Norma Tfg Grau Eufb 15 16 (1)

8/17/2019 Norma Tfg Grau Eufb 15 16 (1)

1/94

QUADERNS DE RECERCA

NORMATIVA MARC REGULADORADEL TREBALL DE FI DE GRAU

IGUIA PER LA SEVA REALITZACIÓ

Grup de Recerca de l’Escola Universitària Formatic Barcelona


2/94

Escola Universitària Formatic Barcelona

Primera edició: febrer 2014

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra estàProtegit per la Llei, que estableix penes de presó i/omultes, a més de les corresponents indemnitzacions pels

danys i perjudicis, per als qui reproduïssin, plagiessin,distribuïssin, o comuniquessin públicament, en tot o enpart, una obra literària, artística, científica o la sevatransformació, interpretació o execució artística fixada enqualsevol tipus de suport o comunicada a través dequalsevol mitjà sense la preceptiva autorització.

El Grup de Recerca de l’Escola Universitària FormaticBarcelona (GREPAT) va obtenir el reconeixement oficialde la Universitat de Girona com a Grup de Recerca

Adscrit el febrer de 2013.

Coordinació de l’obra:Josep Boyra i Francesc Fusté

© Escola Universitària Formatic Barcelona Passeig de Gràcia , 66 - 08007 Barcelona

© Foto portada: Ana Meneses Nogué

Depòsit legal: B-10954-2014 ISBN: 978-84-695-9625-8


3/94

3

ÍNDEX

Pròleg . . . . . . . . . . 7

Normativa Marc Reguladora del Treball de Fi de Grau . . . 9

Guia i orientacions per la realització del Treball de Fi de Grau . . 23

Departament de Turisme i Ciències Socials . . . . 31

Departament de Ciències Empresarials i Jurídiques . . . 57

Departament de Ciències de la Comunicació i Màrqueting . . 77


4/94


5/94

5

PRÒLEG

Aquest Quadern de Recerca recull la Normativa Marc Reguladora del Treball de Fi

de Grau de l’Escola Universitària Formatic Barcelona així com una sèrie

d’orientacions generals i específiques a tenir en compte, per part de l’estudiant, per

la seva realització.

Han col·laborat en la redacció d’aquest Quadern de Recerca Els tres departaments

de l’Escola Universitària Formatic Barcelona adscrita a la Universitat de Girona i

associada a la University of Wales:

Departament de Turisme i Ciències Socials

Departament de Ciències Empresarials i Jurídiques

Departament de Ciències de la Comunicació i Màrqueting

Han estat doncs diferents membres i responsables dels tres Departaments i delGrup de Recerca de l’Escola Universitària Formatic Barcelona els que han

contribuït a l’elaboració d’aquesta guia amb l’objectiu d’orientar a l’estudiant, dels

diferents Graus que s’imparteixen a l’Escola Universitària Formatic Barcelona, a

realitzar amb èxit el Treball de Fi de Grau dels Graus en Turisme, en Direcció i

Administració d’Empreses i en Direcció de Relacions Públiques i Màrqueting.

L’òrgan competent, constituït en comissió per definir i vetllar pel correcte

compliment de la Normativa Marc Reguladora del Treball de Fi de Grau, el formen

els Caps de Departament, juntament amb el Coordinador General, el Cap d’Estudis

i Recerca i el Director de l’Escola Universitària Formatic Barcelona.

Josep Boyra AmpostaCap d’Estudis i Recerca


6/94


7/94

7

Escola Universitària Formatic Barcelona

Normativa marc reguladora per l’elaboració del Treball de Fi de Grau (TFG)

per als estudiants de l’Escola Universitària Formatic Barcelona,

adscrita a la Universitat de Girona i associada a la University of Wales.

Art. 1. Objecte.

L’objecte d’aquesta normativa marc és fixar els aspectes essencials que han de

regir per regular el Treball de Fi de Grau, que els estudiants realitzen en els

ensenyaments establerts pel Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre, modificat

pel Reial Decret 861/2010, de 2 de juliol, que regula l’ordenació dels ensenyaments

universitaris oficials.

Les característiques general del Treball Fi de Grau (en endavant TFG) es deriven

d’allò que disposa l’article 12.2 del RD 1393/2007, que assenyala que, de manera

específica ha de formar part del pla d’estudis; l’article 12.3 al·ludeix a l’elaboració i

a la defensa del TFG i en l’article 12.7 s’especifica que ha de tenir entre 6 i 30

crèdits i que s’ha de dur a terme a la fase final del pla d’estudis. Els Treballs de Fi

de Grau corresponents als diferents plans d’estudi que s’imparteixen a l’EscolaUniversitària Formatic Barcelona adscrita a la Universitat de Girona i associada a la

University of Wales tenen un valor de 15 crèdits (ECTS). L ’òrgan competent,

constituït en comissió per vetllar pel correcte compliment d’aquesta Normativa, el

formen els Caps de Departament, juntament amb el Coordinador General, el Cap

d’Estudis i de Recerca i el Director de l’Escola Universitària Formatic Barcelona.

La present normativa defineix les bases que garanteixen una actuació homogènia i

coherent pel convenient i satisfactori desenvolupament dels Treballs Finals de


8/94

8

Grau a l’Escola Universitària Formatic Barcelona, adscrita a la Universitat de

Girona i associada a la University of Wales.

Art. 2. Característiques i condicions dels TFG.

Els TFG comporten la realització, per part de l’estudiant, d’una memòria prèvia per

realitzar un projecte, un estudi, o un treball en què s’apliquin, s’integrin i es

desenvolupin els coneixements, les capacitats, les competències i les habilitats

requerides en l’ensenyament corresponent.

Els continguts mínims de la memòria, pas previ per realitzar el TFG, s’han de

desenvolupar en base als següents apartats:

1. El títol del projecte de treball

2. L’estat de la qüestió o tema que es vol estudiar

3. L’objecte i els objectius

4. L’enfocament disciplinar que s’utilitzarà (disciplina acadèmica)

5. La metodologia de treball

6. El projecte d’estructura del treball (índex)

7. Les fonts d’informació principals

8. La possible hipòtesi de treball

9. Les possibles conclusions

10. El pla de treball previst (Cronograma)

El TFG està orientat a l’avaluació de competències associades a la titulació i

conclou amb la defensa pública i l’avaluació i qualificació del treball. Per a cada

estudi es fixaran les competències específiques i transversals que seran objecte

d’avaluació d’acord amb la memòria d’implantació de l’estudi.


9/94

9

El TFG s’ha de dur a terme preferentment en equips de dos a tres persones,

encara que també es pot desenvolupar individualment. Quan es vulgui realitzar el

TFG de manera individual cal l’autorització del Cap de Departament corresponent.

La dedicació de l’estudiant està determinada pels 15 crèdits ECTS assignats en

cada grau a aquesta assignatura i per l’equivalència de 25 hores de dedicació de

l’estudiant per cada crèdit (ECTS).

El TFG es podrà completar en una altra universitat en el marc d’un programa de

mobilitat, establint el preceptiu conveni de col·laboració. El treball final es

contemplarà a l’acord d’estudis amb el mateix tractament de la resta d’assignatures

del pla d’estudis. El reglament a què es refereix l’article 1 d’aquesta normativa

haurà de determinar les condicions que cal complir en els casos que els estudiantshagin de desenvolupar tot el treball o una part significativa d’aquest en empreses o

institucions diferents a l’Escola Universitària Formatic Barcelona adscrita a la

Universitat de Girona i associada a la University of Wales.

Com a mínim tindrà en compte les qüestions següents:

Condicions que requereixen la participació d’un tutor de la institució perquè

presti col·laboració en la definició del contingut o en el desenvolupamentdel treball, a més del director del treball.

Elements per determinar si l’estada en l’empresa o institució té la

consideració de pràctica, curricular o no, per tal que es formalitzi el

corresponent conveni de cooperació educativa i que s’asseguri l’acreditació

en l’expedient.

Condicions que regulin el desenvolupament del TFG en l’empresa oinstitució en què treballa l’estudiant. En aquests casos, si hi ha relació

laboral entre l’empresa o institució i l’estudiant no cal formalitzar conveni de

cooperació educativa.

En el cas que el director del treball sigui extern al centre, l’alumne haurà de

disposar al mateix temps d’un tutor del centre, amb el qual haurà d’estar en

contacte el director extern del treball i lliurar un informe de seguiment i

valoració final del treball de l’alumne.


10/94

10

El director extern haurà de realitzar un escrit d’acceptació de la direcció del

treball de l’alumne i lliurar a més, un currículum vitae al cap del

departament al que estigui adscrit per realitzar el seguiment del treball de

l’alumne.

En cap cas, pel caràcter d’assignatura compendi, el Treball Final de Grau, podrà

ser objecte de reconeixement ni de compensació.

Art. 3. Organització i temporalització

Els Caps de Departament de l’Escola Universitària Formatic Barcelona són elsresponsables de vetllar per l’organització i bon funcionament dels Treballs de Fi de

Grau, sense perjudici de la responsabilitat que correspon al Cap d’Estudis i de

Recerca i al Director.

El Treball de Fi de Grau és el treball que permet avaluar les competències

associades al títol i conclou amb la defensa pública i qualificació del treball. Per a

cada estudi es fixen les competències específiques i transversals que seran

objecte d’avaluació d’acord amb la memòria d’implantació i seguiment del pla

d’estudi corresponent. L’Escola Universitària Formatic Barcelona té com a acció

prioritària garantir l’assoliment de les competències associades als títols i fomentar

l’excel·lència del Treball de Fi de Grau dels seus estudiants.

