Parlem-ne 6 Editorial - XTEC 2007.pdfParlem-ne 6 Carta d’inici 2 Calem les xarxes de nou...
60
Transcript of Parlem-ne 6 Editorial - XTEC 2007.pdfParlem-ne 6 Carta d’inici 2 Calem les xarxes de nou...
Parlem-ne 6 Editorial
1
ÍNDEX
Editorial.......................................... 1 Carta d'inici ................................... 2 Llar................................................. 4 Infantil........................................... 7 Cicle inicial .................................... 9 Cicle mitjà .................................... 17 Cicle superior ...............................21 Colònies ...................................... 25 Aula d'acollida ............................ 26 Premis a l’escola.......................... 28 Secundària (1r cicle) ...................30 Secundària (2n cicle)...................33 Premis Sant Jordi ........................ 35 Batxillerat .....................................41 Fundació Esvedrà........................ 45 Pastoral........................................ 46 Pares ............................................48 Passatemps .................................. 56
Un any més ens trobem a punt d’acabar el curs, és un
temps per reflexionar, per recordar però també per mirar
endavant.
Començàvem el curs amb molts projectes que a poc a
poc s’han dut a terme. VIU L’AVENTURA, és el nostre lema i
tant que l’hem viscuda! En aquest any de la Ciència, hem
descobert un món fantàstic i apassionant, el de
l’experimentació, amb els petits o grans experiments que hem
realitzat, amb les visites als museus, conferències, tallers i amb
totes les activitats programades que han estat un complement
indispensable per a l'assoliment dels objectius proposats i per a
la maduració personal.
En Melquíades i altres científics han despertat en els
nens i nenes la curiositat per un món desconegut. La ciència
forma part de la cultura, del pensament tot i que moltes
vegades no som conscients. Aquesta està present en totes les
activitats de la vida quotidiana, de fet progressa gràcies a
aquesta curiositat, mai se sap d’on pot venir l’espurna que
desencadena una nova idea o una nova teoria!
Hem viscut moltes altres aventures, el projecte
lectura, la visita d'en Bibliòfilus, el bosc de... (encara no heu
triat el nom), Jesucristo Superstar,... Són molts els moments
viscuts i moltes les experiències enriquidores. Tots hem après
junts.
Les imatges i paraules que vénen a continuació són
fruit d’aquest esforç compartit i posen de manifest el
dinamisme i la il·lusió que tots hem posat. Us felicitem, i ens
encoratgem a continuar avançant.
I ara, a punt de fer vacances, gaudiu-ne de ple, del
descans, de la família, dels amics, d’un llibre,... “VIU
L’AVENTURA” de l'estiu.
BON ESTIU
Parlem-ne 6 Carta d’inici
2
Calem les xarxes de nou Benvolguts alumnes, pares, professors i germanes:
Comencem un nou curs i, en certa manera, una nova etapa de la història del nostre col·legi (es va
acabant el batxillerat). Tanmateix, el Senyor ens diu un cop més, com va dir als seus apòstols, "caleu les xarxes"
(Lc 5, 4). No és quelcom nou, això. És la invitació que Jesucrist ens fa i que nosaltres, des del començament de
la història de l’escola, hem procurat dur a terme: anar calant les xarxes per pescar. Cert que la pesca ha estat
desigual, com succeí als apòstols aquella nit en el llac. Per això no ens manca l’esperança. Calem de nou i amb
joia les xarxes, confiant que la pesca serà abundant i generosa. Ens ho demana amb urgència la necessitat
d’evangelització que té la nostra societat.
El nostre país ha viscut de manera accelerada el procés de secularització. Constatem el caràcter força
generalitzat de la increença. No es tracta d’un refús sistemàtic a Déu, sinó més aviat d’una actitud d’indiferència
i de falta de sensibilitat davant el plantejament de la fe en Déu. La cultura dominant de caire racionalista i un
estil de vida pragmàtic i hedonista va buidant progressivament les consciències d’una inspiració cristiana de
contingut ètic. D’aquesta manera es va estenent la persuasió que els valors ètics, i particularment els inspirats en
la fe cristiana, són un fre per a l’eficàcia i per al progrés. No és difícil constatar una creixent secularització de
les consciències. Déu té cada vegada menys pes determinant a l’hora de decidir el propi comportament.
La indiferència religiosa en general no és fruit d’una decisió personal ni conclusió d’un raonament
teòric. És més aviat el resultat pràctic d’un clima on el que és religiós ha anat esdevenint irrellevant en perdre
importància i prestigi socials. La cultura actual s’inclina a no acceptar aquelles afirmacions que vagin més enllà
de la realitat experimental. La forta impressió de canvi en moltes coses que rodegen l’home el porta a una
inseguretat i a una incertesa enfront de la veritat i dels valors de la vida.
Tanmateix l’home d’avui, com el de sempre, només pot aconseguir la plenitud en el trobament amorós
amb el Déu que és amor i en l’acolliment de la seva voluntat salvadora. Per això, quan la cultura moderna nega
Déu i oblida la transcendència, està tancant a l’ésser humà l’únic camí que el pot portar fins al seu últim i ple
destí, que és la vida eterna.
La fe en els nostres dies, ha de tenir unes característiques i un perfil psicològic molt diferents dels de les
altres èpoques. L’essència de la fe cristiana és sempre la mateixa. Però la forma psicològica i espiritual, la
manera concreta i determinada de realitzar-se la fe en cada home, canvia segons les diverses situacions
històriques i personals de cadascú. Penso que la fe d’avui i del futur no podrà ser ingènua, sinó que haurà de ser
reflexiva. Això vol dir que haurà de ser ferma i profunda, interioritzada i personal, madura i compromesa.
Els cristians hem de saber distingir amb més claredat que mai el caràcter absolut del que constitueix el
nucli fonamental de la fe dels altres elements accidentals o històrics. La fe del cristià d’avui ha de ser també una
fe més interioritzada i de compromís personal, perquè la nostra època, orientada cada cop més cap al
coneixement racional i quasi manipulat del món i dels homes, cap a un examen crític de totes les coses i de tots
Parlem-ne 6 Carta d’inici
3
els valors, cap a la precisió tècnica en gairebé tots els camps de la vida, es converteix més i més en una època
calculadora, pràctica i despersonalitzada.
Per tot això, els moments decisius de la fe no podran consistir en una vivència sentimental o superficial,
sinó que exigiran una veritable interpretació, una actitud decidida del més íntim de l’home i un compromís
individual i comunitari envers Déu i envers els homes (GS, nn. 5 i 7).
Però el motiu principal d’aquesta lletra és demanar-vos a tots, ara que comencem el nou curs, que
intensifiquem la nostra dedicació, amb generositat i radicalitat, a:
• Conèixer i viure més la Paraula de Déu per tal de fer-la conèixer i viure també als altres.
• Viure i proclamar la fe i el testimoniatge de la caritat, tot treballant:
• la conversió • la reconciliació • l’agraïment • la solidaritat
• Acollir i acompanyar tothom, perquè tots hem de ser acollidors i hem d’estar oberts a totes les
persones que demanen el nostre servei, orientació o consell. I és que l’acolliment és fruit i expressió
de l’amor a Déu i de l’amor al proïsme, que constitueix la llei fonamental del nostre ésser cristià.
