Paraules i fets de 38donesesglesia.cat/revista/Paraules38.pdfseqüents que perderen la vida,...

Paraules i Fets de Dones 1

Paraules i fets de DonesEdita

Col·lectiu de Dones en l’EsglésiaD.L.: B-22227-1995 - Preu: 1,50

Número 38Gener-Febrer-Març 2006

2 EditorialDues dates importantsper a les dones

2 Per què m’hefet sòcia?

3 EntrevistaMalka González respona la Carme Escales

4 Els llimbs

5 Commemoracions-Fent memòria: DiaInternacional dela Dona

Sumari

6 Commemoracions-Dones ordenades?

7 Teologia feminista-Vocabulari bíblic: Lilith-Transició al N.T.: Elisabet i Maria

8 Teologia feminista-Vaixtí, la reina destituïda perdefensar la seva dignitat

9 Premi Nobel de la Pau

10 Congressos-Congrés Internacional de Feminis-me Islàmic-Reflexions personals

11 Congressos-Comentari a laponència deRosa Cursachs

12 Activitats del CDE-Santa Coloma de Gramenet-Horta

13 Ressenya

14 Bústia

15 -Recordatori-Pasqua

16 Agenda

Quan els deixarem de marcar?

Paraules i Fets de Dones2 Paraules i Fets de Dones2

EDITORIAL

8 de Març. Dia Internacional de8 de Març. Dia Internacional de8 de Març. Dia Internacional de8 de Març. Dia Internacional de8 de Març. Dia Internacional dela Dona.la Dona.la Dona.la Dona.la Dona. Una commemoració, un recordar lagesta d’unes dones valentes i con-seqüents que perderen la vida, as-sassinades, cremades, per defensarel dret a una vida laboral digna. Alllarg de la història, es van repetint,per desgràcia i per vergonya de lahumanitat, situacions discriminatò-ries per a les dones en tot el món:vexacions, violència en l’àmbit de lafamília, del treball, en la societat ci-vil i en l’església. Aquesta constata-ció no és pas una expressió victimistani fruit d’unes suposicions exagera-des o bé emfatitzades. Dia sí, dia tam-bé, les notícies ens assabenten de di-ferències salarials, per qüestió degènere, on les dones en surten per-judicades, ja que per una mateixafeina reben un salari més baix quel’home. No cal dir que el degoteig demaltractament físic i psicològic en-vers les dones continua produint-sei sovint acaba amb mort.

Cal redreçar aquestes situacions,cal doncs avançar en el compli-ment dels Drets Humans en tots elsaspectes i àmbits, per tal que elsacrifici i la lluita a favor de la dig-nitat de tot ésser humà, sigui homeo dona, doni el seu fruit, i que lesrelacions paritàries impregnin lavida de les persones arreu.

25 de Març. Dia Internacional per25 de Març. Dia Internacional per25 de Març. Dia Internacional per25 de Març. Dia Internacional per25 de Març. Dia Internacional perl’ Ordenació de les Dones.l’ Ordenació de les Dones.l’ Ordenació de les Dones.l’ Ordenació de les Dones.l’ Ordenació de les Dones.Des de fa uns quants anys, moltesde les catòliques d’ arreu del món,

ens unim aquest dia per reivindi-car el sacerdoci femení, en igual-tat de condicions que el baró. Hitenim tot el dret com a éssers hu-mans, com a membres de lés-glésia pel Baptisme i com a fillesdún Déu que no discrimina ningúi no accepta marginalitats de capmena, ja que en Ell no hi tenen ca-buda situacions injustes. D’ això entenim una bona prova en Jesús deNatzaret, a través del qual Déuparlà a la humanitat. La seva Pa-raula i la seva actitud alliberadoraper a tot el gènere humà, trencàesteriotips masclistes i discrimina-toris, acceptant-les en el seu grup,fent-les apòstols i testimonis, lesprimeres, de la Bona Notícia de laResurrecció.

Per això, no sols aquest dia, sinócada dia, preguem, treballem i ensesforcem per aconseguir la Comu-nitat d’ iguals pregonada perJesús com a signe central del seumissatge. I aquesta Comunitat maino podrà tenir la característica dela igualtat, de la germanor i d’ unacorresponsabilitat autèntica, simés de la meitat dels seus mem-bres són marginats per qüestió degènere. Si la jerarquització medi-eval que, encara avui, estructural’Església en estaments piramidalssuposa un contratestimoni i unaofensa al voler de Jesús, tot aixòho supera, encara més el sexismeeclesial.

No ens agrada gens ni mica elclericalisme en què es mou la nos-

tra Església, ni ens farà feliç for-mar part d’ un ministeri que engeneral actua des del poder, mésque no pas des del servei i lacorresponsabilitat amb tot el Po-ble de Déu. De totes maneres,malgrat les deficiències i la limi-tació humana que impregnaaquesta tasca, creiem que les do-nes, tenim tot el dret de partici-par-hi si ens hi sentim cridades.Això és de justícia i hem de lluitarper aconseguir-ho i per renovar-ho.

La majoria de les dones que de-sitgen accedir al servei ministeral,pretenen aportar a la Comunitatels carismes que els han estat re-tinguts al llarg de tants segles ique no han pogut desenvolupar através de tasques de decisió i deresponsabilitat doctrinal, moral iinterpretativa.

Volem incidir en la Comunitat,per a fer-la més real i paritària,exercint un servei diferent, horit-zontal i no pas piramidal, i tambéproper a les angoixes i a les ale-gries humanes a léstil de Jesúsque acollia tothom, que va pas-sar la vida fent el bé i que vaqüestionar el temple i la llei quanaquests s’ anteposaven a les per-sones.

Per fidelitat a l’ Evangeli moltesdones creients continuarem es-merçant esforços per aconseguir,de la nostra Església, el ple reco-neixement del femení en tots elsàmbits eclesials.

Dues dates importants per a les dones

Em dic Carme i el mes passat vaig anar per primeravegada al vostre local a una xerrada que hi havia

sobre dones bíbliques. Feia temps que us volia conèi-xer. M’havien arribat notícies sobre que existia el vos-tre grup, i tenia ganes de contactar-hi. L’empenta finalva ser quan vaig entrar a la vostra web i veié que teniucom a patrona Maria Magdalena; va ser una sorpresa,ja que la Magdalena sempre ha estat una figura moltestimada per mi.

Vaig anar a la seu del Col·lectiu, i he de dir que emvaig sentir molt acollida, en especial per la Dolors queem va dedicar bona part del seu temps a explicar-mecom funcionàveu i a ensenyar-me alguns dels llibresque heu anat publicant. M’ha agradat molt escoltar lesconferències i també les vostres experiències i esperopoder créixer amb vosaltres com a persona, com a donai com a cristiana.

Carme GarciaCarme GarciaCarme GarciaCarme GarciaCarme Garcia

Per què m’he fet sòcia?

Paraules i Fets de Dones 3Paraules i Fets de Dones 3

Malka González respon a la Carme EscalesMalka González Bayo.Nascuda a Santiago deCompostela, el 31 d’a-gost de 1954. Llicencia-da en Psicologia per laUniversitat de Bar-celona el 1977.

1980, a Barcelona,col·laboració amb diver-ses professionals a ElGabinete Jurídico yPsicológico para la Mu-jer.

1983: Formació com aAnalista Junguiana.

Des de 1989 és mem-bre Titular analista dela International As-sociation for AnaliticalPsichology de Zürich.

Ha realitzat seminarissobre Los mitos de la Fe-mineidad a la Cooperati-va Tascó.

1990 va dissenyar laCooperativa Athenea peltractament psicotera-pèutic i reeducació de jo-ves adolescents amb fra-càs escolar.

Ha participat activa-ment en seminaris, jorna-des etc. Entre d’altres se-minaris permanents: LosArquetipos en la Biblia,Taller de sueños, Midrashy Psicología Analítica etc.

