DIMECRES · 30 de gener del 2019. Any XLIV. Núm. 14895 - AVUI / Any XLI. Núm. 13755 - EL PUNT

1,20€

8294

30-1

1719

43®

3832

13-1

1479

45®

“Plantem carai desmuntemaquesta farsa”ACTE · Junqueras fa una crida afer de la causa catalana una lluitaa favor de la democràcia i contrael feixisme i el règim del 1978

L’holograma d’Oriol Junqueras va ser present a l’acte d’ahir des de l’escenari, acompanyat de líders d’ERC ■ J. RAMOS

Els presos políticsseran traslladatsa Madrid divendres

P6,7

NACIONAL P14

Els agents de la Policía Nacional van anar trescops a preguntar per l’imam de Ripoll, segonses va fer públic ahir en la comissió d’investigació Abdelbaki es-Satty ■

La policia va demanarper Es-Satty abansdels atacs del 17-A

NACIONAL P14

El governcontrolaràla venda dellicènciesde taxi i VTCAprovat un decret queno garanteix la pau

Lozano‘news’venEspanya

Nacional P10

Sou de 110.000euros percombatre la“desinformació”del procés

Obté el mandat del Parlament perfer-ho, però la UE li tanca les portes

Europa-Món P18 i 19

Un manifestant pel ‘Brexit’ davant del Parlament ■ EFE

May intentaràrenegociar el ‘Brexit’

Tretze entitats volenobservadors en el judici

Nacional P8

International Watch Trail vol cinc llocsen la vista de l’1-O, però el Suprem calla

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 20192 |

i llegeixen l’articledesè de la prime-

ra Constitució espa-nyola, la del 1812,comprovaran que esdefineix amb detall el

territori espanyol “amb les seves pos-sessions i illes adjacents”, entre lesquals s’inclou, en l’Amèrica meridional,Veneçuela. Quan la Constitució es vaaplicar efectivament, durant l’anome-nat Trienni Liberal (1820-1823), Vene-çuela ja era a les portes de la indepen-dència; però això no importava gaire allegislador espanyol perquè, de fet, Es-panya va trigar 58 anys a mantenir re-lacions diplomàtiques normals ambles seves excolònies d’ultramar; unaprova evident de la dificultat per assu-mir la nova realitat i l’estatus d’expo-tència.

En tot cas, si ens atenem a les de-claracions d’aquests darrers dies, homdiria que Veneçuela continua sent unapossessió espanyola més. No n’he tro-bat referències a la constitució actual,però l’apel·lació del govern de PedroSánchez a la “responsabilitat d’Espa-

nya com a membre de la comunitatiberoamericana” té un clar regust detic colonial. El problema, tal com ha re-cordat l’ambaixador veneçolà davantles Nacions Unides, és que Espanyahauria de “cuidar-se dels problemesque té a casa seva abans de fer-ho delsdels altres”. La dreta espanyola, la ma-teixa que qualifica constantment la vo-tació de l’1 d’octubre com a “cop d’es-tat”, s’ha tret de la màniga un nou con-cepte polític i ha definit el que ha fetJuan Guaidó com una “autoproclama-ció”; mentre que el govern del PSOE,que segueix amb complaença el dis-curs de la dreta, ha declarat que “Guai-dó és la persona (...) que ha de liderarla transició a les eleccions lliures”. Jaho veuen, l’Estat espanyol donant lli-çons de democràcia. En tot cas, en allòque podem donar-los la raó és a l’horade definir el règim de Nicolás Madurocom a autoritari; entre altres raons,perquè empresona sistemàticamentels seus adversaris polítics a partird’acusacions falses. Però en això, moltprobablement, ha après la lliçó de l’an-tiga metròpoli.

S

Keep calmPere Bosch i Cuenca

La lliçó de lametròpoli

Si alguna cosa ha après elrègim veneçolà de l’espanyolés a empresonar elsadversaris polítics a partird’acusacions falses

aig plegar veles així que JoanPera va haver agraït la recepciódel premi Gaudí a la seva sensa-

cional trajectòria artística. Minutsabans havien guardonat “la millor pel-lícula catalana de parla no catalana”.Entre les cinc o sis que entraven aconcurs, n’hi havia alguna que fos par-lada en català? Sí, una de sola, Les dis-tàncies. En justa correspondència, iperquè totes les altres haurien d’havercaigut a l’altra categoria, va rebre elGaudí a la millor pel·lícula. Ho vaig lle-gir l’endemà al diari.

En un any, una sola pel·lícula cata-lana parlada en català. Per celebrar-ho, el personal que es reuneix al “marcincomparable” on transcorre la “gala”estrena vestits, circula per l’“estoravermella”, es fa petons i es passa treshores de rellotge veient fragments deles pel·lícules “nominades” pel jurat del’“Acadèmia”, sempre les mateixesperquè només n’hi ha cinc o sis, unasola en català. “Gala”, “estora verme-lla”, “nominats”, “Acadèmia”... la para-fernàlia i la fraseologia dels Oscar tra-duïda al català, i en algun cas mal tra-duïda. Nominar significa “nomenar”,

V

contrari de “seleccionar”, que és el queem sembla que volen dir. En bon cata-là la pel·lícula “nominada” hauria deser la guanyadora. Quin bon català sinomés n’hi ha una que el parli?

Pròximament, l’“Academia” del cineespanyol celebrarà la “gala” dels Goyaper triar entre les que haurà “nomi-nat”. N’hi haurà més, és clar. Ancha esCastilla. Algunes potser seran les ma-teixes que les presentades a la nostrafesta. Les distàncies, rebrà un Goya ala millor pel·lícula parlada en un idio-ma diferent del castellà? Existeixaquesta deferència? També llegeixo aldiari que l’actor que va rebre l’“esta-

tueta” a la millor interpretació és unandalús d’Andalusia. Res en contra dela filiació i la bonica regió, Déu em lliu-ri de tal cosa, però ¿que no són unspremis als equips tècnics i artístics ca-talans? Potser m’he llegit malamentles bases. De fet, no les he llegides mai.

A mi em sap greu dir aquestes cosesperquè estimo molt Isona Passola, lapresidenta de la nostra Acadèmia delcine. En el discurs que va fer es va veu-re que ha de patir. Els diners no circu-len. En va sol·licitar a les autoritatspresents. Va suplicar que aprovessinels pressupostos. Vostès no ho sé, peròjo vaig entendre els de Pedro Sánchez,dels quals depenen els Quim Torra.També va sol·licitar que tornessin acasa els presos i exiliats. De momentaquests s’oposen a tal aprovació.

Tenim tècnics i artistes mereixe-dors de guardons però el català no ar-renca al cine. Joan Pera, que també ésdoblador, va fer un elogi del doblatge.Molt bé. De fet, parlen més en català, imés acadèmic i més de gala, els actorsamericans amb un Oscar que veiem ales pel·lícules de TV3 que els actors ca-talans amb un Gaudí.

