L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 7 4

Divendres, 23 de febrer del 2018

L’Executiu està disposat a compartir amb l’oposició la informació sobre l’FMI

Els esperts proposen a la CASS accions dràstiques

Andorra la Vella tanca el 2017 amb un superàvit de 3,8 milions

Nou impuls a la necessitada desviació de Sant Julià de Lòria

Xavier Espot ha assegurat que sempre han compartit la informació amb la resta de forces de l’oposició

El futur del sistema requereix jubilació als 67, cotitzar el 18% i no apujar les pensions

Els superàvit de 3,8 milions és el resultat d’unes despeses de 35,3 milions i uns ingressos de 39,1

Pàg 4 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

El Govern licita el nou enllaç entre l’avinguda Francesc Cairat (CG1) amb la rotonda de Fontaneda

Passa a la pàgina següent

‘America first’, també en les seves inversions

Diuen que els diners en-senyen el pitjor de les persones: la seva ava-rícia. Gran comediants com el romà Plauto o

Molière han il·lustrat en les seves sàti-res l’estupidesa de viure pobre per mo-rir ric. Però, no hi ha res més occidental que la cobdícia: l’afany d’acumular béns és una part important de la nostra soci-etat capitalista i, sense cap dubte, una manera de mesurar el nostre èxit pro-fessional i personal.

Diuen que no hi ha res més poruc que els diners. Perdre diners sol produ-ir ansietat i estrès. Els estudis psicolò-gics de l’Institut de Tecnologia de Cali-fornià (Caltech Feb’2010 - http://www.pnas.org/content/107/8/3788 ) varen descobrir que les persones amb altera-

Els descomptes per pagament immediat

L’Oceà Pacífic, els maoris i la caiguda de les borses

Consultorifiscal

Pere Brachfield

ÀlexFusté

Jaime Mesas

Pàg 2 Pàg 3 Pàg 3

Ivan Mora@AndbankES

Director Gestió de productes.Andbank

cions a l’amígdala, una zona relaciona-da amb la nostra resposta emocional i no més gran que una ametlla, fan que les persones perdin l’aversió a les pèrdues. L’amígdala és qui calcula els senyals so-bre la potencial pèrdua i les integra per guiar la nostra conducta. Aquests estu-dis semblen indicar que quan es perden diners s’activa l’àrea del cervell vincula-da amb la por. La por ens insta a fugir o entrar en acció i sol ser mala consellera a l’hora de vendre amb pèrdues.

Pels que dediquem la nostra vida al món obscur i criticat de les inversions, estudiar aquests fenòmens és un dels nostres plaers de gremi, si me’l puc per-metre. El nostre ‘art’, entre l’estudi ana-lític i l’opinió informada, està més a prop del fet emocional que del científic. Ara bé, amb els anys bé podria ser que ens tornem més escèptics a l’hora de creu-re’ns totes les mitges veritats que es pu-bliquen o d’acceptar per verídiques les faules, contes o altres opinions artísti-ques d’analistes poc aguerrits. Els mer-cats financers són un món sense una lò-gica simple on és difícil de definir algu-nes certeses que ens donin quelcom de

seguretat.Voldria aprofitar aquesta estone-

ta per recuperar el nostre esperit més francès, més cartesià, intentant mirar la realitat del mercats amb esperit crític.

Comencem per l’àrea que m’agrada menys que és la macroeconomia. Molts analistes s’esforcen per preveure qui-na regió creixerà més en els pròxims anys, si hi haurà inflació, si ens espera una crisi el pròxim any. Pel moment s’ha demostrat que cap model és prou fia-ble per donar certeses en aquest sentit. Gran part del que es publica són opini-ons informades, argumentaris de venda que intenten, més o menys bé, impulsar les inversions cap a un costat o un altre.

Històricament, però, sí que tenim in-formació que pot ser rellevant per in-dicar-nos en quina part del cicle eco-nòmic ens trobem. És aquí on fa un pa-rell de dies, aprofitant que preparàvem unes presentacions pels nostres com-panys de Banca Privada Internacional que se’ns va acudir comparar el creixe-ment dels Estats units i el d’Europa. La meva sorpresa és quan em vaig trobar aquest gràfic (gràfic 1, pàgina 2).

