or,-oo~eANY I Santa Colom.a de Queralt, 2 d'abril de 1932 NÚM. 6

SORTIRÀ EL PRIMER I TERCERDISSABTE DE CADA MES

Dc loh ela arude s con s6n respo ntabl e s lluu aulora. - N o ea retorn en <."1.o r¡ fil in.I. n t e, m :.n l 6 corrv c r ae n i cOrTe.pond~nda ree n ec te ..~t. matelxo• • ­

Tote la co r rcepon dê e c!a c a di rlq lrà al D lred or I R avn l de 1'-\lr.llcs, 18.

Preu del periòdic: 6'50 pesse~es a la locali~a~. - Per als .ubscrip~ors de fora, 7 pe••e~e.

DOS CENTENARIS

D U E S commemoracions importants tenen lloc durant aquest any; són, el centenari delnaixement del llran dibuixant Gustau Doré i el de la mort de l'eximi poeta i políllraf quefou Goethe,

Gustau Doré. nasqué el 6 de llener de 1832 a Estrasbourll i començà joveníssim a publícardibuixos en el /ournal pour rire, essent contractat immediatament; al cap de poc, Il'Iustrà les obresde Rabelais. primera feina denvergadura que emprerigu é; successivament, les obres que contem­poràniament a n'ell s 'anaven publicant. eren sotmeses a la fantasia del seu llapis i el seu concurssol'licitat amb viu interès; cap mitjà de tècnica li fou desconezué i tots li eren familiars, Viatjàper Espanya amb Pau Dollos i T eò6.1 Gautier. deixant córrer amplament la seva Imaginació a latornada del viatlle; entre les il'lustracions que el feren famós hi 6.f!Uren les destinades a les obresde Cervantes, Dante i Balzac, Conreà també la pintura i l'escultura; de les seves teles diu elnostre llran crific Feliu Elies que s'en poden triar d'excel'Ienês r entre les escultures s'hi comptael monument que París dedicà a Alexandre Dumas (6.1l),

Fou molt discutit en la seva època, aixecant la seva obra violentes polèmiques; Londres téun museu dedicat a les seves produccions, tan nombroses que assoleixen la xifra enorme de75.000; en l 'actualitat s'ha fet justícia als seus mereixements,

***Joan Wolfllanll GOETHE. nasqué en 1749 i morí el 22 de març de 1832; més correguf com

a poeta. fou no obstant un veritable talent enciclopèdic, Una idea de la seva intel'lillència i laseva precocitat la dóna el fet que abans dels 11 anys. pogués escriure un novel'Ieta en la que hiintervenen persorrafges parlant en set idiomes diferents ,

La seva formació literària fou acuradíssima essent el seu pare son primer preceptor iseguinf sempre les indicacions crítiques de llrans homes que donanf-se compte de l'altíssim talentde Goethe. l'ensenyaren a cercar la màxima perfecció i senzillesa en les produccions que brollavenimpetuosament de la seva ploma privilelliada, L'influència que exercí sobre els seus contem­poranis. en tots els ordres. fou llrandiosa. Werfher, la seva novel'la pessimista. la novel'la d'unsamors desgraciats i fora llei, ocasionà a Europa una vertadera epidèmia de suïcidis ; era imitat entot i l'àrbitre indiscutible de la cort ducal de Weimar i el conseller i favorit del Gran Duc; Hnf!Uéamistat i relació amb tots els llrans homes de la seva època tant polítics com artistes. Napoleó elf!ran. fou un seu admirador demanant=li que es traslladés a París; el seu millor amic, però, foul'altre llran poeta alemany Schiller, amb qui col'laborà en perfecta compenefració i a la mort del

qual experimentà viva pena.Es considerat com el dictador literari de la seva època tant a Alemanya com a Europa i la

seva 6.f!Ura literària considerada a parella alçària que Homer, Dante i Shakespeare,La seva producció és copiosíssima i en dóna idea clara el que en 1808, es publiqués una

1

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 1

edició de les seves obres que comprenien ja 30 volums; no solament excel'Íi en la poesia, smo en

política, en fl1os06a , en botànica i fins en l'ad: de la ¡zuerra i fou molt: discutida la seva producció"Teoria dels colors".

