Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació...

35
Olga Esteve Membres grup Gr@el Universitat Pompeu Fabra

Transcript of Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació...

Page 1: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Olga EsteveMembres grup Gr@el

Universitat Pompeu Fabra

Page 2: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Projecte de recerca Diseño y experimentación de un modelo didáctico para el fomento de la competencia plurilingüe en la enseñanza-aprendizaje de lenguas extranjeras, finançat pel ‘Ministerio de Economía y Competitividad’. Referència: EDU2012-38452.

ProjecteProjecteProjecteProjecte i i i i grupgrupgrupgrup de recerca de recerca de recerca de recerca interllengüesinterllengüesinterllengüesinterllengüesInvestigadora principal: Investigadora principal: Investigadora principal: Investigadora principal: Olga Esteve Ruescas (Universitat Pompeu Fabra)

DocentsDocentsDocentsDocents investigadorsinvestigadorsinvestigadorsinvestigadors:

- Universitat Pompeu Fabra: E. Atienza, M.D. Cañada, F. Fernández, E. Martín-Peris, R. Walter

- Universitat Blanquerna: C. Corcoll, M. González Davies

- Universitat de Luxemburg: A. Bes, S. Ehrhart

Page 3: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

AICLETIL Portfolio Europeu de les

Llengües

Multilingüisme

Plurilingüisme

Competència plurilingüe

Enfocament plurilingüe

Page 4: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

MATERIALITZACIONS DIDÀCTIQUES PER AL FOMENT DEL PLURILINGÜISME A L’ESCOLA

AICLEAICLEAICLEAICLEÚs de la llengua

estrangera en àrees no lingüístiques

(informàtica en anglès, geografia en alemany,

etc.)

TRACTAMENT TRACTAMENT TRACTAMENT TRACTAMENT INTEGRAT DE INTEGRAT DE INTEGRAT DE INTEGRAT DE

LLENGÜESLLENGÜESLLENGÜESLLENGÜES

Treball coordinat entre les àrees lingüístiques per

optimitzar l’aprenentatge de totes les llengües

Altres???

Page 5: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

� MultilingüismeMultilingüismeMultilingüismeMultilingüisme

Coexistència de diferents llengües en un mateix territori

� PlurilingüismePlurilingüismePlurilingüismePlurilingüisme

Capacitat d’un individu per poder usar dos o més llengües

simultàniament.

� Competència plurilingüeCompetència plurilingüeCompetència plurilingüeCompetència plurilingüe

Page 6: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 7: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Guten Tag, meine Damen und Herren. Mein Name ist Olga Schmitt und ich möchte über ein kompliziertes Thema sprechen. Es geht um Sprachen und Sprachenlernen. Ich spreche vier Sprachen: Deutsch, Englisch, Katalanisch und Spanisch. Von allen ist Deutsch bestimmt die komplizierteste Sprache, aber sie ist auch sehr logisch.

Deutsch hat mir geholfen, Englisch zu lernen. Das war eine grosse Hilfe!! Warum? Ich konnte Konnexionen zwischen Sprachen herstellen. Das ist eine sehr gute Strategie, die als Basis für das Erlernen neuer Sprachen dient.(…)

Page 8: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 9: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

� CompetènciaCompetènciaCompetènciaCompetència

Per competència s’entén la capacitat de posar en pràctica de manera integrada aquells coneixements adquirits, aptituds i trets de la personalitat que permeten resoldre situacions diverses.

El fet de ser competent exigeix més que la simple adquisició de determinats coneixements i habilitats. Les competències impliquen la capacitat d’utilitzar aquests coneixements i habilitats en contextos i situacions diferents.

Page 10: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

L'enfocament plurilingüe emfasitza el fet que conforme s'expandeix l'experiència lingüística d'un individu en els entorns culturals d'una llengua, des del llenguatge familiar fins al de la societat en general, i després fins a les llengües d'altres pobles (apreses a l'escola o a la universitat, o per experiència directa), l’individu no guarda aquestes llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i en què les llengües es relacionen entre si i interactuen.

