O BC

2012-2013

Orquestra simfònica de barcelOnai naciOnal de catalunya

PablO GOnZÁleZ, DIRECTOR TITULAR

núm. 04

25, 26 i 27 d’Octubre de 2013

salVadOr masdirector

Sala 1 / Pau casals

L’OBCielConcert per aclarinet deMOZART

www.obc.cat

www.auditori.cat

Lepant 15008013 Barcelona

L’Auditori és un consorci de Visiteu-nos aMitjans patrocinadors

33

20 min.PAUSA

salVadOr mas directorlaura ruiZ ferreres clarinet · isabel mOnar soprano marina rOdrÍGueZ-cusÍ mezzosoprano · yann beurOn i Jan PetryKa tenors · JOsÉ antOniO lÓPeZ barítoncOr lieder cÀmera (Xavier Pastrana director)cOr madriGal (mireia barrera directora)

14 min.1/ WOLFGANGAMADEUS mOZartSalzburg 1756 -Viena 1791

Laut verkünde unsre Freude, KV 623. Cantata maçònica (1791) 1a audició Cor / Recitatiu / Ària / Recitatiu / Duet / Cor

yann beuron i Jan Petryka tenorsJosé antonio lópez barítoncor lieder càmera i cor madrigal

28 min.2/ Concert per a clarinet i orquestra en La major, KV 622 (1791) Allegro / Adagio / Rondo: Allegro

laura ruiz ferreres clarinet

Tantum ergo, D 962 (1828). 1a audició Sanctus / Benedictus / Agnus Dei

isabel monar sopranomarina rodríguez-cusí mezzosopranoyann beuron i Jan Petryka tenorsJosé antonio lópez barítoncor lieder càmera i cor madrigal

55 min.3/ Missa núm. 6 en Mi bemoll major. D 950 (1828) Kyrie / Glòria / Credo

FRANZ scHubertViena 1797-1828

agrairíem que apaguéssiu els mòbils, desactivéssiu les alarmes sonores i continguéssiu els estossecs. un mocador redueix notablement el soroll.

El temps i la durada del concert són aproximats.

CONCERT 04

dissabte 26

diumenGe 27

19h

20.30h

11h

Octubre 2013 diVendres 25

4

cOmentari Pere albert balcells

Mozart havia nascut a Salzburg, una ciutat eminentment catòlica, i fins als 25 anys va treballar per a la capella del seu príncep ar-quebisbe. La producció religiosa mozartiana es concentra majoritàriament aquells anys: misses, lletanies, vespres, etc. No obstant això, també durant aquells anys Mozart es va anar acostant a la maçoneria. L’aversió cada cop més frenètica que li inspirava el príncep arquebisbe Colloredo i l’anticlericalisme del seu pare Leopold van contribuir a aquesta tendència. Però també l’hi va empènyer la necessitat d’afectivitat i escalf humà que Mozart va sentir al llarg de tota la seva vida. Una necessitat que es va accentuar després d’haver trencat amb Salzburg el 1781 per establir-se a Viena com a músic independent. Tres anys després d’aquesta ruptura, Mozart, que mai no va deixar de considerar-se cristià, va ingressar formal-ment a la maçoneria, un àmbit en el qual va veure reflectits els seus ideals d’harmonia i fraternitat, i on va reconèixer la nova base humana per a una intuïció benigna de la divinitat que, als seus ulls, ja no trobava suport en la jerarquia eclesiàstica.

A partir d’aquell moment va escriure obres per a les cerimònies de lògia (cantates, Lieder, peces instrumentals) i obres relacionades d’alguna manera amb la condició de Mozart

com a maçó. Entre aquestes, la més conegu-da és, sens dubte, La flauta màgica, escrita el 1791, l’últim any de la seva vida. Però també el Concert per a clarinet, d’octubre del mateix any, té circumstancialment un origen maçó, en la mesura que respon a la petició del seu amic clarinetista i germà de l’orde Anton Stadler, gran virtuós de l’època. Mozart li va escriure l’obra desinteressa-dament, com a mostra de la mútua amistat maçònica. Pel que fa a l’expressió musi-cal, la peça, creada dos mesos abans de la mort del seu autor, s’embolcalla en inefables llums aureolars. Mentre que el tema inicial del primer temps exhala l’alè «maçònic» d’una cordialitat oberta i sol·lícita, el segon temps contagia d’una manera irresistible un sentiment arrabassador de comiat, de re-cança i de nostàlgia de futur. Al rondó final, l’essència bufonesca de l’esperit mozartià s’eleva als estadis més incandescents de transfigurada ingenuïtat.

