Octubre 2016 - Vic

AVANÇ DE PLA

MEMÒRIA D’ORDENACIÓ

Octubre 2016

Índex

1. JUSTIFICACIÓ ...........................................................................................................................3

2. ESTRUCTURA TERRITORIAL ......................................................................................................6

2.1. ELEMENTS NATURALS .....................................................................................................8

2.2. LES INFRAESTRUCTURES .................................................................................................9

3. LA SOSTENIBILITAT DEL PLANEJAMENT ................................................................................... 11

3.1. OBJECTIUS GENERALS ................................................................................................... 11

3.2. PROPÒSITS I DETERMINACIONS .................................................................................... 12

4. ELS EQUIPAMENTS ................................................................................................................. 17

4.1. LA UNIVERSITAT ........................................................................................................... 18

4.2. EL SANITARI-ASSITENCIAL ............................................................................................. 19

4.3. EL CULTURAL ................................................................................................................ 19

4.4. EL DOCENT ................................................................................................................... 19

4.5. L’ESPORTIU................................................................................................................... 20

4.6. ALTRES RESERVES PER EQUIPAMENTS PÚBLICS .............................................................. 20

5. ELS ESPAIS LLIURES ................................................................................................................ 21

5.1. ELS PARCS TERRITORIALS .............................................................................................. 22

5.2. LA RECUPERACIÓ DE SÒLS ............................................................................................ 22

5.3. ELS PARCS URBANS ....................................................................................................... 22

5.4. LA XARXA VERDA DE MOBILITAT SOSTENIBLE ................................................................ 23

6. LES PORTES DE LA CIUTAT ...................................................................................................... 26

6.1. PORTA NORD ................................................................................................................ 26

6.2. PORTA SUD .................................................................................................................. 26

6.3. PORTA EST .................................................................................................................... 26

6.4. PORTA OEST ................................................................................................................. 26

6.5. PORTA DE L’ESTACIÓ ..................................................................................................... 27

7. L’AJUST DEL MODEL DE CIUTAT ............................................................................................... 28

8. CIUTAT ANTIGA ..................................................................................................................... 38

9. L’HABITATGE .......................................................................................................................... 41

10. L’ACTIVITAT ECONÒMICA........................................................................................................ 45

Ajuntament de Vic Revisió Pla d’Ordenació urbanística municipal AVANÇ DE PLA

Memòria de l’Ordenació 2

11. LA MOBILITAT ........................................................................................................................ 48

12. CIUTAT SALUDABLE ................................................................................................................ 52

12.1. COHESIÓ SOCIAL ........................................................................................................... 52

12.2. EQUIPAMENTS ............................................................................................................. 53

12.3. ESPAIS LLIURES ............................................................................................................. 53

12.4. HABITATGE ................................................................................................................... 53

12.5. ECOLOGIA URBANA I SOSTENIBILITAT ............................................................................ 54

12.6. MOBILITAT ................................................................................................................... 54

13. SINTESI D’ALTERNATIVES CONSIDERADES. .............................................................................. 55

14. CRÈDITS ................................................................................................................................ 61



1. JUSTIFICACIÓ 1.1 Justificació de la conveniència i oportunitat de la formulació del Pla.

L’urbanisme és una estratègia d’intervenció en el territori que, a partir del coneixement de la realitat, vol canviar-la per millorar-la d’acord amb les necessitats dels seus habitants i la seva economia.

En la Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vic, els estudis urbans en els quals es fonamenta aquest coneixement del territori i la seva realitat tracten d’interpretar el fenomen de la Ciutat – Comarca, Vic – Osona.

La disciplina urbanística juntament amb l’ambiental, la hidràulica i d’altres, és el lligam entre aquestes anàlisis i l’espai físic, aportant la interpretació a diversos nivells dels diferents fenòmens i variables que hi intervenen.

Aquestes variables són molt dinàmiques i estan permanentment obertes als canvis.

Cal entendre que fer planejament és mirar endavant i enrere, per avaluar les capacitats i les condicions de modificar la realitat.

Les propostes han d’estar ben mesurades, ser intel·ligibles i han de poder ser discutides, confrontades i adaptables.

El Pla no és un model, una maqueta rígida, ha de tenir capacitat d’adaptar-se i d’ajustar-se en el temps.

Són necessàries prospeccions i simulacions per permetre entendre les diferents opcions que donen sortida a les necessitats i ambicions d’aquesta època. Cal revisar conceptualment i avaluar econòmicament moltes de les decisions preses en el Pla vigent, que responen a una etapa excepcional de desenvolupament econòmic molt optimista.

El Pla ha d’estar atent a les demandes actuals de sostenibilitat, reducció de l’impacte i dels efectes del canvi climàtic, mobilitat sostenible, millora de la qualitat ambiental i urbana, al concepte de ciutat saludable, i d’una millor justícia social.

La ciutat requereix orientacions i objectius oberts en les formes i els programes.

Les diferents propostes, els esquemes i les seves variants s’han d’enriquir i complementar a mesura que es desenvolupin.

L’adaptabilitat de les configuracions urbanes és la millor garantia de la seva sostenibilitat.

El nou POUM es redacta prenent com a referència el document aprovat l’any 2010, que fou àmpliament consensuat. La documentació que conforma aquest Avanç de Pla es refereix als aspectes que la proposta vol incorporar i als que vol corregir o potenciar; i que es consideren cabdals per reforçar la capitalitat i centralitat de Vic. Lògicament els treballs tenen com un dels seus objectius principals tot allò que fa referència als problemes d’inundabilitat, però també a aquells sobrevinguts per la crisi, la nova situació econòmica, i els nous escenaris de creixement demogràfic. Un altre dels aspectes a tenir en compte consisteix en la refosa de tots els documents urbanístics aprovats amb posterioritat a l’aprovació definitiva del Pla de 2011 per valorar l’adequació als criteris de l’Avanç. El nou POUM revisa les actuacions pendents i n’estudia la viabilitat tant en relació a l’estudi econòmic com en l’eliminació dels riscos.



A continuació s’incorpora un resum de la Sentència, que motiva l’inici del procés de redacció del nou Pla:

LA SENTÈNCIA DEL TSJ

El recurs contenciós administratiu, número 285 / 2011, es va interposar per Life Promomed Vic, SL, contra els acords de la CTU de la Catalunya Central, de 19 de juliol i 21 de desembre de 2010, d’aprovació definitiva i de conformitat amb el text refós del POUM de Vic, respectivament i publicats al DOGC núm. 5849, annex, de 31 de març de 2011.

El recurs contenciós administratiu tenia la pretensió que es declarés la nul·litat del POUM per defectes formals en la tramitació, per la vulneració del principi de desenvolupament sostenible i, en tot cas, per les previsions en relació al PMU 13 - Genís-Antel, per tractar-se d’un àmbit inundable, defecte que no es garanteix com a resolt per les mesures proposades pel POUM; i en el seu defecte que es reconegui la diferència d’aprofitament urbanístic del sector PMU 13 – Genís-Antel amb el que es preveia pel sector resultant del PAUM de Vic de 2004.

FONAMENTS DE DRET

El recurs contenciós administratiu s’interposa fonamentant-se en:

1er.- Haver incorporat al POUM, després de la seva aprovació provisional, el document del Programa d’Infraestructures Hidràuliques, que vincula el desenvolupament del planejament a l’execució de les infraestructures hidràuliques, l’establiment d’un calendari d’execució, els criteris d’actuació, el cost econòmic i els agents obligats al seu finançament, sense obrir un nou tràmit d’informació pública.

Considerar que les àrees de protecció integren els sistemes urbanístics generals, i que la Sala entén que no hi ha dubte sobre la naturalesa de sistema general de la canalització d’un riu per la seva incidència decisiva en el sistema general de comunicacions i per ser un element essencial de l’estructura general del territori, i determinant del desenvolupament urbà.

Aquest primer motiu, entén la sala, és suficient per estimar el recurs.

2on.- Infringir el principi de sostenibilitat urbanística, al proposar un creixement del parc d’habitatges desproporcionat en relació al creixement previst de la població.

La Sala entén que el Tribunal Suprem ha assenyalat en nombroses ocasions que la potestat per revisar o modificar el planejament és discrecional (ius variandi), de manera que dins d’uns marges el planificador urbanístic disposa de marge per escollir entre les diferents alternatives possibles. La Sala entén la defensa de la Generalitat quan justifica que a Vic “el ritme de formació de llars és superior al ritme de creixement de la població, bàsicament com a conseqüència de la dissolució i fragmentació de llars, tot i haver augmentat l’edat d’emancipació dels joves (...) amb el que també es produeix un creixement de la demanda, no només d’habitatge principal, sinó també social”.

La Sala considera justificat el creixement i desestima el segon motiu del recurs,

3er.- Preveure edificabilitat en sòls amb risc d’inundabilitat greu.

El Sector PMU 13, està classificat com a sòl urbà amb una superfície de 35.384 m2. L’estudi hidràulic presentat per l’actora preveia afectacions per inundació tant pel període de retorn de 100 anys com el de 500 anys, degut al desbordament dels rius Méder i Gurri. En aquest darrer supòsit no ho impedeix ni les obres de protecció del mur.

L’informe de l’ACA de 2011 conclou que el sector presenta risc d’inundabilitat greu.

La memòria del PIH de Vic justifica que l’execució de les actuacions proposades permetria que els trams modelitzats del Méder i el Gurri tinguessin suficient capacitat per les avingudes de fins a 500



anys de període de retorn i no inundarien el tram estudiat; confirma que perquè no resulti inundable és necessària l’execució completa de les set actuacions previstes.

El risc d’inundabilitat també afecta una important extensió a l’entorn de la confluència del Méder i el Gurri.

Les Normes Urbanístiques del POUM estableixen que en els sectors corresponents i de forma transitòria mentre no s’executin la totalitat de les actuacions, queden limitats els usos residencials en les plantes baixes, tant en les noves construccions com en les preexistents.

En conseqüència, segueix la Sala, el POUM preveu l’edificació en sectors en condicions d’inundabilitat greu en el període de retorn de 500 anys, en clara vulneració de l’article 9.2 del D.L. 1/2005 de 26 de juliol.

La Generalitat i l’ACA justifiquen l’edificabilitat del sector atenent l’apartat 5è de l’article 6 del Reglament, segons el qual les limitacions d’usos i construccions admissibles per part del planejament urbanístic que estableixen els apartats 2, 3 i 4 no s’apliquen al sòl urbà.

El raonament de la sala contradiu el criteri del POUM en el sentit que el sòl no disposa dels serveis urbanístics bàsics per l’ús previst en el planejament requerits per l’article 27.2 del DL1/2005 per tal que el sòl tingui la consideració d’urbà, que és reglada, havent-se previst cessions de sòls per a sistemes, motiu suficient per no reconèixer la condició de sòl urbà.

La Generalitat va defensar les previsions del POUM emparant-se en allò previst en l’últim paràgraf de l’article 6.4 del Reglament de la LUC, que disposa que en les zones inundables per episodis extraordinaris, el règim d’usos establert deixa d’esser d’aplicació quan el planejament urbanístic, amb l’informe favorable de l’administració hidràulica, preveu les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per la implantació de l’ordenació i usos establerts pel planejament.

La Sala conclou que el POUM no subordina la implantació de l’ordenació i l’assignació d’usos a l’execució de les obres de protecció, sinó que difereix en el temps determinats usos de les plantes baixes i per tant el POUM impugnat no és conforme a Dret al permetre l’edificació dels terrenys amb les condicions actuals de greu risc d’inundabilitat abans de l’execució de les obres hidràuliques; entenent que es vulnera l’article 9.2 de la LUC i l’article 6.4 del Reglament.

La Sala, un cop argumentades les consideracions, estima el recurs contenciós – administratiu i dicta sentència declarant la NULITAT del POUM de Vic.

En CONSEQÜÈNCIA l’Ajuntament de Vic ha d’iniciar de bell nou la tramitació del POUM, i proposar la classificació del sòl d’acord amb el Decret Legislatiu 1/2005, dels sectors afectats per risc d’inundabilitat greu d’acord amb l’Estudi d’Inundabilitat, fixant l’ordenació, les càrregues que assegurin la viabilitat econòmica i ambiental, la seva programació, la inversió pública si s’escau, així com els agents implicats.



2. ESTRUCTURA TERRITORIAL A Osona els sistemes urbans s’estructuren en tres grans unitats.

Al sud, Centelles i els Hostalets de Balenyà i Tona i Seva -amb Sant Martí de Centelles i el Brull en una de les posicions excèntriques- Taradell, en una situació intermèdia amb l’àrea de Vic i Collsuspina, ocupant una posició singular, situada ja a l’altiplà del Moianès.

Al centre, l’àrea urbana de Vic, amb Calldetenes, Gurb, Malla i Sta. Eugènia de Berga, amb una petita polaritat constituïda per Folgueroles, Sant Julià de Vilatorta i Tavèrnoles i, en una posició excèntrica, Muntanyola i Santa Eulàlia de Riuprimer.

Al nord, l’àrea de Manlleu, Torelló, les Masies de Voltregà i Sant Hipòlit de Voltregà i les Masies de Roda i Roda de Ter, amb Santa Cecilia de Voltregà i Santa Maria de Corcó en unes posicions excèntriques.

L’àrea urbana de Vic, element central de l’àmbit de la plana, és un dels nodes fonamentals que han de garantir el desenvolupament econòmic de Catalunya en els propers anys reforçant la vertebració del país.

Aquesta vertebració ha d’afavorir la cohesió social i evitar la segregació espacial a les àrees urbanes en un entorn on cal que es mantingui la diversitat del territori, que es protegeixin els espais naturals i que es preservi el paisatge.

Es tracta de produir un canvi d’escala entre el Pla Territorial i el planejament municipal. L’objectiu és assegurar un ús racional del territori i el medi ambient, assolir un desenvolupament urbanístic sostenible, i fixar una estratègia de creixement conjunta. Aquest procés s’hauria de vehicular a través d’un planejament supramunicipal, POUP.

El Pla ha d’establir una ordenació global del territori i programar les polítiques de sòl i habitatge que permetin concertar actuacions necessàries a escala supramunicipal, entre les quals el desplegament de sòl per la implantació de polígons d’activitat econòmica.

La xarxa d’espais oberts territorials del municipi en continuïtat amb els de la Plana, confereixen l’estructura de base de l’ordenació territorial, en coherència i articulació amb la disposició dels àmbits urbans de les ciutats i del sistema urbà de la comarca.

A nivell natural, les característiques del territori de Vic són les corresponents a la Plana: conca de sedimentació fluvial, trencada per la presència de turons testimoni. El paisatge dominant és agrícola i urbà. És una plana de conreu de secà de la qual emergeixen turons de margues blavoses. El bosc natural de la plana és la roureda de roure martinenc amb zones de pinedes de pi roig i alzinars als vessants solells. El bosc ha estat substituït per conreus i pastures. Les vernedes voregen les rieres.

S’identifiquen els elements naturals següents:



2.1. ELEMENTS NATURALS -ELEMENTS NATURALS D’INTERÈS GEOLÒGIC I PAISATGÍSTIC

Són els turons testimoni que destaquen sobre el territori i són una elevació del terreny o promontori fruit de l’erosió de les margues eocèniques. Per una banda, són un dels elements definidors del paisatge i per altre, son verdaders testimonis de l’evolució geològica de la Plana amb l’interès científic corresponent.

