NORTE Similituds entre els estats bàltics i el camí a la · b e M e us e D u er o Wi sł a O d ra...
Transcript of NORTE Similituds entre els estats bàltics i el camí a la · b e M e us e D u er o Wi sł a O d ra...
Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?
• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.
Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi
Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!
Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!
Visca la República Catalana!
Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.
• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.
• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.
• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.
• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.
• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.
Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.
Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”
Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.
• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.
• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.
• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.
• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.
• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.
• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.
Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.
• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.
• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.
Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.
• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.
• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.
• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.
• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.
• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.
Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.
Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.
La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.
I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?
Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.
Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.
Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.
Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.
Sava
Weser
Elbe
Meuse
Duero
Wisła
Odra
Seine
Nederrijn
Donau
Garonne
Rhô
ne
Ebro
Po
Loire
Rhein
Dunav
Inn
Thames
Vänern
Jönköping
Växjö
Nyköping
Linköping
Visby
Karlskrona
Uppsala
Kalmar
Karlstad
Göteborg
VästeråsÖrebro
Halmstad
Malmö
Trento
Torino
Bologna
Napoli
Perugia
L'Aquila
Bari
Ancona
Palermo
Genova
Firenze
Innsbruck
Bregenz
Klagenfurt
Graz
Linz
EisenstadtSalzburg
Belfast
CaerdyddCardiff
Santander
Murcia
Logroño
IruñaPamplona
Barcelona
Zaragoza
Palma deMallorca
ValènciaValencia
MainzWiesbaden
Kiel
Hannover
SchwerinHamburg
Magdeburg
Düsseldorf
Potsdam
München
Stuttgart
Dresden
Saarbrücken
Erfurt
Toulouse
Marseille
Bremen
Edinburgh
Ajaccio
Hillerød
Sorø
Vejle
Viborg
Aalborg
Klaipėda
GorzówWielkopolski
Kielce
Katowice
Opole
Wrocław
Poznań
Łódź
Gdańsk
BydgoszczSzczecin
Olsztyn
Namur
SanktPölten
Rennes
Orléans
Dijon
Lille
Rouen
Nantes
LyonBordeaux
Vitoria-Gasteiz
Milano
Campobasso
Aosta-Aoste
Cagliari
Venezia
Potenza
Catanzaro
Trieste
Kraków
Kerkyra
Oslo
Tunis
Alger
Bern
Zagreb
Berlin
Stockholm
Baile Átha CliathDublin
London
Roma
Bratislava
Valletta
København
Amsterdam
Ljubljana
Budapest
Praha
Wien
Paris
Madrid
Strasbourg
Frankfurta. M.
BrusselBruxelles
Luxembourg
Den Haag
Tiranë
Sarajevo
Podgorica
Beograd
ÖREBRO LÄN
SKÅNE LÄN
KALMAR LÄN
