DIJOUS · 1 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14807 - AVUI / Any XL. Núm. 13677 - EL PUNT

1,20€

1161

19-1

1560

59w

1682

19-1

1958

03L

Claudi UñóMestre pastisser

La Riera, 84-8608301 Mataró (BCN)Tel. 93 755 24 40info@pastisseriauno.comwww.pastisseriauno.com

La fiscalia ja té a punt unadura acusació per rebel·lióESCRITS · Demà presentarà lesacusacions contra la cúpula delsMossos i els divuit independentistesa l’Audiencia Nacional i el Suprem

POSICIÓ · Els fiscals plantegenel màxim delicte en tots dos casosgraduant la petició de penes, il’advocat de l’Estat, malversació

Pedro Sánchez evitapronunciar-se sobrehipotètics indults

P6,7

La vall de Núria mostrava aquest aspecte, després de la nevada d’aquests dies ■ FGC

NACIONAL P12

La nevada permet fer una inèdita obertura a l’estació de Masella

Castanyada blanca

NACIONAL P13

El fort vent hauria arrossegat elvaixell al port de Barcelona peròl’accident no va provocar cap ferit L’incendi als contenidors ■ ACN

Un ferri tombauna grua i causaun gran incendi

L’ESPORTIU

Victòria d’un pèl delBarça en la copa (0-1)Lenglet marca en el 91 contra la Cultural

Nacional P8

Valtònyc demandaEspanya a Estrasburg

Avui amb El Punt Avui

2 | EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2018

ho vaig haverde tornar a es-

coltar perquè em pen-sava que no ho haviasentit bé. Pablo Casa-do va perpetrar ahir

aquesta afirmació: “Vostè (Pedro Sán-chez) és el Cavall de Troia pel qual l’in-dependentisme s’infiltra en les estruc-tures de l’Estat; ja ho van fer amb l’es-cola, que ja són madrasses nacionalis-tes, o amb TV3, que és el No-Do de Ca-talunya.” La versió més optimista i be-nèvola de l’anàlisi d’aquesta frase ensportaria a pensar que el líder del PPestà fent un paper, que en realitat nos’ho creu i que tot plegat és un dubtósproducte de màrqueting electoral.L’equiparació de TV3 amb el noticiaridel règim franquista és insostenible. Lade les escoles catalanes amb les ma-drasses és pervers. Un sistema educa-tiu, el català, que té uns resultats PISAsuperiors a la mitjana europea i espa-nyola en comprensió lectora, compe-tència matemàtica i competènciacientífica no mereix que sigui compa-rada amb unes escoles que, d’altra

banda, el que fan és ensenyar l’Alcorà, ien molts casos, com a formació com-plementària a un ensenyament laic.Aquesta comparació, malintenciona-da, pretén consolidar un discurs pelqual els alumnes catalans són adoctri-nats en el nacionalisme amb una in-tensitat pròxima a la del salt de fe. Fa35 anys que la Generalitat té compe-tències plenes en Ensenyament. El PPtambé diu que a Catalunya no hi hauna majoria independentista. Òndia,doncs les madrasses ho han fet moltmalament si amb tant adoctrinamentnomés han aconseguit menjar el cer-vell a la meitat dels alumnes. Molt mi-llor ho ha fet TV3, que, amb un 12% deshare, ha aconseguit lobotomitzar un48% dels catalans. No és l’escola cata-lana la que té un problema amb el na-cionalisme, de la bandera que sigui. Itampoc el té amb la religió gràcies alseu caràcter laic. Qui té un problemaamb la barreja entre nacionalisme i re-ligió és l’Estat espanyol, que ha d’anara negociar el destí de les despulles deFranco amb el Vaticà. Ells deuen saberper què.

M’

Keep calmJofre Llombart

Madrasses

Qui té un problema amb elnacionalisme i la religió ésEspanya, que ha d’anar anegociar el destí de Francoamb el Vaticà

onem per fet que l’asseveracióllatina divide et impera, “divi-deix i venceràs”, és d’aplicació

als enemics o adversaris: “Fracciona’lsi obtindràs la victòria.” Precisamentperquè és d’arrel llatina no està clarque aquest sigui el significat correcteo complet. Juli Cèsar va “imperar” per-què va saber dividir les tropes. No no-més les enemigues, sinó les pròpies. Siels seus soldats haguessin anat junts icomprimits, haurien caigut a la prime-ra trampa que l’enemic els hagués pa-rat. Segmentats en el camp de batallai encara distribuïts en infanteria, ca-valleria i altres faccions especialitza-des, les victòries eren més assegura-des i les bosses encercladores anavenal seu càrrec. Dividir l’enemic no famai nosa, però dividir els teus reforçamolt. Ignoro quan i per quin motiuaquest significat es va alterar en favorexclusiu del significat invers. Roma vacaure quan es va dedicar a dividir ambmés intensitat l’enemic que els seuscontingents.

ERC és partidària d’anar a les elec-cions separada del PDeCAT i de qual-sevol altra força independentista.

D

Puigdemont ha creat la Crida per unirtotes les voluntats, incloses les d’ERC.S’ha posat en la pell de l’adversari i hadit que, dividit, l’independentisme ésmés vulnerable. Segur? Com que enca-ra que la política sigui “la guerra peruns altres mitjans”, la política tot i ai-xí no és la guerra i té altres estratè-gies, no sabria ara mateix si decantar-me per la d’ERC o la de Puigdemont.Totes dues poden ser vàlides, però sónexcloents. “Unitat!”, criden molts. Uncàrrec d’ERC em deia que mai el seupartit i l’antiga Convergència no ha-vien obtingut uns resultats tan ma-gres com quan van anar a les eleccions

junts. Puigdemont pensa en els partitsquebequesos i escocesos que van for-çar els referèndums d’independènciarespectius. Aquests partits van ser elresultat d’unir-ne uns quants que te-nien el mateix objectiu i que fins lla-vors s’havien reforçat per separat. Lagestació va ser llarga i encara així elsindependentistes escocesos units vantrigar vuitanta anys a veure satisfetala consulta, que no va anar bé.

Està unit l’“unionisme”? A l’horad’aplicar l’article 155 de la Constitu-ció, va ser evident. Des que Pedro Sán-chez ocupa el lloc de Mariano Rajoy,no tant. Alguns diuen que és unatrampa per a incauts, una manera dedilatar les aspiracions sobiranistesamb gestos i bones paraules mentreels unionistes més radicals increpenSánchez per tou i el paralitzen. Ho ve-uen com la divisió, també la de poders,pot ser també eficaç, i ho saben?

Ara: dividits o units amb el mateixobjectiu, és necessària la figura d’unJuli Cèsar indiscutit, d’un mariscal decamp, d’un estat major, d’un llargavis-tes per veure i poder dirigir el conjunt.En disposem?