-XARXES DE CAMINS I XARXA HIDROGRÀFICA

És el sistema estructural del territori, el canemàs, fet per la naturalesa o per l’home, de forma nervada, forma part activa del paisatge. Anella verda

-ELEMENTS D’INTERÈS ECOLÒGIC I PAISATGÍSTIC

Forma part del que denominem Infraestructura Verda. - Xarxa de cursos d’aigua: rius i torrents. Conformen l’hàbitat fluvial amb els cursos d’aigua,

vegetació de ribera, etc - Mosaic de conreus de secà, marges de camps i boscos

Són les àrees interessants per les seves comunitats vegetals, que donen equilibri ecològic i paisatgístic al territori. Inclouen la zona de Sant Sebastià i l’àmbit forestal del casal dels Muntanyola.

-ARBREDES

Són agrupacions d’arbres plantades per l’home i que, per la seva qualitat, han adquirit un grau de significat i han format ambients que identifiquen el territori i el paisatge, com les rengleres d’arbres als accessos i les petites masses en la matriu rural. Destaquen algunes plantacions de pollancres i plàtans, especialment a la vora dels cursos fluvials i zones humides.

-ELS CONNECTORS

Com a connectors entendrem tots aquells espais que asseguren el contacte entre diversos ecosistemes, espais naturals, comunitats, espècies o poblacions.

Estan formats pels connectors urbans, connector fluvial i connector territorial:

-Els connectors urbans estan formats per parcs i espais lliures urbans. Aquests tenen una gran importància a nivell estructurador urbà. El connector nord té un paper important a l’hora d’actuar com a separador entre els teixits residencials i els industrials. El connector sud actua com a connector transversal entre els diferents sistemes hídrics que creuen el municipi i fa de límit urbà.

-Els connectors fluvials mantenen el potencial connector dels rius tant dins com fora del sistema urbà, mantenen els fluxos ecològics tot i la dificultat que representen les obres de canalització realitzades i l’estat de conservació que pateixen per mantenir l’ecosistema natural i el seu valor paisatgístic. Es tracta dels cursos del Gurri, el Méder i el Torrent de Sant Jaume amb el bosc de ribera. S’ha de subordinar l’ús públic al funcionament hidrològic, morfològic i ecològic del riu.



-Els connectors territorials estant formats per zones forestals, i agroforestals. Són els espais proposats en el Pla Territorial parcial de les Comarques Centrals. Son els elements connectors territorials que contenen les capçaleres de torrents i rieres.

-ELS SÒLS AGRÍCOLES

El conformen els camps de conreu de secà que des de la romanització han caracteritzat el paisatge de La Plana. El domini d’aquest ús ocupa la meitat del territori del terme i esdevé un ús definidor del paisatge. Alguns tenen especial interès, cal mantenir-los pel valor productiu. Els més fràgils son els més periurbans sotmesos a la pressió urbanitzadora. Alguns han de preservar-se pel valor ambiental i/o connector (infraestructura verda del territori, connexió a nivell supramunicipal). És el camp que entra a la ciutat. Els seus camins permeten l’apropiació social i paisatgística d’uns espais que també tenen funció productiva.

La seva implantació territorial, a mode d’espai obert, juga un important paper en la vertebració del territori, conformant una matriu agrícola d’elevat interès a nivell ecològic i paisatgístic.

-ELS ESPAIS D’INTERÈS NATURAL

El municipi no té espais naturals protegits, però n’hi ha que tenen un alt interès natural. El PTPCC delimita diversos sòls de protecció especial per raó del seu valor natural i de connexió, atenent a la posició relativa d’aquests respecte d’altres espais de l’entorn. La roureda de roure martinenc del Cantarell. La Miranda-Munter, el Turó de Sant Sebastià i les Passeres dels Turons de la Plana.

Aquests elements conformen l’estructura del territori sobre la qual s’ha d’articular l’ordenació territorial i urbana del nou planejament.

-ELS SÒLS FORESTALS

Ocupen un 17% del territori del terme municipal, al sud i sud-est del municipi a tocar amb els municipis de Muntanyola i Santa Eulàlia de Riuprimer. Queden restringits als sòls no aptes per l’ús agrícola. El conformen les rouredes seques de roure martinenc, a raó de la inversió tèrmica a la qual es veu sotmesa la Plana de Vic, que en modifica el domini de la vegetació, combinades amb bosquines de pi roig en les vessants mes ombrívoles.

2.2. LES INFRAESTRUCTURES El territori està afectat pels sistemes d’infraestructures que són necessàries pel desenvolupament econòmic i social. La construcció d’aquestes s’ha de fer tenint en compte les diferents alternatives i escollint la menys agressiva social i mediambiental i adoptar les mesures compensatòries i les encaminades a reduir el seu impacte (reducció de la petjada de carboni del transport i del subministrament d’energia).

Per tal de reduir l’efecte barrera que creen les infraestructures viàries i ferroviàries cal resoldre la seva permeabilitat ecològica i social a través de passos de fauna i ecoductes allà on sigui necessari i tècnica i econòmicament possible.



-Línies d’alta tensió: introduir dispositius de protecció contra el xoc i l’electrocució de les aus, i mesures de control del risc d’incendis.



3. LA SOSTENIBILITAT DEL PLANEJAMENT

3.1. OBJECTIUS GENERALS Tota l’economia dels segles XIX i XX ha partit de la base que la matriu biofísica (aigua, clima, sol, etc..) eren béns lliures aliens als processos econòmics.

Fins que no s’admeti que aquests paràmetres tenen valor i siguin, per tant, inclosos en els balanços, en les amortitzacions i en l’establiment dels preus reals, els càlculs econòmics no seran correctes.

El canvi climàtic i, en el nostre context, el consum desmesurat d’espai, seria un altre aspecte a tenir en compte.

L’espai lliure es un bé, recurs natural imprescindible per la vida dels homes, animals i plantes, especialment quan esdevé escàs. Ha estat exclòs durant dècades de l’equació territorial, la qual cosa ha permès un consum sense fre.

Introduïm el concepte d’Infraestructura verda (segons l’UE): constitueix el capital natural. La societat humana es sustenta en els beneficis que aporta la natura (recursos: aliments, aigua, aire net, oci,.. serveis ecosistèmics). Una xarxa de zones naturals i seminaturals planificada i gestionada de forma estratègica per a la prestació de serveis ecosistèmics a la nostra societat.

El model vigent no internalitza costos bàsics dels processos econòmics.

La internalització de costos suposa, calcular el cost d’un producte sense excloure diseconomies o economia externa no pagada.

Amb els costos ambientals i socioambientals encara no s’ha fet totalment.

La cultura sostenible procura per la internalització progressiva dels costos i residus, Per això s’acaba exigint l’eco-eficiència.

El Pla vol adoptar els principis de la sostenibilitat com a model econòmic i ambiental que condueixi a:

-consum de recursos renovables per sota de la taxa de renovació.

-consum de recursos no renovables per sota de la taxa de substitució.

-abocament de residus per sota de les possibilitats d’assimilació.

-conservació in situ de la biodiversitat.

-recuperació de l’equitat social.

-internalització de costos socials i ambientals dels processos productius,

-priorització del treball i els recursos.

Això comporta:

-contenció en el consum de recursos i en l’abocament de residus, així com una aposta pel manteniment de la biodiversitat i internalitzar costos ambientals.

La implementació del projecte territorial sostenibilista s’ha de centrar en actuacions d’especial rellevància funcional, per això s’ha de posar atenció en:

-els llindars admissibles d’impacte sobre el medi ambient, ja que aquests determinaran/condicionaran la disposició de les activitats/els usos en l’espai.



-el control dels llindars admissibles d’impacte sobre el medi ambient, més que sobre la disposició de les activitats en l’espai.

-el control sobre les xarxes d’interrelació, més que en els elements individuals.

-les fronteres i les vores tant com la recuperació dels centres.

-les diferents escales, àmbits sectorials i horitzons temporals.

-la participació dels agents socioeconòmics i polítics que intervenen en el procés de transformació del territori.

La disposició de les activitats en l’espai es relativitza, en tant que prenen valor els llindars, els ritmes i la naturalesa dels processos de transformació territorial.

És tan important què passa, com quan passa i a quina velocitat passa. En tant que el sistema no respon linealment als estímuls, per això son importants els llindars, de la mateixa manera que els ritmes estableixen la cronologia que és precís considerar.

La qüestió de les fronteres i les vores és igualment del màxim interès, és on els nivells de diversitat i intercanvi es fan mes alts, de manera que l’activitat territorial arriba a cotes més elevades.

Durant molt de temps aquesta activitat ha estat acaparada pels centres urbans o les àrees medul·lars dels parcs. Aquests centres tenen una òbvia transcendència, però viuen escassament la dinàmica territorial, de manera que l’atenció s’ha de desplaçar cap a àrees més actives.

El planejament ha de tenir en compte l’heteromorfisme territorial i ha d’aplicar-se més com una pell que com un lligam:

-el creixement, especialment en les zones desenvolupades i congestionades, no ha d’entendre’s com un mer increment de la mida de les coses.

-l’estructura territorial ha de permetre la gradual disminució de la mobilitat obligada, i confiar més en els sistemes col·lectius que en els individuals.

-el manteniment de l’espai lliure interconnectat (en el marc de la infraestructura verda) (*) és generalment la millor opció en el territori congestionat.

-els nostres municipis són massa petits, responen a una escala medieval del territori, època en la que varen néixer. Per separat no són capaços de gestionar el metabolisme sociològic i ambiental del segle XXI.

Les entitats supramunicipals (*) es configuren com l’opció espacial imprescindible per gestionar el territori adequadament.

3.2. PROPÒSITS I DETERMINACIONS El POUM té una especial sensibilitat sobre el medi ambient però, també, sobre la salut humana, (que es tracta més endavant), reptes que conformen un binomi àmpliament interrelacionat: la ciutat saludable és el resultat desitjable de la ciutat sostenible. Aquest concepte de salut es concep en el sentit més ampli del terme i inclou elements relacionats amb la salut ambiental, passant per una ciutat que afavoreixi uns hàbits saludables, fins una ciutat que afavoreixi el benestar dels seus habitants.

Tenint en compte tot l’esmentat, es proposa la següent estratègia global:

Conservar i potenciar les planes agrícoles



Plana agrícola del Tossell (planes a la vora del Gurri, entre el casc urbà i els límits de Tavèrnoles, Folgueroles i Calldetenes: esdevé la zona agrícola de major nivell de productivitat, amb un risc d’erosió baix però amb un risc alt de compactació. Per aquesta zona es proposa potenciar l’activitat agrícola ja existent, vetllant per una regulació i ordenació dels usos que tingui en compte les afectacions ambientals d’aquesta activitat.

Potenciar i protegir el paisatge agrícola

Es regularan les condicions d’implantació, les característiques tipològiques i els paràmetres bàsics dels usos agrícoles i les edificacions i instal·lacions associades. Per a la implantació de nous usos caldrà considerar la fragilitat paisatgística com a factor limitant per a l’admissibilitat d’actuacions, exigint criteris d’integració en el medi tant de les noves construccions com de la rehabilitació de les existents.

Internalització dels costos ambientals

Les actuacions hauran d’internalitzar progressivament els costos dels residus generats a partir dels que tenen possibilitats d’assimilació, i no només dels residus.

Es refereix al procés d’incorporar els costos ambientals en els costos productius: assignació de recursos adequada, costos marginals adequats , tot considerant l’escassedat dels bens naturals que són de propietat comú: aire, aigua, fauna, etc.

És un factor més de competitivitat per les organitzacions si assoleixen compatibilitzar els objectius ambientals amb els propis de l’organització.

Protegir els espais forestals i agroforestals

Es protegiran els espais forestals i agroforestals en funció de les seves característiques.

A l’àmbit oest és on s’identifiquen les dues zones principals ocupades per masses boscoses contínues de certa entitat,

Zona forestal al sud est.

Zona agroforestal del Pla d’en Rovira-Serrat de Sant Sebastià.

El pla mantindrà el seu paper de connector ecològic i així com el seu valor paisatgístic. Aquesta estratègia es relaciona amb la destinada a la millora de la permeabilitat entre la ciutat i el seu entorn natural, potenciant els eixos de connectivitat social.

Preservar i posar en valor les zones inundables d’interès per la avifauna

Els dos espais identificats al sud de la ciutat, al costat de l’antiga N-152, que queden eventualment inundats, així com l’espai del Meandre del Pas, a nord-est de la ciutat; esdevenen punts d’interès per diverses espècies d’ocells. Es proposa el manteniment d’aquest sòls com a no aptes per la urbanització, compatibles amb el risc d’inundabilitat, integrant mesures per la seva valorització, fixant punts d’observació i estudiant acords de custòdia del territori.

La xarxa verda-espai públic



El pla considera la producció de nou espai verd i d’espai públic com un objectiu programàtic per dos motius:

-A nivell ecològic com espais que reverteixen sobre la connectivitat ecològica i la biodiversitat urbana.

-A nivell social com a elements de millora de la qualitat de vida de les persones.

Corredors paisatgístics que connecten la ciutat amb l’anella verda i amb els espais agraris.

L’articulació entre teixits, entre els nous i els existents. L’espai públic com a element ordenador de l’urbanisme.

El verd com a infraestructura que millora la qualitat urbana, ambiental, social i paisatgística que reverteix en la qualitat de vida i la salut ambiental de la ciutat.

La infraestructura verda funciona com element en la lluita vers el canvi climàtic, tant en termes de mitigació (emmagatzematge de carboni i element passiu d’eficiència energètica) com pel que fa a la regulació tèrmica o permeabilitat de sòl.

La xarxa hidrogràfica com element vertebrador entre la ciutat i l’entorn natural

La recuperació, l’arranjament dels rius Mèder i Gurri i la disminució de la pressió que el creixement de la ciutat exerceix sobre ells, augmentarà el valor connector ecològic i social.

Especial interès es posa en el projecte que recuperi les adoberies com elements d’interès etnològic, la recuperació de sòls buits per construir parcs equipats i accessibles, formant part d’un parc fluvial ample (respecte a zones inundables, deixant espai als rius) (*) que relligui la ciutat i l’espai fluvial.

(*) Renaturalitzar lleres: preservació del sistema hidrogràfic incorporant criteris hidràulics, delimitant les zones d’avingudes i màximes corrents, i criteris de preservació de les lleres i hàbitats associats. Ús públic d’aquest sistema, que és un conjunt de serveis ecosistèmics per la nostra societat, ens aporta recursos (aigua, fusta, aliments si hi ha conreu regadiu), llocs d’oci i lleure, vegetació de ribera amb aire pur, etc.

En el seu disseny caldrà considerar la restauració ecològica en relació a l’ús social com espai lliure, amb un paper estructurant de la ciutat, tot i tenint molt present la protecció front al risc d’inundabilitat.

La funcionalitat d’aquests espais està condicionada als usos permesos per la Llei d’Urbanisme i el seu Reglament, així com a l’acompliment de la Sentencia número 231 del TSJC.

