Entre les dues fotos delcollage de la portada hantranscorregut més de 80anys. El que fou local d’ússocial, per gaudi dels socisde l’Orfeó Joventut ha pas-sat, després de moltes vicis-situds, a ser d’ús públic i alocal per la gent gran. Unnou equipament situat enun lloc emblemàtic, la quefou en el seu dia Plaça de laRepública, que ha de servirper aglutinar diverses activi-tats culturals, lúdiques isocials per tothom. Com elcentre cívic La Cooperativa,situat a Sarrià de Dalt i quedóna servei a tot el poble,l’edifici del Coro ha de serd’utilitat per la gent de totsels barris. A la planta baixa hi hal’Oficina d’atenció a les per-sones grans, atesa per l’en-titat Jubilus Gerentologia i la

seu social de l’Esplai deSarrià de Ter; en el pis supe-rior s’hi poden trobar lesdependències dels ServeisSocials de l’Ajuntament deSarrià de Ter. També a laplanta noble del primer piss’hi poden celebrar totamena d’activitats, des delball dels festius, que aplegaa gairebé 100 persones,fins a xerrades, trobades,exposicions, en fi, tot el quees vulgui programar. Quedaper resoldre la concessiódel bar de la planta baixa.Enguany s’ha celebrat el75è aniversari de la procla-mació de la República. Enaquest número, al dossierd’història, hi ha un extenstreball de Ramon Riera

sobre el que va significar,què es va aconseguir iquina ha estat la repercus-sió social i ideològica d’a-quell període tan intens,malgrat que breu. L’edificidel Coro no va ser-ne aliè aaquest brogit. Convertit enescola Francesc Macià de laGeneralitat, del C.E.N.U(Comitè de l’Escola NovaUnificada), envoltat d’unaextensa zona esportiva,aquest edifici va demostrartenir un ús polivalent que,en paraules de l’arquitectedel projecte de rehabilita-ció, Quim Bover, n’és undels seus principals atrac-tius. Com sempre, els projectessón de llarga durada.

Aquest fou gestat i iniciatper l’equip de govern lideratper l’alcalde Josep Turbaul’any 2000, després d’unsarticles d’aquesta revistareivindicant l’obra de RafelMasó. Ha estat l’alcaldeNicolás Pichardo i un altreequip de govern qui l’haacabat i inaugurat i, coinci-dint en el temps, en la cele-bració de l’any Masó, l’ar-quitecte que treballà per lesfamílies d’origen sarrianenc,Ensesa i Teixidor. Contràriament a l’associaciód’idees que suggereix eltítol, “Un brindis pel Coro”no significa un brindis al sol.“El Coro” ja és una realitattangible, un equipamentútil, amb un enorme poten-cial. Els sarrianencs estemde festa! Enhorabona!.

editorial~

Parlemde

Sarrià~

573

Un brindis pel “Coro”

Pa p e r g r o c 10 0 % r e c i c l a t d e P A P E L E R A L A C O N F I A N Z A S A .

Dipòsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

NNOOTTAA:: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor dela revista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i

financiació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET:wwwwww..ssaarrrriiaaddeetteerr..ccaatt

Tema de portada Ajuntament

EntitatsÀlbum de fotos

OpinióDossier d’història

CulturaEspai escolar

BibliotecaSalut

NaturaNews

CCOONNSSEELLLL DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ

DDIISSSSEENNYY ii MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ

CCOORRRREECCCCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA

IIMMPPRREESSSSIIÓÓ

AAGGRRAAÏÏMMEENNTTSS

HHAANN CCOOLL··LLAABBOORRAATT EENN AAQQUUEESSTTNNÚÚMMEERROO

SSUUBBSSCCRRIIPPCCIIÓÓ AANNUUAALL

TTIIRRAATTGGEE

EE--MMAAIILL

PPOORRTTAADDAA

Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, RogerCasero, Àngel Garcia, Quim Llunell, GregoriMontgé, Josep Rodeja, Assumpció Vila.

Estudi Gràfic David Coll · 972 220 154

Toni Ruscalleda. Consorci per a laNormalització Lingüística de Salt

Impremta Montserrat.

Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de Girona.

Nicolás Pichardo, Ángel Mesas, RogerTorrent, Lluís Aymerich, Centre CulturalParroquial, Prese Serrano, Josep Serrano,Ramon Riera, Josep M. Sansalvador, EMG,Montse López i Agnès Vila, Emili Marco,Quim Valentí.

10 €

1.500 exemplars.

revista@sarriadeter.cat

Inauguració del “Coro”: Pepa Celaya, MiquelPerdiguer, Nicolàs Pichardo, CarmeFigueras, Roger Casero, Xavier Soy i PiaBosch. Foto Quim Llunell.

4618212226405357586062

Sumari

AAGGRRAAïïMM LLAACCOOLL··LLAABBOORRAACCIIÓÓ DDEE

LLEESS EENNTTIITTAATTSSCCOOMMEERRCCIIAALLSS

El consell de redacció dePARLEM DE SARRIÀ no

es responsabilitza necessàriament de les

opinions signades.

~

~ t

ema

de p

orta

daPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

4

L’aire portava l’aroma de les diades especials i hom s’haviavestit per a l’ocasió. Des de primera hora es notava el bro-git dels preparatius de la festa, muntant l’escenari, netejantels voltants, disposant les taules del càtering, deixant lescadires ara i adés per tota la plaça, provant el so i els ins-truments.... Alguns petits participaven de la moguda estre-nant el nou tobogan, expectants davant de tant moviment.El dia clar, fresc, s’endevinava calorós i els responsables delprotocol frisaven per completar les agendes.

Alguns dels convidats començaren a arribar. Tot el consis-tori sarrianenc, equip de govern i regidors, els arquitectesJoaquim Bover i Lluís Bayona, així com la tècnic municipalM. Àngels Roura, responsables de la reconstrucció de l’e-difici del “Coro”; el director de l’oficina a Sarrià de CaixaCatalunya, Moisès Casals, amb la directora de zona,Carolina Sànchez; el director de l’Obra Social de CaixaCatalunya, Sr. Miquel Perdiguer; el Sr. Xavier Soy, sotspresi-dent de la Diputació de Girona; regidors i alcaldes demunicipis veïns, Quart i Sant Julià de Ramis, esperaven l’a-rribada de la consellera de Benestar i Família, CarmeFigueres, acompanyada de la delegada de la Generalitat,Pia Bosch, i de la directora dels serveis territorials, PepaCelaya.

Tan bon punt la consellera va arribar, s’adreçà a un grupd’avis i els etzibà, quantes parelles es van conèixer enaquella sala de ball?. La Teresa Coll portava les fotos del

seu casament amb l’Eduard Berloso celebrat en el cafèquan el menava la família Sirvent i entre uns i altres recor-daven temps passats.

Amb una mica de retard, tot i que amenitzat per un grupmusical la comitiva oficial va donar un tomb per l’edifici boi atenent les explicacions de l’arquitecte Quim Bover i del’alcalde Nicolás Pichardo quant al disseny i distribució del’espai. L’arquitecte va esmentar la importància de la recu-peració d’un edifici històric, que havia estat Ateneu Popularels anys 20, seu de l’Orfeó Joventut i més tard de la com-panyia de teatre Foc Nou, reformat per l’arquitecte moder-nista Rafel Masó. Alguns dels elements arquitectònics s’hansalvaguardat, com les façanes sud i oest, tot i que modifi-cant l’alçada de l’edifici annex per lligar-lo amb l’edifici prin-cipal, els revoltons i les columnes de fosa de la plantabaixa, les columnes de fals marbre de la planta primera,així com part del paviment hidràulic original. Com a notacuriosa, esmentà el fet que els flequers, darrers propietarisde l’edifici, van instal·lar el forn a la planta baixa envoltantuna de les columnes de fosa que sostenen l’estructura,amb la qual cosa es demostra que la protecció va ser efec-tiva ja que no s’esfondrà.

Per altra banda, l’alcalde va explicar les diverses funcionsque tindrà el nou edifici, seu dels serveis socials del’Ajuntament, de l’empresa Jubilus, i de l’Esplai de la gentgran de Sarrià.

Inauguració de l’edifici del “Coro”

Assumpció Vila

A la primera planta s’esposaven fotografies que expliquen l’evolució de l’edifici i els seu ús polivalent al llarg dels anys. En primer terme, l’estandard de laCoral Joventut, cedit per Joaquim Ramió. Foto Quim Llunell

tema de portada ~

Parlem de Sarrià ~ 57

5

A la planta primera una exposició defotografies, organitzada per l’Àrea deCultura de l’Ajuntament , resseguia unviatge al llarg de100 anys, des delnaixement de la Coral Joventut l’any1906, com així ho testimonia l’esten-dard cedit per Joaquim Ramió, alsanys de la República, quan es conver-tí en escola del CENU (Comitè EscolaNova Unificada), fins als anys de lapostguerra, com a cafè i sala de ball.Com a mostra del treball dels darrersinquilins n’ha quedat una pastera defusta, recuperada per vitrina.

La comitiva restà una estona a la pla-ceta amb una copa a la mà.Mentrestant, la gent s’apressava avisitar l’edifici, a passejar per lesestances ben moblades, s’entrete-nien a llegir els murals de l’exposiciói gaudien en veure com havia quedatde bonic. Els comentaris eren d’elogiper la qualitat dels materials i de l’o-bra. Alguns deien que es notava quel’arquitecte havia fruit amb l’encàrrec,i és cert, ja que s’observa en múlti-ples detalls, com les mateixes lletres“el Coro”, extretes d’una fotografiaantiga .

Després d’aquest recorregut, vingue-ren els parlaments. El sol donava deple i tota la roba els era sobrera. Totsels representants de les institucionsque han col·laborat econòmicamentvan tenir les seves paraules d’elogiper la recuperació de l’edifici i pel seuproper ús, com a Club Sant Jordi pera la gent gran.

L’arquitecte Joaquim Bover va fer la presentacióde l’edifici a les autoritats, la consellera de

benestar i família, Carme Figueras i la delegadadel govern, Pia Bosch.

L’antiga pastera de l’Associació deFlequers es va restaurar i va servirper exposar alguns documents dela societat.

La consellera Carme Figueras conversant amb lagent gran que es va aplegar a la placeta de la font.

Fotos: Quim llunell~

L’Ajuntament de Sarrià de Ter estàportant a terme tot un seguit d’obresde millores en els diferents sectorsdel poble, dintre del pla de milloresaprovat per al present any, i el des-plegament d’aquest paquet d’actua-cions té un abast molt ampli i afectaquasi totes les àrees.

Així doncs, en Serveis Públics s’hamillorat l’asfaltat del carrer JosepPallach, la plaça Vila Romana, elcarrer Rafael Casanova, el passatgede la Font i la cruïlla dels carrers Firali Ripollet, a més dels nous aparca-ments de la Rasa i la plaça EmíliaXargay, que vénen a millorar la mobi-litat en aquests sectors.

L’arranjament dels parcs infantils alPla de Horta, la Rasa, plaça EmíliaXargay, plaça Salvador Genis i Bech iel de la placeta de la Font, ha permès,a més de millorar la seva imatge,adaptar-se a la nova reglamentacióen matèria de seguretat en els parcsinfantils. Cal dir que també es preveucontinuar amb aquest tipus d’actuacióen els sectors de Sarrià de Dalt i delPla dels Vinyers.

Les excavacions que es porten aterme a la rambla Mossèn JacintVerdaguer han permès posar al des-cobert una formidable necròpolisamb més de 79 enterraments distri-buïts en dos sectors, un de 20 tom-bes d'època romana situat al nord-oest de la zona excavada i la restad’enterraments de l'època visigoda.

Dins de l’Àrea d’Urbanisme s’hancomençat les obres d’urbanització delPolígon P A de “Cobega”, un projecteamb una tramitació molt complexal’aprovació del qual ha trigat més desis anys, però que comportarà la cre-

ació de nous equipaments, com unanova biblioteca, un auditori i una salaexposicions.

També estan en fase de licitació lesobres dels carrers Josep Flores, PereCalders i el passatge Principat, unavegada actualitzat els respectius pro-jectes constructius.

El Pla de sanejament de l’àrea urbanade Girona és un altre projecte onl’Ajuntament de Sarrià de Ter com amunicipi afectat participa i cofinançaamb altres ajuntaments de la zona.Aquest projecte de vital importànciaque es troba en fase de redacció,contempla l’ampliació i modificaciódels antics col·lectors en alta del sis-tema de sanejament que daten dels

L’Ajuntament de Sarrià de Terdesplega el Pla

d’inversions i millores aprovades per aquest any

Nicolás Pichardo DelgadoAlcalde

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

6

Vista aèria de Sarrià de Dalt, i perspectiva de l’AP-7.

FERRETERIA DECOFERn FERRETERIAn JARDINERIAn PINTURAn REGALS

TOT EL QUE NECESITES PER CASA TEVAESTEM AL TEU SERVEI!!

SERVEI A DOMICILI “OFERTES TOTS ELS MESOS”

n PARAMENT PER LA LLARn PETIT ELECTRODOMÈSTICn MATERIAL ELÈCTRIC… n TAMBÉ FEM CLAUS

A SARRIÀ DE TER, LA TEVA FERRETERIAEns trobaràs al Pla de l’Horta, Pça. Vila Romana, 4 - Tel. 972 17 00 52

anys 70 i que aporten les aigüesresiduals a la depuradora deCampdorà. El pla contempla la cre-ació de nous col·lectors interceptorsen alta, que vindran a reforçar l’ac-tual xarxa de sanejament, totalmentinsuficient per a donar servei al fortcreixement urbanístic que estàexperimentant l’àrea urbana deGirona i els municipis que l’envolten.També les fortes inversions en ladepuradora de Campdorà, la dota-ran d’una capacitat de tractamentde fins a 55.000 m3/dia.

El projecte d’urbanització del sectorXuncla II està definitivament aprovat i és en aquest sector ons’ubicarà la futura deixalleria d’àmbit comarcal, que amb unpressupost de 318.000 € , finançat per la Junta de Residus,començarà passat l’estiu i millorarà així la gestió de residusdel municipi.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter ha encarregat a l’arquitecteJosep San Andreu la redacció d’un projecte sobre l’amplia-ció a 8 carrils de l’AP 7, complementari als estudis d’afecta-cions i soroll ja fets i que recollirà totes les recomanacionsque des de l’Ajuntament, a través de l’equip tècnic i jurídic,s’ha realitzat, igualment s’incorporaran a l’expedient tots elssuggeriments i inquietuds que des dels veïns afectats,Plataforma 8 carrils i altres entitats s’han fet, a través de les

reunions informatives, i que s’incorporaran a la resta dedocumentació tècnica i jurídica que l’Ajuntament presen-tarà al Ministeri de Foment, Generalitat, Acesa i l’empresaconcessionària, així com administracions i empreses impli-cades.Respecte al TGV, l’Ajuntament està fent gestions perquè eltram entre la pujada al Golf de Sant Julià de Ramis, futurasortida a la superfície del tren, i el sector de Montaguttambé a Sant Julià de Ramis, sigui soterrat, ja que el tramés molt curt i els estudis tant econòmics com de rasantsaconsellen el seu soterrament. Un dels arguments fona-mentals és que es desplaça el problema que creava les sor-tides i entrades de túnels a molt curta distancia, al sectord’en Xuncla i la riera Guilana en aquest punt.

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

7

~

La nova àrea infantil de la placeta de la font.

~

Quan arriba l’estiu tot és diferent, vestim diferent, mengem dife-rent i fins i tot fa la sensació que som diferents.

També quan arriba l’estiu l’àrea d’esports es transforma i orga-nitza activitats diferents, i fidels com cada any els casals, casa-let i les activitats d’estiu són els eixos de la nostra actuació. Ialhora, posem fil a l’agulla per anar preparant la propera tem-porada esportiva.

CCaassaallss ii ccaassaalleett

Any rere any el nostre objectiu és dur a terme unes activitatsque, plenament consolidades, responguin a les necessitatsdels nostres usuaris. D’aquesta manera aquest any allarguemels diferents casals tant a l’inici com al final, ja que comencemjust quan s’acaba l’escola i acabem just quan torna a començar.També hem afegit de manera gratuïta un horari de guarderia de8 a 9 hores per als qui ho necessiten. Entenent que aquestsnous plantejaments han de donar solució als problemes quetenen molts pares, sobre què han de fer amb els seus fillsaquests dies i hores que fins ara quedaven penjats. Som cons-cients que no podem solucionar tots els problemes, però inten-tem solucionar-ne el major nombre possible.

Els nostres objectius fonamentals són: donar un bon servei ambel mínim cost possible i fer activitats del gust de la mainada finsal punt que quan detectem que l’activitat no agrada, es canviaper una altra.

A nivell d’estructura cal dir que fem activitats adaptades a lesedats dels nens i que dintre dels mateixos casals es fan distri-bucions de la mainada en funció de la seva edat i de les sevescapacitats. Aquesta política ens permet integrar els nens d’unamanera més dinàmica i eficient, alhora que els fem més parti-cipatius en les activitats. Cal dir també que és per a nosaltresfonamental el control de la mainada, en aquest sentit i en fun-ció de l’activitat a realitzar hi ha reforços especials amb mésmonitors.

AAqquuaaggyymm ii ccuurrsseett ddee nnaattaacciióó

Són aquestes dues activitats que es duen a terme ja fa unsquants anys. Activitats que han tingut sempre molta acceptació,anant en augment any rere any. Creiem que són dues activitatsnecessàries, ja que és una altra manera de fer esport, que a l’es-tiu es te una mica oblidat. L’aquagym és una activitat oberta atothom, però especialment estudiada per a la gent gran, ja queajuda a estar en forma sense esforços molt considerables. També el curset de natació és obert a tothom, però aquest ésmés adequat a la mainada petita que vol aprendre a nedar. Eslògic pensar que la majoria de gent adulta ja en sap.

PPiisscciinnaa mmuunniicciippaall

No hi ha cap dubte que amb aquesta calor res és més refres-cant que un bon bany a la piscina. La piscina municipal és pro-bablement l’espai que ens comporta més dubtes, perquè gene-ralment mai és al gust de tothom: la gespa està alta o estàbaixa, hi ha molta ombra o n’hi ha poca, hi ha massa gent o n’hiha poca, l’aigua és molt transparent o no ho és tant......., i aixíentrem en un món de petits detalls que sembla que no s’aca-ben mai. Bé, hi ha molts paràmetres en els que ens podemmoure i pensem que això és la salsa de l’estiu. Bé, fer contenta tothom és pràcticament impossible, però treballant ambil·lusió i ganes aconseguim fer contents una gran majoria, enqualsevol cas sí que tothom ha de tenir clar que ens movemdins els paràmetres que exigeix la reglamentació d’ús de lespiscines públiques per tal de donar un servei acurat .

Casals,casalet

i activitatsd’estiu

Angel Mesas MesasRegidor Delegat d’Esports

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

8

A la Cooperativa es realitzen moltes de les activitats d’interior del casald’estiu.

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

9

Assumpció VilaRegidora de Cultura

En el conveni amb el promotors del sector Cobega hi figu-ra la cessió d’uns baixos i planta per equipament públic de2.208m2. Des que es varen iniciar les converses ja es vaveure la necessitat de destinar-ho a centre cultural, bàsica-ment per incloure la Biblioteca. En el transcurs d’aquestsanys, s’han anat perfilant algunes de les mancances entemes culturals del nostre municipi i per tant aquest espais’ha anat omplint de dessitjos i voluntats. L’equip redactor del projecte, Martín & Busó, va dibuixar elque seria la sala d’actes de la Biblioteca en pendent, és adir un petit auditori i al costat la sala d’exposicions quetambé hauria de tenir un ús polivalent.

Quan el Departament de Cultura de la Generalitat va publi-car les bases del Pla d’equipaments culturals, vàrem veureque tant l’auditori com la sala d’exposicions podia adaptar-se a la convocatòria de sales polivalents prevista per alsmunicipis de menys de 15.000 habitants. I així es va fer. El26 de juny el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, enscomunicava que aquest projecte es subvencionava amb357.000€ és a dir un 35% del seu pressupost. Amb aques-ta subvenció, amén del que està obligat el promotor a cedir,(ha d’entregar l’equipament amb la paleteria grossa inclosa),ja garantíem una part molt important del finançament. Peraltra banda, la Biblioteca compta amb una subvenció delPUOSC de 317.000€ , també amb la cessió del promotorde l’obra fins a la paleteria grossa i amb el finançament del25% del pressupost per la Diputació de Girona. Per tant, elprojecte s’encarrila amb un gran suport econòmic, i pràcti-cament resolta la Biblioteca i la planta baixa de l’equipa-ment . La segona planta, quedarà per una tercera fase i espreveu una sala definitiva per encabir-hi les troballes arque-ològiques i els Fons Emília Xargay, així com l’arxiu històricde l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

La presentació del Pla d’equipaments culturals es va fer aBarcelona. En la pantalla de la sala d’actes del palau deSanta Mònica, hi dominava el que ha estat l’eslògan d’a-questa campanya del Departament: “cap municipi senseequipament cultural”. Després es tancava el cercle amb doseslògans més de capital importància, “cap equipamentsense activitat” i “cap activitat sense públic”. Per tal que exis-teixi la creació cultural fan falta espais adients, que tambépermetin la distribució dels productes, que el seu consumpugui arribar al major nombre de públic i que aquest, a serpossible, sigui proper.

No n’hi ha prou amb què Barcelona i Girona tinguin bonsespais per al teatre i la música. La xarxa s’ha d’estendre atots els pobles per tal que la cultura s’estengui a tots elsnivells. Sempre hem cregut que la nostra proximitat amb lacapital ens ha penalitzat en l’aspecte cultural, però si elsdeixem els espectacles de més pressupost i envergaduraqueden un bon nombre d’actes de petit format que espoden fer a Sarrià de Ter i que es complementen amb l’o-ferta de la ciutat. Hem apostat fermament per la formaciócultural, com s’ha pogut veure amb l’escola de música o eltaller d’arts plàstiques. Un auditori com el que es projecta,de 150 places, ens permetrà oferir molts actes que no pre-cisen d’un gran escenari, sinó de bones condicions acústi-ques i de comfort. Pensem per exemple amb el cicle deconcerts de Nadal, amb l’hora del conte, amb les xerradesliteràries, en les presentacions de llibres, passes de docu-mentals, cinema-fòrum, debats i totes les activitats de petitformat que es plantegin. El seu emplaçament privilegiat, laseva excel·lent bona comunicació, generarà una dinàmicaque ara ens costa d’imaginar. Serà per tots un gran repte.

Pla d’equipaments culturals 2005-2007

~

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

10

Roger Casero Gumbau,primer tinent d’Alcalde de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

Dones Més que Mai és una entitat de Sarrià de Ter que fauna feina sovint poc visible, però d’una importància socialde primer ordre. Dones Més que Mai és una entitat dedones que treballa amb i per a les dones fent una tascaassistencial i social amb un col·lectiu doblement desfavorit:les dones grans; doblement per la seva condició de perso-nes grans i per la seva condició de dones. Dones Més queMai compleix per un costat una tasca comunitària, peròtambé ha actuat com una entitat de sensibilització i denún-cia vers les problemàtiques de les dones, exercint a mésuna funció primordial: la interpel·lació a l’Ajuntament deSarrià de Ter en la seva implicació i compromís vers la sevaactivitat, vers les dones. Algunes de les activitats que faDones Més que Mai les fa amb la col·laboració del’Ajuntament de Sarrià de Ter, com d’altres entitats. DonesMés que Mai va iniciar fa uns anys la celebració d’un soparde dones el dia de la Dona Treballadora; aquesta activitatha esdevingut la llavor del que, des de fa quatre anys, s’haesdevingut les Jornades de la Dona Treballadora, de lesquals es va publicar al darrer número del Parlem de Sarriàun article sobre la quarta edició d’aquestes jornades cele-brades a principis de març d’enguany.