Home de e-rans passions, la seva obra segueix pas a pas la seva vida. encarnant moltesvegades en ses creacions els personatges de son encontom; així Werther és la trista història

d'un seu amic i Mare-arida la poètica heroïna de Faust (la seva producció cim) és la poetització de

son primer amor.Fer una enumeració de les seves produccions, seria feina quasi impossible; basti saber que

en català es poden llel;l'ir curosament traduïts, Hermann i Doro{ea, Goe{z de Berlichingen, Eflgeniaa Taurida, Faust, Werfher, Egmont, Torqua{o Tasso, Germà i Germana. Eridon i Amina i diversos

frae-mení:s de Pensaments i Poesies. estant d'altres obres en curs de traducció.Tot el món literari i culte es prepara a celebrar amb e-rans festes son centenari i l'Universitat

catalana ha constituït un comitè amb delee-acions a les principals ciutats nostrades a l'objecte dedonar el màxim esplendor a les solemnitats projectades.

RetrospectivesAls que sel;l'uim ja la davallada del camí

pedrezós de la vida, ens plau de tant en tantdonar una ullada retrospectiva vers aquells

horitzons de nostra ja llunyana infantesa.És un d 'aquests esplais el que tractarem de

posar a la consideració dels llegidors de LASEGARRA, que si res, o ben poca cosa dirà als

joves actuals , sens dubte desvetllarà recordsa~e.dolços als qui com el que això escriu,

hallin depassat ja la cinquantena.A e-rans e-ambades i sense cercar fórmules

retòriques ni enêreteníx-rios en detalls que

encara que molt curiosos allare-arien indefini=damenf aquesta relació, tractarem d'establir una

comparança entre la vila de Santa Coloma de

1885 i la d'avui, 1932.En aquella llunyana o pròxima data, segons

VUlllUi conceptuar=]a el llellidor, Santa Colomaestava emmarcada pels carrers següerrts : A sol

ixent, Sant Roc i Portalet; a mie-dia, raval deCapellans, portal de Santa Coloma i tres oquatre cases del que és avui carrer del Proe-rés;a ponent, raval de Sant Vicenç, raval de Cervera

i raval de Jesús i per nord, la Muralla.No parlarem dels confins actuals per ésser

de tots conegufs i si sols remarcarem ladiferència existent entre la minúscula SantaColoma descrita, de cases atapeïdes i fumoses,amb la vila d 'avui, en la que, si bé és cert que

l'estètica i bon ¡zust arquitectònic quedenquelcom malparats amb la construcció moderna,no ho és menys el desenrotllament urbà de lavila nostrada, amb la multiplicitat de carrersnous construïts en la quarentena d'anys que ens

ocupa.Si remarcable és la diferència entre I'enyo­

rada petita vila de nostres primers records,

amb l'actual, ho és molt més encara en el que

fa referència a cultura, indústria, comerç, ae-ri=cultura, costums, etc,

Articles interminables podrien escriure's encada una d 'aquestes manifestacions, però, com

que no és el nostre propòsit fer l'històriadetallada de nostra vila, sinó tan sols establirun paral'Ïel, ens concretarem a donar una

pàl'lida idea de cada u dels batecs de l'ànimacolomina.

