Num. 166 - Any IV • Epoca III Barcelona, 8 <!• ••lembre de 1934 Número »oït: 15 Ct».

Primer aniversari de la mortde Rafael Campalans

AL CAP D'UN ANY DEL SEU TRASPÀS

Campalans o la voluntatDemà, diumenge, farà un any que la fatalitat ens arrabassà l'es-

timat company i amic Rafael Campalans, mestre d'una generacióde joves i, sobretot, mestre insubstituïbles d'energia. La voluntat,una voluntat de granit, era el tret més característic de la personali-tat fecunda del director de l'Escola del Treball.

Sense Rafael Campalans, Unió Socialista de Catalunya no exis-tiria, almenys amb l'esponerosa força que avui ja té en la conscièn-cia de milers de treballadors catalans.

Era des d'aquestes mateixes pàgines que dèiem, fa un any, col-pits pel dolor, que havíem perdut un home, TOT UN HOME, en lesaigües traïdores de Torredembarra. I així era en efecte. Nomésen el decurs d'un any, quantes vegades no t'hem trobat a faltar Ra-fael Campalans.

Per educació societària, per formació moral i intel·lectual, àdhucenduri ts pels anys de batallar i alliçonats pels crims que hem pre-senciat, no som massa donats a preocupar-nos excessivament delsmorts quan tantes preocupacions ens dóna la lluita aspra en el ca-mí de la redenció del proletariat. Però hi ha pèrdues tan punyents,que si no fos que el record d'aquests homes serveix d'incentiu, fa-rien trontollar les organitzacions a les quals van donar vida i escalf.Campaians era un d'aquests homes. Aquell rostre amoratat i em-botornat per l'asfíxia, que descansava sota la cúpula del vestíbul del'Escola del Treball, ara fa un any, era la testa d'un colós. D'ungegant que portava dintre una intel·ligència desperta com poquesn'hi ha, i que hi bategava un dels cors més generosos que han sentit,han estimat i han patit a Catalunya.

Perquè Rafael Campalans era intel·ligent i era, per damunt detot, bo ; era socialista. La seva formació intel·lectual no li hauria per-mès de poder defensar els inicus privilegis de la societat capitalista,perquè les constradiccions d'aquesta són rnassa evidents i impotents elsseus sistemes per a redreçar aquesta civilització que només desembocasempre en els conflictes armats. Com que era bo i era honrat, ru-rant knys fou gairebé l 'únic intel·lectual del nostre país \ue sentiael pes d'e l'enorme injustícia que es comet amb la classe obrera. Peraixò les pistoles assassines que dirigia Martínez Asido i pagava Ber-tran i Mussitu també l'havien cercat per encendre-li la testa com des-prés feren amb el seu amic Salvador Seguí.

Campalans o ¡a voluntat . La voluntat de guiar el proletariatper l'esquerpa drecera, en lluita ardida, sense defallences, cap a laSocietat socialista. Aquesta era l'estrella del Nord de Rafael Cam-palans.

Era la d'ell i ha d'ésser la nostra en tot moment.

Ara que el pas del temps haclos el parèntesi d'un any de re-flexió és quan la personalitat deRafael Campalans es perfila des-tacadament i pren proporcions degran relleu als ulls dels que sa-bérem estimar-lo i volguérem com-prendre'l.

Les ànimes vulgars, llevat deldesbordament sentimental deltraspàs, mai no deixen una estelade records que purifiquen les im-perfeccions de la vida mortal.Cal haver dispersat la flama del'esperit pels, àmbits de la terra,perquè la mort esdevingui unamajor naixença com volia Mara-gall.

Cal, però, que aquest esperitno s'hagi dispersat d'una manera barroera i eixarreida .comaquests pseudoherbis que la falsahistòria, per una inversió de va-lors, situa vorejant els llindars del'Olimp, no. Perquè la dispersióespiritual esdevingui eficaç, fe-cunda i transformadora, cal si1-tuar-se cara a cara_ amb, els ho-mes. Es abraçant Inhumanität to-ta, en sentit d'universalitat i,particularment d'aquesta humani-tat sofrent, turmentada i adolo-rida, que cal desplegar la vibra-ció interior, el dinamisme, la for-ça energètica i tot l'intellectua-lisme que un hom hagi captat pertal que la veritable història situïels fets en els annals de la im-mortalitat.

Esforçar-se per abastar una situació purament personalista; mal-dar per assolir un prestigi perdesprés gaudir en la seva torre de

ACTU IN MEMÒRIAda

Rafael Campalan«VETLLADA PUBLICA

NECROLÒGICAAvui, dissabte, a les deu de

la nit, a la Casa del Poble(Primer de Male, núm. 7).

Hi parlaran els company« :JOAN FRONJO8A, diputat

al Parlament de Catalu-nya.

EMILI MIRA, Director del'Institut d'Orientació Pro-fessional.

JOAN COMORERA, Presi-dent del Comitè Executiude la U. S. C. i Consellerd'Economia i Agriculturadel Govern de la Genera-litat de Catalunya.

SECCIÓ DEL DISTRICTEVIH

Montmany, 24La setmana que ve tindrà

lloc un acte en commemora-ció del I aniversari de lamort de

RAFAEL CAMPALANSParlarà : M. Escòria.

•FEDERACIÓ COMARCALDEL BARCELONÈS

Els afiliats a les Seccionsd'aquesta Comarcal són con-vocats per a demà, dlumen-ge. a les deu del matí, a laCasa del Poble, per tal d'a-nar al Cementiri Nen a re-tre homenatge a la tombade Rafael Campalans.

vori l'ensoperbiment o vanitat quefreqüentment comporta la con-questa d'un nom, sovint, tot plegat, ultra ésser ja per ell mateix,egoista, hermètic i antipàtic, es-devé inoperant.

D'ací que jo, malgrat reconèi-xer, per exemple, que Goethe,potser, és l'horne que posseeix méssuma de valors intel·lectuals queha parit la humanitat i reconèixer,¡: més, que és dels homes que mésbells instants m'ha fet passar

en la meva modesta vida intel·lec-tual, no el trobo, integralmentparlant, comparable a Beethoveni menys a Rousseau.

Si de Rousseau no en teniuprou de llegir-li el «ContracteSocial» i «Emile», fullegeu lesseves «Confessions)) i allà veu-reu I'«home» amb totes les sevesgrandeses, les seves passions, elsseus pecats i les seves virtuts.Veureu la nuesa d'una ànima vi-vificant les fibres, els músculs, elsossos, la sang i la carn d'un homemortal. En canvi, Goethe, tot iles seves grans passions, no dónabrida solta al corcer de les seveslluites internes i procura que laseva vida llisqui plàcida i tran-quil·la en un ambient palatí quel'obliga, malgrat la seva enormesuperioritat, a blincar l'espinadadavant dels prínceps i sobirans.

No serà per tot aquest entrellatde coses -— pregunto jo — queCarlyle no cataloga Goethe entreels seus herois, i, en canvi, no faamb Shakespeare i Dante, com apoetes, i al propi Rousseau, coma home de lletres...?