Per tal d’assolir aquest objectiu primordial l’Escola Universitària Formatic Barcelona

disposa d’un Pla Estratègic de TFG que té com a funció principal impulsar, de

forma sostinguda i satisfactòria, la consecució, en els terminis establerts, del

Treball de Fi de Grau dels seus estudiants.

A aquest efecte i durant el segon quadrimestre de 3r curs, els estudiants de Grau

de l’Escola Universitària Formatic Barcelona, adscrita a la Universitat de Girona i

associada a la University of Wales, intensifiquen la seva preparació assistint a una

sèrie de sessions preparatòries denominades Introducció al TFG al llarg de les

quals aprofundeixen sobre les seves competències en recerca, mitjançant

l’adquisició i perfeccionament de diferents tècniques d’investigació. Alhora, els


11/94

11

estudiants comencen a reflexionar i a indagar sobre el tema a partir del qual volen

desenvolupar el seu Treball de Fi de Grau mitjançant la redacció d’una memòria.

La culminació d’aquest procés associat a la Introducció al TFG és l’elaboració

d’una memòria, per part de l’estudiant, que li ha de permetre fonamentar, amb

suficient solidesa, les bases pel bon desenvolupament posterior del seu TFG. La

convenient elaboració de la memòria és doncs un punt de sortida clau per el

satisfactori desenvolupament del Treball de Fi de Grau.

Un cop elaborada la memòria l’estudiant (o grup d’estudiants) l’ha de lliurar al

professor que hagi dirigit les sessions d’Introducció al TFG. És competència del

Cap de Departament avaluar-ne la seva coherència i solidesa i emetre la

qualificació d’Apte o No Apte a la memòria lliurada.

Un cop el Cap de Departament disposa del conjunt de memòries de TFG

avaluades aquest convoca una reunió amb tots professors/tutors membres del seu

departament per fer-ne l’assignació i seguiment corresponent.

És competència exclusiva del Cap del Departament assignar a cada memòria de

TFG el professor/tutor que aquest/a determini. No obstant això, es pot elevar

sol·licitud degudament justificada al Cap de Departament que es reserva la

potestat de resoldre-la favorablement o no, sempre amb el vist i plau del Cap

d’Estudis i Recerca i del Director.

El pr ofessor/tutor assignat és el responsable d’assessorar i guiar a l’estudiant/s al

llarg de tot el procés de redacció i defensa del TFG. El professor/tutor és igualment

el responsable de fer el control i el seguiment del treball de recerca de l’estudiant/s

durant tot el període de l’elaboració del TFG.

La traçabilitat d’aquesta tasca queda recollida en els fulls de tutories presencials

que acrediten les sessions de treball i seguiment del professor/tutor amb

l’estudiant/s. Aquest procés de tutories s’inicia a partir del moment de l’assignació

del professor/tutor a una memòria de TFG, és a dir, a la fi del 3r curs de Grau, i

s’allarga durant el 4rt curs de Grau, i fins a la defensa pública del TFG.

Correspon al professor/tutor avaluar i qualificar el TFG escrit. Tanmateix laqualificació emesa pel professor/tutor no és definitiva fins la seva ratificació o no


12/94

12

per part del Cap de Departament i d’ almenys un dels membres del Departament

corresponent. Correspon igualment al professor/tutor dipositar en el despatx del

Departament una còpia del TFG escrit (en espiral) a l’inici del mes de maig mentre

que les defenses davant el tribunal es programaran per finals del mes de juny,

segons la data fixada per l’entrega del TFG en cada curs acadèmic.

La qualificació del TFG escrit representa el 80% de la nota final del TFG mentre

que la qualificació de la defensa pública del TFG davant el tribunal escollit a tal

efecte representa el 20% de la nota final del Treball de Fi de Grau.

En cas de segones convocatòries i/o convocatòries extraordinàries, i sempre que

així ho aprovi el Departament, el TFG podrà ser defensat el mes de febrer.

Correspon a l’estudiant dipositar , a la secretaria de l’Escola, una còpia definitiva del

TFG, segons la normativa vigent, abans de la data fixada per la defensa pública del

seu TFG. L’estudiant ha de igualment lliurar una còpia definitiva del seu TFG

segons la normativa vigent el mateix dia de la defensa pública del TFG.

La còpia del TFG en format llibre (en paper) ha d’anar acompanyada del format

electrònic (CD o DVD). Les còpies definitives del TFG lliurades davant el tribunal

seran registrades i dipositades posteriorment en el fons de l’Escola Universitària

Formatic Barcelona.

Art. 4. Matrícula.

En les titulacions de fins a 240 crèdits, l’estudiant ha d’haver matriculat també totes

les assignatures requerides per obtenir la titulació, amb l’única exempció delscrèdits corresponents a reconeixement acadèmic. La matrícula ha de formalitzar-se

d’acord amb el reglament de l’Escola Universitària Formatic Barcelona. Aquest

reglament ha de preveure les condicions específiques per a la matrícula i els

requeriments per a la defensa.

La matrícula del TFG s’haurà de formalitzar, després del tancament d’actes de

totes les assignatures del curs anterior, dins dels terminis establerts, i dóna dret a

dues convocatòries a cada curs acadèmic, amb la limitació de convocatòries

establerta per la normativa de permanència específica de grau.


13/94

13

Només s’acceptaran defenses en el mes de febrer quan l’estudiant tingui aprovats

tots els crèdits del Grau, a excepció dels corresponents al TFG.

Art. 5. Assignació dels Treballs: elecció de temes i de professors/tutors.

El procediment per a l’assignació i definició de temes per als TFG, s’inicia a partir

del moment que s’imparteixen les sessions preparatòries denominades Introducció

al TFG durant el segon quadrimestre del 3r curs de Grau. Aquestes sessions han

de permetre a l’estudiant aprofundir i perfeccionar les seves competències en

relació a les diferents tècniques i mètodes d’ investigació. Tanmateix el fruit

d’aquestes sessions ha de ser la redacció de la memòria del TFG: punt de sortida

clau pel bon desenvolupament del Treball de Fi de Grau.

Com ja s’ha assenyalat amb anterioritat correspon al Cap de Departament assignar

les memòries de TFG als professors adscrits al seu Departament. L’assignació del

professor/tutor a una memòria de TFG es fa efectiva a la fi del 3r curs de Grau, i

s’allarga durant el 4rt curs de Grau, i fins a la defensa pública del TFG. Aquest es

assignacions es faran efectives en reunió de Departament a la fi de 3r curs de

Grau de forma que l’estudiant pugui iniciar des d’aquest moment el procés de

tutories amb el professor/tutor que li hagi estat assignat.

L’estudiant podrà elevar sol·licitud per demanar un canvi de tema del seu TFG, al

Departament corresponent, a l’inici del 4rt curs de Grau. En aquest supòsit

qualsevol canvi de tema de TFG que sol·liciti l’estudiant tindrà que ser avalat

prèviament per el seu professor/tutor i comptar amb el seu vist-i-plau. És

competència del Cap de Departament resoldre la sol·licitud. Aquest es reserva lapotestat de resoldre-la favorablement o no, sempre amb el vist-i-plau del Cap

d’Estudis i de Recerca i el Director.

En cas que el professor/tutor no pugui, per qualsevol motiu, continuar fent el

seguiment del TFG, el Cap de Departament corresponent ha d’assignar a

l’estudiant un nou professor/tutor. La vigència màxima de l’assignació del tema i

del tutor/professor del TFG expira a la finalització del 4rt curs de Grau.


14/94

14

Art 6. El professor/tutor del Treball de Fi de Grau. Funcions i responsabilitats.

La figura de professor/tutor del TFG és una de les funcions més importants que té

encomanades el professor de l’Escola Universitària Formatic Barcelona.

L’assignació d’un TFG implica el reconeixement docent i investigador del professor.

A petició del professor/tutor i amb l’aprovació del Cap del Departament es pot

aprovar, si correspon, l’assignació d’un cotutor al TFG.

Correspon al professor/tutor:

a) Elevar propostes de temes de TFG al Cap de Departament corresponent

periòdicament (mes de febrer).

b) Contactar, motivar i donar confiança a l’estudiant per què aquest

desenvolupi el seu TFG de forma satisfactòria i autònoma.

c) Informar l’estudiant sobre les característiques i els objectius del TFG.

d) Assegurar la viabilitat del TFG i comunicar a l’estudiant el nombre d’hores

de treball de dedicació que li corresponen per elaborar el seu TFG. El

Treball de Fi de Grau té un valor de 15 ECTS, per tant el nombre d’hores detreball de dedicació al TFG de l’estudiant és de 375 hores aproximadament.

e) Orientar l’estudiant en el desenvolupament del treball i fer -ne el seguiment.

f) Generar les evidències d’aquest seguiment a partir de complimentar la

documentació associada al desenvolupament i lliurament del TFG.

g) Avaluar i qualificar el TFG escrit.

h) Lliurar còpia del TFG escrit (en espiral) al despatx del Departament

corresponent a l’inici del mes de maig.

i) Elevar la qualificació del TFG al Departament corresponent per la seva

ratificació col·legiada.

j) Participar en l’avaluació col·legiada del TFG per ratificar la qualificació

elevada al Departament corresponent per un altre professor/tutor.


15/94

15

k) Participar com a membre del tribunal en les defenses del Treball de Fi de

Grau.

