1

L` esforç comunal ha aconseguit que Argentona

ja tingui un incipient Museu etnogràfic rural , de la

pagesia potser és el nom més encertat , ja que

aquesta vida , la de pagès , és la que va marcar

durant segles la vida de la nostra població , i ara al

poder mostrar al públic aquelles eines

, aquells estris que usaven les nostres

generacions passades , és reviure , és

recordar el treball dels avantpassats

què varen mica a mica , i amb el seu

esforç , la seva suor , anar configurant

la manera de ser del poble , són les

nostres arrels

2

Naixement del Museu.

L’Any 2010, en un viatge de reivindicació política, ,dos

amics d’Argentona, descendents de pagesos, pensar en la

creació d’un museu que permetés tenir sempre present, els

nostres orígens i tradicions. De tornada a Argentona, de seguit

van trobar qui els secundés i animés en el projecte, d’aquesta

manera es va iniciar el camí que amb aquesta exposició dóna un

important pas endavant, així algun dia gaudirem d’un magnífic i

permanent, Museu de la Pagesia d’Argentona.

Junta i membres de ple dret del Museu de la Pagesia

d’Argentona:

Joan Vilanova Estrada

Francesc Lladó i Tubau

Lluis Serra Vives

Eduard Planas Barat

Joan Lladó Estrada

Francesc Navarro Bonamusa

Bartomeu Agell

Josep Iglesias

Jaume Uribe Oller

3 Aquesta primera exposició oberta al públic , no té més

pretensions que marcar el camí a seguir, sabem que queda molt

per fer, que només hem creat els fonaments perquè algun dia no

llunyà, puguem gaudir d`un autèntic museu que mostri a generacions

venidores una part important dels nostres orígens i arrels.

�

Volem aprofitar la primera

exposició del Museu de la Pagesia

d’Argentona, per retre homenatge a

un dels seus promotors, un home que

quedarà com a part inesborrable de la

història d’aquest museu, de la mateixa

manera que ja forma part de la

història de la nostra vila. Francesc

Lladó i Tubau, home de bé, amant de

la terra com el que més, polifacètic, ,

un dels fundadors del Centre

d’Estudis Argentonins, escriptor,

historiador i polític, i per sobre de tot,

amant del seu poble, i de les seves

tradicions

4 Ja fa molts segles, la humanitat es va fer sedentària i va

començar a cultivar la terra i aquesta , agraïda , li va dar els seus

fruits per a la seva subsistència com encara continua fen-t` ho .

L` home va adonar-se que amb la força dels seus braços no donava a

l’abast , i va començar a inventar-se les eines .

I aquí comença la història.

Argentona , alguna vegada , pot sentir recança de no haver

arribat a unes

fites que s`

havia marcat i

al no

aconseguir-ho

, varen

semblar

utòpiques , d`

això se’n dol ,

però a la

vegada es

mostra cofoia

veient com sí

que s` han

assolit coses

que enalteixen i donen renom al nostre poble i que afortunadament

han sigut moltes , faríem una llista molt exhaustiva . Diem tot això

perquè acabem d` assolir una altra victòria.

Ens ha tocat viure l` època del progrés , dels avantatges

tecnològics , dominem la tècnica i comparada amb anys pretèrits , la

nostra existència és indubtablement més còmode .

5 Al veure les peces del

Museu ens semblarà que tot

allò és molt arcaic , de molts

segles enrere . Podrien ser-ho,

perquè l’ evolució de les eines

del camp durant segles poc

varen evolucionar , però són

més properes en el temps , són

les eines dels nostres avis , són

de tres o quatre generacions

enrere que encara estaven arraconades o entaforades en les golfes

de moltes de les nostres llars .

La generositat dels seus hereus , que han volgut cedir-les , a

fet possible la seva recuperació i l` esforç d` altres persones que han

esmerçat temps i feina restaurant-les , classificant-les , catalogant-les

, ens permet ara fruir contemplant-les i revivint el seu ús i a la

vegada , en el nostre interior , fer homenatge a aquells que en el

passat eren usuaris d` aquestes eines , ni més ni menys que persones

del nostre arbre genealògic.

El Museu ja disposa de moltes peces que ens daran una idea exacta

no solament de com es treballava la terra , sinó de tot el que

envoltava la vida quotidiana del passat , i així , amb les arades hi

trobarem els rasclets , les magalles , les forques i forquetes , els

guarniments dels animals, etc.,etc. hi trobarem estris de la llar i

mesures , pesos i pesadors , romanes i bàscules i també tot allò que

representava aquella cultura del vi , tant arrelada al nostre poble ,

botes , premsa ,barralons , portadores, aixetes i un llarg etcètera.

6

7

ELS PATRONS DE LA PAGESIA

Fa més de mil anys , quan Argentona era una dotzena de cases al

voltant de l`església parroquial i unes dotzenes més escampades per

tot el terme, que allà dintre del temple hi havia , en lloc destacat , un

altar dedicat a sant Antoni Abat què era el patró de la pagesia , o sia ,

el patró de quasi la totalitat de la gent que formaven el cens ( fogatge

se’n deia en aquell temps).

Aquell sant era el patró dels pagesos de

moltes poblacions catalanes , en algunes ,

principalment al Nord de Catalunya , era sant

Galdric

En aquells segles passats les modes perduraven

, però també al llarg dels anys devien canviar i

així trobem que al cap d’unes centúries i en la

nova església estrenada feia poc , que els

patrons de la nostra pagesia ja eren sant Abdó i

sant Senen i els coneixien com sant Nin i sant

Non i eren els que protegien de les pedregades , un verdader flagell

de l`agricultura .

