RELIGIÓ CATÒLICA

NOVA EVANGELITZACIÓ 2

REL

IGIÓ

CAT

ÒLI

CA

NO

VA E

VAN

GE

LITZ

AC

IÓ 2

ELS TEUS RECURSOS DIGITALS A:

www.ecasals.net/alumnes/religio2eso

Pedro de la Herrán (coord.), Lluís Fabregat

religion 2_CAT cs5.indd 1 27/02/12 08:39

4Donem gràcies al Senyor«Us donem gràcies, oh Déu, pel vostre estimat Fill Jesucrist, que Vós ens heuenviat en aquests darrers temps com a salvador, redemptor i missatger de lavostra voluntat. […] L’heu enviat des del cel al si d’una verge i, havent estat con-cebut, s’ha encarnat i s’ha manifestat com a Fill vostre, nascut de l’Esperit Santi de la verge. És ell qui, complint la vostra voluntat i adquirint-vos un poblesant, ha estès les mans mentre sofria per alliberar del sofriment aquells quitenen confiança en Vós» (Hipòlit, Traditio apostolica, Botte 10-16, segle III).

la plenitud dela revelació1. L’espera del Messies2. L’Encarnació del Fill de Déu

3. L’Antiga i la Nova Aliança

4. Els Apòstols, testimonis de la vida de Crist

5. L’ensenyament dels Apòstols

6. La Tradició apostòlica

Escena de la pel·lícula Nativitat, dirigida per C. Hardwicke(2006). Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el

fruit de les teves entranyes! (Lc 1,42).

Això no t’ho han revelat els homes,sinó el meu Pare del cel!

la confessió de pere Mt 16,13-20

Qui diu la gent que és el Fillde l’home?

Uns diuen que és Joan Baptista; d’altres, Elies;d’altres, Jeremies o algun dels profetes.

I vosaltres, qui dieu que sóc?

Tu ets el Messies,el Fill del Déu viu.

46

4 1

Un messianisme atípic.

EEll nnoomm ddee JJeessúúss Josep va rebre aquest missatge de Déu, refe-rint-se al Fill de Maria: […] Tindrà un -ll, i li po-saràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà delspecats el seu poble (Mt 1,21). A la Bíblia, el sig-nificat dels noms és molt important. Jesús voldir, en hebreu, ‘Déu salva’, de manera que ex-pressa molt bé qui és Jesús i quina és la sevamissió. Jesucrist es compon de Jesús (el seunom humà) i Crist (la seva missió divina).

la plenitud de la revelació

1. L’espera del Messies

La paraula hebrea Messies (en grec, Crist) significa ‘ungit’, en re-ferència als antics reis i sacerdots d’Israel, que eren ungits* amboli per expressar la missió per a la qual Déu els elegia.

Els profetes d’Israel, a més de denunciar injustícies i cridar a laconversió, també anunciaven la futura vinguda d’un Messies.D’una manera més o menys velada i mitjançant imatges, parla-ven d’un salvador que, com un nou Moisès, alliberaria Israel iestabliria definitivament el Regne de Déu en el món. Les pro-feciesmés conegudes pels israelites sobre el Messies són les se-güents:

� El Messies seria Fill de David, descendent d’aquell gran rei.Naixeria, com ell, a Betlem, i el seu regnat perduraria per sem-pre.

� Isaïes el va anomenar Emmanuel, ‘Déu amb nosaltres’. I vaparlar del Servent de Jahvè, un complidor fidel dels plans di-vins que redimiria a molts pel sofriment.

� El profeta Daniel va parlar del Messies com a Fill de l’home,expressió que Jesús utilitzaria per referir-se a si mateix.

� A més de rei, el Messies també seria sacerdot, en el sentit queoferiria a Déu un culte definitiu i universal.

Jesús, en començar la seva predicació, no deia obertament queell fos el Messies, però un dia va preguntar als seus deixebles:I vosaltres, qui dieu que sóc? Simó Pere va respondre: Tu ets elMessies, el Fill del Déu viu (Mt 16,15-16). Aquestes paraules dePere són el nucli de la fe cristiana:

� Jesús és el Crist: el Messies anunciat a l’Antic Testament.� Jesús és el Fill del Déu viu: només qui fos Déu fet home po-dria salvar-nos.

