluts, la despesa de tots els actors en R+D s’ha triplicat i ha passat de 814,7 M€ a 3.286,4 M€, equivalent a un percentatge de creixement anual mi-tjà del 12 %.

Però, tot i que el creixement els darrers anys ha estat no-table, es constata que els valors de la despesa en R+D en termes de PIB de Catalunya estan per sota de la mitjana europea.

‣ Nombre de sol·licituds de patents a l’Oficina Europea de Patents per milió d’habitants (Eurostat, dada provi-sional referida a 2005): 54,3.

‣ Spin-offs creades per universitats i centres de recerca catalans entre el 2000 i el 2004: 50.

‣ Participació d’entitats de Catalunya a les convocatòries del Plan Nacional d’I+D+i (2007, MICIIN): 20,6 % de les subvencions; 23,6 % dels crèdits.

‣ Participació d’entitats de Catalunya en el 7è Progra-ma marc (PM) de recerca i desenvolupament de la UE (convocatòries 2007-2008, DIUE): 177 M€ (gairebé el 2 % del total del PM); 559 projectes; 33 projectes de convocatòries de l’European Research Council (ERC) (dinou investigadors i investigadores ICREA).

‣ Tesis doctorals llegides el curs 2007-2008 (DIUE): 1.359.

‣ Producció científica a Catalunya sobre el total mun-dial: 0,87 % (2006, DIUE).

‣ Documents publicats a Catalunya en revistes indexa-des per Thompson Scientific en el període 1996-2006 (2006, DIUE): 64.427.

‣ Mitjana de cites per document en revistes indexades per Thompson Scientific en el període 1996-2006 (2006, DIUE): 9,8.

La productivitat del sistema a la qual s’ha fet referència és atribuïble, si més no parcialment, a la qualitat i la quanti-tat de personal amb funcions investigadores i innovadores que conformen el nostre sistema d’R+D+I.

Sobre aquest factor de productivitat, la situació de partida del PRI 2010-2013 és la següent:

‣ Personal ocupat en el sector d’alta i mitjana-alta tecno-logia sobre el total de població ocupada (2007, INE): 11,1 %.

‣ Personal ocupat en els serveis d’alta tecnologia sobre el total de població ocupada (2007, INE): 3 %.

‣ Personal ocupat en recerca i desenvolupament en el sector empresarial sobre la població ocupada (2008, IDESCAT i INE): 7,1 ‰.

‣ Personal investigador a les empreses sobre el total de personal investigador de Catalunya (2008, INE): 41 %, el 31 % dels quals són dones.

AnnEx 1 EL SISTEMA D’R+D+I DE CATALUNYA: CARACTERITzACIÓ I RESULTATS

Esquema A1: intensitat de l’r+D+i a Catalunya, en comparació a l’oCDE

7

6

5

4

3

2

1

0

-1

Indicadors de rendiment Indicadors de producció

Mitjana de l’OCDE

Educ

ació

supe

rior

Estu

diant

s d’ed

ucac

ió su

perio

r

R+D al

secto

r empr

esari

al (%

del

PIB)

R+D al

secto

r púb

lic (%

del

PIB)

R+D al

secto

r de l

’educ

ació

supe

rior (

% d

el PI

B)

Paten

ts se

gons

el P

CT* (

10.0

00 p

er ha

bitan

t)

Ocupa

ció d

’alta

tecno

logia

PIB p

er tre

balla

dor

14,7 7,4

OCDE, 2009

Notes: la part externa de les barres verticals, de color blau fosc, representa els resultats de les regions de l’OCDE. La part interna, de color blau clar, representa els valors enregistrats a les comunitats autònomes d’Espanya. El diamant de color negre representa el valor enregistrat a Catalunya. Els valors de totes les variables s’han normalitzat de conformitat amb la mitjana regional de l’OCDE a les regions disponibles. Per a alguns dels indicadors, no hi ha informació disponible de totes les regions de l’OCDE.

150 151

1. inVeRsiÓ en R+d+i: xiFRes geneRalsLa Generalitat de Catalunya ha fet els darrers anys un esforç significatiu en els recursos destinats a recerca i innovació. En l’esquema A2 es poden veure els recursos econòmics executats pels departaments, assignables a R+D+I segons els criteris internacionals. El 2008 hi ha una part dels recursos que s’han vehiculat en forma de crèdits (capítol 8 de des-pesa).

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA

Esquema A2: inversió en r+D+i dels departaments de la generalitat de Catalunya

OCRI 2009

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Milions d’euros

R+D

I (exclosa R+D)

R+D+I

Capítol 8

Dedicació R+D de personal universitari

Dedicació R+D de personal del sistema de Salut

Esquema A3: inversió en r+D+i dels departaments de la generalitat de Catalunya. Percentatge respecte el seu pressupost anual

4,50

4,00

3,50

3,00

2,50

2,00

1,50

1,00

0,50

0,00

2003 2004 2005 2006 2007 2008

R+D+I % R+D R+D a programes R+D a personal Univ. i Hosp.

OCRI 2009

2. inVeRsiÓ en R+d+i: xiFRes RelatiVesLa inversió dels departaments de la Generalitat en recerca i innovació respecte al seu pressupost anual s’ha incrementat de manera significativa els anys anteriors, com es pot veure en l’equema A3. En especial, l’increment relatiu s’ha produït en la inversió en R+D associada a programes.

Inversió en R+D+I en xifres absolutes en M€Any 2003 Any 2008 Mitjana augment

anual

R+D associada a programes (A) 95 394 34%

R+D associat a personal universitari i hospitalari* (B) 180 276 12%

R+D (A+B) 350 840 20%

Innovació (exclosa l'R+D) 21 128 45%

R+D+I 371 968 20%

* inclou despeses indirectes induïdes per R+D

152 153

Aquests increments relatius al pressupost són remarca-bles, especialment si hom considera que els pressupostos dels departaments han augmentat de manera rellevant durant aquest període, passant de 13.078 M€ el 2003 a 23.696 M€ el 2008.

D’altra banda, i seguint considerant la inversió en R+D de la Generalitat en termes relatius, es pot veure en l’esquema A4 que respecte al PIB aquesta inversió s’ha incrementat substancialment, i ha passat de representar el 0,24 % del PIB l’any 2003 a representar el 0,41 % del PIB l’any 2008, tot i els increments sostinguts de PIB produïts durant aquests anys.

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA

Esquema A4: inversió en r+D dels departaments de la generalitat de Catalunya. Percentatge respecte el PiBpm.

0,45

0,40

0,35

0,30

0,25

0,20

0,15

0,10

0,05

0,00

% de la inversió en R+D de la Generalitat

% de la inversió en R+D de la Generalitat en programes

2003 2004 2005 2006 2007 2008

OCRI 2009

També cal observar que l’any 2003 el percentatge d’inversió en R+D de la Generalitat era el 0,24 % del PIB, que representava el 18 % de la total d’inversió en R+D a Catalunya respecte al PIB, que era de l’1,27 %. L’any 2008, el percentatge de la Generalitat (0,41 %) ha repre-sentat el 26 % de l’1,61 % d’inversió en R+D a Catalunya respecte al PIB.

3. inVeRsiÓ en R+d+i PeR dePaRtaments

En la taula següent es pot veure la inversió en recerca i innovació l’any 2008 dels departaments de la Generalitat de Catalunya. Cal comentar que la inversió en innovació en uns casos va dirigida a innovació interna i en altres a fomentar la innovació dels agents, com és el cas del DIUE. D’altra banda, també cal esmentar que la mesura de la despesa en innovació dels departaments (i, si s’escau, dels ens adscrits) probablement està infravalorada.

El pressupost dedicat a R+D+I del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa és el més significatiu, ateses les competències transversals que té. El Departa-ment de Salut (inclou el percentatge salarial dedicat a R+D en el sistema de salut) i el d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (aquest àmbit és l’únic en el qual Catalunya té competències traspassades de l’Estat en recerca) són

els departaments sectorials que dediquen més recursos en xifres absolutes i percentuals. Els altres departaments sectorials dediquen quantitats menors a R+D, i en gene-ral s’han mantingut estables els darrers anys o s’han in-crementat lleugerament. En innovació, les variacions són més importants d’un any a l’altre, un fet que està associat a projectes específics.

També es vol remarcar en la taula, encara que no es corres-pongui en inversió en R+D+I, la capacitat de compra públi-ca dels departaments com un element tractor d’innovació, ja que en molts casos té un component d’alta tecnologia o és susceptible de relacionar-se amb noves tipologies de serveis o activitats que arrosseguin innovació en les orga-nitzacions que són proveïdores dels productes i els serveis i això fa que, consegüentment, la capacitat de compra pública tractora de recerca i innovació s’hagi de conside-rar, com ja fan altres països, un índex de la capacitat de fomentar innovació externa per part de l’Administració per mitjà de l’execució dels seus projectes o activitats.

DEPARTAMENTSMILIONS EUROS % DEL PRESSUPOST DEL

DEPTLICITACIÓ COMPRA

PúBLICA*

R+D Innovació R+D Innovació Milions Euros

Innovació, universitats i empresa 600,24 74,81 39,45 4,92 17

Salut 194,34 1,28 2,17 0,01 435

Agricultura, alimentació i acció rural 18,86 13,90 4,34 3,20 148

Educació 7,32 3,86 0,15 0.08 622

Cultura i mitjans de comunicació 4,59 3,61 0,73 0,57 25

Política territorial i obres públiques 4,36 11,52 0,29 0,77 3.522

Medi ambient i habitatge 2,84 1,14 0,55 0,22 578

Governació i administracions públiques 2,39 1,53 0,50 0,32 167

Interior, relacions institucionals i participació 1,53 3,94 0,13 0,34 185

Acció social i ciutadania 1,18 2,97 0,08 0,19 84

Vicepresidència 1,06 0,92 0,38 0,33 30

Treball 0,61 5,26 0,12 1,02 55

Economia i finances 0,54 0,58 0,22 0,23 42

Justícia 0,27 0,09 0,03 0,01 115

Presidència 0,00 3,18 0,00 2,85 24

* Inclou ens adscrits als departaments

taula A1: Despesa en r+D+i i licitació de compra pública dels departaments de la generalitat (2008)

OCRI ( 2009) i Junta Consultiva de Contractació Administrativa (Memòria 2008)

154 155

inversió executada, especialment l’any 2008, on es va produir un augment molt significatiu de la inversió. Al-guns dels programes s’han destinat més recursos dels pre-vistos (per exemple, centres de recerca), mentre que en altres programes la quantitat ha estat molt menor, com és el cas del Programa per al foment de la innovació en l’Administració.

4. inVeRsiÓ en R+d+i en el maRc del PRi 2005-2008En la taula següent es pot veure la planificació d’inversió en R+D+I (la planificació en foment de la innovació no està separada de l’R+D) de l’anterior Pla de recerca i inno-vació 2005-2008. Cal esmentar que aquesta taula se cen-tra en els recursos destinats a programes d’R+D+I, mentre que altres quantitats que també computen com a R+D+I es descriuen a peu de taula.

La comparació de les dades de despesa total en R+D+I executada amb les de la taula anterior indica que la in-versió prevista en programes ha estat superada per la

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA

Cal destacar que les previsions fetes (setembre de 2008) es basaven a establir un escenari primer del percentatge d’inversió en R+D total (pública i privada) respecte al PIB i a partir d’aquí arribar a un escenari corresponent a la inversió de l’Administració de la Generalitat (1.600 M€ el 2013) tenint en compte bàsicament dos criteris: a) que la ràtio d’inversió privada-pública s’anés acostant a dues terceres parts del total; b) que la ràtio d’inversió pública a Catalunya fos de 60:40 entre les administracions de la Generalitat i l’Estat, respectivament (ràtio que s’ha con-servat bastant estable els darrers anys). D’altra banda, es tenia en compte un escenari d’evolució del PIB que a ho-res d’ara és molt diferent. Així mateix, cal esmentar que no es van fer previsions sobre la inversió en foment de la innovació.

L’escenari d’evolució de la despesa en R+D fins al 2020 es va construir a partir de dos supòsits bàsics:

‣ En el període 2008-2009 hi hauria una situació de creixement econòmic feble, amb increments del 2% i de l’1,5% del PIB en volum (6% i 5,5% en euros co-rrents), respectivament. A la part següent de l’escenari (2010-2020) es preveia un creixement potencial, amb un increment anual mitjà del PIB a preus de mercat del 7% en euros corrents (3% en volum). El PIB a preus de mercat 2005-2007 és el que proporciona la comptabilitat regional d’Espanya per a Catalunya.

‣ El Pla de govern 2007-2010 va establir com a objectiu assolir un nivell de despesa en R+D a Catalunya equi-valent al 2% del PIB l’any 2010. A més, es proposa

5. escenaRi d’inVeRsiÓ en el PnRi. comPRomisos PRessuPostaRis

Escenaris d’evolució de la despesa en r+D (2005-2020)Xifres en milions d’euros corrents (excepte indicació)

Nota: La despesa d’«Altres administracions i ES» (ES: educació superior) correspon majoritàriament a l’Estat espanyol. IPSAL. Institucions Privades Sense Afany de Lucre Per als càlculs de l’escenari s’han fet servir les previsions de creixement del PIB en data de juny de 2008. L’evolució d’aquestes previsions i el seu impacte sobre l’escenari proposat es revisaran periòdicament en el marc de la Comissió de seguiment del PNRI.

Pressupost del Pla de recerca i innovació 2005-2008. quadre resumXifres en milions d’euros

El pressupost “indirecte” dels departaments de la Generalitat de Catalunya destinat recerca i innovació per al període 2005-2008 és el següent: DURSI part del salari del personal universitari per l’R+D: 800 milions d’euros. Resta departaments (DURSI i DTI exclosos): 400 milions d’euros (amb el Departament de Salut al capdavant) Pressupost PRI (amb recursos directes + “indirectes”): 2.000 milions d’euros AGAUR Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca AVALIS SGR Societat catalana d’avals tècnics i financers a PIME, autònoms i professionals CIDEM Centre d’innovació i Desenvolupament Empresarial DEiF Departament d’Economia i Finances DGR Direcció General de Recerca DTI Departament de Treball i Indústria DURSI Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació ICF Institut Català de Finances ICREA Institut Català de Recerca i Estudis Avançats SIE Secretaria d’Indústria i Energia

PRESSUPOST PLA DE RECERCA I INNOVACIÓ 2005-2008

ACTUACIONS PRIORITÀRIES 2005 2006 2007 2008 TOTAL

132.411 153.850 173.126 189.569 648.956DURSI AGAUR 36.164 39.787 43.000 50.000 168.951

Programa de personal de Recerca DURSI AGAUR/ICREA 27.370 31.092 36.000 44.000 138.462DURSI DURSI 40.174 52.102 61.000 60.000 213.276

DTI / SIE CIDEM 17.110 18.554 20.034 21.645 77.343DTI / SIE CIDEM 10.883 11.595 12.360 13.181 48.019

DTI / SIE CIDEM / ICF 710 721 732 743 2.90519.663 21.053 22.598 24.928 88.242

DURSI AGAUR/DURSI 3.712 4.349 5.000 6.000 19.061DURSI TOTS 896 896 1.000 1.500 4.292

DTI / SIE CIDEM 5.435 5.707 5.992 6.292 23.426TOTS TOTS 9.400 9.870 10.364 10.882 40.515TOTS TOTS 220 231 243 255 948

DTI / SIE SIE / CIDEM 28.500 29.925 31.421 32.992 122.839

TOTAL PLA DE RECERCA I INNOVACIÓ 180.574 204.828 227.145 247.489 860.036

Quadre resum(Xifres en milers d'euros)

ORGANISMERESPONSABLE

ORGANISMEGESTOR

Actuacions transversalsPrograma de suport a la Recerca

Programa de centres i infrastructures de Recerca

Programa de suport a la transferència de tecnologia i coneixement

Programa de foment de la Innovació

Programa de suport financer

Actuacions complementàriesPrograma de mobilitat, cooperació i internacionalització

Programa de foment i comunicació de la cultura científica i tecnològica

Programa de foment de l'emprenedoria

Iniciativa pel foment de la innovació a l'Administració

Programa de coordinació i atracció de recursos estatals i europeus

Estratègia sectorial i tecnològica

Pel que fa als antecedents relacionats amb les previsions de futur sobre la inversió de la Generalitat en recerca i innova-ció cal referir-se al PNRI. En la taula següent es pot veure l’escenari d’inversió en recerca fins al 2020, del PNRI.

156 157

que assumeixin les àrees de recerca i d’innovació) incrementaran progressivament i de manera suficient els pressupostos dedicats a activitats d’R+D+I per poder fer front als reptes i als objectius que tinguin plantejats els seus àmbits competencials (educació, serveis socials, salut, immigració, energia, sostenibi-litat, transport, mobilitat, etc.).

124 El pressupost dels programes específics de su-port a l’R+D de la Generalitat tindrà, en el període 2009-2013, un increment percentual anual mitjà similar, com a mínim, a l’increment anual mitjà ex-perimentat durant el darrer Pla de recerca i innovació (2005-2008).

6. ReVisiÓ de la Base de càlcul del PiBEls escenaris d’evolució de la despesa en R+D al PNRI es van calcular el 2008. En conseqüència, cal fer una actualització i revisió de les dades segons la revisió de les previsions d’evolució del PIB. La taula A2 mostra aquesta actualització, a febrer de 2010.

7. Resum

‣ S’ha produït un increment lineal en el període 2005-2008, amb algunes fluctuacions, de les despeses as-sociades a la dedicació a la recerca del professorat universitari i del personal assistencial dedicat a la re-cerca del sistema sanitari dependent de la Generali-tat. Aquestes despeses representaven el 60 % del total l’any 2005 (el 75 % el 2003), mentre que l’any 2008 era pràcticament el 50 %.

