Número 1417 de L'Informador de Martorell

DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DE 2010 www.informadordemartorell.cat Número 1.417 1o

L’Informadorde MARTORELL des del 1979

SENYERA Prop de 400 persones van pujar fins a la muntanya per desplegar,un any més, la Senyera HOMENATGE L’Ajuntament implica a diversesentitats del poble a l’acte més institucional al fossar de Sant Bartomeu n P2i3

Diada participativa

REIVINDICACIÓ. Un any més, unes 400 persones van participar en l’acte més simbòlic de l’11 de setembre a Martorell c AJM

c IdM

Entrevista n P7

c SPV

Societat n P11

El govern de CiUinicia les obresd’adequació del’entorn del Pontdel Diable i lafont de les Malaltes

Cultura n P9

La coral ArsNova preparaun nou musical

Joan Capdevila:“Tenim tots elsingredients pera una èpocadaurada alBarça”

DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DE 2010L’Informador

2

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

n Martorell va celebrar, l’11de setembre passat, la DiadaNacional de Catalunya ambtota normalitat. Prop de 400persones van pujar a la mun-tanya de les Torretes per des-plegar la gran senyera de 50metres de llarg i de 17,5 d’am-ple. Allà, Ferran Porta, repre-sentant de la Secció Sardanis-ta de Martorell, va fer la lectu-ra del manifest i el cant delsSegadors. Tot seguit, es va ferel tradicional esmorzar degermanor a la plaça de la Vila,amb una ballada de sardanesamb la cobla Vila d'Olesa ones va interpretar el Cant delsSegadors. A la tarda, l’alcaldede Martorell, Salvador Esteve,va presidir l’acte de l’Ofrenafloral i salves d'honor al fossarde Sant Bartomeu, al costatdel Pont del Diable. L’alcalde

Salvador Esteve va llegir elmanifest d’Òmnium Culturaladherint-se des de l’ACM: “Laconstatació que Catalunya ésuna nació respon a una reali-tat històrica i social, així coma una voluntat de futur, ava-lada majoritàriament pels re-presentants democràtics delpoble de Catalunya al seuParlament”. Esteve va afegirque “hem d’avançar en elprojecte nacional compartit.A l’horitzó hi ha unes elec-cions que ens han de perme-tre una línia coherent ambaquest compromís nacional”.

L’ofrena floral a Sant Barto-meu va tenir com a novetat lapresència d’entitats com laPenya Barcelonista, l’Associa-ció de lluita contra el càncer,l’Esplai Guspira i l’Associacióde Motos Antigues (AMCAM).

Ofrena. Fonollosa i Esteve van fer l’ofrena en nom de l’Ajuntament

L’Ajuntament comparteix l’acte institucional alfossar de Sant Bartomeu amb la presènciad’entitats del poble · Més de 400 persones

enlairen la Senyera des de la muntanya

Diadaparticipativa

PER Pere Alegre

3DIVENDRES, 17 DE SETEMBRE DE 2010L’Informador

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

n “Espanya no ens estima. El TribunalConstitucional, tampoc. Avui fa 296 anysque estem units per la força de lesarmes. A un carro que no és el nostre.

Els diferents governs espanyols que hiha hagut des d’aleshores, han fet el quehan pogut per a fer desaparèixer, elcatalà, les tradicions, la identitat i, endefinitiva, la nació catalana. En paraulesde Pompeu Fabra, el nacionalisme ésuna devoció a la pròpia nació i a la sevaindependència.

Hem passat moments difícils (Felip V,Primo de Rivera o Franco) i, fins i tot, elsactuals ho són. Però hem sigut, com diula sardana “Santa Espina”, som i serem.Alguns partits polítics de Catalunya fanpoc per aconseguir que a Espanya se’ns

respecti i ens acceptin com a socis deles altres nacionalitats. Per ells, primerés el partit i Catalunya està en un segonterme. La resta de partits catalans conti-nuen actuant com els 296 anys esmen-tats anteriorment. No cal dir-ne elsnoms, tots els sabem.

Faig esment als partits polítics d’aquíja que els d’Espanya actuen molt pitjor.Per als partits polítics d’allà, primer és elpartit i després “la indisoluble unidadnacional”. Enmerden i desprestigienCatalunya tant com poden i saben. No-més cal mirar programes de televisiócom Veo7 o Intereconomia per adornar-se’n. No accepten que, de moment, elcatalà és tant espanyol com el castellà,el gallec, el basc i d’altres. Ja fa massatemps que a Espanya volen que el seuidioma se’n digui “espanyol”, per auto-magnificar-se i així anar degradant elsaltres idiomes que voldrien fer desa-parèixer.

Ser bilingüe és una sort. El bilingüis-me per llei és una trampa. Ser bilingüeper força i obligació és un perill pel nos-tre idioma.

Hem d’aconseguir que els nouvingutstambé siguin bilingües o multilingües. AEspanya tenen complexe de ser mono-lingües perquè ens tenen enveja.

Som nosaltres els que ens sentimcatalans i estimem Catalunya. Som no-saltres els que hem fer fer quelcom. Calutilitzar el català a tots nivells. Només lanostra acció individual i col·lectiva seràmés efectiva que la dels partits polítics.

Si a Espanya no ens estimen i no ensvolen com a socis, millor la independèn-cia que continuar sent la darrera colòniade l’imperi on “nunca se ponía el sol”.

Visca Catalunya Lliure!

Ferran Porta,membre de la Secció Sardanista de Martorell.

Manifest de laSecció Sardanista


4

Redacció i administració:

Apartat de correus, 2708760 Martorell (Barcelona)Telèfon: 608 941 944Correu electrònic:[email protected]:

Edicions 63000, SLAdministració i publicitat:

Mòbil: 608 941 944Disseny i maquetació:

Llobregat Nord Tècniques Gràfiques

Impressió:

Més Gran Serveis Gràfics i Digitals Dipòsit

legal: B-17.326-81Cap de redacció:

Andreu González i Castro

Col·laboradors:

Iván Sánchez, Antoni Munné i Tomàs, JordiBenavente, Serigb Tendrub, Sadurní Pons,Joaquim Parera, Freddy Silvana, Àlex Ribesi Joaquim Aranda.

