WWW.NOTICIESTARRAGONA.CATSETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

número 316180516

LES TELECONSULTES MILLOREN L’ATENCIÓ SANITÀRIA PRIMÀRIA

Pàgines 2 i 3

ELS AJUNTAMENTS DE LA DEMARCACIÓ SÓN ELS QUE ACUMULEN MÉS DEUTE PER HABITANT DE TOT CATALUNYA

(TARRAGONA)

MUNICIPIS ENDEUTATS

PÀGINA 10

18 de maig de 2016 | Tema de la setmana2 |

tema de la setmana

L ’atenció primària del Baix Penedès i el Tarra-gonès Nord, gestionada

per la Xarxa de Santa Tecla, és cada vegada més resolu-tiva i còmoda per a la ciuta-dania. En l’actualitat més del 61% dels pacients atesos als ambulatoris de la Xarxa de Santa Tecla reben una solució òptima en l’àmbit de l’aten-ció primària, sense necessitat de programar noves visites ni derivacions a posteriors con-sultes externes d’especialistes en l’àmbit hospitalari. La clau d’aquest alt grau de resolució demostrat pels equips d’aten-ció primària de la Xarxa de Santa Tecla, a banda de l’ex-pertesa dels seus professio-nals, passa per la implantació de les teleconsultes (o consul-tes virtuals), eina informàtica que permet a metges de famí-lia i especialistes (cardiologia, endocrinologia, ginecologia, medicina interna, neurolo-gia...) despatxar ‘on-line’ cada cas per tal d’acurar al màxim en el primer diagnòstic de qualsevol usuari que s’adre-ça al seu metge de capçalera. Les teleconsultes es van co-mençar a implantar a totes les ABS de la Xarxa de Santa Tecla l’any 2012 en un projec-te coordinat per la direcció de l’hospital del Vendrell. El balanç dels seus primers anys de funcionament mostren

una major resolució mèdi-ca en l’àmbit de la primària, una major satisfacció dels usuaris (que veuen solucionat el seu problema sense temps d’espera per visita amb l’es-pecialista) i una important descongestió de les agendes d’atenció especialitzada, que poden així dedicar més temps a resoldre els casos més com-plexos que sí que necessiten una derivació.

Els resultats obtinguts per la Xarxa de Santa Tecla, que seran presentats el pròxim mes d’oc-tubre en el Congrés Nacional de Qualitat Assistencial, mar-quen la tendència de canvi de model assistencial de primària que s’instaurarà a Catalunya en els pròxims anys. Per un costat, la implementació de consultes telemàtiques (o interconsultes) entre metges de família i es-

pecialistes permet millorar els resultats en la capacitat resolu-tiva de l’atenció primària (AP) i, per una altra banda, la integra-ció de nivells assistencials dife-rents (primària i especialitzada) en benefici de la ciutadania. Segons dades de la Xarxa de Santa Tecla, des del mes de gener de 2012 fins a l’agost de 2015 a les comarques del Baix Penedès i del Tarragonès Nord es van crear un total de 9.753 consultes virtuals en 6 espe-cialitats (cardiologia, aparell digestiu, endocrinologia, gi-necologia, medicina interna i neurologia). D’aquestes, el 39% (3.049) van ocasionar una visita presencial a Consultes Exter-nes hospitalàries, mentre que el 61% restant es va resoldre directament a través de la con-sultoria virtual, essent el met-ge de l’atenció primària qui va tancar definitivament el procés consultat.En el procés també es van regis-trar i estudiar les reclamacions dels usuaris respecte als temps d’espera per una visita a l’es-pecialista, amb una important disminució de les queixes orals i escrites registrades a la Unitat d’Atenció al Ciutadà. El projec-te d’aplicació de les intercon-sultes en l’àmbit de l’atenció primària i l’anàlisi de les dades dels tres primers anys de fun-cionament ha estat liderat per la Dra. Maria Arenas, directo-ra de l’Hospital del Vendrell, juntament amb les companyes Mar Artigau, Marta Ruiz i Elena Bravo.

Les noves tecnologies milloren la resolució i l’eficiència de l’atenció primària al Baix Penedès i al Tarragonès Nord. Metges de família i especialistes treballen plegats gràcies a la comunicació ‘on-line’ i solucionen més del 60% dels casos atesos a les àrees bàsiques de salut

La Xarxa Santa Tecla aplica la teleconsulta amb l’especialista des dels ambulatoris

Òliver Márquez,Tarragona

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.esOKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

599€

999€460€

Precio especial presentandoobligatoriamente este anuncio

Est

as o

fert

as d

e un

idad

es li

mita

das

anu

lan

cual

qui

er o

tra.

Casa en venta en Barrio Marítimo (Serrallo)Planta baja más dos edificables

Precio a convenir

TARRAGONA

Local en alquileral lado de

El Corte Inglés 145m2 · Diáfano

700€

TARRAGONA

Piso en ventaal lado de la Rambla

3/4 habitacionesCalefacción170.000€

TARRAGONA

RAMBLA NOVA 108 · 43.001 - TARRAGONATEL.: 977 211 328 · 977 211 452 / FAX: 977 211 760

terfer@tinet.org / www.fincasfernandez.net

FINCAS FERNANDEZ, 40 AÑOS A SU SERVICIO, LLÁMENOS

Des de l’any 2012 la Xarxa de Santa Tecla segueix un Pla d’Agendes Virtuals (PAV), eina que permet que els especialistes participin en el primer diagnòstic dels casos atesos en l’àmbit de la primària

| 18 de maig de 2016 | 3Tema de la setmana

tema de la setmana

Metges de priMària i especialistes de la XarXa de santa tecla treballen plegats gràcies a les noves tecnologies. Les interconsultes on-line entre metges són possible gràcies al programa de gestió de la Història Clínica Digital del pacient de la Xarxa de Santa Tecla. Amb aquesta eina informàtica, el metge d’atenció primària escriu la seva consulta amb un mínim resum del procés clínic del cas i la fa arribar a l’especialista corresponent. Aquest dóna la seva resposta amb el tractament o altres tipus d’opcions terapèutiques a seguir en el termini màxim d’una setmana. El projecte ja va quedar entre els 50 finalistes en la Jornada del Pla de Salut 2014 celebrada l’any passat a Sitges.

per què les interconsultes?A l’inici de la reforma de l’aten-ció primària, ja fa quasi 30 anys, ja es parlava de la integra-ció d’ambdós nivells assistenci-als, així com del llarg i repetit contínuum assistencial, «però fins fa poc no s’ha començat a fer real», assegura la doctora Arenas. «La figura del metge de família com a «gatekeeper» del sistema de salut sempre ha estat un repte complicat en sanitat; és, però, la base per as-solir un model d’organització racional amb l’objectiu de ser-vir el ciutadà amb eficiència i equitat. Tanmateix, la funció bàsica del metge de família és resoldre un elevat percentatge dels problemes de salut de les persones i derivar adequada-ment al nivell especialitzat els problemes no resolts. Hauria d’actuar sempre com a filtre respecte a l’atenció especia-litzada, evitant la utilització inadequada de proves, visites, etc., que representen un elevat cost i que tenen un impacte ne-gatiu en la salut del pacient.Així i tot, també cal reconèixer que les eines per donar suport al metge de família eren po-ques i quasi sempre reduïdes a les consultories que el met-

ge de segon nivell realitzava als diferents centres de salut. L’aplicació de les consultes te-lemàtiques posa a l’abast del metge d’atenció primària una eina que li permet discernir clarament quan el pacient ne-cessita només una «intercon-sulta» o bé una «derivació» al segon nivell d’atenció sanità-ria», argumenta la directora de l’hospital del Vendrell.

nous reptesD’acord amb l’estudi de les da-des aportades per aquest Pla d’Agendes Virtuals aplicat per la Xarxa de Santa Tecla, al llarg de tots aquests anys, un per-centatge elevat de les visites fetes a les àrees ambulatòries dels hospitals es podien haver resolt en el primer nivell. La in-troducció de les tecnologies de

la informació i la comunicació (TIC) en salut és, sens dubte, un dels reptes més rellevants que el Departament de Salut ha afrontat recentment, amb l’ob-jectiu estratègic d’evolucionar el sistema sanitari gràcies a les tecnologies transformadores.Amb el projecte de les agen-des virtuals o telemàtiques implantades als territoris del Baix Penedès i el Tarragonès Nord es corrobora l’avantatge important i satisfactori que aquesta nova eina representa per al ciutadà i per al profes-sional mèdic d’ambdós nivells assistencials. Un dels projectes on la Xarxa de Santa Tecla vol treballar en els pròxims mesos se centra a estudiar com aques-ta resolució de consultes on line ha repercutit en la disminució de proves complementàries, visites, desplaçament dels ciu-tadans, etc.El projecte de les agendes vir-tuals no ha implicat cap incre-ment de despesa en recursos humans ni materials, sinó tot el contrari: s’ha optimitzat amb més qualitat tot allò que ja estava implantat i s’ha po-tenciat al màxim la història clí-nica compartida en l’àmbit de l’atenció primària.

Millorar l’accessibilitat a l’Atenció Especialitzada (AE) •des de l’Atenció Primària (AP).

Incrementar la capacitat de resolució de l’Atenció Pri-•mària (AP).

Reduir els temps d’espera per a visites a consultes exter-•nes d’especialistes.

Garantir el flux assistencial als ciutadans del Baix Pene-•dès i Tarragonès Nord, amb l’equip d’Atenció Primària com eix principal i com a element integrador de tot el procés.

Evitar desplaçaments als ciutadans, sovint de difícil rea-•lització (gent gran, pobles d’entorn rural, limitacions del transport públic)

Disminuir la pressió assistencial pels casos prèviament •definits, de les agendes clàssiques de consultes exter-nes (CCEE) amb presència física a l’hospital. D’aquesta manera el metge especialista pot dedicar més temps a resoldre els casos més complexos, més adients a la seva formació específica.

Incrementar la formació del metge d’AP mitjançant la •informació compartida de primera mà amb el metge especialista, que li pot servir de referent per a casos si-milars.

Crear un bon sistema d’indicadors que permetin contro-•lar l’eficàcia i l’eficiència del sistema, veritables garants de la qualitat assistencial global del procés.

OBJectius de les cOnsultes virtualsLa tecnologia

aporta més eficiència al sistema i més satisfacció als usuaris

18 de maig de 2016 | 4 | Sumari i editorial

Un musulmà que passava prop d’un llac aprofi tà l’avinentesa per fer el bany ritual abans de l’oració que s’ha de fer mirant la Meca. Es treu el vestit que deixa vora l’aigua. Una vegada dins es troba, però, desorientat.–Cap on he de mirar? pregunta.–Cap on està el vestit!, diu Nasreddín.