‣ La inversió executada interdepartamental en programes del PRI (2005-2008) va tenir increments amb una mi-tjana del 34 %, que estaria al voltant del 15-20 % si no s’hagués incrementat el pressupost del 2008 en 100 M€ (eren 7 M€ l’any 2007) en forma de crèdits a l’R+D+I empresarial (capítol 8 de despesa).

‣ L’increment de la despesa en R+D en el període 2005-2008 va estar molt per sobre de la del pressupost dels departaments (el 10 % anual), fet que va comportar que la ràtio d’inversió total en R+D executada respec-te al pressupost total departamental s’incrementés en més d’un punt (tenint en consideració el capítol 8 de despesa). Així mateix, cal destacar que la ràtio d’inversió en R+D del pressupost executat de la Ge-neralitat respecte al PIB de Catalunya va passar del 0,29 % al 0,41 %.

‣ La inversió en foment de la innovació empresarial va

que la tendència de creixement permeti a la despesa en R+D arribar al 3% del PIB l’any 2017 (objectiu que la Unió Europea s’ha fixat per a l’any 2010). Les dades de despesa en R+D a Catalunya per als anys 2005-2006 són les que proporciona l’INE (Institut Nacional d’Estadística).

La despesa en R+D que estableix aquest escenari s’ha de finançar, seguint la metodologia de les estadístiques inter-nacionals, per tres grans sectors: les empreses (incloent-hi les institucions privades sense ànim de lucre), les adminis-tracions públiques (que inclouen l’ensenyament superior) i l’exterior (fonamentalment la UE). Els supòsits bàsics d’evolució dels sectors finançadors han estat els següents:

‣ El sector exterior ha de mantenir relativament constant la participació en la despesa total, la qual cosa implica un creixement del 15% anual.

‣ El sector de les empreses s’ha de fer càrrec de finançar, en consonància amb el que estableixen els objectius de la UE, dues terceres parts de la despesa total en R+D en el moment que s’assoleixi l’altre objectiu euro-peu del 3% del PIB dedicat a R+D (2017).

‣ Al sector de les administracions públiques se li assigna el paper de motor de la despesa en R+D durant els pri-mers exercicis de l’escenari, amb un creixement més accelerat a l’inici i una moderació de la seva contri-bució posteriorment. Aquest esforç públic ha de servir per arrossegar el sector empresarial i sembla coherent amb la lògica de l’acció pública en matèria de recerca, que exigeix alinear una quantitat més gran de recursos durant l’inici del nou Pla de recerca i innovació de Catalunya.

Les previsions de finançament del sector de les admi-nistracions públiques tenen en compte dos agents, la Generalitat i la resta d’administracions, integrades bàsi-cament per l’Administració General de l’Estat, però tam-bé, en una mesura molt menor, per les universitats i per l’Administració local. A Catalunya, els darrers anys dels quals es disposa de dades, l’aportació de la Generalitat als fons d’R+D provinents del sector de les administracions públiques ha estat al voltant del 60% del total (el 60,5%, concretament, l’any 2005). L’escenari d’evolució 2006-2020 assumeix que aquesta proporció s’ha de mantenir durant tot el període considerat.

D’altra banda, els compromisos pressupostaris de l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el PNRI, són els següents:

123 Els departaments de l’Administració de la Gene-ralitat (a banda del departament o dels departaments

AnnEx 2 PRECEDENTS DE LA INVERSIÓ EN R+D+I DEL GOVERN DE CATALUNYA

créixer significativament també els anys 2005-2008, especialment el 2008, per l’increment dels crèdits es-mentats.

‣ Aquests increments observats en la despesa de la Ge-neralitat en R+D+I es correlacionen en conjunt amb els increments previstos en el PRI 2005-2008, encara que en la distribució interna el suport a la recerca dels agents públics ha estat superior a l’esperat, mentre que el suport a l’R+D+I empresarial s’ha pogut incre-mentar mitjançant els crèdits (capítol 8 de despesa).

‣ Per departaments, el pressupost dedicat a R+D+I del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa és el més significatiu del Govern, ateses les competències transversals que té. El Departament de Salut (inclou el percentatge salarial dedicat a R+D en el sistema de salut) i el d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (aquest àmbit és l’únic on Catalunya té traspassades competències de l’Estat en recerca) són els departa-ments sectorials que dediquen més recursos en xifres absolutes i percentuals. Els altres departaments sec-torials dediquen quantitats menors a R+D, que en ge-neral s’han mantingut estables els darrers anys o s’han incrementat lleugerament.

taula A2: Escenaris d’evolució de la despesa en r+D 2005-2020

Xifres en milions d'euros corrents (excepte indicació)

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Paràmetres generals

PIB pm 170.519 184.085 196.688 202.806 195.911 196.302 202.780 212.717

R+D/PIB (%) 1,35% 1,42% 1,54% 1,67% 1,82% 2,00% 2,15% 2,30%

Despesa total en R+D 2.302 2.614 3.029 3.387 3.566 3.926 4.360 4.892

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 816 948 1.124 1.284 1.382 1.554 1.702 1.875

Empreses privades i IPSAL 1.374 1.537 1.757 1.940 2.016 2.189 2.454 2.787

Exterior 112 129 148 162 168 184 204 230

Detall del sector Administració pública

Generalitat 494 587 680 778 836 941 1.031 1.135

Altres Administracions i ES 322 361 444 507 545 612 672 740

2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020

Paràmetres generals

PIB pm 223.778 239.442 256.203 274.138 293.327 313.860 335.830 359.338

R+D/PIB (%) 2,45% 2,60% 2,75% 2,90% 3,05% 3,20% 3,35% 3,50%

Despesa total en R+D 5.483 6.226 7.046 7.950 8.946 10.044 11.250 12.577

Finançament de la despesa en R+D per grans sectors

Administració pública 2.049 2.253 2.446 2.618 2.757 2.825 3.149 3.501

Empreses privades i IPSAL 3.173 3.673 4.256 4.937 5.735 6.696 7.500 8.385

Exterior 260 299 344 395 454 523 601 691

Detall del sector Administració pública

Generalitat 1.241 1.364 1.481 1.586 1.669 1.709 1.905 2.118

Altres Administracions i ES 809 889 965 1.033 1.088 1.116 1.244 1.383

Nota: Fonts de les estimacions de l'evolució del PIB:Evolució PIB pm en euros corrents 2009 (-3,4%), 2010 (0,2%), 2011 (+3,3%), 2012 (+4,9%) i 2013 (+5,2%): Actualizacióndel Programa de Estabilidad. España 2009-2013. Ministerio de Economia y Hacienda (febrer 2010).Evolució PIB pm en euros corrents 2014-2017: 7%.

158 159

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA

universitats i grups de recerca consolidats

DIUE

Campus d’Excel·lència internacionals

Centres de recerca CErCA i instituts Hospitalaris (excepte Barcelonès)

DIUE

Centres de recerca CErCA i instituts Hospitalaris - Barcelonès

DIUE DIUE

160 161

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA

Centres irtA (institut de recerca i tecnologies Agroalimentàries)

Centres de recerca CsiC

Agents xarxa tECnio

Parcs Científics i tecnològics

DAAR

DIUE

DIUEDIUE

162 163

AnnEx 3 MAPES DE L’R+D+I A CATALUNYA

grans infraestructures de recerca

xarxa de trampolins tecnològics

Pols d’innovació tecnològica

DIUE

DIUE

DIUE

164 165

vern i els agents socioeconòmics més representatius ofereixen un marc d’objectius per tal que la formació professional i les competències innovadores i empre-nedores esdevinguin objectius de millora.

Quant a l’educació superior, destaquen les actuacions se-güents:

‣ L’orientació dels processos d’aprenentatge a l’alumne i el paper de les competències transversals són ele-ments que, en el procés de configuració de l’EEES, tenen un marc favorable per al desenvolupament de les competències creatives, científiques, innovadores i emprenedores.

‣ L’aprenentatge orientat a problemes, els projectes en equip i altres pràctiques es van incrementant en els programes formatius de grau i postgrau de les univer-sitats catalanes, com també les activitats relacionades amb el foment de l’emprenedoria.

‣ La Generalitat, mitjançant els processos de verificació de les propostes de programes de grau i postgrau que presenten les universitats, corrobora que les compe-tències per a la innovació, la ciència i l’emprenedoria tinguin un paper en el currículum i propicia que aques-tes metodologies d’aprenentatge es vagin consolidant. Alguns departaments com ara Salut, Interior, Econo-mia i Finances i altres col·laboren en la definició de continguts de grau i de postgrau.

En ciències experimentals, tecnologies, enginyeries i ma-temàtiques:

‣ El Programa EnginyCat, conjunt d’iniciatives adreça-des a impulsar les enginyeries i les vocacions en l’àmbit cientificotècnic. Després d’un any d’activitats, ja s’han assolit resultats positius i destaca l’increment de demandes a la universitat.

En matèria de gestió de l’R+D+I:

‣ Destaquen els programes de formació professional adreçats a especialistes de suport a la carrera inves-tigadora i a la carrera de gestió de la recerca i la in-novació en centres de Formació Professional pilots, que duen a terme el Departament d’Universitats i el d’Educació.

‣ Des de fa pocs anys, la programació universitària in-tegra màsters en gestió de l’R+D+I a la programació formativa universitària.

1. disPosaR del milloR talent cientÍFic, cReatiu, innoVadoR i emPRenedoR En els àmbits de l’educació primària i de l’educació se-cundària obligatòria i el batxillerat s’han dut a terme i s’estan duent a terme actuacions d’interès, com ara les indicades:

‣ La Llei d’educació (LEC) i la normativa curricular actual ofereixen un marc per al desenvolupament de projectes educatius orientats a l’aprenentatge de competències creatives, innovadores i emprenedores com a bàsiques i transversals. Entre les competències bàsiques desta-quen els idiomes i, molt especialment, l’anglès, àmbit en el qual s’estan fent esforços evidents mitjançant del Pla d’impuls a l’anglès i altres llengües.

‣ Els treballs de síntesi i projectes de recerca de l’educació secundària obligatòria (ESO) i, sobretot, els treballs de recerca, obligatoris al batxillerat, són experiències consolidades i reeixides, específiques del nostre siste-ma d’ensenyament secundari, que introdueixen la me-todologia científica als alumnes de totes les branques. Els premis CIRIT de la Generalitat corroboren any rere any l’esforç dels centres i del professorat, com també les capacitats dels alumnes, en aquests projectes.

‣ Diversos departaments fomenten competències trans-versals d’interès com la sostenibilitat, la lectura, la sa-lut i la cultura científica i tecnològica, entre altres.

‣ S’ha començat la digitalització progressiva de les au-les, que inicialment cobrirà l’educació secundària i posteriorment s’estendrà a primària. Més enllà del component tecnològic, es farà èmfasi en la creació de continguts digitals i en l’adopció de noves metodolo-gies d’aprenentatge, per mitjà de la formació del pro-fessorat.

En l’àmbit de la formació professional també hi ha prece-dents rellevants:

‣ El Pla de formació professional de Catalunya 2007-2010 impulsa la introducció de continguts de foment de la iniciativa emprenedora a l’oferta formativa, com també la coordinació dels serveis de suport a la crea-ció d’empreses i als emprenedors.

‣ L’aposta de l’Acord Estratègic per a la internacionalit-zació, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana 2008-2011 per a la formació permanent i el recent Acord contra la crisi entre el Go-

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

Altres perfils estratègics:

‣ Diferents departaments de la Generalitat promouen programes específics adreçats a les necessitats i els reptes associats a les seves competències.

‣ Els Departaments d’Educació i de Treball promouen el desenvolupament de perfils formatius en àmbits estra-tègics per al futur socioeconòmic, com ara programes per a tècnics en energies renovables.

‣ El Departament d’Universitats, mitjançant els proces-sos de verificació de programes de grau i postgrau, vet-lla per l’adequació de les propostes d’oferta formativa a les necessitats socioeconòmiques.

Sistema públic de recerca:

‣ Els darrers anys s’han portat a terme actuacions diver-ses de reconeixement i millora de la situació professio-nal del personal investigador en període de formació: generalització dels contractes, augment de les apor-tacions per a les beques i els contractes, prestacions socials, adscripció a projectes, etc.

‣ S’han dut a terme noves iniciatives per completar la carrera investigadora a les etapes postdoctoral i de preconsolidació.

‣ S’ha consolidat el Programa ICREA de captació de ta-lent, i recentment s’ha ampliat a ICREA Acadèmia.

‣ En l’àmbit de salut també s’han fet actuacions per pre-miar la intensificació de l’activitat investigadora.

‣ S’ha aplicat el Programa Serra-Hunter d’incorporació de professorat a les universitats.

‣ S’ha incorporat un gran nombre de personal investi-gador i tècnic de recerca com a conseqüència de la creació i l’expansió de centres de recerca catalans.

‣ Així mateix, s’ha incorporat talent científic a partir de les polítiques de l’Estat i de la Unió Europa.

‣ Entre el 2005 i el 2008, Catalunya ha incrementat en 2.000 el nombre d’investigadors i investigadores en el sistema públic de recerca (segons dades INE). Aquesta xifra representa el 2,8 % del total d’aquest increment de la UE-27 (60.000).

‣ Les universitats en especial, i també el Govern, estan promovent la igualtat d’oportunitats per permetre que el talent femení aflori amb normalitat, combatent el reduït nombre de dones del sistema d’R+D+I de Ca-

talunya, especialment en posicions directives, nivells professionals alts i comissions d’avaluació.

En l’àmbit empresarial:

‣ Els darrers anys, algunes de les iniciatives d’incorporació de talent dissenyades pel sector públic de recerca (etapes predoctoral i postdoctoral) s’han estès al sec-tor privat, alhora que s’han afavorit condicions faci-litadores per a aquestes incorporacions, com ara les reduccions dels costos de la seguretat social.

‣ Iniciatives de suport a la incorporació de personal in-vestigador júnior a l’empresa (ICREA Júnior Empresa) van demostrar ser poc reeixides, i s’han abandonat.

‣ El Departament encarregat de Promoció Econòmica ha dissenyat programes d’atracció de talent emprenedor i directiu amb altres departaments i administracions, i ha creat línies de suport a programes d’atracció de talent emprenedor i creatiu.

‣ Hi ha diferents línies de suport a la mobilitat del per-sonal investigador en formació i sènior vinculades a la carrera professional, a programes i a projectes.

‣ S’han incrementat els serveis de suport a la mobilitat de personal científic estranger, facilitant la seva vin-guda a Catalunya.

‣ En l’àmbit de l’empresa hi ha algunes iniciatives de suport a la mobilitat: emprenedors turístics, aprenen-tatge especialitzat a l’estranger en centres de negocis, etc.

‣ Recentment s’han desenvolupat algunes iniciatives d’e-mobilitat (compartició d’idees mitjançant xarxes i instruments virtuals), especialment en l’àmbit empre-sarial.

‣ Recentment també s’han dut a terme iniciatives de coaching d’empreses i professionals amb trajectòria innovadora a emprenedors i empreses que estan en fase de creixement.

‣ Els fòrums d’interacció entre empreses, i entre em-preses i agents públics de transferència que s’estan impulsant, representen experiències de valor afegit quantificable.

166 167

anterioritat dins el context universitari. Actualment hi ha 39 centres CERCA: 10 en biomedicina i salut; 10 en ciències i enginyeria; 5 en energia i medi am-bient; 4 en agricultura i alimentació; 4 en ciències de la Terra i de l’espai; 3 en economia i ciències socials; i 3 en humanitats. Addicionalment, hi ha 9 instituts de recerca vinculats a hospitals que estan en procés d’incorporació.

‣ Els centres de recerca són esperonats des de la seva creació a cercar altres fonts de finançament alterna-tives a les dotacions públiques aportades per la Ge-neralitat o altres organismes. El finançament extern, generalment provinent de convocatòries de recerca competitives com també de convenis i contractes amb altres institucions o empreses, haurà de cobrir una part molt important de l’activitat del centre.

‣ El model de finançament actual de la recerca als hos-pitals es desenvolupa mitjançant fundacions que són finançades amb dotacions del Departament de Salut i complementàriament obtenen fons competitius de projectes de recerca que contribueixen també al seu finançament i a la contractació de personal.

Pel que a les capacitats de gestió, transferència i interna-cionalització:

‣ Els contractes programa amb les universitats públiques i els centres de recerca inclouen objectius de millora de la gestió de la recerca i la transferència de coneixement, al mateix temps que han millorat el retiment de comptes.

‣ S’ha impulsat que les universitats públiques de Cata-lunya desenvolupin plans estratègics de recerca com a instrument de planificació i presa de decisions.

‣ S’ha impulsat TECNIO.

‣ S’han establert mecanismes d’acreditació d’unitats d’innovació hospitalària.

‣ Les diverses disciplines científiques tenen dinàmiques de funcionament diferents les unes de les altres. Mal-grat això, des de la Generalitat de Catalunya s’ha do-nat un impuls continuat a la internacionalització de la recerca en els diferents àmbits, independentment de la seva situació de partida. Hi ha diferents vies per les quals s’ha portat a terme. Una, quantitativament molt important, ha estat el llançament de convocatòries de mobilitat de personal investigador, les quals tenen ja molta tradició i mouen centenars d’investigadors i in-vestigadores catalanes a l’estranger i permeten tam-bé, en sentit contrari, el flux de personal investigador d’arreu cap a Catalunya.

2. sistema PúBlic de Re-ceRca FoRt, connectat a la cReaciÓ de ValoR Pel que al finançament dels agents públics de recerca:

‣ El model de finançament actual de les universitats pú-bliques preveu el finançament de la recerca i la trans-ferència de finançament. Inclou entre els indicadors de mesura la millora de la capacitat investigadora me-surada en trams de recerca, la participació en grups de recerca i la creació d’empreses derivades d’spin off, entre d’altres.

