PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS - UPCommons · d'agregació que componen la retícula per...

RELLEVÀNCIA DE L'AÏLLAMENT TÈRMIC EN LES PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS AVALUACIÓ DELS FLUXOS ENERGÈTICS EN L'EDIFICACIÓ

Beca de col·laboració en la investigació AUTOR: Roger Llorens Viader TUTOR: Joan-LLuís Zamora i Mestre ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS Departament de Construccions Arquitectòniques. Laboratori d'Innovació i Tecnologia a l'Arquitectura. LiTA

RELLEVÀNCIA DE L'AÏLLAMENT TÈRMIC EN LES PARTICIONS INTERIORS R O G E R L L O R E N S V I A D E R : : U P C - E T S A V a v a l u a c i ó d e l s f l u x o s e n e r g è t i c s e n l ' e d i f i c a c i ó Laboratori d'Innovació i Tecnologia a l'Arquitectura [LiTA]

1

RELLEVÀNCIA DE L'AÏLLAMENT TÈRMIC EN LES PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS AVALUACIÓ DELS FLUXOS ENERGÈTICS EN L'EDIFICACIÓ autor: Roger Llorens Viader tutor: Joan-LLuís Zamora i Mestre iniciativa: Departament de Construccions Arquitectòniques ETSAV. Laboratori d'Innovació Tecnològica a l'Arquitectura subvenció: Ministerio de Educación y Cultura de España col·laboradors:

Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès [UPC] :: Arcadi de Bobes :: Eduard Bravo :: Antonio Guardia

Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid [UPM]

:: Javier Neila :: Maruxa Touceda Gómez


2

índex: introducció i objectius 05

hipòtesis inicials 05

metodologia a seguir 06

dades prèvies 09

TIPOLOGIA 01 :: EDIFICI UNIZONA

premisses i hipòtesis 11

planimetria i zonificació 12

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC

metodologia 16

seguiment i parametrització 17

conclusions 41

CAMPANYA 02 :: MODEL TÈRMIC

metodologia 42

fulls de càlcul 44

resultats 47

conclusions 48

conclusions model unizona 49


3

TIPOLOGIA 02 :: EDIFICI MULTIZONA

premisses i hipòtesis 51

metodologia 52

pèrdues tèrmiques per unitats d’agregació 53

combinatòries simples 60

resultat de les combinatòries simples 62

conclusions inicials 62

combinatòries complexes 64

resultats de les combinatòries complexes 70

conclusions model multizona 71

conclusions finals 79

bibliografia 80

ANNEX

81

DADES INICIALS

equip de medició

buidat de temperatures

campanya d'ús de la calefacció. ETSAV

consum de gas. Campus Sant Cugat

TIPOLOGIA 02 :: MODEL SINCRÒNIC

pèrdues tèrmiques per unitat d'agregació


4

RELLEVÀNCIA DE L'AÏLLAMENT TÈRMIC EN LES PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS AVALUACIÓ DELS FLUXOS ENERGÈTICS EN L'EDIFICACIÓ

Beca de col·laboració en la investigació AUTOR: Roger Llorens Viader TUTOR: Joan-LLuís Zamora i Mestre ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D'ARQUITECTURA DEL VALLÈS Departament de Construccions Arquitectòniques. Laboratori d'Innovació i Tecnologia a l'Arquitectura. LiTA


5

INTRODUCCIÓ Des de ja fa uns anys, en el nostre país, hem anat avançant en una millor eficiència en l'ús de l'energia a través de mesures passives com la millora en l'aïllament tèrmic dels tancaments tot cercant un estalvi econòmic. S'ha avançat molt en aquest cap respecte la mateixa situació pocs anys enrere però, si ens hi fixem bé, comprovarem que això s'ha fet en una sola direcció: millorar l'envolvent externa. És cert que la major quantitat de pèrdues tèrmiques es produeixen a través d'aquests tancaments, tot i això, un cop ja els hem millorat, ens adonem que continuem tenint pèrdues tèrmiques en els nostres edificis probablement a través de les obertures, els sistemes de ventilació, cap a l'interior de l'edifici a través de les particions internes, etc. La present investigació, tractarà d'identificar i quantificar un d'aquests possibles punts de fuga tèrmica mitjançant diferents medicions tèrmiques i modelitzacions informàtiques elementals. El fenòmen a reconèixer en aquest projecte és el de les pèrdues tèrmiques a través dels tancaments interiors de divisió entre propietats o espais amb graus de climatització diferenciats. La tradició constructiva de l'estat espanyol és de manca sistemàtica d'aïllament tèrmic en aquests tancaments divisoris ja que el CTE no ho ha incorporat fins el 2006 de manera explícita. Actualment, degut a una societat molt més dinàmica i heterogènia, on els individus es van tornant cada cop més independents de l'entorn que els envolta, creiem necessari revisar aquesta manca d'aïllament tèrmic dels tancaments interiors i comprovar l'eficàcia d'incorporar, o no, aïllament tèrmic en la seva composició.

OBJECTIUS Així doncs, l'objectiu principal d'aquesta investigació és el de constatar l'existència d'aquest fenòmen i veure la seva ponderació actual en la pèrdua d'energia tant en edificis unizona i unicaldera com serà el cas d'aplicació (Escola d'Arquitectura del Vallès. UPC_ETSAV), com en blocs d'habitatge col·lectiu on la compartimentació pren especial protagonisme i la gestió de l'energia tèrmica passa totalment a les mans de cada habitant degut a un sistema predominant de calderes individuals. D'aquesta manera, en aquest estudi posarem en rel·lació els balanços tèrmics, en règim d'hivern, de dues tipologies edificatòries molt significatives com són un edifici públic de gran volum (equipament) i un bloc d'habitatges plurifamiliar (residencial), doncs són els que tenen un impacte més elevat en el nostre territori.


6

HIPÒTESIS INICIALS Degut al canvi de funcionament que s'està produint en la nostra societat causat per una major concentració de persones en blocs de pisos i a la cada vegada també major independència dels habitats d'aquests blocs, pel que fa als seus "veïns", ens plantegem l’heterogeneïtat de patrons d'ocupació dins d'un mateix edifici com un valor molt important a tenir en compte i ens disposem a comprovar-ne la rellevància dins el comportament i els fluxos tèrmics de dues tipologies edificatòries majoritàries: equipaments de gran volum i edificis residencials. Amb aquesta idea, ens plantegem certes hipòtesis de partida pel que fa als fluxos tèrmics per tal de comprovar si és rellevant plantejar-nos l'aïllament tèrmic de les particions interiors o, per altra banda, suposen un percentatge massa petit respecte com per ser considerades. I :: La diferència de temperatura entre dos espais provocarà el flux energètic a través de les particions que els separen. Per tant, un espai perdrà energia mentre l'altre en guanyarà. Així doncs, comprovarem que els paraments implicats en el flux tèrmic veuen modificada la seva temperatura superficial respecte la temperatura ambienta. Això ens ha de servir com a primer indicador d'existència del fenòmen. 2 :: Com més ben aïllada sigui la façana de l'edifici, més creixerà el percentatge de pèrdues tèrmiques internes ja que si aquest fenòmen no és tractat, es mantindrà dins d'uns valors constants mentre reduïm la transmissió d'energia cap a l'exterior. Això ens porta a pensar, que per millorar l'eficiència energètica dels edificis cal pensar en tots els tancaments, tant interiors com interiors, com a "fronteres tèrmiques" que cal tractar alhora. 3 :: En edificis com a equipaments, gestionats per un únic sistema de climatització, la transmissió tèrmica interior serà menys rellevant degut als grans volums d'aire a moure i a la homogeneïtat d'usos i temperatures interiors. Tot i això cal veure quins valors assoleix. 4 :: En edificis residencials com ara habitatge col·lectiu o complexes hotelers, la gran fragmentació dels espais en petites unitats fa que hi hagi una major superfície de contacte entre espais interns amb diferents nivells de climatització i per tant, suposem que hi haurà un major percentatge de pèrdues internes. A priori, veiem aquest sector com el més adequat per aplicar les nostres teories.


7

METODOLOGIA A SEGUIR Per tal que la investigació sigui prou rigorosa, es seguirà una metodologia basada en la progressió d'etapes dins les fases considerades. Així doncs, hem decidit dividir la feina en dues fases principals: ESTUDI D'UN EDIFICI UNIZONA i ESTUDI D'UN EDIFICI MULTIZONA. D'aquesta manera podrem fer una aproximació progressiva al fenòmen, que a mesura que vagi avançant la investigació s'anirà complexificant. FASE 01 :: EDIFICI UNIZONA TÈRMICA En aquesta primera fase, centrarem els nostres esforços en fer una primera comprovació del fenòmen en l'edifici de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, vinculada a la Universitat Politècnica de Catalunya [ETSAV]. Aquest procés el subdividirem en dues etapes per tal de continuar amb la progressió prèviament esmentada.

ETAPA 01 :: El primer pas constitueix en fer una tria de diferents espais i sales característiques de la ETSAV i fer una campanya de camp per comprovar la temperatura ambient i les temperatures superficials de tots els seus tancaments, mitjançant l'ús d'una càmera termogràfica i un termòmetre de superfície, la descripció tècnica dels quals es pot trobar als annexes. Amb aquesta prova, podrem determinar si és cert, que les sales estan guanyant o perdent energia a través dels seus tancaments en contacte amb altres espais interiors.

ETAPA 02 :: Posteriorment a l'etapa 2, analitzarem quins són els espais de l'ETSAV que estan calefactats i quins no ho estan.

D'aquesta manera, podrem determinar un perímetre de recinte calent i un de recinte fred, la qual cosa ens servirà per quantificar la superfície total a través de la qual suposem que s'està perdent part de l'energia.

Amb aquestes dades, podrem passar a desenvolupar un model tèrmic estacionari i simplificat de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, sobre un format de full de càlcul excel* on es reflectiran els valors del flux de calor a través dels paraments tant interiors com exteriors i quin percentatge representen respecte el total.


8

Per tal que aquest model sigui el més fiable possible, es calibrarà amb les dades de SIRENA (http://www.upc.edu/sirena/). Aquest és un sistema informàtic en el qual es pot comprovar, en temps real i en valors desagregats, l'energia consumida pels edificis de la UPC i l'històric de consums tant elèctrics com de gas.

FASE 02 :: EDIFICI MULTIZONA TÈRMICA Un cop establerta la situació en un model simple com és el cas d'un edifici unizona, abordarem una altra tipologia edificatòria com són els blocs residencials o d'habitatges plurifamiliars. En aquest cas treballarem únicament sobre un model hipotètic per simplificar conceptes.

Per començar-nos a introduïr en aquest segon model idealitzarem un edifici plurifamiliar en forma de retícula de 3x3 habitatges, tots ells passants, per comprovar de manera ràpida i intuïtiva les principals diferències en el flux tèrmic amb el model unizona que hauríem elaborat amb anterioritat. El primer pas, serà calcular cada una de les unitats d'agregació que componen la retícula per comprovar quina proporció d’energia es perd per cada un dels tipus de tancaments: exteriors o interiors. Es consideraran les mateixes dades ambientals que a l'anterior model unizona. Finalment i encara en aquest model simplificat, començarem a introduïr el concepte de combinatòries sincròniques. Aquest concepte, ens vol apropar a una situació real on l'edifici resta energèticament activat però no en la seva totalitat. Es tracta "d'encendre" determinats habitatges i comprovar com augmenten o disminueixen les superfícies de contacte amb cada tipus d'espai veí no calefactat i, per tant, quina rellevància tenen les pèrdues a través dels tancaments interns respecte les que es produeixen a través dels tancaments externs. Si arribat aquest moment els resultats són favorables, es proposa iniciar una nova recerca per aprofundir sobre els conceptes apuntats en aquest treball inicial, però aquest cop amb edificis reals i softwares de càlcul més potents per tal d'afegir complexitat i realisme tant als patrons d'us de cada unitat com als fluxos tèrmics que se'n generin.


9

DADES PRÈVIES

Per tal d'ubicar els edificis modelitzats tant en la primera fase a l'ETSAV com en la segona amb un edifici ideal, ubicarem tots els models, d'aquí en endavant, a la població de Sant Cugat del Vallès.

