Lluïsos en imatges:Racons emblemàticsPàg. 2

Aniversaris del GMM i de SineraPàg. 4

Reflexions des deLapòniaPàg. 18

El Des del Nordt’explica les obres

Pàg. 9-19

La revista dels

Des del NordPrimavera 2014

61núm

LAIA

LLU

ÏSO

S E

N I

MA

TGES

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

Alguns delsraconsemblemàticsdels Lluïsosque els socisi sòcies han volgutimmortalitzarabans de les obres.

GEMMA

SUSANNA ALVAREZ DOLORS

IMMA

ANNA DELGADO ORIOL HOSTA

LOURDES

HECTOR FLORES

E l fundador de l’escoltisme Sir RobertBaden-Powell ens deia: “Procureu dei-xar aquest món una mica millor de com

l’heu trobat” i "Planifica la teva feina i despréstreballa seguint el teu pla”. Aquestes màximes,apreses als Lluïsos, ens han permès arribar onsom ara: comencem les obres de la nostra seu.

Voldríem contribuir a millorar el servei (als socis i sòcies, als usuaris de lacasa, a la Vila, a la ciutat, i al País) amb més espais de qualitat, accessi-bles i segurs, amb un edifici adequat, modern i sostenible.

És un gran projecte de futur, imprescindible i necessari per adequar l’edi-fici a la normativa vigent. Encarem aquest repte amb molta il·lusió i ensagradarà fer-ho sentint el suport i l’empenta que ens doneu cadascú devosaltres. Ara és l’hora de mostrar la nostra força com a col·lectiu viu, res-ponsable, compromès i implicat que som. És un projecte de tots els socis,sòcies i amics de Lluïsos, tots ens arremanguem per crear els Lluïsos delspropers 100 anys, per deixar als nostres fills i néts el llegat rebut dels nos-tres pares i avis. Tenir un edifici nou ha de servir perquè Lluïsos segueixiviu durant molts i molts anys, per enfortir els lligams i seguir creant xarxaamb totes les persones i famílies que en formem part.

Amb l’edifici vell marxaran una llarga llista de vivències i sensacions demoltes generacions. Tindrem una certa nostàlgia, caldrà passar el dol.Però quan tinguem el nou edifici el tornarem a omplir de vivències iexperiències, perquè el que compta és què hi fem a dins. Per això us pro-poso encarar l’any i mig d’obres amb la il·lusió infantil de la nit de reis,tot esperant la recompensa del nou edifici. També ens caldrà durantaquest temps que estarem una mica escampats per la Vila, mantenir i fercréixer aquest orgull de pertànyer a una de les entitats centenàries i refe-rents del nostre País. Voldria compartir aquest orgull amb tots vosaltres iescampar tots junts el “tots som Lluïsos”.

M’agradaria arribar al final d’aquest trajecte amb la bona sensació de lafeina ben feta, no serà fàcil i ens caldrà paciència, tenacitat i comprensió.Entre tots, però, ho farem possible.

Oriol Hosta, President dels Lluïsos

3

02 Lluïsos en imatgesRacons emblemàticsdels Lluïsos

03 Editorial04 Seccions de la casa08 Reflexions des de...

Lapònia

09 El Des del Nord t’explica les obres

10

12 Present:Entrevista a la JuntaDirectiva

15 Passat:Entrevista a Tatu Hosta

16 Futur:Entrevista a VíctorValls, Neus Ayza iRoger Ayza

20 El centre del món

3

EDITORIALSUMARI

Edita:

Col·labora:

Coordinació: Laia Curcoll

Consell de redacció: Susanna Àlvarez,Emili Boix, Marta Buch, Marc

Camprodon, Montse Giralt, Oriol Hosta, Mar Solà.

Disseny i maquetació: Sílvia Vallverdú.

Assessorament lingüístic:

Imma Subirana.

Han col·laborat en aquest número:Agrupament Escolta, Cor Gregal, Coral

Sinera, Emili Boix, Escola de TennisTaula, Esplai GMM, Laia Curcoll, Luigi

di Mario Mar Solà, Montse Giralt, OriolHosta, Pep Burrull, Roger Vicens, Sota-cabina Teatre, Tennis Taula, Vadegos-

pel, Vent del Nord, Xavier Andreu.

Fotografia: Adrià Giró, AgrupamentEscolta, Anna Delgado, Arxiu dels

Lluïsos, Cantiga, Comissió d’Obres delsLluïsos, Cor Gregal, Dolors Moreno,

Escola de Tennis Taula, Esplai GMM,Hector Flores, Imma Subirana, MontseGiralt, Oriol Hosta, Roger Vicens, Sota-cabina Teatre, Susanna Àlvarez, Vade-

gospel, Vent del Nord, Víctor Valls.

Publicitat: publicitat@lluisosdegracia.cat

Redacció, administració i subscripcions: Lluïsos de Gràcia. Plaça del Nord, 7-10. 08024 BCN.

Tel. 93 218 33 72 / Fax 93 218 20 58.desdelnord@lluisosdegracia.cat

www.lluisosdegracia.cat

Impressió: Consdecor

Dipòsit legal: B-42.670.89

Revista editada en paper 100% reciclat.

“Els articles publicats al Des del Nordexpressen solament l’opinió dels seus

autors, que no té perquè ser compartida per la revista”.

EL TEU DDN

D es del GMM, ja amb la motxilladesfeta després de l’excursió deCarnestoltes que vam realitzar

tant infants com monis i famílies per cele-brar l’inici del 75è, podem dir que estemmolt orgullosos i orgulloses de com hacomençat aquest magnífic any que ensespera.

Realment ens omple d’alegria i orgullpoder dir que aquest any en celebrem 75, ique la maquinària ja s’ha posat en marxa.A aquestes alçades ja n’haureu sentit a par-lar, amb la diada del GMM del 29 de març,que és una celebració que hem preparatamb moltes ganes!

Val a dir que ens vam sentir molt satisfets isatisfetes que el GMM aconseguís fer parti-cipar tantes famílies, i que a l’excursió totesi tots vam gaudir enormement, sentint-nosrealment com la gran família que formem.

Ja per acabar, us deixem també una foto-grafia de totes les que vam anar d’excursió,per fer-vos una mica d’enveja sana i mos-trar-vos com el GMM té més energia quemai.