1. Indica quina és la frase correcta i corregeix les incorrec-tes.

a) Emmanuel significa ‘el Salvador’. b) Crist és una pa-raula hebrea que significa ‘ungit’. c) Jesús era Fill deDavid. d) Jesús és el Servent de Jahvè del qual va par-lar Jeremies.

activitats

2. De totes les variants que apareixen a la Sagrada Escrip-tura per fer referència a Jesús, quina és la que et cridamés l’atenció? Per què?

3. Relaciona cada nom amb el seu significat.

a) Crist. b) Messies. c) Emmanuel. d) Jesús.

1. ‘Déu salva’. 2. ‘Déu amb nosaltres’. 3. ‘Ungit’ en grec.4. ‘Ungit’ en hebreu.

VÍDEO INTRODUCTORI

Crist, de G. Rouault. Segle XX.

47

4

MMeeddiiaaddoorr eennttrree DDééuu ii ll’’hhoommee Jesucrist és l’únic mediador entre Déu i elshomes: és el Redemptor que ens ha alliberatdel pecat i ens ofereix els mitjans de Salvació;és el Mestre que, amb els seus ensenyamentsi la seva vida, ens mostra el camí cap al Pare;i és el Summe Sacerdot que ofereix totes lesnostres bones obres a Déu Pare i gràcies alqual assolim els béns divins. Ell és l’únic camíper anar al Pare.

L’Anunciació, de F. de Goya. Segle XVIII. Maria ésla Mare de Déu i Déu és amor. En ella reconei-xem la tendresa del Senyor.

religió catòlica

2. L’Encarnació del Fill de Déu

En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlatals pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són elsdefinitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill (Hb 1,1-2).En efecte, Déu, per fer-se més proper als homes, va arribar fins al’extrem de fer-se ell mateix home, sense deixar de ser Déu. És elque expressa la paraula Encarnació.

Per fer-se home, per «encarnar-se», el Fill de Déu va voler néixer d’unadona, com tot home, però amb una intervenció especial de Déu.

Déu, mitjançant l’àngel Gabriel, va transmetre el seu projecte aMaria, una jove de Natzaret: Tindràs un fill i li posaràs el nom deJesús. […] El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare [...] elseu regnat no tindrà fi (Lc 1,31-33). Era clar a qui es referia. Mariava respondre: Sóc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les tevesparaules (Lc 1,38). En aquell moment, la humanitat de Crist ––unida a la seva divinitat–– es va formar a les entranyes de Maria.

Mentrestant, Josep va escoltar de Déu aquestes paraules: No tin-guis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa teva: el fruit que ellaha concebut ve de l’Esperit Sant (Mt 1,20).

Quan Maria va donar a llum el seu Fill a Betlem, li van posar elnom de Jesús. La major part de la seva vida va transcórrer a Nat-zaret. Allà va créixer com tots els nens, va aprendre a llegir lesEscriptures a la sinagoga i es va posar a treballar des de ben joveal taller de Josep, que era artesà. I així, sense res extraordinari,van anar passant els anys.

La fe en l’Encarnació del Fill de Déu és el signe distintiu de la fecristiana: Déu fet home estava fent a Palestina aquella Salvacióanhelada des d’antic. La història de la Salvació havia arribat a laplenitud.

Ungir: marcar amb oli algú com a signe de dig-nitat. A Israel s’ungien reis, profetes i sacerdotsper indicar que l’Esperit de Déu era amb ells.

4. Comenta breument aquest text: «Crist va assumir unveritable cos humà a través del qual Déu invisible es vafer visible. Per això Crist pot ser representat i veneraten les santes imatges» (Compendi del CEC, núm. 92).

5. Completa l’enunciat: Maria és veritablement Mare deDéu perquè va ser…

a) concebuda per l’Esperit Sant.b) concebuda sense pecat original.c) la Mare de Jesús.

activitats

6. Completa les frases.

a) La major part de la vida de Jesús va transcórrer a (…).b) Amb Jesús, la història de la Salvació arriba a la (…).c) El misteri de l’Encarnació fa referència a la maneracom Déu es va fer (…).

d) Maria va concebre Jesús per obra de l’(…).

7. Llegiu Lc 4,18-21 i responeu raonadament a les pre-guntes següents: Què anuncia Jesús a la sinagoga? ElMessies que va enviar Déu va superar les expectativesdels jueus?

48

4

Jesús a la sinagoga de Natzaret.

Antiga Aliança Nova Aliança

Moisès allibera els israelites de l’esclavitud d’Egipte.

Els condueix a la terra promesa a través de les aigüesdel Mar Roig.

L’Aliança se segella amb la sang d’animals sacrificats.