Poques setmanes més tard, Mozart va haver d’interrompre la composició del Rèquiem a causa de l’encàrrec de la cantata Laut verkün-de unsre Freude, destinada a la inauguració del nou temple de la seva lògia. És la quarta i última de les cantates maçòniques de Mozart. El text prové d’un dels membres de la lògia; per tant, cal descartar la tradicional atribució a Schikaneder, conegut com a llibretista de La flauta màgica. L’exultant cor inicial proclama amb una inapel·lable determinació col·lectiva la consagració del nou temple. L’ària de tenor canta el delit que procura al maçó l’exercici de la beneficència, qualificada de «deessa serena i omnipotent». I al nucli de l’obra, el duet per a tenor i baix, els sentiments de concòrdia i fraternitat flueixen en el pla musical amb la calidesa harmònica més generosa. La cantata es clou amb la represa del cor inicial. La ceri-mònia d’inauguració del temple va tenir lloc el 17 de novembre de 1791. El 5 de desembre, Mozart moria sense haver pogut acabar el

Tant Mozart com Schubert van morir molt joves (a 35 i 31 anys, respecti-vament), i també tots dos ens van deixar, l’últim any de les seves vides, obres que ens parlen de la manera personal que van tenir de viure la fe.

5

Rèquiem. Si a la maçoneria havia après a veure la mort com «la clau per a la veritable benaurança», el Rèquiem va representar per a ell, en bona mesura, l’altra vivència de la mort, la vivència estremidora dels terrors del Dies Irae.

També Schubert, a l’últim any de la seva vida (1828), va escriure obres amb una im-portant significació religiosa. El 1825 havia escrit al seu pare, en referència a la devoció que inspirava als oients un himne seu a la Mare de Déu: «Crec que això és perquè mai no em forço a la devoció, i, excepte quan s’empara de mi involuntàriament, mai no escric aquests himnes o pregàries. Però ha-bitualment es tracta, llavors, de l’autèntica i veritable devoció». Aquesta predisposició a l’espontaneïtat d’una inspiració religiosa no mediatitzada per formulismes reglamentaris es va traduir de vegades en obres com el Tantum ergo del 1828, en què aquest text eucarístic de sant Tomàs rep una expressió musical inspirada en l’«autèntica» simplici-tat devocional pròpia dels himnes religiosos populars austríacs. Altres vegades, aquesta mateixa predisposició va induir Schubert a tractar lliurement els textos litúrgics, que sotmetia a supressions o repeticions ines-perades. És especialment insistent, a les seves sis misses, la supressió sistemàtica de les paraules «Credo in unam sanctam ca-tholicam et apostolicam Ecclesiam». L’última d’aquestes misses, la Missa núm. 6 en Mi be-moll major del 1828, mostra algunes altres d’aquestes llicències. Al Credo, l’escena del naixement i la crucifixió de Crist (Et incarna-tus – Crucifixus) hi apareix sorprenentment repetida. Era per a Schubert una manera de voler dir que si Crist s’hagués tornat a encarnar els homes l’haurien tornat a cru-cificar? De fet, la tenebrosa consciència del’ésser humà envers la figura de Jesús sembla constituir la idea central d’aquesta missa. Ja al Kyrie, l’habitual contrast entre la invocació

atemorida a Déu i la invocació confiada a Crist s’inverteix. Déu inspira consol i Crist un estremit remordiment. Al Gloria, la triple invocació a Crist del Qui tollis s’exclama des de les catacumbes d’una culpabilitat humana sacsejada per les tremolors tel·lúriques de les cordes i anatemitzada per l’exhausta luctuositat apocalíptica dels trombons. La fuga del Cum Sancto Spiritu, basada en el mateix tema del Finale de la Simfonia Júpiter de Mozart, és un moment de solemnitat afir-mativa. Però per acabar la missa, l’Agnus Dei desplega penosament la seva polifonia sota el pes aclaparador de l’anomenat motiu de la creu, de procedència bachiana, un motiu que, de la manera més sorprenent, fa re-aparèixer el seu crit lacerant de culpa enmig del Dona nobis pacem. No és estrany que, quan es va estrenar l’obra un any després de la mort de Schubert, la crítica trobés que l’estil d’aquesta música era d’una foscor més pròpia d’un rèquiem.

suGGeriments discOGrÀfics

l’fnac recOmana

WOlfGanG a. mOZart→ Masonic Music

lOndOn symPHOny OrcHestra edinburGH festiVal cHOrun istván Kertész director DECCA (1990)