‣ El model de finançament dels centres de recerca es porta a terme mitjançant contractes programa plurien-nals que contribueixen a desenvolupar la planificació estratègica d’aquests centres. Els contractes progra-ma, pel que fa al finançament, garanteixen una dota-ció de la Generalitat per al funcionament bàsic dels centres, però alhora estableixen una sèrie d’indicadors de recerca que, un cop assolits, permeten dedicar més recursos a les diferents accions estratègiques de re-cerca. També estableixen una avaluació externa que permet valorar l’evolució de les línies de recerca esta-blertes inicialment i, en cas que sigui necessari, pro-posar canvis de millora.

‣ Els contractes programa de la Generalitat de Catalunya amb les universitats públiques i els centres de recerca inclouen objectius de millora de la recerca, la trans-ferència de coneixement i la gestió, que en el cas dels centres poden ser ampliats amb les recomanacions de l’avaluació externa.

‣ El departament responsable de la recerca assumeix, en un principi, un percentatge important de la des-pesa del finançament dels diferents centres i de les inversions necessàries. La resta del finançament pú-blic de la Generalitat de Catalunya és dut a terme per altres departaments segons la seva implicació en els diferents patronats o òrgans de govern d’acord amb l’orientació de la recerca del mateix centre.

‣ Des de l’any 2000, el Govern de la Generalitat té una política de creació de centres de recerca d’excel·lència amb personalitat jurídica pròpia i estructura flexible, similars als que hi ha a Europa. Des de 2005 aquesta política s’ha desenvolupat com a Programa de centres de recerca de Catalunya (CERCA). Aquesta política continuada durant 10 anys, ha donat com a resultat la creació de 24 nous centres i la potenciació i trans-formació a aquest model de 15 centres originats amb

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

‣ També la política de captació de talent ha contribuït a la internacionalització, en aquest cas qualitativament i quantitativa, ja que l’accés de líders en recerca dins del nostre sistema, moltes vegades amb altres mane-res d’entendre l’activitat investigadora, té una gran influència sobre el personal investigador local, espe-cialment aquell que està en formació.

‣ Una altra via d’internacionalització ha estat l’obertura de convocatòries clàssiques com ara la de formació de personal investigador predoctoral per tal que les perso-nes estrangeres hi tinguin accés, de manera divergent a com l’Estat ha actuat en les seves polítiques. Això, més l’adaptació a la Carta europea de l’investigador, ha possibilitat que actualment prop del 30 % de les persones beneficiàries de la convocatòria esmentada siguin de fora de Catalunya.

‣ La creació i l’existència de grans infraestructures de recerca porta també a captar l’interès real de molts investigadors i investigadores que veuen en Catalunya un entorn favorable i sensible a les activitats de recer-ca, amb recursos creixents.

‣ La Generalitat promou la mobilitat dels estudiants uni-versitaris mitjançant el Programa MOBINT. Aquesta dinàmica de facilitar als estudiants catalans d’anar a l’estranger i potenciar també que els de fora estudiïn a Catalunya genera futures xarxes de coneixement que seran la base de relacions científiques en el futur. Així mateix, la potenciació de la figura del postdoc en el sistema català, iniciada els darrers anys (convocatòria Beatriu de Pinós), ha permès també atreure joves in-vestigadors d’arreu que volen estar dins del nostre sis-tema en una de les seves etapes formatives.

‣ Catalunya ha estat sempre un territori actiu pel que fa a relacionar-se amb altres territoris amb interessos semblants. En aquest sentit, algunes xarxes territo-rials com ara els Quatre Motors per a Europa, la Co-munitat de Treball dels Pirineus i l’euroregió Pirineus Mediterrània han contribuït a desenvolupar iniciatives conjuntes que amplien la dimensió internacional de la recerca a Catalunya.

‣ Una de les accions més importants d’internacionalització és el suport a la participació i al lideratge de projectes europeus, perquè els grups de recerca de Catalunya cerquin socis científics i empresarials dins de la Unió Europea.

‣ S’ha produït una millora de l’ordenació, l’articulació i l’alineament dels agents de recerca.

‣ Hi ha nou xarxes de referència d’R+D+I en àmbits di-versos que agrupen grups de recerca i estan encamina-

des a afavorir l’establiment de xarxes de col·laboració entre grups amb objectius comuns i potenciar la inter-disciplinarietat i la multidisciplinarietat.

‣ Amb el mateix objectiu hi ha algunes iniciatives interuniversitàries com ara l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere (iiEDG).

‣ D’altra banda, alguns centres de recerca estan arti-culats mitjançant convenis d’adscripció a les univer-sitats. En el marc de cooperació entre centres de re-cerca i universitats també cal esmentar la compartició d’infraestructures de recerca.

‣ Hi ha algunes iniciatives significatives, encara que escasses, d’articulació complexa entre agents de la recerca i la innovació que formen el que serien ja co-munitats de coneixement i innovació (línia d’actuació 6.1.1.) que estan vinculades a reptes. Actualment, aquestes iniciatives sorgeixen dels mateixos agents:

‣ Met Centre, dedicat al càncer i les metàsta-sis: liderat per l’Institut de Recerca Biomèdica i integrat per l’Hospital Clínic-Idibaps, la Vall d’Hebron-VHIO i l’Hospital del Mar amb acords amb el SuperComputador MareNostrum.

‣ InnoEnergy, dedicat a energies sostenibles: con-sorci europeu que ha estat designat com a KIC de l’EIT i que té un dels nodes a Barcelona.

Pel que fa a l’articulació entre centres tecnològics i uni-versitats:

‣ L’escenari de l’R+D a Catalunya preveu, a més de la comunitat investigadora i dels agents clàssics de la recerca i la innovació, nous elements, com ara les grans infraestructures de recerca, que es caracteritzen per pressupostos molt elevats, atès que estan dotades amb instrumentació i tecnologia molt avançada i amb importants inversions per a la seva creació, per raó de la seva transnacionalitat, és a dir, que el seu abast va més enllà de Catalunya, i sobretot pel seu impacte científic. Actualment, l’esforç creixent de la Generali-tat de Catalunya en inversions per a grans infraestruc-tures és de prop d’uns 20 M€ anuals, que representa aproximadament el 10 % del seu pressupost.

‣ La densitat de grans instal·lacions de recerca al sud d’Europa és baixa, i el Govern de Catalunya és cons-cient que disposar d’aquestes instal·lacions i equipa-ments representa un avantatge competitiu important que permet dimensionar encara més, els resultats i l’impacte de la recerca a Catalunya. Addicionalment, la creació d’algunes grans infraestructures de recerca

168 169

(projectes aplicats), educació (projectes per a la millo-ra pedagògica) i medi ambient (projectes relacionats amb els espais naturals i la conservació), s’han dut a terme activitats que estan vinculades al desenvolupa-ment de nou coneixement.

‣ El darrer any s’han finançat, dins del Projecte InfoRe-gió, ajuts a projectes tractors en els àmbits d’e-salut, e-cultura i e-infraestructures.

‣ En l’àmbit empresarial (línia d’actuació 3.2.2.) els projectes a R+D+I s’han incrementat els darrers anys incorporant també centres de recerca, universitats i centres tecnològics en projectes per desenvolupar nu-clis tecnològics.

3. emPReses que innoVen sistemàticament i que s’inteRnacionalitzen ‣ El Govern, mitjançant el CIDEM i el COPCA (ara fusio-

nats en ACC1Ó, vegeu el capítol 7 del bloc C del PRI), durant els darrers anys ha dut a terme una actuació àmplia de sensibilització, informació, orientació i as-sessorament a les empreses per incrementar les seves capacitats d’innovació i internacionalització.

‣ S’han desenvolupat iniciatives d’internacionalització i d’innovació en el sector agrari. Actualment hi ha un sistema consolidat d’assessorament agrari, un ex-tens programa formatiu i un entramat en el territori d’escoles de capacitació agrària. També hi ha un pro-grama d’assessorament i de formació relacionat amb la internacionalització de les indústries agroalimen-tàries.

‣ També hi ha precedents rellevants en relació amb la capacitació de l’economia cooperativa; les activitats d’assessorament i de formació en aquest àmbit te-nen impacte en múltiples sectors de significació so-cioeconòmica creixent.

‣ En els sectors de turisme i comerç s’han fet actua-cions importants per capacitar les empreses, com també activitats de sensibilització, d’orientació i d’assessorament.

‣ En l’àmbit de la cultura es desenvolupen iniciatives de divulgació, assessorament i sensibilització en temes com ara la gestió de la innovació, l’aplicació de les noves tecnologies i la digitalització, millorant la capa-citació empresarial del sector audiovisual.

evita que la recerca a Catalunya pugui restar al marge de grans projectes internacionals que necessiten dis-posar d’aquests grans equipaments, com és el cas del Centre de Seqüenciació Genòmica que, amb l’acord entre l’Estat i Catalunya, està permetent la participa-ció espanyola al Consorci Internacional per a la Inves-tigació del Genoma del Càncer (ICGC).

‣ La política de grans instal·lacions de recerca té un abast mundial, europeu, estatal i català. Per tant, ca-len aliances entre la Generalitat de Catalunya i altres administracions per promoure la creació d’aquests equipaments a Catalunya. Aquesta situació requereix que s’arribi a acords i que, per tant, hi hagi una sin-tonia important entre les diferents administracions fi-nançadores de la recerca.

‣ La política de grans instal·lacions de recerca està vin-culada directament a la d’atracció de talent. Disposar d’equipaments singulars significa tenir un argument de gran vàlua per atreure, dins el panorama interna-cional, personal investigador líder en les seves disci-plines.

‣ Actualment, el Barcelona Supercomputing Centre (BSC) està reconegut com a gran instal·lació de recer-ca dins la Unió Europea i representa la primera prio-ritat del Govern en matèria de grans instal·lacions de recerca. I altres instal·lacions ja existents són recone-gudes per l’Estat, sobre la base dels acords bilaterals que han portat a la seva construcció. Una de les més emblemàtiques és el Sincrotró Alba, que entra en fun-cionament durant l’any 2010 i que segueix el BSC entre les màximes prioritats.

‣ Complementàriament cal tenir en compte la participa-ció de la comunitat científica catalana en les grans in-fraestructures que no estan ubicades al nostre territori però que aporten valor, qualitat i internacionalització en l’activitat de recerca.

‣ La política de recerca de Catalunya no ha desenvolu-pat plans significatius de finançament de projectes de recerca competitius. Els darrers anys, els projectes de recerca finançats pels departaments de la Generalitat de Catalunya han anat dirigits a diferents àmbits, prin-cipalment d’humanitats i ciències socials i de caràcter sovint «local», promoguts per diferents departaments: recerca en l’àmbit de la pau, immigració, estudi i anàlisi sobre seguretat a Catalunya, projectes d’abast local o comarcal, etc.

‣ Així mateix, en diferents àrees com ara salut (projectes de millora de serveis sanitaris i projectes de recerca relacionats amb activitats de mecenatge), agricultura

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

‣ S’han creat entitats d’anàlisi i prospectiva de tendèn-cies de consum i detecció d’oportunitats de negoci i d’orientació de la innovació (Creafutur).

‣ S’ha fomentat l’ús de les TIC com un element de su-port a la millora i la innovació empresarial.

‣ S’ha impulsat el paper de les universitats com a in-termediaris d’innovació mitjançant els objectius dels contractes programa amb el Govern.

‣ Fruit dels plans de recerca i innovació precedents a l’actual, s’ha generat una nodrida i complexa diversitat de xarxes de transferència tecnològica i d’intermediaris d’R+D+I.

‣ La Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològi-ca (Xarxa IT), constituïda fa una dècada principalment per grups universitaris, actualment inclou més de 80 centres.

‣ La Xarxa de Centres Tecnològics i de Difusió Tecnolò-gica, que s’ha anat configurant els darrers anys, avui està formada per gairebé vint centres especialitzats en diferents àrees i sectors.

‣ S’han impulsat els parcs científics i tecnològics (PCT), que s’han anat localitzant en diferents llocs de Ca-talunya i que conformen la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya (XPCAT), que requereix desenvolupar-se funcionalment dins la política global de recerca i innovació del Govern de la Generalitat de Catalunya.

‣ En el sector agrari i de les indústries agroalimentàries hi ha un ampli abast de serveis tecnològics fonamen-talment proveïts per l’IRTA.

‣ Els serveis a noves empreses de base tecnològica s’han millorat substancialment per mitjà de l’impuls de la Xarxa de Trampolins Tecnològics i de les incubadores que molts d’aquests trampolins gestionen, en alguns casos dins del marc de parcs científics i tecnològics.

‣ S’han establert serveis d’assessorament tècnic per a l’estructuració de projectes tecnològics.

‣ S’ha donat suport a projectes d’iniciació a la inno-vació tant tecnològica com no tecnològica, per mitjà d’Innoempresa.

‣ El suport a projectes d’R+D+I ha evolucionat en el temps, passant de promoure projectes individuals a promoure projectes conjunts.

‣ També s’han incrementat les modalitats de suport, incorporant línies de finançament amb característi-ques preferents a les línies d’ajut i millorant l’oferta de finançament provinent de fons de capital risc i de business angels. Així mateix, s’han aprovat incentius fiscals per a business angels.

‣ A escala sectorial, hi ha algunes experiències espe-cífiques. Per exemple, s’estan desenvolupant projec-tes d’innovació no tecnològica vinculats a l’àmbit del turisme mitjançant —els anomenats emolabs—, que analitzen el valor afegit de les interaccions entre usua-ris i prestataris d’ofertes turístiques.

‣ També hi ha alguna experiència incipient de living labs (vegeu el capítol 6 del bloc C del PRI).

‣ Durant els darrers anys s’ha donat suport a la promo-ció internacional de l’empresa catalana, ajudant-la a internacionalizar-se des de les primeres etapes (mis-sions, introducció a mercats) fins a la presència inter-nacional activa (mitjançant les plataformes empresa-rials d’inversió a l’estranger).

‣ Des dels 35 centres de promoció de negocis d’ACC1Ó s’ha donat suport a la internacionalització de les em-preses catalanes.

‣ ACC1Ó ha col·laborat amb altres departaments per promoure empreses dels seus àmbits d’actuació (in-dústries culturals amb l’ICIC, per exemple).

‣ Per mitjà dels trampolins tecnològics s’ha donat as-sessorament a la creació de noves empreses de base tecnològica (NEBT) d’origen universitari. Els índexs de supervivència de les NEBT són alts, però el seu creixe-ment sovint queda estancat.

‣ També s’ha donat suport a l’elaboració de plans de via-bilitat de negoci d’emprenedors de base tecnològica.

‣ S’ha donat suport financer a les empreses de base tec-nològica en les seves fases inicials.

‣ S’han acompanyat projectes de base tecnològica per aconseguir suport estatal.

‣ S’han celebrat diversos fòrums de trobada d’inversors i emprenedors.

‣ Catalunya és un territori atractiu per a la inversió estran-gera. Actualment acull unes 3.000 multinacionals.

‣ Catalunya disposa de dues oficines a l’exterior es-pecialitzades en l’atracció d’inversions (Nova York i Tòquio).

170 171

‣ En molts altres àmbits es generen innovacions signi-ficatives en la prestació de serveis: ocupació, atenció a l’empresa i al ciutadà, justícia, etc., sovint vincula-des a canvis en processos i de tipus organitzacional, i relacionades amb l’ús de noves interfícies de valor afegit, on les TIC representen un factor d’innovació rellevant.

‣ També apareixen nous serveis que es promouen des de l’àmbit públic, com ara els serveis ambientals, que impliquen posar a la disposició pública, per exemple, espais naturals per al lleure, fet que genera noves ac-tivitats.

‣ En l’àmbit de la seguretat personal, el territori o l’informàtic i els serveis públics, s’estan duent a terme activitats innovadores molt significatives que, a més d’estar impulsades pels canvis tecnològics, també s’associen a desenvolupaments.

‣ També cal destacar la innovació en l’Administració pública com un element significatiu per al canvi i la transformació de la funció pública. Avenços en te-mes de teletreball, desenvolupament de noves formes d’assignació funcional, implantació de les TIC o nous processos administratius i de gestió configuren un marc cada vegada més propens a la innovació orienta-da a la prestació de millors serveis.

‣ En aquest context se subratlla el paper clau de la forma-ció generalística que es desenvolupa a l’Administració i aquella formació especialitzada realitzada per àmbits sectorials (educació, justícia, seguretat, etc.).

‣ Els departaments de la Generalitat disposen d’una so-fisticació creixent en els sistemes de presa de decisió sobre la base del coneixement intern (per exemple, ob-servatoris, indicadors, sistemes de gestió de coneixe-ment) i l’expertesa externa.

‣ L’existència de coordinadors i col·laboradors d’R+D+I als departaments, i de comissions intradepartamentals il·lustra que a l’Administració de la Generalitat de Ca-talunya s’ha avançat significativament en la incorpora-ció de l’R+D+I com un element funcional organitzatiu dels departaments.

‣ Existeixen bones pràctiques d’innovació en tots els de-partaments de la Generalitat.

‣ Alguns departaments han fet reflexions estratègiques sobre les seves necessitats específiques i disposen de plans d’R+D+I.

‣ Actualment s’han reenfocat els arguments d’atracció, com també les línies de suport, des d’Invest in Cata-lonia.

‣ ACC1Ó ofereix un servei de gestió de projectes d’inversió especialitzat i personalitzat.

4. sectoR PúBlic innoVadoR

‣ El sistema públic de salut de Catalunya es configu-ra com un nucli d’innovació de primer nivell. Hi ha plans d’innovació com ara el d’atenció primària, hi ha nuclis innovadors destacables i en els serveis sanita-ris es fomenta l’R+D+I de manera competitiva. TIC i salut és, d’altra banda, un àmbit clau que comporta innovacions rellevants en les prestacions, els serveis i les activitats de salut, i a Catalunya s’han configurat i acreditat nuclis d’innovació sobre aquesta matèria.

