Normalització en el dibuix industrial i de construcció - eCasals...3.1 Tipus de rosques i...

10Normalització enel dibuix industriali de construcció

UNITAT

CONEIXEMENTS TEÒRICS

1 Representació normalitzada de cossos1.1 Sistema europeu1.2 Sistema americà1.3 Elecció de l’alçat i vistes necessàries1.4 Vistes especials

2 Talls, seccions i trencats2.1 Concepte de tall i secció. Representació2.2 Tipus de talls2.3 Tipus de seccions2.4 Simplificació per trencat

3 Representació d’elements roscats3.1 Tipus de rosques i dimensions fonamentals3.2 Representació simbòlica de rosques

4 Acotació4.1 Elements d’acotació4.2 Sistemes de distribució de cotes4.3 Principis d’acotació

APLICACIONS PRÀCTIQUES

1 Representar els talls indicats en les vistes d’una peça

2 Representar les vistes d’una peça donada

3 Especejament d’un conjunt mecànic

4 Dibuix de construcció

QÜESTIONS I EXERCICIS

En aquesta Unitat aprofundim els conceptes de normalització iniciats al’anterior, al mateix temps que els apliquem en el dibuix industrial i arqui-tectònic. En el dibuix industrial es donen les eines necessàries per aconseguirrepresentacions que redueixin al màxim el nombre de línies ocultes, realit-zant-hi una correcta acotació.

1 REPRESENTACIÓ NORMALITZADA DE COSSOS

La representació d’un objecte sobre un suport bidimensional pot realitzar-se mitjançant algun dels sistemes de perspectiva que coneixem (axonomè-tric, cavallera o cònic) o mitjançant les seves projeccions dièdriques. Aquestúltim sistema, utilitzat en el dibuix industrial, de construcció, arquitectònic,etc., té l’avantatge d’obtenir representacions en veritable magnitud i depoder-s’hi acotar, fàcilment, les magnituds representades.

L’aplicació del sistema dièdric en la representació de cossos utilitza projec-cions ortogonals sobre plans de projecció també ortogonals entre si. Per acadascuna de les direccions de projecció, obtindrem una vista distinta del’objecte representat, fins a un màxim de sis. En totes elles, i pel tipus deprojecció utilitzada, es manté invariable el paral·lelisme i la veritable magni-tud de les cares paral·leles al pla de projecció.

Per a la disposició de les vistes sobre el pla podem utilitzar dues variants delmateix sistema; en ambdues, el cos se suposa situat a l’interior d’un cubsobre les cares del qual es realitzen les sis projeccions ortogonals. Els veiemen els pròxims subapartats:

1.1 Sistema europeu

En aquest sistema, també anomenat del primer quadrant, l’objecte se supo-sa situat entre l’observador i el pla de projecció. Per a cadascuna de les sisdireccions d’observació, el seu esquema seria l’indicat en la figura 1.

230

UNITAT 10 CONEIXEMENTS TEÒRICS Normalització en el dibuix industrial i de construcció

Fig. 1

Sobre cadascuna de les cares del cub de lafigura 2, mitjançant la projecció cilíndricaortogonal i segons l’esquema anterior, obtin-drem les sis vistes o projeccions següents:

• Alçat o vista frontal. És la vista ques’obté mirant des del front.

• Planta: esmentem així la vista obtin-guda mirant la peça des de dalt. Escol·loca sota de l’alçat.

• Perfil esquerre. Obtingut mirant lapeça des de l’esquerra. Es col·loca a ladreta de l’alçat.

• Perfil dret. Obtingut mirant la peçades de la dreta. Es col·loca a l’esquerrade l’alçat.

• Alçat posterior. És la vista des de lapart posterior de la peça.

• Planta inferior. S’obté mirant la peça des de sota.

Amb les vistes ja dibuixades sobre cadascuna de les sis cares del cub,n’abatem els plans entorn a la cara que conté la vista principal o alçat finsa fer-les coincidir totes sobre una mateixa superfície i obtenim el desenvo-lupament que veiem en la figura 3.

UNIDADCONOCIMIENTOS TEÓRICOSNormalització en el dibuix industrial i de construcció CONEIXEMENTS TEÒRICS

231

UNITAT

Fig. 2

Fig. 3

10

Entre les sis vistes d’un mateix objecte existeix una correspondència queens obliga a situar-les, no a qualsevol part del pla de dibuix ni en qualse-vol posició, sinó guardant la correspondència dièdrica entre elles que facicoincidir, entre vistes distintes, aquelles magnituds iguals entre elles. Així,l’altura de la peça és una magnitud coincident entre l’alçat, els dos perfilsi la vista posterior; l’amplada coincideix entre les dues plantes, superior iinferior, i els dos alçats; la profunditat, per últim, s’aprecia i coincideixentre les dues plantes i en els dos perfils. Donades aquestes correspondèn-cies entre vistes distintes, sempre, conegudes dues d’elles, en podremdeterminar una tercera.

Per indicar que una representació de les vistes d’un objecte està fetad’acord amb el sistema de vistes europeu, s’hi indica, alhora, el símbol nor-malitzat de la figura 4.

1.2 Sistema americà

En el sistema americà, o del tercer quadrant, el pla de projecció se situaentre l’observador i l’objecte, segons l’esquema de la figura 5, represen-tant-hi sobre la visió de l’objecte que, per a cada una de les direccions deprojecció, es té des del punt de vista de l’observador.

Suposat el cub imaginari entorn a l’objecte sobre les cares del qual anirema representar les seves vistes, (Fig. 6), en el sistema americà podem consi-derar que mirem des de fora del cub, de forma que cada una de les sevescares, que són els plans de projecció, queda interposada entre l’observadori l’objecte. Ressaltem la diferència amb el sistema europeu en el que obser-


232

Fig. 4

Fig. 5

Fig. 6

vem l’objecte des de l’interior del cub imaginari que el rodeja, amb el quel’objecte queda sempre interposat entre l’observador i cada un dels plansde projecció.