• Desvetllar el sentit de responsabilitat del deure de tots els batejats a participar en la celebració de la
fe amb els altres germans amb els quals compartim una mateixa fe. El pa eucarístic fa dels diversos
membres de la comunitat familiar un cos únic.
• Potenciar la missió evangelitzadora. Tots els cristians “són cridats per Déu a contribuir des de dins, a
manera de llevat, a la santificació del món, mitjançant l’exercici de llurs tasques pròpies, guiats per
l’esperit evangèlic, i així manifestar Crist davant els altres, principalment amb el testimoniatge de
llur vida i amb el fulgor de llur fe, esperança i caritat” (LG, n. 31).
El Senyor va demanar a tots els que eren a la barca que calessin les xarxes. Tots hi van col·laborar per
complir aquesta petició. Ell també ens demana ara, a tots, pares, alumnes, professors, germanes, que calem les
xarxes per pescar. Potser, com els apòstols, ens hi hem escarrassat fins ara tota la nit i no hem agafat res. Potser
estem una mica cansats i desanimats pels resultats visibles de la pesca. Però, perquè ens ho diu el Senyor,
calarem les xarxes per pescar, com ho feren els apòstols. No en dubtem, la pesca està assegurada. L’evangeli
ens ho diu. Per això ja podem començar a agrair al Senyor que hagi demanat la nostra col·laboració per a
difondre el seu Regne i per al bon resultat del nostre treball.
Confio aquest treball a la intercessió de Maria, la Mare, i al P. Palau, per tal que s’omplin les xarxes que
anem calant.
Atentament, en Crist
P. Ferran Colás Peiró
Setembre 2006
Parlem-ne 6 Llar
SANT JORDI A LA LLAR
Tots vam riure molt fent de cavallers i de princeses !!!!
4
Parlem-ne 6 Llar
Els més menuts van ser els més valents !!!!
ELS COLORS
5
Parlem-ne 6 Llar
6
Els Conillets, els Pollets i les Tortugues veiem el món de tots colors !!!!
Parlem-ne 6 Infantil
VISITA A LA COMISSARIA DELS MOSSOS D’ESQUADRA
El dia 27 de Març els nens i les nenes d’Educació Infantil vàrem fer
una visita a la Comissaria dels Mossos d’Esquadra del barri. Ens van ensenyar
tots els departaments on treballen, els vehicles que fan servir, les garjoles,
molt curioses, per cert! les seves oficines, els vestuaris, el menjador...
7
Escoltem els
diferents tons de
sirenes.
Quina disbauxa!!!!!
Ens acompanyen dos
agents molt eixerits
que ens expliquen un
munt de coses.
Quina passada de
moto!
Quantes coses més
divertides
Parlem-ne 6 Infantil
VISITEM LA CASTANYERA I FEM PANALLETS A CAN RIBAS
Aquest any els d'E. I. hem anat al bosc a visitar la castanyera. Primer, hem fet una passejada pels entorns de la seva casa I després hem fet panellets. Havent dinat ens ha visitat la castanyera i hem torrat les castanyes amb un foc a terra, mentrestant, ens hem fet un fart de cantar i ballar amb ella. Quines castanyes més bones!!!!!.
8
Parlem-ne 6 Cicle inical
9
Parlem-ne 6 Cicle inical
10
Parlem-ne 6 Cicle inical
11
Parlem-ne 6 Cicle inical
12
Parlem-ne 6 Cicle inical
13
Parlem-ne 6 Cicle inical
14
Parlem-ne 6 Cicle inical
15
Parlem-ne 6 Cicle inical
16
Parlem-ne 6 cicle mitjà
17
A la nostra biblioteca
llegim, somiem i ens
divertim
Parlem-ne 6 cicle mitjà
18
Parlem-ne 6 cicle mitjà
19
Aquí teniu una mostra de l’esperit científic dels nens i nenes del cicle mitjà.
Parlem-ne 6 cicle mitjà
20
Parlem-ne 6 cicle superior
21
Parlem-ne 6 cicle superior
22
Parlem-ne 6 cicle superior
23
Parlem-ne 6 cicle superior
24
I MÉS SORTIDES !!!
Els nens i nenes del cicle superior ens ho vam passar molt bé amb les bicicletes al circuit de la guàrdia
urbana.
El dia del P. Palau vam anar al Parc Güell.
També hem visitat el museu de la xocolata. Què bo!!!!!
Parlem-ne 6 colònies
25
A finals del curs passat, els nens i nenes de Ed. Infantil vam anar de colònies i ens ho vam
passar tant bé que volem tornar a anar-hi!!!
Vam fer moltes activitats, totes molt divertides.
Quin descans!!!!
Parlem-ne 6 aula d’acollida
26
A l’aula d’acollida celebrem Sant Jordi
Els nens i nenes de l’aula d’acollida de primària i secundària vam representar al teatre el conte
de “la princesa i el pèsol”
“Els que vam fer l’obra estàvem molt
nerviosos però a la vegada contents”
Belén León
Parlem-ne 6 aula d’acollida
27
Per finalitzar vam ballar
una sardana tots plegats
5 alumnes han estat premiats al III Certamen Literari organitzat per l'Associació Amics de la UNESCO. Els premis han estat: Categoria educació primària: Carlos E. Burgos - 2n premi Categoria educació secundària: Carla Cuenca - 1r premi Nayara Castillo - 2n premi Laura Nin - Accèssit Mª José Cordero - Accèssit
L’alumne Albert Olivé de tercer de primària guanya el tercer premi literari de prosa del Districte de
Gràcia
EL COL·LEGI REP UN PREMI VILA DE GRÀCIA 2006
Els Premis Vila de Gràcia reconeixen els mèrits i la tasca positiva desenvolupada per persones i col·lectius en els diversos àmbits de la vida social, cultural cívica i econòmica. Hem rebut el guardó a la millor iniciativa pedagògica.. A la promoció activa de la lectura mitjançant el projecte “Llegir és divertit!”
L'alumna Júlia Pont González, de 2n d’ESO ha estat guardonada amb el segon premi de català i el cinqué de castellà en el Concurs Estatal de redacció que organitza Coca.Cola
La classe de 2n d’ESO B ha rebut un Primer Premi en el prograqma de “Classe Sense Fum” que organitza la Generalitat de Catalunya
INFUSIONS DE CIÈNCIA L'escola ha estat seleccionada per presentar una experiència al Centre de Recursos de Gràcia, per commemorar l’Any de la Ciència. La presentació tindrà lloc al setembre de 2007
AVÍS Properament podreu descarregar la revista en format pdf, a tot color, des de la pàgina web de l'escola.
L'Elena Álvarez de segon de Batxillerat ha estat seleccionada pel seu Treball de Recerca "Dagoll Dagom, comença l'espectacle" , al VII Fòrum de Treballs de Recerca del Districte de Gràcia
PREMIS LITERARIS Atorgats per la Federació De la Festa Major de Gràcia 2007:
1r premi: Sussana Hania (3r A dʹESO) 2n premi: Natàlia Cullell (3r B dʹESO)
Atorgats per les colles de Sant Medir 2007: 1r premi: Natàlia Cullell 2n premi: Sussana Hania
MOLTES FELICITATS A TOTS !!