L'ensenyança en aquells temps, era a la rros­

tra vila tan rudimentària, que salvant tots els

respectes envers les persones encarreqades deexercir-Ia (que dit sia de pas, reflectien toteselles competència i honorabilitat) consistia enun collegí de nois, si és que el mot collezí POt

apropiar-se a una sala allare-assada i irree-ular,coneguda amb el nom d'Estudi de Dalt, en la

que de¡zut a ésser sota teulada i al pèssim estatde portes i vidrieres, les inclemències del tempsi les corrents d'aire. es deixaven sentir amb tal

cruesa, queÏs trenta o quaranta nois condemnatsa asaiafir-Íri, més que escoltar les sàvies lliçonsdel die-níssim mestre Sr. Sanou, brandaven perescapullir-se d'aquelllloc antipàtic, per esparra­

mar-se pels afores on saquejar els pocs arbresfruiters que pul'lulaven pel terme, o per anar apedrades de Portalencs i Rapitanyos, amb e-reu

perjudici molfes vegades de llurs testes, afro­nades per la contundència dels projectils.

Hi havia encara en un segon pis humit i

rònec de la plaça de 1'ese-Iésia, el mestre senyorDomine-uet, vellet sexagenarí o sepfuagenarí,

que tenia cura de vuit o deu deixebles, que al'i¡zual que els de 1'estudi de Dalt, els tenia molt:sens cuidado les ensenyances que amb paciència

inusitada els prodigava el bon jaief i si el sortir

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 2

'1d'estudi el més aviat possible, per fer causa

comú amb llurs companys de lluites i esbarjos.Un col1e~i de noies també, d'i~uals o pares­

cudes característiques ja descrites i finalmentuna costura de pàrvuls, com s'anomenavaaleshores i que era la nezacíó absoluta de la

salubritat i hi~iene. Allí s'amunte~aven elsinfants d'ambdós sexes amb barreja tan indi~na

i crudel. que escruixeix avui sols el pensar quenostres fillets po~essin ésser allotjats en localsde sentors tan pestilents, de roneguesa tan

infecta, que els faria impropris, no direm d'hosztatjar la tendra infantesa, sí que ni tan sols la

desferra social que es tracta de punir.El cor saíxarnpla d'esper~nça al constatar la

diferència d'aquella llobreguesa, amb l'espaio­sitat i alezrla que es respira en els localsdestinats avui al' ensenyament i no podemdeixar de serifir-nos optimistes de l'esdevenidorsocial. quan la ~eneració present arribi a laseva plenitud personal.

(Con f;nuarà) B.

D'ARTVI

TEM.ESI ~---ç~~~

La font ..obelisc de Pi i Margall

Certament. en una població de la categocia

de la nostra vila, no podem exigrr ~aire en

l'erecció de monuments en ço que es refereix

als temps moderns.Però si els monuments costosos són inasse..

quibles per nosaltres, no ho és, que en tot çoque es construeix en aquest sentit per modest

que si~ui, hi predomini el bon ~ust ço és el

sentiment estètic.L 'obelisc de la plaça de Pi i Mara~all és

potser l'única mostra de monument dels nostrestemps que hem po~ut aconseguir i cal que ensfelicitem de posseir aquest isolat però valuós

element d 'arquifecfura egípcia.Però, per quin fet malastruc estarem con­

demnats a no pogwer salvar res del camp artístic,on no hi col1oquem quelcom inoportú que trenc

qui l'harmonia ori~inària de l'obra? En la fontobelisc de la plaça Pi i Mar~all es produeixtambé 1'anomalia de què ens planyíem dies

enrera des d 'aquestes mateixes planes. Abansde se~uir endavant serà bo, potser, fer una breuexplicació sobre 1'ori~en d'aquests monuments

arquitectònics.L'obelisc es composa d'una columna ~eneral=

ment de quatre cares, de línies converzents

superiorment. rematant el cim una petita iaplanada p iràmide. Cal cercar l'origen delsobeliscs en els menhirs de remotíssima anti~i=

tat, ço és, una pedra moltes vegades de propor..cions ~e¡zantines, sense treballar, plantada vera

t ícalmenf, que l'home primitiu dedicava a lamemòria dels morts o a la commemoració de

fets importants. Els egipcis, formidables arfis«

tes de l'arquitectura, re~ularitzaren i donarenforma artística al menhir prehistòric, l'ornaren

amb relleus i ¡zero~lí6.cs ornamentant amb ellsels imponents temples faraònics, cristal'lii:zanten l'obelisc de clàssica bellesa.

