Parlem_de_Sarria_63

Hi ha èpoques en quèel Parlem de Sarriàpodria tenir moltstemes de portada. Enaquest número ensvàrem proposar parlarde les imminentsobres i molèsties delTAV, amb el tragí deltransport de les terresque sortiran des lesboques dels túnels, deles conseqüències quetindrà per la plaça decan Nadal una sortidad'emergència i sobre-tot de l'ampliació delspilars de l'autopistaque obligaran a redis-senyar del tot aquestaemblemàtica plaça. Però també podria serportada la perllongadasequera i l'ús abusiuque fa l'àrea metropoli-tana de Barcelona del'aigua del riu Ter, la

qual cosa l'està con-vertint en una clave-guera a cel obert. Ladenúncia de l'AteneuNaturalista de Gironaés tan evident i el clamde tota la població dela conca tan unànime,que ja ningú pot ama-gar que el riu Ter haentrat en fase crítica ipotser les conseqüèn-cies seran irreversiblespel seu hàbitat natural.Aquest és un tema quedes d'aquesta revistatambé en farem ban-dera, i seguirem lespasses de tots elscol·lectius que hoestan denunciant.

A l'octubre es varencelebrar les Jornades

del Paper, que comcada any posen un toccolorista i diferent a lesactivitats del municipitant amb l'espectacle,enguany no tan infantil,com amb les exposi-cions d'artistes derenom, MatemÀrticade Salvador Alibau iCroquis de FrancescDaranes.El desè aniversari delCAP de Sarrià de Ter,ha estat una molt bonanotícia pels sarria-nencs, sobretot per-què durant tot aquestperíode hem gauditd'una excel·lent aten-ció per part d'uns pro-fessionals de primerordre. Ràdio Sarrià harecollit algunes de les

declaracions delsusuaris i dels polítics ila impressió general ésde profunda satisfac-ció i agraïment, tot i lesmancances, o com sesol dir, que necessitaprogressar, tal comtambé apunten des delmateix equip de l'ABSde Sarrià de Ter. Des de la perspectivade sarrianencs, elcanvi d'emplaçamentha millorat la qualitat iel comfort de l'atenciómèdica, a més de con-tribuir a una regenera-ció urbana també evi-dent. Enhorabona atots els que han fetpossible aquest canvi igràcies per aquestsdeu anys d'assistènciamèdica amb un altgrau d'excel·lència.

El tema de portada

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de la revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció)amb el suport i financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:www.sarriadeter.cat

Tema de portada Ajuntament

OpinióEntitats

Jornades del peperDosier d’història

CulturaAnecdotari

Espai escolarSalut

NaturaNews

CONSELL DE REDACCIÓ

DISSENY i MAQUETACIÓ

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA

IMPRESSIÓ

AGRAÏMENTS

HAN COL·LABORAT EN AQUESTNÚMERO

SUBSCRIPCIÓ ANUAL

TIRATGE

E-MAIL

PORTADA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell,Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M.Sansalvador.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Esther Alemany

Impremta Monserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Roger Torrent, Oriol Mas, Manel Cunill,Dolly Grau, Lluís Aymerich, Cristina Vicedo,Meritxell Bach, Esther Ferrero, Rosa Isern,Esther Portilla, AAVV Sarrià de Baix, Sarriàde Dalt, Pla dels Vinyers, Pla de l'Horta, LoliFernández, CCP Mossèn Domingo, PilarMartínez, Prese Serrano, Dolors Xabé,Ramona Pérez, Montse Asencio, Ampa EBMConfetti, Emili Marco, Victòria Padrosa,Albert Ruhí i Lluís Sala, Joaquim Carreras.

10 €

1.500 exemplars.

[email protected]

La plaça de can Nadal on es preveu unasortida d'emergència del túnel del TAV il'ampliació dels pilars del viaducte del'AP7. Foto: Toni Lozano.

4814183038405253606470

Sumari

AGRAïM LACOL·LABORACIÓ DE

LES ENTITATSCOMERCIALS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

editorial~

PdS 62

3

~ t

ema

de p

orta

da [T

AV]

PdS 63

4

TAV el seguiment de les obres

Finalment es va imposar la insistència dels veïns i veïnesde Sarrià, a més del sentit comú, i el Tren d'Alta Velocitatpassarà soterrat pel nostre municipi. Des del masBoscosa fins a la pujada de Montagut -a l'alçada del Plade Vinyers- el tren passarà per sota terra. El projectedibuixa un túnel que engloba gairebé tot el terme muni-cipal exceptuant 480 metres finals, ja que a partir de lapujada de Montagut el TAV passarà en trinxera fins quees torni a soterrar ja a Sant Julià de Ramis.

Evidentment, l'afectació d'aquesta infraestructura seràmolt menor de la que hagués estat en el cas quehagués transcorregut en superfície. En aquest sentit,sembla clar que hi hem guanyat, tot i que també és evi-dent que del paper a la realitat a vegades hi va un móni, per tant, haurem d'estar amatents. És més, en aquesttipus de projecte, l'important no és només el després(és a dir, com quedarà el poble un cop acabades lesobres), sinó també el mentrestant (els treballs que s'hande fer). És en aquest sentit que ara ens toca la feina deresoldre tots els aspectes que han sorgit o puguin anar

apareixent durant les obres, i sobretot vetllar perquè elresultat final sigui el que s'estipula en el projecte i lescondicions de les expropiacions.

COMISSIÓ DE SEGUIMENT DE LES OBRES

De fet, aquesta és una tasca que haurem de fer deforma imminent. I és per això que en el passat Ple del'Ajuntament vam aprovar la creació de la Comissió deSeguiment de les Obres del TGV per unanimitat.Aquesta Comissió, formada per l'equip de govern, perpolítics municipals (representants de cada grup munici-pal) i tècnics de l'Ajuntament serà l'encarregada de vet-llar pel desenvolupament adequat de les obres. L'altrapart, la de les feines, estarà formada per representantsd'ADIF i de l'empresa constructora, amb qui aniremdespatxant periòdicament. En definitiva, es tracta decontrolar que les molèsties siguin les mínimes possi-bles. Perquè, ho sabem tots, qualsevol obra (i més unad'aquesta magnitud) comporta maldecaps; per tant,l'objectiu és que aquests siguin com menys, millor.

Roger Torrent i RamióAlcalde

Plànol del túnel editat pel diari El Punt el dia 9 d'octubre de 2007.

PdS 63

5

tema de portada [TAV]~

Evidentment, comptem també ambla participació dels veïns a través deles associacions de veïns, que cons-tantment estaran informades decada pas, de la mateixa manera ques'escoltaran i es tindran en comptetotes les qüestions que es puguinanar plantejant. En qualsevol cas, lesprioritats d'aquesta Comissió són: laseguretat dels habitatges més pro-pers a l'obra, que no es generin des-perfectes ni desgast excessiu en elnostre entorn urbà i, finalment, laresolució d'aspectes constructiusque ens puguin perjudicar.

I és en aquest darrer aspecte que jahem començat a treballar de mane-ra més intensa, ja que a través del'acta d'expropiacions se'ns va notifi-car que una de les sortides d'e-

mergència (que en total són tres atot el poble) afectava de ple la plaçade Can Nadal. Hem de tenir encompte que aquestes sortides sóncom una petita boca de metro, demanera que podem dir que pràctica-ment ens inutilitzaria els usos públicsd'aquest paratge. És per això que,no només vam fer l'al·legació perti-nent a ADIF, sinó que, a més, con-juntament amb el primer tinent d'al-calde, Lluís Aymerich, ens vam des-plaçar a Madrid per mostrar la nos-tra preocupació als responsablesd'expropiacions de l'ens gestor deles infraestructures ferroviàries.

Sembla que aquest és un elementque podrem resoldre favorablementals nostres interessos, cosa que voldir que la convivència entre el TAV i

la plaça de Can Nadal serà pacífica ique podrem seguir gaudint d'aquestespai. De totes maneres, aquestaserà la primera gran qüestió pen-dent de la Comissió.

I quant a terminis? Les previsionsdiuen que en total estarem 37mesos per finalitzar el projecte. Sónmolts dies, certament; per això val lapena que ens fixem com a prioritatd'aquesta legislatura el control deles obres. No en va, el passat mesde novembre ja es van fer les actesd'expropiació i tot sembla indicarque passat Setmana Santa (a finalsde març) s'iniciaran els treballs depreparació del terreny per a lesobres. Sigui com sigui, cal que, tal icom hem fet fins ara, hi estem molta sobre.~

~ t

ema

de p

orta

da [T

AV]

PdS 63

6

El túnel de Sarrià no es farà amb tuneladora i trigaràpoc més de dos anys a construir-se

Oriol Mas. Diari El Punt. 09.10.2007

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

El túnel de Sarrià del TAV no es faràfinalment amb tuneladora, en contradel que s'havia dit i es recomanavainicialment per rendibilitzar la inver-sió del lloguer de la tuneladora perals túnels de Girona. En el projectees preveu construir-lo per mètodestradicionals, i això allargarà l'obrafins als 26 mesos, malgrat que s'ac-tuarà alhora des de les dues boquesdel túnel. Un 77% del traçat d'a-quest tram -entre els camps d'es-ports de Fontajau i Sant Julià deRamis- serà subterrani, ja que el TAVtambé travessarà amb un túnel totala zona de Montagut. Amb el capítold'avui, El Punt tanca la sèrie en quèdurant cinc dies ha anat explicant,per trams i amb tot detall, el projec-te constructiu de les obres del TAVentre Riudellots i Sant Julià, incloent-hi el pas subterrani per Girona.

Tot i descartar finalment la tunela-dora per construir el túnel de Sarrià,es mantindrà l'estructura amb sec-ció circular, per conservar la formaque tindrà el túnel de Girona.També es farà així en el túnel deMontagut, a Sant Julià de Ramis. Esconstruiran amb mitjans mecànics,és a dir, amb retroexcavadores omartells demolidors hidràulics,entre altres mitjans, i en tres fases:avançament, destrossa i, quan facifalta, contravolta. Segons el projec-te, això facilita el procés de cons-

trucció dels túnels, ja que permetfer servir maquinària menys potent imés barata i afavoreix l'estabilitatde l'excavació.

UN 77% DEL TRAM, TÚNELS

Un 77% del traçat d'aquest tramserà subterrani, ja que, a part delstúnels de Sarrià i Montagut, s'hi hand'afegir també els falsos túnels desortida a la superfície. El túnel deSarrià farà 3.042 metres, més 57,35metres de fals túnel de sortida, i elde Montagut, 475 metres, amb unsfalsos túnels de 75,8 i 156,7 metres.En total, tot el tram tindrà una llar-gada de 4,9 quilòmetres.

La complexitat del túnel de Sarriàfarà que els treballs comencin alho-ra en els dos extrems de la infraes-tructura. Un serà al barri deFontajau, prop dels camps d'es-ports, on es muntarà un pou percomençar a excavar i també pertreure la tuneladora que haurà fora-dat Girona. Paral·lelament, un altregrup farà els treballs des de la bocanord, prop de l'antic accés de l'AP-7 i on també hi haurà instal·latsdiversos serveis de l'obra.El túnel de Montagut, en canvi, esfarà només partint de la boca sud,ja que és molt més petit i aquestaplanificació afavorirà el drenatge deles aigües que apareguin durant els

treballs. En total, seran 16 mesosd'obres. La poca envergadura deltúnel també fa que no s'hagin pre-vist mesures especials de seguretato planificació, seguint la normativavigent. En canvi, sí que s'ha fet en elde Sarrià, on es projecten quatresortides d'emergència. La primeraserà la mateixa que el pou deFontajau, que s'aprofitarà per aaquesta finalitat i que, a més, dispo-sarà d'un ascensor, pel fet de ser amés de 30 metres de profunditat.Les altres tres sortides, més senzi-lles, estan repartides al llarg deltúnel. Tres d'aquestes sortidestambé faran de pous de ventilació.

UNES OBRES DE 32 MESOS

Totes les obres del tram Sarrià-SantJulià duraran gairebé tres anys, 32mesos concretament. La construc-ció del túnel de Sarrià i el muntatgede la plataforma en els diversostrams seran els treballs més llargs,amb 26 mesos cadascun. La plata-forma, per exemple, començaràamb les obres de drenatge, i des-prés de la col·locació del balastacabarà l'últim any amb lainstal·lació de la via. El tret de sorti-da d'aquests 32 mesos serà amb laimplantació del contractista el pri-mer mes, i després la instal·lació deles zones des d'on se centralitzaranles obres.

El túnel de TAV per Sarrià de Ter

tema de portada [TAV]~

PdS 63

7

El tren que passaràManel Cunill i Llenas

Fa poques setmanes que ben a propde l'avinguda de França i a tocar delcarrer Josep Maria de Sagarra s'hainstal·lat l'oficina tècnica que vetllaràper l'execució de la línia d'alta velo-citat. Una evidència que les obresd'aquesta infraestructura no tardarangaire a iniciar-se. El projecte de líniad'alta velocitat ferroviària no és unesdeveniment aliè per a molts sarria-nencs ja que la seva planificació i tra-mitació ha comportat una oposiciómés que raonable.

La primera proposta versemblantde connectar Barcelona amb el sudde França amb una línia d'alta velo-citat arrenca de mitjan anys vuitan-ta. L'any 1985 des de Ferrocarrilsde la Generalitat de Catalunya esdibuixà el primer traçat ferroviariper tal de fer passar un tren d'altavelocitat. Aquella proposta de l'en-ginyer Albert Vilalta i liderada pelGovern de la Generalitat deCatalunya no va reeixir i finalmentl'Estat va optar per construir el trend'alta velocitat de Madrid a Sevilla.

No és fins a la tardor de 1998 queel Govern de l'Estat aprova el pri-mer estudi informatiu de la línia d'al-ta velocitat que arribarà a la fronte-ra francesa i que, per tant, passaràper Sarrià. Aquella proposta, però,es va veure modificada substancial-ment per un nou projecte que es vamaterialitzar amb un altre estudiinformatiu que es va sotmetre ainformació pública a finals de l'any2002. Ara bé, aquest encara no vaser el projecte definitiu ja que elnovembre de 2006 es va aprovarun altre projecte que en aquest casserà el que s'executarà. En resum,tres projectes i tramitacions quedemostren la complexitat de l'obra ialhora que hi ha moltes maneresd'executar-se. Tot dependrà delsvalors ambientals, socials i territo-rials que es vulguin prioritzar.

A voltes, però, el debat de tren d'altavelocitat s'ha centrat sobre si és unaopció eficient i, per tant, econòmica

de moure'ns, i sobre l'impacteambiental i social de la infraestructu-ra. Segurament un dels errors con-ceptuals de d'aquesta línia d'altavelocitat és la multiplicitat d'usos quevolem. Pretenem que serveixi per atrens d'alta velocitat, per a mercade-ries, per a trens ràpids entre ciutatscatalanes, per desenvolupar o dina-mitzar determinats barris o àreesurbanes. Massa objectius per a unalínia de tren. Aquest excés de fun-cions ha comportat la construccióde tres estacions al Barcelonès, ajor-nar l'estació a l'aeroport de Girona ireduir la velocitat mitjana.

De tot plegat es pot concloure que elmés important no és disposar d'untren d'alta velocitat, sinó d'una viaferroviària d'ampla i homologableamb la resta d'Europa. Potser al finalresultarà que pagarem preus de TAVper disposar de vies europees.

D'altra banda, la construcció d'unavia ferroviària, com qualsevol infraes-tructura, implica un impacte sobre elterritori i els seus habitants. A Sarriàés evident que també veurem la pet-jada que ens deixarà el projecte detren d'alta velocitat. La situacióestratègica del municipi comportaque la majoria de les infraestructurespassin per casa nostra. Per aquestmotiu cal ser exigents ja que el peat-

ge que paguem és elevat i continu.En el cas de la línia d'alta velocitat,el projecte de 2002 preveia passaral descobert i en superfície per lariera d'en Xuncla i de Can Guilanaamb l'afectació que comportariasobre el medi fluvial, l'accés a lazona i l'impacte acústic. En aquellmateix projecte també es proposa-va que des de la carretera d'accésal castell de Montagut fins al barridel mateix nom de Sant Julià deRamis tampoc no es soterrés la via.

Després de les corresponentsal·legacions, el Ministerio deFomento va redactar un nou projecteque es va aprovar el novembre de2006. En aquest cas s'allargava elsoterrament des de Girona i el túnelaflorava a la carretera al castell deMontagut. Una opció que evita l'afec-tació superficial a la riera d'en Xunclai de Can Guilana, però insatisfactòria,ja que part de l'impacte no s'evitarà.La prolongació del túnel més enllà deSant Julià hagués estat una solucióòptima, i més si tenim present queuna infraestructura d'aquesta natura-lesa té una vida centenària.

A partir d'ara caldrà està amatents acom s'executaran les obres i esta-blir els mecanismes de participaciói decisió que escaiguin per evitarser simples espectadors.

En aquest punt de Sarrià de Ter, el TAV sortirà a la superfície i passarà en trinxera. / Foto: A.Vila

~ a

junt

amen

t

PdS 63

8

La Passera de la RasaDolly Grau i PlazaRegidora de Medi Ambient

Des de fa molts anys, els veïns deSarrià, especialment els del barride la Rasa, i també els de SantJulià de Ramis, reivindicaven unapassera, un pont…. el que fos perpoder travessar la riera sensehaver de donar tanta volta ojugar-s'hi la vida. També des defa molts anys, se'ls havia promèsque aquest pont seria una realitat,que no patissin, que faltava poc,que ja anava endavant... però elpont continuava sense fer-se.

Realment aquest pont o passeraera una necessitat per a aquestbarri: per a la gent gran que volanar d'un poble a l'altre, per alcomerç del barri de la Rasa quepot guanyar en clients....però, perun motiu o un altre, la cosa s'ana-va allargant.

Finalment, la passera és una rea-litat! És el principi d'un projectemés ambiciós, que pretén fer mésponts, enjardinar la riera ambvegetació autòctona, poder-hipassejar, etc.

Per fi, s'ha fet un primer pas, quesegurament és millorable, peròque era molt necessari i això esdemostra si hi vas a passejar: lagent l'utilitza, la gent gran s'hiasseu a fer-la petar, i això dónavida al barri.

Estem contents que una deman-da reivindicada des de feia tanttemps s'hagi materialitzat i espe-rem que la millora continuï;aquest és el nostre desig i el nos-tre compromís.

La nova passera ha estat un projecte comúdels Ajuntaments de Sant Julià de Ramis i

Sarrià de Ter. Foto: Dolly Grau

Presentació a la premsa de la passera amb lapresencia dels alcaldes i els regidors de MediAmbient de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.D'esquerra a dreta, Roger Torrent, PerePujolràs, Narcís Casassa i Dolly Grau. Foto:Esther Ferrero.

ajuntament

~

PdS 63

9

Les prioritats per la legislaturaRoger Torrent i RamióAlcalde de Sarrià de Ter

És clar que cada vegada més,els ajuntaments petits o mit-jans com el nostre necessiteml'ajuda financera de les altresadministracions per a desen-volupar projectes i obres d'en-vergadura. Dit d'una altramanera, necessitem els dinersde Diputacions, Generalitat,Estat o fins i tot la UnióEuropea per poder avançar.De fet, m'agrada dir que elsalcaldes i els regidors engeneral hem de fer també decomercials. D'alguna manera,ens hem d'acostumar a “ven-dre” els projectes i les nostresidees a les administracionssuperiors. I, tot sigui dit de pas-sada, aquesta és una feina queens agrada perquè ens permetno només tenir una visió defutur del poble, sinó tambéexplicar-la de manera queconvencem altres polítics quemoltes vegades, no saben que escou a Sarrià de Ter. Per això, almenys jo ho entenc així, més quequeixar-nos per les migrades hisen-des locals el que ens toca es aprofi-tar les oportunitats que se'ns plante-gen i sobretot ser prou convincents.

Bé, el que dèiem, d'aquestes ajudeseconòmiques la principal és el PlaÚnic d'Obres i Serveis de Catalunya- PUOSC - que impulsa elDepartament de Governació de laGeneralitat. Aquesta és la principallínia de subvenció, la que ens condi-ciona de manera definitiva (per bé oper mal). És un instrument impres-cindible per tots els ajuntaments.Cada quatre anys, els ajuntamentscom el nostre exposem quins sónels projectes més importants -i méscars- que es volen desenvolupar alllarg d'una legislatura. Es tracta, encerta mesura, de planificar l'agendaper als propers anys, establint qui-nes són les nostres prioritats mésimmediates en matèria d'equipa-ments o serveis municipals.

Després, el grau amb que es finan-cin -més o menys diners- dependràdel Departament de Governació i ésclar, de la capacitat de “vendre'ls”per part nostre.

En el nostre cas hem sigut, crec quecalia, ambiciosos. L'equip de governhem plantejat a la Generalitat quatreobres fonamentals. Quatre iniciativescostoses i bàsiques per acabar pro-jectes ja iniciats o bé per afrontarnecessitats evidents. Per ordre deprioritats es tracta de: 1. La 3a fasede la millora del Carrer Major; 2.Obres de l'Auditori de difusió d'artsvisuals; 3. La millora de la xarxad'enllumenat públic de Sarrià de Dalti 4. La Reforma parcial (1a fase) del'edifici de l'Ajuntament.

CARRER MAJOR

La primera obra és l'acabament dela reforma de tot el Carrer Major ini-ciada en el quadrienni 1999-2003.Les obres de renovació del CarrerMajor es van fer fins a l'encreuament

amb el Carrer Petit. Resta, doncs,finalitzar aproximadament la meitatd'aquest espai. Des del Carrer Petitfins a la bifurcació amb el CarrerCarrilet, amb la Placeta de la Fontcom a gran espai central i centreneuràlgic del projecte. Aquesta obraestà pressupostada en 869.723euros i es faria l'any 2009.

De fet, s'ha de tenir en compte queuna part fonamental de la nostratasca per als propers anys és enlles-tir les obres ja començades i que fatemps que estan en construcció. I lafinalització del Carrer Major és unaobra que evidentment s'ha de fer.No podem conviure gaire méstemps amb mig carrer d'una manerai mig de l'altra. Ara bé, que s'hagi defer la reforma vol dir que s'ha de ferexactament igual que el que ja hiha? No. Entre d'altres coses, perquèdes de l'ajuntament som conscientsdels problemes que ha tingut la partja renovada. Les virtuts, ja les conei-xem, però del que es tracta es queno repetim les mancances. Per això

La reforma del Carrer Major que queda pendent és des del Carrer Petit fins la bifurcació del Carrer Carrilet,amb la Placeta del a Font. Foto: A.Vila

~ a

junt

amen

t

PdS 63

10

estem disposats a plantejar conjun-tament amb els veïns i veïnes unprojecte que seguint la mateixa líniadel que hi ha iniciat, s'adapti perfec-tament a les demandes i suggerèn-cies dels sarrianencs que al capda-vall són els que hi viuen.

AUDITORI DEL CENTRECULTURAL (COBEGA)

El segon projecte és la construccióde l'Auditori amb un cost estimat de905.104 euros (dels quals una partja està finançada amb el Plad'Equipaments Culturals de laGeneralitat) i està previst per a l'any2010. Cal recordar que s'ubicarà ala urbanització de antiga Cobega, albloc de nova construcció més pro-per a l'Avinguda França. Aquestespai no només comptarà amb lazona pròpiament de biblioteca sinóque també tindrà un espai destinat al'auditori i una futura àrea destinadaa les exposicions temporals i museupermanent.

Amb tot, l'auditori ha de ser un espaiamb capacitat per poder acollir desde conferències, reunions o assem-blees a recitals de música, passantper propostes de difusió audiovisual.Un equipament polivalent amb unacapacitat intermitja entre totes lessales municipals actuals i el Teatredel Centre Parroquial però amb totesles garanties tècniques i adequa-cions actuals necessàries. Per afron-tar el cost d'aquest equipamentcomptem ja amb una subvenció deldepartament de Cultura i ara ensol·licitem també el 50% restant.

MILLORA DE L'ENLLUMENATDE SARRIÀ DE DALT

Tots els veïns sabem, i els que hiviuen encara més, que d'enllumenatpúblic de Sarrià de Dalt té deficièn-cies reals importants. De fet, es trac-ta d'una xarxa antiga, que no haestat mai modernitzada ni adequadaa les noves condicions tècniques ique té problemes constants. Sabem,doncs, que arreglar-la comença aser una qüestió més que prioritària.Es per això que el tercer projectesol·licitat a la Generalitat es la millo-ra d'aquest enllumenat. El cost d'a-questes obres s'estima en 341.000euros i es desenvoluparia el 2009.

En aquest cas, es tracta de la substi-tució de tota la xarxa d'enllumenatpúblic d'aquesta zona del municipiper adequar-lo a les necessitatsactuals d'il·luminació, estalvi energè-tic, ordenances i el vigent reglamentelectrotècnic de baixa tensió. Endefinitiva, es tracta d'una iniciativanecessària per anar modernitzanttots els serveis del poble.

REFORMA DE L'EDIFICI DEL'AJUNTAMENT

Finalment, el darrer projecte presen-tat és la reforma de l'edifici del'Ajuntament. Cada vegada més elpoble va creixent i en conseqüènciavan ampliant-se també els serveisque presta aquest edifici i per tanttambé ha d'acollir més gent.D'alguna manera l'objectiu d'aquestprojecte es adequar l'espai nonomés a les necessitats actuals sinótambé solucionar els problemesestructurals que aquest edifici anticpresenta. Es tractaria d'abordar laprimera fase d'aquesta reforma quesuposaria 249.968 euros i tindràcom a conseqüència la reubicacióde la Policia Municipal als baixos del'ajuntament, la remodelació de leszones d'administració general i ges-tió i la reforma de la façana. Aquestaobra estaria prevista per al 2010.

CONCLUSIÓ: PREPARAR-NOSPEL FUTUR.

En resum, si sumem tots els projec-tes presentats -és a dir, allò que

demanem- estem parlant d'un totalde 2.365.795 . Una xifra que, teninten compte els nostres pressupostos,és elevada. Però més enllà de lesxifres i de les formes de finançamentde cada projecte, fins i tot més enllàdels propis equipaments que cons-truirem amb aquests diners hi hauna cosa que encara és més clau. Ésel poble que amb aquestes inver-sions anem dibuixant.

Això és: un municipi reequilibrat i elsserveis necessaris per afrontar lesnoves necessitats. Necessitats crei-xents no només per l'augment depoblació (que per exemple, ens obli-ga a fer una biblioteca més gran)sinó també perquè cada vegada sónmés i més noves (per exemple, l'au-ditori, un espai impensable fa unsanys). Dit d'una altra manera, Sarriàcreix urbanísticament i també volemque ho faci des del punt de vista del'oferta que som capaços de gene-rar. Però a la vegada volem continuaressent un poble i per això es impor-tant el reequilibri entre els barris quegarantirem amb equipaments benrepartits per tot Sarrià de Ter.

Cal dir, que aquesta és la meva visiópersonal del poble. L'objectiu com-partit per tot l'equip de govern. I,això em satisfà especialment, sem-bla que també compartida i recolza-da per la oposició. No en va, cal dirque proposta que vam presentar alPle va ser aprovada per unanimitat.Per tant, amb el vot favorable de totsels grups municipals.

