Edició de LleidaDILLUNS · 2 d’abril del 2018. Any XLIII. Núm. 14594 - AVUI / Any XL. Núm. 13464 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1607

88w

1215

03-1

1363

83w

NACIONAL P13

Els lloguerspugen un3,2% durantl’any 2017 a PonentA Catalunya hancrescut un 9,9%

CARRER · El polític empresonatinsta a mantenir la mobilitzacióde manera pacífica i cívica

PERSISTIR · Reclama que nos’abaixi “la guàrdia” davant d’unEstat cada cop més “autoritari”

Puigdemont crida des de lapresó “a seguir endavant”

PAS · ERC planteja formar governabans de Sant Jordi i creu queJxCat no proposarà el president

P8-12

Alguns dels manifestants en l’emblemàtic indret de Berlín ■ OMER MESSINGER / EFE

Demanda de llibertat a BerlínCentenars de persones es manifesten des de la Porta de Brandenburg

Els CDR aixequenles barreres dediversos peatgesAmb accions decurta durada endiferents indrets,insten a no pagar enl’operació tornada,per reclamar lallibertat dels presos

NACIONAL P6-7

Els partits ja s’aboquen a unaprecampanya entelada per l’embatjudicial contra l’independentisme

Tret de sortidaa la batalla de Barcelona

84

37

00

61

48

19

1

18

14

1

EDICIÓ DE LLEIDA DILLUNS · 2 d’abril del 2018Dipòsit legal: GI-1157-2015

Amb el suport:

uins són els orígens delprojecte Transhumància iCamins Ramaders?

A finals del 2009, arran d’unacol·laboració de la Fundació delMón Rural i l’Idapa, vam consti-tuir un grup de treball amb dife-rents persones a escala de Cata-lunya, i vam encetar diferentslínies de treball. Així i fins ara,s’ha elaborat un informe sobrel’estat de la xarxa de camins,amb recomanacions i propos-tes; i un mapa de camins rama-ders, jornades, un document so-bre la transhumància a les viespecuàries. També s’ha creat unweb, el Transhumància.cat, enel qual aboquem tota la docu-mentació. El 2015, vam iniciarel treball amb els ajuntamentsde Santa Margarida i els Mon-jos, Lluçà i Llívia amb l’objectiude crear el camí ramader de Ma-rina, que enllaça la Cerdanya iel Penedès. El 2016, vam orga-nitzar el primer congrés sobretranshumància i camins rama-ders, del qual ara hem publicatles conclusions.

Q

Director de l’Institut per al Desenvolupamentde l’Alt Pirineu i l’Aran (Idapa)

● A Catalunya, s’estima que la xarxa de caminsramaders de la transhumància engloba 20.000quilòmetres. Ara, se’n fa un primer inventari,amb el camí que uneix la Cerdanya i el Penedès

Pere Porta

Eva PomaresTREMP

“Els caminsramaders tenenpotencial turístici són patrimoni”

Quin és l’objectiu final de tot elprojecte, a llarg termini?És aportar coneixements, car-tografia, continguts i propostesper elaborar materials, docu-ments que constitueixin unabase sòlida per a futures actua-cions. La transhumància i elscamins ramaders constitueixenun patrimoni cultural, històric,arquitectònic, paisatgístic i eco-lògic imprescindible, que cal po-tenciar i preservar.

La transhumància és una activi-tat ramadera molt minoritària.Sí. De fet, es manté encara algu-na activitat a Llívia, a la Cerda-nya, on celebren la pujada delsramats a la muntanya i algunacosa al Pallars, però l’activitatva a la baixa perquè ja s’utilit-zen altres sistemes per mou-re’ls. El 2015 i segons dades delDepartament d’Agricultura esvan moure cap a 2.330 ovelles icabres a peu i un nombre simi-lar en camió. Per contra, en bo-ví les xifres són de 867 a peu i3.778 en transport motoritzat.I sols 86 poltres o cavalls van fertranshumància cap a les pastu-res.

Amb aquesta realitat sobre l’ústradicional, amb quins noususos i finalitats s’haurien demantenir els camins ramaders?Conservar o intentar recuperarles vies és important i útil per almanteniment de territori. Con-siderem que poden bastir pro-ductes de promoció turística, desenderisme i coneixement delterritori, però tenir aquests ca-mins nets també serveix per feruna funció molt important deprevenció d’incendis. Creiemque també pot generar una peti-ta activitat econòmica i alhoradonar suport a la pervivència dela transhumància, una activitatancestral ara amb altres usos.

La xarxa de camins, que creuatot el país per anar cap a lespastures d’estiu, quin abast té ien quin estat es troba?El Departament d’Agriculturaté classificats 77 camins rama-ders a les comarques barceloni-nes, que sumen 234 quilòme-tres; a les gironines existeixen57 camins, que engloben 150quilòmetres; a les tarragonines,478 camins ramaders i 1.409quilòmetres, i a la demarcació

de Lleida són 135 camins i 595quilòmetres. En total, els ca-mins ramaders classificats ac-tualment a tot el país sumen2.390 quilòmetres, però s’esti-ma que n’existeixen uns 20.000quilòmetres. La Val d’Aran, elPallars Sobirà i el nord de l’AltUrgell, la Cerdanya i el Ripollèssón comarques que encara re-ben bestiar i on es manté unamica la transhumància, bé siguia peu o en vehicles. A l’estiu, elbestiar a la muntanya hi és.

Les conclusions del congréscap a on apunten?Es van tractar tres eixos: la in-fraestructura, el marc legal iusos complementaris com araels turístics, els transhumantsramaders i el futur de la rama-deria extensiva. Les tres conclu-sions principals són que calavançar en la classificació delscamins ramaders de Catalunya,perquè ara sols en tenim un ma-pa, però no estan inventariats.Ara li donem un impuls, a tra-vés de la prova pilot del camí dela Marina, tot iniciant el procésadministratiu d’inventariar uncamí. Comencem pel tram de la

Cerdanya i ha de servir per ge-nerar la metodologia per anarinventariant la resta.

Teòricament i des de fa segles,les vies pecuàries estan legal-ment protegides, i no es podentallar ni inundar, etc.Sí, legalment és així, però no te-nim l’inventari fet. El pas se-güent és generar figures de pro-tecció. La segona mesura és in-tentar aportar oportunitatseconòmiques per obrir algunscamins ramaders i transhu-mants. De fet, el camí de la Ma-rina pretén ser un producte tu-rístic, i un element de promociódel territori.

Per tant, els camins tenen unpotencial econòmic?Un doble potencial. Per un cos-tat, reconèixer aquest valor depatrimoni cultural i natural jaés important per al territori. Abanda, hi ha l’activitat econòmi-ca que pugui generar, sobretotturística. La idea és vincular, através dels camins, el pastor, laramaderia i el producte local,tot reivindicant aquests recur-sos. ■

Porta és director de l’Idapa, ens que, amb la Fundació del Món Rural, impulsa el grup de treball ■ IDAPA

116119-1141031w

1191

62-1

1195

80w

8011

75-1

1273

22w

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 2018

ent un símil fàcilamb aquella gran

novel·la de GarcíaMárquez, em semblaque no m’equivocogens si dic que

aquests dies estem vivint una “Crònicad’una intervenció anunciada”. M’esticreferint a la Televisió de Catalunya i ales contínues –i planificades– andana-des tant contra la independència delmitjà com contra la professionalitatd’aquells que hi treballen. Fa uns dies–i arran de la cobertura feta per la ca-dena de la detenció a Alemanya delpresident Puigdemont i de les reac-cions de protesta que va provocar– elgovern espanyol i aquells que li donensuport van situar TV3 en el centre de ladiana. Així, mentre Sáenz de Santama-ría exigia “un debat en profunditat so-bre el sectarisme de TV3”, des de Cs,Juan Carlos Girauta, en el més pur estilincendiari-falangista que el caracterit-za, afirmava que la cadena catalanaera “una peça clau de l’engranatge delcop d’estat”. I García Albiol rematavadient que “el contingut informatiu de

TV3 és un perill per a la convivència aCatalunya”.