Dades de PIB nominal segons Blo-omberg

Resulta que Europa ha passat de pro-duir USD 14.000 milions de Producte In-terior Brut el 2008 a USD 12.000 milions el 2017; la tendència es negativa, cap a menys 1,50 % per any en els últims deu anys. Mentre que els EUA han passat de USD 14.000 milions a USD 20.000 mili-ons, és a dir, un 3,60 % per any en els úl-tims deu anys. Què està passant ? Potser ens estan enganyant?

Jutgin vostès mateixos. ‘Acadèmica-ment’, si es pot dir així en aquesta pseu-dociència de la macroeconomia, hi ha dues maneres de presentar el PIB. L’his-tòric i oblidat, el PIB nominal, que és el PIB en USD utilitzant el tipus de can-vi de mercat, és a dir 1,235 EUR/USD, o el PIB per PPP que és el que es fa ser-vir per comparar millor les economi-es. El PPP, o paritat de poder de com-pra , també coneguda com l’índex Big Ma,C és una referència calculada cada tres anys pel Banc Mundial, amb l’ob-jectiu de tenir en compte el cost de vi-da en la comparació de la productivi-tat de cada país. Si ho mirem per PPP,

Europa esta creixent una mica , i l’esce-nari no és tan catastròfic. Quina certe-sa tenim? Els EUA no poden manipular les dades doncs el seu PIB nominal i el PIB per PPP són iguals, ja que l’USD és la unitat de base de tota l’economia mun-dial. A risc de ser simplista, una possible interpretació d‘aquesta informació, se-ria: l’economia europea produeix menys que fa deu anys si ho comptem en USD. Malgrat això, els nostres estàndards de vida no han empitjorat sinó que han mi-llorat una mica.

A nivell del que seria una opinió in-formada, alguns economistes m’ho re-batran segur... , a mi em sembla un molt mal símptoma econòmic. Pot ser que l’economia europea estigui malalta? Eu-ropa ni creix, ni s’aprima: solament so-breviu? Estem fora dels cicles econò-mics per unes quantes dècades? Què passarà quan arribi una nova crisi si no som capaços de créixer en temps de va-ques grasses?

Si em permeten, anem a l’anàlisi del actius que és el que realment més agra-

BUSINESS2 Divendres, 23 de febrer del 2018

Ve de la pàgina anterior

Els descomptes per pagament immediat

En un marc estrictament teòric les em-preses preferirien efectuar totes les se-ves vendes al comptat, però són poques les privilegiades que poden exigir el pa-gament immediat a canvi dels seus béns o serveis. La major part dels béns i ser-veis se subministren i presten a Europa entre agents econòmics mitjançant pa-gaments ajornats, de manera que el pro-veïdor concedeix al seu client un termini de pagament de la factura, segons l’acor-dat entre les parts, que estableix la fac-tura del proveïdor o les disposicions le-gals. Per aquesta raó hi ha el crèdit co-mercial, per tal de facilitar l’intercanvi de béns. El factor clau de les concessi-ons de crèdit és la promesa de pagament en una data futura. Per tant, la concessió del crèdit es basa en la confiança diposi-tada en el client. Per al proveïdor existeix l’expectativa que el client pagarà la tota-litat de l’import en el termini previst, pe-rò sempre existirà el factor d’incertesa del compliment dels termes de l’acord; és a dir, la contingència que el deutor no pagui la factura. Aquesta incertesa és el risc d’impagament del dèbit que el cre-ditor haurà d’assumir en el moment de concedir el crèdit.

En les operacions comercials de

compravenda a Europa és freqüent que el pagament no es realitzi al comptat, si-nó que el venedor concedeixi al compra-dor un ajornament sense cap cost, que sol estar entre 30 i 60 dies. Al sud d’Eu-ropa és freqüent que els clients sol·licitin ajornaments de pagament superiors als 60 dies, de manera que és habitual que els proveïdors concedeixin terminis de pagament de 90 i 120 dies; però, cal te-nir en compte que en l’actualitat no es-tan permesos els terminis de pagament superiors als 60 dies ja que va en con-tra del que estableix la Directiva 2011/7 / UE del Parlament Europeu i del Con-sell, de 16 de febrer de 2011, per la qual s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

Les empreses que venen a crèdit han de suportar els costos financers que su-posen la inversió en comptes de clients pendents de cobrament, ja que en gene-ral les companyies no disposen de ca-pitals propis suficients per finançar els comptes per cobrar de clients i han de recórrer al crèdit bancari. Un dels de-terminants bàsics del risc d’impagament és el termini de pagament de la factura. El termini és un factor molt important ja que s’aplica la vella norma de ‘credit ma-nagement’: «a major termini major risc i a menor termini menor risc». Una em-presa és solvent avui, però d’aquí a sis mesos pot ser insolvent. El reduir els pe-ríodes de cobrament és una mesura que minimitza automàticament el risc d’im-pagament.