La FUNDACIÓ IMPULS ha guardonat el col·legi i la mestra Irene Sánchez amb el PRIMER PREMI a la Integració Curricular de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). El premi es destinarà a l'aquisició de material informàtic .
L'alumne Álex Montesinos, que juga a voleibol al F.C. Barcelona, ha aconseguit, amb el seu equip, el campionat
Parlem-ne 6 primer cicle secundària
30
CRÈDIT DE SÍNTESI 1r CICLE 2006-2007 "L'any passat 1r i 2n vam realitzar el crèdit de síntesi sobre l'aigua. Vam anar a tres llocs
diferents: a Aigües de Barcelona, a Caldes de Montbui i al port d'Arenys. Totes tres sortides van ser
interessants ja que ens van parlar de l'escassetat de l'aigua aprofitable a la Terra i recursos adients per
aprofitar-la. Vam visitar les termes romanes i anàrem a un viver de marisc, entre d'altres, L'experiència
ens va servir per conèixer a fons un dels problemes més importants de la societat actual."
Laura Nin, 2n d'ESO
Parlem-ne 6 primer cicle secundària
31
Martí Codolar
Convivències de 1r Cicle "Vam començar l'excursió sortint de l'escola d'hora, després vam arribar allà, vam
esmorzar i tot seguit ens vam posar a treballar en grups mitjançant un dossier on deia
algunes coses molt importants com la passivitat, que hem de saber quan utilitzar-la i
quan no, perquè és molt important. A continuació vam treballar sobre la no violència
amb un personatge d'exemple i per últim sobre el respecte.
Més tard vam sortir a fora i vam fer una gimcana amb grups nous. Les activitats
eren més entretingudes de fer, com per exemple convèncer algú per aconseguir uns
diners, com reaccionar davant d'una baralla, etc.
Després vam dinar i finalment ens van deixar una estona per jugar i compartir les
nostres llaminadures tots junts. En definitiva, va se un bon dia on vam aprendre coses
sobre el caràcter i saber respectar les opinions dels altres."
David Salgado, 2n d'ESO
Parlem-ne 6 primer cicle secundària
32
Sortides de 2n d'ESO 2006-2007
"Les sortides de 2n d' ESO d'aquest any que m'han agradat han estat Collserola i
Pedralbes. Han sigut sortides educatives, molt didàctiques i entretingudes. També vam anar a les Mines
de Cardona. A Collserola vam observar diferents tècniques que feien servir els animals per camuflar-se.
Al Monestir de Pedralbes vam visitar el convent i l'església i, tot i que no vam poder veure la tomba de
la reina, va ser una sortida molt maca"
Núria Pascual, 2n d' ESO
Parlem-ne 6 segon cicle secundària
33
Crèdit de Síntesi 3r i 4t d'ESO (2005-2006) "El dia 19 de Juny vam marxar de Crèdit de Síntesi a Mallorca 3r i 4t d'ESO. En arribar
a Mallorca vam anar a visitar la catedral i a la tarda vam anar a l'hotel. Durant els quatre dies vam
visitar les Coves del drac, a on vam veure un espectacle. Vam fer diferents visites (monestirs,
fàbriques, etc.). El viatge va estar molt bé perquè cada dia teníem temps lliure i podíem anar a la
piscina de davant de l'hotel o a la platja. El pitjor del viatge va ser el menjar, però amb els amics i a
Mallorca, era el que menys importava"
Bàrbara Marlet, 4t d' ESO
PASTORETS ‘07 "Un any més els alumnes del col·legi Sant Josep han representat els pastorets. Aquest any ens ha tocat
a nosaltres, els alumnes de 4t d’ESO. Des de principi de curs vam començar a preparar l’obra amb moltes
ganes i una gran il·lusió ja que creiem que fer els pastorets és una gran tradició de la nostra escola.
Ara un cop feta no parem de recordar tot el que vam gaudir preparant-la, però tot i que hi havia molts
nervis, creiem que tot va sortir força bé i va ser una gran experiència"
Sergi Saboya i Anna Flavià, 4t d' ESO
Parlem-ne 6 segon cicle secundària
34
UN DIARI I UN CENTRE
"L’edició d’un diari pot semblar fàcil d’escriure, d’enganxar imatges i d’imprimir, però que és
en realitat l’edició d’un diari? La realització d’un diari és la feina de centenars de persones que cada dia
han d’anar a buscar la notícia per tot el món perquè l’endemà la gent pugui llegir les notícies. Però no
només fer un diari significa realitzar un diari.
El país fou fundat el 1976 a tota Espanya i l’edició de Catalunya el 6 d’octubre del 1992. El
país com a diari és democràtic, plural i independent. Un diari com El país necessita gent que el pugui
aixecar cada dia per donar les notícies més fresques a tot el món. La feina de fer un diari no és tan sols
la feina dels periodistes, sinó que també és l’esperit de la gent en poder donar la informació de
determinades coses o les queixes o opinions reflectides en les cartes al director o en la secció d’opinió.
Tot i així, de que serveix tantes tones de paper usades en fer diaris, si els diaris tenen una durada de 24
hores o menys?"
Xavier Ramón, 4t d' ESO
Parlem-ne 6 Premis literaris Sant Jordi
35
SANT JORDI 2007
Premi poesia castellana 1r Cicle:
Recuerdos del Mar
Con diez cañones por banda,
viento en popa, a toda vela,
deja como una estela,
un recuerdo de dolor.
Con fuerza bramaba el viento,
hundiendo en su intento,
el daño causado, el daño sufrido,
todo lo que nunca haya ocurrido.
Puesto que después de la tormenta,
viene la calma que alienta,
y reconstruye de las piezas,
todas las rotas siluetas.
Y en la llegada a puerto,
entiende en profunda reflexión,
que cosas herirán su corazón,
pero nunca lo dejarán muerto.
Núria Pascual
2n d' ESO
Parlem-ne 6 Premis literaris Sant Jordi
36
Premi poesia castellana 2nCicle:
Corazón de música
No digáis que agotado su tesoro,
De asuntos falta, enmudeció la lira. Podrá no haber poetas; pero siempre
Habrá poesía.
Mientras la luna nos dé su cálido amor Y las estrellas, de vida
Mientras no falta con su luz plebeya Habrá poesía.
Mientras exista un lugar en el cosmos
Donde no exista la ira Mientras pueda calmar tu ser
nuestra apasionada agonía.
Mientras corra todo el alcohol De perfil y vida cálida
Mientras muera todo poder Habrá poesía
Mientras hay voluntarios en el mundo
Ayudando al son de la batería Mientras puedas hablar a tu querer
De roja sangre fría
Mientras dos pieles de cuero Cinco cuerdas de alegría
Mientras suene con su buen hacer Habrá poesía
Mientras el cristal refleja enmudecido
Un beso en su mejilla Mientras el alma vuele
Gozarás del amor y de la vida
Mientras puedas llorar en el hombro Suspira aliviado ojos de arcilla Mientras suene en casa la lira
Habrá poesía
Mientras haya un segundo en el mundo Relajar la mente confundida
Mientras puedas reír sin mentidas Vivirás con honra la vida
Mientras sientas corroer un beso
En piel blanca y fría Mientras haya música en la vida
¡Habrá poesía! Albert Tolsà 4t d'ESO
Parlem-ne 6 Premis literaris Sant Jordi
37
Premi narrativa catalana 2n Cicle:
PER A PENSAR-S’HO DUES VEGADES
A les afores d’una monòtona ciutat com Sibenik una munió abstreta per sortir del pou sense
fons, que els havia dut la guerra es fargava un ambient tèrbol i difícil per la reconstrucció d’un dels
països més tocats per la conflagració.