SÖDERMANLANDSLÄN
VÄSTRA GÖTALANDS LAN
VÄSTMANLANDSLÄN
ÖSTERGÖTLANDS LÄN
STOCKHOLMS LÄN
JÖNKÖPINGS LÄN
KRONOBERGS LÄN
VÄRMLANDS LÄN
GOTLANDS LÄN
BLEKINGE LÄN
HALLANDS LÄN
UPPSALA LÄN
VORARL-BERG
LIGURIA
KÄRNTEN
SACHSEN
HAMBURG
NORTHERN IRELAND
WALES E N G L A N D
ULSTER
MARCHE
VENETO
MOLISE
UMBRIA
BAYERN
BREMEN
LONDON
TIROL BURGEN-LAND
WIEN
NORDRHEIN-WESTFALEN
CASTILLA-LA MANCHA
ILLES BALEARS
PIEMONTE
CONNAUGHT
SCOTLAND
SOUTH WEST
SICILIA
CALABRIA
BASILICATA
PUGLIA
ABRUZZO
LAZIO
TOSCANA
EMILIA-ROMAGNA
PROVENCE-ALPES-CÔTE D'AZUR
LANGUEDOC-ROUSSILLON-MIDI-PYRÉNÉES
ARAGÓN
COMUNIDAD VALENCIANA
AQUITAINE-LIMOUSIN-POITOU-CHARENTES
AUVERGNE-RHÔNE-ALPES
BRETAGNE
PAYS DE LA LOIRE
CENTRE-VAL DE LOIRE
BOURGOGNE-FRANCHE-COMTÉ
NORD-PAS-DE-CALAIS-PICARDIE
NIEDERSACHSEN
HESSEN
BADEN-WÜRTTEMBERG
YORKSHIRE AND THE HUMBERNORTH
WEST
BRANDENBURG
MECKLENBURG-VORPOMMERN
SARDEGNA
CORSE
FRIULI-VENEZIA
GIULIA
OBERÖSTERREICH
SCHLESWIG-HOLSTEIN
SAARLAND
WALLONIE
CYMRU
ISLAS BALEARES
COMUNITATVALENCIANA
CATALUNYA
EUSKADI
CÚIGE LAIGHEAN
CÚIGE CHONNACHT
CÚIGE MUMHAN
CÚIGE ULADH
HOVEDSTADEN
SJÆLLANDSYDDANMARK
MIDTJYLLAND
NORDJYLLAND
KLAIP
KUJAWSKO--POMORSKIE
ZACHODNIOPOMORSKIE
POMORSKIEWARMIŃSKO-MAZURSKIE
MAZOWIECKIE
LUBUSKIE
WIELKOPOLSKIE
DOLNOŚLĄSKIE
OPOLSKIEŚLĄSKIE
MAŁOPOLSKIE
ŚWIĘTOKRZYSKIE
ŁÓDZKIE
BERLIN
AHVENANMAA
NIEDERÖSTERREICH
RHEINLAND-PFALZNORMANDIE
EAST OF ENGLAND
SACHSEN-ANHALT
VALLÉE D'AOSTE
EAST MIDLANDS
WESTMIDLANDS
ÎLE-DE-FRANCE
VALLE D'AOSTA
NORTH EAST
STEIERMARK
PAÍS VASCO
ALSACE-CHAMPAGNE-ARDENNE-
LORRAINE
VLAANDEREN
ÅLAND
SOUTH EAST
CANTABRIA
LOMBARDIA
REGIÓN DE MURCIA
THÜRINGEN
TRENTINO ALTO ADIGE -
SÜDTIROL
LEINSTER
SALZBURG
CAMPANIA
LA RIOJA
COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA
IONIOINISOI
SUISSE
SCHWEIZ
SVIZZERA
ANDORRA
MONACO SAN MARINO
LIECHTENSTEIN
CITTÀ DEL VATICANO
TOUNISEL DJAZÂIR
LUXEMBOURG
BELGIQUE
BELGIË
DEUTSCHLAND
ČESKÁ REPUBLIKA
SLOVENSKO
MAGYARORSZÁG
POLSKA
SLOVENIJA
MALTA
HRVATSKA
UNITED KINGDOM
ITALIA
ÖSTERREICH
NEDERLAND
IRELAND
FRANCE
DANMARKÉIRE
BOSNA I HERCEGOVINA
CRNA GORA
SHQIPËRIA
SRBIJA
ЦРНА ГОРА
MAR DELNORTE
MARJÓNICO
MARTIRRENO
MARCÉLTICO
GOLFO DEVIZCAYA
C A N A L D E L A M A N C H A
M A RM
ED
IT
ER
RÁ N E O
MA
R
AD
RI
ÁT
I CO
S K A G E R R A K
MA
R
BÁ
LT
IC
O
ARGELIA
TÚNEZ
ALBANIA
BOSNIA Y HERCEGOVINA
MONTENEGRO
Dnepr
Wisła
Volg
a
Dunărea
Luleälven
KokemäenjokiKumo älv
Kem
ijoki
Dunav
Nëman
Umeälven
Kelkit
Dnister
Tisza
LadožskoeOzero
OnežskoeOzero
Nyköping
Visby
Uppsala
Gävle
Umeå
Luleå
Härnösand
Tauragė
Klaipėda
Telšiai
Šiauliai
Utena
Panevėžys
Marijampolė Alytus
Kaunas
Rzeszów
Kielce
Katowice
Opole
aw
Łódź
Gdańsk
Bydgoszcz
Lublin
Olsztyn
Białystok
MariehamnMaarianhamina
TurkuÅbo
Hämeenlinna
MikkeliS:t Michel
VaasaVasa
Tavastehus
OuluUleåborg
Rovaniemi
Kraków
Daugavpils
Valmiera
LiepājaJelgava
Chișinău
Kyïv
Moskva
Minsk
Skopje
HelsinkiHelsingfors
Stockholm
București
Bratislava
Rīga
СофияSofia
Vilnius
Budapest
Tallinn
Warszawa
Sarajevo
Priština
Podgorica
Beograd
SÖDERMANLANDS
VÄSTERNORRLANDS LÄN
VÄSTERBOTTENS LÄN
STOCKHOLMS LÄN
GOTLANDS LÄN
UPPSALA LÄN
KLAIPĖDA
TELŠIAIŠIAULIAI
TAURAGĖKAUNAS
MARIJAMPOLĖ
ALYTUS
VILNIUS
UTENA
PANEVĖŽYS
KUJAWSKO--POMORSKIE
POMORSKIEWARMIŃSKO-MAZURSKIE
PODLASKIE
MAZOWIECKIE
WIELKOPOLSKIE
OPOLSKIEŚLĄSKIE
MAŁOPOLSKIEPODKARPACKIE
ŚWIĘTOKRZYSKIE
ŁÓDZKIE
LUBELSKIE
VÄSTRA OCH INRE FINLAND
LOUNAIS-SUOMISYDVÄSTRA FINLAND
LÄNSI- JA SISÄ-SUOMI
ETELÄ-SUOMI
ÖSTRA FINLAND
SÖDRA FINLAND
AHVENANMAA
ITÄ-SUOMI
NORRA FINLAND
POHJOIS-SUOMI
ÅLAND
RĪGA
VIDZEME
LATGALEZEMGALE
KURZEME
РОССИЯ
БЕЛАРУСЬ
РОССИЯ
УКРАЇНА
MOLDOVA
ROSSIJA
ROSSIJA