Ara bé, en les operacions comercials entre agents econòmics a Europa molts pagaments s’efectuen després del ter-mini acordat en el contracte o que es-tableixen les condicions generals de la contractació. Encara que ja s’hagin sub-ministrat els béns o s’hagin prestat els serveis, les factures corresponents es paguen amb molt retard respecte al ter-mini previst. Aquesta morositat influ-eix negativament en la liquiditat de les empreses, complica la seva gestió fi-nancera i afecta la seva competitivitat i rendibilitat quan es veuen obligades a sol·licitar finançament exterior. El risc d’aquesta influència negativa augmenta dràsticament en períodes de crisi eco-nòmica, en fer-se més difícil l’obtenció de finançament. Un bon mecanisme per reduir els terminis de cobrament, evi-tar els retards en el pagament de factu-res i evitar la morositat és el descomp-te per pagament; ara bé, el descompte per pagament s’ha de concedir als com-pradors seguint unes regles ben defi-nides. El descompte per pagament és un descompte que aplica el proveïdor quan, com el seu propi nom indica, el cli-ent efectua el pagament de l’import de la factura que es deriva d’una compra en un curt període de temps des de la recepció dels béns o serveis adquirits, o sigui el comprador liquida la factura amb força antelació respecte de la data de venciment. En anglès el descompte per pagament pot rebre diverses deno-minacions; a saber: ‘cash discount’, ‘buy

discount’, i ‘early payment discount’. En conseqüència, per tal de persuadir als seus clients que paguin abans, millorar així la seva liquiditat, minimitzar el risc d’impagament i reduir el període mit-jà de cobrament, els proveïdors oferei-xen descomptes per pagament als seus clients. El descompte sobre vendes per pagament és una modalitat que es con-cedeix quan el client paga al comptat o molt abans del termini habitual de co-brament del proveïdor. Un exemple típic per plasmar la proposta de descompte per pagament és: «2/10, net 60»; el que significa que s’ha de pagar en un termi-ni de 60 dies i que el comprador pot res-tar 2% de la factura si la paga abans de 10 dies.

El descompte per pagament es pre-senta com una alternativa eficaç per mi-llorar el flux de caixa ja que accelera els cobraments dels crèdits comercials amb compradors de mercaderies o serveis, millora la relació amb els clients ja que redueix el risc d’impagament i, en molts casos augmenta les vendes.

Quan un proveïdor porta a terme promocions al canal de distribució o al comprador final, ofereix incentius eco-nòmics. Un dels tipus principals de pro-mocions són els descomptes. Ara bé, hi ha diverses classes de descomptes: des-

comptes en tarifa, descomptes per vo-lum de compra, descomptes per exhibi-ció ostensible del producte en el punt de venda, descomptes per col·laboració pu-blicitària, descomptes anuals per volum a partir d’un import agregat de compra fixat amb antelació (ràpel), descomptes per prendre possessió de la mercaderia anticipadament, i el descompte per pa-gament immediat. Des del punt de vis-ta del venedor, el descompte té un sentit financer més que econòmic, i li genera un menor ingrés en l’import de la ven-da a canvi d’una major rapidesa per part del client per pagar la factura i la segu-retat que no es produirà l’impagament del crèdit comercial. Aquest descomp-te els realitza el proveïdor pel seu inte-rès en què el comprador pagui com més aviat millor, tant per disposar d’aquests diners, com per reduir la morositat, ju-gular els retards en els pagaments de les factures vençudes i per evitar la dotació per insolvències en cas que es produei-xi un crèdit incobrable. En un altre or-dre de coses, el proveïdor ha d’evitar ca-muflar en el descompte per pagament altra classe de descomptes comercials que no corresponen com, per exemple, descomptes per ser un client de baix risc d’impagament o per tenir una menor ta-xa de devolució d’articles .