En una família danyada per la desaparició del pare a la guerra i la malaltia de la seva
progenitora un xaval de tan sols 12 anys s’havia de fer càrrec de les seves dues germanes petites i la
seva mare. Cada dia recorria incomptables quilòmetres en busca d'un tros de pa per poder posar a
la mal nodrida boca dels seus.
A les poques estones lliures que li quedaven, mentre anava d’aquí cap allà mai va deixar la
seva gran passió pel bàsquet. Un geni, un crac, el millor. Així titllaven al "playground" al petit però
gran jugador. Ni els més veterans del lloc havien vist res semblant, la notícia anava escampant-se,
s’arribaven a trobar cents d’afeccionats per gaudir de la màgia que desprenia l’escorta.
De sobte la Cibona, l’equip més prestigiós del seu país li oferí la possibilitat d’anar a Zagreb,
atencions mèdiques per la seva mare i un sou el suficientment alt com per treure de la pobresa a la
seva família i poder donar una educació a les seves germanes. A Drazen no li va costar gaire prendre
la decisió, estava acostumat a fer-ho des de petitet.
El conjunt croat s’encarregà de formar-lo no sols professionalment, sinó el més important,
personalment. Ell es centrava en el progrés constant i amb les qualitats innates la celeritat era la base.
L’exercir com a pare li comportava un desgast intens i continu, l’entrenament fonia la resta del temps i
amb prou feines podia per descansar.
En Drazen tot i mostrar una actitud ferma i sense fissures, sempre s’havia sentit angoixat per
l’escàs amor que rebia de la seva malalta mare. En els moments difícils sempre es refugiava a la seva
habitació, a escriure els seus pensaments al diari personal.
Els seus avenços esportius rutllaven sobre rodes i estava a punt de donar el gran salt al primer
equip del club croat. Després de l’entrenament, va ser citat a les oficines del club però abans de sortir
Parlem-ne 6 Premis literaris Sant Jordi
38
del parquet el president de la Cibona i l’entrenador principal li van donar la bona nova. Estava
convocat pel proper partit davant el seu màxim rival per la lluita del campionat. Tan sols va poder
entrenar un parell de dies però va ser suficient com per entendre’s amb els seus companys.
Després del desastre de la primera part, l’entrenador va intentar buscar un revulsiu per tornar a
encarrilar el partit, va donar la confiança a en Drazen, tot i que al començament se’l veia nerviós
passades dues jugades va demostrar la seva qualitat i va ajudar a l’ equip a emportar-se el partit.
Aquí emprenia el jove jugador la seva era com a esportista d'élite.
Els seus ingressos, a l’ igual que el seu prestigi augmentaven considerablement, les franquícies
de l’NBA el portaven seguint des de feia anys però el jugador molt ben aconsellat pels tècnics va
decidir esperar fins estar format completament. Les seves germanes ja eren grans, s’encarregaven de
la seva mare per treure-li treball i la bona oferta del Cèltics no podia ser rebutjada.
Va continuar la seva carrera, l’èxit i la fama anaven sempre al seu costat. Molts d’aquests
periodistes que s’encarregaven de bescantar dient coses com que no anava a entrenar amb les
condicions òptimes ja que havia estat tota la nit de festa, que era un individualista i fins i tot un
mercenari van haver de callar després de 10 anys més tard de la mort del “crack” dels Balcans es va
publicar un llibre a mans d’ UNICEF agraint tot l’esforç, les hores de dedicació i l’ajut econòmic que
havien rebut de la malauradament difunta perla.
El llibre acabava així:
“No siempre los que parecen buenos son tan
buenos, ni los que parecen malos son tan
malos”
José Luis Gutiérrez
4teso A
Parlem-ne 6 Premis literaris Sant Jordi
39
I
En dos palabras
me cabe un mundo.
O el mundo.
En tan sólo dos
palabras
me cabe un alma.
O mi alma.
Únicamente en dos
palabras
concentro todo lo tuyo.
O lo mío.
En sólo dos palabras:
te quiero.
Y si me dan cuatro,
lo redondeo todo:
te quiero a ti.
Haikus I
¡Qué maravilla
el perderme sin mapas
por tu mirada!
II
Un beso tuyo me convierte la vida
en labio eterno.
III
Es un prodigio
que tu alma tan inmensa
quepa en tu cuerpo.
IV
También te quiero
en diecisiete sílabas.
Y en cinco te amo
MIRADME
"¡Miradme! -le dijo un niño a sus padres-
En el fondo,
no quiero ver la tele,
no quiero ir a jugar con mis amiguitos,
no quiero chocolate ni caramelos,
no quiero, ni siquiera, un videojuego
(hace quince años el niño habría dicho
un balón de fútbol o una bici);
sólo quiero, me gustaría, vamos,
que habléis conmigo de vez en cuando.
Aunque sólo sea de vez en cuando".
Diego Ruf
Parlem-ne 6 Premis artístics Sant Jordi
40
Sant Jordi
Premis modalitat artística
1r Cicle 2n premi Anna Carbó
1r premi Helena Vázquez
2
2n Cicle
1r premi Noemí Jiménez
2n premi Susanna Hania
Parlem-ne 6 batxillerat
41
VII FORUM DE TREBALLS DE RECERCA (GRÀCIA)
Aquest curs també la nostra escola ha participat en el Fòrum de Treballs de
Recerca de Batxillerat que organitza el Centre de Recursos del nostre districte de
Gràcia... i ja és el VIIè.!!!
Hem participat amb dos dels treballs realitzats pels nostres alumnes,
concretament el de l'Elena Álvarez i el de l'Alejandro Montesinos. I vés per on! el
de l'Elena va ser escollit perquè el presentés públicament. Heus ací algun
testimoniatge gràfic d'aquest moment.
Presentació d l’acte pel Sr. Jordi Roca L'Elena fent la presentació
El treball de l’Elena
"Dagoll Dagom, comença l'espectacle"
Grup d’alumnes que va participar a l’acte
Els seus amics li van fer fotos durant la presentació
Parlem-ne 6 batxillerat
42
CONÈIXER UNA MICA MÉS BARCELONA
Sovint ens pensem que ja coneixem la ciutat on vivim, però quan fas una passejada per la ciutat, acompanyats del P. Ferran, te'n adones que és ben poca cosa el que hom coneix. Bé, això de "passejada" és per no dir una altra cosa que potser no quedaria gairebé en aquestes pàgines; m'explico:
Estem estudiant, a l'assignatura de "Geografia", tot el que fa referència a la "ciutat" (morfologia, funcions, pla, etc.). Amb molt bon criteri, el professor diu que el millor és fer l'estudi sobre el terreny... ais las! qui ens havia de dir que Barcelona era tant gran!
Sortim a les 8 del matí amb el metro des de la estació de Fontana, després de fer una breu explicació sobre el barri de Gràcia, fins a la de la plaça d'Espanya.