“En un any, unasola pel·lículaparlada en català,i fem una festa

Vuits i nous

Premis GaudíManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 2019

s veu que una de les grans pre-ocupacions que hi ha entre elsdos principals partits espanyols

(els parlo del PP i del PSOE, de Voxencara no) és saber qui gasta més enviatges oficials, si Mariano Rajoy quanera president o ara Pedro Sánchez. Ies veu també (jo és que no m’hi fixogaire, en el que passa a Espanya –a ex-cepció, és clar, de l’andanada judicialque ens té entretinguts–) que fa diesque el PP i el PSOE es tiren els platspel cap i que fins i tot circulen ràn-quings. A finals d’any, en els només sismesos de mandat de Sánchez, aquestva utilitzar en un total de 23 ocasionsla flota del 45 Grupo del Ejército delAire (que és la que es destina als viat-ges de membres del gobierno i de la fa-mília reial, i que disposa de cinc Das-sault Falcon 900, dos A310 i diversoshelicòpters). En els primers sis mesosde l’any passat, quan governava Rajoy,aquest només va utilitzar aquests ser-

E “Sánchez se’nva a concerts ambl’avió oficial, i Rajoyhi portava un“avituallament extra”

veis en vuit ocasions. No els fa res, queun estigués de sortida i esgotat i l’al-tre, animat i amb ganes de donar-se aconèixer. La qüestió és tirar-se elsplats pel cap. Ahir va ser molt entre-tingut. A la Diputació Permanent delCongrés, la portaveu del PP en matè-ria de transparència, Beatriz Escude-ra, va retreure al PSOE que Sánchez“s’està aprofitant d’Espanya” amb els“continus viatges personals i oficials”,entre els quals n’hi ha un que es veu

que va fer al juliol per anar a un con-cert de The Killers al Festival de Beni-càssim acompanyat de la seva dona,Begoña Gómez. El viatge es veu queera oficial perquè prèviament es vareunir durant tres quarts d’hora ambXimo Puig per mantenir un intercanvid’impressions. Ahir, la portaveu del PPva tornar a burxar-hi. Fins que la porta-veu del grup socialista al Congrés, SofíaHernanz, li va replicar: “Sánchez viatjade la mateixa manera que ho feia Rajoy;a diferència d’ell, però, ho fa sense capavituallament extra de vi i whisky”. Ni-vellàs, senyors meus, nivellàs. I men-trestant, Torra amunt i avall amb Vue-ling i classe turista. Però vaja, jo el quevoldria és que me l’expliquessin més bé,aquest “avituallament extra”. De quin viparlem? Era un Priorat? Rioja? I dequantes ampolles parlem? I el whisky,era de malta? Era per a consum propi?Per regalar? No tenim dret a saber-ho,tot això, com a espanyols?

I quin vi era? I el whisky?Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

La primera ministra continua transitant pel llarg itortuós camí del ‘Brexit’, aquest cop obtenint el sídel Parlament a l’acord per a la separació conve-nientment retocat (endurit) per convèncer algunsdels escèptics. Ara haurà de convèncer la UE perrevisar l’acord signat i acceptar els canvis.

PRESIDENT DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Ni dur ni tou: tortuós

El Tribunal Constitucional no pensa intervenir pergarantir els drets constitucionals dels presos polí-tics catalans, tot i que el TEDH d’Estrasburg acabade condemnar Turquia per haver fet el mateix ambun diputat pro kurd. Actes com aquest descriuenEspanya més que qualsevol campanya del govern.

-+=

-+=

Observadors al SupremIñaki Rivera

Espanya, com TurquiaJuan José González Rivas

-+=

Theresa May

La fiscalia no vol observadors internacionals, peròel Suprem ja té la petició d’International TrialWatch perquè faciliti la presència de cinc observa-dors, que vigilaran el respecte al dret de defensa,el judici imparcial, l’equilibri de parts, la pràcticade proves i la durada de la presó preventiva.

PROFESSOR DE DRET PENAL

PRIMERA MINISTRA DEL REGNE UNIT

El govern espanyol posarà to-ta la carn a la graella de la co-

municació per imposar la seva ‘veri-tat’ sobre el conflicte amb Catalunyai el judici als líders independentistescatalans no només dins l’Estat, sinótambé a fora. És conscient que nocontrola la percepció internacionaldel que passa a Catalunya i que elsfets de l’1-O, l’existència dels presos iexiliats polítics i la profunda irregula-ritat del procés judicial als líders del’independentisme erosionen la sevacredibilitat. Per això, davant el riscque l’altaveu del judici empitjoriaquesta situació, ha preparat unacontracampanya que, segons la sevaresponsable, la secretària d’estat del’Espanya Global, Irene Lozano, tin-drà tots els diners que necessiti.

La reputació d’Espanya serà apartir d’ara política d’estat, per pro-jectar l’“Espanya democràtica, mo-derna, solidària i europeista” (sic) idesacreditar versions alternatives,encara que estiguin avalades perindicadors objectius o indepen-dents; com ara l’informe Greco delConsell d’Europa, que situa Espa-nya a la cua d’Europa en indepen-dència judicial, o el del Fòrum Eco-nòmic Mundial, que la situa al nivellde Botswana. O el de TransparencyInternational, que ahir situava Es-panya en percepció de corrupciómés a prop de les “autocràcies”que de les “democràcies plenes”.

Que Espanya recorri a la propa-ganda d’estat per mirar d’imposaral món el seu relat esbiaixat sobreCatalunya també indica que la per-cepció sobre el que està passantaquí, sobre la legitimitat democràti-ca del procés sobiranista i sobrel’autoritarisme i la injustícia ambquè l’ha afrontat Espanya arrelamés enllà dels Pirineus fins al puntde preocupar, i molt, l’Estat. És peraixò que Catalunya ha de persistir autilitzar tots els canals possiblesper explicar al món la realitat, deprimera mà i sense intermediaris.

La reputaciód’Espanya

EDITORIAL

De reüllAnna Serrano

L’assecador

resa i dona, doble penalització la que suporta lapresidenta del Parlament Carme Forcadell, privada

de llibertat des de fa deu mesos. Ho explicava en unaemotiva conversa amb l’ACN en què relatava com unapetita gran victòria la consecució d’assecadors per a lestrenta-tres recluses del centre Mas d’Enric, al Catllar.“La presó és el reflex de la societat. Com que la societatés masclista, la presó, també. Està tot pensat per alshomes”, descrivia. “Les dones aquí són menys i això faque estiguin discriminades per ser dones,

discriminades per no ser tandelinqüents”, hi afegia en un relatcru que en major o menor mesuraés el que ens trobem a la majoriad’àmbits de la societat. El de lapolítica, no és una excepció. Lamateixa Forcadell ho va viure quanera presidenta de la cambracatalana havent de suportar

actituds i comentaris que difícilment li haurien fet si fosun home. A Mas d’Enric, explica, promou una “revoluciófeminista” per “apoderar” les recluses en la conquestade millores, la primera en forma d’assecador. L’hemsentit poc, a la presidenta del Parlament. Com també aDolors Bassa, Marta Rovira, Anna Gabriel, MeritxellSerret, Clara Ponsatí, Meritxell Borràs, Anna Simó,Mireia Boya, Ramona Barrufet... I és de justíciareconèixer que es parla de presos polítics i exiliats i queles preses polítiques i les exiliades sempre quedenrelegades a un segon pla. Record i reivindicació obligats.

P

Forcadell vasuportar alParlamentcomentarisque no haurienfet a un home

http://epa.cat/c/ofayr8

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 20194 | Punt de Vista |

1any

El Parlament, preparat percelebrar una sessiód’investidura amb la incògnitade si es desobeirà elConstitucional.

20anys

20anys

Interior carrega contraels alcaldes pel vendaval. JoanBoada acusa els ajuntamentscrítics i CiU demana la sevacompareixença.

Aznar reserva per a Piqué unlloc en l’executiva del PP.Espera l’afiliació del ministreper fer-lo entrar amb AlbertoFernández i Santiago Fisas.

