Plàno

lGuia

caes

Elements d’interès / Elementos de interés Ambients naturals / Ambientes naturales

http://parcsnaturals.gencat.cat

Lleida

Girona

Barcelona

Tarragona

Delta i una de les àrees de cria d’ocells aquàtics (gavines, xatracs, limícoles i flamencs) més importants de la Mediterrània. L’accés està restringit.

E14- Els ullals de Baltasar: surgències d’aigües subterrànies provinents de les muntanyes del Montsià i els Ports. Estan envol-tats d’una terra fosca i rica en matèria orgànica, la torba. Destaca la presència de nenúfars.

E15- Barraques: construïdes a la manera tradicional emprant fus-ta, fang i fibres vegetals. Es troben disperses a Amposta, Deltebre i Sant Jaume d’Enveja.

E16- Molins, sitges i cooperatives arros- seres: localitzades a l’Aldea, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja.

E17- Pantena: art de pesca fix propi d’estanys i llacunes. Societat de Pescadors de Sant Pere (localitzada a la bassa de l’Encanyissada).

E18- Poblenou del Delta: nucli urbà planificat per l’Estat durant la dècada de 1950.

E19- Canal de Navegació, encluses, drassanes i magatzems: a Amposta i Sant Carles de la Ràpita. Segle XIX.

E20- Església, plaça i altres edificacions construïdes per Carlos III: localitzades a Sant Carles de la Ràpita. Segle XVIII.

E21- Santuari de la Verge de l’Aldea, torre i cases annexes: localitzat a l’Aldea. Segle XVI i reconstruït al XVIII.

E22- Torres de defensa: localitzades a l’Aldea, Amposta, Camarles i Sant Carles de la Ràpita. Segles XII al XIX.

E23- Les Coeteres: casetes construïdes durant els anys 50 per emmagatzemar coets antigranífugs. En ús fins l’any 1985 com a mitjà de protecció de les collites d’arròs contra les pedregades.

E24- Fars: la costa de l’Ebre va ser temuda pels navegants durant segles. L’aportació d’al·luvions, la variabilitat de les seves goles, l’absència de fars i la dificultat d’accés als ports naturals del Fangar i dels Alfacs, van ocasionar nombrosos naufragis. L’any 1864 es van il·luminar els fars del Fangar, Buda i la Banya.

E25- Ponts sobre l’Ebre: el primer que es va construir en zona deltaica va ser el Pont Penjant entre Amposta i l’Aldea (1917). L’any 2010 es va construir Lo Passador, entre els municipis de Sant Jaume d’Enveja i Deltebre. Durant dècades, però, les barcasses eren l’únic mitjà per creuar el riu al cor del Delta.

E1- El Ebro: el río es el eje vertebrador de la vida en el Delta.El Ebro recorre la llanura deltaica en los últimos 30 km de sucurso hasta su desembocadura, donde muere dando vida.

E2- La laguna de Les Olles: es la más pequeña del Delta. Los ambientes que presenta son la propia laguna, la bahía del Fangar, la playa, el salobral y el Roquer, que marca la antigua línea de costa.

E3- La punta del Fangar: el aspecto desértico del Fangar lo convierte en una de las zonas más insólitas del país. Los arenales y las dunas, de alto valor natural, destacan por ser las mejor conser-vadas del litoral catalán.

E4- La laguna del Canal Vell: es la más grande del hemidelta norte. La desecación parcial que sufrió a finales de los años 70 originó las primeras movilizaciones a favor de la protección del Delta.

E5- La laguna del Garxal: a finales de la década de 1920 el Ebro hizo varios intentos de abrir una nueva desembocadura. El resultado final ha sido la creación del Garxal y la consolidación de la actual desembocadura orientada hacia el norte.

E6- La desembocadura: comprende los espacios naturales protegidos del Garxal, la isla de Sant Antoni y la isla de Buda. Magnífica panorámica desde el mirador Zigurat.

E7- La isla de Buda: aquí encontramos casi todos los ambientes deltaicos (lagunas, salobrales, arrozales, playas, bosque de ribera y márgenes fluviales). Las lagunas de su interior se denominan calaixos. El acceso está restringido.

E8- El río Migjorn: esta antigua desembocadura del Ebro, que actualmente sólo llega al mar cuando el caudal del río es muy elevado, rodea la isla de Buda por el sur y crea una barrera natural entre los arrozales y la isla.