Dones Més que Mai és una de les entitats que participa dela Comissió de la Dona de Sarrià de Ter, una comissió detreball de la qual l’Ajuntament forma part, juntament ambuna sèrie d’entitats més del poble. La Comissió de la Donaorganitza les Jornades de la Dona Treballadora i ha estatprecisament el fet que aquesta comissió estigui formadaper diferents entitats diverses el que ha anat enriquint imillorant, any rere any, el contingut i la programació de lesJormades de la Dona Treballadora. Dones Més que Mai iuna sèrie d’altres entitats treballen conjuntament des de laperspectiva de la dona per fer del nostre poble, Sarrià deTer, un poble amb sensibilitat de gènere, un poble que

fomenta la igualtat i que denuncia les injustícies, desigual-tats i maltractaments a què la dona, les dones, estan massasovint sotmeses.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter, l’equip de govern, sensible aaquesta qüestió ja fa temps va decidir implicar-se més enles Jornades de la Dona Treballadora, aportant-hi recursoseconòmics, recursos humans i gestió en la seva organitza-ció, alhora que desenvolupant polítiques en clau de gène-re; algunes molt definides en clau de dona, d’altres en elmarc de l’atenció comunitària. D’aquesta manera des del’any 2004 a nivell intern es destinen unes quantitats delpressupost a fomentar les polítiques de dona. El serveid’Escola Bressol, així com la creació dels Serveis Socialsmunicipals permeten fomentar polítiques d’igualtat. Caltenir present que la majoria de les ajudes, en serveis i enprestacions, que es donen des dels Serveis Socials munici-pals, estan destinades sobretot a famílies i a les dones, ique les dones (dones grans i dones de família) són un delscol·lectius més demandants dels Serveis Socials. Fent polí-tiques de suport a la família, encara que no només, és unamanera de fomentar la igualtat, donant més oportunitats ales dones a formar-se i a incorporar-se al món laboral.

A partir del treball fet aquests anys per Dones Més que Maii per la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter, des del’Ajuntament de Sarrià de Ter, des de la regidoria de ServeisSocials, veiem una doble necessitat a la qual cal fer front:per un costat la necessitat de destinar majors recursoseconòmics al desenvolupament de les polítiques de gène-re, per l’altre la necessitat de planificar la tasca que jaestem fent i emmarcar-la amb la planificació més general iestratègica de les polítiques de dona del Govern de laGeneralitat. Així doncs, durant la preparació de les darreresJornades de la Dona Treballadora, i davant l’oportunitat quecom a Ajuntament ens poguéssim presentar a una convo-catòria de l’Institut Català de les Dones, vam elaborar el PlaDona a l’Acció, el Pla Local de Polítiques de Dones deSarrià de Ter.

Pla Dona a l’AccióPla Local dePolítiques de Donesde Sarrià de Ter2006-2008

“És tan reaccionari creure que les donesno estan capacitades per a determinadesfeines com pensar que totes són tendres,

sensibles i intuïtives. Cada dona és unindividu, no és l’espècie.”

(Isabel Clara Simó a la contraportada del seu llibreDones. Columna Edicions, 1997)

El Pla Local de Polítiques deDones de Sarrià de Ter 2006-2008, en la seva introducció plan-teja la seva finalitat: eradicar lesdesigualtats que pateixen lesdones i aconseguir així, la igualtatd’oportunitats real de dones id’homes dins el nostre municipi.

A partir d’aquesta voluntat política, es desenvolupa el PlaLocal de Polítiques de Dones de Sarrià de Ter 2006-2008,emmarcat dins el V Pla d’acció i desenvolupament de políti-ques de dones a Catalunya 2005-2007, impulsat pel Governde la Generalitat de Catalunya per concretar els compromisosdel Pacte del Tinell per aplicar polítiques de dones.

Durant els darrers anys, s’han estat portant a terme, des del’Ajuntament de Sarrià de Ter, accions de polítiques dedones que responen als criteris de transversalitat i de par-ticipació activa. Paral·lelament, s’ha dedicat aquesta prime-ra etapa a l’observació i recollida de dades, és a dir, la fasede diagnosi. Val a dir que la meitat de la població de Sarriàde Ter són dones, amb una important feminització de lapoblació de gent gran, majors de 65 anys. D’altra banda elpercentatge més elevat de població femenina és elcomprès entre els 25 i 35 anys, és a dir, en plena edat d’in-corporació al món laboral i en edat reproductiva. També ésdestacable que d’entre la població immigrada entre 15 i 29anys, el percentatge de dones immigrades és del 71,43%enfront del 28,57% dels homes. Noves necessitats emer-gents i nous models de família plantegen la necessitat queles administracions siguem capaces d’articular els instru-ments de cohesió social necessaris per tal de fer-hi front.

Des de les diferents àrees de l’Ajuntament s’han anat copsantles inquietuds i necessitats dels diferents col·lectius i agentssocials del poble, s’han anat identificant les problemàtiquesque més afecten les dones en tots el àmbits: cultural, urba-nístic, social, econòmic, laboral, etc. En clau de gènere es tre-balla des de les àrees de Joventut, Salut i Gent Gran, però caltreballar-hi des d’altres àrees, en especial des d’urbanisme através de l’accés als habitatges de promoció oficial, un ele-

ment sobre el qual des de fa mesosestem treballant.

El Pla Local de Polítiques de Donesde Sarrià de Ter 2006-2008 plante-ja, d’una banda, ordenar i assentarles bases de totes aquelles accionsque ja es porten a terme al munici-pi en matèria de dona i, d’altrabanda, ampliar dites accions partintde la diagnosi realitzada i de la

detecció de buits, a través de la definició de diferents eixosconcretats en objectius i mesures. En resum, recollir tot el quees fa i ampliar els horitzons de les polítiques de gènere.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter pren el compromís polític iinstitucional de realitzar polítiques de dones amb les donesi per a les dones, partint d’un instrument que actua com amarc facilitador, que és el Pla Local de Polítiques de Donesde Sarrià de Ter.

El Pla Dona a l’Acció segueix els 6 eixos directrius quemarca el V Pla d’acció i desenvolupament de polítiques dedones a Catalunya 2005-2007:

Eix 1: Polítiques que donin exemple de la transversalitattant en el disseny com en el desenvolupament de lesaccions• Promoure la transversalitat dins les diverses àrees de

l’Ajuntament, tant en l’acció com en els recursos

Eix 2: Polítiques que incrementin la presència i la partici-pació de les dones en tots els àmbits de la vida social,tenint en compte la seva diversitat • Fomentar la participació democràtica i l’associacionisme

de les dones • Promoure i facilitar la participació social i laboral de les

dones immigrades

Eix 3: Polítiques de construcció d’una cultura per a un noucontracte social• Crear mecanismes per fer emergir la cultura de les dones• Promoure la formació i sensibilització en la perspectiva de

gènere per al personal tècnic i polític

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

11

Les dones cada vegada estan més presents en treballs de la indústria. Antònia Díaz i M. Àngels Ortiz en les instal·lacions de Paperera de Girona.

Eix 4: Polítiques de reorganització dels temps i dels treballsper tal de fer la vida quotidiana un eix vertebrador de lespolítiques• Promoure accions que fomentin la corresponsabilitat en

la llar i en l’atenció, cura i educació de fills i filles i delnucli familiar

• Fomentar programes que incideixin en l’accés de lesdones a l’ocupació de qualitat i/o d’inserció laboral per acol·lectius provinents de sectors decadents

Eix 5: Polítiques que abordin de manera integral les violèn-cies contra les dones• Promoure programes que realitzin un abordatge integral

de les diferents manifestacions de la violència masclista

Eix 6: Polítiques que ofereixin una atenció integral davantles necessitats de les dones• Promoure els serveis d’informació i assessorament i

recursos per a les dones

El Pla Dona a l’Acció conté, com hem vist, una part de diag-nosi i una part d’objectius, però no tindria sentit si no con-templés una sèrie de mesures a portar a terme, ja que l’ac-ció ha de ser el principal motor d’aquest Pla. Algunes deles accions que el Pla Local de Polítiques de Dones deSarrià de Ter 2006-2008 contempla són:

• Creació de partides pressupostàries (major visualització)• Creació de la regidoria de dones o igualtat d’oportunitats• Potenciar les xarxes de dones• Suport a iniciatives de les entitats i associacions de

dones, o que realitzin accions per i amb les dones• Planificar l’oferta cultural pública tenint en compte les

necessitats i inquietuds de les dones• Oferir formació en perspectiva de gènere i corresponsa-

bilitat al personal tècnic i polític• Pla de prevenció municipal contra la violència de gènere

Pla Dona a l’Acció és el nom del Pla Local de Polítiques deDones de Sarrià de Ter; el nom vol transmetre la realitat delnostre municipi pel que fa a les dones; les nostres donessón actives, participen del teixit associatiu i l’enriqueixen;moltes entitats han estat presidides o estan presidides enl’actualitat per dones, moltes dones han format part o estanformant part de les juntes d’entitats del nostre poble. Al’Ajuntament hi ha tres regidores, dues de l’equip de governi una de l’oposició, xifra que mai s’havia assolit però queencara segurament és insuficient. Però les polítiques degènere, l’eradicació de les desigualtats, no és una tascanomés de les dones, és una tasca comuna entre els homesi les dones, entre totes les persones.

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

12

La transversalitat és un dels gransobjectius de les polítiques de gènere;si bé és important la tasca de desen-volupar polítiques i accions directa-ment adreçades a les dones, és moltimportant anar incorporant la perspec-tiva de gènere en les polítiques iaccions de caràcter més general icomunitari. Aquest ha estat un delsobjectius de la proposta d’enguany delMes de la Salut. D’aquesta manerahem incorporat en una programacióde caràcter general la perspectiva jano només de gènere, sinó també lad’altres variables: a part de la de ladona, la dels joves, la gent gran i lesfamílies. Al llarg del mes de maig,doncs, s’han fet tallers i xerradesoberts a tothom, però adreçats d’unamanera especial a aquests grups depoblació.

Nascut com a prova pilot l’any passat,el Mes de la Salut ha fet aquest any unsalt quantitatiu i qualitatiu important. Apartir d’un plantejament senzill: laimportància d’aprendre a cuidar-se, detenir consciència del propi cos i de lanostra salut, per a poder assolir unavida saludable tant a nivell personalcom a nivell social, promovent unsestils de vida que portin en si una defi-nició de salut, no com absència demalaltia, sinó com un estat de benes-tar físic, mental i social, el Mes de laSalut ofereix, a través dels tallers i lesxerrades, un intercanvi de coneixe-ments per tal potenciar actituds positi-ves que ens portin a unes condicionssaludables i, per tant, a una millora dela nostra qualitat de vida.

La prova del salt quantitaiu i qualitatiues percep en el programa d’aquestany, en què hem diversificat més les

activitats i en què la cartera decol·laboradors s’ha ampliat considera-blement. Organitzat per l’Àrea deServeis Socials de l’Ajuntament deSarrià de Ter, han col·laborat en l’ediciód’enguany l’Àrea de Cultura del'Ajuntament de Sarrià de Ter, el CentreCívic la Cooperativa, la FEMP(Federación Española de Municipios yProvincias), la Secretaria General deJoventut, el Consell Comarcal delGironès, l’Associació Comunitària Anti-Sida de Girona, el Departament deBenestar i Família, JubilusGerontologia, els Amics dels Gegantsde Sarrià de Ter, l’Associació CulturalApaga la Tele (ATV), l’Ateneu Infantil il’Ateneu Jove, el CEIP Montserrat il’AMPA CEIP Montserrat, l’EscolaBressol Municipal Confetti, la Comissióde la Dona de Sarrià de Ter, el CAPSarrià de Ter, Identitats SC, i l’Aula deCuina Nuri Lladó.

Mes de la Salut, + Salut

ajuntament ~

P arlem de Sarrià ~ 57

13

Les activitats pogramades han estat les següents:

Activitat:

Taller

Xerrada

Xerrada - Taller

Xerrada

Xerrada - taller

Xerrada - taller

Xerrada

Taller

Taller

Xerrada

Exposició

Adreçat a:

joves (15-18)

tothom

dones

gent gran

gent gran

dones

mares i pares

tothom

joves

mares i pares

tothom

A càrrec de:

Identitats sc

Ateneu Jove i Amics

dels Gegants

Mercè Lladó, llevadora

del CAP de Sarrià de Ter

Jubilius Gerontologia

Jubilius Gerontologia

l’Institut Català de les

Dones

Joan Fernández

Núria Lladó

Ateneu Infantil

ACAB (Associació

Contra l’Anorèxia i la

Bulímia)

Ateneu Infantil

Espai:

Local ATV

Cooperativa

Cooperativa

Sala Patronat

Sala Patronat

Cooperativa

Cooperativa

CEIP Montserrat

Cooperativa

Cooperativa

Cooperativa

Títol:

La constitució de les

relacions afectives, prime-

res relacions.

Inauguració del Mes de la

Salut.

Prevenció de la incon-

tinència d’orina.

El canvi: garantia de futur.

Eines per a la gestió del

canvi.

Dones i Salut: espais de

participació.

Les drogues i conductes

de risc.

Cuina saludable.

Sucs saludables.

La prevenció dels trans-

torns alimentaris: un repte

per tothom.

Hàbits saludables.

El Mes de la Salut, + Salut és un esdevenimentconsolidat en el calendari d’activitats de Sarriàde Ter; el plantegem com un servei municipalde salut comunitària. Ha estat una idea sobre laqual d’altres municipis i administracions s’haninteressat i que poc a poc ve tenint una res-posta satisfactòria en la població de Sarrià deTer. A partir d’aquesta experiència des de l’À-rea de Serveis Socials estem treballant amb elCAP per aprofundir en el treball comunitari desalut al nostre municipi.

L’Ajuntament de Sarrià de Ter està fent unaimportant tasca de planificació i desenvolupa-ment de polítiques adreçades a les persones: elPla Local de Joventut, el Pla Integral de la GentGran, el Pla Dona a l’Acció, el Mes de la Salut id’altres iniciatives són la plasmació del nostrecompromís, com a Equip de Govern, de treba-llar amb i per a les persones, responent a lesseves necessitats i demandes, destinant-hitemps, recursos humans i econòmics per millo-rar la qualitat de vida dels qui vivim a Sarrià deTer.

~

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

14

Esports temporada2005-2006

Àngel Mesas MesasRegidor Delegat d'Esports

EEnnttiittaattss eessppoorrttiivveess ii aajjuunnttaammeenntt

Un any més, una vegada acabada la temporada esportiva,cal fer la reflexió: de quina manera s’ajuda a les entitatsesportives?La política de l’àrea d’esports en matèria esportiva consi-dera que és en l’esport base on s’han de fer la majoria delsesforços. Tampoc deixar de banda l’esport sènior, però ésel base el que s’ha de potenciar. De fet entenem que for-mar part d’un equip sènior és el resultat de l’aprenentatgedels anys anteriors.

Al llarg d’aquests anys, hem parlat amb les entitats de lesmaneres que des de l’Ajuntament creiem que s’ha de con-duir l’esport per tal d’assegurar una continuïtat i aquí ente-nem que tots hi hem de participar. Les entitats, posant tèc-nics esportius i entrenadors realment preparats, il’Ajuntament, dotant de subvencions i d’instal·lacions per tal

de poder dur a terme les activitats esportives amb unsmínims de qualitat. En aquest sentit l’Ajuntament ha incrementat la partidapressupostària d’esports en aproximadament un 33%,diners que seran repartits d’una manera equitativa entretotes les entitats esportives que formen el Conselld’Esports, tenint com a objecte fonamental en aquestrepartiment, el nombre d’esportistes de l’esport base decada entitat.

També s’ha de clarificar la diferència entre la tasca de lesentitats i la tasca municipal, ja que les entitats tenen objec-tius més concrets que l’Ajuntament. Per les entitats és fona-mental un aprenentatge de qualitat, amb molta tecnificacióper tal de garantir una formació adequada en categoriessuperiors; per l’Ajuntament, aquesta tecnificació passa a unsegon grau, el que és important és la pràctica esportiva.

EEssppoorrtt ii ddoonnaa

Queda pendent un tema que afecta tot el país i també al nostre poble. Laincorporació total de la dona al món de l’esport. Fins als 13 o 14 anys, sem-bla que hi ha força participació, però a partir d’aquí la participació tendeix abaixar. Si sempre mantenim que l’esport és bo per a tothom i en totes lesedats, cal preguntar-se el perquè d’aquesta tendència a la baixa a partir decertes edats. Sens dubte hi ha molts factors socials de molts anys –proba-blement i en termes esportius “fora de joc”-, que hi influeixen i que cal can-viar. Potser aquest tema va més enllà d’aquest article, però s’ha de dir clar ialt que l’esport és per a tothom i la dona té ple dret a participar-hi en lesmateixes condicions i garanties, tant en edats d’esport base com en edatsènior.

EEssppoorrtt ii vveelllleessaa

Cal prendre consciència que l’esport és bo tota lavida, la pràctica esportiva ens manté més àgils, millorpreparats físicament i fins i tot més joves. És un errorcreure que perquè ens fem grans hem d’abandonar-lo,potser sí que s’ha de canviar el plantejament del tipusd’activitat esportiva o la intensitat amb què ha de rea-litzar-se, però el que és innegable és que ha de fer-se.Dedicar-hi una estona diària és bo i el cos ho agrairà.Des d’aquestes ratlles vull animar la gent gran a fer-ho.Una bona passejada, uns simples exercicis ens ajuda-ran a portar el dia millor. També cal dir que en aques-tes edats és molt important –sempre ho és - comptaramb l’opinió del metge, ell ens coneix i per tant enspot indicar el tipus d’activitat esportiva que podemrealitzar.

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

15

~

AV. de França, 1317481 SANT JULIÀ DE RAMIS

Tels. 972 17 00 62 - 972 17 05 21

RESTAURANT

EUGÈNIA

L’Homenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter d’enguany l’hemcelebrat en un aiguabarreig d’emocions: la tristesa pel traspàsd’en Martí Ballada, l’emocionat record de l’Eduard Carlos i l’a-legria per la inauguració d’El Coro. En tots els que vam assistir-hi, aquesta emotivitat hi era present, amb tanta força com laferma voluntat de tots de, malgrat les dificultats, seguir enda-vant amb les nostres vides i projectes. La Dolors Xabé va posarveu a les nostres emocions i sentiments, encomanant-nos laseva serenitat i encoratjant-nos a mantenir viva la il·lusió i elcompromís.

Organitzat pel Centre Cultural Parroquial Mn. DomingoCasanellas de Sarrià de Dalt, l’Esplai de Sarrià de Ter il’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb la col·laboració dels Amicsdels Gegants de Sarrià de Ter, els Cantaires de Sarrià, la Caixad’Estalvis i Pensions de BCN, “la Caixa”, Flors Emília Cristina il’Estanc de Sarrià de Ter, l’Homenatge a la Vellesa, celebrat eldiumenge 4 de juny, va seguir la mateixa estructura establertaels darrers anys. Els parlaments van anar a càrrec del Sr. PereColl i del Sr. Josep Aymerich, presidents de l’Esplai de Sarrià deTer i del Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas deSarrià de Dalt respectivament, del Sr. Lluís Torner i Callicó, dela Sra. Dolors Xabé, autora del cartell i del poema Tardor de laVida que acompanyava el programa, i del Sr. Nicolás Pichardo,alcalde de Sarrià de Ter.

Enguany els obsequis per als homenatjats van ser unes escul-tures de fusta tallades per les mans d’en Quim Pradas, unesmans que més que tallar la fusta l’acaronen, fent de petits tros-sos de fusta delicades obres d’art.

34è homenatge a la vellesaLa gent gran, un granactiu de Sarrià de Ter

Els homenatjats d’aquest any van ser:

Homenatge a la persona més gran del municipi, quetambé és la dona més gran assistent en el 34èHomenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter: Sra.Francisca Torroella Teixidor, nascuda el 10 de desem-bre de 1905.

Homenatge a l’home més gran assistent en el 34èHomenatge a la Vellesa de Sarrià de Ter: Sr. JoaquimRamírez de Cartagena i Vila, nascut el 17 de setembrede l’any 1909.

Homenatge a una persona proposada pel CentreCultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas: Sra.Maria Teresa Cos, per la seva col·laboració en l’orga-nització de l’Homenatge a la Vellesa des de la prime-ra edició i per la seva activitat, juntament amb el seudifunt marit, com a col·laboradors del CentreParroquial.

Homenatge a una persona proposada per l’Esplai deSarrià de Ter: Sra. Dolors Xabé, per la seva dedicacióal poble al llarg de tants anys, el cine a les escoles, en

~ a

junt

amen

tPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

16

Roger Casero Gumbauprimer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Socials de l’Ajuntament de Sarrià de Ter

(...)Ara és temps de placidesa,

de viure el present serenament.Compte! Però, no desertéssim,

hem d’ajudar a fer un món millor.

(fragment del poema Tardor de la Vida, deDolors Xabé)

Parlament de Pere Coll, president de l’esplai de Sarrià de Ter.Sentats, Nicolàs Pichardo, Dolors Xabé, Josep Aymerich, Roger

Casero i Lluís Torner.

Fotos: Serveis Socials

ajuntament ~

Parlem de Sarrià ~ 57

17

la continuïtat de la Sala Patronat i a la Casa de Colòniesamb el Patronat de Pares, col·laborant a Ràdio Sarrià i a larevista Parlem de Sarrià, per haver format part de la Juntade l’Esplai, per al seu activisme cultural i per la seva tascade foment de la lectura.

A part dels homenatges que es fan cada any, la comissióorganitzadora va decidir, aquest any, atorgar una mencióespecial en record de l’enyorat i estimat amic i companyJordi Carlos Mampel, que va ser president de l’Esplai deSarrià de Ter. Recordant el seu testimoniatge vam ferentrega a la família d’una placa en agraïment pòstum perla seva dedicació a Sarrià de Ter.

L’Ajuntament potencia les polítiques adreçades a laGent Gran

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya aprovat recentmentdiu en el seu article 18, sobre els Drets de les personesgrans: les persones grans tenen dret a viure amb dignitat,lliures d’explotació i de maltractaments, sense que puguinésser discriminades a causa de l’edat. Aquests darrers dosanys les polítiques d’atenció a la gent gran han estat unaprioritat de l’Ajuntament, potenciant els serveis d’atenció adomicili, agilitzant les tramitacions, ampliant les activitatsadreçades a la gent gran i creant un nou punt de referèn-cia, un nou equipament per a les persones grans, el ClubSant Jordi “El Coro”, on s’ubicarà l’Oficina MunicipalGerontològica i els Serveis Socials Municipals.Al llarg del primer semestre d’aquest any, des de l’Àrea deGent Gran de l’Ajuntament de Sarrià de Ter s’han organit-zat, juntament amb Jubilus, sessions de diferents nivellsdels Tallers de Manteniment de la Memòria i dels tallers deGrups de Suport d’Atenció a Familiars; també s’han orga-nitzat tallers de Relaxació i Salut i xerrades sobre MenjarSa, Malalties de l’Edat i Demències, amb la col·laboraciódel Centre Cívic la Cooperativa, els Serveis Socials munici-pals i el Centre d’Atenció Primària de Sarrià de Ter. A l’es-tiu s’ha organitzat un taller de Musicoteràpia, adreçattambé a la Gent Gran.Com ja es va explicar en el darrer número del Parlem deSarrià en un article de Jubilus, Sarrià de Ter disposa ja d’unPla Integral d’Atenció a la Gent Gran. L’Ajuntament deSarrià de Ter ampliarà la seva cartera de serveis amb eldesenvolupament d’aquest Pla Integral d’Atenció a la GentGran, inspirat en un principi: el Municipi no pot eludir ladiversitat, complexitat i els diferents nivells de dependèn-cia del col·lectiu de gent gran. ~

Els cantaires de Sarrià, varen oferir algunes peces del seu repertoriabans de fer l’entrega dels premis als homenatjats.

De dalt a baix:Nicolás Pichardo, Alcalde, felicita la dona més gran assistent al 34è Homenatgea la Vellesa, Francisca Toroella, que és també la persona més gran de Sarrià deTer amb 100 anys complerts.

Joaquim Ramírez de Cartagena, l’home més gran assistent al 34è Homenatge ala Vellesa de Sarrià de Ter, amb Nicolás Pichardo.

Maria Teresa Cos, homenatjada a proposta del Centre Cultural Parroquial Mn.Domingo Casanellas, acompanyada de l’Alcalde, Nicolás Pichardo.

Dolors Xabé, homenatjada a proposta de l’Esplai de Sarrià de Ter, acompanyadade Nicolás Pichardo, Alcalde, i Roger Casero, regidor de Serveis Socials del’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El Centre Cultural Parroquial Mn. Domingo Casanellas iRamada de Sarrià de Dalt va organitzar, com cada any, lafesta en honor a la verge del Roser, els dies 22 i 23 d’abril,amb els actes que es detallen:El dissabte dia 22 a les 5 de la tarda, les autoritats del poblevan inaugurar l’exposició de puntes de coixí del grup pun-taires de Sarrià de Dalt. Tot seguit es va repartir un abundantpica-pica a tots els assistents.

