PAC-D_PSICO_DESENV_UOC
Transcript of PAC-D_PSICO_DESENV_UOC
-
DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi
1 | P g i n a
ACTIVITAT 1
Eixes del contingut del
taller
Comentaris a favor de la inclusi daquest contingut en el
taller.
1. Trets psicosocials de
les persones en atur.
Lindividu en situaci datur de llarga durada, presenta unes
dificultats, en les relacions socials, molt concretes. Aquestes
venen donades pel seu sentiment de fracs i de frustraci,
que sent, degut al seu canvi econmic i destabilitat
emocional, el qual fa que se senti excls dels cercles socials
al quals abans pertanyia, ja que no tenen diners per anar a
prendre un caf, comprar aliments, roba, etc, la qual cosa
provoca que la seva imatge social quedi malmesa.
Aquest punt s molt important tractar-lo en tallers com el
GSAM, en els que la persona que va en busca dajuda
psicolgica, troba refor emocional i, a ms, amb altres
persones en la seva mateixa situaci. Aquest fet, ajuda a
lindividu a no sentir-se sol i desemparat davant una situaci i
societat de la qual ells han perdut el sentiment de pertinena
temporalment.
2. Evoluci psicolgica
que
pateix la persona en
atur.
Com molt b comenta el dinamitzador psicosocial que
participa en el vdeo, levoluci psicolgica de lindividu no
deixa de ser un efecte rebot i circular bucle de certes
emocions i sensacions que acaben per desembocar en
malalties fsiques i psicolgiques, com angoixa i/o depressi.
Treballar dins del taller aquestes emocions, s molt positiu per
lindividu, ja que la seva intenci s fer-li recuperar i reforar
lautoimatge, lautoestima i lautoconcepte perduts en el cam
de la desesperana i la desesperaci.
-
DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi
2 | P g i n a
3. Ajudes psicolgiques
efectives per a
contrarestar
els efectes negatius que
provoca la situaci
datur.
Els tallers faciliten a lindividu o grup loportunitat de
transmetre les seves preocupacions i daquesta manera sels
pot ajudar a millorar la seva autoestima. Lobjectiu inicial
daquests tallers es aportar el recolzament necessari per
trencar lallament.
Per altra banda, les persones que es troben en situaci datur
que tenen ms capacitat per lluitar contra aquesta situaci,
sn aquelles que es mantenen actives i no perden les
relacions interpersonals.
-
FACTORS DE RISCS I
PROTECCI PEL SISTEMA
FAMILIAR
DI VOR CI
Benestar psicolgic
Suport emocional
Reorganitzaci del rol familiar
Dependncia econmica o instrumental
Conflictes entre progenitors
Programes dintervenci
Projecte deducaci per a la salut comunitria.
Grau dEducaci Social Psicologia del Desenvolupament
2on semestre curs 2013/14 Imma Regs Aymi
LES SEVES REPERCUSIONS
PSICOLGIQUES
E L D I V O R C I I
L E S S E V E S
R E P E R C U S I O N S
P S I C O L G I Q U E S
-
FACTORS PSICOLGICS QUE DETERMINEN QUE EL DIVORCI SIGUI UNA EXPERINCIA DE VIDA ESTRESSANT PER ALS ADULTS
El divorci s una situaci estressant que
sinicia molt abans de la separaci fsica de
la parella i finalitza molt desprs de la
resoluci legal. Alguns dels factors de risc
que es poden donar sn:
La responsabilitat de la paternitat en
solitari, la prdua de la custodia o del
contacte diari amb els fills, que implica
una renegociaci dels rols i una alteraci
en les funcions parentals.
La desaparici o disminuci del
suport emocional per part de la parella,
els amics o la famlia poltica.
Les dificultats econmiques que es
solen patir, que sol passar principalment
a les mares. (dependncia econmica i/
o instrumental)
FACTORS DE RISCS PER ALS ADULTS
I PER ALS SEUS FILLS
El divorci dels pares s un dels canvis
vitals ms estressants pels fills. Aquesta
nova situaci comporta una srie de canvis
i reorganitzacions, que fa qu en un inici,
els nens es preguntin Que passar ara?
Aquesta nova situaci familiar origina uns
factors de risc cap a les relacions entre
pares i fills, degut a la situaci destrs que
es viu.
Mala relaci amb la mare o pare per la
seva sobreimplicaci cap al fill.
Progenitors que parlen molt sovint de
la mala situaci econmica.
Actuaci inadequada per manca de
lmits i disciplina o excessiva implicaci.
Esdeveniments negatius com un canvi
descola, de llar, o nivell econmic.
Els conflictes entre progenitors pot
estressar ms, que la prpia situaci de
divorci, podent provocar al fill depressi,
ansietat, problemes de comportament,
etc.
FACTORS DE PROTECCI PER ALS
ADULTS I PER ALS SEUS FILLS
Existeixen factors de protecci que ajuden
a palliar limpacta estressant que
produeix la vivncia del divorci, un bon nivell
educatiu, treballar, tenir recolzament duna
nova parella o una bona relaci familiar i
damistats aporten seguretat i tranquillitat.