És millor mirar un noi/noia pensant en Déu que mirar Déu pensant • en un noi/noia.La religió és al cor, no als genolls.• Amb les paraules es refl ecteix el talent, amb les mirades, l’ànima.• Quan se sap mirar i patir, se sap molt.• L’atenció absoluta del gat que està a l’aguait d’una sargantana • l’home no la tindrà mai.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Cap on mirar

CLAUS DE LA SETMANA

Frase de la setmana

«El rei torna a venir abans que el fi nançament de l’Estat espanyol»

Albert Abelló, portaveu del Grup Municipal de CiU a Tarragona

1412 16

6 7 11El territori vol

treure rèdit econòmic als Jocs

Ja es coneixen els participants del concurs de focs

Una coneguda marca de cotxes ha decidit en-registrar el darrer anunci d’un dels seus mo-dels estrella a Tarragona. En concret, al carrer

Sant Agustí, en el seu tram més pròxim a la Rambla Vella. Uns dies abans del rodatge –que va tenir lloc al llarg de tota la jornada de dimarts– un noi de la productora ens va fer una visita a la redacció del No-tíciestgn (carrer Sant Agustí 1, baixos) per avisar-nos que guarnirien el carrer amb plantes, fl ors, un mercadet d’antiguitats i diverses taules i cadires per aconseguir l’ambient d’un carrer mediterrani amb les seves terrasses plenes de gent gaudint del bon temps. Va arribar el dimarts i, efectivament, així va ser. Una brigada integrada per una desena de perso-nes, en poc més d’una hora, van ornamentar el car-rer amb tota mena d’elements que, tot s’ha de dir, van servir per transformar un carrer gris i brut en un bulevard ple de color i vida. De fet, m’atreviria a

dir que el carrer Sant Agustí, per unes hores, es va semblar més a un dels cèntrics carrers de Reus que no pas als de la Tarragona que tots coneixem.Com sempre passa quan hi ha una producció audio-visual en un espai públic, van ser molts els curiosos que es van apropar per saber què passava. Això què és? Una pel·lícula? Un anunci?... preguntaven. «És un anunci», contestaven els de la productora. Tot seguit els vianants, mentre s’allunyaven per conti-nuar la seva rutina, deien: «Doncs podrien deixar el carrer sempre així. Fa patxoca». Totalment d’acord. La transformació experimentada pel carrer Sant Agustí amb quatre plantes, quatre rètols i quatre taules i cadires va ser extraordinària. Aquest dimecres ja torna a ser el carrer deprimit de sempre. I jo em pregunto, tant costa que Tarragona pugui esdevenir realment una ciutat d’anunci?Per cert, l’anunci era del Volkswagen Polo.

Tarragona, una ciutat d’anunci?

Editorial

Eleccions al Col·legi de Metges

de Tarragona

Olga Xirinacs publica llibre

pels seus 80 anys

Tret de sortida al Gastrotour

de Salou

Busques un cotxe de segona mà?

Vés a la Fira de Valls

ÒLIVER MÁRQUEZ | D IRECTOR NOTÍC IESTGN

Bernabé

Edita i distribueix:Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L.C/ Joan Maragall, 143003 Tarragona

Director:Òliver Márquezomarquez@noticiestgn.cat

Redacció i fotogra� a:noticies@noticiestgn.cat977 25 99 11

Disseny i redacció:Carme LópezAnna CompanyAna GómezOriol Montesó

redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original:Èxit Comunicaciódisseny@noticiestgn.cat

Correcció:Carme LópezImprimeix:PromicsaD.L.: T- 1062- 09Vídeo:Tomàs Varga

Departament comercial:Manel Novellamnovella@noticiestgn.catJoan A. Canojcano@noticiestgn.cat

Web:O.Montesó

cartes al directorlector@noticiestgn.catclassi� catsclassi� cats@noticiestgn.catserveisserveis@noticiestgn.catpublicitatpublicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

25.000 exemplars

El rei Felip presideix la presentació de la mascota de Tarragona 2017

Independentment de si un es considera monàrquic o repu-blicà, cal reconèixer que la presència del rei Felip VI a Tarra-gona aportarà notorietat i prestigi a l’acte de presentació de la mascota dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017, que tindrà lloc aquest dijous al vespre al Teatre Tarragona. El monarca és la màxima fi gura de l’Estat i, amb la seva visita, es confi rma el suport institucional de la Casa Reial envers l’esdeveniment esportiu que el territori té previst organitzar dintre d’un any. Es tracta d’un autèntic cop d’efecte dels organitzadors dels Jocs, que de ben segur esperen aconseguir molt més que un rèdit mediàtic amb la fi gura del rei. Un dels objectius cabdals en aquests mesos previs a la celebració dels Jocs és aconseguir el fi nançament públic necessari... i en aquest punt el suport del Borbó pot ser un factor determinant per desencallar algu-na de les promeses pressupostàries de l’Estat que, de moment, no s’han acabat de complir.

SÍ

| 18 de maig de 2016 | 5Opinió

CLAUS DE LA SETMANA

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identifi cades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publica-ran íntegres i amb fotografi a de l’autor si aquesta és facilitada.

ENVIA LES TEVES CARTES I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT

Confiï’ns la gestió del seu pis,més de 35 anys d’experiència ens avalen

Aicat 4.746

E s compleixen cinc anys des que la indignació va esclatar i la il·lusió va ocupar les places de l’Estat espanyol en forma d’acampades i assemble-es massives. Era el naixement del moviment 15M, un moviment que

va signifi car la repolitització ciutadana més important des de la Transició i una esmena a la totalitat del règim del 78. Del «No nos representan», al «Sí se puede», de la protesta i la rebel·lia indignada a la proposta de més i millor democràcia. Però, on és ara el 15M? On ha quedat aquell desbordament per sota del règim, aquella il·lusió per la transformació social i aquelles formes de democràcia directa? El moviment dels indignats va reforçar la lluita en defensa d’un habitatge dig-ne articulat després al voltant de la PAH, va ser l’embrió de les diverses marees en defensa dels drets públics i va ajudar que les marxes de la dignitat fossin un èxit. El 15M va irradiar moviments com el d’Occupy Wall Street i és present d’alguna manera en el recent moviment francès Nuit Debout. Però, sobretot, el 15M ha estat decisiu per al sorgiment i consolidació de Podemos, Els Comuns i les Marees. Cinc anys després, l’esperit del 15M continua viu i unes noves eleccions con-vocades pel 26J seran determinants després del fracàs dels socialistes en el seu intent de conformar una majoria parlamentària i després que els populars ni ho intentessin. Unes eleccions on la candidatura conjunta de Podemos, les confl uències i IU té la possibilitat real del sorpasso al PSOE. Una candidatura d’unitat popular àmplia i plural que pot fer implosionar el sistema de partits espanyol, no tant trencant el bipartidisme com ja ha fet Podemos sinó sent una alternativa guanyadora real o el primer grup de l’oposició. El camí no serà fàcil, la Troika i els poders econòmics, fi nancers i mediàtics atacaran amb força aquells que no consideren «els seus», aquells que no constitueixen partits d’ordre en defensa de l’status quo. Una candidatura d’unitat popular no exemp-ta de difi cultats, de disputes internes i de contradiccions però una candidatura, al cap i a la fi , que serà el millor instrument polític per defensar i ampliar els drets socials i laborals per millorar les condicions de vida de la gent i per fer efectiu el dret a decidir a través d’un referèndum. Un fantasma recorre l’Estat espanyol. El 15M ha mutat en centenars de lluites socials, les quals cal enfortir, i en desenes de governs i candidatures del canvi que cal que es coordinin. El 26J el sorpasso és possible i la sacsejada al règim del 78 pot ser de tal magnitud que a mitjà termini obri la porta a la ruptura democràtica i a l’articulació de processos constituents per entre totes i de ma-nera democràtica construir un nou futur en comú.

15-M, de la indignació al sorpasso

JESÚS GELL IDAPOLITÒLEG

OPINIÓ

N o és cap novetat si dic que, avui en dia, les bones notícies no vénen. L’es-càndol ha guanyat terreny. O sigui, ens interessa més saber que un home ha mossegat un gos que a l’inrevés. Hi ha excepcions, és obvi, però en

general és així. La crítica o la ràbia personal s’imposa a l’elogi. Si algú enalteix una persona o la seva professió pot ser, immediatament, acusat de «pilota». En fi ... els temps canvien.No m’han important mai les etiquetes ni la llengua viperina dels envejosos i dels que només entenen de crítica destructiva. Avui vull aprofi tar aquest espai per enaltir el comportament, actitud, saber estar i fair play del conseller d’Interior. M’és indiferent el color del partit que representa. Faltaria a la veritat si digués que som amics. Ens coneixem professionalment. Hem intercanviat paraules, whatsapps, però no hi ha cap amistat. Hi ha respecte. No obstant això, he de dir que la meva opinió ha canviat –i molt – en relació al seu càrrec com a diputat i ara com a conseller. És un home ponderat, diplomàtic, responsable, dialogant i assertiu.Li ha «tocat» una conselleria complexa. No és fàcil gestionar políticament un cos armat (amb homes i dones de diferents pensaments i personalitats) i passar impune. Ell, no obstant això, ho està aconseguint i de manera destacable. La seva actitud defensora dels Mossos i pedagògica envers la ciutadania contribueix a calmar els ànims. Escolta més del que alguns pensen. Reconsidera les crítiques i les valora. Intenta aplicar la coherència sense caure en els absurds paternalis-mes i en la borratxera partidista. El seu discurs durant el Dia de les Esquadres a Tarragona va dibuixar el seu perfi l polític: sap de què parla i entén el ciutadà. Una barreja gens fàcil a l’hora de conviure. Jordi Jané intenta no prometre res impossible i no s’amaga mai. Creu que parlant la gent s’entén. És conscient que l’actitud xulesca i la manca de transparència no porten enlloc. Sap que la comu-nicació dels Mossos no acaba de rutllar, que és un fracàs. És un dels punts negres de la policia catalana. Comunica poc i malament.Un conseller popular (proper al ciutadà) necessita interioritzar canvis radicals en un cos que encara no ha estat capaç de vendre la seva (bona) imatge ni comunicar (bé) allò que fa. Amb el tarannà del «nostre» conseller segur que aviat veurem algun canvi en la policia catalana, la «nostra» policia.

El defensor dels Mossos

RICARD CHECAPERIODISTA

OPINIÓ

18 de maig de 2016 | 6 | Tarragona

tarragona

La setmana passada es va reunir el jurat del con-curs d’imatge gràfica de

Santa Tecla i el cartell esco-llit va ser la imatge obra de les joves tarragonines Elena Gavaldà i Jordina Estopà. El concurs, al qual es van pre-sentar més propostes que mai (30) era de temàtica lliure i s’havia d’inspirar en qualsevol aspecte relacionat amb les festes de Santa Te-cla. La imatge guanyadora

té com a motiu principal el Nano Capità, un element de la festa que no protagonitza-va el cartell de Santa Tecla des de 1986.

El cartell segueix un estil di-recte, senzill i minimalista. Per tal d’aconseguir una imat-ge propera a tots els públics, les seves dissenyadores van voler centrar-se en el vestu-ari tan característic d’aquest personatge entranyable de

la festa tarragonina. «Teníem clar que havíem d’aconseguir crear una icona i ho vam rea-litzar amb absència de línia de contorn i colors plans» expli-quen Gavaldà i Estopà. Jordina Estopà ha estudiat Belles Arts i Història de l’Art. En matèria de disseny ha realitzat diversa cartelleria i logotips per em-preses i entitats. Elena Gaval-dà és periodista i videògrafa professional. També és porta-dora i té un vincle molt estret

amb l’entitat dels Nanos Vells, motiu que va impulsar a triar el Nano Capità com a protago-nista de la proposta conjunta.

Els Jocs Tarragona 2017, més enllà d’acollir un esdeveniment esportiu

d’àmbit internacional, han de servir per generar llocs de treball i activitat econòmica en els municipis que els aco-lliran. Aquesta és el principal objectiu del Pla estratègic del Llegat dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017, presentat públicament la setmana pas-sada amb la presència de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies de la Gene-ralitat, Dolors Bassa, l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ba-llesteros, i la resta d’alcaldes dels municipis seu dels Jocs.

El Pla estratègic del Llegat dels Jocs té com a objectius princi-pals dinamitzar l’economia i reactivar l’ocupació en el ter-ritori que acull els Jocs Medi-terranis i es treballa en tres àmbits: l’econòmic i ocupacio-nal; l’esportiu i el cultural de comunitat.El pla recull els projectes estra-tègics que s’han de potenciar o consolidar els pròxims anys i

és el resultat d’un procés parti-cipatiu desenvolupat durant el 2015 que ha dut a terme la Tau-la Estratègica. En aquest procés hi han participat 139 agents del territori, tant del sector públic com privat que han pres part en les sessions realitzades.