“La divisiópròpia també potser moltfavorable

Vuits i nous

Divideix i venceràsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2018

L’operació policial desenvo-lupada dilluns al barri del Ra-

val de Barcelona suposa un cop dura la xarxa de narcopisos que s’haviaapoderat del barri barceloní, fet quehavia generat gran alarma i insegu-retat entre el veïnat. Més de 800agents entre Mossos d’Esquadra iGuàrdia Urbana, una quarantenad’escorcolls, 55 detinguts i unatrentena de pisos de venda de dro-ga desarticulats són xifres d’unaimmensa rellevància. Una macro-batuda que culmina dos anys d’in-vestigacions. La satisfacció del ve-ïnat ha estat evident i, malgrat queés lògica la seva impaciència recla-mant que l’operació s’hagués fetabans perquè el patiment ha estatinsuportable, calia que aquest im-mens contingent policial actuésamb tota la informació a l’abastperquè el cop fos precís i directe alcor de la xarxa de narcotràfic.

La conselleria d’Interior, ambuna bona coordinació amb l’Ajunta-ment de Barcelona, ha fet un pas fo-namental, encara que no definitiu,per erradicar aquesta problemàticadel Raval. Els promesos reforçospolicials al barri havien d’estar pre-cedits per una operació de granabast que eliminés les bases opera-tives del narcotràfic. Ara caldrà re-forçar la vigilància per evitar que laxarxa pugui rebrotar i alhora anarcombatent els punts de venda dedroga que hagin quedat intactes.Tot plegat acompanyat de mesurescontra l’especulació immobiliària,que ha permès la instal·lació delsnarcotraficants i la degradació delbarri. L’espectacular operació poli-cial demostra la determinació de lesinstitucions de no perdre el controlde cap part de Barcelona a mans deles xarxes de narcotràfic. L’actuaciópolicial no és el final del problemaperò sí que ha de ser el comença-ment de la recuperació d’un barrimassa oblidat i maltractat.

Teràpia de xocpolicial contraels narcopisos

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El raper mallorquí ha denunciat l’Estat espanyol da-vant del TEDH per condemnar-lo per les lletres de lesseves cançons, fet que vulnera el dret a la llibertatd’expressió, recollit en l’article 10 del Conveni Europeude Drets Humans. Una denúncia necessària per des-muntar l’estratègia repressiva i restrictiva de l’Estat.

CANCELLER D’ÀUSTRIA

Denúncia necessària

El govern austríac, format per populistes i ultrana-cionalistes, es retirarà del Pacte Mundial per a unaMigració Segura, Ordenada i Regular, perquè no voladquirir cap mena de compromís amb la migració iencara menys que pugui arribar a ser consideradaun dret, fent gal·la de la seva xenofòbia malaltissa.

-+=

-+=

Més cura per a la malàriaCarlota Dobaño

Xenofòbia malaltissaSebastian Kurz

-+=

Valtònyc

Un grup d’investigadors liderats per l’Institut deSalut Global de Barcelona han identificat meca-nismes que poden permetre millorar l’eficàcia dela vacuna contra la malària i per tant incrementarla protecció contra la malaltia. L’avenç suposa unpas endavant en l’eliminació de la malaltia.

INVESTIGADORA DE L’ISGLOBAL

RAPER

a castanyada i Tots Sants. Sem-pre és feridor tenir present quehi ha presos polítics i exiliats,

privats de llibertat i limitats de movi-ments per haver complert el compro-mís electoral que els ciutadans s’ex-pressessin a les urnes. En festes, en lacelebració de les tradicions, en els mo-ments en què molts els passem ambfamília o les persones que ens esti-mem, encara més.

Les festes coincideixen amb l’anyque fa que els membres del govern es-tan reclusos, en abús d’una presó pre-ventiva injusta i desproporcionada peruna rebel·lió inexistent. I no ho dic jo.Veus tan autoritzades com la de l’ex-president del Tribunal Suprem, delConsell General del Poder Judicial idel Tribunal Constitucional, PascualSala, no hi veuen aquest delicte i dub-ten del de sedició. I el mateix redactordel delicte de rebel·lió en el Codi Penaldel 1995 ha repetit fins a la sacietat

L “El governespanyol del PSOEs’expressarà en elsescrits d’acusació dela fiscalia i l’advocatde l’Estat

que és inaplicable als dirigents inde-pendentistes.

Però quan es busca venjança i ex-emplaritat es fa el desentès davant delsentit comú, encara que la veritat, elsdrets fonamentals i, de retruc, la de-mocràcia quedin rebregats a l’Estatespanyol. I aquest és exactament l’es-

perit que ha guiat el procés judicialque capitaneja Pablo Llarena al Su-prem. Amb la instrucció tancada i dic-tada l’obertura del judici oral, és l’horade conèixer els escrits d’acusació de lafiscalia, l’advocat de l’Estat i de Vox. Iels dos primers està previst que es fa-cin públics demà.

S’acosta el moment de la veritat peral govern del PSOE. Serà en aquestsescrits, en què es detallaran les penesque es demanen per als dirigents del’1-O, on es constatarà si els socialisteses mouen. L’executiu s’expressarà através de la petició de l’advocat de l’Es-tat i també de la fiscalia, i ja es donaper fet que aquesta última mantindràrebel·lió. Es posarà a prova, doncs, lavoluntat d’entesa real dels socialistes,que si volguessin afrontar de cara elque està passant a Catalunya el pri-mer que haurien de fer és retirar lesacusacions contra els líders polítics isocials de l’1-O. Veurem fins on arriba.

La voluntatAnna Serrano / aserrano@elpuntavui.cat

A la tres

De reüllMarta Monedero

Deixar deser princesa

l que més desitjava la princesa Elionor, ahir en fer 13anys, era celebrar-ho llegint en públic un article de la

Constitució? Qui voldria ser a la pell de Kate Middleton,que es convertirà en princesa de Gal·les (l’ombra de lasogra, Lady Di, pot esclafar qualsevol) quan mori la reinaElisabet II?

Amb aquest panorama, no és estrany que hi hagibaixes en la reialesa planetària. Qui no fugiria de palau?La família imperial del Japó perd la princesa Ayako,neboda de l’emperador, qui també està a punt de plegar

perquè, als 84 anys, està cansat il’any que ve abdicarà en favor delpríncep hereu. Però no perdem lapista al negoci rodó d’Ayako: harenunciat al títol imperial per podercasar-se amb un empleat d’unanaviliera. Perquè ens entenguem,un plebeu. Com a compensació,Ayako s’embutxaca 840.000 euros

per mantenir el nivell de vida amb què s’ha criat.Els noms de les monarquies són avui celebritats amb

pedigrí i formen part del circ de l’entreteniment encaraque no hi creiem. Però potser cal rumiar-hi seriosamentquan, dels 19 membres de la monarquia hereditària mésantiga del món, 14 són dones i per raons de sexe nopoden accedir al Tro del Crisantem. Això passa a Tòquio,una capital on el passat i el futur s’entrecreuen. Al segleXXI, tres princeses han renunciat per amor a l’emblemaimperial demostrant la necessitat urgent de revisar lamonarquia al Japó. Bé, al Japó i a altres llocs.

E

El que mésdesitjavaElionor erafer anysllegint laConstitució?

http://epa.cat/c/nwfxim

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El president Carles Puigdemontinsta l’Estat que es comprometia acceptar una eventualmajoria de l’independentisme ales urnes.

10anys

20anys

El cos dels Mossos d’Esquadraassumeix la seguretat ciutadanai l’ordre públic a Catalunya. En 14anys s’ha completat lasubstitució policial.