Per altra banda, podem afirmar que els
nens que experimenten ms
esdeveniments positius semblen estar
ms protegits davant daquesta vivncia
traumtica, i els factors de protecci
daquests els podem classificar en tres
grups:
Factors individuals: enfrontament actiu
i efectiu davant la nova situaci.
Factors familiars: bona relaci
interparental, benestar psicolgic dels
pares, una relaci pare-fill solida i de
suport, estabilitat econmica i
estructura de llar.
Factors extrafamiliars: relacionar-se
amb altres adults que serveixin de
model, suport per part dels seus iguals,
la famlia quan s imparcial, lescola
en coneixement de la situaci i els
programes especials dintervenci.
Si desea obtener informacin sobre vacantes o desea enviar su Curriculum Vitae, visite nuestro sitio Web en:
www.edit_donleopoldo.com.es
-
DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi
5 | P g i n a
ACTIVITAT 3
El vdeo, OMS: Envejecimiento saludable: aadamos vida a los aos, elaborat
per lOrganitzaci Mundial de la Salut, fa referncia a lenvelliment
satisfactori o amb xit. Aquest tipus denvelliment a diferencia amb la resta,
envelliment normal o envelliment patolgic, tracte dun envelliment actiu, fsica i
cognitivament, i comproms amb la vida i la societat, reduint notablement les
probabilitats de patir malalties i/o discapacitats associades a ledat.
El procs natural dun esser viu comporta tres cicles: nixer, desenvolupar-se
i morir. Per tant, lenvelliment forma part daquest procs, en el qual no noms
trobem deteriorament o prdua, tamb s una etapa de la vida en la qual
ocorren canvis positius o guanys, ja que mentre hi ha vida, hi ha possibilitats de
creixement o desenvolupament.
Lligats a lenvelliment trobem molts estereotips que shan imposat a moltes de
les nostres societats, amb lo qual, dalguna manera aquests han impossibilitat
lenvelliment satisfactori dels nostres grans. Alguns daquests estereotips es
mostren en el vdeo de lONS i sn:
La gent gran no aporta res nou en el lloc de treball, afirmaci que
no s correcte, ja que si ms no, aporta experincia, per si a ms sel fa
participatiu i se li donen nous coneixement per la seva adaptaci, com
per exemple a les noves tecnologies, pot realitzar tasques molt
satisfactries.
La gent gran no pot fer coses divertides o de risc, aquesta
afirmaci noms s correcta davant dun envelliment patolgic que
realment impedeixi a la persona a realitzar certes activitats. Tot i aix,
avui en dia hi ha els recursos suficients per ladaptaci dactivitats a
moltes discapacitats o disfuncions que poden facilitar a la gent gran
poder dur a terme, gaire b qualsevol, activitat de lleure i entreteniment,
com pot ser: anar a ballar, fer sortides culturals, tallers, estudis (internet,
ofimtica...).
Les persones grans ja no sn atractives, sentir-se atractiu s part
del sentiment dautoestima de la persona, si la persona no t autoestima
-
DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi
6 | P g i n a
o la t afectada a causa de lenvelliment, difcilment es sentir atractiva.
Per aquest motiu, una alimentaci adequada, exercici fsic adequat i
continu, i sentir-se estimat i valorat, tant per la famlia com per la
societat, sn actes i actituds claus per un envelliment satisfactori i dxit.
BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA
Gonzlez, E. (coord.) (2006). Psicologa del ciclo vital. Madrid: CCS. (3
ed).
Juan i Badia, M. (2013). Vols fer un trptic informatiu? Recuperat el 05 de maig de 2014 de http://xarxanet.org/projectes/recursos/vols-fer-un-triptic-informatiu#3
Lpez-Larrosa, S. (2009). El sistema familiar ante el divorcio: factores de riesgo y proteccin y programas de intervencin. Cultura y Educacin, 21 (4), 391-4. Recuperat el 05 de maig de http://www.researchgate.net/profile/Silvia_Lopez-Larrosa/publications
Martn, B. (2009). Guia de psicologia del desenvolupament. Barcelona: UOC.
Grups de Suport i Ajuda Mtua (vdeo) (2012), Creu Roja Catalunya. Youtube (609). Recuperat de Youtube el 16 de maig de 2014 a https://www.youtube.com/watch?v=YzHNd0dDJeU
OMS: Envejecimiento saludable: aadamos vida a los aos (vdeo) (2012), World Health Organization. Youtube (120). Recuperat de Youtube el 16 de maig de 2014 a https://www.youtube.com/watch?v=CRS8cckd3vM
QUALIFICACI
1. Qualificaci (B)
2. Per aquesta pac penso que la meva qualificaci hauria de ser una
B. He utilitzat el vocabulari adequat i les respostes estan
argumentades, sn coherents i responen amb claredat el
sollicitat en cadascun dels enunciats.
He citat les fonts bibliogrfiques i les webs segons la normativa
APA.
-
DESENVOLUPAMENT A LEDAT ADULTA I LA VELLESA Imma Regs Aymi
7 | P g i n a