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield Credit & Risk Consultants

GRÀFIC 1 GRÀFIC 2

da. A resultes de la informació del PIB nominal, intentem fer l’exercici de com-parar el mercat de renda variable ame-ricà i europeu.

Des de 2008 , la borsa americana s’ha apreciat el doble que l’europea; 218% contra 106% respectivament. A què es deu aquesta diferència? Explicar-la per la macroeconomia seria l’opció fàcil, m’agradaria indagar una mica més en les causes estructurals d’aquesta dife-rència tan sòlidament marcada en l’úl-tima dècada.

Fixem-nos en les dades financeres menys manipulables de les empreses, que són les dades més tradicionals. El ROA, és a dir, el retorn sobre la inversió, es calcula com els beneficis dividits pels

actius i el ROE , és a dir el retorn sobre el capital es calcula com els beneficis divi-dits pel capital de l’empresa, també co-negut com el retorn per l’accionista.

Finalment, la ràtio de palanqueja-ment financer és el multiplicador que transforma el ROA en ROE. A més deu-te més gran és el retorn per a l’accionis-ta, però també més gran és el risc que té l’empresa. Pels EUA, aquest seria de 4,8x (14.9/3.1) i per a Europa de 9.3x

Segons aquestes dades, i amb la pru-dència que hem de donar a un estudi tan senzill,

a) Les empreses americanes esta-rien guanyant 3,0x vegades més diners per cada USD invertit que les empreses europees.

b) Els accionistes de les empreses americanes tenen un retorn d’1,5 vega-des superior pel seu capital en empreses que estan la mitat d’endeutades que les europees.

Un punt per a la reflexió, crec que hi ha raons per defensar que, a llarg termi-ni, la renda variable americana seguirà tenint millor rendiment que l’europea, per dues raons senzilles: les empreses americanes són més productives, és a dir, guanyen més diners amb menys in-versió i més rendibles, o sigui que gene-ren més dividends amb menys deute. Això podria explicar, en part, perquè els Estats Units creixen i Europa s’estanca.

Si em permeten, els dono algunes idees per emportar-vos cap a casa, per

si les fan servir per quelcom:1) no visqueu pobres per morir rics,

aprofiteu l’EUR per viatjar a millor preu...2) no estalvieu per «si de cas pas-

sa quelcom dolent»; no es pot preveure l’imprevisible. Invertiu amb prudència i

a llarg termini.3) Tal com estan les coses, escolliu

bons companys de viatge. La vostra car-tera hauria de tenir USD i inversions en accions americanes sèries i no molt ca-res.

BUSINESS 3Divendres, 23 de febrer del 2018

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors la Consulta Vinculant del Departament de Tributs i de Fron-teres (d’ara en endavant, DTF) núme-ro CV0096-2017, del 4 d’octubre, en re-lació amb la depreciació efectiva dels elements de l’immobilitzat.

Segons es desprèn de l’articulat del text de la consulta, la consultant és una societat mercantil andorrana l’activi-tat de la qual requereix anualment de la realització d’inversions per a la correc-ta prestació dels serveis, motivades per les millores tecnològiques i tècniques continues, el grau d’obsolescència de les instal·lacions tècniques i el possible deteriorament de les mateixes.

L’entitat realitza anualment un im-portant esforç inversor en projectes d’infraestructures tècniques que re-verteixen en benefici de la població, ja sigui per la qualitat dels serveis que presten, com per la participació direc-ta o indirecta del teixit empresarial del país.

Amb l’entrada en vigor de la Llei 95/2010 del 29 de desembre, de l’Im-post sobre Societats, es planteja una qüestió significativa en la liquidació de l’Impost de Societats, en referència a la interpretació dels coeficients d’amor-tització legalment establerts.

Ateses les especificacions tècni-ques de gran part de les infraestructu-

litzar ajustaments extracomptables a efectes de l’Impost de Societats.

Amb referència a la consulta, el DTF informa que atès el contingut de l’arti-cle 10.1 de la Llei 95/2010, del 29 de de-sembre, de l’Impost sobre Societats, l’amortització fiscal s’efectuarà apli-cant els coeficients d’amortització li-neal establerts en la taula de l’annex I de la mateixa Llei.