La xarxa d'enllumenat de Sarrià de Dalt és antiga, no ha estat maimodernitzada ni adequada a les noves condicions tècniques i té

problemes constants. Foto: R.Casero

ajuntament

~

PdS 63

11

Algunes qüestions municipalsLluís Aymerich i ViñalsPrimer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter iportaveu del grup municipal de CiU

El nostre sistema democràtic regula la forma d'elecciódels nostres representants municipals i, en funció delnombre de regidors obtinguts per cada formació políti-ca, si cap d'elles aconsegueix la majoria absoluta, s'ini-cien les converses necessàries per tal d'arribar a acordsque garanteixin la governabilitat del poble. D'aquestamanera és elegit l'alcalde i els regidors de l'equip degovern, i queden a l'oposició els de les altres formacionsque no hagin consensuat un projecte de govern.Tanmateix, tots i cada un d'ells formen part de la corpo-ració municipal i tenen, per descomptat, l'obligació devetllar pel benestar de tots els veïns del poble.

No sé si aquest és el millor sistema d'establir el qui i elcom del govern del poble, però és el que ens ofereix lanostra democràcia i mentre ens hi hàgim de regir hofarem amb la màxima fidelitat. Tot i així, en el cas deSarrià de Ter ha resultat encertat el procediment, per-què, pel que sembla, la majoria dels veïns i veïnes dema-naven el canvi i aquest s'ha produït.

Només en citaré alguns exemples:

ESCOLA BRESSOL “CONFETTI”

L'actual equip de govern, constituït el dia 16 de juny de2007, es va posar a treballar de ferm des del primer diaper tal de donar cobertura a tota la demanda de places

d'escola bressol i així, amb la instal·lació dels mòduls, espogué donar cobertura als infants de Sarrià que s'havienquedat en llista d'espera, i es va poder iniciar el curs,com tothom i amb tota normalitat, el dia 12 de setembre.

És cert que la instal·lació dels mòduls no és la soluciódefinitiva de l'Escola Bressol i és per això que s'està tre-ballant per donar resposta a totes les necessitats, pre-sents i futures, de la nostra població que, com és sabut,es veurà incrementada com a conseqüència d'uns noushabitatges que ja s'estan ocupant i d'altres que estan enconstrucció. El que cal és reconduir els postulats de crei-xement utilitzats dotant el municipi dels serveis que lasocietat actual demanda i complementant així una plani-ficació incompleta basada en la concessió de llicènciesper a la construcció de nous habitatges, sense la previ-sió paral·lela dels serveis que demandaran els seus nousocupants (escola bressol, centre d'ensenyament d'infan-til i primària, etc.)

PLA EDUCATIU D'ENTORN

Per desenvolupar un Pla educatiu d'entorn calen moltesmés coses que la simple aprovació d'un acord del Plemunicipal presentat de forma precipitada i sense capconvenciment de les seves possibilitats d'èxit.

Perquè un PEE sigui efectiu el primer que cal és valorar

El nou mòdul de l'escola bressol Confetti. Foto: Lluís Aymerich

~ a

junt

amen

t

PdS 63

12

les necessitats del territori i debatreamb els agents implicats les possibi-litats, potencialitats i predisposicióde treball conjunt. Per desenvoluparel Pla, segons preveu la normativa,s'ha de comptar en el territori ambun institut d'ensenyament secundari(IES), però com que el municipi noen té, no ens queda cap més possi-bilitat que integrar-nos en un placonjunt amb la ciutat de Gironaincloent-hi l'institut Narcís Xifra deGirona (l'institut dels Salesians). Éscert que cal comptar amb un espaid'implicació suficientment ampli perdesenvolupar el PEE, però també elsuficientment reduït per no per-dre'ns en la dispersió. No enspodem refiar més de les potenciali-tats de Girona que dels propis recur-sos de Sarrià.

Una manera de governar un munici-pi és prendre decisions sobre laimplantació d'un afer, programa opla, després d'un estudi previ,veient-ne la viabilitat, la idoneïtat imesurant les necessitats del munici-pi i les voluntats dels agents impli-cats. Però hi ha una altra manera degovernar, que jo en diria de manualo burocratitzada; és aquella queconsisteix a seguir un manual d'ins-

truccions i, si aquest ens diu ques'ha de fer un Pla de joventut, un Plade la dona o un Pla educatiu d'en-torn, només cal atendre les indica-cions i elaborar el text corresponent.Així es van compondre el Pla dejoventut i el Pla de la dona senseque en realitat hagin tingut una apli-cació pràctica.

No és pas que estem en contra delPEE, però mentre no es tingui claraaquesta fase prèvia que abansesmentava, en la qual ja s'està treba-llant des de la regidoriad'Ensenyament, no s'estarà en con-dicions de decidir la idoneïtat delPla. Mentrestant, continuarem treba-llant per la necessària ampliació del'Escola Bressol, l'adequada ofertade places d'educació infantil i primà-ria a curt i llarg termini, en la previsióde la possible creació d'un IES alnostre municipi i en tantes altresmancances en matèria educativa.

ORDENANCES FISCALS 2008

Després de la forta pressió fiscalexperimentada com a conseqüènciade l'aprovació de les Ordenances fis-cals de 2004, amb l'aprovació de lesOrdenances fiscals per a 2008 s'ha

aplicat una considerable rebaixa enun dels impostos més gravats, eld'instal·lacions, construccions iobres, segons el qual, a partir de pri-mer de gener de 2008, les obresmenors (petites reparacions delsnostres habitatges) veuran reduïda lataxa de llicència d'obres.

En canvi, pel que fa a la taxa derecollida d'escombraries, a conse-qüència d'una intervenció en el Pledel grup del PSC, hi haurà menysfamílies que podran gaudir de labonificació del 90%, ja que han exi-git l'aplicació de la normativa legal,agafant l'IPREM (indicador de rendad'efectes múltiples) com índex dereferència, en comptes d'aplicar eldel s.m.i. (salari mínim interprofessio-nal), tal com es feia fins ara i que ésmés elevat que l'IPREM. Una altravegada falla el manual per no havervalorat els interessos dels nostresveïns i veïnes, que són els que hemde defensar.

Per aclarir al lector el significat d'a-questa mesura, la traduirem ennúmeros concrets:El salari mínim interprofessional(s.m.i.) anual per a 2008 és de

L'autobús de la línia 6 de Teisa canviarà en breu de recorregut i horaris. Foto: Lluís Aymerich

ajuntament

~

PdS 63

13

8.400€ i l'IPREM és de 7.236,60€ laqual cosa vol dir que totes aquellespersones que tinguin ingressos

anuals superiors a 7.236,60€ no tin-dran cap tipus de reducció en la taxade recollida domiciliària d'escombra-ries, mentre que d'haver-se mantin-gut el redactat anterior les personesque gaudirien de reducció serien lesque no tinguessin ingressos anualssuperiors a 8.400 euros.

Continuant amb la taxa de recollidad'escombraries, i seguint també elmanual, l'oposició proposava bonifi-cacions per a famílies monoparen-tals i joves emancipats, mesuresque, a més d'afectar poques perso-nes, no tenen cap justificació en llurcapacitat econòmica, sinó, en totcas, en un nou model de família. Éscert que aquestes situacions fami-liars solen anar lligades a baix poderadquisitiu, però si és aquest el casno hi haurà problema ja que el crite-ri econòmic ja les haurà seleccionatper a la reducció de la taxa.

TRANSPORT PÚBLIC

Una altra qüestió a bastament recla-mada per tots els grups polítics és elmal funcionament del transportpúblic interurbà i la necessitat d'ac-tuació urgent per a la seva millora.Així doncs, aquest és un problemadel qual ningú es pot atribuir el seudescobriment, malgrat queixes delsuns, des de l'oposició en la passadalegislatura, o mocions presentadesen l'actual, pels altres.

Altra cosa és la solució a aplicar aaquest problema. Efectivament, eltransport públic de Sarrià ambGirona no ha funcionat mai prou bé iencara menys en aquests darrersanys. Deixant de banda determina-des mocions oportunistes, ja desdels primers dies del mandat d'a-quest govern s'han estat efectuantles converses i gestions necessàriesfins poder afirmar que, a hores d'ara,aquesta és ja una qüestió tancada ien breu es podrà gaudir dels canvis,tant pel que fa al tema de recorre-

guts i horaris com pel de la gratuïtatde la gent gran.

Podríem parlar de moltes altresqüestions més que han millorat ambla gestió del nou equip de govern,com ara la nova regulació del trans-port escolar i els aparcaments per aprofessors, accions empreses entemes sanitaris, medi ambient i del'Àrea de la Dona, la Festa Major, elCriterium esportiu, la Fira del Paper,la neteja viària i tantes altres quem'estalviaré parlar-ne per no cansarel lector.

Estem en la línia d'una gestió muni-cipal ferma i decidida i estem con-vençuts que en el balanç que es facia l'acabament d'aquests quatre anyses donarà com a resultat l'encert dela nostra administració, desenvolu-pada com a conseqüència delsacords d'ERC i CiU i de la voluntatdels sarrianencs/ques manifestadaen les passades eleccions.

~ o

pini

ó

PdS 63

14

Roger Casero GumbauPortaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter.

El 2008 és el primer any natural sencer del mandat quea mitjans de juny vam estrenar, un any que ja tindrà unnou pressupost proposat pel nou govern i en el què, poca poc, anirem veient amb quin pas camina.

Aquesta percepció d'inici de mandat ens podria fer pen-sar que sobretot serà un any de nous reptes, i en certamanera potser ho serà, però aquests nous reptes respo-nen sobretot, majoritàriament, a vells projectes, a pro-jectes ja iniciats, ja enunciats i, alguns d'ells, en procésd'execució.

Un canvi de govern no implica una tàbula rasa, uncomençar de zero, ja que hi ha molts projectes que, mal-grat les promeses electorals, continuen i continuaran,sobretot perquè alguns d'ells tenen un període d'execu-ció que sobrepassa el període d'un mandat.

Poc a poc els grups municipals anem definint els grans

temes d'aquest nou mandat, l'agenda política ens hi obli-ga. De moment, més enllà d'altres propostes que des delPSC hem fet, l'actualitat del nostre poble es podria sin-tetitzar en sigles: PUOSC-AP7/A2-TAV

EL PUOSC O LES GRANS INVERSIONS PELSPROPERS CINC ANYS

El Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC) és laconvocatòria de subvencions de la Generalitat de Catalunyaque permet que els ajuntaments, també els consells comar-cals, disposin de finançament per les grans inversions enobres i projectes per cada poble, vila, ciutat i comarca.

A finals de 2007 es va publicar la convocatòria delPUOSC pel proper quinquenni, és a dir, pel període2008-2012. Calia pensar, doncs, quins havien de ser elsgrans projectes de Sarrià de Ter que rebessin finança-ment d'aquesta convocatòria pels propers cinc anys.

Sarrià de Ter 2008Nous reptes, vells projectes

La Biblioteca comença a prendre forma en els baixos de l'edifici que està construint Acciona al sector Cobega. Foto: A.Vila

opinió~

PdS 63

15

LES PROPOSTES DEL PSC

Des del PSC de Sarrià de Ter, ambuna clara vocació de govern, tot i nogovernar, vam fer arribar al governmunicipal les nostres propostes deprojectes pel PUOSC, propostes decaràcter general que responen a lesnostre prioritats d'inversió pels pro-pers cinc anys. Des del PSC vampresentar tres projectes, a fi que elgovern els tingués en consideració al'hora d'elaborar la proposta del'Ajuntament de Sarrià de Ter:

-Tercera fase de reforma delCarrer Major de Sarrià de Ter-Centre Cultural (biblioteca, salamuseu, auditori, sala d'exposicionsi arxiu)-Projecte d'urbanització i urbanit-zació del sector de Sarrià de Dalt(renovació dels serveis públics, deles voreres i del paviment)

La proposta del govern no diferiaexcessivament de la nostra, coinci-dint plenament amb els projectesdel Carrer Major i del CentreCultural, amb la proposta d'inversióde l'Auditori, parcialment amb la pro-posta de la millora de l'enllumenatde Sarrià de Dalt, i proposant, elgovern, la reforma de l'edifici del'Ajuntament.

Pel que fa a Sarrià de Dalt la nostraproposta era més ambiciosa i respo-nia més a les necessitats reals delsveïns i veïnes: la renovació integraldels serveis i de les voreres i elsvials. La proposta del govern noméscontempla l'enllumenat, que d'altrabanda també ens sembla necessari,sempre i quan sigui només l'inici dela reforma integral que nosaltres pro-posem.

Aquesta reforma, però,encara és possible ini-ciar-la al llarg d'aquestsprimer mandat, sempreque es pugui negociaramb el Ministeri deFoment com a compen-sació pel pas de les infra-estructures, l'AP7, sobre-tot, i el TAV, per Sarrià deDalt.

La proposta de reformade l'edifici del'Ajuntament nosaltresno la presentàvem ini-cialment al PUOSC per-què volíem dotar demajor inversió la reformade Sarrià de Dalt. Peraquesta reforma nosal-tres contemplàvem lapossibilitat d'obtenir el finançamentd'altres fonts de la Generalitat i laDiputació. Malgrat això entenemque la reforma és necessària, de fetaquest és un projecte encarregatper l'anterior govern del PSC, amb lafinalitat de millorar les condicions detreball del personal de l'Ajuntament ila millora de l'atenció als veïns i veï-nes. Estem d'acord amb la reforma,malgrat segurament no compartiremdel tot com es preveu que es faciaquesta reforma, és a dir, la distribuciódels espais i, sobretot, dels serveismunicipals.

El PSC ens fem nostres les propostesque s'adreçaran al PUOSC, no sónles propostes del govern, són, ambel nostre suport, aportant nosaltresla unanimitat, les propostes del'Ajuntament de Sarrià de Ter alPUOSC. A partir d'aquí caldrà espe-

rar la resolució de la Generalitat perveure quins projectes rebranfinançament. També caldrà, natural-ment, que des de Sarrià de Ter apor-tem part dels diners que costaranaquestes obres.Des del PSC seguirem amb especialatenció el desenvolupament d'a-quests projectes, seguint fidels alnostre caràcter actiu i de proposta.Les grans infraestructures, vellesconegudes.

Fa molts anys que les patim, fa anysque en parlem i, malauradament, niles que hi ha ni les que han de venirens les traurem de sobre, pel què noés agosarat afirmar que en parlaremper molts anys més.

Ara, però, estem en un punt clau detot el procés, en el punt en què lesinfraestructures es fan realitat: fins

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

El Carrer Major, a l'alçada del Carrer Petit, on s'ha d'iniciar latercera fase de la reforma. Foto: R.Casero

~ o

pini

ó

PdS 63

16

ara eren idees, projectes, propostes, plànnols, araseran muntanyes i moviment de terres, trànsit decamions, pols, soroll... Mesos, anys de treballs perfer passar el TAV sota la pell del nostre poble,amb tres sortides de serveis i d'emergència i perampliar la llosa que representa l'actual AP7, queesdevindrà, no per art de màgia un cop ampliada,també en l'A2.

AP7/A2

AP7 és l'actual denominació de l'autopista quepassa per Sarrià de Ter, abans anomenada A7.L'A2 serà la denominació que tindrà l'actual NIIquan aquesta via estigui desdoblada. La conces-sionària de l'autopista, Acesa, planteja la cons-trucció del tercer carril des de Maçanet de laSelva fins a La Jonquera. El Ministeri de Fomentplanteja el desdoblament de la NII en el tram deles comarques gironines. Fins aquí semblaria queno hi hauria d'haver excessius problemes, fins i totper Sarrià de Ter, si no fos perquè precisament enel tram entre Fornells de la Selva i Vilademulsaquestes dues ampliacions (tercer carril AP7 i des-doblament NII) es faran per l'actual traçat de l'auto-pista, amb el ja conegut 4+4, és a dir, els 8 carrils.A tal efecte al seu dia el Ministeri de Foment iAbertis van signar un conveni per compactar, ambl'ampliació a 8 carrils de l'autopista, les dues vies.

És coneguda la gran afectació que actualment tél'autopista per Sarrià de Ter. És cert que l'amplia-ció de l'autopista es fa dins els terreny de propie-tat del concessionari. Seria desitjable que al finalde l'ampliació l'afectació de l'autopista fos menorde la que és ara, tan pel que fa als habitatges iveïns més propers, com pel municipi en general.

A l'espera de conèixer amb més detall el projec-te d'ampliació, ara per ara sabem dues coses res-pecte al seu pas per Sarrià de Ter: l'autopista crei-xerà per la mitjana i creixerà pels laterals, el quèvol dir que als viaductes segurament caldràampliar els pilars que els sostenen.

Les derivades que es des-prenen de l'ampliació del'autopista són múltiples icomplexes. Des del PSCde Sarrià de Ter creiemque cal seguir amb lafeina que des de l'anteriorgovern municipal havíeminiciat, que es resumeixamb aquests punts:

·Seguir manifestant-nos encontra del projecte dels 8carrils, amb la continuïtatdel recurs contenciós admi-nistratiu contra el projectepresentat al maig del 2007.·Seguir mantenint viva i acti-va la Plataforma SalvemSarrià com a expressió dela gent i les entitats deSarrià de Ter de defensa delnostre poble.·Treballar per aconseguir lesindemnitzacions justes perles famílies dels habitatgesmés directament afectatsper l'ampliació, aquells quel'autopista els passa quasi atocar, donant-los la possibi-litat real, si és la seva volun-tat, d'oferir-los un habitatgenou al mateix sector. ·Treballar per minimitzar lesafectacions i limitacionsurbanístiques dels habitat-ges que es troben dins lazona d'afectació, en casd'obres de millores delshabitatges.

·Treballar per aconseguir lesmesures de reducció d'im-pacte acústic per una sego-na corona d'habitatges deSarrià de Dalt, el Pla del'Horta i el Pla dels Vinyers.·Treballar pel trasllat delselements patrimonials de laPlaça de Can Nadal, direc-tament afectats per l'am-pliació de l'autopista: la glo-

rieta de la plaça i l'edificidel Cau.·Treballar per la compensa-ció econòmica en inversiópública a Sarrià de Dalt.·Treballar per l'obtenciód'una compensació econò-mica anual de caràcter per-manent per Sarrià de Terper l'afectació permanentdel pas de l'autopista.·Treballar per garantir l'apli-cació de mesures de reduc-ció d'impacte acústic ivisual i de mesures deseguretat a tot el traçat del'AP7 al seu pas per Sarriàde Ter: paviment reductorde soroll, murs de conten-ció, pantalles, arbrat, etc.

Tenim molta feina per enda-vant, feina dura i feixuga: reu-nions, estudi de projectes, con-verses, negociacions... Peròl'ampliació de l'AP7 no és l'úni-ca gran infraestructura que tin-drem en obres a Sarrià de Ter,també hi ha, ho sabem, el TAV.

L'autopista AP7, al seu pas per sobre Sarrià de Dalt.Fotos R.Casero

opinió~

PdS 63

17

AUTOESCOLAGIRONÈSGIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

TAV

El TAV (tren d’alta velocitat) passasoterrat per Sarrià de Ter, sota la pelldel nostre poble, excepte al darrertram del nostre terme municipal, alPla de Vinyers, a la sortida del túnelon passarà en trinxera.

El seu pas en túnel evita el què seriauna autèntica destrossa pel nostrepoble, certament, però malgrat eltúnel l'impacte del TAV a Sarrià deTer serà evident en tres aspectes:

1. el pas en trinxera a la sortida deltúnel, a l'alçada de la carretera quepuja al Golf Girona.2. les tres sortides de serveis i d'e-mergència del túnel.3. el període de construcció del túnel.

Precisament és aquesta darreraqüestió la que d'entrada notaremmés. La boca sud del túnel, la queenllaça amb el túnel provinent deGirona, es situa al sector de MasBoscosa; la boca nord, com ja hem

dir al Pla de Vinyers.És previsible queaquestes duesboques, en especialla de Mas Boscosa,siguin els punts ones vagi retirant total'extracció de terres,la qual cosa voldràtrànsit de camionsper Sarrià de Ter.

En aquest sentit desdel PSC de Sarrià deTer hem proposatque es defineixinuns recorreguts fixespel pas delscamions, evitant el seu pas indiscri-minadament pels carrers del poble,amb la corresponent reposició delferm una vegada finalitzada l'obra.

D'altra banda tan pel TAV com perl'AP7, és a dir, pels dos projectesd'infraestructures del Ministeri deFoment, cal demanar per Sarrià deTer inversions de l'1% Cultural, pel

què és necessari començar a treba-llar en els projectes susceptibles departicipar en aquesta convocatòria.

La tercera fase del Carrer Major, el nouCentre Cultural, la millora dels serveisde Sarrià de Dalt, la reforma de l'edificide l'Ajuntament, les obres d'ampliacióde l'autopista, les obres del túnel delTAV... nous reptes, vells projectes.

~ e

ntitat

s

PdS 63

18

VII Cicle de concerts deNadal a Sarrià de TerRosa Isern i Romeu Membre de la Junta de TACA, Associació d'Artistes de les Comarques Gironines

Quan el número de Parlem de Sarrià que conté aquestarticle arribi a les vostres mans, un cop més els llums delNadal ja hauran marxat dels carrers, i les felicitacions iels bons propòsits d'aquestes festes ja estaran endreçatsa la memòria o a l'oblit… però potser a algú li vindràl'eco d'alguna melodia d'aquests dies, d'alguna nadalaescoltada, cantada o recordada… i potser a algú li vindràal cap que aquest any també hi ha hagut concerts deNadal a Sarrià…

La preparació d'aquests concerts comença després del'estiu. Procurem contactar amb grups musicals i artistesque s'adiguin al perfil que busquem: joves que facinmúsica (dins l'ampli ventall que va de la música estricta-ment clàssica als estils més contemporanis o popularscom el gospel o la música tradicional) amb qualitat iganes. També, per descomptat, volem comptar amb lamúsica que es fa al nostre poble i és per això que cadaany oferim un concert amb els Cantaires de Sarrià. Amés hi ha el suport de l'Ajuntament de Sarrià, que és quifa econòmicament possibles aquests concerts i enscedeix els espais. Aquest any, per cert, hem “estrenat”amb satisfacció l'auditori de la primera planta de l'edificiEl Coro. L'espai és molt acollidor i aquelles columnesemmarcaven i realçaven els intèrprets.I què ens fa continuar amb les nostres propostes musi-cals? Doncs la qualitat assolida en els concerts, el suporta joves talents i la resposta dels assistents són els ele-ments que valorem en acabar cadascun dels cicles.Podem dir que hem mantingut un bon nivell qualitatiu

portant bons músics, la majoria semiprofessionals o alcomençament de la seva carrera professional, i el queens agradaria anar millorant cada any és el nivell d'as-sistència, i que la música clàssica arribi a tothom o, millordit, que la gent se senti “moguda” per la música.

Enguany el cicle es va començar, com ja és tradició, ambel concert dels Cantaires de Sarrià i les corals convida-des, el dissabte 15 de desembre al teatre del CentreParroquial Mn. Casanellas, a Sarrià de Dalt.

En primer lloc, va actuar la Coral Sant Gregori, on enDavid Sunyer ha substituït en la direcció en PauCastanyer. Ambdós amb una gran experiència en el mónde la direcció coral, han portat aquest grup a actuararreu de les nostres comarques, implicant-se en la vidasocial de Sant Gregori amb fites com la participació a lacantada en homenatge a Miquel Martí i Pol que va diri-gir Maria Àngels Nadal l'any 2004. La Coral Sant Gregoriva interpretar cinc nadales molt populars, tres de catala-nes (El noi de la mare, El petit vailet, i Sant Josep i la Marede Déu), una d'anglesa (El primer Nadal) i una de nord-ame-ricana (Allà en un pessebre).

En segon lloc, vam tenir la visita del Cor Akan, experièn-cia que podem qualificar de molt interessant i enriqui-dora. Aquest cor neix de les classes de català que ofe-reix l'associació Akan, que actua principalment a Gironai Salt oferint suport a persones immigrades en especialsituació d'exclusió social. El cant coral és utilitzat aquí

l els àngels hi canten, la, do, re, mi, fa, sol...

La Coral de veus blanques Xàntica. Foto: Taca

entitats~

PdS 63

19

com a element d'aprenentatge delcatalà, del seu vocabulari i dicció, ide coneixement de les tradicions i lacultura del nostre país. El cor, dirigitper Jordi Plans, aplega una trentenade persones vingudes de les mésdiverses procedències, que ens vanoferir versions de la popular cançócubana Guantanamera; del Que tin-guem sort de Lluís Llach, cançó queja forma part del repertori popularcatalà; del Tots junts vencerem dePete Seeger, cantautor dels anys 60als EUA avui reivindicat per BruceSpringsteen; l'africana Wimowehque es va fer famosa a la pel·lículade Disney El rei lleó; i una cançó bennadalenca com és El trineu.

Finalment, van actuar els amfitrions,sota la direcció de la Núria Gibrat,amb una mostra de cançons nada-lenques d'arreu: algunes de popu-

lars (Fidels atanseu-vos, La pastoraCaterina, Blanc Nadal) i d'altres d'au-tor conegut i reconegut, com el Joiaen el món de G.F. Haendel, o l'ani-mat Nadal, Nadal de Francesc Vila.El cert és que els nostres Cantairesvan sonar bé com mai! Un gran tre-ball amb les diverses cordes, ja nonomés d'afinació o rítmica, sinóaconseguint una gran varietat dematisos interpretatius, de volumssonors, fent que la veu humana sigui,un cop més, un instrument musicalprivilegiat, capaç d'emocionar-noscom cap altre instrument. Des d'aquífelicitem Cantaires i la directora perla feina feta i els animem a continuaren aquesta bona línia.

El segon concert es pot qualificar deconcert vermut, ja que es va fer eldiumenge 23 al migdia a la primeraplanta de l'edifici El Coro i va comp-

tar amb el duo de cambra format perla Laura Pallàs i l'Adur Ugalde, dosjoves músics que, paral·lelament ales seves tasques docents, duen aterme concerts en formació de duodes de fa uns sis anys.A la primera part van actuar amb laformació de piano i viola, oferint unamostra de “músics retrobats”: unaSonata en sol menor d'Henry Eccles,músic anglès contemporani de lareina anglesa Isabel I, i que es vainterpretar amb el so de clave comcorrespon a l'instrument original del'època; una Berceuse o cançó debressol d'Alexander Ilynski, compo-sitor rus romànic que va influir elsposteriors músics nacionalistes comBorodin, Rimski-Korsakov oMussorsky; una Berceuse i dansa deVictor Rebikoff, un altre músic rusmés tardà, influït per Txaikovsky, queexperimentà amb noves harmonies,

El cor Akan.

