1.1 PATRIMONI EMPRESARIAL:

El patrimoni empresarial és el conjunt de béns, drets i obligacions que té una empresa degudament valorats en relació amb la finalitat a què es destinen.

La diferència entre els béns i els drets que posseeix i allò que deu constitueix la riquesa de l’empresa.

PN= Béns + Drets – Oligacions

Els béns i els drets es coneixen actiu. Les obligacions passiu.

PN= actiu – Passiu

1.1.2 LES MASSES PATRIMONIALS:

· MASSES PATRIMONIALS D’ACTIU:

Actiu no corrent:

- Immobilitzat intangible : no tenen materialitat corpòria- Immobilitzat material : formada per tots aquells actius tangibles i corporis- Inversions financeres a ll/t : intenció de mantenir-les un període llarg de temps- Inversions immobiliàries : no intervenen amb l’activitat pròpia

Actiu corrent:

- Existències : s’utilitzen en l’elaboració del producte- Realitzable : representa els crèdits i els drets de cobrament de l’empresa per

operacions- Disponible : líquids immediats

· MASSES PATRIMONIALS DE PATRIMONI NET I PASSIU:

- PATRIMONI NET : recursos de l’empresa que es destinen a l’autofinançament són aliens però que no cal tornar-los. La part principal és el capital social. També s’anomena no exigible

- PASSIU NO CORRENT : fonts de recursos que s’han de tornar en un període superior a un any. També s’anomena exigible a llarg termini

- PASSIU CORRENT : deutes que l’empresa ha de tornar. Anomenat també exigible a curt termini

1.2 LA COMPTABILITAT:

És la ciència que estudia el patrimoni empresarial tant estàtica com dinàmicament. Proporciona aquesta informació econòmica de l’empresa:

- Direcció : informació suficient per prendre decisions i poder planificar el futur de l’empresa

- Propietàries : perquè puguin comprovar que els seus interessos estan ben protegits- Treballadors : ja que dels resultats de l’empresa en dependrà la continuïtat del seu

lloc de treball- Creditors : perquè puguin saber si aquesta empresa presenta prou garanties per a la

seguretat dels seus crèdits

1.2.2 EL FET COMPTABLE:

Operacions que comporten uns intercanvis que modifiquen el patrimoni net de l’empresa

- Fet comptable permutatiu : és aquell que no altera la xifra de patrimoni net de l’empresa

- Fet comptable modificatiu : el pn es modifica i pot augmentar o disminuir segons si es tracta d’un ingrés o una despresa

- Fet comptable mixt : és quan es produeix una modificació en el valor del PN com a conseqüència d’un fet permutatiu

1.2.3 EL COMPTE:

El nom del compte indica si es tracta de béns, drets o obligacions. Es poden classificar en:

- Comptes de balanç : actiu, passiu i PN- Comptes de gestió : despeses i ingressos

1.2.4 PARTS I FUNCIONS DEL COMPTE

Indica les variacions

Consta de dues parts fonamentals.: deure i haber

S’anoten en el llibre major. Actualment està molt informatitzat

- Deure : debitar o carregar- Haver : creditar o abonar- Saldo : és la diferència entre el deure i l’haver. Deutor / creditor. Si són iguals és zero

1.3 LA PARTIDA DOBLE:

Consisteix a anotar simultàniament en dos comptes, com a mínim, la variació que es produeix en el patrimoni a causa de cada fet comptable

1.3.1 FUNCIONAMENT DELS COMPTES:

FUNCIONAMENT DELS COMPTES SEGONS LA PARTIDA DOBLECONCEPTE ANOTACIONS AL DEURE ANOTACIONS A L’HAVERComptes d’actiu Augments DisminucionsComptes de passiu Disminucions AugmentsComptes de PN Disminucions Augments Comptes de despesa Sempre s’escriuen al deureComptes d’ingrés Sempre s’escriuen a l’haver

2.1 EL CICLE COMPTABLE:

Des del punt de vista dinàmic, l’empresa realitza una sèrie de fets periòdica que s’anomenen fets comptables. Es van anotant cronològicament en el llibre diari i posteriorment en el llibre major. Seguint sempre el principi de partida doble.