75 anys de l’esplaiGMM

GMM

Benvingut2014! (en diferit)

SINERA

D esprés d’un fructífer i entranyable 2013, Sinera afrontemel 2014 amb una data molt important marcada a l’horit-zó: el 45è aniversari de la nostra coral. Aquest serà un

any molt especial amb cites importants a les quals us convidem aassistir.

Un cop arrencat l’any de celebració amb la Diada del 45è el passat23 de març, en què també hi ha participat la coral El Virolet, tenimles mirades posades en el Concert del 45è Aniversari, que celebra-rem aquest mes de maig.

A la cantata de la coral se li sumarà una sorpresa ben especial perfer memorable aquest dia. Tot i que encara no us revelarem en quèconsisteix, ja us podem dir que farem un espectacle que faci honorals 45 anys d’història d’aquesta coral. Hi podrem escoltar, durantuna estona, com aquest present i passat musicals s’ajunten.

Abans, però, per Sant Jordi vendrem roses per primera vegada irepetirem l’èxit de les cantades al carrer que vam fer per Nadal(canviant un pèl les cançons, que no casen gaire amb les roses i laprimavera).

També planegem (tot i que encara no hem aconseguit unes gransfites al respecte) el nostre viatge commemoratiu per aquestesvacances. Ja tenim algunes propostes sobre la taula però no hemdecidit res. Ja us anirem informant.

No obstant, no podem oblidar un altre dia sempre marcat al calen-dari (tot i que les dates d’aquesta festivitat sempre es moguin). Estracta de Sant Lluís, dia en què ens reunirem totes les agrupacionscorals vinculades als Lluïsos per celebrar junts un concert.

Volem acomiadar-nos desitjant-vos (en diferit) un bon any nou iesperant que ens vingueu a veure als espectacles d’aquest programa, que us assegurem que en gaudireu, i que us dediquemja d’antuvi.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

SEC

CIO

NS

DE

LA C

AS

A

S

4

P er variar, aquesta tardor, hem tor-nat a anar de corcoll. Però ara queno ens sent ningú, us he de confes-

sar que ens ho hem passat bé; ha valgut lapena!

Hem estrenat una obra nova, la que fa mildel repertori, titulada “Mobília” o “La vita èmobile”.

És un espectacle musical per a cor, solistes iorquestra, composada per Albert Guinovartper a Cantiga, a partir d’un text de PitiEspañol, i direcció escènica de Joan LluísBozzo, (ens confessà que els seus inicis teatrals van ser als Lluïsos).

Segurament ha estat ell qui ens ha permèsevolucionar més com a cor, ja que ens haajudat a prendre consciència escènica, amoure’ns per l’escenari, a interaccionaramb el públic amb mirades, gestos...

La historia és “romanticona”: un noi i unanoia que s’enamoren. Ella, cantaire; ell, un obsés dels mòbils... Tot amanit de talmanera que fa passar una bona estonasentint el musical.

Farem més concerts. Si ens veniu a veure,us garantim que us ho passareu tan bé comnosaltres!

Xavier Andreu

L a coral Vent del Nord estem prepa-rant un viatge a Andalusia, concre-tament a El Saucejo, Sevilla, a peti-

ció de la soprano Núria Quintana. El seumarit era d’allà.

Així que del 30 d’abril al 5 de maig, 35 cantaires i 15 acompanyants ens enfilaremal TGV. D’anada viatjarem fins a Còrdova iemprendrem la tornada des d’Antequera.Ens allotjarem en cases particular i fondes.Visitarem Còrdova, el “Parque Natural deGrazalema”, Granada, Ronda i uns quants“Pueblos Blancos”, Salobreña, Sevilla iAntequera, des d’on tornarem a Barcelona.

Tenim previst fer un parell de concerts ambrepertori divers: cançons litúrgiques, popu-lars catalanes, renaixentistes, populars d’arreu del món i, com no pot ser d’altramanera, populars d’Andalusia.

A Vent del Nord oferim la possibilitat decantar música diversa i posem totes leseines a l’abast dels cantaires per avançar enel nostre coneixement musical, amb treballper cordes i tallers de llenguatge.

Ja veieu que no ens aturem, ens agradacantar i conèixer altres indrets.

En sentireu a parlar!

VENT DEL NORD

Concerts iviatges

S otacabina teatre i els Lluïsos Teatre,una relació d’amor de 30 anys queara se separa.

Sabem que no serà un “Adéu”, que serà un“Fins aviat!” i que quan tornem serà enmillors condicions. Però la realitat és que seseparen.

Per això, un amant tan gran d’aquest tea-tre com és Sotacabina, no pot fer-li uncomiat de pa sucat amb oli a la platea, ales butaques, a l’escenari, als camerinos.No. El comiat ha de ser memorable. Ha de ser un comiat que trenqui amb tot. Un comiat que recordem per sempre. Un comiat que no vulguem que acabi. Un comiat que ha de ser un homenatge alteatre i a les ganes de fer bé les coses,esperit dels Lluïsos de Gràcia.

I no hi pot haver un millor comiat que feruna de les obres de més èxit del teatre con-temporani britànic. Gràcies a “El tinent d’Inishmore”, els espectadors que han vin-gut al teatre els dies 14, 15 i 16 de març hanpogut gaudir per última vegada al nostreteatre d’una obra dura però plena d’huma-nitat i humor, molt d’humor, tal i com és lanostra vida.

CANTIGA

Hem estrenat“Mobília”

5

SOTACABINA TEATRE

Comiatal Teatre

E ntre anades i vingudes, corredissesi frenades, Vadegospel es va estre-nar com a coral a l’Església de

Santa Maria de Gràcia el mes de novembre.

El que va començar, per tant, com un pro-jecte d’inquietuds i temps compartit, s’hadesenvolupat i ampliat gradualment sota ladirecció de l’Òscar Salvador, gràcies al seuentusiasme contagiós. La seva constànciaen aconseguir l’embastat de les veus en elsassajos i escenaris, ha anat creixent i madu-rant a mida que ens fèiem nostres les novesmelodies. I fa que ens sentim orgulloses iorgullosos de continuar amb pas ferm capendavant.

Si t’entusiasma la música gospel i, comnosaltres, no t’has atrevit mai a cantar perpor a no tenir coneixements musicals, apropa’t als nostres assajos setmanals elsdimecres de 20.15 a 21.45h i deixa’t seduirper l’ambient distès que ens envolta.