Però què va fer TV3 per provocaraquestes reaccions –una mostra entretotes les que demanaven el tancamentde la cadena amb un llenguatge méspropi del general Mola–? Una cosa tanperillosa en aquesta Espanya del segleXXI com informar. Informar i explicarquè estava passant en aquells mo-ments als carrers de Barcelona. Comvan fer la CNN, la BBC, Euronews, Al Ja-zeera, France 24 o La Sexta, amb con-nexions en directe amb la capital cata-lana i amb entrevistes amb experts quepodien posar llum sobre el tema. Quèhavia de fer TV3, doncs, segonsaquests nous inquisidors? Ignorar unanotícia que recollien les principals ca-denes del món i que tenia una relaciódirectíssima amb Catalunya? Tant és.L’important és escampar la merda. Iells saben molt bé que una mentida re-petida mil vegades s’acaba convertinten una veritat. Així, TV3 és una eina demanipulació i odi i els Jordis són a lapresó a causa de la violència tumultuà-ria del 20 de setembre passat. Fot-li!

F

Keep calmJordi Creus

Intervencióanunciada

Els nous inquisidors volentancar TV3 per haver fet elmateix que fan la CNN, laBBC, Euronews, Al Jazeera,France 24 o La Sexta

La punxa d’en JapJoan Antoni Poch

ntre les dones que van fotogra-fiar Salvador Dalí, hi va havertambé la misteriosa Vivian Ma-

ier, la mainadera que, de manera inad-vertida per tothom, va fer milers de fo-tografies de Nova York i Chicago entreels anys cinquanta i vuitanta, amb lesquals ha adquirit, pòstumament, unanotorietat internacional sense prece-dents. El seu retrat de l’artista no s’hapogut incloure a l’exposició Elles foto-grafien Dalí, amb què el castell de Pú-bol ha inaugurat la temporada, però síque apareix generosament reproduïten el catàleg, il·lustrant el text que lacrítica de cinema Imma Merino dedicaa reflexionar sobre la mirada que apor-ten a la construcció del personatge da-linià les catorze fotògrafes selecciona-des. Certament és un retrat bastantatípic de Dalí, gairebé el que avui endiríem una foto robada. Era l’any1952, i el pintor sortia del MOMA deNova York, pel que sembla després desotmetre’s a una sessió fotogràfica.Quan baixava les escales del museu,empolainat com de rigor, amb el bigotihirsut, un clavell al trau i la puntad’un mocadoret blanc sobresortint de

E

la butxaca de l’abric, una dona que nohavia vist mai li va tallar el pas: era al-ta, molt alta i prima, i vestia d’una ma-nera estrambòtica, amb sabates gros-ses, una camisa d’home, un barret del’any de la picor i, sobretot, una càme-ra penjada al coll. No se sap si va de-manar-li permís per disparar, però elcas és que va fer-ho, i Dalí va quedar fi-xat per sempre, en l’arxiu d’una desco-neguda, amb una expressió mig d’es-tranyesa, mig d’incomoditat, com si demanera inopinada s’hagués adonatque no portava la màscara posada. Im-ma Merino escriu una cosa preciosasobre aquest instant: l’artista potser

va intuir que aquella dona era el seu“reflex invertit”, amb el qual per unmoment es va sentir identificat “comuna possibilitat inexperimentada d’ellmateix”. L’home que al segle XX méshavia fet per mostrar-se, cara a caraamb la dona que més es va esforçar aamagar-se. La invisibilitat deliberadano és estranya en algunes dones d’in-tensa creativitat. Fa poques setmanes,ha sortit a la llum una altra fotògrafaignorada, Masha Ivashintsova, que du-rant dècades va tenir amagades a lesgolfes de casa seva, a Sant Petersburg,prop de trenta mil negatius de la vidaquotidiana a la Rússia soviètica. I, sen-se anar tan lluny, podem fer memòriade la catalana Milagros Caturla, de quiun turista nord-americà va adquirirals encants un lot de negatius de laBarcelona de postguerra pensant, sen-se cap dubte, que eren obra d’un ho-me, fins que una recerca recent hadesvelat que l’autora era una humilfuncionària del servei d’Agrimensura.Potser totes van tenir al davant el seuDalí, un geni altiu, i en van fer prou demirar-lo fixament als ulls abans deperdre’s de nou entre la multitud.

“La invisibilitatdeliberada no ésestranya en algunesdones artistes

Eva VàzquezCaiguda lliure

Genis i mainaderes

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 2018

Les cares de la notícia

Maria Guinovart, filla única de l’artista Josep Gui-novart, fa dos anys que es deixa la pell per acon-seguir que l’Any Guinovart, que s’està celebranten el desè aniversari de la seva mort, sigui reeixitdel tot. Josep Guinovart va ser un dels artistes ca-talans més singulars del segle XX.

MINISTRE DE DEFENSA

La memòria del pare

Que una protesta acabi amb 15 morts pels tretsdisparats per l’exèrcit hauria de suposar, com amínim, una investigació sobre els fets. Ahir, Israelva assegurar que no pensa investigar res i quel’actuació de l’exèrcit contra els palestins ha estatcorrecta, negant la realitat que tothom ha vist.

-+=

-+=

Ferms contra el 155Iñigo Urkullu

Negació de la realitatAvigdor Lieberman

-+=

Maria Guinovart

El PNB sempre ha anat a la seva. I molts pensa-ran: “I els ha anat bé.” Doncs ahir el lehendakari,Iñigo Urkullu, va tornar a demanar diàleg per su-perar el conflicte polític que hi ha a Catalunya i vainsistir que no negociaran amb el PP mentre esti-gui en vigor el 155.

LEHENDAKARI

FILLA DE L’ARTISTA JOSEP GUINOVART

L’arribada del llop a terres ca-talanes procedent de França

ha activat l’alarma en alguns sec-tors dels Pirineus com ara el rama-der. Una preocupació afegida a laque ja va generar la reintroducció del’os, que demostra una reeixida re-producció. El cas del llop és més in-esperat, però ara ja podem parlard’una certa consolidació, amb setzeexemplars detectats des de l’any2000. De moment tots, solitaris i er-ràtics, però la temença que es gene-ri una llopada creix. I això obliga aposar damunt la taula reflexió, l’ac-ció decidida de les institucions i es-tablir acords entre els actors impli-cats. Cal veure la reintroducció defauna salvatge que s’havia extingitcom una realitat indefugible que haarribat per quedar-se, i que cal valo-rar com un actiu per al país, per moltque calgui afrontar els problemesde convivència entre animals i l’acti-vitat de l’home. Per això l’acció del’administració ha de ser extrema-dament curosa en dos àmbits: con-trol exhaustiu de tota la fauna sal-vatge amb instruments d’identifica-ció i seguiment, i mecanismes decompensació que permetin neutra-litzar els perjudicis que l’existènciade depredadors al territori provoquisobre activitats, com la ramadera,que cal preservar.

A més, cal aconseguir que elconjunt d’habitants dels Pirineuss’impliquin i participin en aquestàmbit. La recuperació de la fauna ésriquesa natural. És cert que no enspodem emmirallar en experiènciesd’altres països molt més grans quedisposen d’ingents parcs naturals.Però tampoc podem reforçar l’explo-tació intensiva del territori que vades de la ramaderia fins a l’esquí, lesinfraestructures, el turisme, etc.,sense tenir en compte la preservaciónatural. Com sempre, es tracta deposar-hi seny i trobar l’equilibri, perdifícil que sigui d’aconseguir.