Membre de l’Associació Catalana

de Premsa Comarcal

n No hi ha manera. M’apropo a ellaamb aires de seductor però sempre emrefusa. Cap paraula amable, cap gest decomplicitat obtinc a canvi d’un somriureque vol trencar barreres. Potser la mevaoferta no li resulta gaire interessant. Elcert és que cada setmana intento iniciaruna relació que canviï la meva vida enun sol segon, però indefectiblementobtinc el refús més humiliant. Vull queem toqui... però que em toqui, bentocat. De cap a peus. No oferiré capresistència. A aquestes alçades sembla-ria incongruent fer servir una estratègiade sí però no... de m'agrades però tam-poc ens passem... de ja et vinc a buscarperò no m'estressis. Perquè, és clar quem'agrada! Els dijous i els dissabtes som-nio amb que em toqui per tot arreu.Però no siguin malpensats. Estic parlantde la loteria primitiva. O és que pensa-ven en una altra cosa?

Vull que em toqui la maleïda primiti-va. Vull ser milionari. Ja sé que els di-ners no donen la felicitat, però imaginin-se la misèria (Woody Allen dixit). Tambésóc conscient de que el més importantés gaudir de bona salut. Tanmateix, nohi veig cap incompatibilitat en ser unacabalat propietari d'un iot i tenir unasalut de ferro. En definitiva, la vida detreballador la conec de memòria. Vullviure sense despertador, sense tensionslaborals i sense l'angoixa d'arribar tard ala feina per culpa del trànsit. Arribat aaquest punt hom podria pensar que hiha moltes formes per arribar a ser milio-nari sense el miracle de l'atzar. Restinles il·legals i veuran que ja no són tan-tes. Per aquest motiu, vaig arribar fatemps a la conclusió de que un delsmillors antidepresius és la loteria primi-tiva. Tanquin els ulls. Sí, ja sé que si hofan no podran llegir l’article, però estracta d’una llicència literària. El quedeia... tanquin els ulls. Veuen una menade pantalla negra? No? Tanquin bé elsulls! Ara? Molt bé. Què veuen? Crisi?Empreses que tanquen? Governantsincapaços? Imbècils que volen cremarl’Alcorà? Teleporqueria? Cristiano Ro-naldo? Doncs, ara imaginin tot això,sense que existís la possibilitat de veu-re incrementat amb molts zeros aquestpetit compte on tenen la nòmina. Ara,obrin els ulls i busquin un lloc on puguinomplir la butlleta. De fet, encertar ésmolt fàcil. Tan sols han de fer 13.983.816apostes i tenen l'èxit garantit. Ah, queno tenen 13.983.816 euros per invertir?Ara em donaran la raó. Ser milionari etpermet, per exemple, el luxe d’encertarla primitiva i comentar-ho amb els com-panys de golf.

No sé si vostès tenen algun truc pertal d’omplir la butlleta. Jo sí. Poso 5 per-què és el percentatge de sou que m'hanretallat. Sóc professor i, pel que sembla,nosaltres i els funcionaris vàrem originarla crisi i per això ens castiguen. 49 pelnúmero de paraulotes que vaig dir alveure la nòmina. Després, 18, ja que sónels membres del Govern que hauriend’haver dimitit. 1 perquè és el meu votque no arribarà a l’urna. 16, ja que espe-ro que siguin les autonomies que que-din a Espanya d’aquí a pocs anys. I final-ment, 30, que és el número de milionsde petons que donaré a la meva famíliasi un dia encerto. Ja em diran si tenensort!

13.983.816

n Tothom recordarà que, no fa pas gairetemps, el president Pujol va dir que, perarribar a la independència, primer caliasortir del sot. Qui ens ha de treure delsot? Espanya? Qui ens ha posat al sot?Espanya! Doncs, parlem-ne.

Sempre he votat CDC, tot i que, algu-nes vegades, he estat temptat de votarERC, però sempre m’he mantigut fidel aCDC perquè he cregut que és el que con-venia a Catalunya. Ara, però, he d’admetreque a les properes eleccions només pucvotar un partit que aposti obertament perla independència. Per tant, no puc votarper qui considera que Catalunya no ésprou madura i que, abans de plantejar laindependència hem de sortir del sot. Crecque és ben evident que, mentre estiguemsotmesos a Espanya, és impossible sortir-ne. Estic convençut que, amb la inde-pendència, ens serà molt més fàcil sortirde tots els sots en què podem estarenfangats, i que si no recuperem la lliber-tat, perduda aviat farà tres-cents anys, noens en sortirem.

Per tant, deixem-nos de sofismes i pro-

clamen les coses tal com són realment.Mentre estiguem ocupats per l’Estat espa-nyol, mentre les lleis espanyoles se’ns im-posin per a ser tractats tal com la metrò-poli abusava de les colònies, continuaremenfonsats en el sot, perquè continuaràl’espoli fiscal i l’abús de poder que ja fatants anys que dura. I serà així perquè totsels governs espanyols, siguin de dretes od’esquerres, sempre han imposat, i po-dran continuar fent-ho, el seu afany de do-minador, tant si compten amb lacol·laboració de governs catalans boti-flers com de catalanistes impotents.

S’acosten eleccions, tothom coneix l’an-tiga sentència “divideix i venceràs”, tot-hom; ningú no pot al·legar ignorar-la, iper això resulta tan incomprensible laceguesa de partits, grups i grupets queproclamen la seva voluntat independen-tista i persisteixen en l’absurda dèria d’a-nar sols. Ara és l’hora (i si no es decidei-xen aviat serà una burla i una traïció alpoble català) de deixar-se de partits i méspartits i optar per un “sencer”. És hora queERC, CDC, Reagrupament, Conferènciapel Sobiranisme, Solidaritat Catalana itots els que sorgeixin partidaris del sepa-ratisme, s’uneixin en una sola candidaturaque no desorienti l’electorat, perquè ésl’única manera de guanyar.

Després, una vegada aconseguida la in-dependència, que neixin tots els partitsque vulguin, però no ara, perquè si no for-men un bloc, si anem partits, o sigui divi-dits, no l’aconseguirem mai. Dividits nopodem, unin-mos.

Sortim del sot!

societat anònimaÀlex Ribes

alexribes.bloc.cat

amb el boli a puntAntoni Munné i Tomàs

EDITORIAL

n La setmana política a Catalunya estanca aquest diumenge amb dos actesparal·lels: la Festa de la Rosa del PSCamb Zapatero com a convidat i la presèn-cia d’Artur Mas, de CiU, a Martorell. Ambla data del 28 de novembre com a horitzó,la precampanya electoral ha aflorataquests dies amb dos noms propis: Pas-qual Maragall i Jaume Sobrequés. A totsdos els uneix que s’han deslligat del PSCi que aposten per un govern de CiU ambMas de president de la Generalitat. Coma mínim, Sobrequés. L’històric militantsocialista abandona el partit perquè no hiveu cabuda per les idees sobiranistes. Amés, Sobrequés diu que “qui millor potcanalitzar les ànsies sobiranistes delpaís”. Sobrequés no ha trigat a posar-se adisposició de la federació nacionalistaper demostrar amb fets les seves declara-cions. Així, l'històric dirigent socialistaparticiparà aquest diumenge en un mítingdel president de CiU a Martorell, on inter-vindrà a l’igual que l’alcalde Esteve.