La xarxa fluvial s’entén com una xarxa d’eixos de diferents tipus que associa a l’element natural un ús social que connecta ciutat i camp, que actua com connector ecològic i que interrelaciona la xarxa d’espais verds de la ciutat. El pla procurarà la continuïtat i resoldre la no interrupció, perquè aquests eixos esdevinguin els itineraris de vianants i bicicletes, components destacats perquè Vic esdevingui ciutat saludable.

L’estabilitat ecològica d’aquests espais depèn en gran mesura del fet que no quedin aïllats del sistema d’espais oberts i que la seva connectivitat ecològica asseguri el manteniment de la biodiversitat.

Les fronteres i les vores

S’estableix una adequada transició entre la ciutat i el camp a través del tractament de les vores no com espai residual, si no com un actiu. El que anomenem espai periurbà tindrà definició pròpia. S’hi



redueix la pressió del creixement, i el pla adoptarà mesures que assegurin la resiliència d’aquests espais de transició, compatibilitzant els valors paisatgístics, l’ús social i equipamental.

La mobilitat

La dimensió i l’orografia de la ciutat i el seu entorn faciliten la mobilitat tova, a peu i en bicicleta. Aprofitant aquestes circumstàncies el Pla completarà i estendrà els itineraris que interrelacionen els diferents barris, i el seu conjunt amb les poblacions veïnes, prioritzant els mitjans de transport sostenibles. Aquestes mesures contribueixen a fer una ciutat saludable, facilitant la pràctica esportiva, creant entorns saludables, i reduint les emissions de contaminants, sorolls i sinistralitat.

El canvi climàtic

El pla identificarà i avaluarà anticipadament els riscos associats al canvi climàtic d’acord amb el grau de vulnerabilitat dels diferents elements existents en el territori.

L’estratègia s’interrelaciona de forma transversal amb la resta i considerarà els reptes sobre la salut de les persones, el patrimoni natural, les activitats econòmiques, la disponibilitat de recursos, les infraestructures de sanejament i la protecció civil.

Contenció en el consum de recursos

La previsió de sòl per a futurs creixements es relaciona directament amb les projeccions demogràfiques i amb el ritme de formació de noves llars. Aquest criteri permet una reducció del sòl previst per urbanitzar quantificat en 124 Ha, que representa una reducció d’un 63% de la superfície prevista pel POUM de 2011. Aquest sòl mantindrà els usos agrícoles que ara mateix té.

El planejament supramunicipal

Aquest document de planejament té un àmbit estrictament municipal, però té clar que l’ordenació del territori no es pot fer sense una visió mes àmplia, que organitzi de forma comuna les variables territorials dels espais oberts, infraestructures de mobilitat i assentaments a través d’un planejament plurimunicipal.

Es tractaria de produir un canvi d’escala entre el PT i el planejament municipal. Els objectius són assegurar un ús racional del territori i el medi ambient, assolir un desenvolupament urbanístic sostenible i fixar una estratègia de creixement conjunta.

El Pla ha d’establir una ordenació global del territori, programar les polítiques de sòl i habitatge que permetin concertar les actuacions necessàries a escala supramunicipal, entre les quals el desenvolupament de sòl per implantar sectors d’activitat econòmica.



4. ELS EQUIPAMENTS

La xarxa d’equipaments és àmplia, complexa i diversa, i relativament equilibrada en el territori. Les lògiques d’implantació han de buscar la complicitat de l’espai públic per generar un teixit intens, d’espais servidors, rics en formes, mesures, escales i episodis urbans que esdevenen motors de cohesió social i clars referents en l’imaginari col·lectiu.

Més enllà de la seva arquitectura, la posició relativa dels equipaments, la seva accessibilitat potencial i la seva vocació de servei, els seus àmbits estructuren relacions interdependents entre barri, municipi i el territori.

La planificació ha tenir en compte la juxtaposició progressiva de programes en un mateix edifici o en edificacions contigües. La proximitat, la intensitat de la barreja són fórmules d’èxit.

Els equipaments en general però sobretot els docents i sanitaris han de preveure que a banda del sòl que funcionalment se’ls ha de reservar, han de disposar, al seu entorn, d’espais verds que contribueixen a la millora de la salut física i mental de la ciutadania.

Cal pensar que els hàbits i costums dels ciutadans són canviants en el temps i, per tant, també els requeriments plantejats. Els nous equipaments han de tenir present la seva reversibilitat i capacitat d’acollir diverses funcions, així com analitzar les possibilitats de reconversió, reforma o transformació d’altres existents.

Un dels projectes estratègics del pla és la hibridació dels espais al voltant de l’Atlàntida-Adoberies-Prat d’en Galliners-Genís-Antel, com a centre cultural-social-educatiu-universitari-emprenedoria-artesanat-disseny i noves tecnologies-espai per la creació.

Demostrada la capacitat per estructurar la ciutat i del seu impacte positiu, l’Atlàntida ha de ser el referent per impulsar un projecte al seu voltant comprensiu del nou model de ciutat.

Al costat d’un projecte d’èxit es proposa congregar més projectes, amb les Adoberies com a nexe entre tradició i modernitat, associada a la Universitat, motor de coneixement i transformació.

Projecte de ciutat i creació de noves centralitats a l’entorn del riu Méder: equipaments, zones verdes i recuperació d’edificis històrics



4.1. LA UNIVERSITAT La formació és un factor clau en la potenciació de la competitivitat, atès el desajust que existeix entre la qualificació i les necessitats de les empreses.

L’ensenyament universitari s’articula entorn de l’UVIC-UCC, que té centres especialitzats en l’àmbit social, empresarial, tecnologia dels aliments i ciències ambientals, enginyeries tècniques orientades a les industries agràries i alimentàries.

Per completar el capital social que condiciona la qualitat de les activitats que es desenvolupen i aconseguir projectes destinats a millorar la competitivitat, cal avançar amb els que tenen el consens d’amplis sectors de la ciutadania.

Un dels mes significatius per la ciutat és el de crear el Campus de la Salut, que el Pla situa al Prat d’en Galliners, engruixint el projecte de l’Atlàntida-Adoberies.

La implantació dels estudis de medicina permetrà a la UVIC-UCC un major prestigi i rellevància en el sistema universitari català com a universitat de primer nivell.

Els estudis de medicina han de permetre a la universitat atreure talent a través de la incorporació de personal docent i investigador de primer nivell en l’àmbit de la salut.

Suposa a més donar un impuls a les activitats de recerca orientada a la revisió dels models assistencials actuals, per donar resposta adequada als reptes de l’escenari social, tecnològic i econòmic.

L’altre projecte universitari és el Campus Tecnològic que el Pla proposa situar a Can Baumann.

Els nous emplaçaments previstos per a la Universitat completen i equilibren el projecte de Campus-Ciutat

El campus-ciutat amb les seves diverses actuacions, s’integra als teixits urbans, amb la voluntat d’ajudar a les operacions d’equilibri, reconversió i reforma, constituint nous teixits o produint sutures entre els existents.



4.2. EL SANITARI-ASSITENCIAL Completar el complex sanitari vinculat a l’Hospital General. Facilitar el seu accés i millora de la mobilitat que genera. És indispensable preveure el vial nord a través del Puig dels Jueus i aparcament paisatgístic que faciliti l’intermodalitat.

Amb la intenció de completar el projecte sanitari-assistencial del Nadal, cal donar una major dimensió al projecte i completar-lo, amb la complementarietat del CAP de ponent. Aquesta actuació d’abast comarcal, qualifica el sector de Sant Sixt i re-equipa el barri.

La ciutat antiga necessita també un re-equipament. Es proposa la recuperació del Seminari Vell per habitatge tutelat, co-habitatge o habitatge assistencial.

Per superar la iniquitat social, entre d’altres mesures, cal introduir espais equipats per ser utilitzats com espais familiars als centres cívics, que ajudin a la inclusió social, a la participació cívica i a la integració dels immigrants, especialment les dones.

4.3. EL CULTURAL La construcció de la Biblioteca Comarcal, en el lloc de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil resol la mancança d’aquests equipaments de ciutat i suposa un incentiu per la millora del sector i la cohesió social. Aquesta aposta contribuirà a estendre territorialment els atributs tradicionalment propis del centre, produint una nova centralitat i contribuint a la sutura entre teixits urbans.

Es completa el projecte de l’Atlàntida amb la incorporació de les antigues cavallerisses destinades a equipament cultural davant a l’espai lliure d’Aluders.

4.4. EL DOCENT Es proposa preveure una reserva de sòl per a equipament docent i espai familiar, al barri del Sucre, perquè en el futur, aquest sector de la ciutat, així que tingui un nivell d’ocupació que ho demandi, disposi del sòl necessari per construir l’equipament.

Permetre l’ampliació de l’escola Centre.

Ampliar el pati de l’escola la Sínia, per necessitats funcionals i com element que ajudi a la millora urbana de la porta sud d’entrada a la ciutat.



4.5. L’ESPORTIU Actualment s’està redactant el “Pla de l’Esport de Vic”. El POUM recollirà les conclusions i propostes d’aquest document.

Els equipament esportius necessiten remodelacions i una millora de la gestió per augmentar la capacitat de servei.

Es preveu mantenir la reserva per equipament esportiu a can Garrofa, que tindrà abast ciutadà i millorarà les dotacions del barri. Aquesta operació ajuda al reequilibri dotacional de la ciutat en un espai tradicionalment aïllat del continu urbà. És una oportunitat per la justícia urbana i una peça per monumentalitzar la perifèria.

Com a complement als espais esportius de piscina, es reserva un sòl, dins de l’àmbit del Graell, per piscines a l’aire lliure que serveixi per la pràctica esportiva i lloc d’oci, vinculat al projecte de renaturalització i recuperació del riu Méder a l’oest de la ciutat vora el pou de glaç en el tram de l’antic àmbit de la Bòbila.

A la zona esportiva-Castell d’en Planes es planteja la millora de l’accessibilitat, convertint en via cívica l’actual carretera de Gurb perquè l’itinerari des de la ciutat sigui segur, agradable i no comporti l’ús del vehicle privat. Així mateix, aquesta via cívica facilitarà la connexió entre els diversos espais i equipaments que conformen la zona esportiva.

En l’àmbit del Marratet es reserva espai per a un equipament docent/esportiu, amb la doble funció d’esdevenir ampliació de les instal·lacions de l’escola Salarich i equipament esportiu pel barri.

4.6. ALTRES RESERVES PER EQUIPAMENTS PÚBLICS En l’àmbit del Graell es preveu un equipament entorn de la masia i les restes arqueològiques i patrimonials de Sant Llorenç. Es tracta d’un equipament envoltat d’una zona verda de grans dimensions, que pot esdevenir un important element dotacional per la ciutat i el territori, i nexe entre la Guixa i la ciutat.

L’antiga nau industrial de Can Codina, que actualment ja forma part de la xarxa d’equipaments de la ciutat, té capacitat per acollir usos que requereixen espais grans. Es proposa completar els usos actuals amb altres d’abast de tota la ciutat.

En els sòls de la vora de l’estació de tren, antics solars de la RENFE, es proposa un espai lliure que connecti la zona del Sucre amb l’estació, la universitat i el centre de la ciutat, i que incorpori un equipament que confereixi centralitat i qualitat urbana a aquest entorn urbà en transformació.



5. ELS ESPAIS LLIURES Sota aquest concepte entendrem els espais lliures públics que la ciutat necessita per la millora de la qualitat urbana, i que són instrument de política urbanística, tant per fer ciutat sobre la ciutat, per renovar les perifèries, per tractar les vores, com per produir noves centralitats i suturar teixits urbans.

L’espai públic és un element ordenador de l’urbanisme. És un espai de la continuïtat i de la diferenciació ordenadora del barri, articulador de la ciutat, estructurador del territori, és un espai d’expressió col·lectiva i cultural.

La construcció de l’espai lliure es fa a totes les escales, territorial i urbana. Aquest sistema ha de tenir simultàniament funcionalitat ecològica, paisatgística i saludable. Més enllà de la ciutat, els camins constitueixen el canemàs d’estructura del territori, juntament amb els espais connectors.

Una de les condicions per tenir una ciutat saludable, és la quantitat d’espais lliures, la seva qualitat, la seva interconnexió, la seva capacitat per compartir usos i col·lectius socials.

Fragment del plànol d’ordenació O02. Estructura general

El pla proposa estructurar el sistema de parcs a dues escales: Parcs Territorials i Parcs Urbans. El concepte de sistema adjectiva la necessària interrelació entre uns i altres de manera que tots estan destinats a tenir un paper connector i un ús social.

Els Parcs Territorials són d’estructura general, mantenen la morfologia i el paisatge de la plana, són elements d’identitat, i la seva funció és servir a la ciutat en el seu conjunt. La ciutat acaba allà on aquesta estructura comença i es manifesta, són elements de límit per crear espais perifèrics de qualitat. La seva vocació no és que tots siguin públics, sinó que siguin espais lliures, que es puguin creuar a través de camins, itineraris saludables, paisatgístics o de descoberta patrimonial.

Els Parcs Urbans són els destinats a l’ús en la vida quotidiana dels ciutadans. La pretensió del Pla és cercar el reequilibri del verd de ciutat i el verd dels barris, de manera que tots els ciutadans gaudeixin d’espais lliures públics de proximitat.



5.1. ELS PARCS TERRITORIALS Aquests parcs són els que conformen l’anella verda, com a concepte integrat a la Infraestructura verda i estarien constituïts pels Turons, al nord de la ciutat, i les seves continuïtats. La seva imatge va associada a la línia d’horitzó de la ciutat. Tenen un alt valor paisatgístic i ambiental, i defineixen el fons escènic.

El Pla es proposa la seva conservació i ampliació, millorar el seu accés i integrar l’accessibilitat als grans equipaments que contenen o que serveixen, i assegurar la continuïtat salvant la trinxera de la carretera de Manlleu, construint un ecoducte entre els dos turons.

La seva posició central els fa aptes pels recorreguts verds, espais de salut i oci de la ciutadania.

L’altre component de la xarxa són els parcs fluvials del Méder i el Gurri tant als trams urbans com als no urbans. Aquests espais compleixen una funció ambiental, que s’ha tractat en un altre apartat de la memòria, però també compliran una funció social i de qualitat urbana.

Es proposa incrementar la seva dimensió a les vores del Méder, entre el pont de Queralt i el riu Gurri amb un projecte de recuperació ambiental i paisatgística que doti d’un parc urbà a escala de ciutat que serveixi a la ciutat antiga i els barris de l’est. Aquest parc és peça indispensable de l’àrea de centralitat que genera.

El riu Gurri és l’altra branca del sistema, eix connector, límit de la ciutat a llevant. El pla afluixa la pressió sobre l’espai fluvial i proposa un tractament de les vores de la ciutat i un itinerari verd que connecta amb l’entorn natural i l’espai agrícola de la plana: al nord (riu avall) amb el meandre del pas, el pont del Bruguer, la roureda del Cantarell, i, fora del terme municipal, el riu Ter; a sud (riu amunt) amb la Font de Sant Pere, el Torrent de Sant Jaume i la Font dels Frares.

També el riu Méder comprèn un itinerari verd que connecta la ciutat amb La Guixa i Santa Eulàlia, i amb l’entorn natural i agrícola de la plana.