E9- La laguna de la Alfacada: los valores naturales de esta lagu-na se pueden observar desde el mirador de Migjorn. Está gestio- nada por la Fundación Catalunya-La Pedrera (visitas concertadas).

E10- La laguna de la Tancada: tiene el régimen salino más elevado de las lagunas del Delta. Presenta uno de los salobrales mejor conservados y es frecuente ver flamencos.

E11- La laguna de L’Encanyissada: es la laguna más grande del Delta. Debe el nombre al espectacular carrizal (“canyissar”) que la rodea. Una rica pradera de macrófitos bajo el agua propor-ciona alimento y refugio a un gran número de especies.

E12- El Trabucador: es una barra de arena de 6 km que une la Punta de la Banya con el Delta y delimita la bahía de los Alfacs.

E13- La punta de la Banya: es el área natural más extensa del Delta y una de las zonas de cría de aves acuáticas (gaviotas, charranes, limícolas y flamencos) más importantes del Mediterrá-neo. El acceso está restringido.

E14- Los Ullals de Baltasar: surgencias de aguas subterráneas provenientes de las montañas del Montsià y Els Ports. Están

rodeadas de una tierra oscura y rica en materia orgánica, la turba. Destaca la presencia de nenúfares.

E15- Las barracas: construidas a la manera tradicional utilizan-do madera, barro y fibras vegetales. Se encuentran dispersas en Amposta, Deltebre y Sant Jaume d’Enveja.

E16- Molinos, silos y cooperativas arroceras: localizadas enL’Aldea, Amposta, Camarles, Deltebre, Sant Carles de la Ràpita y Sant Jaume d’Enveja.

E17- Pantena: arte de pesca fijo. Societat de Pescadors de Sant Pere (localizada en la laguna de la Encanyissada).

E18- Poblenou del Delta: núcleo urbano planificado por el Estado durante la década de 1950.

E19- Canal de navegación, esclusas, astilleros y alma-cenes: en Amposta y Sant Carles de la Ràpita. Siglo XIX.

E20- Iglesia, plaza y otras edificaciones construidas por Carlos III: localizadas en Sant Carles de la Ràpita. Siglo XVIII.

E21- Santuario de la Virgen de la L’Aldea, torre y casas anexas: localizado en la L’Aldea. Siglo XVI y reconstruido en el XVIII.

E22- Torres de defensa: localizadas en L’Aldea, Amposta, Camarles y Sant Carles de la Ràpita. Siglos XII al XIX.

E23- Las “Coeteres”: casetas construidas durante la década de 1950 para almacenar cohetes antigranífugos. En uso hasta 1985 como medio de protección de las cosechas de arroz contra las granizadas.

E24- Los faros: la costa del Ebro fue temida por los navegantes durante siglos. La apor-tación de aluviones, la variabilidad de sus bocas, la ausencia de faros y la dificultad de acceso a los puertos naturales del Fangar y de los Alfacs, ocasionaron numerosos nau-fragios. En 1864 se iluminaron los faros del Fangar, Buda y la Banya.

E25- Puentes sobre el Ebro: el primero que se construyó en zona deltaica fue el puente colgante entre Amposta y L’Aldea (1917). En 2010 se construyó Lo Passador, entre los municipios de Sant Jaume d’Enveja y Deltebre. Durante décadas las barcazas fueron el único medio para cruzar el río en el corazón del Delta.

E1- L’Ebre: el riu és l’eix ver-tebrador de la vida del Delta. L’Ebre recorre la plana deltaica en els darrers 30 km del seu curs fins a la seva desembo-cadura, on mor donant vida.

E2- La bassa de les Olles: és la llacuna més petita del Delta. Els ambients que hi trobem són la pròpia llacuna, la badia del Fangar, la platja, el salobrar i el Roquer, que marca l’antiga línia de costa.

E3- La punta del Fangar: l’aspecte desèrtic del Fangar el con-verteix en una de les zones més insòlites del país. Els arenals i les dunes, d’alt valor natural, destaquen per ser les més ben conser-vades del litoral català.

E4- La bassa del Canal Vell: és la llacuna més gran de l’hemidel-ta nord. La dessecació parcial que va patir a finals dels 70 va origi-nar les primeres mobilitzacions a favor de la protecció del Delta.