WOlfGanG a. mOZart→ Clarinet concerto; flute concerto no 2; basson concerto

OrcHestra mOZart claudio abbado director

DEUTSCHE GRAMMOPHON (2013)

franZ scHubert→ 3 Masses; Tantum Ergo; Offertorium

cHOr und symPHOnicOrcHester des bayeriscHen rundfunKsWolfgang sawallisch director

EMI CLASSICS (2007)

6

freimauerkantateLaut verkünde unsre FreudeLaut verkünde unsre Freudefroher Instrumentenschall, jedes Bruders Herz empfindedieser Mauern Widerhall,

denn wir weihen diese Stätte durch die goldne Bruderketteund den echten Herzvereinheut’ zu unserm Tempel ein.

Laut verkünde unsre Freudefroher Instrumentenschall, jedes Bruders Herz empfindedieser Mauern Widerhall.

rezitativ

Zum ersten Mal, edle Brüder, schliesst uns dieser neue Sitz der Weisheit und Tugend ein.Wir weihen diesen Ort zum Heiligtum unserer Arbeit, die uns das grosse Geheimnis entziffern soll.Süss ist die Empfindung des Maurers an so einem festlichen Tage, der die Bruderkette neu und enger schliesst;süss der Gedanke, dass nun die Menschheit wieder einen Platz unter Menschen gewann;süss die Erinnerung an die Stätte, wo jedes Bruderherz ihm, was er war und was er ist und was er werden kann, so ganz bestimmt, wo Beispiel ihn belehrt,wo echte Bruderliebe seiner pflegt und wo aller Tugenden heiligste, erste,aller Tugenden Königin, Wohlthätigkeit in stillem Glanze thront.

aria

Dieser Gottheit Allmacht ruhet nicht auf Lärmen, Pracht und Saus,

cantata maçònicaProclami en veu alta la nostra joiaProclami en veu alta la nostra joiael joiós so dels instruments,que el cor de cada germàsenti el ressò d’aquests murs,

perquè nosaltres consagrem aquest lloca través de la cadena daurada de la fraternitati de la unió autèntica dels corsavui en el nostre temple.

Proclami en veu alta la nostra joiael joiós so dels instruments,que el cor de cada germàsenti el ressò d’aquests murs.

recitatiu

Per primera vegada, nobles germans,ens acull aquesta nova seu de saviesa i virtut.Nosaltres consagrem aquest lloc com a santuari del nostre treball,que ens haurà de desxifrar el gran misteri.Dolç és el sentiment del maçó en un dia festiu com aquest,que estreny i renova la cadena de la fraternitat;dolç és el pensament,que ara la humanitat ha guanyat de nou un lloc entre els homes;dolç és el record d’aquest llocon el cor de cada germàdecideix el que era, el que és i el que pot arribar a ser,on l’exemple l’instrueix,on el veritable amor fraternal té cura d’elli on la més sagrada de totes les virtuts, la primera, la reina de totes les virtuts, la caritat, regna en un tranquil resplendor.

Ària

Aquesta divinitat totpoderosa no reposa pasen el soroll, la pompa i l’agitació,

Wolfgang amadeus mOZart

7

nein, im Stillen wiegt und spendet sie der Menschheit Segen aus.Stille Gottheit, deinem Bildehuldigt ganz des Maurers Brust, denn du wärmst mit Sonnenmilde stets sein Herz in süsser Lust.

rezitativ

Wohlan, ihr Brüder, überlasst euch ganz der Seligkeit eurer Empfindungen, da ihr nie, dass ihr Maurer seid, vergesst.Diese heut’ge Feier sei ein Denkmal des wieder neu und fest geschloss’nen Bunds.Verbannet sei auf immer Neid, Habsucht und Verleumdung aus unsrer Maurerbrust, und Eintracht knüpfe fest das teure Band, das reine Bruderliebe webte.

duett

Lange sollen diese Mauern Zeuge unsrer Arbeit sein,und damit sie ewig daure weiht sie heute Eintracht ein.

Lasst uns teilen jede Bürde mit der Liebe Vollgewicht,dann empfangen wir mit Würde hier aus Osten wahres Licht.

Diesen Vorteil zu erlangen, fanget froh die Arbeit an.Und auch der schon angefangen, fange heute wieder an.