Al sud, al desestimar el Pla la variant del l’eix transversal, la ciutat s’obre sobre la plana i incorpora els espais oberts proposant itineraris paisatgístics i ambientals des de la zona humida del camí de Malla fins al Gurri i incorporant el torrent de Sant Jaume.

5.2. LA RECUPERACIÓ DE SÒLS Remediació de sòls amb destí a Parc Equipat al Serrat del Tosell.

Es tracta d’un sòls que varen estar utilitzats com a dipòsits de fangs provinents de la depuradora. Aquest sòls s’han de sotmetre a un estudi de caracterització i diagnosi i, en cas necessari, a la corresponent Anàlisi Quantitativa de Risc que verifiqui la compatibilitat d’usos. Posteriorment, si s’escau, caldrà elaborar un projecte de remediació, per a convertir-los en aptes per al seu ús com espai lliure i equipament a l’aire lliure. El projecte de remediació haurà de comptar amb l’aprovació de l’Agència Catalana de Residus.

Amb aquesta actuació, l’espai del Serrat del Tosell es podrà incorporar a l’Anella Verda, connectant el Puig dels jueus amb el riu Gurri.

5.3. ELS PARCS URBANS Aquests parcs fan la funció d’entreteixir la trama urbana central entre sí i els barris perifèrics, airegen i espongen les àrees més denses. Repensen la ciutat per la vida quotidiana, són espais de relació, de convivència, llocs de trobada, qualitat de vida i salut.



La legislació urbanística ja ha determinat els quantums destinats a cobrir les necessitats a les àrees de nous creixements. El pla procura el seu paper articulador entre barris i la creació de nous espais a la ciutat construïda.

Les principals intervencions aniran encaminades a completar actuacions, o a proposar-ne d’altres destinades a millorar la proporció de zona verda dels barris:

1) Can Forcada, per augmentar la superfície, resoldre les interrupcions i garantir la permeabilitat.

2) Bassa del Germans Maristes per fer accessible tot l’espai lliure previst. 3) Remodelació de l’illa compresa entre el carrer Sant Pere i el Parc Balmes-Prat de la Riera amb

la intenció de generar un recorregut per a vianants a través d’espais lliures que obri aquest indret a la ciutat i permeti reconèixer la muralla del Morbo.

4) Completar l’espai públic situat al Passeig de la Generalitat. 5) Construir el Parc de Maria Àngels Anglada i fer-ho compatible amb un aparcament soterrat

que serveixi a la Ciutat Antiga, a les activitats i als residents. 6) Completar el Parc de Somoto, perquè adquireixi la dimensió necessària per servir al barri,

acompanyat d’un ús que ajudi a la seva integració social. 7) Completar el parc al voltant de Can Pau Raba que garanteixi el seu ús, seguint el criteris de fer

reserves que facilitin plantejaments integrats entre equipaments i espais lliures. 8) Crear un espai lliure, plaça, espai de proximitat d’intercanvi de cultures, veritable centre del

barri del Remei i que aplegui el grup d’habitatges del Montseny. Aquesta actuació ha de sorgir de la reordenació dels sòls buits situats al sud, donant continuïtat a l’anella verda.

9) Completar el Parc de la Serradora de Sant Jaume i teixir els fils que l’uneixin amb el Parc del Torrent de Sant Jaume. L’actuació demana la gestió de les peces al voltant del torrent i la re-urbanització d’alguns carrers amb prioritat invertida.

5.4. LA XARXA VERDA DE MOBILITAT SOSTENIBLE És fonamental articular aquests espais lliures a través d’eixos de continuïtat física i simbòlica, que constitueixin una xarxa verda de mobilitat sostenible. D’aquests eixos en distingim tres tipus:

a) Els itineraris cívics-saludables, que tenen un recorregut urbà, tant nord-sud com est-oest, i que relliguen la ciutat, faciliten el recorreguts a peu i en bicicleta, fan que els ciutadans es trobin, es doni continuïtat a les places i els carrers i situïn els equipaments en xarxa ciutadana, de manera que els barris no esdevinguin aïllats del conjunt de la ciutat.

b) Els itineraris paisatgístics-saludables, que donen continuïtat als anteriors a través de l’anella verda, els parcs de vores i els parcs fluvials i s’estenen per capil·laritat cap el camp i l’entorn natural. Aquests descobreixen el patrimoni (natural, històric, paisatgístic, etc) que conforma l’estructura històrica del territori.

c) Els camins territorials. Conformen les traces històriques del territori que perviuen i que cal mantenir, uneixen els diferents nuclis habitats i han d’esdevenir els itineraris per la mobilitat sostenible de la Plana i la Comarca. En són exemple el camí de Taradell-Montrodon, el camí de Vic-Manlleu-Torelló o el camí de Malla.



La infraestructura verda del municipi: els espais lliures



La infraestructura verda del municipi: la xarxa verda de mobilitat sostenible



6. LES PORTES DE LA CIUTAT

Les portes d’entrada a la ciutat s’han anat desplaçant des de les de la muralla medieval. En cada època, el procés de creixement les ha allunyat i físicament han perdut progressivament el significat simbòlic que havien tingut. Actualment estan desdibuixades; són el lloc del no res, els falta ordenació urbanística que els atorgui representació.

El Pla proposa actuacions encaminades a la millora paisatgística, a la resolució dels problemes viaris, a fixar usos adequats, que no siguin residuals ni aquells expulsats del centre i que el projecte urbà sigui capaç de garantir l’ordre, el fons escènic i eliminar les barreres que impedeixen la seva permeabilitat i l’efecte frontera.

Aquestes propostes van des d’actuacions puntuals i singulars fins a aquelles que necessiten un seguit d’actuacions de transformació encadenades lligades a processos de reforma interior i millora dels teixits urbans. Les principals serien les següents:

6.1. PORTA NORD Comprèn la resolució dels espais situats al voltant del Coll de Vic, per completar l’operació ja iniciada amb l’enderroc de l’antiga discoteca. Cal definir la gestió que permeti que aquesta entrada tingui major dimensió, substitueixi determinats usos i en proposi altres que propiciïn la sutura entre els polígons i la ciutat. Aquesta actuació anirà acompanyada de la millora paisatgística dels polígons consistent en convertir els trams urbans, tant de la carretera de Sant Hipòlit com de la carretera de Manlleu, en vies arbrades, seguint els criteris del Catàleg del Paisatge.

6.2. PORTA SUD Comprèn un seguit d’actuacions per crear el Parc de la Sínia i produir continuïtats amb el corredor verd sobre el torrents de Sant Jaume cap a l’est, i cap el Grup d’habitatges del Montseny a l’oest. Aquesta operació integra la creació del parc, la solució viària i la compleció del recinte escolar, que es complementaria amb la reordenació d’acabat del barri del Remei com a oportunitat per requalificar aquest espai perifèric.

6.3. PORTA EST Comprèn l’ordenació dels espais entre la carretera de Calldetenes i el riu Gurri. Aquesta actuació reduirà la incorporació de sòls que no són necessaris per al creixement urbà situats en un punt de conflicte i aliens al projecte de ciutat compacte. També comprèn la intervenció al carrer de Montserrat, per a convertir-lo en via arbrada d’entrada a la ciutat, i l’ordenació de l’àmbit de l’antiga fàbrica Anònima llanera, amb l’ampliació del parc del Gurri i la seva connexió amb la ciutat.

6.4. PORTA OEST Sota aquest epígraf hi situem un conjunt de propostes que tenen per objectiu resoldre els conflictes del gran creixement de la ciutat a l’oest. Comprèn la millora de la urbanització de la carretera de Prats, la façana de l’antiga N-152, ara Eix Onze de Setembre, i la carretera de la Guixa.

Un primer objectiu és convertir-les en vies arbrades. En el cas de la carretera de la Guixa, es pretén transformar en eix paisatgístic que integri el futur Graell i les vores equipades del



Méder a la ciutat. Actuant com a espai de transició entre el nucli de la Guixa i la ciutat, aquesta via ha de facilitar l’accés a través d’un itinerari sostenible.

L’altre objectiu és la continuïtat com a via cívica de l’Eix Onze de Setembre, l’ordenació dels espais frontals i el reforç de la centralitat de l’edifici d’El Sucre. Aquesta proposta ha de trobar solució a la seva visualització i accentuar la seva monumentalitat evitant interferències.

6.5. PORTA DE L’ESTACIÓ L’arribada del tren ja va originar un nou accés de qualitat a la ciutat. Ara cal resoldre el seu entorn oest obsolet. El Pla proposa la reforma dels teixits existents per fer ciutat sobre la ciutat, mantenir alguns usos i transformar-ne d’altres, i obtenir espais lliures amb equipaments que li confereixin centralitat i qualitat urbana.



7. L’AJUST DEL MODEL DE CIUTAT

Els diversos planejaments generals amb els quals s’ha dotat la ciutat fins avui han previst importants paquets de creixement de la ciutat d’acord amb les expectatives demogràfiques i el desenvolupament econòmic previst.

Ara, sense renunciar al lideratge territorial que la ciutat exerceix ni a la funció de capital comarcal, la ciutat ajusta el model a la nova projecció demogràfica i econòmica, i a una nova cultura més preocupada per la sostenibilitat ambiental, pel concepte de ciutat saludable i pel propòsit de fer ciutat sobre la ciutat abans de propiciar noves extensions.

1) El primer ajust per tant és el de la seva dimensió. Aquesta respon a les projeccions

demogràfiques que, com es detalla en l’estudi demogràfic, i per l’escenari de creixement alt, s’estima una projecció en l’horitzó de l’any 2030 de 51.200 habitants.

Per tant es tracta, com diu l’estudi “...d’un increment moderat. Vic i la seva àrea d’influència urbana tenen una dinàmica poblacional pròpia, lleugerament diferenciada de la resta de ciutats del país. En els darrers anys de forta crisi econòmica i de descens de la població general de Catalunya, Vic ha mantingut una dinàmica lleugerament a l’alça en creixement de la població. Res pot fer pensar que s’aturi en els propers anys, bé sigui perquè ja és un creixement força moderat i sostingut, bé perquè s’identifiquen senyals de fi de cicle econòmic recessiu”.

L’altra tendència que és general en la població catalana és l’envelliment de l’estructura de la població. Els grups més joves seguiran perdent pes específic, mentre que l’esperança de vida s’allargarà.

La mida de les llars es redueix a Vic com a la resta del país.

El Pla limita els futurs creixements a completar els teixits existents tant a l’est com a l’oest.

Els Sectors de la Font de Sant Pere i el Camí Vell de Taradell tenen una dimensió que permet compensar les cessions anticipades, i fer front a les situacions de risc d’inundabilitat sense càrregues en infraestructures, que farien inviable el seu desenvolupament.

El sectors de Sant Sixt i Avinguda Olímpia donen continuïtat a la trama existent, que completaran funcionalment a través d’usos complementaris al residencial, sense ultrapassar els límits que comprometen l’espai agrari.

2) El segon és projectar els límits, sobretot en el territori més vulnerable, associat a

objectius urbans, no només atenent a situacions de risc, sinó al paisatge, al contacte de la ciutat amb la natura i a les conques visuals. En aquest sentit els Sectors del Gurri Nord, s’adaptaran a les condicions d’inundabilitat afluixant la pressió de la ciutat sobre els espais naturals de manera que el corredor fluvial formi part del projecte sense que aquest li suposi una agressió que obligui a la seva desnaturalització, obviant d’aquesta manera la realització d’obres de canalització costoses i d’impossible internalització.



Imatge de la proposta del Pla en el seu límit amb el riu Gurri

La construcció del vial Nord sobre el Puig dels Jueus, posa el límit al nord. Aquest eix necessita gran atenció projectual per la fragilitat dels sòls i per l’escenari visual al qual s’incorpora. El seu traçat permet construir un aparcament paisatgístic, que juntament amb el que es preveu entre la carretera de Roda i l’antic camí de Folgueroles de les mateixes característiques, han de servir per reduir els trànsits interns de la mobilitat rodada provinent del nord. Aquest dos projectes han de respondre al criteri d’aparcament verd.



3) El tercer, és aprofitar els buits per re-projectar l’espai públic buscant lògiques d’implantació de les dotacions, per generar teixits intensos, motors de cohesió social i referents en l’imaginari col·lectiu. Aquesta proposta és la més transcendent del Pla. El seu objectiu és crear una nova centralitat urbana que es recolza en la capacitat provada de l’Atlàntida d’esdevenir un pol d’activitat urbana, per bastir al seu entorn el Campus Universitari de la Salut, com a motor de coneixement, impuls a la recerca, i al nivell de formació. L’actuació suposa la incorporació definitiva de les Adoberies al projecte de ciutat, i la creació del gran parc del Méder com a Parc Central de Vic. Aquest projecte ha de resoldre el gir de la ciutat cap a llevant, el reforç del paper central de la Ciutat Antiga i la requalificació dels nous teixits residencials.

4) El quart és l’articulació entre teixits a través d’avingudes, places, rambles i espais públics,

que són els nexes entre els nous teixits i la ciutat existent, i que tenen un paper articulador clau.

Completar l’Avinguda dels Països Catalans des del Passeig de la Generalitat, no només com a corredor viari sinó com a eix articulador del nou desenvolupament del Marratet i la soldadura al Barri de Santa Anna creant espais cívics i nous centres.

Aquesta proposta s’ha d’acompanyar de la reformulació del Pla del Marratet perquè aquesta peça sigui el nexe d’unió entre la Serra-de-Senferm i la ciutat. Aquest espai ha de garantir els propis atributs urbans, i ajudar a complementar els teixits veïns.

El Parc de la Sínia i la continuïtat entre els eixos viaris, com ja s’ha apuntat, constitueix un projecte de nova porta a la ciutat, però és també una actuació sobre les vores de la ciutat, per la seva capacitat de sutura entre barris i teixits urbans.

També en l’àmbit de La Gran Font l’objectiu és donar continuïtat a la trama urbana i als eixos viaris, i resoldre el límit entre el teixit històric del carrer de Sant Francesc i el teixit residencial de l’Horta Vermella i l’Estadi.

Altres actuacions de to menor corresponen a petites intervencions per acabar la xarxa viària com al límit sud de la Serra-de-Senferm.

5) El cinquè és l’acupuntura múltiple als punts crítics. Aquesta estratègia combina l’obertura

d’alguns espais públics, la previsió de nous equipaments, la transformació de teixits obsolets, la construcció d’habitatge i promoció del comerç. Es proposen un seguit d’intervencions a l’entorn de la carretera de Roda: Can Baumann i l’antiga Pavicsa. Sòls ocupats per activitats industrials desaparegudes, o en fase de transformació, que el Campus Tecnològic proposat a Can Baumann impulsarà cap a un procés de requalificació urbana.

D’altres de petit format com: resoldre l’entrega nord del carrer Canigó amb una petita intervenció que manté un edifici fora d’alineació, amb la cessió del sòl posterior, o determinar la gestió per facilitar el repartiment de beneficis i càrregues del sòl situat a la cruïlla del carrer Manlleu amb el carrer Jaume I, o l’actuació d’obertura del carrer de Manel Galadies entre la carretera de Roda i el carrer de Sant Jordi, per tal de resoldre la discontinuïtat viària actual.

6) El sisè consisteix en mantenir el Patrimoni Industrial. Les velles instal·lacions industrials que han perdut l’activitat a la que servien, són ara els vestigis de la revolució industrial.