Les línies estratègiques del Pla són:

Enfortir la visió i el model •de cooperació territorial.Millorar el capital humà, la •seva ocupabilitat i promou-re l’ocupació en sectors de futur.Incrementar la qualitat de •l’entorn promovent hàbits de vida saludables i una cultura participativa.

Potenciar el sector espor-•tiu millorant la seva pro-fessionalització i qualitat de gestió.

La Taula Estratègica ha estat promoguda per l’Ajuntament, a través de Tarragona Impul-sa, amb la col·laboració de la Fundació Tarragona 2017. El projecte està subvencionat pel

Servei d’Ocupació de Catalu-nya i cofinançat en un 50% pel Fons Social Europeu. Està im-plementat pel Centre d’Estudis Olímpics i de l’Esport de la Uni-versitat Autònoma de Barcelo-na. La presentació del Llegat dels Jocs Mediterranis va anar a càrrec del conseller i coordina-dor general dels Jocs Mediter-ranis 2017, Javier Villamayor;

a continuació va intervenir Berta Cerezuela Martínez, cap de projectes del Centre d’Es-tudis Olímpics i de l’Esport de la UAB, que va explicar el Pla Estratègic del Llegat i, final-ment, el conseller d’Ocupació i Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona va presentar la web dels Jocs: www.llegat2017.cat

El 2017 deixarà llegatEs presenta un pla estratègic per reactivar l’economia amb motiu dels Jocs

tarragona 2017

El disseny segueix un estil directe, senzill i minimalista

El Nano Capità, protagonista del cartell de Santa TeclaDes de l’any 1986 aquest personatge tan característic no havia tornat a ser imatge de la festa

festes

L’objectiu és crear ocupació als municipis que seran seu de l’esdeveniment esportiu

Pàgina principal de la nova web dels Jocs Mediterranis 2017.

| 18 de maig de 2016 Tarragona | 7

TARRAGONA

El 26è Concurs Internaci-onal de Focs Artifi cials Ciutat de Tarragona se ce-

lebrarà del 29 de juny al 2 de juliol per no coincidir amb el concurs pirotècnic que es du a terme a Pamplona en el marc dels ‘sanfermines’. Enguany, a banda de tres empreses espa-nyoles provinents de tres pro-víncies amb una forta tradició pirotècnica, la participació es-trangera anirà a càrrec d’una companyia xinesa: Firevision International Co. Ltd de Hu-nan.

Amb un currículum tan bri-llant com les actuacions a les cerimònies d’obertura i cloen-da dels Jocs de Beijing 2008 o el triomf al concurs de Logroño el 2014, l’empresa xinesa actuarà el darrer dia de concurs amb la voluntat de trencar un malefi ci que acompanya les pirotècnies estrangeres des de fa prop d’una dècada. I és que, des que el 2008 ho feren els italians d’Ape Pa-rente Romualdo, cap concursant de fora de l’estat ha guanyat el concurs. «El que més ens ha convençut és que proposen un espectacle xinès amb producte xinès. I amb aquest valor afegit el públic tarragoní podrà veure una manera diferent de disparar

pirotècnia», explica el responsa-ble del concurs, Xavi González.La Pirotecnia Xaraiva S.L. d’Aba-rellos-Monterrey a Ourense i la Pirotecnia Valecea de Berante-villa d’Araba, que dispararan el primer i segon dia respectiva-ment, buscaran trencar la ratxa de les empreses vingudes del País Valencià que s’han endut el triomf les darreres tres edici-ons. La gallega hi participarà per tercera vegada i la basca arriba-rà per primera vegada a la ciu-tat amb la idea de disparar més d’una tona de massa pirotècni-ca, la quantitat més alta d’aques-ta edició.El tercer dia serà el torn dels que podríem considerar favorits, la

Pirotecnia Valenciana de Llane-ra de Ranes, una empresa que ja va guanyar el 2013 i ve d’endur-se el primer premi del Concurs Internacional de Focs Artifi cials Villa de Bilbao de 2015.La imatge del concurs ha estat elaborada pel dissenyador Luis

Alberto Sancho. Es tracta d’un cartell més abstracte que el d’al-tres edicions que posa en relleu la sonoritat dels focs. «Normal-ment sempre s’utilitzava la ma-teixa estètica i la mateixa icono-grafi a i ja vaig anar a buscar un sentit més abstracte», explica.

Focs arti� cials de la Xina i d’arreu de l’Estat al concursPirotècnies de Galícia, Euskadi, València i Hunan participaran al certamen

FESTES

Oriol Montesó,Tarragona

Plaza Alcalde Lloret, 143005 TARRAGONA

CERTIFICADOS MÉDICOS,PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES

Y CAZADORES

977 23 55 77OFTALMOLOGÍA

URGENCIAS: 629 25 23 24

CENTRO MÉDICOROMA

18 de maig de 2016 | 8 | Tarragona

El druida perdut

E l punyal de Hagen s’enfonsava a l’abdomen d’un enemic mentre amb l’altra mà la seva espasa es-quinçava les costelles d’uns guerrers de raça negra.

En aquella enorme cambra el germànic protegia amb el seu acer al rei N’Gonga III, amic de l’emperador August, el qual volia mantenir bones relacions amb les emmu-rallades ciutats que esquitxaven les jungles africanes. Quan els adversaris van caure entre taques de sang, els assessors i l’esposa del monarca negre l’envoltaren. Feia temps N’Gonga III demanava ajuda a Roma perquè temia una conspiració i Hagen havia estat enviat per pacifi car les tribus, però els veritables traïdors es trobaven al pa-lau i una nit, quan preparaven l’atemptat, el bàrbar va irrompre a la cambra i va impedir l’assassinat. En realitat aquell castell era com una ciutat coberta per cúpules i salons i es barallaven entre ells. –Us deixo -–deia Hagen mentre s’eixugava la suor i la sang del seu rostre seriós–. No crec que us molestin.–Quedeu-vos per celebrar aquesta victòria –afegia N’Gon-ga III.–No puc, majestat. He estat massa temps fora i la meva promesa Nerea també m’espera. I potser... Tàrraco. Així el germànic va abandonar la fortalesa de la jungla i amb una petita escorta va arribar a la costa on espera-va una trirrem romana que en breus dies va travessar el Mare Nostrum per arribar a Tàrraco. Aleshores en aquell vespre va veure com llargues columnes de foc i negre fum s’alçaven per damunt de les cases i temples. Al port hi havia molts vaixells egipcis. Prudentment va dir que el deixessin a unes platges del sud i, sobre un corser, es va apropar a la coneguda avinguda dels Xiprers on abans passejava amb la seva estimada Nerea, però entre els murs no observava la guàrdia pretoriana, només soldats egipcis. Aleshores arribava un vell encaputxat.–No t’espantis, Hagen –deia–. Sóc el druida gal Vortòrix. Fa dies els conspiradors Corelius, Radamès de Luxor i Antoninus van envair la ciutat mentre l’emperador i els seus partidaris fugien. Ara estan protegits per la meva màgia en uns turons. El primer traïdor governa Tàrraco mentre els altres dos volen estendre la rebel·lió a Roma. Només l’acer i la màgia poden aturar aquesta conspiració capaç de fer trontollar regnes.

L’avinguda dels xiprers (II)

XAVIERPARERALLICENCIAT

EN GEOGRAFIA

I H ISTÒRIA

TARRACO VIVA 2016

L a forma constructiva de les ciutats romanes, sobre-tot la gran capital, Roma,

i materials emprats com la fus-ta, eren factors perillosos per a la propagació d’incendis de-vastadors. Van ser dos incendis en època d’August (un l’any 23 aC i un altre l’any 6 aC) i el de l’any 64, en la de Neró, que van transformar completament les ordenances de la ciutat i es va legitimar el cos de bombers.Aquests homes tenien, alesho-

res, la responsabilitat de vetllar per l’ordre públic, apagar els incendis, evitar que els esclaus fugissin i prevenir robatoris.Els aspirants també havien de superar una prova d’accés per esdevenir «vigilant» a Roma i de sotmetre’s a controls intel-lectuals i físics. Un cop superada amb èxit aquesta fase, els aspirants jura-ven servir la ciutat encara que haguessin de deixar-hi la seva vida.

ACTIVITAT RECOMANADA

Els ‘vigiles’, els primers bombers de Roma

DIVENDRES 20 MAIG 19 h- 20 h

DISSABTE 21 MAIG19 h i 20 h

EXCUBITORIUM COHORS VIGILES. El primer cos de

bombers a Roma

RECREACIÓ HISTÒRICALloc: Circ romà

Accés: 2 € + 8 anysDurada: 50 min

El grup Thaleia són els encarregats d’aquest espectacle de reconstrucció històrica./Ariadna de Vilallonga

| 18 de maig de 2016 Territori | 9

territori

Dos joves tarragonins han ajudat més de 700 persones a l’Índia amb l’ONG Kolam

K olam és una d’aquelles històries que quan les veus has de prémer el

nas per evitar que et caigui la llagrimeta. Fa un mes, qui us escriu aquestes línies no coneixia res de Kolam. Ni tan sols sabia que aquesta parau-la descriu una forma d’art fet, majoritàriament per dones, amb farina de colors a les por-tes de les cases d’algunes regi-ons d’Àsia i efímer com la ma-joria de bones intencions.

Perquè en aquest món global en el qual és tan fàcil carregar una motxilla i anar a veure països llunyans, les bones intencions, de ben segur, que no manquen. Qui més qui menys ha vist com viuen els nostres paisans del sud, de l’est o del sud-oest. Qui més qui menys ha lamentat la pobresa imperant en aquests

grans destins turístics. Però molt poques persones fan com la Raquel i el Víctor. Molt pocs s’aventuren a fer un kolam i con-verteixen una terra gris sense futur, com certament és la vida dels nens i nenes indis més de-safavorits, en un cresol de mil colors ple d’oportunitats.La Raquel i el Víctor van fer això de viatjar, però en lloc de tornar amb la motxilla plena de souve-nirs i anècdotes van tornar amb un objectiu: fundar Kolam. Ho van fer fa poc, el 9 de febrer de 2015, amb la idea d’ajudar a es-colaritzar nens de les classes més desafavorides i lluitar contra la pobresa extrema que pateixen molts llogarets de l’Índia. Ara, menys d’un any i mig després, Kolam consta de tres projectes que ajuden més de 700 perso-nes i de nombrosos voluntaris. «La veritat és que ens esforcem molt, dediquem més de 12 ho-res diàries a Kolam, però el fac-tor decisiu d’haver aconseguit aquestes xifres són les persones

que col·laboren amb Kolam. Sense ells res de tot això seria possible», ens diu la Raquel.Un exemple de la seva tasca el trobem a Gorana, un petit poble rural, situat a uns 50 km de la ciutat d’Udaipur. Allí, 235 nens del poble i llogarets propers, acudeixen a classe cada dia per rebre una educació de qualitat, gràcies a aquests dos tarrago-nins que un dia van decidir no ser uns simples espectadors dels mals del món. «Quan veiem un adolescent que treballava a la recollida d’escombraries, amb uniforme i a l’escola tenim una sensació de satisfacció immen-sa», explica el Víctor recordant la importància dels voluntaris en aquest procés. «Una voluntà-ria en una ocasió ens va dir que les setmanes que havia passat a Kolam havien estat les més feli-ces de la seva vida. Quan passen aquestes coses també ens dóna molta força per continuar».Perquè hi ha hagut moments que heu pensat a fer les maletes

i tornar? «Hi ha hagut moments de tot», diu la Raquel, «moments molt intensos i que les coses no surten com vols, durant aquest temps hem sentit molta frustra-ció, ens ha costat aprendre a no jutjar els beneficiaris i a accep-tar la cultura de l’Índia, també ens hem sentit molt sols perquè és un país molt diferent del nos-tre. Hi ha hagut moments de tot, però mai hem pensat a abando-nar (almenys seriosament)».En aquest sentit, instal·lats cò-modament en la nostra societat del benestar, pot costar posar-nos a la pell d’aquests dos joves però no és ha de ser difícil d’en-tendre el Víctor quan valora la rebuda de voluntaris «s’ha de pensar que estem sols a l’Índia i que el suport que rebem és molt important per nosaltres».