Quan ha passat un exercici comptable, es fa un resum de totes les seves activitats i obté el resultat de l’exercici econòmic, benefici o la pèrdua.

A continuació redacta l’estat què es troben les seves inversions i les fonts de finançament.

S’ha de fer per diferents motius. Per complir les seves obligacions fiscals, informar accionistes i poder prendre decisions.

2.2 ASSENTAMENT D’OBERTURA:

Escriure tots els elements d’actiu en el deure del llibre diari i tots els elements de passiu i PN en l’haver. És el primer assentament del llibre diari.

2.6 OBTENCIÓ DEL RESULTAT DE L’EXERCICI:

En cas que el saldo de resultat de l’exercici creditor, l’empresa é un benefici i s’ha de pagar el corresponent impost de societats. El 30% de benefici.

Com l’empresa ha tingut un benefici, s’ha de comptabilitzar la part corresponent a l’impost de beneficis.

3.1 PLA GENERAL COMPTABLE:

És el text legal que estableix el marc tècnic de la normalització comptable i té com a finalitat fonamental aconseguir que la informació economica i financera de les empreses sigui fiable i comparable.

El primer pla de comptabilitat 1973. 1987 va entrar a formar part de la CEE. 1990 un nou pla. El 2007 el nou pla general va ser obligatori per a totes les empreses. Té 5 parts:

- Marc conceptual (obligatori)- Normes de registre i valoracio per a pimes (obligatori)- Comptes anuals (obligatori)- Quadre de comptes (voluntari)- Definicions i relacions comptables (voluntari)

MARC CONCEPTUAL:

Conjunt de fonaments i principis que inspiren tot el pla. Destaca:

- Imatge clara, fidel i útil per als usuaris- Prioritat del fons respecte de la forma de les operacions.

ELS COMPTES ANUALS:

Balanç, compte de pig, l’estat de canvis en el pn i la memória.

PRINCIPIS COMPTABLES:

1. L’empresa en funcionament : els estats financers es preparen com a base que l’activitat de l’empresa continuarà en un futur previsible, de manera que l’aplicació de la normativa no va encaminada a determinada el seu valor de liquidació.

2. Data del fet o meritació : implica el registre comptable de les transaccions i altres esdeveniments empresarials atenent el corrent real que els origina i no al corrent monetari.

3. Uniformitat : estableix l’obligatorietat de mantenir en el temps un criteri adoptat per l’empresa dins de les alternatives permeses. Únicament es pot modificar si s’alteren els supòsits que van conduir a la seva adopció (cal constar la incidència qualitativa i quantitativa del canvi)

4. Prudència : indica l’obligació de comptabilitzar únicament els beneficis al tancament de l’exercici, mentre que els riscos de pèrdua, amb origen en l’exercici s’han de comptabilitzar tan aviat com sigui possible.

5. No compensació : prohibeix la compensació de les partides d’actiu amb les de passiu i les de despeses amb les d’ingressos. Les partides s’han d’anotar amb claredat i separadament en els comptes anuals.

6. Importància relativa : permet la no-aplicació estricta d’algun principi comptable quan la incidència quantitativa i qualitativa sigui d’escassa rellevància. L’agrupació de partides per naturalesa o funcio quan la importància del seu import sigui escassament significativa.

ELEMENTS DELS COMPTES ANUALS.

Balanç d’actiu passius, actius i pn. Compte de pig despeses i ingressos.

CRITERIS DE REGISTRE:

El registre comptable és el procés pel qual s’incorporen en el balanç, en pig, o en l’estat de canvis en el pn. Criteris que s’estableixen a l’hora de fer els assentaments comptables.