En situacions diferents, una persona pot recórrer amb flexibilitat a parts diferents d'aquesta competència per aconseguir una comunicació eficaç amb un interlocutor concret.

Page 11: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

L'enfocament plurilingüe emfasitza el fet que conforme s'expandeix l'experiència lingüística d'un individu en els entorns culturals d'una llengua, des del llenguatge familiar fins al de la societat en general, i després fins a les llengües d'altres pobles (apreses a l'escola o a la universitat, o per experiència directa), l’individu no guarda aquestes l’individu no guarda aquestes l’individu no guarda aquestes l’individu no guarda aquestes llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, llengües i cultures en compartiments mentals estrictament separats, sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual sinó que desenvolupa una competència comunicativa a la qual contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i contribueixen tots els coneixements i les experiències lingüístiques i en què les llengües es relacionen entre si i interactuen. en què les llengües es relacionen entre si i interactuen. en què les llengües es relacionen entre si i interactuen. en què les llengües es relacionen entre si i interactuen.

En situacions diferents, una persona pot recórrer amb flexibilitat a parts diferents d'aquesta competència per aconseguir una comunicació eficaç amb un interlocutor concret.

Page 12: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 13: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

- Factor edat com a no determinant en l’aprenentatge de LE en contextos formals si no hi ha prou exposició a la llengua meta (Muñoz et al, 2007)

- Estudis sobre bilingüisme i la importància de la transferènciainterlingüística (Bialystok, 2001)

- Teoría de la multicompetència (Cook, 2010; Jessner & Herdina, 2002)

- Estudis sobre la funció de la L1 en l’aprenentatge de LE en contextos formals (Bes, 2007; Carretero, 2004; Corcoll, 2013; Surribas, 2012)

- Hipòtesi de la interdependència lingüística (Cummins, 1986, 2005)

- Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012)

- Estudis sobre identitat i agentivitat en l’aprenentatge de llengües (Block 2007, van Lier, 2007)

Page 14: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

L1

L3

L2

Hufeisen & Gibson (2003)

……

Page 15: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 16: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Usant-les en situacionscomunicativessignificatives

Reflexionant sobre la manera com es construeixen els

missatges en cada llengua

Acció Reflexió

ÚSÚSÚSÚS

LanguageLanguageLanguageLanguage learninglearninglearninglearning as as as as languagelanguagelanguagelanguage useuseuseuse

DesenvolupamentDesenvolupamentDesenvolupamentDesenvolupament de la de la de la de la competènciacompetènciacompetènciacompetènciacomunicativacomunicativacomunicativacomunicativa

Page 17: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 18: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

És un aprenentatge orientat a l’acció que té lloc en pràctiques discursives situades

Ús de la llengua en situacions comunicativessignificatives

DOSSIER, PÀG. 1, APARTAT 1Aprofita totes les possibilitats de l’ús comunicatiu natural de les llengües en tots els contextos de l’escola:

-En les classes de les àrrescurriculars no lingüístiques

- En les classes de llengües

OPORTUNITATS D’OROPORTUNITATS D’OROPORTUNITATS D’OROPORTUNITATS D’OR

Page 19: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 20: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Reflexió integrada:Incorporació d’activitats de consciència i sensiblitzaciólingüístics a tasques comunicatives

Anàlisi de seqüències didàctiques

Dossier, apartats 2.1. i 2.2, pàgs. 3-9

Page 21: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

1- A partir de què es fa reflexionar a l’alumnat?2- Per a què serveixen les activitats de reflexió? Quina és la

seva funció?3- Mirant tota la seqüència, aquestes activitats de reflexió

tindrien el mateix efecte si es fessin en un altre moment?4- Quines característiques tenen les activitats d’investigació

sobre la llengua?5- Què és una seqüència didàctica?

Preguntes per a l’anàlisi de les dues propostes?