L’altre protagonista ha estat l’expresi-dent Pasqual Maragall. En una entrevistapublicada a una revista convergent, Mara-

gall confessa que “Mas serà el presidentde la Generalitat perquè toca”. Les decla-racions de Maragall han fet saltar totes lesalarmes a l’entorn de Montilla que veucom el seu electorat ja no només s’esmi-cola entre els seus companys de govern(ICV o ERC) sinó que s’apunten al cavallguanyador i al principal adversari.L’alzheimer que pateix Maragall ha estatutilitzada com a recurs per part de Monti-lla per qualificar a CiU “de no tenir escrú-puls”. Montilla, però, amb una dosi d’ab-nèsia oblida que va ser ell mateix i Zara-goza qui van arraconar l’exalcalde de Bar-celona per iniciar la colonització espanyo-lista dins el PSC. Els socialistes catalansestan vivint un final d’etapa tràgic. Als co-miats de Maragall i Sobrequés s’han d’a-fegir, també, la del conseller Castells.Veus catalanistes i significatives que veucom la “C” final està caient a favor del sec-tor vermell amb Montilla, Chacón i Corba-cho. Els catalanistes ja no tenen cabudadins el PSC a les portes d’unes eleccionsdecisives. Ara bé, que CiU no oblidi queaquestes només són petites batalles. Quel’hora de la veritat encara ha d’arribar.

Maragall i Sobrequés


n Actualment el Caixa Fòrum exposael pintor Barceló, reconegut mundial-ment gràcies a un estil personal adientals gustos actuals. En plural tot perquèno disposa d’un sol isme i manera defer, va fent i aprenent a mida que passael temps. Curiosament la famosa finalollobrigida estava per la sala vestida demanera espectacular i amb uns acom-panyants rígids com un pal aguantenmaletins. A l’endemà va sortir fotografia-da amb els rombos blancs i negres arle-quinats i amb unes grans orelles que limenjaven la meitad de la cara. A l’expo-sició retroactiva no la vaig poder reco-nèixer -i de poc li toco el cul al passarpel costat-. Les coses canvien amb eltemps, per millorar naturalment. Estàconvidada a mostrar les seves obresd’art (pintures i fotografies) en una pro-pera mostra. Tal com indica el famóserudit d’esquerres Ezensberger, de 81anys, i que viu a Munic, la cultura a Es-panya té bona salut i no entén els quees queixen.

Segurament l’etapa africana d’en Bar-celó és la més efímera, sútil i graciosa,sobre tot un parell de llibres digitalit-zats. La resta tira al pupurri expressio-nista en constant relació amb el món fi-guratiu tradicional (barques, llibres, gor-ros, persones, pollastres, tomàquets,etc.). La cúpula de Ginebra en formad’estalinistes de cova mallorquina ésl’única obra abstracta en sí mateixa i li vacostar moltíssims mesos de prèvia refle-xió a vida o mort. El treball en fang és elmillor de les seves actuacions, reiteracióperò la plasticitat matèrica aposta nove-tats espontànies imprevistes semprecontrolades posteriorment. Seguramentun partit de futbol, Barça-Hèrcules de lalliga aporta més emoció i contrast peròla cultura és un procés intel·lectual sen-sitiu lent però ferm al llarg de la històriahumana. Personalment prefereixo unaconfrontació tàctica entre un boqueró iun filòsof -parlant de pilotes- on la formaeterna de fer les coses ben fetes dispo-sa del notable èxit de l’estit pensant itreballat sense canviar. Guanyar mai ésun problema.

Barceló

amb les dues manssp

CARTES DELS LECTORSDigues la teva a [email protected]. Amb el text s’ha d’indicar el nom,

cognoms, DNI, adreça i telèfon de contacte. L’Informador no es fa responsable de lescartes publicades dels lectors ni tampoc dels col·laboradors habituals

n A l’estiu, els mitjansde comunicació no dei-xen d’emetre campanyesper divulgar bones pràcti-ques mediambientals iconscienciar-nos per tenircurar de no fer foc al bosc.

El dia 11 de setembrevaig pujar a la muntanyade Les Torretes per pen-jar la senyera i vaig que-dar molt decebut per unamala pràctica mediam-biental. La meva preocu-pació es va produir quanvaig observar que unagent forestal, que tambéva pujar a la muntanya,fumava. Entenc que a lamuntanya no s'ha de ferfoc ni s’ha de fumar, i crecque els qui primer n'hande donar exemple sónaquells que han de de-fensar i garantir que noes faci foc al bosc, ni através de fogueres ni decigarretes. És allò de pre-dicar amb l’exemple.

n Ençà els anys setan-ta fins als nostres dies, lessocietats occidentals hanpatit transformacions di-verses en la gestió i l’úsdel poder. La dona, unafigura històricament rele-gada per l’home a un se-gon terme, ha anat adqui-rint cada vegada més pro-tagonisme als escenarispolítics i econòmics mun-dials, ocupant càrrecs deprestigi i d’un elevat ni-vell d’exigència i respon-sabilitat. Vigdís Finnbo-gadotti va ser escollida

democràticament com acap d’estat d’Islàndia el1980. Finnbogadotti vaesdevenir la primeradona cap d’estat de tot elmón. Des d’aleshores,hem anat veient un pro-gressiu augment de lapresència de la dona engoverns de tot el món:Angela Merkel a Alema-nya; Cristina Fernández, al’Argentina o Han Myung-sook a Corea del Sud ensón alguns exemples.

Michael Ferrary és pro-fessor de l’Escola de Ne-gocis CREAM i el 2008 varealitzar un estudi ano-menat Gender Diversity andStock Marker Performance. Eltreball va consistir a estu-diar durant un any l’evo-lució de la cotització a laborsa francesa en relacióal percentatge de donesdirectives. Les conclu-sions van ser rotundes:com més dones hi haviaals comitès executius deles empreses, menys ha-vien caigut les empresesa la borsa.