2004: Ponència al Se-minari sobre els Anusim apetició de l’organització

En la intervenció de la dona enun lloc on es prenen decisions

importants per a moltes altres per-sones, què creu que hi aporta unadona pel fet de ser dona?Crec que en principi ha d’aportar elmateix que qualsevol subjecte sem-pre que sigui un veritable subjecte.Això vol dir, una persona de com-promís amb la seva paraula i la ca-pacitat de ser ella mateixa, indepen-dentment dels criteris col·lectius.Sabem que avui en dia això no ésfàcil per a ningú, però les dones hotenim tot per guanyar en aquestsentit. De totes maneres i a un ni-vell específic, les dones ara tenim lapossibilitat de fer arribar la nostraindividualitat a través d’una volun-tat activa i connectada conscient-ment amb la vida.Es veu molt diferent el món, la so-cietat civil, des d’un lloc de respon-sabilitat política? Es té la possibi-litat de millorar coses? Pot apor-tar alguna experiència en aquestsentit? Creu que les dones enshauríem de comprometre més? Sihi hagués més dones en llocs depoder, hi hauria més canvis en l’or-dre social?Encara que no ha estat la meva ex-periència directa, crec que la res-ponsabilitat política allunya de la

Amisav de Jerusalem.Preocupada tant per

l’Educació com per la Sa-lut del cos i de l’ànima,ha fundat i gestiona:RED asistencial UM-BRAL, dedicada a l’aten-ció psicoterapèutica ipsicoanalítica de perso-nes sense recursos eco-nòmics. Actualment estàen vies de col·laboracióamb els equips d’atencióa la Dona i integració mul-ticultural de l’HospitalHadassah de Jerusalem.

També és creadora ifundadora del projectecultural Tarbut sobre ges-tió de la Cultura Jueva.

És membre fundador ididacta de la SEPA( Soci-etat Española de Psi-cología Analítica)

realitat de les persones que lluitencada dia en un món canviant i dur.És evident que des de certes posi-cions, si existís una autèntica volun-tat política de canvi, moltes cosespodrien millorar o fer que esdevin-guessin menys dures i molt mésassequibles, però aquells/es que hointenten no ho tenen gens fàcil.Quant a les dones és una qüestiódel subjecte, dels seus valors i lacapacitat de compromís per expres-sar-los i portar-los a l’experiènciavital, però aquí no faig i no vull fercap diferència amb els homes(...)I vull afegir, encara que no sigui «po-líticament correcte”, que pel quevaig observant sobre el comporta-ment femení a l’àmbit social, em-presarial, sindical etc, no veig gaires(per no dir molt poques o cap) dife-rències amb el comportament mas-culí. Moltes dones m’expliquen a lameva consulta que viuen sotmesesa les seves caps amb el mateix des-potisme i moltes vegades maltrac-tament que amb els caps mascu-lins.(...). El món ha optat per una ti-pologia i posició de persona “fàl·li-ca i narcisista” que es basa en unavisió sobrevalorada de si mateixa ique tracta d’aconseguir l’èxit a cos-ta d’utilitzar el poder sobre els al-tres. No oblidem que cada banquer,

cada militar, cada polític etc. té es-posa i moltes vegades, amants. Iaquestes dones també són tanamants del sistema com ells matei-xos i com a bones “beneficiàries”col·laboren amb ell, en les sevesguerres, en els seus armaments, enles seves decisions polítiques i eco-nòmiques. “Elles,” com “ells,” “es-tan al corrent”de les seves minesantipersona o de les seves decisi-ons que devasten les selves del pla-neta. No, no crec que les dones enel poder actuessin d’una maneradiferent perquè ara en aquest ma-teix moment tampoc no ho fan(...)El capital i el poder no tenen sexe,de la mateixa manera que no tenenpàtria ni religió els governants d’a-quest món, ja sigui des del costatvisible o des de l’ invisible, van sem-pre junts.Diuen que el poder corromp. Tam-bé diuen que els llocs de responsa-bilitat allunyen de la realitat la gentdel carrer i que, en el cas de la dona,són incompatibles amb les respon-sabilitats familiars. Què en pensa?És clar que el poder pot corrompreperquè és una seducció molt gran.És això el que he intentat dir abans,però com que es tracta d’una qües-tió de decisió ètica i de valor, la donas’ha d’enfrontar a aquesta “temp-


tació” amb la mateixa llibertat opossibilitat que l’home. Som éssersen el conflicte ètic i, en aquest sen-tit, de la mateixa manera que l’èti-ca no és una qüestió de sexe, tam-poc no ho ha de ser la llibertat dellloc que escollim al món (...)Per altra banda, si la dona decideixdedicar-se a la vida política, aques-ta funció ha de ser exercida igualque qualsevol d’altra on la personatracti de ser una bona professio-nal(...). Pot ser bona professional dela política o dolenta, no obstant peraquest motiu no pot ser posada enqüestió com a mare. Són dues fun-cions diferents.Creu que són suficients les mesu-res que s’han pres de cara a la con-ciliació de vida familiar i laboral, enel cas de les dones? Què s’hauriade fer per trobar una situació mésequitativa entre dones i homes?

En aquest sentit no existeix un bonequilibri, perquè com passa tambéen altres camps no interessa quel’ésser humà, sigui home o dona,pugui integrar les diferents esferesde la seva personalitat.(...) Els vin-cles, les relacions. els afectes...totallò que descriu l’ànima de la per-sona no són rentables al sistema.Per això crec que caldria fer mésreflexió col·lectiva, més aportaci-ons des de les diferents instànciessocials, sindicals, organitzacions debarri,escoles etc (...)El que sí sembla clar és que a mésdones en llocs on es prenen deci-sions importants per a la societat,amb més normalitat assumiranaquest fet les noves generacions.Com creu que canviarà la miradade l’home vers la dona?El problema no és que la dona as-sumeixi més parcel·les de respon-

sabilitat en el món sinó “en què”, isobretot “ per a quin tipus” de móntreballarà. Hem de lluitar perquènosaltres i les noves generacionspuguin transcendir la visió del cosobjecte i de la hipersexualitzat alservei d’una sexualitat de con-sum (...) Creu que la intervenció de la donaa l’Església aproparia el poble a lainstitució més que en els darrerstemps ho ha estat fent, sense unpaper protagonista de la dona enel seu organigrama?Jo no sóc catòlica, sóc jueva, peròd’això n’estic pràcticament segura.Possiblement canviaria l’imaginaride la Institució Eclesiàstica i dona-ria pas a d’altres expectatives mésrenovades i la idea Cristiana delmón aportada per l’Església seriamés real amb el missatge que elRabí Jesús va transmetre.

Una Comissió Teològica Internacional ha decidit, després de dedicar molts esforços a reflexionar (van

començar la seva tasca el mes d’octubre de l’any pas-sat) que, gràcies a la bondat infinita de Déu, els infantsmorts sense batejar ja no van als llimbs sinó al Cel. Elpapa Benet XVI així ho ha manifestat. Una definició quefou introduïda en plena Edat Mitjana, i ara s’adonen queno és correcta, i per tant ha de desaparèixer. Perfecte!.

L’existència dels llimbs puc dir que a mi, d’adolescent,em va fer patir, i força. La meva germana va morir en tempsde la guerra civil i no va ser batejada. No comprenia, decap de les maneres, com Déu podia “castigar” un nadóque res tenia a veure amb el pecat. Era quelcom que s’es-capava al meu enteniment, però sí que, repeteixo, em vaintranquil·litzar durant un cert temps, fins que vaig arri-bar a la conclusió que això no tenia cap raó de ser.

Sembla ser que aquest tema era considerat de màximinterès per Joan Pau II com a conseqüència del fet quequan ell tenia nou anys la seva mare va morir en el mo-ment de donar a llum una nena que va néixer morta.Això el va portar a crear aquesta Comissió a les ordresdel llavors cardenal Joseph Ratzinger i posteriormentJoseph Levada. Mai no hagués pensat que Karol Wojtylai jo haguéssim coincidit en la mateixa inquietud.

Veient, doncs, els motius pels quals han decidit rec-tificar, em pregunto :

· què hauran de viure les persones que regeixen elscamins de l’Església per anar modificant tot allò queJesús mai no va dir i que les autoritats eclesiàstiquesfan servir com a punts de referència per als cristians?

· com serà possible que sàpiguen què sentim les dones, siells, que són homes, no poden tenir-ne cap experiència ?

Els llimbs· quan s’adonaran que l’únic referent per al cristia-

nisme és Jesús, totes les seves paràboles i exemple devida, i no les interpretacions que al llarg de segles elspares de l’Església ens han volgut convèncer que sónnecessàries per viure cristianament?

· quan s’adonaran de quantes coses no són correctesi les faran desaparèixer, però no el dolor i el neguit queprovoquen?

i així podríem anar assenyalant molts dels preceptesque han anat establint al llarg dels segles.

Demanaria que tal com “desmunten” alguns concep-tes, fossin capaços de “desmuntar” tota la gran car-cassa del Vaticà. L’exemple dels que diuen ser la veude l’Església ens hauria de portar, sempre, a tenir pre-sent el missatge de Jesús, cosa que no sé veure actu-alment, ja que més aviat em recorda un “gran estat depoder” i per tant res més lluny del que crec que hauriade ser.