• * *Campalans no sols era un dels

valors intel·lectuals més sòlids dela Catalunya contemporània, sinóque era un dels homes més dinà-mics i passionals.

Era l'home integralment hu-mà ; l'home que despertava, al'entorn seu, odis i amors ; el queabocava per tots els àmbits de laCiutat les formidables lluites in-ternes del seu esperit perquè frui-tessin entre els humans.

De profunda formació pedagò-gica li hauria estat fàcil bastir-seun nom com a Director de l'Es-cola del Treball — cosa que jahavia aconseguit — i tancar-se enla seva torre de vori tot i deixantuna obra d'eficàcia positiva. Comsigui, però, que la seva alta espi-ritualitat captava totes les inquie-tuds que trasbalsen el món ac-tual, ell, el pedagog, el filòsof,descendia a la terra baixa, tur-mentada, vexada, explotada, ple-na d'imperfeccions i es llençavaardidament a una ferrissa lluitade vida o mort. I baldament dei-xés en el combat esquinços decarn i en rebés flagells de totamena, ell no defallia i refermavael seu braó per afrontar les múl-tiples contingències que es dibui-xaven en perspectiva.

Era feixuga la tasca' Baldament que endevinés que, entre elsqui ell volia redimir trobavaingratituds, blasmes i àdhuc ame-naces que vorejaven la tragèdia,

Campalans oosseïa un cor prouample i generós per a perdonar ireemprendre altra vegada la rutacomençada.

No endebades l'amic Serra iMoret, en una carta plena de do-lor, em deia : «No en tindrem maimés cap com ell ! »

Que hi aprenguin els intel·lec-tuals de Catalunya en la vida il'obra del malaguanyat Campa-lans !

I nosaltres, els amics i devotsdel seu apostolat, fem-nos dig-nes de la seva recordança, procu-rant imitar-lo en tota la profun-díssima humanitat que el seu es-perit irradiava en aquest petit closde la terra que és Catalunya.

JOAN FORMENT

Ag r i c u l t o r s aMadr id

No sabríem adoptat, ,4»vantl'acte que celebraran avui a Ma-drid els propietaris rurals de Ca-talunya ,una actitud melodramà-tica ni esquinçar-nos els vestits.El trobem perfectament lògic inatural. Les classes privilegiadeshan confós sempre el país on viuenamb llurs propis interessos ; iquan aquests interessos els peri-llen, afirmen i asseguren que lapàtria — llur pàtria, naturalment— està en perill. Aleshores, llen-çant per la borda tota llur fraseo-logia patriòtica, buida i rescalfa-da, recorren a tots els mitjans afi d'oposar-se, sigui com sigui, auna renovació d'un estat de cosesque representava el mantenimentd'uns privilegis de què ells haviengaudit f ins aquell moment.

Ara, que aquesta assemblea tétot l'aire d'una provocació i d'u-na declaració de guerra contrael Govern popular de la Genera-litat de Catalunya. I aquesta pro-vocació és emparada pel Governque presideix el senyor Samper.També ho trobem natural. Aquestacte ve a formar part, en darrerterme, de l'ofensiva que han em-près les forces de dreta per tald'ensorrar definitivament l'obrademocràtica i revolucionària quehavia estat iniciada amb l'adveni-ment del règim republicà, l'ex-pressió única i autèntica de laqual és, avui, el Govern de Cata-lunya.

Tot amb tot, tenim el conven-ciment íntim que aquests senyors«agricultors» perdran el temps ique, malgrat la protecció de l'e-quip ministerial agrària-lerrouxís-ta, llurs esforços resultaran in-fructuosos. El moviment revolu-cionari de Catalunya seguirà im-pertorbable el seu camí.

Comptat i debatut, el millorque podrien fer els «súbdits» deSant Isidre, seria demanar al'Institut de Reforma Agràriaque els assentés en algunes de lesfinques expropiades dn es podrienlliurar de ple a llurs aficions i apracticar llurs aptituds de ((con-readors» cent per cent.

JUSTICIA SOCIALf«îf*

La comèdiadel blat

A propòsit d'una disposició delConseller d'Econonra i Agricul-tura de la Generalitat, el nostrecompany Joan Comorera, s'hadesfermat, en certes terres dt-1centre d'Espanya, una ofensivaenorme contra Catalunya.

Tot plegat és una comèdiaque està acabant en el ridícul.

El Govern de la República pu-blicà a la Gaceta un Decret as-senyalant una taxa mínima alblat ; f ixava aquesta taxa a 50pessetes els 100 quilos. El com-pany Comorera, des ile la sevaConselleria va veure que el quecalia era que la taxa fos compler-ta p"rquè hi havia de bo en ellala condició de permetre als veri-tables bladers (que són els page-sos que produeixen el blat) queobtinguessin un preu remunerador;i llur treball. 1 com que de dife-rents pun ts d'Espanya arribavena Catalunya ofertes a 40, 42 i 44[X'ssetes, la qual cosa volia dirque la taxa no era respectada, elcompany Comorera publicà unaordre prohibint l'entrada de blata Catalunya si no portava la jus-tificació d'haver estat pagat alproductor al preu de taxa.

Els productors de Catalunyahan t i ngu t , mitjançant la taxa, laseguretat de vendre el blat a 50p'.-ssetes i n'estan força satisfets,perqi'è l<'s disposicions preses pelcompany Comorera els ha posatsa cobert dels explotadors i els aga-vclladors que valent-se de les ne-cessitats dels agricultors els ex-plotaven miserablement. Però esveu que en terres dol centre d'Es-panya la taxa era presa a broma¡>er l 'allau de feudals i cacics quemercadejant amb la misèria delpoble continuaven adquirint elblat al preu que volien ; i davantde les disposicions ilei companyComorera que els prohibeix deportar a Catalunya el blat que nohagin pagat a 50 pessetes, aques-ta banda de vividors ha posat elcrit al cel.

Prou cl propi Ministre d'Agri-cultura diu i repeteix contínua-ment que la Generalitat ha obratperfectament ; prou és evident queestan fent el ridícul aquestes Di-putacions castellanes protestatà-ries. Però no es donen per vençu-des. L'enemiga contra Catalunyaés llur bandera i, l'alcen sempreque poden, tant si tenen raó comsi no en tenen.

Els disbarats que diuen no te-nen fi ni compte. Però entreaquests disbarats n'hi ha un queflamegen contínuament i que se-ria hora que se'ls demostrés laimbecilitat que s ignif ica: diuenque cal posar fronteres perquè noentrin a l'Eyianya central elsproductes catalans.

Es una pena que haguem de-parlar de fronteres nosaltres quen'abominem. Però ja que sempreen parlen aquests vividors del cen-tre d'Espanya, cal que sàpiguenuna cosa i és la següent :

Si s'obrís una frontera entreCatalunya i Espanya, Espanyaseria un ermot al cap de quatredies i Catalunya un empori de ri-quesa. Entre altres coses, podríemmenjar el pa a meitat de preu.