La Viagra, píndola contra laimpotència, ha arribat ja a lesfarmàcies catalanes iespanyoles i els metges larecepten.

Respecte al 21-D Desplegament Arriba la viagraTal diacomavui fa...

oment estel·larde la casa reial

ahir a Madrid en unacte presumptamentmuntat per celebrar elquarantè aniversari

de la Constitució Espanyola, però queva acabar sent una adoració-homenat-ge a la princesa Elionor, hereva del tronespanyol (encara). Un rentat de carade la monarquia en tota la regla araque al rei Felip li cauen castanyes detotes bandes, primer pel seu paperabrandat (i nefast) en contra dels cata-lans en el referèndum de l’1-O i, en se-gon lloc, per les tèrboles relacions de lacasa reial espanyola amb la monarquiasaudita, també a la picota després delterrorífic assassinat a sang freda d’unperiodista a Istanbul.

Elionor –per cert, no hauria d’haverestat a escola a les deu del matí, comtotes les nenes de la seva edat?– rebiaahir al migdia elogis encesos, per qua-lificar d’alguna manera els titulars en-sucrats dels webs espanyols, per haverllegit en públic durant menys d’un mi-nut! És a dir, per haver fet, amb més o

menys gràcia, allò que fan molts nensa escola cada dia. “El debut perfectede la princesa d’Astúries” (ABC), “Ungraó roig i orgull de reina” (El Mundo),“Així ha reivindicat La Monarquia laprincesa Elionor” (La Razón) o “Elionordefensa la seva condició d’hereva” (ElEspañol) eren alguns dels titulars. Al-tres digitals se centraven a ressaltar elvestit blau que duia i el fet que era laseva primera intervenció pública. Nin-gú deia quasi res del motiu de l’acte, nide la resta de lectors –entre ells el ma-teix rei i el president Sánchez, a qui vatocar llegir l’article sobre la “indissolu-ble unitat d’Espanya”– ni, és clar, delfet que la lectura havia obligat a deixarmig buit l’hemicicle del Congrés enmigde la sessió de control del govern. Lapremsa espanyola, i la política espa-nyola tot darrere, prefereixen entrete-nir-se a muntar espectacles a majorglòria de la monarquia i del seu estatde fireta, que no pas preocupar-se perbuscar solucions al principal problemaque tenen damunt la taula i que no ésaltre que Catalunya. I ens estranya?

M

Full de rutaMiquel Riera

Patetismeconstitucional

Elogis encesos de la premsaespanyola a la princesaElionor per haver llegit untext en veu alta. És a dir, elque fan cada dia tots els nensi nenes de la seva edat

orto un any enfadat amb el go-vern legítim. Fa un any van de-cidir no baixar la bandera es-

panyola del Palau de la Generalitat,vam fer una declaració d’indepen-dència merament simbòlica, algunsvan marxar a l’exili i d’altres vananar a treballar com si no passés res.Estic enfadat perquè creia que potserteníem una oportunitat, i no la vamsaber aprofitar, i estic enfadat pel fetde descobrir que aquesta oportunitatmai la vam tenir però ens van fercreure que sí. El dia 28 tot va ser unareacció desendreçada, caòtica i genscoordinada on uns consellers vananar a treballar sense saber gaire béquè passava, d’altres van marxar sen-se direcció clara fins a ser cridats aBrussel·les i d’altres van afrontar unconsell de govern de mínims dirigitpel vicepresident Junqueras. Troboespecialment esperpèntic el joc de fo-tos i insinuacions que van circularabans de saber-se que teníem mig go-vern a l’exili.

PUC ENTENDRE que el 26 d’octubre el

P govern es trobés en un atzucac enquè les opcions que tenia a la taulatotes fossin perdedores: o fer elec-cions patint igualment el 155 o feruna DUI simbòlica i haver d’optarper l’exili o la presó, o fer una DUI re-al i perdre encara més claramentperquè no teníem la força suficient.Però continuo enfadat perquè el go-vern legítim no ha pogut fer un relatconjunt de tot el que va succeir, per-què tot i el sacrifici humà que hanfet, no han donat explicacions ni hanretut comptes de les decisions pre-ses. Estic especialment enfadat ambel president Puigdemont perquè hafet un discurs d’independentismemàgic durant aquest temps amb pro-meses que sap que no es poden com-plir. Estic enfadat perquè estem blo-quejats fins que el govern legítim nofaci una lectura compartida de larealitat.

ESTIC ENFADAT per la manca de solida-ritat entre alguns membres d’aquestgovern, també per rebre lliçons mo-rals dels qui, pel fet de viure a l’exili,

es creuen amb raons per dir-nos quèhem de fer, als que estem a Catalu-nya; estic enfadat perquè el greu pesde la presó no deixa d’afectar el judi-ci dels que estan presos, i això tambécondiciona les decisions dels que es-tem fora. I és molt dolorós estar en-fadat amb persones que mereixen lameva estima i admiració pel gran sa-crifici i valentia que van tenir.

NECESSITEM AVANÇAR i cohesionarles diverses sensibilitats dins de l’in-dependentisme, però no ho podremfer mentre els exiliats i els presos po-lítics no facin aquest exercici de re-tre comptes, de forma conjunta isense amagar-se en al·legats a l’inde-pendentisme màgic o discursosplens de retòrica. De fet, n’estic fart,d’estar enfadat perquè no han fetaquest exercici d’honestedat políti-ca i començar a tractar-nos com aadults. Perquè en el fons els vull esti-mar i admirar com es mereixen. Per-què del que sí que estic ben segur,que de valents contra l’Estat espa-nyol ho han sigut.

José Rodríguez. Sociòleg

Enfadat amb PuigdemontTribuna

Carles Fontserè

b Al seu article Carles Fontserè(El Punt Avui, 30/10/18), Isa-bel-Clara Simó elogia el docu-mental sobre Fontserè Art i re-bel·lia, d’Albert Abril. També en-comia el famós cartellista perhaver estat un “militant [...] perl’equitat i la justícia” i haver vis-cut “perseguint la llibertat,plasmant-la, mostrant-la, llui-tant per ella”. No he vist el docu-mental d’Albert Abril, però síque he llegit les memòries deFontserè. Al segon volum, Unexiliat de tercera, Fontserè ex-plica les seves experiències alParís ocupat pels nazis. Elogiael projecte nazi, el qual veu comun intent prematur d’unificarEuropa, i al mateix temps deni-gra els aliats, arribant a descriu-re els dies de l’alliberament deParís com “uns dels més repul-sius i odiosos de la meva vida”.Tot això ho escriu quan té mésde vuitanta anys: per tant, quanha tingut el temps suficient peradonar-se del que significà el

nazisme (Podeu consultar unarticle meu publicat a la revistadigital Núvol, 10/8/2016). Crecque cal confrontar tant elspunts flacs com els gloriosos,fins i tot dels herois nacionals.Malauradament el gran carte-llista de la Guerra Civil va serun col·laboracionista filonaziimpenitent.HENRY ETTINGHAUSENLa Pera (Baix Empordà)

