PROGRAMACI DACTIVITATS PER L INTRODUCCI AL CONEIXEMENT DE LES EMOCIONS PER A

ALUMNES DE PRIMER I SEGON DE LA ESO

Activitats recopilades dins el Programa de Jugar/Treballar amb lobra de Teatre Qui s Jo? de Pax Dettoni per:

Irene Cases

Olga Ciutat

Montserrat Fuster

Anna Salmeron

Marta Villas

INTRODUCCI:

Durant la implementaci pilot del projecte de Jugar/treballar amb lobra de teatre Qui

s Jo? amb les sis classes de primer i segon de la ESO, lequip executiu (constitut pels

tutors: Ral lvarez, Olga Ciutat, Marcos Espaa, Montserrat Fuster, Anna Salmeron;

la coordinadora de tutors: Irene Cases, les psicopedagogues: Rosanna Sellart , Marta

Villas, i lautora del projecte: Pax Dettoni) proposen la realitzaci duna programaci

dactivitats que puguin introduir als alumnes al reconeixement de les emocions.

Es considera que dedicar algunes tutories a la realitzaci dactivitats/jocs que ajudin als

alumnes a establir un primer contacte amb el seu interior i les seves emocions pot

facilitar limplementaci de les sis sessions del programa Jugar/treballar amb lobra de

Teatre Qui s jo?

Es recomana doncs que els tutors que vulguin implementar durant les seves tutories

anuals un programa deducaci emocional puguin comenar alternant al primer

trimestre les seves activitats rutinries de tutoria amb algunes daquestes activitats aqu

proposades.

Desprs, s a dir durant el segon i tercer trimestre, el tutor podria ja realitzar les sessions

prpies del programa Jugar/treballar amb el Qui s jo? i que es troben descrites i

definides a la guia de leina/joc prpia del programa (en un altre document).

Aquestes activitats junt amb les sessions del programa Jugar/Treballar amb el Qui s

jo? podrien ser doncs part de les activitats proposades al Programa Anual de Tutories

del IES Aran.

A continuaci es troben recopilades les activitats cercades i preparades per alguns dels

membres de lequip executiu. Tamb es poden trobar altres activitats en alguns dels

llibres recomanats en la guia de leina joc (exemple en Educacin Emocional:

Propuestas para educadores y familias de Rafael Bisquerra) i en la imaginaci i

creativitat del propi tutor.

ACTIVITATS PER A ESTIMULAR EL RECONEIXEMENT DE LES

EMOCIONS (IRENE CASES)

1. Posa t la careta segons lemoci que sents

Procediment de lactivitat desglossat a:

http://www.slideshare.net/mafrearg/emoc-11-ponemos-cara-nene-nena-mabel-freixes-fonoaudiloga

http://gaudimespaishumans.blogspot.com.es/2012/05/jugant-amb-les-emocions.html

( A ms, en aquests adreces, es poden trobar ms activitats de lestil).

2. La ruleta de les emocions

Procediment de lactivitat desglossat a:

http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/primaria/la-ruleta-de-les-emocions

3. El sol de les qualitats

Procediment de lactivitat desglossat a:

http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/primaria/el-sol-de-les-qualitats

4. La capsa de les emocions

Procediment de lactivitat desglossat a:

http://blocs.xtec.cat/emocionat/archives/category/primaria/la-capsa-de-les-emocions

http://www.youtube.com/watch?v=eufScM4507E (vdeo per a nens molt petits)

ACTIVITATS D'EDUCACI EMOCIONAL (OLGA CIUTAT)

1. ACTIVITAT: T'ADMIRO!

OBJECTIUS

Identificar aspectes fsics, intellectuals, emocionals i socials d'un personatge pblic. Desprs es tracta d'identificar en s mateix alguna de les propietats observades al personatge.

RECURSOS

Revistes, fotografies, notcies, etc.

PROCEDIMENT

L'alumne buscar algun personatge pel que senti una gran admiraci. Una vegada seleccionat en far una descripci per escrit dels aspectes fsics ( com vesteix, com s la seva expressi corporal, etc. ), intellectuals (com pensa, quins estudis t, etc.), emocionals ( quines emocions expressa, qu ens fa sentir, etc.) i socials (com es relaciona amb els altres, el seu entorn, etc.). Tamb buscar els trets que tingui en com amb ell.