Els cantaires de Sarrià, la coral de Sant Gregori i el cor Akan, junts dalt de l'escenari. Fotos: Taca

~ e

ntitat

s

PdS 63

20

precursor de Debussy, Scriabin iStravinsky. La primera part també vaincloure la Cançó trista de Pietr IlichTxaikovsky, compositor rus cèlebreper la seva música per a ballets (Eltrencanous, El llac dels cignes, Labella dorment) i autor també d'unaimportant obra orquestral, que reflec-teix la seva vida desafortunada en laseva música melangiosa i, com la sevasimfonia més coneguda, patètica.Finalment, dues líriques Romancessense paraules ,del reconegut músicalemany Fèlix Mendelssohn, van clou-re la primera part, farcida d'aquestaemotivitat que emana la músicaromàntica, i del plaer de redescobrir lamúsica d'uns quants autors que sóndesconeguts per a la immensa majo-ria del públic actual.

La segona part va constar de sisobres per a trombó baix i piano, unaformació amb un registre i una tècni-ca interpretativa totalment diferent.Es va obrir amb el O Isis und Osiris,ària que canta el sacerdotAmonastro, símbol de la saviesa, al'òpera La flauta màgica, obra forta-ment simbòlica i, mai tan ben dit,“màgica”, per a públic de tots elstemps. Vam continuar amb una àriapopular galesa, The dove; laCanzone et manege de Dupin;Adagio de Benedetto Marcello, con-temporani de Vivaldi; Quatre piecet-tes romàntiques de l'italià deCoriolis; i per acabar, un espectacu-lar Thème de concours de RobertClérisse, autor contemporani queporta al límit la tècnica, l'expressivi-tat i -com no- la resistència física del'intèpret de trombó.

En resum, es pot dir que vam gaudird'un interessantíssim tast d'autorsmolt diversos, alguns de reconegutscom Mozart, Txaikovsky oMendelssohn, i d'altres redescobertsde la mà i amb el bon criteri i grantreball musical d'aquests dos jovesintèrprets, la Laura i l'Adur.

El tercer concert, al mateix auditoride l'edifici El Coro va tenir lloc el dis-sabte 29 a les 8 del vespre. Vamcomptar amb la coral de veus blan-ques Xàntica, dirigides per la SaraPujolràs i la Cristina Juher. Aquestacoral, amb més de quinze anys detrajectòria, i que ha actuat arreu deCatalunya i Andorra, va sorgir de lacoral infantil de Sant Narcís, com asecció juvenil. Explicaven les direc-tores que, des de llavors, “les neness'han anat fent grans” (perquè sem-pre ha estat format per veus blan-ques femenines i, ocasionalment,masculines -mentre fossin blanques,és a dir, sense haver fet el canvi deregistre de l'adolescència), i cosesde la vida, alguna de les compo-nents no era al concert perquè aca-bava de ser mare, i una altra estavaa punt de ser-ho, a la qual van dedi-car un emotiu El noi de la mare.

El concert va tenir un gran dinamis-me, i va comptar en algunes de lescançons amb l'acompanyament alpiano d'algunes de les components.Va obrir-se el concert amb l'espiritualnegre Rock my soul; un madrigal deThomas Welkes, un altre compositoranglès de l'època isabelina; el cèle-bre Yesterday, una de les cançonsmés conegudes i versionades dels

Beatles, i que no per això deixa deperdre la seva capacitat evocativa; ladolça Caresse sur l'océan de lapel·lícula Los chicos del coro, prota-gonitzada per un altre cor de veusblanques, en aquest cas infantils; ensvam traslladar al Harlem de NovaYork amb el Hail Holy Queen de ladivertida pel·lícula Sister Act; el refinatOnly time de la cantautora new ageirlandesa Enya; el Can you hear mede Bob Chilcott, i el In perfect har-mony que es va fer famós amb unanunci comercial i que ha estat ver-sionat centenars de cops mantenintel seu esperit optimista i d'himne a lafraternitat humana.

La segona part va tenir un caràctermés nadalenc, amb una cançó anò-nima del segle XV, Ecco il Messia;les Campanades vesperals popularsrusses; un arranjament sobre laCançó de bressol de l'alemanyBrahms, molt coneguda; i quatrenadales populars catalanes harmo-nitzades i resoltes amb gran origina-litat, de manera que, tot i ser cone-gudes, sembla que les escoltéssimde nou i per primera vegada: SantJosep fa bugada, El noi de la mare,Tunc-ca-tan-tunc, Les dotze vantocant. Les equilibrades veus, elcurós treball harmònic i l'atractiurepertori van suposar una cloendabrillant del cicle amb les noies de lacoral Xantica.

I a la gent que llegeix el Parlem deSarrià, només em queda dir-vos depart de la TACA: BON ANY i BONAMÚSICA per al 2008!

Concert del duo de cambra format per Lau- Concert del duo de cambra format per Laura Pallàs i Adur Ugalde, a la sala del Coro. Foto: Taca

entitats~

PdS 63

21

2a Fira ComercialASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE SARRIÀ DE TEREsther Portilla i BenitoPresidenta de l'Associació de Comerciants

Els inicis, diuen, que sempre són durs. És per això quehaver celebrat ja la segona edició de la Fira Comercial,ihaver superat en la majoria de coses la primera és, simés no, reconfortant.

Aquesta edició va comptar amb la participació de 46establiments comercials del municipi amb ganes de fercoses. Amb ganes, per exemple, d'acontentar la granafluència de visitants que, a falta de mecanismes percomptar-los, podem dir que el nombre va ser tambésuperior al de la primera edició. De totes les edats, detotes les procedències sarrianenques i de municipisveïns, que en molts casos són clients de tota la vida d'al-

guns establiments, però que en desconeixen molts d'al-tres. I aquest és precisament el repte, o millor dit “la grà-cia” de la Fira: donar a conèixer la diversitat decomerços que tenim al municipi. No es tracta tant queaquell dia al Pavelló Municipal es venguin o es comprinmolts productes. Aquest no és l'objectiu. La finalitat éstenir una excusa per posar en contacte comerç i clients,clients i clients, comerç i comerç; en definitiva, fer poble.

I la veritat, des de l'associació estem molt contents deveure el goig que feia el Pavelló Municipal. Per la rique-sa i el color de les parades (cada vegada ens ho treba-llem més això), per la gentada que en molts moments hihavia i per l'ambient a l'hora de dinar, creiem que aquestany hem aconseguit crear un espai molt més còmodeper a tots els que ens han visitat, millorant sobre tot enespai, més amplitud de passadís i l'àrea de menjador

(molt ben preparada per l'AV de la Rasa), organit-zant el dinar a dalt de l'escenari.

Val a dir, també, que l'Ajuntament de Sarrià de Ter,amb la seva Àrea de Desenvolupament Local, uncop més, ha donat suport des del primer momenta la iniciativa de l'Associació de Comerciants i hadesplegat tots els mitjans possibles per millorarpetits entrebancs, des de la coordinació de l'esde-veniment fins a la cessió del Pavelló Municipald'Esport, d'equipament logístic i suport econòmic itècnic.

Des de la Junta, volem donar les gràcies a tots elsque hi han participat i felicitar-los per la feina feta.

Volem agrair, un cop més, a la Neus Mercader, en JosepOliveras, en Marc Marques i en Jordi Paretas, de la RàdioMunicipal de Sarrià la seva col·laboració; també al'Associació de Veïns de la Rasa que van treballar devalent per organitzar aquest any el dinar i als Gegants deSarrià que ens van fer passar una bona estona.

I, finalment, el nostre agraïment més important a tots elsveïns i veïnes de Sarrià, que ens han fet costat i que hanparticipat de la nostra Fira. Agraïm que valorin l'esforç fetper tots els botiguers que han treballat de valent per ferpossible la 2a Fira Comercial, obrint pas a la 3ª FiraComercial, la qual intentarem millorar allà on haguempogut fallar, i l'omplirem un altre cop d'actes, especta-cles i alguna sorpresa per als nostres visitants.

La Fira Comercial pretén donar a conèixer la diversitat de comerçosque tenim al municipi. Fotos: Esther Portilla.

~ e

ntitat

s

PdS 63

22

El passat dia 19 de novembre es va constituirl'Associació de Veïns de Sarrià de Baix.

La Junta està formada per:Presidenta: Marta CostaVicepresident: Jordi AndreuTresorera: Sònia RoigSecretària: Isabel TorrentàVocals: Daniel Coll, Josep M. Gironès, Joan Quesada,Alícia Garcia, Sílvia Ivars, Marc Marquès, M. Carme Sais,Ino García, Lídia Moratalla, Dolors Bartrina, CarmeMassó, Elisabet Rodríguez, Isabel Lacruz, Isabel Illas,Jaume Vila i M. Esther Garcia.

Aquest grup de persones ja fa temps que preparàvemla formació de l'associació i la nostra voluntat, com en

qualsevol associació de veïns, esbasa a treballar pel barri i el pobleen general, ja sigui organitzantactes o recollint les inquietudsque siguin d'interès general delsveïns i veïnes del sector, que japoden adreçar al nostre correuelectrònic: [email protected]

Així mateix, agraïm també lacol·laboració i predisposició quehem tingut d'altres persones quehan participat en les reunions prè-vies i que per diferents motius nos'han incorporat a la JuntaDirectiva; esperem comptar ambla seva ajuda.

Com a presidenta, voldria agrair laconfiança dipositada i l'ajut que he

trobat, sobretot en la resta de companys que componen laJunta; entenc que recollir els problemes de convivència noés tasca gaire agradable, però espero mantenir l'actitud ipredisposició per atendre les peticions que rebem junta-ment amb la resta de companys de la Junta.

Una altra tasca que ens hem proposat consistirà en larealització de diferents actes lúdics. Us convido ja desd'ara a la vostra participació, donat que serà una boni-ca manera de recollir els esforços, i tingueu present queno escatimarem en la seva preparació.

També voldria, des d'aquestes línies, posar-nos a dispo-sició de la resta d'associacions de veïns de Sarrià de Terper tal de col·laborar en aquells assumptes que puginser d'interès de tot el poble.

Constitució de l'Associació deVeïns de Sarrià de BaixMarta CostaPresidenta

FlorsEmília Cristina

A Sarrià des de 1970Gràcies per la seva confiança

Carrer Major, 9 · 17840 Sarrià de Ter · Telèfon 972 170 447

-La nova junta de l'A.V. de Sarrià de Baix.

entitats~

PdS 63

23

La CastanyadaAssociació de veins de Sarrià de Dalt

Després d'organitzar durant el 2007 diversos actes aSarrià de Dalt: la Festa de Primavera, la revetlla d'estiu,l'arrossada de Festa Major, l'exposició d'espantaocells ila baixada de carretons durant la Festa Major,l'Associació de Veïns de Sarrià de Dalt organitzà el pas-sat dissabte 20 d'octubre l'últim d'aquests actes d'es-barjo: la castanyada popular a l'entorn del Centre Cívic

Telèfon 972 17 11 51

La Cooperativa.

Molt aviat, a primera hora de la tarda, començàrem a fer els preparatius i a coure lescastanyes; no ens podíem entretenir perquè havíem de coure 50 quilos de castanyesamb una sola torradora. Com en anys anteriors, vàrem convidar els veïns que portessincoques casolanes per poder-les compartir tots mentre s'anaven coent les castanyes.L'èxit va ser total, ja que es varen poder degustar unes 25 coques de gustos variats.Mentre es degustaven les coques i es menjaven les castanyes, tot acompanyat ambbons traguinyols de moscatell, els més petits també van gaudir d'un espectacle infantila càrrec del pallasso Trapi.

Així doncs, una vegada més varen poder compartir amb els veïns una agradable tarda defesta de tardor.

El pallasso Trapi, va divertir la mainada,

Coques i castanyes en unafesta popular molt concurregu-da. Fotos: A.V Sarrià de Dalt

~ e

ntitat

s

PdS 63

24

El Carter ReialAssociació de veïns del Pla dels Vinyers

Des de la seva creació el 2003, l'associació de veïns del Pladels Vinyers organitza un concurs d'engalanada de balconsper Nadal que acaba amb una xocolatada popular en la quees reparteixen els premis. A més dels premiats, tots els socisparticipants reben un obsequi per la seva col·laboració en lamillora del ambient nadalenc del barri.

El 30 de desembre d'enguany, com a novetat, la col·laboracióde l'Ajuntament, va permetre instal·lar la Carpa del CarterReial i obrir aquesta festa del barri al conjunt del poble,enviant a tots els infants de Sarrià una carta amb la convo-catòria de l'acte.

L'assistència va ser molt nombrosa i durant la celebració elsnens i nenes van poder portar en persona la seva carta alrepresentant dels Reis, mentre tots els presents tastaven laxocolata calenta i els melindros.

Tió del Pla de l’HortaNadal 2007Gemma Simón. AV Pla de l'Horta

Com cada Nadal, ens visita el desitjat i estimat TIÓ. Un per-sonatge que dóna el tret de sortida de l'emblemàtic Nadal.Ens ofereix el seu entranyable caliu i omple de regals desdels més petits fins als més grans: és amic de tothom. Aixòsí, primer té cura de fer una gran descarrega de regals alsmés petits, aquells que estan desitjant agafar el pal i cantarl'entranyable “Tió, tió, caga torró...” juntament amb la restade familiars i amics.

Així va ser, el 23 de desembre de 2007 el Tió del Pla del'Horta va fer una crida general a tots els nens i nenes deSarrià de Ter. Dies abans els va dir als membres de la juntade l'Associació de Veïns del Pla de l'Horta que tenia lapanxa ben plena de regals i l'assenyalat diumenge emple-naria de regals a tots aquells que s'adrecessin al barri delPla de l'Horta.

La mainada estava esperant donar una volta pel barri perfer-li saber al Tió que estigués preparat, que ja estaven dis-posats a cridar ben alt la cançó la seva coneguda cançó ipicar ben fort amb el bastó per tal que cagués els regalsque tenia al ventre. El Tió ja s'ho ensumava tindria fato, unafeinada que omple de joia i d'il·lusió a tothom; és ben bé elque a Ell li agrada: un cant ben fort i decidit.

Per als més grans també va haver-hi un acompanyament deTió, hi havia polvorons de tots els sabors i moscatell per fer-

los empassar millor. Les Nadales informaven a tot-hom que el Nadal ja havia obert les seves portesde bat a bat, tothom estava immers en l'esperitnadalenc.

La desfilada del munt de nens i nenes que pujavena la tarima per cantar al Tió confirmava la tònicafestiva que ens endinsava l'esplèndid diumenge; elNadal ja havia arribat.

Molts nens i nenes varen fer cua per donar al Carter Reial la cartaals Mags per la festa de Nadal del Pla dels Vinyers. Foto: R.Casero

Alguns pares varen estomacar de valent el pobre Tió.Després polvorons i moscatell.

entitats~

PdS 63

25

25 novembre:Dia internacional contra laviolència vers les donesLoli FernándezRegidora del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Al llarg de la nostra vida la família,l'escola, els mitjans de comunicació,etc., ens han ensenyat a ser homes idones, ens han anat donant pautes,d'una manera més o menys cons-cient, més o ments directe, més omenys intencionada, per comportar-nos les dones com a “femelles” i elshomes com a “mascles”, sobrepo-sant els rols de gènere (masculí -femení) a les diferències biològiquesque, naturalment, tenim dones ihomes. Aquest rols s'han transmès através de generacions perpetuantunes relacions entre dones si homesbasades, no en la diferència, sinó enla desigualtat.

Totes i tots coneixem prou bé quins

són aquest rols, la caricatura bàsicadels quals és el de l'home que tre-balla i és autònom (econòmicament isocial) i la dona que treballa a casa iés depenent (econòmicament isocial, de l'home).

Les dones portem molts anys lluitantcontra la perpetuació d'aquests rols,anys de lluita defensant la igualtatreal entre dones i homes en tots icada un dels aspectes de la nostrasocietat, a nivell laboral, econòmic,social, etc.

La violència contra les dones és lamés tràgica expressió de la resistèn-cia d'alguns homes davant el canvique estem fent les dones, la violèn-

cia contra les dones és una respostabrutal i visceral davant l'incrementd'autonomia i de llibertat de lesdones.

És per això que cal fer un canvi d'ac-tituds, cal redefinir les identitats degènere, acceptant les diferènciesentre homes i dones, però lluitant,homes i dones, per eliminar les desi-gualtats.

Les dones fa molts anys que treba-llem per la igualtat, però, i elshomes?. Cal que els homes tambés'hi impliquin, també és una respon-sabilitat seva contribuir a trencar elsestereotips que encara avui, al segleXXI, perduren.

LA LLUITA CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE ÉSUNA RESPONSABILITAT DE DONES I HOMES Manifest davant de l'ajuntament de Girona

contra la violència vers les dones.

~ e

ntitat

s

PdS 63

26

Des del Centre Cultural Parroquial Mn.DomingoCasanellas volem aprofitar avui l'oportunitat que tanamablement ens ofereix la revista PARLEM DESARRIÀ per parlar d'en Pere Vilà.

En Pere ens va deixar el passat 21 de desembre, als76 anys, després de diagnosticar-li una greu malaltia;el van operar, però el tumor va anar creixent i no vanfuncionar els tractaments a què el varen sotmetre.

Va néixer a Sarrià de Ter, va estudiar l'ensenyançaprimària al col·legi dels Salesians de Girona i la carre-ra de Comerç en una acadèmia, i va rebre una for-mació religiosa de la qual va fer gala tota la seva vida.

Mai no va deixar el contacte amb el col·legi, sinóque va formar part del quadre artístic i de totes lesactivitats del jovent de l'època. L'any 1939 es vanreprendre les actuacions dels Pastorets i les repre-sentacions de sainets de la Galeria Salesiana.

Posteriorment, es va incorporar a l'Associació d'AnticsAlumnes i, quan va morir l'anterior president, el Sr.Josep Perpinyà, l'any 1977, en Pere va ocupar la pre-sidència que no va deixar fins a la seva mort.

Pere Vilà Junta del CCP Mossèn Domingo

A pesar del tancament del col·legi, que els antics alum-nes van viure amb tristesa, va aportar optimisme i espe-rança als seus companys amb una intensa vida associa-tiva i va arribar a convertir-los en una gran família.

Sempre organitzava les festes salesianes dedicades aMaria Auxiliadora i sant Joan Bosco, del qual era un grandevot, i la festa anual dels antics alumnes. Per la seva ini-ciativa i amb l'aportació de tots els associats es va obse-quiar la parròquia salesiana de Santa Eugènia de Ter ambuna talla de fusta de la imatge de Maria Auxiliadora.

Per tots els seus mèrits, li va ser concedida, el juny de lainsígnia d'or, màxima distinció del Moviment d'AnticsAlumnes.

L'any 1982 van començar a representar-se els Pastoretsal Centre Parroquial de Sarrià de Dalt, sota la direcció deMn. Domingo, rector de la parròquia, i en Pere, juntamentamb els germans Pineda i la resta de companys delsSalesians, van formar part important d'aquestes repre-sentacions. En Pere i l'Esteve Pineda van ser els millors iincomparables Esquellot i Picarol cantant Un pobrepagès de la Coromina, amb música o sense, i es va fer

famós el seu diàleg: “Ai banya de la vedella” de l'Esteve i“Ai l'ansa del meu perol” d'en Pere, i van ser l'essènciadels Pastorets de Sarrià. Al llarg d'aquests anys, van anarinventant escenes noves com aquella de penjar la bota ala punta del bastó o la de fer escarni de l'ídol. Quan esta-ven fora d'escena, aprofitaven per fer el fum o bufar lapipa de la foguerada, o quan en Pere feia les veus in offdel Buscant Posada. Es complementaven tant quel'Esteve diu que seria impossible fer uns Pastorets senseen Pere.

Pere Vilà i Esteve Pineda, varen ser elsprotagonistes indiscutibles delsPastorets del CC Parroquial de Sarriàde Dalt des de 1982 fins a 2006.

Pere Vilà va dirigir el grup dels Pastorets, després de la mort de Mn.Domingo, l'any 1997.

entitats~

PdS 63

27

A més de divertir petits i grans, volientransmetre el sentit cristià que té elNadal donant una gran rellevància alquadre final de l'adoració dels pasto-rets en el qual en Pere feia un recital,inventat per ell, molt bonic.

Quan l'any 1997 ens va deixar Mn.Domingo, en Pere va agafar la direc-ció dels Pastorets i els dos grups deteatre d'aquest Centre: Cafè, Copa iPuro i Joves Bojos pel Teatre.

L'any 2005 l'Ajuntament agafa ladirecció dels Pastorets, però ellsegueix al front dels dos grups deteatre fins a la seva mort.

El teatre era la seva passió, fruïaactuant, però tal vegada el que mésel marca, a part del munt d'obres enquè ha fet d'actor i director alhora, ésel seu paper de Picarol complemen-tant-se amb l'Esteve que feia

d'Esquellot, amb el qual aconseguienuna actuació insuperable. Tenientanta complicitat que no necessita-ven cenyir-se al guió; improvisaven ifeien durar l'escena com si l'hagues-sin estudiat.

Era vicepresident 2n del ConsellConsultiu de la Gent Gran i tambédes de feia tres anys era el presidentdel Casal Montilivi (abans Onyar).

Va ésser gran col·laborador de l'e-missora Ràdio Sarrià. Des de l'any1993 cada dilluns d'11 a 12 va parti-cipar a les tertúlies donant el seuparer molt acurat en temes d'actuali-tat. Hi va ser present fins a finals demaig de 2007.L'any 1995, a la festa que cada anycelebra l'emissora, li van concedir untrofeu en reconeixement a la sevatasca envers les activitats realitzadesa Sarrià.

Era un homepolifacètic iencara teniatemps percol · laboraramb la seva parròquia de Sant Pau iamb les festes del seu barri. Sempreacompanyat per la seva esposa idedicat i enamorat dels seus fills inéts, trobava temps per a tot i notenia un no per a ningú. Era una grani bona persona que sempre va saberque el més important en aquesta vidaés donar-se als altres, portant a lavida diària les ensenyances rebudesal col·legi i portant a terme el queSant Joan Bosco volia per als seusalumnes: “Ser un bon cristià i unhome honrat”.

Per tu, Pere, per la teva obra, per lateva paciència i bondat i perquè ésun luxe haver-te tingut entre nosal-tres; gràcies.

FERRETERIA DECOFER■ FERRETERIA■ JARDINERIA■ PINTURA■ REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

■ PARAMENT PER LA LLAR■ PETIT ELECTRODOMÈSTIC■ MATERIAL ELÈCTRIC… ■ TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

~ e

ntitat

s

PdS 63

28

A GERD continuem cercant noves propostes de coopera-ció vers el col·lectiu de persones discapacitades: des delsprojectes solidaris a la comercialització d'artesanies, elnostre major repte és aconseguir la millora de la qualitatde vida i el reconeixement dels drets d'aquells que inte-grem aquest “club”.

El març de 2003 el grup d'amics que en aquells momentsformàvem GERD vam enviar cap a Cuba el primer carre-gament de cadires de rodes i medicaments. Això va serpossible gràcies a una campanya de recollida que, a partde provocar un gran col·lapse en un dels passadissos delCentre Cívic “La Cooperativa” de Sarrià de Dalt, on abansteníem la nostra seu social, va suposar la nostra primeraacció en favor del col·lectiu de persones discapacitadesde l'illa caribenya.

Des de llavors hem recorregut un llarg camí en el qual s'hananat plantejat nous reptes i creant noves expectatives.

Pel que fa al projecte de fabricació de cadires de rodes ialtres ajudes tècniques a Cuba, a hores d'ara ens trobemen un moment clau. A la Fábrica de ImplementosOrtopédicos de Holguín (FIOH) ja han posat en marxa l'en-granatge productiu gràcies a la transferència de maquinà-ria i al suport tècnic rebut, i el 31 de març d'aquest 2008està prevista la inauguració oficial d'aquesta nova etapa dela fàbrica.

Aquesta fita, inimaginable fa uns quants mesos, suposaper a nosaltres una gran satisfacció i un nou compromísvers el col·lectiu de persones discapacitades de Cuba jaque, un cop equipada la fàbrica, cal ara garantir la soste-nibilitat del procés de producció.

El fet que haguem pogut disposar del suport i l'assessora-ment tècnic d'amics com Josep Lifante, gerent de l'em-presa Vehículos Lifante, del Prat del Llobregat; FrancescLlimós, propietari de Muntatges Maben, a Cornellà delTerri, i Joan Soler, reconegut ortopeda gironí, ha estatessencial per poder portar a terme aquest projecte.

LA IMPLICACIÓ D'ACTORS CLAU

A més, cal remarcar que comptem amb la col·laboraciódels departaments d'Enginyeria Tècnica de les universitatsde Girona i d'Holguín, a través de les quals es treballa jaen la investigació i el desenvolupament del disseny de lesajudes tècniques, aspecte aquest que confereix al projec-te majors garanties de qualitat i sostenibilitat.

En aquesta nova etapa de producció local ens proposemarribar fins a les 1.000 cadires de rodes durant el 2008,quantitat que ens permetrà donar cobertura progressiva-ment a les necessitats de les persones amb discapacitat físi-ca a Cuba i, alhora, iniciar un nou àmbit d'actuació clau pera la sostenibilitat i rendibilitat del projecte: l'exportació de la

Fent realitat les nostresil·lusionsPilar Martínez

Membres del taller de discapacitats de Buey Arriba (Granma) elaboren cistells de fibra vegetal.

entitats~

PdS 63

29

producció per beneficiar així a altrespersones discapacitades de la regió,com ara Guatemala, Nicaragua i ElSalvador.

És per això que amb el nou any hemposat en marxa la campanya“Apadrina un somriure”, oberta a laparticipació d'institucions, entitats iparticulars que vulguin sumar els seusesforços per donar continuïtat i garan-tir l'èxit d'un projecte que ja estàbeneficiant centenars de personesdiscapacitades de Cuba.

I com si es tractés d'un trencaclos-ques on les peces es van encaixant amida que creixen les nostres il·lusions,el contacte amb el col·lectiu de perso-nes discapacitades, tant a Cuba com aGuatemala i Nicaragua, ha comportatque ens engresquem en altres projec-tes de caire diferent, però sempreamb el mateix objectiu: millorar laqualitat de vida de les persones disca-pacitades.

Un d'aquests projectes, que creix permoments, és el de comercialització del'artesania elaborada als centres espe-cials de treball per a discapacitats(CETD) de Cuba i Guatemala, a travésde la nostra Promotora de Comerç Just.

AMB ELS D'ALLÀ... I ELS D'AQUÍ

Aquest projecte ha pres una significa-ció molt especial per a nosaltres jaque hi participa també el col·lectiu delCentre Especial de Treball d'“ElsJoncs”, de Sarrià de Dalt.

Es tracta d'una aposta decidida enfavor de la integració laboral de lespersones discapacitades dels CETDde diferents províncies de Cuba i delnostre poble perquè, tot i tractar-se decontextos diferents, les necessitats,les aspiracions i els reptes sóncomuns i compartits.

Tant les persones discapacitades delsdiferents CETD com els amics d'“ElsJoncs”, el centre especial d'ocupaciósituat a Sarrià de Dalt, aspiren a obte-nir un lloc de treball digne, amb unescondicions adequades a les sevesnecessitats i que els permeti aportaruns ingressos a l'economia familiar.