Page 22: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

Estructura global de la seqüència didàctica

Del text(o textos)

Al meu / nostre text

Aproximacióglobal al text

Treball mésanalític sobre

concepteslingüístics

Activitats d’anàlisicontrastiva a partir de

l’activació d’estratègiesde transferènciainterlingüística

(mitjançant preguntespreguntespreguntespreguntes )

Preparació i elaboració del

propi text

Sistematitzaciói amplicació de coneixements

TASCA CONTEXTUALITZADA

Activació bagatgelingüístic de

l’alumnat, a partir de preguntes preguntes preguntes preguntes

Treball amb elscriteris d’avaluació

abans, mentre i després

Page 23: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 24: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

TresTresTresTres nivellsnivellsnivellsnivells de de de de programacióprogramacióprogramacióprogramació- Nivell micro (aula) ---- NivellNivellNivellNivell mesomesomesomeso ((((coordinacionscoordinacionscoordinacionscoordinacions))))---- Nivell macro (centre)

AnàlisiAnàlisiAnàlisiAnàlisi d’und’und’und’un exempleexempleexempleexemple de TILde TILde TILde TILDossier, pàgines 9-10, apartat 3

Page 25: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 26: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

TextTextTextText typologytypologytypologytypology

Page 27: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

� En En En En catalàcatalàcatalàcatalà: : : : redactar la descripció d’un company seguint la pauta del text descriptiu

� En En En En castellàcastellàcastellàcastellà: : : : fer un autoretrat seguint la pauta del text descriptiu

� En En En En anglèsanglèsanglèsanglès: : : : descriure oralment un personatge inventat. Un condició: el personatge ha de viure amb dos personatges més en un pis; aixíque haureu de treballar amb grups de tres i us haureu de posar d’acord amb el tipus de relació que tenen els tres. L’exposició oral es farà amb el suport del programa de presentacions Libre OfficeHaureu.

� En En En En alemanyalemanyalemanyalemany: : : : presentar-nos oralment a una persona que no coneixem.

TEXTTYPOLOGY: TEXTTYPOLOGY: TEXTTYPOLOGY: TEXTTYPOLOGY: DescriptionDescriptionDescriptionDescriptionTasksTasksTasksTasks

Page 28: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

SelectionSelectionSelectionSelection of of of of contentscontentscontentscontents

Page 29: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

- La tipologia textual actua com a paraigua i element integrador i afavoreix la coordinació entre el professorat.

- Dins d’una tipologia es poden treballar gèneres textuals diferents. Aixó ajuda a motivar l’alumnat perquè evita la repetició.

- Permet el treball contrastiu sobre conceptes lingüístics en llengües diferents de forma a l’hora. La L1 i les altres llengüesque coneix l’alumnat es converteixen així en instruments d’aprenentatge.

- Permet desenvolupar projectes amb les àrees no lingüístiques

Avantatges del Tractament Integrat de Llengües

Page 30: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües
Page 31: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

AICLE

Ús de la llengua com a vehiclede comunicació real

Característiques

• Ús natural de la llengua meta• Primordialment ús implícitd’estratègies de transferència interlingüística • Primordialment reflexióincidental sobre la llengua

CLASSES DE LLENGÜES (L2, LE i L1)

Ús de la llenguacom a vehicle de comunicació i

com a objecte d’estudi

Característiques• Ús natural de la llengua meta (??)• Reflexió explícita sobre la llengua(més planificada)

Seqüència didàcticaSeqüència didàcticaSeqüència didàcticaSeqüència didàctica

Classe de llengua Classe de llengua Classe de llengua Classe de llengua (L1,L2,LE)(L1,L2,LE)(L1,L2,LE)(L1,L2,LE)

TractamentTractamentTractamentTractament IntegratIntegratIntegratIntegratde de de de LlengüesLlengüesLlengüesLlengües

CoordinacióCoordinacióCoordinacióCoordinació entre entre entre entre llengüesllengüesllengüesllengües