No obstant això, el Reglament de l’Impost sobre Societats a l’article 14.11 disposa que: «En els casos en què la vi-da útil de l’intangible, el tangible i les inversions immobiliàries sigui diferent de la prevista a la taula de l’annex I de la Llei de l’impost, i l’obligat tributa-ri apliqui un criteri d’amortització lli-gat a l’amortització real, s’ha de poder acreditar davant d’una acció compro-vadora de l’Administració que el crite-

ri d’amortització aplicat correspon a la depreciació efectiva dels elements».

En aquest sentit, el DTF estableix que si es considera que la vida útil dels elements d’immobilitzat és diferent de l’establerta en la taula d’amortització de l’annex I de la Llei de l’Impost sobre Societats, la depreciació efectiva del elements de l’immobilitzat podrà ser diferent de la que derivaria de l’aplica-ció de la taula en qüestió.

Ara bé, es remarca per part del De-partament de Tributs i de Fronteres la necessitat de disposar la documenta-ció tècnica suficient per poder acredi-tar que el criteri d’amortització aplicat correspon a la depreciació efectiva dels elements en qüestió, aspecte que hau-ria de ser demostrat davant d’una even-tual acció comprovadora de l’Adminis-tració Tributària.

res i dels equipaments, una important quantitat de l’immobilitzat té una dura-da útil superior als límits establerts per les taules fiscals, durada útil que comp-tablement no es pot adaptar als coefici-ents fiscals, ja que es desvirtuaria la re-alitat econòmica de la societat.

Per tant, el fet que, a efectes fiscals, la societat hagi d’adaptar els coefici-ents d’amortització als establerts a les taules fiscals, suposaria que perma-nentment estiguéssim generant dife-rències temporals en la base de tribu-tació de l’Impost sobre Societats.

Tenint en consideració que, en la seva particularitat sectorial, les tau-

les fiscals no s’adapten a la particula-ritat d’algunes empreses, i que aques-tes empreses, com és el cas, poden jus-tificar la depreciació d’alguns elements del seu immobilitzat seguint criteris econòmics i tècnics més ajustats a la realitat, es planteja la qüestió de co-nèixer si en aquests supòsits es poden considerar les durades previstes en les taules fiscals com a orientatives, con-siderant-se fiscalment deduïbles les aplicades comptablement per l’entitat, encara que no coincideixin amb les de la taula fiscal (sempre amb la corres-ponent justificació econòmica o tèc-nica), evitant així la necessitat de rea-

Consultori fiscal

L’Oceà Pacífic, els maoris i la caiguda de les borses

E n un dels meus viatges, aquesta vegada creuant l’Oceà Pacífic (que ja em diran com pot dir-se ai-xí amb la mala llet que gas-

ta i la quantitat de gent que ha engolit), vaig conèixer un maori interessat en ai-xò dels mercats financers europeus. El personatge era una muntanya de carn que hagués assassinat al campió mun-dial de boxa d’una bufetada. Una apa-rença gens acord amb la seva entonació suau i el seu interès genuí per entendre això dels mercats financers globals. En essència, el personatge em pregunta-va sobre això dels tipus d’interès nega-tius, i com era la vida en aquestes con-dicions monetàries. Com si preguntés per la vida a Mart! (No m’estranya. Ells no han baixat mai de l’1,75 % en els ti-pus oficials). Li vaig dir el que els he vin-gut repetint a tots vostès des que Drag-hi, després de cometre la seva fatal pre-sumpció que és més llest que tots, hagi provocat aquesta il·lusió al mercat de deute europeu, i probablement, una al-tra il·lusió al mercat de renda variable. I és que no es poden cometre actes estú-pids sense esperar cap efecte col·lateral

d’igual o més gran magnitud que el que es pretenia evitar.

Molts dels meus col·laboradors, i fins i tot clients, s’han vingut mostrant es-cèptics quan els deia que la pressió del programa de deute de Draghi sobre les TIRs ens portava a una situació d’ines-tabilitat a les borses. Bé doncs, la pri-mera setmana de febrer ho vàrem po-der comprovar.