Hem triat aquesta ubicació degut a la immediatesa per obtenir dades fiables pel que fa a temperatures tant interiors com exteriors de l'edificació, i altres paràmetres climàtics. Això és degut a l'existència d'una estació meteorològica automàtica a la coberta de la ETSAV, la qual ens ha subministrat aquestes dades. A més a més, contem amb la col·laboració del Cap de Manteniment de l'ETSAV, el Sr. Antonio Guardia, el qual també ens ha fet arribar els consums reals de la caldera del mes estudiat i la campanya diària de funcionament dels sistemes de climatització per tal que els nostres càlculs siguin ajustats a la realitat. Per a la nostra investigació, ens hem centrat en el mes de març ja que és el primer més de l'any en que l'escola està en ple funcionament 7 dies la setmana i encara s'utilitza la calefacció. Així doncs, hem fet un buidat de les dades tèrmiques subministrades per l'estació meteorològica a intervals d'una hora per tal d'extreure'n una mitjana diària i finalment, la mitja mensual.

A l'annex es justifiquen aquests valors amb el buidat de les dades de l'estació meteorològica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, en el període del mes de març del 2012.

superfície del municipi: 48,32 Km2

alçada: I24m sobre NM

règim pluviomètric: 600 mm anuals

Temperatura mitja: I4,2 ºC

temperatura mitja mensual exterior: I0,9 ºC

temperatura mitja mensual interior: 23,6 ºC


10

TIPOLOGIA 01 :: EDIFICI UNIZONA


11

INFORMACIÓ I PREMISES

Com a punt de partida d'aquesta primera modelització, es pren l'edifici principal de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya com a edifici de referència. Es tracta d'un edifici que, com a altres equipaments públics, es caracteritza per ser un edifici exempt i amb molt volum d'aire i molt poca compartimentació de l'espai interior. En aquest sentit, hem previst que la distribució de la temperatura interior serà molt constant en tot l'edifici i es notaran poc les variacions al llarg del dia. Pel que fa a l'existència, en el mateix edifici, d'espai interiors calefactats i no calefactats, observem que la majoria dels espais estan calefactats i que per contra, hi ha molt pocs que no ho estiguin o que rebin aire directament de l'exterior. Així doncs, preveiem una gran superfície de tancament en contacte interior-exterior, mentre que la superfície total que separa els espais interiors calefactats dels no calefactats serà notablement menor. Aquest punt, ens fa preveure que ens trobem d'entrada en un cas desfavorable cara a comptabilitzar grans pèrdues a través dels tancaments interns. També cal tenir en compte que degut a les pràctiques constructives dels anys anteriors en el nostre país, tots els tancaments externs, també els vidriats, tenen un alt valor de transmitància tèrmica i per tant les pèrdues exteriors seran notables, la qual cosa farà davallar proporcionalment les pèrdues internes.

HIPÒTESIS

01 :: Els tancaments que limiten un espai interior respecte d'un altre espai interior, veuran modificades les seves temperatures superficials a la alça o a la baixa respecte la temperatura ambiental si és el cas que es produeixen pèrdues a través d'aquests tancaments.

02 :: Degut als sistemes constructius emprats

en l'etapa de projecte i construcció de l'edifici (1989-1991), presentarà moltes pèrdues energètiques en la façana exterior, especialment a les finestres.

03 :: Al tractar-se d'un edifici molt compacte i

amb pocs espais no calefactats, el volum de les pèrdues interiors serà un percentatge reduït respecte del total.

04 :: Primera aproximació i comprovació de

l'existència i la magnitud del fenòmen.


12

situació

SANT CUGAT DEL VALLÈS

Situada a escassos metres de l'estació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya consisteix un nucli aïllat d'activitat universitària en mig d'edificacions unifamiliars. Pren una orientació gairebé ortogonal als eixos cardinals i es disposa sobre l'eix est-oest. L'organització dels espais es divideix en dos volums principals, el primer més estret i amb més plantes acull els despatxos del professorat i altres espais de gestió degut a la seva orientació en façana sud, mentre els tallers d'arquitectura es disposen en un segon volum més gran i baix amb grans obertures a nord per tal de captar la il·luminació difosa i garantir la qualitat d'aquests espais.

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC PLANIMETRIA


13

PLANIMETRIA planta soterrani / baixa

espais calefactats

espais no calefactats

PROGRAMA

doble accés + consergeria :: E01 bar / restaurant :: E02

botiga. Cooperativa Capell :: E03 taller de maquetes :: E04

sala d'actes :: E05 sala de calderes + magatzems :: E06

escales d'emergència :: E20

E01

E02 E03 E04

E05 E06

E21 E21


14

PLANIMETRIA planta baixa + 1/2

espais calefactats


PROGRAMA

hall a doble altura :: E07 biblioteca :: E08

sala d'actes :: E05 aules teòriques :: E09

aules informatitzades :: E10 espai per a la DEAV :: E11

centre de càlcul :: E12 seminaris :: E13

direcció de l'escola :: E14 despatxos i gestió :: E15

lavabos :: E16


E11 E09 E09 E09 E09 E09 E09 E10 E10 E10

E08 E07 E05 E12

E16 E16

E14 E15 E13 E21 E21


15

PLANIMETRIA planta baixa + 1

espais calefactats


PROGRAMA

hall a doble altura :: E07 aules de taller :: E17

aula de treball 24h :: E18 espai de lleure i descans :: E19

despatxos per a professorat :: E20 lavabos :: E16


E17 E17 E19

E07 E18 E17

E16 E16

E20 E20 E21 E21


16

Amb l'objectiu de fer una primera aproximació a la realitat d'aquest edifici pel que fa a les pèrdues tèrmiques internes, seleccionarem certs espais significatius de l'ETSAV i en farem un seguiment tèrmic real i puntual comparant les temperatures de l'aire amb les dels paraments. Aquesta primera prova, ens proporcionarà una primera comprovació pel que fa a les nostres hipòtesis inicials. Amb aquest seguiment, veurem com varien les temperatures tant superficials com ambientals dels espais i ens servirà per determinar a través de quins tancaments es perd o es guanya energia. Per resumir-ho d'alguna manera, aquest serà el nostre indicador de fluxes. Els espais triats, són representatius de certes activitats que no són exclusives de la universitat i que per tant les podrem trobar també en altres edificis. Així doncs, la selecció d'espais és la següent: la Sala d'Actes, la Biblioteca, la Sala d'Informàtica, l'Aula de Taller (oberta 24h al dia els 7 dies de la setmana), un Comerç de papereria i llibreria, uns Lavabos comuns i la Sala de Calderes. La localització exacta dels espais, es pot trobar en la planimetria anteriorment exposada, marcat amb un text de color vermell. La principal eina utilitzada serà un termòmetre de superfície mitjançant punter làser (la referència completa es pot trobar als annexes). Aquest aparell ens permetrà conèixer la temperatura d'un sol punt del tancament. Aquest valor depèn de la reflectància i emissivitat de cada superfície. A l'ETSAV dominen els paraments pintats de color blanc sobre obre de maó ceràmic. Per a conèixer la temperatura ambiental dels espais, utilitzarem el sistema de la caixa fosca i emprarem el mateix termòmetre làser de temperatura superficial per no tenir errors de comparació entre dos aparells diferents. Així doncs, el procés consistirà en deixar una caixa lleugera de cartró pintada de negre mat en el centre de l'espai desitjat durant un període de temps per tal que degut a la seva manca d'inèrcia tèrmica adquireixi la temperatura de l'aire i pugem mesurar el valor de la seva superfície amb fiabilitat atès que és negra i, per tant, amb poca reflectància. Finament, en alguns casos significatius utilitzarem la càmera termogràfica per a tenir una visió global de com es guanya o es perd la temperatura en tot el tancament de cada local.

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC METODOLOGIA


17

SITUACIÓ PB + 1/2

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC SALA D'ACTES

V_SA 01

V_SA 03

V_SA 02


18

V_SA01



19

V_SA02



20

V_SA03



21

parametrització

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC SALA D'ACTES DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012

Temperatura exterior 13,8 ºC 19,3 ºC 15,5 ºC 22,2 ºC 12,6 ºC 13,1 ºC

Temperatura ambient 22,4 ºC 25,5 ºC 23,8 ºC 25,0 ºC 23,1 ºC 24,4 ºC

TANCAMENT LIMITA AMB

T01 Nord pati controlat 23,4 ºC 25,3 ºC 24,4 ºC 25,6 ºC 23,6 ºC 24,4 ºC

T02 Est interiror no climatitzat 22,5 ºC 24,1 ºC 23,8 ºC 24,0 ºC 22,9 ºC 24,0 ºC

T03 Sud exterior 21,4 ºC 22,4 ºC 21,7 ºC 23,0 ºC 21,7 ºC 22,4 ºC

T04 Sud exterior amb inercia. 19,9 ºC 23,6 ºC 22,6 ºC 26,7 ºC 20,7 ºC 27,7 ºC

T05 Oest interior climatitzat 23,6 ºC 24,5 ºC 26,0 ºC 25,7 ºC 23,7 ºC 24,7 ºC

22,4

25,5

23,8

25,0

23,1

24,4

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

29 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

pati controlat

int. No Climatitzat

exterior

exterior+inercia.

int Climatitzat

Temperatura ambient T01 T02 T03 T04 T05

ΔT = 3,7 ºC ΔT = 2,9 ºC ΔT = 4,3 ºC ΔT = 3,7 ºC ΔT = 3,0 ºC ΔT = 5,3 ºC


22

SITUACIÓ PB + 1/2

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC BIBLIOTECA

V_B 02 V_B 01

V_B 03


23

V_B 01



24

V_B 02



25

V_B 03



26

parametrització


DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012


Temperatura ambient 23,7 ºC 26,3 ºC 26,4 ºC 26,9 ºC 23,7 ºC 24,6 ºC TANCAMENT LIMITA AMB

T01 Nord pati controlat 21,9 ºC 21,7 ºC 22,9 ºC 22,9 ºC 22,1 ºC 21,4 ºC

T02 Nord interior climatitzat 22,2 ºC 22,6 ºC 22,5 ºC 24,8 ºC 22,6 ºC 23,0 ºC

T03 Est interior climatitzat 24,9 ºC 23,9 ºC 25,4 ºC 26,0 ºC 24,3 ºC 24,5 ºC


T05 Oest exterior 20,8 ºC 20,8 ºC 23,4 ºC 22,9 ºC 22,0 ºC 21,6 ºC

23,7

26,3 26,4 26,9

23,7 24,6

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

29 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

pati controlat

int. Climatitzat

int. Climatitzat

exterior

exterior

Temperatura ambient T01 T02 T03 T04 T05



27

SITUACIÓ PB + 1/2

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC AULA INFORMATITZADA

V_AI 02

V_AI 01

V_AI 03

V_AI 04


28

V_SI 01



29

V_SI 02



30

V_SI 03



31

V_AI 04



32

parametrització


DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012

Temperatura exterior 13,8 ºC 19,3 ºC 15,5 ºC 22,2 ºC 12,6 ºC 13,1 ºC Temperatura ambient 21,7 ºC 22,5 ºC 23,1 ºC 23,9 ºC 22,9 ºC 21,7 ºC

TANCAMENT LIMITA AMB T01 Nord exterior 16,6 ºC 20,9 ºC 18,7 ºC 18,5 ºC 20,8 ºC 18,8 ºC T02 Est interiior climatitzat 20,5 ºC 19,5 ºC 20,0 ºC 22,1 ºC 22,2 ºC 22,2 ºC T03 Sud interior climatitzat 21,0 ºC 20,5 ºC 20,8 ºC 22,9 ºC 23,0 ºC 22,6 ºC T04 Oest interior climatitzat 20,9 ºC 21,2 ºC 23,0 ºC 23,0 ºC 21,8 ºC 20,4 ºC

21,7

22,5 23,1

23,9

22,9

21,7

15 ºC

16 ºC

17 ºC

18 ºC

19 ºC

20 ºC

21 ºC

22 ºC

23 ºC

24 ºC

25 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

exterior

int. Climatitzat

int. Climatitzat

int. Climatitzat


Temperatura ambient T01 T02 T03 T04


33

SITUACIÓ PB + 1

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC AULA DE TREBALL 24H


34

parametrització

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC AULA DE TREBALL 24H

DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012




T01 Nord pati interior 24,8 ºC 25,6 ºC 23,9 ºC 24,9 ºC 23,0 ºC 26,5 ºC



T04 Sud interior climatitzat 25,2 ºC 25,0 ºC 24,0 ºC 24,8 ºC 23,0 ºC 26,4 ºC

25,2 25,0 24,1 24,4

23,4

26,6

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

29 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

pati interior

int. Climatitzat

exterior

int. Climatitzat




35

SITUACIÓ PB

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC COMERÇ :: COOPERATIVA CAPELL


36

parametrització

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC COMERÇ :: COOPERATIVA CAPELL

DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012




T01 Nord interior climatitzat 21,6 ºC 23,2 ºC 21,0 ºC 24,3 ºC 23,7 ºC 23,9 ºC




22,6 23,3

21,0

24,5 23,6 23,2

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

29 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

int. Climatitzat

int. Climatitzat

exterior

int. Climatitzat




37

SITUACIÓ PB + 1

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC LAVABOS


38

parametrització

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC LAVABOS

DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012

Temperatura exterior 13,8 ºC 19,3 ºC 15,5 ºC 22,2 ºC 12,6 ºC 13,1 ºC Temperatura ambient 24,1 ºC 25,4 ºC 22,8 ºC 25,4 ºC 22,7 ºC 24,6 ºC TANCAMENT LIMITA AMB T01 Nord interior climatitzat 24,1 ºC 25,8 ºC 24 ºC 26,0 ºC 26,0 ºC 25,4 ºC T02 Est interior climatitzat 23,2 ºC 26,0 ºC 23,2 ºC 24,3 ºC 24,1 ºC 24,3 ºC T03 Sud interior climatitzat 25,3 ºC 26,1 ºC 23,9 ºC 25,6 ºC 26,0 ºC 25,5 ºC T04 Oest pati controlat 19,9 ºC 24,7 ºC 19,8 ºC 23,4 ºC 22,4 ºC 21,7 ºC

24,1

25,4

22,8

25,4

22,7

24,6

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

int. Climatitzat

int. Climatitzat

int. Climatitzat

pati controlat




39

SITUACIÓ PB - 1

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC SALA DE CALDERES


40

parametrització

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC SALA DE CALDERES

DATA 08-03-2012 15-03-2012 22-03-2012 29-03-2012 05-04-2012 12-04-2012




T01 Nord interior no climatitzat 20,0 ºC 22,7 ºC 20,4 ºC 22,0 ºC 24,1 ºC 25,2 ºC


T03 Sud exterior amb inèrcia 16,3 ºC 19,4 ºC 19,7 ºC 20,9 ºC 19,7 ºC 22,9 ºC


26,5

24,2

20,6

23,2

24,4

26,5

15 ºC

17 ºC

19 ºC

21 ºC

23 ºC

25 ºC

27 ºC

29 ºC

08_03_2012 15_03_2012 22_03_2012 29_03_2012 05_04_2012 12_04_2012

Temperatura ambient

int. No Climatitzat

situació calderes

exterior inèrcia

int. Climatitzat




41

La principal conclusió que podem extreure de tot aquest procés és el fet que trobem pèrdues i guanys de temperatura significativa a través, no només dels tancaments exteriors, sinó també dels tancaments que limiten amb espais interiors calefactats i no calefactats. Observant les parametritzacions, podem comprovar que hi ha dos factors a tenir en compte: 1 :: Degut a la deficient eficiència energètica de la façana de l'ETSAV, degut a l’escàs aïllament tèrmic tant en els tancaments opacs com en

les obertures, la climatologia, i més concretament la radiació solar, és un factor a tenir molt en compte quan es tracta de guanys però, sobre tot de pèrdues tèrmiques. Observem que els valors que indiquen les temperatures d'aquests tancaments en contacte amb l'exterior oscil·len molt al llarg de les setmanes i això és degut a la climatologia variant en el calendari.

2 :: Podem constatar clarament que no hi va haver cap mena de preocupació en aïllar tèrmicament els diferents recintes avaluats

individualment ja que els resultats del seguiment ens indiquen que les temperatures superficials dels tancaments que limiten cada espai, venen molt condicionades per quin tipus d'espai tenen al costat.

Podem comprovar, per exemple, que els tancaments que separen la Sala d'Actes respecte el magatzem que tenen al costat -Nord, no climatitzat- sempre estan a una temperatura inferior respecte a la temperatura ambiental de l'espai, mentre que a l'Aula de Treball, comprovem que els tancaments que limiten amb una altra aula de taller -Est, interior climatitzat- gairebé sempre actuen com a aportadors de calor. Per altre costat ens trobem el cas de l'Aula d'Informàtica, en la qual comprovem que habitualment perd energia per tots els seus tancaments malgrat estar envoltada per espais interiors climatitzats. Això pren sentit en estudiar la ubicació concreta, gairebé a l'extrem d'un passadís i envoltada per aules poc utilitzades i dotada d'un sistema de climatització per aire, el qual s'activa en un altre règim que no pas la calefacció general.

Arribats a aquest punt, podem verificar les primeres hipòtesis efectuades respecte a l'existència d'aquest fenòmen de transmissió d'energia a través dels tancaments interiors. Ara cal comprovar-ne la magnitud en les dos tipologies edificatòries triades.

CAMPANYA 01 :: SEGUIMENT DEL FLUX TÈRMIC CONCLUSIONS CAMPANYA 01


42

Per tal de continuar amb un desenvolupament progressiu de la investigació, un cop hem confirmat l'existència del fenòmen de les pèrdues energètiques a través dels tancaments interiors d'un edifici, cal comprovar-ne la magnitud global i per fer-ho prendrem també com a punt de partida l'edifici de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès degut a la gran disponibilitat de dades i possibilitat de calibratge i verificació dels resultats. Per a fer aquest primer model tèrmic es va disposar de la planimetria exacta de l'Escola aportada per la Delegació d'Estudiants de la ETSAV, ja que d'això en dependran molts dels resultats calculats seguidament. Un cop estudiats, determinarem els valors de les resistivitats dels tancaments a estudiar i passarem a desenvolupar un model de càlcul tipus excel*. S'ha triat aquest format degut a la seva simplicitat i fiabilitat a l'hora de desenvolupar un model tèrmic diacrònic com el que desenvoluparem més endavant. Un dels valors principals per aquest càlcul, seran els valors de la temperatura mitja, tant interior com exterior, de l'ETSAV. Per aquest motiu, ens posarem en contacte amb el professor de l'ETSAV, els Sr. Eduard Bravo, del Departament de Física per tal que ens pugui fer arribar les dades de la central meteorològica automàtica situada a la coberta de la pròpia ETSAV. Aquests càlculs es faran pel més de març del 2012 ja que és el primer més de l'any en el qual l'Escola d'Arquitectura del Vallès recupera la plena activitat durant tots els dies del mes i encara es considera en règim d'hivern. Tota la feina que aquí es desglossa, ha estat desenvolupada a partir de la premisa en que només es comptabilitzava en època freda i per tant en energia calorífica transmesa. Cap dels càlculs que a partir d'aquí es generen no inclouran el règim d'estiu ni les conseqüències que això pot comportar. El nostre objectiu és equilibrar l'equació de l'equilibri del flux tèrmic en règim d'hivern.

CAMPANYA 02 :: MODEL TÈRMIC METODOLOGIA


43

Així doncs, les incògnites inicials de l'equació d'equilibri del flux tèrmic que nosaltres tindrem en compte són les següents:

:: transmissió a través dels tancaments :: renovacions d'aire interior :: càrrega interna :: emissions del sistema elèctric

El valor de la aportació solar és menyspreable degut a la pròpia arquitectura de l'edifici. En primera instància la pell final de l'Escola és una capa de pintura blanca que reflecteix bona part d'aquesta aportació i per altra banda, a les façanes sud, les més assolellades, l'edifici disposa de bons sistemes de protecció enfront la radiació solar, reduint fins a nivells mínims el valor absolut dels guanys per radiació solar. Tots aquests conceptes es veuran relacionats per tal que a través de les dades inicials es pugui calibrar el model segons les dades de consum. Pel que fa a l'avaluació de la transmissió energètica a través dels tancaments, tant interiors com exteriors, en diferenciarem tres tipologies en relació als espais que separen:

:: transmissió energètica des d'un espai interior calefactat a un espai exterior a través de la façana :: transmissió energètica des d'un espai interior calefactat a un espai interior no calefactat :: transmissió energètica des d'un espai interior calefactat a un espai de pati exterior amb unes condicions diferents a les ambientals.

Aquesta diferència s'ha fet per tal de tenir en compte els diferents salts tèrmics entre ambients que hi pot haver dins d'un mateix edifici. Per tal de fer-ho el més acurat possible, però dins la realitat d'un model simple, tindrem en compte també tant les pèrdues per la coberta com per la solera en contacte amb el terreny. Finalment, per tal de validar quantitativament el model, consultarem les dades de consum que aporta el lloc web SIRENA, desenvolupat per la pròpia Universitat Politècnica de Catalunya, el qual ens donarà els valors, tant en temps real com històrics, dels consums tant de gas com d'electricitat de l'edifici de l'ETSAV. Això ens permetrà plantejar l'equilibri de flux al sistema.


44 1 :: estació meteorològica de l'ETSAV. Sensors interns i externs. 2 :: estimada. 3 :: orientació i CTE. 4 :: valors tabulats. 5 :: planimetria específica

TRANSMISSIÓ TÈRMICA FLUX PER LA PELL EXTERIOR TEMPERATURES temperatura interior (1) 23,57 oC salts tèrmics temperatura exterior (1) 10,94 oC 12,63 oC temperatura del terreny (2) 16,00 oC 7,57 oC RESISTÈNCIES TÈRMIQUES R tancament opac (3) 2,021 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Uo = 0,463 W/m2K R tancament vidriat (3) - m2·oC/W Uv = 5,700 W/m2K R solera (3) 0,256 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Us = 2,525 W/m2K R coberta (3) 2,222 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Uc = 0,423 W/m2K R he (4) 0,1 m2·oC/W R hi (4) 0,04 m2·oC/W SUPERFÍCIES espai tallers tancament opac (5) 1189,1 m2 tancament vidriat (5) 628,3 m2 espai departaments tancament opac (5) 1170,7 m2 tancament vidriat (5) 664,4 m2 solera (5) 3269,9 m2 coberta (5) 3318,4 m2 CÒMPUT DE FLUXES FLUX DE CALOR t. opac FLUX = ΔT · Uo 5,84 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · So 13,79 kWh FLUX DE CALOR t. vidre FLUX = ΔT · Uv 72,00 Wh/m2 ENERGIA = FLUXv · Sv 93,08 kWh FLUX DE CALOR t. solera FLUX = ΔT · Us 19,12 Wh/m2 ENERGIA = FLUXs · Ss 62,51 kWh FLUX DE CALOR t. coberta FLUX = ΔT · Uc 5,35 Wh/m2 ENERGIA = FLUXc · Sc 17,75 kWh hores d'us i calefacció al mes 10,0 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL REAL 22508,87 Wh/m2 41168,43 kWh

CAMPANYA 02 :: MODEL TÈRMIC FULLS DE CÀLCUL



TRANSMISSIÓ TÈRMICA FLUX PER LA PELL INTERIOR TEMPERATURES temperatura interior (1) 23,57 oC salt tèrmic temperatura exterior (1) 14,7 oC 8,87 oC RESISTÈNCIES TÈRMIQUES R tancament opac (3) 0,185 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Uo = 3,077 W/m2K R tancament vidriat (3) - m2·oC/W Uv = 5,700 W/m2K R forjats intermitjos (3) 0,256 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Us = 2,525 W/m2K R hi (4) 0,1 m2·oC/W R he (4) 0,04 m2·oC/W SUPERFÍCIES espai tallers tancament opac (5) 238,16 m2 tancament vidriat (5) 45,35 m2 espai departaments tancament opac (5) 430,26 m2 tancament vidriat (5) 0 m2 forjats intermitjos (5) 369,22 m2 COMPUT DE FLUXES FLUX DE CALOR t. opac FLUX = ΔT · Uo 27,29 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · So 18,24 kWh FLUX DE CALOR t. vidre FLUX = ΔT · Uv 50,56 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · Sv 2,29 kWh FLUX DE CALOR t. forjats FLUX = ΔT · Uf 22,40 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · Sf 8,27 kWh hores d'us al mes 10,0 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL REAL 22056,10 W/m2 6337,53 kWh



