POLIOLSFisiologia de la Nutrici10/12/2012 Max Calpena, Nria Pigrau, Pep Painous i Marta Planas

1. 2. 3. 4.

Introducci Mtode Objectius Poliols 4.1. Definici 4.2. Saludables o no 4.3. Digesti, absorci i metabolisme dels lpids 5. Maltitol 5.1. Definici 5.2. Propietats 5.3. Formula qumica 6. Eritritol 6.1. Definici 6.2. Propietats 6.3. Formula qumica 6.4. Efectes a lorganisme 7. Isomaltiol 7.1. Formula qumica 7.2. Estructura 8. Mannitol 8.1. Formula qumica 8.2. Definici 8.3. Propietats i Efectes a lorganisme 9. Lactitol 9.1. Formula qumica 9.2. Definici 9.3. Propietats 9.4. Efectes a lorganisme 10. Sorbitol 10.1. Definici 10.2. Propietats 10.3. Formula qumica 10.4. Efectes a lorganisme 11. Xilitol 11.1. Definici 11.2. Propietats 11.3. Formula qumica 11.4. Efectes a lorganisme 12. Conclusions 13. Bibliografia 1. Introducci Aquest treball t la intenci de donar a conixer que s un poliol, els tipus de poliols que hi ha i com afecten dins de lorganisme. Ens hem centrat ms en cada tipus de poliol conixer quins sn, la seva estructura i com afecta cada un daquests dins el nostre organisme. I com a complementaci hem fet una introducci explicant 2

que s un poliol en general i saber si sn bons o no per al nostre organisme. 2. Mtode Hem cercat la definici de poliol en els diccionaris de la Real Acadmia Espanyola i el diccionari Enciclopdic de Medicina. Hem buscat els diferents tipus de poliols que hi ha i informaci en pgines dinternet de fisiologia i alimentaci sobre els poliols, els diferents tipus de poliols (maltitol, eritritol, mannitol, xilitol, sorbitol, isomaltitol i lactitol), la seva estructura i com afecten aquests dins al nostre organisme. Citem les definicions dels poliols i els diferents tipus. Exposem les seves estructures i com afecten dins el nostre organisme. 3. Objectius Conixer que s un poliol (estructura qumica, propietats generals...) Identificar els tipus de poliols. Saber els efectes que produeix cada poliol a lorganisme, efectes fisiolgics. Conixer com es la seva digesti i absorci. 4. Poliols Sn formes hidrogenades dhidrats de carboni comuns, com la glucosa, lactosa, etc. Sn edulcorants que sutilitzen com a substituts del sucre com. Aporten menys energia que els sucres i tenen altres efectes beneficiosos: no afecten als nivells de sucre en sang i no provoquen cries. Reben el seu nom perqu sn hidrats de carboni que tenen una estructura qumica similar a la de un alcohol. Es poden trobar de forma natural en algunes plantes i animals o es poden sintetitzar artificialment canviant ela toms doxigen (O) dun monosacrid per un grup hidroxil (OH). Tamb es poden trobar en molts aliments com el gelat de llet, pdings, productes fornejats, llaminadures i xocolates. Tenen un sabor dol que en general s de menor intensitat en comparaci a la sacarosa. Tamb augmenten el volum i la textura que el sucre proporciona. Sutilitzen en productes baixos en calories (caramels, llaminadures) i per a diabtics. Existeixen molts poliols amb diferents caracterstiques i propietats: Sorbitol Maltitol Mannitol Xilitol Eritritol Isomaltitol Lactitol Sn bons per a la salut? 3