Creiem que a través d'aquest projec-te, que preveu la comercialització de

les artesanies fetes als CETD de Cuba,podem aconseguir aquest dobleobjectiu en el qual el col·lectiu d'“ElsJoncs” participa a través de l'emma-gatzematge, la classificació i l'empa-quetat d'aquestes artesanies.

Amb la participació dels dos col·lec-tius, els d'allà i els d'aquí, materialitzemun antic somni de GERD i establim lesbases per obrir la participació d'altresgrups de les nostres contrades i d'al-tres països menys desenvolupats quetreballen amb el mateix objectiu: lamillora de les condicions de vida deles persones amb discapacitat.

També en el marc d'aquest projectevam inaugurar a finals de desembre lanostra botiga de ComerçJust, situada al carrer Firal22. La botiga, però, ésnomés una de les diferentsvies per a la comercialitzacióque preveiem ja que tambéestem participant en fires imercats amb parades ambu-lants i, a més, oferim a enti-tats i institucions públiques lapossibilitat de personalitzarles artesanies amb el logotipcorresponent i convertir-lesen objectes de regal.

UN AGERMANAMENTQUE CONTINUA BENVIU

Un altre flanc obert i queimplica directament la pobla-ció sarrianenca és el projecteconjunt amb l'associació dediscapacitats d'Aguacatán, elnostre poble agermanat. Desde la primera campanya desalut dirigida al col·lectiu depersones discapacitades iportada a terme al desembrede 2006 s'han anat forjantnoves propostes i materialit-zant alguns dels objectiusplantejats, com ara el definançar l'atenció mèdicaespecialitzada d'alguns delssocis i sòcies, sobre tot nensi nenes amb discapacitat.

El major repte ara és millorar els ser-veis que ofereix l'Asociación dePersonas con Discapacidad deAguacatán (ASOPEDI), impulsant l'en-

fortiment de la pròpia associació iequipant un centre d'atenció especia-litzada en el qual s'ubicarà l'escola d'e-ducació especial, una sala de rehabili-tació i, fins i tot, una unitat de produc-ció d'artesanies que s'afegirien a lesque es comercialitzen a través de laPromotora de Comerç Just. Alhora,estem valorant la possibilitat de crearun sistema d'apadrinaments a travésdel qual poder finançar l'atenció mèdi-ca que necessiten els socis i sòcies del'ASOPEDI.

Per portar a terme aquestes iniciati-ves, però, necessitem el suport d'insti-tucions públiques, entitats privades i,sobretot, d'una societat civil cadavegada més conscient de les necessi-

tats i les aptituds especials del nostrecol·lectiu. Si us ve de gust col·laboraramb GERD i/o conèixer de prop lanostra feina, no dubteu a posar-vos encontacte amb nosaltres.

La Yaumara realitza els últims preparatius abans de lainauguració de la nostra botiga al carrer Firal.

Carregar els contenidors no és feina fàcil. En aquest casvam necessitar l'ajut d'un tractor.

Us proposo que llegiu detingudament el paràgraf queencapçala aquest escrit. Es tracta d'una descripcióabsolutament acurada d'una de les obres de SalvadorAlibau que integraven l'exposició “Matemàrtica i Zen”.L'exposició es va poder visitar a la Sala Patronat durantel mes d'octubre, en el marc de les IX Jornades delPaper. En aquest breu text hi observem tots els ele-ments que l'artista minuciosament va encadenant un aun: traç, color, rítme, composició, direcció, tècnica... I elconcepte? El concepte és el tot. La raó de ser o la fusióde tot plegat. Aquest breu text és el títol d'una de lesobres d'Alibau. Tota una declaració de principis.

Quan hom parla per primera vegada amb SalvadorAlibau és possible experimentar una d'aquelles sensa-cions enganyoses en què es té la impressió de trobar-se davant d'una persona a la que fa segles que ja esconeix. La seva obra també sorprèn. Sobretot si un esdeixa influir pel tarannà de bonlomia calmosa, gairebé“venerable”, d'Alibau. Ràpidament, però, s'intueix en ellun esperit apassionat, ordenat, reflexiu i enèrgic. Totalhora. Alibau reuneix les qualitats que des de sempres'ha atribuït als grans artistes del renaixement. Homesque entrelligaven totes les arts, a les quals aplicaven elsconceptes metafísics i científics de la seva època.

~ jo

rnad

es d

el p

aper

PdS 63

30

Serena meditació Zen. Ritme pausat, Fusió harmoniosa de franges i ratlles creuades horitzontals i verticals en gradacióde gris a roig i de clar a fosc. Com a ruptura: ratlles en forma d'arcs concèntrics en expansió homotètica. Esponjamentaquós generat amb rentats localitzats, com a formes d'absència o dubte. (2006). Aiguada amb cola de conill i pigments.2 Fulls centenaris, Mora, units verticalment, erosions i esvorancs. 49 x 143 cm. Núm. de catàleg. 1673.

“Matemàrtica i Zen”ALIBAU, l'art en la recerca

Exposicions de les Jornadesdel PaperCristina VicedoÀrea de Cultura - Ajuntament de Sarrià de Ter

jornades del paper~

PdS 63

31

Alibau centrà la seva exposició“Matemàrtica i Zen” en els seus tre-balls més recents pel que fa a lescel·luloses i les aiguades, el dos prin-cipals vehicles que li són útils per aentroncar el seu esperit ordenatamb l'ordre de la natura, a la que sesent fortament vinculat.

La cel·lulosa juga un paper preemi-nent en l'obra d'Alibau. No és percasualitat que experimentant amb lafibra de cel.lulosa, matèria sòlida, demanera literalment tangible, és a dira mà capa per capa, arriba a acon-seguir un suport creatiu que li per-

met introduir els seus preceptes mésestimats d'un ordre universal que hodomina tot. Com molt bé expressaÀlex Mitrani en el catàleg de l'expo-sició: “Les cel·luloses semblen mar-cades per una forta sensualitat.Cromàticament, a més, arriben aresultats molt atractius i ben conju-gats. Però aquest atractiu no éssuperficial sinó que deriva de lesregles internes que generen aques-tes obres. Ens referim a la interven-ció de les matemàtiques, quelcomque sembla que, des d'una certa cul-tura de la improvisació abusivamentatribuïda a l'esperit mediterrani, espoc freqüent entre els nostres artis-tes. La matemàrtica que proposaAlibau vol reunir aquests dos conei-xements, l'artístic i el matemàtic.Seguint diferents regles matemàti-ques, la secció àuria, la sèrieFibonacci, les fractals, Alibau s'apro-

pa a una repre-sentació de lanatura i del mónmés enllà de lad e s c r i p c i ónarrativa a partirde l'experiènciasensorial, forço-sament limitada,de l'home i l'en-riqueix amb elsrecursos fona-mentalment abs-tractes de lesrelacions numè-riques i la sevae x p r e s s i óespaial gràcies ala geometria.”

Però... i l'atzar? Alibau no el menysté,ans al contrari, l'incorpora perquè enel seu procés creatiu l'artista jugatambé amb l'accidentalitat. No tot ésrecerca conscient, també existeix latroballa. Fins i tot en els estris utilit-zats per a treballar la cel.lulosaAlibau improvisa, si no existeix unaeina determinada en el mercat quenecessita per a determinat efecte, ellmateix se la fabrica artesanalment.

L'exposició també incloïa una mos-tra de les aiguades que, segons afir-ma Mitrani, “ens porten a un àmbitpoètic més inquiet i espontani. Noés anecdòtica o merament reveren-cial la proximitat d'Alibau amb l'estè-tica oriental. Respon a una voluntatde fons d'aprofitar la seva dimensiócontemplativa i cognoscitiva. El Zenés un corpus de coneixement delqual abeurar-se per a retrobar les

fonts de la contemplació i mirar dedir, sense explicitar ni descriure res, lamuda bellesa del món. La impressiód'improvisació i energia s'ha de mati-sar. Els títols, descriptius amb un pre-cisió científica, contrasten ambaquesta aparent impetuositat. Elssegells, de tradició oriental, els inven-ta Alibau per a sintetitzar sígnicamentl'estructura formal constitutiva decada obra. La preferència pel formathoritzontal, que varia respecte al quehavia fet fins ara, evoca la música i laseva escriptura al pentagrama.”

A les aiguades l'aplicació del color,impregnat de la suavitat de les pin-zellades orientals, contrasta amb elnervi i l'energia continguda queAlibau perllonga en les seves obresen cel·lulosa, d'un cromatisme quevol desbordar però que l'artista con-trola en un perfecte equilibri quemolt té a veure amb l'ordre matemà-tic que regeix el cosmos.

Els visitants de l'exposició, de Sarriàde Ter o de fora del nostre municipi,van gaudir durant el mes d'octubre ala Sala Patronat d'un espai en quèsensibilitat, filosofia, conceptes purs iun ambient que traspuava pau ana-ven de la mà. I per acabar, si m'ha-gués de quedar amb la fotografia del'estada a Sarrià de Ter de SalvadorAlibau, voldria destacar per sobre detot la seva vocació docent. No ésfacil trobar-se amb persones tanintensament preocupades per “expli-car” les seves obres. Però, enteneu-me bé, no tan sols explicar què hanvolgut fer, sinó com ho han fet.

Imatges de la inauguració de l'exposició de SalvadorAlibau. Fotos: Jaume Roca

~ jo

rnad

es d

el p

aper

PdS 63

32

“Croquis” FRANCESC DARANAS, l'art en el traç

croquis [kr_kis] m. Fase temporal on el temor es trans-forma en eufòria i on el dubte deixa de ser un obsta-cle per convertir-se en descoberta.

La sala “La Caixa”, del carrer Petit, va acollir durant lesJornades del Paper una altra exposició, aquesta del'artista Francesc Daranas.

L'exposició, en certa manera, retia un homenatge al“croquis” que és, com diu el mateix artista, “el granoblidat, el més desinteressat, el que després de néixeres retira silenciós per viure en la foscor.”

Daranas és un jove artista amb una especial capacitatper a captar la instantaneïtat de les persones i lescoses. Les escenes que habiten les seves obres des-criuen un moment, un segon de la vida d'algú. Per alsseus personatges, el temps sembla haver quedatsuspès. Però, és clar, reflectir un múscul en moviment,un cabell despentinat per una ventada, un gest d'aba-timent o de reflexió, tot això requereix molta feina prè-via fins a trobar allò que l'artista considera bé, acabat,correcte. Els seus són uns personatges urbans, testi-monis d'un atrafegat anar i venir, que transiten pels

jornades del paper~

PdS 63

33

mateixos carrers que en Francesc Daranas. Ell els veupassar i els fotografia sense que se n'adonin, per des-prés traspassar-los a les seves obres. Pel camí han per-dut el rostre, però l'expressió dels seus cossos i els seusgestos ho diu tot i ens recorda, en certa manera,moments propis que ja hem viscut.

Com ha escrit en Ferran Teixidor: “Daranas ens ensenyaa veure alló que ja ha estat vist i ha quedat com imatgesde l'inconscient, però picant l'ullet a l'espectadorintel.ligent i el convida a superar la decadència i el nihi-lisme. Daranas exemplifica allò que reivindica Lipovestkyper a la societat contemporània: la consciència de la

inmersió estètica, el valor del detalli la brillantor d'allò efímer.”

I és en aquest procés de docu-mentació prèvia que hi tenen molta dir els croquis, uns esboços deta-llistes i treballats que en FrancescDaranas ha volgut rescatar delcalaix. Però, vet-ho aquí, les sevescriatures han pres vida pér simateixes i es mereixien aquestaexposició plena de suaus matisos,amb el traç per únic protagonista.

“Croquis” ha estat una exposicióen certa manera poc convencio-nal, una mica com si en una festaels convidats pobres fossin quasimés ben rebuts que els rics. Unamostra original en el concepteamb una posada en escena senseestridències d'un artista que apos-ta per la innovació.

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiuMaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TERTelèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83a/e: [email protected]

L'exposició de Francesc Daranas es va presentar a la sala “La Caixa” per les IX Jornades del Paper. Fotos: Jaume Roca

~ jo

rnad

es d

el p

aper

PdS 63

34

El paper a la cuinaMeritxell Bach

Enguany, l'edició de les IX Jornades del Paper de Sarrià de Ter hagirat al voltant del paper a la cuina. Dins d'aquest marc, el dis-sabte 6 d'octubre, va tenir lloc a l'edifici El Coro una sessióculinària i un col·loqui que van fer delit de tots els paladars quehi van assistir.

En primer lloc, el cuiner Pep Nogué, que col·labora a CatalunyaRàdio amb els programes Descobrir la cuina i Tàpies variades,ens va fer un menú de molta categoria. L'entrant consistia en unaamanida de magrana i foie amb un toc de paper de plata (deplata de veritat, no de la d'embolicar entrepans) que anavaacompanyada d'un cruixent de formatge de la Vall de Bianya,que va fer al forn sobre un paper resistent a la temperatura. Acontinuació, i fent bon ús del paper per cuinar, va elaborar unapapillota de bacallà amb verdures que va anar omplint tota lasala d'una olor que n'hi havia per sucar-hi pa! Finalment, i per alsmés xocolaters, uns bombons de xocolata amb un polsim d'ordels quals vam poder gaudir pràcticament tots. En definitiva, unmenú digne de la més gran festa major!

Meritxell Bach mentre explicava la importàn-cia de la química en el paper

jornades del paper~

PdS 63

35

Tot seguit, es va fer una xerrada acàrrec del crític gastronòmic JaumeFàbrega i jo mateixa. El meu com-pany de tertúlia va saber posar-se ala butxaca tots els assistents ambuna barreja d'història i saviesa popu-lar que ens van transportar a totsdavant la llar de foc de casa els avis:hipnotitzats pel foc i pel saber cuinarde l'àvia.

Ens va sorprendre amb receptescom una de costelles de xai que feiala seva àvia i que les embolicavaamb paper i les coïa al forn.Nosaltres que ens pensàvem queaixò de la papillota era una idea quees va treure de la màniga algun cui-ner amb estrelles Michelin! A més,una curiositat: papillota ve de papi-llot (papalloneta en francès antic) ino de paper, com haguéssim asse-gurat més d'un!

Ens va recordar que, no fa tantsanys, ens venien la grana cuita enpaperines de paper i que embolica-ven el peix amb paper de diari i lacarn amb paper d'embalar. De fet,ara encara, trobem paperines depaper o cucurulls de diari quananem a compra xurros i castanyes i,fins i tot, quan anem de viatge aAnglaterra i mengem, com manenels cànons, fish and chips.

Seguíem tots atents, encara des dela cuina dels avis, i ens va arribar una

oloreta de crema de Sant Josep. EnJaume ens va explicar que la sevamare improvisava una mànega ambpaper per decorar la crema ambmerenga i xocolata. Sense voler, jahavíem arribat a les postres.

Ens va fer adonar que trobem papera tot arreu: a la carnisseria, al fornde pa, a la pastisseria, a casa, perembolicar pernil, la bossa del pa, perembolicar bombons i caramels,paper per decorar safates, gots, tas-ses, tovalles, paper de wàter, paperde cuina...

I aquí és on vaig començar a xerrarjo! Com pot ser que si el paper estàfet de fusta esmicolada i paper reci-clat pugui tenir tants usos i tan dife-rents? Doncs gràcies a la químicadel paper!

Bàsicament, podem donar propietatsal paper de dues maneres: afegintproductes químics (que no es sinònimde contaminants, ni tòxics, ni moltmenys!!!) mentre fabriquem el paper,o afegir-los un cop ja l'hem fabricat.

En el primer cas, trobem, per exem-ple, el paper de cuina. El paper decuina s'assembla molt al paper dewàter, però resulta que el de cuinano es desfà i el de wàter, més valque ho faci o se'ns embussaran lescanonades. Quina és la diferència?Doncs un producte que li proporcio-

na resistència a la humitat. I per quèresulta que podem escriure fantàsti-cament bé sobre el paper de tova-lles però és impossible fer-ho sobretovallons? Doncs perquè necessitemque els tovallons absorbeixin i encanvi no volem que les tovallesabsorbeixin el vi que hi cau aldamunt i ens taqui la taula. Ladiferència? Doncs un altre productequímic que fa que el paper és mullimés o menys.

En el segon cas, quan afegim pro-ductes al paper ja fabricat, aconse-guim tota una pila de papers queens trobem, bàsicament, a les car-nisseries i peixateries. Segur que usheu fixat que tenen una capa deplàstic enganxada, que de vegadeses pot treure i de vegades no; doncsbé, es tracta d'una capa molt fina deparafina (cera, semblant a les espel-mes, però utilitzada d'una forma dife-rent) o de polietilè (plàstic, com el deles ampolles d'aigua, però utilitzat deforma diferent) que fa que el papertingui més resistència i sigui imper-meable. Així de senzill!

És fàcil menysprear-lo, un gat vellcom el paper, però té màgia: té mil iuna utilitats i, a més, és reutilitzable ireciclable! Quina ganga!.

Ara que estem tots tan preocupatspel medi ambient i pel canvi climàtic,apostem pel paper i pel vidre!!

Jaume Fàbrega, LluísAymerich i Meritxell Bach enel col·loqui sobre el paper a lacuina. Fotos: Esther Ferrero

El cuiner Pep Nogué, col·laborador de Catalunya Ràdio amb els programes Descobrir la cuina i Tàpiesvariades, va fer un tast de cuina utilitzant diferents papers

~ jo

rnad

es d

el p

aper

PdS 63

36

Esther Ferrero

Explicar un any més què són i què signifiquen lesJornades del Paper després de nou anys d'edició és unplaer, ja que obliga a aturar-se i valorar com una iniciati-va que va sorgir amb l'objectiu de reconduir les conno-tacions no del tot positives de l'element paper al territo-ri, s'ha convertit en un ambaixador positiu, valorat i, perquè no dir-ho, estimat, i val a dir que s'ha aconseguitamb escreix.

Les Jornades del Paper sempre ens acaben sorprenent iaportant novetats que les fan diferents i úniques any rereany i, com el bon vi, la seva solera millora deixant-seassaborir i degustar per tots i cadascun dels sentits,alhora que permeten ser percebudes de formes, mati-sos, colors i textures diferents, talment com si les matei-xes jornades s'haguessin encomanat de les principalscaracterístiques definitòries del paper.

Les IX Jornades del paper

- Inici de l'espectacle “Les pluges d'estiu”, per la Fira del Paper. Fotos: Jaume Roca

Enguany ens han aportat l'encís de l'art de la mà de Croquisi MatemÀrtica, de la gastronomia a través de tastets,records, contrastos de cultures i paperines, i ens hanpermès retrobar amb els amics de Capellades. Aquestretrobament, a més, ha tornat a obrir el desig de compartircomplicitats entre els dos municipis, no només des de lamés estricta formalitat de les relacions institucionals, sinódes del treball quotidià de dos pobles que volen compartirallò que saben, allò que intueixen i allò que és motiu dedubte o preocupació.

Hem compartit la màgia de nans, follets i criatures misterio-ses sota Les pluges d'estiu, un espectacle que ens ha dei-xat bocabadats i ha aconseguint anar carrer Major amunt icarrer Major avall, en un viatge que res té a veure amb lespassejades habituals; ans al contrari, ha estat un viatge enel temps al país dels encants. Tot plegat arrodonit amb elsja tradicionals vestits de paper passejats per models entu-siastes, tallers i tallerets que ens deixen amb més ganes,anar i venir pel carrer Major a vessar de paper, a vessar desarrianencs, a vessar de visitants que se senten com a casa.

No, no ens cansem de tot allò que les Jornades del Paperens aporten, perquè després de nou anys ens adonem quemai hem deixat d'aprendre de la mà del paper i això ensencoratja a treballar amb molta cura i responsabilitat per-què el desè aniversari de les Jornades del Paper, que tin-dran lloc aquest 2008, siguin la cirereta de deu anys de tre-ball, d'il·lusió compartida, d'aprenentatges i, sobretot, depaper, molt paper!

Fotos: Jaume Roca

~ d

ossi

er d

’his

tòri

a

PdS 63

38

La indústria de guerra a CatalunyaEl cas de Sarrià de Ter

L'anunci del programa de Montserrat Besses Del pinta-llavis a la bala. Indústria de guerra a Catalunya que es vapassar per TV3 el mes de desembre va despertar lameva atenció. Havia sentit a parlar de l'esforç per recon-vertir petits tallers metal·lúrgics en tallers de fabricacióde bombes i que, dels tallers de la Hispano Suïssa, n'ha-vien sortit els primers tancs blindats, però en desconei-xia els detalls. El secret començava a revelar-se amb lacatalogació per part de l'equip del programa de les fotostrobades a l'arxiu Montserrat Tarradellas Macià dipositatal monestir de Poblet i que ara per ara és de consultarestringida.

Josep Tarradellas i Joan, conseller d'Economia, ServeisPúblics i Cultura per ERC al govern de Lluís Companys alcomençament de la Guerra el juliol de 1936, va ser l'im-pulsor de la Comissió de la Indústria de la Guerra (CIG),organisme que havia de coordinar totes les activitats defabricació d'armament a Catalunya, atès que no existiacap fàbrica que en produís al Principat. La Comissió vadistribuir les seves activitats en tres grans seccions: unaencarregada de les indústries químiques (pólvores, deto-nadors, explosius, etc,); una altra encarregada de tota lapart industrial metal·lúrgica (armes, municions espoletes,

tractors, etc.) i, finalment, una altra encarregada de l'a-viació.

A més de la transformació dels equips i motlles d'algunstallers per fer espoletes, cascs, bales, -d'aquí el títol delprograma ja que s'adaptà la maquinària de fabricar tubsde pintallavis per fer-ne els cartutxos de les bales delsrifles màuser- la CIG s'organitzà en 15 fàbriques de guerra:

1- Badalona. Fabricava tetraetilplom de plom pur indis-pensable per etilar la gasolina.2- Barcelona, al carrer Parcesiras. Es va especialitzar enla fabricació de pólvora, ja que era una de les poquesempreses dedicades al tractament i assecatge del cotó.Es preparava el cotó per nitrar, es nitrava, s'afinava elcotó pólvora. Es produïen les pólvores per a fusell, pól-vores de pistola i per a salves de fusell. També es fabri-caven els explosius i les metxes.3. Sant Andreu. Barcelona. Produïa trinitrotoluè.4. Can Porxas. La Canya. Olot. En instal·lació5. Queralps. Ripollès. En instal·lació6. Torelló. Osona. En instal·lació7- Barcelona. Carrer Dènia. Es va comprar maquinària al'estranger per fabricar cartutxos de fusell.

Assumpció [email protected]

La fàbrica de paper de can Mitjans, cap a 1930

dossier d’història~

PdS 63

39

8. Amanecer. Barcelona. Produïacoets d'il·luminació i cotes de senyal.9. Poblenou. Barcelona. Fabricacióde bombes de mà.10. Ca l'Aranyó de Cardona. En ins-tal·lació11. Santa Coloma de Gramenet(Gramenet del Besòs). Fabricació dematerial explosiu, espoletes, esto-pins, detonadors.12. Palau-sacosta. Girona. Com lafàbrica núm. 7, produïa beines perals cartutxos dels fusells.13. Gualba. Vallès Oriental. En ins-tal·lació.14. Escoles Salesianes. Sarrià deBarcelona. Reparació de fusells màuser15. Olot. La Garrotxa. Pistola metra-lladora Fontbernat

D'acord amb el report que el mateixJosep Tarradellas va fer l'octubre de1937, aquestes indústries i els tallersauxiliars ocupaven 90.000 obrers i,a més de les fàbriques esmentades,es controlava un conjunt de 500fàbriques i tallers. L'armament s'en-viava als diversos fronts, en especialal d'Aragó.

El programa televisiu va comptar, amés a més, amb la localització actualde les diverses fàbriques de lesquals es tenia constància per lesfotos i pel report de JosepTarradellas. Curiosament, es va centrar en lafàbrica de paper de can Porxes, aOlot, que en el moment del reportestava en instal·lació i que durant laguerra va aixecar la xemeneia de

rajols i instal·lar els autoclaus o lleixi-vadores per a la producció de paperde pólvora. Aquest terme em cridàl'atenció, ja que sempre havia sentita parlar al meu pare que a les aca-balles de la Guerra Civil els havienenviat clor per fabricar paper per apólvora, a la fàbrica Mitjans de Sarriàde Ter, sense saber massa de quèes tractava.

En el llibre La indústria de guerra aCatalunya (1936-1939). L'obra de laComissió creada per la Generalitat, iel seu report d'actuació, de JosepTarradellas , es fa esment que undels primers problemes que es tro-baren fou la substitució del cotó perla pólvora: “com que el cotó escas-sejava i es preveia que encaraescassejaria més donades lesnecessitats de la guerra, es procedíals estudis necessaris per a la ins-tal·lació d'una fàbrica de cel·lulosaque vingués a substituir el cotó. La pri-mera matèria per a l'obtenció de lacel·lulosa és l'espart, abundantíssim acasa nostra. Així s'han pogut superarles dificultats sorgides a causa de lamanca de cotó per nitrar”.

Heus aquí la intervenció de la fàbri-ca de can Porxes i la de can Mitjans.A la fàbrica de Sarrià de Ter, de sem-pre havia existit una lleixivadora (oautoclau) i, per tant, és de suposarque la Comissió d'Indústries deGuerra continués buscant com pro-duir cel·lulosa de base de la pólvora.Joan Vila Tarradell havia demanat alConsell Municipal de Sarrià de Ter,

governat pels membres del ComitèPopular, posar en marxa lesinstal·lacions aturades de la fàbricade paper el gener de 1938 , permísque li fou concedit, tot pagant unarrendament a l'Ajuntament. A finalsde 1938 va arribar una partidaimportant de clor que havia de servirper a la fabricació de cel·lulosa opasta que utilitzava de matèria pri-mera l'espart, i que, com s'ha dit,serviria per a la producció de pól-vora. Però els fets succeïren molt depressa. La desfeta del front i la reti-rada cap a França va preludiar la fide la Guerra Civil i aquell materialque s'havia enviat per fer bullir l'es-part, acabada la guerra es va enva-sar i distribuir com a lleixiu. Això sí,un dels motius pel qual el meu avifou empresonat va ser el d'havercol·laborat amb la República.

1 Col·lecció Guimet. Pagès Editors, 20072 “Sarrià de Ter, el paper de la història” pàg. 292. Ed. Grup Editor revista de Sarrià de Ter. Desembre 2006.

~

La fàbrica de can Porxas, a la Canya es va convertir en indústria de guerra durant la Guerra Civil.

~ c

ultu

ra

PdS 63

40

Si al llarg de la història de Sarrià fos possible establir unfil conductor que permetés resseguir-la, la relació entreel poble i les vies de comunicació compliria amb aques-ta funció a la perfecció. Ara mateix ens trobem amb elsprojectes del TAV i de l'ampliació de la carretera N-II enmarxa. Quaranta anys enrere, el traçat de l'autopista il'autovia venien a partir el terme municipal. En temps dela Guerra, l'accident ferroviari al Pont de l'Aigua i la vola-dura d'aquest amb la retirada republicana, van ser capí-tols d'una extraordinària commoció. En èpoques medie-vals i romanes, el bastiment del Pons Maior va dotarSarrià d'una infraestructura que li donà importànciaestratègica i geogràfica. Retrocedint, arribaríem fins ales gran vies de l'antiguitat la Via Augusta, remotamentdenominada Via Heraclea, era la gran artèria que enscomunicava amb la capital de l'Imperi.