Veiem, doncs, que l'obelisc és una forma deconsagració que constitueix per sí mateix unaobra definitiva.

Poc temps després de l'erecció del nostreobelisc, i amb més bona intenció que encert, hifou collocat al cim un bust del Mestre Pi i

Mar~all, trencant amb un sol cop el ritme har.

mònic de la font. i posant en una sensaciód'es¡zlai l'efí~ie del ~ran republicà ~lòria deCatalunya. Per honorar la memòria de Pi iMar~all amb l'homenat¡ze de la nostra vila,creiem que el primer que s'imposa és esmenarla profanació artística desplaçant el bust deciment que actualment hi ha.

Per dedicar el monumcnt al ~ran patrici,caldria cercar la solució en els cànons egipcls,ço és; emplaçant en el plafó central de lacolumna una placa de pedra, bronze, marbre oqualsevol material noble, on s'hi ha~ués esculpiten baix relleu el bust de Pi i Mar~all, o una

composició a11e~òrica al ~ran federal. Seria unmonument humil però di¡zne, doncs a l'ensemsque palesarien la nostra veneració al Mestre ises doctrines federalistes (avui bon xic obli.dades) demostraríem un bon sentit artístic quehonoraria la nostra vila.

TRELIS.

3

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 3

Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'EstalvisRÈGIM LEGAL DEL RETIR OBRER OBLIGATORI

Conce..i6 de la boniGcací6 ex~raordinària.- LliuraDlen~ del Fona de CapHalHzací6

Coincidint amb la celebració del XIV:" aní­

versari de la promulgació de la Llei del 27 defebrer de 1908. creant l'Institut Nacional dePrevisió. el Consell de Patronat del mateix haacordat concedir, de la mateixa manera que hofeia en anys anteriors. una boni6.cació exfraor­

dinària de 400 pessetes. procedents del recàrrecsobre les herències llunyanes (establert perLlei de 26 de juliol de 1922), a tots els obrers iobreres que reuneixin les condicions següerats :

1.8Haver estat presentada la seva a6.1iació

en el Rè~im 06.cial Obli~atori del Retir Obreramb anterioritat al compliment dels 65 anys,si~i qualsevulga el període durant el qualha~és estat alta, però restant justi6.cada SUa6.cientment la seva qualitat d'assalariat i havercomplert l'esmentada edat durant el passat anyde 1931.

2.8

Tenir sol'licitada l'entre~a del Fons deCapitalii:zació. constituït en la seva respectiva"Llibreta de Capitalii:zació per a la Vellesa".

3. a Trobar=se amb vida el 27 de febrer delcorrent any de 1932.

No tindran dret al susdit donatiu els hereuso successors, de conformitat amb el dret privatdel Rè¡zim de Previsió. dels ancians compresosen les condicions primera i segoria que ha~uesa

sin mort amb anterioritat al 27 de febrer del'any actual. Poden, no obstant, solÍícifar als

dret-havents dels que morissin després deaquesta data, els quals. per viure en l'indicat

Qüestions

dia 27 de febrer de 1932, quedaren compresosen l'esmentat repartiment.

Així mateix es posa en coneixement delsinteressats que tot assalariat inscrit pel seupatró en el segon ¡zrup d'asse~ratsde I'esmen­tat Rè~im del Retir Obrer, que ha~in complertels 65 anys des de 24 de juliol de 1921 6.ns a ladata, i no ha~essin solÏícitaf el lliurament delseu Fons de Capitalii:zació, és convenient queho realii:zin el més aviat possible, car el susditrequisit és condició precisa per a poder solalicitar de l'Institut Nacional de Previsió, laboni6.cació extraordinària, procedent delrecàrrec sobre herències corresponents als vuitrepartiments que es troben vízents, així com

la dels que en l'esdevenidor es vagin im=plantant.