Art. 7. Dipòsit i presentació del Treball de Fi de Grau.

El reglament de l’Escola Universitària Formatic Barcelona estableix les condicions

per al dipòsit i les instruccions respecte al contingut i el format del treball. També

estableix el procediment i els terminis per al dipòsit. Contempla així mateix el

requeriment de presentar el TFG en format llibre (en paper) i electrònic (CD o

DVD).

En relació al dipòsit i a l’arxiu del Treball de Fi de Grau, els drets de propietat

intel·lectual es regulen en els termes i condicions previstos en la legislació vigent.

L’Escola Universitària Formatic Barcelona, adscrita a la Universitat de Girona i

associada a la University of Wales fomenta que l’estudiant utilitzi llicències lliures

en la publicació dels TFG per facilitar-ne la difusió i la utilització de l’obra.

Els Treballs de Fi de Grau que obtinguin una qualificació mínima de notable i aixího consideri el tribunal avaluador es posaran a disposició pública, en format

electrònic, a la Biblioteca de l’Escola Universitària Formatic Barcelona excepte en

els casos en què l’autor o autors manifestin explícitament el contrari no autoritzant

la difusió publica del TFG. En qualsevol ús que es pugui fer d’aquests TFG,

sempre s’hi ha de fer constar, l’autoria, la naturalesa del TFG i la vinculació a

l’Escola Universitària Formatic Barcelona.

La defensa pública del TFG queda condicionada, en darrer terme, a la qualificaciócol·legiada emesa pel Departament corresponent i a l’informe favorable per a la

defensa del TFG degudament complimentat pel professor/tutor, el Cap del

Departament i almenys una altre professor/tutor adscrit al mateix Departament.

Per norma general el professor/tutor ha de lliurar còpia del TFG escrit (en espiral)

al despatx del Departament corresponent a l’inici del mes de maig i elevar la

qualificació del TFG escrit al Cap del Departament corresponent per la seva

ratificació col·legiada.


16/94

16

Aquest procediment s’ha de donar sempre abans de la data d’exposició i defensa

del TFG i amb la suficient antelació perquè permeti que el TFG pugui ser revisat i

aprovat definitivament, de forma col·legiada, pel Departament corresponent.

Una vegada realitzada la defensa pública davant del tribunal i avaluat i qualificat el

TFG satisfactòriament aquest quedarà registrat i dipositat a l’Escola Universitària

Formatic Barcelona definitivament.

El format del Treball de Fi de Grau.

o

El TFG ha de tenir entre 20.000 i 25.000 paraules.

o A la portada hi ha de figurar:

- El nom de la Escola Universitària Formatic Barcelona

- El títol del TFG, i el subtítol en cas de ser necessari

- El nom i cognoms de l’estudiant/s

- El nom de l’estudi de Grau corresponent

- El mes de lectura i curs acadèmic

Després una pàgina on figuri un resum o abstract en català o castellà i anglès,

seguides de les pàgines corresponents als agraïments i l’índex.

o La redacció ha de fer-se utilitzant la font Arial mida 12.

o L’interlineat ha de ser d’1,5.

o Els marges han de ser de 2,5 superior i inferior.

o Els marges han de ser de 3 dreta i esquerra.

o El número de les pàgines ha d’estar centrat, a peu de pàgina.


17/94

17

Art. 8. Defensa del Treball de Fi de Grau.

Un cop ratificada la qualificació col·legiada emesa pel Departament corresponent i

l’informe favorable per a la defensa del TFG degudament complimentat pel

professor/tutor, el Cap del Departament i almenys una altre professor/tutor adscrit

al mateix, es programarà la defensa pública del TFG fixant la data i hora en què

l’estudiant haurà de defensar públicament el treball.

El calendari de defenses del TFG es farà públic, com a molt tard, a principi del mes

de juny.

Aquest calendari serà notificat a l’estudiant, al professor/tutor del TFG i a la resta

de professors/tutors que participin com a membres dels tribunals convocats a la

defensa pública dels Treballs de Fi de Grau a través del Cap del Departament

corresponent i del Coordinador General.

El format de la defensa pública del Treball de Fi de Grau.

L’acte de defensa pública seguirà el procediment segons l’esquema següent:

Primera part, amb una durada màxima de 20 minuts:

a) Exposició de l’estudiant/s, que ha d’incloure, com a mínim, els objectius, la

metodologia, el contingut i les conclusions del Treball de Fi de Grau.

b) Plantejament de qüestions per part dels membres del tribunal

c) Respostes de l’estudiant/s

Segona part, en funció del tribunal:

d) Deliberació del tribunal (a porta tancada)

e) Qualificació de la defensa pública del TFG

El Treball de Fi de Grau es pot redactar i defensar en català, en castellà, en anglès

o en qualsevol altra llengua utilitzada en la docència de l’ensenyament. L’òrganque estableix el reglament a què es refereix l’article 1 d’aquesta normativa podrà


18/94

18

autoritzar la defensa en altres llengües, d’acord amb el que puguin establir les

memòries de les titulacions.

Art. 9. Avaluació i qualificació de la defensa pública del Treball de Fi de Grau.

L’avaluació i qualificació de la defensa del TFG correspon al tribunal constituït a

l’efecte.

El tribunal haurà d’estar format per dos o tres membres, president, secretari i vocal,

designats entre el personal docent dels departaments que imparteixen docència a

l’estudi objecte de l’avaluació. Per garantir que la defensa pública programada espugui celebrar en dia i hora fixats el tribunal podrà comptar amb membres suplents.

El tribunal emetrà una qualificació de la defensa pública del Treball de Fi de Grau

després de complimentar l‘acta corresponent que identifica els elements

avaluables de la defensa del TFG.

9.1. Avaluació.

L’avaluació del Treball de Fi de Grau ha de tenir en compte l’acreditació de les

competències específiques i tranversals vinculades al Treball Final de l’estudi

corresponent, d’acord amb la normativa d’avaluació i qualificació dels estudiants.

9.2 Qualificació.

El treball es qualifica d’acord amb el que preveu l’article 5 del Reial Decret

1125/2003, de 5 de setembre, pel qual s’estableix el sistema europeu de crèdits i el

sistema de qualificacions en les titulacions universitàries de caràcter oficial, amb

validesa en tot el territori espanyol.

La qualificació final del TFG és el resultat de la mitjana dels següents ítems:

o Lliurament del TFG escrit: 80 % de la nota final del TFG

o Exposició i defensa del TFG: 20 % de la nota final del TFG

La còpia o el plagi així com la utilització o la cooperació en procediments

fraudulents per dur a terme els Treballs de Fi de Grau, comporta la qualificació de


19/94

19

0 (suspens) en la qualificació final del treball atès que desvirtua l’autoria de

l’exercici, sense perjudici de les conseqüències que puguin derivar -se de l’aplicació

del règim disciplinari que correspongui.

Disposició final primera. Autorització per al desenvolupament

Correspon al Director o en qui delegui, dictar les instruccions que resultin

necessàries per poder interpretar, aplicar i desenvolupar aquesta normativa.

Disposició final segona. Entrada en vigor

Aquesta normativa entrà en vigor a partir del curs 2012-2013.

Comissió redactora i de seguiment per el compliment de

la Normativa Marc Reguladora del Treball de Fi de Grau

de l’Escola Universitària Formatic Barcelona.


20/94


21/94

21

GUIA I ORIENTACIONS PER ELABORAR

EL TREBALL DE FI DE GRAU

Josep Boyra Amposta

Cap d’Estudis i Recerca

Aquest breu document té per objectiu ajudar a l’estudiant de Grau de l’Escola

Universitària Formatic Barcelona, adscrita a la Universitat de Girona i associada a

la University of Wales, a identificar algunes de les qüestions clau per desenvolupar

de forma satisfactòria el seu Treball de Fi de Grau (TFG).

El TFG és un treball de recerca, més o menys extens (veure Normativa Marc

Reguladora del TFG), sobre algun aspecte relatiu als coneixements específics

adquirits al llarg del Grau corresponent. L’estudiant ha de posar en valor el conjunt

de competències adquirides, al llarg del seus estudis, per la realització del TFG.

L’estudiant ha de redactar amb cura i atenció el TFG, garantint en tot moment la

coherència de la seva estructura interna.

Per assolir aquesta necessària solidesa interna del TFG, l’estudiant ha d’exercitar

totes les seves capacitats acadèmiques i investigadores, adquirides al llarg delsestudis de Grau, com ara la capacitat de síntesi o, bé per exemple també, la

capacitat d’identificar, consultar i seleccionar les fonts documentals més idònies

per l’elaboració del TFG, entre d’altres. Són les fonts documentals, juntament amb

la metodologia utilitzada, les que han de permetre a l’estudiant resoldre el

problema plantejat, desenvolupar satisfactòriament l’argumentari del tema i/o

aprofundir sobre l’objecte d’estudi del TFG.

Igualment, l’estudiant ha de tenir molt present que per elaborar un bon TFG ésnecessari i imprescindible, cuidar-ne els aspectes formals tant en relació a

correcció en l’ortografia com en la presentació de la bibliografia.

El TFG té per objectiu presentar , d’una manera estructurada, entenedora i concisa,

els resultats o conclusions derivades de l’estudi d’un determinat tema. Per tant, per

elaborar amb èxit el TFG cal que l’estudiant posi en valor totes les seves habilitats i

competències adquirides al llarg dels seus estudis. El professor/tutor assignat al

TFG de l’estudiant/s té la missió d’assessorar, guiar i vetllar, mitjançant el procésde tutories, que el TFG compleixi amb els criteris que fixa la Normativa Marc


22/94

22

Reguladora del TFG de l’Escola Universitària Formatic Barcelona.