6

SEC

CIO

NS

DE

LA C

AS

ALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA E l curs passat vam començar ambcaràcter de torneig social (internpels jugadors de Lluïsos) un cam-

pionat que ens havia de servir per saberquin era el nivell de tots els jugadors, perfamiliaritzar-nos amb la competició i, sobre-tot, per augmentar la companyonia i gaudirdel tennis taula.

Vam anomenar-lo “Lluïsos League” i el vamdividir en una doble categoria: infantil iadults. La “Lluïsos League” va tenir ràpida-ment molt bona acollida i participació, aixíque vam obrir-la a jugadors i jugadores queno fossin socis o sòcies dels Lluïsos.

Aquest curs hem pogut fer realitat allò queens ballava pel cap, una “Lluïsos LeagueFemenina”. Va arrencar el dissabte 1 defebrer i, pel seu caràcter obert, s’ha conver-tit així en el primer torneig femení de tennistaula de la Vila.

Tant la masculina com la femenina esjuguen els dissabtes al matí, amb una freqüència mensual aproximadament. Primer es fa una lliga de tots contra tots, demanera que tothom juga molts partits ones van acumulant punts. Després es jugal’eliminatòria.

Al final del campionat, al mes de juny, enfunció dels punts obtinguts per cadascú esfarà la final i es lliuraran els trofeus.

ESCOLA DE TENNIS TAULA

L a secció de Tennis Taula dels Lluïsosparticipem en diferents campionatsaquesta primavera i estiu.

D’una banda, estem competint a la lliga dePrimera i Segona B de la categoria delsveterans i també en els opens de veteransorganitzats per la Representació Territorialde Barcelona. Les finals d’individuals idobles de totes les categories es jugaran aBarcelona a les instal·lacions de Reina Eli-senda els propers 5 i 6 de juliol.

D’altra banda, participarem en el XXIII Cam-pionat d’Espanya de Veterans de TennisTaula, que se celebrarà de l’1 al 4 de maig a Oropesa de Mar. En aquest campionat hipresentarem equips en les categories de+50 i +65. En la primera hi participen JavierFeliu i Òscar Casabona, que competiran enla modalitat d’individuals i també en la dedobles. En la segona hi jugaran FaustíEstruch que competirà en la modalitat indi-vidual i farà parella amb Emili Rivas percompetir en la de dobles.

També participarem en el XXXI Campionatde Catalunya de Veterans de Tennis Taulaels dies 21, 22, 28 i 29 de juny a Calella enles modalitats d’equip, dobles i individuals.

A banda, i malgrat les obres, esperempoder celebrar el XXIII Campionat de Fede-rats de la Secció de Tennis de Taula delsLluïsos el proper 14 de juny en motiu de lesfestes de Sant Lluís.

Lluïsos Leaguefemenina

TENNIS TAULA

Un munt decampionats

VADEGOSPEL

El primerconcert

M ’han dit si podia fer quatre rat-lles sobre el paper dels pares imares al món del bàsquet. Jo

parlaré pensant en els equips de les catego-ries inferiors.

Per començar, personalment, crec que elspares som el tercer jugador de l’equip.M’explicaré. Penso que tenim dues tasquesmolt importants:

D’una banda, recolzar els entrenadors enles decisions que prenguin i animar l’equip,tant en els moments bons com en elsdolents; amb el nostre comportament desde les grades hem de poder transmetre uncomportament cívic, pel fet que els nostresfills estan en edat d’aprenentatge diari i pera ells no representa el mateix veure unspares cridant i insultant que veure’ls ani-mant, cantant, donant-los suport, etc.

La segona és el nostre ajut en les tasquesrelacionades amb l’organització de l’equip,que són moltes i variades: portar l’aiguapels jugadors, ajudar en els desplaçaments,fer la taula i organitzar trobades fora del’àmbit esportiu per fer més pinya...

En definitiva, que els pares i mares delsjugadors contribuïm força en la millora dels equips de bàsquet de les categoriesinferiors.

Pep Burrull, pare d’Enric Burrull, de l’infantil masculí

A l’Agrupament dels Lluïsos fem for-ça activitats conjuntes però, unade les més esperades és la celebra-

ció del Cau de Nadal! Enguany vam comen-çar distribuint-nos per grups amb nens,nenes, nois i noies de totes les unitats. Elscaps van repartir a cada un dos personatgesde ficció, un gènere teatral i algun objecte.Amb tot aquest poti-poti cada grup haviade representar una petita obra sense des-cuidar cap d’aquells components. Vamdedicar gran part del cau a l’assaig d’aques-tes representacions que, posteriorment,serien posades en escena davant la curiosamirada de les famílies i de tots els joves del’agrupament.

Els Truk, els més grans, van preparar xoco-lata desfeta amb coca. A l’acabar les repre-sentacions, famílies i canalla vam poder-negaudir mentre ens desitjàvem unes bonesvacances. Per últim, i per sorpresa detothom, ens va venir a visitar el Tió. Ens vaportar un munt de material que necessità-vem per tot el cau!.

C om ja havíem anunciat, perNadal vam presentar en concertel Glòria de Vivaldi, complemen-

tat amb peces del Messies de Händel a l’es-glésia de la Bonanova. Vam compartir esce-nari amb la coral de Sant Joan de Déu, l’or-questra Camerata Bacasis i les solistes Hor-tènsia Martínez i Marta Andreu.

Vam repetir el mateix concert a l’auditoride Sant Joan de Déu i està previst fer-neuna tercera actuació al Paranimf de la Uni-versitat de Barcelona el 6 de maig (si usvàreu perdre els anteriors veniu a aquest).

Per la segona part del curs, estem canviantel repertori de música barroca per variaruna mica. Estem abordant musicals quehan esdevingut clàssics (West Side Story, Porgy & Bess,Rhapsody in Blue, Flor de Nit...). És moltdivertit. Hem pogut reforçar alguna corda(especialment baixos), i ara ens agradariafer el mateix amb la resta, especialmenttenors i sopranos. Feu propaganda si usplau. Ja ens coneixeu, som de la gresca! Usesperem!

BÀSQUET

Els pares i el bàsquet

7

COR GREGAL

Nou repertorii nous cantants

AGRUPAMENT ESCOLTA

El cau de Nadal

8

RD

REF

LEX

ION

S D

ES D

E...

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

amb motos de neu, passejos de trineusamb huskies o amb rens, pesca en un llacgelat i esquí de fons, entre d’altres. I abansde les festes de Nadal, visita obligatòria alPare Noel! Sens dubte!