No és una qüestió decompetència de gènere.Tampoc no és pas unexercici feminista de su-blevació. L’escalada de ladona durant els últimsanys no només represen-ta un símbol de modernit-zació de la societat o l’es-tandard d’un món quemira cap endavant. L’es-calada de la dona repre-senta el procés vital de lanatura. I és que en la mésimportant de les missionsque la natura ens encarre-ga, tant l’home com la do-na s’ha de compenetrar alcinquanta per cent. Ca-dascun d’ells esdevé pe-ça fonamental de la histò-ria de la vida humana. Laseva unió suposa l’enllaçperfecte pel futur de lahumanitat. És la més pura

manifestació l’equilibrientre dos ens iguals peròdiferents. Tots dos sónimprescindibles. Tots doses necessiten l’un a l’al-tre. S’imaginen un món onfaltés una de les duesmeitats? La vida és cosade dos.

n Vull fer difusió d'unpetit vocabulari, L’electrici-tat a casa, que ha elaboratel Centre de Termino-logia Catalana. A bandade consells d’estalvi e-nergètic: aprofitar al mà-xim la llum natural i apa-gar els llums, utilitzarbombetes de baix con-sum, tenir uns bons aïlla-ments exteriors, tenir vi-dres amb cambra i juntesa les finestres..., hi tro-bem tota una relació determes dels quals us femun resum: Quant a l’àmbitdomèstic parlem de laconnexió de servei (aco-metida), caixa de compta-dors, quadre de coman-dament (tablero de mandos),presa de corrent (toma decorriente) o endoll (enchufe).Els llums poden ser desostre o penjants, de pa-ret o aplics, llums de tau-la, siguin o no articulats,ulls de bou, focus, i encasos d’emergència llan-ternes o piles. I sabeucom en diem dels canelo-bres de diferents braçosque es col·loquen pen-jant del sostre? Aranyes osalamons. Quant a elec-trodomèstics tenim larentadora o màquina derentar, l’assecadora, elrentaplats, màquina derentar plats o rentavaixe-lles, el termòstat i el tre-pant (taladradora).

Comportamentcívic inadequat

Carles Nebot

Què faria josense tu!

Héctor Puerta i Lucas

Leo el futuro a través del tarot,arreglo todo tipo de problemas

sentimentales y de negocios

sandra tarotista

697 337 134

L’electricitata casaLaura Marí


2


L’ENTREVISTA DE L’ANDREU / 2

JOAN CAPDEVILA- Vostè està implicat en política i en fut-bol. Que no diuen que són coses que nos'han de barrejar?- Qui diu això o està confós o vol confon-dre, o no sap què és el futbol al nostrepaís o no sap que és la política... o unamica de tot plegat.- Com sorgeix El Matí? A quines inquie-tuds vol respondre?- El Matí Digital vol ser la versió del s. XXIdel diari El Matí, d'honrosa memòria, icom ell vol ser un òrgan d'expressió lliurede la catalanitat, el cosmopolitisme i laradicalitat (en el sentit més etimològicd'aquests mots). Creiem que el discurs ila ideologia democristians són plenamentvigents i aplicables, i volem ser-ne un ins-trument més de la seva difusió a través dewww.elmati.cat- Vostè també forma part del Grup d'Es-tudis Nacionalistes.- Sí, jo n'he estat un dels integrants (de fetencara me'n sento) i circumstancialmenten vaig ser secretari general (diria que elsisè o setè).- Vostè escriu regularment sobre el FCBal blog de Salvador Sostres. Alguna cosafeia preveure que hi hauria un Barça deles 6 Copes?- Penjo les meves cròniques personalsdels partits del Barça al Matí i al blog d'enSostres, sí. Ja fa uns anys, i he de dir queha estat i és tot un exercici gairebé espiri-tual, que m'ha forçat a posar les idees enclar per tal d'ésser coherent amb el relatdel que he vist o he viscut. Ara que ja hapassat, això de les 6 copes, tothom s'a-puntarà a dir-te que sí, que tot ho feiapreveure. Era clar de feia un cert tempsque teníem un equipàs i que podien pas-sar coses molt grans... però tan gran comho hem viscut, jo ni en els meus somnis, ino saps com me n'alegro- Com és que Guardiola té badades deltipus Hleb, Txigrinski o Ibrahimovic?- Ah, l'art de fitxar! ...Són casos diferents ijo no en diria badades, tot tots, si més no.Una mica més de temps en el cas deTxigrinski ens hauria donat tota una altravisió del jugador, i potser si Ibra haguéstingut un punt de paciència i potser unamentalitat més oberta... chi sà! De totamanera, integrar-se en un club com elBarça no crec que sigui cap tasca senzilla,ho solem voler tot i ho solem voler perdemà a l'hora d'esmorzar, els culés.Afortunadament, això en Pep s'ho sap dememòria.- Quins motius el van portar a entrar enla candidatura d'Agustí Benedito?L'Agustí és un vell company de cent bata-lles, polítiques i futbolístiques, amb quihe tingut molt bona sintonia personal id'idees, de fa molts anys. Feia molt tempsque parlàvem del Barça, des dels tempsde l'Elefant Blau, en el qual ell es vaimplicar tant, i quan la candidatura deLaporta va guanyar, amb el seu concurstambé... i quan va fer el pas de presentar-se em va fer l'honor de demanar-me queestigués a la seva candidatura. Quan etscanalla, el teu somni és ser jugador delBarça. Quan amb l'edat t'adones que mai

no seràs, sempre et queda formar-ne part,participar-hi, des de la Junta. Mai hauriaestat tan a prop d'aquest somni, i sempremés m'hauria retret a mi mateix no haver-ho provat. Ha estat una experiènciafantàstica, apassionant, divertidíssima imolt enriquidora en molts sentits.- Vostè és molt crític amb el que repre-senta Rosell. Què és el que representaexactament el nou president blaugrana?Tot el crític que he estat, tota la mevaidea d'un Barça diferent, ara està enstand-by, i no només per respecte a allòde la treva dels cent dies que tot electees mereix, sinó, i sobretot, per escrupulósrespecte democràtic al que va ser lavoluntat democràtica dels milers de socisque van decidir donar la confiança aRosell, al seu equip i a la seva idea declub que, equivocada o no, segur quebusca el mateix que nosaltres: el millorper al Barça. Pel bé de l'entitat i dels seusalts objectius, no li desitjo més queencerts.- Quin paper és el que ha de jugar en l'en-torn blaugrana Agustí Benedito, el segon