Escoltem els‘influencers’b Molts posen mala cara quanparlen dels influencers, pensenque la seva feina consisteix apenjar quatre fotos a les xarxessocials; però la veritat és que elseu paper en la publicitat vamolt més enllà. Jo que estic es-tudiant publicitat i relacionspúbliques he pogut veure laimportància que poden arribara tenir per a una marca. Ambles noves tecnologies, aquestspoden considerar-se una for-ma molt útil d’anunciar una

marca, ja que tenen el poderd’arribar al consumidor d’unaforma més propera que la pu-blicitat convencional. Els hemde donar una oportunitat i es-coltar-los; estic segura que enssorprendrien.MAR SALVADOR SANTOSBarcelona

Bilingüisme real

b Bilingüisme real o intromis-sió de l’Estat? La llei d’immer-sió lingüística, intocable per 25anys, està ara en el punt de mi-ra de tots. Per què tant recel?El català és un tret preuadís-sim de la nostra cultura quevolem conservar. Em semblaque tenir el domini de les duesllengües, castellà i català, no-més pot beneficiar l’individu.Espero que estiguin d’acordamb mi, però també pensoque compartiran la por que ai-xò suposi el desplaçament delcatalà pel castellà.RAQUEL PEDREGOSA FABEIROBarcelona

Castanyada,no Halloween

b Fa uns anys s’ha posat demoda anar celebrant festesamericanes; una és la de SantValentí, però amb aquesta deHalloween, ja prou arrelada iabsurda, ens volen prendre latradicional, la castanyada. Nosuprimim totes les nostres tra-dicions; si un poble perd les se-ves tradicions deixa de ser ellmateix. A vegades tots aquestsmodernismes que ens volenimposar fan perdre la identitatmés essencial.XAVIER FARRÉ MARTÍNEZBarcelona

FE D’ERRADES

El peu de foto de la notícia dela part inferior de la plana 8de l’edició d’ahir havia de dir:“Quatre dels sis regidors en-causats: Oriol Lladó, primerper l’esquerra; José Téllez,tercer; Agnès Rotger, quarta,i Laia Sabater, sisena.”

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

Carme Junyent, LINGÜISTA I PROFESSORA A LA UB

“La llengua vehicular de l’ensenyament és el català, peròaixò, a secundària, en un percentatge molt alt, no és cert”

La frase del dia

“El debat sobreles escoles denegocis hauriad’incloure també lapregunta sobre comes treballa en eldesenvolupamentintegral dela persona

i hi ha un costum clàssic quan elsdiaris fan constar que han nome-nat alguna persona per a un càrrec

directiu en una empresa, és fer constaren quina universitat o escola de negocisha estudiat. Alguns departaments depremsa estan encantats amb aquestcostum, perquè així poden sumar “im-pactes” comunicatius. Però també hemvist molts directius ser notícia en elsmitjans de comunicació degut al dubtóshonor d’haver contribuït activament al’enfonsament de l’empresa en què tre-ballaven (i per haver cobrat substancio-ses quantitats per aconseguir-ho, tot si-gui dit). Curiosament, però, en aquestscasos mai no hem sabut on s’havien for-mat, com si fossin veritables exalumnesapàtrides.

SORTOSAMENT, JA FA ANYS que hi ha undebat obert sobre el model i el tipus deformació que ofereixen les escoles denegocis. Debat apassionant, en què esjuga en bona part el futur de cadascuna iel del sector com a tal. Un dels diversosdetonants d’aquest debat és la preguntasobre fins a quin punt en els darrersanys la pressió dels rànquings (i la sevalògica) les ha condicionat, si més no, elseu discurs, els seus missatges i la sevacomunicació. La pregunta és rellevant,atès que en aquests rànquings se sol va-lorar de manera exagerada l’incrementsalarial que obtenen, per exemple, elsalumnes del MBA després d’haver-locursat, comparat amb el que guanyavenabans de fer-lo. Arriba un moment enquè potser no ens haurien de sorpren-dre tant algunes coses que passen si undels missatges principals que reben desde la seva formació és que un indicadorpreferent per valorar el lloc on estudienés la xifra que passen a guanyar quan ensurten. Més que només fer escarafallsquan hi ha escàndols empresarials, pot-ser les escoles de negocis –i el sectorcom a tal– també haurien de preguntar-se fins a quin punt hi han contribuït. Tal

S vegada no hagi estat una contribució so-ta una estricta relació causa-efecte, pe-rò alguna sincronia hi deu haver, si mésno similar a la que exhibeixen quan elsdirectius són reconeguts positivamentper la seva tasca.

DARRERAMENT ens ve sovint a la memò-ria un llibre de John Elkington que vaser un dels primers en què es parlava delque ara s’anomena el triple compte deresultats (econòmic, social i mediam-biental). El llibre es deia Cannibals withforks, i plantejava provocativament lapregunta de si el progrés educatiu con-sisteix simplement a aconseguir que elscaníbals mengin amb forquilla. Doncsbé: creiem que el debat que esmentàvemtambé planteja a les escoles de negocis sila seva funció només és ensenyar a men-jar amb forquilla. Si la seva feina nomésés millorar els instruments que s’usen,les capacitats i habilitats que s’adquirei-xen, les tecnologies que es maneguen iels conceptes que s’aprenen. Però que laqüestió de qui i com les usa i per a què noels correspon com a escoles de negocis.És evident que instruments, capacitats,habilitats, tecnologies i conceptes sónfonamentals. I com més desenvolupats i

afinats siguin, millor. Però en tot això hiha també un debat ideològic i valoratiuque els demana –i els demanarà– cadacop més que es defineixin: quin modeld’empresa i, sobretot, quin model d’èxitempresarial transmeten en tots i cadas-cun dels seus missatges i de les seves ac-tivitats, tant docents com no docents.Cap escola de negocis no podrà escapo-lir-se en els anys vinents de tenir algunaparaula a dir sobre els valors i els modelsd’empresa que proposa i defensa, i quinsqüestiona i rebutja. Bo i sabent que, enfer això, a diferència de quan es limitavaa parlar de tècniques de gestió (de for-quilles, vaja) no podrà satisfer tothom.

EL DEBAT SOBRE LES ESCOLES de negocis(i sobre tot el sector) inclou sempre unapartat sobre la necessitat d’innovació.Normalment aquest debat se situa alvoltant de les tecnologies de l’educació isobre les dinàmiques de l’aprenentatge.Cosa que, sens dubte, és un repte d’ur-gentíssima resposta. Però el debat hau-ria d’incloure també la pregunta sobrecom es treballa en el desenvolupamentintegral de la persona; la interpel·laciósobre els valors que la mouen i el projec-te vital que l’anima; i el suport perquè elseu procés formatiu integri tots els ele-ments que n’haurien de formar part, ino deixi aquesta integració en mans dela sort o l’atzar. Parlar d’aquests temesde manera adulta no té res a veure ambel fantasma de la indoctrinació (fantas-ma que de seguida treuen a passejar elsmandrosos que no volen ni sentir a par-lar de la qüestió). Té a veure amb la pre-gunta sobre si l’educació superior és i volser, efectivament, educació i bona edu-cació.

PERQUÈ EL QUE AQUEST DEBAT planteja ales escoles de negocis no és, comptat idebatut, només un repte de currículumi de metodologies docents: és també –isobretot– un repte ideològic i d’identi-tat.