Israel és el poble de Déu, format pels ensenyamentsde Moisès i els profetes.

Sopar pasqual: sacrifici d’un anyell per commemorarl’Antiga Aliança.

Jesús allibera el gènere humà de l’esclavitud del pecat.

Els condueix a la condició de fills de Déu a través de lesaigües del Baptisme.

L’Aliança se segella amb la sang de Crist (l’anyell de Déu)vessada a la creu.

L’Església és el nou poble de Déu, format pels ensenya-ments de Jesús i els Apòstols.

Eucaristia: renovació del sacrifici de Jesús a la creu queactualitza la Nova Aliança.

Fixa’t ara en aquesta progressió:

El pas dels israelites de l’esclavitud ala llibertat era una figura profètica de la Redempció.

Pasqua de Jesús

El pas de Jesús de la mort a la vida––Mort i Resurrecció–– va fer possi-ble la nostra Redempció.

Pel Baptisme, el cristià mor al pecati neix a la vida de la gràcia.

Pasqua jueva Baptisme

Per això, Joan Baptista ––l’últim dels profetes–– va assenyalar Jesúsdient-li: Mireu l’anyell de Déu, el qui treu el pecat del món! (Jn 1,29).

la plenitud de la revelació

3. L’Antiga i la Nova Aliança

La missió de Jesús, allò per a què Déu es feia home,era la Salvació del gènere humà, la Redempció*.Però la manera com ho va fer només es pot enten-dre a la llum de l’Antic Testament.

L’Aliança de Déu amb el poble d’Israel era una pre-paració i una figura de la Nova i definitiva Aliança deDéu amb tota la humanitat que Jesucrist venia a fer.

Fixa’t en aquest quadre comparatiu.

8. Corregeix aquest enunciat: La manera com Jesús varealitzar la Redempció es pot entendre sense tenir encompte l’Antic Testament.

9. Ordena aquesta frase: La Nova Aliança / d’Abraham/ de Jesús / prefigura / l’Antiga Aliança

activitats

10. Localitzeu algunes paraules de la Santa Missa en lesquals es posi de manifest que la Mort i la Resurreccióde Jesús constitueixen la Nova i definitiva Aliança.

11. Quines diferències hi ha entre Jesús i qualsevol altrehome?

La sagrada famíliade l’anyell, de R. Sanzio.Segle XVI. Quan Joan Baptista parla de l’anyell,ens suggereix la idea delsacrifici d’un innocent, el de Jesús a la creu.

49

4

Els dotze Apòstols.

religió catòlica

4. Els Apòstols, testimonis de la vida de Crist

Els Apòstols, seguint la crida de Jesús, van conviure amb ell du-rant més de tres anys. Un dia rere l’altre el van sentir parlar delRegne de Déu i van ser testimonis dels seus nombrosos mira-cles: el van veure curar malalts, alliberar endimoniats, ressuscitarmorts, alimentar multituds...

Van comprovar com es compadia dels pobres i els malalts, comacollia i perdonava els pecadors. Es van cansar amb ell pels caminsde Palestina, el van veure riure i el van veure plorar. I ell els va en-senyar a pregar anomenant Pare el Déu d’Israel.

També coneixien la seva Mare, que els explicava records de quanJesús era nen. Sens dubte, estimaven Jesús i van posar en ell total’esperança, perquè s’adonaven que Déu era amb ell, malgrat queno acabessin de comprendre totalment el sentit de la seva mis-sió.

Per això es van quedar desconcertats quan les autoritats religio-ses el van declarar culpable i el van lliurar als romans per haverafirmat que era el Fill de Déu. I mentre ells fugien espantats,Jesús moria en una creu, com un criminal. Uns bons amics i al-gunes dones que van ser fidels al Mestre el van sepultar pietosa-ment.

Al cap de tres dies, enmig de la tristesa que els dominava, van arri-bar rumors que el sepulcre era buit. Unes dones deien que l’ha-vien vist viu, però no podien creure-les.

Aquella mateixa tarda, Jesús ressuscitat es va presentar davantd’ells. Els va mostrar les mans i els peus amb els senyals dels claus.Parlava i menjava amb ells, podien tocar-lo i veure que no era unfantasma. Havia mort, certament, però ara era viu. Tomàsnomés va poder exclamar: Senyor meu i Déu meu! (Jn 20,28).

12. Completa aquest text.

(…) va escollir els Apòstols perquè fossin (…). Jesúsels va donar el manament de continuar el seu (…).