Haben wir an diesem Orte unser Herz und unsre Worte an die Tugend ganz gewöhnt, o dann ist der Neid gestilletund der Wunsch so ganz erfüllet, welcher unsre Hoffnung krönt.

chor

Laut verkünde unsre Freudefroher Instrumentenschall, jedes Bruders Herz empfindedieser Mauern Widerhall;

no; es gronxa en el silenci i dónala seva benedicció a la humanitat.Silenciosa divinitat, el cor del maçó ret homenatge a la teva imatge,perquè tu escalfes amb el sol suauconstantment el seu cor en un dolç plaer.

recitatiu

Som-hi, germans, abandoneu-vos completament a la beatitud dels vostres sentiments, perquè no oblideu mai que sou maçons.Que aquesta festa d’avui sigui un monument als nous i estrets lligams.Desterreu per sempre l’enveja, la cobdícia i la calúmniadels nostres cors de maçons,i que l’harmonia enforteixi el llaç profund que el pur amor fraternal ha teixit.

duet

Que per molt temps aquests murssiguin testimonis del nostre treball,i per tal que duri eternament,que sigui consagrat avui a la concòrdia.

Compartim cada càrrega amb tot el pes de l’amor,perquè nosaltres rebrem amb dignitataquí la veritable llum d’orient.

Per aconseguir aquest benefici,inicieu el treball amb alegria.I fins i tot aquell que ja l’ha començat,que avui el torni a iniciar.

Hem posat en aquest llocels nostres cors i les nostres paraulescompletament en harmonia amb la virtut;llavors l’enveja està calmadai s’ha acomplert totalment el desigque corona la nostra esperança.

cor

Proclami en veu alta la nostra joiael joiós so dels instruments,que el cor de cada germàsenti el ressò d’aquests murs

8

denn wir weihen diese Stätte durch die goldne Bruderketteund den echten Herzvereinheut’ zu unserm Tempel ein.

Laut verkünde unsre Freudefroher Instrumentenschall, jedes Bruders Herz empfindedieser Mauern Widerhall.

perquè nosaltres consagrem aquest lloca través de la cadena daurada de la fraternitati de la unió autèntica dels corsavui en el nostre temple.

Proclami en veu alta la nostra joiael joiós so dels instruments,que el cor de cada germàsenti el ressò d’aquests murs.

Kyrie

Kyrie, eleison. Christe, eleison.Kyrie, eleison.

Gloria

Gloria in excelsis Deo.Et in terra pax hominibus bonae voluntatis.Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te. Gratias agimus tibi propter magnam gloriam tuamDomine Deus, Rex coelestis,gratias agimus tibi, Deus Pater omnipotens, gratias agimus tibiDomine Jesu Christe, gratias agimus tibi,Fili unigenite, gratias agimus tibi.

Gloria in excelsis Deo.Laudamus te, benedicimus te, adoramus te, glorificamus te.

Domine Deus, Agnus Dei, qui tollis peccata mundi,miserere nobisFilius Patris, Agnus Dei,qui tollis peccata mundi, miserere nobis

Kyrie

Senyor, tingueu pietatCrist, tingueu pietatSenyor, tingueu pietat

Glòria

Glòria a Déu a dalt del cel,i a la terra pau als homesque estima el Senyor.Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem.Us donem gràcies,per la vostra immensa glòria,Senyor Déu, Rei celestial,us donem gràciesDéu Pare omnipotentus donem gràciesSenyor Jesucrist,us donem gràciesFill unigènit, us donem gràcies.

Glòria a Déu a dalt del cel.Us lloem, us beneïm, us adorem, us glorifiquem,

Senyor Déu, Anyell de Déu,vós que lleveu el pecat del món,tingueu pietat de nosaltres;Fill del Pare, Anyell de Déu,vós que lleveu el pecat del món,tingueu pietat de nosaltres.

franz scHubert

Missa en Mi bemoll major, d 950

Traducció → teresa Puig

9

Quoniam tu solus Sanctus, Quoniam tu solus Altissimus, tu solus Dominus.Cum Sancto Spiritu in gloria Dei Patris, Amen.

credo

Credo in unum Deum, factorem coeli et terrae, visibilium omnium et invisibilium, Credo in unum Dominum Jesum Christum, credo in Filium Dei unigenitum.Et ex Patre natum ante omnia saecula. Deum de Deo, lumen de lumine, Deum verum de Deo vero.Per quem omnia, facta sunt,

Qui propter nos homines, et propter nostra salutem descendit de coelis.Et incarnatus est de Spiritu Sancto ex Maria Virgine et homo factus estCrucifixus etiam pro nobis sub Pontio Pilatopassus et sepultus est.