Sant Antoni va continuar essent l` advocat dels animals , aquells

animals que també eren el suport de la vida rural.

I la moda va continuar canviant , va venir aquell tant pompós

anomenat "Siglo de Oro Español" i la nostra pagesia enlluernada per

les idees que venien de fora o la por de no estar al dia , va invocar i

sentir com el seu protector aquell sant de " la Villa i Corte de

Madrid", sant Isidre Llaurador i........així va quedar fins els nostres

dies !

8 DIA A DIA FENT DE PAGES

Començava l’any, era el temps de podar el arbres fruiters que

tenien al costat del Mas i el temps de podar els ceps de la vinya, que

calia fer en lluna vella, ja que fer-ho en lluna nova les sarments és

pollarien i malmetrien i no servirien per escalfar la llar en el pròxim

hivern. Aprofitarien els dies de més fred o pluja per anar tombant els

fems i llucar les canyes ,- fer-hi punta-, que servirien més endavant

per posar, enasprar, les tomaqueres o les mongeteres. En les feixes

que teníem de regadiu i en els dies que no teníem gelada, llauraríem i

prepararíem la terra per poder sembrar a finals de Gener o primers

de Febrer, les patates de la varietat Royal Kidney, aquella tant ràpida

que d’anar tot bé, podríem recollir abans de 15 de Maig, dia en què

s’acabava l’exportació, principalment a Anglaterra, després el preu

aniria a la baixa.

Quan la primavera treia el cap tot començava a adelantar-se,

és tenia que d’ensofrar, posar sofre sobre els brots tempres dels ceps

que anaven creixent i així evitar aquell fonc que ells en deien rovell,

al Vallès cendrosa i els tècnics oídium. Més endavant quan els brots

serien pàmpols,- fulles grosses-, tindríem de ruixar-les amb una

barreja d’aigua, sulfat de coure i calc, d’aquesta feina en deien

sulfatar i d’aquella barreja caldo bordelès, això servia per evitar la

llampadura, el míldiu. Feia anys havien vençut la fil·loxera, però el

rovell i la llampadura eren les plagues contra les què es tenia que

lluitar una i mil vegades.

Ja podíem començar a collir els pèsols, primer aquells tan

ràpids anomenats negret, després vindrien els del ganxo, més dolç,

tots estaven plantats a la vinya, entre rengle i rengle de ceps, i enviar-

los al Born de Barcelona tot esperant que el preu compensés la feina,

9 mentre en el regadiu posaven les canyes, enasprar, a aquells altres

de la floreta, excel·lents, i que d’anar bé serien esplendorosos i

productius.

L’any anava avançant, no es podia deixar de

cavar, les males herbes semblava que no tenien aturador, i calia

sembrar les mongetes de collir tendres, les tomaqueres, albergínies,

pebroteres, enciams i bledes etc. etc. i alguna melonera i sindriera

que servirien de fruita refrescant a l’estiu i seguir cavant, abonant,

sulfatant i també regant aprofitant l’aigua d’aquell safareig que li avia

aportat la mina, o les mines que també tenien que conservar-se i

netejar-se d’any en any.

Arribaria l’estiu i sota aquell sol de justícia anirien aplegant la collita,

segarien el blat i recollit en garbes el portarien a l’era i després de

batre’l i ventar-lo, ja és cuidarien de portar-lo a la farinera, a on a

canvi, els entregarien aquella blanca farina, que tot seguit portarien

al forner i aquest elaboraria aquell pa nostre de cada dia.

Tot semblava esplendorós, el raïm acabava de madurar i al

final de les calors el tallarien i el trepitjarien i acabarien traient-li ’hi

tot el suc a la premsa i aquell most el posarien en aquelles botes del

celler, destapades perquè anés fermentant, ja vindria el mes de

novembre i la diada de sant Martí que les taparien, deia l’adagi per

sant Martí, tapa el vi.

Els primers dies de la tardor collirien i batrien a cop de forca

les mongetes seques, el carall, les carneres, genoll de Crist,

caragirades o del ganxet, aquestes, tant bones, les menjarien amb

botifarra o un rost de cansalada d’aquell porc que estaven criant

dintre la cort.

10 Abans no arribessin les gelades calia llaurar altra vegada i ho farien

amb aquell cavall dòcil i delicat o amb el matxo, més rústec, més

patidor però més tossut. I començarien a sembrar els cereals, civada,

ordi, blat o les espinacs que aguanten el fred rigorós i anirien calçant

aquells ceballots que ja brotaven i que acabarien essent els

reconeguts calçots.

S’acabava el cicle anyal, relativament havia sigut un bon any i

al revés d’algun any anterior, s’havien salvat dels flagells de les

glaçades, de la sequera o de les pedregades.

Donarien gràcies a Deu i esperarien que l’any següent fos

igual, o semblant, per poder anar fent, que també deia l’adagi, qui dia

passa any empeny.

Lluis Serra (Morgan)

11

12

DE LES EINES DE CONREU

Exposició homenatge a Francesc Lladó i Tubau

Entrada gratuïta

Inauguració divendres 11 de gener 19 hores

Exposició oberta del 11 al 20 de generde 16 a 20h.

Saló de Pedra, baixos ajuntament vell Argentona.

Col·labora:

Museu de la Pagesia d´Argentona

EXPOSICIÓ

Centre cultural de recuperació, conservació i difusió del patrimoni etnogràfic de les eines de

conreu, i dels oficis annexes al mon de la pagesia

Col-labora i presentaPere ArtigasPeriodista