OPE F. J. Bofill
-
Upload
miquel-amor -
Category
Documents
-
view
242 -
download
2
description
Transcript of OPE F. J. Bofill
-
Informes breus #56
Mrius Martnez Laura Arnau
Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a lorientaci educativa de 12 a 16 anys
-
Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a l'orientaci educativa de 12 a 16 anysMrius Martnez, Laura Arnau
amb la collaboraci de Marta Sabat
-
Informes breus 56
Desprs de lESO qu puc fer?Diagnosi i propostes per a l'orientaci educativa de 12 a 16 anys
Mrius Martnez Laura Arnau amb la collaboraci de Marta Sabat
-
Informes breus s una col.lecci de la Fundaci Jaume Bofill en qu es publiquen els resums i les conclusions principals dinvestigacions i seminaris promoguts per la Fundaci. Tamb inclou alguns documents indits en llengua catalana. Les opinions que shi expressen corresponen als autors.
Els Informes breus de la Fundaci Jaume Bofill estan disponibles per a descrrega al web www.fbofill.cat.
Primera edici: mar de 2015
Fundaci Jaume Bofill, 2015Provena, 32408037 [email protected]://www.fbofill.cat
Autoria: Mrius Martnez, Laura Arnau, amb la collaboraci de Marta SabatEdici: Fundaci Jaume Bofill i tona Vctor IgualCoordinaci de continguts: Marta Arnega i Paula VecianaDisseny: Amador GarrellFotografia: Llus Salvad
ISBN: 978-84-943521-5-7DL: B 8035-2015Impressi: Romany / Valls
0jULXV0DUWtQH]0XxR] s professor titular dorientaci professional al Departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat Autnoma de Barcelona.
/DXUD$UQDX6DEDWpV s professora i investigadora del Departament de Pedagogia Sistemtica i Social de la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha treballat com a orientadora laboral en contextos docupaci i requalificaci professional.
0DUWD6DEDWp7RPjV s pedagoga i psicopedagoga. Treballa en lmbit escolar i est realitzant la tesi doctoral a la Facultat de Cincies de lEducaci de la Universitat Autnoma de Barcelona.
Aquesta obra est subjecta a la llicncia Creative Commons de5HFRQHL[HPHQW1R&RPHUFLDO6HQVH2EUD'HULYDGDE\QFQGEs permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica de l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria. No es permet ls comercial de lobra ni la generaci dobres derivades.
-
En record del Ferran Ferrer, professor dEducaci Comparada a la UAB, que ens ha deixat moltes idees per a la millora de leducaci al nostre pas.
-
9ndex
Resum 11
Introducci 13Acabar lESO: i desprs qu? 15Objectius de lestudi 18Metodologia 19 El qestionari 20
1. El marc conceptual 27Qu s lorientaci? 29 Principis que regulen lorientaci com a acci professional 32Els condicionants en el procs dorientaci 34Com sorganitza lorientaci? 36La qualitat en lorientaci 44Continguts, prctiques i agents orientadors: una visi de sntesi 53
2. Lorientaci a lESO a Catalunya 57Qu i com sorienta? 59 Orientaci acadmica a travs dentrevistes, xerrades i visites 59 Lorientaci professional segueix fora del currculum 61Qui orienta? 63 El perfil dels enquestats: majoritriament, dones amb llarga experincia 63
Tots coincideixen: els tutors porten el pes de lorientaci 66En quin curs i en quin horari es fa lorientaci? 74 Lentrada a lESO: composici dels grups i atenci a la diversitat 74
Lorientaci acadmica i professional a lhora de tutoria 75 Lorientaci acadmica durant tota letapa i la professional a quart curs 78