candidat més votat en les passades elec-cions blaugranes?Sovint passa que s'equipara les eleccionsal Barça amb les eleccions a un parlament,i ara sovint em trobo amb gent que emdemana com es fa oposició... i això entencque no funciona així. Qui ha guanyat, ambel seu programa i amb els seus mitjans(humans, tècnics, econòmics...), té l'altaresponsabilitat de dur-lo a terme, i elsperdedors, en el benentès que tambévolem el millor per al Barça, hem d'ajudarno posant pals a les rodes, animant l'e-quip des de les nostres localitats i ambels nostres mitjans, com ja fèiem... i desit-jant sort i encerts, esportius sobretot,però també socials. Diria que en això emtrobo en total sintonia amb l'Agustí.- Quanta corda li queda a aquest equipde Messi, Xavi i companyia?Tota la el món. Si això no es torça, ambaquest equip i aquest entrenador, tenimcorda per a moltes tardes i nits de glòria.Joventut, seny, humilitat, tenacitat...tenim els ingredients per a una èpocadaurada del Barça.

SPV

“Tenim els ingredientsper a una època

daurada del Barça"”

PER Andreu González Castro

Joan Capdevila i Esteve (Martorell, 1965) és veterinari, peròles seves passions ocupen una part important de la sevaactivitat pública. És director del diari digital El Matí, òrgand’un corrent crític d’Unió, i la seva passió blaugrana l’ha portata integrar-se en la candidatura revelació de les últimeseleccions a Can Barça, l’encapçalada per Agustí Benedito.


LA SETMANA EN UN CLICK

Pau Riba canta a Francesc Pujolsn Descalç damunt de l’escenari i recuperant l’esperit hippie de laseva època d’esplendor, l’artista Pau Riba va presentar l’espectaclemusical Pau Riba&Muuu en concert: Electròccid àccid dioptria xou,dedicat a la figura del filòsof martorellenc Francesc Pujols a lamateixa casa del filòsof, a la Torre de les Hores. Davant d’un públicque ja l’havia seguit quan Riba feia la competència als SetzeJutges, Riba va mostrar la seva vessant més roquera. El momentmés esperat del concert va ser quan Riba va cantar un rap fet ambparaules de Pujols. La resta del repertori va ser revisió de temesemblemàtics inclosos en els discos Electròccid Àccid AlquimísticXoc i l’aclamat Dioptria.

IdM

La coral Ars Nova prepara un nou musical

PERE ALEGRE

n La coral Ars Nova, que dirigeix el músic Xavier Pagès, ja prepara un nou musical per a l’any vinent.La coral martorellenca té previst realitzar el musical “Cançó d’amor i de guerra”. Aquesta peça és unasarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar l’any 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va con-vertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevilai Víctor Mora. Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres ver-nacles de teatre que més aviat va aconseguir poder-se representar. La coral Ars Nova busca cantaires(principalment homes) per intepretar aquest nou musical. Els assajos són els dijous (de 22.00 a 23.00hores) i el primer i el tercer dimarts a la mateixa hora al Centre Cultural.

Restauren unedifici de la Vilan Aquesta setmana han co-mençat els treballs de restau-ració de l’edifici de la Vila si-tuat al número 1 de la plaçade la Vila (antiga seu delBBVA). L’edifici que s’hi es-tan construint habitatges enl’interior, mostra a l’exterioruns esgrafiats elaborats perFerran Serra, de l’any 1940.El restaurador martorellencXavier Pérez (foto) està fentels treballs de restauració,juntament amb dues perso-nes més. Els treballs s’allar-garan durant dos mesos més.

González signa llibres a la Diadan n Andreu González Castro, director de L’Informador, va signarllibres l’11 de setembre en motiu de la Diada Nacional de Catalunyaal parc de la Ciutadella de Barcelona. González va signar el seuúltim llibre “100 motius per ser del Barça (i no ser del Madrid)”, deCossetània Edicions. Aquest últim volum de González està escritconjuntament amb l’escriptor veneçolà Armando Luigi Castañeda.Va ser presentat el març a la Llibreria Catalònia. González va com-partir espai de signatura de llibres amb escriptors reconegutsmediàticament com ara Matthew Tree, Víctor Alexandre, Marta Pes-sarrodona o Jordi Bilbeny.

ARXIU PERSONAL

9

LA SETMANA EN UN CLICK

Desfilada demotos clàssiquesper la Diada n Més d’una seixantena de mo-tos van participar en la 18a sorti-da de motos clàssiques i anti-gues Memorial Ferran Bros, queorganitza els Amics de les MotosClàssiques i Antigues (Els Mus-sols i Clàssic Vespa Martorell,l’11 de setembre passat. A prime-ra hora del matí, es van aplegar ala plaça de l’Església i, tot seguit,van fer la tradicional passejadade les motos des del parc d’Eu-ropa fins a l’Enrajolada. Duranttot el matí de la Diada, una sei-xantena de motos van lluir per totMartorell.

D’altra banda, el Museu del’Enrajolada Casa Museu Santa-cana acull la 13a exposició “Mar-torell Clàssic Motor”, de l’ACAM.Durant la inauguració de la mos-tra, l’entitat va fer un obsequi aFrancesc Plans Munner i AnnaSagarra Marimon, que apareixienen la fotografia històrica del car-tell d’enguany. L’entrega d’unareproducció de la fotografia vaanar a càrrec de Mario Céspe-des, representant de l’entitat. L’A-CAM també va tenir un recordper a l’Ajuntament de Martorell iMuseus de Martorell per a la se-va col·laboració.

Josep Llupià inaugura el curs de l’Acadèmia de veterinaris

SPV

n El martorellenc Josep Llupià i Mas (a la foto) va presentar el nou curs de l’Acadèmia de Ciències Veterinàriesde Catalunya (ACVC) a la sala oval del Museu Nacional d’Art Contemporani (MNAC), a Barcelona. Aquest any,l’ACVC celebra el seu cinquantenari (1960-2010) i per rigor fundacional serà la portaveu del Consell Interacadè-mic de Catalunya. Llupià és president de l’ACVC des de l’any 1996. El martorellenc ha fet diverses conferènciesal Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat i al Consell de Cent, de Barcelona. En l’acte de presentació delcurs 2010-11 al MNAC, també hi va participar la consellera de Justícia, Montserrat Tura, el metge Moisès Broggi-acadèmic d’Honor- i els representants de l’Acadèmia. La funció de l’ACVC és l’estudi i la investigació de lesciències veterinàries; estimular-ne el foment i el desenvolupament a Catalunya. A més, pretén promoure l’esta-bliment i el desenvolupament de relacions científiques i culturals amb altres organismes nacionals i globals.