M. Dolors FiguerasM. Dolors FiguerasM. Dolors FiguerasM. Dolors FiguerasM. Dolors Figueras


Fent memòria: Dia Internacional de la Dona

Ens cal fer memòria del dia8 de març com a Dia Inter-nacional de la Dona Treba-

lladora primer, i més tard com aDia Internacional de la Dona. Ésun deure i un repte alhora fer-hoen una revista de dones, amb ca-ràcter reivindicatiu i solidari ambtotes les que patei-xen injustícies queles mantenen en lapobresa, en la sub-missió i, encara quesigui dur haver dereconèixer-ho, enl’esclavitud més hu-miliant.

Se senten veus (al-gunes d’autoritza-des i d’altres d’inte-ressades) que diuenque el segle XXI és el segle de lesdones:

Des de la filosofia sobre els mo-viments socials, Alain Touraineavança que “les dones han fet unmoviment d’alliberament impor-tant..., i després d’aquest movi-ment, l’únic principi fort que pot feravançar aquest món desgastat ésla idea que fomenten les dones dereunificar i reconstruir el món queva ser dividit i polaritzat”.

Des de l’economia, es valoramolt l’aportació de les dones, coma mà d’obra barata i de fàcil re-canvi a més de com a consumido-res de productes. Les dones sónimprescindibles.

Des de la política, se’ls reconeixuna habilitat per gestionar leseconomies municipals, els serveissocials i l’atenció a les persones.Però interessen sobretot com avotants.

Les societats riques les utilitzenper a tot. Les societats pobres nopoden subsistir sense el treball iel servei de les dones.

La família, institució social bà-sica, continuarà sent així mentresiguin elles les que s’ocupin de lespersones que la formen.

Amb tot, s’han de reconèixer elsavenços que es van aconseguintperquè dones i homes tinguin elsmateixos drets, i ambdós puguinaportar i rebre de la societat untracte just pel que fa a les oportu-nitats. Però encara falta fer moltde camí, realitzar moltes accions,

molts canvis de mentalitat i d’ac-tituds a diferents nivells, perquèaquest camí cap a la igualtat dedrets es faci sense tantes dificul-tats, tantes incomprensions i sen-se tant de sofriment.

No oblidem que la mateixa cele-bració del dia 8 de març parteixd’un fet criminal que va acabaramb la vida de 129 treballadorescremades a la fàbrica Cotton deNova York, l’any 1908, com a re-presàlia del seu patró per haver-se declarat en vaga. Aquest vamanar tancar les portes amb lestreballadores dins, quan la fàbri-ca ja cremava.

Aquest dia, i en el context actu-al, em vénen al cap diversos pen-saments:

Com a dona creient en el Déu dela vida, que ens vol feliços, m’agra-daria somiar que això de la justí-cia i la igualtat es va fent possiblecada vegada que homes i donesjunts ens comuniquem i ens orga-nitzem per canviar les coses, perfer-les més humanes, i quan diemno a la fatalitat, al “no hi ha res afer”, al “sempre ha estat així”.Quan reconeixem què totes lespersones d’aquesta terra som fills

i filles de Déu, iguals en dignitatdavant d’Ell, que ens estima ambun amor infinit.

També em ve un pensament dedesconfiança. Se’m disparem les“alertes” davant d’expressions mas-sa favorables sobre les accions deles dones. Intentaré explicar-me. És

gratificant que se’ns reconegui, al-menys sobre el paper, la vàlua de lanostra aportació en els canvis quees produeixen en la nostra societat,però hem d’estar alerta als discur-sos massa propicis. Tornar a parlardel que aguanten les dones, de l’es-perit de servei, de l’abnegació, dela fortalesa dins l’aparença de fra-gilitat, etc., dit amb aquestes parau-les o amb altres de més subtils, potser una manera de donar-nos unprotagonisme excessiu, que moltesno demanem i que ens obliga so-vint a acceptar reptes no buscatsni desitjats.

Volem, això sí, estar comprome-ses amb el món, amb la vida, ambles persones, amb la comunitat,construint relacions, creant i res-pectant la vida; tot treballant juntshomes i dones per un món mésjust i més humà. Creiem en un fu-tur millor per a totes les dones,sobretot les dels països empobritsa causa de l’avarícia de la nostrasocietat. Que la memòria de tan-tes dones i el seu esforç ens man-tinguin actives i alerta davantdels nous canvis..., i, sobretot so-lidàries!

Ernestina RódenasErnestina RódenasErnestina RódenasErnestina RódenasErnestina Ródenas

ME

TRO

DIR

EC

TE, 1

3/9

/05


Que les dones siguin orde-nades preveres, d’entra-da, em fa frisança. No

m’agrada que algun dia arribin aexercir oficialment el ministerisacerdotal a l’estil del clergat mas-culí. Sé que cap dona va ser maiordenada per Jesús de Natzaret,però tampoc cap baró va ser maiordenat.

Per altra part la nostra estima-da i culta amiga que ens ha deixatprematurament, la Neus Moly, sò-cia entranyable del Col·lectiu, re-petia sempre que les dones perobtenir la paritat, s’han de trobaren tots els oficis i estaments de lasocietat i cap d’ells ha d’ésser àreaexclusiva de la masculinitat. I afe-gia -“no m’agrada la monarquia,però mentre existeixi lluitaré con-tra la Llei Sàlica; no m’agrada,l’exèrcit, gens ni mica, però men-tre n’hi hagi, les dones que vul-guin, hi han de poder ingressar; noens agrada la jerarquia eclesiàsti-ca, però mentre existeixi, les do-nes que ho desitgin, han de poder-hi accedir”.

Acceptada aquesta premissa,vull recordar les dones catòliquesque han estat ordenades per bis-bes també catòlics aquests últimsanys. El 29 de juny de l’any 2002,festa de Sant Pere, van rebre l’or-denació sacerdotal set cristianescatòliques romanes en un vaixellsobre el Rin. Algunes d’aquestesdones pertanyien a ordes i con-gregacions religioses. La SantaSeu, en assabentar-se’n, va manarque fossin expulsades de les se-ves comunitats sense tenir encompte l’edat ni cap circumstàn-cia, com en el cas d’una francis-cana que feia quaranta-quatreanys que havia professat i viviauna vida impecable de donació iservei. No cal dir que van ser rà-pidament excomunicades. Però,cosa curiosa, als bisbes que vanassistir a la seva ordenació, nose’ls ha dit mai res públicament, iencara la campen tranquils en les

Dones ordenades?seves diòcesis. Posteriorment,dues d’aquestes dones ordenadesvan ser consagrades bisbessesper un altre bisbe també catòlic.Aquest any, diverses sòcies delCol·lectiu van anar a França, aLyó, per assistir a l’ordenació deGeneviève Beney.

Algú ha dit, amb raó, que les lleisinjustes només es poden abolirtransgredint-les. Per això miroamb simpatia aquestes dones in-trèpides que han estat valentesper prescindir d’unes lleis que notenen una fonamentació teològi-ca de pes per a ser inamobibles.Categòricament només es potafirmar que l’ordenació de la donano està plantejada en cap lloc del’Escriptura, però també podemdir ben alt i amb força, que no hiha arguments teològics en contrade l’ordenació de les dones. L’ar-gument de la “tradició bimil·le-nària de l’església universal” tam-poc no és cert. A partir del segleIV, i després que el cristianismeassumís, equivocadament, el mo-del de comportament de l’ImperiRomà, és quan les dones comen-cen a passar a l’àmbit privat i úni-cament els barons es quedenamb el públic. I és llavors quan, apoc a poc, i ben bé fins al segleXII o més, les dones van deixantde ser diaconesses i d’exercir mi-nisteris ordenats.

Fa unes setmanes els diaris pu-blicaven (i es pot trobar a Internet)com la diòcesi de Los Ángeles en-viava anualment, i des de feia 70anys!, un informe confidencial alVaticà amb la relació dels clerguespederastes. Per què rebre un sagra-ment i voler servir les comunitatseclesials ha merescut una fulmi-nant excomunió?. ¿Per què no s’hafet cas dels informes reiterats, anyrere any, amb la relació d’uns cler-gues infames que continuen enca-ra exercint el seu ministeri? Pensoque aquests fets ens mostren, perun cantó, la ferma solidaritat declasse que existeix entre els eclesi-àstics i, per l’altre, la gran por queles dones puguin envair el seucamp, perquè moltes d’elles són japersones erudites, a més de teòlo-gues i feministes.