També tenen dret a la percepció del repetitFons els dret-havents de titulars que haventmort abans i després dels 65 anys, esi:i~essin

aíílíats en el ~rup de capifalífzacíó, per tenir

complerts els 45 anys en la data de la sevaincorporació al Rè¡zim.

La documentació necessària. tant per a sol'liacitar la boni6.cació extraordinària com el Fonsde Capitalii:zació, es facilitarà en l'06.cina de laSecció de Se~urs Socials de l'esmentada "Caixade Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis (Junaqueres, 2 , baixos) així com en les A¡zèncíesurbanes i Sucursals establertes a Catalunya iBalears.

agrícoles"La poda dels fmilers"

l

Cap de les operacions culi:urals de la proaducció de fruiters és tan mal entesa, i s'hi vatant a les fosques, com és aquesta de la poda.

r. com es resol la poda aquí en les nostrescomarques catalanes? Fan bé I'esporgade? Lapodrien fer millor? Rodonament hem de dirque no ho fan bé. Aquests esporgadors en elscasos que fan honor al seu crèdit són uns moltsdestres i à~ils operaris de la destral i altreseines de tallar. No us hi ju~éssiu pas a tallar

4

una branca amb menys cops, amb un tall mésnet. i amb més precisió en el punt marcatprèviament amb una ratlla perquè perdríeu.Però aquests bons operaris i els fructicultorsqui els fan treballar no s'han donat encaracompte que el podar no és precisament el tallarràpidament i bé branques a tort i dret. sensemassa consideracions, sinó que el podar béconsisteix a tallar precisament les branques quecal, només les que cal, i justament aquelles. nopas unes altres.

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 4

tSi teniu una mica de pràctica a conerxcr

la ~ent per la seva cara i per la manera dedir les coses, podeu fer una experiència que usdonarà sempre el mateix resultat. Feu a aquestsespor~adors només aquestes dues pregwnfes :

Per quin 6. feu la poda? Per què talleu aquestabranca, i en el punt on l'heu tallada? l veureusempre una cara de sorpresa nns en els casosque us respongwin, que moltes vegades us

quedareu sense resposta. Realment no hanpensat ni saben el que pretenen amb la poda.ni el perquè tallen una branca, i no l'altra que

hi ha al costat.l altrament la poda és una cosa que queda

ben determinada pel mecanisme biolò~ic del'arbre, presa en consideració la funció que

l'home preten desenrotllar amb ella.

Finalitat de la poda.Per què fai~ la poda?Pot cercar-se la nnalitat de fer crerxer

l'arbre. En aquest cas la poda ha d'ésser nu1"la.Tota extirpació de vegefació és en detriment

de la creixença.Pot cercar-se donar a l'arbre que vagi ada

quirint una forma ornamcnfa] dcfinida. En

aquest cas, les tisores s 'han de subjectar com­pletament a la forma que cs vul~i donar, senstenir en compte per a res el creixement. ni lafructificació.

I pot pretendre's la fructificació. La podaen aquest cas, ha de regular-se d'acord amb lesaltres pràctiques culturals, ja que amb la podasola no s ' aconseguir-ia pas sempre regular omodi6.car la frudincació de l'arbre. El treuremés o menys brots i branques, ha d 'anar para­Ïellamenf l'estat de vezetacíó de l'arbre, o si~

dels fadors que en un determinat clima lainfluencia, com són la riquesa de la terra, la

humitat o recs, les abonades i les conreades.Fora dels dos o tres primers anys en què en

els fruiters cal parar molt de cura a podar performar un arbre ben articulat. prou espaiós debranques i convenientment a l'abast de lesoperacions culturals totes, cal en el successiu

en els fruiters no curar de res més que de donarla convenient poda de fructincació.

La poda desviqorrtza sempre la planta.

(Conlinuarà).