E5- La bassa del Garxal: a finals de la dècada de 1920 l’Ebre va fer diversos intents d’obrir una nova desembocadura. El resultat final ha estat la creació del Garxal i la consolidació de l’actual desembocadura orientada cap al nord.

E6- La desembocadura de l’Ebre: comprèn els espais naturals protegits del Garxal, l’illa de Sant Antoni i l’illa de Buda. Magnífica panoràmica des del mirador Zigurat.

E7- L’Illa de Buda: hi són presents gairebé tots els ambients deltaics (llacunes, salobrars, arrossars, platges, bosc de ribera i marges fluvials). Les llacunes del seu interior s’anomenen “calaixos”. L’accés està restringit.

E8- El riu Migjorn: aquesta antiga desembocadura de l’Ebre, que actualment només arriba al mar quan el cabal del riu és molt gran, envolta l’illa de Buda pel sud i crea una barrera natural entre els arrossars i l’illa.

E9- La bassa de l’Alfacada: els valors naturals d’aquesta llacuna es poden observar des del mirador de Migjorn. Està gestionada per la Fundació Catalunya-La Pedrera (visites concertades).

E10- La bassa de la Tancada: té el règim salí més elevat de les llacunes del Delta. Presenta un dels salobrars més ben conservats i és freqüent veure-hi flamencs.

E11- La bassa de l’’Encanyissada: és la llacuna més gran del Delta. Rep el nom de l’espectacular canyissar que l’envolta. Una rica praderia de macròfits sota l’aigua proporciona aliment i refugi a un gran nombre d’espècies.

E12- El Trabucador: és una barra d’arena de 6 km que uneix la Punta de la Banya amb el Delta i delimita la badia dels Alfacs.

E13- La punta de la Banya: és l’àrea natural més extensa del

A1. El riu: l’Ebre és l’eix al voltant del qual gira tota la vida del Delta. En els darrers 30 km del seu curs, el riu recorre la plana deltaica fins a la desembocadura, on es produeix la barreja entre l’aigua dolça continental i l’aigua salada marina. Al riu trobem poblacions de fitoplàncton, invertebrats, mol·luscs, peixos, amfibis, tortugues,...

A2. El bosc de ribera: gairebé ha desaparegut del paisatge del Delta i només en queden petites representacions en algunes illes fluvials (Sapinya, Gràcia) i en algun tram del riu. Els seus dominis han estat ocupats per horts, fruiterars i arrossars.

A3. El mar: la mar de l’Ebre, amb fons arenosos i amplia plata-forma continental, disposa d’una fauna piscícola rica i densa, entre les quals destaca, comercialment, el llenguado, la sardina, el seitó, la dorada o el moll.

A4. Les badies: la seva profunditat varia d’1 a 8 metres i la seva importància ecològica recau en els alguers de fanerògames marines, plantes subaquàtiques de vital importància per a la reproducció de les espècies marines i per al manteniment de la qualitat de les aigües. Les característiques ecològiques de les badies han permès la instal·lació de cultius marins de musclos, ostres, catxels, tellerines,...

A5. Platges i dunes: al Delta trobem les platges sorrenques més extenses de Catalunya. Algunes d’elles presenten excepcio-nals camps de dunes, anomenades tores i muntells, a vegades amb vegetació. Les espècies més comunes que hi habiten són el borró i el lliri de mar.

A6. El salobrar: els salobrars o sosars, dominats per plantes molt adaptades als sòls salins, es localitzen als sectors més costaners. Aquí perviuen plantes com la cirialera vera, el limònium, el limoniastre i la sosa de flor, i és comú observar-hi ocells com el corriol camanegre i la perdiu de mar.

A7. Les salines: actualment l’única salina del Delta operativa comercialment és la de la Trinitat, a la punta de la Banya. Fla-mencs, becs d’alena i ànecs blancs en són visitants habituals.

A8. Les basses: la seva fragilitat contrasta amb la seva gran pro-ductivitat (peixos, aus i plantes hi troben refugi). Els humans han sabut treure profit d’aquesta abundància per mitjà de la caça, la pesca o la recol·lecció de vegetals. Activitats que encara perduren, ara regulades pel Parc. Normalment poc profundes -quasi mai sobrepassen els 1,5 metres-, solen estar comunicades amb el mar i els arrossars.