CorrespondènciaEl company Francesc Morató que ens

demanava una persona del Partit a laqual adreçar-se per afers d'ordre sin-dical, pot fer-ho al company Fronjpsà.a la Casa del Poble.

Hem reïmt una lletra del companyGilabert dolent-se, amb molta raó, deltemps que ha estat entretingut un arti-cle que, va trametre'ns. Cal fer-se càr-rec que JUSTÍCIA SOCIAL és feta percompanys que tenen altres ocupacions,per una banda, i per l'altra el fet que,a-vui, el nostre setmanari té un proble-ma d'insuficiència de tamany a resol-dre que cal conciliar amb les atencionsque es deuen als col·laboradors i ambla funció d'òrgan del Partit. — La Re-dacció.

lui

L A S E T M A NA PO L I T I C AGil Robles a Covadonga

El senyor Gil Robles, o la C. E.D. A., que pel cas és igual, volrepetir a Covadonga la concentra-ció q'ue amb tant d'èxit va cele-brar no fa pas massa temps a «ElEscorial». Volem creure que enaquest cas es repetirà l'èxit de laconcentració a què fem al·lusió.Que nosaltres sapiguem, el senyor

Salazar-Alonso no s'ha oposatfins ara, a aquesta demostraciódels elements vaticanistes acabdi-llats pel senyor Gil Robles. El mi-nistre de la Governació, que hamantingut una actitud d'absolu-ta intolerància envers els elementsnetament republicans i socialistes,mostra una gran benevolència pera les forces de dreta que s'hanapoderat del règim a fi de desvir-tuar-lo amb la complicitat canallai vil de les partides lerrouxistes.

Si les manifestacions dels sec-tors esquerrans i proletaris d'Es-panya haguessin estat autoritza-des, no tindríem gran cosa a dirde la benignitat del Govern de laRepública. Ara, però, hem deconsignar la nostra protesta ihem de dir ben alt que per partde les masses obreres d'Espanya,caldrà arribar allà on serà neces-sari per tal d'acabar d'una vega-da i emprant tots els procedi-ments, per violents que siguin —justificats en aquestes circumstàn-cies, — amb aquesta situació re-pugnant i característica d'un rè-gim de dictadura.

EuzkadlEuskadi ! Heus ací un mot que

sona com un clarí de revolta. Sa-bí d'Arana va idear-lo, efectiva-ment, com un toc de clarí í eltemps i les contínues contradic-cions de l'Espanya central li handonat el to de rebel·lia franca idescarada que té. Euskadi ! Eus-kadi !

I és en aquest sentit que ensinteressa i que ens fem nostre elplet de Bascònia. Gairebé no enscal conèixer les circumstàncies delproblema existent entre Bascòniaí l'Espanya central. Volem fixar-nos únicament en el fet que elGovern de la República ha vol-gut frenar la llibertat del poblebasc i que el poble basc ha con-testat amb una protesta col·lectivai revolucionària. Un cop arribatsen aquest terreny contestem al tocde clarí de Bascònia amb un altrecrit : Presents !

El Comitè Executiu de la UnióSocialista de Catalunya va pren-dre l'acord de recolzar amb la se-va adhesió la protesta del poblebasc i ordenà als nostres parla-mentaris que assistissin a l'Assem-blea de Parlamentaris convocadaper al diumenge passat.

El plet de Bascònia amb l'Es-panya central té una semblançaabsoluta amb ei plet de Catalunya.Semblança absoluta en el fons.No es tracta del contingut d'unallei de Contracte de Conreu nid'una qüestió de Comissions ges-tores ; això són detalls episòdics.Del que es tracta és d'una oligar-quia central absorbent i rabiosa-ment centralista que a les prime-res alenades d'alliberament de lesnacions històriques de la penínsu-la ha envestit, cega i incomprensi-

va com sempre, contra ¿tot el quesignifiqui una vida nova més lò-gica i més humana.

Governa Espanya, encara, unescamot d'inconscients, esclaus detots els interessos tèrbols d'unpassat vergonyós ; torna a domi-nar la banda d'aventurers de sem-pre que no coneix ni entén altresproblemes que els derivats, d'unafaçana històrica i tradicional ; to-ta la vida moral i material del'Estat està a mans d'irresponsa-bles. I és contra la incomprensió,contra l'absurditat, contra els cos-tums polítics tradicionals i ca-ducs que va alçar-se Catalunya,fa poques setmanes, i que s'ha re-dreçat Bascònia ara.

Altres pobles seguiran, al frontdels quals aniran Catalunya iBascònia. I entre tots acabaranamb la vella Espanya unitària imedieval de la qual no ha dequedar ni el rastre.

Maniobre* militareEls comissionistes d'armaments

de tot Europa estan de Festa Ma-jor. Tot són maniobres : navals,terrestres, aèries. Els canons, lesametralladores, les cortines degas estan a l'ordre del dia a Fran-ça, Itàlia, Anglaterra.

França, per exemple, ha mobi-litzat milers de soldats a la regióde Bordéus, als Alps, al Nord j hafet sobrevolar Lió i París per cen-tenars d'avions que en un tres ino res han destruït teòricamentambdues ciutats. D'això es tracta-va. De demostrar que l'imperialis-me francès no està prou armat.I així, tqts els altres imperialis-mes europeus.

De tota aquesta farsa que faràcórrer dintre no gaires anys lasang de la joventut obrera que pu-ja cal destacar-ne factitud plausi-ble dels nostres camarades fran-cesos, què, han realitzat una propa-ganda intensa contra les recoma-nacions de l'Estat Major de l'Aire. Mentre el general Denain de-manava que Lió i París roman-guessin a les fosques, mentre esportava a cap la comèdia de so-brevolar aquelles ciutats, aquellsque van fer de bens en la passadaguerra i els candidats a fer-ne enla que s'apropa, van encendre totsels llums de la ciutat com a pro-testa contra el carna.tge que esprepara.

Amb tot, no hi ha hagut capprocés ni cap detingut.

¿ Què hi diu el ximple del ma-riscal Hidalgo, que ha fet empre-sonar els badalonins Valverde • iEspinosa per haver-se rebel·lat debon principi davant els projectesde jugar també a guerra en terraespanyola ?

"Mori Espanya"Pel que serveix, hauria de fer

segles que havia d'haver mort.Amb tot, si hi hagués hagut a laPenínsula vergonya i consciència,faria anys i anys que no s'hauriade donar aquest crit subversiu ahores d'ara i no caîdria que s'in-dignessin fins al paroxisme elsmonàrquics d'«ABC» i «El De-baté», que aquests dies donencops de cap a les parets perquè alNord hom ha cridat «Mori Espa-nya !»,

Sí, senyors, sí. Mori Espanya !Aquesta Espanya faraònica, le-vítica, embrutida per legions debisbes, generals i reis analfabets»

Mori l'Espanya dels forjadorsde les derrotes de Santiago, Cavi-te, Annual, tan bandits com elsvencedors de Flandes i Mèxic.