Del MunicipiLes notes més importants d'ençà del nostre

darrer número, són:Restar assabentat el Consistori i en son dia

resoldre el que creguí oporêú amb motiu de la

comunicació oncial del President de l'AssociacióColomina, notincant la vin~da de l'Orfeó

Català, el proper dia 8 de maig.

- Dene~ar en absolut el permís scl'Iicitafper Maria Borrell Llobet de Vallfo~onade Riu­carp, per a obrir una casa de prostitució a lanostra vila.

- Fer públic que properament tindrà llocl'inspecció de nnques urbanes, amb relació alcadastre.

NOTICIARINostre company de redacció, el cu\le farmacèutic

Manuel Sabaté, ha vist enriolada la seva llar amb elnaixement d'una xamosa filleta, primer fruit de sonmatrimoni, la qual fou batejada el dia de Pasqua ambels noms de Maria-Dolors, Rosa i Nativitat. L'apadrinarenla seva besàvia Na Angela Goberna i el seu oncle EnRamon Sabaté, essent obsequiats els familiars i convidatsamb un esplèndid lunch.

La nostra cordial felicitació al volgut company i a sajove esposa.

• Es treballa de ferm en les obres de rebaixar lacarretera de Montblanc i plaça de Pi i Margall.

• Havem rebut la Memòrla-Balanç del Banc Comer­cial de Barcelona corresponent a l'any 1931, amb nom­broses dades que demostren la marxa ascendent d'aquestainstitució bancària.

• Es celebrà una reunió de comerciants i industrialsque es consideren perjudicats pel descans dominical talcom s'observa ja fa dos diumenges a Ja nostra vila; esnomenà una comissió per a anar a exposar al Governadorels perjudicis que representa per al nostre comerç iindústria.

• S'han rebut en aquesta redacció, «Revista delCentre de Lectura» de Reus i «El Mussol»,

• Per Sant Josep, es representà al Centre Catòlic«El retorn de Palestina» i «De broma i de veres»; elCinema Estrella tancà la temporada amb «La Passió iMort de N. S. J. C.» que foren dos plens a vessar i el CineIris presentà «Espectacles Arnaldo» amb la • RevistaGui-rl-gay".

• El tristament cèlebre Retomb de la Mort, de lacarretera de Vallfogona, ha presenciat un atracament

5

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 5

O'x··"......,..

FARINES D'ALTA QUALITAT

Telèfon 29

JCIJ:I

FÀBRICA DE FARINES

SERRADORA MECÀNICA

LA

Carreiera de Moniblanc

gooo<XlCOOOCCXXXlCOOOOCXXlCOOOl:lOOCOO<lCOl>OOOCO<lCOlXlOOOCOOCXlOOOOlXlClOCICOCOO&-,

JREFOR~A I

~iuif IeS

Bas d'I~ualada, estamper : Roca, 36 i 38 : Telèfon 6

• Amb motiu de les festes de Pasqua, hem tingutel gust de saludar: els joves mestres i mestresses d'aquestavila amb exercici a fora, Lourdes Vallbona, Concepció iJaume Ninot, Marcel Rier a, Assumpció Calzada i FrancescSerra; els estudiants, Josep Mulet, S. Mundl, J . Calzada.Miquel Riera. Isidre Trullols, J. Navarro, J. Padró, J. Solé,Anna i Carme Peris, Joana Tomàs, M. Güell, Josep Riera,J. Alió , A. Ciutat, i als nostres amics residents a fora,J. Castellví, R. Figuerola, J. M. Balcells, J. Alió i esposa,Ramon Sabat é i esposa, Antoni i J. M.« Bartolí, Josep M.»Marímon, Casimir Marimon i família, Ricard Montserrat,Joan Estalella i familia, S. Clarassó i família, Josep Mulle­rat, Pau Ribalta i d 'altres.

representació de les obres "Foc Nou" de l'Ignasi Iglésiasi "La Baldirona" de Guimerà. Les actrius senyores Gay,Carn icero, Guàrdia i Duran, cooperaren ad mirablementen l'execució de les obres. mostrant-se mereixedores delbon nom artístic de què disfruten.