Al vespre, a 2/4 d’onze, la cobla Ciutat de Girona ens vadelectar amb un gran concert de sardanes i música catala-na que va fer les delícies del públic assistent, que els vaacomiadar amb llarguíssims aplaudiments.

El diumenge dia 23 a les 10 del matí, el Sr. Rector va cele-brar a la Parròquia de Sant Pau una missa en honor a laverge del Roser.

A les 2 de la tarda, gran quantitat de socis del Centre, veïnsdel poble i forasters amics ens vàrem reunir en un dinar degermanor, amb el següent menú confeccionat per l’equipde cuiners del Centre: entreteniments, tradicional arròs a lacassola, botifarra a la brasa amb guarniment, postres,aigües, vi, cava, cafè i licors.

Finalment, a les 5 de la tarda, en el teatre del Centre, lacompanyia “Es Grata” de Bordils va posar en escena ladivertida comèdia “Stop al matrimoni”. Durant la represen-tació teatral se sortejà un quadre obsequi del grup de pun-taires de Sarrià de Dalt al nostre Centre.Va ser una festa molt agradable que va deixar molt satisfetsa tots els que hi varen assistir.

~

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

18

Festa del RoserCentre Cultural Parroquial

Exposició de puntes de coixí a la seudel Centre Parroquial. Fotos QuimLlunell

C/. Major, 100 • Tel. 972 17 04 48 17840 SARRIÀ de TER

El dia 7 de maig es va celebrar el XXVaniversari de l’Associació de Veïns delPla de l’Horta. És tota un fita arribar al’existència del quart de segle d’unaassociació que va sorgir com a movi-ment reivindicatiu d’uns serveispúblics precaris i, tot i haver aconse-guit les inqüestionables millores en elbarri (tant en termes quantitatius comqualitatius), continua treballant permillorar la qualitat de vida de les per-sones que conviuen en el barri i, perextensió, la dels sarrianencs i sarria-nenques.

L’emblemàtica celebració va comptaramb els següents actes:• 10.30 h: Rua amb els Gegants de

Sarrià de Ter• 12.00 h: Espectacle infantil amb el

grup “La Lluna”• 14.00 h: Botifarrada popular• 15.30 h: Espectacle de màgia amb el

“Mag Raül”• 16.30 h: Balls de saló amb la

“Companyia Víctor”• 17.30 h: Espectacle musical amb la

Disco-mòbil “Pepe”

Gràcies al bon clima, tant meteorolò-gic com social, tota la celebració vaestar caracteritzada per un ambientde festa i de germanor, on tothom vacol·laborar perquè l’esdevenimentresultés tot un èxit.

En el moment de realitzar els dife-rents actes de celebració, es va tenirpresent el fet que, de manera global,totes les persones tinguessin unespectacle a la seva mida. Així doncs,es van celebrar actes específics per ala mainada i també per als més grans,amb l’objectiu de fer gaudir tothom.Esperem que així hagi estat.Des de l’AV del Pla de l’Horta ensagradaria recordar, felicitar i agrairtota la tasca que han desenvolupattotes les persones que han formatpart d’aquesta memorable entitat;començant pels presidents i acabantpels vocals. Així mateix, no enspodem oblidar de totes les persones

que de manera desinteressada i ambuna il·lusió envejable han ofert el seutemps, esforç i expectatives: les méssinceres felicitacions i agraïments atots vosaltres!Tots plegats hem aconseguit crear unteixit associatiu i un sentiment de per-tinença en el barri; on cada dia la gentes relaciona, l’acull i l’explora. No caloblidar que el pilar primordial on bus-quem la nostra felicitat és terrenal,d’aquí rau la recerca d’obtenir un barriamb uns serveis públics i privatsexcel·lents. És inqüestionable que alPla de l’Horta i, per extensió, a Sarriàde Ter, tenim un poble magnífic.

entitats ~P arlem

de Sarrià ~ 57

19

Festa del Pla del’HortaPrese Serrano

Espectacle de màgia a càrrec del mag Raül per la festa del pla de l’Horta.

~

El passat dia 1 de juliol va tenir lloc la celebració dels“I Jocs tradicionals” del barri del Pla de l’Horta. La iniciativa va sorgir, com moltes idees, d’una conversainformal amb vàries persones del barri que havien passat laseva infància per les seves places i carrers. Tot parlant ambvàries persones nascudes entre els anys 60 i 70, va sorgirla proposta esporàdica (i no per això, menys viable) de rea-litzar per part de l’associació de veïns del barri una jornadadels jocs que es realitzaven durant la infància dels nens inenes que avui en dia tenen entre 40 i 30 anys.Com diu el conte, temps era temps, però no per això hemd’oblidar que tots em estat infants i em necessitat (i neces-sitem) el joc com el menjar i el beure. Amb aquesta men-talitat els membres de la junta vàrem començar a treure la“pols mental” d’aquells jocs que teníem amagats a la nos-tra memòria: el beli-bel, a matar, a estirar la corda, a ama-gar... entre molts d’altres.

En un principi, va semblar que el poder de convocatòriaseria limitat, hi havia poca gent esperant per participar enles activitats. Tanmateix, poc a poc, com aquell nen que esdesperta d’un llarg son, van començar a arribar participantsque van gaudir d’aquelles activitats que feia temps que noes veien als nostres carrers.El somriure i les inquietuds d’infants i joves per veureaquells nous jocs, va ser la nota predominant durant tota latarda. Per finalitzar, un refrigeri per a tots els participants,que s’ho havien treballat de valent després d’haver corre-gut per guanyar a matar, estirar la corda... Segurament, més d’un dels participants va dormir aquellanit somiant amb Barrio Sésamo o Comando G. És una veri-tat universal, tots tenim un nen en el nostre interior, i aquelldia va quedar demostrat amb escreix .

Els jocs tradicionals Josep Serrano

~ e

ntitat

sPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

20 Telèfon 972 17 11 51

Estirar la corda, jugar aamagar, una proposta perrecordar els jocs de lainfantesa dels més grans.

~

àlbumde fotos

àlbum de fotos ~

Parlem de Sarrià ~ 57

21

Festa de l’ AV de Sarrià de Dalt.

La Bibliopiscina, un nou atractiu per passar una estona de lleure aquest estiu, amb en Gerard Puigmal. Fotos A.Vila

Ja s’ha dit en altres ocasions i des d’aquestes pàginesque, ens agradi o no, Sarrià de Ter forma part d’a-questa anomenada àrea urbana de Girona. No nomésno neguem formar-ne part, sinó que ho volem i n’es-tem contents. El que passa és que volem ser-ne ambtotes les conseqüències que això comporta, des deles més dolentes, que desgraciadament sense bus-car-les ja ens toquen, fins a les més bones, que si noles reclamem nosaltres, ningú ens les oferirà.

El vigent text refós de la Llei d’urbanisme i el recent-ment aprovat Reglament que la desenvolupa, regulenun sèrie de figures de planejament urbanísticnecessàries per al foment de l’habitatge assequible,de la sostenibilitat territorial i de l’autonomia local,entre les quals tenim els “PLANS DIRECTORSURBANÍSTICS” (PDU) d’abast supramunicipal i els jaconeguts “PLANS D’ORDENACIÓ URBANÍSTICAMUNICIPAL” (POUM).

Pel que fa al PDU, la Comissió de Política Territorialdel govern de la Generalitat va acordar autoritzar alDepartament de Política Territorial i Obres Públiquesla contractació de l’elaboració de l’estudi “Pla directorurbanístic del sistema urbà de Girona”. Ja només perla situació geogràfica perifèrica de Sarrià, ens posa enalerta el fet que l’elaboració d’aquest pla es justifiquien la pròpia dinàmica endògena de l’àrea urbana deGirona.

Vagi, però, per endavant, que el PDU (Pla DirectorUrbanístic) del sistema urbà de Girona no és dolenten si mateix; ans al contrari, cal i és bo que es treba-lli en la seva redacció, però també cal que els muni-cipis que la conformen participin en la seva elabora-ció. Ho han de fer amb visió de futur i en l’àmbit d’unarealitat superior a la municipal, però sense oblidar ladel municipi, que és a la que ens devem els càrrecselectes municipals.

Els acords presos pel Govern de la Generalitat dispo-sen que el PDU de Girona “ordenarà el futur dels crei-xements urbans i els espais oberts, potenciarà la inte-rrelació entre els municipis que la integra i contribuiràa organitzar la xarxa d’infraestructures i serveis, queno queden coberts per la planificació d’àmbit munici-pal”

Ja en una breu anàlisi d’una primera lectura del ques’ha transcrit, comencen les preocupacions d’una

comunitat municipal amb la nostra situació geogràfi-ca; d’una banda per excessiu dirigisme i, de l’altra,per alguna mancança:

• “ordenarà el futur dels creixements urbans i elsespais oberts...”: el Pla Director Urbanístic s’erigeixcom a protagonista en l’ordenació del territori, ambun inquietant oblit de la iniciativa municipal.

• “...potenciarà la interrelació entre els municipis quela integra...”: cal aquesta interrelació, mitjançant lapotenciació de la constitució de mancomunitats ialtres figures jurídiques que ajudin els municipis aoptimitzar els recursos i a l’intercanvi de serveis i ins-tal·lacions.

• “...i contribuirà a organitzar la xarxa d’infraestructu-res i serveis, que no queden coberts per la planifica-ció d’àmbit municipal”: en la creació d’una bonaxarxa d’infraestructures entre els municipis que for-men l’àrea urbana és on es veu més idònia inecessària l’elaboració del PDU. No obstant això, calestar molt atent a com s’utilitzarà aquesta eina per ala planificació i creació de serveis d’àmbit supramu-nicipal, com ara els de caràcter cultural, esportiu,social, etc.

En un segon nivell, també com a figura de planeja-ment urbanístic tenim el PLA D’ORDENACIÓURBANÍSTICA MUNICIPAL (POUM), que és l’instru-ment al servei dels municipis per planificar el seu sis-tema urbanístic i que, sense contravenir les directriusdel PDU, ha de definir el model d’implantació urbanai l’estructura general de l’ordenació del territori.

Recentment hem vist com els nostres veïns de SantJulià han hagut de manifestar-se en contra del PLAD’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL per laprevisió que fa de la construcció de gran quantitatd’habitatges de protecció oficial sense la prèviaredacció d’un pla d’habitatge per a joves i veïns delpoble.

A Sarrià de Ter, tot i que sembla decidit també a l’a-provació del POUM, els regidors de l’oposició no hemtingut més informació que la que ha tingut qualsevolveí i per tant no hem pogut participar en cap de lespropostes que finalment puguin ser presentades perl’equip de govern municipal. Això ens provoca certapreocupació per veure com s’estructura finalment elnostre municipi i si les polítiques que inspiren el plaseran les lliurement assumides i sense pressions

Bondat i perills delplanejament urbanístic

Lluís Aymerich i ViñalsRegidor portaveu del Grup municipal de C i U.

~ o

pini

óPa

rlem

de

Sarr

ià ~

5722

externes, o si, al contrari, es deixarà entreveure eldirigisme que, com he dit abans, traspua. Per tant,hem d’estar vigilants al model de creixement del nos-tre poble aplicant adequadament uns principis irre-nunciables que ja relacionava en el meu articleSARRIÀ: HABITAT O HABITABLE...? (no SARRIÀ:HABITAT O HABITACLE...?, com erròniament es vatranscriure), del número 55 d’aquesta revista.

A part del nostre model de creixement, també hemd’estar atents a les grans infraestructures que han dedonar servei a aquesta àrea urbana i que Sarrià i SantJulià en som els principals perjudicats. És per aixòque no entenem com des del govern municipal deSant Julià de Ramis es dóna suport al projecte d’am-pliació de l’autopista AP-7 a vuit carrils, donant-li lacondició d’A-2 (antiga N-II).

En definitiva, hem d’estar a l’aguait perquè aquestPDU no serveixi als municipis i administracions ambmés poder, per planificar el nostre territori a fi de pro-veir l’àrea urbana d’habitatges (de protecció oficial ono) i, en canvi, ens hàgim de quedar mancats de ser-veis i instal·lacions que puguin donar beneficis

socials i també econòmics a aquesta tan volgudaàrea urbana de Girona. També en les infraestructuresviàries de llarg recorregut hem d’estar atents alsplans estatals i autonòmics que amb l’interès dedonar servei a la capital n’hàgim de sortir perjudicatsels de la perifèria.

L’àrea urbana ha de ser quelcom més que integraruns municipis perifèrics per aprofitar els seus espaisen servei de les mancances del centre de la ciutat.Com ja he escrit en altres ocasions, entenc que l’à-rea urbana ha de ser aquella zona que, amb unadeterminada distribució geogràfica, aglutini idiversifiqui tot el conjunt d’instal·lacions, usos, ser-veis, activitats i tasques necessàries per a satisferels interessos diversos dels seus habitants. Aixídoncs, cal pensar en aquesta àrea urbana on els nos-tres municipis ofereixin a tot el territori urbà qualse-vol mena de servei, no només carreteres, habitatgesde protecció oficial i deixalleries, sinó tambéinstal·lacions culturals, ludicoesportives, de l’ensen-yament i del saber..., totes elles amb projecciócomarcal o superior.

Font: Oficina de Comunicació del Govern, Generalitat de Catalunya.

~

opinió ~P arlem

de Sarrià ~ 57

23

~ o

pini

óPa

rlem

de

Sarr

ià ~

5724

En els darrers mesos hem sentit a parlar- i molt - del concep-te de la memòria històrica. Parlem de memòria històrica comun procés que ens apropa a aquells fets o persones que hanestat decisius en el devenir del nostre poble o del nostre país.Perquè la nostra identitat com a poble es basa en bona parten la nostra memòria. De la mateixa manera que el fonamentd’una família és el record dels seus avantpassats.

La història, però, també ha estat utilitzada pels règims políticsen funció de les seves conveniències: ja sigui per legitimar elsseus projectes polítics o per neutralitzar el dels adversaris. Aixíper exemple, ens hem passat quaranta anys, els de la dicta-dura franquista, amb una única i interessada visió del que vasuposar la República. Allò que va acabar amb l’aixecamentmilitar es va reinterpretar amb la Dictadura amb la voluntatclara d’autolegitimar-se. Pel règim franquista, la història gaire-bé començava després del 18 de juliol de 1936. Com horecorden les actes del ple de Sarrià, per exemple en els queapareix un “tercer año triunfal” en comptes del 39.

La transició, tan modèlica per a uns, va fonamentar-se amb l’o-blit. D’alguna manera es va voler confondre la reconciliaciónacional amb el perdó. I en aquest perdó s’hi van barrejar elsque van lluitar contra el franquisme amb el propi aparell fran-quista, el culpable de quaranta anys de repressió de les lliber-tats democràtiques, de les reivindicacions nacionals i tambéde tota aquella gent que lluitava pel retorn de les llibertats. Latransició va deixar impune el que va suposar la dictadura fran-

quista. Mentre aItàlia o a Alemanya es van condemnar, i es con-demnen, obertament els règims feixistes, a l’estat espanyols’ha imposat el silenci o una certa condescendència cap alque va suposar la dictadura feixista de Franco.

La desmemòria que va imposar la transició ha generat dosefectes perversos. El primer és suavitzar el que va ser el fran-quisme. La desmemòria interessada ha ocultat, fins avui, elscapítols més negres de la dictadura: els camps de concentra-ció, els batallons de treballadors, la magnitud de l’exili, els judi-cis sumaris o les fosses comunes. L’altre efecte ha estat l’oblitde les víctimes del franquisme. No hi ha hagut, fins avui, lesreparacions morals i econòmiques que les víctimes i els seusfamiliars mereixen després d’haver patit 40 anys de persecu-ció.

La necessitat derecordar per mirar

endavant.Roger Torrent i RamióRegidor Portaveu d’ERC

esquerra@sarriadeter.com

Lluís Companys i altres membres del govern, empresonats

Malgrat tot, un intens moviment cultural, social i també políticha fet de la necessitat de recordar l’eina més important per-què episodis com el de la dictadura no es tornin a produir maimés. I és que transcorreguts gairebé trenta anys del final dela dictadura franquista sembla que el nostre país comença aser prou madur com per començar a afrontar el seu passat. Iaquesta no és pas una qüestió menor, sinó una obligacióhigiènica. La majoria de societats avançades han estat capa-ces de mirar enrera i revisitar el seus episodis històrics mésrecents. No pas amb voluntat de reobrir disputes. No pas ambla idea de recuperar debats. Sinó precisament amb la preten-sió de superar-los. Ara celebrem els 75 anys de la proclamació de la República,un moment de la nostra història col·lectiva del que, des qual-sevol punt de vista, ens n’hauríem de sentir orgullosos. Va serl’any 31 en que Catalunya (conjuntament amb la resta de l’es-tat espanyol) es va posar a l’alçada de les democràcies euro-pees. Per primer vegada, la democràcia i la igualtat s’imposa-ven com a valors socials. La República va retornar a Catalunyapart de la seva sobirania, va fer una passa endavant cap a laigualtat entre homes i dones i va intentar reformes en matè-ries com l’educació o l’agricultura.

El franquisme, però, va esforçar-se en presentar la Repúblicacom una forma de govern perversa i nefasta pels interessosde la ciutadania. Però s’ha de dir que a banda dels elementspositius i avançats que va tenir la II República, pel que vasuposar de democràcia plena i també d’impuls a la modernit-

zació de l’estat, cal afegir que la república és un sistema degovern que, a diferència de la dictadura, no és pervers en simateix, tot al contrari: és el més democràtic de tots perquè nobasa el govern en els privilegis de la sang ni en l’autoritat nas-cuda de la força.

A casa nostra també va ser un període ric i productiu. Nonomés per l’impuls de la vida cultural i social que es va viuredurant aquells anys, sinó perquè en l’àmbit polític municipal esvan emprendre iniciatives i obres que van contribuir a milloraren gran mesura les condicions de vida dels sarrianencs isarrianenques. Avui, el treball fet per en Ramon Riera (quepodeu llegir en aquest número) així com els que l’han prece-dit, s’encarrega de repassar el que van suposar els anys repu-blicans per a Sarrià de Ter. Revisar l’episodi de la Repúblicaens ha de permetre saber més de com era el nostre poble ide com a canviat. De quins problemes tenia la gent i de coms’afrontaven. I probablement també ens ha de servir per saberquè cal aprendre del que ja ha estat fet i que cal evitar en elfutur. En definitiva, la mirada històrica ens ha de permetreconèixer-nos una mica més.

És per això que hem de fer l’esforç de recordar aquell perío-de. En primer terme perquè ens ajudarà a afrontar el futur. I ensegon lloc, per reivindicar els valors culturals i polítics d’unaforma de govern que creu en els velles, però no caducades,aspiracions de la igualtat, la llibertat i la fraternitat.~

opinió ~P arlem

de Sarrià ~ 57

25

Oh! PaperPapereria i Ofimàtica

Complements i màquines d’oficinaMaterial d’arxiumaterial de dibuixMaterial d’escriptura i correccióMaterial d’informàticaMaterial escolarPapers i manipulatsArticles i objectes de regalLlaminadures

C/ Major de Sarrià, 159 • 17840 SARRIÀ DE TERTelèfon 609 32 02 31 • Fax 972 17 04 83a/e: ohpaper@wanadoo.es

L’ajuntament republicà aSarrià de Ter75è aniversari de la proclamació.

11.. RReeccuuppeerraarr llaa MMeemmòòrriiaa

Enguany se celebra el 75è aniversari de la proclamacióde la Segona República. Aquesta fita, tan recent i tan llun-yana a l’hora, és clau per explicar molt bona part del queha passat al nostre país durant la segona meitat de segleXX i fins avui. Els moments històrics que es van viuredurant les primeries dels anys trenta i que malaurada-ment van desembocar en la Guerra Civil, han marcat pro-fundament la vida política, social i cultural fins als nostresdies.

Precisament aquest és el valor de la lectura històrica: eld’ajudar-nos a interpretar el nostre present. Aquesta fun-ció explicativa de l’avui n’és el factor més interessant,segurament perquè de retruc, també ens pot donar pis-tes sobre el futur. Deu ser per això que en la majoria derègims no democràtics la història “s’ha oblidat” o en elpitjor dels casos s’ha reinterpretat. Aquest sol fet ja ensdemostra la seva importància i explica per què durantmés de quaranta anys en aquest país no vam poder nivam voler revisitar el nostre passat.

La major part d’interpretacions que ens han arribat d’a-quells anys han estat passades pel sedàs del franquisme,i això ha suposat silencis quan no falses acusacions ques’han donat per bones fins i tot sense haver estat maidemostrades. Una de les principals obres culturals delsistema dictatorial del franquisme fou el procés continuati insistent d’estigmatitzar i criminalitzar la memòria de totauna sèrie de persones i projectes polítics que tenien l’ob-jectiu de portar la societat catalana i espanyola a unmajor nivell de desenvolupament i benestar. Es va asso-ciar, interessadament, la República a la guerra subse-güent, amb els crims, el avalots i el descontrol generalit-zat.

Ja fa una colla d’anys, però, que estem en disposició derecordar la nostra història. Podem analitzar tot el que vasuposar el període de la Segona República, amb els seusencerts i els seus errors, amb els seus conflictes i lesseves ferides. Avui podem estudiar què van suposar pelnostre país, per als nostres ajuntaments i per Sarrià de Terels dies republicans. Amb els seus protagonistes, les

seves idees i els seus projectes. Uns projectes que repre-sentaven unes aspiracions i unes esperances que l’aixe-cament militar va frustrar. Això és el que pretenem ambaquestes línies, estudiar bàsicament l’obra dels diferentsconsistoris escollits democràticament entre l’abril de1931 i el juliol de 1936. Com veurem, hem obviat elsdarrers anys del període republicà, ja durant la GuerraCivil, perquè són dos períodes històrics diferents, i sobre-tot amb actors i protagonistes distints.

En definitiva, entenem que rellegir el passat és gairebéuna necessitat vital. És per això que hem de ser valentsde recuperar la nostra memòria històrica, amb tot el quehi hagi de positiu i tot el que hi hagi de negatiu. Aquestés el camí que han de recórrer els països democràtics.Perquè tal com deia Ciceró, “el que no coneix la sevahistòria, tota la seva vida serà un nen”.

22.. SSaarrrriiàà ddee TTeerr aallss aannyyss ttrreennttaa..

A l’entrada dels anys trenta del segle XX, a Sarrià de Terhi vivien 1.176 sarrianencs i sarrianenques. És a dir, unaquarta part dels que som avui. D’aquests, 982 vivien aSarrià de Baix amb els habitatges concentrats al llarg delCarrer Major (carretera principal de comunicació ambFrança) i 194 a Sarrià de Dalt, en la dotzena de masiesque s’aixecaven entorn l’Església de Sant Pau. Aquestseren els dos únics nuclis assentats llavors. L’agriculturaera la principal activitat econòmica i es desenvolupavabàsicament en les 178 hectàrees de secà que compre-nien el que avui és Sarrià de Dalt, el Pla de l’Horta, Pla deVinyers i Pla de Baix. El mateix Ajuntament ens explical’estructura socioeconòmica de l’època : “Todo y poseerun fábrica de cementos y otra de papel, la riqueza delpueblo es la agricultura. No cuenta con grandes terrati-nientes, sinó que los vecinos del mismo pueblo sonpequeños propietarios, cuyo medio de vida son las cose-chas”1. De fet, com recorden encara alguns veïns, lescases del que avui és el Carrer Major tenien habilitadal’entrada com a cort per al bestiar i al fons s’hi trobavenles dependències de la família. La paperera de canMitjans que donava feina a 15 empleats, mentre que laCimentera Omedes comptava amb 5 treballadors.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

26

Ramon Rierahistoriador

L’altra àrea principal era la dels serveis, sobretot a Sarriàde Baix, materialitzada en tota una sèrie de comerços quegiraven al voltant dels carros, les tartanes i els transportsque travessaven Sarrià cap a Ciutat, cap a Girona. Comavui dia, el Carrer Major era un important centre decomerç, però amb una fesomia ben diferent: fondes,carreters, magatzems (com el de can Valentí o els delsEnsesa), ferrers, fusters, basters; i a un nivell més interndel poble els cafès (Xargay, Coro, Centre Republicà) i elsforns de pa (Llausàs, Fornells, Remei, Gumà)2.