Com sarticula lorientaci als centres? 79 Poques accions, ben coordinades 80
-
10 Desprs de lESO qu puc fer?
Lorientaci encara no est integrada als centres 81 Tots fan seguiment, no tots el documenten 83 Acollida a famlies, organitzaci de visites i xerrades, les tasques ms freqents 85
La satisfacci dels agents que participen en el procs dorientaci 86 Alta satisfacci amb matisos 86 Ms formaci i ms collaboraci, les dues primeres prioritats 88
3. Algunes experincies de referncia 91Criteris per a la tria dexperincies 93Setze experincies de referncia 94Qu tenen en com les experincies? Vuit facilitadors i vuit barreres 102 Vuit facilitadors de les experincies 102 Vuit barreres a lorientaci 107
4. Cinc conclusions: Quin s lestat actual de lorientaci a Catalunya? 111
5. Propostes per a un model dorientaci a Catalunya 119Qu cal tenir en compte 121Criteris dactuaci professional 130 Criteris relacionats amb els principis de lorientaci 131 Criteris generals per al desenvolupament de lorientaci i per lexercici de lorientaci 132Proposta de dimensions, estndards i indicadors de la qualitat de lorientaci 135
Bibliografia 139
Annexos 153Annex 1. Descripci dels sistemes dorientaci a alguns pasos de referncia 159Annex 2. Taules de distribuci mostral 188Annex 3. Llistat de centres de la mostra productora de dades 191
-
11
Resum
Quin s el model dorientaci educativa que hi ha a Catalunya? Quina s la situaci de lorientaci educativa als centres densenyament se-cundari a Catalunya? Respondre a aquestes preguntes s el desafia-ment daquesta recerca que pretn fer propostes per definir un model dorientaci per als centres educatius de secundria del nostre pas.
La recerca sobre lorientaci educativa de 12 a 16 anys busca descriu-re la situaci de les prctiques de lorientaci acadmica i professional als centres de secundria de Catalunya. Lestudi identifica all que es fa i com es fa, el rol que juguen els diferents actors: docents, tutors, orientadors, equips directius i famlies per orientar els joves en la se-cundria obligatria.
A partir de lanlisi dels processos dorientaci que es duen a terme a ms de 100 centres de tot el territori, es presenten un conjunt de pro-postes per identificar primer i definir desprs les bases dun model dorientaci. Aquest model ha de considerar tota letapa, el rol dels diferents agents i els processos educatius ms importants per orientar els futurs estudiants, treballadors i ciutadans de Catalunya.
-
,QWURGXFFLy
-
Acabar lESO: i desprs qu?
Qualsevol jove que acaba lensenyament secundari obligatori (ESO), dar-rera etapa obligatria del sistema educatiu al nostre pas, hauria de tenir un projecte per al seu futur immediat. Aquest projecte hauria de con-cretar litinerari que voldr desenvolupar partint de diferents opcions que poden presentar-se i que, per a la majoria de joves, es podrien resumir a grans trets en dues: continuar estudiant en un itinerari aca-dmic (batxillerat) o professionalitzador (cicles formatius de grau mig o formaci ocupacional), o provar dinserir-se en el mercat laboral. Essent aquesta darrera opci poc recomanable, el projecte hauria de considerar algun itinerari formatiu, que complets la formaci obliga-tria i establs les bases per a laprenentatge al llarg de la vida.
Les decisions que concreten i materialitzen el projecte seran en reali-tat el resultat dun procs en qu cada alumne acumular experincies personals, socials, acadmiques i vocacionals que el condicionar poderosament, juntament amb el seu context socioeconmic i instruc-tiu de procedncia. La interacci entre la trajectria acadmica, les relacions amb lentorn, la famlia, els iguals, el professorat i els refe-rents socials i culturals portar a cada alumne a desenvolupar una histria acadmica i vocacional, i al final, desitjablement, a construir aquest projecte de futur que el portar de la infantesa a la vida adul-ta amb ms o menys possibilitats i recursos per afrontar els desafia-
15
-
16 Desprs de lESO qu puc fer?
ments duna societat informacional, lquida, de risc, en crisi i canvi permanent.
El procs de maduraci dun projecte, dun possible itinerari, es cons-trueix a partir dels esforos dorientaci que el centre educatiu, la fa-mlia i altres agents proporcionen de manera explcita i intencional, per tamb a partir de tot all que va formant part de la vida de cada alumne. El que sembla clar s que s un projecte prou important per no deixar-lo noms en mans de latzar de les experincies, laleatorie-tat dels missatges que arriben de fonts diverses i sovint contraposa-des o les accions puntuals que en finalitzar lESO es puguin plantejar amb carcter terminal. Ladministraci de tests, les xerrades informa-tives i les visites, programades al final de lESO, no sn suficients per tal que tots els alumnes puguin elaborar aquest projecte.