Algunes d’aquestes estructures s’haurien de mantenir pel seu valor patrimonial, històric i tradicional. El Pla facilitarà la seva adaptació i rehabilitació per allotjar altres usos que ajudin al seu manteniment i rendibilitat. Algunes d’aquestes instal·lacions son:

Les Adoberies, Can Baumann, la Fàbrica del carrer Sant Jordi, la Fàbrica del carrer Manuel de Pedrolo, la Fàbrica del carrer Soledat o el Moli d’en Saborit.

7) El setè és la creació d’una nova centralitat a l’Eix Onze de Setembre. El Pla proposa la

nova centralitat recomponent un teixit complex que conté moltes activitats. Aquest espai abans era perifèric. Ara el creixement de la ciutat, la construcció de la C-17, el soterrament de les vies del ferrocarril i la construcció de la universitat l’han convertit en un espai central. El Pla estudiarà el seu procés de transformació de manera seqüencial, evitant la congelació que provoca degradació. Aquest espai ha de contenir habitatge i activitat econòmica compatible, i ha d’afavorir la continuïtat urbana de tot el Barri del Sucre.

8) El vuitè és l’objectiu d’una ciutat policèntrica, una ciutat amb nous pols de centralitat que complementin les existents i equilibrin els diferents barris, que esdevinguin punts de trobada i de cohesió i generadors d’activitat. Les noves centralitats que es proposen són: al nord de la ciutat l’espai de Can Baumann (universitat) i el Parc de l’estació; al centre l’entorn del riu Méder amb el Parc del Méder (entorn de l’Atlàntida, el Campus de la salut i l’àmbit de Genís-Antel), i l’espai entorn la Biblioteca comarcal, el Parc Balmes i el passeig Pep Ventura; i al sud el Parc del passeig de la Generalitat com a eix central del Remei i l’Estadi, l’àmbit de Can Garrofa i els habitatges Montseny, i l’àmbit del Marratet com a punt de trobada entre Santa Anna, la Serra-de-senferm i la Plaça d’Osona.



Centralitats, existents i noves proposades

9) El novè és la conservació dels teixits històrics. Només amb l’acció permanent de

transformació es conserven els teixits històrics. Cal aproximar-se a la resolució del problema més delicat. Què cal conservar? El conjunt de la trama, illes de cases, edificis aïllats? El pla aprofundeix en el tractament de l’eixample Morató a través d’una regulació més precisa, així com al carrer Sant Francesc, el carrer Sant Pere, i el carrer de Gurb, amb operacions als límits que injecten vitalitat i els integren a la complexitat urbana. En aquest sentit l’actuació de Pep Ventura o la de la Gran Font són revitalitzadores d’aquests teixits, els completen i els doten d’espais lliures.

Hi ha altres teixits que són el resultat d’operacions d’habitatge de protecció que constitueixen conjunts d’habitatges amb identitat pròpia. Alguns, com els habitatges del Montseny necessiten integració urbana i cívica, altres, com els de la carretera de Roda, pautes per la seva conservació.

10) La Guixa. Reconeixement de la singularitat del nucli de Sentfores així com del seu teixit

urbà. Moderar el creixement en aquest punt de la ciutat, preservant el seu caràcter.

En aquest sentit es proposa ajustar els àmbits de creixement del Pujolar i del Clarà, amb l’objectiu de resoldre les vores del nucli urbà sense generar grans creixements.



Proposta del Pla en el nucli de Sentfores

11) L’onzè és la reducció del consum de sòl. Els sectors i àmbits de gestió del POUM 2011 tenien un potencial de sòl residencial de 210 Ha i permetien la construcció de 13.508 habitatges (plànol d’informació I03.3). El sòl per habitatge no vinculat a planejament derivat i el sòl pendent de reparcel·lació, tenien una capacitat de 5.900 nous habitatges.

En base a les projeccions de l’estudi demogràfic, el Pla pren com a referència l’escenari de creixement alt. L’efecte de les noves infraestructures, el paper de la Universitat, el creixement econòmic, el ritme de formació de noves llars, la dimensió de les noves llars i l’efecte capitalitat donen un resultat que permet redimensionar el sòl necessari pel creixement residencial de la ciutat.

Aquestes necessitats el Pla les cobrirà amb actuacions de reforma, rehabilitació, reciclatge urbà i transformació d’usos, en fer ciutat sobre la ciutat, en primer lloc, i després en l’extensió urbana.

Aquest criteri, més el compliment d’una Sentència que no permet incorporar al procés urbà els sòls amb risc d’inundabilitat, determinen el règim del sòl. El Pla considerarà sòls aptes per la urbanització els no afectes a risc, bo i tenint en compte la inviabilitat d’internalitzar els costos econòmics i ambientals de l’adopció de mesures adequades per eliminar l’inundabilitat provocada pel Méder, el Gurri i el Torrent de Sant Jaume.

L’adopció d’aquest criteri de planejament, fa que l’extensió de la ciutat cap al sud i cap a llevant tingui com a límit l’afectació del risc d’inundació i la protecció del corredors fluvials.

12) El desè és el redimensionat de l’habitatge necessari. La ciutat és sempre habitatge, també a les àrees centrals, en totes les grans actuacions. Barreja social, més integració a la ciutat.

Actualment la ciutat compta amb solars disponibles per construir uns 2.500 habitatges aproximadament. En àrees de compleció i transformació s’estima que hi haurà una reserva per 3.400 habitatges. I en sòls urbanitzables es preveuen al voltant d’uns 1.600 habitatges. Aquest potencial, considerablement inferior al del POUM de 2011, tot i les rigideses del mercat, permet assolir les necessitats d’habitatge quantificades en la memòria social.



Calen polítiques actives, emparades en la legislació sectorial, per reduir de forma sistemàtica els habitatges que no tenen condicions d’habitabilitat com a mesura imprescindible per posar en ús el patrimoni construït.

13) El tretzè és la ciutat productiva. El criteri del Pla és la mixtura d’usos i la complexitat. Però la ciutat necessita sòls especialitzats destinats a l’activitat econòmica. Aquests espais han d’estar dotats d’unes infraestructures i unes condicions d’urbanització que els facin aptes per encabir activitats de gra petit i mitjà, que són les que tenen més demanda, però també cal preveure el sòl necessari per a activitats de mida gran. Actualment aquestes activitats es concentren als polígons situats al nord de la ciutat. Aquests polígons estan en bones condicions de conservació en general, tot i que necessiten millores en la mobilitat i una major integració paisatgística vinculada a les vies arbrades.

Encara es disposa d’una superfície de sòl suficient per atendre a la demanda futura de sòl per activitat econòmica de petit i mitjà format, amb unes 48 Ha de sòl disponible, que representa un 42% del sòl actualment ocupat.

Vic i la Plana han de disposar de forma conjunta de sòl per activitat econòmica de gran format, que compleixi les següents condicions: estigui situat en sòl no sotmès a protecció, sense risc natural, que garanteixi l’accés als grans sistemes d’infraestructures territorials viàries, ferroviàries i energètiques. El planejament actual ja preveu un sòl urbanitzable de 37 ha d’extensió, situat a cavall dels termes municipals de Vic i de Folgueroles i que estén cap al nord-est, fins a tocar la C-25, el teixit productiu. El Pla ha de mantenir aquest sòl classificat, redefinir l’àmbit, i convenir amb el municipi de Folgueroles les condicions pel seu desenvolupament.

Imatge del sòl industrial actualment encara disponible



14) El cas del Graell. La classificació del Sector del Graell prové de planejaments anteriors (Pla General de 1981, PAUM, POUM 2011, i ARE). El desenvolupament del Sector es produí d’acord amb el Pla Parcial, Projecte d’Urbanització i Projecte de Reparcel·lació aprovats, i com a Administració Actuant l’Institut Català del Sòl de la Generalitat de Catalunya.

Posteriorment la incorporació dels Sectors del Graell i la Bòbila al Pla Director de les Àrees Residencials Estratègiques de la Catalunya Central, i la seva aprovació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya, va obligar a aturar la urbanització per fer l’adaptació al nou planejament, i a constituir un Consorci entre Ajuntament i INCASOL per gestionar el seu desenvolupament.

L’any 2015 Ajuntament i INCASOL, acorden la dissolució del Consorci, i l’Ajuntament sol·licita al Departament de Territori i Sostenibilitat l’exclusió del dos Sectors del Pla Director de l’ARE, amb la intenció de retornar al planejament anterior, replantejant l’ordenació.

El volum de la inversió realitzada i l’estat de transformació de l’espai (tant física com de l’estructura de la propietat) fan pensar que la millor opció és mantenir el règim de sòl com a urbanitzable, amb una nova ordenació física, una menor ocupació de sòl i uns índex d’edificabilitat i densitat menors que l’ARE, reservant-se el nou Pla els ritmes i la naturalesa del procés de transformació.

Ara el Pla proposa repensar la intervenció donat que les actuacions de creixement residencial a l’oest de la ciutat no es consideren estratègiques. El Graell esdevé un sector de remodelació, on destaquen els objectius d’obtenir un gran parc, revaloritzar les restes arqueològiques i les masies, urbanitzar la via cívica Vic-La Guixa i crear un teixit mixt, on hi ha habitatge, residencial col·lectiu o usos productius compatibles.

Mentre aquest àmbit no es desenvolupi, es proposa explorar la possibilitat de trobar solucions transitòries, per tal que la ciutat en pugui gaudir: es puguin posar en valor les restes, utilitzar els espais lliures, cultivar els solars buits, urbanitzar la vora de la carretera, etc.

15) Finalment algunes activitats a extingir o traslladar. Són aquelles activitats de risc, properes als sòls residencials, que són incompatibles o poc adequades al seu entorn.

16) Consideració pel Paisatge Urbà. Amb el concepte paisatge urbà es designa al conjunt d’elements físics, tant de caràcter i titularitat pública com privada que, considerats conjuntament, conformen la imatge de la ciutat. Es tracta de tots aquells aspectes que interfereixen, condicionen i afecten a la imatge que es desprèn de la ciutat i que també influeix en la qualitat de vida i salut de les persones: des de colors, materials, arbrat, mobiliari, façanes, parets mitgeres o paviments, fins a rètols, enllumenat, antenes, senyalitzacions, publicitat, reixes, marquesines o enjardinaments.

El bon ús del paisatge urbà i el seu manteniment s’entenen com un component important en la millora de la qualitat de vida ciutadana i, al mateix temps, un paisatge endreçat, bell i harmònic pot aconseguir donar identitat i significació a un espai urbanísticament indiferenciat.



És tan important l’actuació per a la millora del paisatge urbà en la ciutat consolidada com l’establiment d’un criteri global, que permeti que els nous creixements es desenvolupin en consonància amb els valors paisatgístics de la resta de la ciutat.

Un dels objectius del Pla és prendre consciència del paisatge urbà, i vetllar per la coherència del paisatge de la ciutat, disposant els instruments de desenvolupament i gestió adequats.

En aquest sentit, el Pla preveurà la redacció d’unes ordenances específiques en matèria de paisatge urbà. Aquesta normativa tindrà la finalitat d’integrar en un únic document tots aquells temes relacionats amb l’ordenació i la gestió del paisatge urbà; així com la regulació dels usos del paisatge, al tractar-se d’un tema amb un gran impacte visual sobre la ciutat.

Des del Pla, s’establiran els criteris per a la redacció de la citada normativa, des d’una òptica de conjunt, per tal de dotar-les de coherència i, el que és més important, aconseguir que responguin al model de ciutat buscat i desitjat.

17) Respecte la mobilitat, el Pla incorpora els criteris de mobilitat sostenible i de ciutat saludable. Facilita els itineraris a peu i en bicicleta, i aposta pel transport públic i la reducció de les emissions de CO2. El Pla ha de garantir l’accés als espais lliures de tots els ciutadans, i especialment als de proximitat, per permetre l’equilibri, del seu gaudi de forma homogènia i equilibrada. Això vol dir que a través dels itineraris tous s’han d’acostar els espais lliures existents i els projectats, als espais residencials que n’estan mancats.

A nivell de ciutat es proposa el vial Nord a través del Puig dels Jueus amb l’objectiu de facilitar l’accés rodat a l’Hospital Comarcal, evitant les congestions en hores punta al nord de la ciutat. Aquest vial disposarà d’un aparcament paisatgístic per fer transferència de modus de transport: privat-públic, vehicle-bicicleta, vehicle-vianant. També amb la finalitat de completar els aparcaments dissuasius d’utilitzar el vehicle privat a la ciutat es preveu, l’aparcament paisatgístic entre la carretera de Roda i l’antic camí de Folgueroles, que servirà a l’equipament universitari del Parc Tecnològic de Can Baumann.

A nivell territorial es desestima la variant sud, i es proposa que el Pla Plurimunicipal plantegi la connexió dels municipis situats a l’est de la ciutat a la C-17 i a la C-25 a través d’una via que ressegueixi els nuclis, aprofiti les variants dels planejaments municipals, millori el traçat, i eviti el trànsit a través de la ciutat de Vic.



8. CIUTAT ANTIGA

Parlar de la ciutat antiga és parlar de patrimoni, d’història, d’orígens i d’identitat. És en aquesta part de la ciutat on trobem un diàleg constant entre el passat i el present, que crea un paisatge i una atmosfera singular.

S’ha de poder contemplar la ciutat, no només mirar-la, per poder descobrir els paisatges quotidians, poder identificar els llocs de valor, i el perquè, poder observar i descobrir els indrets que tenen l’essència i que creen el vincles entre els ciutadans.

No es pot entendre un centre històric desvinculat de la resta de la ciutat, s’ha d’encreuar constantment la mirada entre la ciutat nova amb la històrica creant vincles en tots els sentits, camins territorials que es converteixen en els eixos vertebradors de la ciutat des dels seus orígens, equipaments que generen zones de creixement i noves polaritats que ajuden anar entreteixint la trama urbana, l’espai públic que relliga els recorreguts i estructura la ciutat, generant espais de trobada i de relació. És important obtenir aquesta visió de conjunt, per poder obtenir un planejament que també relacioni la cura en el treball del detall del centre històric amb el treball de la resta de la ciutat i del territori.

Relació territori – ciutat antiga (estructura de camins i espais lliures)



OBJECTIU PRINCIPAL: Un dels objectius principals del nou planejament per aquesta zona, és reforçar el centre com un espai per viure i treballar, però també un espai que barreja comerç, lleure i turisme, i per tant un actiu econòmic de primer ordre, on es concentra l’arquitectura que ha carregat de simbolisme aquests espais. Cal adaptar el teixit històric a les necessitats actuals sense perdre l’essència i la història del lloc.

Aquest és un espai on ens aclapara la història. És una ciutat sobre altres ciutats, una superposició d’èpoques que anem descobrint i que ens obliguen a repensar les intervencions.

S’ha de buscar l’equilibri entre la renovació de l’habitatge, la promoció del comerç, la instal·lació de nous equipaments, la urbanització dels espai lliures... amb la conservació del teixit històric i de la identitat del lloc, sense perdre en cap moment el diàleg amb la resta de la ciutat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS: Patrimoni històric i cultural: El nou planejament ha de donar resposta a la preservació del patrimoni de la ciutat entès com un conjunt. S’ha de preservar no només l’arquitectura monumental i protegida, sinó també l’arquitectura i el patrimoni humil, la que crea el teixit urbà, la que dóna el context històric i la identitat a la ciutat antiga. Aquest és el patrimoni que esdevé més fràgil i que rep les màximes pressions per desaparèixer.