Els noms corresponents a les sis vistes són els mateixos que en el sistemaeuropeu però, al realitzar-hi l’abatiment, en varia la seva col·locació entorna l’alçat, (Fig. 7). La planta superior, obtinguda mirant l’objecte des de dalt,es col·loca damunt de l’alçat i la inferior, obtinguda des de sota, es col·locasota de l’alçat; de forma similar, cada un dels perfils es col·loca, en relacióa l’alçat, en el mateix costat des d’on ha estat obtingut.

La correspondència entre vistes és la mateixa que la indicada en el sistemaeuropeu i, com en ell, a partir de dues d’elles, en podem deduir una terce-ra. El símbol de la figura 8, al costat d’unes vistes o en el caixetí del plànolcorresponent, serveix per indicar-nos que estan realitzades d’acord ambaquest sistema.

1.3 Elecció de l’alçat i vistes necessàries

Conegudes les característiques dels dos sistemes de representació de vistes,a partir d’ara ens referirem, únicament, al sistema europeu, que és el d’úsgeneralitzat en l’àmbit geogràfic en què ens movem.

La norma UNE 1-032-82, que recull els principis generals de representacióde vistes, especifica clarament que «La vista més característica de l’objecte

Normalització en el dibuix industrial i de construcció CONEIXEMENTS TEÒRICS UNITAT

233

10

Fig. 8

Fig. 7


234

ha d’elegir-se com a vista de front o vista principal». L’alçat, al temps quefacilita la màxima informació sobre la forma de la peça i les seves caracte-rístiques més singulars, ha de presentar el menor nombre possible d’arestesocultes; una elecció inadequada en pot incrementar, de forma innecessària,el número de vistes a utilitzar.

Establert l’alçat, respecte a ell elegirem les restants vistes amb el criteri quehan de ser les mínimes i suficients per a la correcta definició de la figura.Per a la majoria de peces el nombre de vistes necessàries sol ser tres: alçat,planta i una vista lateral (normalment el perfil esquerre, que col·locarem ala dreta de l’alçat); en figures més simples n’hi pot haver prou amb una odues vistes. En general, no calen les vistes que no afegeixin informació odetalls nous a les ja existents, i s’han d’evitar les vistes duplicades.

1.4 Vistes especials

A més a més d’algunes de les sis vistes obtingudes sobre les corresponentscares del cub, en poden caldre, en determinats casos, unes altres (auxiliars,de detall, simplificades, etc.), les característiques de les quals veiem a con-tinuació:

• Peces d’una vistaHi ha figures que, mitjançant una sola vista, poden quedar perfectamentdefinides sempre que, en la forma d’acotació, li afegim alguna informaciócomplementària a la de la vista indicada.

En la figura 9 representem un cilindre de revolució; el símbol de diàmetre,consignat davant de la cota de valor 20, fa innecessària la representació dela seva planta.

Una cosa similar passa en la peça tronc-piramidal de la figura 10; la plan-ta no cal pel símbol del quadrat que precedeix les cotes de valors 20 i 35 i,

Fig. 9 Fig. 10

també, per «la creu de Sant Andreu» (representada amb línia contínua fina)que indica el caràcter pla de les seves cares.

• Vistes de peces simètriquesEn les peces que presenten simetria respecte a un o diversos eixos, pot sim-plificar-se’n la seva representació mitjançant una fracció de la mateixa. Latraça del pla de simetria, que limita el contorn representat de la vista, esmarca en els extrems de cada eix mitjançant dos petits traços perpendicu-lars; aquests traços són paral·lels entre si i es representen mitjançant líniacontínua fina, (Fig 11).

Una altra possibilitat, no tan habitual, és prolongar les arestes de la peçalleugerament més enllà del pla o plans de simetria; en aquest cas, (Fig. 12),no s’indiquen els dos traços perpendiculars a l’eix.

• Vistes auxiliarsLes vistes auxiliars s’utilitzen per definir amb claredat la veritable formad’una superfície, o d’una cara, continguda en un pla oblic respecte alsde projecció. Per exemple, la cara inclinada de la peça representada enla figura 13.

Normalització en el dibuix industrial i de construcció CONEIXEMENTS TEÒRICS

235

Fig. 11

Fig. 13

UNITAT10

Fig. 12

En la figura 14 hem representat la planta i l’alçat dela peça anterior; sobre cap d’aquestes vistes apareixla veritable forma del pla inclinat. Aquesta es projec-tarà en veritable magnitud sobre un pla auxiliarparal·lel a ella que, posteriorment, abatrem sobre elpla del dibuix per formar la vista auxiliar de la carainclinada.

Sobre la vista auxiliar, la resta de la peça es projectariadeformada; per això, la part representada en aquestesvistes es limita a la zona que ens interessa, la que estàen veritable magnitud, prescindint de la resta de lapeça. Per raó idèntica, en la planta o alçat, pot norepresentar-se la part de peça corresponent al pla incli-nat, perquè queda definida amb prou claredat en lavista auxiliar.

• Vistes de detallMitjançant aquestes vistes es representa en una altraposició, normalment ampliat, un detall de la peçaque no queda prou definit en les vistes principals.Sobre aquestes, s’indica amb un cercle de línia fina i

una lletra que ens identifiqui l’àrea a representar en el detall, o mitjançantuna fletxa i una lletra que identifiquen la direcció d’observació per determi-nar la vista auxiliar, (Fig. 15 i 16).

En tots els casos, la vista de detall ha d’estar correctament identificada i eslimita per una línia fina traçada a mà alçada; si cal, s’indicarà l’escala a laque està realitzada.