Ja seria hora que l’única Esglé-sia de Jesucrist (o sigui, totes lesdiverses esglésies cristianes) se-guís el desig del Rabí de Natzaretque volia una comunitat d’iguals,excloent el poder del patriarcatque tant de mal ha fet a l’esglésiai a la societat, una església en quètots siguem germans, germanes imares i pares terrenals, perquède Pare, només el del Cel. (Mateu23, 1-12).

Pau, en la carta als Romans, diual cap. 16, que “els recomana aFebe, diaconessa de l’església deCencrea ... i a Júnia, apòstola in-signe entre els apòstols, que es vadonar al Crist abans que jo”. ¡Dia-conesses i apòstols femenins en-tre els primers cristians, peròd’una altra manera!

En memòria d’elles, demano aDéu que la jerarquia escolti i esconverteixi al missatge evangèlico, si més no, que hi arribi gràciesa una sistemàtica transgressió deles seves lleis injustes que no ensdeixen assolir la comunitat d’i-guals volguda per Jesús i desitja-da per tothom.

Roser GarrigaRoser GarrigaRoser GarrigaRoser GarrigaRoser GarrigaReligiosa i sòcia del CDE

Ja seria hora quel’única Església deJesucrist (o sigui,totes les diversesesglésies cristia-nes) seguís el desigdel Rabí deNatzaret que voliauna comunitatd’iguals.


I per acabar, es va reprendreel mite de Lilith aplicant el

que s’havia explicat anterior-ment i es compararen els dosmites de la Creació del Gène-si; en evidenciar les diferèn-

Vocabulari bíblic: Lilith

Resum de la classe sobre Lilith, donada dinsel curs Les dones estudiem la Bíblia. Vampresentar tres blocs importants que es

A continuació vam desenvolupar el tema antropològic del Matriarcat al Patriarcat per a compren-dre l’essència del mite de la primera esposa d’Adam. Vam partir dels següents enunciats:

· El cos de la dona: misteri i tabú.· Diferència no és desigualtat en el matriarcat.· La Deessa Mare.· El matriarcat i la vida ecològica.· La revolució agrícola: transició al patriarcat. La parella divina: ELOHIM= Deessa-Déu.· El patriarcat, la supremacia masculina s’institucionalitza:

- El patriarcat transforma les diferències en desigualtats= reclusió i exclusió de les dones. El tabúde la menstruació= terror atàvic- YHWH, el Déu baró. Del principi generador de vida, la Deessa, al principi creador mitjançant laparaula Faci’s...El Verb substitueix la Naturalesa. L’esterilitat de les matriarques en la Bíblia.- De l’Ecologia a l’explotació de la Terra: El poder,la violència i la submissió de les dones.

complementaven. Un itinerari a seguir per po-der comprendre amb més profunditat el mite deLilith.

En primer lloc, vam definiruna sèrie de termes bàsics

en Teologia per caminar amb flu-ïdesa entre els textos i els seusgèneres literaris, i també les se-ves tradicions, de manera que

poguéssim realitzar una exegesi iuna hermenèutica, és a dir fer-neuna interpretació per a la vida.

Una vegada aclarits aquestsconceptes, ens vam endinsar enle religió hebrea tot analitzant

què era La Torà, El Talmud, LaMisnà, El Midràs, El Tàrgum...,donat que el mite de Lilith solses contempla en la religió he-brea, i no va ser recollit pelcristianisme.

cies entre Lilith i Eva, vam aca-bar declarant-nos: FILLES DELILITH.

Tot resultà molt interessant, icrec que vam sedimentar moltescoses importants com a base teo-

lògica, i també vam copsar ambuna major perspectiva la mar-ginació femenina dins de la Re-ligió.

Mariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles CosculluelaMariángeles Cosculluela(Traducció)

Transició al N.T.: Elisabet i Maria

La trobada d’estudi per apro-fundir sobre les diferènciesque podem trobar entre les

dones de l’A.T. amb les del N.T., i ala vegada introduir-nos en la uti-lització del material bíblic a partirdel CD de la BCI, va fer-nos pas-sar l’hora i mitja, molt ràpidament.

Constatàrem, per una part, quemoltes de les principals dones del’A.T. eren símbols d’una realitatteològica molt fecunda.

La dona, portadora de la seva ca-pacitat creadora, és utilitzada pelsescriptors bíblics, com aquella rea-litat que ens descobreix el fons dela narrativa bíblica, per explicar l’ac-ció de Déu en les seves criatures.

L’esterilitat i la fecunditat deSara, Rebeca, Raquel, Anna ... ensexplica la nostra semblança ambDéu que dóna vida i ens fa sem-blants a Ell com a creador de vida.

La fe i la pregària són bases deles quals se serveix Déu per a dirque la nostra grandesa és donarvida amb generositat, i l’esterili-tat pot ser un signe de mancad’aquesta fe que ens ajuda a des-cobrir en la nostra vida la parttranscendent, perquè el dolor ensobre i apropa al Creador.

I per l’altra part, analitzàremtambé molt breument el fet antro-pològic de la “creació” d’un Déumascle i les seves conseqüències

en la religió que va viure i seguirJesús de Natzaret.

Referent a la figura d’Isabel i deMaria com llaç entre l’A.T. i el N.T.,estudiàrem aquestes imatges comexpressió de les diferències méssignificatives de les dones d’unTestament i de l’altre.

Isabel, esposa del sacerdotZacaries, és estèril .Mentre ell esta-va en oració, se li comunica que laseva dona infantarà, però ell no s’hocreu, i per la seva manca de fe esde-vé mut. Sense fe, no es pot parlarde Déu. Aquest sacerdot no torna ala parla fins que accepta de posar elnom de Joan al seu fill, com deia laseva esposa. Llavors pot lloar Déu.


Maria és la plena de gràcia i apartir d’ella, ja no hi haurà capdona estèril en tot el N.T. Totes lespersones, plenes de l’Esperit, po-den infantar la Paraula que fa co-nèixer Jesús en nosaltres, i a tot-hom, siguin dones o homes.

La transició de l’A.T. al N.T. vedonada per aquesta fecunditatconstant, de la que brollen fontsd’aigua viva ( Samaritana, Jn 4,5)o sana les nostres filles dels dimo-nis ( Sirofenícia, Mt 15,22).

A partir d’aquest aprofundimentràpid, podem comprendre unamica més, el sentit narratiu i sim-bòlic de la Bíblia.

I el CD, que ens va aportar?Buscàrem el mot estèril en les

cerques que ens proposa el CDesmentat, i en l’A.T. aquesta parau-la és citada 20 vegades. Repas-sant les citacions comprenguéremcom s’utilitza l’expressió “ estèril”i el seu valor dins les diferentsnarratives bíbliques.

Al N.T. només surt cinc vegades

i totes són per explicar el fet del’esterilitat d’Isabel.

Volguérem contrastar amb laparaula “verge”, i la nostra sorpre-sa fou trobar que en l’A.T. aques-

a veure amb el sentit de noia jove,i no està citat ni valorat en tot elN.T.

Va quedar clar que qui vulguiaprofundir en el coneixement dela Bíblia, el CD esmentat, és unabona eina i a la vegada motiva-dora de recerques múltiples.

Cal perdre la por d’escorcollar el“llibre” on s’explica el desenvolu-pament del Poble de Jesús, la sevavida i la de les primeres comuni-tats formades immediatamentdesprés de la seva mort i resur-recció.

Penso que una de les riquesesd’aquestes classes, no és tant elcontingut en ell mateix, que tam-bé ho és, sinó el ric diàleg que sor-geix en el seu desenvolupament.Totes estem prou motivades pertrobar nous valors en la lecturasobre les dones de la Bíblia i ensamplia els horitzons cap a altresconeixements i vivències. La Ruahestà en nosaltres.

Pau TraynerPau TraynerPau TraynerPau TraynerPau Trayner

Vaixtí és un personatge femení del llibre d’Ester, (Est 1-2,17). Aquest llibre és una narraciódidàctica. Pertany al gènere literari de la

novel·la; va ser escrita al segle II aC. amb la inten-ció de justificar la festa de Purim. Israel la celebra-va i celebra el dia 15 del mes d’Adar, febrer març.En aquesta festa hi ha un banquet extraordinari enel qual es pot beure molt d’alcohol. La dita és: Espot anar bevent fins que ja no es distingeixin lesbarbes de Mardoqueu. Mardoqueu és el personat-ge que juntament amb Ester va salvar els jueus delperill d’extermini. És un llibre d’exaltació naciona-lista jueva. El dia abans d’aquesta festa, els jueusdejunen i a l’ofici de la sinagoga es llegeix el rotlled’Ester.