Et resurrexit tertia die secundum scripturas.Et ascenditin coelum, sedet ad dexteram Patriset iterum venturus est cum gloria, judicare vivos et mortuos, cujos regni non erit finis.

Credo in Spiritum Sanctum Dominum et vificantem, qui ex Patre Filioque procedit.Qui cum Patre et Filio simul adoratur, qui locutus est per Prophetas.Confiteor unum baptisma in remisionem pecatorem, (expecto resurrectionem) * mortuorumet vitam venturi saeculi, Amen.

Perquè vós sou l’únic Sant,vós l’únic Altíssim,vós l’únic Senyor.Amb l’Esperit Sant,en la glòria de Déu Pare, Amén.

credo

Crec en un sol Déu,creador del cel i de la terra,de totes les coses visibles i invisibles.Crec en un sol Senyor, Jesucrist,Fill Unigènit de Déu,nascut del Pare abans de tots els segles.Déu nat de Déu,Llum resplendor de la Llum,Déu veritable nascut del Déu veritable,Per ell tota cosa fou creada.

El qual per nosaltres, els homes,i per la nostra salvació davallà del cel.I, per obra de l’Esperit Sant,s’encarnà de la Verge Maria, i es féu home.Crucificat després per nosaltressota el poder de Ponç Pilat;patí i fou sepultat,

I ressuscità el tercer dia,com deien ja les Escriptures,i se’n pujà al cel,on seu a la dreta del Pare.I tornarà gloriós a judicarels vius i els morts,i el seu regnat no tindrà fi.

Crec en l’Esperit Sant,que és Senyor i infon la vida,que procedeix del Pare i del Fill.I juntament amb el Pare i el Fillés adorat;que parlà per boca dels profetes.Professo que hi ha un sol baptismeper perdonar el pecat.(I espero la resurrecció) * dels morts,i la vida de la glòria.Amén.

* text omès a la composició

10

sanctus

Sanctus, Sanctus, SanctusDominus Deus Sabaoth.Pleni sunt coeli et terra gloria tua.Osanna in excelsis Deo.

benedictus

Benedictus qui venit in nomine Domini.Osanna in excelsis Deo.

agnus dei

Agnus Dei, qui tollis peccata mundi, miserere nobis.Dona nobis pacem.

sanctus

Sant, sant, santés el Senyor, Déu de l’Univers.El cel i la terra són plens de la vostra Hosanna a dalt del cel.

benedictus

Beneït el qui ve en nom del Senyor.Hosanna a dalt del cel.

agnus dei

Anyell de Déu, que lleveu el pecat del món,tingueu pietat de nosaltres.Doneu-nos la pau.

Tantum ergo sacramentumveneremur cernui:et antiquum documentumnovo cedat ritui.Praestet fides supplementum sensuum defectui.

Tantum ergo sacramentumveneremur cernui.

Genitori, genitoquelaus et jubilatio:salus, honor, virtus quoquesit et benedictio.Procedenti ab utroquecom par sit laudatio,

Genitori, genitoquelaus et jubilatio.

De genolls adorem-lo,aquest sagrament tant grani el qui en fou imatge antigadeixi lloc al ritu nou;que la nostra fe supleixiel defecte dels sentits.

De genolls adorem-lo,aquest sagrament tant gran.

A Déu Pare i al Fill únicdonem glòria i honor,majestat i benaurança,força i benedicció.I donem igual lloança al qui procedeix d’ambdós.

A Déu Pare i al Fill únicdonem glòria i honor.

tantum ergo, d 962franz scHubert

11

salVadOr masdirector

laura ruiZ i ferreresclarinet

Salvador Mas ha estat director a l’Òpera de Magúncia, titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, de l’Orfeó Català, de l’Orquestra Filharmònica del Württemberg (Alemanya), de l’Orquestra Simfònica de Maastricht (Paisos Baixos), de l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf (Alemanya), de l’Orquestra de Cambra d’Israel a Tel Aviv i de l’Orquestra Ciutat de Granada.

A més de dirigir a Espanya, ha estat invitat també a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Canadà, els Estats Units, Israel, el Japó, Mèxic, els Països Baixos, Polònia i, periòdicament, per les Orquestres de la Ràdio de Berlín, Leipzig, Saarbrücken i dels Països Baixos, així com per la Filharmònica de Munic.