Una ONG més familiar

Aquesta confessió del Víctor fa de Kolam una ONG molt dife-rent d’altres de més grans que omplen els mitjans de comu-nicació i que, en alguns casos, reben subvencions d’entitats bancàries relacionades amb em-preses armamentístiques.Kolam és més familiar i, per què no dir-ho, més fiable. «Les donacions tenen un efecte im-mediat, cada apadrinament nou, per exemple, es converteix immediatament en un nen es-colaritzat», explica el Víctor. «A més, des de Kolam ens esforcem

molt perquè les persones notin molt propera l’Índia i tot el que hi passa. Com més a prop sents una cosa més fàcil és que empa-tititzis i t’involucris amb el nos-tre treball».

Com ajudar

Kolam viu gràcies a les persones que, des de casa o agafant un avió, estan disposats a donar un cop de mà. Per fer-ho només cal entrar al web kolamindia.org. Existeixen col·laboracions ben diferents com ara ajudar una família a plantar el seu propi hort amb una aportació de 6 € per collita, ajudar un nen a sor-tir del cicle del treball infantil mentre es llaura un futur millor amb 18 € al mes o col·laborar amb l’escola de Gorana per por-tar l’educació a les zones rurals amb 7 € mensuals.

L’entitat treballa des de fa més d’un any en zones empobridesdel país asiàtic per escolaritzar nens i donar recursos als vilatans

solidaritat

«Quan veiem un adolescent que treballava a la recollida d’escombraries amb uniforme i a l’escola tenim una sensació de satisfacció immensa»

La Raquel Agorreta i el Víctor López són els fundadors de Kolam.

Oriol Montesó,Tarragona

18 de maig de 2016 | 10 | Territori

territori

economia

Els municipis tarragonins, els que tenen més deute per habitant de CatalunyaTarragona és la quarta ciutat catalana amb més deute absolut (176 MEUR), per darrere de Barcelona (851 MEUR), Reus (221 MEUR) i Terrassa (178 MEUR)

Els ajuntaments de la de-marcació de Tarragona són els que acumulen

més deute municipal per cà-pita de tot Catalunya. Segons dades fetes públiques per Hi-senda, els consistoris de les nostres comarques acumulen un deute mitjà per habitant de 1.091 euros, per sobre dels de la demarcació de Barcelo-na (516 euros per habitant), Girona (621 euros per habi-tant) i Lleida (729 euros per habitant). En el seu conjunt els consistoris de la demar-cació acumulen un deute de 864 milions d’euros, 398 dels quals corresponen només a les ciutats de Reus (221,5 mi-lions) i de Tarragona (176,5 milions).

Les dues principals ciutats de la demarcació, Tarragona i Reus, se situen entre les qua-tre poblacions catalanes amb més deute municipal. Reus és la segona, només superada per Barcelona, amb un deute de 221,5 milions d’euros. Tarrago-na, per la seva banda, ocupa el quart lloc del rànquing català de municipis més endeutats, amb un total de 176,5 milions d’euros. Malgrat aquestes dades, el mu-nicipi tarragoní que arrossega més deute per càpita no és pre-cisament dels més grans. Els 7.183 habitants de l’Ametlla de Mar es reparteixen un deute de 17,6 milions d’euros, l’equi-valent a 2.449 euros per càpi-ta. A continuació hi ha Cunit que, amb 11.883 veïns, té un deute de 29,1 milions d’euros, fet que deixa un endeutament per habitant de 2.447 euros. Creixell acumula un deute de 8.207.000 euros i té 3.492 ha-bitants, fet que deixa un en-deutament per càpita de 2.350 euros. Els 103.194 habitants de Reus tenen un deute acumulat de 221,5 milions d’euros, que equival a un endeutament per

càpita de 2.146 euros. Per úl-tim, el Vendrell arrossega un deute de 76,5 milions i compta amb 76.510 habitants, fet que representa un deute per càpita de 2.092 euros.

CatalunyaEls municipis d’Aguilar de Se-garra (6.154 euros), Capolat (5.315 euros), Pujalt (4.126 eu-ros) i Ogassa (4.000 euros) són els que registren un deute pú-blic municipal per càpita més elevat de Catalunya, segons les dades del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, creuades amb el padró munici-pal de l’Idescat de 2015. Els tres primers municipis pertanyen a la demarcació de Barcelona, mentre que Ogassa pertany a la de Girona. El municipi amb més deute per habitant de les comarques de Lleida és el d’Omells de na Gaia (3.992

euros), mentre que l’Ametlla de Mar (2.449 euros) encapçala aquesta classificació a la de-marcació de Tarragona. En termes absoluts, els munici-pis més endeutats són Barcelo-na (amb un deute de 836,1 mi-lions d’euros), seguit de Reus (221,5 milions), Terrassa (180,1 milions), Tarragona (176,5 mi-lions) Lleida (174,5 milions), Mataró (127,8 milions), l’Hos-pitalet de Llobregat (107,1 mi-

lions), Sabadell (93,7 milions), Badalona (90,4 milions), i Vila-nova i la Geltrú (84,2 milions). Pel que fa a la mitjana, els muni-cipis de Barcelona registren un endeutament de 2.859 milions d’euros i compten amb una po-blació de 5.537.674 persones, el que equival a un endeutament per càpita de 516 euros. Els 753.024 habitants dels munici-pis gironins pateixen un deute de 467 milions d’euros, el que

representa un endeutament per càpita de 621 euros. Els municipis de les comarques de Lleida tenen 433.918 habitants i un deute total de 316 milions d’euros, xifres que deixen un endeutament per càpita de 729 euros. Per últim, els 791.638 habitants dels municipis de Tarragona arrosseguen un deu-te públic de 864 milions, cosa que equival a 1.091 euros per càpita.

L’Ametlla de Mar, Cunit, Creixell, Reus i el Vendrell, els més endeutats per persona a la demarcació de Tarragona

El deute mitjà per habitant al territori és de 1.091 euros, per sobre de la resta de demarcacions catalanes

Les dues principals ciutats del territori, Tarragona i Reus, acumulen prop de 400 milions d’euros de deute

| 18 de maig de 2016 Territori | 11

territori

salou

Comença el GastrotourLa cinquena ruta de tapes tindrà lloc del 20 de maig al 5 de juny en una setantena d’establiments del municipi

Una setantena d’esta-bliments participen enguany al Gastrotour

Salou que començarà el prò-xim 20 de maig i s’allargarà fins al 5 de juny. Aquesta edició de la ruta de tapes és la més internacional, ja que tota la informació s’explica en quatre idiomes (català, castellà, anglès i francès) –coincidint amb l’inici de la temporada– per atreure clients i consolidar les tres rutes existents tot potenci-ant la gastronomia del mu-nicipi.

Hi haurà degustacions dolces, salades, per a petits i grans... i molta varietat de plats que se serviran amb un ‘quinto’ de Cervesa San Miguel en dife-rents establiments de restau-ració del municipi per 2,50 eu-ros. L’any passat, es van servir fins a 100.000 degustacions.Els amants de la bona cuina ja poden consultar a la web www.gastrotoursalou.com el llistat amb els plats i els hora-ris, a més de les rutes dispo-nibles per no perdre’s ni un detall d’aquesta nova campa-nya que organitza la regidoria

de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou amb el suport de l’Associació de Comerciants i Empresaris del municipi i el patrocini de Cer-vesa San Miguel. Precisament, una cinquantena d’establi-ments adherits a l’Associació mantenen la promoció dels ‘salouets’; unes monedes que s’aconsegueixen comprant als comerços de Salou i que serveixen per descomptar 50 cèntims per tapa per cada sa-louet o ajuntant-ne 5 es convi-da a la degustació de manera gratuïta.

FuncionamentJa està disponible el Llibret Gastrotour Salou 2016 als es-tabliments participants, on es mostra la seva ubicació, la fotografia i la descripció de la degustació que oferei-xen, així com l’horari en què se serviran. Els establiments que formen part de Gastro-tour Salou estan senyalitzats amb cartells a les portes del

seu local.Els restauradors de Gastro-tour ofereixen als visitants majors d’edat un sorteig amb diferents premis: àpats i lots de productes. El sorteig es realitzarà durant el mes de juny, davant jurat, a l’Ajunta-ment de Salou.Tota la informació es pot tro-bar a www.gastrotoursalou.com.

Una de les tapes que es podrà tastar al Gastrotour 2016./Cedida

18 de maig de 2016 | 12 | Salut

SALUT

COL·LEGI dE METGES dE TARRAGONA

Dijous dia 19, jornada d’eleccions al Col·legi de Metges de Tarragona (COMT)Un total de 3.151 facultatius de la demarcació estan cridats a les urnes per decidir entre la candidatura de Fernando Vizcarro i de Sergi Boada

E l Col·legi Oficial de Met-ges de Tarragona (COMT) celebra eleccions aquest

19 de maig. Un total de 3.151 facultatius de la demarcació estan cridats a les urnes per escollir entre les dues candi-datures presentades. La pri-mera és l’encapçalada per l’actual president del col·legi,

Fernando Vizcarro, que as-pira a continuar en el càrrec juntament amb el seu equip de govern, mentre que l’alter-nativa és la que proposa Sergi Boada, actual coordinador de la Unitat del Dolor de l’Hospi-tal Joan XXIII de Tarragona.

Fins al dia 18 de maig els col·

legiats han pogut tramitar el seu vot per correu, mentre que aquest dijous 19 de maig es fan les votacions presencials a les seus del COMT a Tarragona (3 meses), Reus (1 mesa) i Tortosa (1 mesa). En els comicis, a ban·da de la junta de govern per a la pròxima legislatura, es trien també els 202 col·legiats que

formaran part de l’Assemblea de Compromissaris (òrgan de representació territorial del COMT). La presa de possessió de la nova Junta de Govern es preveu per al 25 de maig. Per als indecisos, aquí els deixem dues breus entrevistes els dos candidats a la presidència del COMT per als pròxims anys.

Quin motiu l’empeny a tornar-se a presentar com a candidat a les eleccions?El nostre sempre ha estat un projecte pensat per tres mandats. En el primer vam sanejar econòmi·cament el COMT i el vam preparar, en els pitjors moments de crisi, per fer un salt endavant pel que fa a serveis i modernitat; hem aconseguit més ser·veis sense apujar les quotes, i tot des de la màxima transparència, amb comptes auditats externament any rere any. En el segon mandat hem aconseguit consolidar els serveis oferts, principalment el nos·tre Pla de Protecció Social, que ha donat cobertura a metges en situacions difícils, tan malauradament comuns en els temps que ens han tocat viure. Ara el nostre repte implica ampliar les cobertures als col·legiats i els serveis, sobretot aquells que tenen a veure amb la conciliació i la projecció social.

En quins àmbits d’actuació se centrarà en aques-ta legislatura?La precarització de la professió és el cavall de ba·talla en aquests instants: la medicina low cost no és un servei que es pugui oferir i el COMT és l’eina essencial de defensa de la nostra professió, ens cal reivindicar·lo com a tal, ja que nosaltres som els ga·rants del servei als ciutadans. Ens cal harmonitzar les retribucions entre el sector públic i privat, així com denunciar i fer costat als metges davant d’em·preses que volen un profit massa elevat. El marc le·gal fa que el col·legi tingui poca maniobra per exe·cutar accions efectives en aquest sentit, però no ens silenciaran. L’altre tema que ens preocupa són les agressions als professionals de la medicina; estem impulsant un protocol amb la conselleria d’Interior que ens permeti tenir eines per combatre aquesta xacra de la societat, el metge ha de poder gaudir d’un entorn segur en la seva tasca. Per últim, la conciliació familiar ha de ser un objectiu cada cop

més abastable, impulsant llars d’infants als centres i serveis al col·legiat que hi puguin ajudar. També és remarcable la tasca que exercim en la formació, tasca que volem fer encara de manera més amplia, ja que en la nostra professió és essencial un reci·clatge i actualització constant de coneixements.