El llibre d’Ester, presenta la reina Vaixtí com unmodel d’allò que les dones no han de fer, però no-saltres posarem el focus sobre la situació i veuremcom va reaccionar aquesta reina davant d’un ca-prici del rei, molt denigrant per a ella i per a lesdones. Va actuar com si hagués llegit la carta deMíriam.

Vaixtí, la reina destituïda per defensarla seva dignitat

El rei Xerxes I de Pèrsia, marit de Vaixtí, estava defesta. Per això va celebrar dos banquets; el primer, mésoficial, va tenir una durada de sis mesos. En el segonbanquet, més curt, el rei va convidar tots els ciutadansmascles de la ciutadella de Susa. Aquest s’allargà unasetmana i es va celebrar a la plaça, davant del palaureial. Paral·lelament, la reina Vaixtí en va oferir un al-tre al qual va convidar les grans dames de la ciutat.Normalment les dones servien en els banquets delsmarits i no menjaven amb ells, però aquí com que elservei reial era abundant la reina va quedar lliure.

Xerxes era un rei capriciós. Quan ja estava ben xopde tant beure va voler presumir exhibint la bellesade la reina Vaixtí, com si es tractés d’una concubina.I va manar als eunucs que li portessin la reina a laplaça del banquet amb la corona reial ben posada.Evidentment nua sense res més al damunt, tal coms’acostumava en aquelles ocasions. La reina es vanegar a anar-hi. Va entomar l’ofensa i va callar o almenys la Bíblia no reprodueix els comentaris. El rei,l’ofensor, es va sentir menyspreat davant dels convi-dats i va tenir un bon atac de ràbia.

ta paraula s’utilitza 25 vegades ial N.T. 4. En els llibres del N.T.aquesta paraula “verge” semprees refereix a Maria, mare de Jesús.

Això ens fa qüestionar el per quèl’Església dins la seva tradició, havalorat tant un fet, que només té

Constatàrem, peruna part, que mol-tes de les princi-pals dones de l’A.T.eren símbols d’unarealitat teològicamolt fecunda.


Q Ü E S T I O N A R IQ Ü E S T I O N A R IQ Ü E S T I O N A R IQ Ü E S T I O N A R IQ Ü E S T I O N A R I

1. La història de Vaixtí, de quin llibre bíblic forma part? A quin gènere literari pertany aquest llibre?

2. Dóna el teu parer sobre el caprici de Xerxes I i la conducta de Vaixtí. Aquesta conducta va serdigna?

3. Potser penses que Vaixtí podia haver tingut una conducta millor?

4. De què et sona l’ordre que el rei va enviar a tot el regne? (Que els mascles tinguin l’autoritat acasa...etc.)

5. On s’aconsella als barons que tinguin autoritat? Per què?

6. Si es posa en dubte la seva autoritat, encara tenen atacs d’ira?

7. Explica algun cas actual de maltractes similar al de Vaixtí.

8. Què penses de la violència domèstica?

9. Menciona, si el coneixes, algun cas de ràbia masculina o femenina causada per l’orgull, vanitat osupèrbia.

Maria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. TorrentsMaria A. Torrents

La por es va apoderar de tots els consellers delregne. El rei els va convocar per posar remei a la iraque sentia. Ell no la considerava com una feblesaseva tal com acostuma a passar, sinó que en donavala culpa a la reina perquè s’havia atrevit a desobeir-lo davant de tothom. Tots van estar d’acord en el fetque calia un escarment modèlic perquè si no el malexemple es podria propagar, i totes les dones menys-prearien els marits, i els atacs de ràbia d’aquests so-vintejarien massa. També van estar d’acord a apar-tar la reina de la cort i fer alguna cosa perquè ningú

mai més no discutís l’autoritat del marit. El rei enviàcartes a tot el regne ordenant que els barons fossinl’autoritat a casa seva, i alguna cosa més. De Vaixtíno se’n parlà més.

Com que el rei continuava tenint cabòries i no aca-bava d’asserenar-se, els servidors per «distreure’l»li van aconsellar una renovació de l’harem i així vaser com el rei va conèixer Ester (que era jueva peròno ho deia mai), se’n va enamorar i la va coronarreina en lloc de Vaixtí. Ester era cosina del jueuMardoqueu.

El premi Nobel de la Pau, el van do-nar a Mohamed el Baradel, el pas-

sat 11 de desembre.Aquest senyor dirigeix l’OIEA ( Or-

ganisme Internacional de l’EnergiaAtòmica). Ja em direu què té a veurela PAU amb l’Energia Atòmica!

El periòdic ho justificava dient: Pelsesforços en prevenir que aquestaEnergia Atòmica, no sigui utilitzadaamb finalitats militars i per assegu-rar (?) que la dita energia nuclear,sigui aplicada a causes pacífiques dela manera més segura (?) possible. Ésdifícil explicar-nos per què l’ONU ( oels seus organismes) reben aquestspremis una i altra vegada.

Segur que aquesta notícia ja la sa-bíeu, però no sé si teníeu constànciaque a aquest premi també s’hi haviapresentat un grup de 1000 dones, quetreballen per la PAU en tot el món ique aquesta proposta havia estat ela-borada al llarg de tres anys.

Premi Nobel de la Pau

La intenció d’aquest fet, era fer vi-sible els milions de DONES QUE TRE-BALLEN PER LA PAU, i aquestes1000, buscades a 51 països, n’eren lesrepresentants visibles.

En aquesta llista també hi haviagrups organitzats de dones que nopoden donar el seu nom PER QÜES-TIONS DE SEGURETAT, com les d’UZ-BEKISTAN.

Repassant la llista de nominades,crida l’atenció la gran quantitat denoms de la Xina (107), Índia (86), Bra-sil (52) Hong Kong SAR (92), EE.UU

(40), Nicaragua (6)... Noruega (1),Suïssa (5), Suècia (1)...

Ja veieu el desequilibri !Simbòlicament la REDH ( Ret Soli-

dària pels Drets Humans) ha publi-cat la llista de totes, com a homenat-ge a tantes dones que creen espaisde pau i que el seu valor, no és reco-negut per les instàncies polítiques detorn.

Aquestes lletres, les he escrites coma reconeixement, personal (i crec quepuc dir de tot el CDE), i també peragrair l’actuació d’aquestes 1000 do-nes i tantes altres, que van sembrantllavors de pau, arreu.

Per si us interessa la informació di-recta i total, podeu accedir-hi:[email protected] . A l’assumpte hi diu: [REDH] SOLO MUJERES.

Que les realitats de “a peu”, ens por-tin una nova visió de la vida, en aquestany que comença.

M. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner VilanovaM. Pau Trayner Vilanova


1 Nom donat a la primera sura de l’Alcora que és la que obre el llibre. Hom la recita a l’inici de diferents actuacions.2 Nom donat a la llei canònica de l’islam. Fonamentada en la Revelació continguda a l’Alcorà, en la sunna i en el hadit. Complementada per normes jurídiques i l’opinió personal d’algun expert.3 Terme alcorànic que significa esforç contra el que és reprovat, generalment seguit de l’expressió “en el camí de Deu” per tal de millorar la conducta.4 Pren aquest nom tot el que és relatiu a costums habituals de Muhammad i dels seus primers companys.

El IV Congrés de l’AssociacióCristianisme al segle XXI, els

dies 29,30 i 31 del mes d’octubred’enguany amb el títol Religionsinstitucionalitzades en una socie-tat laica ha aplegat un nombre im-portant de persones que han po-

Reflexions personalsgut escoltar disertacions d’alt ni-vell, entre les quals també algu-nes veus d’altres religions, avuientre nosaltres.

Em voldria referir aquí a la reli-gió catòlica i al pes de la seva ins-titució altament jerarquitzada.

Podríem dir que hi havia un acordquant a la necessitat de superarels excessos del model existent ila distància entre el poble creienti els jerarques.

Va ser suggeridor de part delrabí Mario Saban, que situés el

IV Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI: Religions institucionalitzades en una societat laica

E ls dies 27, 28, 29d’octubre, un grup

de dones del Col·lectiuhem tingut la sort depoder participar en elprimer Congrés Interna-cional de Feminisme Is-làmic, i dic sort, perquèconsidero que l’oportu-nitat de viure amb donescreients musulmanesvingudes de: Malàisia,Iran, Indonèsia, Pakis-tan, Mali, Canadà, Mar-roc, Catalunya, ha estatuna gran experiència.