13. Assenyala, entre els següents, els qui no formen partdel grup dels dotze Apòstols.

a) Judes. b) Marc. c) Joan Baptista. d) Pere. e) Tomàs. f) Maria. g) Josep d’Arimatea.

activitats

Redempció: Salvació dels éssers humans realit-zada per Jesús a la creu i que s’actualitza a l’Eu-caristia. Cadascú s’ha d’aplicar els fruits de laRedempció per la fe i els sagraments.

14. Per què creus que Jesús va escollir Judes com undels seus dotze Apòstols, si sabia que el trairia?

15. Llegiu el passatge de la confessió de sant Tomàs(Jn 20,28) i argumenteu els canvis que es van pro-duir en el seu cap i en el seu cor.

LLeess ccoonnddiicciioonnss ddeellss AAppòòssttoollss Els dotze Apòstols vivien amb Jesús, l’acom-panyaven i l’ajudaven en la predicació. Jesúsels va anar instruint perquè, després, escam-pessin la llavor de l’Evangeli pel món i fossinfonament de l’Església. Eren gent senzilla, poccultivada. Jesús els va elegir, no per les sevesqualitats, sinó perquè així ho va voler: Sóc joqui us he escollit a vosaltres i us he con-at lamissió d’anar pertot arreu i donar fruit, i unfruit que duri per sempre (Jn 15,16).

Ordre de Jesús a Pere, de P. P. Rubens. Segle XVII.

50

4

Pentecosta.

la plenitud de la revelació

5. L’ensenyament dels Apòstols

Després de la Resurrecció, Jesús va continuar instruint els Apòs-tols durant quaranta dies, fins que va tornar amb el Pare. Abansd’acomiadar-se, els va dir: Però vosaltres, quan l’Esperit Santvindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus(Ac 1,8).

En efecte, al cap de deu dies, a la festa de la Pentecosta, els Apòs-tols van rebre la llum de l’Esperit Sant i van comprendre defini-tivament que Jesús era el Fill de Déu que havia vingut per salvara tothom. Els Apòstols es van adonar que la Mort de Crist nohavia estat un fracàs, sinó que ––seguida de la Resurrecció–– teniaun sentit redemptor.

També van acceptar que en Jesús s’havien complert les prome-ses que Déu havia fet, des d’antic, al poble d’Israel i que es llegiena les Escriptures.

Els Apòstols també van ser conscients que Jesús mateix elshavia elegit per ser portadors del seu missatge de Salvació: Aneuper tot el món i anuncieu la bona nova de l’Evangeli a tota la huma-nitat (Mc 16,15).

Tot i que humanament aquesta missió els superava, els Apòstols,des del primer moment, van donar testimoni de la Resurrecció deJesucrist i van ensenyar tot el que n’havien après. El mateix diade la Pentecosta tres mil nous creients van anunciar Jesús comel Messies i van ser batejats. A més, passats uns quants anys, al-guns també van escriure aquest mateix ensenyament, inspiratsper l’Esperit Sant.

I, amb el pas del temps, entre incomprensions i persecucions,l’Evangeli, la bona nova de Jesús, es va anar expandint d’un lloca l’altre, i en moltes ciutats de l’Imperi van florir noves comuni-tats cristianes.

16. Ordena aquest text.

i anuncieu / a tota la humanitat / aneu per tot el món /la bona nova de l’Evangeli

17. Què va passar el dia de la Pentecosta?

activitats

18. Ordena aquests fets històrics.

a) Pentecosta. d) Resurrecció.b) Assumpció. e) Passió.c) Ascensió. f) Transfiguració.

La vinguda de l’Esperit Sant, anònim. Segle XVI.L’Esperit Sant sosté, encoratja i santifica l’Esglésiai cada cristià.

LLeess ccoonnddiicciioonnss ddeellss AAppòòssttoollss En el llibre dels Fets dels Apòstols hi podem lle-gir que els Apòstols, després d’haver estat a lapresó i d’haver estat assotats i advertits pel Sa-nedrí, cada dia, al temple i per les cases, no pa-raven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova queJesús és el Messies (Ac 5,42). Malgrat les difi-cultats, no van deixar de donar testimoni d’allòque havien vist i sentit quan vivien amb Jesús.

51

4

Les ensenyances de Jesús.

religió catòlica

6. La Tradició apostòlica

Van passar els anys i els Apòstols van anar desapareixent. Però elsseus successors, els bisbes, que ells mateixos havien posat al cap-davant de cada comunitat cristiana, van continuar ensenyant elque havien rebut d’ells.