Quina estructura ha de tenir el col·legi segons el seu punt de vista a partir d’ara?Amb l’estructura actual hem guanyat moltíssim en eficiència i certament del que es tracta és de poten·ciar les nostres vocalies i d’estar, com en aquests darrers anys, al costat del col·legiat. Plantejar grans remodelacions d’un model que funciona i que està engranat sovint pot fer que acabi en el resultat con·trari. Al COMT es tracta ara mateix de seguir de·senvolupant i ampliant la tasca actual, defensant la professió i garantint el bon servei al ciutadà.

Quins objectius es marca en concret?Com a objectiu de candidatura treballarem per as·

segurar el relleu generacional. Al nostre equip te·nim gent jove i amb moltes ganes, que ha gaudit de l’experiència d’aquests anys i han fet una mag·nífica tasca. Cal que aquesta implicació segueixi en el futur. La nostra obsessió serà fer més gran el Pla de Protecció Social i seguir potenciant la borsa de treball, així com fer més visible el paper del COMT en la societat.

Són factibles els seus objectius en quatre anys?El nostre programa està fet des de l’experiència dels darrers vuit anys, escoltant i estant al costat de molts i molts professionals. La feina feta ens diu que amb un col·legi cohesionat, unit i amb una sola veu podem assolir tots els nostres objectius. Nosaltres tenim la il·lusió intacta i hem demostrat capacitat de compliment en tot allò que ens hem proposat. Quina opinió té sobre l’altra candidatura?És molt bo que hi hagi d’altres opcions i que el COMT estigui viu. Conec personalment i he ajudat molts dels que estan a l’altra candidatura, però per·meti que només opini de l’equip que m’acompanya: no ha canviat en els darrers anys, i el seu esperit de sacrifici i superació és remarcable, i sobretot, són una representació fidedigna de tots els sectors de la nostra professió, les campanyes no es poden plan·tejar només per uns pocs en benefici d’uns pocs.

Un missatge als votants? Que participin en les eleccions i que tinguin en compte la nostra candidatura per la feina desenvo·lupada i per tot allò que encara ens queda per fer. Han estat anys en què hem fet moltíssimes coses, ara ens toca arribar més lluny. Som la garantia de la feina ben feta i els responsables d’haver transfor·mat el COMT en el que és ara mateix.

«Som la garantia de la feina ben feta»OPCIÓ A - dOCTOR FERNANdO vIzCARRO

La presa de possessió de la Junta de Govern guanyadora està prevista per al dia 25 de maig

| 18 de maig de 2016 Salut | 13

SALUT

Quin motiu l’empeny a presentar-se com a candi-dat a les eleccions?No em presento sol... Formo part d’un equip de 24 persones que hem decidit fer un pas endavant i po-sar-nos al servei dels metges col·legiats a Tarragona. Volem canviar el col·legi aportant una manera nova de fer les coses més actual, dinàmica i, en defi nitiva, més propera. Hi ha molts metges de Tarragona col-legiats a Barcelona. La majoria de nosaltres sentim el COMT com una institució allunyada de la realitat que vivim els metges.

En quins àmbits d’actuació se centrarà? En primer lloc, la transparència. Durant aquesta cam-panya electoral hem detectat que un gran nombre dels dubtes que els companys ens plantegen estan di-rectament relacionats amb la part econòmica, és a dir, on va a parar la quota que paguem com a col·legiats. Fa poques setmanes ens va arribar a casa un exemplar de la revista col·legial que rebem periòdicament on, entre altres assumptes, sortia publicat el balanç del col·legi on, sense aprofundir, apareixen aspectes com uns 840.000 € invertits per part del Col·legi en «altres despeses d’explotació». El col·legiat ha de conèixer perfectament i amb tot detall aquesta informació. Com a segona gran prioritat volem fer que el Col·legi Ofi cial de Metges sigui al més efi cient possible. Volem treure el màxim rendiment a les quotes sense caure en l’argument fàcil que seria rebaixar-les. Es tracta de donar més utilitat al col·legi, que els metges ho sentissin com una inversió per a nosaltres i no una despesa, que és el sentiment actual majoritari.I, en últim lloc, i com eix vertebrador de tot allò que faci el col·legi, volem invertir esforços en l’àmbit de la comunicació. Apostem per apropar el col·legi al col·legiat. Amb el suport de bons professionals i, so-bretot, de les noves tecnologies, perquè tots puguem participar de les decisions importants del Col·legi, fer tràmits o benefi ciar-nos de la formació, per exemple, des de qualsevol part i a qualsevol hora. D’altra ban-da la comunicació ens ajudarà a ser infl uents. Volem apropar-nos a la societat, donar a conèixer la nostra activitat i convertir-nos en el col·legi professional de

referència de la demarcació.

Quina estructura ha de tenir el Col·legi des del seu punt de vista?Ens presentem amb un equip de 24 metges de dife-rents especialitats, referents professionalment. Som metges que treballem dia a dia en contacte amb els nostres pacients. Volem fugir d’un col·legi presidenci-alista i per això volem una nova estructura amb tres vicepresidències actives (Atenció Primària, Medicina Hospitalària i Medicina en Exercici Lliure). Transver-salment, tenim clares cinc vocalies necessàries com són Formació Continuada i Metges Joves, Comuni-cació i COMT 2.0, Cooperació Internacional i Metge no Actiu, Gestió Integral Professional i Relacions Ins-titucionals i Mediació. A més, tal com marquen les normes estatutàries, cobrim tres càrrecs de la Junta de Govern com són Secretaria, Sotssecretaria i Tre-soreria, que es responsabilitzaran de la nova àrea de gestió del col·legi. Encara que les normes parlen de ti-tulars i suplents, nosaltres volem innovar i presentar un esquema on prima el treball en equip.

Quins objectius es marca en concret?Som molt ambiciosos. Tenim moltes ganes d’aportar la il·lusió que desprèn el nostre equip al dia a dia del

col·legi. Aquest impuls ens ajudarà a aconseguir re-soldre els problemes reals de la institució i que cre-iem que són un llast per al nostre col·legi, com són la falta de transparència, la inefi ciència, ja que els metges no rebem els serveis que ens mereixem amb la quota que paguem, i la necessitat de projectar-nos com a institució gràcies a una renovada política co-municativa.

Són factibles els seus objectius en quatre anys?El nostre programa està meticulosament treballat. El problema que hem tingut a l’hora de planifi car-lo ha estat, precisament, la manca d’informació per part del nostre col·legi. No existeix un portal de transpa-rència (tal com exigeix la llei) i això ens ha impedit saber exactament què hi ha darrere de les despeses i els ingressos del col·legi.

Quina opinió té sobre l’altra candidatura?Sempre he tingut moltíssim respecte i estima perso-nal cap a Fernando. Ell va ser a la primera persona a qui vaig comunicar personalment la nostra intenció de presentar candidatura. Això no impedeix que des de la nostra candidatura pensem que després de vuit anys ja ha complert una etapa i que és el moment de renovació. D’altra banda, i ho dic amb tot el respec-te, hi ha aspectes del procés electoral i de l’estratègia de captació de vots per part de la candidatura que encapçala el Dr. Vizcarro que s’han dut a terme de manera molt poc elegant. Crec que, com a metges, hem de donar exemple a la societat i aquesta campa-nya era una bona oportunitat.

Un missatge als votants?Sobretot que votin, i que ho facin en llibertat. Que s’interessin per l’actualitat del col·legi. Que siguin exigents, que preguntin. Volem que ens votin perquè la veu dels metges s’escolti i sigui realment infl uent. Donarem la cara pels col·legiats, defensarem els seus interessos, que són els nostres. Som metges com ells. Volem que s’escolti el nostre eslògan de campanya perquè és el refl ex del tarannà que li volem donar al col·legi. Som MetgesCOMTu.

«Volem un col·legi in� uent i proper»OPCIÓ B - DOCTOR SERGI BOADA

18 de maig de 2016 | 14 | Territori

TERRITORI

Torna la Fira-Mercat del Vehicle Usat de Valls

C entenars de vehicles participaran, de di-vendres a diumenge

20, 21 i 22 de maig, a Valls, a la IV Fira-Mercat del Vehi-cle Usat Valls Ocasió, que es realitzarà al passeig de l’Es-tació. La Fira-Mercat estarà oberta des de divendres 20 de les 6 de la tarda fi ns a les 9 del vespre, el dissabte 21 de les 10 del matí a les 9 del vespre i el diumenge 22 de les 10 del matí a les 8 de la tarda, amb una àmplia oferta de vehicles de motor usats i KM O, en bon estat i garantia: turismes, 4 x 4,

furgonetes, vehicles indus-trials, etc.

Com a atractiu de la fi ra, el divendres i dissabte, al pas-seig de l’Estació, hi haurà di-versos infl ables per a esbarjo dels més petits.La coordinació de la fi ra va a càrrec de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls, amb la participació de l’Ajun-tament de Valls, l’Associació de Tallers d’Automoció i Venda de l’Alt Camp i la col-laboració del Port de Tarrago-na, Repsol, el Consorci de la Zona Franca Barcelona, etc.

El recinte de la fi ra estarà obert a tothom i s’espera una bona afl uència de públic i de contactes comercials.

Tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de maig al passeig de l’Estació de la capital de l’Alt Camp

VALLS

* La recaptació íntegra d’aquests llibres va destinada a la Fundació Estela.

Contes solidarisde la FundacióEstela

Donatiu de 4€*

Es poden trobar a:- Punt d’Atenció de la Xarxa Santa Tecla (C/ Sant Agustí, 1 - Tarragona)

- Escola Estela (Ctra. de Valls, s/n. -davant Escola d’Art-, Zona educacional - Tarragona. Tel. 977 20 40 08)

Hi haurà una àmplia oferta de vehicles de motor

usats i KM0 en bon estat: turismes, 4x4, furgonetes,

vehicles industrials...

| 18 de maig de 2016 Opinió

OPINIÓ

| 15

D ijous passat va tenir lloc, al munici-pi de la Canonja, una jornada per fer balanç dels últims sis anys en termes

d’organització, gestió i administració del ter-ritori i, en concret, de la regió del Camp de Tarragona, organitzada per la URV.El balanç d’aquests sis anys és pobre, molt pobre. Al llarg de la jornada es va parlar del futur d’aquesta ciutat i de la regió que l’envol-ta. Ciutat, província, comarques, vegueries, infraestructures, àrea metropolitana de Tar-ragona... són conceptes que confonen el pú-blic, però instruments per millorar la gestió del territori, que és un laberint. La ponència del geògraf Dr. Oliveras va ser esclaridora en aquest tema i va posar una mica de llum sobre el mapa d’aquest territori: la geografi a és la gran ignorada i moltes vegades, la gran me-nystinguda.Malgrat l’ambient que es respirava a la sala, la culpa no és, només, de Barcelona ni del seu centralisme. Què passa en aquest territori on tot es contraposa? Què passa amb els jocs d’equilibris de poder?Els Jocs Mediterranis podien ser l’oportuni-tat de crear i mostrar una imatge de conjunt del territori que permeti posicionar-se en una escala europea i mediterrània però, com sem-pre, i veient per on van els trets, no s’aprofi -taran.Estem esperant alguna aparició divina o ens posarem a treballar en xarxa? Tenim ingredi-ents sufi cients per fer una bona recepta, però tindrem la capacitat per coordinar-nos?És clar que la peça clau, el cuiner, és la Diputa-

ció. De les institucions supramunicipals és la més sanejada i amb més capacitat econòmica per estirar el carro. Delegació del Govern, Tar-ragona, Reus, Vila-seca, Salou, Cambrils i Valls també haurien d’estar a la taula. Cal no me-nysprear les possibilitats i les potencialitats de la ciutat de Valls en el futur de la regió, ja que Valls ara mateix és un oasi en el desert.Podríem agafar com a exemple el procés que està tenint lloc a Itàlia. Jo conec Bolonya, una regió molt dinàmica, i que està creant un con-cepte, el de ciutat metropolitana, que gestiona un territori més enllà de la ciutat i que concep la ciutat i el seu territori adjacent com un tot, com un element únic i divers, on la suma de potencialitats dóna un bon resultat.És una qüestió de voluntats, «d’arremangar-se» i posar-se a crear models i també teixir una xarxa de complicitats, només complicitats territorials. Només així, i d’aquí a uns quants anys es podran veure els resultats. No hi ha fórmules fàcils, la política fàcil és mentida, cal treballar durament.Al mateix temps, una vegada elaborat un relat que sorgeix del i per al territori, es necessitarà la complicitat de la Generalitat de Catalunya, la mateixa complicitat, amb una altra intensi-tat, que aplica al dinamisme de l’Àrea Metro-politana de Barcelona.Cal fer molta pedagogia, en el sentit de fer veure que o es trenca el model centralista de i per a Barcelona o el país nou que es pretén construir serà una còpia, mala còpia, del que ja existeix. Encara hi som a temps. El model italià no és dolent.