No obstant, és l’estudiant/s qui de forma autònoma i responsable ha de demostrar

que és capaç d’organitzar i desenvolupar convenientment els continguts,

metodologia i resultats del TFG. Tanmateix, i per garantir l’èxit del TFG, l’estudiantha de rendir comptes, de forma periòdica, mitjançant el procés de tutories davant

del professor/tutor, assignat a tal efecte pel Departament corresponent.

Organització i presentació del Treball de Fi de Grau

El Treball de Fi de Grau es pot redactar i defensar en català, en castellà, en anglès

o en qualsevol altra llengua utilitzada en la docència de l’ensenyament segons

senyala l’article 8 de la Normativa Marc Reguladora del TFG de l’Escola

Universitària Formatic Barcelona.

La portada del TFG

La portada del TFG ha d’incloure per aquest ordre:

1. Escola Universitària Formatic Barcelona

2. El títol del TFG, i el subtítol en cas de ser necessari.

3. El nom i cognoms de l’estudiant o estudiants que han elaborat el TFG.

4. El nom de l’estudi de Grau corresponent.

5. El mes de lectura i curs acadèmic.

El resum i l’abstract

Seguidament a la portada el TFG ha d’incorporar una pàgina on hi figuri un resum

del TFG, en castellà o català, depenent de quin sigui l’idioma emprat en la redacció

del mateix. Ha d’ aparèixer igualment el resum del TFG en anglès: aquest es

coneix com a abstract . L’ abstract és la traducció del resum del TFG a l’anglès.

El resum i/o l’abstract han de tenir una extensió mínima de 200 paraules i una

extensió màxima de 250. El resum i/o abstract tenen com a objectiu donar a

conèixer al lector, de forma breu i resumida, l’objectiu i estructura del TFG, lametodologia emprada, els principals resultats obtinguts i les recomanacions


23/94

23

associades als resultats i/o conclusions del TFG.

El resum i l’abstract del TFG recullen doncs 4 elements rellevants de la recerca:

1. L'enfocament de la recerca; cal exposar el tema objecte d’estudi i definir les

qüestions i/o els àmbits sobre els que indaga el TFG.

2. Els mètodes d'investigació utilitzats; metodologia emprada per l’elaboració

del TFG, per exemple, la identificació i consulta de fonts documentals,

l’anàlisi d’estudis de casos, qüestionaris, entre d’altres.

3. Els resultats i/o conclusions de la investigació.

4. Les principals conclusions i recomanacions.

Lògicament l’estudiant procedirà a la redacció del resum i de l’abstract un cop

finalitzat el treball de recerca associat al lliurament del TFG.

Els agraïments

Després de la pàgina amb el resum i l’abstract l’estudiant pot, de forma facultativa,

incorporar una pàgina per expressar els agraïments al professor/tutor, altres

professors, persones enquestades o entrevistades, familiars, amics, entre d’altres.

No és estrictament obligatori incloure aquesta pàgina d’agraïments tot i que és una

pràctica habitual i es recomana fer-ho.

L’índex dels continguts del TFG

A la pàgina o pàgines següents hi ha d’aparèixer l’índex de continguts. L’índex del

TFG és la relació dels continguts del treball de l’estudiant/s que permet conèixer

als lectors, de forma ràpida i concisa, l’estructura i temàtiques que conformen i

caracteritzen el TFG.

L’índex del TFG ha de recollir, per ordre d’exposició del text, els títols i subtítols de

les parts amb les que compta el TFG.

L’estudiant ha d’indicar sempre el número de pàgina on comença cadascun dels

títols i subtítols que conformen l’índex del TFG.

És obligatori jerarquitzar la presentació dels títols i subtítols; l’estudiant ha d’utilitzardoncs diferents mides de la font Arial.


24/94

24

- Els títols de les parts s’han de presentar en font Arial mida 16.

- Els títols dels capítols s’han de presentar en font Arial mida 14.

- Els subtítols dels capítols s’han de presentar en f ont Arial mida 12.

L’estudiant ha d’incorporar obligatòriament a l’índex dels continguts del TFG els

apartats: Introducció i Conclusions. I l’índex dels continguts del TFG pot incorporar

al final l’apartat Annexos, si n’hi ha. L’índex, doncs, del TFG és la relació dels

continguts del treball de l’estudiant/s que permet conèixer als lectors, de forma

ràpida la temàtica del TFG.

Introducció

La introducció ha de presentar breument el tema escollit, l’objectiu de la recerca i

els mètodes emprats pel seu desenvolupament.

L’estudiant ha de tenir molta cura en la redacció d’aquest apartat per aconseguir

captar l’atenció del lector i suscitar -ne la curiositat, motivació i interès per seguir

amb la lectura del TFG.

Marc teòric i/o conceptual del TFG (Primera part)

El marc teòric i conceptual del TFG és el punt de partida que permet a l’estudiant

abordar l’anàlisi dels aspectes més rellevants del tema escollit.

Aquest marc ha de permetre alhora, a l’estudiant, contextualitzar i delimitar, de

forma clara i concisa, l’àmbit d’estudi específic del TFG.

La primera part del TFG ha de desenvolupar-se doncs a partir de la redacció del

marc teòric.

Aquesta part s’ha d’estructurar en diferents capítols amb els seus corresponents

subcapítols (i subtítols). Els capítols permeten analitzar cada idea principal, mentre

que els subcapítols (i subtítols) permeten profunditzar en l’anàlisi de cada idea

secundària.

El darrer d’aquests capítols del marc teòric ha de dedicar -se a definir el

plantejament de la recerca.

El darr er capítol doncs del marc teòric ha de portar sempre aquest títol i s’ha

d’estructurar segons s’indica en el següent punt.


25/94

25

Plantejament de la recerca (darrer capítol de la Primera part)

El plantejament de la recerca ha de tenir la següent estructura i incorporar

obligatòriament els següents subtítols:

1. Objectiu/s

2. Hipòtesi/s

3. Metodologia

4. Estructura de la recerca

5. Fonts documentals

1. Objectiu/s

Es recomana redactar de forma breu, clara i concisa l’objectiu/s del TFG. El

plantejament de la recerca del TFG ha d’incorporar sempre almenys un objectiu

principal; i altres objectius secundaris, si n’hi han. S’aconsella a l’estudiant redactar

l’objectiu/s en forma de frase prepositiva.

2. Hipòtesi/s

La hipòtesi/s ha de estar sòlidament vinculada amb l’objectiu/s prèviament

especificat en el plantejament de la recerca. La hipòtesi/s s’ha de redactar

igualment de forma breu, clara i concisa.

La hipòtesi/s s’ha de formular i concretar a partir del resultat de la informació i les

dades recollides i analitzades durant la fase inicial del treball, és a dir, al llarg del

procés de redacció del marc teòric, i s’ha d’expressar en termes de proposició

acceptable, encara que aquesta no estigui completament confirmada.

Precisament la redacció de la hipòtesi/s té com a missió ser útil per respondre de

forma temptativa a la resolució de la qüestió que estableix l’objectiu/s del

plantejament de la recerca del TFG.

3. Metodologia

En aquest apartat l’estudiant ha de fer la relació del conjunt de mètodesd'investigació que ha emprat per l’elaboració del TFG; com per exemple la

http://ca.wikipedia.org/wiki/Proposici%C3%B3http://ca.wikipedia.org/wiki/Proposici%C3%B3


26/94

26

identificació i la consulta de fonts documentals secundàries, l’anàlisi d’estudis de

casos, l’elaboració de qüestionaris i/o enquestes, la realització de treball de camp,

l’elaboració i presentació de les fonts documentals primàries derivades del

buidatge del treball de camp realitzat, l’ús del mètode hipotètic deductiu, entre

d’altres.

4. L’ Estructura de la recerca

L’estructura de recerca s’ha de desenvolupar a partir de la relació dels continguts

de les parts, els capítols i els subcapítols, de forma clara i sintètica. Aquest apartat

està doncs vinculat a l’estructura de l’índex dels continguts del TFG.

La redacció de l’estructura de la recerca ha de permetre al lector conèixer

succintament els continguts dels diferents aparts dels que consta el TFG.

5. Fonts documentals

En aquest apartat l’estudiant ha de fer un comentari sobre el conjunt de fonts

documentals emprades (primàries i/o secundàries) per l’elaboració del TFG.

L’estudiant ha de tenir present que la quantitat i especificitat de les fontsdocumentals secundàries identificades i consultades, juntament amb la qualitat i

especificitat de les fonts documentals primàries elaborades, en el seu cas, a partir

de la realització del treball de camp, determinaran, sempre i en gran mesura, la

qualitat científica i investigadora del TFG.

Desenvolupament del TFG (Segona part)

El desenvolupament del TFG és el nucli central del treball d’investigació a realitzar

per l’estudiant. Per tant, és la part més fonamental i extensa de l’investigació.

El desenvolupament del TFG ha de basar-se en l’estudi i anàlisi específica de la

qüestió central objecte de la recerca.

El desenvolupament ha de permetre igualment confirmar l’objectiu/s proposat en

l’apartat “Plantejament de la recerca” amb capacitat crítica i arguments consistents.