Tot plegat mil i un tipus de tasques i feinetes que es com-plementaven per a donar uns mínims que permetessin lasupervivència de les famílies. Cal dir que a l’època estu-diada Catalunya tenia una estructura social caracteritzadaper unes fortes desigualtats econòmiques; i encara més:la crisi econòmica mundial, coneguda com el Crack del29, havia incidit en l’economia de l’Estat espanyol i enca-ra tenia greus influències polítiques i socials al nostrepaís3. Els forts nivells de desocupació s’arrossegaven desde dècades enrera, mentre que la situació al camp catalàen general, amb una important concentració patrimonial,dificultava el desenvolupament de la figura dels jornalersi masovers. Aquestes dures condicions socials, sense capmena de dubte van condicionar l’evolució de Catalunyatambé a nivell polític.

En aquest nivell la Dictadura de Primo de Rivera (1923) vagenerar una forta repressió a tots els moviments socials iobrers arreu de l’estat. Es va liquidar la Mancomunitat de

Catalunya, els partits i les institucions representatives, almateix temps que es prohibia el català i els símbols nacio-nals. Malgrat aquest context, els moviments socials i polí-tics contraris al règim es van anar generalitzant, perfec-cionant els seus programes i la seva organització. Lestendències republicanes, federalistes i els sectors pro-gressistes van anar agafant força i presència social,paral·lelament a l’anarquisme i el sindicalisme. Moltesvegades aquests grups s’expressaven a través d’institu-cions privades en forma d’ateneus, centres, associacions,etc. que van proliferar durant la dècada dels vint i la delstrenta4.

Aquests indrets eren espais d’expressió lúdica, cultural ipolítica que exercien de punt de trobada per als ciutadansque compartien inquietuds. S’hi oferia des de cursos d’al-fabetització, a teatre, des de publicacions fins a festes,essent veritables catalitzadors de la vida ciutadana.Aquests Centres van jugar un paper polític molt importantcom a nuclis d’oposició al règim vigent i finalment com abase per a la implantació territorial d’EsquerraRepublicana de Catalunya, partit al qual es van adherir lamajoria d’aquestes institucions, amb la fundació d’aquestel març del 1931.

33.. EEll CCeennttrree RReeppuubblliiccàà FFeeddeerraall ddee SSaarrrriiààddee TTeerr ii ll’’aarrrriibbaaddaa ddee llaa RReeppúúbblliiccaa..

A Sarrià de Ter, aquesta funció la va complir el CentreRepublicà Federal. En aquells dies el nostre poble tenia

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

27

Plànol de Sarrià de Ter de 1937

una rica vida associativa, amb centres polítics, grupscorals i grups de teatre, entre d’altres. De fet, el CentreRepublicà Federal ja existia abans de l’arribada de laRepública, però no va ser fins el 2 de setembre de 1933que es va estrenar l’edifici situat davant de l’Ajuntament,al Carrer Major. Miquel Santaló, exalcalde de Girona idiputat a Madrid d’ERC va ser l’encarregat d’inauguraraquell edifici. En el seu parlament Santaló recordava “unaltre a acte de propaganda política a Sarrià de Ter [el1931] en un lloc que no reunia ni la més mínima condi-ció” i destacava que “en observar el canvi, tan esplèndit,no pot menys que felicitar als socis del Centre per la millo-ra aconseguida en tots els aspectes: comoditat, capacitati fins i tot, luxe” 5. Aquell es va convertir en un espai dedi-cat a l’oci i a l’activitat cultural, ja que a més del cafè(situat a l’entrada del Carrer Major) tenia un gran espaiposterior on s’hi projectaven pel·lícules de cinema i s’hicelebraven balls.

La participació política evidentment també es trobavaentre els objectius principals del Centre RepublicàFederal de Sarrià de Ter. Tan és així que davant de la con-vocatòria de les eleccions municipals del 12 d’abril de1931, el Centre, presidit llavors per Jaume Rodeja, vacrear una candidatura municipal, sota el nom de PartitFederal Republicà, adherit a ERC, formada per membresde l’entitat. Una altra candidatura, aquesta organitzadaper la Lliga Catalana, competia també per l’alcaldia de

Sarrià de Ter. La divisió electoral que es vivia a Sarrià deTer, entre progressisme i conservadorisme, entreRepública i Monarquia, entre catalanisme i regionalismeno era més que el reflex del que es va viure a Catalunyai a tot l’estat.

Aquelles eleccions municipals van significar el triomf deles candidatures republicanes enfront la coalició monàr-quica a la major part de ciutats i pobles arreu de les nos-tres comarques. Els candidats republicans propugnavenquelcom més que la participació en els afers públics delseu municipi. Compartien la voluntat d’un canvi de règimpolític a Catalunya i a l’Estat. És per aquest fet que els del12 d’abril del 31 van ser uns comicis que tot i ser muni-cipals, van sacsejar totalment el panorama polític: es vanconvertir en un plebiscit a la monarquia. Fruit d’aquestavictòria, Francesc Macià, el 14 d’abril proclamava des dela plaça Sant Jaume, la República Catalana, que, desprésd’intenses negociacions amb el govern provisional de laSegona República Espanyola, esdevé la Generalitat deCatalunya.

Es passava, així, del sistema monàrquic i el govern de ladictadura del militar Primo de Rivera (iniciada el 1923) ala República Constitucional. Conseqüentment, tots elsnivells polítics i administratius van haver d’adaptar-se alnou escenari polític i institucional. També els ajuntaments(precisament on s’havia iniciat la República) substituint elsconsistoris del període anterior, de caire caciquil, fruit delsistema polític de la Restauració. Així ho reflectia elSecretari de la corporació a la primera acta de ple del’Ajuntament republicà: “Y como resuelto que habiendo-se constituido el Gobierno provisional de la República enEspaña deben reformarse los ayuntamientos”6.

I és que al nostre poble, els resultats van ser molt favora-bles als candidats del Centre Republicà Federal, ja queels nou regidors entrants (tots els del consistori) formavenpart de la llista adherida a ERC. Aquelles primeres elec-cions mantenien encara l’estructura del Règim anterior,en les que l’elecció era oberta i nominal. És a dir, els ciu-tadans sarrianencs, majors de 23 anys i homes (les donesencara no tenien dret a vot) podien mostrar l’ordre depreferència de les persones que es presentaven. Així perexemple, el candidat més votat fou Domènec Brugué iCiurana amb 172 vots, seguit de la resta de membres delCentre Republicà, que van quedar per davant de tots elscandidats de la Lliga Catalana.

44.. EEll pprriimmeerr AAjjuunnttaammeenntt RReeppuubblliiccàà..CCaarrààcctteerr,, oobbjjeeccttiiuuss ii oobbrraa ddee ggoovveerrnn..

Amb aquests resultats doncs, el 16 d’abril de 1931 es vaconstituir el nou ajuntament republicà. El consistori l’en-capçalaria Pere Clusells i Castañer, de 49 anys i barber deprofessió que va ser escollit Alcalde pels seus companys.Per la seva banda, la resta de regidors eren JosepCarbonell, Josep Carreras, Joaquim Mitjà, Martirià Puig,Casimir Mas, Joan Costa, Domènec Brugué i JaumeRodeja. La majoria dels nous regidors eren comerciants(com el mateix alcalde), treballadors industrials o treballa-dors del camp. Així a tall d’exemple, Carreras era pagès,

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

28

“Can Murguela” carrer del Riu. Foto: Assumpció Vila

Mitjà es dedicava a la venta d’aus,Costa era botiguer de queviures oMas, comercial. En qualsevol cas,cal destacar que en conjunt estracta d’un amalgama que englobagairebé tots els sectors del muni-cipi i alhora representen les clas-ses populars que fins llavors nohavien tingut accés a la políticaactiva. L’arribada de la Repúblicava suposar també l’entrada a lapolítica municipal de ciutadansque fins llavors no l’havienpogut protagonitzar. L’arribada de la democràcia iconseqüentment la igualtatd’oportunitats per a tothom, vafer que els “nous” políticsrepublicans representessinmajoritàriament les classessocials mitges, i en casoscomptats arribant fins i totals obrers i als camperols dela societat catalana. Uns ciu-tadans que mai abanshavien tingut accés a l’edu-cació ni als afers públics,reservats fins llavors alsmembres de les famílies amb més poder econò-mic. Així ho reconeix el mateix Alcalde Clusells quanassegurava que “si ens falta instrucció per a poder resol-dre assumptes un bon xic compromesos, ens sobra valen-tia i honradesa per a portar-los a terme” referint-se alsseus companys de consistori.

De seguida es comprova que aquest ajuntament semblaempeltat de la mateixa energia que la vida associativa delpoble en aquells anys, que ja hem referit, del “Foc Nou”7

que donava nom al grup de teatre del poble d’aleshores.

Sarrià era unpoble que des d’inicis del segle comença aveure arribar el progrés, tant a nivell industrial, com ambl’arribada del “tren pinxo” o la construcció de les EscolesNacionals8. En consonància amb tot això es constitueix unajuntament per davant de tot actiu, un ajuntament querecolzat pel govern de la Generalitat republicana emprèntot un seguit d’obres de modernització del poble i racio-nalització del seu govern i administració; trencant així, elfil de continuïtat amb els ajuntaments anteriors i marcant

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

29

Electrodomèstics i Lampisteria

Josep ComasMOBLES BANY, MIRALLS I AIXETES

Carrer Major, 146 • Tel. 972 17 02 52

SARRIÀ DE TERGirona

d’una manera important la feina dels consistoris poste-riors. A nivell anecdòtic, però molt significatiu, destaquenels desplaçaments de l'Ajuntament en ple, prou sovinte-jats, tant per a comprovar in situ els avenços en les obreso els projectes empresos, com per a fer les valoracionsnecessàries per als informes o simplement per a ferpresència institucional. Creiem que això és un indicatiumolt positiu en quant a la voluntat de fer feina d'aquellnou consistori, que no té mandra i sobretot no té "el culenganxat a la cadira".

A banda d’això el procés de substitució al capdavant del’Ajuntament no fou, precisament, un episodi plàcid. Caltenir en compte que el canvi de govern coincidia amb elcanvi de règim i per tant va suposar un cert trasbals de lapolítica local de Sarrià de Ter. Tal i com es reconeixia lla-vors “no s’ha fet mai un canvi de règim que no porti elsnaturals trastorns”9. Precisament, l’alcalde del períodeanterior, Josep Agustí tot i “desearles [als nous regidors]feliz acierto en su gestión administrativa”10, no va poderdeixar de protestar per les acusacions de mala gestió ifins i tot corrupció que els membres del nou consistorivenien fent respecte el govern municipal anterior. De fet,una de les grans preocupacions en els primers temps del’ajuntament republicà fou la d’auditar els comptes i des-peses de l’ajuntament precedent. L’objectiu perseguit era“el sanejament econòmic” del consistori.

44..11..-- SSaanneejjaammeenntt eeccoonnòòmmiicc ddeell’’AAjjuunnttaammeenntt,, pprriimmeerraa pprriioorriittaatt..

Per aquest motiu s’emprèn la fiscalització dels consistorisanteriors, a través d’una comissió investigadora encapça-lada pel regidor Josep Carreras, que arriba a conclusionspoc galdoses, sobretot pels antics alcaldes d’època de ladictadura, Paladi Casadevall i Josep Agustí, així com elsecretari Antoni Bielsa i l’antic dipositari (comptable-recaptador), Antoni Sala; als quals -després de diversesauditories- s’arriba a reclamar la devolució de certes

quantitats per motiu de repetides negligències i sobretotper la falta de cura en la recaptació dels impostos, fos perrelacions d’amiguisme o simplement per incompetència.Al juny de 1934, per exemple, quan un altre dels anticsrecaptadors, el senyor Ramon Gelada, reclama unesquantitats que ell personalment havia avançat de larecaptació, s’acorda de tornar-li...”sempre i quant proce-deixi a l’”apremi” i l’embarg dels deutors pendents encarade l’època en què ostentà aquest càrrec” (entre els anys1924 i 1931).

En resum, la corrupció i la mala gestió del consistori del'època caciquil fan que l'Ajuntament carregui un deuteseriós amb els organismes superiors (en èpocaRepublicana concretament amb l'Oficina d’Intervenció dela Comissaria de la Generalitat de Catalunya a Girona)que serà una rèmora constant en els diferents ajunta-ments fins que al 1934 es va aconseguir, sota unes durescondicions, un ajornament per un període de deu anys.

Més enllà de la voluntat de normalitzar econòmicament elconsistori, el govern municipal republicà tenia dos gransobjectius: la millora de les infraestructures públiques i l’e-ducació dels veïns de menor edat. Començant per aques-ta darrera, val a dir que era una de les prioritats de lesinstitucions republicanes en general i també un objectiufonamental a Sarrià. L’ideal social republicà tenia en l’e-ducació (o la instrucció pública, en llenguatge de l’èpo-ca), un dels fonaments per a la igualtat de les persones,ja que la ignorància bàsicament porta misèria. Aquestahavia estat clarament l’assignatura pendent en els perío-des polítics anteriors. Per això, per al nou règim es vaconvertir en un objectiu fonamental acostar l’educació atots els infants. La voluntat dels governs republicans eraper un costat l’extensió de l’ensenyament públic a tota lapoblació però també la millora dels mètodes pedagògicsque fins llavors havien imperat.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

30

El president del Govern de la República, Manuel Azaña, presideix, ambFrancesc Macià i Miquel Santaló, l’acte de culminació de l’enderroc de la

muralla. 19 de desembre de 1931

El president de la Generalitat, Francesc Macià, al balcó de l’Ajuntament deGirona el dia 21 de juny de 1931. 19 de desembre de 1931

44..22..-- LLaa iinnssttrruucccciióó ppúúbbllii--ccaa,, uunn oobbjjeeccttiiuu rreeppuubblliiccàà..

Amb el primer Ajuntament repu-blicà, Martirià Puig i Figueras va sernomenat regidor responsable de lainstrucció pública. Puig, era l’enca-rregat de vetllar perquè els nousplantejaments i ordres provinentsdel govern republicà es materialit-zessin a les Escoles Nacionals deSarrià de Ter. Els canvis en els con-tinguts, la substitució de la iconogra-fia religiosa per la laica i especial-ment l’ús del català com a llengua

vehicular van ser qüestions que l’a-juntament s’encarregava de vigilar.En aquest sentit, però, és imprescin-dible afegir la tasca del mestre IsidreMacau i Teixidor, que va començar aexercir de mestre a l’Escola de Nensa Sarrià de Ter el 1927, i que ja for-mava part de la tradició de mestresreformadors procedents dels movi-ments de renovació pedagògica queamb la República va tenir la sevamàxima extensió.

Respecte a l’Escola l’altra gran atri-bució de l’Ajuntament era el mante-

niment de l’espai físic. Com passaavui, la cura del aspectes materialsde l’Escola eren una competènciamunicipal. Les escoles estaven situa-des a l’edifici de Rafel Masó (avui alCarrer Major, 59), un edifici inaugu-rat el 1910. Evidentment, el desgastde vint anys es manifestava en l’estatde l’Escola i aquesta qüestió es vaconvertir en una font de conflicteentre el consistori i la família pro-pietària de l’edifici. L’Ajuntamentsol·licitava a la família Cots les millo-res pertinents ja que entenien queera la seva responsabilitat tal i com

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

31

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

32

ho demostra el següent document extret de l’acta del Plede 26 de gener de 1934: “...comunicar a la Sra. Viuda deMiquel Cots, propietària del local de les Escoles Nacionals,la necessitat de l’arrenjament dels wàters de les mateixesen caràcter urgent, tota vegada que afecta a l’higene del’escola i per tant a la salut dels infants, fent-li avinent quesi el proper dijous, a més tardar, no han sigut arrenjades,l’Ajuntament ho empendrà per el seu compte a càrrec dela propietària”.

Precisament el mal estat de conservació de l’edifici de lesEscoles Nacionals, combinat amb el creixement del muni-cipi expliquen que ben aviat es considerés la necessitatde fer una escola nova. Així el 6 de desembre de 1932 elsregidors aprovaven: “facultar al Sr. Alcalde perquè, en casde que les condicions siguin corrents, que firmi escripturade compra en nom de l’Ajuntament, dels terrenys propietatdel Sr. Francesc Auguet, situats en front del passatge cone-gut per carrer d’en Ramon (paleta), a fi de posar-lo en con-dicions per oferir-lo a l’Estat per a construcció de lesEscoles”. En els pressupostos del següent exercici, el1933, ja hi apareixia una partida de 1.500 pessetes des-tinades a la compra d’aquests terrenys. D’aquesta maneraho recollia la premsa “L’Ajuntament ha comprat unsterrenys per a la construcció d’unes Escoles Municipals .Ha causat molt bona impressió el veure que el nouAjuntament d’Esquerra Republicana, es preocupa enesmerçar cabals del poble per l’ensenyament dels seusfills...”11. Malgrat aquests primers passos, no va ser fins el1936 que es va acabar decidint condicionar l’edifici del

Coro (a la Plaça de la República), incautat pel ComitèAntifeixista, per usar-lo com a Escola de la Generalitat.D’aquesta manera, va ser ja en plena Guerra Civil, el1938, quan es va inaugurar l’Escola del CENU “FrancescMacià”.

Una altra de les de les principals preocupacions de Puig ide la resta de consistori va ser l’assistència a l’Escola. Jaque malgrat els esforços per al manteniment de les ins-tal·lacions, l’alt absentisme escolar va ser una constantdurant tot el període. Cal tenir en compte que, com ja s’hacomentat, la principal activitat econòmica a Sarrià era l’a-gricultura i precisament la dedicació a les feines del campper part de molts nens i nenes feia que les absències aclasse fossin molt elevades. Doncs bé, en nombroses oca-sions l’Ajuntament, a través de l’alcalde directament, esposava en contacte amb els pares per recordar-los laimportància de l’educació dels seus fills. En la mateixadirecció cal situar l’experiència impulsada per l’Ajuntament(ja en temps de Guerra) per la qual l’assistència regular al’Escola era premiada amb un “panet” per cada alumneaplicat.

44..33..-- IInnffrraassttrruuccttuurreess ppeerr mmiilllloorraarr lleessccoonnddiicciioonnss ddee ttrreebbaallll ii ddee vviiddaa..

L’Ajuntament republicà va heretar una administració localmolt poc intervencionista, amb més mentalitat de garantde l’ordre públic que de catalitzador de la vida econòmica

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

33

i social dels municipis, per la qualcosa l’establiment o millora dels ser-veis públics no estava entre les prio-ritats municipals. A més cal tenir encompte que la dictadura de Primo deRivera no va permetre que la primiti-va política d’obres públiques de laMancomunitat de Catalunya comen-cés a donar fruits. Sigui com sigui,per compensar el resultat de dèca-des amb unes mancances en inver-sió pública, el nou Ajuntament es vafixar com a prioritat la construcció imodernització de les infrastructuresnecessàries per al desenvolupamentlocal.

En aquest sentit, a més de la cons-trucció de la nova escola, l’altre granobjectiu municipal de l’època repu-blicana (si més no, des d’un punt devista econòmic) és sense cap menade dubte el projecte del “Canal deRegadiu i Aprofitament d’Aigües dela Riera d’en Xuncla”. De fet, aquestaambiciosa obra es projecta i s’apro-va el juny del 1937 (any que ensqueda fora del període analitzat)però el seu procés de gestació vaser molt anterior i en qualsevol cas,forma part de l’obra municipal repu-blicana. Tal i com ho expressava elmateix projecte “...del plan de obras

que el Ayuntamiento se ha trazadopara el mejoramiento del pueblo,ocupa el lugar de preferencia laconstrucción de un canal para riego(...) que convierta en zona regablebuena parte de los terrenos”12.

A grans trets, la pretensió municipalera “agafar aigua de la Riera Rimau(coneguda com a Riera de Xuncla) iconvertir en zona regable el que avuiés secà”, per això es preveia recollir60 litres per segon des de la presaubicada al Molí d’en Xuncla i canalit-zar-les al llarg dels més de 2 quilò-metres de rec per tal d’alimentar

Edifici Orfeó Joventut amb les banderes.Placeta de la Font. A.J.A.S.

Document cedit per Josep Casas

ANUNCI“TOT COLOR”REV. 51 pAG 65

unes 160 hectàrees “contigües a la carretera de Sarriàa Girona”13. El projecte signat per l’enginyer GabrielAndreu, tenia un cost de 82.434,93 pessetes i comptavaamb el permís de la família Tor propietària del Molí, quecedia els drets reals d’usdefruit de l’aigua de la riera alpoble. Finalment, però, la Guerra Civil va frenar el projec-te.

En el camp de les comunicacions, destaquen dues vies,una d'elles la principal comunicació entre Sarrià de Baixi Sarrià de Dalt i el que s'anomenava el Camí Llarg. Lacarretera entre els dos nuclis es va impulsar durantaquesta època. En concret, va ser un projecte executatfinalment per l’Ajuntament constituït l’octubre del193614. Mentre que la segona via era un antic camíque sortia dels quatre camins cap al collet deMontagut i que servia per comunicar amb l’espai par-cel·lat d'horts que hi havia a Sarrià de Dalt. El proble-ma principal era que per tal d'evitar les propietats pri-vades el recorregut era -precisament- massa llarg, isegons un informe elaborat pel consistori per ende-gar el projecte de reformar-lo, calia actuar ferma-ment amb una expropiació de tots els trams del nourecorregut proposat pel consistori, donat que elsproductes obtinguts de l'hort eren un complementvital al migrat sou dels treballadors propietaris o lloga-ters dels horts. Tanmateix, les dificultats pròpies de l’obra comsobretot els fets polítics posteriors a l’octubre del 36 van para-litzar definitivament el projecte.

A més de les obres empreses pel propi consistori cal esmen-tar també una constant en la vida sarrianenca: les infrastruc-tures forànies. Als anys trenta, com a finals del segle XX i coma principis del XXI, els problemes derivats del pas de les sis-temes de transport generals eren continus. Nombroses sónles reclamacions que l’Ajuntament va fer a la companyia delsFerrocarrils per a que “s’arreglin les vies del tren (Carrilet) quepassen pel poble que són causa de infinitat d’accidents”15.Recordem que aquests rails transcorrien pel mateix CarrerMajor i que malgrat els avisos, malauradament, el 7 de setem-bre de 1938 es produïa el conegut accident del Carrilet queva causar sis víctimes sarrianenques i unes quantes més defora. Menys conflictiva, suposem, però igualment constant ésla relació que el consistori manté amb la Companyiad’Autobusos a qui per exemple, se li comunica “que veuria

amb gust que esfessin en el carrer d’Abaix (sic) les quatre paradessegüents: Al començament del carrer (Major), Frente al CaféXargay, Frente al Centre Republicà Federal i a la Plaça de laRepública” 16.

En un altre ordre de coses hi ha situacions que sembla queno canviïn al llarg de la història i qüestions que per als suc-cessius ajuntaments esdevenen motiu de preocupació. Und’aquests: els cementiris. Com avui, en temps de la República,la gestió del cementiri també era una de les noves com-petències municipals. Com anècdota podem dir que és undels temes més continuats en els llibres de Plens durantaquells anys. Casimir Mas, va ser el regidor més temps enca-rregat d’aquest servei i cal destacar que la seva tasca es vacentrar bàsicament a reordenar tot el caos administratiu iestètic que feia que el cementiri hagués arribat a ser gairebéun abocador ple de runes.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

34

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Responsable Tècnic: Xavier Sayols i Bellapart

Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

Pertal de rendibilitzar els nínxols

buits i abandonats la primera mesura a aplicar fou la confis-cació de tots aquelles propietats que encara devien taxesretardades si no els satisfeien en un termini concret. Això vaservir perquè l'Ajuntament els pogués revendre a la gent queencara no en tenia i estava pendent, que al seu torn s'espavi-lava a restaurar-los i tornar-los la dignitat. D'altra banda,també en el sentit estètic, durant el període republicà es vanaplicant petites mesures destinades a l'ajardinament i embe-lliment de les instal·lacions, sufragades amb els beneficisobtinguts amb la venda d'una bona part dels xiprers, quehavien crescut indiscriminadament.