A9. Els ullals: són punts de surgència d’aigua subterrània, origi-nada a partir de la pluja que cau a les serres calcàries pròximes del Montsià, els Ports i Boix-Cardó. Quan l’aqüífer arriba al Delta topa amb els materials argilosos i emergeix cap a la superfície creant aquestes bassetes circulars o en forma d’ull, d’on prové el nom. La flora dels ullals és molt peculiar, amb la sorprenent nimfea blanca. La fauna destaca per la presència de diverses espècies de peixos endèmics de la península Ibèrica, en perill d’extinció, com el samaruc i el llopet de riu.

A10. L’arrossar: amb unes 20.000 ha és l’ambient que domina la fisonomia del Delta. A part de ser un dels motors socioeco-nòmics del territori, el manteniment d’aquesta activitat agrícola és vital per a la conservació de moltes espècies i hàbitats, a causa de la seva positiva interrelació amb els ambients naturals. No marxeu cap a casa sense un paquet d’arròs, la gent del Delta i la seva fauna us ho agrairan!

A11. L’horta: ocupa les zones més elevades pròximes al riu i els terrenys que conformen el límit continental del Delta. La qualitat i el sabor dels productes de l’horta deltaica és admirada arreu: faves, enciam, escarola, api, meló, coliflor, ceba tendra, fruita dolça, cítrics,... L’estrella, però, és la carxofa, que es conrea de setembre a juny.

A1. El río: el Ebro es el eje alrededor del cual gira toda la vidaen el Delta. En los últimos 30 km de su curso, el río recorre la llanura deltaica hasta la desembocadura, donde se produce

la mezcla entre el agua dulce continental y el agua salada marina. En el río encontramos poblaciones de fitoplancton,

invertebrados, moluscos, peces, anfibios, tortugas...

A2. El bosque de ribera: casi ha desaparecido del paisaje del Delta y sólo quedan pequeñas representaciones en algunas islas fluviales (Sapinya, Gràcia) y en algún tramo del río. Sus

dominios han sido ocupados por huertos, frutales y arrozales.

A3. El mar: el mar del Ebro, con fondos arenosos y amplía plataforma continental, dispone de una fauna piscícola rica y

densa, entre las que destaca, comercialmente, el lenguado, la sardina, el boquerón, la dorada o el salmonete.

A4. Las bahías: su profundidad varía de 1 a 8 metros y su importancia ecológica recae en las praderas de fanerógamas

marinas, plantas subacuáticas de vital importancia para la reproducción de las especies marinas y para el mantenimiento

de la calidad de las aguas. Las características ecológicas de las bahías han permitido la instalación de cultivos marinos de

mejillones, ostras, berberechos, coquinas,...

A5. Playas y dunas: en el Delta encontramos las playas arenosas más extensas de Catalunya. Algunas de ellas presen-

tan excepcionales campos de dunas, llamadas tores y muntells, a veces con vegetación. Las especies más comunes que

habitan aquí son el barrón y la azucena de mar.

A6. El salobral: los salobrales o saladares, con plantas muy adaptadas a los suelos salinos, se localizan en los sectores

más costeros. Aquí perviven plantas como el Arthrocnemum, el Limonium, el salado y el Zygophyllum, y es común observar aves

como el chorlitejo patinegro y la canastera común.

A7. Las salinas: actualmente la salina de la Trinitat, en la punta de la Banya, es la única operativa comercialmente del

Delta. La visitan flamencos, avocetas y tarros blancos.

A8. Las lagunas: su fragilidad contrasta con su gran produc-tividad (peces, aves y plantas encuentran refugio aquí). Los

humanos han sabido aprovechar esta abundancia mediante la caza, la pesca o la recolección de vegetales. Actividades que todavía perduran, ahora reguladas por el Parque. Nor-malmente poco profundas -casi nunca sobrepasan los 1,5

metros-, suelen estar comunicadas con el mar y los arrozales.

A9. Los ullals: son puntos de surgencia de agua subte- rránea, proveniente de la lluvia que cae en las sierras calizas

cercanas del Montsià, Els Ports y Boix-Cardó. Cuando el acuífero llega al Delta choca con los materiales arcillosos y

emerge a la superficie formando estas balsas circulares o en forma de ull (ojo), de donde proviene el nombre. Su flora es muy peculiar, con el sorprendente nenúfar blanco, y la fauna destaca

por la presencia de varias especies de peces endémicos de la Península Ibérica, en peligro de extinción, como el samarugo

y la colmilleja.