A punt Boada acusa L’aposta per PiquéTal diacomavui fa...

nomenem perso-nes anònimes,

aquelles que no tenenun permanent focusmediàtic; que a les se-ves xarxes socials (si

és que han entrat en la roda d’aques-tes xarxes) no han estat beneïts ambl’estatus d’això que avui dia en diem in-fluencers, i que el seu grau de reconei-xement no supera els límits d’un terri-tori més o menys extens. Hi ha una do-na de Reus a qui ja no podíem conside-rar del tot una persona anònima. Peda-goga de formació, fundadora de l’esco-la Mowngli de Reus (que va néixer l’any1965 per la necessitat de recuperarl’escola catalana) i autora de desenesde contes i llibres infantils, l’Àngels Olléja no era, fins fa pocs anys, una perso-na anònima amb tots els ets i uts. Elseu compromís social i cultural actiu jal’havia fet pujar un esglaó en aquestpedestal que ens treu de l’anonimat.Fa un any i tres mesos, aquesta donade Reus, que té 81 anys i una energiaque no se l’acaba, va promoure una al-tra acció que mostra com aquestespersones que es mouen per l’ombradels focus son les que acaben configu-rant la nostra societat. El 7 de novem-bre del 2017 l’Àngels Ollé i alguns al-tres avis i àvies de la capital del BaixCamp van sortir al carrer, al davant del’ajuntament, en una concentració dià-ria per reclamar la llibertat dels presospolítics i que encara avui, passats gai-rebé un any i tres mesos, mantenenferma i constant: cada dia, a tresquarts de dotze, aquestes àvies i avis,embolcallats amb bufandes grogues,fan tres toms per la plaça del Mercadalde Reus i criden tres paraules: “Lliber-tat, República i unitat.” L’Àngels va seruna de les principals promotoresd’aquesta acció, que ja s’ha estès comuna taca d’oli (ja són 26 municipis ca-talans que compten amb aquest movi-ment de gent gran en defensa de lesllibertats i la República). Fa uns dies, elpresident Quim Torra els va anar a veu-re i va fer amb ells les tres voltes per lacèntrica plaça de Reus. L’Àngels li vadir que molts dels presents porten a laseva motxilla de records una guerra iuna postguerra: “Sabem que és impor-tant la unitat per fer fort el país”, deia. Iva deixar clar que el seu compromís “alluitar per fer aquest país millor” no de-caurà: “Tot i que no podem preveurequè faran els polítics, ni els d’aquí ni elsd’allà.” L’Àngels Ollé és un exempled’aquelles persones anònimes, o notant, que fan gran la nostra societat, i aqui hauríem d’escoltar més sovint.

A

Full de rutaCarina Filella

L’Àngels Olléde Reus

o parlaré pas ni de la contun-dència mandibular de la senyo-ra Cunillera, ni dels taxistes

que insulten qui intervé en català, nidel tripartit de centre andalús, ni...Perquè resulta que el metge, amb dis-plicència, i el mossèn, amb severitat,m’han quitat aquests temes tòxics im’han prescrit una dieta lleugera –a lamili en deien dieta blanda– consis-tent en mots de proximitat bullits enfamília o prosa de l’hort amanida ambels amics. I és així que divagaré sobreun canvi físic i mental relacionat ambles cambres de bany que hi ha avui atotes les cases; el tema de la higiene,davant d’aquelles ingestions social-ment colesteròliques, políticamenttriglicèrides i moralment hipertenses,doncs, no és pas triat perquè si.

D’UN TEMPS ENÇÀ fins i tot els més ba-docs hem pogut adonar-nos que elsdiaris porten a tota plana una publici-tat que incideix en un aspecte delsbanys domèstics: es tracta d’oferteseconòmiques per canviar la banyeraper un plat de dutxa amb tots els peri-

N fèrics –obra, rajoles, monocomanda-ment, etc.– inclosos; a vegades l’anun-ci ofereix la possibilitat de, per un mò-dic suplement, desfer-se també del bi-det. En efecte, les banyeres van fentnosa perquè preferim la dutxa. Per lapressa, tan popular del nostre temps;o perquè som cada vegada més vells,en anys i en nombre, i haver de trasca-mar de fora a dins de l’atuell i vicever-sa s’ha convertit en una acció de riscque el plat de dutxa estalvia.

EL DUTXAR-NOS FREQÜENTMENT tambéha empès el bidet cap a l’obsolescèn-cia: havia estat previst per ensabonari esbandir tots els traus, plecs, forats ipenjarolles que moblen l’entrecames,però la higiene de cos sencer l’ha con-vertit en un entrebanc vintage. Ve-níem de segles, mil·lennis de quiscaadherida a la dermis. Abans, els ro-mans primer i els musulmans desprésvan ser els que van normalitzar elbany, prescrit com un ritual quotidià ia vegades fins i tot litúrgic. Desapare-guts llatins i islàmics del nostre horit-zó, vam passar segles bruts i pudents

com una guilla fins que, tímidament ala primera meitat del segle XX i genè-ricament al llarg de la segona, vam fer-nos a l’anar relativament nets. A poc apoc van instal·lar-se cambres de banya cada casa, i destacarem que enaquest nostre rodal la reina de la peça,la banyera, va passar per un interludipintoresc i molt ignorat, tot i que Pla–sempre més evocat que no pas llegit–en parla jocosament.

VET ACÍ QUE ELS PRIMERS banys modernsvan arribar perquè els de la casa po-guessin presumir de solvència econò-mica i, com deia Bernat Metge, de serdel temps; la gent ensenyava la cambraa les visites però seguia acudint a la co-muna i es rentava en un cubell per lesfestes anyals. I algun pagès, pensant enquin ús pràctic es podria donar a les ba-nyeres inactives, va descobrir que si esposava un tou de palla al fons de l’an-dròmina, hi podien còmodament covarels ous tres lloques. Aquest ús oblic vapracticar-se fins que els pares dels queara la banyera els fa tanta nosa van fer-hi córrer l’aigua.

Joan Ferrerós. Excatedràtic d’institut

Les banyeres fan nosaTribuna

‘Per combatreaquesta època’b És el títol d’un llibre, el seuautor es diu Rob Riemen.M’agradaria fer esment d’al-gun paràgraf. És un llibre queno et deixa indiferent. Riemenparla de democràcia, diu queés la forma d’estat que cercad’elevar l’home, de fomentarles diferents idees de fer-lopensar i permetre-li de ser lliu-re, així com procurar pel bécomú. Per això l’ensenyamentés la base de la democràcia.Tot i que, malauradament, leshumanitats i les arts són igno-rades i excloses. D’altra banda,reivindica que cal mantenir viul’humanisme europeu percombatre la ignorància, l’estu-pidesa organitzada, l’imperi dela mentida, l’odi i la por quepromouen determinades elitspolítiques per destruir l’esperitautèntic de la civilització de-mocràtica, basada en la veri-tat, la bellesa i la justícia. Tam-bé comenta que ens hem tor-

nat cecs davant de tot el queés realment important i que faque la vida valgui la pena deser viscuda. En conseqüència,estem immersos en una criside civilització per la pèrdua devalors espirituals. El perill delsperills és que res no tinguisentit. Vet aquí el gran secretdel nihilisme: res importa.MONTSERRAT AVENDAÑOMataró (Maresme)

Les bicis i lesvoreresb Creure que els que fins ara,saltant-se a la torera semàforsvermells, passos zebra i prefe-rències de pas, envaint els es-pais de vianants sense obser-var cap de les normes de cir-culació –inclosa la que prohi-beix l’ús de cascos acústics–,respectaran la prohibició decircular per les voreres, ésd’una certa ingenuïtat. I mésquan als infractors d’aquestarecent normativa se’ls ofereixla coartada de poder qüestio-

nar l’amplada de la vorera perla qual transiten. Que, per cert,permetre-ho en les més am-ples suposa un risc afegit perals vianants, ja que facilita po-der anar esquivant-los ambles temeràries piruetes circen-ses d’alguns ciclistes. Sembladifícil fer-los complir el codi decirculació amb el degut rigorper a la seguretat de la gentque anem a peu... i a vegadesamb prou feines!JORDI S. BERENGUERBarcelona