I... al P. Ferran no li pesen ni els anys ni els quilos, i això que diuen que té gota!... arrenca a caminar per l'avinguda on estan muntant uns estants per fer alguna exposició i escales amunt no para fins arribar davant la porta del MNAC. Alguns de nosaltres ja comencem a esbufegar. Allà ens fa una breu explicació del que tenim davant la nostra vista.
El P. Ferran sembla que cada cop que para, recupera les forces de manera immediata, perquè encara no ha acabat de parlar ja es posa a caminar, quan alguns encara no hem tingut temps de refer-nos de la "pujadeta" –que no té res a veure amb el que ens espera, sort que ja ens havia avisat!–, i ens condueix per darrere del Museu i per davant l'entrada del Palacete Albéniz cap a l'avinguda de l'Estadi ...i sense parar, muntanya amunt, fins al Castell de Montjuïc. Uf, menys mal que ja hi som! Sí, però no parem!! Explicació de la ciutat des d'aquella visió panoràmica que se'ns ofereix de Barcelona i rodalies... Ell explica i ens intenta fer veure les parts de la ciutat prenent com a punt de referència alguns edificis que sobresurten; tanmateix, alguns de nosaltres tenim els ulls com entelats per la suor i el cansament. Donem la volta a tot el que és el Castell i ens tornem a aturar a la banda que dóna sobre on està ubicat el far, és a dir des d'on es domina l'aeroport, la desembocadura del Llobregat, el port... I això? Un canó!!! I ves per on, primera felicitació del profe: "és la primera vegada que cap alumne no s'hi puja al canó!".
Apa, ja heu descansat una mica? Doncs ara disposats a caminar que anem a fer una bona patejada! I encara per més "inri" les obres d'ajardinament que estan realitzant a la muntanya de Montjuïc ens fan donar més volta!
A peu i a un bon ritme –quina marxa porta el Pare!– descendim de la muntanya per la banda del Jardí Botànic per anar a espetegar a la Zona Franca, concretament darrera la Central de Trànsit, popularment coneguda per "la Campana". Allà parem a esmorzar; però sols vint minuts, perquè amb les voltes que ens han fer donar baixant la muntanya, ja se'ns han fet les 11, la qual cosa significa que anem una mica endarrerits. Travessem la Gran Via i per davant de la fàbrica de Can Batlló anem a buscar el carrer Olzinelles. Ja som a Sants!!! Carrer Olzinelles amunt, amb les corresponents explicacions cada x passes, creuem Sants fins al carrer Joan Güell, que vol dir canvi de barri: ara som a Les Corts. El carrer Joan Güell ens porta a la Diagonal. Certament que a mesura que anem caminant ens adonem de les diferències d'habitacle i de població que hi viu; però a partir d'aquí les diferències són abismals. Agafem l'Avinguda de Pedralbes que ens ha de portar fins a la Creu de Pedralbes, on
Parlem-ne 6 batxillerat
43
trobem el monestir del mateix nom. En aquesta avinguda, parada per poder observar l'obra de Gaudí en els Pavellons Güell... i en Ferran no para d'explicar a mesura que va caminant... bé caminant, caminant..., millor "a paso ligero".
Ei!!! menys mal, podem descansar una mica. Arribats a aquest punt, agafem el bus 64; com és el principi del seu recorregut, podem seure... Són les 13 hores. El P. Ferran ho té tot pensat, però quina matada a caminar... i encara avisant-nos que ens preparem si ve ell de viatge de fi de curs, perquè les distàncies a Roma enganyen, je, je, je... Bé, això de seure per alguns és un dir, perquè com ens han ensenyat educació, alguns així que veiem alguna persona major d’edat ens aixequem per deixar-la seure; però que no veuen la cara de cansats que fem!... i la solellada que hem pres!
Amb el bus travessem: Pedralbes, Sarrià, Bonanova... enfila el carrer Muntaner avall travessant Sant Gervasi, Eixample... fins al barri de Sant Antoni... pel Paral·lel, a la dreta el barri de Poble Sec i a l’esquerra el del Raval, arribem al port... pel passeig de Colom, fins a la Barceloneta.
Si d’aquesta no coneixem barris de Barcelona, pleguem de ser ciutadans de la ciutat Comtal!!!
I altra volta a caminar... però no per gaire estona, ja que s’han fet les dues de la tarda i és hora de dinar. Ens dispersem per diversos bars/restaurants de la zona; els menús de 8 € no estan mal; de fet, els establiments són plens de gent treballadora... tot i que en algun dels restaurants que aparenten i són de més categoria tampoc hi manca gent.
Al cap de poc més d’una hora i en el punt indicat, el pastor (en Ferran) aplega de nou les ovelles (nosaltres, els alumnes) i som-hi! que encara ens queda tota la tarda per voltar! Passejada per la Barceloneta. Travessem pel que era l’antiga “Maquinista i Terrestre” cap al parc de la Companyia de Gas... Sortim al Cinturó Litoral i cap enrere, direcció a la plaça Palau per endinsar-nos al barri Ribera.
Fem la volta a la Catedral de Mar o església de Santa Maria del Mar. Pel carrer Montcada, ple de palaus gòtics, carrer senyorial a l’Edat Mitjana, sortim al carrer de la Princesa... Realment la diferència amb tot el que urbanísticament hem anat veient és evident.
A l’altra banda de Via Laietana, el “barri gòtic”... Però, Ferran per què no agafes la recta? ara on ens portes, si per aquí sortim rectes a la plaça Sant Jaume?... Apa, i per si fos poc aquest carrer fa pujadeta, me...!!! Tranquils, ara anem a veure una altra església gòtica, del s. XIV, que de segur no heu vist mai: Sant Just i Pastor, en la qual féu estada la Mare de Déu de Montserrat quan va ser portada de Jerusalem i abans de ser amagada a la muntanya que porta el seu nom.
I... falta molt per acabar?! - Juventud divino tesoro!!! No aguanteu res!!!
Ja us he dit que a les 17 hores serem a la parada del metro del Liceu i donarem la sortida per acabada...
Però, és que ja no podem més. Com t’ho fas, Ferran, per no cansar-te?
Doncs, sembla que no; no es cansa, perquè pel carrer Hèrcules sortim al carrer de la Ciutat. Allà explicació de la façana lateral, gòtica, amb les característiques pròpies del gòtic català en un edifici civil, de l’Ajuntament de Barcelona.
Parlem-ne 6 batxillerat
44
Sortim i travessem la plaça Sant Jaume... Ei! abans de travessar-la, però, en Ferran diu: coneixeu la plaça del Rei, el Saló del Tinell, la
capella de santa Àgata, la Torre del rei Martí...? heu vist mai les columnes romanes que encara es conserven al que havia estat el punt més alt de la ciutat romana de Barcino?
Síííííííííííííííííííí... I si algú no, ja ho vindrà a veure un altre dia. Prou, per favor, Ferran! Sí, sí, ho tenim clar! Com dèiem travessem la plaça Sant Jaume cap a la Baixada de Santa
Eulàlia: capella de Sant Sever! Per un petit carreró anem a la plaça de Sant Felip Neri... serà que el P. Ferran s’enyora de casa seva?! Tornem a les explicacions... i per si algú té calor, refrescada amb l’aigua de la font... quina mala idea!!!