Ara, durant el mes de gener, treballo igual-ment a Safartica però a la vila de Rovanie-mi. Un canvi poc visible en el paisatge peròdestacable en el modus vivendi. Aquí faigles mateixes tasques, però he deixat deviure a l’hotel que gestionen a Ylläsjärvi per tenir més llibertat en un apartament.Tinc bici i puc desplaçar-me allà on vulgui,horaris de feina més estructurats i un passia una piscina coberta per una de les mevespassions: nedar!

A Rovaniemi sovint vaig a concerts, visitomuseus i la biblioteca. No hi ha una activi-tat cultural tan intensa com als Lluïsos, però el fet que una coral lapona m’obri lesportes, em fa sentir com en un assaig a laplaça del Nord.

V ols dir que hi ha alguna cosa allàdalt? Sovint m’ho pregunten amicsde Barcelona amb qui parlo des

d’aquestes latituds. Bé, si ho comparemamb la bulliciosa Catalunya, a Lapònia no hitrobes tantes coses: és un entorn eminent-ment rural. Però us puc anar desvetllantl’interès que té.

El mes de desembre he estat a 200 km alnord del Cercle Polar Àrtic, a la petitapoblació d’Ylläsjärvi. Es troba molt a propdel ressort d’esquí alpí d’Ylläs i hi viuennomés 200 habitants escampats encasetes. Tan bon punt hi arribes, el paisatgeet transporta a una d’aquelles pel·lis delMidwest americà: enmig del no-res apareixentan sols un vell hotel a la carretera, unabenzinera i un petit supermercat. Però noés ficció: treballo en aquest hotel. Tot plegatmolt solitari, cert. Tanmateix té aquellencant que ofereixen la quietud, el silenci il’amalgama de tons clars i foscos que esdibuixen en aquesta extensa planuranevada. Per mi, això és molt preuat. Mésencara el moment que vaig poder veureaurores boreals! Únic! Espatarrant!

La meva feina de pràctiques és acompanyarels guies de “safaris”. Safari és el nom quereben aquestes activitats d’aventura a Lapònia on vas acompanyat per monitors.Resulta una feina senzilla però, per a unservidor –acostumat a sol i màniga curta–,adaptar-se al fred boreal suposa un reptedestacable. Què hi faig? Doncs escapades

En Roger és soci delsLluïsos de Gràcia des que tenia 16 anys. Ha cantat durant els darrers vuit anys a les corals Sinera iCantiga. És animadorsociocultural i turístic,i està fent una estadade pràctiques a laLapònia finlandesa.

Per Roger VICENS

“A Rovaniemi no hi hauna activitat cultural tanintensa com als Lluïsos,però el fet que una corallapona m’obri les portes,em fa sentir com a laplaça del Nord.”

Reflexions des de...Lapònia

cia de les obres, a través de tres entrevistes.Una sobre el present, amb la Junta Directivaactual. Una altra sobre el passat, amb TatuHosta, que va ser president dels Lluïsos en elmoment en què es va planificar l’última granreforma, la construcció de la pista. I, final-ment, una sobre el futur, amb la Comissiód’Obres per saber com serà Lluïsos un copacabi la reforma.

També veureu com serà el nou edifici ambplànols i projeccions en 3D.

I, per si això no fos prou, recordeu que totala informació de les obres la trobareu tambéa través de la pàgina web, i que si encara norebeu el butlletí dels Lluïsos, podeu demanar-ho escrivint a butlletilluisos@lluisosdegra-cia.cat. Així no us perdreu cap detall de comavancen les obres! Tots som Lluïsos, ara més que mai.

L luïsos està davant un moment histò-ric: una reforma gairebé integral del’edifici que ha de garantir el futur

de l’entitat i unes millores realment substan-cials. És per això que la revista dels Lluïsos, el Des del Nord, no podia deixar de reflectirla importància del moment dedicant unesquantes pàgines a aquesta qüestió.

El passat 12 de febrer de 2013, els socis isòcies van aprovar en assemblea per unaamplíssima majoria tirar endavant aquestprojecte de reforma. Un projecte de reformaque beu de l’anterior projecte: Lluïsos 2015.El projecte ha estat impulsat per la JuntaDirectiva, redactat i treballat per la Comissiód’Obres i consensuat amb totes les seccionsdels Lluïsos.

En aquest Des del Nord podreu conèixer totsels detalls, les implicacions i la transcendèn-

9

Per Redacció

OBOB

RES

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA Durant les obres

les activitats i lesseccions dels Lluïsoses reubicaran de llocper tal que cap activitat es vegi gaireafectada.

El Des del Nord t’explica les obres

A LLUÏSOS IVERNTALLAT

SecretariaGrup NESEscola de Tennis TaulaGFT SotacabinaBàdmintonBàsquetVent del NordVadegospelCor GregalBanc del TempsI els tallers: Llenguatge musicalSardanes

GuitarraPinturaJudoCapoeiraJoieriaAnglèsEstudi Dirigit

A LA SALLE DE GRÀCIAEl ViroletGFT SotacabinaAgrupament EscoltaGMM Taller de teatre (nens i joves)

AL CASALCARDENER(c. Cardener, 45)Coral CantigaCoral La FugaCoral SineraSotacabina TeatreTaller de teatre (adults)

* Aquestes ubicacionspodrien acabar de modifi-car-se segons les necessitats

10

T I R A

CóM ICA

EL TEU DDN

POSA-HICOLORS!

Sabies que les obres per construir la pista de bàsquet, que es van fer fa

50 anys, es van poder realitzar gràcies a molts socis que van deixar

diners als Lluïsos?

Els socis d’aquell moment (fins 4 anys més tard les dones no van poder

fer-se sòcies) van oferir 500 pessetes als Lluïsos, amb el compromís que

l’entitat els hi tornés al cap de 20 anys. Però, un cop passat aquest

temps, la majoria no van demanar que els tornessin els diners.

La implicació dels socis d’aquell moment va fer possible que ara Lluïsos

tingui la pista de bàsquet, el gimnàs i les sales pel GMM i l’Agrupament.

SABIES QUE.. .

L’ACUDITEn Jaumet porta crispetesal cole. Mentre estan fentclasse Jaumet crida:– Tinc crispetes, tinc crispetes!

La mestra li diu:– Jaumet, si et torno asentir, aniràs al despatxdel director!

I ell repeteix:– Tinc crispetes,

tinc crispetes!– Al despatx del director!-Crida la mestra-.El director li preguntaperquè està al despatx, i ell li diu que només hacomentat a la classe que portava crispetes.