‣ En l’àmbit educatiu hi ha diferents centres de suport a la innovació i la recerca educativa especialitzats, i s’han fet algunes convocatòries de suport a la recerca aplicada en aquest camp. La pressió i els canvis en el sistema educatiu impulsen innovacions diverses, com ara les aules d’acollida d’immigrants i la introducció massiva de les TIC a l’aula, que induiran innovacions de diferent abast de tipus directe i indirecte sobre sec-tors productius vinculats. Així mateix, també s’estan introduint nous models en la gestió de centres edu-catius.

‣ Els avenços en serveis socials i les pressions que hi ha per la conjuntura social impulsen nous protocols d’atenció social i fan crear nous dispositius sociocul-turals no solament impulsats pel Govern, sinó també per una xarxa d’emprenedors socials cada vegada més extensa que generen activitat econòmica a partir d’una necessitat pública d’abast general.

‣ La prestació de serveis de mobilitat i les noves infra-estructures han generat un nombre molt significatiu d’innovacions que integren la innovació tecnològica i la no tecnològica (per exemple, models de serveis d’integració tarifària).

‣ L’àmbit públic de serveis culturals i de comunicació té un gran dinamisme innovador, associat a canvis tecno-lògics i a noves formes de consum multicanal.

‣ En l’àmbit dels processos participatius, es van incorpo-rant noves activitats i procediments que volen incidir en la millora de les polítiques públiques.

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

‣ Diversos departaments i ens adscrits o vinculats als departaments generen productes altament innovadors, i també es generen innovacions internes de tipus or-ganitzatiu.

‣ S’ha incrementat la interacció dels departaments amb les fonts externes de coneixement per al disseny i la implementació de polítiques i altres accions.

‣ S’han iniciat auditories pilot dels models d’innovació en quatre departaments de la Generalitat de Catalun-ya.

‣ Hi ha algunes iniciatives per incorporar criteris que afavoreixin la innovació (per exemple, ecoinnovació) en els concursos públics licitats pels departaments.

‣ Es disposa d’un paquet de mesures, aprovat recen-tment, que han d’aplicar els departaments de la Gene-ralitat per incrementar la demanda de compra tecno-lògicament avançada i innovadora: l’Acord de Govern de 9 de desembre de 2009 de Mesures en matèria de contractació pública.

‣ Les polítiques sectorials que s’aproven incorporen ma-joritàriament línies d’actuació vinculades a la gene-ració de coneixement i innovació i relacionades amb l’objecte d’actuació pública.

‣ Tot i que algunes de les regulacions o transposicions de regulacions estatals i europees persegueixen aquest efecte, en matèria de regulacions no hi ha una estra-tègia d’anàlisi ex ante o ex post dels seus efectes posi-tius i negatius sobre els processos d’innovació.

5. societat i ciutadans inVolucRats en el PRogRés cientÍFic i innoVadoR

‣ Setmana de la Ciència: des del 1996, aquesta activi-tat ha englobat multitud d’actes arreu de Catalunya, amb la participació d’un gran nombre d’agents del país, amb la finalitat d’apropar la ciència a la societat i posar-la a l’abast de tothom.

‣ Premis i reconeixements científics: guardons conso-lidats tant en l’àmbit d’iniciació (premis CIRIT) com de reconeixement a una trajectòria consolidada (antic premi FCRI).

‣ Accions adreçades a prestigiar i reconèixer a escala nacional i internacional la ciència, i els seus resultats, com ara la Marató de TV3, congressos, etc.

‣ Global Talent: plataforma digital catalana creada fa poc temps per fer arribar l’R+D+I a la societat catalana i, alhora, projectar internacionalment el sistema català de recerca i innovació.

‣ Accions de suport diverses a divulgadors del país mit-jançant col·laboracions amb TV3, l’Associació Catala-na d’Universitats Públiques (ACUP), entre d’altres.

‣ EnginyCat: programa de potenciació de les voca-cions dels joves catalans en enginyeria mitjançant l’acostament als coneixements ciència, tecnologia i in-novació (CTI), concebudes per a primària, secundària, educació superior i, fins i tot, inserció professional.

‣ Recerca en Acció: marca que engloba un seguit d’actuacions adreçades a fer més atractiva i motiva-dora la ciència i a fomentar les vocacions científiques entre els més joves que inclou, l’Agenda Recerca en Acció (plataforma divulgativa per donar a conèixer la investigació que es fa a Catalunya en totes les discipli-nes de manera amena, gràfica i participativa) i l’espai del mateix nom (programa continu d’actuacions i ex-periments científics en directe de caràcter lúdic du-rant el Saló de l’Ensenyament, que busca la interacció de la ciència amb el públic jove).

‣ A Catalunya, com en la majoria de països fins fa poc, no s’han desenvolupat polítiques actives per promoure la innovació a partir de les iniciatives dels ciutadans, les quals sorgeixen, sovint, de manera espontània. Tot i que no sigui una realitat quantificada, hi ha múlti-ples iniciatives ciutadanes que promouen innovacions diverses.

‣ Alguns departaments de la Generalitat relacionats amb les àrees socials tenen experiències en l’activació de comunitats que aporten solucions o generen processos innovadors.

172 173

sectorials i els serveis públics i privats que integren aquesta missió.

‣ Potenciació de la connexió internacional de les empre-ses de Catalunya per mitjà dels 35 centres de promo-ció de negocis d’ACC1Ó a l’estranger.

‣ Potenciació d’aliances internacionals. Participació d’ACC1Ó a més d’una dotzena de xarxes, cocreant-les o liderant-les, entre les quals destaquen les xarxes EEN (Enterprise Europe Network) i International Network for Regional Trade Promotion Organisations (RTPO) dis-trictes de creativitat, Quatre Motors i Eurada.

‣ Àrees d’aterratge de la indústria.

‣ Aliances i xarxes establertes en recerca i innovació del sistema públic català de salut, com també en el sector de l’agroindústria.

‣ Presència internacional d’alguns centres de recerca i centres tecnològics catalans que duen a terme activi-tats en altres països.

‣ Delegacions nacionals de Catalunya al món.

‣ Vincles històrics amb diferents regions, com ara els Quatre Motors d’Europa i Califòrnia.

‣ Iniciatives desenvolupades per establir relacions inter-nacionals amb regions i països diversos per al disseny i l’execució de projectes d’R+D+I a les universitats i en els altres agents del sistema.

7. milloRa de la goVeR-nança del sistema d’R+d+i

En l’àmbit de l’estratègia a llarg termini en R+D+I, res-pecte a la concertació política i social i a l’assessorament estratègic, a Catalunya s’ha fet i s’està fent el següent:

‣ Després de la signatura del PNRI l’octubre de 2008 es va constituir la Comissió de Seguiment. Durant l’any 2009 s’han realitzat múltiples adhesions d’agents d’R+D+I i d’agents socioeconòmics. Les adhesions impliquen uns compromisos per part dels agents ad-herits de dur a terme accions per al desenvolupament del PNRI basant-se en el punt de partida de cadascú. Aquestes contribucions es fan explícites en els infor-mes anuals de seguiment.

6. inteRnacionalitzaciÓ i comunitats de coneixe-ment i innoVaciÓ‣ Clústers industrials.

‣ Creació de l’espai Anella, empresa en xarxa, com a plataforma de coneixement i col·laboració empresarial oberta i interactiva, per part d’ACC1Ó. Fins ara l’Anella s’ha obert a les comunitats sectorials següents: auto-moció, medi ambient, tèxtil, confecció i moda, i TIC. També a comunitats territorials (Amèrica Llatina) i te-màtiques (contractació pública internacional).

‣ Pols d’innovació dinamitzats des d’ACC1Ó.

‣ Xarxes de recerca.

‣ Agrupacions d’empreses innovadores (AEI) de Catalunya.

‣ CCI d’Energia, InnoEnergy.

‣ Biocat.

‣ Parc Tecnològic i Empresarial de l’Esport, EsportParc Internacional Catalunya.

‣ Living labs de Catalunya, als quals el Govern dóna su-port des de l’àmbit de la societat de la informació.

‣ Participació a la Xarxa Europea de Living labs.

‣ Altres bones pràctiques i experiències: comunitats, xar-xes socials per a la innovació (vegeu la línia d’actuació 5.2.1.) i formes de cooperació estable que integren agents de la recerca i la innovació.

‣ InterACC1Ó: acte de referència empresarial constituït com a espai d’intercanvi i de col·laboració.

‣ Polítiques i mesures d’internacionalització de la re-cerca impulsades pel Comissionat d’Universitats i Re-cerca (CUR). Actualment s’està revisant i redefinint l’estratègia d’internacionalització dels propers anys.

‣ Mesures i activitats d’internacionalització de les em-preses d’ACC1Ó, molt sòlides pel treball elaborat pel COPCA durant els darrers anys.

‣ Mesures i activitats d’internacionalització de les em-preses impulsades per les cambres de comerç, les associacions empresarials, les associacions i gremis

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

‣ Durant l’any 2009 es va constituir el Consell Català de Recerca i Innovació (CCRI). Com a primer encàrrec, el CCRI va fer una anàlisi i recomanacions sobre un document de bases del PRI preparat pel Govern.

En l’àmbit de formulació de polítiques de recerca i inno-vació, el Govern i els departaments han fet i estan fent les actuacions següents:

‣ A escala governamental, després del PNRI, recentment s’han fet passes legals i funcionals per reordenar les estructures de coordinació interdepartamental. Això ha implicat la desaparició del CIRIT, que des del 1980 fou l’òrgan de coordinació de les polítiques de recerca i innovació de la Generalitat, i la creació de la CIRI i l’OCRI, tal com està previst en el PNRI.

‣ Els departaments de la Generalitat, han anat interio-ritzant funcionalment la importància de la recerca i la innovació. Tots ells disposen de coordinadors en re-cerca i innovació, tot i que amb diversos nivells de responsabilitat política i tècnica.

En l’àmbit d’execució de polítiques, o d’agències:

‣ La fusió del CIDEM i el COPCA en la nova agència ACC1Ó s’està consolidant, tal com preveu la Llei de política industrial de Catalunya del juliol de 2009, després d’un procés d’anàlisi i disseny de canvi orga-nitzatiu i de gestió de la transformació.

Respecte a la coordinació i la interacció amb altres admi-nistracions i agents socioeconòmics, s’ha avançat en els aspectes següents:

‣ A escala política, la coordinació de la Generalitat amb l’Estat té un marc reconegut mitjançant el Consell Ge-neral de la Ciència i la Tecnologia. Catalunya ha par-ticipat en les sessions generals i els grups de treball que s’han convocat.

‣ A escala d’implementació de polítiques, les relacions formals i informals són diverses i de diferent intensi-tat. D’aquesta manera, per exemple, s’ha intensificat la cooperació entre ACC1Ó i el Centro para el Desarro-llo Tecnológico Industrial (CDTI) per tal de coordinar i complementar les línies i els camps d’actuació dels respectius programes; s’ha aconseguit un ventall més ampli de suport a les empreses catalanes; i s’han pa-lanquejat, per efecte additiu, el màxim de recursos.

Amb relació a l’avaluació dels agents i del funcionament general del sistema, durant el 2009 l’OCDE va empren-dre una avaluació del sistema de recerca i innovació de Catalunya, valorant els comportaments sistèmics de la go-

vernança i reforçant les diagnosis internes anteriors i les realitzades durant el procés d’elaboració del PNRI:

‣ El PNRI representa un referent de concertació social, en el sentit que per ser efectives la majoria de les polí-tiques han de ser estables al llarg del temps.

‣ Experts externs (CCRI i OCDE) han fet recomanacions i anàlisis sobre el sistema d’R+D+I de Catalunya.

‣ S’han dut a terme plans d’actuació elaborats per al-gunes agències, com també reflexions estratègiques amb participació d’agents. En alguns casos s’avaluen resultats dels programes mitjançant indicadors, i s’han iniciat processos d’avaluació d’impacte de polítiques, per exemple, de suport a la innovació empresarial.

‣ També cal remarcar que en el procés de posada en marxa d’ACC1Ó s’ha establert un sistema de reptes per tal d’avaluar i reorientar anualment les actuacions basades en resultats, avaluació d’impacte, satisfacció de les empreses, benchmarking, situació econòmica i prospectiva.

8. FocalitzaciÓ de l’R+d+i en RePtes ‣ Entre el 1993 i el 2008, els plans pluriennals de re-

cerca i innovació de Catalunya van establir diverses prioritats en recerca i innovació que tenen com a de-nominador comú els àmbits següents: agroalimentari; medi ambient, recursos naturals i territori/mobilitat; salut i qualitat de vida; cultura i societat; química i materials/nanotecnologies; tecnologies industrials i energètiques; biotecnologia, i tecnologies de la infor-mació i la comunicació.

‣ Els efectes d’aquestes prioritats sobre l’execució de les politiques s’han circumscrit, però, a la creació de centres de recerca en alguns d’aquests àmbits i, més darrerament, en alguns centres tecnològics. Els depar-taments de la Generalitat s’han implicat de manera creixent en aquesta línia d’actuació dels centres de recerca (no en el cas dels centres tecnològics) ten-int en compte l’alineament dels centres amb les seves competències.

‣ El resultat de prioritat centrada en centres de recerca com a instruments ha conduït a dos àmbits, (agroa-limentari i salut, en els quals hi ha hagut una alta concentració de recursos i esforços) i amb algunes in-versions en altres àmbits:

174 175

Particularment en les europees, destaca la prioritat de l’R+D+I orientada a oportunitats i reptes socioeconò-mics, sense deixar de banda les ciències i les tecno-logies que estan marcant en aquest moment el canvi en els àmbits no humanístics i socials: bio-, nano- i cogno- ciències i tecnologies, TIC, fotònica, etc., com també la convergència entre elles.

‣ Els processos pels quals es prenen les decisions a escala estatal i especialment europea han tingut en compte escassament el paper de les regions. La Inicia-tiva sobre programació conjunta (Joint Programming Inititative o JPI) o les ERAnets, que permeten millorar la coordinació i implementar sinergies entre regions amb temes comuns de recerca i innovació, poden im-pulsar avenços en aquest sentit.

‣ També cal remarcar que l’Estat espanyol, principal-ment mitjançant la política de grans infraestructu-res esmentada més amunt, com també per mitjà de l’emplaçament a Catalunya de centres de recerca del CSIC en alguns àmbits concrets, ha influenciat en la priorització i la consegüent especialització científica i tecnològica (per exemple, en microelectrònica). Sem-blantment pel que fa a l’R+D i la innovació tecnològica industrial, els darrers anys el CDTI ha prioritzat deter-minats àmbits tecnològics.

‣ D’altra banda, la política de suport a l’R+D+I empresa-rial de Catalunya també s’ha prioritzat en el Pla de re-cerca i innovació 2005-2008 mitjançant la creació de centres tecnològics participats per la Generalitat, entre d’altres, en els àmbits TIC, mèdia, nutrició i salut, tot i que el seu impacte encara és escàs. En aquest sentit, doncs, no es pot parlar de l’existència d’una prioritat tecnològica o sectorial significativa.

‣ Així mateix, cal constatar que Catalunya té una eco-nomia productiva molt diversificada amb un baix ín-dex d’especialització, tot i que alguns sectors com ara l’agroalimentari, el químic, el turisme i la construcció tenen un pes significatiu (vegeu el bloc A i l’annex 3). Tecnològicament, hi ha diferents clústers empresarials de magnitud diversa.

‣ Finalment, atès que alguns dels focus tenen com a tractor el sector públic, és rellevant emfatitzar que aquest sector fins ara mai no ha estat prioritzat per les polítiques d’R+D+I (exceptuant l’àmbit de la salut, esmentat abans). El capítol dedicat a l’objectiu estra-tègic 4 d’aquest PRI ja ha exposat la importància del sector públic a Catalunya.

‣ Malgrat que el planejament d’integrar esforços al vol-tant de reptes és un fet pràcticament nou en les po-

‣ L’àmbit agroalimentari disposa d’una àmplia xarxa cientificotecnològica a tot Catalunya cen-trada al voltant de l’Institut de Recerca i Tecno-logia Agroalimentària (IRTA). Aquest àmbit té una particularitat rellevant que s’ha comentat abans: és l’única àrea de recerca on Catalunya té les competències plenes, traspassades per l’Estat espanyol des dels anys vuitanta, i que van permetre la creació de l’IRTA l’any 1985. En aquest àmbit, a més a més, hi ha una àm-plia base empresarial que el converteix en un dels primers sectors econòmics del país.

‣ L’àmbit de la salut disposa d’una notable xarxa d’hospitals investigadors amb una qualitat as-sistencial i innovadora destacada, incardinada amb la recerca. A més, els darrers anys s’ha creat un ampli ventall de centres de recerca en l’àrea biomèdica concentrat a Barcelona, com també infraestructures cientificotecnològiques relacionades que, en conjunt, dibuixen un pol científic important. En aquest àmbit, però, la recerca translacional (des del laboratori fins al pacient) i el desenvolupament d’una base empresarial vinculada a l’impacte científic creixent encara representen reptes.

‣ Altres àmbits concrets, com ara la fotònica, la supercomputació, l’economia, la quími-ca, l’energia, l’aigua i l’arqueologia, disposen d’infraestructures singulars o centres de recer-ca especialitzats, alguns dels quals són recents i altres tenen una trajectòria que ja els permet assolir primers nivells internacionals.

‣ El mapa científic i tecnològic restant, majoritàriament públic i centrat en les universitats (representen més del 60 % de la producció científica), no ha estat in-fluenciat per polítiques de priorització del Govern català. L’annex 3, «Mapes de l’R+D+I a Catalunya», exposa una síntesi de la potencialitat cientificotecno-lògica del país.