236

Fig. 15 Fig. 16

Fig. 14

• Vistes giradesSuposem la peça representada en la figura17, amb tres nervis distribuïts simètricamenta 120º. Si, a partir de la seva projecció enplanta, representem l’alçat corresponent, talcom ho veiem amb l’orientació de la projec-ció horitzontal, tindrem la representació dela figura 18.

Per evitar la representació dels elements que,en l’alçat anterior, no apareixen amb la sevaveritable forma, aquests es giren, de formafictícia, fins a situar-los sobre un pla paral·lelal de projecció; d’aquesta manera, obtenimla representació de la figura 19, que sempreés preferible a la de la figura anterior. Se solutilitzar en peces amb nervis o braços queformen entre si angles distints de 90º i nocoincidents amb les direccions dels eixosortogonals.


237

Fig. 19Fig. 18

UNITAT

Fig. 17

10

2 TALLS, SECCIONS I TRENCATS

L’interior buit d’una peça, al dibuixar-ne les vistes, es representa mitjançantlínies discontínues, en relació a les quals les normes UNE no autoritzencol·locar-hi cotes. Si a l’inconvenient anterior hi afegim la confusió que repre-senta l’acumulació de línies, arribem a la conclusió que cal evitar les líniesocultes en la representació de peces buides, objectiu que s’aconsegueix ambla correcta aplicació de talls i seccions.

2.1 Concepte de tall i secció. Representació

Un tall és un artifici mitjançant el qual, en efectuar la representació dièdricad’una peça, n’eliminem una part amb l’objectiu de fer-ne visible el seu interior.

En la peça de la figura 20, seccionar-la significa tallar-la de forma fictícia perun pla paral·lel al de projecció i eliminar la part de peça compresa entre elpla de tall i l’observador. En projeccions dièdriques representaríem, en plan-ta, el contorn complet de la peça real, mentre que, en alçat, representaremnomés la part de peça posterior al pla de tall.

En la figura 21 representem l’alçat sense el tall fictici; la part interior esrepresenta mitjançant línies discontínues, amb la impossibilitat d’acotar-hiles magnituds dels diàmetres interiors. En canvi, en la figura 22 represen-tem el tall total mitjançant un pla que passa per l’eix de simetria de la peça;les arestes interiors passen a ser vistes i a representar-se, per tant, amb elmateix tipus de línia que les arestes exteriors.

Anomenem secció a la part de la peça que està en contacte amb el plasecant i és aquesta la part que apareix ratllada en la representació de lafigura 22. El tall, en canvi, inclou la secció i la part de l’objecte situat perdarrere del pla de tall.

El ratllat de la secció es realitza mitjançant rectes paral·leles traçades amblínia contínua fina, amb una separació uniforme que, depenent de la super-fície a ratllar, no ha de ser inferior a 0,7 ni superior a 3 mm., i amb una incli-nació respecte als eixos de simetria, o al contorn aparent de la peça, de 45º.El ratllat de totes les seccions produïdes per un mateix pla de tall, sobre lamateixa peça, es realitza amb la mateixa inclinació i separació.

En representacions en què coincideixen seccions produïdes per un mateixpla sobre peces contigües o en contacte, cada una d’elles es ratllarà ambinclinacions diferents (Fig. 23). En l’interior d’una secció, no s’hi represen-ten mai arestes, ni vistes ni ocultes, i cal evitar, dintre del possible, incloure-hi cotes o línies de cota.

Les normes UNE estableixen que no s’han de seccionar mai els cargols,femelles, volanderes, rebladures, passadors, nervis, eixos, etc., encara quees trobin en el recorregut del pla de tall.


238

Fig. 22

Fig. 23

Fig. 20

Fig. 21

2.2 Tipus de talls

No existeix una regla general per a l’elecció del tall més convenient o deltipus d’aquest; en general, el pla de tall s’ha d’elegir amb la finalitat que lasecció que produeixi ofereixi la millor descripció de la peça. Vegem-ne lesdiferents classes de talls segons el pla que les produeix:

• Tall total per un sol plaÉs el produït per un sol pla que travessa totalment lapeça. El pla secant pot coincidir amb el pla de simetria dela peça o no. En el primer cas, i per l’evidència del seurecorregut, (Fig. 24), no s’indica la posició del pla sobrela vista que acompanya el tall.

Quan la peça no tingui pla de simetria, o el tall es faciseguint un altre pla qualsevol, cal indicar, en la vista queacompanya el tall, el pla que el produeix, (Fig. 25). Latraça del pla de tall s’indica mitjançant línia fina de traçi punt, rematada en ambdós extrems per dos segments de línia gruixuda;en aquests segments es recolzen dues fletxes que indiquen la direcciód’observació per obtenir-ne la vista del tall; quan aquesta no es dibuixi enel lloc indicat per les fletxes, se la designa mitjançant dues lletres igualsper identificar-la respecte a altres possibles seccions de la mateixa peça.

• Semitall o de quadrantS’efectua en peces amb un eix de simetria; en lloc d’efectuar el tall totalanterior, s’elimina un quadrant o quart de la peça. Presenta l’avantatge quesobre la vista del semitall apreciem, simultàniament, la part interior i exte-rior de la peça, (Fig. 26).

No cal, per la seva evidència, indicar sobre la vista que acompanya el tallel recorregut del pla secant; aquesta vista es representa completa, ja queel tall és fictici i no afecta la integritat de la peça. En la vista que repre-senta el semitall, no s’indiquen línies discontínues, corresponents a ares-tes interiors, ni en la meitat tallada ni en la meitat sense tallar.

Les normes indiquen que, en relació a un eix de simetria horitzontal, elsemitall se situa en la meitat inferior i, en relació a un eix de simetria verti-cal, en la meitat dreta.

• Tall per plans paral·lelsS’efectua en peces els detalls interiors de les quals es troben situats deforma que els seus plans de simetria són paral·lels; d’aquesta forma, elpla de tall adopta un recorregut trencat, passant per tots els detalls o perla seva major part. La seva utilització permet estalviar vistes.