I li canta:– Tinc crispetes,

tinc crispetes!El director li diu: – A la propera al carrer, I Jaumet:– Tinc crispetes,

tinc crispetes!– Fora Jaumet!

-Crida el director-.

Quan per fi està al carrercrida:– Tinc vacances, tinc

vacances!

Luigi di Maio

del soci

Montse Giralt

11

Quants anys portes aquí?

Ja fa quatre anys.

Quina activitat fas als Lluïsos?

Tennis Taula i Bàsquet. Ja fa quatre anys que estic a

l’Escola de Tennis Taula i aquest any m’he apuntat

també a Bàsquet.

Per què vas decidir apuntar-te aquí?

Coneixia algun amic de l’escola que venia i, com que

jo sempre estava jugant a la plaça i el tennis taula

m’agradava, vaig pensar que estaria bé apuntar-

m’hi. I aquest any he decidit fer també Bàsquet

perquè penso que entrenen molt bé.

Ara començaran les obres de Lluïsos, què et sembla

la idea?Sé que comencen a la primavera perquè ens ho va

dir l’entrenador, tot i que no sé exactament on es

faran les obres. Suposo que està bé renovar!

Quin és el teu lloc favorit dels Lluïsos?

Aquí, al gimnàs, on juguem a tennis taula.

Nom: Jan Garcia

Edat 12 anys

Secció: Escola de Tennis Taula i Bàsquet

Quants anys portes aquí?Aquest és el quart any.

Quina activitat fas als Lluïsos? Faig teatre. Cada any fem dues obres: una pel nadali l’altra a final de curs, al maig.

Per què vas decidir apuntar-te aquí?Tenia curiositat per fer teatre i vaig decidir venir alsLluïsos.

Ara començaran les obres de Lluïsos, què et semblala idea?M’agradaria que fossin una mica més tard perquècom fem l’obra al maig haurem d’anar a un altreteatre. Però tinc curiositat per saber com quedarà,sobretot quan hi posin ascensors.

Quin és el teu lloc favorit dels Lluïsos?El teatre!

Nom: Lluís MansillaEdat 12 anysSecció: GFT Sotacabina

DIGUES LA TEVA!

El racó de pensar

“Tots els nostres somnis poden

fer-se realitat, si tenim el coratge

de perseguir-los.”

Walt Disney

, ,

12

ENTR

EVIS

TA Entrevista a lajunta directiva

Quines modificacions hi ha hagut? ORIOL: Inicialment volíem començar lesobres per Verntallat i fer-les més progres-sivament. Però la subvenció actual és del’ICUB, de manera que ens vam haverd’oblidar de Verntallat i centrar-nos en elteatre per tal que la subvenció fos ator-gable. La comissió d’obres, tot i que conserva l’essència de la que es va crearel 2006 amb algun canvi, va refer el pro-jecte amb aquest criteri.

Durant aquests dos últims anys comheu viscut el tema de les obres coma Junta?MARC: Ha monopolitzat bastant elfuncionament de la Junta, perquè haestat el tema més important i tambéel més complicat, sobretot perquè no en som experts, n’hem hagut d’aprendre.

En quin moment sorgeix la idea delprojecte de reforma dels Lluïsos?ORIOL: Aquest procés va començar fa sisanys, amb el Jordi Cassassas de president,quan a través del Departament de Governa-ció es va donar una subvenció per analitzarquines reformes calia fer per donar-nos lallicència d’activitats. Allò va servir perquèens repenséssim la casa i féssim un primerprojecte.

I com s’ha reactivat?ORIOL: La nostra junta ja ens vam presentara l’Assemblea dient que aquest era un delseixos de treball que volíem recuperar i s’hadonat el cas que l’Ajuntament de Barcelona,a través de l’ICUB, ha proposat una subven-ció per resoldre les llicències d’activitats delsteatres de programació no professional.Això ha fet possible que puguem reactivar elprojecte, encara que amb modificacions.

L’Oriol Hosta, elMarc Camprodon,l’Eugeni Hosta, elXavier Folch, l’AnnaHortal, el RogerSalvadó i la LourdesSamsó ens expliquenon arrenca, com haestat i com han viscutel procés de prepara-ció de les obres, i quèpassarà a partir d’ara.

Per Montse GIRALT i Laia CURCOLL

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

ETPRESENT

13

I quina sensació teniu a nivell individual davant un momenttan històric com aquest? ANNA: Jo estic molt orgullosa de poder participar-hi, de poder estara la Junta acompanyant l’Oriol, que ha tirat endavant tot això. Pen-sar que podem deixar a les generacions que vénen darrere nostreuna casa amb cara i ulls és un regal.MARC: Estic d’acord amb l’Anna però també veig que pot tenir unrisc, i ja se sap que tots els riscos fan una mica de por. Nosaltres elque volem és superar aquest risc i aquesta por perquè sabem que elresultat serà bo per l’entitat.ROGER: Sí, personalment crec que estem davant d’un projecte moltgran i això fa que hi hagi un punt de nervis, perquè un cop ho tirestot a terra, cal que es torni a aixecar! Però més enllà d’això, tambétinc la seguretat que tirarem endavant i que la gent que vingui apartir d’ara heretarà una casa amb totes les prestacions.LOURDES: El que pensem és que nosaltres hem rebut, viscut i gau-dit uns Lluïsos que han estat possibles perquè els nostres pares i avisvan arremangar-se en el seu moment. Ara és el mateix: fem un pasendavant pels socis i sòcies que vindran.EUGENI: La meva sensació personal és d’orgull de poder tirar aixòendavant. Encara que fins ara només demanàvem i dibuixàvem.

“Ens haurem d’acomiadar de l’edifici actual ihaurem de passar un dol perquè, en certamanera, tirem a terra 150 anys d’història.”

“Nosaltres hem rebut, viscut i gaudit unsLluïsos que han estat possibles perquè elsnostres pares i avis van arremangar-se en elseu moment. Ara fem el mateix pels socis isòcies que vindran.”

Ara, que ha arribat el moment de començar les obres, fa una micade respecte. XAVIER: Jo penso que les il·lusions són les que mouen el món, i laforça i la feina de tots, faran que les il·lusions es transformin en rea-litats. Aquest 2014 tenim dues grans il·lusions, i jo estic segur quetant en un cas com en l’altre l’esforç valdrà la pena i assolirem elsobjectius!