Al matí començàvemamb la pregària ento-nant la Fatihah1 mo-ments en què et sentiesmolt a prop de Déu, d’unDéu que està per sobrede tota religió. Despréses feia una ponènciacentral seguida d’unataula rodona, els temesde la qual estaven cen-trats en: La diversitat ifeminisme, Musulmanesprogressistes i Herme-nèutica alcorànica.

Aquestes dones parla-ven de grups que donenper suposat que l’Islamoprimeix la dona i queaixò no es pot canviar.Reivindiquen la possibi-litat de realitzar aques-

Congrés Internacional de Feminisme Islàmicta alliberació dintre delmarc de l’islam, donandauna bona interpretacióde la xaria2 i demostrantque s’ha produït una de-gradació de la tradició,en tergiversar els textossagrats. Per aquest mo-tiu es demanava la pràc-tica de la gihad3 fent unalluita contra les interpre-tacions masclistes, o se-xistes dels textos sa-grats, interpretats sem-pre en clau patriarcal. Espostulava que l’islam ge-nuí conté importantselements d’alliberaciócom són el sentit d’i-gualtat i l’absència dejerarquies religioses.Així, doncs, elles propo-sen de, amb fermesa, re-cuperar-los com a basede l’emancipació de ladona musulmana.

Diferents estudis comels d’Amina Wadud handemostrat que les basesideològiques del patriar-cat són absents enl’Alcorà i la Sunna4 Cal,doncs, una lectura reno-vada, ens deia Amina,dels textos sagrats perposar en evidència les in-coherències de la lectu-ra masclista de la tradi-

ció. Una lectura realitza-da des de la perspectivade gènere pot corregirles deformacions quepateixen moltes socie-tats musulmanes.

Tenim la tendència, unerror molt habitual a oc-cident, de destacar elrostre més negatiu del’islam i ignorar les per-sones musulmanes que lifan front.

En l’esforç contra elsextremistes de qualsevoltipus hem de lluitar mésenllà de les barreres cul-turals o religioses. Supe-rar-les és una tasca per

a tothom que vulguique es respecti la di-versitat, i que la glo-balització no es con-verteixi en el projec-te totalitari on unapart del món dominal’altra meitat.

Aquestes donessón unes intrèpidespioneres en l’àmbitdel feminisme islà-mic i unes grans im-pulsores dels dretsde les dones. Veurecom s’esforçavenper interpretar l’Al-corà en clau femi-nista i aconseguir

un empoderament ambactitud decidida a favordels seus drets, elsquals han estat dis-torsionats (i fins i tot vi-olats per una tradició ju-rídica de caire eminent-ment patriarcal i autori-tari), ha estat una granlliçó i al mateix tempsuna força per continuartreballant dintre de lanostra religió catòlicaon també ens trobemamb grans impedimentsperquè la dona tingui elseu lloc.

Maria AntòniaMaria AntòniaMaria AntòniaMaria AntòniaMaria AntòniaSabater MontserratSabater MontserratSabater MontserratSabater MontserratSabater Montserrat


mestratge de Jesús dirigit a l’au-tocrítica del judaisme del seutemps, així com de l’oposició quefeu enfront dels saduceus ques’havien fet amb el Poder del Tem-ple.

Prou sabem les conseqüènci-es d’aquella oposició: el va por-tar a ser jutjat i executat pel po-der civil, al que havia estat lliu-rat. No oblidem el paper impor-tant dels jueus que es trobavena Jerusalem, en el fet d’allibe-rar Barrabàs i condemnar Je-sús, la qual cosa mostra l’altamanipulació possible des delpoder jeràrquic.

No cal referir-me aquí al pro-cés d’institucionalització delcristianisme, ben conegut, quedes del segle III amb connivèn-cia amb el poder civil va anar ad-quirint el rostre més dur en me-diatitzar el sagrat, fins arribaral Concili de Trento que va rema-tar la jugada.

Malgrat, però, la seva influènciaen la societat durant segles, tantla Reforma protestant com elsmoviments socials, i els poderspolítics que se li oposaven, varenprovocar un canvi important queva arribar, ja en temps més re-cents, fins a la pèrdua dels EstatsPontificis i una disminució signifi-

Voldria felicitar la Rosa Cursach per la seva po-nència i agrair-li profundament el punt de vista

des del qual ens ha parlat. Desitjaria que aquest ti-pus de discurs se sentís més sovint, perquè crec queés absolutament necessari.

Aquests dies he tingut el privilegi de poder as-sistir al “Primer Congrés de Feminisme Islàmic”que va tenir lloc a Barcelona, on he vist que donescreients musulmanes, vingudes de diferents partsdel món, s’esforcen per trobar un espai de digni-tat dins de la seva religió a través de la rein-terpretació de l’Alcorà i de desemmascarar les es-tructures patriarcals que impregnen la seva insti-tució religiosa.

Comentari a la ponència de Rosa CursachsÉs per a mi una alegria constatar que el discurs de

Rosa Cursach, és a dir, el discurs femení crític, utilit-za el mateix codi, transcendint així la barrera de lareligió i de les cultures, i creixent en universalitat.

Crec que aquests grups de dones crítiques quelluiten per trobar l’espai que els és negat en lesreligions patriarcals institucionalitzades - entre lesque s’inclou la religió catòlica- són un dels instru-ments més importants per a transformar les soci-etats en més justes i solidàries, al mateix tempsque faciliten enormement el diàleg ecumènic quans’articulen entre elles.

María ZorzoMaría ZorzoMaría ZorzoMaría ZorzoMaría Zorzo(Traducció)

cativa del seu poder. Només faigesment d’aquest procés per arri-bar a una conclusió: els canvis hanvingut sempre forçats des de l’ex-terior i des de la dissidència.

Una altra consideració voldriafer respecte de la qüestió del dià-leg que molts veuen com unamanera de fer arribar la veu dellaïcat, per tal d’aconseguir unamés gran participació en l’organit-zació de l’Església, i per fer-la mésevangèlica. Aquest diàleg veig quecontinua d’una manera molt limi-

tada i sovint només ha servit per-què la Jerarquia s’atrinxeri i refor-ci el propi poder. No vol escoltarles veus crítiques, només vol sub-missió i obediència.

Constatem doncs, que ens tro-bem immergits en el context onla Institució, que ben aviat va aga-far una deriva contrària al missat-ge de Jesús, amb les seves con-tradiccions ha contaminat greu-ment el nostre cristianisme.

Són massa les energies que es-mercem per colpejar una Institu-ció blindada per la seva teo-logització. ¿No les hauríem de di-rigir més a “escoltar” l’Esperit queactua enmig nostre, i a viure lapresència del Ressuscitat en lesnostres vides? Que la Jerarquiaassumeixi la seva responsabilitat,i si vol ser fidel a Jesús que esconverteixi! I si no que s’atengui ales conseqüències.

Cadascú ha de trobar la respos-ta ara i aquí. Potser també cal ado-nar-nos que per escoltar hem dedesaprendre moltes coses que enshan transmès, i saber reconèixerfalsedats i estereotips. Adonar-nos de les pors que encadenenencara la nostra llibertat, i en de-finitiva de la pobra resposta deldiscipulat.

Isabel RouraIsabel RouraIsabel RouraIsabel RouraIsabel Roura

IV Congrés de l’Associació Cristianisme al segle XXI: Religions institucionalitzades en una societat laica

Ens trobem immer-gits en el contexton la Institució,que ben aviat vaagafar una derivacontrària al mis-satge de Jesús,amb les seves con-tradiccions ha con-taminat greumentel nostre cristia-nisme.


Juan José Tamayo Acosta a la nostra seu

Activitats del CDESANTA COLOMA DE GRAMENETSANTA COLOMA DE GRAMENETSANTA COLOMA DE GRAMENETSANTA COLOMA DE GRAMENETSANTA COLOMA DE GRAMENET

El passat 30 d’octubre va venira la nostra comunitat Juan

José Tamayo.És molt d’agrair la seva volun-

tat de fer realitat aquest encon-tre, ja que sabem que és una per-sona molt ocupada.

Però la nostra sorpresa va sergran i agradable quan ens diguéque estava totalment a la nostradisposició i que vindria amb moltde gust.

El temps de què diposàvem perdifondre l’acte i arreplegar el mà-xim de gent era mínim. Però mal-grat la dificultat, entre totes i totsvam tenir la capacitat de fer-ho itreure profit de la seva visita.

El diumenge a les dotze desprésde la missa el vam presentar, i acteseguit començà la seva interes-sant conferència.

Amb un discurs amè ,distès i en-tenedor ens va posar en situacióde com es troba l’església enaquest moment.

La primera cosa que ens va dirés que l’església s’ha de democra-titzar amb urgència si no vol que-dar fora de la societat, i ha de sercapaç d’obrir-se als signes dels

temps per sortir del seu conser-vadorisme.