CRITERIS DE VALORACIÓ:

A tots els elements dels comptes anuals se’ls assigna un valor monetari expressat en unitats. Exemple: existències valorar el preu d’adquisició o cost de producció.

PRINCIPIS I NORMES DE COMPTABILITAT GENERALMENT ACCEPTATS:

- El codi de comerç i la restant legislació mercantil- El pla general de comptabilitat de pimes- El pla general de comptabilitat i les seves adaptacions sectorials- Les normes de desenvolupament que en matèria comptable estableix l’institut de

comptabilitat i auditoria de comptes- Les altres normes de legislació espanyola que siguin específicament aplicables.

NORMES DE REGITRE I VALORACIÓ:

Conté les normes de registre i valoració dels diferents elements patrimonials i transaccions.

COMPTES ANUALS:

Normes d’elaboració.

QUADRE DE COMPTES:

Conté grups, subgrups, comptes i subcomptes. Els primers són comptes de balanç i els altres de gestió.

DEFINICIONS I RELACIONS COMPTABLES:

Cadascun dels grups, subgrups i comptes són objecte d’una definició i de l’explicació dels moviments de càrrec i anonament de cada un dels comptes.

GRUP 1: (finançament bàsic)

Comprèn els recursos propis de l’empresa i el seu finançament aliè a ll/t destinats en gral. A finançar lactiu permanent i a cobrir un marge raonable de l’actiu circulant. (cap. Social, deute ll/t ent, crèdit)

GRUP 2: (actiu no corrent)

Elements de patrimoni de l’empresa destinats a servir de manera perdurable, incloses les inversions financeres el venciment, la venda o la realització de les quals s’ha de produir en un termini superior a l’any. (construccions, aplicacions infor, crèdits a ll/t)

GRUP 3: (existències)

Són mercaderies, matèries primeres i altres aprovisionaments, productes en curs, semiacabats, acabats, subproductes, residus i materials recuperats.

En aquest grup s’inclouen tots els béns que ha adquirit una empresa comercial i que destina directament a la venda i també les matèries i aprovisionaments que una empresa transformadora elabora o transforma. (mercaderies, envasos, matèries primeres)

GRUP 4: (creditors i deutors per operacions comercials)

Són comptes personals i efectes comercials actius i passius que s’originen en el tràfic de l’empresa, com també els comptes amb les administracions públiques, fins i tot els que corresponguin a saldos amb venciment superior a un any (proveïdors, clients, HP).

GRUP 5: (comptes financers)

Aquest grup comprèn els deutes i els crèdits per operacions alienes al tràfic. No són activitats econòmiques habituals per a l’empresa, venciment no superior a un any i mitjans líquids disponibles ( proveïdors d’imm. , caixa)

GRUP 6: (compres i despeses)

Són aprovisionaments de mercaderies i altres béns adquirits per l’empresa per revendre’ls. Comprèn tambè les despeses de l’exercici. (compra, sous i salaris)

GRUP 7: (vendes i ingressos)

Aquest grup comprèn l’alineació de béns i la prestació de serveis objecte del tràfic de l’emrpesa. (venda, arrendaments)

3.2 VERIFICACIÓ COMPTABLE:

Mecanismes que garanteixen les dades que es reflecteixen en la comptabilitat, tècnica que s’anomena auditoria.

AUDITORIA:

Analitzar les anotacions que estan plasmades en els documents comptables.

No totes les empreses estan obligades a realitzar auditories.

El codi de comerç diu que tot empresari està obligat a fer auditar els comptes anuals de la seva empresa quan un jutjat competent ho cregui convenient o quan ho sol·licitin accionistes.

Es dicta la llei 19/1988 per circumstàncies determinades. Distinció entre auditoris:

Segons la procedència:

- Externa: professionals independents- Interna: personal de l’empresa

Segons el contingut:

- Operativa: eficàcia i eficiència- Financera: verificar comptes

3.3 LEGISLACIÓ MERCANTIL:

EL CODI DE COMERÇ:

El dret mercantil és aquell que regula l’activitat econòmica que mitjançant organització d’elements personals i reals acompleix un empresari. Hi ha altres disposicions legals que afecten la comptabilitat.