Com creieu que serà el moment en què entraran les màqui-nes i enderrocarem l’edifici? ORIOL: Ens haurem d’acomiadar de l’edifici actual i haurem de passar un dol perquè, en certa manera, i ara digues-me “sensible-ro”, tirem a terra 150 anys d’història. És clar que ho fem amb laseguretat que tornarem a tenir un edifici molt millor d’aquí a moltpoc i que dins d’aquest nou edifici, tornaran a passar moltes cosescom les que han passat aquests 150 anys. XAVIER: Fer desaparèixer la capella, el bar o la barana de l’escala,per exemple, que són elements que formen part de la històriavisual dels Lluïsos, pot ser dur. Però per molt que aquests elementsfísics ara desapareixeran, n’apareixeran uns de nous que seranmillors, i nosaltres hi impregnarem de nou l’essència dels Lluïsos.

I les seccions s’hi han implicat també?MARC: Sí i tant! Jo recordo que estava fentde cap a l’Agrupament, quan es va sentirparlar d’obres per primera vegada. A lesseccions se’ns va demanar omplir un fullsúper-llarg en què se’ns preguntaven cosescom ara “què necessitaríeu com a seccióper millorar, quins espais necessitaríeu,etc.” És que, de fet, va ser des de les sec-cions que es van fixar els criteris i necessi-tats quan tot va començar. ANNA: De fet el projecte sempre ha tingutla voluntat de fer els Lluïsos del 2050. Per tant tothom, també les seccions, hemhagut de fer l’exercici de pensar que passa-rà ens els propers anys i pensar cap a onaniríem. Ens trobarem uns Lluïsos, doncs,que intentaran recollir una gran part d’a-questes demandes que han fet les seccions iels socis de la casa.

Hi ha molts socis que tenen el dubte desi la reforma es podria fer per parts.ORIOL: Aquí els tècnics ens ajudarien adonar una resposta més clara. Però hi hados elements que ho han determinat: eltècnic i l’estratègic. D’una banda, aramateix tenim tres edificis vells que estancavalcats uns sobre els altres. I quancomences a enderrocar-ne un és fàcil ques’esfondri l’altre. A veure, en construcció tot

és possible, però això també multiplicava elcost de les obres. Per altra banda, des de lajunta considerem que, ja que ens hi posem i fem unes obres que són traumàtiques,importantíssimes i cares, cal fer-les bé i resoldre no només el tema de la llicència,sinó també assegurar el futur de Lluïsos allarg termini. Penso que aquest és un delselements importants d’aquestes obres.

Per això les obres no es limiten al tea-tre, que és l’objecte de la subvenció? MARC: Exacte. Creiem que Lluïsos no es potseparar del teatre, és un mateix element. I que aspectes com l’ascensor o la remodela-ció dels accessos, per exemple, a part dedonar servei al teatre donaran també servei a tot Lluïsos.

I ara que ja tenim aquí les obres, quinaimplicació demaneu als socis?ORIOL: Una de les idees a transmetre ambmés intensitat és: penseu que fem uns Lluïsosnous, que tot i estar fent una mini travessapel desert, al 2015 inaugurarem una casafantàstica.

Resumint, quin missatge llenceu alssocis per tot el que vindrà ara?ORIOL: Tots som Lluïsos. (Tots els altres riuen)ROGER: Paciència, que valdrà la pena!

Com heu viscut la implicació dels socisdavant d’aquest projecte?EUGENI: Estem fent el que els socis i sòciesde Lluïsos ens han encarregat. Penso que ésun projecte de molta i molta gent i això ésel que encara el fa més apassionant, entots els sentits!MARC: Sí, si no haguéssim vist que els socisens recolzaven no s’hagués fet, però hemvist il·lusió, la gent ha vingut a les assemble-es, han intervingut i han votat el projecte.Evidentment sempre hi ha veus crítiques i hi ha moltes opinions diferents, però hemintentat fer el que els socis volien i creiemque estan il·lusionats.LOURDES: De fet, la resposta dels socis al’hora de donar i deixar diners a Lluïsos haestat increïble.ROGER: A més a més, la Comissió d’Obresestà formada per socis de forma altruista ihan volgut col·laborar per fer una feina queno ha estat precisament fàcil.

Per què ha estat difícil? ORIOL: Perquè aquest projecte es va haverde fer a moltes mans i amb el vistiplau detothom: Lluïsos, les seccions i la Comissiód’Obres, tècnics de l’Ajuntament de Barce-lona, bombers i el Departament de Patri-moni de l’Ajuntament.

14

ENTR

EVIS

TALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA

15

però no va ser així. Llavors es va decidir fer unasegona hipoteca, per evitar que s’embarguésals socis que havien demanat crèdits.

També es va aconseguir una subvenció dela Delegación Nacional de Deportes. Sí, d’1.600.000 pessetes. La meitat era undonatiu i l’altra meitat un préstec amb interes-sos que s’havia de tornar en 15 anys.

I paral·lelament es pagaven els crèditsque havien demanat els socis?Aquest mateix any, 1961, es va fer una emissióde Bons de La Caixa de 250.000 pessetes ambbons de 500 pessetes, amb un interès del10%. Els Bons van tenir bona acollida i els socisvan posar diners. I va donar la casualitat que,en el primer sorteig de Bons que es va fer, la gent els tornava a invertir i no cobrava els interessos. Aquesta roda es va mantenirmolts anys.

Va haver-hi socis que van oposar-se a lareforma de la pista? No. Les obres eren molt interessants per totsels socis perquè fèiem una casa nova al costatde la que ja teníem.

Tenir la pista nova va significar un aug-ment de socis?No directament. El que sí que va significar vaser un creixement de la popularitat dels Lluï-sos. Vam tenir la segona pista coberta de Barcelona, després de la del Palau Municipalsd’Esports.

Tot i no ser president durant la construc-ció de la pista, recorda alguna anècdota? Pels arxius hi ha una carpeta d’obres amb unpaper enganxat sobre un plànol que diu“sobretot aquest racó no el toqueu perquè s’aguanta de miracle”, referint-se a un cantóde la pista que està muntat sobre l’aire. Queallò no es toqui perquè s’ensorrarà la pista!

Com veu les obres actuals?Deixar aquestes parets em preocupa molt. A veure si ens toca la rifa i podem comprar unlocal nou, el Liceu per exemple!