En la vista que acompanya la representació del tall, s’indica el recorregut delpla secant mitjançant línia fina de traç i punt, que es fa més gruixuda en elsextrems i en els vèrtexs de la línia trencada.


239

Fig. 24

UNITAT10

Fig. 25

Fig. 26

En el moment de representar la vista amb el tall, (Fig. 27), aquesta es repre-senta com si hagués estat produïda per un sol pla; es disposa cada secció acontinuació de l’anterior, sense arestes que representin la intersecció entrecada dos plans secants (plans AB i BC).

• Tall auxiliarAquest tall pot considerar-se com un cas particular de la vista efectuadaen les figures 13 i 14, mitjançant un pla no paral·lel als principals de pro-jecció, però efectuant un tall total al mateix temps que n’efectuem la vistaauxiliar, (Fig. 28).

• Tall total amb gir o per plans concurrentsUtilitzem aquest tipus de tall en peces en què els elements que ens interes-sa mostrar es trobin en plans que formen entre si un angle igual o superiora 90º. Sobre la vista que acompanya la del tall, s’hi indica el recorregut delpla secant de forma similar a la dels casos anteriors, (Fig. 29).

Per representar el tall, es considera que un dels plans gira, respecte a la sevaintersecció amb l’altre, fins a coincidir en un sol pla paral·lel als de projec-ció; la longitud total serà major que la real de la peça, pel que no s’had’acotar aquesta longitud sobre la vista del tall.

• Tall parcialEn peces en què el detall buit, que ens interessa mostrar mitjançant un tall,ocupi una part petita de la seva superfície, només cal tallar-hi aquesta zonamitjançant un tall parcial (Fig. 30). La superfície tallada es limita amb unalínia fina contínua, lleugerament sinuosa, traçada a mà alçada.


240

Fig. 27

Fig. 28Fig. 30Fig. 29

• Tall de detallPot considerar-se com un cas particular de l’anterior, ja que la zona talladase circumscriu a la part de la peça que ens interessa mostrar, i deixa la restade la peça sense representar. Sobre la vista completa s’hi indica, mitjançantdues fletxes als extrems més gruixudes de la traça del pla secant, la direc-ció d’observació, (Fig. 31).

2.3 Tipus de seccions

La secció transversal d’una peça s’utilitza per mostrar el seu perfil quanaquest és, generalment, massís. Segons on es representin, hi podem esta-blir dos tipus de seccions:

• Secció abatudaEs representa dintre de la mateixa vista girant 90º el pla que la produeix,sense interrompre ni prevaler sobre qualsevol altra línia de la vista, (Fig. 32).El seu contorn es limita amb línia contínua fina i es ratlla el seu interior.

• Secció desplaçadaNormalment, se situa fora de la peça, per no disposar de prou espai en elseu interior o per no dificultar-ne la lectura. En la vista completa s’indica elpla que produeix la secció i s’identifica amb dues lletres iguals, (Fig. 33). Elseu contorn es representa amb línia contínua gruixuda i es ratlla en la formahabitual, identificant-la amb les lletres corresponents.


241

Fig. 32

UNITAT10

Fig. 31

Fig. 33

Quan el perfil d’una peça és variable, es poden desplaçar les sec-cions al llarg de les traces dels respectius plans secants, fins a situar-les fora de la vista de la peça, (Fig. 34). En aquest cas, no cal iden-tificar els plans secants.

2.4 Simplificació per trencat

Les peces de gran longitud poden partir-se, en sentit figurat, pereconomitzar espai en la seva representació, sempre que la part“eliminada” no presenti detalls que calgui consignar. La línia detrencat, traçada a mà alçada, és fina i contínua i no ha de coinci-dir amb arestes de la peça. En cas d’acotar una peça, la represen-tació de la qual hem simplificat mitjançant un trencat, la longitudque s’hi ha d’indicar és la total de la peça esmentada, (Fig. 35).

En els trencats en peces amb perfil inclinat, els extrems represen-tats han de conservar la seva veritable inclinació, (Fig. 36).

Les línies de trencat de peces rodones tenen la forma aproximadad’un vuit, amb dues meitats, una de les quals es ratlla tal comveiem en la figura 37. En peces rodones i buides, la línia de tren-cat seria la representada en la figura 38.

3 REPRESENTACIÓ D’ELEMENTS ROSCATS

Les unions desmuntables, en la majoria de màquines, es produei-xen utilitzant cargols i femelles; en aquests, l’element fonamentalsón les rosques. Una rosca és un buit helicoïdal construït sobreuna superfície cilíndrica amb un perfil determinat, algunsd’aquests tipus els comentarem a continuació. El perfil de la roscaés continu i uniforme al llarg de la seva superfície, (Fig. 39).


242

Fig. 37 Fig. 38

Fig. 39

Fig. 35 Fig. 36

Fig. 34

3.1 Tipus de rosques i dimensionsfonamentals

Hi ha constància de l’existència de cargols en tempsd’Arquímedes, 250 anys abans de Crist. Aquí no ens cen-trarem ni en la seva evolució, ni en la forma d’elaboració,etc.; el nostre interès, des del Dibuix Tècnic, es limita a laforma de representació d’aquests elements roscats, per laqual cosa haurem de conèixer, primer, les seves dimen-sions més característiques.

La representació de la figura 40 correspon al detall A dela figura anterior; en ell representem de forma més deta-llada dues dents sobre les que podem considerar lessegüents dimensions fonamentals:

• Filet. Superfície prismàtica en forma d’hèlice constitutiva de la rosca.• Flancs*. són les cares laterals dels filets.• Cresta i fons. És la unió dels flancs per la part superior i inferior, res-pectivament.