LLIBRES DE COMPTABILITAT. LEGISLACIÓ:

Serveixen per registrar i anotar els fets comptables que han succeït al llarg d’un període comptable. Hi ha els llibres obligatoris:

- Llibre diari : on hi ha el model americà (deure- concepte- haver) i el model italià (data- concepte- deure i haver)

- Llibre d’inventaris i comptes anuals : el balanç inicial, els trimestrals i els anuals.- Llibres d’actes : si es tracta d’una societat mercantil limitada.- Altres llibres : llibre major i llibres auxiliars.

3.4 LEGISLACIÓ FISCAL:

Formada per la Llei general tributària. Els tributs es poden classificar en:

- Taxes : contraprestació d’un servei públic. Ex: matrícula d’universitari- Contribucions : diners ingressats a un ens públic per un particular- Impostos : pagaments exigits per les administracions públiques

Impostos directes : recauen sobre les persones o empreses que han obtingut un benefici per béns o serveis.

- Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): recauen sobre les persones que han obtingut rendes procedents del seu treball, del seu capital o d’altres fonts.

- Impost de societats (IS) : és el que paguen les societats mercantils pels beneficis que obtenen

- Impost sobre activitats econòmiques (IAE) : que es paga en concepte de l’exercici d’activitats empresarials

Impostos indirectes : quan s’adquireix un producte o s’utilitza un servei.

- Impost sobre transmissions patrimonials : que han de pagar els particulars que compren algun bé a altres particulars

- Impost sobre el valor afegit (IVA): que s’ha de pagar en la majoria de transaccions econòmiques entre empreses i particulars o entre empreses

- Impostos especials : que són els que recauen sobre productes de consum específics. Ex: alcohol, droga...

Elements que la componen:

- Fet imposable : format per les circumstàncies previstes per la llei. Ex: compra de béns.

- Base imposable : la quantitat sobre la qual s’aplica.- Base liquidable : és la quantitat que resulta de restar a la base imposable les

quantitats que la llei permet- Tipus impositiu : percentatge que s’aplica a la base liquidable.- Quota tributària : resultat d’aplicar a la base el tipus impositiu.- Deute tributari : quantitat final que s’ha d’ingressar. Resultat de restar bonificacions

o sumar recàrrecs.- Contribuent: és la persona física o jurídica sobre la qual recau l’impost.- Subjecte passiu : persona natural o jurídica que queda obligada a complir les

prestacions.

IMPOST SOBRE LA RENDA DE LES PERSONES FÍSIQUES (IRPF):

Caràcter personal, progressiu i directe. Grava la renda d’acord amb les seves circumstàncies personals.

Comentarem la part de l’impost que fa referència específicament a activitats econòmiques que deriven del treball personal i del capital. Intervenen en la producció o la distribució de béns i serveis.

Pot determinar la base imposable. El règim d’estimació directa, ha de calcular el benefici de les seves activitats restant dels seus ingresos les despeses necessàries per obtenir-los.

El regim d’estimació objectiva està format per la naturalesa de les activitats per mòduls objectius (volum, operacions, nombre de treballadors...)

IMPOST SOBRE ACTIVITATS ECONÒMIQUES (IAE):

Impost municipal, l’ajuntament el recapta. És objecte d’exercici en el territori, d’activitat empresarial, professional o artística.

L’aplicació de les tarifes sobre les quotes mínimes marcades per l’ajuntament. I a aquest resultat s’hi apliquen uns coeficiens segons el nombre d’habitants. O uns índex segons el nivell de la zona.

Depenen de les activitats que s’assignen d’acord amb elements com ara la potència elèctrica, el nombre d’obrers o la superfície del local.