La secció de bàsquet va començar el1945 però fins el 1962 no es va inaugu-rar la pista actual. On es jugava abans? El primer camp, el vam tenir a una esplana-da sota un hort de cols, al carrer de NostraSenyora del Coll. Més tard vam fer un campal costat de la parròquia de Crist Redemp-tor però els diumenges feien missa i nosal-tres no podíem jugar perquè fèiem soroll.Vam fer dos camps més al pati dels ger-mans de La Salle, però els vam haver decanviar per les necessitats de l’escola, queen aquell moment encara no estava edifica-da. Trampejàvem per on es podia.

El procés d’edificació de la pista vacomençar quan vostè era president?Podríem dir que si. El 1953 es va comprar la casa del carrer Alzina, sobre la qual es vaacabar construint la pista. Per comprar-la esva fer una hipoteca de 250.000 pessetes. A la casa hi vivia un familiar del que ens lavenia i fins que no va marxar no vam poderaccedir-hi. En un dia, els socis vam tirar aterra la paret que separava el seu pati delnostre. Vam fer una gran suada!

La construcció de la pista va començarel 1961, sota la presidència d’AntoniClosa. Com es va finançar?Es van buscar grups de tres socis. Un dema-nava un crèdit personal a La Caixa de3.000 pessetes i dos més l’avalaven. Iaquests que avalaven eren, alhora, titularsd’un altre crèdit. El compromís de La Caixaera renovar aquests crèdits quan vencessin,

Per Montse GIRALT i Mar SOLÀ

ETENTR

EVIS

TALL

UÏS

OS

DE

GR

ÀC

IA Lliberat Hosta, mésconegut com a TatuHosta, va ser presi-dent dels Lluïsos deGràcia entre el 1948i el 1954. Durantaquest període es vanposar els fonamentsper la construcció dela pista de bàsquet,que va inaugurar-sel’any 1962. Aquellava ser l’última granreforma de la històriadels Lluïsos.

“Per finançar les obres dela pista es van buscargrups de tres socis. Undemanava un crèdit i dosmés l’avalaven. I aquestsque avalaven eren, alhora,titulars d’un altre crèdit.”

Entrevista a Tatu Hosta

PASSAT

ET

16

ENTR

EVIS

TA

protegida. I durant l’estiu es faran elspilons”, explica el Víctor. Què són elspilons? “Són uns forats a terra que es fanamb una màquina, que ve a ser com unagran broca, i que després s’omplen de formi-gó”. D’acord. “Se n’ha de fer molts, uns alcostat dels altres, com si fessis un Fort del’oest amb escuradents, però de dos pamsde diàmetre i de formigó”. Per sort, entre labroca del Víctor i els escuradents de la Neusés fàcil fer-se una idea del que suposa, fins itot pels profans en la matèria. Aquest procés és el que dóna resistènciaestructural i el que permetrà fer el buidatgede la terra per poder fer el soterrani. Comserà el nou soterrani? “Tindrà tres sales,un magatzem i una sala per a l’arxiu histò-ric, en total guanyem 600m2 nous i, això, ésrealment una gran millora per l’entitat”,considera la Neus.

Heu tingut molts condicionants a l’horade fer el projecte? “Sí. Pensa que aquestaobra s’ha fet tenint en compte les necessi-tats de Lluïsos i de les seccions, i amb l’objec-tiu que el nou edifici sigui una bona einaperquè les seccions puguin fer el que han defer durant molts anys”, respon el Víctor. “La veritat és que tenir tants interlocutors noés habitual en una obra, però ha anat béperquè estem segurs que la gent estarà contenta amb el resultat”, confessa. “És quetothom té moltes ganes de tenir la casa encondicions!”, diu la Neus.

Entre nervis, ganes i por, què teniu més?“Ganes!”, responen tots tres a l’uníson, sen-se dubtar-ho. Però un silenci dubitatiu s’apo-dera de la conversa després de la següentpregunta: En quin percentatge, al 100%?

I és que la comissió d’obres sent una granresponsabilitat davant el projecte de refor-ma dels Lluïsos. Potser, fins i tot més de laque senten davant qualsevol obra: hi ha unaimplicació personal, tots són socis dels Lluïsos des de fa molts anys. Però, més enllàd’aquesta responsabilitat, les ganes són elque imperen: “Un cop superats els tràmitsadministratius que han estat la part més fei-xuga, ara el que ve serà més fàcil del que ensimaginem”, diu el Víctor. I la Neus afegeix:“i més xulo!”.

Quines fases tindrà l’obra? “A l’abril bui-darem la casa, al maig apuntalarem la faça-na i condicionarem els espais per separar lapart on es faran obres de la part on seguiranles activitats”, explica el Víctor. “Llavorscomençaran els enderrocs petits, la part ques’ha de fer manualment per poder aprofitartot el que es pugui per al nou edifici”,segueix el Roger. Què s’aprofitarà? “Sobretot el mobiliari, però també els apa-rells d’aire condicionat i alguns llums”.

I quan entren les màquines? “Al juny-juliol. Començarem enderrocant la zona delbar i el teatre, mantenint la façana, que està

Entrevistem a Víctor Valls, arquitec-te, soci dels Lluïsosdes de 1995, cantairei pianista de Cantiga.I a Neus Ayza i RogerAyza, arquitectes, germans i socis delsLluïsos des que erenpetits. Actualment noformen part de capsecció, però tots doshan estat al’Agrupament,Bàsquet i El Virolet. També forma part dela comissió d’obresen Lluís Espinós, queno ha pogut assistir al’entrevista. I n’havienformat part també, enun inici, la JudithBoix i el RogerMorris.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

Per Laia CURCOLL

FUTUR

Víctor Valls, Neus Ayza i Roger Ayza

VESTÍBUL

TEATRE

17

Què serà el que més notarà la gent un cop acabades lesobres? “Abans d’entrar ja es notarà: d’una banda perquè la faça-na del carrer Alzina es revesteix i es renova, tindrà més finestres iun aspecte menys industrial, de l’altra perquè es podrà entrar alsLluïsos per les tres portes”, explica la Neus. Les tres portes a lesque es refereix són l’entrada principal actual, el teatre i la queara és una sortida d’emergència.