Mirin. Després d’haver estat expul-sats del mercat de deute (al cap i a la fi, qui vol comprar un bo en taxes nega-tives o properes a zero), els inversors s’han passat els tres últims anys venent volatilitat com a mitjà d’aconseguir una mica de TIR (yield). Ho demostra el fet que el volum diari en les opcions del VIX va passar de 23.000 opcions diàri-es a tres milions diàries en els darrers temps). Per descomptat, vendre volati-litat sabent que aquesta està en ‘contan-go’ (la volatilitat a tres mesos cotitza més alta que la volatilitat espot, cosa total-ment normal, d’altra banda), és una ma-nera de construir un cupó que cobres a cada dia que passa, i només cal que la vo-latilitat romangui estable.

Fixin-se que, a cada operació d’aquest tipus, estàvem reduint el risc implícit de la renda variable, i per tant, millorant els seus ratis d’eficiència (en binomi risc/rendibilitat). Conseqüent-ment, estaven provocant que els siste-mes de control de risc dels bancs i ges-tores –i això ho he experimentat per-

sonalment– et permetien augmentar el pes en renda variable (que és exacta-ment el que ha passat).

Un cas de llibre d’un altre banquer central alimentant una il·lusió (o el que alguns anomenen bombolla). És clar, amb tants venedors de volatilitat, quan aquesta ha repuntat una mica, s’han amuntegat tots alhora per desfer les se-ves posicions. Això ho va explicar molt bé l’altre dia un ‘market maker’ a la CNN. «El tub era massa estret per a tantes ordres». Imaginin milions d’individus, fons, etc. posant ordres de compra de volatilitat o similars (equivalents a ven-da del S&P). Senzillament, no hi havia tanta gent a l’altre costat per absorbir en hores un volum d’ordres generat du-rant anys!! La bona notícia és que sabem el que hi ha darrere (i no es tracta de res estrany que no puguem entendre). Això, de per si, ja és bastant bo. Caldrà esperar fins que s’absorbeixi tot això.

Per acabar. El missatge que aquesta nota pretén transmetre és clar: és estú-pid fixar el preu dels actius financers des de els bancs centrals (com per exemple les TIRs dels bons) i pretendre que no hi hagin efectes col·laterals. Que vagi ara Draghi a oferir les seves més sinceres disculpes als partícips de tots els fons de pensions que han perdut bilions de dò-lars en una setmana.

Per cert, el maori em va mirar amb una fixesa espectral després d’escoltar aquesta perífrasi ‘intragable’. Però crec que va captar el missatge.

Sense pretendre engrandir l’aura de profeta, els diria que podria arribar a en-tendre aquesta escola de tecnòcrates planificadors de l’àmbit monetari. Pe-rò els recordaria una cosa: encara que en teoria no hi ha diferència entre la te-oria i la pràctica; a la pràctica, sí que n’hi ha. Així que, menys planificació teòrica, i més lliure mercat.

Jaime Mesas

Àlex Fusté@AlexfusteAlex

Chief Economist Andbank

BUSINESS4 Divendres, 23 de febrer del 2018

Andorra la Vella tanca el 2017 amb un superàvit de 3,8 milions d’eurosEl Comú d’Andorra la Vella ha aprovat, amb els vots en contra de l’oposició, el tancament de comptes corresponent al 2017. L’any s’ha tancat amb un superàvit de 3,8 milions fruit d’unes despeses de 35,3 milions i uns ingressos de 39,1. Un dels aspectes que la majoria ha volgut destacar és que, a més, l’endeutament de la corporació s’ha rebaixat en cinc milions i que, en dos anys, s’ha passat de 42,2 a 32,4, és a dir, deu milions menys, la qual cosa representa que l’endeutament de la corporació estigui al 90,5%. Un dels aspectes més criticats per l’oposició ha estat que la liquidació de la inversió real se situï a 31 de desembre del 2017 vora el 40%, concretament al 39,62%.

Precisament sobre aquesta liquida-ció d’inversions reals, la consellera de Finances, Comptabilitat, Administra-ció i Noves Tecnologies, Maika Nin, ha concretat que s’han executat inversions per un valor d’11,43 milions però que els procediments administratius fan que «sempre hi hagi reconduïts» perquè les obres no s’acaben executant en l’any na-tural i, per tant, no es paguen en aquell moment.