Concretar litinerari de desenvolupament s una tasca compartida, continuada, intencional i planificada que ha de procurar optimitzar el desenvolupament global de lalumne en vistes a la seva realitzaci personal, social i professional futura tot definint, de manera participa-tiva i reflexiva, un projecte professional. Aquesta s la feina de lorien-taci acadmica i professional durant lESO, dues denominacions per a una nica feina: optimitzar la gesti dels itineraris acadmics i pro-fessionals vocacionals de cadascun dels alumnes del centre educa-tiu, amb la implicaci de cada alumne, de cada agent del centre i tamb de les famlies i els agents del territori.
Les transicions en les persones joves, especialment dels 16 als 18 anys (interval comprs entre ledat normativa de finalitzaci de lescolaritat obligatria, edat laboral i majoria dedat), sn processos clau en el desenvolupament dels projectes de vida, especialment en lactual con-juntura de crisi econmica, precaritzaci del mercat laboral, increment del risc de vulnerabilitat i dexclusi en aquest sector de la poblaci, ms encara quan lensenyament secundari sha massificat i la diversi-tat dopcions posteriors tericament possibles sha incrementat nota-
-
Introducci 17
blement. Leducaci secundria obligatria hauria de configurar una base comuna per a tot lalumnat que hauria de permetre afrontar les transicions amb raonables garanties dxit.
Quina s per la realitat a Catalunya? Si b tots els centres sesforcen per orientar lalumnat en acabar lESO, els itineraris dels joves des dels 12 fins als 16 anys sn, en termes dxit/fracs educatiu, dacre-ditaci, de qualificaci i dinserci laboral, poc encoratjadors, ms encara, en un context en qu desitjablement caldria posar les bases per a la formaci al llarg de la vida. Els nivells de no acreditaci de lescolaritat obligatria oscillen entre el 20 i el 60% en alguns contex-tos. A Catalunya lndex de fracs escolar s del 31,9%, xifra que dobla la mitjana europea, que s del 15,2% (Boada i altres, 2011). Una part important de lalumnat, doncs, acaba aquesta etapa sense lacredita-ci, per tamb sense projecte.
Les prctiques dorientaci haurien dincidir poderosament en aquests processos i resultats educatius a partir daccions puntuals (que ja es fan), per sobretot a partir daccions continuades (ms escasses) que, dins del currculum (acci tutorial, que s la tasca orientadora que ha de fer tot lequip docent amb els seus alumnes, i tutoria, que s lho-ra setmanal que el tutor dedica al seu grup classe) o fora (collaboraci amb altres agents locals, amb altres centres, en horari extraescolar), haurien dacompanyar i donar suport al desenvolupament acadmic i professional de lalumnat per afrontar els desafiaments personals, for-matius i professionals que sels plantejaran.
A Catalunya no hi ha estudis que hagin aportat evidncies de les prc-tiques i visions de lorientaci als centres educatius que permetin avanar en la delimitaci de necessitats dorientaci primer i dun model operatiu desprs. De fet, s complex delimitar el camp dacci de lorientaci acadmica i professional com tamb concretar-ne i identificar-ne els efectes a curt i mitj termini. Considerar els efectes a llarg termini encara s ms complex, ja que apareixen un nombre crei-
-
18 Desprs de lESO qu puc fer?
xent daltres factors i variables que en prenen part. En aquest context interessa conixer els actors i agents de lorientaci educativa que operen en el territori, essencialment, als centres educatius, i el tipus daccions que desenvolupen per identificar prctiques de referncia i aquells aspectes sobre els quals caldria incidir per tal davanar cap a un model dorientaci de les transicions, tenint presents els referents terics i tamb les tendncies internacionals.
Aquest estudi, de carcter exploratori quantitatiu i qualitatiu, se centra en lorientaci acadmica i professional que es desenvolupa als cen-tres pblics i privats concertats deducaci secundria obligatria a Catalunya, aprofundint en les accions que es desenvolupen en aques-ta etapa educativa. Combina lanlisi de dades secundries, per a lelaboraci del marc teric, amb lexplotaci i anlisi de dades prim-ries, per identificar i descriure les prctiques en matria dorientaci en una mostra de centres deducaci secundria de Catalunya.
Objectius de lestudi
Lestudi persegueix dos grans objectius:
Identificar, caracteritzar i classificar les prctiques dorientaci que es desenvolupen als centres deducaci secundria a Catalunya, per tal de descriure amb evidncies les seves caracterstiques, fortaleses, debilitats i oportunitats, i per identificar prctiques de referncia.