Aquestes vies, ponts, rutes i camins han estat bàsiquesper al desenvolupament del país, malgrat que alguneshagin pogut representar un bon trasbals per al territori.Ara mateix se n'està projectant una de nova, que -ambuna mica de sort- podria ser la cara amable de les totesles vies de comunicació sarrianenques.

A instància del Departament d'Innovació, Universitats iEmpresa s'està articulant la via catalana del camí deSant Jaume, sobre l'eix Sant Pere de Rodes-Montserrat-Alcarràs. Sarrià de Ter queda a peu d'una ruta que, bai-xant de terres empordaneses, passa per Girona i va capa la Cellera per endinsar-se cap a Osona i més enllà. Enparaules del conseller Huguet : “L'aposta pel camí deSant Jaume s'inscriu en la política del Departament,que fomenta el desenvolupament d'un turisme ètic, sos-tenible, responsable i accessible, i aposta per la deses-tacionalització, l'equilibri territorial i per estendre elsbeneficis del turisme al conjunt del país”. Res a dir,sobretot quan l'esperit del projecte és la consolidaciód'una via catalana d'aquest gran itinerari cultural, reli-giós i social que és el camí de Sant Jaume. Un reco-rregut d'intens trànsit a peu, en bicicleta o a cavall queté el seu destí a Santiago de Compostel·la per retre visi-ta al lloc on reposen les despulles de l'apòstol Jaume.Els propòsits d'aquesta ruta catalana són, en essència,tres : que Catalunya disposi de presència oficial a lagran xarxa de camins de Sant Jaume, oferir als cami-nants i pelegrins catalans la possibilitat de començar acaminar des de Catalunya mateix i obrir una gran rutacultural d'un cap a l'altre de la península, del cap deCreus a Finisterre.

Hem tingut notícia que el projecte es belluga, ja, a nivelloficial i és un fet que hi ha decisió política i administra-tiva per engegar-lo i fer-lo arribar ben lluny. Res a dir,dèiem més amunt, en línies generals i conceptuals, per

tot el que s'ha exposat i projectat. No ens estarem, però,de deixar constància d'alguna nota al marge que, espe-cialment en l'àmbit més local o del nostre entorn mésimmediat, creiem que convindria tenir present.

A banda de la significació religiosa que la Ruta Jacobearepresenta per al creient, la idea és enlluernadora pelsfarcells amb contingut cultural, natural i social que portaa coll. Una particularitat pintoresca és la de la duplicitatde llocs d'inici. Situa un dels punts de partida a Sant Perede Rodes, a la península del cap de Creus, que ve a ser-per als catalans- un autèntic finis-terrae nostrat, un llocde gran significació. El monestir empordanès va ser,durant els s.XI-XIV, un importantíssim centre de pensa-ment i fe, i un potent focus d'irradiació cultural d'on enva sortir, per exemple, un dels primers tractats d'enolo-gia d'Europa, de la ploma del bon monjo cellerer RamonPere de Novas. No obstant això, en ortodòxia històrica,la ruta catalana del camí de Sant Jaume no hauria decomençar -ni que sigui de manera compartida- a SantPere de Rodes, sinó que hauria de fer-ho plenament alColl de Panissars (l'altre inici de camí previst), que ésd'on arrencava la Via Heraclea-Augusta a aquestabanda de la serra de l'Albera. Estudis historiogràfics,com ara els duts a terme per Mn. Eduard Vivas, de laJonquera, així semblen certificar-ho. Com a ancestral viade comunicacions, és segur que els antics pelegrinspassaven per aquell coll. Semblaria poc versemblantque anessin, fent una marrada formidable, fins a SantPere de Rodes a gastar espardenyes. Cosa diferent ésque es dissenyi aquest punt de partida atenent a raons

Vies noves,antics caminsJosep M. Sansalvador

El camí que voreja lamuntanya de Sant Julià ésd'una enorme bellesa.Foto: Lurdes Sais

cultura~

PdS 63

41

culturals, paisatgístiques o simbòli-ques en definitiva, però la idea d'unpunt de partida bicèfal dóna laimpressió de ser un malabarisme,una frivolitat poc rigorosa per partdel dissenyador. Allò més plausible,al nostre entendre, fóra mantenir elColl de Panissars com a punt de par-tida, i que quedés el monestir com apunt de pas opcional d'un hipotèticramal secundari.

L'abadia de Montserrat , clau devolta de l'afirmació religiosa, culturali patriòtrica del país, es designa comuna de les senyes del tronc principaldel traçat, que es fa discórrer perllocs de rellevància cultural: mones-tirs, abadies, ciutats monumentalscom ara Vilabertran, Girona, Vic,Sant Benet de Bages en seran ter-mes d'etapa destacats. La pensadad'aprofitar trams consolidats decamins, senders i vies verdes ja exis-tents dóna dimensió de la vocaciórespectuosa amb el medi i el paisat-ge. I la recerca d'un compromís icomplicitat amb els actors territorials

(associacions d'amics del camí,municipis, consells comarcals, dipu-tacions i consorcis…) li atorguen unavoluntat de plantar arrels profundes.

El traçat previst de la ruta - que ja s'hacomençat a esbossar, marcant ambretoladors de colors sobre un mapa-també ha provocat alguna sorpresa.Quan el camí s'apropa al terme deSarrià, ho fa venint de Medinyà, vore-jant per baix la muntanya de SantJulià i travessant el Congost, en unpunt complicat on conflueixen la viafèrria, el riu Ter, la carretera i l'scalèx-tric de la variant de la N-II. A partir delCongost, busca el pla de Campdorà,per sota la falda del puig de CanRibes. Entra a Sarrià des del PontMajor, creuant el Ter novament enpocs quilòmetres, aquesta vegada pelPont de l'Aigua. El recorregut pel nos-tre poble és breu i discretíssim, ja quees preveu que es prengui direcció aGirona seguint el curs del Ter, i signi-ficarà, en bona part del tram, haver dediscórrer -tal i com estan les coses-per les voreres del carrer Josep

Flores o de l'avinguda de França.(Aquest entrebanc podria resoldre's sitècnicament i financerament fos pos-sible posar en marxa el carril bici deSarrià i anar-lo a fer trobar amb el queve de Sant Ponç, arran de Ter).

Una proposta més atractiva -vistamb ulls santjulianencs i sarrianencs,naturalment- podria fer-lo venirigualment de Medinyà, però, arribatsa la muntanya de Sant Julià o delsSants Metges, fer-li resseguir la basefins al Pla de la Garriga o de Cal'Arnau. Discorrent pel camí delCongost, paral·lel al canal de SantJordi, passaria per punts ambinterès històric o patrimonial comara el Cau de les Goges, la capellade Sant Vicenç de les Roquetes i elpropi mas i la cova de Can SantVicenç, Can Patllari o Ca l'Arnau, finsarribar al veïnat de Can Pòrtoles .L'enllaç entre Sant Julià i Sarrià hau-ria de fer-se seguint un hipotètictraçat de l'antiga Via Augusta, reco-rrent algun tram riberenc. Una vega-da en terme de Sarrià, el carrer

Preu: 25 €

El trobareu a:Estanc de Sarrià. c/Major, 7Paper-Viu. Av. de França, 183

Sarrià de Sarrià de TTerer, el paper de la història

Aquest SSant JJordi regala eel lllibre

de SSarrià dde TTer.

Aquest SSant JJordi regala eel lllibre

de SSarrià dde TTer.

~ c

ultu

ra

PdS 63

42

Major semblaria el vial més indicat,per història i per tradició. Era el llocde pas (carretera, via del carrilet…) ide servei (fondes, comerç, carre-ters…) per excel·lència des detemps era temps. Per prendre direc-ció cap a Girona, es podrien consi-derar dues alternatives. La primera,travessar el Ter pel Pont de l'Aigua icontinuar per nucli del Pont Majorfins a Pedret i el barri vell de Girona,on es podria fer una ramificació finsa Sant Daniel (per allò de la conne-xió amb abadies i monestirs derelleu). La segona, seguir cap aGirona per la riba esquerra del Ter(tal com ho preveu l'esbós oficial), icreuar el Ter a l'alçada de CanSalvatella. Allí, sembla que els pro-jectes gironins hi dibuixen un via-ducte que unirà la zona de Pedret-Salesians amb la rotonda on mor laquilomètrica avinguda JosepTarradellas, sota el Puig d'en Roca.Malgrat el que pugui semblar a pri-

mer cop d'ull, aquesta idea es sus-tenta en una realitat històrica tambédocumentada. A l'emplaçament dela nova estructura viària projectadahi havia existit, segles enrere, unpont que permetia passar el Ter ique s'havia anomenat (curiosament)pont de Sant Jaume. A Girona ja sesenten veus que demanen, quantoqui, que es mantingui aquestadenominació, en històrica remem-brança. La via de Sant Jaume, entra-ria d'aquesta manera a Pedret on, ala vora de l'església del Pilar hi exis-tia -també en segles passats-l'Hospital de Sant Llàtzer (altramentanomenat Hospital dels Mesells), unestabliment assimilat a les funcionsd'alberg on els pelegrins, viatgers ipassavolants del segle XIV podiendemanar acolliment, reposar i gua-rir-se les llagues del camí. Va serabsorbit més endavant per l'Hospitalde Santa Caterina i disposava, fins itot, d'una capella dedicada a l'on-

minpresent apòstol Jaume, cosa quecontinua donant fe del trànsit jaco-beu per aquests dominis. A partird'allí, la ruta podria seguir fins elrovell de l'ou de Girona pel barri velli el carrer de la Força, un altre tramreconegut de l'augusta calçada.

Al nostre modest criteri, aquestespropostes i consideracions apunta-des podrien fer més ric alhora querigorós el traçat del camí. Si elsobjectius i propòsits del projecte escompleixen, per una vegada Sarriàseria travessat per una ruta carrega-da de bones intencions, culturals,naturals i sostenibles, que enspodria posar en el rutòmetre d'unperfil molt determinat de turisme. Nohauria de passar massa temps finsque veiéssim convertit aquest pro-jecte en una realitat. Com es deia, hiha moviment oficial, però el mésimportant és que hi ha resposta ciu-tadana. A Girona, ja existeixen unsAmics del Camí de Santiago ambadreça postal a l'Hotel d'Entitats delcarrer de la Rutlla i virtual a(www.camigironasantiago.com). Estroba documentació a Internet(www.caminodesantagocatalan.com). A Sarrià mateix, un establimenthostaler, que fa les funcions d'aque-lles antigues fondes que acollienviatgers quan les muralles de Gironai el mateix Pont de l'Aigua eren tan-cats, ja ha dissenyat un logotip ambla curculla de Sant Jaume.

Se'n parla i es veu moviment. Això jaés important. Tenim confiança que,de mica en mica, les diferents pecesque componien el misteri de les pet-xines plantejat en el número 59 d'a-questa publicació vagin encaixant.

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

La casa i capella de can Sant Vicenç es troba en el camí del Congost, a Sant Julià de Ramis. Foto: A.Vila

PdS 63

43

El dimarts 13 de novembre va tenir lloc a l'emblemàticedifici El Coro la xerrada: “Prevenció d'estafes a la gentgran” a càrrec de l'Oficina de Relacions amb laComunitat (ORC) de Mossos d'Esquadra de Girona.

Tot va sorgir de la iniciativa de l'Oficina de la Gent Grani del curs de formació del Centre Cívic “La Cooperativa”.Ambdues vam posar en comú els objectius i el punt devista des del qual s'hauria de tractar el contingut de laxerrada, posant especial atenció en els delictes queafecten el patrimoni.

A partir d'aquí, ens vam posar en contacte amb l'Oficinade Relacions amb la Comunitat (ORC) de Mossosd'Esquadra, un departament especialitzat en difondre elfuncionament de la policia autonòmica i, alhora, ferconèixer mesures preventives per actuar contra els fetsdelictius.

Totes tres entitats van veure convenient centrar la temà-tica en el que s'ha esmentat més amunt, les estafes a lagent gran, els il·lícits on la víctima és la gent gran. Lafinalitat d'aquesta xerrada ha estat l'aprenentatge i laprevenció de les estafes més habituals al Gironès.

L'interès i la gran expectació que es va crear entorn a laxerrada va resultar ser una còpia exacta de les expec-tatives que havíem creat les tres entitats.

El ponent va explicar a la trentena d'assistents les esta-fes més habituals en les quals es veu implicada la gentgran. Es va parlar dels trilers; les persones que es fanpassar com a revisors del gas, la llum o l'aigua; la pica-resca del fals amic; com actuen per falsificar una tar-geta de crèdit, entre d'altres fets il·lícits.

Val a dir que les estafes produïdes mitjançant la dupli-cació de la targeta de crèdit van despertar un especialinterès i preocupació a la gent gran; així mateix, la sen-sació de preocupació va quedar dissipada gràcies a lespautes preventives que va recomanar el ponent.

Es va crear un bon clima en el qual les persones quehavien estat víctimes d'una estafa van explicar el seucas per poder prevenir els altres assistents.

Els estafadors sáprofiten de la gent gran per treure unbenefici explícit: els diners. Aquest tipus dáctes, propisdels malfactors sense escrúpols, són motivats per raóde lédat i la bona fe dáquest grup poblacional.

És tan trist com cert, però la nostra societat camina versla desconfiança i posant pals a les rodes en accionsencaminades a la col·laboració, la solidaritat o el bécomú.

Ara bé, afortunadament, no deixa de ser una part minça

de la societat la que actua sota aquestes influències tannefastes; la gran majoria fa decantar la balança a unavenç mutu i equilibrat per a tots.

La prevenció ha d'ésser la finalitat per al fre dels estafa-dors i un aprenentatge perquè la gent gran no cregui totallò que li diuen.

XerradaGerontològica:Prevenció de

delictesen la gent

granOficina de la Gent Gran i Centre Cívic La Cooperativa.

cultura~

El mosso d'esquadra va explicar les estafes més habituals en les quals esveu implicada la gent gran. Foto: Prese Serrano

~ c

ultu

ra

PdS 63

44

L'escriptor peruà Alfredo Bryce Echenique va escriure jafa temps una novel·la que va titular La vida exageradade Martín Romaña. L'autor mallorquí Melcior Comes haescrit darrerament El llibre dels plaers immensos, textnovel·lesc que va guanyar el Premi Ciutat de Palma denovel·la de l'any 2006. Si l'escriptor peruà utilitzava enel seu relat extraordinari l'adjectiu 'exagerat' o 'exagera-da' per fer referència a una vida divertida, picaresca iplena de detalls epicuris, Melcior Comes ens ofereix laincreïble trajectòria en el món d'avui d'un jove mallorquíd'orígens aristocràtics. Si algú creia que la vida aris-tocràtica amb aquella pàtina que havia reflectit un delsnovel·listes més importants de ciutat de Mallorca,Llorenç Vilallonga, ja havia periclitat, doncs s'equivocade mig a mig. Pel que ens narra Melcior Comes, a Ciutatde Mallorca encara es poden resseguir vides de jovesaristòcrates que poden certament dur una existènciaabsolutament exagerada amb la seguretat de les res-pectives rendes familiars. Això és el que va passar, perexemple, amb la vida de Santiago Rusiñol; va poder duruna vida absolutament dedicada amb cos i ànima a l'artperquè al darrere sempre havia pogut gaudir de la segu-retat econòmica de la seva família, i més concretamentdel seu germà Albert. Una vida intensa, curulla de pla-ers immensos, o una vida exagerada, pels temps quecorren, només es pot dur a terme si hom té en totmoment la seguretat que no restarà, per cap causa,abandonat en la inanició, en la misèria o en el dèficit. És

el determinisme que podria planar sobre cadascun denosaltres amb el benentès que hom fos de bona família,o sigui: filla o fill -no importa- de casa bona.

El llibre dels plaers immensos és el resultat extraordina-ri de l'explicació progressiva -com si talment es tractésd'unes memòries- de la vida d'infantesa, d'adolescènciai joventut d'un mallorquí fill de casa bona. Humbert ensexplica què ha estat la seva vida des dels seus orígens,bo i passant per tota mena de vicissituds i fets sorpre-nents, fins que arriba a una certa edat -no més de vint-i-quatre anys- amb un replet expedient de vida viscuda,profundament sensual i epicúria, amb moments de grandolcesa i sensibilitat fins a tractar també dels momentsmés tristos, depriments i melancòlics que la vida ens potdeparar: els desenganys amorosos, la demència i el suï-cidi de la mare, la incompatibilitat total amb el pare i laseva sobtada mort, la submissió a l'alcohol, les drogueso la bandarreria més extrema que puguem imaginar. Totestà explicat en una perspectiva temporal, progressiva,però amb la clara idea per l'autor que “el temps nopassa, som nosaltres que passem. El temps és una fic-ció, una il·lusió de la sensibilitat corrupta” (p.216).

La novel·la, en primer terme és, doncs, el relat minuciósi seductor de tota la mena d'activitats iniciàtiquesd'Humbert, fill encara de vells botifarres, la vella aris-tocràcia mallorquina que vivia en vells casalots i pos-sessions, amb blasons i escut a les façanes dels casals,llinatges amb solera de papers i arxius. Humbert, tal-ment un jove Casanova, ens narrarà els successius mis-teris i plaers que l'esperen a la seva vida. Aquest hereuescampa, que des del principi vol desfer-se del llast aris-tocràtic i botifarra en el qual ha nascut, ens descabdellaels secrets de la seva vida, i, com no podria ser altra-ment, fins i tot la seva exagerada i intensa vida sexual,la qual naturalment ens ve explicada amb pèls i senyalsper tal de fer més seductora, eròtica o libidinosa lanarració.

La novel·la és concebuda amb un llenguatge molt sen-sual i extraordinàriament elaborat des del punt de vistade les formes. Des d'allò estrictament literari, tot flueixdes d'una perspectiva d'un “jo narratiu” molt directe,amb un ego que, en el decurs de tot aquest exercici dememòria, a voltes al lector li pot resultar fins i tot unamica impertinent.

Una vida exageradaJOSEP BRUGADA

MELCIOR COMESEl llibre dels plaers immensosPremi Ciutat de Palma Llorenç Villalonga de novel·la 2006Editorial Moll, Raixa, Palma de Mallorca, 2007

cultura~

PdS 63

45

Quant a l'ús de la llengua catalana,el relat d'Humbert, sense fer un úsabusiu dels mallorquinismes, queuna lectura per a continentals lipodria llevar lleugeresa o fluïdesa -com a vegades s'esdevé en algunesobres-, se'ns presenta un text escriten un català que no em puc estar dequalificar-lo de fabulós, riquíssim, elqual, de manera infreqüent, es pre-senta ben precís i molt ben treballat.Com el seu títol deixa entreveure, elrelat esdevé un autèntic plaer per alssentits, de manera que l'autor en capepisodi descura el llenguatge, elqual esdevé també un ingredientsublim a tenir en compte en aquestcontinu festí que aparentment sem-bla que és la vida exagerada delmallorquí. A més, i si massa convé,per tal de farcir els progressius epi-sodis del relat, l'autor es permet tan-mateix d'inserir-hi alguna rondallamallorquina o diversos referents cul-turals del seu respectable bagatgecultural, sigui Shakespeare, Dante,Boccaccio, Kafka, Aristòtil, Salinguer,Nietzsche o el Marquès de Sade,etc., elements que ajuden que el textposseeixi una pàtina cultural que entot moment se suma a l'elegànciadel discurs.

L'assistència a una de les festessocials a les quals l'inicia el seu pareés el punt de partença del descobri-ment per part d'Humbert de l'e-xistència i les maneres de fer delsaltres; tanmateix una festa de peticióde mà en un escenari autènticamentvilallonguià és el veritable punt departença de la vida intensad'Humbert.

El llibre dels plaers immensosdesenvolupa la trama de la vida

(exagerada) d'un fill de l'aristocràciamallorquina que es permet, parado-xalment, tothora una vida austeraperquè no li calen els diners ni laprotecció paterna per viure unaexistència que arribarà a ser llicen-ciosa, aventurera, immoral en deter-minades ocasions i certament arris-cada. Malgrat que l'autor no ho diguiclarament, a la fi Humbert, el fill delcomte de Torralba, gaudirà en totmoment de les garanties de les ren-des paternes i familiars. El descab-dellament de la vida del jove mallor-quí té moments de tot, períodes enels quals la seva biografia rodolaimparable vers el pol del mal i la per-dició, fins que, per intentar de feralguna cosa de profit i amagar lesseves intencions davant del pare,decideix establir-se a Barcelona. Hiestudia periodisme sense massaèmfasi, però acaba treballant en una

immobiliària ensenyant pisos d'uncap a l'altre de la ciutat. És ambaquesta dedicació que Humbertconeixerà més persones, per exem-ple l'Evita, una dona més gran queell. A Barcelona, el jove protagonistahi viurà completament desorientat,però dedicat, tant se val!, a una deles seves passions, la música de jazz.Humbert arriba a ser un destre saxo-fonista.

En els capítols finals d'aquesta vida,la qual no em puc estar de qualificard'exagerada, la novel·la es desenvo-lupa -segons siguin els esdeveni-ments- entre Barcelona i Mallorca.La mort sobtada del pare i un desen-gany amorós acondueixen per atzarel desenvolupament argumental delrelat vers la ciutat de Nàpols on, des-prés de situacions psicològiques decrisi i de fracàs, Humbert acaba tro-bant l'amor de la seva vida, Ornella,la jove filla d'un cap de la Camorra,la màfia napolitana. Després d'unperiple d'amor secret a Sicília, com sies tractés d'una mena de rapted'una nimfa, a la fi, els dos joves, elfill del comte de Torralba i Ornella,acaben vivint a Mallorca on, ai las!, ladeessa fortuna, encarnada en el tes-tament del pare, li llega la magníficai aristocràtica possessió de Son Lleó.La novel·la, que en tot moment -comel seu títol assenyala- és un autènticplaer per als sentits, ho és també perl'enaltiment de la llengua catalana,de tal manera que pot arribar a entu-siasmar els lectors i a la fi fer-losexclamar: Déu n'hi do, palmesàquina vidassa!

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 PALOL DE REVARDIT

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FIGUERESTel. 972 508100 • Fax 972 508143

E-mail: [email protected]@totcolor.es

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIAMAQUINÀRIA I DECORACIÓ

~ c

ultu

ra

PdS 63

46

Feia tres anys que el grup de teatre A les Fosques no ensoferia cap sessió golfa. Els havíem vist a La estanquerade Vallecas l'any 2004, encara amb en Joan Vilella d'ac-tor, i en aquests anys de sequera es dubtava de la sevacontinuïtat. En Quim Massegú, la Rosa M.Marcos i enSanti Palomeras han revifat les brases del grup i han tro-bat completat l'elenc per preparar l'obra, nous actorsprovinents del grup que l'any passat es va iniciar amb elsPastorets. I aquí hem de parlar d'actors sarrianencs reve-lació, com en Jordi Pla, l'Elena Cairó, en Joan Puigmal, laMeritxell Pla i la Rosa Soler. Actuen, a més a més, la vete-rana Rosa M. Marcos, en Santi Palomeras i en RaúlMolina, i la direcció ha anat de la mà del provat tàndemPep Massanet i Quim Massegú, dos apassionats del tea-tre amb majúscules. L'espera ha valgut la pena, ja quel'aparició en escena de nous actors sempre és un esde-veniment, una porta oberta al futur.

Fora de mare (Fuera de quicio) és una obra de l'any1987 del dramaturg José Luis Alonso de Santos, elmateix autor de La estanquera de Vallecas. Els internsd'un psiquiàtric ens porten cap a un món surrealista ona vegades no es distingeix el que és real del que és ima-ginat. De fet, com molt bé diu la dita “de bojos n'hi hamés fóra que dins”, els interns són tendres, vulnerables,només busquen la seva felicitat i acaben per adonar-seque els que estan a fora els estan enredant i confonent.És a dir, que si creuen i diuen el que han vist i sentit elsprendran per bojos i, per tant, millor ni creure-s'ho ni dir-ho i oblidar-ho. Fora de mare és una comèdia d'embo-lics, fantasiosa, sorprenent, on tot es torna relatiu depe-nent de com es miri. La Rosa (Rosa M. Marcos) i el seu

alter ego, la Rose, la seva consciència que parla en veualta i la contradiu- convenç la jove Antònia (Elena Cairó),juganera i bellugadissa, de veure's amb els interns delpsiquiàtric masculí (l'imponent Jordi Pla i en Raúl Molina)i trobar-se a la cabana de la llenya.

El que semblava que havia de ser una història d'amistati d'amor entre malalts mentals, es complica amb una(falsa) mort, tot plegat per acabar descobrint l'embolicde faldilles del director (Joan Puigmal) amb la mare vigi-lant (Rosa Soler), i que el psiquiàtric fa negocis amb elsopiacis. Un final kafkià amb la sortida en escena de l'al-tra monja,(Santi Palomeras) que relata una pel·lícula degàngsters i els interns que se'l miren, incrèduls, tot men-jant crispetes. Aconsegueixen atreure la nostra atenció, no només perla trama, sinó pel farciment amb alguns gags divertits. Unescenari amb poc atrezzo, que obliga els actors a treba-llar prop del públic, la qual cosa s'agraeix. Un vestuariauster, però efectiu, i un bon treball dels actors pel quefa als diàlegs, la dicció i l'expressió, on es veu la mà deldirector, en Pep Massanet.Fora de mare es va estrenar a Vidreres i es representà aSarrià de Ter el dos de desembre de 2007 dins de la XIXMostra de Teatre. Que el grup de teatre A les Fosquestorni a arrencar amb aquesta empenta és una excel·lentnotícia.

LA PLUJA

De l'atzarós muntatge i posada en escena dels Pastoretsde l'any 2006, en va sortir un planter de joves amb mol-tes ganes de continuar fent teatre i no haver d'esperar alproper setembre a pujar a l'escenari. Parlant amb uns ialtres, des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament es vacontactar amb la directora Txell Faixedas per fer unaaula de teatre juvenil. El cuc del teatre enganxa i lesnoies que s'hi varen apuntar saben que per sortir a esce-na necessiten de més hores d'assaig i de formació.

La directora va seleccionar una obra de caire juvenil queels resultés atractiva. La pluja, un text adaptat per lamateixa Txell, no és més que una provocació: un grup de

Notes de TEATRE

Assumpció VilaRegidora del grup municipal PSC

Fora de mare

Els actors principals deFora de Mare, Jordi Pla,Rosa M. Marcos, Elena

Cairó i Raül Molina.