En segon lloc va manifestar queha de fer un replantejament valenti sincer respecte de moltes deles seves posicions, com ara la si-tuació de la dona en el si de la ins-titució, la de les parelles homose-xuals, el matrimoni entre perso-nes divorciades, la utilització deles cèl.lules mare i un llarg etcè-tera.

Es tractà l’escàndol de la pede-ràstia dins l’església i el silenci dela jerarquia que no fa una condem-na dels greus temes que li perto-quen, però en canvi la fa explícitaquan es tracta de teòlogues i teò-legs o capellans que discrepende les seves directrius.

Es referí a la infalibilitat del Papai va dir que aquesta no és tal, i queJoan Pau II va ser més un Papamediàtic que no pas messiànic.

Referint-se a “la religió” a l’es-cola , va opinar que sí a la Histò-ria de les Religions, però no a lareligió com a creença.

Aquesta s’ha de treballar al si dela família i de les parròquies. Esrecordà ( i això va ser com una

mena de sotrac per a algunes deles persones presents) que el Va-ticà no havia signat els DDHH. Noho havien sentit mai.

Per finalitzar va afermar que caltreballar en el diàleg interreligiós,perquè aquí hi ha el futur de laconvivència en pau entre les dife-rents comunitats i nacionalitats .Però va donar molta importànciaal fet que aquest diàleg s’ha de ferdes de les bases, perquè si nomésdialoguen els òrgans de poder nohi ha futur en les relacions, ja queuna de les parts queda fora i d’a-questa manera és difícil trobarl’equilibri i arribar a acords con-sensuats.

Fins aquí només unes pinzella-des de tot el que va donar de siaquest feliç i productiu encontreamb Juan José Tamayo.

Volem agrair a la M. D. Figuerasi a la M. Grau el seu suport, tam-bé a l’Emilià, mossèn de la nostraparròquia, pel seu ajut i la lliber-tat d’acció que sempre ens dóna.

I a J.J. Tamayo MOLTES GRÀCI-ES! per la teva humanitat i la tevasenzillesa.

GRUP DE ST. COLOMAGRUP DE ST. COLOMAGRUP DE ST. COLOMAGRUP DE ST. COLOMAGRUP DE ST. COLOMA

E l Grup de Donesd’Horta, des del pas-

sat curs , hem fet conèi-xer al barri la nostra tas-ca a través del Districted’Horta Guinardó i tantla proposta com el pro-grama els va agradardes del primer moment.

Per tal que la relaciófos més efectiva vàremproposar de col·laboraramb els grups de donesde l’Ajuntament, per això

HORTAHORTAHORTAHORTAHORTA

dues persones del nos-tre grup, assisteixen a lesreunions del districteperquè la col·laboraciósigui més compromesa id’ajuda mútua, cosa queens ha permès de poderoferir conferències bíbli-ques a tres centres.

També durant octubrei novembre proppassatsvam dur a terme, ambbona assistència, algu-nes conferències sobreConferència de M. Pau Trayner


temes bíblics al Casal dela Font d’en Fargues, onla Junta Directiva, gene-rosament, ens va oferirla sala per a les nostrestrobades.

Aquest projecte ésper a nosaltres molt im-portant. Treballem encol·laboració amb laJunta directiva i dife-rents teòlogues delCol·lectiu que en totmoment ens han donatel seu suport.

Pel 2006, tenim pro-gramades sis xerrades(mensuals) al Casal Fontd’en Fargues, i pendentde confirmació una alCol·legi Sagrada Família,i una altra al centre Cí-vic Matas i Ramis. Tot albarri d’Horta.

La nostra finalitat ésoferir a les persones delDistricte que puguin des-cobrir de manera nove-dosa, creïble i amb mira-da femenina l’Evangeli, al

mateix temps que fem co-nèixer la tasca que portema terme des del Col·lectiu.

En cada conferènciaposem a disposició dequi ho desitgi els llibresde tipus formatiu editatspel Col·lectiu.

El Grup de Donesd’Horta ens sentiremgratament recompensa-des si algunes de lespersones assistents, ar-riben a descobrir l’Evan-geli alliberador, paritari

i integrador que Jesúsens va venir a anunciar,tot desitjant que les do-nes descobrim i treba-llem per aconseguir ellloc que ens corresponcom a membres quesom de l’Església.

Volem des d’aquestesratlles manifestar el nos-tre agraïment a les per-sones i entitats que ensdonen el seu suport.

Grup de donesGrup de donesGrup de donesGrup de donesGrup de donesd’Hortad’Hortad’Hortad’Hortad’Horta

Activitats del CDE

RESSENYA

SENSE RENÚNCIESSENSE RENÚNCIESSENSE RENÚNCIESSENSE RENÚNCIESSENSE RENÚNCIES. ME-MÒRIES DE M. MAR-TINELL I TAIXONERA.Recollides per Antoni Se-lla i Montserrat. Maikaliliedicions. 2005-12-11...La lluita contra la injus-tícia social i la pobresa,l’estudi del paper de ladona en la societat, i lavivència i pràctica de la fecristiana han estat els ei-xos de la seva actuaciópersonal i professional...Maria Martinell ha estattestimoni privilegiat delseu temps, de l’evolucióde Catalunya durant latransició i dels canvis del’Església...

LAS OLVIDADASLAS OLVIDADASLAS OLVIDADASLAS OLVIDADASLAS OLVIDADAS. Án-geles Caso. Planeta.El llibre vol reivindicar lafigura de les dones crea-dores a través de les bi-ografies de sàvies, es-criptores, compositores iartistes que van aconse-guir fer-se un lloc en so-cietats hostils al progrésfemení

ELS ULLS DELS POBRESELS ULLS DELS POBRESELS ULLS DELS POBRESELS ULLS DELS POBRESELS ULLS DELS POBRES. Joan Guerrero. Edicions 62.El fotògraf Joan Guerrero mostra la vida quotidiana dels indígenes sud-amerians. Acompanyen cadascuna de les 105 instantànies del llibre els ver-sos de Pere Casaldàliga

PIONERES DE LA IMAT-PIONERES DE LA IMAT-PIONERES DE LA IMAT-PIONERES DE LA IMAT-PIONERES DE LA IMAT-GEGEGEGEGE. El Palau Robertacull una exposició so-bre la feina silenciadade les dones que vanexercir la fotografia aCatalunya al segle XIXi a les primeres dèca-des del XX. (fins al 28/o2/06)


B Ú S T I A

Voldria aportar algunes objeccions a l’entrevista de la Sra.

Etxezarreta, que li féu l’estimadaamiga Carme Escales, excel·lentperiodista, per al n. 37 de la Re-vista del Col·lectiu, i especialmentpel que fa a la seva consideracióen referir-se a la presa de decisi-ons importants. Diu al respecte:“Crec que el sol fet de ser donano aporta res”.

Aquesta estimativa pertany a lacreença que existeix el “neutre”en els gèneres. I això és la reali-tat aparentment objectiva deltractament dels sexes. Somiguals. Iguals a què? Heus aquí laqüestió.

Es parla de persones concretesque són constructes de la societatpatriarcal i el que constitueix uncanvi és, precisament, el tracta-ment dels paradigmes. El paradig-ma patriarcal ha afaiçonat aques-tes dones que s’han cregut allò delmodel universal que és l’home. Laigualtat que prescindeix de les di-ferències. La igualtat que ens co-lonitza. Hem d’atendre el COM, queés el model que volem i hem deconstruir, no encallar-nos en elQUÈ d’una societat jerarquitzadaen la qual l’home sempre està perdamunt de la dona. Aquesta, encreure’s la trampa de la igualtat,ha generat competicions de donesque han sabut ser tant o més queells en l’escalada que aquesta so-cietat planteja. I què? A tot estirararriben a ser “homenets”: Tat-chers i companyia.

Som diferents: la naturalesa ensho proclama. La part esquerra del

...Si Christian Terras o Clode Taddei troben indicisde sacerdoci femení, caldrà distingir entre afins iallò que és essencial: CONSAGRAR I ABSOLDRE.

...Que la dona i l’home puguin ser sacerdots... LaRevelació ho ha concretat en el baró.

... L’Església- sota la llum de Déu- ha instituït elCELIBAT SACERDOTAL!

Siguem realistes: Una vicària jove amb un rec-tor madur... acabarien casant-se, i adéu celibat! Oes vol parròquies masculines i d’altres femenines?I els anys de formació serien mixtos?

... No combrego amb els supòsits de l’última partdel missatge de la pàg. 11.