• Ventall. És l’espai entre dos flancs o dents consecutius.• Base. És la línia imaginària per la que el filet es recolza en la superfí-cie que li serveix de suport.

• Angle de flancs. És el que formen els dos flancs d’un mateix filet.• Profunditat o altura. És la distància entre la cresta i el fons.• Pas. és la distància entre dues crestes consecutives.• Diàmetre exterior. És el diàmetre major de la rosca, mesurat entrecrestes oposades diametralment. Coincideix amb el diàmetre nomi-nal que s’utilitza per identificar una rosca.

• Diàmetre interior. És el diàmetre menor de la rosca, mesurat entrefons oposats diametralment.

• Diàmetre mig. És aquell diàmetre en el que els valors de l’ample delfilet i del ventall coincideixen.

En la classificació de les rosques podem considerar paràmetres diferents:

• Per la seva posició. Exterior o interior, segons corresponguin a uncargol o a una femella.

• Per la forma del filet. Rosca mètrica o rosca whitworth, ambduesde perfil triangular, les quals veiem en la representació de la figura41. Altres perfils poden ser de forma trapezoïdal, rodona, de dent deserra, etc.

• Pel sentit de l’hèlice. Que determina el sentit d’avenç de la rosca, adretes o a esquerres. La primera d’elles, que és la més habitual, al giraravança en el sentit de les agulles del rellotge.

Normalització en el dibuix industrial i de construcció CONEIXEMENTS TEÒRICS UNITAT

243

Fig. 40

Fig. 41

10

3.2 Representació simbòlica de rosques

La representació de la rosca efectuada en la figura 39 és una representaciódetallada, la utilització de la qual no va més enllà d’alguna representacióaïllada. En els plànols tècnics, per la facilitat de traçada que representa,s’utilitza la representació convencional que veurem en les figures pròximes.

En les rosques exteriors, les crestes es representen per untraç continu gruixut, corresponent a totes les posicions deles seves crestes, (Fig. 42). Els fons es representen per untraç continu fi, interior al traç gruixut, i separats unadistància aproximada de 1,5 mm. En la vista frontal, lacresta de la rosca es representa per una circumferència detraç continu gruixut i el seu fons, per tres quarts d’una cir-cumferència realitzada amb traç continu fi. La interrupciód’aquesta circumferència pot realitzar-se en qualsevolquadrant. La distància entre aquestes circumferències és,també, de 1,5 mm aproximadament.

En les rosques interiors, les crestes es representen per un traç continu grui-xut, (Fig. 43). Els fons es representen per un traç continu fi, paral·lel i exte-rior al traç gruixut, separats una distància aproximada d’1,5 mm. En la vistafrontal, la cresta de la rosca es representa per una circumferència de traçcontinu gruixut i el seu fons, per tres quarts d’una circumferència realitza-da amb traç continu fi. La interrupció d’aquesta circumferència pot realit-zar-se en qualsevol quadrant i la distància entre ambdues és d’1,5 mmaproximadament. El final de la rosca es representa mitjançant línia gruixu-da. En l’efectuar la representació en tall, el ratllat de la secció es prolongafins al traç gruixut que representa el límit dels filets.

En la representació d’unions d’elements roscats, (Fig. 44), les rosques exte-riors o cargols predominen sobre les interiors o femelles i oculten aques-tes últimes en les parts que coincideixen. Per últim, la figura 45 correspona la representació seccionada d’un trepant cec d’acord amb les indicacionsanteriors.


244

Fig. 43 Fig. 44 Fig. 45

Fig. 42

4 ACOTACIÓ

Els plans produïts en una oficina tècnica corresponen, normalment, a ele-ments susceptibles de ser fabricats: components mecànics, elements arqui-tectònics o de construcció, plànols elèctrics, navals, etc. Sobre cadascund’ells, han de figurar les dades necessàries per a la seva correcta interpreta-ció o construcció.

S’anomena acotació el procés pel qual indiquem sobre un plànol les dife-rents mesures dels objectes en ell representats i cotes, als elements que enreflecteixen les mesures reals. Les cotes, consignades de forma clara i pre-cisa, responen sempre a les recomanacions de les corresponents normesd’acotació, l’UNE 1-039-94.

4.1 Elements d’acotació

En la consignació de les cotes sobre un dibuix, intervenen els elements queveiem en la figura 46, les característiques de la qual són:

• Línies de cota. Són las línies en relació a les quals s’indica la dimensióde l’element acotat. És una línia de traç continu fi, rematada als extremsper dues fletxes o dos traços oblics en el dibuix de construcció.

• Línies auxiliars de cota. Són línies perpendiculars a les de cota queen delimiten la longitud. Parteixen de les arestes de la peça, es tra-cen amb línia contínua fina i, en relació a les línies de cota, sobresur-ten 2 o 3 mm.

• Xifres de cota. Indiquen la mesura real de l’element que estem aco-tant, independentment de l’escala a la qual està representat. La sevaaltura no és inferior a 3 mm i, en la posició normal del pla, han depoder llegir-se des de sota o des de la dreta; es col·loquen damuntde les línies de cota horitzontals i a l’esquerra de les verticals. En eldibuix mecànic, la unitat és el mil·límetre.

• Fletxes de cota. En el dibuix mecànic limiten les línies de cota pelsextrems; tenen la forma d’un triangle isòsceles amb un angle desi-gual, aproximadament, de 15º.

Normalització en el dibuix industrial i de construcció CONEIXEMENTS TEÒRICS 10UNITAT

245

Fig. 46

4.2 Sistemes de distribució de cotes

La distribució de les cotes en una figura pot realitzar-se d’alguna de lesmaneres següents:

• Acotació en sèrie o en cadena. Cada una de les dimensions s’acotarespecte a la cota contigua i es consignen totes les cotes sobre unamateixa recta, (Fig. 47). En acotar obligatòriament la mesura total,haurem de deixar una de les mesures parcials sense acotar, la qualdeduirem com a diferència del total.