Una imatge de l'obra La Pluja, amb la pantalla de l'audiovisual al darrera. Fotos: Gerard Puigmal.

cultura~

PdS 63

47

joves adolescents es troba atrapat en una casa. Ploumolt, el cabal de la riera ha pujat, no poden travessar-lai fosqueja. Davant de la possibilitat de passar tota la niten blanc, comencen a parlar, entretenir-se, llegir, beurei menjar. En resum, el que fa un grup de joves quan noté televisió ni Internet a l'abast. Cadascuna comença aexpressar el seu jo, alguna amb menys traça que d'al-tres, fins que la tensió esclata. Les coses tornen al seulloc, la noia que ha provocat les altres es disculpa des-prés d'evidenciar que no és ni millor ni pitjor que lesaltres i que en una situació, diguem-ne de risc, val mésformar un grup compacte que no pas anar per lliure. Les noies actrius són en la seva majoria del poble i hanfet una bona feina, han treballat l'expressió, han guanyaten seguretat dalt l'escenari i això s'ha notat també en elseu paper de fures als Pastorets. Seria bo que aquesta

aula tingués continuïtat i es pogués ampliar amb unaaula de teatre infantil, per anar assegurant el relleu. Sónpetites passes, que a vegades es converteixen en unprojecte de més envergadura.

Repartiment: Mariona Carretero, Cristina Capell, SílviaCros, Ariadna Martínez, Laura Pijoan. Cristina Prunell iLaura Puigmal.Tècnic: Quim Massegú. Audiovisual: Gerard PuigmalData:16 de desembre dins de la XIX Mostra de Teatre

ELS PASTORETS

Quan en Pep va comentar que no es podia fer càrrec dela direcció dels Pastorets del Nadal de 2007, algú vatémer que enguany no es farien, però tot es va anar arre-glant; la Txell Faixedas es va oferir per dirigir, es varensuplir les baixes de la Farigola (Griselda Palomeras), enLluquet (Carles Pey), Maria (Cristina Riu) i es varen incor-porar l'Edgar Massegú en el paper clàssic de Rovelló,Josep Hernández en el de Lluquet, l'Elena Cairó deixavael paper de Fura per fer doblet fent de Marta i dePadrina, la Rosa Soler es va unir a l'equip de les Fures ien Jaume Capell es va atrevir a fer de Simeó. En el repar-timent tornem a trobar moltes cares conegudes, la qualcosa li dóna familiaritat i atractiu.Del muntatge espectacular de l'any passat, n'ha quedat la

Satanassa (Rosa M. Marcos) i el seu estol de fures, val a dirque enguany més sexis, i alguns quadres més treballats,com els de Maria i Josep, que tenen text. Txell Faixedas hapreparat uns Pastorets adreçats a un públic infantil, ambmúsiques menys provocatives i reproduint les escenesmés clàssiques. El llibret de Folch i Torres tant permet unretorn al classicisme com fer-ne una actualització, undivertimento per als actors. La novetat, que ja es va poderveure en el muntatge de La pluja ha estat l'audiovisuald'en Gerard Puigmal. En lloc de baixar els pesats decoratsdel Centre (encara hi són, qualsevol dia es poden tornar autilitzar), es va optar per un decorat modern i canviant.Quan feia fred, el bosc estava nevat; si plovia, el bosc eraben moll. A les calderes d'en Pere Botero, les flamesenvaïen l'escenari. Quan Josep i Maria voltaven pel poblede Betlem demanant que algú els acollís, es mostraven

portes tancades. Les imatges reals servien de fons alsactors, que no necessitaven més decorat, i així pren mésimportància la força de la veu i de l'expressió en l'actua-ció. Alguns papers permeten una mica d'improvisació, demanera que es reforça el seu vessant còmic, com feial'Edgar Massegú en el seu paper de Rovelló.

Han estat uns Pastorets diferents, adaptats a la novadirectora i als nous actors, però molt atractius i divertits.Que cada any hi hagi novetats, es treballin les escenes,canviïn els actors i es modernitzin crec que és el que faque encara avui els Pastorets siguin actuals i tinguin tantpúblic que els vulgui anar a veure.

Al meu parer, estaria bé arranjar una mica el text i sobre-tot treure-li els vocables més antics que costen de pro-nunciar i d'entendre. Aquesta tasca es pot fer des delmateix grup, tant l'Edgar Masssegú, la Laura i en GerardPuigmal tenen qualitats literàries suficients per adaptar eltext i fer-lo més planer.

A Sarrià de Ter els Pastorets s'han representat al teatredel Centre Parroquial de Sarrià de Dalt sense interrupciódes de 1982, amb l'estimat Pere Vilà i l'Esteve Pinedafent d'Esquellot i Picarol, i des del 2006, amb aquest nougrup. És més difícil fer uns Pastorets que un PessebreVivent i algunes tradicions val la pena conservar-les.

Els Pastorets enguany han comptat amb la projecció d'imatges que situaven cada escena, com les flames, la neu, el bosc i Betlem. Fotos: Gerard Puigmal.

~ c

ultu

ra

PdS 63

48

Exposicions Sala Patronat

Fotografies que mostren la cruesa dela matança de Srebrenica, la ciutat queva sofrir l'any 1995 la pitjor massacrecomesa a Europa des de la II GuerraMundial. El seu autor, Miquel Ruiz, fun-dador de “Fotògrafs per la pau” veu lafotografia com un mitjà per a transme-tre valors, una eina, no tan sols unafinalitat per si mateixa.

L'exposició, que es va inaugurar el dia9 de novembre, aplegava una vintenad'imatges d'aquesta població deBòsnia i Hercegovina que fan palesa lamagnitud d'aquella tragèdia i com n'ésde difícil recuperar la normalitat des-prés d'aquella setmana del 10 al 15 dejuliol de 1995 en què va tenir lloc lamassacre dels habitants de Srebrenica.

Cristina VicedoÀrea de Cultura - Ajuntament de Sarrià de Ter

“ESPAI D'EMOCIÓ” de Josep M. Muñoz Reig

Del 5 al 31 de desembre 2007

“Espai d'emoció” era el nom de l'exposició, inaugu-rada el 5 de desembre, de Josep M. Muñoz Reig,artista novell d'una gran sensibilitat que va saber

traspassar a l'espai de la Sala Patronat. Una trente-na d'obres de diferents tècniques, bàsicament acrí-

lics i aquarel·les, dedicades en la seva majoria alrostre humà. Un rostre del que Muñoz, voluntària-ment, despulla de tot tret físic, potser a la recerca

d'una introspecció real de l'ànima, sense entre-bancs forans que la puguin destorbar.

“SREBRENICA” de Miquel RuizDel 9 al 30 de novembre 2007

Foto: Cristina Vicedo

PdS 63

49

cultura~

“La lladre de llibres”de Markus ZusakÀngel Garcia

Seguint els bons consells de l'amigaAnna M. Fornells que ens recomanavaaquest llibre, l'he llegit, o potser hauriade dir que l'he devorat. A la contrapor-tada hi diu: “És una novel·la magistralque talla la respiració”. “És un d'aquellsllibres que et canvien la vida”. “Un canta l'amor per la lectura i la solidaritathumana”. Pocs elogis més es podendir, però sí que puc afegir que és un lli-bre que trasbalsa. Tant per les formesinnovadores i originals, com pel con-tingut amb una història plena a vessard'emoció i màgia.

Un llibre amb la tendresa i la humanitatde La venedora d'ous de Linda D.Cirino que ja havíem comentat fatemps, però amb més pretensions imolta més volada que aquell.

L'autor Markus Zusak, australià, fill demare alemanya i de pare austríac, vacréixer sentint històries dels seuspares sobre el període nazi. D'aquelleshistòries va néixer aquest llibre.

A l'Alemanya nazi, la petita LieselMeminger de nou anys és donada encustòdia a una família del carrer Himmelde Molching, prop de Múnic. En el viat-ge perdrà el seu germà petit i en el seuenterrament roba el primer llibre.

El seu nou pare, en Hans Hubermann,és un afable i comprensiu acordionistai pintor, no gaire afecte al partit Nazi,que ensenyarà a llegir la nena i ompliràles seves nits de malsons amb vetlles ilectures. Si en Hans és el personatgemés encantador de la novel·la, la RosaHubermann, en canvi, és una donacaragirada, eixuta i poc pacient ,peròque acabarà obrint el seu gran cor a lapetita Liesel.

Al carrer Himmel aviat trobarà un amicamb qui compartir partits de futbol ibaralles: en Rudy Steiner, emmascaratper imitar Jesse Owens i boig peraconseguir robar-li un petó.

L'altre gran amic amb qui compartiràestones, secrets, lectures i moltes més

coses és en Max Vanderburg, un jueuboxejador que viu amagat al soterranide ca els Hubermann.La passió de la Liesel pels llibres laporta a robar-ne el segon en unafoguera de les moltes que encenienels nazis. A aquest robatori en seguiranmolts més i això serà l'inici de la sevacarrera com a lladre de llibres.

Després de superat el seu intens iquasi dolorós procés d'aprenentatge,devora llibres l'un darrere l'altre. “Undia les paraules l'havien fet sentir inútil,diu el narrador, però ara sentia unainnata sensació de poder. Passavacada vegada que desxifrava unaparaula nova o ajuntava una frase.Era una nena.A l'Alemanya nazi.Ja anava bé, que descobrís el poderde les paraules”.I qui és aquest narrador tan agut?Se'ns presenta així: “No duc ni falç nidalla.Només porto un abric negre ambcaputxa quan fa fred.I tampoc no tinc aquesta fesomia decalavera que us faci tanta gràcia atri-buir-me. Vols saber quina pinta faig dedebò? T'ajudaré. Vés a buscar unmirall mentre jo continuo”.Efectivament la narradora d'aquesta

emocionant història no és altra que laMort, i això no li treu ni un bri de ten-dresa al relat, al contrari, li dóna un puntde fatalitat, una pinzellada d'allò que ésinevitable, d'allò que potser ni la pròpiamort no voldria que passés. Però mal-grat la seva més que discutible voluntat,la tragèdia plana pel llibre com la tragè-dia planava sobre Alemanya els anysquaranta. La història ens parla, nonomés del drama dels jueus, quetambé, sinó del drama dels propis ale-manys. Els alemanys passaven priva-cions i eren obligats a heilhitlerejar (undivertit verb inventat per l'autor) a tot-hora, tant si eren adeptes al règim comsi no ho eren, com en el cas d'en Hansque accepta acollir al soterrani de casaseva el jueu Max amb tots els riscosque comporta.

En aquesta història tot és simbòlic (elllibre que escriu en Max sobre lesemblanquinades pàgines del MeinKampf, els imaginaris combats de boxaamb en Hitler, la redempció a través del'escriptura, en Rudy emulant en JesseOwens) i tot és refotudament real (lescordades de jueus humiliats pel carrer,els registres nazis casa per casa, etc.)Mentrestant la Mort, amb un to mig irò-nic mig sarcàstic observa la guerra fas-tiguejada de l'excés de feina que lidonem els homes.

Un llibre sublim i emocionant quedeixa una profunda petja en el lector.Un llibre que recomano potser ambmés passió que cap altre que hagirecomanat abans.

La Liesel acaba el seu llibre amb unafrase: “He odiat les paraules i les heestimades, i espero haver-ne fet unbon ús”. La Mort acaba el llibre ambuna frase lapidària: “Els humans emtenen turmentad”a. Deixeu-me a miacabar amb un tòpic: si només poguésendur-me deu llibres a una illa deserta,sense cap mena de dubte aquest enseria un.

No deixeu de llegir-lo.

~ c

ultu

ra

PdS 63

50

BREU INTRODUCCIÓ AJORDI SIERRA I FABRAJordi Sierra i Fabra va néixer aBarcelona, el 26 de juliol de l'any1947. Comença a escriure als vuitanys i als dotze anys decideix serescriptor, després de fer un llibre de500 planes. Està molt influenciatper la música rock i s'inicia enaquest àmbit al Gran musical de laCadena SER; també fou director depublicacions musicals d'Espanyacom Disco Expres i Popular 1.

Cultiva tots els gèneres, des de laciència-ficció a la novel·la negra,poesia, assaig, història, narrativaadulta, juvenil i infantil amb múlti-ples edicions.

És un dels autors més recomanats illegits a les escoles de Catalunya,l'Estat espanyol i Llatinoamèrica. Haestat traduït a 25 llengües i havenut més de 7 milions de llibres.

Ha estat guardonat amb diversospremis literaris i ha escrit al voltantde 300 llibres de tots els gèneres.

L'any 2004 impulsa el seu darrergran projecte, la Fundació JordiSierra i Fabra, a Barcelona i aMedellín (Colòmbia), per promourela creació literària dels joves. Entreles primeres tasques de la Fundaciós'ha impulsat el Premi InternacionalJordi Sierra i Fabra per a joves.Podeu consultar tota la informacióal web http://www.sierraifabra.com/Alguns dels títols dels llibres mésdestacats són: Camps de maduixes,A l'altra banda del mirall, El tempsde l'oblit entre d'altres.

ÀLBUM, Editorial Columna JoveEls tres protagonistes del llibre esdiuen Eugeni, Verònica i Esperança.L'Eugeni té 18 anys, a punt de com-plir-ne 19; la Vero, 17, i l'Esperança,19.

L' Eugeni és un artista que toca en ungrup anomenat Els Genis. Escriu lesseves pròpies cançons i somnia aarribar lluny en el món de la música.

La Vero és la més jove i té l'ambicióde fer-se famosa. Té anorèxia desde fa temps. Es veu grassa, tot i queés un sac d'óssos.

L'Esperança té 19 anys i és profes-sora de ball en una escola. Tambébusca el somni de triomfar en elmón del ball i la música.

Tots passen la primera prova. Tots

tres tenen talent: saben cantar,ballar i actuar. La Vero i l'Esperançaja es coneixen d'altres càstings enquè han participat, però l'Eugeni, elconeixen el mateix dia del càsting.És una prova molt important per atots tres.

El càsting l'organitza el Sr. XavierRecasens i la prova es fa en un tea-tre molt vell. Ningú sap si la provaés per a la tele o per al teatre. Elsfan esperar molta estona abans delcàsting i estableixen una bonaamistat.

La Vero es troba malament justquan arriba el seu torn i es desmaia.L' Eugeni i l'Esperança renuncien ala seva actuació per socórrer laseva amiga. Aquest és un clarexemple que l'amistat predominaabans que l'èxit. Ja hi haurà altresproves per poder guanyar.

Un any més tard, l'Eugeni il'Esperança ja seran parella i anirana visitar la Vero a la residència onestà ingressada i s'està recuperantde l'anoxèria.

Ja han format un nou grup i estande gira. El nou director es diu ErnestCardús i sembla que compta ambells per a un nou projecte l'anyvinent. L'Eugeni li proposa a la Veroque formi part del grup quan esmillori. Tots tres tenen l'esperançade retrobar-se aviat i formalitzar elseu nou grup musical.

Aquest llibre reflecteix una lluita peraconseguir l'èxit i el sacrifici quecomporta. Predominen temes com:l'anorèxia, l'amistat i l'amor entre elprotagonistes.

“Àlbum”de Jordi Sierra i FabraEditorial Columna JoveEva Martínez i Escobosa

cultura~

PdS 63

51

La porDolors Xabé

D'on treus l'embranzida? On rau elteu enginy? Ets la més subtil, la mésperversa de totes les forces, l'einamés poderosa al servei de l'esclavat-ge, aquella que fa més destrossaarreu.

Queda algun racó del món on not'hagis enquibit?

Sempre al servei d'uns per anorrearels altres, o bé tu sola surant damuntd'allò que vols anul·lar; sovint se'tfomenta i es crea també l'ambientpropici per al teu desenvolupament ite'n fas mestressa, més, fins i tot, delque es voldria. De vegades, les tevesurpes es claven al ganyot dels matei-xos promotors.Bloqueges l'enteniment, envileixesl'esperit, anul·les la voluntat.Has envaït la matèria i l'intel·lecte.

Si mesurem l'home a través de tu,semblaria que és més important elcos que l'esperit, fins i tot, perquè estemin més les penes de l'infern, calque ens parlin de la “resurrecció dela carn” i del foc que la turmentaràeternament. El turment de l'esperitno deuria haver espantat prou.

Sí, és cert que tens envaït un altrecamp, aquell del què diran, peròaquesta por del què diran també ésa causa de quelcom ben concret ivisible i crec que el nostre prestigideu estar més relacionat amb lescoses materials que amb les espiri-tuals. Perquè hi poden haver sofri-ments morals molt intensos, ara bé,si els analitzem a fons, veurem quehi està seriosament implicat el nos-tre cos, que en definitiva és el conti-nent del Jo.

Que la causa sigui una qüestió moralja és una altra cosa.

Enhorabona si algú ha aconseguitdesprendre-se'n totalment.

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

~ a

necd

otar

i

PdS 63

52

Quadern d’apuntsJosep M. Sansalvador

FAGES DE CLIMENT FELICITALES FESTESAquestes passades festes, tant larevista EL SABERUT -redactada perun equip infantil d'avantguardaperiodística i publicada per la comu-nitat educativa del CEIP Montserrat-,com el grup municipal del PSC hancoincidit a utilitzar quartetes deCarles Fages de Climent a manerade felicitació nadalenca. La figuradel poeta empordanès va ser glosa-da en aquestes pàgines en un núme-ro de la revista de fa sis anys i ara,aprofitant l'avinentesa, val la penarecordar una anècdota sentida con-tar al seu fill Pere Ignasi.

La família Fages tenia la vida organit-zada a l'Empordà -Figueres, Castellód'Empúries, Vilasacra …- però erenhabituals els desplaçaments fins aGirona, Barcelona o més enllà. Enaquells temps (anys quaranta o cin-quanta), Sarrià, Sant Julià i Medinyàeren de pas obligat per poder cobriraquells trajectes, tant d'anada comde tornada. Sembla que per al vetustOpel que els duia a cavall la CostaRoja representava un desnivell for-midable que el feia esbufegar. CarlesFages de Climent, home audaç, teniaels seus fills avisats que, si l'auto noavançava marxa endavant, vence-rien el pendent circulant marxa enre-re. Quan arribaven al punt més alt, lanombrosa prole corejava “Hip, hip… hurra !”, en senyal de satisfaccióper l'entrebanc superat i d'admiracióvers l'intrèpid conductor.“AL CARRER”“Al carrer” és un cenacle electrònicde gairebé quatre centenars d'infor-madors, repartits arreu del món, quees dediquen a caçar al vol frases,

converses o exclamacions dites enveu alta per desconeguts, i rètols opintades llegides a la via pública.L'escriptor i guionista Enric Gomà técura de la coordinació i diàriamentremet a la totalitat de corresponsalsun parell de les millors aportacionsrebudes, fresques del dia.Quadriennalment se'n publica unrecull en forma de llibre. Ja encorren dos : Al carrer (2003) i Lavida pública (2007), editats per AraLlibres. En el darrer hi figura unaal·lusió local :“A Sarrià de Ter, un cartell publicitarimolt esblaïmat per la pluja i el sol :Tenim tot tipus d'aïllaments delMercat Comú”.És inexacte, ja que aquell rètol tangrandiloqüent estava fixat a la façanad'un establiment comercial de SantJulià de Ramis, ara tancat. Per alsforasters, la confusió entre termesmunicipals tan limítrofs és fàcil. Des de fa una temporada, el cercle“Al carrer” ja compta amb corres-ponsals sarrianencs. O sigui que altanto …

MICROCONTE Aquest gasetiller de tant en tant faalguna incursió literària. A finals denovembre va tenir la satisfacció deveure premiat un microconte en elconcurs Font de Santa Caterina, aMontornès del Vallès. És molt breu idemano permís per reproduir-lo totseguit. Es titula Diumenge a la tardai fa així:

“Diumenge a la tarda, després delbraç de gitano i del cafè, l'Ernest vadecidir que ja era hora d'iniciar laseva carrera literària. El dia abans,dues veïnes que li havien llegit lacarta al director van dir-li que estava

molt ben escrita, i ell s'ho va prendremés que com un afalac, com unrepte. Va manar als nens abaixar elvolum del televisor i es tancà a l'es-tudi amb vocació creadora. Tirariaper la poesia i tornaria a fumar.Tabac negre. Havia llegit que unacigarreta encesa als dits lubrica lesneurones i fa que els adjectius fluei-xin amb major precisió. Decidí que laseva rima seria assonant, que con-cediria escassíssimes entrevistes, ique sempre diria pestes de l'obra deJV Foix. A les contraportades delsseus llibres, no hi figurarien maidades biogràfiques i miraria que l'e-ditor organitzés les presentacions enlocals d'estètica minimalista de l'ex-traradi.

Quan van cridar-lo per anar a sopar,esbossà un somriure indolent. Seriaun autor de culte. Un autèntic poetamaleït, com ell, no és una cosa queaparegui cada cinc minuts.”

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

espai escolar~

PdS 63

53

A l'EBM Confetti el menjar dels infants es confecciona íntegrament a l'escola. Actualment, tenim 65 infants fixos queutilitzen el menjador escolar. L'elaboració dels menús es realitza mensualment; a l'hivern fem més sopes, cremes deverdures, guisats... i a l'estiu, plats més lleugers. Aquesta seria una mostra d'una setmana del mes de gener de 2008:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRESSopa de pistons Crema de carbassa Patata, pèsols i mongeta Llenties amb arròs Arròs a la cassolaGall d'indi arrebossat Lluç a la planxa Mandonguilles Lluç al forn Salsitxes de pollastreTomàquet i pastanaga Xampinyons amb salsa Carbassó arrebossat Blat de moro i olivesMeló / mandarina Iogurt natural Pera / poma Plàtan / poma Iogurt natural

Ramona Pérez, cuinera de l'EBM ConfettiMònica Singla, directora EBM Confetti

MANDONGUILLES AMB SALSA DE TOMÀQUETIngredients per a 65 infants:400 mandonguilles. Per fer la salsa necessitem:oli4 cebes4 grans d'all4 nyores4 torrades de pa50 g d'ametlles torradesSal, una cullera de cafèSucre, una cullera de cafè4 kg de tomàquet triturat

Elaboració:Un dia abans, farem la salsa de les mandonguilles, de la següent manera:1. Posem oli d'oliva en una cassola i fregim les nyores, el pa i l'all. Reservem en un bol a part. 2. Ratllem la ceba i la sofregim en el mateix oli que hem utilitzat fins que quedi ben daurada (uns 15 minuts). 3. Afegim el tomàquet triturat i deixem coure uns deu minuts.4. Passem per la batedora el que teníem reservat al bol (les nyores, el pa fregit, els alls) i les ametlles. 5. Afegim aquest puré a la salsa de tomàquet; després posem una mica de sal i de sucre (per reduir l'acidesa deltomàquet).6. A la fregidora daurem una mica les mandonguilles i les afegim a la salsa de tomàquet.7. Deixem coure deu minuts i retirem del foc.

Per acompanyar el plat podem afegir unes patates fregides a daus petits.De ben segur que us llepareu els dits! Bon profit!

Cada setmana, com a primer platgarantim un dia de pasta (maca-rrons, espirals, espaguetis, fideus),un de llegum (llenties, soja, cigrons),un de sopa de caldo, un de verduracombinada (patates, pastanagues,pèsols, mongetes) i un d'arròs (a lacassola, a la cubana, amb pèsols otres delícies). De segon plat, combi-nem dos cops per setmana el lluç (ala planxa, al forn, arrebossat, a laromana), un dia pollastre (al forn, gui-

sat, arrebossat), mandonguilles, galld'indi, hamburguesa de vedella i sal-sitxes de pollastre.Per acompanyar l'àpat oferim amani-da (enciam, pastanaga, tomàquet,olives i blat de moro), també carbas-só arrebossat, xampinyons saltatsamb allets i patates fregides.Per postres, oferim dos dies a la set-mana iogurt natural, i fruita combi-nant segons l'època: pomes, peres,plàtans, mandarines i meló.

El menjador de l'escola té com afinalitat que els infants gaudeixin delmoment de l'àpat, com alguns jaconeixeu: a la Confetti “ni una culle-rada més sense alegria”.Avui us explicarem com la RamonaPérez, la cuinera de l'EBM Confetti faun dels plats amb més èxit per alsnostres comensals: les mandongui-lles amb salsa de tomàquet.

Està per sucar-hi pa!

~ e

spai

esc

olar

PdS 63

54

Els Patges Reials visiten la nostra escola

El darrer dia abans de vacances de Nadal, l'AMPAconjuntament amb l'escola bressol organitzen la festade Nadal amb la visita dels patges reials.

Al matí a l'escola, els nostres fills fan cagar el tió.Aquest dia es cuida fins a l'últim detall i, fins i tot, grà-cies a l'excel·lent cuinera de l'escola bressol, els nensgaudeixen d'un dinar de festa: sopa de galets, pollas-tre al forn i, de postres, neules i torrons.

A les 16.00 h de la tarda s'obren les portes de l'es-cola bressol i tots els pares, avis... van a buscar elsinfants per anar a veure els patges reials que fanpresència al pati de l'escola i esperen amb il·lusió l'a-rribada de tots els infants, que un a un desfilendavant d'ells, fent-los entrega de la carta dirigida aSSMM els Reis d'Orient. A canvi de la carta, els pat-ges reials obsequien tots els infants amb un regal. Elspares, mares, avis... poden fotografiar els seus infantsamb els patges reials.

Els pares, mares, avis… i nens i nenes van poder gau-dir de la tan esperada xocolata amb melindros, queva ser tan bona, com cada any, gràcies a la Ramona.Després, l'AMPA va organitzar el sorteig d'unes pane-

res amb productes per a nens i adults, obtingutsgràcies a la col·laboració dels comerços delsmunicipis de Sarrià de Ter. Es van anar sortejantuna a una les paneres i la festa es va anar ani-mant amb l'eufòria dels afortunats. L´AMPA apro-fita per donar l'enhorabona a tots els afortunatsen el sorteig.

Aprofitem per agrair a tots els comerços que hancol·laborat amb la confecció de les paneres:FARMÀCIA BLANCO, BAN CAN DANI, LA BODE-GUETA "CA LA NATI", PERRUQUERIA UNISEXJESSICA, PERRUQUERIA MISTICHAIR, CARNSJOSEP, PASTISSERIA I FLECA LLAUSAS, QUEVIU-RES MARGARIDA, PELUQUERIA LAYNU´S, PAPER-VIU, PERRUQUERIA SENSI, GRUP MENFIS, RES-TAURANT VIA HERACLEA, FORN DE PA ALIU,SABATERIA TACO, CARNISSERIA TOMEU, FLECAEL PETIT RACÓ, CALÇATS ROGER TORRENT, DETRIS 1 TRAS, CARNISSERIA NADAL, A&MMODA, BAR RESTAURANT ROURA, "LA CAIXA",AGRÍCOLA ESPARRAGUERA, CA LA LLUCIETA,FLORS EMILIA CRISTINA, OH! PAPER, CARMENCLOPES FONT, CARNS I EMBOTITS XEVI, QUE-VIURES CARNISSERIA I XARCUTERIA RAMONA,PERRUQUERIA M. ANGELS, IÑAKI MULTISERVEIS.

A Tots ells, moltíssines gràcies!

Montse Asencio DuranMestra especialista d'anglès al CEIP Montserrat

espai escolar~

PdS 63

55

Let’s start!

Enguany al CEIP Montserrathem engegat un projected'innovació en llengüesestrangeres anomenat“Let's Start”, gràcies al qualhem introduït la llenguaanglesa a partir del segoncurs d'educació infantil. Elprojecte té una durada detres cursos escolars i esdurà a terme amb la inten-ció de millorar el coneixe-ment i la competència del'anglès dels alumnes de lanostra escola.