També, ja l'any 1933, es compra un nou cotxe de morts, delqual podem resseguir en els diferents plens, gairebé men-sualment les seves diferents peripècies: des de quan fouconstruït per Gaieta Massó (can Tano); quan fou dissenyat ipintat: "(...) amb les condicions de passar-hi quatre capes depintura i barnís (sic) assegurat per al lavatche i sol i serena,pintant-hi a més dels filets daurats, un escut de Catalunya,també daurat, a cada costat del cotxe (...)”; quan es vacomençar a preparar un recer per guardar-lo (aquí cal desta-car el ràpid acord arribat amb el rector de la parròquia per talde recolzar el cobert als murs de l'Església, cosa que ens fapensar que, contra el tòpic habitual de l'època, les relacionsentre el prevere i el consistori eren normals i fluïdes); quan esva reglamentar la manera de transportar el difunt (segons lacategoria del difunt i el grau de sumptuositat desitjat per lafamília es podien posar diferents decoracions i més d'uncavall); fins quan es va posar a concurs la concessió per a ferde carreter (literalment “transportador de difunts”), guanyatper en Vicenç Pueyo Mirambell, al març de 1934.

Tot i el caràcter intervencionista, proactiu d’aquest ajunta-ment, també cal esmentar la seva important faceta regla-mentista. No cal obviar, doncs, que ben aviat (a l'abril de1931) es reglamenta la necessitat d'obtenir llicènciesd’Obra per a la construcció de nous habitatges o la modifi-cació dels existents, mesura amb la qual s'evitava el caosde la construcció privada descontrolada. O com es prenenmesures de reglamentació per l’Escorxador Municipalendegades pel regidor Josep Carbonell Salart, en el quès’augmenten les taxes, alhora que es pren especial curaque s’apliquin mesures d’Higiene; s’obliga a uniformar-sei anar nets als treballadors (els matadors): “ordenar alsmatadors de porcs que es proveiexin de bruses de kakique deuran portar sempre netes i sobretot al efectuar lamatança dels porcs sacrificats en el domicili dels seuspropietaris” 17 i per últim, fent cas de les protestes i quei-xes del Veterinari municipal (Sr. Enric Lluch) s’obliga arevisar tots els animals abans de la seva matança, espe-cialment els porcs, fos a l’escorxador o a les cases par-ticulars18. En una època on la major part de carn con-sumida en les llars catalanes provenia de la pròpia criafeta a casa, esdevé una mesura preventiva clau per ala salut dels ciutadans.

44..44..-- VVaalloorrss rreeppuubblliiccaannss,, ccaattaallaanniisstteessii pprrooggrreessssiisstteess..

Com acabem de comprovar, la millora de tots els aspectesmaterials i reglamentaris són un element bàsic en l’acció polí-tica republicana. No hem d’oblidar, però, que en qualsevolcanvi de règim les qüestions més simbòliques són igualmentfonamentals. En aquest cas, el nou règim crea el seu propi sis-tema de valors i fins i tot, la seva pròpia iconografia que tras-llada a la tasca política i administrativa diària. Evidentment, l’a-filiació ideològica dels regidors del govern republicà de Sarriàde Ter en determina la seva actuació en gairebé tots elsaspectes. Els valors catalanistes, progressistes i republicanspropis del Partit Republicà Federal Nacionalista i de l’EsquerraRepublicana impregnen tota l’activitat municipal i es posen demanifest tan amb qüestions merament quotidianes com enels moments que marquen l’esdevenidor de la República.

En el terreny de l’ensenyament, per exemple, ja hem comen-tat com els laïcisme i els nous mètodes pedagògics s’impo-sen als dels anys anteriors. També cal destacar els enormesesforços fets en el camp lingüístic. Les “Escuelas Nacionales”passen a ser les “Escoles Nacionals” un exemple de com l’úsdel català es normalitzava i s’estenia. Aquesta preocupacióper la llengua, també es trasllada al mateix Ajuntament on lesactes del Ple, per primera vegada, passen a escriure’s en lallengua pròpia del país. El catalanisme, és clar, és un valorcompartit per totes les institucions republicanes catalanes (ien el cas sarrianenc encara més, si tenim en compte que elsdos partits absolutament majoritaris eren ERC i la LligaCatalana). Com també la defensa i promoció de la democrà-cia i la participació ciutadana, que per altra banda són princi-pis inherents a la pròpia concepció republicana de la vidapolítica. A nivell municipal això es tradueix, entre moltes d’al-tres coses, en la decisió de publicar els comptes municipals,que es porten a la impremta per fer-ne cinc-cents exemplars,per a repartir entre els contribuents.

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

35

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

36

Des d’aquest mateixpunt de vista de la par-ticipació ciutadanapodem parlar aquí dela Festa Major. Una deles fites més impor-tants de la vida social icultural del municipi ibon exemple de lavitalitat de la vida asso-ciativa de Sarrià enaquella època. Al1934 es va celebrarels dies 9 i 10 desetembre, amb un pro-grama prou senzillperò complet. Les dife-rents associacionss’encarregaven de llogar –cadascuna per la seva banda- lesfamoses orquestres-cobla que tan de moda estaven en aque-lla època. Al matí cada cobla tocava davant del local de l’enti-tat que l’havia contractat. A la tarda, a les 16:30 es feia unaballada de sardanes a la Plaça Francesc Macià (avui del’Església). Un cop acabades les sardanes, un quart d’horadesprés començava el Ball de Tarda.

A la nit, a les 22:00, davant de l’Ajuntament totes les orques-tres-cobla feien una “serenata” davant de l’Ajuntament, i uncop acabat, també un quart d’hora després, començava el Ballde Nit. Com podem veure era una festa prou complerta, enquè tenien importància tant els actes individuals de cada asso-ciació com els actes unitaris. És de suposar que el fet de duruna millor orquestra, o més original, era important per al pres-tigi de cada associació –sobretot les que competien, com perexemple les de caire polític- cosa que, al capdavall, repercutiaen una festa millor per a tots.

D’altra banda, i dintre dels elements més simbòlics podríemubicar-hi també les qüestions referents a l’ordre públic i elcivisme, que es va convertir en una preocupació dels regidors.Com ho demostra el fet que s’avisi a l’agutzil municipal quefaci complir la prohibició de jugar a pilota a la plaça de l’Obra(a partir del 34, Plaça Francesc Macià) o que el Ple “a pro-posta del Sr. Rodeja s’acordà fer observar i complir les dispo-sicions que regeixen sobre moralitat, per les persones que esbanyen en el Riu” 19. Ignorem com es devien banyar aquestssarrianencs, però de totes maneres, s’observa la voluntat demanteniment de les regles de convivència mínimes.

La iconografia republicana també té el seu protagonisme. Així,per exemple, el 30 de maig de 193420 es decideix canviar elsnoms d’alguns carrers per adequar-los al nous temps.D’aquesta manera el carrer “Entre el Pont del Ter i seguint lacarretera de la Barca” passava a dir-se carrer de Fermí Galán(avui c/ Josep Flores), “Desde el dit pont fins a la plaça de laRepública” (la Placeta) es canviava per Avinguda del 14 d’abril(enguany el carrer Major). Igualment, “Desde la plaça de larepública seguint per la carretera de França hasta el terme deSant Julià de Ramis” carrer de Figueres (enguany c/ Major(tram final)).“Al tros de carrer comprés dins la carretera deBanyoles” carrer García Hernández (avui c/ Carrilet). “A laplaça de l’Iglesia, que hasta avui s’ha anomenat Plaça de

l’Obra” plaça Francesc Macià (enguany Plaça de l'Església).“carrer que des de l’Avinguda del 14 d’abril condueix al Riu Ter”carrer del Ter (enguany c/ del Riu). “Al passatge existent a lapart dreta de l’esmentada Avinguda” Passatge Particular. “Alcarrer existent a la plaça de la República i que passa per lapart dreta de la façana de l’Orfeó” carrer del Pervindre(enguany part del carrer Firal).

55.. LLaa ddiimmiissssiióó ddee ll’’AAllccaallddee CClluusseellllss ii lleesssseeggoonneess eelleecccciioonnss rreeppuubblliiccaanneess..

Passats els primers mesos de la República, concretament eldia 10 d’octubre de 1933 l’Alcalde, Pere Clusells, llegia unacarta en el Ple en la que presentava la “dimissió del seu càrrecamb caràcter irrevocable fundant la dimissió en que les sevesobligacions particulars li impedeixen atendre la Secretariacom és el seu anhel”. La renúncia de l’alcalde va ser accepta-da per unanimitat de tots els regidors, que al mateix temps vanencarregar l’alcaldia de manera accidental al primer tinentd’Alcalde, Josep Carbonell i Salart. Pocs dies més tard, però,en un Ple Extraordinari21 s’escollia (també per unanimitat) aJosep Carreras i Portas, pagès de professió i anteriormentregidor de policia urbana (el que avui seria urbanisme) i res-ponsable de la comissió que va auditar els anteriors consisto-ris, com a nou Alcalde. Un cop estudiat el període podem dirclarament que Carreras serà qui durà la major responsabilitatals moments més convulsos i delicats de l’època republicana,fins i tot havent de patir presó en certs moments per raó delseu càrrec.

S’ha de dir que aquest canvi i la situació de provisionalitat queva generar va ser per poc temps, ja que el 14 de gener del’any següent, el 1934, es van tornar a celebrar eleccionsmunicipals, on Carreras fou reelegit. Per aquelles eleccions escanviava el sistema de vot i sobretot, tingueren una altra nove-tat transcendental: per primera vegada, votaven les dones. Amés, donat el creixement del cens que suposava l’extensió deldret a vot a les sarrianenques, al nostre municipi es van creardues seccions electorals (Sarrià de Baix i Sarrià de Dalt).

El Centre Republicà Federal (ERC) tornà a vèncer a Sarrià deTer, altre cop amb majoria absoluta. Tot i que aquesta vegada,els resultats van ser més ajustats que els anteriors. A Sarrià deBaix, la candidatura del Centre Republicà va obtenir 232 vots,mentre que la llista de la Lliga, 202. A Sarrià de Dalt, els repu-blicans en treien 57 per 30 dels regionalistes. Aquests resul-tats van suposar que la llista associada a Esquerra obtinguéscinc regidors (els mateixos del 1931 exceptuant Clusells,Mitjà, Costa i Puig) i per altra banda, l’entrada de dos nous regi-dors procedents de la candidatura de la Lliga Catalana (PatriciTixis i Gascons i Joan Aymerich i Tixis).

Es pot dir que l’entrada dels dos nous regidors respon a latendència general expressada ja amb les eleccions generalsdel 1933 que marquen un viratge a la dreta a tot l’estat.Aquelles eleccions són guanyades per la coalició formada pelPartit Republicà Radical, de Lerroux, i a la dretana i antirepu-blicana CEDA. S'iniciava aleshores l'anomenat Bienni Negre. ACatalunya, continuava governant ERC però amb un pes mésimportant de la Lliga a l’oposició. El mateix que succeïa aSarrià de Ter.

Josep Carreras, escollit nou Alcalde, en el Ple Extraordinari del 27 d’octubre de1933

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 57

37

66.. EEllss ffeettss dd’’ooccttuubbrree ddeell 3344 ii llaa rreepprreessssiióómmiilliittaarr..

Com hem anat veient, durant els anys de vigència de laRepública, tots els nivells d’activitat política estaven profunda-ment marcats pel que succeïa a la Generalitat i el govern del’estat. No en va, s’estava produint un canvi de règim i cons-truint-se una nova democràcia parlamentària al mateix tempsque es vivien episodis convulsos que, és clar, afectaven l’àm-bit local. I així va succeir també amb els anomenats “fets d’oc-tubre de 1934”. L’antirepublicanisme del govern de Madrid xocava frontal-ment amb les aspiracions del Govern de la Generalitatencapçalat per Lluís Companys. Precisament, en aquest con-text, la Generalitat de Catalunya aprova la Llei de Contractesde Conreu. Propietaris i homes de la Lliga Regionalista es vanoposar a la llei i van aconseguir que el Tribunal Constitucionalespanyol la denegués, al·legant la manca de competències dela Generalitat. Coincidint amb aquestes actuacions, van entraral govern de la República tres ministres de la CEDA.Aleshores, el president de la Generalitat, Lluís Companys, vareaccionar proclamant “l'Estat Català” dins la “RepúblicaFederal Espanyola”. Paral·lelament, arreu de l'estat es va pro-clamar la vaga general pel 6 d’octubre i a Astúries, hi va haveruna insurrecció obrera.

A Sarrià, l’endemà de la vaga general, el 7 d’octubre estavaprevista la Fira del Pont. L’alcalde Carreras va reunir-se ambtots els comerciants i “secretaris de les societats” per acon-seguir una jornada de vaga tranquil·la i per posposar la Firapel diumenge següent. Finalment, aquell cap de setmana quea la resta del país és conflictiu, a Sarrià de Ter s’aconsegueixviure sense incidents greus, i així ho reconeix el Ple del’Ajuntament quan aprova per unanimitat22 “donar un vot degràcies a l’Alcalde per la seva actitud observada durant la nitde dissabte darrer en pro de l’ordre”23. No obstant això, el 28de novembre, la Guardia Civil deté l’Alcalde Carreras perordre de l’Autoritat militar i és reclòs a la presó. De fet, aques-ta va ser la tònica dominant ja que la repressió que va seguirals fets d’octubre va suposar l'arrest del govern de laGeneralitat i la supressió de l'Estatut i com en el nostre cas lasuspensió d’Ajuntaments i l’empresonament de moltsAlcaldes.

Un cop tancat l’alcalde elegit a les urnes “en prisiones milita-res y a disposición del Sr. Juez Instructor Militar de esta Plaza”i “con arreglo al párrafo 2º de las instrucciones del Excmo. Sr.General de la 4ª División”24 en nom del govern central, s’im-posa el nomenament de nous alcaldes arreu de l’Estat i espe-cialment a Catalunya, decretant necessària la unanimitat enl’elecció d’aquests (de sotamà també s’exigia que fossin mem-bres de partits conservadors, en el nostre cas concretamentde la Lliga). Així a Sarrià els regidors procedeixen a elegir unnou alcalde en la persona de Patrici Tixis. Amb el nou Alcaldei el número de regidors mermat, s’emprenen poques actua-cions fins a finalitzar l’any i començar el següent.

Com veiem, en aquest període l’Exèrcit i la Guardia Civil vanprendre el protagonisme no només com a executors de larepressió a les forces d’esquerres i sindicats impulsada pelnou govern, sinó també a nivell polític. A tall anecdòtic però

prou il·lustratiu, cal esmentar que durant els mesos quesegueixen als fets d’octubre i a la suspensió de l’ajuntamentdemocràtic, es decideix carregar als pressupostos municipalstotes les medecines de la Guardia Civil de l’any anterior(200,45 pts.) i les despeses de les obres de reforma fetes alquarter... un possible exemple de fins a quin punt “condicio-naven” les decisions polítiques municipals. Al mateix temps,s’aprova també apujar el sou de l’Algutzir, Sr. Narcís Busquets,que realitzava el manteniment de l’enllumenat de Sarrià deBaix i es decideix també encomanar-li el de Sarrià de Dalt.Una decisió, aquesta darrera, que desencadenarà la reaccióa la repressió dels fets d’octubre.

De fet, durant els mesos que dura l’estat d’excepció, qualse-vol element de la vida quotidiana municipal encén un debatpolític que amaga un conflicte latent que va molt més enllà deles qüestions locals. Així, el regidor Jaume Rodeja –que desde novembre del 34 fins a gener del 35 havia estat absent detotes les sessions, potser amagat compareix de nou i propo-sa apujar el sou, no només al Sr. Agutzil sinó augmentar lamateixa quantia a tota la plantilla de funcionaris municipals.Sense cap mena de dubte, es tracta d’un pols a l’alcalde Tixis.Evidentment, davant d’això “s’entaula una animada discussiósobre el contingut de l’anterior proposició sense que es posind’acord els Srs. Consellers i posada a votació la mateixa, foudesestimada per dos vots a favor i tres en contra” 25.

Un cop pres aquest acord, i ja al final de la sessió, Rodejadimiteix de tots els càrrecs de què se l’havia investit, tots decaire econòmic i fiscal (Dipositari de Comptes, President de laComissió de Finances i President de la Junta de Repartiment),considerant que els companys de consistori li han “retirat laconfiança” 26. A la següent sessió, de 29 de gener, es pro-dueix una nova discussió, en què la majoria republicana s’o-posa a la dimissió presentada per Rodeja a l’anterior ple, cosaque l’Alcalde es nega a acceptar, proposant al regidor JoanAymerich per ocupar els càrrecs vacants. En la subsegüentvotació la proposició fracassa estrepitosament i es reelegeixJaume Rodeja, per la qual cosa a la següent sessió (de 8 defebrer) Tixis amenaça de presentar també la dimissió, cosaque acabarà portant a terme al dia següent, manifestant queconsiderava que “s’havia fet política en lloc d’administració” 27.En la mateixa sessió s’elegirà un fugaç nou Alcalde en la per-sona del propi Jaume Rodeja Martí, principal instigador de laresposta a la imposició militar.

Com era de suposar pocs dies després de l’elecció altre copes produeix la intervenció militar en la vida política sarrianen-ca. El Delegat Governatiu28 i la Guardia Civil convoquen unasessió extraordinària del Ple en la que es procedeix “a la des-titución total de los concejales que quedaban en elAyuntamiento“ 29. I seguint les mateixes directrius governati-ves vuit veïns del poble són cridats per a que d’entre ells escu-llin un Alcalde gestor, que serà el senyor Joan Carré iPlaneras, que administrarà assistit pels sis majors contribuentsdel poble, que substituiran els regidors cessats. D’aquestamanera, Ramon Hugas i Trias, Francesc Mitjans i Garcia, EmiliLlausàs i Ripoll i Joan Oliu i Soler es veuen obligats a entrar aformar part de l’Ajuntament. Aquest ball de regidors i alcaldess’allarga fins el maig del 1935 quan el govern decideix quetota la llista presentada per la Lliga Catalana a les eleccionsmunicipals del 1934 conformi el nou plenari municipal.

1 Extret de la Memòria Explicativa que acompanyava el “Projecte de Canal deRegadiu i Aprofitament d’Aigües de la Riera d’en Xuncla” signat el 17 de juny de1937. 2 Informació extreta de les dades de Contribució Industrial del 1931. 3 Ferrer, F., “Els moviments socials a les comarques gironines”, Diputació deGirona, Girona, 1998. 4 DDAA., “Història del Gironès, dins de la col·lecció “Història de les comarquesGironines” Diputació de Girona, Girona, 2002. 5 Extret d’“Acció Ciutadana” setmanari del Partit Republicà FederalNacionalista de les Comarques Gironines, núm. 54, de 7 de setembre de 1933.6 Acte del Ple de l’Ajuntament de Sarrià de Ter de 16 d’abril de 1931, dos diesdesprés de la proclamació de la República. 7 Grup de teatre local, que té la seva principal época d’activitat des de 1918,assajant als locals de l’edifici del “Coro”, construït per l’arquitecte Rafael Masóa l’any 1924.8 A l’any 1910, obra de l’arquitecte Sr. Masó.9 Discurs de Miquel Santaló, diputat a Corts per ERC (02/09/1931).10 Extret de l’Acta del primer Ple de l’Ajuntament republicà, el 16 d’abril de1931.11 “Acció Ciutadana”, núm. 54 de 8 de setembre de 193312 “Projecte de Canal de Regadiu i Aprofitament d’Aigües de la Riera d’enXuncla” 17/06/1937.13 Extret de la carta que l’alcalde de Sarrià de Ter, Esteve Almoyner, envia alMinistre de Foment a la seu del Govern que ja s’ha exiliat a València a causa del’alçament militar. Agost del 38.

14 Saguer, E., “Sarrià en la reraguarda de la Guerra Civil”. Parlem de Sarrià.Sarrià de Ter. 15 Una de les diferents cartes que els diferents alcaldes dirigeixen a la com-panyia dels F.E.E. Aquesta, del 8 de maig de 1936.16 Sol·licitud feta pel Ple a la Companyia d’Autobusos el 25 de maig del 1934.17 Acta del Ple del 4 de març de 1934.18 Val la pena destacar que aquests desplaçaments del veterinari eren gratuïtsper als usuaris particulars, abonats per la municipalitat.19 Acta del Ple de 7 de juliol de 1931.20 Acta del Ple de 30 de maig de 1934.21 27 d’octubre de 193322 És a dir amb el vot favorable també dels dos regidors de la Lliga.23 Extret de l’Acta del Ple de 12 d’octubre de 1934 24 Declaració del Sergent de la Guardia Civil, Sr. Pastor llegida al Ple del’Ajuntament. 25 Acta del Ple de 29 de gener del 1935.26 Idem.27 Discurs de dimissió de Patrici Tixis 20 de febrer de 1935.28 Salvador Campillo Ballester29 Acta de la sessió del Ple Extraordinari convocat pel Delegat Governatiu.30 Respecte aquesta valoració és important fer esment que no ens en parlennomés els textos de l’època i els estudis posteriors, sinó també els testimonis demoltes persones i els silencis de moltes d'altres que -quan desaproven laSegona República- només saben remetre'ns als horrors de la Guerra Civil, sensepresentar cap argument sobre el període polític. Com hem insistit al principi,precisament són etapes històriques que cal diferenciar per no caure en relati-vismes.

El nous regidors eren Gaspar Viader i Figueres (Alcalde segoni cultura), Joan Aymerich i Tixis (Alcalde tercer), RossendDespuig i Pusso (finances), Blai Fornells i Bonet (policia urba-na i rural i cementiri), Miquel Martí i Borrell (escorxador). Aixíper tant, la llista perdedora a les eleccions és l’encarregadade governar el darrer període del nostre estudi. El nou con-sistori escull Patrici Tixis que torna a ser nomenat alcalde, finsque mor de malaltia pocs mesos després. Gaspar Viader elrelleva. Durant els deu mesos que governarà la Lliga Catalanaa Sarrià de Ter podem dir que bàsicament es va dedicar a unatasca més administrativa que política, continuant amb bonapart dels projectes que s'havien iniciat al període anterior, iaparcant-ne d'altres.

La situació d’excepcionalitat es va allargar tot l’any 35 i no vaser fins a les eleccions del febrer del 1936, amb el triomf dela coalició d’esquerres que es va amnistiar el Govern de laGeneralitat i en el nostre cas, es va alliberar l’alcalde Carreras.Com hem pogut veure, aquests fets i les posteriors repercus-sions marquen l’esdevenir de la República i sobretot mar-quen el camí (que ja no tenia aturador) de l’aixecament mili-tar i la Guerra Civil. El 10 el febrer es restitueix l’Ajuntamentsorgit democràticament de les urnes el 34, que governaràfins l'octubre del mateix any, quan arrel de l'alçament militarés substituït pel Comitè Antifeixista, si bé l’últim ple que cele-brarà serà el del dia 26 de juny del 1936.

77.. CCllooeennddaa ddeell PPeerrííooddee.. DDaarrrreerreess rreeffllee--xxiioonnss..

El primer Ple amb el Comitè, -acte que tanca el període d’a-quest estudi-, es va fer el 20 d’octubre del 1936, convocatpel Jutge Popular, Joaquim Mitjà i Serramitjana, a partir delDecret de la Generalitat del 9 d’octubre que obligava que a

cada consistori hi haguessin representats una determinatnombre de partits i sindicats, augmentats en nombre i araanomenats “consellers”, en proporció directa a la seva repre-sentació parlamentària i dins la societat, cosa que junt alsantics protagonistes fa entrar noms nous dins elsAjuntaments. A Sarrià de Ter foren representants d’ERCCarles Puig i Teixidor, Josep Fàbrega i Tixis i Jaume Rodeja iMartí (novament regidor de finances i economia); de la CNTEnric Marcé i March, Josep Anglada i Bonet (conseller d’obrespúbliques) i Josep Mirambell i Palomera (conseller de proveï-ments); del PSUC Esteve Almoyner i Casadesús (escollit alcal-de, en la nova nomenclatura “Conseller en Cap”) i Agustí Mitjài Dalmases (conseller de seguretat i defensa); d’AC GasparComas i Teixidor (conseller de cultura) i de la Unió deRabassaires Domènec Brugué i Ciurana (conseller d’agricutu-ra), mentre la conselleria corresponent al POUM va restarvacant, cosa que ens indica el poc arrelament del partit dinsla població, en comparació per exemple a ERC, quan veiemque al propi Conseller en Cap Esteve Almoyner, acaba mili-tan-t’hi.