L’any 2003 s’eximeix pagar l’IAE tots els empresaris que facturin menys d’un milió d’euros l’any. Si facturen més i paguen més. S’eximeix de pagar aquest impost les empreses en el seu primer any la vida i se’n bonifica el 50% durant els cinc anys següents.

IMPOST DE SOCIETATS (IS):

Caràcter directe i personal que grava societats.

El fet imposable està determinat per l’obtenció dels beneficis del subjecte passiu. Per tributar les empreses han de tenir personalitat jurídica.

La base imposable és l’import de la renda formada per la suma de tots els rendiments i els increments i les disminucions de patrimoni. Els percentatges que s’apliquen 30%, n’hi ha de diversos segons els sectors. L’àmbit d’aplicació són 12 mesos.

Sotmeses a un termini d’un mes a presentar a la delegació d’Hisenda una notificació alta. Per fer la declaració 25 dies següents a la data, que legalment s’han aprovat els comptes anuals i aquests comptes dins dels 6 mesos següents al termini de l’exercici econòmic. Els impresos s’han d’emplenar el 201, 202 i el general 200.

IMPOST SOBRE EL VALOR AFEGIT (IVA):

És un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava:

- Els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuats per empresaris i professionals.

- Adquisicions intracomunitàries.- Les importacions de béns fetes per empresaris, professionals o particulars.

N’hi ha que n’estan exemptes com la sanitat, ensenyament...

Els intermediaris fan de recaptadors. Consumidor és qui suporta l’impost.

IVA transferit – IVA suportat = IVA que s’ha d’ingressar o tornar

(quan es ven) (quan es compra) (a Hisenda) (per part d’Hisenda)

El subjecte passiu de les empreses i els professionals que ingressen a hisenda el que han recaptat i el contribuent consumidor suporta l’IVA sense poder-lo deduir.

Els tipus impositius són els percentatges que s’apliquen:

- Tipus superreduït del 4%: articles de primera necessitat.- Tipus reduït del 8%: aliments en general.- Tipus general del 18%.

Base imposable (BI) + Import de l’IVA (BI * tipus impositiu) = Import total de l’operació.

Han de complir una sèrie de requisits legals i obligacions. Conservar les factures dels proveïdors i creditors i portar els llibres següents: llibre registre de factures emeses, llibre registre de factures rebudes, llibre de béns d’inversió.

IMPOSTOS I LA SOCIETAT:

Els impostos són la font més important d’ingressos de l’Estat per fer front a les despeses que estan pressupostades i s’han de basar en el principi d’equitat és a dir, de la igualtat de la redistribució de la renda a la societat. Els impostos son de compliment obligat.

L’article 31.1 de la constitució espanyola, entre < els deures dels ciutadans hi ha el de contribuir al sosteniment de les despeses públiques d’acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d’igualtat i de progressivitat, que en cap cas no tindrà abast confiscador.

L’incompliment d’aquest deure es considera insolidaritat social i rep el nom de frau fiscal.

L’any 2005 el pla de prevenció del frau fiscal. L’administració tributària està autoritzada per a sancionar administrativament amb una multa els ciutadans que incorrin en frau fiscal o, quan es consideri un delicte fiscal, tramitar-ho per via penal

4.1 ELS COMPTES ANUALS:

Un dels objectius de la comptabilitat és donar informació sobre la situació de l’empresa de la manera més clara possible mostrant-ne una imatge fidel.

Els comptes anuals de les pimes comprenen el balanç, el compte de pig, l’estat de canvi en el pn i la memòria.

Els comptes anuals són uns estats financers que tenen la missió d’informar de la situació patrimonial, la situació financera i els resultats de l’empresa.

Han de ser elaborats per l’empresari o administradors de l’empresa en un termini màxim de 3 mesos a partir de la data de tancament de l’exercici.

Hi ha de figurar la data de la seva formulació, signats per l’empresari, per tots els socis responsables i pels administradors. Cada un dels documents hi ha de constar la identificació de l’empresa, el nom i l’exercici a què fa referència.