Sobre taxis

b Ara que es parla tant de ta-xis, diré que encara que cami-no bastant també agafo taxis, itrobo un error que no se’n pu-guin agafar a cinquanta me-tres de les parades. Això a Eu-ropa no passa, i m’ho hanconstatat taxistes que hanviatjat i fins i tot algun que hiha treballat. Sempre al revésd’Europa en varis aspectes.També passa que aquí has

d’agafar el primer taxi de la fi-lera de la parada i a Europaagafes el que vols. Això no tétanta importància, però he deconstatar que fa temps queem passa que, per exemple,demano un taxi a Gran Via -Urgell, a Barcelona, i el taxistaem diu que vagi a la parada deplaça Universitat. El taxi s’haconvertit en un article de luxe,li vaig dir a un taxista, i em vadir que això l’hi van dir en uncurset que va fer per a taxis-tes. Els taxis són cars, hi va ha-ver un augment massa altquan encara hi havia pessetes;em refereixo a l’àrea metropo-litana de Barcelona. El sectordel taxi és un monopoli. Els es-trangers europeus es veu queno els troben cars, però elsseus sous i les pensions sónmés altes. Caldria controlarmés a qui correspongui elmón del taxi. Com he dit, comen moltes coses, falta encaramés vocació europea.JOAQUIM RENOM I BLANCHBadalona (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 2019

Elsa Artadi, CONSELLERA DE PRESIDÈNCIA I PORTAVEU DEL GOVERN

“Si el govern espanyol s’alinea amb les tesis d’AlfonsoGuerra, que busqui altres socis”

La frase del dia

“Fem l’efected’una gran ciutatassetjada, però enrealitat som un paísocupat. Ocupatostentosamenti perforat pelstèrmits de lesfinestres tancades

es finestres tancades o volen dirque darrere els vidres i fines-trons no hi viu ningú o que qui

habita aquell estatge no té interès pelque passa al carrer. I el carrer, des defa deu anys, és una ebullició: s’hi mani-festa molta vida, corrues de partidarisde, opositors a, fidels a tal tendència oinclinats a combatre’n tal altra.

ELS CATALANS estem malvivint de so-bresalts i angúnies, perquè el procés,o com es digui el guinyol tràgic ques’ha empescat el diable després de l’1d’octubre del 2017, no té explicació, il’han complicat els dies i mesos acu-mulats; autonomistes i separatistes,d’una banda, que potser mai no po-dran trobar punts d’encaix; de l’altra,una considerable pila de votants con-tra tota centrifugació, defensors de lacontinuïtat de l’estat actual, si no llui-tadors per una encara més intensacentralització; recordem que en nom-bre de vots tragueren majoria en lesdarreres eleccions catalanes i em pen-saria que la continuen tenint. Inten-ten fer valer aquest punt fins i tot sa-bent que en pràctica parlamentàriasón les majories en escons allò que val.

QUANTS SÓN ELS QUE, vivint a Catalu-nya, molts d’ells havent-hi nascut, te-nen aversió a la independència delpaís, ara tan reclamada, opció que alnostre Parlament concita majoria?Com pot ser –i deixeu-me ser ingenude demanar-ho– que no copsin queamb la independència aquest país gua-nyaria palpables cotes de progrés i ri-quesa, una intensificació dels valorsdemocràtics i generaria una convivèn-cia en pau admirable? Potser sí que hoveuen i, tanmateix, defensen una op-ció tossuda, una tàctica espanyolistaque ja els va bé dins una inèrcia de cli-xés històrics i consignes histèriques.

AQUESTS CONCIUTADANS de finestres

L tancades proclamen, com un eco del’Espanya profunda, que la pretensiód’independència és contrària a laConstitució, que la unitat d’Espanyaés defensable a punta d’espasa fins a ladarrera gota de sang i que, pertocantaquest tema, no hi ha res a adduir ni adiscutir. Un clixé desgastat. Punt.

INFINITAT DE VEGADES hem proclamatque un referèndum plantejat noméses pot justificar si, amb xifres a lesmans, demostrem que som una granmajoria els partidaris de la indepen-dència, i alhora conscients que la ditamajoria ha d’ aplegar entre els su-mands aquells espanyolistes conciu-tadans que hagin entès que és milloruna Catalunya sense les mans lliga-des. Afegim que honestament tambécaldrà un altre sumand: els autono-mistes, que sempre han frenat, amb lateoria del peix al cove, la possibilitatd’un ampli front de maniobra cap a laindependència. No es tracta d’apel·larnomés al sentiment catalanista inte-

grador, sinó de muntar una continua-da, insistent, campanya pedagògica.

TOT AIXÒ, PERÒ, UN COP RELLEGIT, és pas-ta de paper anunciada, fa massa anysque el nostre cas es plantejà; segles havam deixar de ser plenament sobi-rans, sempre hem defensat els nos-tres drets apel·lant a la raó, al “par-lem-ne”, honorats d’haver tingut Par-lament quan enllà de les nostres fron-teres només hi havia cabdills i súbditsobedients a decrets inapel·lables i acroades fulminants contra nosaltres,els catalans, cada cop que ens afirmà-vem.

CUIRASSATS CONTRA la nostra sort cons-tatem que no ens tenen per res, po-dem ser el que som i demostrem el quefem de positiu, que és molt i molt en elterreny econòmic, social, cultural,contribuint en escreix al redreç detots. Sí? Doncs a veure quina genero-sitat ens és oferta en bescanvi, què re-bem: menyspreu, insult, oblit, silencientossudit sobre els nostres trets po-sitius, el nostre sentiment de poble, lanostra cultura, llengua, concepte delmón. I quan se’ns qualifica, mentidasobre mentida. Afegim-hi una causajudicial contra activistes i polítics, decaràcter cruel, totalment fora de midai de raó.

LES FINESTRES que eren tancades, tan-cades romanen a casa nostra, com sial Parlament, als carrers i a les urnesno haguéssim demostrat res. Els vo-tants espanyolistes a Catalunya sónels autèntics cofois, no els cal fer res,només votar com sempre tot repetintallò que diuen els seus congèneres en-llà del país.

FEM L’EFECTE d’una gran ciutat assetja-da, però en realitat som un país ocu-pat. Ocupat ostentosament i perforatpels tèrmits de les finestres tancades.

Josep Vallverdú. Escriptor

Finestres tancadesTribuna

SísifJordiSoler

iuen que unboig és algú

que repeteix sempreles mateixes accionsesperant obtenir re-sultats diferents. Al

cap d’un any i pocs mesos de la de-claració unilateral d’independència—en aquest cas, unilateral significasense encomanar-se a ningú i sen-se haver negociat abans cap reco-neixement—, la mateixa gent diuque farà les mateixes coses: algunaaltra solemne declaració en seuparlamentària, alguna altra ocupa-ció de via pública, alguna altra vagageneral convocada per un sindicatinstrumental. La pregunta és: hi hacap jugada mestra que enguany espodria implementar —per dir-hoamb les paraules màgiques habi-tuals— i que en aquells dies decisi-us, potser per l’emoció del moment,a ningú no se li va acudir? De veri-tat hi ha cap moviment estratègic, oalguna maniobra entre bastidors,que es podia haver fet i no es vafer? Si és que sí, Déu n’hi do, la ba-dada; si és que no, a què treu capinsistir en la mateixa via per on xo-quen els trens? L’únic que ha can-viat des de llavors és que tots somun any més vells, que el factor sor-presa ha quedat reduït a zero, queal Powerpoint no li resta cap panta-lla, o aquesta és la impressió que fa,i que els qui havien anat junts pel sío perquè sí ja no hi van tant, o no hivan gens. Pensar que hom està enel cantó correcte de la Història—als polítics no se’ls hauria de per-metre invocar Hegel, que ja ha fetprou mal— serveix per mantenirl’esperança, en el millor dels casos,i per estimular comportamentsvandàlics en quadrilla, en el pitjor,però no afegeix cap element que fa-ci inclinar la balança.

D

De set en setManuel Castaño

Ara, larecaiguda

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 20196 |

Els conductorsaixequen laprotesta de laDiagonal i anuncienacomiadaments

Les germanes espersonen al jutjatarran de la querellade l’Ajuntament deBarcelona

La família dePuig Antich volser acusaciócontra Rey

S’aprova eldecret delVTC, senseassolir la pauNacional

Quan falten pocs dies per-què Oriol Junqueras co-menci a declarar davantdel Tribunal Suprem perun presumpte delicte derebel·lió, ahir el líderd’ERC va enviar un darrermissatge per reafirmar-seen les seves actuacions iassenyalar un “camí facti-ble” per aconseguir la Ca-talunya republicana.