En aquesta part central del TFG és convenient incorporar els continguts, i elementspropis, associats al desenvolupament del treball de camp.


27/94

27

La segona part del TFG ha de estar dedicada al desenvolupament concret del

treball de recerca i ha de posseir, per tant, un elevat grau d’especificitat i, alhora

sovint, un marcat caràcter aplicat.

La segona part del TFG ha de desenvolupar-se doncs a partir de la redacció delscontinguts específics de la qüestió central objecte d’estudi.

El desenvolupament del TFG s’ha d’estructurar igualment en diferents capítols amb

els seus corresponents subcapítols. Els capítols permeten analitzar cada idea

principal, mentre que els subcapítols (i subtítols) permeten profunditzar en l’anàlisi

de cada idea secundària.

Conclusions del TFG (Tercera part)

Les conclusions del TFG són el resultat del treball de recerca realitzat per

l’estudiant. Les conclusions del TFG són, per tant, el fruit de tot el procés

d’investigació dut a terme per l’estudiant per l’elaboració del Treball de Fi de Grau.

Les conclusions del TFG han de servir igualment per comprovar la hipòtesi/s i el

grau d’assoliment de l’objectiu/s especificats obligatòriament en l’apartat dedicat al

“Plantejament de la recerca” i que, cal recordar, conforma el darrer capítol de laprimera part del TFG dedicada a la redacció del marc teòric i/o conceptual.

Les conclusions del TFG es poden dividir en conclusions generals i específiques.

Les conclusions generals són la síntesi dels resultats derivats de la primera part del

TFG, és a dir del marc teòric/o conceptual. Per altra banda, les conclusions

específiques són la síntesi dels resultats derivats de la segona part del TFG, és a

dir del desenvolupament del treball de recerca i/o del cos central de la investigació.

És fonamental en qualsevol cas que l’estudiant tingui la màxima cura en la

redacció de les conclusions del TFG. D’aquesta manera, l’estudiant ha de

presentar les conclusions de forma ordenada, i ben estructurada, per tal de posar

en relleu el valor dels resultats obtinguts mitjançant la realització del treball de

recerca.

Per tant, l’estudiant ha de tenir molt present que les conclusions no són opinions

personals, sinó la síntesi dels resultats del TFG.

L’estudiant ha de redactar les conclusions del TFG relacionant les idees principals


28/94

28

que aquest incorpora amb l’objectiu/s del Treball de Fi de Grau.

Les conclusions també han d’incloure recomanacions i/o propostes per solucionar

els possibles problemes detectats en el TFG, indicar la seva aplicació pràctica, i

igualment, per proposar noves línies de recerca derivades de la valoració final delsresultats que s’han assolit al llarg de tot el procés d’ investigació.

Bibliografia

La bibliografia és la llista, ordenada alfabèticament, de les fonts documentals

emprades per l’elaboració del TFG.

Totes les fonts documentals que apareixen en aquest apartat han de ser igualment

inserides correctament, i on correspongui, en el propi TFG.

Per tant, totes les referències a les fonts documentals presents al llarg del TFG han

de ser presents a la Bibliografia i viceversa.

L’Escola Universitària Formatic Barcelona adscrita a la Universitat de Girona i

associada a la University of Wales sol·licita als seus estudiants emprar la norma

de presentació de la bibliografia proposada per l’ American Psychological

Association per ser la més difosa i acceptada acadèmicament a escalainternacional.

Tenint en compte aquesta recomanació s’aconsella als estudiants visitar el següent

link per familiaritzar-se i emprar aquesta norma de presentació de la bibliografia de

forma sistemàtica i eficaç.

http://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/

11972/language/ca-ES/Default.aspx

Annexos

Els annexos, si n’hi ha, serveixen per incorporar informacions no essencials que

completen el TFG: documentació suplementària, dades estadístiques, enquestes,

transcripcions d’entrevistes, entre d’altres.

Igualment cada annex ha d’haver estat prèviament senyalat, on correspongui, en el

propi TFG. En aquest cas, ha d’haver -hi un Índex d’Annexos.

http://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspxhttp://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspxhttp://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspxhttp://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspxhttp://www.udg.edu/LaBibliotecaforma/Comcitardocuments/EstilAPAencatala/tabid/11972/language/ca-ES/Default.aspx


29/94

Departament de Ciències Socials i Turisme


30/94


31/94

GRAU EN TURISME

ESCOLA UNIVERSITÀRIA FORMATIC BARCELONA

ADSCRITA A LA UNIVERSITAT DE GIRONA

Raül Celis BetriuCap del Departament de Turisme i Ciències Socials

El Departament de Ciències Socials i Turisme ha donat la oportunitat al conjunt del

claustre de professors que imparteixen el Grau en Turisme de participar en allò en

el que cada un dels seus membres és especialista, les seves assignatures. En

aquest apartat es proposa doncs als estudiants com abordar el Treball de Final de

Grau en Turisme (TFG) a partir dels coneixements associats a les assignatures del

Pla d’Estudi del Grau. Molts cops l’estudiant considera aquestes assignatures com

un obstacle més a superar per tal d’aconseguir el títol de graduat sense adonar -se

d’una banda, dels coneixements transmesos i de l’altra, de tots aquells principis i

valors científics que podrà utilitzar a l’hora d’escriure el seu TFG. En les següents

pàgines l’alumne o tot aquell que estigui interessat trobarà doncs, una informació

valuosa a efectes d’una correcta estructuració i redacció del seu treball.

L’hem desenvolupat seguint els mòduls que la pròpia Universitat de Girona

estableix en el Pla d’Estudi del Grau en Turisme; en el primer curs el mòdul 1

Fonaments i Dimensions del Turisme, engloba les assignatures: Introducció al

turisme, Dimensió sociocultural del turisme, Dimensió econòmica del mercat turístic

i Dimensió jurídica del turisme. El mòdul 2 Tècniques financeres i comercials de

l’empresa turística, consta de les assignatures de Màrqueting turístic i Comptabilitat

d’empreses turístiques. En el mòdul 3 Tècniques turístiques trobem les

assignatures Tècniques quantitatives i qualitatives aplicades al turisme i les

Tècniques informàtiques i comunicatives. Des del primer fins al quart curs l’alumne

rep, dins el mòdul 4, coneixement de les llengües anglesa, francesa i alemanya,

tant necessàries en l’àmbit del turisme caracteritzat per un entorn cada vegada

més globalitzat.

Ja en el segon curs es comença amb les assignatures més específiques. Dins del

mòdul 5 Destinacions turístiques trobem les matèries de: Tipologies i estratègies

de les destinacions turístiques, Patrimoni de les destinacions, Ordenació i

planificació del territori, Gestió pública de les destinacions així com Polítiques de


32/94

32

promoció i informació de les destinacions. Dins del mòdul 6 d’Organització i gestió

de l’empresa turística trobem les assignatures de Creació i gestió l’empresa

turística i Organització empresarial de l’empresa turística. El mòdul 7 Gestió

d’allotjaments, intermediació i distribució turística té dues assignatures: Gestió

d’allotjaments i restauració i Agents d’intermediació, gestió i distribució turístiques.

Els mòduls temàtics de tercer curs són dos: el mòdul 8 Recursos i Productes

Turístics i el mòdul 9 Direcció estratègica d’empreses turístiques. El mòdul 8 consta

de les assignatures de Gestió de recursos turístics i del Patrimoni cultural,

l’Administració pública de recursos, així com de la de Creació d’itineraris i viatges

combinats i Creació i comercialització de nous productes. El mòdul 9 s’articula en

tres assignatures; Anàlisi i estratègia de mercats turístics, Direcció estratègica iGestió de la dinàmica competitiva. Les matèries de l’últim curs són totes optatives.

Degut a que l’estudiant les tria cada any, hem decidit no incloure-les en aquest

apartat. Aquestes assignatures però, són sempre complementàries a les altres

matèries que l’estudiant ha treballat al llarg dels cursos anteriors.

Desitgem doncs, que tot allò que es trobarà a continuació sigui útil als estudiants

del Grau en Turisme però també a tots aquells que necessitin conèixer els

continguts i valors d’unes matèries estretament relacionades amb altres estudis deGrau com són els de Relacions Públiques i Màrqueting i Administració i Direcció

d’Empreses que s’imparteixen a l’Escola Universitària Formatic Barcelona.


33/94

33

FONAMENTS I DIMENSIONS DEL TURISME

INTRODUCCIÓ AL TURISME

Prof. Dr. Juan José Molina

En la primera part, s’introdueixen els conceptes bàsics del turisme, elsorganismes nacionals i internacionals, les principals magnituds del turisme

internacional i es realitza un breu recorregut per la història del turisme. En segon

lloc, es farà un recorregut per les principals empreses turístiques i la seva

organització.

Una vegada centrat el turisme, s’analitzen els principals tipus de turisme i la seva

organització funcional (econòmica, territorial i cultural); cada model turístic serà

presentat de forma genèrica i a partir d’un cas concret: el turisme litoral, el turismenatural i el turisme cultural.

L’assignatura és una eina pels futurs graduats dins de l’àmbit de la

multidisciplinarietat turística, que pot ajudar a utilitzar d’una manera adient les

corresponents disciplines per l’estudi de la fenomenologia turística.

DIMENSIÓ SOCIOCULTURAL DEL TURISME

Prof. Dr. Josep BoyraL’assignatura s’articula a partir de l’estudi del fenomen turístic des de la disciplina

de la sociologia. Per tant analitza el turisme com a un fenomen sociològic complex

en el context actual de l’anomenada revolució de les Tecnologies de la Informació

i de la Comunicació (TIC).