‣ D’altra banda, és evident que les prioritats en recerca i innovació que fan l’Estat espanyol i la Unió Europea han de ser considerades com un element rellevant, ja que impacten i influeixen en el sistema de recerca i innovació català.

‣ En aquest sentit, cal tenir en consideració les prio-ritats del Plan Nacional d’+D+I 2008-2011, el 7è Programa marc europeu i altres iniciatives europees significatives com ara la Lead Market Initiative (LMI) i les comunitats de coneixement i innovació (KIC) de l’European Institute of Innovation and Technology (EIT).

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

lítiques d’R+D+I de Catalunya, cal emfatitzar les ex-periències existents de desenvolupament de clústers industrials i d’agrupacions d’empreses innovadores.

‣ Els darrers anys també s’estan generant partenariats públicoprivats impulsats per les convocatòries públi-ques de la UE i a iniciativa dels mateixos agents.

9. entoRns i teRRitoRis ca-Pacitats PeR a incoRPoRaR coneixement i innoVaciÓRespecte a les polítiques de «regions del coneixement», els darrers anys, el Govern de Catalunya, primer per mitjà del CIDEM i després d’ACC1Ó, ha promogut algunes ac-tuacions de gran interès:

‣ S’han dut a terme actuacions orientades a facilitar la creació d’entorns de competitivitat, afavorint la coope-ració empresarial i pública-privada, com ara vuit plans d’innovació locals (vegeu esquema A5) i les actuacions de la Xarxa PIC. S’han impulsat projectes transforma-dors, i això ha comportat incrementar alguns actius, com ara la confiança entre agents, les connexions, la visibilitat i el lideratge d’agents innovadors. La me-todologia desenvolupada per ACC1Ó ha creat una base sòlida per avançar cap a sistemes territorials d’innovació més complexos, cap a ecosistemes inter-connectats internament i externa.

‣ Així mateix, cal destacar iniciatives com ara el Pla estra-tègic metropolità de l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, que preveu i desenvolupa l’eix d’innovació. També són interessants les passes que s’estan fent al Camp de Tarragona – Terres de l’Ebre, amb el lideratge de la universitat per generar una regió del coneixement, o l’esforç de les comarques de la Catalunya Central, en l’elaboració d’una estratègia conjunta per al seu siste-ma d’innovació territorial, i les d’altres territoris cata-lans que estan fent reflexions en aquesta direcció.

Pel que fa a ciutats i pols urbans innovadors, destaquen els precedents següents:

‣ En la majoria de casos resulta determinant la iniciativa que estan tenint les administracions locals i els parcs científics i tecnològics (PCT). El paper de la Genera-litat fins ara s’ha orientat a promoure els PCT i, espe-cialment, les estructures científiques i tecnològiques imprescindibles al seu entorn.

‣ El Programa Ciutats Digitals 2008-2010 per donar suport a l’extensió de les TIC a l’àmbit local ha des-envolupat deu projectes que contribuiran a fomentar l’equilibri i la cohesió territorial de Catalunya.

‣ També resulta rellevant que el Govern hagi promogut que aproximadament el 25 % dels fons FEDER 2007-2013 destinats a administracions locals estiguin des-tinats a l’eix 1, dedicat a innovació, desenvolupament empresarial i economia del coneixement.

Esquema A5: sistemes d’innovació amb el suport d’ACC1ó

ACC1Ó

176 177

‣ En el període 2010-2013, Catalunya és beneficiaria de fons FEDER associats als objectius d’«economia del coneixement», «innovació» i «desenvolupament empresarial».

‣ Des del 2007, el 35 % dels fons FEDER rebuts s’han destinat a administracions locals per projectes relacio-nats amb innovació i desenvolupament empresarial.

‣ La Generalitat de Catalunya ha obtingut entre 15 i 20 M€ de fons de la UE i de l’Estat, per cofinançar convo-catòries i per a executar polítiques de suport en recer-ca i innovació a les entitats catalanes. Entre d’altres, s’han obtingut fons del Fons EUROINGENIO de l’Estat i del programa Marie Curie-COFUND de la UE.

Respecte als fons de l’Estat:

‣ Al nou Estatut de Catalunya es va introduir una dis-posició (addicional 3a) que garanteix una partida ex-traordinària dedicada a infraestructures per al període 2010-2013. Part d’aquesta partida, que és gestionada per l’Estat, pot ser destinada a infraestructures cientí-fiques i tecnològiques.

‣ En el marc del Pla de grans infraestructures científi-ques i tecnològiques, el Govern de l’Estat i el Govern de Catalunya han establert diferents nivells de coope-ració, entre els quals cal destacar el format de consor-cis amb un model de cofinançament.

‣ Els agents de la recerca i la innovació catalans han participat activament en les convocatòries competiti-ves del Pla nacional d’R+D+I i han aconseguit entre el 20 i el 30 % del total de recursos en les diferents convocatòries. Tot i així, els darrers anys s’ha produït una lleugera disminució de resultats.

Respecte als fons de la Unió Europea (UE):

‣ Els programes europeus s’orienten cada vegada més a la cooperació i en especial a la cooperació pública-privada, i és necessari que les PIME hi participin. En algunes línies i programes rellevants com ara el CIP (Programa marc per a la competitivitat i la innovació) i les Joint Technology Initiatives, la participació cata-lana és poc important. En canvi, en els recents CCI (Knowledge and Innovation Communities, KIC) de l’EIT la participació de Catalunya ha estat significativa.

‣ El Govern ha intensificat el suport als grups de recerca i a les empreses per accedir a projectes europeus del 7è Programa marc. Els resultats de les darreres con-vocatòries han mostrat un increment molt significatiu dels resultats per als agents de la recerca i la inno-

En l’àmbit d’innovació rural:

‣ Es disposa d’una àmplia xarxa d’escoles de formació agrària distribuïdes per tot el territori. Es tracta d’una estructura potent, significativa per a la transmissió de coneixement i per a la dinamització de grups i xarxes.

‣ El desplegament territorial dels centres de recerca i les estacions experimentals de l’IRTA arreu de Catalun-ya, que es complementa amb l’INCAVI, i el paper del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya són igualment remarcables.

‣ En l’àmbit de les estructures, se subratllen les actua-cions que es realitzen en l’impuls de nous regadius i en la modernització dels antics, com també les actuacions de promoció de l’activitat econòmica i d’innovació en l’àmbit rural.

‣ Tal com s’ha exposat en el capítol 3 del Bloc C del PRI, el Programa de desenvolupament rural 2007-2013 preveu un seguit d’actuacions adreçades a impulsar la modernització de les estructures productives, com també de foment de la innovació, com ara el Programa de formació del sector agroalimentari i el Programa de transferència tecnològica.

‣ A Catalunya, la dinamització de xarxes i projectes en el món rural mitjançant la metodologia Leader està força desplegada. Cal destacar les xarxes RuralCat i Alimen-Cat. Són comunitats virtuals que permeten impulsar activitats i serveis TIC: xarxes, formació, serveis tecno-lògics, informació, etc.

10. moBilitzaR més RecuR-sos, i més eFicientment, PeR a l’R+d+i‣ Els darrers anys la implicació dels departaments en

R+D+I s’ha incrementat notablement, encara que de manera diversa.

‣ A escala econòmica, la coordinació interdepartamental encara és escassa i s’ha vist facilitada per l’existència d’un departament que integra la major part de les competències transversals en aquest àmbit.

‣ L’existència de coordinadors d’R+D+I en tots els depar-taments ha representat un pas endavant per millorar la comptabilitat dels recursos destinats a l’R+D+I, tot i que en aquest àmbit cal abordar nous reptes.

AnnEx 4 PRECEDENTS D’ACTUACIÓ DELS OBJECTIUS ESTRATÈGICS DEL PRI

vació catalanes (103 M€ el 2008 en el 7è Programa marc, el 2 % del total competitiu).

Respecte a altres fons de finançament públic i privat:

‣ Per raons geoestratègiques o per afinitats cientifico-tecnològiques, el Govern ha intensificat les relacions estratègiques amb regions i països orientades a incre-mentar les relacions d’interès mutu en recerca i inno-vació.

‣ Algunes fórmules incipients de cooperació pública-pri-vada en iniciatives com ara la incorporació de doctors a les empreses poden ser bones pràctiques per desen-volupar nous sistemes de cofinançament.

‣ El foment per part del Govern del mecenatge, especial-ment en l’àmbit sanitari, s’està consolidant com un element en creixement.

178 179

Interdepartamental de Recerca i Innovació (CIRI) defineix com a prioritàries per Catalunya, i aconseguir una actuació cohesionada entre els departaments.

L’elaboració del PRI 2010-2013 no hauria estat possible sense la contribució dels departaments produïda durant vuit mesos, entre el mes de juny de 2009 i el mes de febrer de 2010. El segon apartat d’aquest annex exposa quina ha estat la dinàmica dels intercanvis produïts entre els departaments i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació.

L’orientació del PRI 2010-2013 cap a nous objectius, en definitiva, s’ha realitzat basant-se en l’anàlisi de la realitat de partida de cadascun dels departaments, com també de les propostes d’evolució en matèria d’R+D+I de cadascun. L’apartat 3 d’aquest annex exposa en format sintètic qui-nes activitats duen a terme cadascun dels departaments amb relació als objectius del PRI.

1. el PRi com a PRoducte de la PaRticiPaciÓ dels dePaRtamentsUn dels trets distintius del PRI 2010-2013 és el seu fort caràcter interdepartamental.

Aquest caràcter és el fruit d’un treball llarg, sistemàtic i intens conjunt entre els departaments de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innova-ció (OCRI), abans CIRIT, de la mateixa Generalitat.

Els interlocutors habituals dels diversos departaments de la Generalitat amb l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació són els «coordinadors departamentals d’R+D+I», designats anualment pels secretaris generals. És tasca de l’OCRI, d’altra banda, impulsar la promoció i la realitza-ció de les polítiques d’R+D+I que el Ple de la Comissió

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

Esquema A6: Participació dels departaments de la generalitat en l’elaboració del Pri 2010-2013

2. calendaRi i dinàmica d’inteRcanVis amB l’oFicina de cooRdinaciÓ en ReceRca i innoVaciÓ

Durant els mesos de juny, juliol i setembre de 2009 es van realitzar reunions bilaterals entre els departaments (direc-tors i secretaris generals, i coordinadors departamentals d’R+D+I) i l’OCRI (Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació). En aquell mateix període, també es va celebrar una reunió conjunta amb els representants dels organis-mes estatutaris i consultius de la Generalitat de Catalunya i l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació.

L’objectiu de les reunions era doble. D’una banda, l’Oficina de Coordinació en Recerca i Innovació exposava l’orientació bàsica del PRI, i el seu estat de desenvolu-pament i de l’altra els departaments donaven informació clau sobre les estratègies i les activitats realitzades i pre-vistes en matèria d’R+D+I. Al final d’aquest període es va lliurar als departaments el document de bases del PRI.

A partir d’aquest moment es van programar de nou re-unions bilaterals al llarg dels mesos d’octubre i novembre de 2009. Les trobades presencials es van complementar amb intercanvis telefònics i per correu electrònic, que van portar a un segon estadi de recollida d’informació signifi-cativa per a la producció del PRI 2010-2013.

Per tal de posar en comú la informació recollida dels de-partaments i contrastar opinions de manera conjunta, es van organitzar dues jornades interdepartamentals en les quals van participar els representants en matèria d’R+D+I de tots els departaments de la Generalitat. Es van fer el 16 de novembre de 2009 i el 19 de gener de 2010.

L’esquema previ recull el procés d’intercanvi exposat, que ha permès que el PRI 2010-2013 respongui a la realitat, a les necessitats i a les inquietuds que els quinze depar-taments de la Generalitat de Catalunya atribueixen a la societat catalana.

3. Fitxes d’actuacions d’R+d+i dels dePaRta-ments de la geneRalitat de catalunya

A continuació es mostra un recull de les actuacions pre-vistes pels departaments durant el període de vigència del PRI 2010-2013. Les fitxes que exposen les actuacions de cadascun dels departaments inclouen elements del 2010 i de previsió de futures actuacions.

En tots els casos, les actuacions llistades s’ordenen so-bre la base dels deu objectius estratègics del PRI 2010-2013.

Aquesta informació ha estat recopilada durant el procés d’elaboració del PRI. El seu valor no és el de l’exhaustivitat, sinó el de la contribució a la fixació del paper de l’R+D+I dins de la missió de cadascun dels departaments.

180 181

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTALAquest departament ha de tenir un paper actiu per a la promoció del grau d’innovació del Govern de Catalunya amb una entitat unitària; i també ha de dotar els departaments dels recursos necessaris per fomentar la col·laboració transversal per a projectes o actuacions diferencials.

DEPArtAMEnt DE lA PrEsiDènCiA

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 4- Aplicacions interdepartamentals gestionades pel DP: Pla de Govern, SCAT, aplicacions d’ajuda.- Simplificació administrativa a través de l’ús de mitjans electrònics en la tramitació de processos adminis-tratius (tràmits de resolució immediata, ús de comunicacions i declaracions responsables).- ús de mitjans electrònics en la tramitació de processos administratius.- Multicanalitat en la prestació de serveis (FUE, OVT, OVTE).

Objectiu 7- Creació del CCRI: òrgan assessor del Govern de la Generalitat en matèria d’R+D+I.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 4- Seguir amb l’impuls a la innovació del servei públic i d’atenció al ciutadà.- Evolucionar cap a un model d’aproximació de l’Administració pública a la ciutadania.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

182 183

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la realització d’actuacions d’R+D+I en l’àmbit esportiu, en l’afavoriment de l’aprenentatge de la llengua catalana entre la població nouvinguda amb mètodes innovadors. També ha de realitzar col·laboracions per a projectes diferencials entre el Govern de Catalunya i altres governs.

DEPArtAMEnt DE lA viCEPrEsiDènCiA

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Beques per a joves membres de comunitats catalanes a l’exterior (SAE).- Convocatòries de beques DEBEQ (ACCD).- Captació d’experts internacionals que aportin continguts i debat (DGAD).- Concessió i renovació de beques i d’ajuts per a la contractació de personal investigador novell i beques de col·laboració per al personal investigador, dins de l’àmbit de l’educació física i l’esport i les ciències aplica-des a l’esport, destinades a l’INEFC, el CAR, el CCE.- Foment de l’obtenció del doctorat del personal científic del centre (CAR).- Formació de personal en gestió i lideratge de la ciència i el coneixement (CAR).

Objectiu 2- Donar suport a centres de recerca participats pel departament (SPL).- Impulsar línies de recerca anuals en matèria d‘història de Catalunya i divulgació de resultats (DGAD).- Donar ajuts per a projectes de recerca a les universitats del Pla de cooperació al desenvolupament (ACCD).- Promoure projectes de recerca del CAR.

Objectiu 3- Ajuts per a projectes de foment a la transferència tecnològica i de coneixement a empreses (ACCD-COPCA).

Objectiu 4- Suport a l’elaboració d’estudis de recerca en desenvolupament sostenible (CADS).- Desenvolupament del banc d’enregistrament de veu i recursos per a la traducció veu-veu (SPL).- Innovació metodològica per a l’observació dels models d’acció de joc en els esports col·lectius (INEFC).- Encàrrecs de prototipus i compra d’equipaments tecnològics d’aplicació a l’esport en col·laboració amb empreses del sector i altres centres tecnològics amb motiu de la construcció d’un mòdul esportiu al CAR.

Objectiu 6- Creació del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya i del Parc Empresarial i Tecnològic de l’Esport (SE).- Promoció de xarxes d’experts (CADS).

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Màsters oficials de l’àmbit de la recerca que condueixin al doctorat (INEFC).

Objectiu 3- Incentivar la recerca aplicada a l’esport i la innovació en col·laboració amb empreses d’aquest àmbit en el marc del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport aCatalunya i del Parc Empresarial i Tecnològic de l’Esport (CAR).

Objectiu 4- Subministrament d’imatges de satèl·lit i desenvolupament de models per donar suport a l’assessorament sobre l’impacte físic i econòmic del canvi climàtic (ACCD).- Activitats relacionades amb la capacitació en qüestió de gestió de conques (ACCD i GWOPA).- Pla de qualitat per a les organitzacions esportives (SGE/CCE).- Observatori de l’esport (INEFC).

Objectiu 6- Foment de capacitats en institucions públiques d’Amèrica del Sud per a l’ús de les TIC com a eina per a la cooperació al desenvolupament i la reducció de la fractura digital (ACCD).- Col·laboració en la coordinació, l’articulació i el foment de la recerca i el desenvolupament a l’esport en el marc del Consorci per al Desenvolupament Científic de l’Esport a Catalunya i del Parc Empresarial i Tecnolò-gic de l’Esport (CAR).

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

184 185

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Àmbit d’Interior: aquest departament té un paper actiu en la integració dels diferents agents relacionats amb la seguretat, ja que els dota del coneixement i dels avenços tecnològics més adients en funció de cada ne-cessitat, per garantir l’exercici lliure de drets i llibertats de tothom, com a base d’una convivència pacífica i democràtica, i per prevenir i minimitzar situacions de risc i gestionar-ne les emergències derivades; així com per optimitzar la capacitat de les vies i els fluxos de trànsit de persones i mercaderies i promoure el transport sostenible.Àmbit de Relacions Institucionals i Participació: aquest departament té un paper clau en el desenvolupa-ment i la promoció de mecanismes de governança (socioeconòmics i polítics) per integrar la ciutadania en la vida política i social del Govern de Catalunya, tot avançant en la promoció de la participació social així com en la recuperació i la reivindicació de la memòria històrica de la lluita per la democràcia i el foment de la pau i els drets humans.

DEPArtAMEnt D’intErior, rElACions instituCionAls i PArtiCiPACió

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Ajuts al personal investigador en l’àmbit de l’anàlisi criminològica.- Suport a la formació sobre participació ciutadana en cursos acadèmics de postgrau.