Les paraules de Jun-queras van ser pronuncia-des per una “pluralitat deveus molt estimades”, talcom el mateix Junquerasles va qualificar. La prime-ra, la del seu germà Roger.Abans, però, una petita sor-presa dalt de l’escenari: lasilueta de Junqueras apa-reixia projectada en un te-ló de fons negre caminantcap al faristol, una imatgemolt aplaudida pels cente-nars de persones que vanomplir el Sant Jordi Club.

I al final, el pensamentpolític de Junqueras, enquè continua edificant elprojecte de país, ara ambmés peces, fins a erigir lacausa catalana en una“lluita” a escala europea afavor de la democràcia ien contra de l’auge del fei-xisme. Dos reptes queJunqueras afegeix a undels principals objectius

que ja ha estat banderadel procés independentis-ta: la lluita, a l’Estat espa-nyol, “contra el poder del’oligarquia, contra els pri-vilegis polítics i contral’statu quo”, subratllavael líder republicà.

I qui hauria de liderartot aquest moviment? Enaquest sentit, assenyala laciutat de Barcelona comel referent d’aquesta llui-ta per la llibertat i la de-mocràcia. Per fer-ho pos-

sible, però, el líder repu-blicà marcava una dataclau en el calendari: lespròximes eleccions mu-nicipals del 26 de maig.Aquest dia Barcelona had’esdevenir “la capital dela Catalunya republicanaper tornar a ser el refe-rent mundial de la lluitaper la llibertat i la puntade llança de la lluita anti-feixista a Europa”, escriuJunqueras. Així, les muni-cipals esdevenen, en pa-raules de Junqueras, unaveritable “prova de foc”.

L’europeisme de Jun-queras es va fer palès alllarg de la conferència finsal punt que el líder republi-cà aposta perquè la cons-trucció d’aquesta Cata-lunya republicana, demò-crata i antifeixista “s’in-cardini” en la causa gene-ral de la democràcia al VellContinent. “Cal que Euro-pa entengui que defensarla democràcia i la llibertata Catalunya és defensar elfutur democràtic d’Euro-pa”, remarcava el republi-cà. És en aquest dissenyde país que Junqueras hiveu un camí factible per“enfortir” el moviment re-publicà i –no menys im-portant– “debilitar de ma-nera gradual el règim del78, que encara controlal’Estat”. “Guanyarem”, as-segura, però l’afirmació de

Junqueras arribava acom-panyada també d’una ad-vertència. “Això no s’acon-segueix solament ambuna o dues batalles decisi-ves, sinó amb una feina pa-cient de reforçament pro-pi i de desgast del rival.” Ienmig de tot aquest camí,un cop més, el líder repu-blicà va assenyalar “la ne-cessària capacitat de se-ducció sobre el conjunt dela societat catalana, de su-mar i construir un projec-

te de majories al servei decadascun dels ciutadansd’aquest país”, que s’hau-rà d’expressar a les urnesa través de l’exercici deldret a l’autodeterminació,d’acord amb el que plante-ja el 80% de la societat ca-talana. Aquestes són lescondicions, la solució alconflicte. I, a l’hora d’asse-nyalar-les, Junqueras nohi va posar límits: no hi harenúncies, només el reptede ser majoria.

Juntament amb el pro-jecte independentista, Jun-queras també es va referirde manera contundent icrítica al judici que hauràd’afrontar els pròxims dies.

“Ho tornaria a fer”“Voler que la gent d’aquestpaís decideixi lliurement idemocràticament què volser em sembla que és l’abe-cé de qualsevol demòcra-ta. I sí, ho tornaria a fer.”Les paraules ahir de Jun-

Emma AnsolaBARCELONA

MISSATGE Junqueras fa una crida a convertir la causacatalana en una lluita a favor de la democràcia i en contra delfeixisme i el règim del 78 MÉS Apel·la a l’esperit de l’1-O perafrontar la repressió AVÍS Preveu que la sentència serà dura

Contra elfeixisme il’oligarquia

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Les municipalsseran una prova defoc, i Barcelona ha deser referent d’aquestalluita per la llibertat icontra el feixisme”

L’expresident Carles Puigde-mont va participar ahir enuna conferència a Berlín, onva denunciar que l’Estat es-panyol “no pot garantir elsdrets judicials dels seus ciu-tadans”. Va alertar que la de-mocràcia espanyola “està enrisc perquè els drets bàsics

“La repressió quevivim és una etapanecessària cap a lavictòria i la prova mésevident que no somlluny de guanyar”— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Tota la causa és unafarsa, un muntatge,però els mou lavenjança i el reptede posar fi a unmoviment de canvi” han estat suspesos de facto”.

En aquest sentit, va acusarl’Estat de llançar una campa-nya d’assetjament judicialcontra polítics independen-tistes i membres de la socie-tat civil. “Aquesta onada derepressió és impròpia d’unanació que es considera una

democràcia constitucional”,va concloure davant d’unes400 persones. Abans va in-sistir que tindrà “paciènciafins a la sentència; després,cadascú explicarà el que hagid’explicar” sobre el judicials presos polítics que estàa punt de començar.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Puigdemont carrega contra l’Estat des d’Irlanda

Un Oriol Junquerasvirtual, durant l’acte d’ahir,juntament amb el seu germàRoger ■ JUANMA RAMOS

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 2019 | Nacional | 7

L’únic delicte del“procés”, impune

L’APUNT ció. Ni a les entitats de drets humans que denuncienl’escarni de la presó provisional. I l’únic delicte encai-xable aquells dies: els danys als tres cotxes de la Guàr-dia Civil, sospitosament aparcats davant d’Economia,quedarà impune. La Guàrdia Civil no reclama a ningú(té tres identificats) els 17.242 euros en reparacions.L’alçament violent es va construir a la fiscalia.Mayte Piulachs

A les portes del judici contra la democràcia, en parau-les dels processats al Suprem, el govern espanyol veunecessari engegar ara una campanya per contrarestarles suposades falses informacions que proveirà el bàn-dol sobiranista, els del “procés”. Res ha replicat al cen-tenar de juristes espanyols que han refermat que elque va passar a Catalunya no va ser ni rebel·lió ni sedi-

queras ressonaran a la sa-la del Suprem d’aquí apocs dies. El presidentd’ERC s’ha preparat a fonsi ahir no dubtava a qualifi-car les acusacions, la ins-trucció i absolutament to-ta la causa de “farsa” i“muntatge”, fruit de “lavenjança i l’objectiu de po-sar fi a un moviment po-lític que pot generar elcanvi i la fi dels privilegisdel règim del 78”, denun-ciava Junqueras. No en va,per a aquest pres polític,que només veu la solució alconflicte en la justícia in-ternacional, “l’única cosaque demostra tota aques-ta onada de repressió ques’ha engegat és l’absolutafeblesa de l’Estat”, escriu.

“Plantem cara i des-muntem aquesta farsa”,reiterava Junqueras, dis-posat a denunciar la involu-ció de l’Estat espanyol, queva predir que afectarà tots

els ciutadans d’Espanya,no només de Catalunya.

És per això que Junque-ras truca un cop més a Eu-ropa per “fer caure la in-justícia espanyola”. De fet,ahir mateix, l’advocat de

Junqueras ja va demanaral TC que respongui abansdel judici la seva petició dellibertat, ja que en cas con-trari portarà aquest silen-ci al tribunal d’Estrasburgde manera immediata.

“Venen temps decisiusi de lluita”, augura. Ambtot, el líder republicà esmostra esperançat i consi-dera que “tenim l’oportu-nitat de canviar la histò-ria”. Com? Junqueras vol

fer seure al banc dels acu-sats l’Estat espanyol i,mentrestant, “cap ben alt illuita constant”, reitera.I, sobretot, “fraternitat ihumilitat”, perquè tenimla voluntat ferma i explíci-ta d’allargar la mà per su-mar, per enfortir-nos i perguanyar el país.