A10. El arrozal: con unas 20.000 ha es el ambiente que domina la fisonomía del Delta. Aparte de ser uno de los motores

socioeconómicos del territorio, el mantenimiento de esta actividad agrícola es vital para la conservación de muchas

especies y hábitats, debido a su positiva interrelación con los ambientes naturales. No os vayáis a casa sin un paquete de

arroz, ¡la gente del Delta y su fauna os lo agradecerán!

A11. La huerta: ocupa las zonas más elevadas cercanas al río y los terrenos que conforman el límite continental del Delta. La

calidad y el sabor de los productos de la huerta deltaica es muy admirada: habas, lechuga, escarola, apio, melón, coliflor, cebolla, fruta dulce, cítricos... Pero la estrella es la alcachofa,

que se cultiva de septiembre a junio.

Centres d’Informació del ParcCentros de Información del Parque

EcomuseuC/Martí Buera, 22 - DeltebreTel. 977 489 679 - pndeltaebre@gencat.cat

Casa de FustaPartida de la Cuixota - Bassa de l’En-canyissadaAmposta - Poblenou del DeltaTel. 977 261 022 - pndeltaebre@gencat.cat

Seu administrativa / Sede administrativaAV. Catalunya, 46 - 43580 DeltebreTel. 977 482 181 - pndeltaebre@gencat.cat

Oficines d’Informació Turística Oficinas de Información Turística

L’Aldea - Torre ermita de l’Aldea Tel. 977 450 012 - www.laldea.cat

L’Ampolla - Carrer Ronda del Mar, 12, Tel. 977 593 011 - www.ampolla.org

Amposta - Av. Sant Jaume, 42-52 - Tel. 977 703 453 - www.turismeamposta.cat

Camarles - C/ Trenta-un, s/nTel. 977 470 040 - www.camarles.cat

Deltebre - Plaça 20 de maig s/n. - Tel. 977 489 309 - www.atraccionatural.cat

Sant Carles de la Ràpita - Parc del Garbí s/n Tel. 977 744 624 - www.turismelarapita.com

Sant Jaume d’Enveja - C/ Carles I, 22 Tel. 977 468 165 - www.santjaumeturisme.cat

Museus / Museos

Museu de les Terres de l’EbreC/ Gran Capità, 34 - 43870 AmpostaTel. 977 702 954 - www.museuterresebre.cat

Centre d’Interpretació de les Barraques del DeltaC/ Carles I, 22 - 43877 Sant Jaume d’EnvejaTel. 977 478 056 - www.santjaumeturisme.cat

MónNatura Delta de l’Ebre Carretera del Poblenou al Trabucador, s/n - 43870 Amposta - Tel. 977 053 801 www.monnaturadelta.com

Museu de la Mar de l’EbrePlaça Agustí Vizcarro s/n - 43540 Sant Carles de la Ràpita - Tel. 673 522 901 www.museuterresebre.cat

Centre d’Interpretació de les Torres de GuaitaTorre de l’Ermita de l’Aldea - 43896 L’Aldea - Tel. 977 450 012 - www.laldea.cat

Museu Molí de Rafelet C/ de Sant Roc, 8 - 43580 DeltebreTel. 977 480 055 - www.moliderafelet.com

Museu del PobleC. Major, s/n. 43879 - Els MuntellsTel. 649 182 463 - www.elsmuntells.org

Centre d’Interpretació Ebre Km 0Oficina de turisme d’AmpostaAv. Sant Jaume, 42-52 - 43870 Amposta Tel. 977 703 453 - www.turismeamposta.cat

Espai Ebre TerraC/ Sant Miquel, 1 - 43580 DeltebreTel. 977 480 627 - www.facebook.com/EbreTerra

Centre d’Interpretació de l’Arròs la TorraCrta. de la Granadella s/n - 43894 Camarles Tel. 654 606 966 - www.camarles.cat

EcomuseuC/ Martí Buera, 22. DeltebreTel. 977 489 679

Casa de FustaBassa de l’Encanyissada. AmpostaTel. 977 261 022

* Sortides regulars des de Deltebre i la desembocadura. / * Salidas regulares desde Deltebre y la desembocadura. | ** Sortides des de Sant Carles de la Ràpita i l’Ampolla. / ** Salidas desde Sant Carles de la Ràpita y la Ampolla.