Mori l'Espanya d'aquests ene-mics de la veritable Espanya.D'aquests escanyapobres que pa-guen jornals de sis rals i callencom a morts i no senten la «dig-nitat» ferida davant els atropella-ments de què les companyies es-trangeres fan objecte els pobresminaires d'Almadén, de Riotintoo de Fígols i que fan com si nosabessin que Gibraltar era un diaterritori nacional.

¿A què venen aquests esgaripsdels professionals del patriotisme,disposats tothora a vendre's elterritori a les cobejanees de l'im-perialisme estranger i cargolantels treballadors indígenes perquèsón aquells als quals hom pot es-prémer més ?

Els refugiats a Coblença, quanla Revolució francesa, fent decriats d'armes dels austríacs i ale-manys i els oficials blancs de Kol-xak, assassinant russos sovièticssón una bona mostra d'ón arribael patriotisme d'aquests exaltats.

A la Península, els avis delsinspiradors dels monàrquics d'aravan fer entrar-hi els u cent milfills de Sant Lluís» que acomboia-va el duc d'Angulema.

Unió Socialista de Catalunya

SESSIÓ DEL COMITÈ EXECUTIUDEL DIA 3 DE SETEMBRE

Assisteixen els companys Comorera,Fronjosà, Folch, Obach, Martínez, Cap-devila i Palomas.

El company Palomas dóna comptede la situació de la Tresoreria i ésacordat d'oficiar les Seccions en des-cobert perquè es posin al corrent de co-titzacions.

Es acordat també de constituir endefinitiva el Consell Directiu, i pertant demanar a cada Federació el nomdel representant per a constituir-lo.

Tenint en compte que va a complirun any de la mort del company Ra-fael Campalans, el Comitè acorda cele-brar dissabte vinent una vetllada com-memorativa a la Casa del Poble i as-senyalar com a oradors els companysEmili Mira, Joan Fronjosà i Joan Co-morera.

Acostant-se el mes d'octubre o siguil'època de represa de tota mena d'ac-tivitats és acordat de convocar per aldimarts de la setmana que ve, dia 11,un» reunió de tots els elements delPartit que a Judici del Secretari Ge-neral reuneixin condicions per a donarconferències, cursets, etc., per tal d'i-naugurar una tasca cultural al més efi-cient possible.

Són acordats els actes segUents :Cinc conferències a Banyoles a càr-

rec dels companys Josep Xirau, EmiliMira, Joan B. Claret, Àngela Graupe-ra 1 Ramon Torroja en les dates i so-bre els temes que assenyalin de comúacord els conferenciats i la Secció.

Un míting a Tona on parlaran elscompanys Barjau i Fronjosà.

Un curset de sis lliçons sobre Econo-mia política a Manresa a càrrec delcompany Folch i Capdevila.

Els parlamentaris de Catalunya i els d'Euzka-di van anar a Zumàrraga a fer afirmació de lluitacontra la tercera Dictadura. Els socialistes auto-ritzaren Prieto perquè declarés llur solidaritatamb el moviment autonomista. Els únics que nohi han assistit, ni han dit res, són els repu-blicans espanyols. Covards!

&Hf9&Dmœen marxa

Ja s'han aclarit les coses al pri-mer Casal dels treballadors mer-cantils.-

Tal com en un altre article in-formàvem als nostres lectors, elConseller de Governació delegà alsenyor Espanya per a presidir lavida del C. A. D. C. I. en tantque es normalitzaven les activitatsd'aquest.

El divendres, dia 17, a la nit,tingué lloc, per fi, el Consell ge-neral ordinari que estava pendentde celebració des del passat juny.Hi acudiren més de tres mil asso-ciats, que envaïren totalment lasala d'actes i dependències prope-res. L'expectació era gran. Presi-dí l'Assemblea el delegat de l'au-toritat, assistit de dos secretaris.Tot s'anà desenrotllant normal-ment. A lea quatre de la matina-da hom coneixia el resultat del'escrutini, corresponent a la vota-ció secreta per al proveïment decàrrecs, entre ells el de presidenti el de secretari. Prengueren parten 'l'elecció 2.079 socis — molts,impacients degut a com era tard,marxaren abans — i el resultat esrepartí així :

Candidatura conservadora : 863vots.

Candidatura renovadora : 1,216vots. •. • .

Grans, aplaudiments, acollirenla lectura d'aquestes5 xifres. Se-guidament es prenia l'acord dedeixar sense efecte les expulsionsde varis socis decretada per l'an-terior C. D., i prop de les cinc dela matinada s'aixecava la sessiódesprés d'acordar un vot de grà-cies al senyor Espanya per la rec-,titud i imparcialitat amb què ha-via actuat els pocs.dies que tinguéal seu càrrec el C. A. D. C. I.

Felicitem als amics del benemè-rit «Centre», i resolta, de mo-ment, la seva forta crisi interna,que ha arribat a moments de verdramatisme i passió, esperem queun període de treball fecund i pro-fitós presidirà les activitats d'a-quell nucli de treballadors afectesal comerç i a la indústria de Ca-talunya. Tinguin ben present, pe-rò, aquests amics, que donada lasituació política actual, cortv¿ queno perdin gaire temps jugaat a"banderes i a eufòria patriòtica.

- EL C..JL—D. r.. T,, Tgrcmggufifc iacceptada ja la seva profunda ca-talanitat, té u'n bell camp, d'accióon actuar amb tesponsahilitat ientusiasme. Aquest camp d'accióés la triple labor social, cultural i.mutual, en la qual encara hi hauna feinada immensa a fer si ésque hi ha esperit i iniciativa per adur-la a cap.

I que ens creguin : si els plauenels emblemes vistosos, que vaginpensant en com faria de bonicla façana de casa seva una enor-me bandera d'una sola esperança-dora i encesa color.

J. M. ROIG

Un míting per al dia 14 a Mataró.Oradors: Granier-Barrera, J. Boira,Barjau, Miret i Ruiz Ponseti.

Finalment és acordat cridar l'atenciódel Comitè pro-«Treball» perquè renoviamb tota intensitat la campanya depropaganda i de recaptació de fons per-què surti a. llum. el nostre diari tanaviat com serà possible.

CURSET DE CONFERENCIES A LACOOPERATIVA DE CORCO

Els nostres .amics de Corcó han or-ganitzat un interessant curset de con-ferències sobre Cooperació, a càrrecdel company Coll .Creixell.

S'han donat ja dues conferències delcurset, i el dia 22 del corrent tindràlloc la tercera i última. Amb aquestmotiu s'organitza una excursió a lesproperes muntanyes de Collsacabra, aIP. qual probablement també assis-tirà el company Serra Moret.