Però, encara no acabem?! No. Pel carrer de la Palla a la plaça de Sant Josep Oriol... ei! això a algú ja li “sona” més... aquí hi ha aquella famosa condonaria... Noies!!! seguim... que hem de veure Santa Maria del Pi per la seva façana... i no certs aparadors!
Quina rosassa!!! i la torre octogonal!!! Ferran, falta molt? - Quina hora teniu? ...Les 5 menys deu. - Ja us he dit que a les 5 a Liceu.
Quin tio! Clavats, a les 5 som a les portes del metro de Liceu... Però el “pare” està de conya... perquè proposa: que nois! voleu agafar el metro o pugem
caminant fins al cole per poder anar veient també la part de Modernisme que anirem trobant tant si anem pel passeig de Gràcia com si ho fem per Rambla Catalunya.
Je, je, je, ja, ja, ja... Ni t’ho pensis dos cops: al metro falta gent!!! Arribats a Fontana, al P. Ferran li havia de sortir la “venada” bíblica: d’aquells que m’heu
donat, no n’he perdut cap... Motiu de felicitació, així com pel comportament i l’atenció prestada al llarg de totes les explicacions.
Realment, necessitàvem sortir de les quatre parets del cole i trencar per un dia la monotonia i rutina quotidiana... Jope! el pitjor és que demà –llàstima no haver-ho pensat abans, per avisar– tenim classe a les 8 del matí... i és amb l’Estefania (qualsevol hi falta!)... tindrem prou amb una nit per descansar de la pallissa d’avui?
Això sí, gràcies Ferran! Ha valgut la pena, de debò. Els de segon de batxillerat
Parlem-ne 6 fundació Esvedrà
45
FUNDACIÓ CULTURAL ESVEDRÀ 2007
Benvolgudes/Benvolguts,
Ens plau comunicar-vos que les aportacions voluntàries realitzades aquest any
2007 per les famílies del Col·legi Sant Josep a la Fundació Cultural Esvedrà han estat
molt satisfactòries.
Les mares i pares enteneu que, per tal de realitzar una feina docent de qualitat
adreçada als nostres alumnes, és necessària una renovació constant de les instal·lacions,
del material i dels recursos educatius.
Recordeu que la Fundació Esvedrà és una entitat sense ànim de lucre, així que el
total de les aportacions es destina a finançar els projectes de la nostra escola, que
determina i programa l’Equip Directiu del centre. Sabeu també que aquestes donacions
computen com a deduccions en la declaració de la Renda de l’exercici corresponent,
certificació que confirma la legalitat i la transparència de la gestió que realitza el Patronat
de la nostra Fundació.
Volem manifestar l’agraïment sincer a totes les famílies de l’escola que heu ofert
una resposta positiva a la nostra sol·licitud de col·laboració; una vegada més heu
expressat el vostre compromís amb el projecte i l’estil de l’escola que us estimeu per als
vostres fills.
Gràcies a les vostres aportacions, els projectes que ja s’estan realitzant són:
• Adquisició de mobiliari complet i penjadors per a una aula de plàstica i
manualitats per als nens i nenes de la Llar d’infants.
• Habilitació d’un espai de vint-i-cinc metres quadrats de terra tou de
seguretat en el pati d’Educació Infantil.
• Instal·lació d’un nou sistema de megafonia a la pista poliesportiva de
l’escola, per tal de millorar el desenvolupament d’activitats esportives,
festes populars, espectacles i festivals.
• Adquisició de mobiliari per al laboratori de Tecnologia.
• Renovació de les finestres de l’aula de visual i plàstica.
• Adquisició de material per als laboratoris de Tecnologia i Experimentació.
Ben cordialment
La Direcció
Parlem-ne 6 departament pastoral
46
Aquest curs hem viscut l’aventura!!!
Departament de Pastoral
Amb moments de pregària i reflexió:
• pregària diària a classe i a la capella
• per Advent i Quaresma
• pel P. Palau
• per la Mare de Déu de Montserrat
• pel mes de maig, amb Maria
• en la jornada de convivència
• en el Dia Escolar de la No-Violència i la Pau (30 gener)
• pregària mensual dels adults
Amb gestos solidaris:
- Campanya Nadal per a Tothom
(recollida d’aliments)
- Recollida de roba usada
- A favor del Projecte Chimbote (Perú):
Bocata i Berenar solidaris,
Botiga Solidària i
sorteig per Portes Obertes,
representació de Jesucristo Superstar
(Grups Missioners),
torneigs de futbol i bàsquet,
guardioles a les classes...
- Visita als avis d’una residència i
als malalts de la Clínica Solàrium.
Amb experiències de servei a diferents centres i institucions (Cottolengo, Menjador
de la Mare Teresa de Calcuta, Fundació Formació i Treball de Caritas, Cooperativa
Solidança i Clínica Solàrium) en el dia de convivència.
Parlem-ne 6 departament pastoral
47
Amb la catequesi d’iniciació cristiana: per a la
1ª Comunió, juntament amb la formació cristiana
de pares, i per a la Confirmació.
Amb les celebracions de l’Eucaristia a inici i final de curs, per
Nadal i Pasqua, i per
Sant Josep - Portes Obertes, i de la
Reconciliació a l’Advent i la Quaresma.
Amb els Grups Missioners, en la seva reunió setmanal, la Marxa
d’Advent, la col·laboració en les campanyes solidàries i la representació
de Jesucristo Superstar a favor del Projecte Chimbote I participant a esdeveniments com
la Vetlla de la Immaculada
a la Basílica de la Mercè
i l’Aplec de l’Esperit a Tarragona (26 de maig).
La nostra aventura... continuarà!!!
Parlem-ne 6 Pares
48
Als pares de l’escola Sant Josep se’ls va demanar col·laboració per a la revista i ho van fer enviant diverses receptes de cuina i alguns escrits molt interessants. Gràcies a tots!
VA DE CUINA
Hola, sóc la Sabrina Bertomeu. Us passaré dues receptes de cuina...una d'elles es típica del meu poble Sant Carles de la Ràpita i totes les terres de l'Ebre. EMPANADA DE TONYINA
• Ingredients per la massa: 3 ous 1 sobre de llevat 1 pessic de sal 2 cullerades de mantega farina fins que quedi la massa espessa.
• Ingredients pel farcit: 1 pot de xampinyons 2 cebes 1 pot tomàquet fregit 1 llauna tonyina olives farcides 3 ous durs 1 canyella
Elaboració: Juntes tots els ingredients per fer la massa i es deixa reposar 1 hora. Es fa un sofregit amb la ceba, tonyina, xampinyons, tomàquet, olives i la canyella, tot tallat a trossos petits. Un cop fet això i passada la hora , es reparteix la massa en dos trossos iguals. Agafem un dels trossos de la massa i l'estirem ben llis i el col·loquem a la safata, a sobre posem tot el que hem sofregit i fem el mateix amb l’altre tros de massa que ha quedat i un cop estirada la posem a sobre, ajuntem tots els costats enganxem la massa. I un cop el forn està a 180º posem l’empanada entre 20 i 30 minuts. MENJAR BLANC (postres de les terres de l'Ebre)
Ingredients:
• 1 litre de llet • 150 gr. de farina d'arròs o "maizena" • 100 gr. de sucre • 1 rama de canyella • la pell d'una llimona • canyella en pols
Elaboració:
Posem en una olla la llet, la farina d'arròs o "maizena" i el sucre, i que no quedi cap grumoll. Afegim la rama de la canyella i la pell de la llimona, ho posem al foc remenant contínuament, quan comenci a bullir baixem el foc al mínim i remenar uns 5 minuts més, vigilant que no torni a bullir. Retirar del foc i ho posem en bols individuals, sense la pell de la llimona i la rama de canyella. Ho posem a la nevera i al moment de menjar posem canyella en pols per sobre.