MODELS DE COMPTES ANUALS:

Les empreses poden decidir entre el Pla general comptable i el pla general de comptabilitat per a pimes.

PLA GENERAL DE COMPTABILITAT PER A PIMES I MICROEMPRESES:

Pime és tota empresa que durant dos exercicis consecutius compleix en la data de tancament les circumstàncies següents:

- Que el total de les partides de l’actiu no superi els 2 850 000€ - Que l’import net de la seva xifra anual de negocis no superi els 5 700 000€- Que el nombre mitjà dels seus treballadors durant l’exercici sigui igual o menor de 50

Aquesta elecció s’ha de mantenir durant un període de 3 anys, llevat qye se superin dos dels límits anteriors a la data de tancament durant dos exercicis consecutius.

PGC ACTIU VOLUM DE NEGOCI Nº TREBALLADORSPGC per a pimes < 2 850 000 € < 5 700 000€ < 50 treballadorsPGC microempreses < 1 000 000€ < 2 000 000€ < 10 treballadors

L’elecció s’ha de mantenir durant uns tres anys consecutius, llevat que se superin dos dels límits anteriorment assenyalats.

COMPTES ANUALS INFORMACIÓ QUE SUBMINISTRABALANÇ DE SITUACIÓ Situació financera de l’empresa al tancament d’un

exercici econòmic determinat.COMPTE DE PiG Rendiment de l’empresa durant un exercici, fruit de la

seva activitatESTAT DE FLUXOS D’EFECTIU Canvis en la posició monetària d’un exercici a un altreESTAT DE CANVIS EN EL PN Canvis en la composició del pn de l’empresa d’un

exercici a un altreMEMÒRIA Informació quantitativa i qualitativa rellevant per a la

presa de decisions, no inclosa en els estats anteriors.

4.2 – EL BALANÇ DE SITUACIÓ PER A PIMES

El balanç de situació és un document que mostra el patrimoni d’una empresa en un lloc determinat, reflecteix la posició estàtica del pn en un instant de la vida de l’empresa.

Normalment el balanç es fa el dia 31 de desembbre sobretot les empreses en què l’exercici econòmic coincideix amb l’any natural.

El balanç és un element d’informacio que totes les empreses tenen en comú i pot servir per fer analisis comparatives entre diferents empreses del mateix sector de l’activitat econòmica. Les empreses poden comparar balanços anteriors i treure’n conclusions de l’evolució.

Total actiu = pn + total passiu.

ACTIU:

ACTIU NO CORRENT: és el conjunt d’actius que té l’empresa durant un període inferior al d’un exercici econòmic:

Immobilitzat intangible: actius no monetaris sense aparença física, susceptible de valoració econòmica.

Immobilitzat material: elements d’actiu tangibles representants per béns mobles ii immobles, excepte els que van a inversions immobiliàries.

Inversions immobiliàries: immobles que es posseeixen per obtenir rendes, plusvàlues o ambdues.

Inversions financeres a ll/t: inversions financeres de l’empresa que han de perdurar a l’empresa per un peróde superior a un any.

ACTIU CORRENT: actius lligatsa l’explotació i aquells que suposn una inversió a c/t. Són elements que estan en l’empresa durant poc temps, es converteixen en diners a c/t i formen part del cicle d’explotació.

Existències: actius posseïts per ser venuts en el curs normal d’explotació, en el procés de producció o en la prestació de serveis.

Deutors comercials i altres comptes per cobrar: els crèdits amb compradors de mercaderies i altres béns del grup d’existències i tots els deutors de l’empresa, a més del capital social escripturat pendent de desemborsament.

Efectiu i altres actius líquids equivalents: s’hi anoten entre altre els líquids a la caixa i els saldos a favor de l’empresa en entitats bancàries.