Compreu Calçat Anglo

Joan EscarpanterCanet de Mar

«•»t fl •-I*****. -"»v m t. JUSTICIA SOCIAL - 3

Joventut Soaalfeta'cie Catalunya^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^ jj ^ i ^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^ j ^^^^^^^^^^^^^^^^^ l ^^^^^^^^^^^^^^ !™»^«^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^fff/^^^^l^^^^jljfl^^^^i^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^fjj^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^l^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^j^^^^^^^p

El 1." Congrés de la JoventutPrimer Congre» de la Joventut Socialista de Catalunya, que

andrà lloc avui, dissabte, i demà, diumenge, dies 8 i 9 de se-tembre, a la Casa del Poble de Barcelona, Primer de Maig, T,sota el següent ordre de discussió :

Informe de la ponència organitzadora.Constitució de la Mesa del Congrés.Validació de credencials.Nomenament de ponències..Discussió dels Estatuts.Proposicions.Nomenament de Comitè ExecutiuDiscurs de clausura del Congrés, pel company Joan Como-

rera, president de la U. S. G.La primera sessió tindrà lloc dissabte, dia 8, a les sis de la

tarda.Hojn prega a tots els companys que s'atenguin a les normes

que indica el projecte d'estatuts publicat a JUSTÍCIA SOCIAL deldia 30 de juny, en el títol tercer, art. 18, 19 i 20, per als efectesd'organització.

Hom prega també que totea les seccions de Joventuts guar-din el número de JUSTÍCIA SOCIAL del 30 de juny passat on hiha el projecte d'Estatuts per a fer-hi les esmenes necessàries.

I n e p c i aHi ha persona, com organisme

í, institució que no dóna un passense errar-la. Només cal que esbellugiun per desgavellar tot elque toquen o passa per llursmans. Es una veritable desgrà-cia. Sofrírem durant el bienni re-publicà una plaga d'aquesta me-na amb els anarquistes. Fou unveritable desgavell que portà —iaixò és el lamentable— a una or-ganització potentíssima com la C.N. T. a un esmicolament suïcida.D'aquella gran gentada organit-zada sota els seus rengles, avuino en queda res. Vaga darreravaga totes foren perdudes no solsdavant la classe patronal, sinódins la mateixa organització. Se-guiren aquella sèrie de gestes re-volucionàries, sense un objectiuconcret, i portades amb tal turpi-tud i sense un sentit totalitari,necessari per a moviment detanta envergadura, que solamentportà com a conseqüència derro-tes i fracassos. I la guillada fougeneral. Ningú no esperà unareincidència i vingué un esmor-teïment, fatal sempre, en les rei-vindicacions de caràcter obrer.Fou una desil·lusió tan forta queha mort per bastant temps unabrandament tan manifest i pa-tent com aquell. De difícil —noimpossible—, reproducció. Peròaquesta actitud arribà al punt àl-gid el 19 de novembre del 33 ialeshores féu possible la victòriade les dretes monàrquiques espa-nyoles plegades, junt amb totala podridura infecciosa de la «ra-dicalada». I aquí vingué la sego-na edició «corregida i augmenta-da» de la turpitud i la inepciaportada a gran escala. Així veiemcomençar la política de la «radi-calada» sota el lema d'eufòriarepublicana, i passar successiva-ment per una sèrie de desgavellsque irriten i subleven la cons-ciència més insensible en la vidapolítica. Comencen actuant ambun esperit de revenja, contra elsqui durant dos anys els havienallunyat del «gran festí», i que ca-uen en una de les pitjors turpi-tuds : tornar els privilegis a llursenemics seculars : la clericalla.Deroguen una llei, solament desentit humanitari, no socialistacom la de termes municipals.

SÄ*-ANGLOPER A CADA DIA

A?Ì*GÌO

Deixen altra volta el pobre cam-perol de la meseta castellana ales urpes de les deixalles d'unfeudalisme fastigós i indecent. Eldeixen'en les pitjors mans. A lesrnans dels «xulos» i «señoritos»castellans. Passen per l'amnistia—amnistien criminals conscientscom els Sanjurjos i Cavalcantis.Per l'indecent, llord i famós as-sumpte del moresc, entren ambun cinisme cruel en el problemacatalà. Problema que per ara, noha portat altra cosa que soroll,però que serà de conseqüènciesgreus. Solament el temps ho di-rà. Pel problema basc, empre-sonant autoritats republicanes ialterant el famós «ordre» de talfaisó que el nom d'autoritat allur boca. tufeja a alls i cebes po-drides.

La nostra Joventut ha d'ocuparun lloc d'honor en les hores greusque s'acosten. Siguem desinte-ressats i breguem perquè una vi-da més digna i més humana si-gui una realitat. Perquè deixid'ésser una aspiració, que perillade crònica, un nou món, amb no-ves preocupacions i noves empen-tes de vitalitat i noblesa ens em-penyi cap endavant. Tenim fe enle nostra força més que humanai vencerem perquè el dret i la raósón nostres.

Tot aquest món xaruc i podritplacem-lo sense contemplacions ales pàgines de la història. Perquèsigui motiu de constatació i deres més.

A. VILELLA

H o r i t z o n snous

No creiem que ningú puguidubtar que els que venim propug-nant per la intervenció i actuacióconstant dels elements joves delPartit dins els Sindicats Obrers,ho fem amb tota la bona fe delmón. Tenim l'íntima conviccióque aquesta intervenció ha de por-tar una nova empenta i vigoriaals Sindicats ensems que incalcu-lables beneficis a la causa políticaque tots creiem defensar. I aquestcriteri, podem dir que hem vistamb satisfacció com era compar-tit per la majoria deh nostrescompanys afiliats a la JoventutSocialista de Barcelona.

A propòsit d'això volem remarcar, perquè ho considerem de graninterès, els acords presos en lapassada Assemblea de la Joven-tut de Barcelona. Tant a la dis-cussió del projecte d'Estatutspels quals haurà de regir-se la fu-

tura J oventúFÍAflSffeïa1' 'IW k€ata-lunya, com en les proposicions a-presentar al pròxim Congrés dela seva constitució l'assemblea esmanifestà decididament favorablea obligar tots els companys perquèactuïn dins els Sindicats obrers.I com és natural a la nostra Jo-ventut, els acords presos van aiesenllà que no va el Partit en aquestsentit.

La U. S. C. es limita a obligara tots els que demanen l'ingrés perquè pertanyin a un Sindicat Obrerque accepti la lluita de classes. ,LaJoventut diu que havent-hi unaCentral Sindical identificada enabsoluta amb Has nostres fàcti-ques de lluita, i controlada percompanys nostres, els Sindicatson cal que ingressin els afiliatsa les Joventuts Socialistes de Ca-talunya, són els Sindicats fede-rats a la Unió General de Sindi-cats Obrers.

Però que no s'espantin els vellsmilitants dels Sindicats, malgratels anuncis i amenaces que en nomde la Joventut, algú s'ha permèsde llançar amb desconeixementabsolut d'aquest afer. Els ele-ments joves del Partit aniran alsSindicats a contribuir amb totl'esforç i al costat d'ells, en leslluites diàries enfront de la bur-gesia i el capitalisme opressor. Acompartir els desenganys i les ad-versitats que en aquesta lluitas'han de sofrir constantment iprocurar que aquests es tradueixinen alegries i victòries en llur feixuga tasca. I portar dintre delsSindicats aquella energia i aquellentusiasme propis de la Joventut.

VALLDOSERA

LA FORÇA EM-PENY LA IDEA

Mantes vegades se m'acut undubte : En realitat són els homes,és a dir, la realització dels seusactes, prou fidels amb la concep-ció de les seves idees, o bé, permanca d'un esforç constant, laidea sempre resta ofegada sotal'imperatiu de l'instrument quepodríem anomenar carn?