Aportar elements que permetin delimitar un model dorientaci aca-dmica i professional que afavoreixi les transicions sobre la base del marc referencial internacional i que alhora sajusti a les caracte-rstiques del nostre pas.
-
Introducci 19
Ms concretament, es tractar de:
Identificar lestat de la qesti sobre poltiques i prctiques dorien-taci en una perspectiva nacional i internacional.
Descriure les prctiques dorientaci adreades a lalumnat de 12 a 16 anys (visi de lorientaci, models, metodologies, accions i recur-sos, agents implicats) que es duen a terme als centres deducaci secundria de Catalunya.
Identificar i documentar prctiques de referncia en lorientaci aca-dmica i professional dels joves de 12 a 16 anys.
Perfilar els elements clau (referents, indicadors i estndards) cons-titutius dun model dorientaci de les transicions per a la realitat de Catalunya.
Metodologia
Lestudi es basa en una enquesta per qestionaris a una mostra repre-sentativa de centres i professionals densenyament secundari de Cata-lunya. La poblaci de lestudi est representada pels equips directius (en aquest cas, directors i coordinadors pedaggics), els tutors de 1r i 2n cicle, i els orientadors dels centres de Catalunya que imparteixen estudis de letapa deducaci secundria obligatria (ESO).
Per seleccionar la mostra, es va dur a terme un mostratge aleatori estratificat i multietapa, tenint en compte la titularitat del centre i la zona densenyament com a variables de distribuci. Daquesta manera es va poder garantir que els centres seleccionats estiguessin distri-buts proporcionalment en tot el territori catal, segons les diferents zones educatives, i que hi hagus un nombre adequat de centres p-blics i concertats.
Un total de 123 centres de secundria de tot Catalunya han participat en lestudi, el que suposa el 74,54% del total de centres convidats (165).
-
20 Desprs de lESO qu puc fer?
Tanmateix, la mostra productora de dades sha concretat en 115 centres (70% del total de la mostra convidada), ja que shan eliminat aquells casos en qu els enquestats van deixar el qestionari inacabat abans darribar a la meitat de preguntes completades. Dels 115 centres parti-cipants, el 49% sn concertats i el 51% sn de titularitat pblica, man-tenint una distribuci percentual similar a la que sobserva al conjunt de la poblaci.
A cada centre seleccionat es va enviar un qestionari electrnic, durant els mesos de mar-maig del 2013, amb la petici que fos respost de ma-nera individual i autnoma pel director, el responsable pedaggic, un tutor de 1r i un de 2n cicle i lorientador (cas que el centre en tingus). La darrera secci del qestionari estava noms adreada als directors, amb preguntes per recollir informaci addicional sobre el centre.
En una segona fase de lestudi, i a partir dels resultats de lenquesta, es van seleccionar sis centres de la mostra per fer una entrevista gru-pal als responsables dorientaci per tal didentificar i descriure prc-tiques dorientaci considerades com a valuoses.
Per analitzar les dades dels diferents blocs del qestionari shan uti-litzat estratgies danlisis descriptiva i bivariable tenint en compte la titularitat del centre i la diversitat de perspectives o crrecs professio-nals, i posant mfasi en aquells resultats estadsticament significatius. Per analitzar les dades provinents de les sis entrevistes realitzades als centres, sha fet una anlisi del contingut de les respostes.
El qestionari
Sha utilitzat el qestionari electrnic com a instrument denquesta. Aquest qestionari pretn recollir dades per identificar i descriure com sorganitza lorientaci acadmica i professional als centres pblics i concertats de Catalunya durant lESO (tenint en compte les accions i
-
Introducci 21
estratgies, els models i els agents que en prenen part). De manera complementria, pretn identificar les necessitats dorientaci profes-sional i inferir propostes de millora i prctiques de referncia. El qes-tionari sha administrat electrnicament, i de manera indivi dual, a una mostra convidada de 5 persones per centre.