2. ACTIVITAT: EL SURFISTA

OBJECTIUS

Exposar les pors per a tenir un autoconeixement ms gran i per a poder elaborar estratgies que ens ajudin a afrontar-los de la manera ms adequada.

Classificar les pors segons el grau de preocupaci per a ser conscients de quins poden crear situacions de major estrs o ansietat.

MATERIALS

Full de treball: El surfista.

Data: __ / __ / ___

Les meves pors La meva taula 1 2 3

PROCEDIMENT

S'inicia l'activitat explicant als alumnes que tots els humans senten por, independentment de l'edat, la cultura, etc. Cal recalcar que poden sentir por i que en ocasions la vergonya fa que no en parlem i que a vegades certes pors es poden solucionar simplement compartint-les.

Primera part: L'alumne escriur en el full per ordre de major a menor grau de preocupaci, les cinc pors ms importants que identifiquen en ells. (Columna Les meves pors). Cal escriure al full la data per tal d'explicar que les pors poden evolucionar amb el temps.

Segona part: El professor explica la metfora del surfista. Es tracta de veure les pors com les onades a les que el surfista ha de vncer pujat a la seva taula. Cal interpretar la taula com els recursos que les persones disposen per a fer front als problemes.

Caldr que els alumnes omplin la columna que porta per nom La meva taula, amb els recursos personals que l'ajudaran a superar el problema.

3. ACTIVITAT: FEM DE FOTGRAFS!

OBJECTIUS

Expressar i identificar les nostres emocions a travs del llenguatge corporal.

PROCEDIMENT

Dividim els alumnes per grups. Cada grup ha d'escenificiar una situaci en la que cada component del grup expressi una emoci dins de l'escena. L'escena, per, no tindr moviment, ser com una fotografia de la situaci en concret.

La resta de grups haur d'identificar l'emoci de cadascun dels personatges i el significat de l'escena en conjunt. Si no correspon amb la l'escena original, el grup que l'hagi escenificat haur de contar el que ells volien transmetre amb la seva fotografia.

VARIANT

s pot incorporar complements que ajudin a entendre ms la imatge o b es pot seguir el mateix procediment per amb una petita representaci de teatre mut.

4. ACTIVITAT: GENT S! GENT NO!

OBJECTIUS

Sensibilitzar en actituds i missatges positius. Activar el pensament positiu.

PROCEDIMENT

Introduir la temtica del pensament optimista i el pessimista, reflexionant sobre quin s el ms productiu.

Primera part: construir dues mscares, una que expressi optimisme i l'altra, pessimisme. A cadascuna d'elles hi escriuran pensaments possitius i negatius respectivament.

Segona part: Davant una situaci proposada pel professor o b per ells mateixos, els alumnes expressaran les seves emocions al respecte des del punt de vista d'una persona pessimista i des del d'una optimista.

Els alumnes sortiran al davant dels seus companys i posant-se la mscara del S llegiran la part optimista i amb la mscara del NO, la pessimista.

Aquesta part es pot utilitzar quan el tutor hagi de comunicar un fet que intueixi que als alumnes no els agradar.

5. ACTIVITAT: PARTY EMOTION

OBJECTIUS

Reforar els coneixements que han anat adquirint al llarg de les sessions. Activitat de sntesi de l'apartat de reconeixement de les emocions.

PROCEDIMENT

Construir un taulell de jocs on cada tipus de casella els faci fer un tipus diferent de prova relacionada amb les emocions. Aix com una srie de targes amb les emocions.

Hi ha la possibilitat que ells mateixos facin el taulell i les targes o que els porti el professor.

Proves:

- Dibuixar una emoci.

- Representar-la amb mmica amb moviment o esttica.

- Definir-la sense utilitzar el terme concret ni cap paraula de la famlia.

- ()

Es juga per equips i un de cada equip (rotativament) fa una prova. Els membres de l'equip hauran d'identificar l'emoci. Guanyar aquell equip que hagi encertat ms emocions.

Es poden afegir caselles al taullel del tipus: perd el torn, tornar a tirar, tria la prova que vulguis,....

ACTIVITATS DEDUCACI EMOCIONAL EN LES MANIFESTACIONS

ARTSTIQUES (MONTSERRAT FUSTER)

1. Prctica n1.

Visionat dimatges artstiques, principalment de pintura del s.XX. Es tracta de qestionar a lalumne a partir de la imatge a fi que transmeti el seu estat interior a travs de la pintura, posant mfasi en el color.