D’altra banda l’assignatura reflexiona sobre l’evolució de les relacions entre

hostes i amfitrions, des de la perspectiva de la identitat local, i planteja algunes de

les conseqüències que el desenvolupament turístic pot comportar, tant en termessocials com culturals en la destinació, per proposar després una sèrie d’indicadors

dissenyats per identificar i mesurar l’abast del canvis socials i culturals registrats

al llarg del temps.

Igualment l’assignatura aborda l’estudi del paradigma del desenvolupament

sostenible, en particular, des del vessant social, i les seves implicacions per el

desenvolupament turístic a futur. Finalment l’assignatura analitza i caracteritza les

diferents tipologies de turistes i les vincula a l’experiència turística com a factor de

competitivitat de les destinacions.


34/94

34

En relació al TFG aquesta assignatura pot ser útil per analitzar i mesurar l’estadi

de les relacions entre turistes i residents en una destinació determinada o per

avaluar les conseqüències de determinats desenvolupaments turístics en àrees

receptores especialment sensibles o vulnerables des del punt de vista social i

cultural (ex: comunitats indígenes). Igualment útil pot ser, també, per ajudar al’estudiant a identificar fonts documentals de caràcter general que li permetin

desenvolupar amb solidesa el marc teòric del seu TFG; contextualitzant el

caràcter complex i polièdric del fenomen turístic des dels vessants social i cultural.

Igualment l’assignatura pot ser interpretada com un punt de partida per aprofundir

en el significat i el caràcter del que s’anomena l’experiència turística o en l’estudi

de la competitivitat de les empreses turístiques en termes de la millora continua

en la prestació dels seus serveis.

DIMENSIÓ ECONÒMICA DEL MERCAT TURÍSTIC

Prof. Gema Bock

Anàlisi del mercat turístic: l’oferta i la demanda. Anàlisi de la sensibilitat de les

variables sobre la demanda. Els costos en l’empresa turística. Estructures de

mercat i incidència sobre el sector turístic. Variables de l’entorn econòmic en el

sector turístic: PIB, IPC…

Depenent de l’objecte d’estudi del TFG, l’alumne pot utilitzar els coneixements

adquirits a l’assignatura, per determinar les variables que més directament afecten

a l’oferta i demanda. Anàlisi de la sensibilitat de les variables per determinar i

establir una relació de les més importants. Determinació de possibles

discriminacions de preus, depenent del tipus de serveis que ofereix l ’empresa del

sector turístic. La determinació dels costos del sector turístic i de l’estructura de

mercat que li permet determinar en un pla d ’empresa, la idoneïtat de la empresa,

la seva estructura i la previsió en la fixació del preus. Al mateix temps li permet

realitzar una previsió de la possible sortida de l’empresa al mercat o per complir

les condicions necessàries per fer-ho. Els continguts associats al tema també li

permetran calcular el volum mínim de ventes o la xifra mínima de negoci a partir

del qual començarà a obtenir benefici; això permetrà determinar a l’estudiant si li

convé prestar tots els serveis o només contractar-ne alguns.

En un pla d’empresa, és fonamental dissenyar el que es denomina l’entorn

general i l’entorn específic. L’entorn específic és competència del departament de


35/94

35

màrqueting. L’entorn general es dissenya a partir dels coneixements que l ’alumne

aprèn en la segona part de l’assignatura i que fan referència al creixement

econòmic, taxa de creixement del PIB real, tipus d’interès o al IPC. Tant si

l’alumne desitja implantar un negoci a l’estranger com a escala nacional necessita

conèixer aquestes variables estratègiques. Els coneixements de l’assignatura sónmés amplis, però els aspectes tractats són els més importants que poden aplicar-

se des de un punt de vista pràctic.

DIMENSIÓ TERRITORIAL DEL TURISME


Presentació de la dimensió espacial del turisme vinculades al territori i dels seus

recursos potencials pel desenvolupament de l'activitat turística a diferents escales.

El territori i la seva articulació per part dels diferents agents turístics com a base

de l'oferta turística. L’estudi de la configuració de nuclis emissors i receptors, així

com el suport de les infraestructures a l’activitat turística.

L’assignatura, permet formar a professionals dins l’anàlisi dels recursos potencials

del territori, així com l’estudi dels principals impactes en relació al medi ambient,

en relació al vincle amb l'activitat turística. Per altra costat, la planificació i

ordenació de les activitats turístiques en relació a l’espai que ocupen dins delmarc territorial.

DIMENSIÓ JURÍDICA DEL TURISME

Prof. Josep Bru

Nocions jurídiques bàsiques: concepte de dret (objectiu/subjectiu). Poders amb

capacitat normativa. Eficàcia de les normes jurídiques. Les persones físiques i

jurídiques, la capacitat jurídica i d’obrar, la representació. Les obligacions i els

contractes. Els contractes turístics en particular.

L’objectiu de l’assignatura és conèixer els diferents tipus de normes jurídiques així

com els poders públics dels quals procedeixen, l’àmbit d’aplicació de les mateixes

així com la seva eficàcia; conèixer el concepte de persona des de la vessant

jurídica, la personalitat jurídica, la capacitat d’obrar i les seves limitacions, la

persona jurídica i la representació; conèixer la legislació general sobre obligacions

i contractes, els més usuals en el tràfic jurídic, com són els de compravenda o de

lloguer; i conèixer els principals contractes utilitzats en l’àmbit turístic.


36/94

36

TÈCNIQUES FINANCERES I COMERCIALSDE L 'EMPRESA TURÍSTICA

MÀRQUETING TURÍSTIC

Prof. Anna Alvado

L’assignatura de Màrqueting Turístic permet una aproximació als conceptes

elementals d’aquesta ciència del comportament humà, aplicada específicament al

sector turístic. Al llarg de la matèria es defineixen els principals conceptes i

s’introdueix l’alumne a les diverses tècniques i instruments per tal de portar a

terme la creació de productes turístics, així com tenir nocions d’estratègies de

preus, saber distribuir (comercialitzar) el producte creat a través dels canals

adequats i saber gestionar-ne la seva impulsió, tant offline com online.

Quant al TFG, l’assignatura dóna les bases de coneixement que serveixen per

esbossar unes primeres idees sobre la creació d’un producte i, estableix les bases

teòriques per a realitzar una segmentació del mercat que permeti definir la seva

possible futura acceptació per part del target així com el coneixement de la

terminologia concreta i la seva correcta aplicabilitat.

COMPTABILITAT D'EMPRESES TURÍSTIQUES

Prof. Carmen Gómez

La Comptabilitat és una tècnica inclosa en nombrosos plans d'estudi, com saber

transversal, de diferents especialitats. La qual cosa es veu justificada pels

objectius que persegueix, del tot necessaris, ja que per molt bona que sigui una

idea o una empresa, no seria possible la seva materialització de no comptar amb

els instruments financers adients.El contingut de la matèria permet a l'alumne saber com conèixer, per citar algun

exemple, la situació patrimonial de l'empresa, els resultats obtinguts per l'activitat,

els recursos de tresoreria, l'estructura de despeses o el compliment dels mínims

requisits legals. Coneixements imprescindibles per a una correcta gestió

financera.

L'alumne ha de disposar d'aquestes tècniques per ser capaç d'elaborar un criteri

propi que li permeti avaluar les situacions de caire financer que es trobarà,

recurrentment, en diferents àmbits de la seva vida.


37/94

37

TÈCNIQUES TURÍSTIQUES

TÈCNIQUES QUANTITATIVES I QUALITATIVES APLICADES AL TURISME

Prof. Albert-Pol Miró

Tal com és sobradament conegut el turisme és una ciència social associada molt

estretament a les ciències econòmiques, per tant, és absolutament necessari

conèixer les anades i vingudes de la realitat socioeconòmica que ens envolta. En

el cas del turisme, es treballa amb dades totalment aleatòries, tals com el número

de turistes que visiten una zona concreta, així com la necessitat de despesa o bé

els ingressos dels individus objecte d’estudi.

Així doncs, l’estadística treballa amb aquestes dades i ajuda a la pressa de

decisions de les empreses o organitzacions que han d’actuar per fer més atraient

a una zona geogràfica tenint en compte la competència a la que es troba

sotmesa. Tanmateix, l’estadística també permet conèixer dos de les variables més

importants de la societat, l’oferta en quant a estructures d’allotjament i clientela

(per exemple, l’oferta hotelera, ja sigui la capacitat d’allotjament, el número de

places, el número de mesos d’obertura d’un hotel o similar, entre d’altres), com

cap a l’oferta de transports, restauració, o infraestructures generals. Així també es

troba la cara de la moneda, la demanda, en aquest cas es troba el volum turístic

(número de turistes que pernocten, el número de viatges realitzats, número

d’estàncies i duració) o bé, la despesa turística (despesa realitzada en el país per

turista, entre d’altres possibilitats).

Totes aquestes dades són necessàries obtenir-les i analitzar-les de manera

estadística ja que són dades quantitatives que ens permeten obtenir unes

conclusions una vegada organitzades i avaluades correctament. Aquest tipus

d’estadística real es coneix amb el nom d’estadística descriptiva i és la que es

planteja a primer del Grau de Turisme.