Abans de comenar el procs de disseny del qestionari, es va fer una revisi dels qestionaris sobre lorientaci educativa adreats, en la seva majoria, als equips docents i directius dels centres educatius (Kuijpers i Scheerens, 2006; Kuijpers, Schyns i Scheerens, 2006; Mit-tendorff, Jochems, Meijers i Den Brok, 2008; Mittendorff, Den Brok i Beijaard, 2010; Wilson, Hall i Hall, 2007). Malgrat que cap daquests qestionaris shagi pogut aplicar per lestudi, la revisi ha perms identificar indicadors de diagnosi interessants a lhora de descriure i caracteritzar les prctiques dorientaci que es fan als centres educa-tius. Daltra banda, la relectura dels diferents enfocaments terics i models dorientaci ha servit de referent a lhora de completar el conjunt de dimensions, indicadors i preguntes que componen el qes-tionari.
Shan elaborat 33 qestions estructurades a partir de 3 blocs o dimen-sions (dades personals, les accions dorientaci orientaci acadmi-ca i orientaci professional i lorganitzaci de lorientaci). Un quart bloc sobre dades del centre i dels alumnes, que contenia 17 pregun-tes, anava adreat exclusivament als directors. La taula 1 recull les dimensions i indicadors de linstrument.
-
22 Desprs de lESO qu puc fer?
Taul
a 1.
'LVVHQ\GHOTHVWLRQDULGLPHQVLRQVWHzULTXHVLLQGLFDGRUV
Dim
ensi
ons
Des
crip
ci
de la
dim
ensi
In
dica
dors
Dad
es p
erso
nals
Dim
ensi
pr
elim
inar
que
rec
ull le
s da
des
soci
opro
fess
iona
ls d
e qu
i re
spon
el
qes
tiona
ri i la
inf
orm
aci
bs
ica
del ce
ntre
.
Nom
del
cen
tre
i po
blac
i.
Dad
es p
erso
nals
(ed
at, se
xe i llo
c de
nai
xem
ent).
Traj
ect
ria a
cad
mic
a (titu
laci
, n
ombr
e de
cur
sos
real
itzat
s, e
tc.).
Traj
ect
ria
prof
essi
onal
(c
rrec
, an
ys d
exe
rcic
i do
cent
, si
tuac
i
labo
ral ac
tual
, et
c.).
Les
acci
ons
dor
ient
aci
Ac
cion
s d
orie
ntac
i a
cad
mica:
pre
tn
cops
ar c
om s
han
org
anitz
at e
l co
njun
t d
accion
s d
ajud
a a
la p
lani
ficac
i i a
lo
ptim
itzac
i d
e le
stud
i i de
la
pren
enta
tge
que
sha
n re
alitz
at a
l ce
ntre
, de
man
era
cont
inua
da, en
els
dar
rers
dos
any
s.
Fran
ja h
orr
ia e
n qu
es
des
envo
lupe
n le
s ac
cion
s.
Age
nts
(int
erns
i e
xter
ns) qu
e ap
lique
n le
s ac
cion
s.
Met
odol
ogie
s de
tre
ball
empr
ades
.
Curs
os d
e lE
SO e
n qu
s
apliq
uen.
s
de les
TIC
.
Acc
ions
do
rien
taci
pr
ofes
sion
al: pr
etn
co
psar
com
sh
an o
rgan
itza
t el
con
junt
d
acci
ons
que
sha
n re
alitza
t al
cen
tre
i qu
e ha
n d
ajud
ar la
lum
nat a
conc
reta
r un
pr
ojec
te i u
n itin
erar
i ac
adem
icop
rofe
ssio
nal
en e
ls d
arre
rs d
os a
nys.
Fran
ja h
orr
ia e
n qu
es
des
envo
lupe
n le
s ac
cion
s.
Age
nts
(int
erns
i e
xter
ns) qu
e ap
lique
n le
s ac
cion
s.
Met
odol
ogie
s de
tre
ball
empr
ades
.
Curs
os d
e lE
SO e
n qu
s
apliq
uen.
s
de les
TIC
.
-
Introducci 23
Dim
ensi
ons
Des
crip
ci
de la
dim
ensi
In
dica
dors
Artic
ulac
i d
e lo
rien
taci
al
s ce
ntre
s
Dim
ensi
qu
e pr
etn
rec
ollir
inf
orm
aci
so
bre
com
so
rgan
itze
n le
s ac
cion
s d
orie
ntac
i a
l ce
ntre
, s
a d
ir, qu
i le
s de
finei
x, c
om s
ava
luen
i d
e qu
ina
man
era
shi
im
pliq
uen
les
fam
lies
.
Inte
grac
i d
e lo
rien
taci
al
cen
tre.