Fauna alterritori ambmesures

EDITORIAL

algrat que cada dia se’n parla,de la situació del presos polí-tics i dels exiliats a la premsa

internacional, el govern de MarianoRajoy vol fer creure que no passa res.De fet el seu ministre d’Afers Exte-riors fins i tot menysprea el ressò quel’assumpte està tenint a Europa con-vençut que l’imperi de la llei s’imposa-rà i que aconseguirà l’extradició delpresident Puigdemont. El cert és, pe-rò, que des del bloc anomenat consti-tucionalista comencen a aixecar-seveus que alerten del fracàs estrepitósdel relat oficial en comprovar coms’està estenent una onada de solidari-tat internacional envers els presos iels exiliats. Parlen d’una campanya dedesprestigi de l’Estat espanyol orques-trada des de l’independentisme quanel que haurien de preguntar-se és quiés el responsable últim d’aquest des-prestigi. Perquè com s’explica a foraque els membres d’un govern elegit de-

M “Les acusacionsde pràctiquesautoritàries per partde l’Estat espanyoles van estenentcom una taca d’oli

mocràticament, que els líders de lesprincipals entitats de la societat civil,estiguin empresonats per les sevesidees i per defensar allò que reclamauna majoria del poble català? Coms’explica que es persegueixi tot aquellque gosi qüestionar l’actuació de l’exe-cutiu de Rajoy ja sigui un cantant o un

funcionari de la presó d’Estremera?Per molt que s’hi entestin, els fets sónels que són i les acusacions de pràcti-ques autoritàries per part de l’Estatespanyol es van estenent com una ta-ca d’oli. Ja va passar amb la repressiópolicial de l’1-O. Per molt que van par-lar de manipulació, les imatges delscops de porra a persones que pacífica-ment s’estaven al col·legis electoralsparlaven per si soles. Fa sis mesos nose’n van sortir i ara van pel mateix ca-mí. L’afer intern és de tot menys in-tern, perquè està a tot arreu. Ara mésque mai. Rajoy, contràriament al queva vendre als socis europeus, no va po-der aturar el procés amb les eleccionsdel 21-D, i ha hagut de recórrer a lajustícia, incapaç de resoldre fent polí-tica un conflicte polític. Europa estàsent conscient d’aquesta incapacitaten haver-hi estats membres que s’hau-ran de pronunciar ni que sigui judicial-ment. L’afer intern no té fronteres.

Afer intern(acional)Pepa Masó / pmaso@elpuntavui.cat @ppamaso

A la tres

De reüllAnna Puig

L’únic camía seguir

a ha passat mig any però la ferida es manté oberta.De fet, no es tancarà mai. Els fets de l’1 d’octubre

restaran a la memòria dels catalans i passarà a formarpart de les pàgines de la funesta història de la repressiódel regne espanyol vers el nostre país. Tenim moltpresents els cops de porra de la policia espanyola. Laviolència totalment injustificada contra persones detotes les edats, amb les mans enlaire, defensantpacíficament les urnes. Les imatges van donar la volta almón i els aliats europeus del govern espanyol no van

escatimar les crítiques contral’actuació policial. Fins llavors, esfeien giragonses dialèctiques ipolítiques per esquivar el suport aCatalunya o mantenir posicionsequidistants o, directament,contràries a la independència delnostre país. La brutalitat policiald’aquell dia, però, feien impossible

no posicionar-se a favor del poble català.La memòria de l’1 d’octubre, en què tantes persones

hi van posar de la seva part perquè és pogués tirarendavant la votació, és, mig any després, el puntal de ladignitat dels independentistes. Tots aquells esforços,totes aquelles ferides, no poden haver estat en va. Aixího creu la ciutadania i així ho haurien de tenir present elspartits sobiranistes. La memòria de l’1 d’octubre ha deser l’impuls per seguir lluitant contra l’embat de l’Estatespanyol. Tirar endavant amb els principis sobiranistesés, per dignitat del poble català, l’únic camí a seguir.

J

Els esforços iles ferides del’1 d’octubreno podenhaver estaten va

http://epa.cat/c/n9tvbu

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

L’alcaldessa de Barcelona, AdaColau, afirma en una entrevistaque “és com si l’Estat haguésdonat per perduda Catalunya,actua amb deixadesa”.

10anys

20anys

El diputat del PSOE José Bonoes converteix en el primerpresident del Congrés de lademocràcia que accedeix alcàrrec en segona votació.

El nou IRPF augmenta lesdeduccions per la compra d’unhabitatge i les situa entre el 15 iel 25%. També es podrandeduir 75.000 per fills a càrrec.

Entrevista a Colau Bono, president Més deduccionsTal diacomavui fa...

oc dels que vanadmirar i aplaudir

consecutivament lesrepresentacions de latrilogia Ubú president,La increïble història

del Dr. Floït & Mr. Pla i Daaaalí. Tambésoc dels que en una adolescència llu-nyana van admirar i aplaudir peces in-oblidables com ara Olympic Man, quanEls Joglars l’escenificaven al cinemaOlímpia de la Bisbal, sí, aquesta pobla-ció de la ruralia catalana que vostè, se-nyor Boadella, ara considera infectadaper l’estultícia electoral. Igualment, re-cordo com a casa ens recargolàvem deriure mentre el vèiem a la televisió afai-tar-se sense fulla gràcies a l’escumacontaminada del riu al seu pas perSarrià de Ter (curiosament la poblaciófins ara governada amb encert pel noupresident d’aquest Parlament la com-posició del qual a vostè tant li desagra-da). I, al cap dels anys, ara sense gaireentusiasme, la veritat, també soc es-pectador de la promoció de l’inventaquest de Tabàrnia, que a vostè li re-serva el paper de president i li adjudica

la banda sonora del film Air Force One,l’avió on viatja algú tan poc fiable comen Trump (cadascú és lliure de triar elsseus referents, només faltaria). El seudiscurs actual l’allunya cada vegadamés d’aquells temps d’èxits teatrals,quan des de Jafre celebrava la saviesahumana capaç de tenir el cementirimunicipal al costat d’una granja deporcs. Hi té dret, a esmenar el seu pas-sat, igual com en va tenir alhora decanviar el presumpte menyspreu del’administració catalana pel presumpteafecte del PP madrileny. El que ja emsembla més discutible, en canvi, ésaquest encaterinament seu de sepa-rar-se dels territoris on es vota allò queno li plau. Posar en dubte la qualifica-ció dels electors quan el resultat de lesvotacions no t’agrada s’assemblamassa al totalitarisme que tant vancombatre Els Joglars. Per això el seupenúltim espectacle televisat ambprou feines provoca el somriure com-passiu que s’adreça als bufons per fer-los saber que s’allarguen massa i quelamentablement han perdut la gràcia.

S

Full de rutaXevi Sala

EnyoratBoadella

Posar en dubte la qualificaciódels electors quan el resultatde les votacions no t’agradas’assembla massa altotalitarisme que tantvan combatre Els Joglars

lisenda Paluzie, flamant presi-denta de l’ANC, va dir a El PuntAvui de 15 d’agost del 2014: “No

hi haurà independència si no tren-quem amb la legalitat.” Trencar amb lalegalitat és refusar deliberadamentcomplir una llei, un reglament, una or-dre, una norma. Cobreix de manera in-distinta tots els moviments de lluita, decontestació, de resistència, de revolta.En diverses ocasions m’he referit a ladiferència entre el marc conceptual es-panyol i el marc conceptual català, laqual diferència he sintetitzat afirmantque l’espanyol manifesta una voluntatde domini, mentre que el català mani-festa una voluntat d’existir. Quan des-prés de múltiples i vexatòries retalla-des (recordem l’expressió “cepillado”d’Alfonso Guerra) del projecte de modi-ficació de l’Estatut de 2006, el TribunalConstitucional, amb la sentència31/2010, no va respectar el pacte entreel Parlament de Catalunya i les CortesGenerales ni tampoc el resultat del re-ferèndum del cos electoral de Catalu-nya, segons Javier Pérez Royo, cate-dràtic de dret constitucional de la Uni-

E versitat de Sevilla i rellevant comenta-rista polític, va perpetrar un “cop d’es-tat” que suposava la destrucció de laConstitució espanyola de 1978.