• Acotació en paral·lel. Quan es pren com a referència comuna, per atotes les cotes així disposades, un pla o cara de la peça, (Fig. 48). Enaquest sistema, al ser cada cota independent de les restants, nos’acumulen els possibles errors.

• Acotació combinada. És el sistema que combina els dos anteriors;així estan acotades les dimensions de la peça de la figura 49.

• Acotació d’elements uniformes. Amb elements de qualsevol tipusdisposats uniformement sobre la superfície a acotar, poden utilitzar-se simplificacions del tipus de la indicada en la figura 50.


246

Fig. 47

Fig. 50

Fig. 48

Fig. 49

4.3 Principis d’acotació

A més a més de les normes d’acotació que ja hem descrit en parlar dels ele-ments d’acotació, n’hem de considerar també les següents que, per a unamillor identificació, ordenem i agrupem a continuació:

• Acotació duplicada. Cada magnitud ha d’acotar-se una sola vega-da i sempre, lògicament, sobre la vista on quedi representada ambmajor claredat.

• Angles. Les xifres de cota angulars han de col·locar-se tal com indi-quem en la figura 51 i s’han d’orientar en la forma indicada.

• Arcs i cordes. La magnitud corresponent s’acota segons els modelsde la figura 52.

• Arestes ocultes. Se n’ha d’evitar l’acotació en relació a aquestesarestes; recordem que, utilitzant el tall adequat, es transformen enarestes vistes. A l’interior d’una secció, s’ha d’interrompre el ratllat alvoltant de la xifra de cota.


247

Fig. 52

Fig. 51

• Xamfrans o arrodoniments. S’acota entre els vèrtexs ficticis produïtsen prolongar les arestes, prolongació que realitzarem amb línia con-tínua fina, (Fig. 53).En la tercera de les peces representades en aquesta figura, s’acota elxamfrà per l’angle i la seva longitud i, en el cas de ser l’angle de 45º,en la forma indicada.

• Circumferències concèntriques. Per claredat, s’aconsella no acotarjuntes més de quatre circumferències concèntriques sobre la mateixavista; les línies de cotes es prefereixen amb les inclinacions de 45º,30º i 60º respecte a l’horitzontal.

• Conicitat, en un tronc de con. És la relació entre la diferència delsdiàmetres i la seva longitud. Pot expressar-se mitjançant el valor de larelació numèrica anterior, precedida del símbol de conicitat, tal comveiem en la figura 54.

• Convergència. Es tracta del mateix concepte anterior aplicat a un troncde piràmide. Les cares planes s’indiquen mitjançant la Creu de SantAndreu, (Fig. 55).


248

Fig. 53

Fig. 54 Fig. 55

• Diàmetres. Si en la vista corresponent hi ha representats més de 180º,acotarem sempre el diàmetre de l’arc, sense especificar-ne el símbolquan la línia de cota tingui les dues fletxes. Quan en la vista acotadano s’apreciï que es tracta d’una circumferència, davant del diàmetrecorresponent posarem el símbol Ø, (Fig. 56).


249

Fig. 57 Fig. 58

UNITAT

Fig. 56

• Elements iguals. Si estan situats en una mateixa vista, no es repetei-xen les cotes corresponents, (Fig. 57).

• Elements simètrics. Les cotes de situació d’elements que siguinsimètrics es refereixen als seus centres, no a punts del seu contorn.La figura 58 és un exemple d’aquesta acotació mal realitzada.

• Eixos. Les prolongacions dels eixos de simetria poden usar-se comlínies auxiliars de cota, un cop fora de la peça, i es representen amblínia contínua fina. Ho podem apreciar en la figura 57.Dues vistes no s’han d’unir mai mitjançant la prolongació dels eixosde simetria.

• Fletxes i xifres de cota. Totes les fletxes d’un mateix dibuix, igualque les xifres, han de ser del mateix tipus; ambdues s’han de col·locarentre els límits de les línies de cota. Si no hi ha prou espai, podencol·locar-se fora.

10

En l’acotació en sèrie, i per falta d’espai, la fletxa pot substituir-se perun punt. Les fletxes i xifres de cota no han de ser travessades o inte-rrompudes per unes altres línies; quan així ocorri, s’interrompranaquestes últimes o desplaçarem les xifres de la seva posició habitual,(Fig. 59).

• Línies auxiliars de cota. No s’han de creuar entre si ni tallar altreslínies del dibuix; tampoc no s’han de traçar entre dues vistes distin-tes, (Fig. 60). Tant les arestes, o les seves prolongacions, com els eixosde simetria poden usar-se com a línies auxiliars de cota.

• Línies de cota. No s’han de creuar entre si ni tallar altres línies deldibuix. Les arestes o línies de contorn, així com els eixos de simetria,no s’han d’usar com a línies de cota, (Fig. 61). La seva separació deles arestes de la peça és de 8 mm aproximadament, i entre cada unai la següent, cas d’estar disposades en paral·lel, la separació és de 5mm aproximadament.Les línies de cota que guarden relació entre si s’han d’alinear, for-mant la denominada «acotació en sèrie».


250

Fig. 59

Fig. 60 Fig. 61


251

• Radis. Per acotar el radi d’un arc de circumferència, es traça una líniade cota radial amb una sola fletxa en contacte amb l’element acotat;la xifra de cota ha d’anar precedida del símbol R. Si el centre quedafora dels límits del paper, la línia de cota del radi ha de ser trencada.Quan quedi especificada la posició del centre, no s’indicarà el símboldel radi, (Fig. 63).

• Rosques exteriors. S’ha d’acotar el diàmetre nominal i la longitudútil de roscat, (Fig. 64).

• Rosques interiors. S’ha d’acotar el diàmetre nominal de la rosca, lalongitud útil de roscat i la longitud del trepant cec, (Fig. 65).