TÈCNIQUES INFORMÀTIQUES I COMUNICATIVES

Prof. Dra. Gemma Molleví

L’objectiu és el de saber comunicar -se correctament per escrit i de forma oral enl’àmbit de les disciplines turístiques, utilitzant si és possible, les noves tecnologies


38/94

38

informàtiques. Per això, és essencial que l’alumne sàpiga recollir i seleccionar

informació de forma eficaç i eficient, treballar aquesta informació per elaborar

gràfics i textos amb claredat i organització, millorar la capacitat de transmissió

d’aquests coneixements de forma oral mitjançant presentacions usant l’oratòria o

els nous formats informàtics i saber escollir i usar les tecnologies de la informació ila comunicació més adequades per a cada situació, i tot enfocant- t’ho en els

aspectes propis de la disciplina de turisme.

Els punts fonamentals de la matèria impartida són els següents:

Ensenyar a comunicar-se de forma escrita, explicant la diferent tipologia

de textos escrits.

Tècniques d’elaboració de diferents tipus de text utilitzant el programa

informàtic de tractament de textos.

Ensenyar a comunicar-se de forma oral, utilitzant tècniques d’oratòria.

Tècniques de presentació oral d’un projecte mitjançant el programa

informàtic de presentacions.

Capacitat de cercar dades per Internet i de treballar la informació

obtinguda de la xar xa, gràcies a la qual l’alumne podrà elaborar el seu

propi projecte original.

Els aspectes docents que podran ser utilitzats per l’alumne en el seu Treball Final

de Grau són:

- Capacitat de cerca i selecció de la informació a partir de la qual hauran

d’elaborar el seu TFG.

- Capacitat d’elaborar correctament per escrit el seu TFG: bona presentació,

organització i qualitat d’informació oferta.

- Capacitat de defensar públicament el seu TFG: exposició d’una síntesi del

TFG, amb la plasmació de les idees claus, i presentació correcta, formal i

endreçada davant d’un tribunal.


39/94

39

LLENGÜES ESTRANGERES APLICADES AL TURISME

ANGLÉS

Profs.: Javier Cañas, Dra. Paula Igareda , Lola Pérez, Anand Torrents

L’assignatura d’ Anglès pretén abordar i aprofundir en aspectes com ara la

interpretació i/o la producció de missatges tècnics orals o escrits, relacionats

directament amb el futur desenvolupament de la professió. S'han establert quatre

capacitats terminals com èxits bàsics a adquirir per l'alumnat. Les dues primeres

relatives a la comprensió d'informacions i textos tècnics i les dues últimes estan

relacionades amb l'expressió oral i escrita. En finalitzar, l'alumnat haurà de ser

capaç d’interpretar informació pròpia del sector, escrita en anglès, analitzant les

dades fonamentals per a dur a terme les accions i/o tasques oportunes. L’alumnat

haurà de ser capaç de redactar textos tècnics en anglès, relacionats amb l'activitat

pròpia del sector professional turístic. A través de tota l’assignatura es motivarà

l'alumnat en el coneixement, respecte i sensibilització amb el medi ambient i la

igualtat.

Destacar com a més rellevants de cara a l’elaboració del TFG la competència

discursiva en l'ús escrit. En llengua estrangera els textos escrits són també model

de composició textual i de pràctica i adquisició d'elements lingüístics. En

interpretar informació pròpia del sector, escrita en anglès, analitzant les dades

fonamentals per a dur a terme les accions i/o tasques oportunes, l'alumne o

l'alumna ha de ser capaç d’identificar terminologia pròpia del sector en una

publicació professional d'un país de parla anglesa, seleccionar les dades claus

d'un text informatiu del sector en anglès i utilitzar amb eficàcia diccionaris

tecnològics. Es tracta de desenvolupar la capacitat lectora de l'alumne o del'alumna, la seva destresa en comprendre textos escrits i obtenir-ne informació

específica. Aquests textos contindran temes d'interès socio-professional per a

l'alumne o l'alumna. En redactar textos tècnics en anglès, relacionats amb

l'activitat pròpia del sector professional amb què es relaciona el contingut de

l’assignatura, l'alumne o l'alumna ha de ser capaç d’elaborar un informe amb un

propòsit comunicatiu específic, amb una organització textual adequada i

comprensible per al receptor, una correcta presentació respectant el format i lesfórmules d'estil preestablertes i pròpies de l’idioma.


40/94

40

FRANCÈS

Profs.: Anand Torrents, Francesc Xavier Salazar, Dra. Gemma Molleví

La base de l’assignatura de llengua francesa és l’adquisició i l’exercici de les einesexpressives per tal de poder comunicar-se eficaçment no només sobre qüestions

relatives al temari estricte de turisme en llengua francesa, sinó també possibilitar

la familiarització amb qüestions de cultura contemporània i pròpies de la societat

francòfona actuals.

Així com els tres primers cursos de Francès de la carrera representen una

progressió en l’adquisició de l’idioma per via del desenvolupament de les

competències de comprensió i d’expressió oral i escrita, a Francès IV treballem apartir de dos materials de referència generant un diàleg permanent entre ambdós;

passant de Tourisme.çom de l’editorial Clé International a un text de nivell B2:

Version Originale IV (Ed. Maison des Langues) que està més enfocat cap a afers

de cultura i que ens permet començar a reflexionar en llengua francesa no només

sobre la creació, comercialització, i venda de productes turístics i el treball dels

guies turístics (qüestions que treballem amb Tourisme.com durant els tres primers

cursos), sinó sobre afers de cultura generals com la importància social del web2.0, el paper de les xarxes socials, i el rol de la premsa escrita en la vida

quotidiana i la intenció amb què un autor escriu; això serveix per ampliar el ventall

expressiu dels estudiants i possibilitar la comprensió d’elements culturals a què

les situacions comunicatives amb clients francòfons els enfrontaran.

L’assignatura persegueix la discussió i la interrogació sobre intencions i opinions

en la premsa i per part de planificadors polítics i sobre temes de discussió i debat

sobre la vida contemporània (privacitat, identitat digital, la bondat, els hàbitsdietaris, etc.). Francès IV és per tant una assignatura que proporciona eines de

llenguatge crític necessàries per a la recerca i l’anàlisi c ritica de textos en llengua

francesa, que -no cal dir-ho- és una habilitat central per tal de confegir un TFG en

qualsevol idioma. El nivell esperat en la capacitat de comprensió i expressió oral

en aquest curs hauria de permetre a l’estudiant de realitzar enquestes i consultar

fonts diverses de documentació en francès.


41/94

41

ALEMANY

Prof. Lada Orsagova

L’objectiu és aprendre i conèixer l’idioma alemany i familiaritzar-se amb la cultura

alemanya i oferir als alumnes l’oportunitat de poder expressar -se eficaçment en

aquest idioma dins l’àmbit turístic. Els nivells s’adequaran al context del MarcComú de Referència Europeu i els continguts s’impartiran segons el mètode

comunicatiu impulsat pel Consell d’Europa.

L’assignatura vol possibilitar a l’alumne/a el desenvolupament i la pràctica de les

seves competències lingüístiques pel que fa a:

- La comprensió i expressió oral, practicant l’idioma parlat a l’aula i utilitzant

documents audiovisuals diversos. Aquesta competència es desenvoluparà

també mitjançant presentacions a l’aula i fent els projectes de curs en

aquesta llengua.

- La comprensió lectora i l’expressió escrita familiaritzant-se amb documents

usuals dins la professió del turisme i adquirint competències generals de

comprensió que desenvoluparan mitjançant la pràctica de la consulta de

documents en llengua alemanya (tant documents impresos com pàgines

web).

- La familiarització amb el vocabulari i expressions específics a les

professions relacionades amb el turisme i la simulació contextuada de

situacions comunicatives en alemany.

La gramàtica, sintaxi, ortografia, i vocabulari alemanys s’adquiriran per via del

mètode comunicatiu i com a inferència de situacions i pràctiques comunicatives.

Les destreses que podran ser aplicades per l’alumne/a en el seu tr eball final de

grau són les següents:

- La consulta de material documental i fons bibliogràfics en llengua

alemanya

- La possibilitat de fer enquestes i entrevistes en llengua alemanya

- La possibilitat, si així calgués, de fer treball de camp o documentació per al

TFG en contacte amb persones de parla alemanya


42/94

42

DESTINACIONS TURÍSTIQUES

TIPOLOGIES I ESTRATÈGIES DE DESTINACIONS TURÍSTIQUES

Prof. Dr. Raül Celis i Betriu

El nom de l’assignatura sembla confondre i camuflar el veritable significat de latemàtica del que realment s’estudia. Si bé el tipus de turisme i les estratègies que

aquests nuclis turístics estableixen per conèixer i promocionar la seva oferta

turística, no és més important saber on aquestes es troben localitzades. La

geografia és un dels pilars més imprescindibles per tal de situar sobre un mapa tot

allò que és objecte de ser conegut pels bons professionals.

Dins del TFG aquesta assignatura serà imprescindible a l’hora de realitzar estudis

sobre temes com plans de desenvolupament i màrqueting de les destinacions

turístiques, per tenir un coneixement profund del tipus d’oferta i demanda basada

en productes concrets planificats en base a uns recursos culturals i/o naturals

específics i quines són aquelles estratègies, planificades tant per organismes

públics com privats, que permetran situar el destí en coneixement del gran públic.