EN EL MOMENT de la transició es volia unademocràcia sense condicionants i es vaadmetre la necessitat de substituir unEstat que feia del centralisme un instru-ment d’opressió per un que harmonitzésla diversitat i la unitat. Es va imposar unaexigència de consens el qual va funcio-nar, excepte en l’elaboració, precisa-ment, de l’Organització Territorial del’Estat, on la seva manca es va suplir ambambigüitats i indefinicions. En la STC31/2010 van aflorar aquelles ambigüi-tats i indefinicions i ara se’n paguen lesconseqüències. I també m’he referit so-vint al concepte d’estat de dret. El meuarticle d’El Punt Avui del 2 d’octubre de2017 el titulava “No és un estat de dret”.La noció d’estat de dret està inscrita en laCarta de les Nacions Unides, i la Declara-ció Universal dels Drets de l’Home de1948 subratlla que “és essencial que elsdrets de l’home siguin protegits per unrègim de dret per tal que les persones no

es vegin forçades, com a últim recurs, a larebel·lió contra la tirania i l’opressió”. Aconseqüència de la destrucció de la Cons-titució, va quedar buit de contingut l’arti-cle 1. Espanya no és un estat de dret. És,doncs, un estat de no-dret? La comunitatcientífica fa temps que es pregunta sobrela necessitat de definir la frontera entreestat de dret i estat de no-dret.

AMB LA DETENCIÓ del president CarlesPuigdemont a Alemanya, comenta Ja-vier Pérez Royo, ja seran jutges i tribu-nals de quatre països europeus que s’hau-ran de pronunciar sobre l’euroordre dic-tada pel jutge Pablo Llarena. Cadascund’aquests països té un ordenament dife-rent, tant des d’una perspectiva substan-tiva com processal, a més de tradicionsjurídiques distintes i experiències histò-riques pròpies que el diputat del PP perÀvila, Pablo Casado, va recordar. En rea-litat, l’Estat espanyol, si és que existeixcom a tal, no ha volgut mai ser un estat dedret i ha utilitzat el concepte com a armad’opressió i instrument de tirania, és adir, s’ha comportat com un estat de no-dret.

Narcís Oliveres i Terrades. Exconseller de la Generalitat. Doctor en dret

Estat de no-dretTribuna

Reflexionsd’un ignorantb Aquestes ratlles volen fermemòria i reflexionar sobre totallò que ha portat Catalunya aun dels moments més impor-tants de la nostra història. El Sr.Rajoy n’és el protagonista.Quan va recollir signaturescontra Catalunya a tot el terri-tori espanyol, era una acciójusta i demostrativa d’un diri-gent assenyat i desitjós desembrar pau? Quan va fer queel Constitucional anul·lés diver-sos articles de l’Estatut català,que sí que estan inclosos enels estatuts d’altres comuni-tats, també era per sembrarpau? Quan els presidents deCatalunya li han demanat dià-leg (18 vegades durant unsquants anys) i deia que es po-dia parlar de tots menys de laindependència de Catalunya,era per sembrar pau? Quanaplica el 155 és per sembrarpau? Fruits del 155: provocar lafugida d’empreses; la interven-

ció del govern; la Guàrdia Civilentrant a la Generalitat i enti-tats catalanes; un govern esco-llit democràticament empre-sonat i exiliat; presó de perso-nes per les seves idees. Tot ai-xò és per sembrar pau? Sr. Ra-joy, si vostè fos un home just ibon polític, hauria pogut con-vèncer molts catalans de volerseguir sent espanyols. Amb totel que ha fet ha aconseguitdues coses. Primera, que tot elmón conegui les injustíciesd’un Estat opressor i antide-mocràtic. Segona, passar a lahistòria per haver aconseguitque la majoria de Catalunyavulgui separar-se d’Espanya.NARCÍS BANCHS I VALLSGelida (Alt Penedès)

‘Vox populi,vox Ðei’b Ara que hem entrat a Set-mana Santa i que el país estàdel ple celebrant els esdeveni-ments que van succeir aquestsdies, seria bo recordar als go-

vernants dels països europeusel proverbi romà: Vox populi,vox Dei. Que la veu del poble sesenti més forta que mai, queles lleis anacròniques i mani-pulades a conveniència es de-roguin i els govern actuïn enconseqüència.INÉS TELL i de PALLEJÀBarcelona

L’oblit del Campde la Botab Us imagineu un dia anar alscamps d’extermini nazi deMauthausen o Auschwitz itrobar-los convertits en un ho-tel balneari de luxe o un resortde vacances tot inclòs, i unscentenars de metres més en-llà, per no molestar els turis-tes, una reproducció tipusparc temàtic? Impossible, oi?Doncs no. I no cal anar tanlluny. A Sant Adrià de Besòs,en el que queda del Camp dela Bota, el que queda de l’in-dret on la repressió organitza-da de l’aparell franquista va

afusellar més de 1.700 perso-nes entre 1939 i 1952, ara esconstruirà un hotel de luxe ino el memorial previst per lesvíctimes de la barbàrie d’unadictadura feixista. Per no mo-lestar els turistes el record esportarà ben lluny, uns cente-nars de metres enllà. A partird’ara el 15 d’octubre de cadaany, dia nacional en memòriade les víctimes de la GuerraCivil i les víctimes de la repres-sió de la dictadura franquista,els familiars de les més de1.700 persones afusellades notindran on anar. El poble queoblida la seva història estàcondemnat a repetir-la.JOSÉ LUIS MUÑOZSant Adrià de Besòs (Barcelonès)

‘Disfrutar’

b Potser que deixéssim dedisfrutar d’una punyetera ve-gada per tornar a gaudir, fruiro passar-ho bé.JORDI ROMAGOSA i LLÀTZERSant Feliu de Llobregat (Baix Ll.)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràctersd’extensió. El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Clara Ponsatí, EXCONSELLERA D’ENSENYAMENT

“Si s’actua amb justícia, la demanda d’extradició no es potconcedir”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“La societatha de reconèixerl’existència deles religionsseparant molt bésagrat i secular

ls atemptats amb rerefons reli-giós que amb macabra periodici-tat ataquen els nostres carrers i

trenquen la nostra ja fràgil quotidiani-tat ens obliguen a reflexionar sobre larelació entre la cultura occidental i lesaltres cultures, entre les diferents ma-neres d’entendre la relació entre elsestats i les religions, i també entre de-mocràcia i autoritarisme. La religió ésuna dimensió de la geopolítica, i no espot obviar. No és la mare de tots elsproblemes, ni és la panacea que ho re-meiarà tot ara i aquí. Marco Rizzi, a Lasecolarizzione debole: violenza, reli-gione, autorità afirma que “Déu per-sisteix”. Aquest professor de la Univer-sitat Catòlica de Milà creu que cal feruna reflexió cultural i no policial delsactes violents vinculats a la religió. Laresposta militar que per a alguns téefectes radicals immediats, és inútil allarg termini. Els desafiaments hi con-tinuen essent.

ELS PROFETES DEL SECULARISME que vati-cinaven que les religions serien irrelle-vants i dèbils s’han equivocat. La secu-larització entra massivament al nostrevocabulari a partir del 1648 amb la paude Westfàlia que posa fi a la guerra dels30 Anys, el més sanguinari dels con-flictes entre catòlics i protestants re-cents. Però és Max Weber que usa elterme, unit a desencantament i racio-nalització per explicar com l’ésser hu-mà va abandonant explicacions magi-coreligioses de la realitat a favor de vi-sions basades en la racionalitat i laciència. Després de Weber els estudio-sos han centrat l’atenció en les impli-cacions polítiques de la secularització ide la retirada de la religió del contextpúblic. Habermass ha proposat pensarla societat en termes postseculars. Ésconscient que la religió no ha desapa-regut i l’insta a dialogar en un debat pú-blic amb la modernitat. Les religionspoden contribuir al debat públic, però

E sovint els manca una peça: l’enriqui-ment d’aquesta confrontació públicatambé ha d’influir-les cap endins, hande ser permeables a l’ambient. A vega-des, l’hermetisme les fa insensibles alssignes dels temps. Les religions conti-nuen essent-hi, i donen sentit a milersde persones. No estem davant de reli-giositats debilitades, sinó de noves ma-neres d’entendre el fet religiós en lasocietat.