Desenvolupament de lactivitat:

- Passe de les imatges amb un power point elaborat pel professor on a cada pgina hi hagi nicament la fotografia duna pintura, autor, ttol i any de lobra. (annex 1, es troba al finalitzar aquest apartat).

- Devoluci del qestionari inicial preparat pel professor en base a les preguntes: Qu hi veus? Qu representa ? Quins colors hi ha ? Com sn entre ells ? Quina sensaci et transmet?

2. Prctica n2.

Introducci de conceptes clau. Teoria del color i les formes. Relaci entre el color, les emocions, i la forma.

Lobjectiu s que lalumne sigui capa dextreure a partir dels elements del llenguatge grficoplstic el seu estat interior.

- Exposici dels conceptes clau. Explicar la relaci entre les diferents arts. Diferenciar entre pintura figurativa i abstracte. Ubicar socioculturalment lart del s.XX. Establir un llistat de relacions entre color, emoci, associacions, etc. (annex 2)

- Elaborar una composici grficoplstica a partir de la proposta dun tema (situaci que origini una emoci, rbia, por, etc); o b fer una interpretaci a partir duna obra de les anteriors.

3. Prctica n3.

Introducci de conceptes clau. Teoria del color i les formes de Kandinsky Relaci entre el so, les emocions, i la forma.

Lobjectiu s que lalumne sigui capa de transcriure el seu estat interior amb mitjans graficoplstics a travs de la msica.

- Exposici dels conceptes clau. Explicar la relaci entre les diferents arts. Diferenciar entre so, nota musical i melodia.. Establir un llistat de relacions entre so, instrument musical. (annex 2)

- Audici de peces musicals diverses on hi intervinguin instruments amb sons diferenciats que portin a establir fcilment relacions amb les emocions i els colors estudiats. Transcripci grfica del resultat. (annex 1).

Annexes per a la realitzaci de les prctiques anteriors:

Annex 1:

Llistat dobres artstiques (les dades sn aproximades, cal cercar informaci exacta de lany, ttol de lobra que estan en cursiva, o buscar-ne unes de semblants).

Van Gogh, V. El segador, 1891. . Nit de lluna. 1888. Turner, W.T. Posta de sol en el mar, 1840. Monet, C. Posta de sol en el mar, 1880. Rothko, M. Groc, blanc, blau, 1940. . Vermell, taronja i marr,1940. Tpies, A. Mitj,1950. . Persiana i viol, 1950. Mir, J. Paisatge,1910. Mir, J. Ocells i dona, 1930. . Fleur, estele, hirondelle, 1930. Matisse, H. La cambra vermella,1908. . Joc de petanca, 1908. Jawlesky, A. von. Els ulls negres, 1912. Kandisky, W. improvitzaci I, 1910. . Abstracci geomtrica, 1930. Picasso, P. Dona nua, 1906. . El guitarrista, 1905. . El guernica, 1937. Albers, J. Quadrat verd i ocre, 1930. Klee, P. Paisatge del Marroc, 1930. Mondrian, P. Arbre a lhivern, 1915. Malvitch, K. Quadrat negre damunt fons blanc, 1920. . Quadrat blanc damunt fons blanc, 1920. Pollock, J. Expressi abstracta, 1940. Baselitz, G. Homes en bicicleta, 1980.

Annim. Grafitti, 1990. . , detall, 1990. Llistat de peces musicals, a mode dexemple cito uns quants autors amb algunes peces definides, cal fer un muntatge per una audici conjunta de fragments, o b una obra completa (capturar dinternet per mitj del youtube, cds o altres).

Ravel, . El bolero (instrumental) Vivaldi, . Les quatre estacions (instrumental) Debussy, . Claro de luna (piano). Bach, J.S. Les set variacions de Goldberg (piano). Shonberg, A. Verklaerte Nacht. (dodecafonisme). Coltrane, J. Quartet de jazz (saxo, baix, piano, bateria). Palet, B. Quartet de jazz (trompeta, baix, guitarra, bateria). Altres: Satie, E., Montsalvatge, X., Falla, M., Albniz, etc.