BELARUS'
UKRAЇNA
LATVIJA
EESTI
SLOVENSKO
MAGYARORSZÁG
POLSKA
LIETUVA
BULGARIA
ROMÂNIAHRVATSKA
БЪЛГАРИЯ
FINLAND
SUOMI
BOSNA I HERCEGOVINA
CRNA GORAKOSOVO
SRBIJA
* UNSCR 1244 / ICJ 22.07.2010
ЦРНА ГОРА
СРБИЈА
MARNEGRO
BLANCO
MA
R
BÁ
LT
IC
O
GO
LF
O D
EB
OT
NI A
SERBIA
BOSNIA Y HERCEGOVINA
MOLDAVIA
UCRANIA
BIELORRUSIA
RUSIA
MONTENEGRO
(1) El producto interior bruto (PIB) es el valor total de todos los bienes y servicios producidos en un país en un año. Se utiliza a menudo para indicar la riqueza. El estándar de poder adquisitivo (EPA) es una unidad que representa un volumen idéntico de bienes y servicios en cada país, con independencia de los niveles de precios. Su valor unitario corresponde aproximadamente a 1 euro. Las cifras del PIB son de 2014.(2) Esta denominación se entiende sin perjuicio de las posiciones sobre su estatuto y está en consonancia con la Resolución 1244 (1999) del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas y con la Opinión de la Corte Internacional de Justicia sobre la declaración de independencia de Kosovo.
Cifras de 2015. Fuente: Eurostat (ec.europa.eu/eurostat)
Unida en la diversidad: La Unión Europea está compuesta por veintiocho países europeos que comparten los mismos valores democráticos y se han comprometido a trabajar unidos por el bien común. Para que las decisiones de importancia europea puedan tomarse de manera democrática a
parte, la UE se ha comprometido a salvaguardar la diversidad de culturas y modos de vida europeos. Hay una serie de países que son candidatos a la adhesión a la UE. Encontrará más información sobre la Unión Europea en europa.eu
Publicado en enero de 2016 por la Comisión EuropeaDirección General de ComunicaciónInformación al ciudadano1049 Bruxelles/Brussel BELGIQUE/BELGIË
bookshop.europa.eu
Mapa original elaborado por Lovell Johnshttp://www.lovelljohns.com
© Unión Europea, 2016
País candidato o candidato potencialSedes de las instituciones de la Unión EuropeaFrontera nacional
Capital nacional
Sede del Gobierno
Límite regional
Capital regional
LEYENDA
Estado miembro de la Unión Europea
OCÉANO ATLÁNTICO
OCÉANO ATLÁNTICO
OCÉANO ATLÁNTICO
TERRITORIOS NO CONTINENTALES Y DE ULTRAMAR DE LOS ESTADOS MIEMBROS
Europa en el mundoPaíses candidatos y candidatos potencialesSuperficie(1 000 km
Unión Europea (28 países)
China
Japón
Rusia
Estados Unidos
Superficie(1 000 km2)
Población(millones)
Producto interior brutoper cápita
(EPA) (1)
Bosnia y Herzegovina
Montenegro
Kosovo (2)
Albania
Serbia
Turquia
Antigua República Yugoslava
de Macedonia
India
HrvatskaCroacia
ΕλλάδαGrecia
España
FranceFrancia
Italia
Κύπρος/KıbrısChipreLatvijaLetonia
Portugal
RomâniaRumaníaSlovenijaEsloveniaSlovenskoEslovaquia
Suomi/FinlandFinlandiaSverigeSuecia
United KingdomReino Unido
132
505
544
301
9
65
10,8
46,4
66,3
60,8
0,8
1,9
19 700
25 500
29 400
26 500
23 300
17 600
56 4,2 16 100
7 800
10 600
10 000
—
7 800
51
13 0,6
11
25
27
3,8
1,8
2,1
2,9
9 60077 7,1
14 400770 77,7
VILAFRANCA DEL PENEDÈS
DELA
Similituds entre els estats bàltics i el camí a la independència de Catalunya.
Parlament d’Otto Ozols · 1-10-201
EESTI - ESTÒNIALATVIJA - LETÒNIALIETUVA - LITUANIA
Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?
• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.
Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi
Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!
Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!
Visca la República Catalana!
Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.
• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.
• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.
• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.
• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.
• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.
Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.
Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”
Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.
• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.
• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.
• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.
• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.
• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.
• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.
Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.
• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.
• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.
Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.
• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.
• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.
• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.
• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.
• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.
Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.
Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.
La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.
I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?
Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.
Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.
Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.
Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.
Palermo
MurciaCagliari
Catanzaro
Tunis
Alger
Valletta
MELILLA
ANDALUCÍAILLES BALEARS
SICILIA
CALABRIA
VALENCIANA SARDEGNA
ISLAS BALEARESREGIÓN DE
MURCIA
TOUNISEL DJAZÂIR
MALTA
MARJÓNICO
MARTIRRENO
M A RM
ED
IT
ER
RÁ N
ARGELIA
TÚNEZ
Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?
• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.
Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi
Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!
Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!
Visca la República Catalana!
Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.
• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.
• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.
• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.
• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.
• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.
Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.
Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”
Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.
• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.
• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.
• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.
• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.
• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.
• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.
Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.
• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.
• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.
Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.
• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.
• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.
• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.
• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.
• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.
Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.
Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.
La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.
I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?
Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.
Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.
Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.
Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.
20° 30°E
Irakleion
LarisaKerkyra
Ermoupolis
Patrai
Mytilini
Lamia
Ioannina
Kozani
Tripolis
DimashqBeyrouth
ΛευκωσίαLefkosíaLefkosa
ΑθήναAthína
DYTIKIELLADA
ATTIKI
KRITI
VOREIOAIGAIO
STEREAELLADA
PELOPONNISOS
NOTIOAIGAIO
THESSALIAIPEIROS
IONIOINISOI
LIBNAN
SOURIYAΚΥΠΡΟΣKÝPROS
KIBRIS
TÜRKİYE
ΕΛΛΑΔΑELLÁDA
MARJÓNICO
MAR EGEO
E OLÍBANO
SIRIA
Així va començar la Revolució del Cant als estats bàltics. I mireu: què és el que feu a Catalunya?
• Quan la policia paramilitar de Madrid va atacar, la vostra resposta va ser la cançó conjunta. Quan als vostres líders el van empresonar, la vostra resposta va ser la música, la cançó. Amb un batec unit, un alè unit, amb l’esperit dels castellers. Malgrat el patiment, malgrat els covards de la diplomàcia internacional, malgrat les agressions, esteu on van trobar-se els pobles bàltics, esteu fent la Revolució de la Cançó.
Centenars de milers de catalans junts cantant l’antiga pregària de Sant Jordi
Us poseu d’acord per cantar els Segadors, himne nacional de Catalunya, canteu el bell himne de la llibertat, l’Estaca! Perquè teniu els més grans de tots els valors – la Fe, l’Esperança i l’Amor!
Amb aquest valors hem aconseguit la llibertat. Vam mantenir els nostres principis i les nostres esperances, fins en els moments de més gran desesperació. Perquè estimàvem sincerament el somni que havien somniat els nostres avis, els nostres pares i els nostres infants! Vam aconseguir la nostra independència i vosaltres esteu al mateix camí. El camí que pot tenir només un resultat!
Visca la República Catalana!
Els diplomàtics europeus actuals, miops i covards, fan exactament el mateix. Han decidit callar i mentir en el que es refereix a la repressió dels drets dels catalans.
• Al 1989, la gent dels tres estats bàltics – estonians, letons i lituans – van donar-se les mans en una cadena humana de 600 km. La Via Bàltica, des de Tallinn (Estònia), a Riga (Letònia) i a Vilnius (Lituània). Va incidir en l’opinió a la comunitat internacional, però... els polítics i els diplomàtics continuaven sense fer-nos cas. El dret a l’autodeterminació era, en boca seva, una consigna buida de contingut.
• Al 2013, va passar el mateix. Els catalans van donar-se les mans per fer una cadena humana de 480 km, la Via Catalana. La vaig caminar sencera a l’any següent. Va ser una experiència fantàstica! Alguns dels presents aquí em van acompanyar al llarg d’alguns kilòmetres.
• Al 1990, vam elegir el nostre parlament lliurement i democràtica. Va obtenir una majoria a favor de la independència. Vam votar a favor de restaurar la nostra independència. La resposta del règim soviètic va prendre la forma d’atacs per part de la policia paramilitar. El mon ho va condemnar, però no va fer res per impedir la violència dels imperialistes soviètics. Seguien parlant de la decorativa i il·lusòria democràcia de la URSS. Els diplomàtics internacionals van preferir creure les seves pròpies mentides. L’auto-engany era més important que els valors democràtics. Els que ells predicaven.
• Una majoria de defensors de la independència també han estat elegits al Parlament de Catalunya. L’Ú d’octubre de 2017, els catalans van votar democràticament a favor de la independència. La resposta del règim espanyol va ser idèntica als atacs de la Unió soviètica per part de la policia paramilitar. La reacció de la comunitat internacional ha estat igualment lamentable. Formalment va condemnar la violència, però seguia mantenint que Espanya és democràtica.