EL QUE ÉS DÈBIL és una secularització malentesa i un laïcisme que ha fet rebotarles identitats més radicals. Seria reduc-cionista veure la religió només com l’ad-hesió a un sistema d’idees i pràctiques.Hi ha una funció social com a elementcohesionador i de legitimació de valorsentorn dels quals hi ha comunitats queviuen i s’organitzen. És cert que a Occi-dent, i especialment a Europa, la secula-rització no ha passat desapercebuda.Les religions han perdut rellevància pú-blica i la religió s’ha viscut de maneramenys estructurada i fins i tot els sociò-

legs de la religió l’han qualificat de pràc-tica marginal i subcultura.

LA TEORIA DE RIZZI és que la secularitza-ció funciona només si s’assumeix el cris-tianisme com a model de referència dereligió. És a dir, que si parlem de la pre-sència d’altres religions que no siguin lacristiana, el paradigma de la secularitza-ció no funciona. Amb el cristianismes’han estructurat alguns principis d’au-toritat (de la revelació, de la tradició, dela jerarquia) però també instàncies críti-ques (reflexió i hermenèutica bíbliques,teories sobre l’autoritat) que garantei-xen legitimitat a la racionalitat de l’indi-vidu en relació amb les pròpies creences.Aplicar a tot tipus de realitat els modelsinterpretatius derivats de la història eu-ropea és caure en una forma de colonia-lisme cultural que distorsiona els fenò-mens. Els models de relació entre religiói esfera pública elaborats a Occident (la-ïcitat francesa, el mur de separació delsEUA, el model d’integració alemany, elmulticulturalisme britànic) no són uninstrument eficaç avui.

EN EL FONS ESTEM PARLANT de la crisi del’eurocentrisme i del futur de l’humanis-me europeu (un futur en què crec). El so-ciòleg canadenc Charles Taylor veu lasecularització com una progressiva ad-quisició de legitimitacions socials i cul-turals i de les concepcions explícitamentatees i agnòstiques. Ni es tracta d’uninterlocutor privilegiat (la religió), nid’un actor irrellevant. La societat ha dereconèixer l’existència de les religionsseparant molt bé sagrat i secular. Sepa-rant. No negant ni aniquilant. I essentconscients que les religions han de saberdonar raó de la seva esperança, i queles societats són polifòniques i inclouencreients i no creients. Creure en Déuencara és significatiu i no són només lesreligions que s’han d’adequar al debatpúblic, tot i que ho han de fer i els és sa ibenèfic.

Míriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura

Secularització dèbilTribuna

ivim hores greus.Però l’escalada

exponencial de la gra-vetat ens deixa el ca-laix buit dels adjectius.En aquest panorama

desolador el president del ParlamentRoger Torrent ha apostat per la trans-versalitat, per eixamplar el camp, perampliar la base social del catalanisme.Com es fa la transversalitat? Les possi-bilitats que es plantegen des del sobira-nisme giren al voltant de: el model insur-reccional que des de la radicalitat anti-capitalista creu que ha arribat l’hora dedesconstruir l’Estat; el legitimisme quevol restaurar el govern legítim d’abansde l’aplicació de l’article 155 i que té elproblema d’ignorar que pel mig s’hanfet unes eleccions intervingudes peròconsentides i que quan les contemplaproposa accions sense cap marge demaniobra si no és el trencament de la le-galitat espanyola seguint els postulatsdel model insurreccional, i finalmentl’elecció d’un president plausible i laconstitució d’un govern efectiu que pu-gui revertir la situació de marasme i pa-ràlisi que ha creat el 155. Com més ensacostem a aquesta darrera hipòtesimenys en volen sentir parlar els sectorsdel sobiranisme pur que fugen de l’auto-nomisme com si fos el pecat original.

Però la transversalitat és possibilistaper naturalesa, és integradora per defi-nició, s’allunya dels extrems a la recercade la centralitat i busca acords més en-llà de les realitats virtuals que s’hanconstruït. Quin és el punt de partida,doncs, de la transversalitat? A què re-nuncien uns i altres? Potser l’abús reite-rat de l’horitzó republicà, fer república,sense un fonament sòlid és prescindibleen una primera etapa que s’hauria deconstruir des d’un govern possible iamb la sortida de la presó de tots els en-causats per haver defensat una causalegítima i la finalització de la delirant es-calada judicial que fins i tot es plantejad’investigar l’amic Jami Matamala.

V

De set en setJoaquim Nadal i Farreras

Transversalitat

Els Comitès de Defensa dela República (CDR) vandesmuntar ahir a la tardales tanques de diversospeatges de la xarxa viàriacatalana, van tallar unacarretera i van efectuarmarxes lentes en una al-tra, com a part de les ac-cions previstes per Setma-na Santa, per tal de reivin-dicar la República catala-na i demanar la llibertatper als presos polítics.

Pels volts de les quatrede la tarda, un grup d’uncentenar de persones ambles cares tapades van des-

muntar les barreres delpeatge de l’AP-7 a la Rocadel Vallès. En l’acció, queva finalitzar al cap d’unahora, els CDR van “tren-car i enretirar diversestanques en sentit Barcelo-na”, segons va informarAbertis, concessionària dela via. A la zona es van des-plaçar patrulles de trànsitdels Mossos d’Esquadra,que no van intervenir.

També a Castellbell i elVilar, al Bages, un altregrup d’activistes van des-muntar les barreres delpeatge de la C-16. L’acció,que va començar cap a lescinc de la tarda, es va allar-gar fins a tres quarts de

set. Un altre grup de CDRva obrir, cap a quarts de sisde la tarda, les barreresdels peatges de l’AP-7 alVendrell (Baix Penedès) iVandellòs i l’Hospitalet del’Infant (Baix Camp). Perevitar que fossin identifi-cats els vehicles que passa-ven sense pagar, els CDRvan tapar les càmeres ambbosses d’escombraries atots els peatges.

‘Processó’ a la C-13Paral·lelament, els CDRde Ponent van muntarahir a la tarda una proces-só de Setmana Santa a laC-13, a l’altura de Tér-mens, a la Noguera, per

denunciar que hi ha “pre-sos polítics” i recordar elssis mesos de l’1-O. Una se-tantena de manifestants,amb creus grogues i unaurna de l’1-O en un altar,van tallar de manera in-termitent la via durant pe-ríodes de vint minuts.L’acció va provocar cuesde fins a un quilòmetre enambdós sentits de la mar-xa, alhora que es feien des-viaments senyalitzats perl’interior de la població.

“No pretenem res mésque manifestar la no nor-malitat que viu el país i quehi ha un poble aixecat queespera una solució a tantsmesos d’injustícia”, va ex-plicar el Marc, veí de Tér-mens i membre del CDR.

A 50 km/hTambé a les Borges Blan-ques, els CDR van organit-zar una altra marxa lentaper l’N-240, com dimecrespassat, amb una trentenade vehicles que van arri-bar fins a Montblanc a unavelocitat mitjana de 50quilòmetres per hora.D’altra banda, el CDR de laCerdanya va decidir final-ment no tallar el túnel delCadí ahir la tarda, desprésd’haver anunciat una ac-ció sorpresa. El centenarllarg de persones que s’hivan concentrar duien unapancarta on es llegia:“Avui no tallem, demà javeurem”.