Parlem-ne 6 Pares
49
GELAT DE MADUIXA
Congelem un quilo de maduixes. Quan estiguin congelades, afegim 30 g de sucre i 100 ml de nata líquida i ho triturem tot junt amb l’ajut d’un robot de cuina. El resultat el deixarem al congelador tenint en compte que és millor remenar-ho de tant en tant.
Bon profit!!
Lourdes Jornet Freundlich Mare de Isaac Guilà Jornet
3er. De Primària.
CREMA CATALANA
Explicat per un pastisser amic de tots vosaltres, és molt important perquè la crema quedi molt i molt bona, que la faci una mare o pare ajudat per un fill o més. Començarem per rentar-nos les mans i preparant tots els estris per fer la crema. Ens farà falta un cassó per anar al foc a poder ser amb el fondo arrodonit, un vol, o altre tipus de recipient d'uns dos litres de volum, un colador, una cullera de fusta, un batedor i una o dos safates o plats grans a poder ser de vidre, i no gaire alts per posar la crema un cop feta, i una balança de cuina. Ingredients:
• un litre de llet sencera • 200 gr. de sucre • ½ pell de llimona • una branqueta de canyella • 8 rovells d'ou • 50 gr. de "maicena"
Procediment: S’agafen 700 gr. de llet, els 200 gr. de sucre, la pell de llimona i la branca de canyella i ho posem en el cassó a bullir al foc. Per altre costat en el bol hi posarem, els 8 rovells d'ou remenant amb el batedor i molta energia i afegirem 300 gr. de llet i, sense deixar de remenar, hi barrejarem la "maicena". Quan ens bulli la llet i el sucre amb la canyella i llimona, ho retirarem del foc i ho passarem pel colador per poder retirar la pell de llimona i la canyella, i aleshores, agafarem el bol de la llet, rovells i "maicena" i remenant ben fort amb el batedor hi anirem afegim la llet calenta i sucre. Un cop ben remenat, ho tornarem a foc lent i anirem remenant a poc a poc procurant que no s'enganxi, però ara remenarem amb la cullera de fusta per tant d'aconseguir una cremositat, sense que ens quedi relligada. Quan comenci a arrencar el bull, ja estarà llesta i podrem emplatar-la. Serà interessant no posar mes gruix que uns dos cm., la taparem amb un film transparent i la deixarem reposar de dues a tres hores a la nevera abans de menjar. Els mes atrevits un cop freda la podran cremar si tenen una pala per aquest afer. Atentament, un pastisser amic.
Ramon Carrió
Parlem-ne 6 Pares
50
VA DE LITERATURA
CAP AL TARD
Quan vespreja, em sembla difícil de veure a la finestra una mica de llum. El temps passa sense deixar petjades, com un núvol blanc. Quan vespreja, tu mous els vents i esborres els dibuixos dels núvols. Però sempre queda un fil. Un fil llarg i prim per sentir-te a prop. Sempre has estat tu qui movia el vent.
Eva Jané
CON LOS PIES EN LA TIERRA
El equilibrista se deslizaba por la cuerda. Mantenía el equilibrio sujetando un paraguas de colores. La cuerda se rompió y se hizo un gran silencio. Lentamente, como si de una pluma se tratara, descendió hasta el suelo.
Eva Jané
Hola, sóc un pare d'un dels vostres alumnes. Us faig arribar un article de l'estimat Sr. Espinàs que ens parla de Gràcia.
"ELS CARRERS DE GRÀCIA PARLEN"
M'han convocat per menjar foie, molt bo, en un modest restaurant de Gràcia, El Tossal. I com que sempre arribo massa d'hora a les cites, m'he entretingut a fer una petita volta pels carrers de més a prop. He passejat pel carrer del Perill i la veritat és que no he sabut veure cap perill per enlloc. Diuen que en altres temps sí que era perillós per caminar-hi, perquè el terra estava ple de sots i encara no hi havien posat enllumenat nocturn. Potser sí, però em fa més gràcia una altra interpretació, que respon, a més a més, a les barbaritats que s'han fet a l'hora de traduir noms. El nom inicial del carrer hauria estat "del Pelegrí", que quan va ser castellanitzat es va transformar en "calle del Peligro". I d'aquest "Peligro" va
Parlem-ne 6 Pares
51
passar més tard a "Perill". Si tenim en compte que el carrer dedicat al gran escriptor medieval Jordi de Sant Jordi el franquisme el convertí en "Jardín de San Jorge"... Després he girat cap al carrer de la Llibertat, i m'he dit que, realment, no hi ha cap temps de més lliure que una estona dedicada a badar, a poc a poc, sense cap altre objectiu que no sigui el de passar el temps. Quan algú em pregunta si faig vacances sempre li dic que no, si es refereix a fer vacances de 15 dies o de tres setmanes. Mai no he fet vacances d'escriptor, és a dir, no m'he passat mai una temporada sense escriure res. En canvi, cada dia faig uns quants minuts de vacances. Com ara, quan arribo d'hora a un lloc i passejo i observo. Quan espero que em rebi un metge. Quan faig un trajecte en autobús. Una colla de petites estones durant les quals no em condiciona res, no tinc cap compromís ni he de prendre cap decisió. Ara visc uns minuts de llibertat al carrer de la Llibertat. I de cop m'adono que el del Perill i el de la Llibertat són dos carrers paral·lels. Té algun valor simbòlic, això? ¿Vol dir que si avancem en la llibertat, sempre tenim un perill al costat? ¿O potser que el perill és que no arribem a confluir mai amb la paral·lela llibertat? I encara em queda una altra sorpresa. Hi ha una manera de passar d'un carrer a l'altre. El del Perill i el de la Llibertat estan units pel carrer del Progrés. Fantàstic! Sembla que algú hagi volgut combinar els noms deliberadament. Com aquell que ens dóna una lliçó: si us trobeu en perill, progresseu fins arribar a la llibertat.
I així se m'ha fet l'hora de comparèixer a la cita. Josep M. Espinàs (Petit Observatori)
El senyor Cesc Sasal ens envia l’adreça electrònica on podeu veure l’adaptació d’un llibre que ell mateix ha fet: “Aquesta adaptació l’he escrit per les meves filles , que quan tenien 4 anys sempre demanaven que els expliqués el conte d’Esparver. També pels seus cosins”.
4 de juny de 2004 – Cesc Sasal i Lasaosa –
Un Màgic a Terramar Els Llibres de Terramar
Ursula K. Le Guin El conte d’Esparver
També a la seva pàgina personal ens parla d’un joc d’escacs hexagonal força interessant. Des d’allí es poden descarregar tant les normes com un tauler per jugar-hi. Vegeu: http://es.geocities.com/cesc_sasal
Parlem-ne 6 Pares
52
VA DE PASSETJADA
EL DELTA DE L’EBRE
El cap de setmana del pont de l’1 de maig, el Martí, el Guillem, el Joan i jo varem estar al Delta de
l’Ebre. El Delta de l’Ebre es un lloc ideal per gaudir d’unes petites vacances amb els més petits de la casa.