FLUX ENERGÈTIC ESPAI TAMPÓ TEMPERATURES temperatura interior (1) 23,57 oC salt tèrmic temperatura exterior (1) 11,94 oC 11,63 oC RESISTÈNCIES TÈRMIQUES R tancament opac (3) 0,732 m2·oC/W U = 1/(R+Rhe+Rhi) Uo = 1,147 W/m2K R tancament vidriat (3) - m2·oC/W Uv = 5,700 W/m2K R hi (4) 0,1 m2·oC/W R he (4) 0,04 m2·oC/W SUPERFÍCIES espai tallers tancament opac (5) 564,34 m2 tancament vidriat(5) 178,08 m2 COMPUT DE FLUXES FLUX DE CALOR t. opac FLUX = ΔT · Uo 13,34 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · So 7,53 kWh FLUX DE CALOR t. vidre FLUX = ΔT · Uv 66,30 Wh/m2 ENERGIA = FLUXo · Sv 11,81 kWh hores d'us al mes 10,0 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL REAL 17521,33 Wh/m2 4253,76 kWh RENOVACIONS VOLUM TOTAL Ce 0,288 wh/ºC·m3 RENOVACIONS 117775,741 Kwh VETSAV (5) 32373,41 m3 0,011 renv/h ΔT (1) 12,63 ENERGIA PER RENOVACIONS 13096,77 Kwh CÀRREGA INTERNA ENTRE SETMANA OCUPANTS EN 10 HORES CALEFACTADES ENERGIA EMESA 100 Wh 1135 alumnes 6 DIES ESTUDIATS 22 dies 108 professors 4 27 altres 8

482442,0 Wh CÀRREGA INTERNA 482,4 kWh


47

gràfica 01

COMPARATIVA FLUXOS ENERGÈTICS A través de la

pell exterior

79,54

A través de la pell interior

20,46

distribució pèrdues estimades %

gràfica 02

CONSUM GAS DADES SIRENA consum març 2012 26.908,00 Kwh CONSUM ELECTRICITAT DADES SIRENA consum març 2012 37.443,00 Kwh

ELEMENTS QUE INTERVENEN EN EL CÀLCUL

CAMPANYA 02 :: MODEL TÈRMIC RESULTATS CAMPANYA 02

80%

20%

exterior

interior

-50000

-40000

-30000

-20000

-10000

0

10000

20000

30000

40000

50000

FE. pell exterior

FE. pell interior

FE. Peixera

renovacions

CI. entre setmana

consum elèctric

consum gas

Kwh 41168,43 6337,53 4253,76 13096,77 -482,4 -37443,0 -26908,0

FE. esp. tampó

CI (entre setmana)


48

Un cop representats els gràfics resum com a resultat dels càlculs anteriors, del model simplificat de fluxos plantejat, el primer que salta a la vista és que en un edifici com el de l'ETSAV, amb molt volum d'aire respecte a la superfície útil i molt poques divisions interiors, el percentatge de pèrdues tèrmiques a través dels tancaments interiors en contacte amb locals no calefactats existeix i representa un 20% del total de les pèrdues energètiques de l'edifici. En aquest resultat percentual, cal tenir en compte també la poca eficiència tèrmica de les respectives façanes, en les quals s'empraven sistemes constructius amb escàs aïllament tèrmic i on totes les obertures, ja siguin practicables o no, són amb vidre simple. Així doncs, en un edifici correctament aïllat en la seva pell exterior, les pèrdues a través dels tancaments interiors augmentarien percentualment i prendrien valors més alts. Un altre dels factors que fan augmentar fins al 80% les pèrdues tèrmiques per la façana és el fet que l'estructura de l'edifici emergeix cap a l'exterior fins a constituir ella mateixa el ritme de la pròpia façana. Això comporta un 15% de superfície de ponts tèrmics en tota la superfície del tancament. Així doncs, per tal de millorar l'eficiència tèrmica global d'aquest edifici, el primer punt on caldria focalitzar els esforços és en la implementació d'envidraments dobles i fusteries amb trencament de pont tèrmic i en eliminar tots els ponts tèrmics de la façana. Un cop dut a terme aquest procés, el valor absolut de les pèrdues per façana es reduirien, en termes absoluts, enormement mentre que les pèrdues interiors no variarien. Això faria que en valors relatius, l'actual 20% de pèrdues a través dels tancaments interiors augmentés fins a valors més elevats i significatius. Per tal de desglossar millor l'equilibri de guanys i pèrdues tèrmiques en la totalitat de l'edifici, hem desenvolupat la gràfica 02 en l'apartat dels resultats, en la qual ens podem fixar que: 1 :: Els paràmetres que més penalitzen les pèrdues tèrmiques són les transmissions per façana i les renovacions d'aire, en menor mesura. 2 :: La càrrega interna duta de tot el sistema elèctric suposa la major aportació d'energia en termes absoluts. Això ens pot fer plantejar una altra reflexió paral·lela: cada dia, la implementació de sistemes elèctrics més complexes i amb més elements connectats és un tema a l'alça, cosa que vol dir que en certa manera, els edificis disposaran cada dia d'una càrrega tèrmica pròpia en augment constant.

CAMPANYA 02 :: MODEL TÈRMIC CONCLUSIONS CAMPANYA 02


49

Amb les primeres campanyes realitzades respecte al primer model tèrmic proposat corresponent a un edifici unizona, podem començar a extreure conclusions fiables que permetin contrastar les nostres primeres hipòtesis gràcies a les dades extretes dels exercicis anteriors. Veient amb perspectiva el procés desenvolupat podem corroborar bona part de les nostres hipòtesis inicials:

1 :: En primera instància, hem pogut comprovar amb el primer assaig fet a petita escala, la nostra hipòtesi en la qual els diferents espais que conformen un edifici guanyen o perden energia no només pels tancaments en contacte amb l'exterior, sinó també a través dels tancaments interiors que els separen d'altres espais amb un grau de climatització diferent.

2 :: Quan hem ampliat l'escala de treball a tota la volumetria de l'edifici i no ens hem limitat únicament a constatar sinó que hem fet una

aproximació analítica més acurada dels factors que intervenen en l'equilibri dels fluxos de calor, hem corroborat que aquestes transmissions constitueixen un 20% de les pèrdues tèrmiques d'un edifici com l'ETSAV amb alt factor de forma i eficiència energètica escaça.

3 :: Hem corroborat que l'edifici de l'ETSAV, prototip triat per a dur a terme l'avaluació, aportava moltes variables circumstancials que

dificulten el contrast dels resultats esperats. El 80% de pèrdues energètiques a través de la façana és degut al gran nombre de ponts tèrmics, la mala eficiència dels seus tancaments exteriors, sobre tot a l'ús del vidre simple, i una gran superfície de contacte. En aquest sentit, també el nombre d'espais interiors no calefactats és reduït i per tant, es podria considerar que els resultats obtinguts del 20% corresponen a un escenari prudent. Així doncs, es pot afirmar que en un edifici d'aquestes característiques, el valor mínim habitual de les pèrdues tèrmiques a través de paraments interiors ronda al voltant del 20% del flux de calor total aportat.

4 :: Al tractar-se d'un model unizona i amb un únic sistema de gestió, l'avaluació realitzada ens ha servit per a entendre el procés dels

fluxes interns de calor i poder aplicar-ho en futurs escenaris més complexes, ja sigui de gestió o de tipologia de l'edifici.

TIPOLOGIA 01 :: EDIFICI UNIZONA CONCLUSIONS EDIFICI UNIZONA


50

TIPOLOGIA 02 :: EDIFICI MULTIZONA


51

INFORMACIÓ I PREMISES

En aquesta segona etapa de la investigació, ens proposem abordar una altra tipologia edificatòria: la que es compon de petites unitats tèrmiques independents. Dins d'aquesta categoria s'inclourien edificis d'oficines, hotels i, els que més importància tenen per a nosaltres ja que representen el major concentració a l'estat espanyol, els blocs d'habitatges plurifamiliars amb gestió tèrmica descentralitzada. Per tal de fer una aproximació progressiva al fenòmen dividirem el procés en dues etapes. En la primera es duran a terme dues modelitzacions simples mitjançant, altre cop, els fulls de càlcul tipus excel*. Ens aquestes primeres modelitzacions es buscarà demostrar l'existència, o no, del fenòmen i es començaran a quantificar-ne els valors per extreure'n la rellevància. Per fer-ho, s'utilitzarà un bloc d'habitatges fictici on s'aniran "activant" o "desactivant" certs habitatges per tal de representar diferents patrons d'ús de l'edifici. Tots els valors obtinguts seran sincrònics i per tant, en un únic moment en el temps, cosa que ens indicarà quanta energia ha guanyat/perdut tot l'edifici durant un període de temps determinat. En el segon model, molt més complex que els anteriors, s'utilitzarà el programa de simulació Design Builder amb la col·laboració de l'equip d'investigadors dirigit per Javier Neila de la Universidad Politècnica de Madrid i amb l'aportació principal de Maruxa Touceda. En aquest cas ja introduirem el concepte del temps per tal d'aconseguir un model diacrònic en el qual es puguin posar en joc els diferents patrons d'ús de la societat espanyola i per tant, aproximar-nos definitivament a la realitat.

HIPÒTESIS

01 :: Al no haver-hi tradició, a Espanya, d'aïllar tèrmicament els tancaments interns que divideixen propietats, veurem que cada unitat tèrmica disposarà de molta superfície de baixa eficiència energètica per on podrà perdre energia.

02 :: En termes relatius, veurem un augment

de les pèrdues tèrmiques dutes a terme a través dels tancaments interiors respecte al model unizona.

03 :: Proporcionalment, les pèrdues internes

prendran molta més rellevància que les pèrdues per façana.

04 :: En els models sincrònics trobarem que

en molts casos, les pèrdues tèrmiques a través de tancaments interiors s'equilibren entre si, mentre que en el model diacrònic es tindrà en compte quan s'escalfi un espai innecessàriament.


52

A partir de l'experiència adquirida en el model numèric unizona, el planteja fer un salt d'escala i generar un model tèrmic d'edifici multizona amb producció descentralitzada d'energia tèrmica per a confort climàtic. Amb aquest nou model, s'intentarà fer una primera quantificació de les pèrdues tèrmiques ocasionades per la manca d'aïllament tèrmic als tancaments interiors en el cas d'ús discontinu dels locals i les seves fonts energètiques. Es dividirà el procés en dues etapes:

:: En la primera, s'idealitzarà un edifici d'habitatges plurifamiliar organitzat, en façana, per una retícula de tres per tres habitatges, tots ells passants i sense nucli de comunicacions. Aquest bloc d'habitatges disposarà de totes les tipologies que pot incloure un edifici d'aquestes característiques: habitatges de cantonada amb solera o amb coberta, habitatges amb tres façanes, habitatges sota coberta, habitatges sobre terreny i habitatges completament interiors.

Un cop determinades les dimensions i característiques del bloc, es passarà a fer el càlcul dels fluxos energètics de cada unitat per posteriorment desenvolupar un seguit de combinatòries sincròniques, i per tant, en un mateix espai de temps. En aquesta primer etapa, no combinarem habitatges contigus ja que volem determinar, quins són els tancaments més penalitzadors en una situació amb el major nombre de superfície de transmissió tèrmica.

:: En la segona, completarem el procés realitzat en la primera etapa d'aquest mateix model amb totes les combinatòries restants en les quals intervinguin habitatges annexes de manera que en puguem extreure una nova interpretació per possibles situacions representatives de diferents patrons d'ús.

Per fer-ho, completarem els càlculs individualitzats amb les diferents situacions de juxtaposició d'habitatges i determinarem noves combinatòries significatives per comparar en l'estadi final.