Amb el lema No mana-ran a ningú si nosaltresno els obeïm, els CDR vanbatejar la mobilitzaciód’ahir com la “primera ac-ció directa de desobedièn-cia civil massiva”, afir-mant: “Seguirem fent es-clatar la #PrimaveraCata-lana”. Cap a les set del ves-pre, el Twitter oficial delsCDR va donar per acabada“la nova jornada de lluitaarreu del país”. ■

M. SardàBARCELONA

a Els Comitès de Defensa de la República desmunten tanques en peatges de l’AP-7, en “la primeraacció directa de desobediència civil massiva” a Reclamen la llibertat dels presos polítics

Els CDR aixequen barreres iprotagonitzen marxes lentes

Acció de protesta d’un grup d’activistes dels CDR al peatge de l’AP-7, a l’altura del Vendrell, on les barreres van estar aixecades durant més d’una hora ■ ACN

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 20188 | Nacional |

Passeig Bell Aire, 49 - 08392 Sant Andreu de Llavaneres - Tel. 93 792 70 01www.cateringmasiabartres.com - masia@cateringmasiabartres.com

1398

54-1

1421

11w

CUINA CENTRAL PER A COL·LECTIVITATS

- Empresa familiar dedicada al món de l'hostaleria des de fa tresgeneracions.

- Menús tradicionals, saludables i equilibrats, planificats per la nostradietista, amb dietes adaptades segons la implantació del pla delsal·lergens.

- Menús especials per a festes, diades i altres actes.

- Actualment servim a vint-i-vuit centres de Mataró i comarca.

1760

07-1

1839

46L

És

En el seu primer missatgede veu des que és a la presóalemanya de Neumüns-ter, el president CarlesPuigdemont va fer ahiruna crida a “no abaixar laguàrdia” davant d’un Es-tat espanyol “que es com-porta de manera cada copmés autoritària i retallantdrets”. El president avisaque cal continuar “de ma-nera no violenta, comsempre ho hem fet”. En elmissatge, que va fer arri-bar a Catalunya Informa-ció un diputat alemany deL’Esquerra que ahir va vi-sitar el president, Puigde-mont insta a no defallir:“Estem defensant els nos-tres drets. Tenim tot eldret del món a decidir elnostre futur.”

Per la seva banda, ERCproposa formar governabans de Sant Jordi perposar fi al 155 i creu queJxCat no recuperarà laidea d’investir Puigde-mont. “El mateix advocat

de Puigdemont ha dit que,ara com ara, la prioritat ésla seva defensa”, afirmavaahir en una entrevista aEfe el portaveu republicà,Sergi Sabrià.

Tampoc preveu un nouintent d’investidura dePuigdemont l’adjunt a lapresidència d’ERC, PereAragonès, que defensa unescenari de negociacióamb l’Estat, però deixaclar que, perquè el diàlegsigui “honest”, caldrà alli-berar els presos i retiraracusacions. En una entre-vista a La Vanguardia,Aragonès defensa una no-va estratègia per aconse-guir una majoria indepen-dentista “inapel·lable iconsolidada, no només del50%”, una via que conside-ra que ha de portar al refe-rèndum acordat.

Referèndum futurTambé parla d’un futurreferèndum la conselleraClara Ponsatí des d’Escò-cia. En una entrevista aRAC1, admetia que caldràfer aquest plebiscit “amb

més formalitat i tranquil-litat, i sense agressionsexternes”. Ponsatí tambécreu que, tard o d’hora,caldrà iniciar una negocia-ció amb l’Estat espanyol,tot i que no confia que Ra-joy faci el pas.

Pel que fa a la investidu-ra de Puigdemont, l’expre-sident Artur Mas advertiaahir en una entrevista aRAC1 que, en la situacióactual, comportaria con-seqüències penals per amés gent, un risc que de-mana valorar si “val la pe-na” tenint en compte elsdirigents empresonats,els que són fora del país iels que tenen processos ju-dicials oberts. Mas defen-sa que Puigdemont té totala legitimitat, però hi afe-geix que “a vegades la legi-timitat no s’imposa a curttermini”. Per això, dema-na “rearmar forces, cons-tància i molta intel·ligèn-cia política” per capgirara mitjà termini una situa-ció que creu que no es po-drà resoldre “ni en sis diesni en sis mesos”. ■

Xavier MiróBARCELONA

Puigdemontdemanacontinuar demanera pacíficaa Insta a no “abaixar la guàrdia” davant d’un Estat espanyol“cada cop més autoritari” a ERC planteja formar governabans de Sant Jordi i creu que JxCat no proposarà Puigdemont

El crit de “Llibertat, Puigde-mont”, en català, anglès i ale-many, va recórrer ahir Berlín,des de la Porta de Branden-burg fins al Ministeri de Jus-tícia. Una marxa convocadaper l’ANC, amb presència delsdiputats de JxCat Quim Torrai Aurora Madaula, i també derepresentants de L’Esquerra,el partit alemany que ha fetseva la mobilització contral’extradició. “Va ser una ver-gonya per a tots nosaltresque se’l detingués aquí. I hoseria encara més que se’l lliu-rés a la justícia espanyola, de-

La manifestació per la llibertat dels presos, ahir a Berlín ■ ODD ANDERSEN / AFP

cidida a empresonar tot elprocés català”, va dir AndrejHunko, diputat al Bundestag.“A Espanya no hi ha separa-ció de poders”, hi va afegirMadaula, enmig de grups demanifestants amb pancartessolidàries amb Puigdemont ila resta. La marxa va arrencara la Porta de Brandenburg,símbol de la llibertat recupe-rada amb la caiguda del mur, iva acabar al Ministeri de Jus-tícia, la titular del qual, la so-cialdemòcrata Katarina Bar-ley, insisteix que el cas és enmans de la justícia i que el go-

vern no hi intervindrà. Tambéva desfilar per la delegacióde Schleswig-Holstein, el pe-tit land on hi ha la presó deNeumünster. Avui és dia fes-tiu a Alemanya, de maneraque fins demà no cal esperaresdeveniments. L’advocatde Puigdemont, WolfgangSchomburg, va exigir al go-vern de Merkel que no doniel vistiplau a l’extradició sila justícia la fa efectiva. I vaadvertir que recorrerà al Tri-bunal Constitucional si Puig-demont no queda en lliber-tat. ■ GEMMA C. SERRA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El clam pel president recorre el Berlín de Merkel

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 2018

140190-1184924T

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 201810 | Nacional |

Sigui quin sigui l’escenaripolític que vingui, l’Agèn-cia Tributària de Catalu-nya (ATC) ja preveu man-tenir i fins i tot ampliar elsplans de desplegament.Després d’haver fet un saltde gegant el 2017 i pen-dent encara de saber elrumb que agafarà la novalegislatura, l’ATC no re-nuncia a seguir guanyantcos en el camí cap a la Re-pública tot explorant els lí-mits de la legalitat vigent, is’ha fixat objectius ambi-ciosos per al 2018. “Hi hamarge per seguir avan-çant dins la no unilaterali-tat”, resumeixen fonts in-ternes, que recorden queen molts casos “el que espot interpretar com a es-tructures d’estat tambésón eines bàsiques per auna administració moder-na”. Això sí, admeten queamb el 155 encara a sobreara el marge “és molt limi-tat” i només serà possibleimplantar-les si hi ha go-vern i es deslliuren de la te-nalla que suposa.