AJM


La coral Ars Nova prepara un nou musicaln La coral Ars Nova, que dirigeix el músic Xavier Pagès, ja prepara un nou musical per a l’any vinent.La coral martorellenca té previst realitzar el musical “Cançó d’amor i de guerra”. Aquesta peça és unasarsuela catalana en dos actes, que es va estrenar l’any 1926 al Teatre Nou de Barcelona, i es va con-vertir en el primer gran èxit del compositor valencià Rafael Martínez i Valls. El text és de Lluís Capdevilai Víctor Mora. Després de la guerra civil va ser prohibida, però malgrat tot, va ser una de les obres ver-nacles de teatre que més aviat va aconseguir poder-se representar. La coral Ars Nova busca cantaires(principalment homes) per intepretar aquest nou musical. Els assajos són els dijous (de 22.00 a 23.00hores) i el primer i el tercer dimarts a la mateixa hora al Centre Cultural.

Artmònixactuarà a Vicn El grup de rock de Mar-torell, Artmònix actuaràaquest dissabte, 18 de se-tembre al Mercat de Músi-ca Viva de Vic. Artmònix hofarà juntament amb elsgrups Like a Gat i MercèSubirachs a partir de les19.00 hores. Artmònix ofe-rirà el repertori del seu pri-mer disc, “Mim” abans d’i-niciar en l’enregistramentdel segon treball, previstper a finals d’any. Aquestestiu, han actuat en diver-sos municipis del país.


10


Esteve demana“fets” a Zapateron L’alcalde de Martorell ipresident de l’AssociacióCatalana de Municipis(ACM), Salvador Esteve hareclamat “fets i no parau-les” davant l’anunci que delgovern espanyol d’aixecarla prohibició d’endeuta-ment. La setmana passa-da, la ministra d’Economia,Elena Salgado, va tornar arectificar i els ajuntamentsmés sanejats es podranendeutar l’any 2011. Aixòsí, els consistoris amb unpercentatge d’endeutamentdel 75% no podran dema-nar crèdits durant el 2011.Tot i això, els municipis cri-tiquen la improvisacióconstant del govern espan-yol. Així, Esteve ha dema-nat que “la situació econò-mica dels ajuntaments ésdeplorable” i insisteix en “lanecessitat d’aclarir el catà-leg real de competènciesdesenvolupades pels ajun-taments; ja que l’assump-ció de competències imprò-pies representa un concep-te invisible a l’hora de dis-senyar les bases del finan-çament local”.

Artur Mas seràa ca n’Oliveras n El candidat de CiU alParlament de Catalunya,Artur Mas, serà aquest diu-menge 19 de setembre alrecinte firal de ca n’Olive-ras en un acte preelectoral.A partir de les 11.00 hores,hi haurà jocs infantils, es-pectacles de cultura popu-lar i, tot seguit, hi haurà elsparlament a càrrec de l’al-calde de Martorell, Salva-dor Esteve i Artur Mas.

D’altra banda, el properdiumenge 26 de setembre,a partir de les 12.00 hores,El Progrés acollirà la pre-sentació d’Adolf Barguéscom a candidat d’ERC a leseleccions municipals ambl’assistència de l’historiadorOriol Junqueras.

Comencen les obres d’adequacióde l’entorn del Pont del Diable

n Aquesta setmana han co-mençat les obres d’execució dela segona fase de l’adequacióde l’espai verd a l’entorn delPont del Diable i la Font de lesMalaltes. Aquesta obra té coma objectiu enfortir l’accessibili-tat de la Vila i el Congost delLlobregat i la integració pai-satgística d’un indret on con-viuen elements d’alt valorpatrimonial amb infraestructu-res viàries, ferroviàries i hidràu-liques de caràcter territorial ique han suposat un fort impac-te ambiental per aquesta zonade la trama antiga de Martorell.

Les actuacions previstesafecten els carrers de la Car-retera de Piera, de Sant Bar-tomeu, els Passatges del Quar-ter i de les Malaltes i l’Avin-guda Generalitat. En aquestaactuació es preveu la urbanitza-ció d’una superfície aproxima-da de 15.000 metres quadratsde carrers i passatges, així coml’enjardinament de 2.500 me-tres quadrats de zones verdes iespais lliures. Com a obra com-plementària, es preveu l’am-pliació i la reordenació de l’a-parcament del carrer del Riu ila creació d’un vial peatonalque connecti l’entorn del Pontdel Diable amb el camí de terraque voreja l’horta de la Vila. Elpressupost d’execució d’a-questa obra és de 1.575.185,23euros i anirà a càrrec de l’em-presa Construcciones Jordi Rie-ra, SL. El termini d’execució deles obres és previst que s’acabiel mes de març vinent.

Actuacions previstesLes obres començaran amb

l’enderroc de les edificacionsexpropiades al carrer Carreterade Terrassa en la cruïlla amb elcarrer de Sant Bartomeu. Estracta de tres edificacions que

escanyen el revolt d’accés alcarrer Sant Bartomeu, que difi-culten l’accessibilitat rodada ipeatonal i que impedeixen laintegració de la trama urbanaamb l’entorn monumental delPont del Diable. L’enderrocd’aquestes edificions permetràeixamplar la zona destinadazones verdes i espais lliures del’entorn del Pont del Diable.

Mentrestant, la urbanitzacióde l’avinguda de la Generalitatconsistirà en reduir l’espai peral trànsit rodat i construir unaavinguda arbrada que connec-tarà els diferents espais verds ide lleure situats a l’entorn de laFont de les Malaltes i el Pontdel Diable. Aquest carrer pas-sarà a ser d’un sol sentit de cir-culació i formarà part de l’ane-lla perimetral que conformaràjuntament amb el carrer decarretera de Terrassa, de SantBartomeu i del Riu.

El carrer de Sant Bartomeu esplanteja com una continuïtat del’Avinguda Generalitat i a partirdel passatge del Quarter espreveu l’ampliació de la vorerai un vial de servei que ha depermetre l’accés de l’aparca-ment de l’edifici plurifamiliarque fa cantonada amb el carrerdel Riu fins al passatge Quarter.El passatge de les Malaltes,que actualment és una via pea-tonal que connecta el carrerPere Puig amb la Font de lesMalaltes, es farà una milloraintegral de l’espai i se suprimi-ran les barreres arquitectòni-ques. Finalment, A l’àmbit delsJardins de Pere Puig i Font deles Malaltes, el projecte preveula reordenació de tot l’espaienjardinat situat sota del via-ducte de l’AP-7 i la incorporacióde l’antic vial, amb la col·loca-ció d’unes rampes peatonals.Una nova actuació clau.