A les portes del judici,Junqueras va apel·lar pre-cisament a l’esperit previ al’1-O, a la il·lusió, a l’ener-gia d’aquells dies, per ferfront precisament al queestà convençut que seràuna “sentència exemplar-ment dura”, perquè somdavant d’un movimentque suposa el veritablecanvi i la fi del règim del78. “És una qüestió detemps”, deia la veu de Dia-na Riba, cap de cartell enles europees, que va estaracompanyada del cap dellista en les municipals,Ernest Maragall. ■

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Junqueras alertaque “venen tempsde lluita”, peròaugura la victòria

El Tribunal Suprem va co-municar ahir als advocatsdels nou presos polítics,que finalment el seu tras-llat a Madrid començaràaquest divendres. Els Mos-sos d’Esquadra seran elsencarregats de dur-los a lapresó de Brians 2, a SantEsteve Sesrovires, i d’allàes desconeix exactamentquan la Guàrdia Civil elsdurà als penals de Madrid.El Ministeri de l’Interior,responsable de l’operació,només ha confirmat que eltrajecte serà d’una tirada ique no faran nit a Saragos-sa, com van fer en la vingu-da a Catalunya, amb elshomes. Tanmateix, l’alttribunal encara no ha fixatla data del judici (la darre-ra previsió era el 5 de fe-brer) i, si s’endarrereix, eltrasllat també podria tor-nar a canviar-se (es vaanunciar el 29), segons elparer d’algunes defenses.

D’altra banda, el Su-prem va denegar ahir, iamb retard, la petició delpresident del Parlamentde Catalunya, el 20 de de-sembre passat, perquè elssis exconsellers en presópreventiva poguessin de-clarar en la comissió d’in-vestigació sobre l’aplicaciódel 155 a Catalunya, el 22de gener passat. Aquellmateix dia, JxCat, la CUP,els comuns i ERC van de-nunciar “una estratègiadilatòria” de l’alt tribunal,en obrir tres dies abansuna consulta a les parts,per no deixar intervenirl’exvicepresident OriolJunqueras i els exconse-llers Raül Romeva, DolorsBassa, Jordi Rull i JosepTurull, i es va ajornar la se-

va compareixença.En la interlocutòria, el

tribunal refusa la compa-reixença dels sis presos totadduint que pot coincidiramb la data del judici, en-cara desconeguda, i per-què la seva intervenció enla comissió podria perjudi-car el seu dret de defensa.Per això, i “per ara”, afir-ma la sala, es denegaaquesta autorització.

D’altra banda, el presi-dent d’Òmnium, JordiCuixart, va assegurar ahirque la negativa del Tribu-nal Suprem de posar-lo enllibertat provisional “res-pon al descrèdit acumulatde la justícia espanyola aEuropa”. La seva defensatambé qüestiona que s’ar-gumenti el risc de fugida“per l’acció de tercers”, enal·lusió als exiliats. ■

a El Suprem ho comunica als advocats, tot i que no hafixat la data del judici a La Guàrdia Civil els durà a Madrid

El trasllat delspresos políticscomença divendres

Mayte PiulachsBARCELONA

El síndic de greuges, RafaelRibó, va manifestar ahir queés “completament aberrant”afirmar que l’estat de dret “esbasa en la unitat de la pàtria”,i va qualificar d’“injusta” id’“incomprensible” la presópreventiva dels líders inde-pendentistes, segons Efe.

Durant la seva comparei-xença ahir a la comissió d’in-vestigació del Parlament so-bre l’aplicació de l’article 155de la Constitució, Ribó va re-batre les afirmacions de ma-gistrats i de dirigents de les

El síndic de greuges, Rafael Ribó, al Parlament ■ ACN

forces constitucionalistesque l’estat de dret “es basaen la unitat de la pàtria”:“L’article 1 de la Constituciódiu que Espanya és un estatsocial, democràtic i de dret.Això és el frontispici”, i dir quel’estat de dret “es basa en launitat de la pàtria és aber-rant”, va reblar. Segons el sín-dic, l’aplicació del 155 a Cata-lunya va ser “inconstitucio-nal” i va assegurar que durantla seva aplicació es van veureafectats drets socials i de se-guretat dels ciutadans.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Ribó i “l’aberrant” unitat d’Espanya

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 20198 | Nacional |

El judici de l’1-O despertal’interès internacional. Enespera del vistiplau delTribunal Suprem a la sevapresència, tretze organit-zacions de defensa delsdrets humans s’han inte-grat a la plataforma Inter-national Trial Watch-Ca-talan Referendum Caseper enviar observadors ala sala del tribunal i elabo-rar informes de possiblesvulneracions. La xarxa vol

tenir cinc seients per aexperts interessats –comara el constitucionalistaJavier Pérez Royo i l’exlle-trat del TC Joaquín Urías–d’un grup coordinat pelprofessor de dret penalIñaki Rivera i la catedràti-ca de dret constitucionalde la UAB Mercè Barceló.

Tot i que els judicis sóna priori públics, la plata-forma International TrialWatch-Catalan Referen-dum Case vol garantir queels seus associats tinguincinc cadires fixes com a

observadors reconegutsper fer informes setma-nals i mensuals, a més d’al-tres vinguts d’AmnistiaInternacional. “A Turquias’accepta, i a Itàlia, Françai Suïssa no hi ha problemai ni el tribunal ni la fiscaliasón bel·ligerants”, relataRobert Sabata, advocatde l’Associació d’AdvocatsEuropeus Demòcrates.

Entre les organitzacionsinternacionals que ja handit que volen assistir al ju-dici, hi ha l’American BarAssociation, amb 410.000

membres i seu a Chicago;la Federació Internacionaldels Drets Humans (París),que aplega 184 organitza-cions estatals, i la xarxa Eu-romed Rights (Copenha-guen), amb més de 80 orga-nitzacions estatals de dretsen 30 països. També hi haFront Line Defenders, ambseu a Dublín i amb el premide les Nacions Unides2018, i Fair Trials, que desde Londres s’especialitzaen el seguiment de judicis.Completen la llista l’Asso-ciació d’Advocats Euro-

peus Demòcrates (AED),l’Associació Europea d’Ad-vocats per la Democràcia iels Drets Humans (ELDH),Antigone (Itàlia), el Comitède Juristes pels Drets Hu-mans (Holanda), el Centred’Estudis Legals i Socials(Argentina) i la Confedera-ció Magribina pels DretsHumans (Comdh).

Clam per vigilar ‘in situ’Si bé la fiscal María JoséSegarra creu que la “trans-parència” està garantidapel fet que es tracta d’un

judici “televisat i en di-recte”, la plataforma queaglutina observadors horebat. “És a la sala, i no perstreaming, on es pot apre-ciar si hi ha vulneracionso no: des de com hi arribenels acusats, quines són lesreaccions, les mirades...Tot això és impossibleapreciar-ho si no ets a lasala; no podem dependredel que considerin que ésimportant els realitzadorsdel senyal televisiu”, varaonar Anaïs Franquesa,directora de litigi d’Irídia.El Suprem, per ara, no espronuncia i desvia el precal cap de premsa.