Caldria, doncs, que tots els ho-mes avui, i més a més els queostenten càrrecs, analitzessinaquesta circumstància, puix quesembla, i qui sap si en silenci emdonaran la raó, que les coses noestan prou inspirades, en un sen-tit o bé en un altre. D'idees bo-nes, ja en naixien segles enrera,i moltes d'elles hagueren de mo-rir, per haver-se malmès en pas-sar pel sedàs de l'home, de la teo-ria a la pràctica. Una aclaració :No perquè l'home fos inepte sinóperquè per al triomf necessitavenmés que bona voluntat : esforç isacrifici !

Hauríem d'analitzar-nos nosal-tres mateixos. I si cal, augmen-tar el grau de convicció en con-tra del poder «carn» que podríemllegir «egoisme» personal, a fi decrear i alimentar dins nostre, elconvenciment absolut que enla vida hem vingut per ajudar-nos mútuament i que cal anul·larcompletament les categories quemenyspreen l'home; i aquestconvenciment generalment es té.Però no és prou tenir-lo i dir quecal aplicar-lo, sinó que constant-ment, a tothora, hom ha de tre-ballar per allò, posar-hi el coll,com hom diu. Si l'home necessi-ta fer un constant esforç per su-perar-se i convèncer-se per auto-determinació de la seva missió degermanor, que ho faci. Però queno deixi atuïda la seva aotóvitata conseqüència de posar-hi totala voluntat, sense tenir en comp-te que en aquell cas determinat,per fructificar, era necessari ...ai-forçar-s'hi tanmateix-, ••••'l· • .''••'

ÄTW A N I T S*f\Un fenomen ?

Rico Avello, alt comissarid'Espanya al Marroc, ha mani-festat als periodistes que anirà alini a estudiar sobre el terreny lesseves necessitats. Home, home lPer conèixer les seves «necessi-tats» ha de sortir de casa?

Un viatgeAlcalà Zamora ha anat a Jaca.

Així i tot, no creiem pas que lihagi caigut la cara de vergonya.

17« casamentEl príncep Jordi, d'Anglater-

ra, s'ha de casar amb la princesaMarina, de Grècia. El «sepeli»s'efectuarà a Londres. Semblaque en el darrer consell de minis-tres samperistes — no confondre'lsamb els amants del vodevil — esdiscutí llargament qui havia de

representar-fc| Espanya, sense ar-ribar a un acordí Tan senzill comés ! Tractant-se de la Marina deGrècia, és lògic que hi vagi EnRocha, que és l'encarregat de lesqüestions navals.

Ja pots tirar al dret

El senyor Estadella, ministredel Treball, en un discurs quepronuncià al Casino Radical d'I-gualada aigualida, digué que siCatalunya queia en el separatis-me, ell aniria a enterrar els seusossos en un reco d'Espanya. Dub-tem que ell, amb tot i reconèixer-liuna gran capacitat, pogués enter-rar els «seus ossos». De totes for-mes que no s'espanti, que no que-daran al descobert. Almenys nos-altres coneixem ,uns homes que esbrinden a enterrar-los. O a fer-ne caga-ferro. Els metal·lúrgics.

Odi a la joventutActituds precises de l'adversa-

ri avui ens diuen amb meridianaclaredat on rau la veritable forçarevolucionària que ha de fer néi-xer una nova Espanya, i ensemsevitar que la manca d'escrupolo-sitat i moral rosegui més encarala nació. Era una cosa que ja sa-bíem, però que ens plau de veureconfirmada. Ningú no ataca elsque no poden portar cap perill—el perill és l'actitud honrada. Lesenvestides, fredament calculades,encara que estiguin fetes per uninsensat, no deixen de fer-se ambtota la premeditació i mala bavaen cerca de i'anhilament d'un pe-rillós enemic. Per això veiem comhom cerca d'esmicolar amb laploma i amb la Guàrdia d'Assaltdel que ha estat fet a força d'ac-tituds exemplars i moralitat a totaprova: les Joventuts Socialistes.Les forces reaccionàries que sos-tenen, informen i dirigeixen lesmans executores d'aquest atac ales Joventuts representen i són l'e-

Notes I avisosLa Federació Comarcal en l'aniver-

sari de la mort del nostre company imestre, Rafael Campalans, farà actede presència al cementiri. Demanemals companys de la Joventut Socialis-ta de Barcelona que col·laborin a lasolemnitat de l'acte.

El Comitè Executiu de la JoventutSocialista de Barcelona demana a totsels seus afiliats i simpatitzants queprestin amb la seva assistència, el mà-xim escalf a les sessions del I Congrésde la Joventut Socialista de Catalunya.Es necessari que els delegats congres-sistes portin llurs deliberacions en migde l'entusiasme i calor de tots els as-sistents.

Companys, sigueu-hi tots I• • •

La Joventut Socialista de Barcelonaportarà a terme, avui, una visita alcompany Valverde a la Presó Model.Dissabte passat, a conseqüència d'un la-mentable error la visita fou fragmen-tada. Esperem que avui no hi hauràobstacles de cap mena.

Lloc i hora de reunió : Presó Modela les quatre de la tarda. Contribuïu,assistint-hi, a enfortir l'ànim dels nos-tres presosi

Hi haurà molts companys quem'entendran, malgrat no saberexplicar-me millor. Un exemple :La unió de les esquerres peninsu-lars. El perill era greu segonsdeien elles mateixes, i per nicie-ses (nicieses enfront el perill)la unió no venia, fins ara que co-mença a perfilar-se. En aquestcas s'hauria d'imposar la convic-ció de l'ideal, que àdhuc porta alsacrifici...

' JAUME JULIÀ

xaltació d'una senectud cruel id'una impotència manifesta per acrear una nova política, una no-va economia i una nova ètica, queés tot allò que propugnen les

enèrgiques i vitals Joventuts So-cialistes. La reacció odia l'honra-desa idealistica de la joventutobrera organitzada. Tem les ma-nifestacions de força i puixançade les organitzacions no infectades pel bandolerisme dels vellsrapapiejadors i pels contrabandis-tes d'idees i de tot allò que espresenta si és propici a grans ne-gocis. La dictadura negra i el servil acatament d'uns homes dignesde les seves obres serveix avui perí. obrir pas a ia més franca i ac-centuada política antiobrera. Eltestaferro que, a sou, martellejael Socialisme deu ignorar que nofa més que endurir-lo i proporcio-nar-li experiències perquè, indes-tructible oom és, un dia pugui ferun memorial de greuges i exigir-ne les més estrictes responsabili-tats. La joventut, generosa comsempre és, no odia : l'ensenya aodiar l'exemple d'una políticamés menyspreable que la monàr-quica, car aquesta es tapa ambla caràtula de la República. Lacaverna regnant odia la joventutperquè veu que no és amb ella ;l'odia tant com el desgraciat nanaustríac odiava la joventut delseu país a la qual va fer metrallarpels carrers. Però el temps passa,la joventut creix i la vellesa mor.Els papers canvien, però l'exces-siva generositat dels joves i delshonrats sempre ha impedit ques'aixafessin amb justícia les vene-rables testes blanques que, em-parant-se amb l'edat, han comèstota mena de vileses, crims i traï-cions. Estem segurs que els jovesque sentin el Socialisme i en corn,-prenguin la valor seran totho-ra al seu lloc, públicament o enla clandestinitat, i sabran riure'smés que dels executors de la trà-gica facècia, dels visiblement em-boscats en la zona antiobrera quefomenta el monarquisme espa-nyol, veritable inductor materialpçr fer que a Espanya la politica sigui l'escola del mal i el fuetal servei dels potentats.