PATRIMONI NET I PASSIU:

PN: fonts de finançament permanent i no exigible. Són el capital i beneficis generats que no s’han distribuït. Aquests representen l’autofinançament de l’emrpesa, que es reglecteix en els comptes de reserves i en els beneficis que encara no s’han distribuït. Elements dels recursos propis.

Capital: capital de l’empresa i el que encara no s’ha fet efectiu, aquest últim amb signe negatiu.

Reserves: correspon als beneficis no dstribuïts per l’empresa.

Resultat de l’exercici: resultat positiu o negatiu de l’últim exercici pendent d’aplicació.

PASSIU NO CORRENT: són les fonts de finançament alienes (exigible a ll/t). El termini de venciment és superior a un any i servixen bàsicament per cobrir l’estructura fixa d’inversions de l’empresa

Deutes a ll/t: fonts de finançament aliè. El termini de venciment ñes superior a l’any i serveixen bàsicament per cobrir l’estructura fixa de l’empresa.

Deutes amb empreses del grup associades a ll/t: fonts de finançament aliè amb empreses associades i parts vinculades. El termini del venciment és superior a l’any i serveixxen bàsicament per cobrir l’estructura fixa de l’empresa.

PASSIU CORRENT:s’hi inclouen els crèdits que financen l’empresa a c/t, com els crèdits pel subministrament de mercaderies, deutes Hp, amb organismes de la SS, els prèstecs i altres deutes el venciment dels quals no sobrepassa el termini d’un any. Normalment c/t.

Provisions a c/t: els comptes que tenen com a finalitat cobrir les despeses originades en aquest exercici o en un d’anterior de les quals quan es tanca el balanç, no se sap ni la quantitat ni la data en què es produiran, a c/t.

Deutes a c/t: fonts de finançament aliè. Termini de venciment nferior a l’any. Serveixen bàsicament per cobrir l’estructura corrent de l’empresa.

Deutes amb empreses del grup associades a c/t: fonts de finançament aliè amb empreses associades i parts vinculades. El termini de venciment és inferior a l’any i serveixen bàsicament per cobrir l’estructura corrent de l’empresa.

Creditors comercials i altres comptes que cal pagar: crèdits que financen les empreses a c/t, com ara els crèdits concedits per subministradors de mercaderies, els deutes HP... els préstecs i altres deutes el venciment dels quals no sobrepassa el termini d’un any (SS, HP...)

4.3 EL COMPTE DE PiG PER A PIMES:

Calcular el resultat de l’empresa que ha obtingut durant un exxercici econòmic. És un element dinàmic que tota empresa té obligació de fer.

El PGC per a pimes: resultat d’explotació. BAII, resultat de l’exercici, BAI i impost de societats, el benefici (BN)

4.4 LA MEMÒRIA I L’ESTAT DE CANVIS N EL PN:

LA MEMÒRIA:

Document de caràcter explicatiu que amplia el contingut dels altres comptes anuals que ajudaran els destinataris i els usuaris de la informació. Com a m´nim ha de contenir informació:

1. Activitat de l’empresa: objecte social ( a que es dedica l’empresa)2. Bases de presentació dels comptes anuals: serveixen per aclarir decisions que poden

influir en la imatge fidel.3. Aplicació de resultats: proposta de distribució de beneficis4. Normes de registre i valoració: aquí s’indiquen els criteris comptables aplicats5. Immobilitzat material i intangible i inversions immobiliàries: moviment de les

partides de l’actiu, l’amortització6. Actius financers: s’anota el valor comptable de cada una de les categries7. Passius financers: el valor comptable de cada una de les categories dels passius

financers8. Fons propis: quan hi hagi diverses classes d’accions. Indicar el nombre de drets i

restriccions.9. Situació fiscal: l’impost de societats i altres impostos10. Ingressos i despeses: compres i la variació d’existències11. Subvencions, sonacions i llegats: import i subvencions12. Operacions amb parts vinculades: operacions en empreses vinculades13. Altra informació: nombre mitjà de persones ocupades, categories, propòsit de

negoci.