Si a l’Estat hi ha nomscom Pérez Royo, Urías, elcatedràtic de Jaén Gui-llermo Portilla –impulsordel manifest La banalit-zació dels delictes de re-

bel·lió i sedició–, Iñaki Es-parza (Bilbao), Jorge Cor-recher (València) i Ale-jandro Forero i MónicaAranda (Barcelona) quevolen ser observadors, enl’escena internacional hiha John Philpot (experten processos davant tri-bunals penals internacio-nals), Luisa Morgantini(exvicepresidenta del Par-lament Europeu) i l’escrip-tor napolità i activista Erride Luca. “Els informes so-bre si hi ha cap vulneracióno haurien de ser d’interèsde les defenses, sinó detota la ciutadania”, alertaFranquesa. ■

David PortabellaMADRID

Tretze organitzacions volenenviar observadors al judicia La plataforma International Trial Watch vol cinc seients en la vista de l’1-O per vigilar possibles vulneracionsa El Tribunal Suprem calla i ho desvia al cap de premsa a Pérez Royo, Urías i Erri de Luca s’hi interessen

Els impulsors de la plataforma International Trial Watch van presentar ahir a Madrid les organitzacions que volen enviar observadors al judici ■ ACN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

“És a la sala, i no per‘streaming’, on es veusi hi ha vulneracionso no; no pot dependredel realitzador”Anaïs FranquesaDIRECTORA DE LITIGI D’IRÍDIA

El president de la Genera-litat, Quim Torra, ha si-tuat l’alcalde de Molins deRei en el seu cercle de con-fiança al govern, nome-nant-lo nou director del’Oficina del President.Joan Ramon Casals, afí aCarles Puigdemont, va li-

derar el sector crític delPDeCAT que va acabarforçant, en l’assemblea ce-lebrada el juliol passat, larenúncia de l’aleshores co-ordinadora general de laformació, Marta Pascal, is’ha significat com una deles veus més favorables aconfluir amb la Crida Na-cional per la República im-pulsada pel president exi-

liat, per Jordi Sànchez ipel mateix Torra.

Alcalde des del 2013,Casals, que va trencar elpacte de govern municipalamb el PSC arran del su-port dels socialistes a l’ar-ticle 155, substitueix Jo-sep Rius, que va assumir elcàrrec amb Puigdemont,però que no abandona elgovern: es queda a Presi-

dència com a director ge-neral d’Anàlisi i Prospecti-va. Segons la consellera dela Presidència, Elsa Arta-di, el relleu es va començara gestar al novembre, peròno era urgent i responia ala voluntat de Rius de teniraltres responsabilitats. Elfins ara director de l’Ofici-na del President va serdestituït durant el 155 i

posteriorment restituït.La reestructuració del

Departament de la Presi-dència inclou també lacreació de l’Oficina per a laReforma Horària (a càrrecd’Alexis Serra), l’àrea deSeguretat Institucional(per garantir la seguretatdel president, els expresi-dents i el titular de Presi-dència) i la direcció gene-ral de Relacions amb Enti-tats i Col·lectius de Dife-rents Territoris i Cultures(per dirigir la interlocucióamb entitats representa-tives d’altres parts de l’Es-tat espanyol amb especialpresència a Catalunya). ■

Torra fitxa l’alcalde de Molins coma director de l’Oficina del PresidentEmili BellaBARCELONA

Joan Ramon Casals, enuna imatge d’arxiu ■ ACN

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 201910 | Nacional |

ariano Rajoy, amb la vo-luntat de convertir Es-panya en una marca, vacrear l’Alt Comissionat

per la Marca Espanya i va confiarel càrrec a Carlos Espinosa de losMonteros y Bernaldo de Quirós. Enla presentació de la marca Espanya,oficiada per la model Nieves Álvarezel 4 de juny del 2013 a Brussel·les, hihavia canapès del cuiner basc AsierAbal, un espectacle de flamenc...L’ànim era passejar el bon nom d’Es-panya pel món amb cofoisme indissi-mulat, però Espinosa de los Monte-ros, que tenia rang de secretari d’es-tat tot i ser alhora vicepresidentd’Inditex i conseller d’Acciona i deSchindler, aviat va mirar cap a Ca-talunya. Quan va ser convidat a laUniversitat Internacional MenéndezPelayo de Santander, el 18 de junyd’aquell 2013, l’ambaixador de lamarca Espanya esmolava els pri-mers dards: “Si algú el que vol és pro-mocionar un poble de Catalunya o béCatalunya, el primer que ha de dir ésque Catalunya és a Espanya, perquèfer qualsevol altra cosa és un esforçestèril.” Quan la moció de censurava entronitzar Pedro Sánchez a LaMoncloa i Josep Borrell va jurar elcàrrec com a ministre d’Afers Es-trangers, la sala de comandament so-cialista va trobar urgent envernissarla marca Espanya i va néixer Espa-nya Global. Al capdavant de l’oficina,l’elegida va ser Irene Lozano, exdipu-tada d’UPyD, que ara protagonitzauna gira a Brussel·les i altres capitalseuropees contra la “desinformacióindependentista” i les fake news queella veu sobre el judici de l’1-O.

Abans de liderar la croada per de-

M

fensar la instrucció del jutge del Su-prem Pablo Llarena, l’obsessió de Lo-zano va ser que Espanya Global tin-gués el simbolisme de ser el primeranunci de l’any 2019 a TVE desprésde les campanades. I no li va ser difí-cil, perquè TVE i Espanya Global te-nen el mateix amo, que és l’Estat, ésa dir, el contribuent. En contraposi-ció amb la model Nieves Álvarez coma estendard triat per Espinosa de losMonteros, Lozano va escollir el joveactor Alejo Sauras per a un espot enquè ell recita El Quixot en un teatre iprovoca que cada espectador s’alci a

proclamar una bondat d’Espanya.“Al món només hi ha dinou demo-cràcies plenes. I en som una”, és elmissatge central de l’espot. El seudinamisme a les xarxes socials –enquè Lozano fa el postureig diplomà-tic de penjar una fotografia amb ca-da entrevistat, des del portaveu dela CE, Margaritis Schinas, fins a l’ex-premier belga Didier Reynders–,però, topa amb rèpliques constantsdel senador d’EH Bildu Jon Iñarritu.“Després d’estudis com el del ReialInstitut Elcano, que assenyalen queEspanya és vista a Europa com el

país més conflictiu i autoritari de laUE, el Ministeri d’Afers Estrangersposa en marxa aquesta campanyad’autopropaganda”, va advertirIñarritu amb l’arribada del 2019.

Si bé en el web d’Afers Estran-gers s’ha fet eliminar de la biografiael pas pel Congrés de bracet ambRosa Díez i Toni Cantó i es presentacom a escriptora, Lozano (Madrid,1971) va ocupar un escó per UPyDdel 2011 al 2015, i pel PSOE el 2016per desig de Pedro Sánchez. I ellaja exigia el 155 abans que Rajoy l’es-trenés. “Hi ha coses a Catalunya–com la incapacitat de garantir alsnens que s’eduquin en la seva llen-gua materna– que justificarien lautilització de l’article 155, que noés suspendre l’autonomia. És sim-plement dir al president de la comu-nitat autònoma: «Escolti, actuï vos-tè així per garantir els drets de tot-hom.» I, si no ho fa, es pot portaraquesta proposta al Senat i retirar-liles competències per un període detemps concret. Ningú està parlantaquí de terratrèmols”, va reivindi-car el setembre del 2014.

Amb un sou de 110.000 euros–pagat pels contribuents estatals,ja siguin unionistes, federalistes oindependentistes–, superior al delmateix president espanyol, Lozanocreu que ella “s’hi juga molt” a l’hora“d’explicar el que passa de veritat”.“Si bé en l’època de l’1-O la consignaera «no es respon», ara sí”, afirma.Quatre anys abans de l’octubre del2017, Espinosa de los Monteros hotenia clar: “Si la secessió catalanaperjudicaria la marca Espanya? Siun llamp arrenca una branca d’unarbre, l’arbre pateix, però pateixmés la branca.” I Lozano no vol queel seu arbre de bones notícies sobreEspanya rebi cap llamp judicial. ■

GIR · L’exdiputada d’UPyD, a les ordres de Borrell, combat des d’Espanya Global la “desinformació independentista” sobre eljudici PLA · Cobra 110.000 euros per modernitzar la marca Espanya d’Espinosa de los Monteros BIAIX · Exigia el 155 ja el 2014

David PortabellaMADRID

6anys va tenir escóal Congrés IreneLozano. Com a se-cretària d’estatd’Espanya Global,ahir convocava aBrussel·les nomésmitjans estatals iestrangers perlloar el bon nomd’Espanya i vetavaels d’àmbit català.