N o pensava que m’arribessin a interessar aquestes noves Elecciones Generales al Gobierno de España, però el poder de la televisió és tan gran que cada dia a l’hora de menjar

em posen les eleccions al plat. I no serveix de res canviar de canal; en tots els restaurants tenen el mateix menú. Resulta que, sense voler, he anat refl exionant i he pres partit.Ja sé que els independentistes hauríem de votar un dels dos partits que volen la independència i que el lema és: hem de ser a Madrid, mentre no siguem independents. Però jo, de veritat, no veig la utilitat de ser a Madrid. Si qualsevol proposta que faci Convergèn-cia o Esquerra la tombaran! És clar que ho fan per estalviar feina al Tribunal Constitucional, però al cap i a la fi , ni en el primer plat ni a les postres, no tenim gran cosa a fer a Madrid. Per molt dignes que siguin els nostres representants, en el primer intent de govern no els ha volgut ningú. Normal, quan la prioritat és la «unidad de España».I parlant d’utilitat, potser seria millor un vot útil cap a aquells que defensen el dret a decidir. Jo, al Pablo Iglesias, de Podemos, el veig honest i coherent –no puc presumir de tenir vista amb els polítics, tan sols és la percepció que en tinc–. Només li calia renunciar a la promesa del referèndum i hauria pogut governar amb el PSOE i Ciutadans. I no ho ha fet. Amb això deixa clar que si d’ell depengu-és tindríem el referèndum assegurat. I a Catalunya, per molt que diguem que ja estem en una altra pantalla més avançada, cada cop se sent a parlar més de la necessitat d’un referèndum legal per poder tirar endavant el procés.Va ser molt inesperat el resultat de les primeres eleccions gene-rals, aquí a Catalunya. Va guanyar En Comú Podem, amb Xavier Domènech al capdavant –un altre polític, per mi desconegut fi ns fa poc a qui, quan ha deixat de ser-ho, també he trobat honest i coherent–. Resultat inesperat quan feia només tres mesos –el 27S– havien guanyat els partits sobiranistes que no necessitaven el referèndum. La lectura, que en un principi semblava dir que el sobiranisme baixava, era doble i de fet va ser una de les primeres coses que va dir el Xavier Domènech: els catalans demanaven una nova política i reclamaven el dret a decidir. I, francament, ja sé que hi ha gent demòcrata que defensa el dret a decidir per deci-dir no, però no crec que siguin una majoria. Sóc molt optimista si penso que entre els que tiren pel dret cap a la independència més els que demanen fer-ho amb un referèndum pactat tindríem aquella majoria àmplia que necessitem?Com que encara durant un temps no tindré cap més remei que dinar i sopar amb el mateix plat, continuaré refl exionant inten-tant no empatxar-me. Potser les meves refl exions seguiran un al-tre rumb, o potser no. Tinc clar cap on vull anar, però no tant, el camí per arribar-hi.

Les eleccions al plat

TERESA DUCHESCRIPTORA I BLOGUERA A

HTTP: / /SALSA-F ICCIO.

BLOGSPOT.COM

Quo vadis, Tarragona?

JAUMECASAÑASGEÒGRAF

18 de maig de 2016 | Cultura16 |

CULTURA

Sartine, l’home que va governar París i va morir a Tarragona

Olga Xirinacs presenta el seu darrer llibre

Antoine Gabriel Sartine va governar París durant el regnat de Lluís XV sota el càrrec de cap de policia de la capital francesa. Nascut a Barcelo-

na, va fugir de França durant la revolució per acabar morint a Tarragona. Aquest darrer episodi de la vida del polític francès va captivar el periodista i escriptor Carles Marquès que, després de treballar durant tres anys en el text i el muntatge, estrena l’obra Sartine, el rei de París aquest cap de setmana al Teatre Tarragona.«Que la persona més poderosa de París acabés fent cap a Tarragona, que en aquella època era una ciutat de tercer ordre, és sorprenent», ens explica el Carles, que ha fet una recerca exhaustiva per esbrinar el motiu pel qual Sartine va venir a la nostra ciutat. «Ell ja és gran i sembla que vol retirar-se de la circulació», diu Marquès deixant en l’aire si hi havia altres motius per anar a parar a una Tarragona que, anys després, viuria la Guerra del Francès.Cal recordar que el Sartine de París era un home pode-rós i sense escrúpols que controlava tot allò que suc-ceïa a la gran metròpoli francesa. «L’home més ben informat de París i de fora. Sartine fou per a Lluís XV allò que Richelieur fou per a Lluís XIV», diu Marquès fent un repàs ràpid a la seva biografia: «va ser un fill de comerciant que va estar a punt de ser primer ministre de França però a qui va mancar la sang blava que en aquella època s’exigia. Un home que va deixar dos ca-dàvers al seu darrere fugint dels revolucionaris i que va morir tísic a Tarragona».No és estany, doncs, que la imaginació de l’autor fluei-xi i completi amb una trama intrigant els documents històrics trobats sobre aquest català que va fer fama a la capital gavatxa. «Neix a Barcelona sota el nom d’An-

ton de Sartine, viu a París fent-se dir Antoine Gabriel de Sartine i mor a Tarragona com Anton de Sartine», explica remarcant que neix i mor amb personalitat ca-talana, tot i ser conegut pel nom francès.Fent un híbrid entre teatre i música, Sartine, el rei de París es presenta a escena amb un actor, una soprano i cinc músics de l’orquestra Camerata XXI per oferir al públic «un monòleg dialogat» que té lloc en el darrer episodi de la vida del que fou l’home fort de París del 1759 al 1774. «En els últims moments de la seva vida ens explica qui és, justifica els seus actes i, potser, fins i tot, ens menteix», diu el Carles.L’estrena es durà a terme aquest divendres al Teatre Tarragona, l’endemà es representarà al Teatre Auditori Pau Casals del Vendrell i el dia 22 de maig al Bartrina de Reus. Un cap de setmana intens que obre un ampli ventall de possibilitats per conèixer per què Sartine va triar Tarragona per executar la seva última conspi-ració.

L’Apellc ha organitzat, juntament amb l’Editorial Meteora, l’acte de presentació del darrer llibre de l’Olga Xirinacs coin-

cidint amb el vuitantè aniversari de l’autora i en el marc de tot un seguit d’activitats que la ciutat de Tarragona ha acollit per homenatjar-la.

La presentació tindrà lloc dimecres 18 de maig, a dos quarts de vuit del vespre, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la URV (av. Catalunya, 35), i anirà a càrrec de l’escriptor Josep Gironès. Durant l’acte, es farà un recorregut visual per les diverses activitats que aquesta primavera s’han dut a terme al voltant de la figura d’Olga Xiri-nacs.Amb La crisi dels vuitanta, Olga Xirinacs ens ofereix un seguit de textos breus on ens parla de cinema, música, literatura, dels seus referents culturals i vitals al llarg dels anys i, sobretot, de què signifi-ca fer-se gran i de com cal dignificar el concepte d’ancianitat en la nostra societat actual.Desfilen per davant del lector Hermann Hesse, Judy Garland, Dashiell Hammett, Henning Man-kell, Georges Bernanos, Paul Valéry, Tomasi di Lampedusa, Pedro Salinas, Simone de Beauvoir, Apel·les Mestres, Chopin... i tants i tants altres que Olga Xirinacs homenatja perquè els conside-ra part indestriable de la seva pròpia existència.

Oriol Montesó,Tarragona

RAmon segúChinChiLLA

Aquí podem veure una imatge espectacular de la plaça de la Font, una instantània presa a inicis del segle XX pel fundador de la saga Chinchilla, Gerard Chinchilla, i que es troba en el seu arxiu fotogrà-fic. En aquesta imatge es pot copsar una perspectiva aèria d’aquest concorregut espai de la ciutat que mostra el mercat que s’instal·lava habitualment al mig de la plaça, aleshores arbrada a banda i banda, i amb l’edifici de l’Ajuntament al fons. Es poden observar els carros encara portats per cavalls, que solien ser propietat de la gent del mercat, aparcats darrere de les casetes dels llocs de venda. També es poden observar els vestits propis de l’època, especialment de les dones que passegen per la plaça. Sens dubte, aquesta és una imatge ben curiosa d’una part de la història de la nostra ciutat.

Tarragona en imatges

Carles Marquès combina teatre i música pernarrar-nos els darrers dies del polític francès ‘La crisi dels vuitanta’

recorda els referents culturals del’autora tarragonina

| 18 de maig de 2016 | 17Agenda

AgendA

El solter empedreït és una comèdia que té lloc en un petit poble de Rússia i que explica les divertides desventures d’un solter vocacional que busca parella per casar-se. Se’n sortirà? Lloc: Teatre MetropolHora: 21

Mercè Rodoreda és una de les més grans escriptores de prosa en català. Si les seves novel·les són famoses al món sencer, no gens menys importants són els reculls de contes on el seu imaginari es desplega en tota la seva dimensió simbòlica i metafòrica. L’Aula de Teatre del Sagrat Cor presentem una peça de creació basada en l’univers creatiu de la Rodoreda. Cada conte un co-lor, cada color un drama quotidià, quasi invisible als ulls de qui no sap mirar amb la intensitat de Mercè Rodoreda.Lloc: Teatre MetropolHora: 21

Una noia vital i romàntica i un noi avorrit aficionat a la jardineria plantegen una equació de fàcil resposta: ella el planta. La companyia El vol del pollastre de Ba-nyoles, de nou amb text de Claudia Cedó, encarna en una actriu i tres actors una reflexió sobre el desig. Un muntatge que parla sobre els perquès de la necessitat de retenir el que desitgem i de com perdem l’interès una vegada ho aconseguim. I si amb això la protagonis-ta poda tota possibilitat de futur? Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els protagonistes les vegades que faci falta.Lloc: Sala TronoHora: 20.30Preu: 16 € / 12 € (Amics Sala Trono)Altres sessions: dissabte 21 a les 20.30 hores i diumen-ge 22 a les 18 hores

Dues comèdies curtes de l’autor rus serveixen per in-teractuar d’una manera divertida entre l’escenari i la platea. La Compañía Blanca Marsillach i Producciones Varela tornaran amb la seva aportació des del món cul-tural, en la seva gira per tot l’Estat espanyol, punt de trobada d’entitats i serveis per al suport a les capaci-tats diferents de la ciutat i del territori.Aquesta activitat pertany al Festival Eclèctic.Lloc: Teatre MetrolHora: 11

Luisa Márquez (cante), Eduardo Sánchez (guitarra), Luis Chacón (percusión), Gerard Marsal (flauta i saxo)Els diferents “palos” del flamenc es barregen amb no-ves sonoritats, amb el “latido” de la flauta i el saxo: un univers flamenc que us fascinarà.Lloc: Teatre El MagatzemHora: 20.30Preu: 10 € | 8 € anticipada | 7 € socis/es

La Companyia La Paparra realitza una lliure adaptació musical a partir del personatge de la coneguda pel-lícula d’animació Enredados. Viureu la història de la Rapunzel amb música i cançons en directe.Lloc: Teatre El MagatzemHora: 12

DIMECRESTarragona Mostra de Teatre Jove

18

DIJOUSTarragona Mostra de Teatre Jove

19

DIVENDRESTarragona Teatre. ‘Et Planto’

20

DISSABTETarragona Flamenco. ‘Un latido’

21

Tarragona Teatre. ‘Textos de Chekhov’

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 29

31

MAIg 2016

Exposició ‘Oh my cat!’