PERE ESPANYOL

Formes de vestitdec de |ff| pescete?

Menéndez Núñez, 11, t., 1."

PREUS Dl SUBSCRIPCIÓTrimestre. . . 2'BO ptea.Semestre. . . 4'50 „Any B'OO „ JUSTrCIAíSOCIAL Redacció I Administració:

Primar da Maig, num. 7T e l è f o n num. 11482B A R G E L O N A

O r g a n de l a U n i ó S o c i a l i s t a de C a t a l u n y a

ËÎËCCIO DE VOCALS AL TRIBUNAL INDUSTRIALLa candidatura de la U. 6. S. 0. de Catalunya obtésssssBS una victòria completa ss s sss

Divendres de la setmana passa-da, dia 31 d'agost, va tenir lloc,a la Sala del Tribunal Industrial,del Palau de Justícia, l'escrutinigeneral de les eleccions per a ladesignació dels jurats obrers i pa-trons que han de constituir l'es-mentat organisme durant els qua-tre anys que prescriu la llei.

Per a Jurats obrers hi resultarenelegits, per ordre de nia j or a me-nor, segons.els vots obtinguts, els .trenta-cinc treballadors següents :Severi Tarragó Gener, Josep Bo-ver Vidal, Josep Samsó Pallar,Baldomer Ribes Balcells, Joan Bages Mallofré, Lluís Rodríguez Gi-ner, Manuel Vilelles Berni, PereGores Gil, Ramon Jover Bruíau,Josep Amigó Aimarní, Rafael Ber-mejo Rigol, Pere Gausacs Anto-nio, Francesc Lafarga Juli, JosepZaragoza Gavaldà, C r i stòforHombrado Medina, Artur Llave-ria Noguers, Pasqual Gómez Al-zina, Pere Viader Garriga, EnricJ. Ferrer Bruguera, Josep Case-lles Marvà, Josep Vila Bosc, JoanBonafont Granyer, Lluís CarbóGinesta, Joan Font Conill, Sal-vador Bertran Cànoves, FrancescGraells Bonet, Jesús ValderramaBercea, Vicenç Ronda Pérez, Ga-ietà Martínez Mas, Ramon MuñizFernández, Daniel Rius Gamuza,Pius Turón Samitier, Ramon Bar-ros Suàrez, Josep Jiménez Galerai Francesc Caretas Majo.

D'aquests trenta-cinc Juratsobrers elegits, vint-i-quatre figu-raven a la candidatura patrocina-da per la UNIÓ GENERAL DESINDICATS OBRERS de Cata-lunya, i els onze restants a la pa-trocinada per la Unión Generalde Trabajadores i el Front ÚnicMercantil.

Els primers vint-i-quatre resul-taren elegits per 20.280 vots i elsaltres onze per 17.752.

Les votacions de les altres can-didatures que es presentaren va-ren ésser de 13.272, 6.875, 5-863,1.4291488.

L'eloqüència d'aquests resultatsnumèrics és prou palesa, perquèen srellevi de subratllar com call'èxit assolit per la U.G.S.O., tot-just nada, en la seva primera ac-tuació pública. Aquest èxit és, en-cara, una prova de l'entusiasmeamb què ha estat rebuda per partdels treballadors de Catalunya lanova central sindical creada sotauns auspicis bens falaguers.

Acadèmia de Tall I ConfeccióP R O F E S S O R A

ROSA S. DE COMPRERÀSistema nou, Ràpid, Senzill,s'aprèn a tallar tota classe de

vestits en poc temps.

Hores de classe, de 3 a 6 - 20 ptes. m." " " " 7 a 9 - 1 5 " "

MUNTANER, 52, 4.« 2.«

NOTA.-Lu afiliades a la U. S. C. i llurs (illesdisfrutaran d'una rebaixa de í ptu.

El flagell de l'atur forçósin

Posició dels diversos sectorsafectats

¿ Quina ha estat la posició delsdiversos sectors davant del pro-blema de què parlava la setmanapassada? Quant a la classe obre-ra organitzada — no parlern delsobrers no organitzats que són lamajoria — la seva actitud ha es-tat nul·la.

A part de l'obra que semblainiciar-se en el Sindicat d'ObrersMetal·lúrgics amb la creació d'u-na Caixa per a l'atur forçós, nos'ha fet res en absolut per partde cap organització obrera. Eslamentable constatar-ho, però ésaixí. Fa l'efecte, parlant ambcerts militants obrers — que perles activitats que desenvolupendintre el camp sindical, hauriend'estar assabentats que hi ha pa-rats — que els parlen de la Llu-na. Sembla talment que els moles-ti sentir parlar d'atur forçós, icarregant tot el mort a la burge-sia us paguen, i d'aquesta formaresolen el problema. I no els di-gueu pas que convindria — pertal d'encarrilar aquesta situacióanòmala — ,que no ja el Sindicat en forma particular se n'ocu-pés, sinó els organismes superiorssindicals, ja que no creuen que si-gui un problema a resoldre perpart de l'organització obrera.

Ens expliquem perfectamentaquesta posició. Moltes mentali-tats sindicals s'han format a l'è-poca que s'estudiava l'A B C sin-dicalista, 'quan l'atur forçós esdesconeixia gairebé. I quan aquestproblema s'ha fet sentir en totala seva intensitat, han proceditexactament com el senyor Esteveburgès, que en presentar-se-li unproblema nou, no previst i que liporta massa mals-de-cap, l'arre-cona i llestos.

Aquest abandó, aquesta indife-rència, ha donat lloc a la formació entre la classe obrera a unanova sub-classe, el parat.

El parat és considerat en >nfe-rioritat de condicions respecte elsaltres obrers que treballen, incluspels mateixos treballadors. I nose'ns digui que això no és cert,que els treballadors, parats o ambfeina, tots ens considerem iguals.La realitat és més forta que totesles objeccions que se'ns puguinfer a aquesta afirmació.

Naturalment, amb enuig perpart de tothom — representa unacàrrega insuportable, a la família,{jerque no li aporta l'ajut necessa-ri ; al Sindicat, perquè no cotit-za ; als amics i coneguts, especial-ment si tenen possibilitats de po-der-li proporcionar una col·locació,els assetja constantment.