Objectiu 2- Ajuts a projectes de recerca dels àmbits del departament (drets humans, participació ciutadana, etc.).- Premi anual de recerca en drets humans.- Participació en projectes d’R+D i innovació tecnològica.

Objectiu 4- Oferta de formació adreçada al personal de la Generalitat juntament amb l’Escola d’Administració Pública de Catalunya.- Comissió per al foment del joc responsable.- Realització d’estudis en col·laboració amb universitats i altres departaments, en àmbits del mateix departa-ment (diagnòstics de seguretat viària i trànsit, seguretat i urbanisme, percepció del joc...).- Cooperació amb empreses per a la millora i la innovació en els mitjans tecnològics necessaris per a l’organització.

Objectiu 5- Suport a la formació sobre participació ciutadana de col·legis professionals.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:Objectiu 1- Crear un títol de grau universitari específic de seguretat i un màster en polítiques públiques de seguretat.

Objectiu 2- Impuls de l’activitat investigadora en l’àmbit de l’anàlisi criminològica.- Col·laborar en la plataforma d’e-learning de l’Institut de Seguretat Pública.

Objectiu 4- Sistema general d’informació de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (e-institut).- Espai de comunicació virtual a través de la plataforma e-Catalunya.- Programa de joc responsable.- Establir les eines i els camps on es vol aprofundir en la millora de l’organització per establir sistemes i procediments que permetin millores en l’àmbit de l’R+D.- Millora de la viabilitat jurídica i els requisits en les convocatòries públiques de contractació administrativa.- Avançar per fer una regulació equilibrada que incorpori la perspectiva de seguretat sense caure en la regla-mentació detallada.- Iniciar estudis, treballs i convenis amb entitats financeres i fabricants de sistemes de pagament.

Objectiu 6- Participar en l’anella científica CESCA per facilitar l’accés a la comunitat docent i de recerca de l’ISPC.- Generar espais i instruments que facilitin la interrelació dels diversos col·lectius professionals de la segure-tat.

Objectiu 7- Millorar la proactivitat de la recerca mitjançant la planificació estratègica.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

186 187

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació, la gestió, la planificació i l’assegurament dels recursos i/o els instruments necessaris perquè els diferents agents de l’Administració puguin desenvolu-par o fomentar actuacions innovadores per a cadascun dels seus col·lectius; així com facilitar eines operati-ves per a una coordinació i operativitat adequada.

DEPArtAMEnt D’EConoMiA i finAnCEs

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Promoció de perfils formatius: BGSE.- Programa d’atracció de talents.- Programa de becaris del DEF.- Postgrau de la Fundació Politècnica de Catalunya.

Objectiu 2- Suport als centres de recerca participats pel departament.- Convocatòries d’ajuts per a projectes de recerca en economia.- Convocatòria d’ajuts per a la recerca en l’àmbit de les enquestes d’opinió.- Manteniment i actualització de l’atles de radiació solar de Catalunya.- Promoció de la recerca i la divulgació de l’estadística.

Objectiu 3- KIM-BCN.- Creafutur.- Programa d’emprenedoria social.- Promoció d’instruments financers: ICF, Avalis, IFEM, Gemprèn.- Suport al centre SPSP d’IESE i al programa Partners d’Esade.

Objectiu 4- Ampliació del model de simulació i d’avaluació de polítiques d’imposició.- Elaboració dels escenaris de creixement econòmic.- Elaboració d’un projecte d’unitat de seguiment de l’economia catalana mitjançant la predicció, l’anàlisi i el diagnòstic.- Comptabilitats satèl·lits i altres extensions de la comptabilitat nacional i TIO.- Tècniques de fusió de dades.- Desenvolupaments computacionals en estadística oficial.- Metodologia de càlcul de taules de vida.- Mètodes d’estimació de petites àrees.

Objectiu 6- Consell assessor en energia i International Advisory Board.- Participació en el clúster d’eficiència energètica.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Desenvolupament de noves actuacions dins del Pla de l’energia de Catalunya:

Objectiu 2- Coordinar els agents de la recerca en energia a Catalunya.- Millorar les condicions de l’entorn per atreure noves inversions de centres internacionals d’R+D en energia.

Objectiu 3- Millorar la competitivitat de les empreses mitjançant l’R+D en energia.- Potenciar la creació de noves empreses tecnològiques.- Millorar el posicionament tecnològic de l’oferta cientificotecnològica i incrementar-ne la capacitat de trans-ferència.- Donar ajuts per a la valorització de les tecnologies i l’R+D de les universitats i els centres de recerca rela-cionats amb l’energia.- Impulsar projectes estratègics i amb alt impacte econòmic en energia.

Objectiu 7- Elaboració del mapa de l’oferta i la demanda tecnològica energètica a Catalunya.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

188 189

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en el foment de la modernització de l’Administració així com la integració de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l’acció de govern al mateix temps que ha d’assegurar una infraestructura diferencial d’R+D en els diferents àmbits d’actuació del Govern de Catalunya.

DEPArtAMEnt DE govErnACió i ADMinistrACions PúBliquEs

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 2- Finançament de centres de recerca participats pel departament.- Impuls a infraestructures singulars: Xarxa Oberta, Catalunya Connecta, CESCA, CATNIX.- Impuls a e-infraestructures de les anelles sectorials.- ETRICAT (conveni Corea-Catalunya).- Suport a I2CAT.- Suport al CESICAT en recerca i innovació en seguretat TIC.- Convocatòria de subvencions per a treballs de recerca en Administració pública.

Objectiu 3- TIC.CAT, PIME.TIC i Programa 360.- Impuls de projectes en centres tecnològics propis.- ETRICAT (conveni Corea-Catalunya).- Suport a empreses per establir nuclis de recerca.- Suport al CESICAT per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i de serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

Objectiu 4- STSI/CTTI: impuls de la compra pública com a motor d’innovació.- Externalització de projectes de recerca i innovació.- Finestreta única.- Catalunya 4.0.- Desenvolupament de nous serveis i continguts TIC.- Suport al CESICAT per a l’execució de l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

Objectiu 5- Punt.TIC.- ACTIC.

Objectiu 6- InfoRegió.- CATLAB (Xarxa de Living Labs de Catalunya).

Objectiu 9- Programa Ciutats Digitals.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 2- Suport al CESICAT en recerca i innovació en seguretat TIC.

Objectiu 3- Suport al CESICAT per a la generació d’un teixit empresarial català d’aplicacions i de serveis de seguretat TIC que sigui referent nacional i internacional.

Objectiu 4- Formació en R+D+I a l’Administració pública (EAPC).- Suport al CESICAT per a l’execució de l’estratègia nacional de seguretat TIC establerta pel Govern de la Generalitat de Catalunya.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

190 191

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la integració dels diferents agents de l’entorn i dotar-los dels avenços tecnològics més adients en funció de cada necessitat. Així mateix ha de dissenyar i desenvolu-par nous instruments operatius o de gestió al mateix temps que ha d’assegurar la implantació correcta de les accions en la societat i assegurar una infraestructura diferencial d’R+D.

DEPArtAMEnt DE PolítiCA tErritoriAl i oBrEs PúBliquEs

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 2Finançament de centres de recerca participats pel departament.

Objectiu 7Elaboració del Pla estratègic d’innovació i recerca del departament segons els eixos següents:• Eixos transversals (visió integrada de territori i mobilitat): o Planificació i projecció o Anàlisi economicofinancera o Nous mètodes i criteris d’avaluació o Governança o Aspectes socials i culturals• Eixos temàtics (d’acord amb les principals esferes d’activitat que realitza el DPTOP):• Planificació territorial o Paisatge i planificació urbanística o Mobilitat de passatgers i mercaderies o Xarxes viària, ferroviària, aeroportuària i portuària o Centres logístics• Eixos instrumentals (aspectes instrumentals o tecnològics comuns a diferents activitats): o Observació territorial i serveis basats en georeferenciació o Tècniques de disseny, construcció i manteniment d’infraestructures o Noves tecnologies i nous serveis de suport o Aspectes jurídics i institucionals• Eixos complementaris (en relació amb l’organització i la gestió de les mateixes activitats d’R+D+I):• Formació interna i millora organitzativa i de la intel·ligència corporativa• Equipament de centres públics i adquisició de noves tecnologies• Observació de la innovació en altres organitzacions

Implementació del Pla estratègic d’innovació i recerca definit pel departament.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

192 193

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTALAquest departament ha de tenir un paper actiu en la definició d’instruments legals adients per afavorir la transferència de coneixement entre els diferents agents de l’entorn i ha de vetllar per l’ús adequat de les innovacions com a instruments generadors de valor.

DEPArtAMEnt DE justíCiA

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 2- Suport a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya per al foment d’activitats d’R+D+I.- Foment de la recerca del CEJFE.

Objectiu 4- Borsa d’inserció per a presos amb portal temàtic propi.- Suport econòmic per a projectes de recerca, estudis i anàlisi en els àmbits de l’execució penal, la mediació penal, l’atenció a la víctima, l’Administració de justícia i el dret civil català.- Programa Compartim.- Projectes d’R+D+I internacionals en què participa el departament.- Observatori Català de la Justícia.- Projecte LexNET.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Programa de pràctiques universitàries a les oficines judicials, els centres i els serveis de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil.

Objectiu 4- Creació d’entorns d’aprenentatge (CEJFE).- Implementació del projecte e-justícia.- Actuacions del CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció).

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

194 195

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la introducció dels conceptes i els continguts d’innovació i creativitat en les etapes primigènies de formació de les persones, i ha de dotar els agents implicats dels mit-jans tecnològics adients en funció de l’evolució de l’entorn i ha de formar el professorat en aquesta matèria. Al mateix temps ha d’establir una forta col·laboració amb el Departament d’Innovació, Universitats i Empresa per afavorir una transferència de continguts i coneixements adequada entre la formació primària/secundària i la formació universitària.

DEPArtAMEnt D’EDuCACió

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Desenvolupament competencial del currículum. • Formació del professorat. • Pla de llengües estrangeres. • ESO: treballs de síntesi i treball de recerca. • Batxillerat: projectes de recerca. Premis extraordinaris. Estada a l’empresa. • Cicles formatius: promoció de mesures de continuïtat acadèmica; accés als estudis universitaris des dels cicles formatius de grau superior; programes de simulació d’empreses; desenvolupament de la formació a distància a través de l’Institut Obert de Catalunya; formació en centres de treball en l’àmbit de la formació professional; convenis singulars amb empreses per a la innovació de la formació professional.

Objectiu 2- Suport a la innovació i la recerca educativa a universitats, centres de recerca i xarxes.

Objectiu 4- Projecte eduCAT1x1. Potenciació de les tecnologies per a l’aprenentatge i la comunicació.- Llicències d’estudis retribuïdes.

Objectiu 5- Col·laboració amb la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per a la divulgació científica.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Potenciació de les competències científiques.

Objectiu 4- EduCAT1x1. Procés d’implantació a les aules.- Plataforma de distribució de continguts Empúries.- Compra pública com a motor d’innovació.

Objectiu 5- Programa Franz de Copenhaguen de foment del talent científic i innovador.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

196 197

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació i l’anàlisi de les noves tendències emer-gents en el camp de la cultura i la comunicació, atenent a les novetats tecnològiques i els canvis en l’entorn social i els hàbits de consum dels productes culturals i comunicatius de la societat. A més, ha de potenciar un clúster diferencial format pels diferents agents de l’entorn (tecnològics, culturals, intermediaris, etc.).

DEPArtAMEnt DE CulturA i MitjAns DE CoMuniCACió (1/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Ajuts per a la mobilitat d’artistes (IRL i CoNCA).- Localització de creadors i d’artistes a les empreses (programa Disonancias).

Objectiu 2- Impulsar els museus com a centres de recerca i innovació.- Impulsar l’R+D+I en la conservació i la restauració (CRBMC).- Observatori per a la Recerca Etnològica de Catalunya. Inventari del patrimoni etnològic.- Excavacions arqueològiques i paleontològiques.- Programes de museïtzació de jaciments arqueològics i difusió de la recerca associada.

Objectiu 3- Mesures de foment de l’R+D+I en els préstecs per a inversions per a empreses culturals i de mitjans de comunicació (ICIC, en col·laboració amb ICF).- Convocatòria InfoRegió, per a projectes d’R+D+I en l’àmbit de l’e-cultura (CMC i GOV).

Objectiu 4- TV3 tractora d’R+D+I per al sector audiovisual (CCMA).- Projectes de continguts digitals: RACÓ, ARCA, Google Books.- Patrimoni.cat: GIS en l’àmbit del patrimoni.- Impuls al projecte corporatiu del sistema de gestió electrònica de documents de l’Administració (SIGEDA).

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Formar gestors del sistema R+D+I en l’àmbit cultura (col·laboració amb el DIUE).- Reforçament de la creativitat en el currículum escolar (col·laboració amb el DE)

Objectiu 2- Més implicació dels centres d’estudi locals i comarcals en el sistema d’R+D+I.- Coordinació i alineació del DMCM amb centres d’R+D+I de cultura i comunicació existents, a partir dels contractes programa (col·laboració amb el DIUE).- Estructuració del sistema d’equipaments culturals (museus, i d’altres) com a centres d’R+D+I i definició dels paràmetres que han de complir pels museus (d’acord amb el DIUE).- Estudiar propostes de nous centres de recerca (col·laboració amb el DIUE).- Recuperació del Programa EXCAVA, d’arqueologia (treballs de camp de prospecció i/o excavació arqueològi-ca o paleontològica de rellevància científica i d’impacte internacional).

Objectiu 3- Foment de la incorporació tecnològica/digital en l’àmbit de la creació artística.- Afavorir la col·laboració entre centres tecnològics i empreses culturals (impuls de la transferència tecnològi-ca, especialment en l’àmbit del patrimoni (arqueologia, museologia, etc.).- Afavorir la col·laboració entre creatius i empreses culturals.- Impulsar la internacionalització de les grans empreses culturals catalanes en l’àmbit de l’R+D+I (ICIC).- Fomentar el coneixement i la consolidació de les petites empreses del sector.- Reforçar el sistema d’R+D+I de l’àmbit de la comunicació des de la CCMA.- Impuls de nous models de negoci de productes culturals / propietat intel·lectual a Internet.- Polítiques de finançament públic per a projectes de recerca i innovació a nivell d’organització i a nivell de nou producte o procés (ICIC).- Pla d’ocupació de digitalització.- Incorporació de noves modalitats de finançament per a l’R+D+I en cultura i comunicació (ICIC).

Objectiu 4- Avaluar l’impacte de les tecnologies emergents en el sector de la cultura.- Accés a la cultura a la xarxa: digitalització dels productes culturals.- Nous models de comprensió lectora a la xarxa: evitar l’esquerda digital.- Desenvolupament de polítiques d’informació en un entorn digital.- Llei del cinema, tractora d’R+D+I.- Impulsar la recerca i la innovació en els equipaments culturals (planificació, sistemes d’informació, gestió).

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

198 199

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació i l’anàlisi de les noves tendències emer-gents en el camp de la cultura i la comunicació, atenent a les novetats tecnològiques i els canvis en l’entorn social i els hàbits de consum dels productes culturals i comunicatius de la societat. A més, ha de potenciar un clúster diferencial format pels diferents agents de l’entorn (tecnològics, culturals, intermediaris, etc.).

DEPArtAMEnt DE CulturA i MitjAns DE CoMuniCACió (2/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 5- Programes de difusió de la ciència: mNACTEC, aparador del CERN.- Arts Santa Mònica com a equipament per a la relació entre ciència i cultura.- Projecte Recerca en acció.- Programa de foment de la lectura (ILC).

Objectiu 6- Projecte Anella Cultural.-Xarxa d’arxius comarcals.

Objectiu 10- La Marató de TV3

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Objectiu 5- Els mitjans de comunicació públics (TV3, CatRàdio) com a estructuradors de la implicació ciutadana en la transformació científica i innovadora de Catalunya.- Impuls de la difusió de l’R+D+I, a partir d’agents nous: CCMA, museus, Arts Santa Mònica.- Anàlisi de dades del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura: beques de recerca per a IES i convenis amb universitats.- Detectar els hàbits emergents de consum de productes culturals.- Interès sobre formació en comunicació científica i tècnica —de secundària a doctorats—.- Explorar noves formes de participació social a les arts a partir de la creació comunitària i de l’anàlisi de nous públics.

Objectiu 6- Fomentar xarxes de coneixements específiques entre institucions i agents patrimonials.- Virtualitzar els equipaments culturals: l’Anella Cultural, el PEC-Cat, city-labs.- Projecte U-40 per a joves investigadors en diversitat cultural de la Mediterrània.

Objectiu 7- Elaboració del Pla de recerca i innovació del departament.- Desenvolupar la creació d’un òrgan de coordinació del conjunt de l’R+D+I en cultura.- Institut d’Estudis Catalans: definició del rol de l’IEC en el sistema d’R+D+I català.

Objectiu 9- Rol del mNACTEC com a estructuració de la xarxa d’innovació en el territori.- Xarxes d’observatoris del patrimoni etnològic, arreu del territori.- Desplegament territorial de les xarxes d’equipaments culturals.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

200 201

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació de noves necessitats de la societat i ha de vetllar per un sistema de salut sostenible, viable i universal, l’assegurament d’una infraestructura diferencial d’R+D+I amb la integració dels agents implicats (socials i empresarials), i també ha de dissenyar i desen-volupar nous instruments operatius o de gestió en l’àmbit assistencial per assegurar la implantació correcta d’aquests instruments a la societat.