La FDA (Food and Drug Administration) ha determinat que els poliols no sn perjudicials per al consum hum. Encara que, shan de consumir amb moderaci. El cos hum absorbeix els poliols lentament, per tant, consumir quantitats excessives de poliols poden causar sensaci de sacietat estomacal i diarrea. Dacord amb la Asociacin Dietetica Estadouniense consumir ms de 50g de sorbitol o ms de 20g de mannitol al dia pot causar diarrea. Digesti i absorci dels poliols: Repercussi Nutricional Els poliols sn escassament absorbits a lintest prim. Aquests es troben a la orina, sn poc metabolitzats per lorganisme. A lintest prim la fracci no absorbida necessita aigua. Es forma una soluci isotnica que arriba al colon. Quan aquesta soluci arriba al colon en gran quantitat es produeix una diarrea osmtica. Els poliols sn fermentats per la flora del colon, es transformen, principalment, en cids grassos voltils hidrosolubles (propinic i butric), en cid actic i lactats. El baix coeficient dabsorci a lintest prim augmenta per alguns poliols quan sn ingerits amb altres nutrients, en particular la glucosa. Quan ms reduda s labsorci a lintest prim i/o major s la quantitat ingerida, ms important s la probabilitat dafavorir, b laparici de flatulncies i diarrea. Letiquetat dalguns productes que contenen poliols ha dincloure les recomanacions segents: No oferir a nens menors de 3 anys. Un consum diari excessiu pot ocasionar trastorns gastrointestinals, sense gravetat. 5. Maltitol Nom qumic: alpha-D-Glucopyranosyl-1,4-D-glucitol Formula qumica: C12H24O11 Estructura:

4

El maltitol s el poliol ms utilitzat per la industria alimentria, el seu impacte en el nostre nivell de sucre en sang s bastant alt. s un poliol derivat de la maltosa, que es troba en el blat. Sutilitza en diferents tipus de caramels (durs) i barres de caramels, ha estat aprovada tant als Estats Units i Europa per ser utilitzada en productes alimentaris. 6. Eritritol Nom qumic: eritritol (2R, 3S)-but-1,2,3,4-tetraol Formula qumica: C4H10O4 Estructura:

* Polialcohol relacionat amb la D-eritrosa emprat com a edulcorant. El 90% de leritritol sabsorbeix a lintest prim i selimina per lorina sense prcticament ser metabolitzat. Noms el 10% restant entra al clon i s fermentat pels bacteris intestinals; no t lefecte laxant daltres edulcorants.* Leritritol i els seus beneficis per a la salut dental Dins dels excipients que s'utilitzen en l'actualitat, un dels ms recents s l eritritol. Leritritol, s un poliol derivat del sucre, producte natural no calric i no cariognic present en baixes concentracions en moltes fruites i aliments fermentats. Des del punt de vista nutritiu, el comportament de l eritritol s diferent al d'altres poliols causa de la forma com s processat en l'aparell digestiu. El seu valor calric s molt redut (0,2 Kcal / g) i en ser absorbit rpida i fcilment per l'intest prim, s un excipient d'elevada tolerncia digestiva, superior a la de la lactosa. Leritritol no altera la concentraci de glucosa en sang ni els nivells d'insulina, pel que s un producte adequat per a persones diabtiques. Com que no pot ser metabolitzat per bacteris a la boca, aquesta substncia no provoca cries. A ms, posseeix propietats cariosttiques similars a les del xilitol, proporcionant superiors beneficis sensorials.

5

Per no noms sembla que s un edulcorant apropiat per a l'alimentaci sin que sembla que tamb t s beneficis per a la salut oral. En concret, aix s el que apunta l'empresa japonesa Kao Corporation que ha vist en aquesta substncia un nou purificador potencial per productes d'higiene dental. Com que, segons Kao, s'ha trobat que en els casos on hi ha poca salivaci, la qual cosa origina mal al, cries, gingivitis i placa, el eritritol actua com a substncia purificant a la saliva, descentralitzant els bacteris orals i provocant la prevenci de la placa dental. Aquestes conclusions les va a presentar en el prxim certamen de la Societat Japonesa de Salut Dental que tindr el proper mes d'octubre. 7. Isomaltitol Nom qumic:6-O-a-D-glucopiranosil-D-glucitol Formula qumica: C12H24O11 Estructura:

* 8. Mannitol Nom qumic: Formula qumica: CH2OH(CHOH)4CH2OH/// C6H8(OH)6 Estructura:

Definici Polialcohol del grup dels hexols, de frmula CH2OH(CHOH)4CH2OH, molt difs en les plantes i llurs exsudats, aix com en les algues marines. Hom l'obt per reducci electroltica de la glucosa. s 6

emprat en farmcia com a excipient i diluent, i en medicina, com a dirtic i en proves diagnstiques de la funci renal. L'hexanitrat de mannitol(DCI) t acci hipotensora i vasodilatadora i s emprat en la insuficincia urinria. Propietats i efectes a lorganismeEstructuralment, el mannitol s un sucre de sis carbonis amb les segents caracterstiques: Es comporta com una mollcula relativament inerta. Filtra lliurement pel glomrul renal.