‘Lozano news’ ven Espanya

Irene Lozano és secretària d’estat d’Espanya Global ■ EFE

La ministra d’Hisenda,María Jesús Montero, vaadvertir ahir que el presi-dent del govern espanyol,Pedro Sánchez, convoca-rà eleccions anticipades el2019 si no aconsegueixaprovar els pressupostosgenerals de l’Estat. “Crec

que això és el que el presi-dent té al cap”, va afirmaren una entrevista a TVE.“Sánchez ja va dir que sino hi havia projecte depressupostos les eleccionses farien al llarg de l’any2019”, va reiterar.

La consellera de la Pre-sidència i portaveu del go-vern, Elsa Artadi, observauna “òbvia descoordina-

ció” en l’executiu de Sán-chez i dins el PSOE i va re-comanar que si realmentbusquen el suport delsgrups independentistes alCongrés per aprovar elscomptes han d’“accelerarel diàleg i la negociació”.

“Si [el govern espanyol]no entén per què és impor-tant trobar una solució po-lítica negociada, si creu

que el camí és una ofensi-va d’Estat i de publicitatdurant el judici, si s’alineaamb les tesis d’AlfonsoGuerra, potser hauriad’anar a buscar uns altressocis”, va alertar Artadidesprés de la reunió del’executiu. El límit per pre-sentar esmenes a la totali-tat expira divendres de lasetmana vinent. ■

Montero avisa que si no s’aprovenels comptes s’avançaran els comicisE. BellaBARCELONA

La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, la setmanapassada a Madrid ■ EFE / NICO RODRÍGUEZ

EL PUNT AVUIDIMECRES, 30 DE GENER DEL 201912 | Nacional |

Catorze anys després del’última vegada que la fa-mília Puig Antich va acu-dir als tribunals espanyolsa la recerca de justícia, lesgermanes del jove lliberta-ri executat pel franquismeel 2 de març del 1974 hitornen. Les quatre germa-nes, Imma, Carme, Mont-serrat i Merçona, han pre-sentat un escrit al jutjatd’instrucció número 9 deBarcelona en què sol·lici-ten que se’ls permeti per-sonar-se com a acusacióparticular en la querellapresentada per l’Ajunta-ment de Barcelona contraCarlos Rey, el jutge militarque fa 45 anys va signarla sentència en què es vacondemnar Salvador PuigAntich a la pena capital.

L’escrit, entregat di-vendres passat, exposaque les germanes són víc-times indirectes del delic-te que es demana investi-gar i, com a perjudicadesper aquells fets, demanenpersonar-s’hi. L’escrit, en-capçalat amb el númerode diligències prèvies as-signat a aquest cas, DP1007/2008 - B, està firmatpels advocats Olga de laCruz i Sebastià MartínezRamos. Es tracta dels ma-teixos lletrats que l’any2005 van formalitzar da-vant la sala militar del Tri-

bunal Suprem un recursde revisió del procés con-tra Puig Antich aportant-hi nous testimonis quepermetien demostrar finsa quin punt havia estat in-just el consell de guerraque va acabar amb la mortde Puig Antich. Aquell epi-sodi judicial es va tancaramb la desestimació de larevisió, però amb dos votsfavorables de dos juristesde molt prestigi, els magis-trats José Luis Calvo Cabe-

llo i Ángel Juanes, que ar-gumentaven que sí que hihavia motius per entrara examinar aquella causadel franquisme.

La querella de l’Ajunta-ment contra Carlos Rey,anunciada a principis del’any 2017, va arribar alsjutjats de Barcelona el no-vembre de l’any passat. Eljutjat d’instrucció número9 ha obert diligències prè-vies amb l’objectiu, pri-mer, de pronunciar-se so-

bre la seva admissió a trà-mit. Per aquest motiu, varemetre un escrit a la fis-calia en què li demana queinformi sobre la legitima-ció del consistori barce-loní per emprendre aques-ta acció legal, així com so-bre una eventual prescrip-ció del delicte. L’informeencara no s’ha lliurat a lamagistrada.

La querella contra Car-los Rey demana que se l’in-vestigui per un delicte de

lesa humanitat, crims queno prescriuen mai. Preci-sament, sota el paraiguajurídic d’aquest delicte esva obrir la investigació del’anomenada “querella ar-gentina” contra els crimsdel franquisme, una ma-crocausa en què també esvan personar les germa-nes de Salvador Puig An-tich. Precisament CarlosRey és una de les personescontra les quals al seu diava formalitzar acusació la

jutgessa argentina MaríaServini de Cubría.

La querella de l’Ajunta-ment de Barcelona fa unrepàs exhaustiu de totesles irregularitats que esvan cometre durant el ju-dici militar contra PuigAntich, que van deixar elprocessat en una clara si-tuació de desprotecció i amercè del tribunal militar,que va instruir una farsade procediment.

Els arguments jurídicsde la querella es basen enel fet que, malgrat que elsdelictes de què s’acusaCarlos Rey no eren vigentsen el moment dels fets en

la legislació espanyola, síque ja eren reconeguts enel dret internacional, al-menys des de l’any 1946,i això fa “indiferent” queno els hagués recollit la le-gislació franquista.

L’acusació es basa en ladoctrina jurídica que es vaestablir arran dels judicisde Nuremberg, contra elsdirigents de l’Alemanyanazi, i que s’ha desenvolu-pat al llarg dels anys. Ambaquest argumentari, sesosté que Rey no es pot be-neficiar del precepte ex-culpatori de l’obediènciadeguda a les lleis vigents oa les ordres rebudes pelsseus superiors, atès quela doctrina internacionalen casos similars ha tiratper terra aquest argumentque descarrega de respon-sabilitat penal. ■

La família Puig Antich vol seracusació en el cas Carlos Rey

Jordi PanyellaBARCELONA

a Les germanes de Salvador demanen personar-se en la querella de l’Ajuntament de Barcelonacontra el militar que va condemnar a mort el llibertari a La fiscalia prepara un informe al jutjat

Montserrat, Carme i Imma Puig Antich, en l’acte d’inauguració de la plaça que la ciutat de Barcelona va dedicar al seu germàSalvador ■ ACN / ARXIU

02.03.74Salvador Puig Antich va serexecutat a la presó Model deBarcelona pel sistema delgarrot vil.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Després de la “suspensió”de les converses per nego-ciar el pressupost de la Ge-neralitat anunciada el capde setmana per Catalunyaen Comú, la presidentadel grup parlamentari delscomuns, Jéssica Albiach,es va mostrar disposada

ahir a tornar a seure a lataula amb el vicepresi-dent, Pere Aragonès, percontinuar les converses siERC deixa “la calculadoraelectoral” i busca més in-gressos: “Quan Aragonèsfaci els deures, que em tru-qui i tornarem a seure aparlar.” Albiach asseguraque de moment Aragonèsplanteja una proposta

“continuista amb les reta-llades” dels comptes delsanys anteriors. La diputa-da proposa tres vies peraugmentar els ingressos:lluitar contra el frau fiscal,impulsar una reforma fis-cal perquè el 2% que mésté pagui més i aprovar elpressupost general de l’Es-tat. En aquest punt, la por-taveu del govern, Elsa Ar-

tadi, va reclamar als co-muns que “no condicio-nin” la negociació delscomptes de la Generalitatamb els de Pedro Sánchez:“Nosaltres no ens hem desubordinar al que suc-ceeix en altres cambres.”La consellera va destacarque és inèdit el detall ambquè estan negociant elscomptes. ■

Els comuns, disposats a seure denou a negociar el pressupostE. BellaBARCELONA

La presidenta del grup parlamentari dels comuns, JéssicaAlbiach, ahir a la cambra ■ EFE / TONI ALBIR