DEPArtAMEnt DE sAlut (1/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Formació continuada dels diferents professionals de la salut (en l’àmbit de la medicina, la farmàcia, l’odontologia i la infermeria).- Graus de biotecnologia i bioenginyeria en universitats.- Mestratge en gestió de la recerca i la transferència de coneixement.- Afavoriment del desenvolupament de la figura del professional sanitari investigador.- Programes d’estabilització i d’intensificació de la investigació i la contractació investigadors pel sistema nacional de salut (SNS).- Desenvolupament de la carrera professional investigadora dins de l’SNS.

Objectiu 2- Finançament de centres/instituts de recerca participats pel departament.- Convocatòria AATRM en recerca clínica i serveis sanitaris. Potenciar la recerca en infermeria.- Premis a la recerca.- Suport a altres entitats de recerca (Fundació Genoma Espanya, Institut Joanna Briggs).- Unitats d’innovació de producte en hospitals universitaris d’alt nivell.

Objectiu 3- Nous fàrmacs. Arrossegament pel poder de compra als proveïdors, cercant efectivitat i eficiència.- Introducció de clàusules en convenis i contractes de CatSalut amb proveïdors d’estímul de l’R+D.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Establir programes de foment d’spin-off universitari.- Facilitar la contractació de bioenginyers en els grans centres hospitalaris universitaris i instituts d’investigació sanitària.- Professionalitzar la gestió dels instituts i els centres de recerca participats pel Departament de Salut i la preparació/gestió de projectes.- Formar experts gestors del sistema d’R+D+I en l’àmbit de la salut.- Facilitar el retorn de l’estranger d’investigadors i investigadores catalans.- Fomentar la formació de personal investigador en centres de prestigi internacional.

Objectiu 2- Modular el suport al finançament d’estructura dels centres/instituts de recerca d’acord amb mesures de throughput i output, a través de contractes programa.

Objectiu 3- Fomentar la creació de grans empreses intensives en sectors estratègics: biosanitari, medicina regenerativa, etc.- Atreure empreses estrangeres referents en sectors estratègics per invertir a Catalunya.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

202 203

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació de noves necessitats de la societat i ha de vetllar per un sistema de salut sostenible, viable i universal, l’assegurament d’una infraestructura diferencial d’R+D+I amb la integració dels agents implicats (socials i empresarials), i també ha de dissenyar i desen-volupar nous instruments operatius o de gestió en l’àmbit assistencial per assegurar la implantació correcta d’aquests instruments a la societat.

DEPArtAMEnt DE sAlut (2/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 4- Convocatòria per desenvolupar una prova de concepte en innovació de productes (sanitaris) i de procés (TIC, innovació quirúrgica).- Conceptualitzar i valorar les innovacions del departament.- ús de TIC per a la història clínica compartida, recepta electrònica, digitalització d’imatge mèdica.- Potenciar el desenvolupament i l’accessibilitat (TIC) de registres clínics i de xarxes d’informació clínica.- Afavorir la innovació en serveis de salut.- Incorporar en contractes amb proveïdors la incentivació de l’R+D+I a partir d’indicadors.- Programa d’innovació hospitalària.

Objectiu 6- Afavorir partenariats amb la indústria de productes sanitaris.- Biocat.- Biopol.- Xarxes d’investigació cooperativa (RETIC, CIBER, CAIBER).

Objectiu 7- Sistema d’informació d’R+D+i als centres assistencials i els centres/instituts de recerca en ciències de la salut participats pel Departament de Salut que complementi el sistema UNEIX.- Afavorir els comitès d’innovació i d’avaluació tecnològica en els centres assistencials.- Afavorir una presa de decisions informada i basada en informació fidedigna.- Pla d’innovació en atenció primària.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Objectiu 4- Promoure una vinculació estreta entre els agents del Departament de Salut i els centres assistencials (pri-mària i hospitalària) i territoris.- Promoure innovacions en l’àmbit assistencial.

Objectiu 6- Desenvolupar xarxes de coneixement en sectors estratègics.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

204 205

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació i l’anàlisi de les noves tendències emer-gents en l’àmbit de l’agricultura i l’alimentació atenent a les novetats tecnològiques i els canvis en els hàbits de consum i l’alimentació de la societat; i també ha de potenciar un clúster diferencial format pels diferents agents de l’entorn.

DEPArtAMEnt D’AgriCulturA, AliMEntACió i ACCió rurAl

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Perfils associats a àmbits departamentals: escoles de capacitació agrària.

Objectiu 2- Finançament de centres de recerca participats pel departament: reforçament en l’orientació dels contractes programa.- Actuacions d’experimentació del Pla anual de transferència tecnològica.- Serveis tecnològics INCAVI.

Objectiu 3- Promoció d’exportacions catalanes - PRODECA.- Serveis tecnològics de l’IRTA.- Formació a persones emprenedores del sector agroalimentari.- Programa de desenvolupament rural. Finançament per a la redacció i l’execució de projectes innovadors en empreses agràries i indústries agroalimentàries.

Objectiu 4- Plans anuals de transferència tecnològica.- Externalització de projectes de recerca i innovació.- Adjudicacions diferencials.- Possible incidència sobre REGSA, REGSEGA.- Externalitats innovadores de múltiples regulacions sectorials.- Sistema d’assessorament agrari (tècnic i econòmic).

Objectiu 9- RuralCat: comunitat virtual del món rural.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Formació específica en innovació en el sector agroalimentari.

Objectiu 2- Enfortiment del sistema públic de recerca.- Convocatòria de projectes de recerca i demostració en àmbits en què cal generar coneixement.

Objectiu 6- Impuls als clústers agroalimentaris.

Objectiu 7- Potenciar el rol del sistema cooperatiu d’R+D+I de l’IRTA.- Impulsar un programa interdepartamental d’R+D+I d’alimentació.

Objectiu 9- Xarxa d’innovació rural.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

206 207

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la sensibilització i l’impuls de la recerca i la innovació en la promoció de la formació i la inserció ocupacional; en la promoció de l’economia cooperativa i el foment del’emprenedoria; en la seguretat i la salut laboral i les relacions laborals, i en la igualtat d’oportunitats en el treball.

DEPArtAMEnt DE trEBAll

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 3- Promoció de l’economia cooperativa.- Programes de foment de l’emprenedoria (Ariadna).- Xarxa Inicia.

Objectiu 4- Foment de l’R+D+I en programes de formació ocupacional.- Foment de l’R+D+I en programes d’igualtat d’oportunitats en el treball.- Foment de l’R+D+I en programes d’igualtat d’oportunitats per a col·lectius ambnecessitats específiques.- Observatori del Treball.- Models i metodologies de predicció per al mercat de treball a Catalunya.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Objectiu 1- Accions de desenvolupament de l’esperit emprenedor dins de les diferents etapes educatives en col·laboració amb el Departament d’Educació.- Programes d’igualtat d’oportunitats per a dones en la ciència i la tecnologia.

Objectiu 2- Actuacions d’investigació en matèria d’organització del treball.- Programes i actuacions d’investigació en matèria de seguretat i salut laboral.

Objectiu 3Creació i enlairament d’empreses. Xarxa Inicia.

Objectiu 4- Pla d’estudis i avaluacions de les polítiques actives d’ocupació.- Prospectiva per a la detecció de necessitats de qualificacions del mercat de treball.- Pla director d’organització i processos del Departament de Treball i del SOC.- Projectes tecnològics de millora dels serveis del SOC.- Projectes de millora del coneixement en matèria laboral de l’Observatori del Treball.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

208 209

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la generació de polítiques d’incentivació, promoció i estructuració de la recerca i la innovació a diferents àmbits, especialment l’empresarial i l’universitari, i que afecten a totes les àrees d’actuació dels diversos departaments del Govern de Catalunya. A més, ha d’establir sinergies fortes amb altres departaments en què es puguin definir projectes transversals.

DEPArtAMEnt D’innovACió, univErsitAts i EMPrEsA (1/4)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Ajuts a la mobilitat.- Beques predoctorals.- Beques postdoctorals.- Programa EnginyCat.- Formació de gestors d’R+D+I.- Programa ICREA.- Jornades per a futurs doctors i doctores.- Perfils associats a àmbits departamentals: cursos especialitzats d’ACC1Ó.- STEM: reforçar transversalment el professorat en ciències i tecnologies, EnginyCat.- Programa Serra Hunter.- Suport al node de mobilitat.- Convocatòria Talent Empresa (TEM).- Incorporació de talent a les empreses.- Mercat del talent.

Objectiu 2- Finançament basal a les universitats: professorat universitari i inversions.- Suport a la recerca universitària.- Catàlegs-mapa d’infraestructures i entitats de recerca.- Grups de recerca consolidats (SGR).- Finançament del programa de centres de recerca CERCA.- Suport a altres organismes de recerca.- Suport a altres organismes (IEC, etc.).- Suport a xarxes de referència.- Suport a grans infraestructures de recerca.- Impuls a les e-infraestructures.- Ajuts a projectes de recerca, cooperació.- Suport a projectes de país.- Impuls i suport a la participació a programes europeus.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 1- Acord del CIC (no normatiu) sobre competències de doctorats.- Increment dels productes formatius en anglès.- Programa de tècnics de suport a la recerca.

Objectiu 2- Revisió del model de finançament universitari.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

210 211

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la generació de polítiques d’incentivació, promoció i estructuració de la recerca i la innovació a diferents àmbits, especialment l’empresarial i l’universitari, i que afecten a totes les àrees d’actuació dels diversos departaments del Govern de Catalunya. A més, ha d’establir sinergies fortes amb altres departaments en què es puguin definir projectes transversals.

DEPArtAMEnt D’innovACió, univErsitAts i EMPrEsA (2/4)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 3- Anella: banc de coneixement.- Xarxa de becaris emprenedors turístics.- FITEC, aportació de valor a les empreses.- TIC.CAT i PIME: TIC.- Aportar valor tecnològic.- Assessorament tecnològic especialitzat.- Programa Innoempresa.- Finançament de la internacionalització i la innovació.- Programa TIC avançat.- Programa NON (noves oportunitats de negoci).- Programa d’incentius de PIME detallistes-comerç.- Fòrum d’inversió.- Gènesi i suport a NEBT (spin-off).- Invest in Catalonia.- IFEM.- Invertec.- AVANçA.- Fòrum d’inversió.- Jornades interACC1Ó.- Suport a la participació en programes europeus.- Suport a la internacionalització.- Programa de promoció internacional.- Programa nuclis d’innovació.- Premis a la competitivitat.

Objectiu 4- Estudis bibliomètrics i de prospectiva.- Portal Empresa en Acció.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 3- Aliança CTA.- Impuls TECNIO.- Formació i sensibilització.- Gestors de comptes.- Impuls a la innovació no tecnològica: 360°, NON, Innoempresa, TIC.- Impuls a la innovació tecnològica: nuclis.- Gestió de projectes d’inversió.- Mapa de localització preferent d’alt impacte.- Programes d’inici a l’exportació.- Programes de consolidació internacional.- Inversors privats. Fòrum Inversió.- InterACC1Ó.- Suport a NEBT.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

212 213

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la generació de polítiques d’incentivació, promoció i estructuració de la recerca i la innovació a diferents àmbits, especialment l’empresarial i l’universitari, i que afecten a totes les àrees d’actuació dels diversos departaments del Govern de Catalunya. A més, ha d’establir sinergies fortes amb altres departaments en què es puguin definir projectes transversals.

DEPArtAMEnt D’innovACió, univErsitAts i EMPrEsA (3/4)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 5- Activitats de promoció i de comunicació de la recerca.- Premis CIRIT.- Premis FCRI.- Projecte IMAE.- Recerca en acció.- Setmana de la ciència. Nit de la ciència.- Programa de documentació científica.- CAPCIT/EPTA; ESOF; NYAS.

Objectiu 6- L’Anella: comunitats de coneixement.- Assessorament a l’empresa global.- Suport a l’accés a xarxes tecnològiques internacionals.- Suport a l’accés a xarxes de coneixement i de negoci.- Suport al lideratge de xarxes internacionals.- Plataformes empresarials.- Empresa.món.- Cooperació tècnica al desenvolupament.- Dinamització de clústers.- Espai InterACC1Ó.- Xarxes i convocatòria ARCS.

Objectiu 7- Creació de TALÈNCIA, l’agència de recerca de Catalunya.

Objectiu 8- Àrees d’aterratge de la indústria.

Objectiu 9- Sistemes territorials d’innovació.- Sòl públic tecnològic.- Parcs científics i tecnològics.- Gestors de projectes.

Objectiu 10- EIP.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 6- Xarxes internacionals.- Assessorament a l’empresa global.- Suport al lideratge de xarxes internacionals.

Objectiu 7- Plans de treball amb entitats.- Aliança CTA.- Ordenació dels centres de recerca i CERCA.- Pla estratègic de TALÈNCIA, l’Agència de Recerca de Catalunya.- Pla estratègic ACC1Ó.- Contracte de gestió amb agències.

Objectiu 9- Accions de l’eix d’entorn i tractors de producció del futur pla de política industrial.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

214 215

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la generació de polítiques d’incentivació, promoció i estructuració de la recerca i la innovació a diferents àmbits, especialment l’empresarial i l’universitari, i que afecten a totes les àrees d’actuació dels diversos departaments del Govern de Catalunya. A més, ha d’establir sinergies fortes amb altres departaments en què es puguin definir projectes transversals.

DEPArtAMEnt D’innovACió, univErsitAts i EMPrEsA (4/4)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

COMERç i TURISME

Objectiu 1-Projecte Bressol.

Objectiu 3-Formació i foment cooperació a l’empresa comercial. Projecte Tallers Comerç Futur.-Incentius per al Programa Centres i Eixos Comercials Urbans.-Jornada INNOVAcomerç.-Orientació i suport bàsic a l’empresa comercial.-Potenciar la innovació en el model de negoci detallista (Programa millora competitivitat).-Promoure la comercialització dels productes artesans.-Anàlisi de tendències, projectes pilot i bones pràctiques innovadores en el sector comerç.-Línies d’ajuts a la innovació en el sector turístic-Creació de Nous Escenaris per a la Innovació en productes i serveis turístics-Jornades d’Innovació en Serveis Turístics-Taller d’innovació amb el sector turístic-Premis d’Innovació aplicada al sector turístic

Objectiu 4-Consolidar Artesania Catalunya com a referent informatiu, comercial i cultural de l’artesania catalana.- ÈPIC (Gestor Empresarial, de Projectes, Intranet i Comercial).- Atles del turisme a Catalunya- EmoLab

Objectiu 6-Préstecs vinculats a la cooperació.-Projecte Physic BCN-Xarxes socials i e-comunitat empresaris comerç futur

Objectiu 10- Pla d’Innovació del turisme mèdic a Catalunya. (finançat per Segittur)

COMERç i TURISME

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 2- Disseny i implementació del Programa Competitiu de Recerca Aplicada en matèria turística.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

216 217

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTAL

Aquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació de les noves necessitats de l’entorn des del punt de vista social per tal de dissenyar productes nous i serveis útils per a la societat. També ha d’establir relacions de col·laboració transversal amb altres departaments afins (com el de Salut) i dinamitzar xarxes de coneixement diferencial.

DEPArtAMEnt D’ACCió soCiAl i CiutADAniA

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Elaboració de perfils professionals de l’àmbit dels serveis socials per part del Comitè d’Experts i Expertes en Formació en l’Àmbit de l’Acció Social.- Ajuts 2009-2010 a la formació especialitzada per a joves investigadors en matèria de joventut.- Beques de col·laboració per desenvolupar estudis i treballs relacionats amb els àmbits d’actuació del depar-tament.

Objectiu 2- Ajuts per incentivar la recerca aplicada i la formació universitària en matèria d’immigració.- Activitats formatives o treballs de recerca en l’àmbit universitari relacionades amb les àrees de competència de l’Institut Català de les Dones.- Premi DIXIT de reconeixement a la investigació social.- Premi Joventut.- Creació d’un organisme de recerca i estudis de les migracions.

Objectiu 3- Mesures per al foment de la innovació incloses en el Pla de suport al tercer sector social.

Objectiu 4- Dossier únic de recollida de dades dels ens locals.- Recerca i diagnòstic de noves necessitats socials.- Implementació i solucions comunes per a les corporacions locals i les entitats d’acord amb les necessitats del sistema d‘informació social.- Projecte de cases forestals per a la inserció social i laboral.- Gestió de procediments d’infància.- Programa de tramitació de disposicions normatives.- Programa de gestió d’expedients de l’assessoria jurídica.- Implantació del projecte corporatiu del sistema de gestió electrònica de la documentació de l’Administració de la Generalitat de Catalunya.- Sistema d’informació de la infància i l’adolescència Sini@.- Registre unificat de maltractaments infantils (RUMI).- Serveis d’Infància Respon.- Projecte Carnet Jove Solidari.- Digitalització en la gestió del servei de restauració de la XANASCAT.- Elaboració d’un sistema de gestió integral de processos de seguretat dels albergs de la XANASCAT.- Implantació d’un entorn analític d’informació global per a l’Agència Catalana de la Joventut.- Espai en línia sobre violència masclista.- Innovació de processos per crear una xarxa interactiva en serveis socials a través del portal DIXIT.- Incorporació del portal del departament a la plataforma e-Catalunya.- Elaboració de perfils d’entitats proveïdores segons els models de qualitat de vida.- Jornada de recerca i immigració amb l’Institut d’Estudis Catalans.

Objectiu 7- Elaboració del Pla director de recerca i innovació social.- Elaboració del Pla director d’infància i adolescència.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 2- Crear el Centre de Recerca i Estudis de les Migracions.- Crear un centre d’estudis, recerca i capacitació en l’àmbit de la violència masclista.- Donar suport a l’Institut Interuniversitari d’Estudis de Dones i Gènere.- Impulsar l’Institut Internacional d’Estudis Socials de Catalunya.