El desplegament del co-di tributari de Catalunya,aprovat al juliol en l’últimasessió ordinària de l’ante-rior legislatura i venut enel seu moment com una deles lleis de desconnexió, ésun dels exemples mésclars de les noves fites. Ladestralada del TC ha estatsuau en aquest cas, ja queinicialment la suspensiócautelar va afectar tot justcinc articles, i a més a tresd’ells després se’ls va aixe-car. Això vol dir que no-més dos són inaplicablesara mateix, això sí gensmenors, ja que facilitavenla promoció interna defuncionaris de cossos tri-butaris entre administra-cions. “És la seva principalpor, i això ens farà renun-ciar a certs perfils profes-

sionals molt qualificats”,lamenten els responsablesde la hisenda. La resta delcodi, però, està vigent i eldepartament ja es preparaper desplegar-lo, comen-çant per la creació del Con-sell Fiscal de Catalunya,l’òrgan pensat per a la in-terlocució amb els col·legisprofessionals i els princi-pals actors del sector. Amés, es preveu crear el re-gistre d’assessors fiscals idesenvolupar el codi de bo-nes pràctiques. I en un se-gon estadi, un altre delsprojectes estel·lars de lallei, l’Institut de RecercaFiscal i Estudis Tributaris,que vol ajudar a trobar no-ves figures impositives i afer més eficients les ac-tuals en col·laboració ambel món universitari i pro-fessional. L’ens, igual-ment, seria el centre deformació dels funcionariscatalans.

No només creant nousorganismes es pot avan-çar, sinó també donantmés recorregut als exis-tents. És el cas de la Juntade Tributs de Catalunya,creada el 2014 com a àrbi-tre en cas de recursos i re-clamacions, però que aracenyeix l’àmbit d’actuacióals tributs propis. La in-tenció seria que també as-sumís, com a mínim, la re-solució de conflictes en elstributs cedits, fet del qualara s’encarrega un tribu-nal administratiu de de-pendència estatal, i quecontribuiria a donar méscos a la junta.

Consorci tributariSi la passada legislatura vaservir per crear la xarxaTributs de Catalunya –quedisposa de 161 oficines deles diputacions, a les qualscal afegir les 32 pròpies ocompartides de l’ATC, quefan tasques d’informació ifinestreta única per a im-postos propis i cedits a la

Generalitat–, la intencióara és consolidar l’estruc-tura amb la creació d’unconsorci tributari efectiuentre ambdues adminis-tracions que permeti do-nar cos a la xarxa per com-partir informació i facili-tar accions conjuntes. Aramateix l’agència actuacom a prestadora de ser-veis (ha assumit la recap-tació executiva de diver-sos ens locals, com l’Ajun-tament de Barcelona) i al-hora com a client de les di-putacions “en un plad’igualtat i sense cap es-tructura”. Amb un consor-ci es podrien “enfortir es-tructures” per gestionar

de manera més eficient lavia executiva, fet que amés ajudaria a estendreels convenis actuals perdur-la a terme a tota l’ad-ministració local. “Tindriatot el sentit com a princi-pal missió de Tributs deCatalunya”, s’argumenta,a més que també serviriaper a exemple per oferiraccions de formació almón local. “Seria un espaicomú, no es tractaria d’ab-sorbir res”, aclareixen lesmateixes fonts del govern.Això sí, per tirar-ho enda-vant caldria òbviament lacomplicitat de totes les di-putacions, i per això la in-tenció seria que el projecte

pogués cristal·litzar en unany, abans de les propereseleccions municipals.

Campanya de la rendaUn altre objectiu ara seràconsolidar el modern sis-tema informàtic e-Spriu,posat en marxa tot justl’estiu passat, amb novesfuncionalitats i l’assump-ció si es pot de nous impos-tos, fins i tot d’alguns queara no corresponen a laGeneralitat. En aquestsentit, els responsables re-corden que l’ATC està pre-parada per gestionar qual-sevol tribut i que “hi havies en el marc no unilate-ral que permetrien assu-

mir impostos grans”, i nos’hi renuncia. Sense anarmés lluny, en l’Estatut fi-gurava la creació d’un con-sorci amb l’Estat que per-metria això i que mai s’hadesenvolupat. Encara noen aquest marc, el desple-gament territorial del2017 farà possible quel’ATC participi en la cam-panya de la renda ques’inicia d’aquí a pocs dies,ja que per primer cop s’ofe-rirà serveis d’assessora-ment a les seves oficinesper ajudar a fer la declara-ció de l’IRPF.

A banda, l’agència volseguir creixent enguanyper atansar-se als 800 tre-

aEls responsables de la hisenda catalana veuen marge per seguir creixent el 2018 fins i tot dins de la no unilateralitat a Sihi ha govern, ja planegen accions com ara desplegar el codi tributari o crear en un any un consorci amb les diputacions

Òscar PalauBARCELONA

L’Agència Tributàriaexplora els límits

Els principals objectius de l’Agència Tributària el 2018

·· Desplegar el codi tributari: creació del Consell Fiscal de Catalunya i de l’Institut de Recerca Fiscal i Estudis Tributaris

· Crear un consorci amb les diputacions a partir de la Xarxa Tributs de Catalunya

· Continuar el desplegament del programa Spriu sense renunciar a assumir nous impostos

· Avançar en la recaptació executiva

· Redactar i aprovar un nou pla de prevenció i reducció del frau

· Endegar l’assessoria a la xarxa territorial en la campanya de la renda

| Nacional | 11EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 2018

balladors –ara en té 730–.Quan hi hagi govern, pre-veu fer dues convocatòriesmés d’oposicions, una pera 40 places i una altra per a24, per reforçar el cosd’inspectors tributaris. Enaquest marc, de fet, tambées volen intensificar les ac-tivitats de control, i caldràactualitzar el pla de pre-venció i reducció del frau,que des del 2015 ha fetaflorar ja uns 557 milions.

Fer la primera subhastade béns embargats, a finald’any, i millorar la seu elec-trònica perquè tots els trà-mits i processos es puguinfer per via telemàtica, sónmés fites a curt termini. ■

·

·

·

·

·

·

196,8milions d’euros procedentsdel frau fiscal va fer aflorarl’ATC el 2017, un 15,7% mésque l’any anterior.— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

850.000operacions del Servei Catalàde Trànsit per via executivagestionarà l’ATC anualment apartir del 2018 i el 2019.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dades

Agència Tributària deCatalunya va fer un saltbrutal el 2017. Al se-tembre va obrir de cop

14 oficines territorials, que s’afe-gien a les 5 ja existents, i se n’hivan unir 13 més de compartidesamb ens locals. També l’any pas-sat va passar de 400 a 700 treba-lladors, va implantar el progra-ma e-Spriu, que ha d’anar substi-tuint l’antic G@udí, i va desen-volupar la recaptació executivad’impostos propis i cedits, aixícom la d’alguns ens locals, sensetrencar del tot el conveni ambl’agència estatal, que facilita quees persegueixin deutors quemarxen a altres punts.

En tot cas, l’any es va tancarhavent desplegat del tot la moda-litat executiva més usual, l’em-bargament de comptes corrents(es van fer 187.000 diligències,per valor de 218 milions d’eu-ros), i havent iniciat el d’estadisposteriors com ara sous i salaris,immobles i crèdits i rendes. A totplegat cal afegir-hi la implanta-ció, al maig, de l’impost de les en-sucrades, que va recaptar 23dels 31 milions previstos, menys

L’pels mesos que es van perdre. Elsresponsables asseguren que elritme de recaptació va ser fins itot superior al previst, i que s’haaconseguit l’efecte de reduir elconsum d’aquestes begudes.

Des del govern es destaca queel desplegament s’ha fet “sobre elprevist, en molt poc temps i ambcanvis de transcendència”, ques’han aplicat sense haver desatèsfuncions i, per tant, sense que sen’hagi ressentit l’activitat ni larecaptació. Admeten que hi hainfluït la conjuntura econòmicafavorable, però també que l’aug-ment de personal s’hagi fet so-bretot amb el de les oficines li-quidadores amb qui es va extin-gir el conveni, que ja tenia expe-riència. “Quasi tothom que ho havolgut ha passat”, asseguren.