Aquest projecte vol donarcontinuïtat a una experièn-cia posada en pràctica a la nostraescola el curs 2006-2007, en què esva començar a fer anglès a partir deP5.

De tots és sabut la facilitat que tenenels nens i nenes per aprendre coses ien especial les llengües. Per aquestaraó, i amb la intenció de treure'n elmàxim profit, volíem començar a feranglès a partir de P4 per tal que,quan els nens i nenes arribin al finalde la primària, el seu coneixement dela llengua anglesa sigui suficientmentbo perquè els permeti desenvolupar-se sense problemes dins d'una socie-tat en la qual cada dia és més impor-tant el coneixement d'una llenguaestrangera com l'anglès.

La incorporació de l'aprenentatged'una llengua estrangera a l'educacióinfantil permet fixar unes bases sòli-des, des del punt de vista auditiu ifonètic, en una edat en què es té mésplasticitat perceptiva, una gran capa-citat de comunicar-se sense inhibi-cions i un interès per totes les formesd'expressió, verbals i no verbals.Iniciant l'aprenentatge de l'anglès auna edat primerenca com els 4 anys,els nens aniran adquirint aquesta llen-gua gairebé sense adonar-se'n, d'unamanera similar al català i el castellà.

A les classes d'anglès a infantil

potenciem l'ús oral de la llengua, peraixò les activitats que fem són jocs,cançons, contes, petites representa-cions a classe... i d'altres activitats enquè no es dóna importància a la llen-gua escrita i es prioritza la llengua par-lada. Seguim unes rutines que ajudenels nens a situar-se dins la classe i aadquirir uns coneixements mínims dela llengua, com saludar o acomiadar-se. A més, tenim una mascota quenomés sap parlar anglès; per tant,sempre que els nens es volen dirigir aella ho han de fer amb alguna paraulaque hagin après en anglès!

L'experiència fins ara ha estat moltpositiva, ja que els nens i nenes estanmolt motivats per aprendre anglès!

26 DE SETEMBRE, DIA EURO-PEU DE LES LLENGÜES

El passat 26 de setembre al CEIPMontserrat vam celebrar el DiaEuropeu de les Llengües.

Tenint en compte que vivim en unasocietat multicultural i plurilingüe, ésimportant que els nens i nenes s'ado-nin de les diferents llengües que esparlen i de la importància que técadascuna d'aquestes llengües dinsla nostra societat.

Per aquesta raó, i emmarcat dins el

projecte d'innova-ció de llengüesestrangeres queportem a termedes d'aquest curs,vam decidir de ferdiverses activitatsper commemorarel Dia Europeu deles Llengües.

Una de les activi-tats era un treballen grup en què elsnens i nenes decada classe haviende desxifrar un

missatge escrit en codi. El missatgeera senzill: “Avui, dia 26 de setembrede 2006, és el Dia Europeu de lesLlengües. Quantes llengües parleu ala vostra classe?”. Un cop desxifrat elmissatge, començava un petit debaten què es parlava de les diferentsllengües que coneixien, ja fos la queparlaven a casa, la dels nens vingutsd'altres països... Els nens més gransde l'escola, els de cicle superior, vantenir una dificultat afegida: el missat-ge, un cop desxifrat, era en anglès;per tant, havien de fer un esforç extraper intentar entendre el que deia.

La segona activitat va consistir en lapresentació de les músiques d'entra-da. Cada curs té una música assigna-da i, en sentir-la, la seva fila ha d'en-trar a classe. Cada any canvien lesmúsiques d'entrada, i aquest any, perlligar-ho amb el projecte d'innovacióde llengües estrangeres, vam decidirque les músiques serien cançons d'a-rreu del món, de procedències diver-ses, com alguns dels alumnes quetenim a la nostra escola: Romania,Algèria, Israel, Catalunya...

Amb les cançons volíem fer un home-natge a les diferents llengües que esparlen a la nostra escola, perquè lescançons traspassen fronteres, unei-xen persones i ens fan oblidar lesnostres diferències.

Montse Asencio DuranMestra especialista d'anglès al CEIP Montserrat

~ e

spai

esc

olar

PdS 63

56

Primer trimestreCurs 2007/08

Aquest inici de curs ha vingut marcatper l'increment d'alumnes a la nostraescola. Ha sigut necessari adaptarnous espais per aules així com feruna reorganització del menjador, peradaptar l'espai a aquest l'augment.Des de l'AMPA hem incrementat en14 el número de monitors i monitoresde menjador i hem contractat unanova coordinadora de menjador, laDolors Vidal, ja que la Rosa Muñoz,coordinadora de menjador, ens sor-prenia, a principis de curs, amb laseva marxa després de 22 anys, perexercir de mestre de secundaria. Latrobarem molt a faltar i des d'aquí lidesitgem el millor! També a laCarmen Ordoñez, netejadora, que hamarxat a viure a Castelló, que en poctemps s'ha guanyat l'estima de tot-hom.

També ha estat necessària una reor-ganització de les activitats comple-mentaries, ampliant la programació iadaptant nous espais per poder dur-les a terme; sempre és una tascacomplicada quadrar horaris i espais.Entre les novetats d'aquest curstenim l'activitat de ràdio dirigida alsalumnes de cicle superior amb moltbona acceptació i amb el propòsit defer un programa bimensual a l'emis-sora municipal de ràdio Sarrià.Tot s'ha pogut enllestir a punt per ini-

ciar totes les activitats al mes d'octu-bre, encara que els més petits, P3, lesiniciaran al mes de gener quan jahagin completat la seva adaptació ala nova escola.

El mes d'octubre ha vingut ple d'acti-vitat. Un any més hem estat presentsa la Fira del Paper que se celebra alnostre poble. Aquest cop hem orga-nitzat un taller de màscares de paper.

I com diu la cançó quan ve el tempsde buscar castanyes, la castanyeraen aquest cas va venir a l'escola. Esvan coure 60 quilos de castanyes enuna torradora que les va deixar alpunt perquè tots els nens i nenespoguessin fer un deliciós tastet.

El diumenge 2 de desembre des del'AMPA vam proposar una sortidaper visitar les Mines de Sal i laCol·legiata de Sant Vicenç deCardona. Malgrat una petita anècdo-ta amb l'avaria d'un dels autocars vaser una visita prou “salada”.

I per tancar el trimestre, just abans deles vacances de Nadal, vam engala-nar el pavelló municipal de Sarrià deTer per dur a terme la tradicionalrepresentació nadalenca de la nostraversió lliure dels pastorets. En aques-ta ocasió nens i nenes ens han ofertballs i cançons d'arreu del mon.

Com veieu l'activitat de l'AMPA delCEIP Montserrat no s'atura mai enaquests moments estem submergitsen molts altres projectes que tenimprevistos per aquest curs. Us tindremben informats!

Loli Fernández, Presidenta de l'AMPA del CEIP Montserrat

espai escolar~

PdS 63

57

Bases per a laLlei d'educació

de Catalunya,per a una llei

de país

L'educació és uns dels granstemes de constant debat en elmón polític i en diferentsàmbits, però sobretot en l'àm-bit de l'Estat i de Catalunya.També a Europa (espai univer-sitari europeu - Bolonya-) i enl'àmbit internacional (InformePISA).

Són moltes les lleis que des dela recuperació de la democrà-cia s'han fet en matèria educa-tiva en l'àmbit estatal, però noés fins ara que ens trobemdavant la possibilitat de tenir laprimera Llei d'educació deCatalunya o, el que és elmateix, la Generalitat deCatalunya pot, per primeravegada, desplegar el seu propimodel educatiu per llei a partirde l'aprovació del nou Estatutd'Autonomia de Catalunya.

El passat mes de novembre elconseller d'Educació, ErnestMaragall, va presentar aGirona el document de lesBases per a la Llei d'educacióde Catalunya, el document ini-cial i de proposta del que hade ser la futura Llei d'educacióde Catalunya. A partir d'a-questa presentació, els dife-rents actors de la comunitateducativa s'han anat posicio-nant: professorat, sindicats,alumnes, pares i mares,

Administració, etc. El docu-ment presentat pel consellerMaragall genera discrepàn-cies, fins i tot oposició i pro-posta de vaga en contra deldocument, però també adhe-sions. Les Bases per a la Lleid'educació de Catalunya hande generar debat, un debatobert i participatiu, un debatviu i actiu: l'objectiu s'ho val, elrepte de desplegar la nostrapròpia Llei d'educació.Benvingut sigui, doncs, tot eldebat possible.

Més enllà de les derivades queel document de base puguitenir, fins i tot més enllà de latramitació parlamentària de laLlei, el document presentat pelconseller Maragall presentaalguns elements interessantsque ens han de servir per a lareflexió i anàlisi, ens han deservir per projectar-nos, desde la perspectiva de l'educa-ció del nostre país, al futur.

La situació del nostre país, isobretot de la nostra societat,és molt diferent avui que faquinze o vint anys, amb unimportant canvi demogràfic aCatalunya, amb un cert repuntde la natalitat i un augment dela població, sobretot a partirde l'arribada de nouvinguts aCatalunya; el nombre de targe-

Roger Casero Gumbau, educador social i portaveu del PSC de Sarrià de Terrogercasero.blogspot.com

tes sanitàries és un indicador que reflecteix proubé aquesta realitat, amb una xifra que supera araja els set milions i mig. La nostra societat tambéha canviat tant des del punt de vista econòmiccom de coneixement, un canvi molt ràpid durantels darrers deus anys, un canvi que és presenttambé en els nostres dies, amb l'eclosió de dosconceptes que han anat guanyant molta força iincidència en la nostra societat i els seus esta-ments (economia, coneixement, etc.): elsavenços tecnològics i la globalització.

Si l'educació és un dels principals elements desocialització i, alhora, de transformació de lasocietat, aquests dos nous conceptes s'han d'in-tegrar d'una manera estructural en el fet educa-tiu dins les aules, no només com un element d'a-prenentatge (la classe d'informàtica), sinó comun element de suport. En aquest sentit ja hi haescoles, sobretot algunes escoles rurals, quehan canviat els llibres de text i les pissarres clàs-siques per tablets i pantalles interactives. AlCEIP Montserrat les pantalles interactives benaviat seran una realitat, així com la possibilitat dedisposar d'un ordinador per cada tres alumnes.A poc a poc anem avançant.

La nova Llei d'educació de Catalunya, doncs, had'impedir la fractura digital a les escoles. Però noha de ser aquest només un dels seus gransobjectius. Una de les grans preocupacions del'ensenyament obligatori és la necessitat demillorar l'èxit escolar i, per tant, disminuir el per-centatge actual del 28% d'alumnes que no obte-nen el graduat d'ESO. Aquest títol de graduatrepresenta la formació bàsica mínima que han detenir els escolars, la base sobre la qual es des-pleguen després tots els altres itineraris formatiusanteriors als itineraris estrictament laborals.

Ernest Maragall, conseller d'educació de la Generalitat deCatalunya amb el regidor Roger Casero.

~ e

spai

esc

olar

PdS 63

58

Les fugues del sistema educatiu capal mercat laboral a aquests nivells nogeneren ocupació de qualitat; pertant, tampoc és una garantia d'esta-bilitat laboral per als alumnes queabandonen el seu procés formatiu.La nova Llei d'educació deCatalunya ha de tenir per objectiuincrementar la continuïtat educativaen l'educació postobligatòria, ja siguiel batxillerat o els cicles formatius.Actualment, segons dades delDepartament d'Educació, el 61,5%dels alumnes que obtenen l'ESOcontinuen fent estudis postobligato-ris, davant el 78% de la mitjanaeuropea o el 85% de l'Objectiu deLisboa per a l'any 2010. La fidelitza-ció dels alumnes dins el sistemaeducatiu, més enllà dels estudis obli-gatoris, és un dels reptes importantsde futur, fet que permetria incremen-tar el percentatge actual, un 49,4%dels ciutadans catalans entre 10 i 21anys estan titulats en educació pos-tobligatòria (cicles formatius - FP - obatxillerat).

El document de les Bases per a laLlei d'educació de Catalunya parteix

del Pacte Nacional per a l'Educació,aprovat durant el darrer mandat de laGeneralitat de Catalunya amb unampli consens. En aquesta línia, algu-nes de les directrius del PacteNacional d'Educació per elaborar laLlei d'educació són el desplegamentdel model educatiu de Catalunya, laimplementació de la cultura de l'ava-luació, l'extensió de l'autonomia delscentres, la planificació territorial deles necessitats educatives, el reco-neixement social de la funció docent,del paper i participació de les famí-lies i la descentralització i correspon-sabilització dels ajuntaments.

La Llei d'educació, segons el docu-ment de bases, s'ha de desplegar apartir d'una sèrie de principis gene-rals: l'equitat, l'excel·lència, la cohesiósocial i la identitat compartida; l'equi-tat entesa com la igualtat d'oportuni-tats d'accés i de promoció al sistemaeducatiu i dins el sistema educatiu;l'excel·lència com a principi de quali-tat del sistema educatiu; la cohesiósocial com a principi bàsic i comúque ha de transmetre l'escola, i laidentitat compartida en què la llengua

i la cultura catalanes han de ser elseixos vehiculars del fet educatiu.

És a dir, una escola arrelada al país,a la seva llengua i la seva cultura,que garanteix la convivència i lacohesió social, una sistema educatiuque no exclou ningú, que integra atothom, un sistema educatiu de qua-litat al servei dels i les alumnes. Endefinitiva, un únic servei públic d'e-ducació, en què qui presta aquestservei públic són els centres públicsi els privats sostinguts amb fonspúblics (els concertats), indepen-dentment de la seva titularitat.

Alguns dels elements que han gene-rat discrepància entre la comunitateducativa són la possibilitat d'obrir lagestió dels centres a grups de pro-fessionals, ajuntaments o entitatssense ànim de lucre; allò que els sin-dicats han definit com la gestió pri-vada dels centres públics, cosa quesignifica la privatització de fet de laxarxa pública.

El document de bases també dibui-xa uns centres educatius amb més

Els assistents a la presentació de les Bases per a la Llei d'educació de Catalunya, a Girona.

capacitat d'autonomia, amb méscapacitat de prendre decisionssobre la pròpia gestió del centre,sobre les seves necessitats pedagò-giques, sobre qüestions organitzati-ves i de recursos humans i econò-mics.També es diferencia més la funciódirectiva de la funció de la resta delpersonal docent, i es proposa unadirecció formada, professional, com-petent i estable, amb més marge dedecisió per a la consolidació d'e-quips docents més estables, ambmés capacitat per definir els perfilsdel professorat que més respongui ales necessitats del projecte específicdel centre, amb més capacitat dedecisió sobre els recursos econò-mics per al desplegament del pro-jecte de centre i l'assoliment delsseus objectius.

El document també projecta unanova inspecció educativa, més adap-tada al concepte d'autonomia decentre; preveu l'elaboració d'unestatut docent, que reguli els aspec-tes generals del personal docent,així com l'accés a la funció públicadocent (entre els quals destaca elconeixement d'una llengua estran-gera i un ús normal de les TIC) i lacarrera professional docent (forma-

ció, investigació, incentius, promo-ció, etc.).

Des d'una perspectiva més àmplia,les Bases per a la Llei d'educació deCatalunya també incideixen en l'or-ganització de l'administració educa-tiva, i proposen una desconcentracióadministrativa i una descentralitzaciópolítica. Aquests són dos elementsmolt senzills i ràpids de dir, peròcomplexos i lents a l'hora d'aplicar,certament. Són, però, imprescindi-bles per afrontar els reptes que l'e-ducació té al nostre país: cal unamajor proximitat de la presa de deci-sions, cal donar un major paper alsterritoris, als municipis. En aquestsentit, els ajuntaments podrien, ambel futur desplegament de la Llei,assumir les competències de planifi-cació, escolarització, construcció,gestió d'ensenyaments obligatoris ino obligatoris, de plans educatiusd'entorn i activitats extraescolars, degestió de diversos serveis educatiuso de la transició entre escola i tre-ball. Sempre que, naturalment, l'as-sumpció de competències vinguiacompanyada de la corresponentderivació econòmica.

Una altra de les qüestions sobre l'or-ganització de l'administració educa-

tiva que descriu el document debases és la creació de zones educa-tives, aquelles que contenen, com amínim, tots els elements que consti-tueixen el servei educatiu complet:educació infantil i primària, secundà-ria i batxillerat (i no necessàriamentcicles formatius).

Tenim la possibilitat de tenir, per pri-mera vegada, la nostra pròpia Lleid'educació. És un fet prou importantcom per sumar-hi tots els consensospossibles, més enllà dels mínimsimprescindibles. Cal valorar positiva-ment el debat i les discrepànciesque el document de bases ha gene-rat, malgrat la màxima expressió deles discrepàncies sigui la convocatò-ria d'una vaga de tots els àmbits del'educació no universitària. Uncol·lectiu de directors de secundàrias'ha mostrat a favor dels principis deldocument de bases... El debat estàservit i cal jugar la partida. La Lleid'educació de Catalunya ha iniciat elseu camí i el recorregut que ha defer per aprovar-se definitivament totjust ha començat.

L'educació a debat: una bona notí-cia, una gran oportunitat.

Amb motiu del 10è aniversari de lainauguració del Centre d'AtencióPrimària (CAP) de Sarrià de Ter en elsterrenys dels Pla de l'Horta, m'hanencomanat de fer unes reflexions sobrela primera dècada.

El nostre Centre es va inaugurar el dia 5de desembre de 1997. Aquest fet varepresentar, d'una part, poder oferir a lapoblació de Sarrià un lloc espaiós, amblluminària i totes les comoditats tant perals usuaris que ens han anat visitantdurant els darrers anys, com per al per-sonal del nostre Centre. Es va passar detreballar en unes condicions quasi ter-cermundistes a gaudir d'un lloc ambunes condiciones excel·lents: consultesàmplies, calefacció centralitzada, salesde reunions, sala d'estar, biblioteca, etc.D'altra banda, l'obertura del Centre vafacilitar que al voltant del CAP s'anessin

edificant molts habitatges i, per tant,s'hagi desenvolupat una zona bonicaper viure-hi.

L'esperit del CAP de Sarrià, generadorde noves idees, no pot atribuir-se a unao dues persones, sinó que ha estat elconjunt de totes aquelles que en eldecurs dels anys hi han tingut algunaimplicació, aportant treball, esforços,dedicació, imaginació i potser tambéuna mica de fantasia. Valguin aquesteslínies per recordar-los a tots i, com nopodria ser d'una altra manera, el nostreagraïment a les associacions de veïns il'Ajuntament de Sarrià, el quals van teniruna veritable implicació en el projecte.

En el transcurs d'aquests 10 anys hancanviat moltes coses i formes de treba-llar; en destacarem unes quantes:-Actualment les històries clíniques de

paper s'han transformat en històriesinformatitzades.-S'han apropat al nostre Centre les visi-tes corresponents a les especialitats deginecologia i obstetrícia. -Es fan reunions mensuals amb la xarxade Salut Mental.-Darrerament s'ha incorporat al nostreEquip d'Atenció Primària (EAP) la con-sulta de psicologia.-Així mateix, el personal sanitari del'EAP manté reunions periòdiques ambespecialistes de l'hospital de referència,per tal de comentar casos clínics quenecessiten l'assessorament d'un espe-cialista en concret (endocrinòleg, car-diòleg...)-Hi ha hagut un increment de la plantilladel personal d'atenció a l'usuari, motivatper l'augment i l'especialització de lespròpies tasques que desenvolupen, aixícom per donar més suport al personal

~ s

alut

PdS 63

60

Reflexions en el 10è aniversari de la inauguració del Centred'Atenció Primària de Sarrià de TerEmili Marco. Metge de Família

10 anys del Centre d'AtencióPrimària de Sarrià de Ter

salut~

PdS 63

61

sanitari i usuaris que ho sol·liciten.

Per altra banda, és el moment de pre-guntar-nos cap on anem i fer-nos elssegüents plantejaments:-Avaluar què esperen de nosaltres elspacients.-Quin és el perfil professional quedemanda l'Administració.Què és el que volem de nosaltresmateixos.

Quins han estat els punts forts i feblesdels 10 anys de pràctiques?Com a punts febles destacaríem:-L'assistència massificada amb moltesvisites burocràtiques i amb pocs recur-sos humans.-La medicina comunitària s'ha deixat depracticar o ha quedat en mans de volun-taris que ho fan de forma desinteressada.-Els programes sanitaris s'han convertiten consultes protocol·litzades segons el

programa informàtic e-CAP (EstacióClínica d'Atenció Primària) que és elque utilitza la nostra empresa.

Tot i l'augment de població que hi hahagut en aquests 10 anys, només s'haincrementat la plantilla en un metge iuna infermera. Actualment l'assignacióde metge en el conjunt de la nostra ABSés de 12.371 persones.

Com a punts forts destacaríem elssegüents:-El model de centres de salut i de medi-cina familiar segueix tenint un fort con-sens social i polític.-El nostre Centre és un dels punters detot Catalunya gràcies a l'esforç conjuntde tots els professionals implicats.-Comptem amb 10 anys d'experiènciaen el nou centre i som, en realitat, elsque assegurem l'accessibilitat al siste-ma sanitari i la continuïtat assistencial

de patologies de llarga durada o malal-ties cròniques.-S'ha aconseguit ser Centre Docent deProfessionals d'Infermeria i de MedicinaFamiliar i Comunitària.-L'aposta que ha fet el Servei Català de laSalut per les noves tecnologies, posant al'abast de tots els usuaris un portal aInternet o demanar cita prèvia per a qual-sevol dels professionals de l'ABS o eltelèfon de “Sanitat Respon” a través delqual es pot demanar cita prèvia les 24hores del dia i els 365 dies de l'any.

És precisament això, els vincles cons-truïts dia a dia amb els nostres pacients,el que dóna sentit al nostre treball i lafont de les nostres satisfaccions.

Quan es tanca la porta de la nostra con-sulta i et quedes a soles amb el teupacient, tots els problemes passen a unsegon terme.

La sanitat pública d'aquest país haestat una gran fita de la qual podemdisposar tots els ciutadans. Del fet quesigui un dret universal, n'hem d'estarmolt orgullosos, però també hem d'es-

tar molt satisfets de la qualitat del ser-vei. I això és degut en gran mesura alsprofessionals que ens atenen. A Sarriàtenim la sort de comptar amb un gruphumà molt bo i unes instal·lacions ade-quades. Precisament, ara ha fet deuanys que es va inaugurar el nou CAP,el nou edifici. Ara fa una dècada,doncs, que es consolidava una estruc-tura mèdica i assistencial estable acasa nostra. L'aniversari és una bonaexcusa per fer balanç del passat, elpresent i el futur de l'assistència primà-ria al poble. I en aquest sentit crec quehem de valorar molt positivament el

fet de tenir un espai adequat a les nos-tres necessitats actuals. Segur quecaldrà millorar-lo i ampliar-lo, n'esticconvençut. Però també sabem queaquests anys han servit per consolidarel CAP deixant molt enrere les inco-moditats de l'edifici Masó i que s'haanat assentant una assistència mèdicade tanta qualitat que fa que hagi estatdeclarada la millor del país. Esperemque d'aquí deu anys puguem dir quehem anat a més. Enhorabona als pro-fessionals i enhorabona a tots elssarrianencs per poder comptar ambaquest centre.

Enhorabona CAP, enhorabona sarrianencsRoger Torrent i Ramió / Alcalde de Sarrià de Ter

Inauguració del CAP pel conseller Eduard Rius el desembre de 1997. Foto: A.VilaL'actual equip del CAP de Sarrià de Ter

~ s

alut

PdS 63

62

Com a regidora de Sanitat i tambécom a sarrianenca, vull donar des d'a-quí la meva felicitació a tots els mem-bres del CAP per la feina feta durantaquests 10 anys. El nostre és un CAPmodèlic i això és gràcies a la feina delsprofessionals que hi treballen.

De totes maneres, també vull aprofitarper dir que l'única nota negativa, i queno té res a veure amb el personal delCAP SARRIÀ, és el fet de la progressi-va reducció del temps d'atenció, jaque hem passat de tenir-lo obert 24hores a que només n'obri 13, peròsabem que això ve de “més amunt”.

10 anys del nou CAP de Sarrià de TerLluís Aymerich

El CAP de Sarrià de Ter celebra 10 anysgaudint d'una bona salut, amb un elevatnivell de satisfacció dels seus usuaris,per la qual cosa esdevé, segons dadesdel propi Departament de Salut, un delsmillors CAP de les nostres comarques.Els deu anys ens permeten aturar-nosun moment i girar la vista enrere. Ladecisió de traslladar el consultori delcarrer Major en l'actual CAP de Sarrià alPla de l'Horta no va ser fàcil. Aquestesdecisions sempre són complexes, jaque d'entrada els canvis ens atabalen iens hi resistim, encara que siguin permillorar. L'edifici de Rafael Masó adap-tat com a consultori no responia a lescondicions òptimes de servei i atenciómèdica, amb problemes d'espai, d'ac-

cessibilitat, etc. Era necessari equipa-ment nou, totalment accessible, ambespai suficient per a tots els serveismèdics i per ser la base d'una ÀreaBàsica de Salut que sobrepassés Sarriàde Ter. Amb el CAP Sarrià vam fer, sensdubte, un salt qualitatiu.

L'aposta pel Pla de l'Horta va ser tot unencert, va esdevenir una gran oportuni-tat, ja que el CAP es va convertir, deuanys enrere, en l'eix vertebrador i dina-mitzador del desenvolupament urbanís-tic del Pla de l'Horta, i va situar enaquest sector un equipament de primerordre, al qual cinc anys més tard, l'any2002, s'hi va afegir l'Escola BressolMunicipal Confetti. L'encert del CAP deSarrià ha estat que, més enllà de la sevaestricta funció de foment de la salut iprevenció de la malaltia, més enllà detenir un abast territorial supramunicipal,ha estat un equipament que la gent de

Sarrià de Ter ens hem fet nostre, ens elsentim com a propi, un equipamentperfectament integrat al Pla de l'Horta ia Sarrià de Ter.

Els 10 anys també ens han de perme-tre mirar endavant i projectar-ne el seufutur. La població de Sarrià de Ter i del'Àrea Bàsica de Salut del CAP augmen-ta, i per tant caldrà, més endavant, plan-tejar-ne l'ampliació. També és possibleque augmentin els serveis mèdics queofereix. El CAP té capacitat i espai percréixer, des de Sarrià de Ter no hemhipotecat el seu possible creixement,ans al contrari, hem prioritzat sempre lareserva de l'espai d'equipaments queresta lliure al costat pensant en el seufutur creixement.

El CAP Sarrià celebra 10 anys!. Moltes feli-citats pel passat, pel present i pel futur!.