• Al 1991, les nacions bàltiques se sentien oblidades i abandonades. Però el règim soviètic estava moralment podrit. El mon no ho entenia, no ho veia. Però era inevitable. L’últim reducte del Fals Imperi Democràtic es va presentar en la forma de mentides, agressions i odi.
Vam trobar la nostra força en la nostra cultura -milers, centenars de milers van sortir al carrer i es van ajuntar en el que té la més gran força espiritual: la cançó. Vam cantar junts, els nostres cors bategaven al mateix ritme, el nostre alè portava el mateix ritme. És la font del poder de l’energia espiritual. Ens va unir la Fe, l’Esperança i l’Amor.
Fa un temps vaig escriure- “Espanya no pot evitar la independència de Catalunya, de la mateixa manera que una forca no pot canviar el cabal d'un riu d'aigües ràpides.”
Però quin va ser el camí que va dur els Estats Bàltics a la independència? Ja des del S. XVIII hi trobem similituds amb Catalunya.
• Al 1710, la capital de Letònia, Riga, va ser envaïda per l’emperador del país veí: Pere el Gran, Tsar de Rússia. Els emperadors aliens van sotmetre el nostre poble.
• Al 1714 va passar el mateix als catalans a Barcelona.
• La formació de la Letònia moderna es va iniciar al S. XIX. Els nostres intel·lectuals van definir Letònia com a nació moderna amb una herència lingüística, cultural, d’identitat i de símbols centenària.
• Cap a finals del S.XIX, els imperialistes russos van prohibir la nostra llengua – educació, llibres, cultura.
• Al S.XIX, i encara abans, els imperialistes espanyols van fer el mateix als catalans. Llengua, cultura, educació es van prohibir.
• Al S. XX, després de la Primera Guerra Mundial, vam proclamar i crear el nostre estat independent: la República de Letònia.
Durant la primera meitat del S.XX, Catalunya va intentar fer el mateix més d’un cop. Després, a Letònia se li va arrabassar la seva independència al 1940, quan els estats bàltics van ser ocupats pel dictador del país veí, Stalin.
• Després de la Guerra Civil espanyola, les esperances d’independència van quedar fetes miques pel dictador Franco. Els estats bàltics van perdre la seva llibertat durant 50 anys. Catalunya també.
• Moltes persones de les nacions bàltiques es van veure obligades a emigrar. Els imperialistes de l’URSS van engegar una industrialització massiva dels estats bàltics. Van promoure una emigració econòmica molt gran des del centre de l’imperi. Els treballadors immigrants no van aprendre la llengua, ni tampoc van tenir cap política d’integració. El règim imperialista soviètic va provocar una confrontació entre les nacions.
Als anys 80, els primers moviments democràtics als estats bàltics es van centrar entorn a l’ecologia.
• El moviment actual d’independència a Catalunya també està vinculat als moviments mediambientals.
• Aleshores, els nostres líders del moviment independentista van definir els principis del moviment independentista. Pas a pas, de manera pacífica, amb paciència i perseverança, de manera democràtica. Conscients honestament que el camí pot tardar anys i que incomodaríem als covards de la “realpolitik” de la comunitat internacional.
• Els líders de la independència de Catalunya han fet la mateixa definició – pacífics i democràtics. Amb paciència. Democràcia, manifestacions pacífiques i altres actes pacífics. La violència i les agressions són el llenguatge del règims antidemocràtics.
• Als anys 80, les nacions bàltiques incomodaven els grans poders – els Estats Units, el Regne Unit, França. A aquella època, Gorbatxov era el nen mimat d’Europa i els Estats Units. Prometia l’estabilitat i jugava el paper de demòcrata. Només nosaltres sabíem que tot era una farsa. La URSS era l’imperi rus, on les nacions petites eren de segona classe. Però la comunitat internacional ens deia “nacionalistes”, “separatistes” i “desestabilitzadors”.
• Són exactament els mateixos estereotips que ara s’apliquen a Catalunya.
Només un grapat dels polítics més intel·ligents ens van donar suport. Com ara el ministre d’exteriors d’Islàndia, Hannibalson. A les cimeres internacionals, d’altres diplomàtics europeus el feien callar sobre el tema de l’autodeterminació de les nacions bàltiques.
Els camins Bàltic i Català cap a la independència són molt semblants. Hi ha força paral·lelismes. Només polítics amb pocs coneixements de la història no ho veuen. De fet, també hi trobem similituds amb les experiències d’altres països europeus. Per exemple – Noruega, Finlàndia, Polònia.
La història ens diu que el dret a l’autodeterminació dels pobles és el dret fonamental de totes les nacions. Al 1993, l’aleshores President d’Estònia, Lennart Meri, va dir amb tota claredat: “Demanar a qualsevol nació que renunciï al dret d'autodeterminació és una bufetada a la seva autoestima”.