Aquesta transmissió de l’ensenyament de Jesús d’una genera-ció cristiana a una altra s’ha mantingut fins als nostres diesamb l’ajuda de l’Esperit Sant, com havia promès Jesús. L’Esglé-sia s’ha esforçat per transmetre i comprendre cada vegada mi-llor els ensenyaments rebuts dels Apòstols.

La «transmissió del missatge de Crist duta a terme, des dels orí-gens del cristianisme, per mitjà de la predicació, el testimo-niatge, les institucions, el culte, els escrits inspirats», s’anomenaTradició apostòlica (Compendi del CEC, núm. 12). Així, doncs,per mitjà d’aquesta Tradició ––la transmissió viva i la transmis-sió escrita de la paraula de Déu–– arriba fins a nosaltres la Re-velació divina: Déu s’ha revelat mitjançant fets i paraules quehan arribat fins als nostres dies.

Jesús va llegar els seus ensenyaments i la seva força salvadora al’Església perquè els conservés i els difongués al llarg dels segles.La missió de transmetre i interpretar en cada època aquest «dipò-sit de la fe» rebut de Jesús correspon al Magisteri de l’Església.En el Papa i en els bisbes, en comunió amb ell, resideix aquestamissió d’ensenyar. Igual que Pere i els altres Apòstols en la pri-mitiva Església, el seu deure és mostrar el camí de la Salvaciórebut per la Tradició apostòlica.

20. Fes una llista amb els quatre primers i els quatre úl-tims successors de sant Pere.

21. Localitzeu a l’Evangeli de sant Joan el passatge enquè Pere rep el primat sobre l’Església i comenteu-ne el significat.

activitats

19. Ordena aquest enunciat.

és anunciar i instaurar / inaugurat per Crist / Lamissió de l’Església / el Regne de Déu / entre totsels pobles de la Terra

Sant Pau visita sant Pere, de F. Lippi. Segle XV.

SSaanntt PPaauuPau de Tars va impulsar d’una manera extraordinària la difusió del cristia-nisme més enllà de Palestina. Va passar de ser perseguidor de la fe en Jesúsa ser el seu apòstol més actiu. Els seus viatges de ciutat en ciutat, de regióen regió, creant comunitats cristianes, el van portar fins a la mateixa capi-tal de l’Imperi. Els seus ensenyaments han arribat directament fins a nosal-tres gràcies a les cartes que adreçava a les comunitats que va fundar.

52

L’exemple dels primers cristians

En els Fets dels Apòstols se’ns diu que els primers cristians eren cons-tants a escoltar l’ensenyament dels Apòstols i a viure en comunió fraterna,a partir el pa i a assistir a les pregàries (Ac 2,42). També hi llegim: Lamultitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima, i cap d’ells no con-siderava com a propis els béns que posseïa, sinó que tot estava al servei detots (Ac 4,32).

Però què va passar en els segles següents, quan els Apòstols ja havienmort? Després dels temps apostòlics trobem un grup de cristiansque, durant les persecucions decretades pels emperadors romans,van ser considerats els herois del cristianisme. Parlem dels màrtirs.

Encara que el relat dels seus martiris ––sovint, d’una crueltat esfe-reïdora–– va encendre i encén el fervor dels cristians de tots elstemps, no hem de perdre de vista el fet que, abans de ser màrtirs,Agnès, Cecília, Maurici, Llorenç, Hipòlit i tots els altres van ser per-sones normals que complien les obligacions pròpies de les seves pro-fessions i estats, com a soldats, mullers, filles, etc.

En tot cas, hi ha un fet indubtable: durant els primers segles delcristianisme, la majoria dels cristians van ser gent de condicióhumil. Un prestigiós escriptor grec, enemic del cristianisme, el cè-lebre Cels, es reia dels cristians precisament perquè molts d’ells erenassaonadors, sabaters, bugaderes... Ells, no obstant això, van tenirprou valentia i fe en Déu per viure les exigències que comportava elcristianisme en la vida pública, social i personal. Van saber ser co-herents amb la seva fe.

vida crist

iana

1. La famosa novel·la Quo vadis?, de Henryk Sienkiewicz,s’ha portat al cinema unes quantes vegades. Observeuel fragment seleccionat i organitzeu un debat que tinguicom a punt de partida els interrogants següents:

a) Quina escena us ha impressionat més? Per què? b) Què creieu que atreia dels primers cristians a la gent

d’aquell temps?