10 anys del CAP Sarrià: un salt qualitatiuRoger Casero Gumbau, portaveu del PSC de Sarrià de Ter

Després de deu anys d'haver-se produïtel trasllat del Centre d'Atenció Primària,és innegable que ha estat totalmentpositiu i la conseqüència directa de lesactuals instal·lacions del CAP és lad'una important millora en la prestaciódel servei que es palesa en la comodi-tat en el treball dels professionals, lamodernització de les instal·lacions, la

supressió de les barreres arquitectòni-ques, la incorporació d'aparcaments i lacomoditat de l'espai destinat alspacients.Malgrat aquestes millores que hem obser-vat i de les quals gaudim, no podem deixarde fer notar algunes qüestions negativesque, tot i alienes a la voluntat dels profes-sionals i usuaris, crec que hem de lamen-tar. És el cas de la supressió d'atenció alpúblic de la franja horària de nit que darre-rament s'ha produït en dues ocasions,retallant cada vegada més l'obertura alpúblic per a casos d'urgències. Tot i el dis-curs de la Conselleria que és en benefici

d'un millor servei, nosaltres pensem, ino deixem de denunciar-ho, quenomés és un tema de reducció decostos, però en detriment dels serveisdels veïns i veïnes de Sarrià i delsaltres usuaris dels municipis de l'àrea.

Amb tot, des d'aquí només em quedafelicitar els metges, infermeres i altresprofessionals del CAP de Sarrià pel seubon treball, la seva atenció i professio-nalitat i agrair-los la seva comprensiócap als malalts, desitjant-los un futur plede satisfaccions per la seva gran tascavocacional i humanística.

10 anys del nou CAPDolly Grau

salut~

PdS 63

63

YOLANDA MUÑOZ I HERRERAMolt bé, hi ha moltes comoditats, hotenim al costat de casa. El que trobomalament és que es tanqui a les 9 delvespre i que s'hagi d'anar d'urgènciesal Güell o a l'Hospital Josep Trueta. Sitens una necessitat, tenint el CAPaquí, hauria d'estar obert. Quant alservei, molt bé; porto set anys aquí iper als meus fills i per a mi, el serveique et donen és molt bo.

MARIA XABADIA I ROURAEstic contentíssima; som dos vells acasa i tenim un metge cadascun: joen, Taberner, i el meu home, enMarcos, i no hem volgut canviar;estem molt contents . L'única cosa ésque véns aquí i t'has d'esperar.Sempre és ple i no saben ni quinahora t'han de donar. No es poden fermiracles; ens hem de conformar.

FINA ESPUÑA I CASASPer a mi m'està molt bé; millor nohaver-ho de menester, però de lamanera que funciona, jo crec quemolt bé; ha canviat molt de quan eraal carrer Major, ho tenim més lluny,però bé, els avantatges són prouimportants.

CARME GIL I CASTILLOEm sembla molt bé que el portessinaquí perquè estic vivint al Pla del'Horta. És molt millor el CAP d'ara, totha millorat molt.

FRANCESC LÓPEZ FERNÁNDEZHa canviat molt del que era abans;estava molt ben centrat perquè esta-va al mateix carrer Major de Sarrià,però les instal·lacions eren una micaantigues i faltava espai; ara les ins-tal·lacions són noves, i en aquests 10anys ha millorat tant a nivell sanitaricom d'espai pel que és la poblacióde Sarrià. En aquests deu anys l'aten-ció ha sigut molt bona i tens facilitatd'aparcament. Però, és clar, la gentque estava acostumada al carrerMajor i ho tenia a prop, ara es unamica inconvenient ja que s'han dedesplaçar; però també crec que estàben situat perquè està centralitzat pelque fa al poble tant de Sarrià de Tercom Sarrià de Dalt.

ENGRÀCIA CASTILLO I SÁNCHEZTrobo que és a prop de casa. Allò eraun desastre i recordo que allà se'mvaren emportar la cadireta del meufill; aquí hi ha lloc per posar els cot-xets; per a les persones grans, estàmolt bé. El pitjor és que tanquen a lesnou del vespre i per a una urgènciahas d'anar al Güell o al Trueta quequeda col·lapsat de gent; és undesastre, necessites una bona estonaperquè et puguin atendre.

MARC GUERRERO I VILÀEl CAP em sembla bé, però trobo elproblema que et fan esperar molteshores i que per una petita cosa, potsestar tres quarts d'hora esperant. Pelque fa a la resta, aquest està molt bé.

ANTONIO MATEOS CHAPARROEl canvi molt bé, perquè allà no hi haviatant de lloc i comoditat com hi ha aquí;molt més bé que quan estàvem al migde Sarrià, l'atenció dels metges moltmillor perquè ha augmentat.

~ n

atur

a

PdS 63

64

El riu Ter: la història d'untransvasament abusiu

El lligam que els gironins mantenimamb el riu Ter respon a raons de veï-natge i als vincles històrics, socials ieconòmics que al llarg dels segles hihem anat bastint. Tot i així, encara ésforça desconegut el transvasament,excessiu des de molts punts de vista,que des de l'any 1959 es fa cap aBarcelona i que, no per ser ignorat,esdevé innocu. Al contrari, la majoriade disfuncions que s'observen al riuTer aigües avall del Pasteral es relacio-nen amb aquest transvasament, i elsefectes nocius de la manca de cabalspodrien ser alleugerits si es reduís tansols a la meitat el volum transferit.Serem capaços d'invertir la tendència?

Sabem que no som els primers que hohem posat sobre la taula i, esperem-ho, tampoc serem els últims. Des del'Observatori del Ter de l'Ateneu estemcontinuant la tasca de moltes organit-zacions i persones que, en un moment

o altre de la seva vida, s'han plantejatcom és que pugui existir un transvasa-ment d'aigua tan constant, d'una mag-nitud tan gran que en algunes èpo-ques de l'any deixi el riu Ter al seu pasper Girona gairebé sec, i alhora, quesigui tan ignorat socialment, tan des-conegut, tan involuntàriament accep-tat. Especialment a Francesc Ferrer iGironès -que va abanderar fins fa pocla “lluita pel Ter”-, però també a moltsaltres regidors, parlamentaris i sena-dors que en algun moment o altre sen'han preocupat, hem d'agrair que ensprecedissin en aquesta tasca.

De fet, el problema del nostre riupodria semblar hidrològic, gairebéquantitatiu o, per dir-ho d'algunamanera, numèric; però l'arrel neixforça més enllà: si el Ter ha estatdurant molt de temps un eix vertebra-dor de comunitats humanes que hitenen un cert grau d'interacció, actual-

ment les comunitats que viuen al seuredós no viuen el riu com antany i ja hiha poca gent que visqui del riu.Segurament el riu s'ha convertit en unelement merament paisatgístic i, a lesciutats, tal vegada ni això. Encara quela societat pugui haver girat l'esquenaal riu, aquest continua essent allà i calveure quins punts de contacte roma-nen entre les persones i el riu. És peraixò que reivindiquem una regió delTer identificada pel seu riu, que se'lsenti i faci seu i que, en conseqüència,es preocupi per les seves afeccions1.

Precisament l'Observatori del Ter és ungrup de treball que va néixer preocu-pat per les afeccions observades al riuTer en anys recents. Vam decidir reco-llir informació sobre l'estat del riu Ter,especialment entre Girona i la sevadesembocadura, per divulgar-la entrela ciutadania i crear un estat d'opinió al'entorn d'un tema totalment descone-

Albert Ruhí i Lluís SalaObservatori del Ter de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona

El riu Ter a l'alçada del congost de

Sant Julià de Ramis Foto: Narcís Rubio

natura~

PdS 63

65

gut. Sovint ens movíem per intuïcionsfonamentades, però disposàvem depoques dades que donessin suport ales nostres tesis. Vam creure necessa-ri articular un discurs objectiu, basant-nos en les dades públiques -tot i quesovint no publicades- i accessibles -simés no sobre el paper- a tothom.D'altra banda, no podem amagar -imés tard les dades ens han donat laraó- que actuàvem moguts per la con-vicció que la Llei de l'any 1959 sovintno es compleix; que cal un augmentdel cabal circulant, si pretenem assolirels objectius de la Directiva marc del'aigua de la UE; i que la majoria dedisfuncions de l'estat ecològic del riutenen una relació directa amb l'estrès

ambiental que pateix, ésa dir, amb la granextracció de cabals que,en lloc de seguir aigüesavall del Pasteral, aca-ben desembocant a l'à-rea urbana deBarcelona. Tot aquestconjunt de dades haestat l'ànima de la cam-panya de revindicaciód'aquest riu “TERritoriTER, dels Pirineus al'Empordà” i l'hem donata conèixer primer enuna presentació al localde l'Ateneu; més tard ales 3s Jornades de MediNatural, sota el títol“Una diagnosi sobrel'estat del riu Ter”, i últi-mament fent-nos pre-sents a la majoria demunicipis pels qualspassa el riu, fent-hixerrades, projectant-hiaudiovisuals i interac-cionant amb la sevagent, també a travésd'articles de premsa ocol·laboracions comaquest article d'opinió,que pretén ser una altrabaula d'aquesta cadenade complicitats queestem teixint.

Els principals problemesque s'observen al riu Ter

-si més no, al seu pas per Girona-tenen una relació força directa amb lamanca de cabal del riu, o s'agreugencom a conseqüència d'aquest feno-men. La insuficiència dels cabals circu-lants parteix, legalment, de la contro-vertida derivació que es regulà amb laLlei d'11 de maig de 1959. Aquestanorma, coneguda com a Llei del Ter,preveia una concessió de fins a 8m3/s d'abastament a Barcelona i laseva àrea d'influència, condicionada alfet que la demanda de la demarcacióde Girona quedés coberta, la qualcosa significava que es respectessinles demandes dels abastaments de laciutat de Girona, de la Costa Bravacentre i que el cabal del riu Ter al seu

pas per la nostra ciutat estigués persobre dels 3 m3/s. Però la prelaciód'usos establerta per la Llei d'aigüesde 1985 ha acabat representant quees prioritzi l'abastament a l'àrea metro-politana de Barcelona -per tant, fora dela conca natural del riu- i que la restadel cabal es reparteixi entre els usua-ris gironins; com a conseqüència, elsàmbits més afectats van ser, peraquest ordre, el cabal ecològic i el regagrícola; és a dir: la Llei de 1959, peròa l'inrevés.

També el recent Pla sectorial de cabalsde manteniment, del Departament deMedi Ambient i Habitatge, estableixquins han de ser els cabals mínimsque ha de portar el riu en les diferentsèpoques de l'any (així, durant el perío-de d'estiatge -de juliol a setembre-aquests cabals han de ser, com amínim, de 3,68 m3/s; durant la prima-vera -abril i maig- haurien d'arribar als5,98 m3/s; i durant la resta de l'any -d'octubre a març, a més del mes dejuny- haurien de ser iguals o superiorsals 4,60 m3/s). No obstant això, ambles pròpies dades oficials de l'AgènciaCatalana de l'Aigua (ACA) ja es cons-tata, d'una banda, que el comporta-ment previst per al riu -un riu medite-rrani, que hauria de patir un eixut esti-val i uns màxims de cabal a la prima-vera i la tardor- és exactament a l'in-versa del que s'observa (figura 1).Evidentment, un riu tan gestionat comés el riu Ter, amb embassaments i deri-vacions, presenta un règim que té poca veure amb el d'un riu mediterraninatural. La qüestió més paradoxal és,però, que si sovint ja no es compleixenels mínims establerts per la Llei del Ter(recordem-ho, de 3 m3/s), molt menyses poden complir els llindars oscil·lantsque el Pla de cabals marca per a Gironaque són, com a mínim, de 3,68 m3/s.

Així, durant anys amb pluviometriesinferiors a la mitjana no es compleixendurant la major part del temps elscabals mínims legalment establerts.Durant l'any 2006, a tall d'exemple,més del 70% de dies s'incomplia el Plade cabals; i durant el 2007 aquestatendència ha anat, fins i tot, a pitjor.Curiosament, és només durant l'estiu

Invasió d'Azolla filliculoides al riu Ter, la primavera del 2005.L'estancament de l'aigua per la manca de cabals circulants vafacilitar que es formés una gran pel·lícula d'aquesta falguera,que va limitar l'arribada de llum i, per tant, producció d'oxigena l'aigua, i la mort de molts peixos i amfibis.Foto: Lluís Sala

1A l'Estat francès moltes estructures administratives es dibuixen i s'identifiquen a partir d'accidents geogràfics, amb un clar predomini fluvial. En sónexemples les regions de Bouches-du-Rhône, Lot, Haute-Garonne, Haut-Rhin, Bas-Rhin, Loir, Loire, Marne o Seine-et-Marne. Aquesta articulació podriasemblar purament administrativa, però acaba donant una importància social als rius, redimensionant-los dins la modernitat.

~ n

atur

a

PdS 63

66

que el cabal mitjà mensual del riu Tersupera el mínim previst pel Pla decabals. Així, durant aquesta època -quan de fet els ecosistemes mediterra-nis estan adaptats a la sequera, i l'eixutno representa cap catàstrofe ecològi-ca- l'aigua és abundant. En canvi a laprimavera, quan realment més aiguanecessiten els ecosistemes riparis -ique coincideix, per exemple, amb elperíode de cria de molts ocells i, pertant, de màxima demanda de produc-ció primària i de consumidors- s'in-compleix, no només aquest Pla decabals realitzat amb una suposadaintenció ambientalista, sinó també l'an-tiga Llei de l'any 1959.

Evidentment, aquesta disfunció no ésinnòcua i té molts efectes paral·lels, abanda dels perjudicis directes queocasiona a la fauna i flora autòctones,com les mortalitats de peixos ques'observen periòdicament, o l'afavori-ment d'algunes espècies exòtiquesamb comportaments invasius, com fouel cas de la petita falguera Azolladurant la primavera de l'any 2005. Elmés greu, però, no són aquests fetsque fàcilment escandalitzen la pobla-ció i surten als mitjans. És molt nociul'efecte multiplicador tant sobre elsabocaments puntuals com sobre lapol·lució difusa que arriba al riu. Enhaver-hi una capacitat de dilució moltlimitada de les substàncies contami-nants, els efectes sobre l'ecosistemaes magnifiquen. Tant en termes decabal com de càrrega orgànica, l'abo-cament més important que rep el riu

Ter entre el Pasteral i la seva desem-bocadura és el de l'estació depurado-ra d'aigües residuals (EDAR) de Girona,que fa temps que funciona per sobreel seu límit i acaba essent, en realitat,una gran injecció de matèria cap al riu,impacte que no s'atenuarà mentre noes materialitzi la seva ampliació. Peròtambé té a veure amb el cabal del riuque rep l'entrada de l'aigua depurada,que és tan migrat que és incapaç dediluir aquestes entrades. Si observeml'evolució de l'índex biològic de quali-tat de l'aigua (BMWPC, basat enmacroinvertebrats), entre la Cellera deTer i la desembocadura del riu, veuremcom, més enllà del municipi de SantJulià de Ramis, el riu pertany a la cate-goria groga, d'aigües contaminades(figura 2). Tenim, doncs, un riu malalt.

Cal fer aquesta anàlisi per adonar-sede la magnitud de l'abús que pateix elnostre riu, que abasteix més de la mei-tat de població del Principat. La xarxad'aigües del Ter-Llobregat porta aiguades de la derivació del Pasteral, i pas-sant per la planta potabilitzadora deCardedeu, a una gran àrea quecomprèn, no només part de la ciutatde Barcelona, sinó també l'Anoia, elBaix Llobregat, la mancomunitatPenedès-Garraf, el Maresme, Trinitat iFontsanta, el Vallès Occidental i elVallès Oriental. Evidentment, hi hausos indiscutibles, que des d'un puntde vista de sentit comú han de preval-dre sobre qualsevol criteri ecològic.Ara bé, considerem injusta la càrregaque pateix el riu Ter, el petit riu delnord de Catalunya, ja que ha de sufra-gar el consum de mig país. Les solu-cions són diverses i possibles, tot i quecal que siguin els líders tècnics i polí-tics -no pas els qui posem una situacióproblemàtica objectiva sobre la taula-els qui les proposin i executin. En qual-sevol cas, sembla evident que des del'Administració cal millorar l'estatecològic d'aquest riu que és, i hauriade ser encara molt més, ben nostre, ique això passa necessàriament perrecuperar per al riu uns cabals ecolò-gics de què actualment no disposa.Per això demanem a les institucionsque posin els mitjans necessaris per al'assoliment dels objectius de laDirectiva marc de l'aigua de la UnióEuropea: els gironins hem de podertornar a gaudir, sense reserves, delnostre principal riu.

El Pla sectorial de cabals de manteniment (en vermell) preveu un comportament del riu que, si elcomparem amb el que presenta actualment (en blau), sembla el seu negatiu. Si en un riu mediterraniesperaríem màxims de cabal a la primavera i a la tardor, i mínims a l'estiu i hivern, el Ter es comportaa l'inrevés, com a conseqüència de la retenció que fan els embassaments durant les èpoques plujosesi del desembassament estival per als cultius de regadiu del Baix Ter. És possible esperar un comporta-ment natural per part d'un riu artificialitzat?

Els índexs biològics de la qualitat de l'aigua (any 2003) també reflecteixen l'efecte de l'EDAR deGirona, a partir de Sant Julià de Ramis. Un cabal major aconseguiria diluir o, si més, no reduir l'efec-te d'aquestes aportacions orgàniques.

natura~

PdS 63

67

PLANTES I FLORSJardí de primaveraVictòria Padrosa

En aquest número de la revista us voldriaexplicar, ara que encara hi som a temps,com podríem tenir un jardí molt acoloriti que quan arribi la primavera resulti moltvistós.

En un tros quadrat hi podríem posar almig una forsítia que, encara que no esdeixi créixer gaire, resulta molt bonica, ial voltant s'hi pot fer una combinació deplantes aromàtiques com l'espígol(lavanda) amb flors de color gris platejat.També s'hi poden posar roses de garlan-da de color rosat violat, que requereixenun lloc assolellat amb la terra ben drena-da, o bé malves, sempre tot voltant la forsítia.

Si no voleu fer-ho en rodó, també es poden preparar en un parterre rectangular unesanemones disposades en forma d'ona. El color pot ser de préssec o violaci. Hi posaremuna Sàlvia oflicionalis, que és un arbust de fullatge semiperenne d'uns 70 cm d'alçària ide color verd grisós. S'hi pot posar també una malva que li pot donar una coloració mésvistosa.Convé triar les plantes comptant amb l'alçada i la grandària final de cada varietat, aixícom l'època de floració segons la temporada.

Les plantes amb flors blanques o amb fulles grises són molt adequades per donar unapinzellada de tons suaus i combinen molt bé amb tots els colors.

Forsítia

Espígol

Rosa pitiminí

~ n

atur

a

PdS 63

68

Santa Brígida,excursió infantil

Joaquim CarrerasFotos: Agustín Jaime

Lluny d'un ambient de competició, l'excursio-nisme és una activitat que es practica aparta-da dels estadis. Per tant, la presència d'es-pectadors o aficionats que contempla el nos-tre esport és nul·la. En conseqüència, per alGrup de Muntanya representa una tasca ine-ludible la promoció de la nostra activitat. Ésper aquest motiu que, juntament amb les acti-vitats del casal de muntanya, procurem orga-nitzar una sortida pensada per a nois i noiesd'entre cinc i vuit anys. Són les edats de lamainada que participa al casal.El passat 16 de desembre vam organitzar laprimera de les sortides a Santa Brígida, una

ermita situada a prop d'Amer. L'elecció dellloc no va ser casual. Tenint en compte queuna de les activitats del casal és la pràctica del'escalada al rocòdrom, vàrem voler triar unlloc on es pogués practicar aquesta activitat.Santa Brígida reuneix molts avantatges: unlloc recollit, amb diferents nivells de dificultat,orientat al sud...

Tenint en compte que el dia abans va estarplovent, no tots estàvem convençuts que l'en-demà faria bo. De totes maneres, a l'hora dela sortida, feia un sol radiant que contrastavaamb la baixa temperatura. Quan la quarante-

L' Àlex posa en pràctica el queha après en el rocòdrom

natura~

PdS 63

69

na de persones (entre pares, mainadai monitors) estàvem aplegats a la plaçade can Nadal, vam marxar en direccióa Amer. A l'arribada, vam aparcar elscotxes en una esplanada prop d'oncomença el camí i vam agafar la mot-xilla per començar a caminar.

El camí passava pel mig d'un bosc d'al-zines, estava força fresat i unes mar-ques de color blanc ens guiaven en elsllocs on et podries perdre. Tothom por-tava el seu ritme. Uns anaven més depressa. Fins i tot semblava que esbarallaven per ser els primers d'arribar.D'altres, anaven tot xino- xano agafatsde la mà dels seus pares. De tant entant, fèiem una parada per reposar,que també servia perquè el grup no esdistanciés massa.

Al cap d'una hora i quart de caminar,arribàvem. Afortunadament, el sol

tocava de ple i el lloc quedava arrece-rat del vent. Era l'hora de començar lespràctiques d'escalada. Evidentment, escomença per la part més fàcil. EnGerard va fer la via el primer a manerade demostració i col·locà la corda detal manera que des de baix es poguésevitar una caiguda. Així mateix, els quetenim experiència amb l'escalada ensvam repartir en diverses parts delrecorregut amb el propòsit d'orientarla mainada sobre com han de col·locarels peus i les mans. Evidentment, elcanvi del rocòdrom a la pedra deSanta Brígida és considerable. Fins i totel sol fet d'estar a set o vuit metres delterra ja impressiona. De totes mane-res, la finalitat d'aquestes pràctiquesno era la de crear futurs escaladors,sinó el sol fet que la mainada entri encontacte amb el món de l'escalada.Per aquest motiu, no vàrem tenir capinconvenient, en els moments de difi-

cultat, per fer una petita trampa.Senzillament es tractava, en elsmoments més delicats en què la mai-nada no es veia en cor de progressar,estirar ben fort la corda i pujar-lo comaquell que puja un piano.

Un per un, tots van anar passant i, finsi tot, algun de gran s'hi va atrevir.Després es van provar altres vies d'es-calada fins que va arribar l'hora dedinar. Havent dinat, els escaladorsconsumats van atrevir-se a fer vies demés dificultat, mentre alguna mainadaels contemplava i altres jugaven aamagar-se entre les pedres.

Com que la data era molt propera aNadal, vam aprofitar per col·locar unpessebre, que la mainada va fer com atreball manual durant el casal, i cantarnadales com mana la tradició. Quan elsol va començar a baixar, les tempera-tures també feien el mateix i va ser elmoment de recollir les motxilles, des-fer el camí i tornar cap a casa.

Vam arribar a Sarrià que ja era fosc imolts ja van anar de dret a casa seva.Tot i no poder tenir un canvi d'impres-sions amb tota la gent, les vibracionsvan ser molt i molt bones. Ja tenimmés sortides de mainada programa-des per als propers mesos.

En el moment de la demostració, l' atenció és màxima. Fotos: GMS.

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: No has entès ben bé una cosa fins que no ets capaç d'explicar-la a la teva àvia.

ALBERT EINSTEIN

The Sarrià NewS

Assaig de càntic a la urnaOh, que cansat estic de la meva

covarda, moderna, tan salvatge terra,i com m'agradaria de votar,

nord enllà,on diuen que els trens funcionen,

no hi ha apagades,tothom sap el que pagai els nens saben llegir.

Però no he de seguir mai el meusomni

i votaré aquí fins a la mort,car sóc també molt covard i salvatge

i estimo a més amb undesesperat dolor

aquesta meva pobra,trista, dissortada urna.

Salvador Escriu,TSN, poeta local.

EuropaEls polítics europeus, temorosos queels ciutadans tornin a tombar laConstitució europea, i després d'anysde llargues i intenses reunions, handecidit aprovar el Tractat de Lisboa i¡tatxaan! no sotmetre'l a consulta.És el que deia la meva àvia: si no t'a-graden les respostes, no facis pregun-tes.

Xosé Fado,TSN, Lisboa

VeïnsDesprés de presumir de tenir un cosícientífic que confon el canvi climàticamb la previsió meteorològica, el líderdel PP Mariano Rajoy ens torna a sor-prendre afirmant amb rotunditat queun euro és un euro i dos euros són doseuros. Nois, quin nivell, no?

PePe Alcalà,TSN, Madrit

LingüísticaFes-me una perduda, em va dir la jovefilla d'un amic. Em vaig quedar depedra. No podia trair la vella amistatamb el seu pare, tot i que la noia teniaun puntet, tampoc no ens hem d'engan-yar, ara.

Per la cara amb que se'm va quedarmirant vaig entendre que es referia auna altra cosa: fes-me una trucada per-duda, va repetir. Ai las! La meva santamare mai no hauria dit a un home: fes-me una perduda.I és que ens fem grans...

Miquel Analògic,TSN, Sarrià del Mig.

BreusEn un gest de reconciliació sense pre-cedents per part del Vaticà, 400 vícti-mes del bàndol franquista són beatifi-cades. Les del bàndol republicà conti-nuen sent maleïdes.

Nolasc A. Gat.Becari

InternacionalFins quan ens donaran la tabarra ambles primàries nord-americanes?Ni la campanya electoral d'aquí, quedéu n'hi do, ha aconseguit eclipsar-les.Ni que haguéssim de triar l'alcalde.Clar que ben mirat el que surti serà unamica l'alcalde del món. Però ens faràbia que ens ho refreguin tant, si alcapdavall tampoc no podem votar.Que s'ho facin ells i que ens deixintranquils, no?

Jeims Ailoviu,TSN, Guasington

RepublicansEns ha sorprès que fins i tot els repu-blicans més del morro fort haginaplaudit l'actitud d'un monarca educatper al protocol, que, un cop que parlasense llegir-ho, quasi provoca un con-flicte diplomàtic. La veritat és que nosabem veure on és l'encert. Si no fosper por de fer un acudit massa fàcil lidiríem: senyor monarca, en certsmoments, per què no calla?

Huguet Txaves,TSN, Corresponsal.

ReligióFent ús del dret de manifestació, elsbisbes espanyols, indignats per tot el

que fa el govern de ZP, surten al carrerdiumenge sí i diumenge no, i muntenun sidral considerable.I si es limitessin a fer la prèdica des dela trona? Perquè els que ens sentimindignats per les bajanades que arribena dir, què hem de fer: sortir al carrertambé?I és que ja cansen, eh?

Jaume Sacristà,TSN, Madrit

EconomiaLes borses cauen en picat mentrebancs, elèctriques i gasístiques recu-llen guanys d'un 30% superiors als del'any passat, que també van ser d'un30% més que l'anterior.A la Festa Major fa temps va venir unil·lusionista que treia conills de dinsd'un barret, i tampoc no vam saberveure-li el truc.

Andreu Parquet,TSN, Borsa BCN

Medi ambientEn època d'estricta sequera, amb elspantans sota mínims i a punt de res-tringir-nos l'aigua, com és que a lespistes d'esquí els canons no paren defer neu artificial? D'on treuen l'aiguaquan encara no ha nevat? Si tots hemd'estalviar, per què ells poden anartirant de beta? Per què ningú no con-testa mai aquestes preguntes tan poca-soltes?

Ramon Sky,TSN, Vaqueria

La reivindicacióLa recent aprovació de la Llei de lamemòria històrica que propugna l'eli-minació dels símbols franquistes ve adonar-nos la raó.Gràcies. Ja ho sabíem, que la teníem.Però nosaltres no volem que ens ladonin. El que volem és que ens treguinla gallina d'una vegada.

~ n

ews

PdS 62

70

Parlem_de_Sarria_63

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_63