I és exactament el que fa avui Espanya i Europa – als Catalans. D’una manera ben pública i brutal. És aquest el S. XXI? És aquesta l’Europa democràtica?
Però l’experiència dels Estats bàltics i d’altres països europeus mostren clarament que això només enforteix el desig per la independència. Quan un imperi es torna agressiu, s un senyal de la seva debilitat. És el que vam veure al camí cap a la independència dels Estats bàltics: repressió, empresonaments, persecució. Però tot això no va fer més que enfortir les nostres nacions.
Entre el 1941 i el 1991, vam sobreviure a dos règims: el Nazi i el comunista. Ambdós ens van negar el nostre dret a l’autodeterminació. Ambdós van empresonar, assassinar i fer exiliar a les persones. Ambdós van intentar aniquilar la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres símbols, el dret de les persones a l’autodeterminació. L’última batalla per la independència va durar 50 anys. Vam guanyar, però ambdós règims s’han esfondrat.
Ha estat una coincidència? Sí, però també una evolució lògica de la història i de la política. No és un camí fàcil, però el final és inevitable. Només hi ha una opció: la llibertat, la independència. Perquè la voluntat del poble és com un torrent. No es pot aturar amb armes i forques. Perquè la vostra força es fonamenta en els tres valors més elevats: teniu Fe en Catalunya, teniu Esperança per Catalunya i teniu Amor per Catalunya. I el més fort d’aquests és l’Amor pel vostre país, Catalunya.
Fe, Esperança i Amor – així és Catalunya. És per això que sou aquí. És per això que hi soc jo. És per això que milions de persones es van agafar de les mans. Perquè tots ens creiem el somni de la democràcia real i de la llibertat. El somni de la Democràcia a Catalunya, a Europa i a tots els racons de la Terra.
La Unión Europea presta su apoyo y contribución a muchos proyectos y acontecimientos culturales que tienen lugar en Europa cada año, incluida la designación de sedes para la Capital Europea de la Cultura. La UE ayuda a financiar exposiciones y actos que resaltan el patrimonio cultural de las ciudades elegidas y reúnen a una amplia gama de artistas de
, ciudad vasca del golfo de Vizcaya, al Breslavia, situada en Baja
Silesia (Polonia), son las capitales europeas de la cultura en 2016. La dinámica ciudad universitaria danesa de Aarhus, en
, con sus tesoros arqueológicos, situada en la costa suroeste de Chipre, compartirán el título en 2017.
Croacia croatia.hrItalia enit.it/enIrlanda discoverireland.ieLuxemburgo visitluxembourg.comLituania visitlithuania.netLetonia latvia.travelMalta visitmalta.comPaíses Bajos holland.comPortugalvisitportugal.comPolonia poland.travelRumanía romaniatourism.comSuecia visitsweden.comEslovaquia slovakia.travelEslovenia slovenia.info
Existe una enorme variedad de cosas que hacer y ver en Europa. Encontrará ideas e información sobre todos los países en la web de los destinos turísticos europeos (http://www.visiteurope.com). También puede visitar los sitios de las oficinas nacionales de turismo de cada país.
Las abreviaturas de los países corresponden a los indicativos
Viajar con un gato, un perro o un hurón es ahora mucho más fácil con el nuevo pasaporte para animales de compañía de la UE, disponible en cualquier consulta veterinaria. Todos los gatos, perros y hurones deben tener un pasaporte y, a efectos de identificación, llevar un microchip o un tatuaje claramente legible realizado antes de julio de 2011. Además, tienen que estar vacunados contra la rabia, y los datos pertinentes deben constar en el pasaporte del animal. La vacunación debe ser posterior a la implantación del microchip o la realización del
Antes de viajar a Irlanda, Finlandia, Malta o el Reino Unido, todos los perros han de recibir un tratamiento de desparasitación contra la equinococosis. Los datos del tratamiento deben figurar en el pasaporte del animal. Tras recibir el tratamiento, el perro tiene que esperar entre uno y
El pasaporte para animales de compañía de la UE solo sirve
Encontrará más información sobre cuáles son sus derechos si vive, trabaja o viaja en la UE en la web: http://ec.europa.eu/youreurope
Comisión Europea Dirección General de Comunicación Información al ciudadano 1049 Bruxelles/Brussel BELGIQUE/BELGIË
Texto original finalizado en
© Unión Europea, 2016
Reproducción autorizada. Para cualquier uso o reproducción de cada una de las ilustraciones, deberá solicitarse autorización a los propietarios de los derechos de autor.