En marxa. Aquesta setmana s’han iniciat uns treballs de millora de l’entorn

Enfortirà l’accessibilitat i s’integrarà l’espai verd amb les infraestructuresIdM


12


Tirada deFesta Majorn Amb motiu de la FestaMajor, el Club de Tir Espor-tiu de Martorell va realitzarla competició de tir al plat ide pistola standard amb laparticipació de 31 tiradors.En la modalitat de pistolastandard, el nivell A, San-tiago Sagués, va ser pri-mer, amb 532 punts; AlbertDelgado, 526 punts i PereRaventós, amb 511 i sis ti-radors més. En la categoriade dames el triomf va serper Maria Luisa Ruiz, amb408 punts i en la categoriade veterans, Harmut Zen-zen va ser primer, amb 436punts, seguit de JordiNoya, amb 395 punts i Sal-vador Parés, tercer, amb348 punts i 4 tiradors més.El repartiment de premis vaanar a càrrec de la regidorad’Esports, Núria Canal.

33a Pujada aMontserratn La Penya Barcelonistade Martorell farà, aquestdiumenge 19 de setembre,la 33a pujada a Montserrat.Aquells que hi pugen a peu,la sortida serà davant de laseu de la Penya (Plaça Pe-dró) a les 03.30 hores men-tre que la sortida d’autocarsserà davant del restaurantA les 07.00 hores, hi hauràuna concentració a la ram-bla de Collbató, amb pica-pica a base de coca, xoco-lata i mistela. La resta s’en-filarà fins a Montserrat apeu. A les 10.00 hores, es-morzar de germanor aMontserrat. A les 12.00 ho-res, missa conventual a laMoreneta. Tot seguit, retorna Martorell. El preu per per-sona és de 25 euros (inclouel desplaçament en auto-car, l’esmorzar popular i unregal commemoratiu). Lesinscripcions es poden ferals números 937 752 495 oal 649 859 801 (VicençMesalles).

Victòria. Núñez continua acumulant èxits des que va apostar per la modalitat BTT

Israel Núñez s’adjudicala prova Anbaso al Bages

El biker martorellenc va ser el més ràpid en unacursa que va dominar des del principi fins al final

Festa del barride Rosanesn El barri de Rosanes obreaquest divendres la sevafesta a partir de les 21.30hores amb la lectura delpregó a càrrec d’Els Escu-dellers. Tot seguit, hi hauràuna traca d’inici de festes ise servirà coca i mistela pera tots els assistents. A les23.00 hores, concert joveamb les actuacions d’Intifa-da, Trumpets of Falopi,Millor que res i DJ Sibux. Eldissabte, 18 de setembre, ales 17.00 hores, a la plaça25 de setembre, hi haurà elXIII Aplec a la Font del Giletamb jocs i berenar per atothom. A les 18.00 hores,activitats infantils i dansesdel món, gelatada popular italler de dansa a càrrec del’entitat Ghana Rainbow. Ales 21.00 hores, sopar defesta i ball de vetlla amb elgrup “Duet Bergadà”. Eldiumenge 19 de setembre,a les 10.30 hores, xocolta-da i festa de l’escuma ambl’Esplai Guspira. A les12.00 hores, tindrà lloc elquart concurs de cuina delbarri i, aquest any, el temasón les tapes. Per a partici-par-hi cal ser-hi present al’hora de l’inici del concurs.Tot seguit hi haurà l’actua-ció de la Banda Municipalde Martorell, la Coral delbarri Rosanes i el lliura-ment de premis del concursde cuina i el sorteig d’unapanera. El vermut, amb laNoia i el Xic tancarà la festadel barri de Rosanes.

Carme Mirócanta a Ferrern La mezzosoprano mar-torellenca Carme Miró vaparticipar en el concertd’homenatge a Vicent Fer-rer que es va fer l’11 de se-tembre passat al Liceu. Mi-ró iniciarà una nova aventu-ra professional el mes d’oc-tubre a Viena (Àustria) permillorar la seva carrera.

n El martorellenc Israel Núñez, de l’equip Ambisist, va proclamar-se ven-cedor del circuit Anbaso, ja que va ser el més ràpid a la penúltima prova,a Sant Vicenç de Castellet. El martorellenc va marcar el ritme a un minutde Guillem Muñoz (Pocara Joiers) i Fèlix Martínez de Oraa (Fa Sol), quevan completar el podi. La prova, de 36 quilòmetres de recorregut, va aple-gar uns 130 ciclistes. Núñez va demostrar ser el millor de la categoria.

Mor AndreuMuxartn Andreu Muxart Do-mènech, jugador delFC Barcelona de latemporada 1944/45,va morir l’11 de setem-bre passat a l’edat de86 anys. Nascut a Mar-torell el 13 de setem-bre de 1923, ocupavala posició de defensa iva jugar al FC Barce-lona a la temporada1944/45, amb un totalde cinc partits. La sevacarrera a l’equip barce-lonista va ser breuperò ell mai no la vaoblidar, ja que sempreva portar els colorsblaugrana al cor.

Revés del CFMartorell n El Club de FutbolMartorell va debutaramb derrota en el seuretorn a Primera Re-gional a casa davant elSant Joan Despí (1-2).En el primer temps, elsmartorellencs van do-minar completament,van gaudir d’oportuni-tats però no va ser finsa la represa que elMartorell va marcarAleix. Ara bé, en l’últimquart d’hora de partit,el Sant Joan Despí vaaprofitar dues jugadesde pilota aturada perendur-se la victòria delTorrent de Llops.

S’obre l’Opend’escacs n L’Open d’Escacs deMartorell començaaquest dissabte 18 desetembre al recinte fi-ral de ca n’Oliveras.Segons l’organització,prop de 200 escaquis-tes participaran, en-guany, d’aquesta no-va edició que s’ha con-solidat com un delsgrans torneijos de Ca-talunya. Els partici-pants estan dividits entres grups, en funciódel seu ELO. L’Opend’escacs s’allargaràdurant unes setmanesi es veurà el millor es-cacs del país.