Es reabsorbeix en forma limitada.

El seu efecte dirtic depn de la seva capacitat de filtrar-se lliurement pel glomrul renal i no es reabsorbeix, augmentant losmolaritat en la llum tubular i creant el gradient propici per a prevenir la reabsorci daigua. El sodi es dilueix en la llum dels tbuls renals, per lo que la fora que impulsa la seva entrada a la cllula disminueix. Per altra banda, provoca un augment del flux de sang renal, mecanisme en el que intervindrien les prostaglandines. El resultat final s un augment del flux urinari amb excreci daigua relativament ms alta que la excreci de sals. El pH urinari es mant. (Taula) TABLA I Efecte dels dirtics osmtics sobre la composici de lorina volum pH Na+ K+ Cl control 1 6.4 50 15 60 manitol 10 6.5 90 15 110

9. Lactitol Nom qumic: 4-O-b-D-galactopiranosil-D-glucitol Formula qumica: C12H24O11 Estructura: 7

Definici Disacrid anleg de la lactulosa que, com aquesta, t efecte laxant i s emprat sobretot per a la prevenci i tractament de l'encefalopatia heptica. A diferncia de la lactulosa, t un gust ms agradable i presentaci posolgica ms cmode. Propietats Sucre alcohol sinttic produt a partir de la lactosa. Sabsorbeix i es metabolitza parcialment en el cos i la resta es fermenta a lintest gros. Cosa que pot provocar flatulncia. A partir dels 25-30 grams sorgeixen efectes collaterals. s una pols cristallina o soluci incolora. Els productes cristallins poden ser anhidre, monohidrat o dihidrat. Tamb susa com a edulcorant baix en calories per a productes de pa i confiteria Efectes a lorganisme El lactitol dna lloc a cids orgnics de cadena curta que disminueixen el pH del clon, afavorint el pas de lamonac des de la sang a la llum colnica. A ms a ms transforma lamonac en amoni, disminuint la seva absorci sistmica, i facilita la seva eliminaci degut als efectes laxants osmtics. Sembla ser que aquests efectes podrien deures tamb a modificacions del metabolisme bacteri, en els que sutilitzaria lamoni per la sntesi proteica, i a la proliferaci de bactries acidfiles davant de les proteoltiques. 10. Sorbitol Nom qumic: D-glucitol 8

Formula qumica: C6H14O6 Estructura:

Definici El sorbitol, tamb conegut com a D-glucitol, es un hexitol que es troba en alguns fruits, com per exemple: fruits del bosc, cireres i pomes. Es pot produir a partir de la hidrogenaci de la glucosa. Propietats T propietats edulcorants, forma solucions viscoses i s qumicament inert. s insoluble en dissolvents orgnics i es soluble a laigua, etanol i metanol. s un agent humectant i texturitzant. Tamb t propietats bacteriosttiques. T aproximadament un 60% del poder edulcorant de la sucrosa. Per amb un ter menys de calories. Cada gram de sorbitol aporta 2,6 calories. Per aquest motiu sutilitza com a edulcorant baix en calories en les dietes de diabtics i sinclou en la composici de dolos i caramels. Efectes a lorganisme Sutilitza per evitar i tractar lestrenyiment ocasional Tamb, sutilitza per sintetitzar la vitamina C Facilita labsorci de Cs, Sr, F i la vitamina B12 Tamb t propietats antioxidants La EFSA (European Food Safety Authority) en el 2010 i el 2011, tamb reconeix que el sorbitol al neutralitzar la placa cida de les dents, reduir la desmineralitzaci i reduir tamb la placa dental, reduiri el risc de cries Quan singereix el sorbitol produeix un augment de la glucosa en sang i de la insulina menor que la ingesta de glucosa. La EFSA va reconixer en el 2011 que el sorbitol ajudava a mantenir o aconseguir un pes normal, i tamb redua la resposta glucmica postprandial i ajudava a mantenir les concentracions de glucosa en sang dins duns lmits normals. Efectes secundaris que te el sorbitol en lorganisme El sorbitol, comercialitzat des de fa ms de 50 anys, s considerat un edulcorant segur, per un consum excessiu podria produir efectes laxants. 9