Estratègies del Pla:

- El coneixement i l’educació com les peces clau per fomentar el respecte, el valor, la protecció, la conservació i la restauració del patrimoni d’una ciutat.

- Manteniment de l’estructura parcel·lària i la tipologia edificatòria. - Revisió del catàleg de béns a protegir. - Diagnosi acurat de les façanes i definició de materials, cromatismes... - Diagnosi i definició de les cobertes. - Incidència en la gestió (recolzament als privats) i flexibilització de la normativa.

El edificis patrimonials han d’enllaçar-se amb la resta de la ciutat, creant itineraris que van molt més enllà del centre històric, recorreguts que segueixin l’evolució de la indústria pellaire, pionera a la nostra ciutat o altres que permetin descobrir el patrimoni industrial, o aquells que seguint el recorregut de l’aigua, permetin descobrir fonts, pous, canals, molins... tots aquests exemples d’itineraris que ajudaran a pensar en el patrimoni molt més enllà de les antigues muralles.

Confegir una norma clara i determinant del que es vol conservar i flexible en aquells aspectes en què el projecte arquitectònic pot aportar solucions.

Habitatge: Actualment a la ciutat antiga hi ha un total de 4.049 habitatges dels quals aproximadament una quarta part es troben buits (942 habitatges). És important resoldre aquesta problemàtica perquè provoca un incompliment de la funció social, un deteriorament i degradació física dels immobles, un deteriorament de la convivència, una ineficiència en la provisió d’habitatge, insostenibilitat ecològica de l’evolució del parc i inseguretat a tercers.

Les estratègies del pla:

- Conèixer les mancances i deficiències del parc construït, per valorar costos i optimitzar-lo. - Facilitar la gestió i seguiment del parc. - Estudi de noves tipologies, mixtures d’usos...



- Vetllar perquè les intervencions en els habitatges mantinguin l’ÀNIMA (buscar l’equilibri entre el respecte i la valentia).

Activitats: La problemàtica dels comerços buits es fa palès al llarg de tota la ciutat antiga. És per això que és necessari que es revisin i s’estudiïn les implantacions de les activitats i conèixer les demandes d’aquestes i establir zones prioritàries, així com flexibilitzar el màxim els usos de la zona.

Posar atenció en les botigues i aparadors que dibuixen la forma dels carrers. Protegir els històrics seguint les estratègies patrimonials.

Espai públic: La interpretació de l’espai públic és un element clau per la definició del teixit d’una ciutat. Les intervencions han de vetllar per la coherència dels elements estructurals i morfològics que la composen i donar resposta altra vegada a la identitat del lloc.

És important que les intervencions en l’espai lliure captin el sentit del lloc, les seves olors, la seva gent, en definitiva la seva aura.

El pla haurà de recollir els criteris dels materials de pavimentació, il·luminació, arbrat, mobiliari... i regular la implantació dels serveis urbanístics per part de les companyies de serveis, procurant que siguin ocults i no distorsionin el paisatge.

Energia, sostenibilitat i salut: En la rehabilitació dels edificis és fonamental reduir el consum energètic. El model energètic del segle XXI és un model renovable, eficient, descarbonitzat i just. Els edificis han de tendir al consum energètic zero i un sistema de control de la qualitat de l’ambient interior.

El nou Pla ha de poder contemplar en la seva mesura, els paràmetres que afecten la qualitat ambiental interior com: el confort tèrmic, la qualitat de l’aire, els materials, la ventilació, la humitat, la concentració de gasos, l’estanqueïtat de l’edifici, les condicions acústiques, la il·luminació i l’aigua.

Algunes de les mesures que el Pla pot recollir per aconseguir una ciutat antiga més saludable i incrementar així la qualitat de vida de les persones és reduir l’afluència de cotxes, prioritzant les zones de vianants, fomentant els recorreguts i itineraris saludables que es poden encreuar amb recorreguts patrimonials abans plantejats i projectant l’espai públic pensant sobretot en el benestar de les persones.

Nous punts de centralitat: Ja des del segle IX, la ciutat s’organitzava des de tres punts de centralitat, el castell dels Montcada (sobre les restes del temple romà), la catedral i la plaça del mercadal. Aquests llocs continuen avui dia, tenint un alt significat i importància territorial, el Pla hauria de reforçar aquestes centralitats plantejant criteris d’actuacions que ajudin a reforçar la centralitat.

Ara bé, el nou Pla ha de potenciar noves polaritats que ajudin a anar entreteixint per una banda la trama urbana, i per l’altra que esdevinguin noves centralitats territorials, com la zona del riu Méder amb la revitalització del barri de les Adoberies, Aluders, Prat d’en Galliners i Genís Antel.



9. L’HABITATGE

El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal és l’instrument urbanístic en el qual establir el dimensionat qualitatiu i quantitatiu de l’estratègia municipal d’habitatge en els propers anys.

El Pla, en coherència amb l’objectiu d’assegurar un ús racional del territori i amb l’estratègia de creixement i desenvolupament sostenible amb el medi ambient, dimensiona la ciutat i el seu parc d’habitatges d’acord amb les determinacions de la Memòria Social per a l’horitzó de 2030.

Per a les projeccions de població i llars han estat presos com a marc de referència les efectuades per l’Institut d’estadística de Catalunya a nivell català i de la comarca d’Osona.

Per tal d’ajustar-les a les dinàmiques pròpies de Vic, aquestes projeccions han estat afinades tenint en compte la variació dels diferents índexs de creixement de la població i dels d’evolució de les llars i el grau de concordança amb la comarcal.

Segons la metodologia de l’IDESCAT s’han considerat tres escenaris possible de creixement de la població i de dimensió de les llars (habitants per habitatge); escenari alt, mitjà i baix.

Per a la determinació de la població potencial de Vic a l’any 2030 i de les necessitats a satisfer en matèria d’habitatge s’han tingut en consideració diferents qüestions vinculades a la futura dinàmica territorial de Vic i la seva àrea urbana d’influència i el rol de capitalitat que ha de jugar la ciutat. D’entre les qüestions de caràcter qualitatiu destaquen:

- Els efectes de les noves estructures com el necessari desdoblament del ferrocarril Barcelona – Puigcerdà o la consolidació de l’efecte del desdoblament de la C-25 i de la connexió amb Olot per la C-37 i el Túnel de Bracons.

- Els efectes de la Universitat de Vic – Universitat de la Catalunya Central, amb la consolidació i ampliació de la cartera d’estudis, creixement en diferents localitzacions del teixit urbà i increment d’alumnes.

- Els efectes del clima del creixement econòmic sempre tenen efecte sobre les dinàmiques poblacionals. És evident que Vic i la comarca tenen una clara especialització en el sector agroalimentari i en especial del càrnic, que ha permès esmorteir els efectes de la crisi.

Entre els variables quantitatives destaquen:

- L’increment continuat i sostingut del pes poblacional de Vic i la seva àrea urbana i influència sobre el conjunt comarcal.

- La consolidació de l’increment de població, inclús en els pitjors any de la crisi econòmica.

La diferent evolució que puguin tenir aquestes diferents tendències ajuden a matisar els tres escenaris en les projeccions de població i dimensió mitjana de les llars que es recullen en detall en la Memòria Social del Pla

Amb l’actual planejament, la ciutat ajusta la seva capacitat de creixement a les noves projeccions demogràfiques i econòmiques, i ho fa des d’una perspectiva fonamentada i preocupada per la sostenibilitat del conjunt urbà, dels seus espais de vora i l’entorn natural, per fer “ciutat saludable” i també per fer ciutat dins de la ciutat.

L’aposta per un model de projecte territorial sostenibilista i de qualitat urbana i ambiental ha de fer seus tant el principi sobre la garantia del dret d’accés a l’habitatge del conjunt de la població de Vic com el de la funció social de l’habitatge.



Així doncs, el redimensionat que en matèria d’habitatge proposa el nou Pla ha de posar l’èmfasi tant en els creixements en les fronteres i les vores de la ciutat actual com en l’articulació d’una nova trama urbana que suturi els teixits existents i permetin completar els buits urbans i donar continuïtat a la ciutat existent com en la revitalització i recuperació del centre i de les diferents trames urbanes existents. Especial atenció s’ha de posar en no incrementar la pressió de la trama residencial sobre els límits de la ciutat i tampoc sobre els espais fluvials i les lleres dels rius Méder i Gurri.

En aquest sentit és voluntat del Pla la intervenció activa en l’espai periurbà, amb l’objectiu de compatibilitzar els valors paisatgístics i ambientals d’aquests espais de transició amb l’ús social i ciutadà; juntament amb la de fer ciutat dins de la ciutat, treballant sobre els teixits existents, creant nous elements de centralitat, revitalitzant i requalificant aquells sectors o trames urbanes obsoletes i preveient aquelles actuacions puntuals o de regeneració que millorin les condicions i la qualitat urbana de la ciutat existent. Això comporta adoptar un model amb teixits residencials compactes i equilibrats, de densitats mitjanes, on l’edificació tendeixi a ocupar una menor superfície de sòl, amb construccions de fins a tres, quatre o cinc plantes sobre rasant. És en aquests teixits on el comerç de proximitat i tradicional pot ocupar els espais en relació directe a la vialitat i l’espai públic i troba la densitat de població requerida per a la seva implantació i on han de poder implantar-se les activitats terciàries i de serveis que han de donar cobertura a les futures necessitats de la ciutat.

En definitiva, un model que aposta per la ciutat com a compendi i barreja d’usos complexos i compatibles, on els teixits urbans amb predomini de l’ús d’habitatge permetin i afavoreixin la implantació del comerç de proximitat, les activitats professionals, de serveis i administratives i també aquelles activitats terciàries i productives lleugeres.

El Pla ha d’estar atent a respectar les capacitats del territori per encabir una determinada quantitat d’arquitectura i proposar un model que, atenent a les capacitats d’aquest territori, permeti atendre la potencial demanda d’habitatge disposant d’una oferta de sòl suficient, tant en nous creixements com en capacitat de transformació dels sols urbans existents de manera que no es generin friccions que puguin portar a dinàmiques d’encariment del preu del sòl i, com a conseqüència, afectar la capacitat d’accés a l’habitatge dels veïns de Vic.

La definició de les línies bàsiques que regeixen els criteris de localització i distribució dels àmbits territorials i sòls en els quals es desenvoluparà l’oferta d’habitatge del POUM es plantegen atenent a factors d’optimització dels recursos actuals i a una més acurada mirada en la millora de la qualitat de l’espai urbà en els quals es localitzen.

Els principals eixos sobre els que es sustenten els models de creixement serien:

- Aposta per un desenvolupament moderat i no extensiu, prevalent la requalificació dels teixits existents, creixent dins de la ciutat existent, fent ciutat dins de la ciutat actual. El Pla haurà de definir un marc de referència general que potenciï la rehabilitació i reutilització del teixit urbà existent, establint aquelles àrees de reestructuració, àrees de reordenació i àrees de rehabilitació necessàries que permetin afrontar actuacions puntual dins el teixit actual. La finalitat d’aquestes àrees serà la de consolidar l’edificació, reciclar sòl, obtenir sòls per a sistemes, fomentar canvis d’ús o establir noves centralitats.

- Una oferta en els nous sòls de creixement residencial que permeti cobrir amb suficiència el futur mercat de l’habitatge i sempre amb la voluntat de donar continuïtat al teixit existent o actuar de sutura entre trames existents no connectades.

- Els diversos instruments de planejament que han modelat la ciutat fins a l’actualitat s’han mostrat com eines vàlides i adequades per a la construcció i ordenació de la ciutat, així doncs els darrers plans generals es configuren com un marc de referència sobre el que bastir la nova ciutat.



- Atenció particularitzada a la rehabilitació i reutilització dels parc d’habitatges actual que conforma el conjunt patrimonial de la ciutat, posant l’atenció tant en la individualitat de les seves peces com en els conjunts que constitueixen l’ambient i el paisatge de la ciutat antiga.

- El Pla, donant resposta a les determinacions legal en matèria d’habitatge, garanteix en el conjunt de l’oferta general de l’habitatge, el foment i promoció d’actuacions destinades a l’habitatge de protecció pública en les seves modalitats, amb l’objectiu de poder atendre amb garanties les diferents necessitats i opcions presents en la realitat social de la ciutat actual.

- En matèria d’habitatge, l’oferta del Pla ha de ser diversa i també dúctil en la seva capacitat d’oferir resposta a les necessitats de les noves franges de població i a les noves formes de conviure que l’evolució de la societat i de la ciutat generen. El ventall de tipologies edificatòries i d’habitatge que es generi en el desenvolupament del Pla ha de ser ampli i capaç d’emmotllar-se als nous requeriments de qualitat ambiental, arquitectònica, tècnica i de sostenibilitat exigibles als habitatges. Aquesta diversificació en les tipologies ha de ser capaç també de respondre a les noves estratègies d’accés a l’habitatge.

El dimensionat que d’acord amb les conclusions de la Memòria Social cal preveure per a l’horitzó de 2030 (dos primers sexennis de vigència del Pla) situa el sostre de la població estimada en 51.200 habitants. El nombre d’habitatges principals de l’any 2015 és de 17.700 que satisfan les necessitats d’habitatge d’una població total de 42.500 habitants. L’índex de dimensió mitjana de la llar està en 2,4 habitants/llar, que d’acord amb les projeccions de població es situarà en 2,3 l’any 2030. La mitjana percentual dels darrers anys ens informa que al voltant del 20% dels habitatges de Vic corresponen a habitatge no principal i habitatge vacant.

El creixement que d’acord amb la Memòria Social experimentarà Vic en els propers 15 anys és del 20% de la població actual, un creixement absolut de 8.700 persones. Per cobrir les necessitats d’habitatge dels 51.200 habitants que contemplen les projeccions, amb una dimensió mitjana de les llars de 2,3 habitants/llar caldrà contemplar un parc de 22.260 habitatges, el que comporta un increment de 4.560. Atenent als percentatges d’habitatge de segona residència (5%) i habitatge vacant (15%) que històricament ha vingut presentant Vic, cal fer una previsió en el Pla d’un creixement estimat de 5.700 habitatges.

En la Memòria d’Informació s’estima que el nombre potencial d’habitatges de nova creació que el sòl urbà de la ciutat consolidada permet en solars actualment vacants és de l’entorn de 2.500. En àmbits de compleció i àmbits de transformació, el potencial d’habitatge d’aquests sectors dins de la ciutat és d’aproximadament 3.400 habitatges. Finalment, els creixements en SUD preveuen uns 1.600 nous habitatges i en SUND es fa una previsió ha llarg termini de sòls que podrien aportar uns 855 habitatges més.