D’aquesta manera, ha recordat que el 2016 n’hi va haver dos milions de re-conduïts i ha afegit que, a més, hi ha tre-soreria suficient per anar fent front a aquests imports, per anar pagant les obres a mesura que es vagin finalitzat. Des de l’oposició es considera que no hi ha hagut una bona planificació en la rea-lització de les obres. D’aquesta mane-ra, la consellera del PS Dolors Carmo-na ha destacat que s’està parlant de «li-quidació i això vol dir que s’han previst uns projectes que s’han d’haver tancat».

Jubilació als 67anys, cotitzar el 18% i no apujar les pensionsExperts francesos defensen que el futur del sistema sanitari requereix una combinació de mesures

El futur del sistema sanitari requereix una combinació de mesures que cal im-plementar de forma imminent, segons insisteixen els experts francesos que han analitzat la situació del país. Els úl-tims escenaris que s’havien posat so-bre la taula per garantir la viabilitat del fons de pensions de la CASS exigien que els cotitzants perdessin el 30% del que havien aportat, que es jubilessin als 72 anys i reduir a la meitat el rendiment dels punts que es comprin en un futur. En el darrer informe elaborat pels experts, però, s’exposa clarament que aquestes mesures es contemplen només «a ni-vell il·lustratiu», ja que «no són ni econò-micament ni socialment plantejables». Per això, els francesos conclouen que la combinació de mesures «reals» passen per augmentar del 12 al 18% les cotitza-cions, allargar dels 65 als 67 anys l’edat de jubilació, no apujar les pensions i aug-mentar el factor de conversió dels drets adquirits.

La implementació de només una d’aquestes mesures no garanteix tam-poc el futur del sistema, ja que només l’allarga alguns anys. Cal la suma de vàri-es perquè tingui un impacte important. En tot cas, la decisió final l’ha de prendre el Consell General i les mesures s’hau-rien d’implementar de forma progres-siva. El que deixen clar els francesos és que cal actuar ja i que com més es trigui, més dura i agressiva seran les accions a implementar. Les conclusions de l’anàli-si deixen un punt clar: caldran esforços i caldran per part de tots. És a dir, tre-

anys. Cada una d’aquestes mesu-res allargaria uns anys la viabilitat del sistema. La combinació de les tres donaria 35 anys més de mar-ge al règim, de manera que tot i el màxim esforç tampoc es garan-tiria el futur a molt llarg termini.

Segons la presentació, la re-conversió del punt a 21 només allargaria un any més la fallida del model. Cal recordar que ac-tualment el rendiment dels punts que es compren es fa amb un fac-tor 9,6, és a dir, que el cotitzant recupera el total del que ha pa-gat al llarg de la seva vida 9,6 anys després de jubilar-se (74,6 anys). L’esperança de vida actual, però, arriba als 83 anys, xifra que se-guirà augmentant, de manera que durant gairebé 10 anys una persona cobra una pensió que no ha pagat. A altres països el coefi-cient és molt més elevat que el d’Andorra. A França, per exem-ple, és d’un 17.

La segona mesura presenta-da, perdre el 30% del que s’ha co-

titzat, suposaria allargar la viabilitat del sistema 25 anys. Una reforma que els experts qualifiquen de «brutal» i que només s’implementaria a les noves ge-neracions. També pels treballadors ac-tuals tindria implicació la darrera ac-ció presentada: allargar l’edat de jubila-ció de forma progressiva fins als 72 anys. Aquest canvi provocaria també un mar-ge de 25 anys.

El Govern licita l’enllaç de la desviació de Sant Julià de LòriaEl Govern ha aprovat aquest dimecres la licitació del nou enllaç entre l’avin-guda Francesc Cairat (CG1) amb la fu-tura desviació de Sant Julià de Lòria. Aquesta obra s’inscriu en la fase 1 del projecte de desviament del trànsit pel centre de la parròquia laurediana, de la qual el mes de desembre ja es van ad-judicar els treballs de remodelació de l’enllaç de la CG1 amb la CS140 de Fon-taneda.

Les obres licitades es faran a la part nord de la futura desviació que trans-correrà per l’antic càmping Huguet, en concret a l’alçada del carrer Isidre Valls que té accés a l’avinguda Francesc Cai-rat (CG1). Els treballs consisteixen en la construcció d’un nou pont sobre el riu Gran Valira, com a obra principal, que resoldrà la connexió entre la CG1 i la fu-tura desviació per l’altre costat del riu.