2. L’última versió cinematogràfica de la novel·la la va ferun director polonès que va presentar la pel·lícula a JoanPau II. Després de la projecció, el Papa va reflexionarsobre la figura dels primers màrtirs cristians:

«Cal recordar el drama que van experimentar en laseva ànima, en la qual es van confrontar el temor humà

i la valentia sobrehumana, el desig de viure i la vo-luntat de ser fidels fins a la mort, el sentit de la sole-dat davant de l’odi immutable i, al mateix temps,l’experiència de la força que prové de la presènciade Déu propera i invisible i de la fe comuna de l’Es-glésia naixent. Cal recordar aquell drama perquè sor-geixi aquesta pregunta: alguna cosa d’aquest dramaes verifica en mi?».

a) Després de reflexionar sobre aquestes paraules,escriu una redacció de deu línies sobre si «algunacosa d’aquest drama» es verifica en tu.

b) Poseu en comú les reflexions i destaqueu els as-pectes en què coincideixen.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

Detall de Sant Antoni el sant, d’A. da Zevio.Segle XIV. Una vegada batejats, els primerscristians vivien una nova vida de fe en Déu i d’amor fratern.

53

fe i cultu

ra La iconografia mariana

Quin personatge ––després deJesús–– ha estat el més representat

per artistes de totes les èpoques i cul-tures? Sens dubte, la Mare de Déu. Durant

segles, l’Església s’ha servit del talent dels artis-tes per proposar Maria com a model de dona i zenit de totaperfecció cristiana.

Els textos evangèlics testimonien la presència del culte mariàja des dels inicis de l’Església. L’amor que sempre ha inspiratMaria és tan gran que, allà on s’ha instal·lat l’Evangeli, la Marede Déu ha estat objecte de veneració a través d’una gran diver-sitat de representacions.

Així, a Roma, a les catacumbes de santa Priscil·la, es pot ad-mirar la primera representació de la Verge Maria amb el nen.I, al llarg de la història, han aparegut imatges de la Mare deDéu amb ulls ametllats i quimono, de pell fosca i vestits de co-lors brillants, amb trets indis o gòtics, amb el rostre allargat ieteri, etc.

Les imatges i les estàtues de la Mare de Déu que es troben encases, en llocs públics, en esglésies i en capelles ens permeteninvocar la seva presència i l’auxili maternal en les diverses cir-cumstàncies de la vida. Ens inviten a adreçar-nos-hi i a imitar-la en el seu exemple d’acceptació generosa de la voluntatdivina.

Encara que cap d’aquestes imatges reprodueix el rostre autèn-tic de la Verge Maria, ens ajuden a establir-hi relacions filials.Per això «cal impulsar el costum d’exposar les imatges de Mariaen els llocs de culte i en la resta d’edificis, per sentir la sevaajuda en les dificultats i la invitació a una vida cada vegada méssanta i fidel a Déu» (Catequesi de Joan Pau II del 29 d’octubrede 1997).

3. Observa les representacions de la Mare de Déu deKazan, de Guadalupe i de la Madona Sixtina de Ra-fael, i respon a aquestes preguntes.

a) Quines diferències principals observes entre aquestesreproduccions?

b) Quina creus que és la causa que existeixin aquestesdiferències?

c) Per venerar Maria són igualment vàlides totes aques-tes imatges? Argumenta la resposta.

4. Investigueu sobre cinc símbols marians i descriviu com s’haplasmat cadascun en una obra d’art.

MILLORA LES COMPETÈNCIES

Madona amb nen, de G. Battista. Segle XVII. El fervor dels cristians ha omplert el món d’imatges,

ermites i santuaris per manifestar el seu amor a Maria i implorar-li la seva protecció.

54

4

JESÚS FUNDA L’ESGLÉSIAELS APÒSTOLSMISTERIS DE LA FE CRISTIANA

SI EM PREGUNTEN, QUÈ RESPONC?

SÍNTESI

Quina és l’etapa plena i definitiva de la Revelació deDéu?És la realitzada en el seu Verb encarnat, Jesucrist, mit-jancer i plenitud de la Revelació. Amb la vinguda del Fill iel do de l’Esperit la Revelació és plenament acomplerta(Compendi del CEC, núm. 9).