L'esmentada Secció que dirigeix En R. Llorens, posàcom de consuetut una extremada cura en l'execució detan aplaudides produccions, recompensant-la el públicamb grans aplaudiments al final dels actes. Mereix men­ció especial, la nena Maria Llorens que amb serenitat icorrecció impròpria dels seus pocs anys, va posar de relleuqualitats extraordinàries reveladores de grans aptituds pera l'art dramàtic.

També En Joan Castells meresqué grans elogis, deguta haver desempenyat el paper d 'Eladi de "Foc Nou" demanera excel -Ient, malgrat haver-se'n encarregat a dar­rera hora per Indisposi ci ó sobtada d'En F. Martí. El teatreple i els aplaudiments abundosos.

Gt A la Societat Cooperativa Obrera també hi haguémolta concurrència, apla ud int-se els artistes de "varietés·i les pellícules que es projectaren. Els balls molt animats.

• NAIXEMENTS : Maria Lourdes, filla de Ramon Sen­dra Sabaté i Maria Vilanova Clarassó. - Salvador, filld'Andreu Mas Orriach i Mercè Canosa Vallbona.- Maria.filla de Jesús Parellada Piqué i Francisca Vila r Monné. ­Jacinta, filla de Josep Torrent Vilà i Remei Porta Tarragó.- Concepció, filla de Pau Saperes Riva i Polònia OassolPontnou. - Maria-Dolors, filla de Manuel Sabaté Carol iNativitat Casajoanes Mulet.

Als feliços pares, la nostra més cordial enhorabona.

S DEFUNCIÓ: El prop-passat dia 22, fou enterradacristianament Na Maria Lluberol 001. A. C. S.

Als seus familiars el nostre condol.

SANTA COLOMA DE QUERALT

la seKarra

rle què fou víctima un veí de Mantornés que tornava acasa seva des de Raurich on havia estat a visitar unaparenta malalta; li sortiren dos ind ividus, amenaçant-loamb una pistola, un d 'ells. mentre l'altre l'escorcollava,quedant-se-li 22 pessetes que portava. Se'ns diu. senseque ho haguem pogut confirmar, que no ha estat l'úniccas succeït.

llegiuI

propagueu

• Mentre manipulava un porc a l'Escorxador, esprodul una ferida amb secció de dos tendons En Celest íNadal, havent-se traslladat a l'Hospital Clínic de Barce­lona. Malgrat la importància de la ferida sembla que escurarà aviat.

• Dolors Cases, de 23 anys, casada feia poc, foutrobada, ja cadàver, a la cisterna del seu domicili del veípoble de Savellà, produint gran consternació entre elshabitants de l'esmentat lloc .

• En Jaume Pinyol fou mossegat per un matxo dela seva proprietat mentre l'enganxava a un carro, pro­duint-li una ferida d'importància a la mà dreta amb fortmasegament; sortosament va millorant.

• Han estat esporgats els arbres que rodegen lafont de la Plaça de Francesc Macià . ·

• Amb més solemnitat encara que altres an ys, s 'hancelebrat a la nostra vila les festes de Setmana Santa, fentla visita als monuments un gran nombre de fidels .

El Dijous Sant a la nit, no es celebrà el tradicionalsermó a la plaça ni la processó; en son lloc es verificà aJa Parroquial una solemníssima funció religiosa estantl'església materialment atapeïda de fidels. Féu el sermóel jove vicari Mossèn Carles Creus, qui glossà magnifica­ment el tema "El triomf de Jesucrist" revelant-se com ungran orador sagrat. El Chor Parroquial interpretà ambgran justesa els motets a tres veus "Tristis est anima mea'i "In Monti Oliveti" d 'En G. B. Martini, O. F. M" autorsagrat del segle XVIIl.