• Rosques normalitzades. Previ al diàmetre nominal, s’indica M o W,segons el tipus de rosca, Mètrica o Whitworth; en la primera, el valornumèric està indicat en mm i en la segona, en polzades.

• Mitjos talls o peces simètriques.S’acota pel procediment denomi-nat «cota perduda»; la línia decota sobrepassa lleugerament l’eixde simetria i el valor acotat corres-pon a la magnitud total, (Fig. 62).

Fig. 62

Fig. 63 Fig. 64


252

Fig. 67

• Simètrics. En elements simètrics, les cotes indiquen la distància entreel centre de cada element i el seu simètric, (Fig. 57).

• Trepants cecs. S’acoten amb les dimensions i segons el model de lafigura 65. Les cotes corresponents al seu diàmetre i profunditats’indicaran sobre la mateixa vista.

• Tangents. No s’acota mai a la seva longitud, només cal determinar-ne la posició, (Fig. 66).

• Ubicació de les cotes. És aconsellable situar-les fora de les vistescorresponents, col·locant més allunyades de la peça les cotes corres-ponents a les magnituds majors.Les línies auxiliars de cota es tracen perpendiculars als elements aacotar; en cas de confusió amb les arestes, poden traçar-se obliqües,però paral·leles entre si, (Fig. 67).

• Unitats. Totes les dimensions lineals s’indiquen en la mateixa unitat,encara que sense indicar el seu símbol; en mecànica aquesta unitatés el mil·límetre. Els angles es mesuren en graus, minuts i segons.

Fig. 65Fig. 66

253

UNITATAPLICACIONS PRÀCTIQUESNormalització en el dibuix industrial i de construcció 10En els pròxims apartats, utilitzarem els principis exposats per determinarles projeccions dièdriques de cossos donats, utilitzant els talls i seccionsquan siguin imprescindibles per a la completa descripció de la forma pro-posada. L’acotació, segons les normes indicades, ens completarà les vistesobtingudes.

1 REPRESENTAR ELS TALLS INDICATS EN LES VISTESD’UNA PEÇA

D’una peça donada per les seves projeccions dièdriques, (Fig. 68), en volemrepresentar els talls indicats sobre la seva planta: un d’ells, el tall A-A’, pro-duït per plans paral·lels, i un segon tall total, el B-B’, produït per un sol pla.La representació mitjançant una perspectiva isomètrica, a mà alçada, de lapeça corresponent a les vistes donades, (Fig. 69), ens ha de servir per conèi-xer perfectament la peça i determinar amb més facilitat els talls sol·licitats.

En la figura 70, representem ambdós talls d’acord amb elsprincipis exposats en el subapartat 2.2 de Coneixements teò-rics; en cadascun d’ells, en representem la secció i la peça pos-terior. En el tall A-A’, representem la secció produïda pels dosplans paral·lels com si es tractés d’un de sol, sense represen-tar la intersecció entre ambdós.

Fig. 68 Fig. 69

Fig. 70

2 REPRESENTAR LES VISTES D’UNA PEÇA DONADA

La peça representada mitjançant una perspectiva isomètrica, en la figura71 es composa d’un cos cilíndric central buit, situat en el centre d’unabase prismàtica rectangular; en els quatre extrems d’aquesta base hi hadisposats, simètricament, uns quants forats passants més. El cos centralqueda subjecte a la base mitjançant quatre nervis disposats, també simè-tricament.

La planta, en la figura 72, ens situa tots els elements de lapeça i ens serveix per acotar-ne les dimensions màximes.En l’alçat, evitem utilitzar línies ocultes amb la realitzacióde dos talls: el primer d’ells, tall de quadrant, ens permetrepresentar en la meitat dreta la part interior i en la meitatesquerra la part exterior de la peça; el nervi, situat en latraça del pla secant, no se secciona donat el seu caràcterd’element massís. El segon dels talls és un parcial, que per-met veure la part interior d’un dels quatre forats passantssituats, simètricament, en la base prismàtica.

Les cotes es distribueixen entre ambdues vistes, d’acordamb els principis exposats en l’apartat 4, i mitjançant cri-teris de claredat en la representació; situarem les cotes enla vista en la qual cada element quedi definit millor.

10 APLICACIONS PRÀCTIQUES Normalització en el dibuix industrial i de construccióUNITAT

254

Fig. 71

Fig. 72

Normalització en el dibuix industrial i de construcció

255

UNITATAPLICACIONS PRÀCTIQUES

3 ESPECEJAMENT D’UN CONJUNT MECÀNIC

La figura 73 recull el conjunt mecànic corresponent a una premsa, amb lesdiferents parts acoblades en la posició normal de funcionament: 1, prem-sa; 2, eix roscat; 3, maneta i 4, topall. En la figura següent, la número 74,l’especejament realitzat en perspectiva recull les dimensions necessàriesper a la completa definició de cadascun dels elements del conjunt.

En les figures següents representem, en projeccions dièdriques, el dibuixde conjunt, (Fig. 75), i l’especejament, (Fig. 76). El dibuix de conjunt és unavista on han d’aparèixer totes les parts que l’integren, acoblades en la sevaposició normal de funcionament; han de ser totes visibles i, mitjançant unalínia de referència, les identifiquem amb un número que farem coincidir enles vistes corresponents de l’especejament.

La figura 76 recull, de forma independent, les parts que integren el con-junt; és el denominat «especejament». Cada una de les peces, considera-da independentment del conjunt, es representa amb les vistes, talls i cotesnecessàries per a la seva completa definició; han d’anar identificades ambel mateix número que descriu la seva posició en el dibuix de conjunt.