El Delta de l’Ebre, com ja sabeu, és la major zona humida de Catalunya i és un dels hàbitats aquàtics
més importants de tot el Mediterrani. El més recomanable del Delta es gaudir del seu inusual paisatge
completament pla, a on tots els camins semblen iguals, sense muntanyes i gairebé sense edificis, llargues i
desertes platges arenoses, cultius hortícoles i fruiters, camps immensos d’arrossars... tot amb una bellesa
singular.
Els nuclis més importants del Delta son: Deltebre, Sant Jaume d’Enveja i el Poblenou del Delta.
Hi han vàries excursions que us recomanaríem fer:
1.- Es interessant fer el viatge en vaixell i navegar pel riu fins a la seva
desembocadura. El trajecte es espectacular des
de coberta a on veus gran varietat d’ocells. El
trajecte d’anada i tornada dura aproximadament,
un hora.
2.- Els nens també els hi agrada molt
agafar el transbordador, es una plataforma que
traspassa el riu, pots fer-ho a peu o amb cotxe i
va des de Deltebre a Sant Jaume d’Enveja.
3.- Passejar i jugar per la immenses platges ...
Parlem-ne 6 Pares
53
4.- Visitar la Casa de Fusta, museu i centre d’informació de tot del Delta, sobretot de les basses,
rutes a peu i/o en bici…
5.- Una de les rutes en bicicleta que us recomanem es la de la Bassa de l’Encanyissada. La fauna i
flora es d’allò més variada i el trajecte es molt senzill, ens trobem amb ànecs de collverd, ànecs cullerots,
morells cap-roigs, bernats pescaires, martinets blancs, flamencs, cames llargues... Agafeu la càmera de
fotos, val la pena.
Per fer la ruta en bicicleta us recomanem dur casc i aigua suficient. En funció de l'estació de l'any
us recomanem dur crema solar i repel·lent de mosquits. Val la pena fer ús dels prismàtics, us poden ajudar
a observar amb molta més claredat els ocells.
6.- També recomanem fer un altre visita per la seva especial espectacularitat a la Punta del Fangar,
a on està el far. Al capvespre es impressionant, hi ha zones amb dunes, platges desertes... Quan es època
de nidificació no es pot anar a visitar. A vegades, quan hi ha temporal, el camí de sorra es fa inaccessible ja
que es troba cobert d’aigua.
Parlem-ne 6 Pares
54
Unes petites normes i consells a seguir durant la vostra estància al Delta: respecteu la
senyalització i les zones d'accés prohibit; utilitzeu els miradors (us mostraran un paisatge més clara del
Delta); respecteu la flora, la fauna i el medi; no deixeu deixalles; ajudeu a mantenir net el Parc; circuleu
amb precaució pel carrils bici... i sobretot a gaudir !!
En fi, espero que os animeu a anar-hi. Us ho recomanem.
Família Fornells Paz (Martí i Guillem Fornells Paz)
FEAC "Ahora que el curso esta a punto de finalizar y con él la etapa escolar de nuestro hijo, ya que
este año acabará 2º de bachillerato, me he puesto a pensar en todos los momentos vividos en este
colegio y la balanza se inclina a favor de los buenos recuerdos. Me acuerdo de cuando llegamos en 1º
de primaria, procedentes de un parvulario pequeñito, de un ambiente casi familiar y estábamos llenos
de dudas y temores de cómo le iría a nuestro hijo aquí.
Desde el principio y hasta ahora nos encontramos con todo un grupo de profesorado que nos
apoyó siempre que lo hemos necesitado.
Otro gran punto de orientación fueron las reuniones del FEAC, a las que asistimos desde la
primera a la última y que nos han servido para entender que la mayoría de padres tenemos los mismos
problemas y que estos pueden tener varias soluciones basadas casi siempre en el cariño y comprensión.
Estas reuniones te dan la oportunidad de escuchar diferentes opiniones respecto a un tema y así
tener una mentalidad más abierta en el momento de hablar y entender a tu hijo. Son charlas que te
acercan a otros padres igual de preocupados por la educación de sus hijos y te hacen ver que hay más
gente como tú, que se involucra, que no somos tan diferentes. Además de la opinión de otros padres,
estas reuniones cuentan con la presencia de personas expertas en los diferentes campos de la educación
y esto te ayuda a tomar confianza en lo que haces.
Si de algo puede servir mi experiencia, ahora que asistiré a mi última reunión FEAC, es que he
vivido estas reuniones como un punto de apoyo más del colegio hacia nuestra labor de padres y nos han
hecho sentir además parte de un gran proyecto común entre familia y escuela, que es la de formar
personas intelectualmente capaces, seres humanos con una elevada formación ética y moral.
Aprovecho ya estas líneas para agradecer a la dirección, profesores y personal no docente la
gran labor que han realizado durante todos estos años."
Carmen Socías
Parlem-ne 6 Pares
55
VA DE PINTURA
Taller de dibuix i pintura per a mares… i algun pare al Col·legi Sant Josep
Un parell de pinzells, un llapis, quatre pintures i un
full blanc és el poc que necessitem per passar una bona
estona durant la tarda dels divendres, un cop per setmana.
Bé, també falta posar-hi una mica d’imaginació per part
nostra i, sobretot, i el que és més important, disposar de les
bones arts de la nostra mestra, la Rosa Villalba.
Carbonet, tinta xinesa, aquarel·les, oli, acrílics,
volums... són tècniques que hem pogut tastar i aprendre amb
la companyia i la sàvia guia de la Rosa. Ella ens ha donat les indicacions, els suggeriments, els cops de
pinzell i el bon traç necessaris per tirar endavant les nostres petites obres d’art; a més a més, amanit
per un clima distès i participatiu, que ens ha permès aparcar momentàniament els maldecaps del dia a
dia i gaudir d’aquestes petites estones.
Us animem que us hi apunteu l’any vinent (i, si pot
ser, que la representació masculina augmenti), ja que
aquest curs ens permet mostrar amb unes eines tan petites
com un llapis o un pinzell la sensibilitat que totes i tots
portem dins.
Josep Maria Nin Lumbiarres
Maig de 2007
Parlem-ne 6 Passatemps
56
Pots partir aquest quadrat en tres blocs SUDOKU
i que els tres sumin la mateixa quantitat?
Vinga, que s’ha d’acolorir!
Endevinalles
una Sempre veureu que va i ve
però no es mou mai d'on és. Què és?
dues
Salto, baixo, vaig i vinc, salto i corro sense parar, tothom qui m'estima em pega i el qui em pega és qui es fa mal. Què és?
Solucions: una: porta - dues: pilota
4 7 7
6 5 2
6 8 3
Botiga online El petit magatzem Especialistes en peluixos totes mides
C/ Travessera de Gràcia, 201 Barcelona Tel: 616 99 33 43
TINTORERÍA ALAS-SEC
C/ Milà i Fontanals
84 Barcelona
Horario: lu a vi: 8 a 14 i 16 a 20 h
La mejor calidad al mejor precio