Protección y seguridad en toda España

MUTUA GENERAL

DE SEGUROS

Delegación en:

Avda. Sant Antoni Maria Claret, 4 1-2

Tel. 93 775 51 70 - 08760 MARTORELL


14

Farmàcia MassanedaP. Vicenç Rodríguez, 1

(Buenos Aires)Telèfon 93 774 19 54

Del 17 al 24 desetembre de 2010


AGENDADiada Hospital.n Aquest cap de set-mana, l’Hospital SantJoan de Déu de Mar-torell celebrarà la Dia-da de l’Hospital. Eldissabte, 18 de se-tembre, a les 16.30hores, al pati de la re-sidència hi haurà l’ac-tuació de passallosamb la companyia Re-kuaticos. El diumenge19 de setembre, a les11.00 hores, missa a la

residència i la festaacabarà a les 16.30 ho-res amb l’actuació desevillanes amb elgrup Abril i SandraReina. Durant la jor-nada es podrà veuràla mostra fotogràficade diferents activitatsque s’han fet a la resi-dència de gent grande l’Hospital.

Hora del conte.n El proper dijous 23de setembre tornal’Hora del conte adre-çada als més petits

amb la lectura de con-tes. Aquesta activitatfamiliar és a càrrecd’Anna Mesalles, a les18.00 hores, a l’aulade la Casa de CulturaLa Vila.

Cola-Extra.n El Servei d’Infor-mació Juvenil PuntNord ofereix un seguitde tallers i monogrà-fics per a la gent jove.Els cursos són de cui-na saludable (del 14d’octubre al 9 de de-sembre) els dijous de

18.30 a 19.30 hores; eltaller de màgia (de l’1d’octubre al 26 de de-sembre), els diven-dres de 20.00 a 21.00hores i el curs de foto-grafia artística (del 13d’octubre al 15 de de-sembre), els dimecresde 19 a 20 hores. Elscursos són per a per-sones fins als 35 anys.El preu dels cursos ésde 30 euros. Les ins-cripcions es poden feral Patronat de serveisd’atenció a les perso-nes al Centre Cultural.

TELÈFONSAJUNTAMENTInformació93 775 00 50Aigües deMartorell93 775 10 28ArxiuMunicipal93 774 04 21DeixalleriaMpal93 776 52 34OMIC93 775 37 52MercatMunicipal93 775 27 10GestióTributària93 775 20 54ServeisMunicipals93 775 34 34ServeisTècnics93 775 27 16Departamentde Treball93 775 31 01 Tresoreria93 775 15 85

BENESTARServeisSocialsGeneralitat93 773 71 80Centre dedia gent gran93 774 20 77EducadorsSocials93 774 04 19 Esplai d’avisBuenos Aires93 775 32 56Esplai d’avisLa Vila93 775 56 04Residènciade gent granSant Joan Déu93 775 01 25CentreEspecialde Treball93 775 39 45

CULTURACasa deCultura la Vila93 775 32 54CentreCultural93 774 22 00Museusde Martorell93 774 09 64Museu del’Enrajolada93 775 07 95

EDUCACIÓCEIPEls Convents93 775 01 67CEIPJoséEchegaray93 775 20 98CEIP JuanRamónJiménez93 775 10 66CEIP VicenteAlexandre93 775 46 90Col·legiLa Mercè93 775 01 10CEIP LolaAnglada93 774 83 30Escola Mpal.Arts

Plàstiques93 775 37 71Escola Mpal.d’idiomes93 775 11 43Escola Mpal.de música93 775 19 48Escola Mpal.de moda 93 775 03 56IES Joan Oró93 775 36 18IES PompeuFabra93 775 59 16Llar infantsPont d’Estels93 775 85 96Llar infantsRiu de Sons93 774 17 03Llar infantsLes Torretes03 775 40 20Llar infantsLa Vila93 775 56 18LlarParroquial93 775 41 16Llar infantsPatufet93 775 09 34

ESPORTSPatronat Mpal.d'Esports93 775 53 51 Camp futbolLes Carolines93 775 41 17CE Torrentde Llops93 775 24 33CE La Vila93 774 23 65IEM93 775 16 71PavellóEsports93 775 39 19Piscina La Vila93 774 23 65Piscina d'Estiu93 775 10 04

SANITATCAP B. Aires93 775 51 03CAP La Vila93 775 19 51CAP Torrentde Llops93 776 69 68CAP SalutMental93 774 51 53Centre neuropsiquià-tric93 775 22 00Creu Roja 93 775 05 50Hospital SantJoan de Déu93 774 20 20Ambulàncies061

SEGURETAT CIUTADANABombers085Policia Local93 775 07 83Protecció Civil93 775 24 96Mossosd’Esquadra088Pomfusa(Serveis Funeraris)93 775 55 52

NECROLÒGIQUESPomfusa informa:

Raúl Muñoz Palaode 33 anys5 de setembre de 2010Oratori de PomfusaPedro Egea Gallardode 84 anys5 de setembre de 2010Sant Esteve SesroviresCarmelo Rubio Garcíade 66 anys6 de setembre de 2010Oratori de Pomfusa

Fco. José Alonso Martínde 5 anys7 de setembre de 2010Oratori de PomfusaCristobal Alba Cabellode 78 anys7 de setembre de 2010Oratori de PomfusaManel Domínguez Domínguezde 77 anys8 de setembre de 2010Santa Maria de MartorellLuis García Mateode 83 anys8 de setembre de 2010EsparregueraJosefa Artigas Pascualde 91 anys8 de setembre de 2010Oratori de Pomfusa

Teresa Busquets Busquetsde 86 anys10 de setembre de 2010Santa Maria de MartorellAndreu Muxart Domènechde 86 anys11 de setembre de 2010Oratori de PomfusaMaria Cortadellas Fontde 86 anys13 de setembre de 2010Olesa de MontserratJuan Rioja Marínde 72 anys12 de setembre de 2010Sant Andreu de la BarcaJosé López Lópezde 86 anys15 de setembre de 2010Collbató

FARMÀCIA

Avinguda de Montserrat. Any 1960n Un dels eixos viaris més importants durant el segle passat va ser l’Avinguda Montserrat, al barri deCan Carreras. Aquesta imatge captada per la família Porta mostra els edificis (a la dreta) que encaraes conserven actualment, tot i que s’hi han construït nous habitatges al capdamunt de l’avinguda.També s’observa una moto i un cotxe de l’època. L’any 1960, per aquesta avinguda hi passava tots elsvehicles com a carretera nacional. Can Carreras és un dels barris que conserva millor el passat.

MARTORELL EN B/N (2) PER GENTILESA DE

Número 1417 de L'Informador de Martorell

Documents

Transcript of Número 1417 de L'Informador de Martorell