+

MATERIALITZACIONS DIDÀCTIQUES PER AL FOMENT DEL PLURILINGÜISME A L’ESCOLA

Page 32: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

TILTILTILTIL

PORTFOLIO PORTFOLIO PORTFOLIO PORTFOLIO EUROPEU DE LES EUROPEU DE LES EUROPEU DE LES EUROPEU DE LES

LLENGÜESLLENGÜESLLENGÜESLLENGÜES AICLEAICLEAICLEAICLE

PLA D’IMPULS A LA PLA D’IMPULS A LA PLA D’IMPULS A LA PLA D’IMPULS A LA LECTURALECTURALECTURALECTURA

SEQÜÈNCIA SEQÜÈNCIA SEQÜÈNCIA SEQÜÈNCIA DIDÀCTICADIDÀCTICADIDÀCTICADIDÀCTICA

L’enfocament plurilingüe: una aposta de centre!!

…..…..…..…..

Page 33: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

1. El foment de la competència pluringüe i pluricultural ajuda, segons els estudis més actuals, al desenvolupament de la competència comunicativa.

2. L’enfocament plurilingüe propugna la necessitat de marxar del monolingüisme en les classes de llengües i fer un ús positiu de

a. totes les llengües del repertori de l’alumnatb. la L1 com a eina d’aprenentatge de L2, L3, etc.c. la transferència interlingüística

3. S’ha de fomentar una actitud positiva cap a les llengües i el seu aprenentatge. Per aconseguir això sembla que no n’hi ha prou amb AICLE.

Consideracions finals

Page 34: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

4. És necessari un replantejament de les classes de llengües i un ús comunicatiu real ús comunicatiu real ús comunicatiu real ús comunicatiu real de totes les llengües en el context de l’escola.

5. Des de l’emfocament competencial, a l’escola no només hem d’ensenyar llengua sinó a ensenyar a aprendre llengüesensenyar a aprendre llengüesensenyar a aprendre llengüesensenyar a aprendre llengües. L’enfocament plurilingüe ajuda en aquesta tasca.

6. En l’ensenyament de llengües segones i estrangeres, no hem d’aspirar a la competència comunicativa d’un nadiu que és competent en totes les habilitats. Podem pensar en el desenvolupament de competències parcials.

7. L’enfocament plurilingüe té conseqüències en la manera d’avaluar la competència comunicativa i lingüística.

Consideracions finals

Page 35: Olga Esteve MembresgrupGr@el UniversitatPompeuFabra20pluring%… · - Neuroeducació (neurociència) (Mora, 2012) - Estudissobre identitati agentivitaten l’aprenentatge de llengües

“Està molt bé treballar amb textos perquè crec que és una manera d'aprendre vocabulari i veure com és la llengua que estem aprenent.”

“He vist una mica com és l'estructura de l'alemany i quin es coses d'aquest idioma pucrelacionar amb d'altres.”

“Habéis usado técnicas de aprendizaje que han hecho que estemos en continuo contacto con el alemán en todos los sentidos, hablando, leyendo, escribiendo etc … También nos han ayudado a relacionar las palabras que no entendíamos con el contexto en general , y de esta manera, descifrar un significado aproximado a la traducción real ".

“…treballant a partir dels textos s'aprèn molt més ràpid. Sabent com funcionen les subordinàdes de bon principi s' entén el doble. ”

“Començar a partir de textos semblava que no havíem d’entendre ni una d’aquelles paraules però, amb una mica d’ajuda de l’anglès i de la nostra intuïció, se’ns va fer mitjanament fàcil. D’entrada, he conegut una nova forma de treballar que em pot servir en l’aprenentatge d’una altra llengua europea com ara italìà, portuguès, una mica d’holandès... Tot seguit, m’he adonat que Deutsch ist nicht kompliziert, sinó que solament cal agafar-li el sentit i posar-hi entusiasme en l’estudi. Deutsch ist schön und interessant!”

Estudiants de primer any del Grau de Llengües Aplicades a la UPF

AlgunsAlgunsAlgunsAlguns comentariscomentariscomentariscomentaris d’alumnesd’alumnesd’alumnesd’alumnes