Objectiu 4- Desenvolupament de l’eix 5 del Pla estratègic del sistema català de serveis socials.- Implantació de monitors tàctils per facilitar la gestió a les residències de gent gran de titularitat pròpia.- Creació de l’Observatori català de la pobresa, la inclusió i la vulnerabilitat social.- Elaboració de butlletí estadístic periòdic La immigració en xifres i dels perfils demogràfics de col·lectius d’origen nacional.- Impuls al centre d’autonomia personal a partir del centre de referència SIRIUS.- Sistema d’informació social (projecte Hèrcules).- Creació d’una eina en línia per fomentar la participació a les beques i les convocatòries del programa Connecta’t del Carnet Jove.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

218 219

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTALAquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació de noves necessitats de la societat en l’àmbit del medi ambient i l’habitatge, ha de potenciar un clúster diferencial format pels diferents agents de l’entorn i ha d’assegurar la implantació correcta de les accions innovadores en la societat.

DEPArtAMEnt DE MEDi AMBiEnt i HABitAtgE (1/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 1- Impuls de l’activitat investigadora dels centres de recerca vinculats al departament.

Objectiu 2- Finançament de centres de recerca i col·laboració en projectes de recerca.- Inducció de recerca en medi ambient sobre els centres de recerca i les universitats de Catalunya especial-ment en l’aigua (inclòs l’àmbit marí), el canvi climàtic, la forest, la biodiversitat, els residus o la qualitat de l’aire.- Recerca sobre dades climàtiques.- Ajuts a la recerca bàsica i aplicada en ecologia terrestre.- Foment de la recerca i la innovació en tècniques de comunicació.- Ajuts de recerca en tècniques de construcció sostenible.- Avaluació de tècniques d’estimació de generació de residus a les obres.- Convenis específics (embassament, microbiologia, aigües subterrànies, producció, etc.).

Objectiu 3- Foment de l’ecodisseny.- Jornades d’informació i de divulgació de normativa ambiental per a persones emprenedores i empresaris.- Potenciació de la transferència de coneixement des d’universitats i centres de recerca.- Creació d’una xarxa d’innovació tecnològica en el camp de la gestió de residus.- Convenis marc sectorials de transferència tecnològica a PIME.

Objectiu 4- Ambientalització curricular de la formació professional i funcionaris públics.- Ambientalització de la gestió de la Generalitat de Catalunya (compra pública verda, estalvi i eficiència).- Millora de la informació ambiental aplicable a l’AAE (avaluació ambiental estratègica).- Millors pràctiques d’avaluació ambiental en l’àmbit del monitoratge i el seguiment.- Elaboració de la comptabilitat satèl·lit de l’aigua.- Ecobarri: anàlisi ambiental i propostes de millora de barri d’habitatges d’Adigsa.- Aplicació de la metodologia de certificació d’edificis de nova construcció per a l’avaluació d’actuacions de rehabilitacions energètiques.- Investigació i transferència en la gestió sostenible del medi natural i política forestal.- Estudis sobre la qualitat de la fusta de determinades especies forestals.- Anàlisi i modelització estadística de la sèrie d’incendis de Catalunya i regeneració encremes controlades d’alta muntanya.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Noves actuacions:

Objectiu 2- Establir mecanismes estables de col·laboració amb les universitats i els centres de recerca de Catalunya, coordinant esforços en la priorització i la focalització dels reptes principals.- Consolidar el suport institucional i financer als centres de recerca vinculats al departament.- Valorar la possibilitat d’ampliar el suport a altres centres.

Objectiu 3- Donar suport a la innovació en noves tecnologies que facilitin la minimització en la generació de residus, l’eficiència en la producció i l’ús, la reutilització i la valorització, en un marc de política integrada de produc-te, que es fonamenti en un disseny que tingui en compte totes les fases del cicle de vida del producte.- Promoure la innovació en serveis energètics, ambientals, de mobilitat, a la persona, etc., que indueixi l’economia de serveis ecoeficients i fomenti la creació de nous nínxols d’ocupació.- Donar suport a la creació de xarxes d’innovació tecnològica en el camp de l’aigua, de l’energia i el clima, dels sistemes urbans sostenibles i de la biodiversitat.

Objectiu 4- Impulsar de manera eficaç la innovació, la recerca i el desenvolupament tecnològic en sostenibilitat com a pilar fonamental de l’economia ecoeficient i competitiva, que garanteixi la preservació de l’entorn i millori la qualitat de vida i la salut de la ciutadania.-Promoure que en la major part dels plecs de contractació pública realitzats per la Generalitat s’incorporin criteris de sostenibilitat com a element de tracció de l’ecoinnovació.-Promoure el Pla editorial i el Programa d’Informació i comunicació ambiental del departament.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

220 221

PAPER DE L’R+D+I DINS LA MISSIÓ DEPARTAMENTALAquest departament ha de tenir un paper actiu en la identificació de noves necessitats de la societat en l’àmbit del medi ambient i l’habitatge, ha de potenciar un clúster diferencial format pels diferents agents de l’entorn i ha d’assegurar la implantació correcta de les accions innovadores en la societat.

DEPArtAMEnt DE MEDi AMBiEnt i HABitAtgE (2/2)

ACTUACIONS 2010 ACTUACIONS 2010-2013

Objectiu 4- Cartografia del hàbitats a Catalunya i mapa de vegetació.- Cartografia i hàbitats marins.- Identificació de necessitats tecnològiques en prevenció i reciclatge de residus. Impuls a projectes pilot en matèria de residus.- Foment de l’adopció de millors tècniques disponibles per part dels gestors de residus, desenvolupament de SIG i estudis d’Anàlisi del Cicle de Vida de productes.- Estudis per l’aplicació d’instruments fiscals de prevenció de residus en la ciutadania.- Desenvolupament de sistemes de pagament per generació de recollida domiciliària- Desenvolupament de mesures en els plans empresarials de prevenció d’envasos.- Foment de la recerca en noves tecnologies de tractament de residus municipals.- Estudis de la qualitat de les aigües costaneres en funció de diferents espècies biològiques.- Estudi poblacional i selecció d’hàbitat d’espècies.- Estudis sobre l’adaptació del Delta de l’Ebre al canvi climàtic.- Estudis d’aplicació i optimització de controls biològics.- Pronòstics del tipus de precipitació a partir de models numèrics de pronòstic del temps.

Objectiu 5- Promoció de la xarxa d’escoles per a la sostenibilitat a primària i secundària.- Suport a la xarxa Edusost com a xarxa de grups de recerca en educació per a la sostenibilitat formada per universitats i altres entitats privades.- Suport a les xarxes incentivadores de la recerca educativa (XIRE-R-DGR).

Objectiu 7- Redacció de les directrius de recerca del DMAH com a base del futur Pla de recerca i innovació ambiental del DMAH.- Creació d’un grup de treball sobre la recerca al DMAH amb els coordinadors de recerca de les diferents unitats i els ens del DMAH. Consens dels criteris funcionals i operatius per a la gestió de les activitats de recerca al DMAH amb el grup.

Objectiu 8- Alinear la recerca en relació amb les prioritats temàtiques que es consideren clau per al futur de Catalunya des del punt de vista social, econòmic i ambiental.

Es dóna continuïtat a les actuacions llistades dins l’apartat «Actuacions 2010».

Objectiu 5- Reforçar la xarxa d’escoles per a la sostenibilitat.- Continuar treballant en l’ambientalització curricular de la formació professional i de l’Administració pública així com en matèria d’informació i de divulgació.

Objectiu 6- Consolidació de la xarxa Edusost.

Objectiu 7- Elaborar el Pla de recerca i innovació ambiental del DMAH.- Consolidar el grup de treball sobre R+D+I al DMAH.

Objectiu 8-Estudi per a la focalització de l’R+D ambiental a Catalunya.-Estudi per a la focalització de la RDI en sostenibilitat a Catalunya. Pla de seguiment i actualització perma-nent.

AnnEx 5 PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PRI. IMPLICACIÓ DEPARTAMENTAL

222 223

1. glossaRi de teRmes del PRicocreacióes co-creaciónen co-creation Procés en el qual els usuaris finals estan implicats, des de l’inici, en totes les fases del projecte de recerca o d’innovació.

comunitats de coneixement i innovació (CCi)es comunidades de conocimiento e innovaciónen knowledge and innovation communities (KIC) Associació d’universitats, centres públics i privats de recerca i empreses que funcionen com a entitats de col·laboració transnacionals, capaces d’afrontar reptes a llarg termini en àmbits prioritaris com l’energia, la salut, el canvi climàtic, etc., traslladar el coneixement adquirit a aplicacions socials i comercials, atraure el talent interna-cional i crear nous models d’educació basats en la innova-ció. Es tracta d’una convocatòria impulsada per l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) de la Unió Euro-pea.

clústeres clusteren clusterConjunt d’empreses i organitzacions relacionades entre si que formen un sistema d’actuacions verticals i horitzon-tals que es donen suport mútuament i representen avan-tatges competitius per a un país o regió.

e- infraestructures es e-infraestructurasen e-infrastructuresEntorn de recerca acadèmica o industrial de caràcter sin-gular que permet l’accés a les seves dades o instruments mitjançant les TIC independentment de la seva ubicació.

emprenedoria sociales emprendeduría socialen social entrepreneurshipConjunt d’organitzacions empresarials que estan treba-llant en la creació de valor econòmic amb una òptica dife-rent. La principal característica d’aquestes organitzacions és que, al mateix temps que creen valor econòmic, creen valor social. L’emprenedor social és una persona innova-dora que mira els problemes socials i veu oportunitats per a canvis transformadors. A més, sol ser una persona visionària, al mateix temps que pragmàtica, i que es diri-geix cap a la seva visió d’una manera col·laborativa acon-seguint la implicació i el compromís de diferents actors implicats.

finançament basal es financiación basalen core funding Dotació econòmica que garanteix el funcionament mínim de les activitats de recerca o innovació d’una institució.

innovació rupturistaes innovación disruptivaen disruptive innovationInnovació tecnològica que apareix en segments particulars del mercat i que, a mesura que madura, desplaça tecno-logies ja establertes en segments més amplis, amb la qual cosa altera els usos i els mercats basats en les tecnologies més antigues.

innovació no tecnològicaes innovación no tecnológicaen no technological innovationProcés de canvi i transformació que les organitzacions exerceixen al nivell de l’estratègia, en els procediments de gestió, a nivell organitzatiu, en màrqueting, o en el disseny dels atributs de producte o de serveis que generen impactes als seus clients o usuaris.

innovació obertaes innovación abiertaen open innovationParadigma emergent de gestió de la innovació en què les empreses, en lloc de desenvolupar la seva innovació fona-mentalment mitjançant recursos interns, recorren a la co-operació de recursos externs (propietat intel·lectual, idees, productes, persones, institucions) que han d’integrar-se a la seva pròpia cadena de valor. Així mateix, les universi-tats, centres de recerca i centres tecnològics i científics esdevenen recursos que les empreses poden utilitzar per posar al mercat els seus productes i tecnologies innovado-res. La innovació oberta permet a les empreses de reduir les seves inversions en desenvolupament, així com reduir els terminis de posada del producte o procés al mercat.

innovació social es innovación socialen social innovationLa innovació social implica un canvi conceptual, de pro-cés o de producte, un canvi organitzatiu i canvis en el finançament. A més, pot suposar noves relacions amb les parts interessades i els territoris. Busca noves respostes als problemes socials identificant i prestant serveis nous que millorin la qualitat de vida de les persones i les co-munitats mitjançant la identificació i la implantació de nous processos d’integració en el mercat de treball, noves competències, nous llocs de treball i noves maneres de participació, com a elements que contribueixen a millorar la situació de cada persona en la plantilla.

AnnEx 6 GLOSSARI DE TERMES I TAULA DE SIGLES I ACRÒNIMS DEL PRI

living labses living labsen living labsEntitats publicoprivades on empreses, organismes pú-blics, centres de recerca i ciutadans s’involucren, mi-tjançant l’impuls de la societat de la informació, en el procés d’innovació cocreant i validant tecnologies, plata-formes, productes, serveis, i models de negoci en entorns i contexts reals i quotidians. Els living labs aposten per moure l’experimentació també fora dels laboratoris cap a entorns reals i amb la participació dels ciutadans.

recerca de fronteraes investigación fronteraen frontier researchTerme que reflecteix una nova comprensió de la recerca bàsica. D’una banda, denota que la recerca bàsica en ciència i tecnologia és d’importància fonamental per al benestar econòmic i social, i de l’altra, que la recerca a i més enllà de la frontera d’allò que ja és conegut, és intrín-secament un risc que porta a obrir noves àrees de recerca i es caracteritza per l’absència de límits disciplinaris.

recerca translacionales investigación translacionalen translational research Model que combina la recerca bàsica i la clínica i acon-segueix que es complementin. Aplica els resultats de la recerca bàsica de manera més ràpida i eficient cap a la pràctica clínica. Sovint s’aplica en l’àmbit de la medici-na, però té una aplicabilitat més general en altres àrees del coneixement.

serveis intensius en coneixementes servicios intensivos en conocimientoen knowledge intensive services (KIS)Activitats de provisió de serveis tècnics especialitzats a les organitzacions, realitzats per consultores i altres em-preses. El catàleg inclou, entre altres activitats, els serveis següents: serveis de TIC i telecomunicacions, serveis de recursos humans i de formació, serveis jurídics, serveis d’arquitectura i urbanisme, serveis de màrqueting i de vigilància tecnològica, i serveis de testatge, metrologia i anàlisi. Una característica dels proveïdors d’aquests ser-veis és que es mouen intersectorialment, fet pel qual se’ls considera agents de fertilització encreuada d’idees i inno-vació.

tecnologia disruptivaes tecnologia disruptiva en disruptive technologyÉs aquella tecnologia que condueix a l’aparició de pro-ductes i serveis que, de forma inesperada, desplaça a una altra tecnologia ja existent. Encara que inicialment

el terme prové de l’economia, actualment comença a te-nir molta importància a l’hora de plantejar estratègies de desenvolupament en els departaments d’R+D de moltes organitzacions.

trampolí tecnològices trampolín tecnológicoen technology springboardUnitat de suport a la creació d’empreses basades en el coneixement.

transferència de coneixementes transferencia de conocimientoen knowledge transferUna visió àmplia de la transferència de coneixement inte-gra la lliure difusió del coneixement a través de la divul-gació o els articles científics; la transferència produïda a través de les persones mitjançant la formació, la mobilitat i altres fluxos formals i informals; la prestació de serveis d’assessorament; la recerca contractada; l’explotació del coneixement protegit en forma de patents, llicències i al-tres fórmules, i la creació d’empreses spin-off que sor-geixen del coneixement i dels resultats de la recerca.

Per a més informació d’altres termes, es pot consultar el Glossari de termes de gestió de la recerca i la innovació (2009) de l’AGAUR.

2. acRÒnims dels dePaRta-ments de la geneRalitat de catalunyaPrE Departament de la PresidènciavCP Departament de la VicepresidènciairP Departament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióECf Departament d’Economia i FinancesgAP Departament de Governació i Administracions PúbliquesPto Departament de Política Territorial i Obres Públiquesjus Departament de JustíciaEDu Departament d’EducacióCMC Departament de Cultura i Mitjans de Comunicacióslt Departament de SalutAAr Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuraltrE Departament de TreballiuE Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaAsC Departament d’Acció Social i CiutadaniaMAH Departament de Medi Ambient i Habitatge

224

ANNEXOS

225

iPsAl Institucions privades sense afany de lucreirtA Institut de Recerca i Tecnologia AgroalimentàriesjrC Joint Research CentresKiC Knowledge and Innovation Communities (comunitats de coneixement i innovació)luC Llei d’universitats de CatalunyanEBt Nova empresa de base tecnològica nEiC Nova empresa intensiva en coneixement oCDE Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament EconòmicoCri Oficina de Coordinació en Recerca i Innovacióotri Oficina de Transferència de Resultats d’InvestigacióPiB Producte interior brutPnri Pacte Nacional per a la Recerca i la InnovacióPri Pla de recerca i innovació del Govern de CatalunyaPCt Parcs científics i tecnològicsr+D+i Recerca, desenvolupament i innovació sPEi Servei de Projectes Europeus i Internacionals (dins Talència)tAlènCiA Agència de recerca de Catalunya sorgida de la fusió d’ICREA, FCRI i AGAUR.tiC Tecnologies de la informació i la comunicacióuE Unió EuropeavAB Valor Afegit BrutxPCAt Xarxa de Parcs científics i tecnològics de Catalunya

3. taula d’acRÒnims i sigles del PRi

ACC1ó Agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana (fusió de CIDEM I COPCA)ACi Agència Catalana d’InversionsACuP Associació Catalana d’Universitats PúbliquesAgAur Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de RecercaAqu Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de CatalunyaAttrM Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca MèdiquesCCi Comunitat de Coneixement i Innovació (vegeu KIC)CCri Consell Català de Recerca i Innovació CDti Centre per al Desenvolupament Tecnològic IndustrialCEi Campus d’Excel·lència InternacionalCErCA Centres de Recerca de CatalunyaCiDEM Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (ara ACC1Ó) Ciri Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació CoPCA Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (ara ACC1Ó)CsiC Consell Superior d’Investigacions CientífiquesCt Centre tecnològicCur Comissionat per a Universitats i RecercaCti Ciència, tecnologia i innovacióDgr Direcció General de RecercaDgu Direcció General d’UniversitatsDiuE Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaDr Departament responsableEEEs Espai europeu d’educació superiorEit European Institute of Innovation and Technology (Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia)ErA Espai europeu de recercaErC European Research Council (Consell Europeu de Recerca)fCri Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (ara Talència)fEDEr Fons Europeu de Desenvolupament RegionalfECyt Fundació Espanyola per a la Ciència i la TecnologiafsE Fons Social EuropeuiCf Institut Català de FinancesiCrEA Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats iDEsCAt Institut d’Estadística de CatalunyainCAsòl Institut Català del SòlinE Institut Nacional d’Estadística