A peu o en bicicleta A pie o en bicicleta

En bicicleta En bicicleta

En vaixell o en canoaEn barco o en canoa

CODI / CÓDIGO

NOM / NOMBRE

DISTÀNCIA / DISTANCIA

TEMPS / TIEMPO

ELEMENTS D’INTERÈS / ELEMENTOS DE INTERÉS

AMBIENTS / AMBIENTES

DIFICULTAT / DIFICULTAD

6

Ruta de les llacunesRuta de las lagunas

Ruta familiarRuta familiar

Camí de SirgaCamino de Sirga

Amposta - Ullals - Casa de FustaAmposta - Ullals - Casa de Fusta

Passeig fluvial de DeltebrePaseo fluvial de Deltebre

La Ràpita-Casa de FustaLa Ràpita-Casa de Fusta

Les OllesLes Olles

Ecomuseu-desembocaduraEcomuseu-desembocadura

Ecomuseu-badia FangarEcomuseu-badia Fangar

L’Aldea - Camarles - l’AmpollaL’Aldea - Camarles - l’Ampolla

11

12

Rutes per l’Ebre *Rutas por el Ebro *

Rutes per les badies **Rutas por las bahías **

10

9

8

7

5

4

3

2

1 BaixaBaja

MitjanaMedia

BaixaBaja

BaixaBaja

MitjanaMedia

BaixaBaja

MitjanaMedia

BaixaBaja

MitjanaMedia

BaixaBaja

28.7 km

31,9 km

17,1 km

24,3 km

6,9 km

27,4 km

24,4 km

44 km

12,8 km

4 km

-

-

-

-

4.00 h

4.00 h

2.00 h

3.30 h

1.00 h

4.00 h

3.30 h

Modulable

1.15 h

1.00 h

-

-

E1, E6

E10, E11

E1, E4, E5

E3

E2, E21, E22

E1, E5

E1, E11, E14

E11, E19, E20

E1

E2

E1, E5, E6

E3, E13

A4, A8, A10

A1, A5, A8, A10

A4, A10

A4, A8, A10, A11

A1, A8, A9, A10

A8, A10

A1, A10

A1, A5, A8

A1, A11

A3, A4, A5, A10

A1, A2

A3, A4, A5

ITINERARIS I MIRADORS ADAPTATS PER A PERSONES AMB MOBILITAT REDUÏDA ITINERARIOS Y MIRADORES ADAPTADOS PARA PERSONAS CON MOVILIDAD REDUCIDA

Itineraris adaptats: Ecomuseu (350 m, també adaptat per a persones cegues), Casa de Fusta, Bassa de les Olles (recorregut al voltant de la llacuna parcialment adaptat), Bassa de l’Encanyissada (itinerari autoguiat de 900 m), Ullals de Baltasar (itinerari inicial de 550 m).

Miradors amb accés adaptat: bassa del Garxal (accés per mitjà d’una passera de fusta de 150 m), mirador de la Casa de Fusta, mirador Albert Rull i mirador de Raimundo (ambdós a la bassa de la Tancada), mirador de les Olles.

Itinerarios adaptados: Ecomuseo (350 m, también adaptado para personas ciegas), Casa de Fusta, Laguna de Les Olles (recorrido alrededor de la laguna parcialmente adaptado), Laguna de la Encanyis-sada (itinerario autoguiado de 900 m), Ullals de Baltasar (itinerario inicial de 550 m).

Miradores con acceso adaptado: laguna del Garxal (acceso mediante una pasarela de madera de 150 m), mirador de la Casa de Fusta, mirador Albert Rull y mirador de Raimundo (ambos en la laguna de la Tancada), mirador de Les Olles.

L’Ebre neix a Fontibre, a la serralada Cantàbrica. Després de recórrer més de 900 km i convertir-se en el riu més cabalós de la Península, desguassa les seves aigües a la càlida Mediterrània creant el delta de l’Ebre.