MODEL SINCRÒNIC METODOLOGIA


53

DIMENSIONS UNITAT TIPUS crujia (l) 7 m profunditat (d) 15 m alçada (h) 3 m superfície per habitatge 105 m2 volum per habitatge 315 m2

VALORS CLIMÀTICS TÈRMICS APORTATS T. ext 10,94 SALT TÈRMIC T. Sòl 16,00 12,63 ºC T. int C 23,57 7,57 ºC T. int NC 15,70 7,87 ºC

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ

VALORS APORTATS :: COEFICIENTS DE RESISTÈNCIA I TRANSMISSIÓ

R. façana 1,541 m2·oC/W Uf 0,595 W/m2K

R. vidre - m2·oC/W Uv 3,3 W/m2K

R. mur 0,185 m2·oC/W Us 3,077 W/m2K

R. forjats 0,256 m2·oC/W Us 2,525 W/m2K

R. solera 1,447 m2·oC/W Us 0,630 W/m2K

R. coberta 2,222 m2·oC/W Uc 0,442 W/m2K

R he 0,1 m2·oC/W

R hi 0,04 m2·oC/W

E S Q U E M A C O N C E P T U A L : : 9 U N I T A T S D ' H A B I T A T G E E S Q U E M A V O L U M È T R I C S I M P L I F I C A T


54

SUPERFÍCIES DE TANCAMENT COMPUTADES façana 87 m2 forjats 105 m2 vidre (30%) 26,1 m2 solera 0 m2 mur interior 45 m2 coberta 105 m2 FLUXES TÈRMICS UNITARIS CONSIDERATS FLUX DE CALOR façana 7,51 Wh/m2 0,65 kWh FLUX DE CALOR vidre 41,69 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR mur 24,22 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR forjats 19,87 Wh/m2 2,09 kWh FLUX DE CALOR solera 4,77 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR coberta 5,58 Wh/m2 0,59 kWh FLUX DE CALOR TOTAL 103,65 Wh/m2 5,50 kWh 10 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL/mes 22802,27 Wh/m2 1211,04 kWh

Pèrdues a través dels tancaments exteriors

2,33 kWh 42,3 %

Pèrdues a través dels tancaments interiors

3,18 kWh 57,7 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: coberta

42,3%

57,7%

P. EXTERIOR P. INTERIOR

tancament exterior tancament interior adjacent a local no climatitzat tancament interior adjacent a local climatitzat


55

SUPERFÍCIES DE TANCAMENT COMPUTADES façana 87 m2 forjats 105 m2 vidre (30%) 26,1 m2 solera 105 m2 mur interior 45 m2 coberta 0 m2 FLUXES TÈRMICS UNITARIS CONSIDERATS

FLUX DE CALOR façana 7,51 Wh/m2 0,65 kWh FLUX DE CALOR vidre 41,69 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR mur 24,22 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR forjats 19,87 Wh/m2 2,09 kWh FLUX DE CALOR solera 4,77 Wh/m2 0,50 kWh FLUX DE CALOR coberta 5,58 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR TOTAL 103,65 Wh/m2 5,42 kWh 10 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL/mes 22802,27 Wh/m2 1192,24 kWh


2,24 kWh 41,4 %


3,18 kWh 58,6 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: solera

41,4%

58,6%




56



1,43 kWh 25,1 %


4,27 kWh 74,9 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: coberta

25,1%

74,9%




57



1,34 kWh 23,9 %


4,27 kWh 76,1 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: solera

23,9%

76,1%




58



1,74 kWh 35,4 %


3,18 kWh 64,6 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: façana

35,4%

64,6%




59

SUPERFÍCIES DE TANCAMET COMPUTADES façana 42 m2 forjats 210 m2 vidre (30%) 12,6 m2 solera 0 m2 mur interior 90 m2 coberta 0 m2 FLUXES TÈRMICS UNITARIS CONSIDERATS FLUX DE CALOR façana 7,51 Wh/m2 0,32 kWh FLUX DE CALOR vidre 41,69 Wh/m2 0,53 kWh FLUX DE CALOR mur 24,22 Wh/m2 2,18 kWh FLUX DE CALOR forjats 19,87 Wh/m2 4,17 kWh FLUX DE CALOR solera 4,77 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR coberta 5,58 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR TOTAL 103,65 Wh/m2 7,19 kWh 10 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL/mes 22802,27 Wh/m2 1582,69 kWh


0,84 kWh 11,7 %


6,35 kWh 88,3 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hc :: central

11,7%

88,3%




60

Ha :: coberta on x1 / 2 1.211,04 kWh Ha :: solera on x1 / 2 1192,24 kWh Hb :: coberta off x0 / 1 0 kWh Hb :: solera off x0 / 1 0 kWh Hb :: façana off x0 / 2 0 kWh Hc :: central on x1 / 1 1582,69 kWh FLUX TOTAL 3985,97 kWh FLUX PONDERAT / UT ACTIVADA 1328,66 kWh

Ha :: coberta on x2 / 2 2.422,09 kWh Ha :: solera on x2 / 2 2384,47 kWh Hb :: coberta off x0 / 1 0 kWh Hb :: solera off x0 / 1 0 kWh Hb :: façana off x0 / 2 0 kWh Hc :: central off x0 / 1 0 kWh FLUX TOTAL 4806,56 kWh FLUX PONDERAT / UT ACTIVADA 1201,64 kWh

MODEL SINCRÒNIC INTERMITÈNCIES ÚS/OCUPACIÓ DELS SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ COMBINATÒRIA :: 01

COMBINATÒRIA :: 02


61

Ha :: coberta on x2 / 2 2.422,09 kWh Ha :: solera on x2 / 2 2384,47 kWh Hb :: coberta off x0 / 1 0 kWh Hb :: solera off x0 / 1 0 kWh Hb :: façana off x0 / 2 0 kWh Hc :: central on x1 / 1 1582,69 kWh FLUX TOTAL 6389,25 kWh FLUX PONDERAT / UT ACTIVADA 1277,85 kWh

Ha :: coberta off x0 / 2 0 kWh Ha :: solera off x0 / 2 0 kWh Hb :: coberta on x1 / 1 1252,59 kWh Hb :: solera on x1 / 1 1233,78 kWh Hb :: façana on x1 / 2 2164,08 kWh Hc :: central off x0 / 1 0 kWh FLUX TOTAL 4650,45 kWh FLUX PONDERAT / UT ACTIVADA 1162,61 kWh

COMBINATÒRIA 03

COMBINATÒRIA 04


62

QUADRE RESUM DE PÈRDUES TÈRMIQUES SEGONS POSICIÓ D'HABITATGE

Pèrdues a través dels tancaments exterior

Pèrdues a través dels tancaments interior T O T A L

Ha :: coberta 2,33 kWh 3,18 kWh 5,51 kWh 42,3% 57,7% 100% Ha :: solera 2,24 kWh 3,18 kWh 5,42 kWh 41,4% 58,6% 100% Hb :: coberta 1,43 kWh 4,27 kWh 5,70 kWh 25,1% 74,9% 100% Hb :: solera 1,34 kWh 4,27 kWh 5,61 kWh 23,9% 76,1% 100% Hb :: façana 1,74 kWh 3,18 kWh 4,92 kWh 35,4% 64,6% 100% Hc :: central 0,84 kWh 6,35 kWh 7,19 kWh 11,7% 88,3% 100%

COMPARATIVA DE LES COMBINATÒRIES

VALORS ABSOLUTS

VALORS PONDERATS

C 01 3 unitats 3985,97 kWh 1328,66 kWh C 02 4 unitats 4806,56 kWh 1201,64 kWh C 03 5 unitats 6389,25 kWh 1277,85 kWh C 04 4 unitats 4650,45 kWh 1162,61 kWh

MODEL SINCRÒNIC RESULTATS COMBINATÒRIES SIMPLES

1328,66

1201,64

1277,85

1162,61

1050

1100

1150

1200

1250

1300

1350

C01 C02 C03 C04 Kwh

gràfica 03. Pèrdues tèrmiques totals ponderades per combinatòria


63

De tot aquesta primera etapa del model simplificat de l'edifici multizona se'n poden extreure dos tipus de conclusions. Un relacionat amb la petita unitat d'agregació i l'altre respecte la repercussió de la posició d'aquesta dins la volumetria general de l'edifici.

:: Pel que fa a la petita unitat d'agregació, veiem canvis molt significatius respecte al model unizona desenvolupat anteriorment. Mentre que aleshores les pèrdues a través dels tancaments interiors representaven només el 20% respecte del total de pèrdues, en aquest cas, sempre es troben per sobre del 57,7% independentment de la seva posició o característiques dels tancaments fins a arribar a un cas extrem en el qual aquestes pèrdues representen el 88,3% del total.

Només veient aquests valors ja ens adonem que el tema estudiat té una rellevància molt important en edificis molt fragmentats i que per tant, seria un tema a continuar tractant en un futur per tal de millorar l'eficiència tèrmica d'aquests tancaments interiors ja que després d'un estudi contingut dels resultats, veiem que la unitat amb més pèrdues tèrmiques resulta ser la que menys façana té.

:: Pel que fa a les combinatòries, podem veure que hi ha dos comportaments majoritaris de l'edifici segons quins són els habitatges

"activats". Ens adonem que quan en la combinatòria hi intervé l'habitatge central, els valors de pèrdues totals augmenten fins a un 12,5% respecte les combinatòries en les que només hi intervenen habitatges perifèrics.

Això ens corrobora que, efectivament, l'evolució de l'eficiència energètica global dels edificis passa per millorar l'aïllament tèrmic dels tancaments interiors que separen dos espais amb diferent grau de climatització.

Per tenir una visió més completa del fenòmen i implementar el model amb més combinatòries d'ús, caldrà tenir en compte la situació en que dos habitatges juxtaposats estiguin "encesos" al mateix moment. Els càlculs de cada unitat es poden trobar als annexes mentre, les combinatòries resultants s'exposen a continuació.

MODEL SINCRÒNIC CONCLUSIONS COMBINATÒRIES SIMPLES


64

Ha :: coberta x0 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Ha :: solera x2 / 2 adj. Lateral on 1.904,98 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: coberta x0 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: façana x0 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 0 kWh adj. Lateral off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: solera x1 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 524,74 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hc :: central x0 /1 adj. Verticals off 0 kWh adj.Horitzontals off 0 kWh adj. Total off 0 kWh FLUX TOTAL 2.429,72 kWh FLUX PONDERAT x3 / 9 809,91 kWh

MODEL SINCRÒNIC INTERMITÈNCIES ÚS/OCUPACIÓ DELS SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ COMBINATÒRIA :: 05

52,8% 47,2%



65

Ha :: coberta x0 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Ha :: solera x0 / 2 adj. Lateral on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: coberta x0 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: façana x2 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 0 kWh adj. Lateral off 2.602,81 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: solera x0 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hc :: central x1 /1 adj. Verticals off 0 kWh adj.Horitzontals off 644,10 kWh adj. Total off 0 kWh FLUX TOTAL 3.246,91 kWh FLUX PONDERAT x3 / 9 1.082,30 kWh

POSSIBLES INTERMITÈNCIES ÚS/OCUPACIÓ DELS SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ INTERNA

COMBINATÒRIA :: 06

29,3%

70,7%



66

Ha :: coberta x0 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Ha :: solera x0 / 2 adj. Lateral on 1.904,98 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: coberta x1 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 0 kWh adj. Inferior off 788,02 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: façana x0 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 0 kWh adj. Lateral off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: solera x1 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 0 kWh adj. Superior off 774,67 kWh adj. Total off 0 kWh Hc :: central x1 /1 adj. Verticals off 664,48 kWh adj.Horitzontals off 0 kWh adj. Total off 0 kWh FLUX TOTAL 2.227,17 kWh FLUX PONDERAT x3 / 9 742,39 kWh

POSSIBLES INTERMITÈNCIES ÚS/OCUPACIÓ DELS SISTEMES DE CLIMATITZACIÓ INTERNA

COMBINATÒRIA :: 07

35,4%

64,6%



67

Ha :: coberta x1 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 746,48 kWh adj. Total off 0 kWh Ha :: solera x1 / 2 adj. Lateral on 0 kWh adj. Superior off 733,13 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: coberta x0 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: façana x1 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 622,94 kWh adj. Lateral off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: solera x0 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hc :: central x0 /1 adj. Verticals off 0 kWh adj.Horitzontals off 0 kWh adj. Total off 0 kWh FLUX TOTAL 2.102,54 kWh FLUX PONDERAT x3 / 9 700,85 kWh

COMBINATÒRIA :: 08

65,8%

34,2%



68

Ha :: coberta x2 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 1.013,46 kWh Ha :: solera x2 / 2 adj. Lateral on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 986,77 kWh Hb :: coberta x1 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 767,64 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: façana x2 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 1.245,87 kWh adj. Lateral off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hb :: solera x1 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 524,74 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 0 kWh Hc :: central x0 /1 adj. Verticals off 0 kWh adj.Horitzontals off 0 kWh adj. Total off 0 kWh FLUX TOTAL 4.538,47 kWh FLUX PONDERAT x8 / 9 567,31 kWh

COMBINATÒRIA :: 09

74,3%

25,7%



69

Ha :: coberta x2 / 2 adj. Lateral off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 1.013,46 kWh Ha :: solera x2 / 2 adj. Lateral on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 986,77 kWh Hb :: coberta x1 / 1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) off 0 kWh adj. Inferior off 0 kWh adj. Total off 308,53 kWh Hb :: façana x2 / 2 adj. Forjat (x1) off 0 kWh adj. Forjat (x2) off 0 kWh adj. Lateral off 0 kWh adj. Total off 766,38 kWh Hb :: solera x1 /1 adj. Lateral (x1) off 0 kWh adj. Lateral (x2) on 0 kWh adj. Superior off 0 kWh adj. Total off 295,18 kWh Hc :: central x1 /1 adj. Verticals off 0 kWh adj.Horitzontals off 0 kWh adj. Total off 184,99 kWh FLUX TOTAL 3.555,31 kWh FLUX PONDERAT x9 / 9 395,03 kWh