Un cop dins, la reforma encara es notarà més. “Els socis i usuarisdels Lluïsos notarem una gran millora a nivell de confort, tant cli-màtic com acústic, gràcies a unes millors finestres i a l’aïllamenttèrmic que posarem a les façanes. A més, millorarà molt l’eficiènciaenergètica de l’edifici”, remarca la Neus. Icom serà el nou edifici? “A la planta bai-xa, s’unifiquen el vestíbul dels Lluïsos i el delteatre, s’enretiren uns metres les escales,s’instal·la un ascensor –que permetrà quequalsevol persona pugui arribar a qualsevollloc dels Lluïsos– i es construeixen tambéunes grades d’obra on podrà seure lagent”, explica el Roger. “Els nens d’El Viro-let, per exemple, que els dilluns sempre fancua per pujar i començar l’assaig”. El Víctordemostra el que ja ha dit abans: han pen-sat en tothom.

“Després hi haurà un segon vestíbul–aquest ja a nivell del terra de la planta bai-xa actual– que tindrà molta llum naturalperquè hi haurà un forat vertical amb unalluerna al sostre. Des del vestíbul s’accediràa les sales del GMM, que per dins es redistri-buiran per fer-les més polivalents”. I què passa amb el bar? “Lasala del bar perdrà una miqueta d’amplitud però en canvi guanyaràmetres a la cuina que estarà totalment equipada i podrà funcionarcom a restaurant”.

“Els socis i usuaris dels Lluïsos notarem una gran millora a nivell de confort, tant climàtic com acústic.”

“El nou soterrani tindrà tres sales, un magatzem i una sala per a l’arxiu històric, en total guanyem 600m2 nous.”

NOVA PLANTA BAIXA

ACTUAL SOTARRANI NOU SOTARRANI

ACTUAL PLANTA BAIXA

ACTUAL PLANTA PRIMERA

18

ENTR

EVIS

TA

Els canvis més rellevants a planta baixa ja estan més o menys clars.Pugem al primer pis? “Pugem-hi! Ho farem per una nova escalaque estarà situada, més o menys, on ara hi ha la secretaria. Un cop adalt, hi haurà dues sales grans que faran les funcions de Capella iSala Verda, dues sales de reunions per les seccions i la nova secreta-ria”, explica la Neus, i el Víctor afegeix: “s’ha dissenyat l’espai per-què les sales que s’utilitzen més regularment estiguin a la banda dela façana i puguin tenir llum natural i les que són d’ús més esporàdicestiguin a l’interior”.

LLU

ÏSO

S D

E G

RÀ

CIA

PLANTA PRIMERA

VESTÍBUL INTERIOR

BAR

“El bar perdrà una miqueta d’amplitud peròen canvi guanyarà metres a la cuina quepodrà funcionar com a restaurant.”

“Les teulades dels diferents edificis actuals esconvertiran en una terrassa de 400 m2, delsquals 45 m2 seran per l’hort urbà.”

GMM

19

El Roger continua: “Desplaçarem una mica el passadís, arreglaremles sales de l’agrupament i eliminarem la sala 45 per tal de crear unaccés directe als vestuaris de bàsquet i als camerinos”. “Això, que ésun requeriment legal dels tècnics de bombers per tal d’assegurar elcorrecte pla d’evacuació de l’edifici, creiem que també serà unamillora per l’agrupament, que disposarà d’un espai gran i polivalental primer pis”, explica el Víctor.

La pista de bàsquet no està inclosa en aquest projecte d’obra; demoment no hi ha pressupost. I al terrat, s’hi fan millores? “I tant!Millores substancials! Les teulades dels diferents edificis actuals esconvertiran en una terrassa de 400 m2, dels quals 45 m2 estaran destinats a l’hort urbà, amb una zona de conreu arran de terra”. I nohi ha risc de filtracions? “El mateix que en qualsevol altra zona delterrat”, respon el Víctor. I tot plegat, quan ho podrem començara gaudir? “A partir del setembre de 2015”.

I abans, hi ha alguna possibilitat que els socis entrin a l’edificiper veure com avancen les obres? “Haurem d’estudiar si és possi-ble. I si ho és, farem alguna visita parcial en una fase intermèdia, quesegur que a la gent li agradarà!”

“A l’abril buidarem la casa, al maig apuntalarem la façana i al juny entraran lesmàquines per començar a enderrocar el teatre i el bar.”

“Aquesta obra s’ha fet tenint en compte lesnecessitats de Lluïsos i de les seccions per a quèel nou edifici sigui útil durant molts anys.”

PLANTA SEGONA

VESTÍBUL 1R PIS

SALA 1R PIS

ACTUAL PLANTA SEGONA

A questa vegada, aquesta secciómira cap a casa, mira cap endins.La raó és ben clara: comencen

finalment les tan esperades obres de renovació dels Lluïsos. Per això el nostreminiconcurs habitual va d’arquitectura, demaons, d’envans i de metres quadrats.Aneu doncs amb compte de no ensopegar…i poseu-vos un casc per si un cas. Agraïmmolt l’ajut de Víctor Valls en la recollida dedades.

(1. Quants metres quadrats útils tindran elsespais dels nous Lluïsos? (a) 3237; (b) 2816; o (c) 4980

2. Quan es preveu que acabaran les obres? (a) juliol 2015; (b) quan acabi la Línia 9del metro; o (c) setembre 2015

3. Per a quantes persones tindrà capacitatel teatre? (a) 172; (b) 145; o (c) 254

4. Quantes sortides d’emergència hi haurà? (a) 3; (b) 7; o (c) 4

5. Quants euros hem rebut a través de lasubvenció de l’ICUB? (a) 1.987.000€; (b) 1.283.000€; o (c) 976.000€

6. Quin és el pressupost total de les obres? (a) 2.052.000€; (b) 4.677.000€; o (c) 3.553.000€

7. Quanta gent asseguda hi cabrà al bar?(a) 46 ; (b) 57; o (c) 68

8. Quines són les dimensions reglamentà-ries d’una pista bàsquet?(a) 28x15 m; (b) 27x14 m; o (c) 30x12 m

9. Quines són les dimensions actuals de lapista de Lluïsos? (a) 28x15 m; (b) 25x 12.95 m; o (c) 27x14 m

10.Quan es va remodelar per darrera vegada la façana de Lluïsos? (a) 2001; (b) 1990; o (c) 1997

SOLUCIONARI

1 (b); 2 (a); 3 (a); 4 (b); 5 (b); 6 (a);7 (a); 8 (a); 9 (b); 10 (b)

El centre del món

Per Emili BOIX-FUSTER

Casal sobre la cultura popular

i tradicional de la Vila

Del 25 de juny

a lʼ1 dʼagost