Ilustraciones: © iStockphoto.com/akindo © iStockphoto.com/dutchicon © thenounproject.com/Rémy Médard
50°
40°
Douro
Guada
lquivi
r
Tajo
Duero
Tejo
Gua
dian
a
Guadiana
Porto
Coimbra
Valladolid
Oviedo
Santiago deCompostela
ToledoMérida
SevillaFaro
Vitoria-Gasteiz
Évora
Rabat
MadridLisboa
GIBRALTAR
MELILLA
CEUTA
ALGARVE
COMUNIDAD DE MADRID
CASTILLA Y LEÓN
CASTILLA-LA MANCHA
ANDALUCÍA
GALICIA
CONNAUGHT
NORTE
CENTRO
ALENTEJO
MUNSTER
CÚIGE CHONNACHT
CÚIGE MUMHAN
EXTREMADURA
PRINCIPADO DE ASTURIAS
CANTABRIA
LISBOA E VALE DO TEJO
EL MAGHREB
PORTUGAL
IRELAND
ESPAÑA
MARCÉLTICO
GOLFO DEVIZCAYA
OC
ÉA
NO
AT
L
MARRUECOS
Lecturas sobre EuropaLas publicaciones sobre la Unión Europea están a un solo clic en el sitio web EU Bookshop: bookshop.europa.eu
Para obtener más información y conocer las publicaciones sobre la Unión Europea, puede dirigirse a:
Representaciones de la Comisión EuropeaRepresentación en EspañaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914238000Internet: ec.europa.eu/spainCorreo electrónico: [email protected]
Representación en BarcelonaPasseig de Gràcia, 9008008 BarcelonaESPAÑATel. +34 934677380Internet: ec.europa.eu/spainCorreo electrónico: [email protected]
Oficina de información en EspañaPaseo de la Castellana, 4628046 MadridESPAÑATel. +34 914364747Internet: europarl.esCorreo electrónico: [email protected]
Oficina de información en BarcelonaPasseig de Gràcia, 9008008 BarcelonaESPAÑATel. +34 932722044Internet: europarl.esCorreo electrónico: [email protected]
Oficinas de información del Parlamento Europeo
Existen representaciones de la Comisión Europea y oficinas de información del Parlamento Europeo en todos los países de la Unión Europea. Existen también delegaciones de la Unión Europea en otros países del mundo.
¿Le ha parecido útil esta publicación? Díganoslo: [email protected]
Sava
Weser
Elbe
Meuse
Tajo
Duero
Odra
Dalälven
Seine
Nederrijn
Donau
Garonne
Rhô
ne
Ebro
Po
Loire
Rhein
Inn
Thames
Hallingdalselva
Vänern
Jönköping
Växjö
Nyköping
Linköping
Visby
Karlskrona
Uppsala
Kalmar
GävleFalun
Karlstad
Göteborg
Östersund
Härnösand
VästeråsÖrebro
Halmstad
Malmö
Trento
Torino
Bologna
Perugia
L'Aquila
Ancona
Genova
Firenze
Innsbruck
Bregenz
Klagenfurt
Graz
Linz
EisenstadtSalzburg
Belfast
CaerdyddCardiff
Santander
Valladolid
Oviedo
Logroño
IruñaPamplona
Barcelona
Zaragoza
Toledo
MainzWiesbaden
Kiel
Hannover
SchwerinHamburg
Magdeburg
Düsseldorf
Potsdam
München
Stuttgart
Dresden
Saarbrücken
Erfurt
Toulouse
Marseille
Bremen
Edinburgh
Ajaccio
Hillerød
Sorø
Vejle
Viborg
Aalborg
GorzówWielkopolski
Wrocław
Poznań
Gda
BydgoszczSzczecin
Namur
SanktPölten
Rennes
Orléans
Dijon
Lille
Rouen
Nantes
LyonBordeaux
Vitoria-Gasteiz
Milano
Aosta-Aoste
Venezia
Trieste
Oslo
Bern
Zagreb
Berlin
Baile Átha CliathDublin
London
Roma
Bratislava
København
Amsterdam
Ljubljana
Praha
Wien
Paris
Madrid
Strasbourg
Frankfurta. M.