COMBINATÒRIA :: 10

100,0%



70

COMPARATIVA DE COMBINATÒRIES COMPLEXES

int-ext int-int total

C05 3 unts. 382,59 kWh 47,2% 427,32 kWh 52,8% 809,91 kWh 100,0% C06 3 unts. 765,18 kWh 70,7% 317,12 kWh 29,3% 1082,30 kWh 100,0%

C07 3 unts. 479,49 kWh 64,6% 262,90 kWh 35,4% 742,39 kWh 100,0% C08 3 unts. 239,75 kWh 34,2% 461,10 kWh 65,8% 700,85 kWh 100,0% C09 8 unts. 146,02 kWh 25,7% 421,29 kWh 74,3% 567,31 kWh 100,0%

C10 9 unts. 0,00 kWh 0,0% 395,03 kWh 100,0% 395,03 kWh 100,0%

MODEL SINCRÒNIC RESULTATS COMBINATORIES COMPLEXES

809,91

1082,30

742,39 700,85

567,31

395,03

300,00

400,00

500,00

600,00

700,00

800,00

900,00

1000,00

1100,00

1200,00

C05 C06 C07 C08 C09 C10

47,2%

70,7% 64,6%

34,2% 25,7%

0,0%

52,8%

29,3% 35,4%

65,8% 74,3%

100,0%

0,0%

50,0%

100,0%

C05 C06 C07 C08 C09 C10

gràfica 04. Pèrdues tèrmiques totals ponderades per combinatòria gràfica 05. Rel·lació pèrdues int-ext amb int-int per combinatòria


71

En la interpretació dels resultats finals del model simple realitzat sobre un edifici multizona hipotètic, ens trobem amb la dificultat que ja no es tracta d'un model amb la mateixa superfície de contacte com era ens els primers casos (combinatòria 01-04), sinó que ara, al no haver-hi transmissió d'energia entre unitats "activades" simultàniament, aquesta superfície de contacte o de transmissió, es veurà reduïda impedint d'aquesta manera una comparativa eficaç. Tot i això, aquesta simulació ens permet identificar certes estratègies d'utilització que ens permetrien millorar l'eficiència tèrmica dels edificis en la seva globalitat. Ens adonem que hi ha grans variacions de les pèrdues tèrmiques depenent de quins són els habitatges "activats" independentment del nombre d'aquests.

:: Primer de tot, podríem proposar l'activació de totes les unitats perimetrals (combinatòria 09) per tal d'establir una corona tèrmica per tal de mantenir tot el bloc d'habitatges a una temperatura de confort. Amb aquesta estratègia es redueixen enormement les pèrdues tèrmiques ja que estem delimitant una nova superfície de perímetre intern on el salt tèrmic no és tant marcat. D'aquesta manera es podria aconseguir una reducció de fins el 47,58% respecte la pitjor de les combinacions pel que fa a eficiència tèrmica (combinatòria 06).

:: Finalment, podem corroborar que l'estratègia que més bon rendiment ens donaria pel que fa a l'eficiència tèrmica de tot l'edifici en un

model sincrònic, és a dir, en un únic instant de temps, és la d'activar totes les unitats alhora evitant d'aquesta manera el major nombre de salts tèrmics i per tant, reduint la superfície de transmissió tèrmica a la façana, la qual es suposa correctament aïllada. Amb aquesta estratègia es redueix fins a un 63,5% però constitueix una pràctica molt poc estesa al nostre país.

Així doncs, l'últim pas d'aquest assaig és el desenvolupament d'un model més complex, amb eines informàtiques més potents, per tal d’introduir el factor temps i avaluar en un escenari més realista, pel que fa a qüestions d'ús, la rellevància de les pèrdues tèrmiques a través dels tancaments interiors en un bloc d'habitatges simulat.

MODEL SINCRÒNIC CONCLUSIONS MODEL MULTIZONA


72

Vists els resultats, podem dir que hem arribat a respondre moltes de les hipòtesis inicialment plantejades. Per començar, hem pogut comprovar, amb sistemes molt poc sofisticats, com les pèrdues internes a través dels tancaments interiors existeixen tant en edificis unizona com edificis multizona. Pel que fa als edificis unizona i gestionats per una única caldera, observem que el valor d'aquestes pèrdues pot arribar a assolir el valor del 20,46%. Un valor prou important tenint en compte que es tracta d'edificis amb molt volum i per tant, amb molta homogeneïtat tèrmica. A més a més, cal tenir en compte que l'edifici triat per aquest estudi, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, té una façana molt poc eficient tèrmicament ja que per exemple, totes les obertures, les quals representen un 35,4% de la superfície de façana, estan resoltes amb fusteria d'alumini sense trencament de pont tèrmic i vidre simple. Així doncs, si es decidís millorar l'eficiència tèrmica de la façana veuríem com el valor de pèrdues a través de la pell interior baixaria molt i conseqüentment, el valor del 20,46% que hem obtingut amb la nostra primera simulació augmentaria moltíssim en comparació. Així doncs, considerem que per a aquest tipus d'edificis, cal fer una sectorització tèrmica estratègica per tal de minimitzar les pèrdues internes. Pel que fa als edificis multizona com podrien ser tots els residencials gestionats per calderes individuals, podem constatar que és la tipologia edificatòria més damnificada per aquest fenomen. Les pròpies característiques d'aquest tipus de construccions amb unitats molt petites com poden ser els diferents habitatges d'un bloc de pisos o les habitacions d'un complex hoteler, fan que de manera natural hi hagi molts espais clarament diferenciats i amb diferents patrons en l'ús de la climatització. Segons els nostres models, comprovem que depenent de la situació de la unitat estudiada dins del conjunt de l'edifici i sobre tot de l'ocupació i alhora climatització de les unitats del voltant, els valors referents a les pèrdues tèrmiques a través dels tancaments interiors oscil·la entre el 25,7% i més del 70%. Això ens demostra que aquests tancaments són veritablement rellevants en el flux de l'energia tèrmica i per tant, considerem que són el proper gran tema a estudiar en la millora de l'eficiència tèrmica d'edificis residencials ja que suposen la tipologia edificatòria més extensa a tot el món desenvolupat.

CONCLUSIONS FINALS


73

Degut als bons resultats del nostre estudi, considerem que caldria continuar en aquesta línia d'investigació ja que els elevats valors de pèrdues tèrmiques assolides pels tancaments interiors, sobre tot en edificis residencials o molt fraccionats, ens fa preveure que si hem de reduir el consum dels nostres edificis, aquest pot ser un molt bon lloc on focalitzar els esforços. A partir d'aquí però, s'obre la porta a una recerca molt més extensa i pot arribar a un nivell d'especialització molt elevat. Per aquest motiu ja ens estem plantejant el fet de continuar amb una investigació molt més acurada utilitzant programes de càlcul especialitzat com ara el DesignBuilder amb motor d'Energy+ per tal d'incloure en la simulació molts dels paràmetres que no hem inclòs en aquest treball degut a la nostra voluntat de realitzar un estudi previ que precisament obrís aquesta nova ruta en la investigació tecnològica en l'arquitectura. En aquest sentit, hem pogut comprovar que els patrons d'ocupació del que nosaltres hem considerat habitatges són molt important i ens poden demostrar fins a quin punt cal pensar en els límits tèrmics de l'edifici com quelcom desdibuixat entre la façana i la distribució interior. Així doncs, estem treballant en la idea de simular un "edifici país" en el qual es concentrarien les unitats habitacionals majoritàries a España per tal de desenvolupar el que en diriem el "calendari de vida d'un edifici" comprès en un dia. Cal veure quines millores s'obtindrien en aïllar tèrmicament tots els paraments interiors per tal de crear unitats tèrmiques ben definides o fins i tot afinar en el càlcul i les hipòtesis per tal d'aïllar només determinats tancaments per tal d'aconseguir el confort i eficiència tèrmica amb la màxima optimització dels tancaments.


74

:: http://www.upc.edu/sirena :: Publicació: "Una visión-país para el sector de la edificaicón en España. Hoja de ruta para un nuevo sector de la vivienda". Grupo de Trabajo sobre Rehabilitación [GTR]. Albert Cuchí i Peter Sweatman. Novembre 2011. :: HEATING, COOLING, LIGHTING. Design Metods for architects. 2nd edition.

Norbert Lechner. John Wiley &Sons, INC. 2001. :: ADVANCED BUILDING SYSTEMS. A technical guide for architects and engineers.

Klaus Daniels. Birkhäuser - Publisher for Architecture. 2003. :: CLIMATE DESIGN. Solutions for buildings that can do more with less technology.

Gerhard Hausladen; Michael de Saldanha; Petra Liedl; Christina Sager. Birkhäuser - Publisher for Architecture. 2005.

BIBLIOGRAFIA


75

ANNEX


76

DADES PRÈVIES EQUIP DE MEDICIÓ

Cam ara te rm ogrà f ica comp acta FL IR sys tems. G rup ALAVA ingen ieros

Núm ero de ser ie : T559384

Psychrometer + IR Therm ometer EXTEX ins t ruments

Núm ero de ser ie : RH 401

Ca ixa de cart ró p in tad a de co lo r negre m ate . Sense inèrc ia tè rm ica per mesurar l a

Temp era tura de l ' a i re amb equ ip super f i c ia l


77

dia hora T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

01/03/12 0:00 24,0 7,9 02/03/12 0:00 23,8 7,4 03/03/12 0:00 24,0 7,9 1:00 23,9 7,1 1:00 23,7 7,1 1:00 23,9 7,1 2:00 23,8 6,5 2:00 23,5 6,3 2:00 23,8 6,5 3:00 23,7 5,9 3:00 23,4 5,8 3:00 23,7 5,9 4:00 23,6 5,7 4:00 23,2 4,9 4:00 23,6 5,7 5:00 23,5 5,4 5:00 23,1 4,3 5:00 23,5 5,4 6:00 23,5 5,0 6:00 23,1 3,3 6:00 23,5 5,0 7:00 23,4 4,4 T. int

mitja [oC] 7:00 22,9 3,1 T. int

mitja [oC] 7:00 23,4 4,4 T. int

mitja [oC] 8:00 23,5 4,9 8:00 23,0 3,6 8:00 23,5 4,9 9:00 24,2 7,1 24,5 9:00 23,1 6,4 23,6 9:00 24,2 7,1 24,3 10:00 25,4 10,8 10:00 12,4 9,5 10:00 25,4 10,8 11:00 26,0 14,6 11:00 23,9 12,8 11:00 26,0 14,6 12:00 25,9 16,9 12:00 24,8 15,5 12:00 25,9 16,9 13:00 26,0 18,9 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,2 16,9 T. ext

mitja [oC] 13:00 26,0 18,9 T. ext

mitja [oC] 14:00 25,8 19,7 14:00 25,4 17,7 14:00 25,8 19,7 15:00 25,7 19,2 24,5 15:00 25,4 17,8 9,8 15:00 25,7 19,2 10,8 16:00 25,1 18,4 16:00 25,1 16,6 16:00 25,1 18,4 17:00 24,9 16,7 17:00 24,6 14,2 17:00 24,9 16,7 18:00 24,7 14,6 18:00 24,4 12,2 18:00 24,7 14,6 19:00 24,5 12,7 19:00 24,4 10,8 19:00 24,5 12,7 20:00 24,3 11,1 20:00 24,4 10,2 20:00 24,3 11,1 21:00 24,2 10,6 21:00 24,3 9,7 21:00 24,2 10,6 22:00 24,1 8,9 22:00 24,4 9,7 22:00 24,1 8,9 23:00 23,9 8,3 23:00 24,2 9,6 23:00 23,9 8,3