Fig. 73

Fig. 74

Fig. 76Fig. 75

10

4 DIBUIX DE CONSTRUCCIÓ

El dibuix arquitectònic i de construcció abraça les representacions gràfiquesmitjançant les quals realitzem els plànols necessaris per a la construcciód’edificis. En un projecte d’edificació estàndard, calen els plànols següents:

• D’emplaçament o situació. Marquen la situació de l’obra a realitzaren relació a l’entorn. Se sol realitzar a escala 1:500, (Fig. 77).

• De fonaments. Realitzat a escala 1:50, és una representació en plan-ta dels fonaments corresponents als diferents elements a edificar. Solacotar-se’n l’amplada dels fonaments i la distància entre els eixos. Enaquest pla, també s’indica la xarxa de sanejament, amb baixants,arquetes, etc. (Fig. 78).

256

UNITAT 10 APLICACIONS PRÀCTIQUES Normalització en el dibuix industrial i de construcció

Fig. 77 i 78

257

UNITATAPLICACIONS PRÀCTIQUESNormalització en el dibuix industrial i de construcció 10

Fig. 79 i 80

• De les diferents plantes. Són plànols realitzats a escala 1:50 de lesplantes de l’edificació amb la distribució corresponent. En cada unade les peces, a més a més de la seva funció, s’hi sol indicar la super-fície útil, situació del mobiliari, elements sanitaris i de cuina; aquestsúltims es representen de forma simbòlica segons la normalitzaciócorresponent, (Fig. 79).

• De seccions. Són plànols corresponents a seccions longitudinals otransversals realitzades per les zones més característiques de l’edificació,(Fig. 80). Igual que els plànols de plantes, estan realitzats a escala 1:50,encara que en obres de gran volum poden realitzar-se a escales inferiorsi complementar-se amb plànols de detalls parcials a escala 1:50.

• De façanes. Corresponen a les diferents façanes de l’edificació;també es realitzen a escala 1:50, (Fig. 81).

• D’instal·lacions. En els plànols de plantes es representen, mitjançantla simbologia normalitzada, els elements que formen les diferentsinstal·lacions que tingui l’edificació: aigua, electricitat, calefacció,gas, etc. (Fig. 82).

258


Fig. 81 i 82

259

UNITATAPLICACIONS PRÀCTIQUESNormalització en el dibuix industrial i de construcció 10• D’estructura. Contenen la informació referent a l’estructura del’edificació: pilars, murs de càrrega, forjats… amb les corresponentsmesures, posició i quanties d’armadures, (Fig. 83). Igual que les plan-tes, es realitzen a escala 1:50 i són els primers plànols que s’utilitzendesprés dels de fonamentació.

• Detalls constructius. La seva quantitat depèn del nivell de detall delprojecte i del grau en què les solucions constructives adoptadess’allunyin de les considerades normals, (Fig. 84). Depenent del tipusde detall, les escales varien entre 1:20, 1:10. 1:5 i 1:2.

Fig. 83 i 84

• De fusteria. On es defineixen el tipus, les mesures, el funcionamenti l’especejament de les portes, finestres i elements de serralleria, (fig.85). Normalment s’utilitza l’escala 1:100.

En les figures anteriors, observem una sèrie de peculiaritats que presentael dibuix de construcció en relació al dibuix industrial, que havíem utilitzatfins ara:

• Els plànols, per la relació de proporcions entre les dimensions reals iles del dibuix, estan sempre realitzats utilitzant escales de reducció.

• La unitat de mesura, sense cap necessitat d’especificar-ho, és elmetre; les cotes s’indiquen, normalment, amb un parell de xifresdecimals. Els valors acotats, independentment de l’escala utilitzada,corresponen sempre a magnituds reals.

• Les fletxes de cota s’han substituït per un traç oblic al final de cadaun dels extrems de les línies de cota.

• Podem parlar d’un llenguatge propi d’aquest tipus de dibuixos quanta la simbologia que utilitzen per representar envans, escales, fines-tres, portes, elements sanitaris, de cuina, etc. En la figura 86, indi-quem algunes representacions simbòliques normalitzades, considera-des d’ús habitual.

260


Fig. 86

Fig. 85

1. Representa les vistes que calen perquèles peces de les figures següents quedinperfectament determinades; realitza elstalls que es consideren necessaris per eli-minar el major nombre possible d'arestesocultes, (Fig. 87, 88, 89, 90, 91 i 92).

2. Representa les vistes necessàries perquèles peces de les figures següents quedinperfectament determinades; realitza elstalls que calguin per eliminar al màxim elnombre d'arestes ocultes. Acota les vistesobtingudes per a una completa definicióde cadascuna de les peces, (Fig. 93, 94,95, 96 i 97)

UNITATQÜESTIONS I EXERCICISNormalització en el dibuix industrial i de construcció 10

261

Fig. 87

Fig. 93

Fig. 94

Fig. 95

Fig. 96

Fig. 88

Fig. 89

Fig. 90

Fig. 91

Fig. 92

Normalització en el dibuix industrial i de construccióUNITAT QÜESTIONS I EXERCICIS10

262

Més activitats al CD.Continguts bàsics de la unitat en format hipermèdia, al CD.

3. Realitza una representació en planta del'aula; pren-ne amb una cinta mètrica lesmesures reals i calcula l'escala més idòniaper efectuar la representació en un formatDinA4. Representa de forma simbòlicael mobiliari disponible.

4. Realitza una representació similar al'anterior, però ara corresponent al teuhabitatge o a una de les seves plantes.Indica cotes i disposa el mobiliari, enrepresentació simbòlica, de les diferentsestances.

L’ home mai no sap de què és capaç fins que no hointenta.

CHARLES DICKENS

Làmines dels exercicis, al CD.

Fig. 97

Normalització en el dibuix industrial i de construcció - eCasals...3.1 Tipus de rosques i...

Documents

Transcript of Normalització en el dibuix industrial i de construcció - eCasals...3.1 Tipus de rosques i...