El parat es dóna compte d'a-questa situació i s'inicia en ell elprocés de desmoralització graduala mesura que s'allarga el seu mali que és molt pitjor que una ma-laltia física. Tot això agreujatpels efectes d'una desnutricióconstant que el converteix, des-prés d'un cert temps d'atur, enun ésser incapaç de res, ni per ala rebel·lia. Coneixem l'ambient

que hi ha en els llocs on fan capels obrers parats (Borsa del Tre-ball, jardins, etc.) de Barcelona,i no pot ésser més desastrós. Ho-mes que porten 18, 24 i 30 mesosd'atur, que es veuen rebutjats detot arreu, i més si ja passen delsquaranta anys, que no tenen altreperspectiva que la d'anar passe-jant llur misèria pels carrers de laciutat, han perdut tota noció deles idees polítiques i socials que te-nien abans d'ésser sub-proleíaris.No creuen ni escolten res que nosigui una promesa —• certa, o fal-sa — de treball. I ací és on elperill el veiem més gros. El ger-men feixista hi pren peu d'unaforma alarmant, i sense que se'ndonin compte gairebé els mateixos interessats.

Repetim que el parat perd lanoció de tot davant la perspectivaque li donin feina, i no es de-tura a observar la sinceritat de lespromeses d'un Gil Robles qualse-vol. Es el mateix cas d'altres paï-sos on s'ha manifestat, amb l'a-gravant, com -dèiem al principi,que a Alemanya, per «xemple,els obrers en atur forçós rebien unsocors al qual contribuïen en di-verses proporcions l'Estat, el Mu-nicipi i les associacions -obreres ipatronals, i ací no hi contribueixnin'gú.

Citarem un cas simptomàtic. ABarcelona hi ha una societat d'o-brers parats. Quan Gil Robles vaanunciar el seu pla per a comba-tre la desocupació, la nova no solsva produir una joia entre els com-ponents d'aquesta societat, sinóque li fou tramesa una lletrad'adhesió per part d'algun membre de la Directiva. Ens imagi-nem la cara de satisfacció que po-saria el cap feixista en rebre lamissiva. Consignem el fet, i en-cara que no l'aprovem, ens l'ex-pliquem perfectament.

No cal dir que si entre els tre-balladors, que són els més direc-tament afectats, no s'ha tingut en

compte aquest problema, menyshan fet les autoritats. Ni tan sjfflsallò que han fet els Governs enaltres països. Ha resultat una .burla tràgica el que s'ha fet ambels desvagats. En les diversesocasions que comissions d'obrersparats han visitat els centres ofi-cials — municipals o regionals —hom els ha fet belles promeses can-tant-los històries fabuloses sobreobres a efectuar en ports aeris,ports francs, enllaços ferroviarii»que s'han inaugurat a Barcelonadues vegades, una a Montcada il'altra al Clot en menys de vuitmesos, sense que es vegin per en-lloc les obres. Ens fa l'efecte quèles autoritats ho prometien tot pertal de treure-se'ls del davant, sa-bent positivament que no tenienintenció de fer res en absolut.

Quant als patrons, són elsque s'aprofiten d'aquesta situaciótot el que poden, rebaixant els sa-laris, incomplint les basés de tre-ball esablertes, etc., sabent quesempre hi ha qui per la necessitatestà disposat a deixar-se explo-tar en les pitjors condicions.

Solucions

La solució absoluta, total, d'a-quest mal, creiem que és de tipusinternacional, i que, quan es re-solgui en els altres països, de lamateixa forma que en ells es re-soldrà ací.

Això no vol dir que no Se'l tin-gui d'atacar per tots els costats,per tal d'atenuar els seus efectes,tal com s'ha portat a terme en al-tres països.

A França, el parat rep un sub-sidi durant els primers 180 diesd'atur, l'import del qual depèn del'estat del desvagat i del nombrede fills que tingui. A Alemanya,abans de l'ocupació del Poder pelsfeixistes, l'auxili a un casat ambtres fills arribava fins el 75 percent del seu jornal treballant.Igual veiem a Anglaterra i EstatsUnits. Les aportacions per a lesbaixes contra l'atur són, com hemdit, per part d'obrers, patrons iEstat, amb caràcter obligatori.

Pel que fa a Catalunya, seriamolt convenient la reglamentacióde la immigració procedent de laresta d'Espanya, malgrat les pro-testes que segurament produiria.De la mateixa manera que es re-gula o prohibeix l'entrada a Ca-talunya de productes procedentsd'altres regions espanyoles, espodria fer també amb la mà d'o-bra.

I no parlem de l'aplicació a Ca-talunya dels codis de treball sem-blants a la N. R. A. nordameri-cana, adaptats a les característi-ques d'ací, perquè no sabem elresultat d'aquest experiment quinserà. Volem remarcar, però, lá di-ferència que hi ha hagut entre lesautoritats dels Estats Units i lesd'ací en ocupar-se de l'atur. Allíse n'han preocupat, ací se n'handesentès totalment.

En el proper número ens ocu-parem de la qüestió Borses delTreball, aprenents, etc.

ABRAM

Les reivindicacionsdel proletariat re-volucionari han detenir, a Catalunya,un òrgan a lapremsa que les in-te r p re t i exacta-ment. Aquest òr-gan d'expressió had'ésser TREBALL,

diari de la USC.

Lee elección« per a vo-cal» obrer» del Consell

de TreballIgual 'qüe les eleccions per a Ju-

rats obrers del Tribunal Indus-trial-de Barcelona, les del Con-sell de Treball han constituït unèx-it esclatant per a la UNIÓ GE-N E R A L DE SINDICATSOBRERS äe Catalunya. No ha-vent ' estat1 resolta, a l'hora queescrivim aquestes ratlles, la pro-clamació de~diversos candidats,ens abstenim de donar comptedetallat del resultat total de l'e-lecció, la qual, com deixem ditabans'iguala en èxit, si no el su-pera, el del Tribunal Industrial.

En el número vinent de JUS-tfCIA SOCIAL donarem una no-ta minuciosa d'aquest esdeveni-ment de gran transcendència pera l'esdevenidor del moviment sin-dical i les lluites obreres.

Creació de la FederacióComarcal del Maree-

ma-SudEl diumenge dia 26 d'agost es reuni-

ren, al local de la Secció de Badalona,representants de les Seccions d'Alella,Badalona, Montgat, Sant Adrià i San-ta Coloma, i es van prendre els se-güents acords:

l.r Crear, d'acord amb els Estatutsdel Partit, la Federació Comarcal delMaresme-Sud, la qual estarà consti-tuída per les Seccions abans esmenta-des.

2.n Nomenar una ponència que pre-pari, a base del Reglament de la Fe-deració Comarcal del Maresme, elprojecte de Heglament pel qual s'hau-rà de regir dita Federació, que es dis-cutirà en un pròxim ple de Delegats.

3.r Assabentar les Comarcals delBarcelonès i Maresme, a les quals per-tanyen indistintament les Seccions re-unides, la constitució de la Federaciódel Maresme-Sud.

cMarïpi• «AL'ESTIU

I L'HIVERN \Aíl¿lo

SCOP. - Rosselló, 84. - Barcelona