Quina unitat hi ha entre l’Antic i el Nou Testament?L’Antic Testament prepara el Nou i el Nou dóna compli-ment a l’Antic: tots dos s’il·luminen mútuament (Com-pendi del CEC, núm. 23).

Per què el Fill de Déu es va fer home?El Fill de Déu s’encarnà en el si de la Verge Maria per obrade l’Esperit Sant, per reconciliar-nos a nosaltres, pecadors,

amb Déu; per fer-nos conèixer el seu amor infinit; per ser elnostre model de santedat; per fer-nos partícips de la naturadivina (Compendi del CEC, núm. 85).

En el Regne, quina autoritat confereix Jesús als seusApòstols?Jesús escull els Dotze, futurs testimonis de la Resurrec-ció; i els fa partícips de la seva missió i de la seva autori-tat per ensenyar, perdonar els pecats, edificar i governarl’Església. En aquest Col·legi Pere rep «les claus del Regne»i ocupa el primer lloc, amb la missió de guardar la fe en laseva integritat i confirmar els seus germans (Compendidel CEC, núm. 109).

ANTIGA ALIANÇA

Preparació per a la Nova AliançaPoble d’Israel

Els profetes anuncien el Messies promès

JESUCRIST,DÉU FET HOME

la plenitud de la revelació

Nou poble de DéuTradició apostòlicaMagisteri de l’Església

Pentecosta: Esperit SantTestimoni de CristPrediquen l’EvangeliSuccessió apostòlica

EncarnacióMort de Jesús a la creuResurrecció de Jesús

NOVA ALIANÇA

4

55

religió catòlica

ACTIVITATS

Subratlla en cada cas l’opció correcta.a) La vinguda del Messies va ser anunciada pels(patriarques / profetes).

b) Crist significa (‘ungit’ / ‘elegit’).c) El Salvador va ser anomenat Emmanuel per (Elies / Isaïes).

d) Messies significa (‘ungit’ / ‘elegit’).

Completa aquestes frases.a) Amb (…), la història de la Salvació arriba a la ple-nitud.

b) La major part de la vida de Jesús va transcórrera (…).

c) La fe en l’(…) és el signe distintiu de la fe cris-tiana.

d) Déu, per fer-se més proper als (…), va arribarfins a l’extrem de fer-se ell mateix home.

Relaciona cada Aliança amb el fet que li corres-pon.a) Antiga Aliança. b) Nova Aliança.1. Moisès obre les aigües del Mar Roig.2. Baptisme.3. L’últim sopar de Jesús i els seus deixebles.4. Sacrifici d’animals en el temple de Jerusalem.5. L’arca de l’Aliança.6. El Sagrari.

Completa l’enunciat amb l’opció adequada. Els Apòstols van comprendre definitivament el diade la Pentecosta que Jesús…a) havia ressuscitat.b) els manava estimar-se els uns als altres.c) era el veritable Fill de Déu que venia a salvar lahumanitat.

d) tornaria al final de la història per jutjar vius imorts.

Ordena aquesta frase.va ser una preparació i una figura / amb el pobled’Israel / de la Nova i definitiva Aliança de Déu ambJesucrist / L’Aliança de Déu

Com es duu a terme la transmissió del mis-satge de Crist al llarg dels segles?a) Pels religiosos.b) A través de la predicació en els mitjans de co-municació social.

c) Per mitjà de la predicació, el testimoniatge, lesinstitucions, el culte i els escrits inspirats.

d) Pels laics.

Completa la frase amb l’opció més correcta. Per mitjà de la Tradició apostòlica arriba a nosaltres…a) la Revelació divina.b) la veritat teològica.c) la doctrina dels concilis ecumènics.d) el Catecisme de l’Església Catòlica.

Ordena cronològicament els fets històrics se-güents.a) Transfiguració. b) Baptisme del Senyor. c) Naixe-ment de Jesús a Betlem. d) Resurrecció de Llàtzer.e) Institució de l’Eucaristia.

Assenyala l’opció que millor defineix el Magis-teri de l’Església.a) La missió de transmetre i interpretar en cadaèpoca el dipòsit de la fe.

b) La potestat canònica de la seu apostòlica.c) És, bàsicament, el mateix que la catequesi.d) La missió de transmetre i interpretar en cadaèpoca l’Evangeli.

En què es diferencien la Tradició apostòlica iel Magisteri de l’Església? Argumenta la resposta.

Fes una petita recerca a internet: dels dotzeApòstols, esbrina quants van morir martiritzats iquants van morir per causes naturals.