Així mateix, l’obra també millora-rà els aspectes tècnics associats, com augmentar la capacitat de la secció hi-dràulica, i les canalitzacions de serveis com aigua, clavegueram, llum i tele-fonia. La construcció permetrà que hi hagi dos carrils en sentit baixada i dos en sentit pujada. Tots els vehicles que es dirigeixin cap a la frontera hauran de passar pel pont, ja que l’avinguda Fran-cesc Cairat serà de direcció prohibi-da. Aquestes obres hauran de conviu-re amb la posada en marxa del ràfting i del passeig del Riu que permet despla-çar-se a peu des de la zona de les Ara-des i fins el pont de Fontaneda.

El termini d’execució dels treballs

és de 15 mesos, i es preveu que podri-en començar i acabar gairebé al mateix temps que l’obra d’enllaç de la CG1 amb la CS140 de Fontaneda. La futura des-viació de Sant Julià de Lòria és un dels projectes considerats pel Govern com a prioritari per a la xarxa viària nacio-nal. D’aquest projecte ja estan en fun-cionament les fases 3 i 4, que són el tú-nel de la Tàpia i els seus accessos d’Ai-xovall, respectivament.

El Govern també ha aprovat en la seva reunió setmanal sotmetre a infor-mació pública el projecte licitat aquest dimecres a partir de la data de publi-cació de l’edicte corresponent al BO-PA. L’exposició pública serà fins el prò-xim 29 de març. Els interessats podran consultar la documentació del referit projecte a les dependències del Minis-teri d’Ordenament Territorial, situat a l’edifici Prat del Rull.

L’Executiu compartirà la informació sobre l’FMIEl ministre Xavier Espot ha afirmat, en relació al possible ingrés d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI), que sempre han compartit la informació amb la resta de forces de l’oposició i que així ho continuaran fent. Espot ha sortit al pas de les crítiques fetes pel conseller general del Partit Socialdemòcrata Pere López en el sentit que no se’ls havia do-nat informació. «Es va facilitar informa-ció al tots els grups parlamentaris so-bre les visites que duia a terme el minis-tre Cinca».

La setmana passada, el ministre de Fi-nances, Jordi Cinca, i la secretària d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Clàudia Cornella, van mantenir contactes per la possible entrada d’Andorra en l’organis-me monetari. López també ha criticat el cost que pot su-posar formar-hi part, fet sobre el qual Espot no ha volgut entrar en detalls. «El càlcul és difícil de po-sar sobra la tau-la», ha comentat. El conseller ge-neral d’SDP, Víc-tor Naudi, es va referir a la «fal-ta de respecte» del Govern cap als consellers per haver «tirat pel dret» i haver sol·licitat l’ingrés

balladors, empreses i pensionistes per-dran drets i/o bé hauran de pagar més. En aquest sentit, els experts remarquen que les mesures eficaces passen indis-cutiblement perquè el que s’ha adqui-rit perdi valor i en aquest sentit remar-quen que els pensionistes hauran de ser conscients que les condicions fins ara eren molt bones.

També remarquen que les mesures

de congelar les pensions són les més efectives, ja que a llarg termini «reduei-xen el cost del sistema i incideixen sobre els drets que s’acumulin».

Els escenaris que els experts consi-deren eficaços però alhora insosteni-bles per a la societat passen per mesures dràstiques com la conversió del coefi-cient del punt de 9,6 a 21, perdre el 30% del que s’ha cotitzat o retirar-se als 72

sense el consens de la resta de la comis-sió. «Ens hauran d’explicar per què hi ha hagut aquesta urgència», va opinar .

Espot opina que «la polèmica no té raó de ser» i s’ha mostrat partidari de parlar-ne quan arribi el moment. En la reunió mantinguda amb mandataris de l’FMI, Cinca va relatar el procés de refor-mes econòmiques i financeres que An-dorra ha dut a terme en els darrers anys. En aquest sentit, Cinca ha manifestat que la participació d’Andorra a l’FMI s’alinearia en la política de participació amb altres organismes internacionals com el Moneyval o el Global Forum (OC-DE). També va afegir que l’aproximació d’Andorra al Fons Monetari Internacio-nal pot oferir una major estabilitat i cre-dibilitat al sistema financer al Principat.