El Divendres Sant al mati es féu l'Ofici de pressan­tificats i al vespre el Via-Crucis, amb el Sant Crist grosde la Parròquia, essent-ne portant En Ramon Llorens, alqui acompanyaven familiars i amics seus. Terminà lafunció amb el cant de les Cobles del Sant Crist. La con­currència molt nombrosa.

• Aquest any, les ninetes de la nostra vila no hanpogut sortir a la finestra a escoltar les floretes que els hicantava el jovent; no ha sortit cap colla de gent gran acantar les tradicionals caramelles ; tan sols uns pocsescamots de canalleta han donat la nota de Pasqua ambllurs barretines i faixes virolades.

• Un èxit falaguer, assolí per Pasqua l'estudiosasecció de declamació de la Societat La Estrella , amb la

6

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 6

C APITAL I 25.000.000 de pessetes, totalment de.el1lboraat

lloguerde

QUERALT

e n les ll ibret e s a d isposició

S 'abonen interesso s a r a ó

Cambres blindades amb

Serveide la Secció d'Estalvia

com p ar time n t s

de 4 per cent a n u a l,

i a 4 l/. per ce nt anual.

on les ll ibretes venciment a l'any

Passeig de Gràcia, 3 i 5=

Ampo5fa , Arh 6s de -l p(~.

n e d êe. Badalo na . Bcr~a ,

F taueres , Gan dc.-sa, G ir o ­no. G ..... noilC"u. Iguala da .Ïoce , LI e i li a . M anaco r.Manresa. 1'1 ('I n í bl a n e .1'\ or. d ' E b r e , 1'\or. lI.Olot. P.lm. de Ma llo rc a.Port.Bou. P uigcc.-rdà, Ri­poll . S.n! Fe lto de Go t­x" I.. Santa Coloma deFn.rn6a. S nnfn Coloma d t."Oueralt. S . u d'UrQell .T o rrnqona. .. T nr r3Q'on o·

Don i-, T:\rrcfiD. Torre­deecbarm, Tort o sa V. lI• •Ve ndrell. Vich j Vilnscca .

r- - -I SUCURSALS

I AGtNCIES,

n 4 ',', pe r cen t , a un any

n 3 ' I. p e r cen t. a 3 m esos termin i

" 4 per cent. a 6 mesos t e r mini

Realitzem totes les ope =

racions de Banca i Borsa

Comptes corrents c o m e r cial.

a l'interès de 2 '[, per 0:0 a la vista

Casa Ceniral: BARCELONA

I~ Im p osicions a rèdit a l'interès

~ d e 3 per cent, a 30 d ie s termini

~~

IAGÈNCIA DE SANTA COLOMA DE

Marxants, núm. 3 ,. Telèfon, núm. 7OSCOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOCOOOOOOOOCOOOOOOOOOClOOOOCOOOOO

:::

RESERVAT A RESERVAT A

LaHispano Igualadina

Casa Llorens

eompanyia d'automòbils Teixits i Novetats

mprem~a u.,.,MONT~LANC

Treballs de tota 1Dena per a la Banca,el C01Derç i la Indú.tria

Presentació excel-Ieni • Acurada correcció

Rep~esenlenle Senle Colome de QuereU:

An~on i ~of'dene Lemich7

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 7

Banc Espanyol de Crèdit

'ò0 \': "~aS6ue\':,

a <pa ~s..Wò.\,:ce\on ' Cefqe\,:a,

'ò\anC\ues, \( \..\é\ò.a,S6es ~cO\\'

Ma óe 't\,:3: co\o-cr.a

~\uló sa'(\\a , ..\ ~c, 'ta\':

== ""\10'(\\'0\3: MO'(\a,~ ~~ 't~~== Que\':a\\'. '1a\\s

ò.e 'to\,:\Oso. \\,:eS1,a,

~IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII11111111111111111111111111111111 11111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111I1111I11I1111I1I111I111I1I111i11I111I11111I11111111

Sucursal de Sta. CololDa de Queralt8

AC Conca Barberà - La Segarra (Santa Coloma de Queralt) 02/04/1932 - Página 8