La Guerra Civil va ser el tràgic final d’un període que es vaobrir amb la il·lusió pel canvi renovador i moltes esperancesen la millora de les condicions de vida dels ciutadans del nos-tre poble i del nostre país30.

En el terreny municipal la voluntat transformadora va materia-litzar-se tan en el tarannà diari del consistori com en els gransprojectes públics, alguns dels quals executats finalment ialtres que no van tenir temps de veure la llum. En qualsevolcas, tot i tenir llums i ombres (com en qualsevol altre períodehistòric), queda clar que el temps de la República a Sarrià deTer va suposar un breu parèntesi de democràcia, de cons-trucció nacional, de modernitat i de progrés que no havia tin-gut equivalent fins llavors i que no es va tornar a donar fins ala tornada de la democràcia, al 1977.

~ d

ossi

er d

’his

tòri

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

52

38

~

dossier d’història ~Parlem

de Sarrià ~ 5239

Ajuntament fruit de les eleccions municipals de 12 d’abril de 1931

Ajuntament imposat després dels fets d’octubre

Ajuntament restituït el 18 de febrer de 1936

Segon Ajuntament Republicà sorgit de les eleccions del 14 de gener de 1937

Els alcaldes del període republicà

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

40

En el marc del cicle dexerrades MMeennúú ddee ll’’eess--ccrriippttoorr 22000066, organitzatpel Sistema de LecturaPública de Catalunya aGirona, l’escriptora MariaBarbal va visitar la biblio-teca Emília Xargay el dia6 d’abril. La xerrada queens va oferir formava partd’una sèrie iniciada dosmesos abans i que estancava amb aquestasessió, després d’haver-se’n celebrat set a lesbiblioteques de Girona,Salt i Sarrià, a càrrec dediferents autors del pano-rama literari català. MariaBarbal, una autora delPallars establerta aBarcelona, és autora depeces narratives tanconegudes com Pedra deTartera(1989), Mel iMetzines (1990), CarrerBolívia (1999), País Íntim(2005), entre tantes d’al-tres, obres on recrea laseva comarca d’origen,presenta visions molt ínti-mes de personatges isovint hi fa figurarreferències històriques ala Guerra Civil, sota unaprosa molt acurada i minuciosa, i ambun estudi lèxic molt elaborat.

En aquestes xerrades cada autor triaparlar sobre un llibre especialmentestimat i valorat, que hagi significatquelcom en la seva carrera. En la visi-ta a Sarrià, la senyora Barbal ens vaoferir una excel·lent classe magistralsobre l’obra Solitud, de Caterina

Albert, una de les més fonamentalsde la nostra narrativa i de la qual s’hacomplert el centenari. Va fer unexhaustiu estudi de l’obra, dels dife-rents capítols, dels personatges quehi apareixen, dels símbols que hiintervenen i que s’hi evoquen, situant-ho tot plegat en el context històric enel qual es va escriure tan memorablenovel·la modernista i glossant la figu-ra de l’escalenca Caterina Albert i

Paradís. En aquesta oca-sió, el públic força nom-brós venia ben preparat iqui ho va desitjar vapoder preguntar sobreaspectes concrets de l’o-bra, que van ser aclarits iexplicats per MariaBarbal. Per a qui nohagués llegit Solitud, lasessió va ser una invita-ció definitiva a fer-ho, jaque el drama rural quepresenta aquestanovel·la té una intensitattan elevada, els perso-natges hi estan dibui-xats amb tan extraor-dinària precisió i les ron-dalles que s’hi inclouensón tan absolutamentdelicioses, que ni el pasd’un segle ha aconse-guit esborrar-ne gens nimica d’atractiu.

Per als de la meva gene-ració, Solitud forma partd’aquelles obres queens feien llegir al’Institut. Mentre redactoaquesta crònica, herecuperat el volum de labiblioteca de casa i el

tinc davant: és un d’aquells toms decobertes groguenques que editavenEdicions 62 i la Caixa de Pensions,sota la col·lecció Les millors obres dela literatura catalana. Jo vaig llegir-lael 1983. Feia COU nocturn i tenia unaVespa amb un kit 125. Mare de Déu,Mare de Déu…quants records

Maria Barbal a Sarrià

Josep M. Sansalvador i Provensaljsansalvador@sarriadeter.com

El cicle el menú de l’escriptor és seguit per molta gent de totala zona urbana de Girona. Fotos. A.Vila

L’escriptora Maria Barbal va parlar del’obra Solitud de Caterina Albert i del

recull de tota la seva obra.

~

Tinc una amiga que es diu Misi i és deReus. Per ella coneixia l’advocaciód’aquest poble a la seva patrona, laNtra. Sra. de Misericòrdia, i la tradiciód’aquesta important ciutat tarragoni-na a posar aquest nom a les noies. Lameva sorpresa però va ser quan unaassociació de dones que es diuenMisericòrdia va trucar a l’Ajuntamentde Sarrià de Ter per visitar el nostrepoble i fer un homenatge a la Mare deDéu de la Parròquia. Des del 23 d’a-bril, ara conec que les Còrdia, Coia iCoris, són també diminutius deMisericòrdia que molt orgullosamentporten aquest grup de dones, 350 deles quals pertanyen a l’associació, toti que a Reus se’n troben cap a 600.

Per contra a Sarrià de Ter no hi haningú que porti el nom de la patrona.

Cada any viatgen a un poble per ferl’ofrena a la Mare de Déu. Com és elseu costum, varen parlar amb el rec-tor de la parròquia, mossèn FrancescPlanella, per la missa del diumenge iper venerar la Verge. Va ser unamissa molt alegre, ja que va coincidiramb dos batejos i a més les duesintèrprets, Rosa Isern Romeu i AnnaRadresa Bosch, ens varen acompan-yar durant la missa i ens oferiren unparell de peces al final. Després lesrepresentants de l’associació deixa-ren un gram ram de flors als peus dela Verge, una escultura feta de planxa

de ferro, obra de l’artista sarrianencaEmília Xargay.

L’Alcalde de Sarrià de Ter, NicolàsPichardo va fer els honors a la sala deplens, donant-los la benvinguda alpoble i fent entrega d’una litografia deQuim Corominas, i com que era el diade Sant Jordi, d’una rosa i un punt dellibre per cadascun. La diada es va arrodonir amb un dinara l’Hotel Nord Gironí i una visita guia-da amb el carrilet per la ciutat deGirona i després, per acabar el seuperiple per les terres gironines, fins aPeratallada. ~

Les Misericòrdiesde Reus

Un grup de Misericòrdies, misis i còrdiesposen davant de la imatge de la mare deDéu de la Parròquia de Sarrià de Ter, unaescultura de l’artista sarrianenca EmíliaXargay. En la foto petita, l’alcaldeNicolás Pichardo fa entrega d’unalitografia de Quim Corominas a larepresentant de l’associació enl’acte institucional del’Ajuntament de Sarrià de Ter.Fotos : A.Vila

Assumpció Vila

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5741

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

42

Engràcia Bramon, Cap d'Estudisdel CEIP Montserrat, entrega el

Segon Premi de poesia de lacategoria grans a Naomi

Mayoral.

Si durant la primavera hi ha alguna celebració que n’ésespecialment característica, aquesta és la diada de SantJordi. Els dies s’han allargat, sol fer bonança, el paisatgeverdeja, les sangs bullen i carrers i places de tot el paíss’omplen de roses i literatura. No sóc pas el primer de fer-ne esment; veus molt més autoritzades que jo ja ho handemanat amb anterioritat: la Diada Nacional de Catalunyas’hauria de traslladar al 23 d’abril, que és quan se celebrauna festa realment popular consolidada i la ciutadania laviu amb emoció. L’onze de setembre, penso, tothom enca-ra és a la platja i sol fer massa calor, amb la mandra que hiés accessòria. I al meu entendre, no hem acabat de pren-dre la consciència col·lectiva necessària per poder com-memorar el que s’hi commemora. Tal vegada només ésqüestió d’acostumar-s’hi, però tinc la impressió que elcomú dels catalans no ha acabat de pair aquesta festanacional i ho veu com una celebració políticament artifi-ciosa.

Sant Jordi és diferent: el costum de regalar roses i llibres jafa molts anys que ha arrelat bé i fins i tot s’ha exportat. Ésuna festa plena de color i alegria, se surt al carrer, es rega-len roses, es dediquen llibres i tot plegat representa un

esclat primaveral, una aquarel·la per als sentits. A Sarrià,des de fa vint-i-sis anys vivim la festivitat de Sant Jordi, oels seus dies immediats, amb la cerimònia de lliurament depremis del concurs literari que anualment s’hi convoca.Vint-i-sis edicions ja és un número que fa goig, i ja fa unparell d’anys que aquesta festa d’entrega de guardons lite-raris s’il·lustra amb alguna actuació que subratlla laimportància del premi i de la festivitat. En aquesta ocasió,l’ Orquestra Fireluche (que recentment ha enregistrat undisc) ens ha ofert un extens repertori de les seves obres.Entre els músics de la Fireluche i altres artistes col·labora-dors, ens han proposat un espectacle musical, de dansa iaudiovisual realment vistós, amb expressives coreografiesque posaven imatge a les composicions interpretades ambinstruments de joguina. Impressiona certament el resultatsonor que es pot obtenir d’uns instruments inicialmentpensats com a eines per jugar. L’actuació, duta a terme alteatre del Centre Cultural Parroquial, ha comptat amb l’as-sistència d’un públic més o menys fidel, però no excessi-vament abundant. És complicat treure la gent de casa i ésuna llàstima que la participació d’espectadors no siguisuperior...

Premis literaris Sant Jordi 2006

Josep M. Sansalvador i Provensal

Nicolás Pichardo, Alcalde de Sarrià de Ter, entregael Primer Premi de poesia de la categoria grans aJaume Casals.

Fotos: Toni Martínez

Com és habitual en les bases d’aquest concurs, hi ha un apartat infantil on participen a bastament els alumnes del CEIPMontserrat. Cal agrair l’esforç d’aquests nois i noies, així com l’interès que l’equip directiu posa en aquesta participació.Per a aquesta edició dels premis, podien presentar-se obres sobre dos temes: Mozart (en ocasió de l’aniversari que s’hacommemorat) o el món dels contes. A continuació, reproduïm el quadre de guanyadors en aquest apartat :

Categoria MitjansPPrroossaa::

Primer Sara Ramió Lafuente Les quatre effesSegon Enric Sansalvador Boadas Stuart guanya al dracTercer Mohamed Ghozali Carta a NarnelAccèssits: Paula Vargas Jiménez La princesa del mirall

Aina Membrive Rivero El gat de pèls blancs i el grillEmma Pujolràs Moreno En Mozart toca instrumentsJordi Martínez Ballada La taula màgicaIvan Talavera Màrquez El món dels contes

PPooeessiiaa::Primer Mireia Cros Pérez A Wolfgang Amadeus MozartAccèssit Enric Fernàndez Bartrina Wolfgang Amadeus Mozart

Categoria gransPPrroossaa::

Primer Rubén González La fantasia de l’AmadeusSegon Natàlia Infantes La selva dels somnisTercer Ariadna Resplandis En Mozart i les seves desgràcies

PPooeessiiaa::Primer Jaume Casals La fantasia màgica dels contesSegon Naomi Mayoral MozartTercer Laia Pujolràs Mozart

L’espectacle de l’orquestra Fireluche va ser tota una sorpresa per laseva originalitat i posada en escena. Fotos: A.Vila

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5743

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

44

En la categoria juvenil, per a autors de 12a 17 anys, el jurat va considerar conve-nient declarar deserta la convocatòria, ien la categoria d’adults (majors de 18anys) en la modalitat de poesia, ambpresència de 21 obres, el premi fou pera Jordi Boladeras i Sancho, amb l’obraRèptils de carn i amor. Pel que fa a lamodalitat de prosa (amb un total de 16obres inscrites), el jurat va atorgar elpremi a l’autor del País Valencià JosepValor i Gadea, membre d’una nissagaliterària (nebot d’ Enric Valor), per l’obraamb rerefons històric titulada Gent d’or-dre. Com a representant del jurat, el pro-fessor Brugada comentava que, sovint, enels concursos literaris, és fàcil triar el grade la palla, i que les obres amb potenciald’excel·lir brillen amb llum pròpia, tal és elcas de les seleccionades enguany. La vet-llada es va cloure amb l’entrega dels pre-mis als guanyadors, que van acudir per-sonalment a recollir-los i amb la felicitaciói aplaudiment per part de tots els pre-sents.

Anys endarrere, l’ Ajuntament promovial’edició d’un volum amb el recull de lesobres guanyadores en l’ anterior edició,però aquesta és una característica quetambé ha evolucionat. L’any passat es vapublicar un recull d’obres premiades ifinalistes en l’apartat de poesia i enaquesta ocasió se’ns ha fet la promesad’editar, properament, un altre recull d’o-bres destacades en la modalitat de prosa.És un detall per agrair, ja que d’altramanera no resulta possible la lectura iconeixement de les obres guardonades.Tocarà esperar, doncs, a la publicació d’a-questa selecció, per poder-ne gaudir tal icom correspon a la qualitat de les pecesescollides.

D’aquesta manera tindrem un al·licientafegit mentre arriba la següent diada deSant Jordi. I com que (entre nosaltres, quetothom és de confiança), no és gens pro-bable que es dugui a terme el canvi dediada nacional, sempre ens quedarà elconsol de poder celebrar, cada 23 d’abril,la festa de la rosa i el llibre amb les nos-tres mitges taronges. Qualsevol celebri el“dia dels enamorats”, per Sant Valentí!Allò sí que és una martingala mercantildifícilment presentable ... ~

Roger Casero, primer tinent d'alcalde, entrega un Accèssit de prosa de la categoria mitjans a Paula Vargas.

L’escriptor valencià, Josep Valor, va ser el guanyador del premi a la modalitat de prosa d’enguany.

Fotos: Toni Martínez

L’EMG és una escola de música quevol arribar als pobles del Gironès perdifondre, especialment, ensenya-ments musicals de Grau Elemental.L’escola té aules a Bescanó, Bordils,Cassà de la Selva, Celrà, Cervià deTer, Fornells de la Selva, Llagostera,Medinyà, Quart, Salt, Sant JordiDesvalls, Sant Julià de Ramis,Vilablareix i, des del curs 2005-2006,a Sarrià de Ter.

Enguany, l’escola de música a Sarriàde Ter enceta el seu segon any devida amb dos grups de llenguatgemusical: iniciació on a part dels con-tinguts bàsics de treball auditiu, rítmic,cançó... s’inicia la roda d’instruments,a través de la qual els alumnes pre-nen contacte amb els instrumentsque es poden estudiar a l’EMG, i elprimer curs d’aprenentatge avançaton es comença el nivell d’aprofundi-ment.Aquest curs s’ha pogut veure com l’a-lumnat comença a tocar instrumentscom la flauta travessera, el clarinet, elvioloncel, la guitarra, el piano, el violí;alguns s’han incorporat a l’orquestrade corda, al grup de guitarres o hantreballat en petites agrupacions ins-trumentals. També a Sarrià s’hanmatriculat joves i adults amb molt

d’interès per aprendre la pràcticad’un instrument.

L’EMG al final de cada curs programados concerts, un pels cursos avançatsi un pels cursos bàsics que aquestany s’han dut a terme al TeatreParroquial de Sarrià de Ter amb unagran afluència de públic. L’alumnat varepresentar una Cantata (El folletvalent) i a més va haver-hi l’actuaciódel conjunt de guitarres i de l’orques-tra de corda.

El propvinent curs continua creixentel nombre d’alumnes que volenadquirir formació musical al conjunt

d’aules de l’EMG, arribant a la xifra de615 alumnes. Pel que fa a l’aula deSarrià actualment hi ha 23 alumnesmatriculats per al curs 2006-2007. Ellocal social “La Cooperativa” és el llocon es realitzen les classes de músicaa Sarrià de Ter i en aquest centre esdisposa d’una aula pel llenguatgemusical i de dues per les classesd’instrument.

Aprofitem aquesta nova oportunitatque ens ofereix la revista “Parlem deSarrià” per agrair als ciutadans i a lesciutadanes de Sarrià de Ter l’acollidaobtinguda a l’Escola de Música delGironès.

L’Escola deMúsica delGironèsEMG - www.girones.org

Els més menuts varen representar lacantata “El follet valent”,

amb una original coreografia.

cultura ~P arlem

de Sarrià ~ 5745

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

46

Josep Brugada i Gutiérrez-Ravé

Jorge M. ReverteLA CAÍDA DE CATALUÑAEditorial Crítica, 2006, Barcelona

Jorge M. Reverte ha aportat recentmentper al coneixement i estudi de la guerracivil espanyola, tres assajos profunds,renovadors, concisos que vénen aesclarir molts aspectes del conflicteque generaren Franco i els seus cons-piradors des del Marroc. La batalla deMadrid, (2004), La batalla del Ebro(2003) i la Caída de Cataluña (2006),són tres imprescindibles recopilacions de tres esdeveni-ments fonamentals del que va ser el tràgic desenllaç de laguerra civil espanyola.La caída de Cataluña, com els altres dos llibres del mateixautor que esmento, no deixen de ser tres lectures absolu-tament angoixants, com angoixant i dramàtica esdevinguéla Batalla de l’Ebre, on la força republicana plantà cara alsfeixistes i provocà un revés seriós en les files franquistes. Elcercle bèl·lic de Madrid esdevé, juntament amb la progres-siva pressió que exerciren els franquistes sobre Catalunya,un conjunt d’episodis tremends dels darrers mesos de laguerra, sobretot tenint en compte les repercussions quesobre la vida civil va tenir tot plegat.La caída de Catalunya abraça la totalitat d’informes i fets deguerra des de la perspectiva dels dos bàndols entre lesdates del 23 de desembre de 1938 al 13 de febrer de l’any1939. Cada capítol del llibre ofereix el corresponent infor-me republicà i franquista, de manera que el lector pot apre-ciar perfectament l’òptica amb la qual s’observaven i s’a-nalitzaven els darrers mesos de la guerra des de cada bàn-dol. El llibre, a més d’informes i tota mena de bibliografia,és compilat sobretot a partir de múltiples memòries perso-nals, entrevistes en directe de protagonistes i superviventsque el periodista madrileny Jorge M. Reverte de maneraingent per a tots tres volums va procurar-se. Cal dir que elnombre de catalans -sobretot de les files republicanes- hisón correctament representats. Les àmplies informacionsd’aquest llibre del periodista madrileny no parteixen lògi-cament de zero, estira molt dels estudis que sobre la gue-rra civil s’han editat a Catalunya; més concretament,Reverte fa un reconeixement al Diari de la Caiguda deCatalunya que en el seu dia va escriure el periodista JosepPernau, crònica periodística que li serveix tanmateix d’es-sencial punt d’arrencada per a explicar amb tota mena dedetalls, militars i polítics, el que va ser l’ensulsiada deCatalunya. Segons el meu parer, La caída de Catalunya va més enllàde la crònica periodística, i té altres nivells de lectura, peròessencialment pot llegir-se colpidorament com un llibre enel qual es narra, es descriu al detall el que va ser el darrer

mig any del conflicte, la brutal repres-sió franquista contra els republicans.D’una manera absolutament impactantens trobem davant d’un text que des-criu una Catalunya aclaparada pel pes-simisme, la desesperació, immersa enuna gran sensació de soledat abans del’assalt definitiu de les tropes deFranco. Tanmateix en aquest llibre, endiversos capítols i episodis, enllà d’a-preciar-se la discrecionalitat de la forçamilitar alemanya i italiana que van fercostat a Franco, hom podrà resseguirel nul compromís del govern de

Neville Chamberlain, per part anglesa, i la poca traça delgovern francès per tal de cuitar a ajudar la força militarrepublicana enllà dels Pirineus. Tot plegat desolador. L’odide Franco contra Catalunya va ser molt superior que eld’altres regions d’Espanya per les raons que tothom potintuir: les raons de costums, de cultura, de llengua, d’histò-ria liberal, etc. Els informes descrits ho palesen a basta-ment... El cercle i els bombardejos de Barcelona, Lleida,Granollers, Sarrià de Ter també, per citar uns mínims exem-ples, foren alguns dels exponents més sagnants d’aquestodi que reduí la capital catalana plena de refugiats i unapoblació civil catalana durant molts mesos desorientada.Comptat i debatut, aquest llibre, també absolutamentimpressionant de Jorge M. Reverte, esdevé una minuciosacrònica del dia a dia dels darrers mesos de la guerra; mésde quatre mesos en què el defalliment i la desorientaciópolítica i militar del bàndol republicà no foren res més quela mort anunciada d’una nació, Catalunya, la qual fins quasisetanta anys després no ha reparat els danys d’una guerracruenta que al cap i la fi ens va ser imposada des de l’ex-terior. En el llibre hi trobareu els detalls de la desorientació militari política en la qual malauradament es veieren els coman-daments republicans en els darrers temps, la tibantor entrediverses personalitats polítiques republicanes, el paperd’Anglaterra, de França, del Vaticà, dels dirigents naciona-listes catalans, de periodistes com Josep Pla i Carles Sentís.Un llarg etcètera que a més de posar pell de gallina i expli-car fil per randa alguna veritat, algun tarannà inconegut,desplega sobre el paper l’agonia catalana; impressionantmemorial per als qui deixaren la seva vida al front, peròtambé imprescindible recordança per al conjunt de lapoblació civil que patí les conseqüències aclaparadores dela impia venjança feixista. Jorge M. Reverte, investiga a fonsmolts detalls de l’acabament estratègic de la guerra civilespanyola a Catalunya, de l’exili, amb la distància de quiescriu des de fora, per tant, amb una visió –em sembla-força o prou objectiva sobre alguns comportaments políticsi nacionalistes. ~

Més sobre l’agonia de lanació catalana

Fills de la decadència és l’exposició que es va fer al CentreCívic la Cooperativa el mes de maig de 2006. Es va inau-gurar el 4 de maig amb un acte diferent dels habituals, per-què l’exposició era una combinació de pintura i esculturajuntament amb un video-art. L’obra i el vídeo ens van fergaudir d’una exposició impregnada d’originalitat i de recla-mació social per part dels dos joves artistes.

Vaig conèixer l’Emili Pérez a partir de la seva col·laboracióa la revista “Parlem de Sarrià” . Es va creure encertat queun artista del poble ens fes gaudir de la seva obra.Quan el vaig convidar per donar-la a conèixer en el CentreCívic, la seva resposta va ser afirmativa i em va parlar deltreball conjunt que feia amb el seu germà Franx. Des dedesembre, després de diverses trobades vam creure con-venient presentar l’obra al mes de maig. Amb aquest objec-tiu hem estat en contacte per tal d’oferir la visió artística del’Emili Pérez, que queda constatat amb el resultat final del’exposició.

L’artista Emili Pérez Llamas va néixer a Sta. Cruz de Tenerifel’any 1977. Ha viscut a Girona des de l’any 1981 i es tras-lladà a Sarrià de Ter el 1998. Actualment està finalitzant ala UNED la carrera de Ciències Polítiques. Al CentreCultural “La Mercè” és on ha assolit la seva formació artís-tica des de molt jove, ja que ingressa a l’Escola d’Art alscatorze anys i cursa diverses disciplines com dibuix, pintu-ra, escultura amb Quim Corominas, Vicente Huedo,

Montserrat Costa i Josep M. Simon.Ha exposat a diverses galeries artístiques a la província deGirona, principalment en exposicions col·lectives: Stacatto,el Museu del Cinema, Girona Pipa Club i altres institucions,aportant-hi il·lustracions diverses.L’estil de la seva obra és figuratiu i realista, i la temàtica queaporta és la denúncia social a causa de les seves inquie-tuds i motivacions polítiques, amb certs tints i imatgessurrealistes. També ha treballat el paisatge intimista delbarri vell de Girona i paratges com a evasió emocional. S’hainspirat en autors com Francisco de Goya, Salvador Dalí,Eduard Munich, Eagon Schielle…

En aquest moment col·labora amb el seu germà Franx,aportant obres que serveixen d’icona conceptual per uns“video-art”, ja que ambdós artistes tenen una visió moltparella d’art combatiu contra els excessos de la societatactual. Una societat que, malgrat el seu esplendor materiali de béns de consum, és discriminatòria i viu en unadecadència de valors humanistes i culturals. Tots dos ger-mans es posicionen en un corrent d’artistes decadentscontemporanis.