Àngel Castiñeira / Josep M. Lozano. Professors d’Esade (URL)

Per anar-ne parlant…Tribuna

es que va escla-tar el procés,

l’escaquer polític ca-talà no ha parat de re-compondre’s. El tradi-cional eix esquerra-dreta que l’havia ca-

racteritzat (existien partits d’obedièn-cia catalana i d’altres que no, és cert,però no havien pactat mai entre si desde 1980) va quedar superat per l’eix in-dependentisme-unionisme, el principalavui. I ara l’esclat de la Crida pot tornara remoure-ho tot. Això sí, primer hauràd’explicar molt bé què és, perquè d’en-trada no s’acaba d’entendre. Si vol sertot just un moviment cívic per recla-mar la unitat dels partits, ja n’hi ha unque fa aquesta funció des del 2012:l’ANC. Si vol ser un nou partit indepen-dentista, s’afegiria als tres grans que jahi ha avui: ERC, el PDeCAT i la CUP.

La Crida, no ens enganyem, neix so-bretot de l’antiga òrbita convergent. Defet, cares a banda, dona pistes que ha-gi dit que mai competirà electoralmentamb el PDeCAT i hagi criticat postulatsd’ERC i la CUP, i en aquest sentit el lò-gic seria que acabés sent la reagrupa-ció del centredreta republicà. Ara bé,apel·la a tothom i té vocació transver-sal. Si ho acaba sent i va a eleccions,estarà consolidant un sub-eix dins l’in-dependentisme que de fet ja va obrirJxCat: els que defensen l’embat cons-tant contra l’Estat versus els que apos-ten per contemporitzar i ampliar la ba-se. I, en aquest sub-eix, sí que s’hi bar-reja tot, i es nodreix de votants delPDeCAT però també d’ERC. Per això ésnormal que aquests partits ho vegincom una opa hostil. Això sí, si el que volERC és evitar eventuals fugues cap a laCrida, amb la negativa a formar llistaunitària a Europa –on tindria tota la lò-gica, més que en unes municipals– pa-radoxalment potser inciti tot el contra-ri. Arribada l’hora de les urnes, caldràveure quin (sub)eix fa decantar el vot.

D

De set en setÒscar Palau

La Crida queho remou tot

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 20186 |

Un vaixell de creuertopa amb el moll i facaure un elevadorde contenidors, peròno provoca ferits

Masella i Tuixent-laVansa ja obren lesinstal·lacions d’esquíaquest cap desetmana

El temporaldu neuprimerencaal Pirineu

Ensurt al portde Barcelonaen caure unagruaNacional

L’especulació vers el càs-tig als líders independen-tistes s’acaba. La fiscal ge-neral de l’Estat, María Je-sús Segarra, va anunciarahir que, finalment, de-mà, divendres, enmig delpont de Tots Sants, els fis-cals presentaran els es-crits d’acusació contra els18 líders independentis-tes en la causa oberta alTribunal Suprem, i tambécontra els quatre proces-sats de la direcció delsMossos d’Esquadra, a l’Au-diencia Nacional. La fisca-lia podia presentar les qua-lificacions provisionals di-lluns vinent, com faràl’acusació popular de Vox,però tant li fa coincidiramb el primer any en pre-só preventiva de l’exvice-president Oriol Junquerasi de l’exconseller d’InteriorJoaquim Forn.

El govern de Pedro Sán-chez fa setmanes que es varendir en l’intent de fercanviar l’opinió a la fiscaliaperquè retirés l’acusacióde rebel·lió, delicte que elmateix president espa-nyol va negar que haguéspassat a Catalunya, ni du-rant l’1-O ni en la declara-ció d’independència del27-O, mai executada. Aixíla novetat serà descobrirles penes que demana lafiscalia per als líders polí-tics i civils. L’advocat del’Estat, que també presen-tarà l’escrit d’acusació de-mà, podria limitar-se a re-clamar per la malversació,xifrada en 2,3 milionsd’euros.

Segons fonts judicials,la presentació dels dos es-crits d’acusació alhora sig-nifica que la fiscalia també

acusarà pel delicte de re-bel·lió i no pas per sedicióal major dels Mossos, Jo-sep Lluís Trapero, i alscaps d’Interior, ja que se-ria absurd mantenir dosrelats criminal diferents.La magistrada de l’Au-diencia Nacional CarmenLamela va processar perdos delictes de sedició mésun de grup criminal el ma-jor Trapero, que impli-quen penes altíssimes.Amb un únic delicte de re-bel·lió, i com a comanda-ment, la franja –sempreexcessiva– estaria entreels 10 i 15 anys de presóper a Trapero. Per als par-ticipants de rebel·lió, lespenes van dels cinc als 10anys de presó.

Així, es preveu una peti-ció de penes jeràrquica i enfunció dels delictes. Dels18 processats que aniran ajudici al gener, sis són acu-sats de rebel·lió i malver-sació de fons, per tant se-ran els que tindran la peti-ció de càstig més alta. Són:l’exvicepresident OriolJunqueras, l’exconsellerd’Interior Quim Forn, l’ex-conseller d’Exteriors Raül

Romeva, l’exconsellerad’Afers Socials Dolors Bas-sa, l’exconseller de Terri-tori Josep Rull i l’exconse-ller de Presidència JordiTurull. En un segon graóestaran els acusats de re-bel·lió sense malversació, isón l’expresidenta del Par-lament Carme Forcadell;el president d’Òmnium,Jordi Cuixart, i l’expresi-dent de l’ANC i diputat deJxCat Jordi Sànchez. En eltercer graó se situen elsacusats de malversació defons i desobediència: elsexconsellers Carles Mun-dó, Meritxell Borràs i SantiVila. I en el cinquè i darrergraó, els sis acusats de des-obediència, que implica in-habilitació, no presó: cincexmembres de la mesa delParlament i l’exdiputadade la CUP Mireia Boya.

Les defenses, avaladesper més d’un centenar dejuristes espanyols, nega-ran el delicte de rebel·lió enno existir la violència ne-cessària per tombar un go-vern. Després dels escritsd’acusació, els advocatstindran cinc dies per pre-sentar els de les defenses.És previst, però, que pri-mer demanin una vista,recollida en la llei, per tor-nar a qüestionar la compe-tència del Suprem enaquesta causa.