Mn. Jaume Cabané Mn. Jaume Cabané Mn. Jaume Cabané Mn. Jaume Cabané Mn. Jaume Cabané (Mataró)

Comentaris sobre “Paraules i Fets de Dones” número 36

Perspectiva dialogant amb Miren Etxezarreta (Rev. núm 37)cervell no és com la dreta. Les nos-tres emocions no són com les mas-culines, etc. etc. Considero que aaquestes alçades de consciènciaecològica no ens creiem allò ques’ha de dominar la natura i final-ment prescindir-ne, perquè sabemprou bé a què ens ha portat aquestgaldós concepte.

Prescindir de la diferència sexu-al, racial, cultural etc. és caure enel pensament únic, en “el fer” re-duït a un sol model universal.

He d’exigir la igualtat en la llei, enel treball, en la cura de les perso-nes... però no oblidar la recercad’una diferència que han convertiten desigualtat de drets i deures,precisament per por a aquesta ri-quesa diferencial, que cal que rei-vindiquem, mentre lluitem per laigualtat enfront de la justícia. Peròjo no sóc com l’home. Sóc una donaa la recerca i descobriment del quem’ha estat velat de la meva natura,i cerco la reconstrucció de la mevadiferència negada, reduïda a unadesigualtat social.

Perquè hi hagi igualtat, precisa-ment, cal no sols el respecte a lesdiferències, sinó el foment i estímuldel seu desenvolupament.

Allò que fem les dones sol ser“insignificant”, per això no aparei-xen les nostres obres en els masmedia. Les coses tan interessantsque fem arreu del món (i que mol-tes marquen una manera de ferdiferent) passen desapercebudesperquè impera eternament el mo-del viril, que es reprodueix a simateix per inèrcia i per perversosinteressos, i perquè el món simbò-

lic, és a dir, allò que trobem sig-nificatiu i que s’arrapa al nostreinconscient, continua essent dedomini androcèntric, i nosaltres,les dones, ens hi sotmetem sen-se adonar-nos-en. És molta lafeina a fer per desvelar i crearun altre ordre simbòlic. Ens calconèixer-nos i dotar-nos de sig-nificat a nosaltres mateixes. Ésel “com” vivim, com treballem,com ens relacionem, com esti-mem, com volem ser estima-des... i fer-ho significatiu, és adir, simbòlic.

La bíblia, sobretot el Nou Tes-tament, ens serà útil si copseml’esperit de la lletra, si som capa-ces de ser creatives de l’ordresimbòlic nou a desvelar i a crear.Ens cal desenvolupar la capacitatde ser diferents significativamentsi volem la igualtat real, no subsi-diària o colonitzada que ens abo-ca a la desigualtat i a l’empobri-ment d’un model només viril.

Dient això no diem que existeixinomés un model de dona, no par-lem d’essencialismes. El que novolem és les assignacions que ensha atribuït el Patriarcat. Ens calanar als orígens estafats, invi-sibilitzats, deformats, no per co-piar-los, sinó per recuperar la ge-nealogia que ens ajudi a enten-dre’ns. Cal ser retroprogressistes.Avançar recuperant les mil mane-res de ser de l’existència femenina,que l’ordre econòmic i polític vi-gents no són capaços de fer. El mónsimbòlic androcèntric continua in-alterable.

Conxita DomènechConxita DomènechConxita DomènechConxita DomènechConxita Domènech


P A S Q U AJust acabat de celebrar el Nadal, i encara immersa en l’embolcall de sentiments i consum conduïtd’aquests dies tan socialment i anímicament especials, se’m demana d’escriure unes ratlles sobrela Pasqua.Faig un esforç de reflexió. Nadal és un naixement. Tots naixem i venim al món, al marge de si volemo no, fer-ho. I se’ns dóna el do més preuat: la Vida.. Déu també neix en la humanitat. Ho creiem i hocelebrem. Però la vida pot esdevenir rutinària, plena d’entrebancs, més o menys rectilínia i condu-ïda pel altres.Pasqua és, segons la tradició jueva, un “Pass” de l’esclavitud (d’Egipte) a la llibertat; de la mort ala vida. Celebrem el trencament de les cadenes que no ens deixen créixer (poseu-hi les que vul-gueu) com va fer Jesús sortint del sepulcre.La nostra vida hauria de ser una Pasqua contínua, fent el “Pass” amb valentia i esperança a totsnivells: personal, social i eclesial, de tot el que ens oprimeix i esclavitza, per convertir-nos enportadors/es d’igualtat i justícia per a tothom, encara que costi i sigui difícil. Aquest, crec que hade ser l’objectiu del Col·lectiu.Paradoxalment i tristament, ara del dia de Pasqua, molts en diuen el dia de la “mona”. Nosaltres no.La Pasqua és la festa clau del cristianisme. En ella hi veiem el símbol del canvi continuat permillorar la humanitat.

M. Teresa RelatMembre del Col·lectiu de Dones en l’Església de Sabadell

El Col·lectiu, tant a través d’aquellesque l’havien tractada poc, com de lesque la tenien per amiga, recordarà sem-pre la NEUS MOLY per la seva destaca-da personalitat, manifestada amb unasinceritat alliberada de prejudicis, ambun criteri ben propi, a més d’una opor-tuna dosi d’humor i, si calia, d’una va-lenta ironia per tractar tot tipus de te-mes. Les paraules del seu marit el diade l’acomiadament ens va refermar elperfil de la dona de bé que ha estat.

La Neus ens deixà com a penyora tan-gible de la seva adhesió a l’objectiu

comú, la lletra i la música de l’Himne delCol·lectiu que ella va crear i això la fixaencara més a la nostra memòria ambagrïment.

En aquest temps en què es posa tan so-vint de manifest el desencant i també la vi-olència al si de la parella, la Neus i en Ramonhan donat un exemple extraordinari de quèés compartir de veritat, amb confiança, sol·-licitud i tendresa, fins al final no sols el goig,sinó tot el dolor de la vida, al costat de lapersona que s’estima i s’escullí com a com-panya del viatge pel món.

Joana RipollèsJoana RipollèsJoana RipollèsJoana RipollèsJoana Ripollès

R E C O R D A T O R IR E C O R D A T O R IR E C O R D A T O R IR E C O R D A T O R IR E C O R D A T O R I

Paraules i Fets de Dones16

Col·lectiu de Dones en l’Església C/. Mare de Déu del Pilar, 15 pral. 08003 Barcelona - Tel. 93 319 23 42 - [email protected] - www.cdonesesglesia.org

Butlleta de subscripcióQuota anual 6

Nom i cognoms AdreçaPoblació Telèfon

Tipus de subscripció anual per rebre Paraules i fets de Dones

A/. Domiciliació bancària

Nom del/la titular .............................................................................................Adreça .....................................................................................

D.P. ............................Població .....................................................................................................................................

Banc o Caixa ........................................................Entitat .........Control........Oficina..............Nº compte/llibreta ..................................

Us prego que fins a nova ordre carregueu al c/c o llibreta indicada els rebuts que us presentarà el Col·lectiu de Dones en l’Església, en concepte de subscripcióal Butlletí Paraules i fets de Dones.

B/. Podeu també enviar transferència a un dels dos Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596Comptes corrents del CDE: Al número 2013 0121 48 0200449566 o bé al núm. 3025 0001 12 1433303596

Signatura

Paraules i Fets de Dones16

A G E N D A

Som conscients que una revista trimes-tral no pot oferir una agenda actualit-

zada. En el Col·lectiu periòdicament s’in-forma de les activitats dia a dia. Si hi esteuinteressades/ats poseu-vos en contacteamb nosaltres.

Recordeu i reserveu-vos sempre:

PRIMERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Tema teològicTema teològicTema teològicTema teològicTema teològic

TERCERS DILLUNS DE MES (18,30 h.)Vida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiuVida del Col·lectiu

ÚLTIMS DIVENDRES DE MES (19,30 h.)Temps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregàriaTemps de pregària

Amb el suport de:

Regidoria de Serveis Personals Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Afers Religiosos

Generalitat de CatalunyaInstitut Català de la Dona

Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886Casa fundada el 1886

Major de Sarrià, 57Tels. 93 204 17 91 - 93 203 07 14

Plaça de Sarrià, 12-13Tel. 93 203 04 73 - Fax 93 280 65 56

BARCELONA

Paraules i fets de 38donesesglesia.cat/revista/Paraules38.pdfseqüents que perderen la vida,...

Documents

Transcript of Paraules i fets de 38donesesglesia.cat/revista/Paraules38.pdfseqüents que perderen la vida,...