L´artista Franx, pseudònim amb el qual s´identifica FrancisPérez Llamas, nascut a Sta. Cruz de Tenerife l´any 1980, viua Girona des del 1981 i a Sarrià des del 1998. Ha cursatestudis de Dret a la UDG, i d´Informàtica i Psicologia a laUNED.

Fills de la decadènciaPrese Serrano

Els artistes Franx i Emili Pérez a la sala de LaCooperativa on va tenir la lloc l’exposició. Foto: A.Vila.

cultura ~Parlem

de Sarrià ~ 5747

~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

48

És a la música on troba inicialment el seu espai per rei-vindicar el descontent d´una part del sector juvenil.Forma, amb altres amics, un grup de música anomenatLALAW (La ley de los Ángeles) inspirant-se tots ells enun estil de música propera al moviment punk. Franx ésel cantant i compositor de les lletres de les cançons.Han actuat amb el mític grup Barricada. L’aportacióartística de Franx no es redueix en el grup LALAW. Enuna etapa més intimista, introspectiva i reflexiva fusionala música electrònica amb reminiscències del Punk,gestant allò que ell anomena música Junk.Posteriorment a la música electrònica hi incorpora fil-macions, fent el seu primer curtmetratge: “Sueños deobrero”, on les imatges oníriques es combinen amb lamúsica Junk. Una obra englobada dins el corrent“video-art”, al qual denúncia els excessos, els drames iles contradiccions d´una societat convulsa. I reflexionaamb conceptes com el moviment, paratges o aspectesi actituds inherents a la biologia humana i animal.

Tenim dos joves artistes sarrianencs que ens sorprenenamb la seva obra. El seu objectiu no és la venda de qua-dres, escultures o vídeo, sinó la reivindicació social.Amb aquesta exposició hem gaudit d´uns bons qua-dres, d´unes bones escultures i d´un video-art que enshan fet viure l´art, i, alhora, ens ha fet reflexionar sobretot allò que ens envolta, i que potser hauríem de sermés crítics amb moltes circumstàncies del dia a dia, perpoder intentar millorar la nostra societat.~

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 Tel. i Fax 972 17 15 5717841 SARRIÀ DE TER

Un maó de vidre amb dibuix de l’artista Emili Pérez.

L’exitosa novel·la de Dan Brown Elcodi Da Vinci portada al cinemarecentment ha generat, a més d’unapolèmica absurda amb l’Església (estracta només d’una novel·la), una llar-guíssima seqüela de llibres a l’entornde la figura i l’obra del genial artistadel Renaixement. La cena secreta,que avui us proposo, no se’n pot con-siderar un més. Tot i ser publicat unany després que El codi... l’autorJavier Sierra havia dedicat tres anys ala tasca d’investigació i documenta-ció, essent aquest el seu setè llibre,finalista del III Premio de Novela deTorrevieja 2004.

L’any 1497, amb el Papa Borja alVaticà, i regnant a Milà Ludovic SforzaEl Moro, un membre de la SantaInquisició és enviat des de Roma aMilà per investigar i supervisar l’obraque el mestre Leonardo da Vinci estàpintant per encàrrec d’El Moro a l’es-glésia de Santa Maria delle Grazie.L’artista toscà és amic dels De Medicii poc apreciat per la Cúria, que elconsidera un mal cristià. La pinturaen qüestió és L’últim Sopar (IlCenacolo) on segons unes denúnciesanònimes, s’hi amaguen certs missat-ges xifrats heretges i discordants pertant amb l’Església oficial. Es diutambé en aquestes denúncies quel’art pot ser una arma i es parla delsnombres, de la força de la geometriai de màgia. En una de les cartes s’hiamaga, sota un joc de paraules, laclau que l’inquisidor intentarà esbri-

“La cena secreta”

(Més Da Vinci)

nar per treure’n l’entrellat.Les primeres observa-cions que fa l’enviatdominic en veure elmural, són que elsApòstols no tenen l’halode santedat preceptiu ique Jesús no està celebrantl’Eucaristia ni té el Calze (el Sant Grial) entre les mans. Amb eltemps anirà copsant altres trets característics: la distribució dels Apòstols engrups de tres; l’original perspectiva i l’atípica il·luminació; l’estranya disposiciód’alguns comensals que semblen donar l’esquena a Jesús, la presència delmateix Leonardo i altres personatges heterodoxes de l’època; el nus en unacantonada de les tovalles, el peculiar (i femení?) rostre de Joan o la daga quesosté Pere, són alguns dels molts misteris que s’amaguen en aquella genialobra.La mort d’alguns frares en estranyes circumstàncies només farà que compli-car-li les coses a l’inquisidor, alhora que donarà noves pistes per anar desco-brint l’autoria dels anònims i poder desxifrar finalment el suposat missatgeencriptat que s’amaga en el mural.És, al meu parer, un excel·lent llibre molt ben documentat, amb un índex finalon es consignen tots els personatges reals que apareixen a l’obra, la majoria,que es llegeix amb passió per la trama mig policíaca que té i que ens ofereixun retrat de les intrigues del poder i l’esplendor del Renaixement i del seumàxim exponent. Harmoniosa i ordenadament en aquesta “novel·la d’investi-gació” com el mateix autor l’anomena, s’hi barregen les ensenyances de Plató,els orígens egipcis, el paper dels càtars, les manies de Da Vinci (escrivia sem-pre a l’inrevés, de tal manera que per llegir-lo calia un mirall) i algunes cosesmés que no desvetllaré. Amb un ritme trepidant, la novel·la apunta quinespodrien ser les fonts d’on va beure el genial artista per pintar l’obra sacra mésconeguda de la cristiandat. Si esteu prou atents, el text ofereix suficients claus com per resoldre l’enigmapoc abans d’acabar-se la novel·la. Si no, tant se val; el que és segur és que,com diu l’autor, després de llegir aquesta novel·la ja no tornareu a veure L’últimSopar amb els mateixos ulls.

Àngel Garcia

~

cultura ~P arlem

de Sarrià ~ 5749

50~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

exposicions“Ens divertim”Sala Patronat, del 7 al 30 d’abrilDurant el mes d’abril, la sala Patronat va exposar els treballs realitzats pels alumnesdel curs de Plàstica Infantil del Centre Cívic la Cooperativa. Sota la direcció de la sevaprofessora, Finucha Prats, graduada en Arts Aplicades per l’Escola Massana, els nensvan experimentar al llarg del curs diferents tècniques artístiques que els permetendesenvolupar la creativitat i la destresa manual.

En aquesta mostra hi havia representada una bona selecció del que han anat treba-llant a les seves classes. Els mòbils, per exemple, en què interactuen el joc de volumsi materials diversos com el paper maixé, la fusta i el paper. L’escultura, també treba-llada a partir del paper maixé i les benes de guix, acolorida de manera divertida i quees transformava en gallines, serps i altres animalons.

La pintura ocupava un espai important de l’exposició. Bàsicament sobre suport de paper, però també sobre cartró de dife-rents gruixos, aconseguint uns efectes realment sorprenents quant a les combinacions de colors i textures. Una mica allòque de vegades els adults artísticament inquiets volem fer i no ho aconseguim; mentre que un nen de 6 anys amb unaaquarel·la i una cartolina negra ens realitza en 30 segons. Si conjuntem l’instint creatiu amb el coneixement de certes tèc-niques, podem obtenir uns magnífics resultats, com es podia comprovar a l’exposició.

Una selecció de collages venia a completar aquesta divertida exposició i en ells es resumia potser la filosofia del curs.Petxines, cordills, pedretes de riu... Tot és vàlid, qualsevol coseta ens pot servir per pintar, dibuixar o construir en unaaproximació a allò que ens proposen els cinc sentits.

“Joan Puig i Ferrater”Sala Patronat, del 27 de juny a l’11 de juliol

En el 50è aniversari de la mort de Joan Puig i Ferreter (1882-1956), el Teatre Nacional de Catalunya ha produït aquestaexposició sobre l'autor d'Aigües encantades que es va poder veure a la Sala Patronat del 27 de juny al l’11 de juliol de2006.

Joan Puig i Ferreter va néixer a la Selva del Camp (el Baix Camp) el 5 de febrer de 1882. Fill natural d'un terratinent ric,va passar la infantesa i l'adolescència amb la seva mare a casa d'uns oncles, perquè el seu pare no el va reconèixer mai.A Reus, va estudiar el batxillerat i va integrar-se en el cercle literari de J. Aladern. Es va traslladar a Barcelona el 1901,on va iniciar estudis de farmàcia, que va abandonar, i va exercir diversos oficis, alhora que s'introduïa en el sector mésanarquitzant del modernisme.

.A partir de la proclamació de la Segona República, el nostre personatge va dedicar-se intensament a la política dinsd'Esquerra Republicana de Catalunya: va ser diputat a les Corts espanyoles i al Parlament català, i va recórrer totCatalunya com a conferenciant i propagandista. Des del 1938 i fins a la seva mort va escriure el vast cicle novel·lístic Elpelegrí apassionat. Va ser ministre de justícia del govern republicà a l'exili (1952-54). Morí a París l'any 1956, i la sevaobra ha estat poc coneguda, malgrat que l'escriptor i assagista Joan Fuster digués que era "potser el novel·lista catalàmés important de la primera meitat del segle XX"

L’exposició de la sala Patronat constituïa un repàs a la biografia d’aquest escriptor tan representatiu de tota una època, is’acompanyava de primeres edicions de les seves obres, la ploma de l'autor i una completa documentació gràfica. ~

Cristina Vicedo

Aquells llibres que han estat creats com a partd’una trilogia tenen algun perill, a saber, el lectorhauria d’haver llegit per anar bé les altres duesparts. El metall impur, que va guanyar el premiSant Jordi de l’any 2005, és una novel·la de l’es-criptor badaloní Julià de Jòdar que forma part de“L’atzar i les ombres”, formada per L’àngel de lasegona mort (1997) i pel Trànsit de les fades(2001). Afirmo –com així corrobora també l’au-tor- que no passa res si hom es proposa llegiraquest text independentment, sense tenir encompte per res els altres dos. El metall impur ésuna extraordinària novel·la que funciona ambabsoluta autonomia. Per a comentar aquest lli-bre em caldrien a dia d’avui pocs adjectius.Crec que és una novel·la superior. Per què dicaixò de El metall impur? En primer lloc perquèha passat pel sedàs d’un jurat al meu entendre de granprestigi intel·lectual i literari, cosa que a vegades no esde-vé la conditio sine qua non. En aquest cas sí. A més, li haestat atorgat el Sant Jordi de novel·la 2005, que no és cosaper a fer fàstics. Segonament es tracta d’un text molt benescrit, de frases llargues i sintàcticament molt ben travades,i en darrer terme em sembla superior perquè l’autor hasabut mostrar un retaule formidable de la vida aspra i pol-segosa d’un barri en decadència industrial de la zonametropolitana de Barcelona, entre Sant Adrià de Besòs iBadalona, als anys seixanta, encara a finals del règim fran-quista. ¿Poden aquests ambients suburbials esdevenirmatèria literària? I tant que sí. El metall impur n’és un exem-ple. Pere Gimferrer la qualificà d’epopeia urbana. Sí, aixòpot ser exacte.

La història aparentment és ben senzilla. Amb la tècni-ca literària del flash back, és a dir, d’anar endavant i enda-rrera en el temps, l’autor ens va presentant uns quadresprosaics on s’expliquen –des d’una perspectiva actual- elsmúltiples entrebancs d’un personatge, el senyor Lotari, queinvestiga la mort accidental de Marià Castells, proletari dela foneria La Farga. Factoria desballestada i sinistra queestava situada als anys seixanta en els terrenys on es vandesenvolupar fa poc temps els esdeveniments del Fòrum-2004. La motivació o el pretext de la novel·la, doncs, és

aquest, el de lainvestigació de la mort d’un treballador “perculpa del cap de fàbrica”. Per tal de fer avançar el present,Julià de Jòdar, va posant en els antecedents pretèrits elslectors, per la qual cosa l’autor ens fa una composició delloc de manera que l’ambient se situa enmig de carrerssense urbanitzar, “retícula suburbana sense asfalt ni clave-gueres ni aigua corrent”, tanques d’horts, descampats,magatzems desballestats i amb sostres precaris d’uralita. Eldecorat de l’acció és aquest que podria haver estat, doncs,qualsevol àrea suburbial i industrial del país.

Pel Metall impur hi desfilen tota una sèrie de personat-ges i d’ambients que ens transporten a uns reportatges enblanc i negre de la Barcelona suburbial i proletària delsanys de la postguerra; per dir-ho amb paraules de l’autor,l’època en què el franquisme donà a mort a Quico Sabater.Uns ambients de bars i tasques que esdevingueren el cul-tiu de la immigració que vingué a Catalunya des de tots elsindrets d’Espanya, especialment del sud. Bars amb cam-breres “vingudes de qui sap on, filles d’algun hospici”. Lesescenes i els tipus esdevenen d’allò més variat, amb per-sonatges com Antonio el Patata, els germans del Chelín, elPorfirio, el Boni, l’Angústias, el Chuli, el Belarmino Peña (ditel Llimac), el Chato, l’Ángel Cucharicas (el Cáscaras), el

“El metallimpur”, sordidesa i literatura

Josep Brugada

cultura ~P arlem

de Sarrià ~ 57

51

Cigonya, etc. Amb aquesta semàntica ja poden imaginar-se l’ambient. Tot amb tot, tal i com s’esdevingué la mixturaproletària d’aquells anys a Catalunya, la convivència entrecatalans, andalusos, gallecs, murcians, formaren els diver-sos i resignats escamots de treballadors a torns partits lesvint-i-quatre hores del dia de les fàbriques i dels proletarisde la Farga que ens descriu Julià de Jòdar. Foneria que esdescriu com una baluerna, axfixiant, feixuga, tràgica, quasiconcentracionària, enllà del teixit i les miasmes industrialsdel Poblenou, vora les platges suburbanes del Camp de laBóta, aspectes que l’autor no té cap reticència a posarsobre el paper, el nivell de baixesa al qual van poder ipoden arribar els humans per efecte de la degradació deles condicions de treball.

L’excusa descriptiva, leit motiv de tota la novel·la ésdoncs, la desesperada investigació de la mort accidentaldel pobre Marià Castells, la història i destí del qual no apa-reixen ben bé fins passada la lectura d’una seixantena depàgines de la patètica epopeia suburbial. …“la colada, lafosa del metall en la gran cullera”, esdevenen el desenca-denant del desastre. En el fons, real o imaginari, l’autor ensve a mostrar com era de banal, d’anònima la vida d’un tre-ballador en aquells temps grisos i degradats del tardofran-quisme, concretament l’any 1960.

En un altre ordre d’aspectes que tenen evidentment elseu susbtrat inequívocament històric i que es destacatambé en el text d’aquesta novel·la d’apreciació realista oimpacte realista, són els efectes de les riuades que també

de manera tràgica i dramàtica afectaren tants territoris deCatalunya l’any 1962. ¿Poden imaginar-se què s’esdevin-gué a la desembocadura del Besòs en aquells anys? Lesconseqüències formen part també del rerefons novel·lescdel Metall impur. La novel·la té contrastos que caricaturit-zen les reaccions de les ¿autoritats? Franquistes, entreelles la intervenció d’un sinistre inspector de treball, ano-menat Francisco Casca, per més inri, vingut expressamentde Màlaga per fer-se càrrec de les diligències del cas.

El Metall impur, esdevé una novel·la riquíssima desentències moralitzants, existencials i filosòfiques que almeu entendre prenen partit amb la finalitat de retre –literà-riament parlant- un homenatge a tants treballadors i prole-taris, catalans, i persones gairebé anònimes vingudes d’a-rreu de la geografia espanyola que no tingueren mésremei en les seves vides que conformar-se a ser autènticacarn de canó de l’explotació industrial del moment. Gentaixò sí carregada de deures, que lluità durament per laseva subsistència, però sense absolutament cap dret, nicap horitzó d’esperança. Com expressa un dels treballa-dors de la foneria interrogat pel sinistre Francisco Cascas,“Després d’Auschwitz, després dels crims de Stalin, reco-neguts pels seus mateixos successors, després de labomba atòmica, i amb el terror damunt dels nostres caps,¿quina creu vostè, que ha de ser la causa per la qual llui-tar, en aquests temps d’angoixa, si no és per la persona iper la pau, com l’Albert Luthuli?”

972 17 04 24Carrer Escoles, 5

SARRIÀ DE TER

&

REPARACIONSELECTRODOMÈSTICSINSTAL·LACIONSCLIMATITZACIÓ

~

52~ c

ultu

raPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

Fi de curs al’EBM Confetti

Un curs més ha passat! Des del mesde setembre hem recorregut un llargcamí, passant per l’adaptació, gaudintde les diferents festes tradicionals iels infants han adquirit uns bonshàbits que han après i han practicatamb la família i l’escola. Els nens/eshan manipulat, han descobert i hanexperimentat . Les educadores elshem acompanyat sense interferir enel seu joc. Sense adonar-nos ja hemarribat a final de curs. Aquest últimdia està ple d’emocions, ens esperauna excursió al PIG, un bon dinar fetper la Ramona i la gran festa de fi decurs. L’últim dia de curs tots els infants del’Escola Bressol Municipal Confettiesperen amb molta emoció poderpujar a l’autobús per anar al PIG ( ParcInfantil de Girona). A les 10 del matí ja

estem tots davant la porta a punt persaltar, córrer, cridar i compartir bonsmoments. En el Parc Infantil hi podemtrobar diferents espais. Els més petitsjuguen en una zona protegida on tro-bem: una piscina de pilotes, casetes,gronxadors i un pop inflable per sal-tar. Els més grans es poden moureper tot l’espai on també troben méspiscines amb pilotes, circuits, tobo-gans i espais per enfilar-se.Al cap d’una hora ens preparem permarxar, ens posem les sabates,bevem aigua i ens torna l’emoció depujar a l’autobús. Un cop a l’escolaens espera un bon dinar amb pica-pica, arròs tres delícies, mandongui-lles... ah! i un gelat. Després d’un matítan mogut, què millor que una mig-diada per agafar forces per la festa dela tarda.

A la festa de fi de curs hi participemtots; les famílies col·laboren amb elberenar-sopar portant: patates, begu-des, coques... ; l´escola: entrepans igelats..., i l’AMPA: amb un detall per acada infant, aquest any una carman-yola, un mocador amb el logotip del’escola i contractant un pallasso quefeia bombolles de sabó. Tots plegats gaudim d’aquesta festatan emotiva perquè és un bon espaiper intercanviar experiències viscu-des. També donem la benvinguda ales noves famílies que arriben i ensacomiadem d’aquells infants que se’nvan a P-3. Esperem que cada any espugui celebrar aquest dia amb alegriai compartir bons moments. Gràcies atotes les famílies per la vostracol·laboració i presència.~

Montse López i Agnès Vila Educadores de l’EBM Confetti

Festa de fi de curs de l’EBM Confetti. Foto Roger Casero

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 57

53

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

754

Passa sovint que les famílies que formem part de la comu-nitat educativa de la nostra escola ens coneixem de vista,però no tenim massa ocasions per relacionar-nos social-ment. Fa un parell d'anys que des de la junta de l'AMPA espromou una sortida primaveral amb aquesta finalitat. Estracta de passar unes hores tots plegats, de compartir unmatí de diumenge fent una excursió assequible a tothomque ens permeti conèixer el nostre entorn natural mésimmediat, alhora que serveixi de vehicle de comunicaciósocial i veïnal. A final de la caminada, oferim als partici-pants un dinar com a cloenda de la jornada, que se cele-bra a les instal·lacions del centre, i que acaba d'arrodonirl'èxit de la festa.

Si l'any anterior vam fer un recorregut per la riera d'enXuncla, visitant-ne elements ben característics, aquest anyhem tingut l'ocasió de visitar el Castell-Fortí de Sant Julià.Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Julià deRamis, hem pogut conèixer i recórrer aquesta fortalesamilitar, actualment en mans privades, a la qual no resultafàcil poder accedir. L'ocasió que se'ns ha brindat era perno deixar-la escapar. Pensat com a enclavament militar de

defensa, ha tingut al llarg dels anys usos tan diversos comdipòsit de municions i fins i tot s'hi ha conreat el xampinyó.Properament, sembla que la propietat l'orientarà a un ústurístic, hostaler i cultural. Està enfilat en una muntanyaque, a més a més, encara conté elements tan valuososcom l'ermita dels Sants Metges, el poblat ibèric i elCastellum Fractum, a banda de masies, coves i altres atrac-tius naturals. Si aquestes sortides dominicals van tenintcontinuïtat disposarem, doncs, de material suficient per amoltes edicions més.

Com que el grup era prou nombrós, ens vam dividir endues colles. La visita va ser guiada per uns acompanyantsd'excepció: el Sr. Pòrtulas, un dels darrers soldats de llevaque hi van fer el servei militar, coneixedor fins al darrerdetall de les instal·lacions, ens ha conduït per uns passa-dissos, muralles i baluards que perfectament podrien ser-vir de decorat a qualsevol pel·lícula d'Indiana Jones. Ens vaexplicar anècdotes i vivències des del punt de vista humà,del veí que coneix bé el territori i del "recluta" que hi haservit i n'ha vist de l'alçada d'un campanar. El regidor sen-yor Pere Pujolràs ens va explicar aspectes històrics, militars

Sortida al Castell de Sant JuliàAMPA CEIP MONTSERRATJosep M. Sansalvador

Des de dalt del Castell de Sant Julià s’albira el Plade Camdorà i Sarrià de Ter

i constructius de l'establiment, així com de la seva importàn-cia estratègica i rellevant situació geogràfica. La també regi-dora Sra. Anna Ribas va esmentar un fet històric poc cone-gut: durant els primers mesos de la Guerra Civil, hi van tenirlloc afusellaments de militars alçats en contra de laRepública. Al voltant d'un monòlit que s'hi conserva, va res-seguir la crònica escrita d'aquells difícils dies, dels quals arase'n compleixen setanta anys.Mes enllà del valor històric i arquitectònic del conjunt, lacaminada fins a aquell indret queda de sobres compensadapel paisatge. Les vistes sobre el Congost i el Ter, els primerscontraforts de les Gavarres, les planes de Campdorà, Sarriài Girona i la diàfana extensió de l'Empordà fins a les Medesi el Montgrí, en un dia assolellat i clar com el que ens va

tocar, eren l'aperitiu perfecte per obrir-nos definitivament lagana . Arribats a l'escola, ens les vam veure amb l'esplèndidàpat preparat per a l'ocasió. De la ja tradicional fideuada noen va quedar ni les engrunes, i la sobretaula va ser llarga.

Bon senyal: això demostra que una jornada que combinal'excursionisme, la cultura i un bon dinar és un èxit assegu-rat ! ~

La sortida va ser tot un èxit.

RESTAURANTMAS NOU

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUSBANQUETS • COMUNIONS • CONVENCIONS

Ctra. Palamós, km.1 • CAMPDORÀTel. 972 21 70 43

espai escolar ~Parlem

de Sarrià ~ 57

55

L’onze de juny d’enguany els pares i mares de pri-mer vam fer una sortida, organitzada pels ellsmateixos. Des de fa 3 anys aquest curs ha intentatreunir el màxim de famílies per poder-se conèixerentre elles i, al mateix temps, enfortir les relacionsentre els seus fills i filles fora de l’àmbit escolar.

El diumenge 11 vam anar a la masia de colònies“Mas Batllori”, un paratge natural, idíl·lic. A les10.30 h ens vam trobar al pavelló d’esports deSarrià, per més tard marxar cap a la casa de colò-nies. Quan hi vam arribar, primer de tot vam anar ala piscina, els nens i nenes volien anar a l’aigua, iera comprensible perquè la calor acompanyava apoder banyar-te. Els adults, a part de vigilar elsnens i banyar-nos, també vam establir el primercontacte del dia parlant sobre com havia anat elcurs, com havien portat els pares i mares el canvidel nou curs i com vèiem que els infants es feiengrans.

Aproximadament a les 13.30 h vam anar a dinar. El menú, el vamtriar nosaltres, i hem de dir que va ser molt casolà i molt bo. A lasobretaula vam arribar a la conclusió que aquestes minicolònies,encara que són d’un dia, no les hem de deixar de fer perquè tant alsnens com als pares i mares ens agrada compartir aquests momentsen els quals intentem que siguin d’allò més agradables i divertits, jaque el lloc escollit en plena natura ajuda a que la convivència ensfaci establir unes relacions on s’impregnen de valors com la solida-ritat, l’amistat … tant a nivell dels infants com a nivell dels adults.