La construcció d’embassaments a la seva conca -més de 130- i especialment al seu curs principal -Flix (1948), Mequinensa (1966) i Riba-roja (1969)- han convertit l’Ebre en un riu captiu, amb la corresponent manca d’aportació de sediments i la pèrdua de moltes de les seves funcions ambientals.

Si l’aigua és font de vida, apostar per la salut dels nostres rius i dels seus camins d’ai-gua és la millor decisió per salvaguardar els beneficis que els rius aporten a la societat, per al nostre futur i el dels nostres fills!

El Ebro nace en Fontibre, en la cordillera Cantábrica. Tras recorrer más de 900 km yconvertirse en el río más caudaloso de la Península, desagua sus aguas en el cálidoMediterráneo creando el delta del Ebro.

La construcción de pantanos en su cuenca -más de 130- y especialmente en su curso principal -Flix (1948), Mequinenza (1966) y Ribarroja (1969)- han convertido al Ebro enun río cautivo, con la correspondiente falta de aportación de sedimentos y la pérdida de muchas de sus funciones ambientales.

Si el agua es fuente de vida, apostar por la salud de nuestros ríos y de sus caminos de agua es la mejor decisión para salvaguardar los beneficios que los ríos aportan a la sociedad, ¡para nuestro futuro y el de nuestros hijos!

Itineraris / Itinerarios El riu Ebre / El río Ebro Informació útil / Información útil

Parc acreditat amb la Carta Europea de Turisme Sostenible.Parque acreditado con la Carta Europea de Turismo Sostenible.

Més informació dels itineraris i tríptics descarregables:Más información de los itineraris y trípticos descargables:

Què hi puc fer / Qué hacer

Normes i consells / Normas y consejos

Descobrir el Delta en bicicleta és una bona opció saludable isostenible per fer-la amb amics o família. Només cal que planifiqueu quin itinerari s’adapta més a les vostres necessitats.

L’observació d’ocells està garantida durant tot l’any pels diferents ambients naturals i humanitzats del Delta. Aprofiteu els miradors per descobrir aus fascinats. Això sí, no oblideu portar prismàtics.

Visiteu els museus per conèixer i aprofundir en el peculiar món del Delta.

La gastronomia del Delta és rica, diversa i saborosa, reflex dels atractius naturals, culturals i patrimonials. Els aliments de l’horta i els arrossos comparteixen protagonisme amb els productes del mar. Les jornades, diades i festes gastronòmiques són un aparador immillorable per conèixer la cuina ebrenca.

Descobriu l’Ebre, passegeu per la platja, navegueu per les badies, pugeu als miradors, conegueu les dunes, fars,... en definitiva, “deltegeu”!

Descubrir el Delta en bicicleta es una buena opción saludable y sostenible para hacerla con amigos o familia. Sólo debéis planificar qué itinerario se adapta mejor a vuestras necesidades.

La observación de aves está garantizada todo el año por los diferentes ambientes naturales y humanizados del Delta. Aprovechad los miradores para descubrir aves fascinantes. Eso sí, no olvidéis los prismáticos.

Visitad los museos para conocer y profundizar en el peculiar mundo del Delta.

La gastronomía del Delta es rica, variada y sabrosa, reflejo de sus atractivos naturales, culturales y patrimoniales. Los alimentos de la huerta y los arroces comparten protagonismo con los productos del mar. Las jornadas, diadas y fiestas gastronómicas son un escaparate inmejorable para conocer la cocina deltaica.

Descubrid el Ebro, pasead por la playa, navegad por las bahías, subid a los miradores, conoced las dunas, faros... en definitiva, ¡“deltead”!

Fonts cartografia / Fuentes cartografía

Institut Cartogràfic i Geològic de CatalunyaDepartament de Territori i Sostenibilitat

No colliu plantes, algunes estan protegides i tenim la responsabilitat de conservar-les. No arranquéis plantas, algunas están protegidas y somos responsables de su conservación.

Dins del Parc és prohibit dur gossos sense lligar.Dentro del Parque está prohibido llevar perros sin atar.

L’acampada no és permesa. Només es pot acampar en les àrees expressament indicades i autoritzades. La acampada no está permitida. Sólo se puede acampar en las áreas expresamente indicadas y autorizadas.