DADES PRÈVIES BUIDAT DE TEMPERATURES


78


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

04/03/12 0:00 24,0 8,1 05/03/12 0:00 23,8 8,4 06/03/12 0:00 23,6 8,0 1:00 23,9 7,2 1:00 23,6 8,2 1:00 23,4 7,3 2:00 23,8 6,3 2:00 23,3 8,2 2:00 24,4 6,5 3:00 23,7 5,8 3:00 23,2 8,4 3:00 24,2 5,9 4:00 23,6 6,0 4:00 23,0 7,9 4:00 24,1 4,3 5:00 23,5 5,6 5:00 22,9 6,7 5:00 22,9 3,6 6:00 23,4 5,4 6:00 22,8 6,3 6:00 22,8 2,9 7:00 23,4 5,3 T. int

mitja [oC] 7:00 22,8 5,7 T. int

mitja [oC] 7:00 22,8 2,2 T. int

mitja [oC] 8:00 23,4 6,5 8:00 22,9 6,7 8:00 22,8 3,3 9:00 23,6 8,2 23,9 9:00 23,1 8,4 24,0 9:00 23,3 4,5 23,8 10:00 23,8 11,0 10:00 23,7 10,4 10:00 23,9 6,5 11:00 24,1 14,2 11:00 24,0 12,2 11:00 24,4 8,9 12:00 24,6 16,0 12:00 24,9 12,6 12:00 24,8 12,1 13:00 24,7 17,4 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,4 14,1 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,3 13,2 T. ext

mitja [oC] 14:00 24,5 16,3 14:00 25,8 14,8 14:00 25,3 14,2 15:00 24,3 15,1 10,7 15:00 25,3 15,1 9,8 15:00 24,8 14,3 8,0 16:00 24,1 14,3 16:00 25,1 15,0 16:00 24,3 14,3 17:00 24,1 14,7 17:00 25,5 11,3 17:00 24,0 11,1 18:00 24,0 14,1 18:00 24,6 10,3 18:00 23,6 9,5 19:00 24,0 13,6 19:00 24,2 9,8 19:00 23,5 9,2 20:00 24,0 12,9 20:00 24,1 9,1 20:00 23,3 9,0 21:00 24,0 12,2 21:00 23,4 8,7 21:00 23,2 8,6 22:00 23,9 10,5 22:00 23,8 8,6 22:00 23,1 7,2 23:00 23,9 9,3 23:00 23,7 8,4 23:00 22,9 5,4


79


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

07/03/12 0:00 22,7 4,6 08/03/12 0:00 22,2 6,9 09/03/12 0:00 21,9 5,1 1:00 22,7 3,9 1:00 22,1 5,8 1:00 21,9 2,8 2:00 22,5 3,1 2:00 22,0 5,9 2:00 21,8 4,2 3:00 22,4 2,7 3:00 21,9 4,4 3:00 21,7 3,2 4:00 22,3 2,6 4:00 21,8 3,8 4:00 21,6 3,2 5:00 22,4 2,4 5:00 21,8 3,1 5:00 21,6 3,4 6:00 22,4 1,6 6:00 22,0 3,0 6:00 21,7 2,5 7:00 22,2 1,2 T. int

mitja [oC] 7:00 21,8 2,5 T. int

mitja [oC] 7:00 21,6 2,3 T. int

mitja [oC] 8:00 22,3 2,3 8:00 22,0 3,9 8:00 21,7 3,2 9:00 22,5 5,0 22,7 9:00 22,9 7,1 22,5 9:00 21,9 6,1 22,2 10:00 22,7 8,1 10:00 23,9 10,6 10:00 22,2 9,1 11:00 23,4 11,1 11:00 24,6 13,1 11:00 22,5 11,4 12:00 23,6 12,8 12:00 23,9 15,1 12:00 22,9 13,5 13:00 24,1 14,5 T. ext

mitja [oC] 13:00 23,4 13,6 T. ext

mitja [oC] 13:00 23,3 15,5 T. ext

mitja [oC] 14:00 24,0 15,3 14:00 23,4 13,7 14:00 23,2 15,6 15:00 23,2 12,6 7,6 15:00 23,0 13,8 8,4 15:00 23,6 14,9 8,3 16:00 22,8 12,4 16:00 22,6 13,2 16:00 22,3 14,5 17:00 22,6 12,4 17:00 22,1 12,2 17:00 22,5 13,2 18:00 22,6 10,6 18:00 22,2 11,1 18:00 22,3 12,1 19:00 22,6 9,9 19:00 22,2 9,7 19:00 22,2 11,3 20:00 22,5 8,6 20:00 22,2 8,9 20:00 22,2 10,5 21:00 22,4 8,4 21:00 22,2 8,1 21:00 22,1 8,7 22:00 22,4 8,7 22:00 22,1 6,3 22:00 22,1 7,5 23:00 22,3 7,7 23:00 22,0 5,6 23:00 22,0 6,3


80


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

10/03/12 0:00 21,9 5,2 11/03/12 0:00 22,1 5,7 12/03/12 0:00 22,8 7,6 1:00 21,9 4,9 1:00 22,1 5,3 1:00 22,8 6,8 2:00 21,8 4,1 2:00 22,0 4,4 2:00 22,7 6,3 3:00 21,7 3,6 3:00 21,8 4,1 3:00 22,6 5,5 4:00 21,6 2,9 4:00 21,8 3,4 4:00 22,6 5,7 5:00 21,6 2,8 5:00 21,7 3,2 5:00 22,5 5,2 6:00 21,5 2,3 6:00 21,7 3,2 6:00 22,4 5,1 7:00 21,4 2,1 T. int

mitja [oC] 7:00 21,6 3,2 T. int

mitja [oC] 7:00 22,4 5,3 T. int

mitja [oC] 8:00 21,4 3,7 8:00 21,7 5,4 8:00 22,5 22,5 9:00 21,7 7,4 22,3 9:00 21,9 6,8 22,6 9:00 22,6 22,7 23,3 10:00 21,8 10,4 10:00 22,1 11,2 10:00 22,9 22,9 11:00 22,4 13,4 11:00 22,6 14,0 11:00 23,3 14,7 12:00 22,8 15,0 12:00 23,0 15,9 12:00 23,7 17,3 13:00 23,2 16,1 T. ext

mitja [oC] 13:00 23,3 17,2 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,1 18,9 T. ext

mitja [oC] 14:00 23,4 16,4 14:00 23,6 18,3 14:00 24,3 20,1 15:00 23,4 17,0 8,6 15:00 23,7 18,7 10,3 15:00 24,4 20,1 13,3 16:00 22,9 16,2 16:00 23,7 19,1 16:00 24,2 20,2 17:00 22,9 12,4 17:00 23,4 18,7 17:00 23,9 18,1 18:00 22,7 10,8 18:00 23,2 16,9 18:00 23,7 15,4 19:00 22,6 10,0 19:00 23,2 12,6 19:00 23,7 13,6 20:00 22,5 8,8 20:00 23,1 11,2 20:00 23,6 12,5 21:00 22,4 7,6 21:00 23,1 10,3 21:00 23,5 11,3 22:00 22,3 6,5 22:00 22,9 8,9 22:00 23,4 10,5 23:00 22,2 6,2 23:00 22,9 8,4 23:00 23,4 9,9


81


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

13/03/12 0:00 23,3 9,3 14/03/12 0:00 23,8 8,7 15/03/12 0:00 23,9 8,6 1:00 23,2 8,5 1:00 23,7 8,2 1:00 23,8 8,2 2:00 23,1 7,6 2:00 23,6 7,8 2:00 23,7 7,9 3:00 22,9 7,1 3:00 23,5 7,7 3:00 23,6 7,2 4:00 22,9 6,6 4:00 23,4 6,9 4:00 23,5 6,3 5:00 22,8 6,4 5:00 23,4 6,2 5:00 23,4 5,6 6:00 22,8 6,1 6:00 23,3 5,9 6:00 23,4 5,4 7:00 22,8 5,6 T. int

mitja [oC] 7:00 23,3 5,9 T. int

mitja [oC] 7:00 23,3 5,4 T. int

mitja [oC] 8:00 22,9 6,9 8:00 23,5 7,2 8:00 23,4 6,7 9:00 23,7 9,4 24,1 9:00 24,1 10,9 24,2 9:00 24,2 9,8 24,4 10:00 24,7 13,7 10:00 24,2 14,4 10:00 24,9 13,5 11:00 25,3 17,6 11:00 24,6 18,2 11:00 25,8 15,7 12:00 25,8 19,1 12:00 24,9 20,3 12:00 25,8 17,4 13:00 25,7 19,1 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,2 20,3 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,8 19,2 T. ext

mitja [oC] 14:00 25,4 19,2 14:00 25,3 20,9 14:00 25,8 20,2 15:00 25,6 19,2 11,9 15:00 25,3 20,1 12,4 15:00 25,5 19,3 11,3 16:00 25,2 17,8 16:00 24,9 19,2 16:00 25,3 18,4 17:00 24,9 16,7 17:00 24,6 18,2 17:00 25,1 16,0 18:00 24,6 15,4 18:00 24,5 15,3 18:00 24,8 13,7 19:00 24,4 13,8 19:00 24,3 13,1 19:00 24,6 11,2 20:00 24,3 11,9 20:00 24,2 11,9 20:00 24,4 10,0 21:00 24,1 10,6 21:00 24,1 11,1 21:00 24,2 9,4 22:00 24,0 9,7 22:00 24,1 10,4 22:00 24,1 8,4 23:00 23,9 9,2 23:00 23,9 9,6 23:00 23,9 8,1


82


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

16/03/12 0:00 23,8 7,3 17/03/12 0:00 23,3 7,9 18/03/12 0:00 23,0 7,9 1:00 23,7 6,7 1:00 23,2 7,1 1:00 22,9 7,7 2:00 23,6 5,8 2:00 23,1 6,1 2:00 22,8 7,6 3:00 23,5 5,3 3:00 23,0 5,6 3:00 22,8 7,5 4:00 23,4 4,9 4:00 22,9 5,2 4:00 22,7 7,2 5:00 23,3 4,5 5:00 22,8 5,5 5:00 22,7 7,8 6:00 23,4 3,8 6:00 22,7 5,0 6:00 22,7 8,6 7:00 23,2 3,4 T. int

mitja [oC] 7:00 22,7 4,4 T. int

mitja [oC] 7:00 22,6 7,8 T. int

mitja [oC] 8:00 23,3 4,0 8:00 22,7 6,4 8:00 22,7 7,7 9:00 23,5 8,4 23,9 9:00 22,9 9,5 23,4 9:00 22,9 10,8 23,4 10:00 24,1 12,6 10:00 23,2 12,2 10:00 23,2 14,8 11:00 24,3 16,1 11:00 23,7 15,1 11:00 23,6 15,6 12:00 24,7 18,3 12:00 24,1 16,9 12:00 23,9 16,2 13:00 24,9 19,6 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,4 18,8 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,3 16,5 T. ext

mitja [oC] 14:00 25,0 19,8 14:00 24,6 18,5 14:00 24,4 16,6 15:00 24,9 19,2 10,6 15:00 24,4 17,2 10,7 15:00 24,4 16,4 11,9 16:00 24,7 15,9 16:00 24,1 16,6 16:00 24,2 16,2 17:00 24,4 14,3 17:00 23,7 14,7 17:00 24,0 15,7 18:00 24,2 13,4 18:00 23,5 14,0 18:00 23,7 15,1 19:00 23,8 12,2 19:00 23,3 11,7 19:00 23,6 14,4 20:00 23,7 10,9 20:00 23,3 10,7 20:00 23,5 13,9 21:00 23,6 10,4 21:00 23,2 10,4 21:00 23,3 12,1 22:00 23,5 10,0 22:00 23,2 9,4 22:00 23,3 11,1 23:00 23,4 8,6 23:00 23,1 8,3 23:00 23,2 10,7


83


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

19/03/12 0:00 23,2 10,2 20/03/12 0:00 22,6 6,4 21/03/12 0:00 22,4 8,5 1:00 23,1 9,4 1:00 22,4 6,3 1:00 22,4 8,8 2:00 23,1 9,3 2:00 22,4 5,4 2:00 22,4 9,6 3:00 23,0 8,0 3:00 22,3 5,2 3:00 22,3 9,5 4:00 22,9 8,3 4:00 22,2 5,0 4:00 22,3 9,6 5:00 22,9 8,2 5:00 22,2 4,6 5:00 22,3 10,1 6:00 22,9 7,4 6:00 22,3 4,3 6:00 22,5 10,1 7:00 22,8 6,9 T. int

mitja [oC] 7:00 22,2 4,1 T. int

mitja [oC] 7:00 22,4 10,3 T. int

mitja [oC] 8:00 22,9 7,4 8:00 22,3 5,6 8:00 22,4 10,8 9:00 23,1 7,9 23,1 9:00 23,1 8,1 23,1 9:00 22,4 11,3 22,4 10:00 23,3 10,7 10:00 24,3 10,7 10:00 22,6 11,4 11:00 23,7 12,1 11:00 24,8 12,6 11:00 22,3 11,2 12:00 23,9 13,5 12:00 25,1 13,8 12:00 22,1 11,2 13:00 23,7 12,6 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,7 13,8 T. ext

mitja [oC] 13:00 22,2 11,1 T. ext

mitja [oC] 14:00 23,7 12,7 14:00 24,6 14,1 14:00 22,9 11,2 15:00 23,6 14,1 9,7 15:00 23,8 13,7 9,0 15:00 22,5 11,3 10,7 16:00 23,2 13,4 16:00 23,6 12,9 16:00 22,5 11,4 17:00 23,0 12,7 17:00 23,3 12,1 17:00 22,4 11,4 18:00 22,9 11,4 18:00 23,1 11,3 18:00 22,4 11,2 19:00 22,9 8,8 19:00 22,9 10,8 19:00 22,4 11,2 20:00 22,9 7,9 20:00 22,7 10,2 20:00 22,3 11,2 21:00 22,8 7,2 21:00 22,6 9,2 21:00 22,3 11,2 22:00 22,7 6,9 22:00 22,5 8,2 22:00 22,3 11,1 23:00 22,6 6,9 23:00 22,5 8,0 23:00 22,3 10,9