El president de la Gene-ralitat, Quim Torra, va as-segurar ahir que els escritsd’acusació de la fiscalia de-mostraran que la “repres-sió” de l’Estat espanyol“continua”, segons l’ACN.Desenes de personalitats ijuristes a Catalunya i l’Es-tat espanyol ja han signatel manifest per reclamar lallibertat dels presos polí-tics, penjat a www.adret-scivils.cat. ■

Mayte PiulachsBARCELONA

DEMÀ El ministeri públic presentarà alhora els escritsd’acusació contra els 18 independentistes al Suprem i ladirecció dels Mossos a l’Audiencia Nacional DELICTE Ésprevist que aposti per la rebel·lió en els dos casos i graduï lapetició de penes ESTAT L’advocat de l’Estat, la malversació

La fiscalia acusarà de r

En presó preventiva des del 2 de novembre del 2017Processat per rebel·lió i malversació de fons

Oriol JunquerasExvicepresident (ERC)

En presó preventiva des del 2 de novembre del 2017.Processat per rebel·lió i malversacio de fons

Joaquim FornExconseller d’Interior

(JxCat)

En presó preventiva des del 23 de març del 2018. Del 2 de novembre al 4 desembre 2017, empresonat.Processat per rebel·lió i malversació de fons

Raül RomevaExconseller d’Afers

Exteriors (ERC)

En presó preventiva des del 23 de març del 2018Del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017, empresonada.Processada per rebel·lió i malversació de fons

Dolors BassaExconsellera de

Treball, Benestar i Famílies (ERC)

En presó preventiva des del 23 de març del 2018Del 2 de novembre al 4 de desembre, empresonat.Processat per rebel·lió i malversació de fons

Josep RullExconseller de

Territori i Sostenibilitat (JxCat)

En presó preventiva des del 23 de març del 2018Del 2 de novembre al 4 de desembre, empresonat.Processat per rebel·lió i malversació de fons

Jordi TurullExconseller de

Presidència (JxCat)

En presó preventiva des del 23 de març del 2018Processada per rebel·lió

Carme ForcadellExpresident adel

Parlament de Catalunya

En presó preventiva des del 16 d’octubre del 2017Processat per rebel·lió

Jordi SànchezExpresident de l’ANC i

diputat de JxCat

En presó preventiva des del 16 d’octubre del 2017Processat per rebel·lió

Jordi CuixartPresident

d’Òmnium Cultural

En llibertat provisional. En presó provisional del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017.Processat per malversació de fons i desobediència

Carles MundóExconseller de Justícia (ERC)

En llibertat provisional.En presó preventiva del 2 de novembre al 4 de desembre del 2017.Processada aper malversació de fons i desobediència

Meritxell BorràsExconsellera de

Governació (JxCat)

En llibertat provisional.Processat per malversació de fons i desobediència

Santi VilaExconseller de Cultura (JxCat)

Processat per desobediència

Lluís CorominasExvicepresident

primer del Parlament(PDeCAT)

Processada per desobediència

Anna SimóExsecretària primera del Parlament (ERC)

Processatper desobediència

Lluís GuinóExvicepresident

primer del Parlament(PDeCAT)

Processadaper desobediència

Ramona BarrufetSecretària quarta de

la mesa del Parlament(PDeCAT)

Processatper desobediència

Joan Josep NuetSecretari tercer de la mesa del Parlament

(CSQP)

Processadaper desobediència

Mireia BoyaExdiputada de la CUP

Els independentistes catalans, a judiciA JUDICI

25anys de presó és la màximapena per als líders del delictede rebel·lió. Per a comanda-ments, de 10 a 15 anys.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

2,3milions d’euros és la mal-versació atribuïda al governde Puigdemont per organit-zar el referèndum de l’1-O.

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 7

El parany de l’indulti judici al Bernabéu

L’APUNT són culpables abans del judici i que seran condemnatsperquè l’absolució no existeix per a ells. “El judici espodria fer al Santiago Bernabéu: com que anem a ju-gar en camp contrari, amb un àrbitre de l’equip con-trari i en un camp que fa pujada, el Bernabéu seria unametàfora”, ha dit l’advocat Jordi Pina. El judici encarano té seu, però ahir Rivera ja coneixia el veredicte.David Portabella

L’Espanya oficial es desperta tant pendent dels àudiosdel comissari pres José Manuel Villarejo que ara obviala lletra petita a la resta de notícies. Quan Albert Rive-ra posava ahir contra les cordes Pedro Sánchez perfer-li dir al Congrés si indultarà els presos polítics ambl’exhortació “sí o no!?”, el parany implicava donar perfet que els presos de Lledoners i Puig de les Basses ja

rebel·lióCarles Puigdemont

Expresident de la Generalitat

Processat per rebel·lió i malversació de fons

Processat per rebel·lió i malversació de fons

Toni Comín Exconseller de Salut

(ERC)

Processada per rebel·lió

Marta Rovira Portaveu d’ERC

Processat per malversació i desobediència

Lluís Puig Exconseller de Cultura

(JxCat)

Meritxell SerretExconsellera

d’Agricultura (ERC)

Processada per malversació i desobediència

Processada per desobediència

Anna GabrielExdiputada de la CUP

Josep Lluís Trapero

Exmajor dels Mossos

Teresa LaplanaIntendent dels

Mossos

Pere SolerExdirector dels

Mossos

César PuigExsecretari general

d’Interior

4

processats per sedició per l’Audiencia Nacional

Processada per rebel·lió i malversació de fons

Clara Ponsatí Exconsellera

d’Ensenyament (JxCat)

A L’EXILI SENSE ORDRE DE DETENCIÓ

Atrapat en un debat queCiutadans i el PP afrontendonant per descomptatque els presos polítics se-ran condemnats i que ja notenen cap possibilitatd’una absolució abans deljudici, el president espa-nyol, Pedro Sánchez, vadefugir ahir el parany enquè el volia atrapar AlbertRivera exigint-li que di-gués en públic que no in-dultaria cap líder polític isocial del procés. En la ses-sió de control al govern ce-lebrada al matí al Congrés,Sánchez va evitar antici-par si seria partidari d’unamesura de gràcia com hanindicat socialistes catalanscom ara Miquel Iceta i ladelegada Teresa Cunillera.

En el primer duel al Con-grés des que Sánchez va

donar per trencada la rela-ció amb el líder de l’oposi-ció, Pablo Casado, Riverava voler liderar la implaca-bilitat contra els presos i“l’estampa de la vergonya”de Pablo Iglesias visitant ellíder d’ERC, Oriol Junque-ras, al penal de Lledoners.“A la presó no es va nego-ciar el salari mínim, a lapresó es van negociar in-dults i impunitat”, va dirRivera sense revelar comho sap.

Reforçar l’autogovernLa prova del presumptepacte dels indults, segonsRivera, és que ell està con-vençut que Iglesias i Jun-queras no poden parlar deres més. “Com li han d’im-portar, a Junqueras, els au-tònoms espanyols si ell volliquidar Espanya?”, va dircom a prova. “Pot dir quemai farà ús de l’indult per

indultar colpistes?”, va ex-igir Rivera a Sánchez ja ento enfadat. “Senyor Casa...Senyor Rivera, perdó, lianava a dir Casado, deu serperquè l’argumentari i finsi tot les preguntes solen serels mateixos”, va fer mofaSánchez. El president es-panyol va esquivar totesles invectives i es va negar aparlar d’indult i, a canvi, vainstar Rivera a aprendreque els catalans volen “re-forçar l’autogovern i bastirponts”. “O es fa el sord o esfa el ximple. Indults! In-dults! Molt fàcil: sí o no?!”,va exigir Rivera sense èxiten l’últim torn.