Ni tan sols el decret del 155 al’octubre va poder aturar ni re-vertir res, ja que fins i tot ambaquest règim van tirar endavantdues convocatòries de places queja estaven dotades, amb comuni-cació prèvia al ministeri: 29 d’au-xiliar administratiu i 13 per re-forçar la recaptació executiva.“Res de tot el que s’ha fet és atri-buïble a una agenda unilateral;amb el 155 no han tocat res per-què tot era perfectament legal”,

expliquen. “El ministeri és cons-cient que no hem fet res que jahagin fet altres comunitats, per-què fins ara estàvem en un baixnivell de desplegament”, desta-quen. Si abans s’havia fet mésfeina de reflexió, les decisionsexecutives van arribar a partirdel 2016.

De 470 a 91 milions bloquejatsCarregar-se la “tramitadora”, talcom es coneixia el sistema quevolia unificar el pagament de tri-buts estatals dels ens públics dela Generalitat, és l’únic gest polí-tic que han fet “per fer veure quemanaven”, tot i que no s’hi re-nuncia com a política fiscal cor-porativa, perquè “és normal queel departament sigui el defensordels interessos dels ens públicspropis en matèria de política fis-cal, ja que el projecte no era no-més per tramitar els tributs, si-nó per defensar i assessorar enles interpretacions normatives.

El 155, en tot cas, també té re-percussions. L’acord de no dispo-nibilitat de crèdits pressuposta-ris per a àrees no considerades“fonamentals” decretat per l’Es-tat al setembre va retenir parti-des per valor de 470 milions, delsquals 304 corresponien a fons de

contingència. Això sí, durantl’últim trimestre, i sempre a peti-ció dels departaments, Hisendava aprovar revocacions parcialsdel bloqueig, i l’impacte final vaacabar reduint-se a 91 milions(el 0,3% de la despesa no finan-cera). Tot i això, al govern recor-den que, més enllà del volum blo-quejat, el que propicia el 155 ésla nul·la autonomia per decidirsobre les polítiques i fons propis.“El greuge no es mesura pel vo-lum de recursos que no es podenfer efectius”, subratllen.

A banda, constaten que s’haperdut tota iniciativa política perendegar noves accions o figuresimpositives, i que es limita enor-mement la gestió de les ja exis-tents. Sense govern, a més, s’es-tà en situació de pròrroga, i enno poder-se aprovar nou pressu-post s’impedeix adaptar els re-cursos a les noves prioritats i po-der fer créixer la despesa. A més,recorden la situació d’indefensióactual per la nul·la capacitat dedefensa jurídica davant d’accionsinvasives de l’Estat. En els últimsmesos, per exemple, no s’ha po-gut recórrer contra un regla-ment del ministeri que fixal’agència estatal com a referenten les subhastes electròniques. ■

El 155 tenalla però nopara el desplegament

Ò. PalauBARCELONA

REALITAT · La intervenció de l’autonomia no ha pogut revertir el creixement de l’Agència Tributàriael 2017, del tot legal en el marc autonòmic ATURADA · Això sí, les grapes de l’Estat van bloquejarpartides per valor de 91 milions i impedeixen cap decisió sobre els recursos propis, pressupost inclòs

El secretari d’Hisenda, Albert Castellanos, i el director de l’ATC, Eduard Vilà, van fer balanç el 13 de març i van explicar els objectius per al 2018 ■ J. LOSADA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 2 D’ABRIL DEL 201812 | Nacional |

1394

27-1

1668

53w

La Plaza Nueva de Bilbaova ser el marc ahir del’Aberri Eguna o Dia de laPàtria Basca més catala-nitzat de la història delPNB, amb l’inicial “ben-vinguts” –en català– dellehendakari Iñigo Urkulluals invitats Eduard Pujol(JxCat) i Montserrat Can-dini (PDeCAT) i L’estacacantada en basc. El lehen-dakari Urkullu, un delsprincipals mediadors queabans del 27 d’octubre vavoler conduir Carles Puig-demont a convocar elec-cions anticipades per evi-tar el 155 sense que la ga-rantia de La Moncloa arri-bés, es va solidaritzar ahiramb els presos i exiliats ca-talans i va reclamar a l’in-dependentisme investir jaun president d’un govern“estable i sòlid” que recu-peri la Generalitat i “fulmi-ni” el 155 amb un avís aMariano Rajoy: tindrà unno del PNB al pressupostdel 2018 mentre l’excep-cionalitat regeixi a Catalu-nya.

Urkullu va receptar desde Bilbao “diàleg” i “pacte”a Madrid i Barcelona perdesbloquejar el conflictecatalà. “Vull que es recu-peri el govern de la Gene-ralitat, un govern estable isòlid que fulmini el 155 irecuperi l’autogovern”, va

desitjar quan ja han pas-sat més de tres mesos desde les eleccions del 21-D.

A la UE, al mateixtemps, el lehendakari li vareclamar fer referèndumspactats per tenir una Eu-ropa “que incorpori les re-gions constitucionals ambcompetències legislatives,i les que representen reali-tats nacionals sense estat,com Euskadi”. En aquestpunt, el mandatari basc va

reivindicar una “directivade claredat” que ofereixiuna “llera de solució” per-què les comunitats que an-helen el seu dret a decidirpuguin “consultar la sevaciutadania en un referèn-dum legal i pactat”.

Pressió pels comptesDesprés que Ciutadansentregués a Rajoy el sí alpressupost del 2018 undia abans de la seva pre-

sentació i aprovació alConsell de Ministres, elPNB sent ara com des deMadrid es redobla la pres-sió perquè el grup basc nocondemni el govern del PPa navegar amb els comp-tes del 2017 prorrogats,com fa ara ja en ple mesd’abril. Les urgències deRajoy arribaran l’últimasetmana d’abril –quan elCongrés debatrà i votaràles esmenes a la totalitat

que reclamen la devoluciódel pressupost i necessita-rà sumar el vot del PNB amés del de Cs–, així queahir el portaveu de JxCat,Eduard Pujol, va animar elPNB a mantenir-se fermen el no a Rajoy. “El PNBha de ser, i és conscient, dela força que ara té per ferpalanca per frenar aquestestat de brutalitat”, va dirPujol. I va obtenir l’aval dellíder del PNB, Andoni Or-

tuzar. “Amb el 155 no ju-guem, la mera existènciadel 155 i l’aplicació que sen’està fent a Catalunya ésun atac també a Euskadi ia la nostra idea de l’auto-govern”, va etzibar el pre-sident del PNB a Rajoy. “Niles alertes taronges pervent fort de Rivera ens fa-ran canviar de posició!”,va ironitzar Ortuzar en al-lusió al líder de Cs.

Després del discurs mésinstitucional d’Urkullu,Ortuzar va denunciar“l’autoritarisme” del “ran-ci nacionalisme espanyol”i va exigir el desterramentde l’amenaça i la coaccióper part de l’Estat.

Amb l’AMI a PamplonaL’Aberri Eguna es va tenyirde catalanitat també aPamplona, on l’esquerra

abertzale va convocar mi-lers de persones a la marxasota el lema Burujabe hobe(amb sobirania, millor) a lapancarta de la capçalera,que, entre d’altres, era sos-tinguda per Annabel More-no, vicepresidenta de l’As-sociació de Municipis perla Independència (AMI) iTxutxi Ariznabarreta,portaveu d’Independentis-tak. Moreno va ser ovacio-nada al final de la marxadesprés de denunciar la“caça de bruixes ferotge” al’independentisme perpart de l’Estat i d’advertir:“No hi haurà prou barrotsper silenciar-nos.” ■

RedaccióBILBAO

Urkullu se solidaritza i diuno a Rajoy mentre duri el 155a El lehendakari reclama un president que recuperi l’autogovern i recorda els presos en l’AberriEguna més català a El PNB exigeix a la UE referèndums pactats i manté el no al pressupost estatal

Ortuzar (PNB), Pujol (JxCat), Candini (PDeCAT) i Urkullu, en la celebració de l’Aberri Eguna a Bilbao ■ MIGUEL TOÑA / EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“Amb el 155 nojuguem, la meraexistència del 155 il’aplicació a Catalunyaataca també Euskadi”Andoni OrtuzarPRESIDENT DEL PNB