84


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

22/03/12 0:00 22,2 8,7 23/03/12 0:00 22,6 7,9 24/03/12 0:00 23,6 8,1 1:00 22,3 9,2 1:00 22,6 7,7 1:00 23,6 7,8 2:00 22,2 9,1 2:00 22,4 7,6 2:00 23,5 7,1 3:00 22,2 8,9 3:00 22,4 6,6 3:00 23,5 6,7 4:00 22,2 9,0 4:00 22,3 6,0 4:00 23,4 6,2 5:00 22,2 8,7 5:00 22,2 5,2 5:00 23,4 5,7 6:00 22,2 8,6 6:00 22,2 4,9 6:00 23,3 5,4 7:00 22,2 8,4 T. int

mitja [oC] 7:00 22,2 5,1 T. int

mitja [oC] 7:00 23,3 5,2 T. int

mitja [oC] 8:00 22,2 8,4 8:00 22,3 6,6 8:00 23,4 6,8 9:00 22,7 8,1 22,8 9:00 22,6 8,7 23,2 9:00 23,6 9,2 24,0 10:00 23,7 8,2 10:00 22,8 11,8 10:00 23,8 12,8 11:00 23,7 9,1 11:00 23,1 13,9 11:00 24,2 15,2 12:00 23,3 10,2 12:00 23,7 14,7 12:00 24,4 17,1 13:00 23,7 12,7 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,0 16,2 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,7 17,4 T. ext

mitja [oC] 14:00 23,6 13,6 14:00 24,3 16,7 14:00 24,9 17,8 15:00 23,6 15,5 10,0 15:00 24,3 17,2 10,4 15:00 24,8 16,7 11,1 16:00 23,3 14,1 16:00 24,1 16,3 16:00 24,7 16,1 17:00 23,0 13,0 17:00 24,0 14,9 17:00 24,6 15,5 18:00 22,8 11,8 18:00 23,8 12,9 18:00 24,3 15,1 19:00 22,8 10,7 19:00 23,8 11,4 19:00 24,2 13,1 20:00 22,8 10,2 20:00 23,8 10,4 20:00 24,1 11,8 21:00 22,7 8,7 21:00 23,7 9,4 21:00 24,1 10,7 22:00 22,7 7,8 22:00 23,7 8,7 22:00 24,1 9,9 23:00 22,6 7,7 23:00 23,7 8,6 23:00 24,0 9,9


85


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

25/03/12 0:00 23,9 9,4 26/03/12 0:00 24,3 11,3 27/03/12 0:00 24,1 8,4 1:00 23,9 9,1 1:00 24,3 10,9 1:00 24,0 8,2 2:00 23,8 8,2 2:00 24,2 9,8 2:00 23,9 7,5 3:00 23,8 7,7 3:00 24,2 9,0 3:00 23,8 7,1 4:00 23,7 6,9 4:00 24,1 8,8 4:00 23,7 6,9 5:00 23,7 6,9 5:00 24,2 8,1 5:00 23,6 6,7 6:00 23,6 6,8 6:00 24,2 7,6 6:00 23,5 6,2 7:00 23,6 6,8 T. int

mitja [oC] 7:00 24,0 7,4 T. int

mitja [oC] 7:00 23,5 6,5 T. int

mitja [oC] 8:00 23,6 7,9 8:00 24,1 9,7 8:00 23,6 7,9 9:00 23,8 10,9 24,2 9:00 24,2 13,2 24,5 9:00 24,5 11,0 24,3 10:00 24,1 14,2 10:00 24,4 15,2 10:00 24,7 15,0 11:00 24,4 17,6 11:00 24,7 17,0 11:00 24,9 18,0 12:00 24,7 19,8 12:00 25,0 17,8 12:00 25,6 19,7 13:00 25,0 21,9 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,2 16,8 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,8 20,0 T. ext

mitja [oC] 14:00 25,1 22,2 14:00 25,2 16,9 14:00 25,8 20,2 15:00 25,1 20,9 13,4 15:00 25,1 17,3 12,5 15:00 25,3 19,8 12,7 16:00 24,9 20,5 16:00 25,0 16,2 16:00 24,7 19,4 17:00 24,7 19,2 17:00 24,9 15,8 17:00 24,6 19,2 18:00 24,6 18,0 18:00 24,7 14,6 18:00 24,3 17,3 19:00 24,5 14,8 19:00 24,6 13,6 19:00 24,2 15,1 20:00 24,4 14,1 20:00 24,4 11,7 20:00 24,1 12,9 21:00 24,4 12,7 21:00 24,3 11,2 21:00 24,1 11,9 22:00 24,3 12,4 22:00 24,2 10,3 22:00 24,0 10,4 23:00 24,3 11,9 23:00 24,2 9,4 23:00 23,9 9,8


86


T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

dia hora

T. int [oC]

T. ext [oC]

28/03/12 0:00 23,9 9,2 29/03/12 0:00 23,9 9,3 30/03/12 0:00 24,1 11,7 1:00 23,8 8,8 1:00 23,8 8,8 1:00 23,9 11,3 2:00 23,7 8,1 2:00 23,7 8,8 2:00 23,9 10,9 3:00 23,6 7,6 3:00 23,6 8,2 3:00 23,8 10,2 4:00 23,5 7,3 4:00 23,5 7,4 4:00 23,7 10,0 5:00 23,4 6,8 5:00 23,3 6,8 5:00 23,7 9,9 6:00 23,3 6,7 6:00 23,3 6,7 6:00 23,6 9,1 7:00 23,3 6,9 T. int

mitja [oC] 7:00 23,3 6,6 T. int

mitja [oC] 7:00 23,6 9,9 T. int

mitja [oC] 8:00 23,4 8,6 8:00 23,4 8,7 8:00 23,7 12,7 9:00 23,6 11,7 24,1 9:00 23,7 12,2 24,1 9:00 23,9 15,1 24,4 10:00 23,8 15,3 10:00 23,9 15,4 10:00 24,1 17,9 11:00 24,3 18,5 11:00 24,3 18,8 11:00 24,5 19,8 12:00 24,7 20,7 12:00 24,8 19,6 12:00 24,8 22,2 13:00 24,9 22,6 T. ext

mitja [oC] 13:00 24,9 22,1 T. ext

mitja [oC] 13:00 25,1 24,0 T. ext

mitja [oC] 14:00 25,1 22,0 14:00 25,1 21,9 14:00 25,3 24,7 15:00 24,9 22,3 13,6 15:00 25,1 22,2 13,9 15:00 25,5 25,6 15,8 16:00 24,9 21,3 16:00 24,9 21,8 16:00 25,4 23,9 17:00 24,6 20,4 17:00 24,7 19,8 17:00 25,2 21,2 18:00 24,3 18,5 18:00 24,6 18,7 18:00 25,0 18,4 19:00 24,3 15,6 19:00 24,4 16,2 19:00 24,8 16,8 20:00 24,2 13,9 20:00 24,4 14,4 20:00 24,7 15,4 21:00 24,2 11,9 21:00 24,3 13,4 21:00 24,6 14,0 22:00 24,1 11,4 22:00 24,2 12,8 22:00 24,4 12,8 23:00 24,0 10,4 23:00 24,1 11,8 23:00 24,4 12,3


87

DADES PRÈVIES CAMPANYA D'US DE LA CALEFACCIÓ A L'EDIFICI DE L'ETSAV


88

DADES PRÈVIES HISTÒRIC DE CONSUM DE GAS. CAMPUS SANT CUGAT


89

SUPERFÍCIES DE TANCAMENT COMPUTADES façana 87 m2 forjats 105 m2 vidre (30%) 26,1 m2 solera 0 m2 mur interior 45 m2 coberta 105 m2 FLUXES TÈRMICS UNITARIS CONSIDERATS FLUX DE CALOR façana 7,51 Wh/m2 0,65 kWh FLUX DE CALOR vidre 41,69 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR mur 0,00 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR forjats 19,87 Wh/m2 2,09 kWh FLUX DE CALOR solera 4,77 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR coberta 5,35 Wh/m2 0,56 kWh FLUX DE CALOR TOTAL 79,19 Wh/m2 4,39 kWh 10 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL/mes 17.422,59 Wh/m2 965,84 kWh


2,30 kWh 52,5 %


2,09 kWh 47,5 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: coberta. adjacència lateral

52,5% 47,5%




90



2,30 kWh 67,9 %


1,09 kWh 32,1 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: coberta. adjacència inferior

67,9%

32,1%




91



2,30 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: coberta. adjacència total

100,0%




92



2,24 kWh 51,8 %


2,09 kWh 48,2 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: solera. adjacència latera

51,8% 48,2%




93



2,24 kWh 67,3 %


1,09 kWh 32,7 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: solera. adjacència superior

67,3%

32,7%




94



2,24 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Ha :: solera. adjacència total

100,0%




95

SUPERFÍCIES DE TANCAMENT COMPUTADES façana 42 m2 forjats 105 m2 vidre (30%) 12,6 m2 solera 0 m2 mur interior 90 m2 coberta 105 m2 FLUXES TÈRMICS UNITARIS CONSIDERATS FLUX DE CALOR façana 7,51 Wh/m2 0,32 kWh FLUX DE CALOR vidre 41,69 Wh/m2 0,53 kWh FLUX DE CALOR mur 24,22 Wh/m2 1,09 kWh FLUX DE CALOR forjats 19,87 Wh/m2 2,09 kWh FLUX DE CALOR solera 4,77 Wh/m2 0,00 kWh FLUX DE CALOR coberta 5,35 Wh/m2 0,56 kWh FLUX DE CALOR TOTAL 103,41 Wh/m2 4,58 kWh 10 h/dia 220 h/mes FLUX DE CALOR TOTAL/mes 22.750,26 Wh/m2 1.007,38 kWh


1,40 kWh 30,6 %


3,18 kWh 69,4 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: coberta. adjacència lateral (x1)

30,6%

69,4%




96



1,40 kWh 40,2 %


3,18 kWh 59,8 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: coberta. adjacència lateral (x2)

40,2%

59,8%




97



1,40 kWh 39,2 %


2,18 kWh 60,8 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: coberta. adjacència inferior

39,2%

60,8%




98



1,40 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: coberta. adjacència total

100,0%




99



1,74 kWh 35,4 %


3,18 kWh 64,6 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: façana. adjacència forjats (x1)

35,4%

64,6%




100



1,74 kWh 61,5 %


1,09 kWh 38,5 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: façana. adjacència forjat (x2)

61,5%

38,5%




101



1,74 kWh 29,4 %


4,17 kWh 70,6 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: façana. adjacència lateral

29,4%

70,6%




102



1,74 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: façana. adjacència total

100,0%




103



1,34 kWh 38,6 %


2,13 kWh 61,4 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: solera. adjacència lateral (x1)

38,6%

61,4%




104



1,34 kWh 56,3 %


1,04 kWh 43,7 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: solera. adjacència lateral (x2)

56,3% 43,7%




105



1,34 kWh 38,1 %


2,18 kWh 61,9 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: solera. adjacència superior

38,1%

61,9%




106



1,34 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hb :: solera. adjacència total

100,0%




107



0,84 kWh 27,8 %


2,18 kWh 72,2 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hc :: central. adjacència verticals

27,8%

72,2%




108



0,84 kWh 28,7 %


2,09 kWh 71,3 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hc :: central. adjacència horitzontals

28,7%

71,3%




109



0,84 kWh 100 %


0,00 kWh 0 %

MODEL SINCRÒNIC PÈRDUES TÈRMIQUES POTENCIALS PER UNITAT D'AGREGACIÓ Hc :: central. adjacència total

100,0%




110

PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS - UPCommons · d'agregació que componen la retícula per...

Documents

Transcript of PARTICIONS INTERIORS DELS EDIFICIS - UPCommons · d'agregació que componen la retícula per...