Per al pròxim curs 2006-2007 volem fer una sortida d’un cap de set-mana, és a dir, repetirem l’experiència, però de dos dies, en unacasa de colònies triada per tots.

Com a cloenda d’aquesta jornada de diumenge podem fer-ne unavaloració positiva, fins i tot la volem repetir per poder compartir méshores i enfortir les relacions que fa uns quants anys vam començarcom a pares, mares i alumnes. I en conseqüència com a bonsamics. ~

Sortida del curs de primerd’educació primària de

l’Escola MontserratPrese Serrano

Les mares i pares i la mainada que van assistir a la sortida. Foto Roger Casero

~ e

spai

esc

olar

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

756

La idea d’escriure un conte, va sorgir una tarda, que parlanta la biblioteca amb la Dolors Fernández, la Loli per a moltsde vosaltres, presidenta actual de l’AMPA, sobre els nens iles tardes dels divendres que no tenien l’hora del conte,amb quina altra activitat podríem emplenar aquesta hora.

Per què no els fem escriure un conte? i dit i fet, vam posarfil a l’agulla i vam començar a pensar de quina manerapodríem engrescar els nens perquè s’entussiasmessin ambaquesta idea.

És clar que, com es fa un conte?Com que diuen que això d’escriure un conte és com fer unbon pastís.... vam començar per comprovar si tenim tots elsestris necessaris i tots els ingredients.

Faltaven els ingredients i ja teníem la Loli amb el davantal il’olla ben grossa d’on sortirien: imaginació, paraules, fanta-sia, il·lusió...

El primer pas va ser apuntar tot allò que als nens i nenesse’ls passava pel cap, idees, personatges, tema, etc...

El segon pas va ser triar el tema del conte: de bruixes, demàgia, d’aventures...

El tercer pas: el protagonista i el seu nom. Va ser una nenai es diu Emília.També tots els altres personatges que de mica en mica vananar apareixent: la rata, la bruixa, el dimoni, etc...

Després el “nus”, la història de tot el que els està passantals personatges. I finalment el desenllaç i el final feliç.

Per acabar amb un grapat d’il·lustracions, molt difícils d’es-collir.

I així gràcies sobretot a la Loli Fernández, la Mònica Singla,en Roger Casero i la Dolors Xabé, als pares i a les maresque tots els divendres van ajudar a fer el conte més dolçamb els seus pastissos, i en especial, als nens i nenes.

I després d’estar un temps “al forn”, per fi el conte s’ha cuiti ha donat llum i podreu llegir-lo i dir-nos què us ha sem-blat.

Anna M. Fornells

Foto de "família" dels autors del conte. Foto: Agustin Jaime.

El contedel’Emília

biblioteca ~P arlem

de Sarrià ~ 57

57

~ s

alut

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

758

L’anomenada grip aviària és una infecció molt comunaentre les aus, especialment les domèstiques o de corral(pollastres, gallines, gall dindi) i les aquàtiques (ànecs,oques, cignes). Hi ha molts tipus de virus virals que afectenles aus, que classifiquem segons la patogènia. L’actual epidèmia que s’està estenent en molts països arreudel món és deguda a una soca del virus gripal aviar AH5N1, d’alta patogenitat. Les aus s’infecten en el seu trac-te respiratori i digestiu i pateixen diferents complicacionsneurològiques i pulmonars. La mortalitat és del 90-95%.Els casos descrits fins ara comparteixen dues característi-ques bàsiques. Estan localitzades en països del sud-est d’Àsia ( Vietnam,Cambodja, Indonèsia, Tailàndia i Xina) i de l’est d’Europa iOrient Mitjà (Turquia, Iraq).Han afectat persones en contacte estret i directe amb lesaus infectades.La via probable de transmissió ha estat la inhalació de par-tícules víriques pel contacte amb les aus (plomes, secre-cions, deposicions). Aquesta transmissió és poc freqüent ipoc eficaç. Fins ara, la transmissió del virus de persona a persona nos’ha pogut demostrar, tot i que s’ha considerat probable.

Com és possible que la grip aviària pugui matar perso-nes?Malgrat que la seva agressivitat és petita i el cos reaccionadavant la destrucció de les cèl·lules humanes pel virus,sense que provoqui malaltia, hi ha casos que la immunitathumana està malmesa i llavors és quan el virus pot mésque el cos humà i produeix la infecció que fa que mati elpacient.

Quins animals poden patir la grip aviària?Totes les aus, tant les salvatges com les de corral. Els ànecssón més resistents que altres aus a la infecció i per aixòpoden transportar el virus durant les migracions i infectaraltres aus sobretot les domèstiques per ser més suscepti-bles . Amb menor freqüència poden infectar-se els porcs iels éssers humans.

Com sabem que la pateix un au?Els símptomes inclouen pèrdua de plomes, disminució dela posta d’ous, diarrea, congestió, descoordinació en elsmoviment i cresta flàccida. La varietat més agressiva potproduir la mort en poques hores.

És una malaltia nova?La grip aviària és va identificar per primer cop a Itàlia el1978. El primer cas de contagi a l’home és va produir aHong Kong el 1997. L’actual brot neix al desembre de2003 a Corea del Sud. A partir d’aquí s’ha estès fins arribara Europa.

Quina diferència hi ha entre la grip humana i l’aviària?Els símptomes són molt semblants, però els de la gripcomuna sols afecten a vies respiratòries (pulmó, tràquea icoll) i els de la grip aviària poden afectar molts òrgans(fetge, budells, cervell).

És poden menjar ous i aus?Sí. No existeixen proves de contagi per consum de carn oous cuinats. El virus es destrueix a temperatures superiorsa 70 graus, que se superen quan cuinem.

Què ens ha de preocupar?Actualment la grip aviària és un problema de caire veteri-nari. Seria preocupant si hi hagués una mutació a l’homeinfectant milions de persones. Perquè això succeeixi s’handonar tres condicions:Que sorgeixi una nova varietat del virus.Que sigui capaç d’infectar les persones.Que és contagiï fàcilment entre els homes.

Dr. Emili Marco

Què és la grip aviària?

Fins ara només es compleixin les dues primeres condi-cions, però, i això és important, falta que es compleixi latercera.

Què hauríem de fer si una pandèmia de grip aviàriahumana arribés al nostre país?En primer lloc extremar les mesures preventives habitualsd’higiene personal i social com rentar-se les mans, ester-nudar davant un mocador, evitar les multituds i els espaistancats. L’OMS recomana el tancament de les escoles,establir vigilància als afectats, restringir els viatges i extre-mar les mesures d’higiene. S’aconsella tenir informada lapoblació i potenciar la confiança en les autoritats sanitàries.Ara, això no és possible perquè la grip aviària no és un pro-blema de salut al nostre país. Hi ha tractament per als malalts de grip aviària?Existeixen nombrosos fàrmacs per tractar els símptomesgenerals de la malaltia (antitèrmics, analgèsics, etc.). Elrecurs dels antivirals és una opció més específica. Sónmedicaments que no curen, ni prevenen el contagi, però síque aconsegueixen atenuar els símptomes i les complica-cions secundàries a la infecció. Dels dos medicaments quehi ha al mercat, l’OMS aconsella el TAMIFLU. En tot cas,aquests medicaments han d’estar supervisats per especia-listes, ja que poden afavorir l’aparició de resistències.Catalunya disposa de 300.000 dosis per a la població;aquesta quantitat permetrà atendre, a més, el personal derisc, com ara sanitaris, cossos de seguretat, personesexposades al primer focus d'infecció i l'entorn dels possi-bles afectats per tal de controlar-ne al màxim l'expansió idonar el temps necessari a la producció de vacunes.

El problema que presenten aquests fàrmacs és que lacapacitat de producció és limitada i que tenen un preuprohibitiu per a la majoria de països. La capacitat de manu-facturació actual, que s'ha quadruplicat recentment, trigariauna dècada a produir prou fàrmacs per tractar el 20% dela població mundial. La seva producció és complexa i con-sumeix molt de temps.

Existeixen vacunes contra la grip aviària?Existeix una vacuna que protegeix les aus enfront la malal-tia que ja s’utilitza per impedir l’extensió a les granges aví-coles. No n’existeix cap enfront la grip aviària humana, per-què encara és inexistent, però les autoritats sanitàries hoestan investigant. La vacuna de la grip que ens posem cada any crea con-trovèrsies. Hi ha experts que opinen que aniria bé perquèel virus de la grip i l’inexistent virus de la grip aviària huma-na comparteixen elements estructurals i per tant ajudaria elsistema immunitari a combatre el nou virus. Altres pensenque no serveix pel mateix motiu que la vacuna de la grips’ha de renovar cada any.

Hem de deixar de viatjar als països afectats de grip avià-ria?Segons l´OMS i el Ministeri de Sanitat Espanyol, no s’ha dedeixar de viatjar als països afectats. Però sí que és reco-manable suspendre qualsevol contacte directe amb ausvives i viatjar vacunat contra la grip comuna.

~

AUTOESCOLAGIRONÈSGGIIRROONNAA:: AAvv.. JJaauummee II,, 3366 -- TTeell.. 997722 2200 2277 1144FFOONNTTAAJJAAUU:: RR.. XXaavviieerr CCuuggaatt,, 5522 -- TTeell.. 997722 2222 1122 5577SSAARRRRIIÀÀ:: CC//.. MMaajjoorr,, 1111 -- TTeell.. 997722 1177 0066 5522ee--mmaaiill:: iinnffoo@@aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoommwwwwww..aauuttooeessccoollaaaappssaa..ccoomm

salut ~P arlem

de Sarrià ~ 57

59

~ n

atur

aPa

rlem

de

Sarr

ià ~

57

60

2222//0066//0066

A les set del matí sortíem cap a França, concretament a Chamonix, tots cinc: tresselvatans (la Pili, en Jordi i l’Enric), una garrotxina (l’Anna) i un sarrianenc (enQuim)…a cavall d’una furgoneta on tot hi tenia cabuda. Vam agafar l’autopista iamb marxa ferma cap amunt tan sols vam parar a menjar un mos en una àrea deservei que precisament tenia un circuit per estirar les cames i fer una mica degimnàstica, semblant a la que hi ha a la devesa de Girona. Ens va anar molt bé per-què ja vèiem que tots plegats estàvem motivats i valents.Al voltant de 2/4 de 3 de la tarda arribàvem a Les Houches, un poble a tan sols 5km de Chamonix. Era aquí on teníem l’hotel encarregat i ja anteriorment d’altrescompanys hi havien estat i n’estaven molt contents del tracte rebut. I així va ser, lamestressa ens va rebre amablement, amb un to de veu familiar i reconeixent undels companys, en Jordi, que l’any passat hi va anar. Vam demanar per l’Olga (unagossa enorme, semblant a un Sant Bernardo), carinyosa i tranquil·la. Una vegadaens va ensenyar les habitacions hi vam deixar tot el material. Vam fer un plat depasta i uns entrepans i cap a Chamonix.Chamonix és el centre de la vall, la ciutat on la muntanya i tot allò que l’envolta sónels protagonistes de cada dia. El primer que se sol fer quan arribes aquí amb l’ob-jectiu de fer algun cim és anar a l’oficina dels guies o de turisme per conèixer eltemps que farà els propers dies. Rarament fallen en el pronòstic del temps, i segonsel comunicat metereològic ens informaven de sol el divendres i disssabte fins al mig-dia, i a partir de dissabte a la tarda, tempestes. Estàvem molt animats perquè l’apro-ximació la faríem amb bon temps i amb una mica de sort la tempesta la podríem evi-tar.Després de gaudir d’una passejada i fer un toc tot mirant la muntanya que volí-em fer, vam tornar cap a l’Hotel, però abans d’arribar-hi, en Jordi ens va voler

El cim del Mont Blanc

ensenyar un rocòdrom dins d’unpavelló, era magnífic i immens,amb una quantitat de preses imolta varietat de recorreguts, desdel més senzill fins a uns sostresamb unes preses minúscules.Arribàvem a les set a sopar, totsasseguts a taula, érem els únicsque ens fèiem sentir, contentsper la sortida que anàvem a fer.Tots hi dèiem la nostra i tant seval que no hi hagués el cremalle-ra que et porta fins al Niu de l’Àli-ga, estàvem motivats a pujar el quefos.

2233//0066//0066

Ens vam llevar aviat i a les set delmatí ja esmorzàvem, teníem lesmotxilles preparades perquè volíemagafar el segon telefèric que enspujava a 1.790 metres d’alçada.Així va ser, carregats agafàvem eltelefèric i amb menys de deuminuts ens deixava a l’HotelBellevue per començar la nostraruta.

Quim ValentíGrup Muntanya Sarrià

Vam enfilar-nos pel camí del cremallera “Le Fayet”, seguíem els carrilsdel cremallera ja que aquest estava en reparacions, el paisatge eraverd i ple de flors, el blanc de la neu el teníem sempre davant nostreamb l’espectacular agulla de Bionnassay (4.052m). El camí era dret,després d’una hora i mitja arribàvem a la darrera parada del crema-llera, la del Niu de l’Àliga a uns 2.372m. Aquí hi havia força gent, tot-hom aprofitava a posar-se crema solar, ulleres i sobretot agafar aigua,que més endavant és fa difícil trobar-ne. Un petit descans i arreglar-nos perquè feia un dia immillorable, el cel era blau i no hi havia capnúvol, el sol petava de valent a aquestes hores del matí, encara queel trajecte que havíem fet era molt ombrívol.Ens vam fixar que estaven reconstruint el refugi del Niu de l’Àliga,però el nostre camí seguia per un pedrissar amb alguna congesta deneu. De tant en tant fèiem alguna paradeta per beure un glop d’aiguafins que vam arribar a l’alçada del refugi Tête Rousse (3.167m) i vamdecidir dinar-hi, ens apretava la gana a tots plegats. Estàvem a unahora de la bolera i la vèiem, la bolera és un corredor de neu que caltravessar. Des de l’inici de l’excursió en parlàvem, ja que és el llocmés exposat de tota l’excursió. Aquí l’amenaça que existeix és peldespreniment de roques tirades per cordades que pugen o baixen ladescomposta aresta que hi ha per damunt, cauen rebotant i malaura-dament, de vegades, toquen algun muntanyenc que travessa aquestcorredor. La pujada per la neu es va fer agradable i amb un tres i no res ja érema la bolera. Mentre un company creuava, la resta mirava corredoramunt per avisar-lo dels rocs que podien baixar i malgrat la tensióvam passar tots sense fer-nos mal. Ens quedaven uns 500 metres dedesnivell per endavant amb la part final de cable fix. Finalment, al voltant de les 2/4 de 4 de la tarda arribàvem al refugiGoûter (3.817m), la darrera pujada se les tenia! Els nois dormíem ambtenda i les noies en el refugi si hi havia plaça, per tant, vam pregun-tar-ho i ens van dir que a partir de les sis de la tarda ens confirmarienlloc per dormir o bé dormir en el menjador. Damunt del refugi hi haviatres tendes i nosaltres vam fer un forat amb una pala de plàstic isobretot unes parets per aïllar-nos del vent, això sí que va ser dur...enstornàvem perquè era impossible fer gaires esforços, la pala et deixa-va sense alè. Quan vam veure el resultat del nostre treball conjunt ensvam felicitar mútuament i orgullosos de la nostra feina vam baixar asopar amb les companyes. Una sopa de pasta i cap a dormir, que l’en-demà ens esperava el cim.

2244//0066//0066

Vam sentir una remor de gent i de cop i volta vam veure que fèiemtard...eren tres quarts de tres i no vam sentir el rellotge! Ràpidamenten Jordi es va llevar i va anar a buscar les companyes, nosaltres ensvam preparar la roba i vam menjar una barreta, llestos. Començàvemla sortida al voltant de les quatre del matí, jo encordat amb l’Enric il’Anna, la Pili i en Jordi a l’altra cordada. Anàvem plegats fins quepujant al Dôme de Goûter la nostra cordada seguia un ritme i deixa-va enrera els companys. La pujada era molt bonica perquè feia fred,però no excessivament, el llum de la lot il·luminava les traces del camíi hi havia molt de silenci i tan sols et senties la petjada. Avançàvem abon ritme i ja érem al Dôme de Goûter (4.304m), ens vam dir que ala plana pararíem per fer un mos i un traguinyol d’aigua. Semblavaque vèiem de lluny els nostres companys anant al seu aire, nosaltresvam decidir seguir i amb la sortida del sol passàvem pel costat delrefugi de Vallot (4.362m), vèiem com pujaven altres cordades davantnostre.Les pendents eren suaus, un màxim de 35 graus, i tècnicament noeren difícils, tan sols ens podia trair l’alçada, tot i així la pujada ens lavam prendre a un bon ritme. Una altra paradeta al Mont Blanc de

Courmayeur (4.748m) per agafar aire i veure totel nostre voltant. Anàvem avançant cordades ifinalment arribàvem a 2/4 de nou del matí alMont Blanc (4.807m), la muntanya més alta delsAlps.Contents ens vam abraçar, ens emocionàvem icadascú dedicava aquesta gesta a aquells queper diferents motius no podien ser amb nosal-tres. Al cim hi havia un gran bullici de gent, gentque pujava per la ruta italiana, altres que puja-ven pel Mont Maudit de la famosa ruta dels4.000m i la muntanya vessava d’alegria.Gaudíem del paisatge, vam fer un mos i desprésde fer-la petar vam decidir baixar.A dos cents metres del cim ens trobàvem elscompanys que seguien pujant tot i el cansa-ment, els vam animar perquè eren ben a prop.Nosaltres vam seguir baixant fins a aturar-nos afer un altre mos, vam veure com uns parapentss’envolaven des de 4.000 metres.Arribàvem passat un quart de dotze del migdia,amb una ganassa que ens menjàvem el fuet i elpa com si fossin autèntiques delícies! Ben tipsvam decidir fer una becaina...A principi de la tarda arribaven els companys,cansats i amb gana, van decidir anar a dinar alrefugi i nosaltres seguíem mandrosos a dins latenda. Els va anar d’un pèl perquè començava apedregar i el temps no pintava gaire bé.Al voltant de mitja tarda ens avisava en Jordique si volíem baixar, tots plegats ja baixàvemcap a la Cabana de Roignes. Ens va caure unatempesta de llams i trons que ens va deixar benmolls, per sort abans d’arribar a la cabana sor-tia el sol i bufava el vent, ens vam assecar comsi fóssim corbs marins! Els braços ben obertsperquè s’eixugués la jaqueta.La cabana era perfecta i actualment l’estan habi-litant com a refugi lliure. Vam deixar tota la nos-tra roba molla estesa i vam preparar un soparplegats tot comentant la sortida. Entre rialles ensposàvem en els sacs i a dormir.

2255//0066//0066

A les set del matí ja esmorzàvem, i una vegadarecollit tot allò que era nostre decidíem baixarper les congestes de neu tot patinant. Estàvemeufòrics, havíem pujat tots i cap de nosaltreshavia pres mal. La baixada era progressiva icomençàvem a creuar-nos amb altres muntan-yencs. El paisatge es tornava més verd i les florsapareixien cada cop més. Els ocells, la fressa del’aigua i el poble de Chamonix a la vall. Arribàvem al telefèric i amb un tres i no res jaérem a baix. El camí de tornada era ple de xerra-meca i d’alegria. Vam celebrar i brindar pel nos-tre èxit en un restaurant a prop de Valence. Alvespre cadascú ja era a casa seva. ~

61natura ~P arlem

de Sarrià ~ 57

62~ n

ews

Parle

m d

e Sa

rrià

~ 5

7

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

LA FRASE DEL DIA: Com va dir Van Gogh, d’oïda se’n té o no se’n té.Billy Wilder.

TThhee SSaarrrriiàà NNeewwSS

EditorialLes noves troballes arqueològiques alPla de l’Horta ens han trasbalsat. Nohi ha dret. Quan estàvem convençutsque érem hereus de Roma, el Cèsar,les Centúries i els Manaies, doncs no;ara resulta que potser també som fillsdels Visigots, els Nibelungs, elsVíkings o vés a saber què.I ara què farem? Als nens que esdiuen Juli o Patrícia els haurem decanviar el nom? Els haurem de dirRoderic o Walkiria? Quin embolic.No en teníem prou amb l’Estatut i araa sobre això.

Sam Enfot,Redactor en cap.

Racó poèticGuantanamera,

regira’t guantanamerai no permetis

tortures a casa teva.Guantanamera,

regira’t guantanamerai trenca les reixes

de la presó estrangera.Miquel Martí Pal,

Poeta local.

InternacionalL’emperador Bush II el Guerrer esplanteja la possibilitat, ni que siguiremota, de tancar la presó deGuantánamo i retirar progressivamentles tropes desplegades a l’Iraq.És que potser ha tingut un atac d’ho-nestedat o s’ha tornat pacifista? No,mainada, no. És que s’acosten leseleccions i com quan ens vénen visi-tes a casa, convé endreçar el piset iamagar les misèries.

Jeims Ailoviu, TSN,Guasington

Estatut, eleccions, etc.Per a uns no s’hi arribava i per d’al-tres es passava; uns diuen que la culpaés de la foto d’en Mas i els més mal-pensats diuen que en ZP ha munyit lavaca i s’ha quedat la llet. Això sí: tot-hom està d’acord que l’enorme sim-patia, el carisma desbordant i el natu-

ral gracejo del nou candidat JoséMoriles, imprimiran un nou aire alspropers mesos.

Amadeu Vot,TSN, BCN.

CuriositatsSorprenentment, el Pròxim Orientestà molt més pròxim del que sembla.El que passa és que preferim ignorar-ho.

David Gol i Ath,TSN, Enviat especial.

GramàticaEl nou Estatut incorpora divertitsexemples de gramàtica políticamentcorrecta (i absurda): “El president opresidenta de la Generalitat per decretpot nomenar i separar un consellerprimer o consellera primera... El con-seller primer o consellera primera,d’acord amb el que estableix la llei, téfuncions pròpies, a més de les delega-des pel president o presidenta.” No usho creieu? Consulteu l’article 69!(Com que les competències sobreaeroports no s’han aconseguit, enllocno es regulen les atribucions delspilots i pilotes d’aviació).

Pau Gimferrer,TSN, lingüista.

ProverbisDe tant mirar-nos el melic, ens podemtornar guenyos.

Proverbi molt occidental

DesmentitsNo és cert que causi sorpresa que enZaplana es vegi involucrat en negocisbruts de totxanes i terres mítiques. Jaho havia avisat quan va començar: ”Jom’he ficat en política per forrar-me”,va dir. D’això se’n diu parlar clar. Otenir barra.

Nolasc A. Gat,Becari, TSN

EsportsEl nostre redactor d’esports, que con-tinua negant-se a lliurar cap crònicafins que no tingui un sou semblant al

d’en Ronaldinho, es recupera positiva-ment de l’empatx que ha sofertaquests mesos: la lliga, la Champions,el mundial de futbol, per no parlar deltennis, les motos i els cotxes.El que us deia: un empatx. Li desitgemuna ràpida recuperació.

(Per delegació) Nolasc A. Gat,Becari

.Salut

Les autoritats sanitàries adverteixenque treballar tota una vida a la minapot perjudicar greument la seva salut.Encara que no fumi.

Marina Pipa, TSN,Departament de Salut (i força).

La reivindicacióHi ha qui pensa que com que això ésuna pàgina d’humor, tot el que s’hi diués broma. No us equivoqueu! Les veri-tats més grans s’han dit sempre ama-gades sota un somriure. I això és elque passa amb la gallina franquista delpont. Considerem la seva presència demal gust, poc respectuosa amb els sen-timents i fins i tot ofensiva per aquellsdemòcrates que vàrem patir l’opressiód’aquell règim. Continuarem protes-tant i si no ens fan cas, potser ens hau-rem d’adreçar algun dia a les autoritatsmunicipals, supramunicipals o nacio-nals i recordar-los que es va aprovaruna llei que insta a la retirada dels sím-bols feixistes dels edificis. Que si leslleis hi són per complir-les, aquestatambé.(Això avui potser ens ha quedat unamica massa solemne, no?. Doncsdiguem-ho com sempre: la gallina a lacassola!)