Annex 2

Els conceptes bsics estan extrets de lobra de Kandinsky lo espiritual en el arte :

La teoria del color i de les formes de Kandisky es basa en la idea ressonncia interior duns ents que tenen vida prpia ms enll de la representaci de manera que un punt, una lnea, un pla o el color interaccionen entre ells dins del pla grfic i lespectador en capta una sensaci interior lligada amb el seu esperit que li desperta emocions, estats dnim, etc. Lautor en la seva obra lespiritual en lart no vol constatar una teoria objectiva, per s restacar al mxim possible aquestes relacions.En la seva teoria del color estableix quatre parelles de tons base a partir de la idea de contrast on: temperatura (escalfar-se/refredar-se), llum (aclarir/enfosquir),i moviment (apropar-se/ allunyarse, excntric/concntric) en determinen infinitat de possibilitats plstiques. A ms a ms relaciona els colors amb la msica, concretament amb el so dun instrument. Aix apareix aquesta taula relacional:

estat interior msica exemple

GROC moviment exntric, bogeria, rbia cega, furiositat, deliri.

trompeta, clarinet Van Gogh, el segador

Rothko, groc i blanc

BLAU moviment concntric, profonditat, tristesa

clar : flauta, violoncel

fosc : contrabaix, orgue

Van Gogh, nit al clar de lluna.

Mir, personatges al cel

BLANC fred, infinit, silenci ple de possibilitats, puresa, joventut, alegria.

silenci, pausa musical, no so.

Malvitx, quadrat blac sobre fons blanc

Tpies, banyera

NEGRE no res, silenci sense possibilitat, mort, profonda tristesa.

silenci, final. Picasso, el Guernica

Malvitx, quadrat

tots els colors pugen de to, sobretot els clars.

negre sobre fons blanc.

VERD tranquil.litat, aburriment, passivitat, calma, esperana

absncia de moviment

equilibri de forces contrries

viol, tons tranquils, allargats, semi- profonds.

Matisse, la petanca

Albers, quadrats

Kandisky, impressi

VERMELL clid, viu, maduresa, virilitat, potncia, tenacitat, centrat en si mateix. Gran varietat de tons, si sarretarda, marr.

trompeta i tuba, trompeta

Matisse, la cambra vermella

Picasso, dona nua asseguda

GRIS desesperana cap a negre, no hi ha moviment

calma, per passiu, no hi ha so extern

Tpies, porta metlica i viol

Mondrian, arbre gris

TARONJA moviment que irradia, salut, vermell que sapropa aclarint-se

campana desglsia, barton, llarg de viola

Rotko, taronja i marr

VIOLETA malalts, vell, dol (Xina), vermell que sallunya, si sapropa lila.

corn angls, gaita, baixos de fagot

Picasso, el guitarrista

A continuaci mostro algunes obres dexemple amb lassociaci del color:

Matisse, Henry

La cambra vermella, 1908

VERMELL

Van Gogh, Vicent

El segador, 1891

GROC

Kandinsky, Wassily

improvitzaci I, 1910

VERD

Picasso, Pablo Ruz

El guitarrista, 1905

BLAU

Tpies, Antoni

Persiana i viol, 1950

GRIS

Malvitx, Kasimir

Quadrat negre sobre fons blanc, 1917

NEGRE

ACTIVITAT INTRODUCCI A LES EMOCIONS (ANNA SALMERON)

1. Joc dencestar

Dos alumnes (primer un i desprs laltre- el segon ha desperar fora de laula,

sin coneixer lactivitat) amb els ulls tapats han dintentar encestar en la

paperera boles de paper . Prviament a la resta dels alumnes de la classe sels

indica que a un dels nens se li havia danimar i a laltre desanimar-lo. Els

resultats sn ms positius en el primer cas; quan el nen/a se sent animat encerta i

encesta ms boles de paper.

Desprs es reflexiona sobre el que ha passat i les emocions que han sentit quan

estaven intentant encestar amb nims o amb desnims.

2. Dibuixar i definir sobre tres emocions

Es demana als alumnes quines emocions senten ms sovint, sescolleixen tres

delles. Per a cada emoci han de fer un dibuix i escriure la situaci en la que

senten aquelles emocions (exemple: por, tristesa i alegria). Quan acabin tindran

3 papers diferents que llanaran a mode dencestar en una bossa que pot passar

la tutora. En el cas de les emocions que no generen benestar imaginaran que

estan lliurant-se delles.