Oh, my cat!, és una exposició col·lectiva de 8 il-lustradors de la província de Tarragona i 2 con-vidats que retran homentage als gats.Aquests animals han viscut tota la vida a Tar-ragona però no sempre han estat ben tractats i actualment hi ha superpoblació a la Part Alta de la ciutat. Aquesta mostra gira al voltant de la figura del gat en totes les seves connotacions: la màgia, l’animal de companyia, la feminitat, el comple-ment decoratiu...Fins al 28 de junyLloc: Vestíbul de Serveis Territorials de laGeneralitat de Catalunya a Tarragona. (Carrer Major, 14 Tarragona)

TarragonaTeatre infantil. ‘Rapunzel’

‘Titanic The Reconstruction’

Fundación Titánic

La maqueta del Titànic més gran del món es tro-ba amarrada al Port de Tarragona. Una minucio-sa rèplica en tres dimensions del vaixell que té en compte fins al més mínim detall, des de la mítica escala als luxosos menjadors, passant per la sala de màquines. A més, la mostra recull una quarantena d’objectes i records sobre el llegen-dari transatlàntic.Lloc: Refugi 1 del Moll de Costa del Port de Tar-ragona.Preu: adults: 8€ | jubilats i especial: 6€ | 7 a 14 anys: 5€ | menys de 7 anys: gratuït.Fins al 22 de maig.De dimarts a divendres, de 16 a 21 hores, dis-sabtes i diumenges, d’11 a 21 hores. Dilluns tan-cat.

18 de maig de 2016 | 18 | Publireportatge

INFORMACIÓ ESPECIAL

Jornada sobre la preservació de la fertilitatBiogest organitza aquesta jornada, que tindrà lloc a Reus el dia 26 de maig, pensada per resoldre dubtes sobre la preservació d’òvuls i esperma

SALUT

E l ritme de vida actual i les exigències soci-als i laborals retarden

cada vegada més el fet de ser pares. A Biogest atenen cada vegada més consultes sobre la preservació d’òvuls i d’esperma, tot i que la decisió es pren, encara, massa tard. En aquest sen-tit, actualment, es produ-eixen uns 40 casos anuals de congelació d’òvuls a la demarcació de Tarragona, una xifra baixa comparada amb altres zones europees més conscienciades sobre aquest tema.

Generalment, la preservació de la fertilitat es realitza en individus sans que ho fan de manera preventiva, per con-dicionants socials o perso-nals, o en individus subjectes a un tractament oncològic amb el qual estan exposats a una pèrdua de la fertilitat. El director mèdic de Biogest, el doctor Jordi Aragonès Sa-nahuja, destaca que «aquesta preservació es realitza més en els homes que en les do-nes. De cada cinc casos de congelació d’òvuls n’hi ha 25 de congelació d’esperma. Un dels motius és que la conge-lació d’esperma ha estat més freqüent al llarg dels anys i es va començar abans. En el cas de la vitrifi cació d’embrions, és més recent».En el cas de la dona, el Dr.

Aragonès remarca que en-cara les visites de pacients per preservació de la ferti-litat «vénen quan ja tenen una edat avançada, de 38 a 40 anys, i caldria fer-ho 10 o 15 anys abans, ja que en aquestes edats ja es tenen difi cultats per generar òvuls. Aquest fet ocasiona que algu-nes d’aquestes dones hagin

d’optar per l’ovodonació en comptes de realitzar la seva pròpia preservació». Precisament a causa de l’in-crement d’aquest tipus de consultes i amb l’objectiu de resoldre dubtes i explicar tot el procés sobre aquesta qües-tió, la Clínica Biogest de Reus celebra la seva tercera jorna-da dedicada a la preservació

de la fertilitat. La jornada tin-drà lloc el dia 26 de maig a Reus, al Passeig Prim, 2-4.Hi participarà una parella que explicarà la seva vivèn-cia sobre la preservació de la seva fertilitat, l’any 2013. La dona, de 40 anys, actual-ment està embarassada, però els embrions que se li van implantar són una mica més joves, ja que ella en tenia 37 anys quan els van decidir congelar.

Durant la jornada una parella explicarà la seva vivència sobre la preservació de la seva fertilitat, l’any 2013

PROGRAMA DE LA JORNADA:

18 h Benvinguda als assistents18.15 h Dr. Jordi Aragonès: Sal-vaguardar la fertilitat en els ho-mes i les dones és possible

18.30 h Cas real: Una parella que ha preservat la fertilitat ex-plicarà el seu cas d’èxit

18.50 h Dra. Misericòrdia Borràs: El suport psicològic i emocional en els tractaments de reproduc-ció assistida. 19.10 h Aperitiu i consultes a l’equip mèdic

Tots aquells que es vulguin ins-criure a la jornada, que és gra-tuïta, ho poden fer a:

Tel. 977 32 00 33 www.biogest.es/jornada.

| 18 de maig de 2016 Gastronomia | 19

GASTRONOMIA

Des de començament d’any, el res-taurant Masia de la Platja de Cala-fell ha incorporat un local de tapes, adjunt a l’establiment i comunicat

també interiorment, per ampliar l’oferta cu-linària d’aquest clàssic de la Costa Daurada: Masia de la Platja Tapes. Amb entrada inde-pendent i cuina pròpia, gaudeix d’una de-coració avantguardista on destaca la pedra vista i els grans quadres paisatgístics de les parets. L’amplíssima carta inclou tapes com ostra del Delta de l’Ebre o gallega, vieira gratina-da, mini steak tàrtar amb cremós de mató al Dijon, foie mi cuit i violetes, tripa, cap i pota amb cigrons, fritura de peix masia, patates nipón... i com a postres, croquetes de xocola-ta, bunyols farcits de crema i fondue de xo-colata negra, meló impregnat amb gintònic; coca de cabell d’àngel i taronja o de crema amb pinyons, festucs i nous... Recordem que el restaurant Masia de la Plat-ja, situat al centre de Calafell, a prop de la platja, va ser inaugurat l’any 1961 i sempre ha ofert una cuina autòctona, molt ben feta, amb plats tradicionals mariners. Els peixos i el marisc de la zona, ja sigui en suquet, al forn o amb altres fórmules, han estat sempre els protagonistes d’aquestes su-culentes elaboracions que realitzen en Julià Guasch, que n’és el propietari, i el seu fi ll Ra-mon (tercera generació) mentre la seva dona, Carme, atén el menjador.

Exquisides receptes ancestrals, com l’arros-sejat, el plat més emblemàtic i representatiu de la gastronomia local. Aquest plat, com-pletament autòcton, consisteix en un suquet de peix amb patates seguit d’un fi deuejat (es pot fer amb fi deus o amb arròs) bullit en el brou del mateix peix, la qual cosa li dóna un gust realment exquisit. A més, ambdós plats s’acompanyen amb una salsa d’allioli anegat, especialment adient per menjar els fi deus. Com a especialitats, a més d’arrossejat com-plert, podem esmentar suquet de peix de roca, arròs d’espardenyes, ostres, sipions, ca-lamars a la planxa amb ceba, escamarlans, gambes, orada, llobarro, rap, tàrtar de tonyi-na, i a l’hora de les postres, crema catalana i sobretot la rebosteria feta a la casa.La carta de vins és molt àmplia i té unes 150 referències.

RESTAURANT · PLATS CUINATS

PLATS

DE

TEMPORADA

MENÚXATÓ ICALÇOTADES

Masia de la Platja incorpora un local de tapes adjunt al restaurant

Fèlix Llovell,periodista gastronòmic

MASIA DE LA PLATJA

Vilamar, 67 · Calafell | Tel.: 977 69 13 41Horari de 13 a 15.30 i de 20.30 a 23.30 horesTanca dimarts nit i dimecres, excepte a l’estiu

info@masiadelaplatja.comwww.masiadelaplatja.com

18 de maig de 2016 | Publicitat20 |

| 18 de maig de 2016 | 21Gent

GENT

V erdaguer moria una tarda de juny de l’any 1902, al cor dels boscos encara humits de la gran pluja de la vigília i qui sap si, en cloure

els ulls, més que el vast escenari on lliscà la seva vida, el poeta evocava les nimbades fi gures que pintà en els seus idil·lis i cançons.

La poesia de Verdaguer és una poesia religiosa que es fa romanç, cançó i balada, i això fi ns i tot en un llibre de substància tan personal i subjectiva com Flors del Calvari (el de Jesús i el seu), en ple trasbals de l’àni-ma adolorida: Verdaguer acabava de patir un dolorós confl icte amb el seu bisbe, Morgades, que l’havia co-ronat, a Ripoll, «en nom de Catalunya» i que ara li retirava les llicències eclesiàstiques.Heus aquí unes mostres espigolades: «La terra és un gran Calvari on l’home és crucifi cat» – «Ministres de l’Evangeli, doncs, on és la caritat?» – «M’han pres lo calze d’or i em volen prendre l’arpa (...). Quedeu-vos el calze d’or, però deixeu-me l’arpa».Verdaguer va llegir Baudelaire? Jo diria que sí. Sor-prèn, malgrat la distància, la sintonia. Baudelaire és probablement el darrer gran romàntic i l’iniciador del moviment literari conegut com a Simbolisme. Les seves «fl ors del mal» són un testimoni històric d’una nova sensibilitat poètica, basada en la musicalitat i en l’audàcia de les imatges.Baudelaire centra la seva atenció en el tedi, un vuitè

pecat que s’afegeix als set pecats capitals, i el pitjor de tots. L’obra Les fl ors del mal és com una fugida im-possible del tedi, perquè el tedi guanya sempre, però és també una refl exió sobre la rebel·lia, d’un home bàsicament rebel, irreverent davant les convencions de l’època: el text és un intent d’alliberament pel camí de la bellesa i de l’amor, però també per mitjà de la perversió, del sadisme i, en general, de qualsevol mena de paradisos artifi cials.Heus en aquí una mostra: «... en els corrals infames del vici i la feblesa, un n’hi ha de més lleigs, més de-forme! (...): és el tedi!» – «És un crit repetit per mils sentinelles (...). Car, verament, Senyor, és el millor homenatge que podem oferir-vos de nostra dignitat: aquest ardent sanglot que en les edats viatja i ve a expirar a la riba de vostra eternitat!»Què hi faig jo, entre Verdaguer i Baudelaire? La gent sap que sé plorar. Però, si m’ho deixeu dir, les me-ves llàgrimes són sagramentals: em sento gràvid del dolor del món. A mi no em ploren els ulls: em plora l’ànima!