Abans del seu duel ambRivera, Sánchez va toparamb el líder del PP, PabloCasado, que va demanaramb bel·ligerància “si téprevist trencar la relacióamb els partits secessio-nistes” perquè, segons ell,

“Espanya està en mansdels independentistes,dels que defensen Batasu-na i dels que assessoren ladictadura chavista”. QuanSánchez el va acusar d’ex-plotar electoralment l’anti-catalanisme en lloc de “dei-xar enrere el passat méstèrbol del PP”, en al·lusióals àudios de María Doloresde Cospedal i el comissariJosé Manuel Villarejo, Ca-sado va elevar el to: “Vostèés el cavall de Troia pel quall’independentisme s’infil-tra a les estructures del’Estat: ho van fer amb lesescoles, que ja són madras-ses nacionalistes; ambTV3, que és el No-Do de Ca-talunya, i també amb lamateixa Generalitat, quevolen reconvertir en Con-sell per la República, i vostèno fa res o ho aviva, per ex-emple despenalitzant elsultratges a la bandera, a lacorona i a l’himne.”

El portaveu del PDe-CAT, Carles Campuzano,denuncia la perversió deldebat dels indults. “L’únicescenari que podem imagi-nar és l’absolució i per tantem sembla absolutamentfora de lloc especular ambindults”, va avisar Campu-zano, que es va dir “indig-nat” amb la prolongació deles presons preventivescom les d’Oriol Junqueras iJoaquim Forn, que diven-dres faran un any a la pre-só. ■

a Rivera li retreu que “a Lledoners es pacten indults” i que“es fa el ximple” a Casado: “Les escoles són madrasses”

Sánchez evita dir sipreveu indults alspresos si hi ha pena

David PortabellaMADRID

Sánchez va eludir ahir el prec de Rivera sobre el possible indult als presos ■ JAVIER LIZÓN / EFE

“Senyor Rivera,ofereixi una solució.I la solució depèn dereforçar l’autogoverni bastir ponts”Pedro SánchezPRESIDENT ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“A Lledoners no esva negociar el salarimínim, a la presó esvan negociar indultsi impunitat”Albert RiveraPRESIDENT DE CIUTADANS— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les escoles jasón madrassesnacionalistes iTV3 és el No-Doa Catalunya”Pablo CasadoPRESIDENT DEL PP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

DAVID BRUGUÉ

La proclamació de la República i la marxade Carles Puigdemont a Bèlgica té diver-sos efectes als ajuntaments, depenent dequin color hi governa. Mentre que algunsconsistoris, com Sabadell, Girona i Pine-da de Mar, s’afanyen a treure la bandera

espanyola de les seves façanes, altres,en canvi, el que despengen ràpida-ment és el retrat del president perl’aplicació del 155. Tarragona i el Ven-drell són dels que ho materialitzen.■ CARLES PALACIO

MALEÏDA HEMEROTECA AVUI FA UN ANY 1 de novembre del 2017

Guerra de banderes i de retrats

Nuet i Simó arriben aa Madrid per declararEn menys de 24 hores lajustícia espanyola posaen marxa la investigaciójudicial. L’Audiencia Na-cional i el Tribunal Su-prem envien, avui fa unany, les citacions perquèels jutges prenguin decla-ració l’endemà en quali-tat d’investigats a càrrecspúblics de Catalunya,acusats, tots, dels delic-tes de rebel·lió o de sedi-ció i malversació de fons.Entre els electes, els pre-sidents, Carles Puigde-

mont i Carme Forcadell.Anna Simó i Joan JosepNuet, membres de la me-sa del Parlament, són elsprimers a arribar a la ca-pital espanyola. Puigde-mont i quatre consellerssol·liciten declarar des deBrussel·les i reclamen“garanties” davant delque consideren un judicipolític. Els advocats indi-quen que el dret a la de-fensa està afeblit perquèhan tingut menys d’undia per preparar-se. ■

Simó i Nuet, a l’arribada al’estació d’Atocha ■ ARXIU

El raper Josep Miquel Are-nas, conegut com a Valtò-nyc, ha presentat una de-manda al Tribunal Euro-peu de Drets Humans(TEDH) contra Espanyaper haver “violat” el seudret a la llibertat d’expres-sió. Fins ara, el músic ma-llorquí no havia apostat enferm per la via judiciald’Estrasburg, tot i que endiverses ocasions s’haviamostrat favorable a portarla sentència espanyola ales instàncies judicials eu-ropees. El Tribunal Su-prem va confirmar al fe-brer la condemna quel’Audiencia Nacional li ha-via imposat el 2017 a tresanys i mig de presó per leslletres d’algunes de les se-ves cançons.

La defensa de Valtònyc,segons recollia l’ACN, vapresentar la demanda alTEDH el 22 d’octubre al-legant que l’Estat va vulne-rar l’article 10 del ConveniEuropeu de Drets Hu-mans, que recull el dret ala llibertat d’expressió.

Ara, el tribunal amb seu aEstrasburg haurà de de-terminar si l’admet a trà-mit i, en cas que prosperi,jutjarà si Espanya va vio-lar el dret a la llibertatd’expressió condemnantel raper per delictes d’en-altiment del terrorisme iinjúries a la corona.

En la demanda presen-

tada, s’hi inclouen les deci-sions que, fins ara, ha presla justícia belga amb rela-ció a la seva extradició. El17 de setembre, el jutjatde primera instància deGant va rebutjar l’euroor-dre entenent que no hi hael principi de doble incri-minació, és a dir, que elsfets pels quals Valtònyc va

ser condemnat a Espanyano són delicte a Bèlgica.Tot i això, el procedimentno està tancat perquè lafiscalia de Flandes Orien-tal –que representa els in-teressos de l’Estat espa-nyol– ho va recórrer. Laresolució del cas s’esperael 6 de novembre, peròtant l’acusació com la de-fensa la podran tornar arecórrer, per última vega-da, al tribunal de cassació.Tot plegat arribava des-prés que, a l’agost, un jutgebelga descartés l’extradi-ció automàtica per terro-risme, que és el que indica-va l’Audiencia Nacional enl’euroordre.

L’objectiu del cantantés forçar una anul·lació oesmena de la condemnade l’Audiencia Nacional, jaque aquesta seria l’únicamanera que pogués tornara casa en llibertat. I és queuna sentència ferma deBèlgica en contra de l’ex-tradició tampoc perme-tria el seu retorn. Tot i ai-xò, abans de l’estiu, el Tri-bunal Europeu de DretsHumans ja va rebutjar unapetició de mesures caute-lars presentada per l’ante-rior defensa del raper perevitar l’entrada a la presó.