Coor
dina
ci
de les
acc
ions
.
Par
tici
paci
de
les
fam
lies
.
Segu
imen
t i av
alua
ci
de lo
rien
taci
.
Estrat
gie
s d
aten
ci
a la
div
ersi
tat.
Rec
ull de
les
val
orac
ions
que
fan
els
pr
ofes
sion
als
de les
acc
ions
do
rien
taci
qu
e es
due
n a
term
e al
seu
cen
tre.
Satisf
acci
am
b le
s ac
cion
s d
orie
ntac
i.
Nec
essi
tats
i p
rior
itza
ci
dac
cion
s.
Dad
es d
el
cent
re i d
els
alum
nes
(res
post
a de
l di
rect
or d
el
cent
re)
Dim
ensi
qu
e re
cull
les
dade
s so
bre
el
cent
re, le
s traj
ect
ries
for
mat
ives
de
lalu
mna
t (e
n te
rmes
de
cont
inu
tats
, di
scon
tinu
tat
s, nd
exs
de fra
cs
esco
lar, e
tc.) i d
el c
onte
xt d
e re
fer
ncia
.
Dad
es d
el c
entre
(nom
bre
dal
umne
s, n
ombr
e de
pro
fess
ors,
no
mbr
e d
orie
ntad
ors,
etc
.).
Niv
ell ed
ucat
iu i e
con
mic
de
les
fam
lies
.
Traj
ect
ries
de
lalu
mna
t (p
erce
ntat
ge d
alu
mne
s qu
e ha
n ob
ting
ut e
l gr
adua
t, p
erce
ntat
ge d
abs
entism
e, e
tc.).
Font
: El
abor
aci
pr
pia.
-
24 Desprs de lESO qu puc fer?
El qestionari est constitut bsicament per preguntes de tipus tan-cat, amb selecci dopcions predefinides, tot i que tamb shan aplicat algunes preguntes de tipus obert i rbriques davaluaci en lapartat Articulaci de lorientaci als centres.
La rbrica s una estratgia davaluaci que permet valorar la qualitat duna situaci (sigui o no daprenentatge) i identificar els trets i ele-ments que la configuren i que en delimiten lestat de desenvolupament en qu es troba; en el cas daquest estudi, el nivell de desenvolupa-ment i qualitat que t lorientaci en un centre educatiu. Ls daques-ta metodologia ha perms establir una lnia base sobre la situaci actual de lorientaci als centres educatius a partir daspectes avalua-bles i qualificables (a travs de lespecificaci de criteris objectius), evitant aix un abs de valoracions subjectives per part dels enques-tats en aquest bloc. Aquests criteris shan graduat tenint en compte diferents estadis de desenvolupament organitzatiu de lorientaci: des de lestadi inicial fins arribar a un estadi final desitjable (estadi sist-mic), passant per dos nivells intermedis (estadi de desenvolupament i estadi daprofundiment, respectivament). Aquest sistema ha propor-cionat no noms una qualificaci objectivable de la situa ci de lorien-taci als centres, sin que tamb ha perms als centres obtenir infor-maci sobre com millorar el propi procs orientador.
Sha procurat que el redactat de les qestions fos clar i concs, com-prensible, preferiblement quantitatiu, fiable i vlid. El qestionari incloa els objectius de la recerca i les instruccions per emplenar-lo, element clau per estandarditzar ladministraci de linstrument i controlar el pro-cs de resposta, aspecte essencial de la seva validesa segons els Stan-dards for Educational and Psychological Testing (American Educational Research Association [AERA], American Psychological Association [APA] i National Council on Measurement in Education [NCME], 1999).
Per dur a terme la validaci del contingut de linstrument es va comptar amb la participaci de quatre experts i dels dos representants respon-
-
Introducci 25
sables de les dues institucions finanadores del projecte, la Fundaci Jaume Bofill i lICE-UAB, i es va utilitzar una pauta per valorar la perti-nena, rellevncia i univocitat de cadascuna de les preguntes. Dacord amb els suggeriments dels experts, es van integrar algunes propostes de millora en la versi final del qestionari per tal doferir millors ga-ranties tcniques (tant des dun punt de vista mtric com de contin-gut). Complementriament a la valoraci dels tems per part dels ex-perts, es va dur a terme un estudi pilot, previ a laplicaci definitiva.