Flors del mal, Flors del Calvari

JOSEP G ILPREVERE

OPINIÓ

L’Insitut Campclar i l’Escola Pau Delclòs han estat els dos centres de la ciutat de Tarragona reconeguts en els XXXVIII Premis Baldiri Reixac, que atorga cada any la Fundació Carulla a escoles i professors. L’IES Campclar va ser premiat per ser un institut amb iniciatives integradores i activitats pròpies, format per un equip de professorat cohesionat i pedagògicament compromès. L’Escola Pau Delclòs ha estat guardonada en ser un centre docent de llarga tradició catalana que viu la in-tegració dels nouvinguts com un fet natural. L’acte va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Premis Baldiri Reixach per a dos centres de Tarragona

El 13 de maig va tenir lloc l’acte de presentació dels projectes fi nalistes de la no-vena edició del concurs Joves amb idees, iniciativa de l’Ajuntament del Vendrell que, a través de l’EINA, té l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor entre els joves per tal que generin idees empresarials i valorin l’autoocupació com a sorti-da professional, i que té el suport de “la Caixa”. En el programa col·laboren cen-tres d’educació secundària que ofereixen estudis de batxillerat i cicles formatius. Concretament, en aquesta edició hi han participat el Col·legi Sagrat Cor, l’institut Andreu Nin, l’institut Baix Penedès i l’institut Mediterrània.

Nova edició dels premis Joves amb idees al Vendrell

Comiat als residents de l’Hospital Joan XXIIIL’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona va acollir el dimarts 10 de maig l’acte de comiat dels residents que ja han acabat la seva forma-ció sanitària especialitzada, tant al centre hospitalari com a l’Atenció Primària de l’ICS Camp de Tarragona, que enguany sumen 42 en total. El cap d’estudis de l’Hospital Joan XXIII, Dr. Cristóbal Añez, i la coordi-nadora de la Unitat Docent de Medicina de Família i Comunitària, Dra. Cruzma Fuentes, van dirigir l’acte de comiat dels 42 residents, acom-panyats per la sotsdirectora mèdica del Joan XXIII, Dra. Rosaura Reig, i pel director de l’Atenció Primària del Camp de Tarragona, Dr. Daniel Ferrer-Vidal. Tots els residents van rebre un obsequi i un certifi cat per part de la institució.

18 de maig de 2016 | Classificats22 |

CLASSIFICATS

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat. 65.000€. Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, a/c, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977252052. Ref: PV078

TARRAGONA. AV. ARGENTINA. (Ref. 6849) Piso exterior y luminoso. Reformado. 3 habitaciones y 1 baño completo. Cocina equipada. Terraza/balcón. Parquet. 2º sin ascensor. Ventas aluminio. Puerta seguridad. Próximo a El Corte Inglés. Bus próximo. Muy bien comunicado. Oportunidad. 86.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. - 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600

LES GUNYOLES. TARRAGONA. (Ref. 6804). Chalet individual de 80m2 en una planta y parcela de 500m2. 3 habitaciones (1 tipo suite) y 2 baños completos. Seminuevo. Salón con chimenea y preinstalación de a/a. Piscina individual. Olivos. Amueblado y equipado. Electrodomésticos. Oportunidad! A 11km de Tarragona. 150.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref.Casa-pl 53. Tel. 977250993

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 150.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. GOYA. (Ref. 7129) Piso impecable. 2 habitaciones dobles y baño con plato de ducha doble. Cocina con galería. Exterior. Parquet. Terraza cerrada. Trastero. Ventanas doble cristal. Armarios empotrados. Reformado. 5º sin ascensor. Parquing opcional. Próximo a El Corte Inglés y al Hospital Joan XXIII. Muy bien comunicado. Bus próximo. 73.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dormitoris, mejador, cuina i bany. Per reformar. Preu: 139.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. MARQUÉS DE GUAD-EL-JELU. Piso para reformar, luminoso y exterior. 3 habitaciones y 1 baño amplio reformado con plato de ducha. Trastero. 3º sin ascensor. Plaza aparcamiento descubierta. Muy bien comunicado. Próximo a El Corte Inglés. 90.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.- Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb una vista molt agradable. L’edifici disposa d’ascensor. Preu: 49.000€. Tel. 977 24 80 80

TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso amplio y luminoso. 3 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Reformado. Cocina con galería. Terraza con toldo. Parquet. Preinstalación de a/a. Sin ascensor. Bus próximo. Bien comunicado. 115.000€. Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. SANT DOMENECH. Pis en venda de 85 m2, dividit en 2 dormitoris, bany, cuina i menjador. Preu: 58.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. DR. ZAMENHOFF. Amb mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, parking. Per: 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM283

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. Alquilamos pisos de 1 a 4 dormitorios a partir de 350€ al mes. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHÚJA. Reformat, estudi tot en un mateix ambient, amb mobles. Per: 295€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM127

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Reformat, sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, per 650€ Tel. 977252052 (Ref. PV644)

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. C/ JAUME I. Reformat, amb mobles, tot exterior, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, 2 terrasses. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM078

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977252052. Ref. PV594

TARRAGONA. C/ REDING. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 700€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM284)

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Balcó. Per 500€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM285)

TARRAGONA. Comerç. Local en venda de 600m2, dividit en dues plantes. Apte per qualsevol negoci. Preu: 360.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA-Se traspasa Taberna/Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Despatx o pis en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Zona PL. BRAUS. Traspàs d’un BAR-RESTAURANT, 90m2, 2 terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 52.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540

COMA-RUGA. Venda de botiga de plats cuinats. Per jubilació. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 19.000€ Tel 654 092 540

TARRAGONA. Alquilamos despachos y locales comerciales. A partir de 300€. Tel. 977 21 13 28

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos. PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618567142 (Paco)

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable. Tel. 616 965 231

Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar currículum vitae a: cambrils@engelvoelkers.com

Necesitamos representante/comercial para la venta de vinos. Llamar al teléfono móvil: 693 363 348

Hipotecas a capital bancario y privado. Cancelamos cargas. Tel. 977 21 13 28

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Teléfonos. 877 06 97 69 / 619 492 969

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de colección. Tel: 658 029 146

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

VENC CADIRA SALVAESCALES ideal per a persones amb mobilitat reduïda. Transport i muntatge inclosos. Ocasió! Telèfon: 660 081 979

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesorami-ento jurídico en venta y alquiler totalmente GRATUITO. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Financiamos la compra de su piso, interés bancario. Tel. 977 21 13 28

Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Avenida República Argentina, nº 17 - Tarragona . Telfs.: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

HABITATGESCompra/Venda

Immobles motor treball FormaCIÓ

ANUNCIS CLASSIFICATSclassificats@noticiestgn.cat616 728 550 / 686 703 910

HABITATGESLloguer

LOCALSLloguer/Venda

MOTORNàutica

MOTORCotxes

FORMACIÓCursos

TREBALLProfessionals

VARISAltres ofertes

Vendo Golf V-2.0-TDI.De color azul marino, con 5 pu-ertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€Tel. 616 728 550

MOTORMotos

Vespa DN 200-200cccVendo moto Vespa DN 200-200ccc. Año 1984.

Precio a consultarTel. 691 429 567 / 616 728 550

| 18 de maig de 2016 | 23El temps

EL TEMPS I SERVEIS

DIJOUS 19

Cel serè i calma

Font : Meteocat

Sol Vent Pluja NeuVariable Tapat Tempestaelèctrica

Boira

DIMECRES 18

TEMPERATURESDE LA SEDDTMANA

màx. 28º / min. 11º

DIVENDRES 20

DIUMENGE 22

DIMARTS 24

DISSABTE 21

DILLUNS 23

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fi leres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa fi lera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sudoku

Fàci

l

Difíc

il

Solucionssetmanaanterior

Emergències 112Bombers 112Mossos d’Esquadra 112Guàrdia Civil 062Policia Nacional 091

Protecció Civil 112Serveis funeraris 24h900 50 67 12Transport Sanitari 977 25 25 25Sanitat Respon 902 11 14 44Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell977 25 7900Hospital Joan XXIII 977 29 58 00Consell Comarcal Baix Penedès977 15 71 71Consell Comarcal Tarragonès977 24 45 00

Telèfonsgenèrics

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9FLAIXBAC / 90.4FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6ONA VALLS FM / VALLS / 107.6ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2RÀDIO CAMBRILS / 90.0RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0RÀDIO EL VENDRELL / 107.1RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9RÀDIO LA CANONJA / 102.3RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2ROCK FM / TARRAGONA / 91.0RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Emissores de Ràdio

Les tempera tures pu jaran una mica durant aquesta se tmana i a r r ibaran f ins i to t a ls 28 graus en a lguns indre ts . Després de les p luges de la se tmana pas-sada, e l temps sembla que s ’es tab i l i t zarà i donarà pas a nuvo ls a l ts i so l , que ens acompanyaran f ins a la se tmana v inent .

VIERNES EN ADOPCIÓ! Aquest preciós gatet de menys d’un any busca família. De caràcter tranquil, és una mica tímid al principi però molt bo. Es porta molt bé amb altres companys de joc, està testat i esterilitzat. Ajuda’ns a trobar-li una llar, fa massa temps que espera!Jennifer 639 451 296info@tarracogats.orgwww.tarracogats.org

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!La Tina és una gateta de dos anys molt bona. Va ser rescatada del carrer on ho va passar molt malament. És tranquil·la i afectuosa, necessita uns dies per confi ar perquè és una mica tímida.Contacte: gaiatgn@gmail.com

18 de maig de 2016 | Contraportada

termòmetre de la setmana

tempus fugit

Massa deute a Tarragona i a Reus

L’aeroport incrementa places i vols

Olga Xirinacs fa 80 anys

Eleccions al Col·legi de Metges (COMT)

Els consistoris de les dues ciutats més importants del territori, entre les més endeutades de Catalunya

L’aeroport de Reus acaba d’anunciar que aquest estiu s’oferiran un 17% més de places, sobretot, per volar a les illes britàniques

La reconeguda escriptoria tarragonina celebra el seu aniversari publicant un nou llibre: ‘La crisi dels 80’

Aquest dijous els facultatius de la demarcació escullen la junta de govern del col·legi per als pròxims quatre anys

Elchicotriste

Curiositats granes per entendre la històriaEl periodista Enric Pujol publica unllibre amb 100 anècdotes del ‘Nasticfl aix’

H om podria dubtar que un llibre d’anècdotes relacionades amb un

club de futbol servís per al-guna cosa més que no fos per un passatemps. Però llegint quatre d’aquests fl aixos, amb les seves intro-duccions històriques, s’ado-naria que ben bé podria ser-vir de llibre docent per a les escoles de la ciutat. ‘Nastic-fl aix 100x100 història’ juga amb la curiositat del lector i, a canvi, li regala un foti-mer de coneixements histò-rics que l’ajuden a entendre com ha canviat Tarragona i el món en el darrer segle.

El llibre comença amb un capítol introductori dedi-cat a l’ideòleg de l’equip de futbol grana, William Tarin. Després dedica una anècdota a cada any a partir del 1914 i fi ns a l’actualitat. Totes aquestes històries tenen un pròleg que destaca fets suc-ceïts aquell any a Tarragona però també fora dels límits de la ciutat. Apunts que, tot i la seva brevetat, ens fan vi-atjar en el temps i imaginar-nos espais que molts no hem conegut.Cent anècdotes que els oients més assidus de Tarragona Rà-dio ja hauran sentit narrades pel mateix autor, l’Enric Pu-jol. Aquesta enciclopèdia vi-vent del Nàstic va seguir du-rant 34 anys els granes amb

el micro de RNE a la mà i que ara ens regala aquestes pín-doles. «El Nàstic és una part indissociable de la història de Tarragona», diu l’Enric po-sant de relleu la voluntat de «buscar la interacció entre l’esport i la història».Aquestes anècdotes es po-den sentir des de fa un any al programa de l’emissora municipal abans i a la mitja part dels partits dels de Tar-ragona. Qui les vulgui en for-mat paper podrà adquirir el llibre a la presentació que es farà el 24 de maig a les vuit del vespre a la Sala d’àmbit cultural d’El Corte Inglés o al Nou Estadi en el marc del partit que disputaran els gra-nes contra l’Osasuna el 25 de maig.

Oriol Montesó,Tarragona