BrusselBruxelles
Luxembourg
Den Haag
ÖREBRO LÄN
SKÅNE LÄN
KALMAR LÄN
SÖDERMANLANDSLÄN
VÄSTRA GÖTALANDS LAN
VÄSTERNORRLANDS LÄN
VÄSTMANLANDSLÄN
VÄSTERBOTTENS LÄN
ÖSTERGÖTLANDS LÄN
STOCKHOLMS LÄN
GÄVLEBORGS LÄN
JÖNKÖPINGS LÄN
KRONOBERGS LÄN
VÄRMLANDS LÄN
JÄMTLANDS LÄN
GOTLANDS LÄN
DALARNAS LÄN
BLEKINGE LÄN
HALLANDS LÄN
UPPSALA LÄN
VORARL-BERG
LIGURIA
KÄRNTEN
SACHSEN
HAMBURG
NORTHERN IRELAND
WALES E N G L A N D
ULSTER
MARCHE
VENETO
UMBRIA
BAYERN
BREMEN
LONDON
TIROL BURGEN-LAND
WIEN
COMUNIDAD DE MADRID
CASTILLA Y LEÓN
NORDRHEIN-WESTFALEN
PIEMONTE
CONNAUGHT
SCOTLAND
SOUTH WEST
ABRUZZO
TOSCANA
EMILIA-ROMAGNA
PROVENCE-ALPES-CÔTE D'AZUR
LANGUEDOC-ROUSSILLON-MIDI-PYRÉNÉES
CATALUÑAARAGÓN
AQUITAINE-LIMOUSIN-POITOU-CHARENTES
AUVERGNE-RHÔNE-ALPES
BRETAGNE
PAYS DE LA LOIRE
CENTRE-VAL DE LOIRE
BOURGOGNE-FRANCHE-COMTÉ
NORD-PAS-DE-CALAIS-PICARDIE
NIEDERSACHSEN
HESSEN
BADEN-WÜRTTEMBERG
YORKSHIRE AND THE HUMBERNORTH
WEST
BRANDENBURG
MECKLENBURG-VORPOMMERN
CORSE
FRIULI-VENEZIA
GIULIA
OBERÖSTERREICH
SCHLESWIG-HOLSTEIN
SAARLAND
WALLONIE
MUNSTER
CYMRU
CATALUNYA
EUSKADI
CÚIGE LAIGHEAN
CÚIGE CHONNACHT
CÚIGE MUMHAN
CÚIGE ULADH
HOVEDSTADEN
SJÆLLANDSYDDANMARK
MIDTJYLLAND
NORDJYLLAND
KUJAWSKO--POMORSKIE
ZACHODNIOPOMORSKIE
POMORSKIE
LUBUSKIE
WIELKOPOLSKIE
DOLNOŚLĄSKIE
OPOLSKIE
BERLIN
NIEDERÖSTERREICH
RHEINLAND-PFALZNORMANDIE
EAST OF ENGLAND
SACHSEN-ANHALT
VALLÉE D'AOSTE
EAST MIDLANDS
WESTMIDLANDS
ÎLE-DE-FRANCE
VALLE D'AOSTAPRINCIPADO DE ASTURIAS
NORTH EAST
STEIERMARK
PAÍS VASCO
ALSACE-CHAMPAGNE-ARDENNE-
LORRAINE
VLAANDEREN
SOUTH EAST
CANTABRIA
LOMBARDIA
THÜRINGEN
TRENTINO ALTO ADIGE -
SÜDTIROL
LEINSTER
SALZBURG
LA RIOJA
COMUNIDAD FORAL DE NAVARRA
SUISSE
SCHWEIZ
SVIZZERA
ANDORRA
MONACO SAN MARINO
LIECHTENSTEIN
CITTÀ DEL VATICANO
NORGE
LUXEMBOURG
BELGIQUE
BELGIË
DEUTSCHLAND
ČESKÁ REPUBLIKA
MAGYARORSZÁG
SLOVENIJA
HRVATSKA
UNITED KINGDOM
ITALIA
ÖSTERREICH
NEDERLAND
SVERIGE
IRELAND
FRANCE
DANMARK
ESPAÑA
ÉIRE
BOSNA I HERCEGOVINA
MAR DELNORTE
MARCÉLTICO
GOLFODE LEÓN
GOLFO DEVIZCAYA
AT
L
Á
N
T
IC
O
C A N A L D E L A M A N C H A
MA
R
AD
RI
Á
S K A G E R R A K
MA
BOSNIA Y HERCEGOVINA
Países de la UE con el euro.
Países de la UE sin el euro.
Eiropa,. atver acis!
BRĪVĪBUKATALONIJASPOLITIESLODZĪTAJIEM!
Senyor sant Jordi, patró,cavaller sense por,guarda’ns sempredel crim de la guerra civil.
Allibera’ns dels nostres pecatsd’avarícia i enveja, del dracde la ira i de l’odientre germans, de tot altre mal.
Ajuda’ns a merèixer la paui salva la parla de la gent catalana.Amén
Europa,. obre el ulls!
LLIBERTATP R E S O S POLÍTICS CATALANS!
A casa de l'Otto hi ha aquest quadre. Una colla de la ANC-Vilafranca que van donar-li suport.
Otto Ozols. Jurmala (Letònia), 23 d'agost de 1970. És un periodista i escriptor letó.
Del 3 al 22 d'abril del 2016 recorre a peu Catalunya, de sud a nord, uns 500 quilòmetres seguint el traçat de la Via Catalana, amb la intenció de conèixer millor Catalunya i la seva gent. En aquest viatge és acollit i acompanyat per voluntaris de les poblacions per les que passa. Els dies 10 i 11 va estar a Vilafranca, on ve fer nit.