Llegeix el relat de la Pentecosta al capítol 2dels Fets dels Apòstols i respon a aquestes pre-guntes.a) A quina hora tenen lloc els esdeveniments des-crits?

b) Com prenien el seu aliment els cristians dels pri-mers temps a Jerusalem?

c) Per què creus que sant Pere cita tantes vegades laSagrada Escriptura en el seu discurs?

Busca i copia al quadern el nom en llatí de cincdocuments que pertanyin al Magisteri de l’Es-glésia.

Llegeix atentament el punt 151 del Compendidel Catecisme, en el qual s’afirma que l’Esglé-sia és Misteri, i explica’n el significat amb pa-raules teves.

�1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�10

�9

�8

�11

�12

�13

�14

56

Escenes del vitrall

1. Jesús explica la paràbola.

2. Un home surt de Jerusalem.

3. Un lladre assalta el viatger.

4. Uns bandolers li roben i el deixen

malferit.

5. Un sacerdot i un levita passen de llarg.

6. Un samarità li renta les ferides.

7. El samarità porta el ferit sobre el seu

cavall.

8. L’hostaler els rep.

9. El samarità s’ocupa del ferit a l’hostal.

10. Creació d’Adam.

11. Adam al paradís.

12. Creació d’Eva.

13. Déu prohibeix menjar el fruit de l’arbre.

14. Adam i Eva sota l’arbre.

15. Adam i Eva mengen el fruit.

16. Adam i Eva s’amaguen de Déu.

17. Adam i Eva són expulsats del paradís.

18. Adam treballa la terra i Eva fila.

19. Déu anuncia la Redempció.

20. Caín mata Abel.

21. Crist Jutge entre dos àngels.

avalua les teves competències

La catedral de Chartres (França) és una de les més boniques d’Europa. Moltsdels seus vitralls daten del segle XIII. En un d’ells hi ha representades escenes dela paràbola del bon samarità.Curiosament, al mateix vitrall també hi ha escenes de la creació i del pecat ori-ginal, segons el relat del Gènesi. Quina relació deu tenir una cosa amb l’altra?Es tracta d’una combinació freqüent a l’edat mitjana, com s’observa també enaltres catedrals, com Sens, Bourges i Rouen.

Jesús va pronunciar la paràbola del bon samarità com a exemple d’amor alproïsme. Però, més enllà d’aquest sentit, sant Agustí i altres pares de l’Esglésiavan donar a aquesta paràbola un significat simbòlic: els servia per il·lustrar elpaper de Crist i de l’Església en la història de la Salvació. Ara ho descobrirem.

57

1, 2, 3, 4

Escena 2.Un home surt de Jerusalem.

Escena 4. Uns bandolers roben a l’home i el deixen malferit.

Escena 9. El samarità s’ocupa del ferit a l’hostal.

Escena 11.Adam al paradís.

Escena 12.Creació d’Eva.

Escena 13.Déu prohibeix menjar el fruit de l’arbre.

Imatge Significat simbòlic

A. El paradís.B. Jesús, el salvador.C. El pecat original.D. La segona vinguda de Jesucrist per jutjar els homes.E. L’antiga Llei, que no pot salvar perfectament l’home.F. La pèrdua de la gràcia i la justícia original.G. L’home que busca la felicitat fora de Déu.H L’Església, que administra els dons de la Salvació.

1. Jerusalem, la ciutat santa.2. Jericó, la ciutat mundana.3. Els bandolers que ataquen el viatger.4. L’home queda nu i mig mort.5. El sacerdot i el levita.6. El bon samarità.7. L’hostaler, que rep l’encàrrec d’ocupar-se delferit i els diners necessaris.

8. El samarità tornarà per retribuir l’hostaler.

religió catòlica

1. Llegeix la paràbola del bon samarità a Lc 10,25-37.Relaciona cadascuna de les imatges de la paràbola indicades a lataula següent amb el seu significat simbòlic. Al vitrall, les esce-nes es llegeixen de baix a dalt i fent zig-zag.

2. Gairebé totes les escenes del vitrall es corresponen amb algunverset de Lc 10,30-35 o de Gn 2,7-4,16. Rellegeix aquests textosi escriu les paraules precises de cada escena del vitrall.

4. Explica la relació de l’Església amb Jesús a partirde la imatge de l’hostal i l’hostaler.

3. Fes una redacció explicant la relació simbòlica que exis-teix entre la paràbola del bon samarità i la història dela Salvació de la humanitat.