ACTIVITATS EDUCACI EMOCIONAL (MARTA VILLAS)

Exercicis per desenvolupar la capacitat dobservaci mitjanant el dileg visual entre

dues o ms persones. No es pot utilitzar el llenguatge verbal. La temtica de les imatges

pot ser diferents emocions.

Cada seqncia pot durar un, dos, tres minuts, en funci de la implicaci dels

participants, del seu inters, de la seva unitat i dels objectius del treball.

1. El mirall:

Dos files de participants, cada un mirant fixament a la persona que t al davant. Les

persones de la fila A sn els subjectes i les de la fila B sn les imatges. Cada

subjecte inicia una srie de moviments i dexpressions facials, en cmera lenta

reproduint els mnims detalls dels seus companys.

No es tracta de moviments bruscos, impossibles de seguir; es tracta de buscar

sincronitzaci de moviments i la major exactitud en la reproducci de gestos del

subjecte. Lexactitud i la sincronitzaci han de ser tan exactes que un observador

exterior no ha de ser capa de diferenciar qui origina els moviments i qui els

reprodueix. Els moviments han de ser lents i continus.

A) Subjecte i imatge canvien els seus papers:

El director anuncia el canvi de papers. El canvi ha de fer-se sense trencar la

continutat i amb precisi.

B) Ambds sn subjecte i imatge.

Les files es trenquen, el director anuncia que els participants seran simultniament

imatge i subjecte. A partir daquest moment, els dos participants, tenen dret a crear

el moviment que desitgen i el deure de reproduir els moviments creats pels seus

companys. Lexercici ha de fer-se sense tirania per part dels dos membres. Llibertat

i solidaritat sn indispensables perqu es faci lexercici sense tiranies ni opressions.

Cada parella evoluciona com vol, acostant-se i allunyant-se.

La comunicaci s exclusivament visual, i latenci de cada participant ha de

concentrar-se nicament en el company, sobretot en els ulls.

Aquest exercici ens permet valorar com shan sentit quan laltre dirigia, si un ha

dirigit ms que laltre, si pensen que hi ha hagut equilibri...

El director anuncia el canvi de parella tantes vegades com vol.

2. El mirall narcisista :

Cada participant es mira al mirall i es veu guapo. Cada un ha dintentar reproduir,

amb la major exactitud possible, tots els gestos de plaer, alegria que sent quan sest

feli amb un mateix. Jo estic feli, faig un gest de felicitat i em miro al mirall: per

el que veig s la meva prpia imatge en el cos duna altra persona. Al mateix temps,

laltra persona es mira en mi: en mi, es veu a s mateixa, feli, content.

Objectiu de lexercici s: ens busquem a nosaltres mateixos en els altres, que al

mateix temps es busquen en nosaltres.

Nadie ama a otro, sino que ama lo que de s hay en l, o se supone.

Poeta portugus Fernando Pessoa

3. Lescultor

A) Lescultor toca lesttua.

Dues fileres. Una filera s lescultor i laltra s lesttua. Cada escultor treballa amb

la seva esttua tocant el cos del company. Es necessari tocar i modelar, a cada gest

de lescultor correspon un gest de lesttua , a cada causa un efecte.

B) Lescultor no toca lesttua:

Shan de seguir el mateixos gestos que en lexercici anterior per sense tocar

lesttua. Els escultors han de seguir fent els gestos realistes, es a dir, els gestos que

serien necessaris perqu les esttues realitzessin el moviments, adoptessin les

expressions facials i fessin els gestos que els escultors desitgessin.

No han de fer-se senyals simbliques, parlar, ni tocar lesttua. El model no ha de

reproduir cap moviment de forma autnoma.

4. Titelles:

El titellaire fa el gest de moure els fils i el titella ha de respondre amb el moviment

corresponent. El fil surt directament de la ma del titellaire cap a una part del cos del

titella, que el titellaire designa amb la mirada: bra, mans, genolls, peu, cap, coll...

5. Jocs introvertits:

Qui sc? Qu vull?

Molt senzill, per terriblement difcil. Cada persona escriu en un tros de paper tres

definicions sobre un mateix, per sense posar el seu nom.

Primera definici: Qui sc? : un nen, un futbolista, un estudiant...

Segona pregunta: Qu vull?: ser feli, ser guapa, ser rica, guanyar les eleccions,

nadar, fer feli als altres...

Tercera pregunta: Qu impedeix el meu desig?

En acabar sajuntaran tots els trossos de paper i sanalitzaran sense identificar a

ning.