Conclusions Els poliols sn edulcorants que sutilitzen com a substituts del sucre com. Aporten menys energia que els sucres i tenen altres efectes beneficiosos: no afecten als nivells de sucre en sang i no provoquen cries. Sutilitzen en productes baixos en calories (caramels, llaminadures) i per a diabtics. La FDA ha determinat que els poliols no sn perjudicials per al consum hum, encara que, shan de consumir amb moderaci; consumir-ne ms de la quantitat recomanada pot provocar diarrea i flatulncies. Trets a destacar de les propietats dels diferents poliols: el maltitol s el poliol ms utilitzat per la industria alimentria leritritol no t lefecte laxant daltres edulcorants el mannitol s emprat en farmcia com a excipient i diluent, i en medicina, com a dirtic i en proves diagnstiques de la funci renal el lactitol t efecte laxant i s emprat sobretot per a la prevenci i tractament de l'encefalopatia heptica el sorbitol sutilitza com a edulcorant baix en calories en les dietes de diabtics i sinclou en la composici de dolos i caramels. Bibliografia 1. I.A. Violeta Morales V. Edulcorantes: polioles, recientes participantes y posible regreso de productos [Internet]. Manoa: University of Hawaii; 2005 [citat 8 de novembre de 2012]. Disponible: 2. Sustitutos para el azucar [Internet]. Estats Units dAmrica:

American Academy of Family Physicians; 2010.[ citat 8 de novembre de 2012]. Disponible:3. Polioles y sus caracteristicas anticariognicas [Internet].

Santiago: INTA; 2009. [citat 8 de novembre de 2012]. Disponible: 4. Maltitol [Internet]. Rockville, USA: Pharmacopeial convention, Inc; 1996. [citat 8 de novembre de 2012]. Disponible:

10

5. Steven W. Troxler.Food and Drug protection division[Internet]. North Carolina: North Carolina Department of Agriculture and Consumer Services. [citat 8 de novembre de 2012]. Disponible:

MEUS: Eritritol. Grup Enciclopdia Catalana. [Internet]. Citat a Barcelona 2012. Disponible en: PEP: Manitol: propietats i efectes a lorganisme Alejandra Bozzarelli, M. Manitol y Procedimientos Neuroanestsicos [Internet]. [citat a Barcelona, 11 de desembre de 2012]. Recuperat a partir de: http://www.clasaanestesia.org/revistas/argentina/HTML/ArgManitol_y_Procedimientos_ Neuroan.htm Lactitol: propietats i efectes Mans, C; Lopez Solanas, V. Editius alimentaris, resolem lenigma [Internet]. [citat a Barcelona, 11 de desembre de 2012]. Recuperat a partir de: http://secundaria.uvic.cat/_treballs/6bbae1e7ce623e2ee13b7226f31c 5b38a5ef517c_TREBALL%20RECERCA%20CONCURS.pdf MAX: 1. KK Makinen. Sugar alcohol sweeteners as alternatives to sugar with special consideration of xilitol. Med Princ Pract 2011; 20: 303-320 2.KK Mkinen. Sugar alcohols, caries incidence, and remineralization of caries lesions: a literature review. International Journal of Dentistry 2010. Article ID 981072/doi:10.1155/2010/981072 3. GV Levin et al. Sugar susbstitutes: their energy values, bulk characteristics, and potential health benefits. Am j ClinNutr 1995; 62 (suppl): 1161S-8S 4.F.Patra, S.K Tomar, S.Arora.Technological and functional applications of low-calories sweeteners from lactic acid bacteria. Journal of Food Science 2009; 74(1) 16-23 5. EFSA Journal 2010; 8(10):1776 6. EFSA Journal 2010; 8(10):1775 7. EFSA Journal 2011; 9(6):2229 8. EFSA Journal 2011;9(4):2076

11