Amb la determinacióque aquest cop tiri enda-vant, el mallorquí confiaque el seu cas pugui crearun precedent com el de lacrema de fotografies delrei, en què la justícia euro-pea va fer prevaldre la lli-bertat d’expressió per so-bre de les injúries a la coro-na. ■

Valtònyc demanda Espanyaal Tribunal d’Estrasburg

RedaccióBARCELONA

a El raper considera que l’Estat va “violar” el seu dret a la llibertat d’expressió a La justícia belgava descartar l’extradició però la fiscalia ho va recórrer a Està condemnat a tres anys i mig de presó

06.11.18El jutjat de Gant farà públi-ca la resolució sobre l’extra-dició de Valtònyc, un cop es-tudiat el recurs de la fiscalia.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Valtònyc conversant amb el seu advocat, Gonzalo Boye, a les portes dels jutjats de Gant ■ ACN

“Vull que el meu cascreï un precedent, lajustícia no pot privarde llibertat ningúper expressar-se”Josep Miquel ArenasCANTANT

EL PUNT AVUIDIJOUS, 1 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

a uns dies era el diputatde Cs Carlos Carrizosa,que en seu parlamentàriautilitzava una frase des-

afortunada, la del “puñeterocastell”, per rebatre al presidentde la Generalitat, Quim Torra,que destil·lava poca empatiaamb tot el relacionat amb la cul-tura popular catalana. I ahir vaser el torn de l’encara presidentdel PP a Catalunya, Xavier Gar-cía Albiol, qui va utilitzar Twit-ter per criticar l’acte del Consellper la República, amb una piula-da que volia ridiculitzar la inter-

Fpretació del ball d’homenatgede la dansaire Maria TeresaAgustí, vinculada fa anys a l’Es-bart Ciutat Comtal, acompa-nyada a l’acordió per FerranMartínez. “Danza en el Palaude la Generalitat en honor al lí-der espiritual de la RepúblicaCatalana @KRLS. Además desecta fanática, ahora cutres.Cada día de superan más...”van ser les paraules que va uti-litzar García Albiol, seguramentesperonat per les moltes conyesque van aparèixer a les xarxesqualificant-ho de “sardanesku”,“cataurresku”, “el baile de lapeonza catalana”, “la jota delos jetas” i un munt de mems

posant música a les imatges,com ara la banda sonora de la sè-rie de televisió Farmacia deGuardia, reggaeton, Y viva Es-paña, de Manolo Escobar, ol’himne de la Guàrdia Civil, entred’altres.

I queda clar que la Repúblicatindrà molta feina per donar aconèixer la cultura popular. Noés la primera vegada que es veuaquest ball ni que Agustí l’inter-preta. Cada vegada s’incorporamés als actes institucionals i pri-vats com a mostra d’estima, res-pecte o agraïment a la persona aqui va dirigit. I, sí, es va inspirarel 2009 en la tradició de l’aurres-ku basc –aquest plenament inte-

grat en actes protocol·laris– i ésobra del coreògraf Joan Serra i lacomposició és del músic JaumeArnella agafant part de la polcadel ball de gitanes de Sant Celoniper ser ballat per un únic dansai-re descalç, amb una barretina encas que sigui un home o amb unmantó si ho fa una dona. Diver-sos esbarts del país l’interpretentambé en grup en celebracions,com ara per la Diada o més re-centment en l’acte d’homenatgea les víctimes dels atemptats deBarcelona i Cambrils. Puigde-mont mateix ja n’ha estat recep-tor alguna vegada, com ara l’oc-tubre del 2016 a Santa Eulàlia deRonçana. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Política

BURLES · El ball de l’homenatge interpretat en la presentació del Consell per la República rep mofes a la xarxa i de García AlbiolSENTIT · Està inspirat en l’‘aurresku’ basc amb música de la polca del ball de gitanes de Sant Celoni per mostrar respecte

J. AlemanyBARCELONA

El ball d’homenatge a la incultura

La interpretació del ball perMaria Teresa Agustí ■ A. DALMAU/EFE

El Parlament va viure ahiruna unitat excepcional afavor d’obrir una nova eta-pa de diàleg amb l’Estat es-panyol des de la bilaterali-tat per tal de resoldre elconflicte polític. La pro-posta, presentada per Ca-talunya en Comú Podem ala comissió d’Afers Institu-cionals va rebre el suportde JxCat, ERC, el PSC-Units i els comuns, men-tre que Ciutadans i laCUP, per motius total-ment contraris, hi van vo-tar en contra. Va ser tam-bé un altre punt del ma-teix text dels comuns elque va concentrar més su-ports, amb la CUP inclosa il’abstenció del PSC –C’s vavotar en contra de tots elspunts–. En aquest cas, elParlament manifestava

que els recursos del go-vern de Mariano Rajoy ales lleis aprovades pel Par-lament van ser una “inge-rència intolerable a la sobi-rania” de la cambra i que

van afectar “de formamolt negativa el progréssocial i econòmic de la ciu-tadania de Catalunya”.

Finalment, va ser la de-fensa de les lleis impugna-des el que va permetre po-sar d’acord la majoria degrups polítics a la cambra.Així, es va aprovar instarla Generalitat i el governde Pedro Sánchez a unaresolució “dialogada” delsconflictes competencialsper tal d’acordar la retira-da dels recursos davant elTC sobre lleis del Parla-ment i reactivar les comis-sions bilaterals pendentsde reunir-se.

En el torn del debat, eldiputat de Catalunya enComú Podem Lucas Ferrova manifestar que “la bila-teralitat és una eina indis-pensable” per assolir “so-biranies compartides i elreconeixement nacional

dels pobles que formen”l’Estat. Unes declaracionsque contrastaven amb lesde JxCat, tot i haver-hi vo-tat també a favor. El dipu-tat i vicepresident de la Me-sa, Josep Costa, assegura-va que no tenien “esperan-ça” ni tampoc “confiança”que el govern de Sánchezpugui resoldre el conflicte,però va voler deixar clarque el seu grup “estaràsempre assegut a la taula”per dialogar, encara que noper “blanquejar el PSOE nil’Estat”. El diputat republi-cà Josep Maria Jové vaanunciar que ERC “estàdisposada a seure en totesles taules i a dialogar sem-

pre, sense límits ni coac-cions, i sense renunciar aldret d’autodeterminació”.Per la CUP, en canvi, conti-nuar apostant pel diàleg bi-lateral només genera“frustració”.

I si el diàleg bilateral i ladefensa de les lleis impug-nades pel TC van compor-tar la unitat dels grups pertirar endavant a la cambra,la proposta que no va reei-xir va ser la que va presen-tar el PSC en què es recla-mava que el Consell per laRepública no usurpés fun-cions pròpies del govern dela Generalitat. El text en-trat pel diputat del PSCFerran Pedret reclamava

que el Parlament es pro-nunciés en contra d’aques-ta “doble institucionalitat”amb la qual alguns volenque actuï el Consell per laRepública. En contraposi-ció, la diputada de JxCatAurora Madaula va res-pondre al PSC que qui ha-via usurpat funcions erenels signants de l’aplicaciódel 155 que van dissoldre“il·legalment” el Parla-ment i van destituir el go-vern. El no dels inde-pendentistes a aprovar eltext va provocar que Cs ad-vertís el PSC que el presi-dent Sánchez hauria deprendre mesures contraTorra. ■

El Parlamentaposta peldiàleg bilaterala Tots els partits menys Cs i la CUP insten el govern a obriruna nova etapa a Polèmica pel Consell per la República

E. AnsolaBARCELONA

El Consell Nòrdic va rebutjarahir una proposta que dema-nava fer mediació en el con-flicte entre Catalunya i l’Estatespanyol. La moció ha tingut12 vots a favor i 62 en contra.La proposta va ser original-ment presentada per l’exdi-putat del Parlament danèsMikko Kärnä. El fòrum inter-parlamentari està format perdiputats de Dinamarca, Islàn-dia, Finlàndia, Noruega, Suè-cia, Groenlàndia, les Illes Fè-roe i les Illes Aland.

Diputats de JxCat, ERC i el PSC ahir en comissió parlamentària ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Sense mediaciónòrdica