Cal tenir en consideració que una part important dels solars encara no edificats ho estan per raó de ser complementaris d’altres solars edificats (patis, jardins, aparcaments, etc.), per raons jurídiques, etc. Motiu pel qual cal preveure una incorporació lenta d’aquests solars a la formació del parc d’habitatges, que segurament no es completarà en els dos primers sexennis de vigència del Pla, raó per la qual sembla raonable computar el 50% d’aquests habitatges en les previsions per a la 2030:

Habitatges en solars vacants (50% de 2.500) 1.250 habitatges

Habitatges en àmbit de compleció i de transformació 3.400 habitatges

Habitatges en SUD 1.600 habitatges

Total habitatges horitzó 2030 6.250 habitatges



Aquest potencial d’habitatge previst en el Pla permet assegurar les necessitats en matèria d’habitatge que la Memòria Social determina en la projecció de l’escenari més probable per a 2030, amb un escreix del 10%.

Per atendre a la funció social de l’habitatge, la Memòria Social determina, atenent al perfil socio-econòmic de la població de Vic, quina part de la població pot tenir dificultats d’accés a l’habitatge i pot conformar el que es coneix com “demanda exclosa”. Per atendre aquestes necessitats caldrà que el Pla prevegi un percentatge mínim del 30% del nou parc d’habitatges destinat a habitatge de protecció pública, que majoritàriament, 70% s’hauria de reservar per a donar resposta a la demanda d’habitatge en règim de lloguer. En la gestió del parc d’habitatge de promoció pública resultant del planejament caldrà preveure que aproximadament el 8% de la població, de mantenir-se les actuals circumstàncies econòmiques, no disposa de capacitat econòmica per accedir a l’habitatge de protecció amb els preus màxims fixats per al lloguer i caldrà aplicar polítiques de suport o subvenció a aquest col·lectiu.



10. L’ACTIVITAT ECONÒMICA

En l’àmbit comarcal d’Osona es distingeixen quatre territoris econòmicament prou homogenis: Lluçanès, Osona Est, Plana de Vic i Vall de Ges, Orís i Bisaura. A l’igual que la lectura dels sectors econòmics i productius de la comarca no es poden analitzar com una unitat, l’activitat econòmica de Vic no es pot entendre de manera aïllada, doncs les interrelacions amb els municipis de l’entorn són inqüestionables: alt grau de mobilitat laboral, sectors d’implantació d’activitat econòmica en continuïtat amb diferents municipis, etc.

El rol que Vic exerceix com a capital i motor econòmic de la Plana de Vic ve reforçat per la seva posició geogràfica en l’encreuament de dos dels eixos estructuradors del territori com són les autovies C-17 i C-25, que la connecten amb les principals ciutats de la Catalunya central i de l’àrea metropolitana i amb les autopistes cap a l’estat espanyol i Europa.

Aquesta localització ha permès que tant les dinàmiques industrials com les comercials de les àrees metropolitanes i les de l’eix C-17 influeixin en les de la Plana de Vic i en conseqüència també en les vigatanes.

El Lluçanès, la Plana de Vic i la Vall de Ges són territoris que estan mostrant una dinàmica prou positiva com per sobreposar-se a les pèrdues econòmiques que ha provocat la crisi econòmica dels darrers anys i estan fent l’esforç estratègic necessari per compensar les seves carències en la capacitat per crear ocupació.

L’impacte de l’activitat econòmica de Vic sobre la comarca i en especial sobre la Plana de Vic és significatiu, en especial pel que fa a la concentració de serveis.

Vic presenta un teixit empresarial, on el pes del sector serveis representa el 80% de les empreses i l’industrial el 13%. El pes del sector industrial, però, és més significatiu del que reflecteixen les dades anteriors, doncs concentra el 22% dels assalariats i el 44% dels autònoms que hi treballen.

La taxa d’atur de la ciutat ha evolucionat aquests darrers anys en paral·lel a la de la comarca i la de Catalunya, però sempre amb uns índex més negatius en 1,5 ò 2 pp respecte la mitja catalana. Malgrat tot, aquests darrers tres anys l’índex d’atur s’ha reduït del 19% al 15%.

Davant la dificultat d’inserció laboral d’alguns perfils d’aturats, col·lectius amb risc d’exclusió social i col·lectius amb discapacitat física, psíquica i mental, Osona s’ha dotat d’una xarxa d’entitats d’inserció sociolaboral que s’agrupen en el XEISO (xarxa d’entitats d’inserció sociolaboral d’Osona) que treballen per millorar les taxes d’ocupació i les condicions laborals i d’integració social d’aquests col·lectius.

El nivell de formació de la població d’Osona, malgrat els avenços d’aquests darrers quinze anys queda lluny dels nivells recomanats per la U.E. El principal objectiu de millora del nivell de formació passa per aconseguir rebaixar la taxa d’abandonament prematur dels estudis, incentivant a continuar-los a les persones amb un nivell d’estudis baix (infantil, primària i ESO). Aquest objectiu es reforça amb la necessitat que té el teixit productiu del territori de perfils professionals amb estudis de formació professional.

El 33% de les contractacions de l’any 2014 a Vic van ser del sector industrial i el 61% del dels serveis. D’entre les seccions d’activitat que registren un major nombre de contractacions destaquen els vinculats a la indústria de productes alimentaris, seguida pel comerç al detall i la indústria metal·lúrgica.

El nombre d’empreses instal·lades a Vic l’any 2014 és de 1.276 amb un volum de facturació de 2.190 milions d’euros, mentre que a la seva àrea d’influència trobem 420 empreses amb un volum de facturació de 1.770 milions d’euros. De les 10 empreses osonenques que l’any 2013 van facturar més



de 100 milions d’euros, set pertanyen al sector de la indústria alimentària, d’elles dos estan ubicades en sòls industrials de Vic i dues més en sòls industrials del municipi de Gurb, situats en continuïtat amb el teixit productiu de Vic.

Les empreses de Vic concentren el 39% dels treballadors assalariats de la comarca i el 29% dels autònoms. Un terç dels treballadors assalariats ho fan en indústries manufactureres i el 21 % en el comerç. La distribució dels treballadors autònoms és molt diferent, el gruix més gros el trobem al sector del sacrifici de bestiar i elaboració de productes càrnics.

Els serveis intensius en coneixement i les noves tecnologies de la informació juguen un paper decisiu en la creació i comercialització de nous productes, processos i serveis. Els llocs de treball en empreses industrials i en serveis d’alt contingut tecnològic basats en el coneixement representen a la comarca el 28% de l’ocupació, lluny encara del 44% de mitjana de Catalunya.

Els indicadors relatius a la internacionalització ens diuen que l’11% de les empreses d’Osona mantenen relacions comercials internacionals i que un 8% exporten els seus productes a l’estranger.

L’evolució de la solvència a curt termini i de l’endeutament de les empreses osonenques presenten un comportament positiu. La gran empresa ha aconseguit reduir el seu endeutament a nivells inferiors als d’abans de l’esclat de la crisi. Pel que fa a la rendibilitat la microempresa i la mitjana empresa són les que més han patit les conseqüències d’aquesta crisi.

Com a reptes de futur els diferents sectors de l’activitat econòmica han de treballar per la transformació cap a una indústria 4.0 on les noves tecnologies de la informació s’integren en els processos productius; també per desenvolupar instruments de suport a la micro empresa i petita empresa, que els permetin el creixement gradual. Cal vertebrar i dinamitzar comunitats que actuïn com a generadors de sinèrgies i oportunitats entre empreses. Es fonamental consolidar el projecte de formació professional a Osona i millorar l’encaix entre el mapa de l’oferta formativa i d’orientació professional amb la demanda del sector productiu.

També caldrà reconèixer i valorar aquelles empreses amb projectes a llarg termini, vinculats i arrelats al desenvolupament del territori, incorpora el vector social dins les empreses i en general els valors de participació, sostenibilitat i responsabilitat mediambiental.

La convivència entre la ciutat consolidada i les activitats productives i industrials ha esdevingut cada cop més conflictiva malgrat la creixent implementació de mesures correctores i de processos productius cada cop més respectuosos respecte el medi i l’entorn. Les millores obtingudes en problemes inherents als processos productius com sorolls, vibracions, fums, olors o seguretat no són suficients per dissoldre el conflicte urbà entre residència i indústria. Només el problema de la logística al servei de la indústria i les implicacions i condicionants que exigeix a la xarxa viària impedeix resoldre el binomi existent entre indústria i ciutat.

L’aparició d’un sector emergent basat en el coneixement, el tractament d’informació i dades i en les noves tecnologies, on la component bàsica de la mercaderia i la manipulació mecànica de les matèries no és significativa permet obrir les portes a establir nous models de relació entre l’activitat productiva i la resta d’activitats que es desenvolupen a la ciutat.

La distribució del sòl productiu i activitat econòmica a la ciutat de Vic, presenta una situació fortament dual. La ciutat productiva situada al nord, amb els turons testimoni com a franja de contenció i separació del teixit residencial, que s’estén al sud dels turons.

Els sòls situats entre els turons i el límit nord del municipi han esdevingut l’espai de desplegament més important de les noves activitats industrials i productives, espais que s’han estès fora dels límits administratius municipals per créixer en continuïtat amb el teixit productiu de Gurb i de Folgueroles. Aquesta localització ha crescut ocupant els espais entre els eixos vertebradors de la carretera de Gurb i de Manlleu, estenent-se fins a la de Roda i configurant la porta nord de la ciutat.



Les actuacions encaminades a la millora paisatgística i viària de les portes de la ciutat han de permetre la sutura entre el teixit industrial i el d’activitat, però també serviran per propiciar la implantació de noves activitats atretes per la bona connectivitat i per la qualitat urbana i de serveis de les implantacions industrials. La potenciació i ampliació de la xarxa de recorreguts, vies i connectors paisatgístics i cívics que connecten la ciutat amb l’anella verda i els espais agrícoles han de servir també per donar servei a aquesta implantació de sòl d’activitat i per suturar els dos teixits urbans així com per treballar en la qualificació dels espais límit i de frontera entre el sòl industrial i les planes agrícoles.

Les propostes del nou Pla aposten, en coherència amb els objectius de sostenibilitat i minimització dels recursos i amb la situació i localització del sòl actualment disponible per a activitats econòmiques, per un model amb tres objectius:

1) A la ciutat productiva actual, pel major aprofitament dels sòls destinats a aquesta activitat, amb la revitalització funcional i programàtica (lligat a les intervencions de les portes de la ciutat i recuperació del paisatge) de l’àrea industrial, a l’optimització dels espais i àmbits subocupats, a l’articulació de les vores i espais perimetrals o de frontera i per l’activació de clústers i enclavaments d’activitats econòmiques en xarxa i en connexió amb els eixos vertebradors del territori. També caldrà apostar per una major barreja en els usos, facilitant la “imbricació” dels usos productius, terciaris, del coneixement, etc. amb la finalitat de crear ecosistemes que permetin potenciar el valor afegit de la producció i de l’activitat tant del municipi com de la comarca.

2) A la ciutat residencial per la mixtura entre els teixits residencials i els de serveis, comerç, activitat productiva de nova generació vinculada a la societat del coneixement i petits tallers i indústries vinculades amb els serveis a la ciutadania, buscant la complexitat, complicitat i diversificació dels diferents usos que tradicionalment han configurat la ciutat.

3) Concentrar les previsions per al creixement dels sòls per activitats productives, industrials i terciàries en terrenys que ambientalment, paisatgística i de connexions presentin les millors condicions d’adequació i comportin un menor impacte sobre el territori. El planejament actual ja preveu un sòl urbanitzable de 37 ha d’extensió, situat a cavall dels termes municipals de Vic i de Folgueroles i que estén cap al nord-est, fins a tocar la C-25, el teixit productiu. El Pla redefinirà l’àmbit, incorporarà aquells aspectes de sostenibilitat, ambientals i de salut que defineixen els seus objectius i, d’acord amb el municipi de Folgueroles, establirà les condicions i etapes del seu desenvolupament.

L’extensió dels diferents àmbits dels sectors industrials i terciaris que contempla el planejament vigent ocupen 162 Ha, de les quals estan ocupades 114 Ha.

Estan disponibles 35,6 Ha en solars encara subocupats o lliures d’edificació, 5,4 Ha es troben en sòl urbà pendent de desenvolupar urbanísticament i 7 Ha en sòl urbanitzable. Al polígon supramunicipal amb Folgueroles hi ha previst la disposició d’un paquet de sòl per activitat econòmica de 2’2 Ha dins el terme municipal de Vic i de 34’8 Ha en el de Folgueroles.

La dimensió mitjana dels solars industrials disponibles es situa en la franja compresa en els 2.000 i 5.000 m2. Dins d’aquestes reserves de sòl industrial i terciari formada per solars no edificats o sectors de desenvolupament urbanístic, podem trobar diferents localitzacions de solars que aïlladament o bé agrupats, poden configurar peces de sòl disponible amb superfícies entre els 20 i els 50.000 m2, que permetrien implantacions d’activitats singulars amb necessitats de sòl de gran extensió.



11. LA MOBILITAT

L’Avanç del POUM inclou l’estudi de mobilitat que servirà de base per a redactar l’Estudi d’Avaluació de la Mobilitat Generada (EAMG).

En síntesi, l’estudi de mobilitat, analitza la mobilitat actual del municipi, així com les xarxes de transport actuals i aquelles previstes pels plans supramunicipals vigents. A partir de la proposta d’ordenació del Pla, es realitzen unes reflexions preliminars sobre l’impacte de la mobilitat generada per la nova ordenació.

El sistema viari de Vic i el seu entorn està servit per la xarxa bàsica de titularitat de la Generalitat de Catalunya i de la Diputació de Barcelona. Els dos principals eixos interurbans, la C-17 i l aC-25, envolten gairebé tot el terme municipal. Des d’ells es permet l’accés al municipi gràcies a les vies interurbanes de penetració com són la N-152a, la B-521 o la B-522.

L’estructura urbanística de Vic, basada en la formació d’anelles concèntriques al voltant de la plaça major, condiciona l’existència de nombrosos eixos de caràcter radial que faciliten l’entrada i la sortida de vehicles des del centre urbà cap a l’exterior.

El trànsit actual és absorbit per una bona estructura viària, malgrat que es detecten algunes disfuncionalitats:

-El sistema de rondes configurat pels eixos C-17 i C-25 és incomplert pel sud-est; fet que provoca que 2.500 vehicles al dia, amb origen o destinació al sud o a l’est de Vic, hagin d’entrar fins a dins del nucli urbà per accedir a la carretera de Barcelona, en sentit sud, o a la carretera N-141d, en sentit est.

-Certes discontinuïtats en itineraris principals.

-La Rambla del Passeig pot esdevenir un punt de conflicte per la coexistència del bus i del vehicle privat.

-Problemàtiques puntuals de congestió a la primera anella viària de Vic.

-Problemàtiques puntuals de congestió a l’accés nord, fins a la Plaça del Mil·lenari i la Ronda de Francesc Camprodon.

-Problemàtiques puntuals de congestió al carrer Doctor Junyent, eix que articula els accessos des de l’oest al centre urbà.

Les actuacions previstes pel POUM completaran l’estructura de la xarxa viària i permetran itineraris de ronda continus que permetran alliberar trànsit del centre, i donaran servei als nous sectors que el POUM proposa desenvolupar.

Dues de les actuacions destacades que preveu el Pla en aquest sentit, són la compleció de l’Avinguda Països Catalans, al seu pas entre el barri de Santa Anna i l’àmbit del Marratet, i la previsió d’un nou vial transversal al nord de la ciutat.