Laura Ruiz és professora a la Hochschule für Musik und Darstellenden Kunst de Frankfurt. Ha estat clarinet solista de l’Òpera Còmica de Berlín (2006-2010) i professora convidada a la Universität der Künste Berlin (2007-2010). Nascuda a Amposta, va començar els estudis musicals amb el seu pare i va continuar a Barcelona, Londres, Basilea i Berlín. És una de les clarinetistes amb més talent de la seva generació i una de les poques que domina brillantment els dos sistemes de clarinet existents, francès i alemany. Ha guanyat diversos concursos i sovint actua, com a solista, en concerts de cambra i d’orquestra. També ha enregistrat dos CD, un amb la integral per a clarinet de Brahms, pel qual ha rebut el premi Supersonic, i un altre amb música contemporània per a clarinet sol.

Salvador Mas va dirigir l’OBC per darrera vegada el mes de juny de 2012 al Palau de la Música Catalana.

Laura Ruiz i Ferreres col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → Jordi navarro

12

isabel mOnarsoprano

marina rOdrÍGueZ-cusÍ mezzosoprano

Els èxits obtinguts amb Don Giovanni i Les noces de Figaro a Marsella i Berna; La flauta màgica i Il buon marito a Schwetzingen, i Orfeu i Euridice a Edimburg, entre d’altres, avalen la solidesa de la seva trajectòria. Cal destacar també les seves interpretacions d’Iphigenia a Tràcia a Nova York i Boston; Fidelio a Nancy, Santiago i Barcelona; La púrpura de la rosa a Ginebra, Madrid i Mèxic DF; Cosi fan tutte a Lausanna, Madrid, La Corunya i Pàdua; Arabella, amb l’Opera North i d’altres a Hamburg, Chicago, Viena i al Concertgebouw d’Amsterdam. Recentment va debutar en el rol de Blanche de la Force, a Dialogues des Carmélites al Palau de la Música de València. En l’àmbit concertístic interpreta des de Händel a Mahler sota les batutes de Decker, Hogwood, King, Maag, Maazel, McCreesh, Marriner, Mas, Pablo Pérez, Pons, Ros Marbà i Zacharias.

El seu extens repertori operístic abasta des del Barroc a la creació contemporània. Ha interpretat Radamisto de Händel al Concertgebouw d’Amsterdam i al Musikverein de Viena, El somni d’una nit d’estiu i L’Incoronazione di Poppea al Staatsoper d’Hamburg, Il ritorno d’Ulisses in patria a la Pleyel de París, L’Orfeu de Monteverdi al Festival Perigord, Il prigioner Superbo al Festival Pergolesi-Spontini de Jesi, entre d’altres.En concert, el seu versàtil repertori va de Pergolesi a García Abril interpretat en sales com l’Auditorium Parco della Musica di Roma, Teatro Monumental i Auditorio Nacional de Madrid, Palau de les Arts de València, Palau de la Música i Auditori de Barcelona, Auditorio Manuel de Falla de Granada, Zipper Concert Hall i Schönberg Hall de Los Àngeles, etc.

Isabel Monar va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes de setembre de 2007 interpretant Orfeu i Euridice de Gluck.

Marina Rodríguez-Cusí va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el mes de maig de 2007 interpretant les 5 canciones negras de Montsalvatge.

13

yann beurOntenor

JanPetryKa tenor

Va estudiar cant a París i va debutar a l’Òpera del Rhin amb El rapte al Serrall, dirigit per W. Christie. Més tard, va debutar al Palais Garnier de París i a l’Òpera de San Francisco. A partir d’aquest moment els compromisos professionals van anar creixent: Così fan tutte (Burdeus i Stuttgart), Falstaff (Marsella i Festival d’Aix en Provence), La Cenenterola (Brussel·les i Lausana), La belle Hélène (París), Hamlet i L’heure espagnole (Londres) i Dialogues des Carmélites (Viena). Recentment ha cantat a l’Òpera de París, al Festival de Salzburg (Idomeneo), al Real de Madrid (Iphigénie, Pelléas et Mélisande i La clemenza di Tito), a l’Òpera d’Amsterdam (Iphigénie), a l’Òpera estatal de Baviera (Dialogos de los Carmelitas), a la Monnaie de Brussel·les (Pelléas) i a l’Òpera de París (Alceste).En concert ha cantat amb l’Orquestra del Capitole de Toulouse, la de Bordeaux-Aquitaine, l’Ensemble Orquestra de París i les filharmòniques de Ràdio França i Rotterdam. Ha enregistrat, entre d’altres, per a DGG-Archive, EMI França, Virgin Classics.