Només es pot circular amb vehicles motoritzats en carreteres i pistes autoritzades. La circulació fora de pistes és totalment prohibida. Cal evitar sorolls i velocitats excessives.Sólo se puede circular con vehículos motorizados en carreteras y pistas autorizadas. La circulación fuera de pistas está totalmente prohibida. Hay que evitar ruidos y velocidades excesivas.

Només es pot encendre foc als llocs permesos i/o amb el permís pertinent.Sólo se puede encender fuego en los lugares permitidos y/o con el permiso pertinente.

Una manera de treure més profit de la vostra visita és anar acompanyat d’un guia especialitzat.Una forma de aprovechar mejor vuestra visita es ir acompañado de un guía especializado.

Respecteu la propietat privada. Respetad la propiedad privada.

Eviteu fer sorolls innecessaris que puguin destorbar la tranquil·litat dels espais i afectar la fauna.Evitad hacer ruidos innecesarios que puedan estorbar la tranquilidad de los espacios y afectar la fauna.

Practicar el senderisme és la millor manera de conèixer el Parc. Per la vostra seguretat, seguiu els camins senyalitzats i aneu ben equipats per la marxa, preveient la possibilitat que faci mal temps.Practicar el senderismo es la mejor manera de conocer el Parque. Por vuestra seguridad, seguid los caminos señalizados e ir bien equipados para la marcha, previendo la posibilidad de que haga mal tiempo.

Gaudiu observant la fauna sense molestar-la. Si trobeu cap animal, no el molesteu ni el captureu. Disfrutad observando la fauna sin molestarla. Si encontráis algún animal, no lo molestéis ni capturéis.

No contamineu els rius ni les fonts tirant-hi productes com sabons o detergents.No contaminéis los ríos ni las fuentes tirando productos como jabones o detergentes.

Abans d’entrar al Parc adreceu-vos als centres d’informació i a les pàgines web, que us mostraran les possibilitats de visita del Parc.Antes de entrar al Parque dirigíos a los centros de información y a las páginas web, que os mostrarán las posibilidades de visita del Parque.

Endueu-vos les deixalles i dipositeu-les als contenidors adients. No embruteu el paisatge del qual tots gaudim.Llevaos los desechos y depositadlos en los contenedores adecuados. No ensuciéis el paisaje del que todos disfrutamos.

Parc Natural del Delta de l’Ebre / Parque Natural del Delta del Ebro

Reserva Natural Parcial / Reserva Natural Parcial

Espais protegits / Espacios protegidos

Elements d’interès, equipaments i serveisElementos de interés, equipamientos y servicios

Elements d’interès / Elementos de interés

Punt d’informació del Parc / Punto de información del Parque

Punt d’informació turística / Punto de información turística

Museu / Museo

Àrea de lleure / Área recreativa

Aparcament / Aparcamiento

Font / Fuente

Mirador / Mirador

Accés restringit / Acceso restringido

Àrea Intepretativa / Área interpretativa

Centre històric d’interès / Centro histórico de interés

Camins adaptats / Caminos adaptados

Far / Faro

Aguait / Observatorio

Edifici d’interès religiós / Edificio de interés religioso

Torre antiga / Torre antigua

Coll / Collado

Cim / Pico

Crèdits / Créditos

Coordinació / Coordinación: Xavi Abril (Parc Natural del Delta de l’Ebre), Xavi Armengol (Rutes Pirineus).

Fotografies / Fotografías: M. Cebolla, Arxiu del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Text / Texto: Parc Natural del Delta de l’Ebre.

Cartografia / Cartografía: Andreu Blanch (Rutes Pirineus).

Disseny i maquetació / Diseño y maquetación: Carles Freixas (Rutes Pirineus).

Data d’edició / Fecha de edición: Desembre 2017 / Diciembre 2017.

Edita / Edita

Itineraris / Itinerarios

Senders Gran Recorregut / Senderos Gran Recorrido

Itinerari a peu o en bicicleta / Itinerario a pie o en bicicleta

Itinerari en bicicleta / Itinerario en bicicleta

Itinerari en vaixell o en canoa / Itinerario en barco o en canoa

Xarxa viària / Red viaria

Carretera xarxa bàsica / Carretera red básica

Carretera xarxa comarcal / Carretera red comarcal

Carretera xarxa local / Carretera red local

Altres carreteres - pistes asfaltades / Otras carreteras - pistas asfaltadas

Vies ràpides / Vías rápidas

Pistes de sorra / Pistas de arena