Aquest nou vial ha de permetre la connexió dels accessos nord de la ciutat (carretera de Manlleu i carretera de Sant Hipòlit) d’una banda amb l’Hospital General per la seva cara nord; i de l’altra amb l’eix Onze de setembre a l’alçada de la zona esportiva.

El fet de dotar l’Hospital General d’un nou accés ha de contribuir a la descongestió de la cruïlla entre la carretera de Manlleu i la Ronda Camprodon; facilitant l’accés a l’equipament per part de la resta de la comarca.



Traçat del nou vial transversal al nord de la ciutat, que permet dotar d’un nou accés a l’Hospital General

Respecte la xarxa de vianants i bicicletes, cal destacar que Vic disposa d’una xarxa de bicicletes de gairebé 33km de longitud, que inclou tant carrils bici bidireccionals (16,6 km) com carrils bici unidireccionals (9,3 km) i també itineraris per carrers de prioritat invertida (6,7 km). Malgrat tot es tracta d’una xarxa amb discontinuïtats i disfuncions.

Pel que fa als aparcaments exclusius per a bicicletes, actualment Vic disposa d’aproximadament 604 reserves d’estacionament distribuïdes al llarg de l’entramat urbà de la ciutat.

La nova xarxa proposada pel POUM ha de contemplar voreres amples i carrils bici que permetin accedir en modes no motoritzats als nous sectors previstos. Les tipologies de xarxes ciclables que es poden implementar són: camí verd, carril bici segregat en vorera o en calçada i itineraris de coexistència amb altres modes, ja sigui amb vianants per carrers de vianants i de prioritat invertida, o amb vehicle privat motoritzat, a través de carrers de zona 30.

El Pla preveu el desenvolupament del carril bici a l’Av. Dels Països Catalans, N-152a, c. Rafael de Casanovas, c. Botànic Micó, camí Antic de Taradell i carretera de la Guixa. Aquesta nova estructura connectarà amb la xarxa existent i garantirà el desplaçament en bicicleta fins als sectors de desenvolupament ubicats al sud del municipi.

El Pla preveu també el traspàs del trànsit rodat fora del recorregut de les antigues muralles, per tal que tota la franja central de la ciutat esdevingui espai per als vianants.

En els interiors dels barris es preveu definir zones 30, de convivència entre els diferents modes de transport.



Xarxa de mobilitat. Proposta POUM

Un altre objectiu del Pla és vetllar per la continuïtat dels camins, especialment aquells que permeten la connexió amb els municipis veïns, o bé aquells que connecten amb l’anella verda.

En aquest sentit, cal destacar la proposta d’unir mitjançant un pont (eco-ducte) els camins que discorren a ambdós costats de la carretera de Manlleu, entre el peu del Seminari i el cementiri; salvant així la discontinuïtat actual en el traçat de l’anella verda al seu pas pels turons del nord de la ciutat.

Pel que fa a la xarxa d’aparcaments, Vic disposa aproximadament de 16.000 places per a cotxes, 14.260 de les quals són lliures, i la resta sotmeses a algun tipus de regulació. La ciutat també disposa de 764 places per a bicicletes, i 443 per a motos.

Els aparcaments soterrats (públics i privats) de pagament estan distribuïts en aquelles zones més centrals de la ciutat, especialment al voltant del centre històric, així com en els equipaments o espais amb afluència de públic, com l’Hospital General o el Mercat Municipal.

A més dels aparcaments vinculats a la vialitat, el Pla preveu la localització d’un seguit d’aparcaments paisatgístics dissuasius, situats als accessos de la ciutat. Aquests aparcaments tenen l’objectiu de



fomentar la circulació a peu per l’interior de la ciutat, deixant el vehicle en un espai convenientment urbanitzat amb vegetació que permeti la seva integració paisatgística en l’entorn.

Aparcaments paisatgístics



12. CIUTAT SALUDABLE

Cada vegada més les ciutats necessiten desenvolupar un enfocament integrat i sostenible del urbanisme. Un primer camp del benestar de la ciutadania és la salut col·lectiva.

Alguns temes com els factors socioeconòmics, l’educació, la cultura les característiques físiques de la ciutat, els factors mediambientals, etc. tenen un impacte més important sobre la salut de les persones que el propi sistema de salut. El vuitanta per cent de la nostra salut depèn de l’entorn on vivim.

Fomentar la salut és pensar en millor qualitat de vida. Com més saludable és la ciutat, més sostenible.

El Pla introdueix el concepte de ciutat saludable, de barri saludable i elabora uns indicadors per fer la mesura, com també l’avaluació de com una intervenció urbanística afecta o redueix el risc.

Es fixaran criteris per fer l’avaluació de la salut de la planificació urbanística i s’incorporarà la diagnosi de salut com a document ISC Informe de la Salut de la Ciutat.

Aquets criteris s’elaboren a partir dels 32 indicadors de Ciutats Saludables de l’OMS i que el Pla aplica a les determinacions sobre:

1) Cohesió Social 2) Equipaments 3) Espais Lliures 4) Habitatge 5) Ecologia Urbana i Sostenibilitat 6) Mobilitat

12.1. COHESIÓ SOCIAL El Pla ha d’ajudar a corregir les desigualtats socials, escoltant les exigències creixents dels ciutadans.

Els barris han de tenir satisfetes les seves necessitats en la proximitat, i s’ha de propiciar la relació entre ells, evitant el seu aïllament físic i social.

S’han de potenciar les actuacions que barregen diferents tipologies familiars i diferents nivells d’ingressos.

Cal evitar les urbanitzacions de baixa densitat, i en tot cas, generar centralitats suburbanes, localitzant usos amb atractiu en llocs estratègics entre urbanitzacions per a generar centralitats.

Establir estratègies que incentivin la rehabilitació i l’accessibilitat.

El Pla promou la ciutat complexa i la misticitat d’usos. Fer zones amb habitatge, oficines, espais per treballar, escoles i serveis públics, i espais lliures.

Els ciutadans han de tenir atesa la salut, el medi ambient saludable, els serveis bàsics, han de tenir accés a la bellesa natural, als edificis històrics, als parcs urbans, oferint oportunitats culturals. S’han de crear espais per les relacions entre veïns i evitar l’augment de la soledat.

Els barris han de tenir comerç de proximitat, i s’han d’evitar les actuacions que situen el comerç a la perifèria urbana, que obliguen els desplaçaments en transport privat.



12.2. EQUIPAMENTS El Pla preveu un desenvolupament equilibrat entre el creixement i la implantació dels serveis i els equipaments. Així com el reequilibri entre sectors de la ciutat.

Proposa reserves que faciliten plantejaments integrats entre equipament i espai públic.

Incorpora el concepte de polifuncionalitat, polivalència i gestió integrada, per incrementar la utilització dels equipaments.

Reduir la mobilitat per l’accés als equipaments propiciant els recorreguts a peu i en bicicleta, i dissenyar recorreguts escolars.

Promoure equipaments culturals i docents que millorin la formació i el coneixement dels ciutadans, condició imprescindible per l’accés al treball i a la prosperitat.

12.3. ESPAIS LLIURES L’espai públic és un indicador de la qualitat urbana i també un instrument de política urbanística. Els espais lliures i els espais naturals tenen un paper destacat en la millora de la salut física i mental de la ciutadania. Escoles i hospitals han de poder tenir integrats o pròxims els espais lliures.

La xarxa d’espais públics ha d’estar connectada a la dels equipaments.

Han de ser accessibles i ben equipats, amb disseny que compatibilitzi els diferents usos i usuaris, espais compartits.

Connectar els grans parcs amb la xarxa de petites àrees verdes.

Repensar la ciutat des de la vida quotidiana; promoure comportaments sans, recuperar el carrer com a lloc de trobada, espais lliures amb efectes mentals, la bona vida de cada dia.

Espais lliures per fer activitat física i esport. Camins esportius, camins rurals amb bones condicions, lliures de trànsit, accessibles a tothom, ben senyalitzats i amb pendents suaus.

Els espais lliures han de facilitar la vida activa, són llocs per trobar-se i respectar-se, per dur a terme activitats intergeneracionals.

Definir una xarxa que a través de l’espai públic faciliti l’ús de la bicicleta i els recorreguts a peu per anar a treballar, a l’escola, als equipaments i als municipis veïns.

12.4. HABITATGE L’habitatge digne depèn de l’urbanisme. Cal considerar paràmetres fonamentals aquells que afavoreixen la qualitat urbana, l’ambiental i la salut, com per exemple: les condicions d’assolellament, el contacte amb els espais verds, les regles de veïnatge, els usos i ratis i l’assignació de dotacions i serveis.

Els canvis dels models familiars, i les pautes de convivència demanen noves exigències en la concepció de l’habitatge i la ciutat, que permetin atendre a les necessitats de treballar, estudiar, compartir i esbargir.se.

Posar atenció e noves franges de població que promouen noves formes de con-viure.

Facilitar l’accés a l’habitatge, fomentant estratègies de lloguer, masoveria urbana, habitatges compartits i intergeneracionals, cooperatives d’habitatges, edificis plurifuncionals i edificis que barregin tipologies.



12.5. ECOLOGIA URBANA I SOSTENIBILITAT El Pla posa la seva atenció en un nou urbanisme energètic i tecnològic al servei de la millora de la qualitat de vida i la salut dels ciutadans i a la reducció de l’impacte sobre el medi ambient i la salut del planeta, i amb quest motiu proposa intervencions destinades a pensar l’urbanisme que neix de la salut com:

Fomentar la rehabilitació, la renovació i el reciclatge urbà.

Qualitat de l’aire, reduir les emissions de CO2

Reduir els nivells de soroll per la incidència que aquest té sobre l’estrès i les malalties cardíaques.

Avaluar mitjançant un sistema d’indicadors i unes referències de millores pràctiques.

Innovació des de la urbanització i el sistema de serveis tècnics: xarxes de sanejament separatives, estanys de laminació, reserves per a infraestructures energètiques renovables, establir zones compatibles amb instal·lacions de radiocomunicació.

Urbanitzar les vies públiques amb arbrat, arbusts i prats naturals. Utilitzar vegetació autòctona, pensant en la biodiversitat.

Adoptar en els projectes de nova construcció i gran rehabilitació mesures destinades a:

Preveure mitjans passius de protecció solar; tractament de superfícies i galeries; implementar tècniques constructives en instal·lacions i materials que redueixin la despesa energètica; fomentar tècniques constructives mes sostenibles i l’ús de materials reutilitzats, reciclats o renovables.

Projectar atenent l’orientació i l’envoltant.

Preveure serveis comuns.

Monitoritzar per avaluar el cost energètic i fer avaluacions post ocupacionals.

12.6. MOBILITAT Promoure el transport actiu. Pacificar els carrers.

Preveure sistemes d’aparcament alternatius que permetin reduir els vehicles sobre els carrers i crear una xarxa de vianants i ciclistes.

Preveure aparcaments als accessos a la ciutat, en contacte amb la xarxa de transport públic i els recorreguts de vianants.

Prioritzar els moviment de vianants i ciclistes, que en zones 30 poden compartir la calçada amb automòbils i ciclistes.

Definir els itineraris tous de vianants i ciclistes que travessin la ciutat i connectin amb els equipaments.

Fer el transport públic accessible a discapacitats, cotxets infantils i carretons de compra.

Fer recorreguts arbrats.

Promoure l’ús de vehicles elèctrics i vehicles sense volant.



13. SINTESI D’ALTERNATIVES CONSIDERADES.

En el moment d’iniciar els treballs per la redacció del nou Pla, s’han analitzat tres alternatives:

0) La primera consisteix en contemplar l’escenari de creixement plantejat pel planejament vigent; és a dir aquell que s’esdevindria en el cas que no es redactés un nou Pla.

1) La segona consisteix en contemplar que el Pla a tramitar és el document del 2011, modificat pel veredicte de la Sentencia, i refent el tràmit administratiu. Aquesta proposta podria contemplar l’adequació d’algunes actuacions als criteris de la Sala del Contenciós, no qüestionades en el document vigent, i la revisió d’aquelles afectades pel canvi de cicle econòmic.

2) La tercera és la definida en les seves característiques bàsiques d’ordenació, i que a part de donar compliment a la Sentència, incorpora un ajust del model de ciutat, aprofundeix en els aspectes ambientals, introdueix el concepte de Ciutat Saludable, interpreta com un dels actius més importants de la ciutat la universitat i la cultura, tant des del punt de vista econòmic com de millora del coneixement i la formació, i fixa l’objectiu de ciutat verda i la incorporació de l’entorn natural com una fita programàtica.

Les tres alternatives ofereixen models de ciutat, que recollint el fet fins ara, observen el futur amb matisos que els distingeixen.

Els plànols i quadres de característiques il·lustren les alternatives:



ALTERNATIVA 0:

Àmbits en sòl urbà: 20,89 Ha Àmbits de Sòl Urbanitzable: 211,63 Ha Àmbits de Sòl Urbanitzable No delimitat: 67,46 Ha

Alternativa 0. Àmbits de desenvolupament



ALTERNATIVA 1:





ALTERNATIVA 2:





Pel que fa a la contribució a la infraestructura verda del municipi:

Alternativa 0. Infraestructura verda Alternativa 1. Infraestructura verda

Alternativa 2. Infraestructura verda



L’alternativa escollida, com s’explica abastament en la Memòria d’Ordenació, és l’Alternativa 2. Aquesta suposa un menor consum de sòl, una suficiència en les reserves de sòl per habitatge i activitats productives ajustades a les projeccions demogràfiques i econòmiques, una atenció a les vores i als límits de la ciutat, la incorporació dels espais naturals com actius del planejament, accentuació de les actuacions de reforma, remodelació, rehabilitació i reciclatge urbà, atenció pels espais oberts, amb una major contribució a la infraestructura verda del municipi, i adopció del criteri de planejament plurimunicipal com a eina necessària per l’ús racional del territori.



14. CRÈDITS

Equip Redactor del document de l’Avanç de Pla:

Oficina tècnica del POUM: Pere Solà, arquitecte, director del POUM Marta Rofín, arquitecta Núria Oliver, arquitecta Josep Maria Rovira, arquitecte Dolors Domènech, administrativa

Departament d’Urbanisme de l’Ajuntament de Vic: Elisenda Foradada, arquitecta Ramon Juvany, arquitecte Ramon Roquer, enginyer de camins Jordi Boadas, tècnic de medi ambient Jordi Torrentó, delineant Lluís Ges, advocat

Document inicial estratègic (ambiental): LA VOLA

Nacho Guilera, geògraf Mar Vives, ambientòloga Laura Cid, ambientòloga Jordi Codina, biòleg

Estudi de mobilitat preeliminar: MCRIT

Andreu Esquius, enginyer de camins Judith Requena, llicenciada en ciències ambientals Raquel Lopez, enginyera de camins Víctor Agulló, geògraf

Estudi d’inundabilitat: AMB, serveis d’enginyeria i consultin S.L

David Maruny, enginyer de camins Ricard Ruiz de Morales, enginyer tècnic

Estudi demogràfic: Miquel Roig, economista

Participació ciutadana: Anna Rovira, arquitecta

BöRN estudi de disseny

Andreu Codina, dissenyador gràfic

Serveis tèncincs municipals

Octubre 2016 - Vic

Documents

Transcript of Octubre 2016 - Vic