Nascut a Polònia va estudiar violoncel al Conservatori Bruckner de Linz i després cant amb G. Schulz, R. Hansmann i M. Lipovsek. El seu repertori va des d’òperes de Monteverdi fins a Stravinsky o contemporanis com Birtwistle. Els seus enregistraments inclouen, a més d’emissions per a ràdio, l’obra Philemon und Baucis de Haydn per al segell BIS, i peces de Bruckner i Mendelssohn amb el Cor Schönberg. Propers compromisos el portaran al Konzerthaus i al Musikverein de Viena o a l’European Opera Center de Salònica. Recentment va interpretar, entre d’altres, l’òpera Alfons i Estrella de Schubert amb l’orquestra Mozarteum sota la direcció d’Ivor Bolton al Konzerthaus de Viena. Va debutar amb La flauta màgica (Tamino) a l’Òpera de Lió amb Les Musiciens du Louvre dirigit per Minkowski.

Yann Beuron va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el novembre de 2012 interpretant Joana d’Arc a la foguera d’Honegger.

Jan Petryka col·labora amb l’OBC per primera vegada en aquest concert.

Fotografia → Guido loncosolo

Fotografia → rossboth

14

JOsÉ a. lÓPeZbaríton

La seva carrera inclou actuacions a les principals sales espanyoles i també al Konzerthaus de Viena, al Berwaldhallen d’Estocolm, a la Filharmònica de Varsòvia i al Theater an der Wien on va oferir un recital Schubert acompanyat per M. Pollini. Properament debutarà a Munic i al Musikverein. Canta els oratoris més destacats de Bach a Brahms, a més de la Simfonia núm. 8 i lieders de Mahler i la Simfonia Lírica de Zemlinsky. En l’àmbit operístic ha interpretat, entre d’altres, els rols d’Escamillo, Don Giovanni, Figaro, Papageno, Guglielmo, Malatesta i Ned Keene a Peter Grimes. Ha estat dirigit per Albiach, Albrecht, Caballé, Colomer, Encinar, Hoogwood, Maazel, Marriner, Martínez Izquierdo, Mas, Mena, Pablo Pérez i Pons.

José A. López va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el novembre de 2009, interpretant La Creació de Haydn.

cOr madriGal mireia barrera directoraFundat per M. Cabero el 1951, el 1993 Barrera en va assumir la direcció. Ha estat dirigit per mestres com Celibidache, Cambreling, Mc Creesh, Decker, King, Pinnock, Pons i Rostropóvitx. Mentre Cabero hi va ser al capdavant va cantar en l’estrena mundial d’Atlàntida de Falla. De les darreres temporades cal remarcar diverses produccions al Gran Teatre del Liceu, gires amb l’Orquesta Sinfónica de Galicia i amb l’Staatskapelle Weimar. La temporada 2011-12 el cor va iniciar una residència artística a l’Auditori de Vilafranca i des de la temporada 2012-13 és cor adscrit de L’Auditori i l’OBC. El Cor compta amb la col·laboració de l’Institut Català d’Empreses Culturals.El Cor va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el novembre de 2012 interpretant Joana d’Arc a la foguera d’Honegger.

lieder cÀmera XaVier Pastrana directorFundat a Sabadell el 1990, la seva finalitat ha estat sempre la música coral catalana i internacional. Pastrana és el seu director i J. Vila i Casañas en va ser el fundador, el director titular i l’artístic. Integrat per cantaires amb una sòlida formació i una gran experiència, l’han dirigit mestres de prestigi, ha col·laborat amb nombroses orquestres i ha participat en festivals com el de Peralada. La temporada 2010-11 va formar part de l’espectacle Joan Maragall, la llei d’amor al TNC, un recorregut per l’obra literària del poeta català. Ha enregistrat dos CD amb cançons populars i tradicionals catalanes, un altre amb repertori per a cor i piano i un amb poemes musicats de M. Desclot. El 2010, amb motiu del 20è aniversari del cor, van enregistrar un CD amb peces de la Nova Cançó.El Cor va col·laborar amb l’OBC per darrera vegada el novembre de 2012 interpretant Joana d’Arc a la foguera d’Honegger

15

L’OBC es va fundar l’any 1944 sota la direcció del mestre Eduard Toldrà. Des de la temporada 2010-2011 el director titular és Pablo González. Des de la seva fundació l’OBC, ha mantingut el seu compromís amb la música catalana i amb la difusió del repertori orquestral, i ha comptat amb els solistes i directors més prestigiosos. A més de la seva temporada de concerts, l’OBC porta a terme un gran nombre d’enregistraments per a segells internacionals i en destaca la col·laboració regular amb NAXOS. En aquests moments, i per a aquesta mateixa discogràfica, l’OBC està enregistrant tres CD dedicats a Enric Granados.D’altra banda, l’OBC manté una activitat artística continuada a Espanya i a l’estranger que li ha permès actuar en sales com el Carnegie Hall de Nova York, el Musikverein i el Konzerthaus de Viena o Concertgebouw d’Amsterdam i participar en festivals internacionals. Fomenta també col·laboracions amb altres institucions, tant catalanes com estrangeres.L’OBC és la primera orquestra de l’Estat que ha signat un acord de col·laboració estable amb la plataforma digital Medici.tv (www.medici.tv) per la qual cosa alguns dels seus concerts són retransmesos en directe per internet. Des de l’any 1999, té com a seu pròpia L’Auditori de Barcelona, obra de l’arquitecte Rafael Moneo.

Per a més informació consulteu el web www.obc.cat

Primers ViOlins: ludwig müller*, concertino invitat / cristian chivu, concertino associat / raúl García, assistent concertino / maría José aznar / sarah bels / José Valentín centenero / Walter ebenberger / ana isabel Galán / natalia mediavilla / Katia novell / maría Pilar Pérez / anca ratiu / Jordi salicrú / Jozef toporcer seGOns ViOlins: alexandra Presaizen, solista / emil bolozan, assistent / maría José balaguer / Hug bosch / Jana brauninger / Patricia bronisz / assumpta flaqué / mireia llorens / melita murgea / antoni Peña / Josep maria Plana / robert tomàs / renata tanollari* ViOles: ashan Pillai, solista / Josephine fitzpatrick, assistent / franck Heudiard / christine de lacoste / sophie lasnet / michel millet / miquel serrahima / Jennifer stahl / andreas süssmayr / alina Gurgu* ViOlOncels: José mor, solista / Vincent ellegiers, assistent / núria calvo / lourdes duñó / Jaume Güell / Olga manescu / linda d’oliveira / Jean-baptiste texier cOntrabaiXOs: christoph rahn, solista / dmitri smyshlyaev, assistent / Jonathan camps / apostol Kosev / Josep mensa / albert Prat flautes: beatriz cambrils / christian farroni, assistent / ricardo borrull, flautí ObOÈs: disa english, solista / José Juan Pardo / dolors chiralt, assistent / molly Judson, corn anglès clarinets: larry Passin, solista / francesc navarro / Josep fuster, assistent i clarinet en mi b / alfons reverté, clarinet baix faGOts: silvia coricelli, solista / noé cantú / thomas Greaves, assistent / slawomir Krysmalski, contrafagot trOmPes: Juan manuel Gómez, solista / Joan aragó / Juan conrado García, assistent solista / david bonet / david rosell, assistent trOmPetes: mireia farrés, solista / adrián moscardó / nacho matínez* / angel serrano, assistent trOmbOns: eusebio sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar montesinos, assistent / raul García, trombó baix / luis bellver*, trombó baix tuba: Pablo manuel fernández PercussiÓ: roxan Jurkevich, assistent / Joan marc Pino, assistent / Juan francisco ruiz / ignasi Vila arPa: magdalena barrera encarreGat d’Orquestra: José Valentín centenero resPOnsable de dOcumentaciÓ musical: begoña Pérez resPOnsable tÈcnic: ignasi Valero PersOnal d’escena: Joan luis

* col·laboradors

PablO GOnZÁleZ director titular / emmanuel KriVine principal director convidat

PrOPers cOncerts a l’auditOri

el llac dels ciGnesBanda Municipal de BarcelonaOCTUBRE 2013 Dg 27 → 11.30h # Sala 2 Oriol Martorell

Juan lois diéguez director

Obres de Johan de meij, txaikovski, appermont, Gaos i bretón

Preu 14€

l’Orquestra del liceu i el sOmni d’una nit d’estiuNOVEMBRE 2013 Dt 5 → 20.30h # Sala 1 Pau Casals

Orquestra simfónica del Gran teatredel liceu Josep Pons directorcor de noies del Gran teatre del liceu

Obres de Parera fons, debussy i mendelssohn

Preu de 10€ a 51€

busca l’auditOri a la XarXa

facebook.com/auditoribarcelonafacebook.com/orquestraobc

youtube.com/auditoribarcelonayoutube.com/orquestraobc

Comenta aquest concert amb l’etiqueta #Obcmozart

@lauditori@OrquestraObc