Serà també aquesta assignatura de gran importància a l’hora de conèixer en

quins punts del planeta podem realitzar les diferents activitats que motiven al

turista viatjar fins a elles. Quins països ens ofereixen les condicions climàtiques

per realitzar esports, ja siguin aquests d’estiu (relacionats amb el mar, per

exemple) o d’hivern amb camps tant amplis com per exemple, l’esquí. Quins són

els continents (i els seus països) on trobem nuclis culturals diferenciats a l’hora de

planificar un viatge, i com aquestes característiques culturals es poden anar

dibuixant en forma de riquesa antropològica i de patrimoni, tant material

(arquitectura, per exemple) com immaterial (llengua, folklore, etc.).

En resum, aquesta assignatura és bàsica a l’hora d’establir el marc geogràfic de

qualsevol TFG on es parli tant de la creació d’una ru ta turística com per conèixer

l’oferta que les destinacions turístiques mundials ofereixen.

PATRIMONI DE LES DESTINACIONS

Prof. Dra. Gemma Molleví Bortoló

L’objectiu és donar una panoràmica general sobre l'estat i els recursospatrimonials, tant culturals, naturals com immaterials de les diferents destinacions


43/94

43

turístiques del món. S’estudiarà el patrimoni amb el que compten les destinacions

turístiques a escala mundial, en general i donant èmfasis a alguns exemples

particulars i remarcables.


- Conèixer el concepte de patrimoni i les seves diferents tipologies.

- Conèixer el patrimoni mundial de les diferents destinacions turístiques i la

seva varietat i riquesa.

- Conèixer casos concrets de patrimoni de les diferents destinacions

turístiques.

- Conèixer que hi ha l’organisme mundial de la UNESCO que identifica,

valora i gestiona diversos béns Patrimoni de la Humanitat.


de Grau són:

- Adquisició de coneixements culturals patrimonials a escala mundial.

- Eines de valoració i anàlisis.

- Capacitat de valorar la riquesa del patrimoni mundial per la seva varietat i

singularitat.

ORDENACIÓ I PLANIFICACIÓ DEL TERRITORIProf. Paula Cabrera Medina

Aquesta assignatura es presenta amb tres conceptes geogràfics elementals que a

nivell turístic són la base per entendre l’organització i la disposició de tots els

elements físics, socials, econòmics i estructurals sobre l’espai ocupat i convertit

en sistema.

Per al TFG aquesta assignatura serà útil a l’hora d’entendre com es relacionentots els elements turístics sobre un mateix espai geogràfic i tenir una base sòlida

per entendre com tots aquests s’analitzen dins dels diferents plans d’ordenació.

Per això l’assignatura proporciona a l’alumne la capacitat de llegir, comprendre,

sintetitzar i analitzar tot tipus de text d’ordenació i planificació. És interessant

l’observació de diferents exemples en territori espanyol i poder arribar a identificar

la normativa i els diferents instruments emprats en contexts geogràfics i històrics

diferents.

D’altra banda cal destacar també el coneixement del tipus de planificació –


44/94

44

econòmica o física- que escullen els diferents territoris en funció de la zona a

treballar i les propostes que incloguin els plans, totes contingudes dins d’un

mateix marc europeu i unes lleis comunes de política territorial.

Per últim, subratllar la importància de saber descriure el paisatge turístic i detectar

el potencialment turístic susceptible de ser treballat en base a plans estratègics o

de dinamització. Tot això sense oblidar els actors –a diferents nivells- de

l’ordenació territorial, tant públics com privats; així com les seves iniciatives en

relació a la gestió dels espais turístics. En conclusió, aquesta assignatura és

bàsica a l’hora d’analitzar qualsevol territori organitzat en base a plans

d’ordenació territorial, sectorial, urbanístic o estratègic, tenint en compte una

escala i un context.

GESTIÓ PÚBLICA DE LES DESTINACIONS


L’objectiu és el de proposar una panoràmica general sobre l'estat de la qüestió de

la gestió de les destinacions i recursos turístics des del punt de vista de les

administracions públiques a l’Estat espanyol, amb especial atenció al cas de la

Comunitat Autònoma de Catalunya.


- Conèixer el concepte de gestió pública, en especial dins del marc turístic.

- Conèixer com les administracions públiques gestionen els béns turístics,

explicant casos a escala internacional, nacional i autonòmica.

- Conèixer casos concrets de gestió pública de destinacions turístiques en

el marc geogràfic català.

- Elaborar un pla de desenvolupament turístic (seguint una estructura amb

mapes, síntesis, òrgans encarregats de la gestió, estratègies i línees

d’actuació i valoració econòmica i social).


de Grau són:

- Capacitat d’anàlisis, síntesis i interpretació en turisme.

- Capacitat de recollir i seleccionar informació de manera eficient, iposteriorment llegir-la, comprendre-la, treballar-la i comentar-la.


45/94

45

- Adquisició de coneixements de gestió pública i de les característiques i

iniciatives de la direcció, gestió i planificació turístiques.

- Capacitat d’identificar, valorar un bé turístic i crear un pla de

desenvolupament turístic.

- Capacitat de defensar oralment el treball realitzat.

POLÍTIQUES DE PROMOCIÓ I INFORMACIÓ DE LES DESTINACIONS

Prof. Carlos García

En aquesta assignatura s’aborda l’estudi de les polítiques de promoció del

turisme, i els organismes públics i privats, nacionals i internacionals, que tenen

com a missió difondre informació sobre les destinacions que representen.

Després, i mitjançant l’anàlisi de diferents exemples i estudis de cas,

s’aprofundeix en les funcions de diferents tipus d’empreses i organismes turístics i

la seva organització per tal de dur a terme la seva tasca de promoció i informació

amb èxit.

ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE L 'EMPRESA TURÍSTICA

CREACIÓ I GESTIÓ DE L'EMPRESA TURÍSTICA

ORGANITZACIÓ EMPRESARIAL DE L’EMPRESA TURÍSTICA

Prof. Santiago Alsina Salvadó

La present matèria té com a objectiu l’anàlisi intern de funcionament de l’empresa

turística. Aquesta anàlisi es desenvolupa des d’una perspectiva genèrica, per

anar-se concretant de forma esglaonada en els diferents aspectes d’organització

de l’empresa. Així doncs, s’inicia l’estudi de l’empresa com a un sistema integrat

dins de la societat, s’analitzen els diferents entorns que la poden afectar i a

continuació podem observar el funcionament de les principals parts de l’empresa i

com estan connectades entre elles. Tanmateix també es pot apreciar com flueix la

informació dins de l’organització així com els diferents processos de funcionament

intern. Finalment, no es pot oblidar la importància de la manera de ser de

l’empresa (cultura empresarial) i com aquesta afecta al desenvolupament de les

tasques habituals.

En referència a l’assignatura de Creació i Gestió de l’Empresa Turística és

http://www.udg.edu/Guiadematricula/Dissenyassignatura/tabid/15700/Default.aspx?curs=2013&codia=3160G01030&codip=http://www.udg.edu/Guiadematricula/Dissenyassignatura/tabid/15700/Default.aspx?curs=2013&codia=3160G01030&codip=


46/94

46

complementària a l’anterior matèria. Els principals aspectes que s’analitzen són

els diferents departaments organitzacionals, així com les seves funcions dins de

l’empresa i la seva importància en la jerarquia que l’acaba conformant. En aquest

àmbit podem observar com el primer element important és la figura de l’empresari,

deixant per més endavant l’estudi de l’empresa. A continuació cal destacar ladirecció d’operacions, el màr queting, el finançament, la gestió de recursos

humans, de la qualitat, del medi ambient i en darrer lloc, l’estratègia empresarial.

Tota aquesta anàlisi estaria incomplerta sense una visió de la PIME i la seva

importància en el sector empresarial turístic, especialment en el cas de l’empresa

de caire familiar.

La utilitat d’aquestes dues assignatures de cara al TFG és cabdal en quan a tot

allò que fa referència al món empresarial. No podem oblidar que l`aspecteeconòmic és fonamental en la creació i distribució del producte turístic, i això es

canalitza a través de les empreses. Conceptes com màrqueting, benefici, preu de

venda, campanya publicitària, qualitat, etc. no es poden deixar de banda en un

treball que tingui relació amb el producte turístic.

Òbviament, no ens podem oblidar de la utilitat bàsica a la que estan destinades

les dues matèries analitzades: la creació d’una empresa. En aquest cas el

coneixement que aporten és bàsic per entendre la complexitat i el repte quesuposa la creació des del no res d’una nova empresa. Aspectes no només

econòmics, sinó d’organització, legislatius, de gestió del factor humà i tants

d’altres importants a l’hora de gestionar un sistema empresarial. Sense aquests

coneixements es fa gairebé impossible la tasca de dur a terme un treball de final

de Grau relacionat amb el tema esmentat.

GESTIÓ D'ALLOTJAMENTS, INTERMEDIACIÓ I DISTRIBUCIÓ

TURÍSTICA

GESTIÓ D'ALLOTJAMENTS I RESTAURACIÓ


Coneixement del marc legal que regula les empreses turístiques d'allotjament irestauració. Principis de la gestió i procediments operatius propis de les empreses


47/94

47

d'allotjament i restauració.

Aquesta assignatura habilita per dirigir i gestionar com a responsable operatiu de

l’àrea d’allotjament-pisos, així com d’aliments i begudes, dins d’aquestes dues

línees d’actuació professional. Per un costat, l’organització, l’atenció als detalls de

manera global i el treball en equip de cara al client. També les relacions humanes,

la pulcritud i higiene en el treball, l’amabilitat amb el tracte als clients, així com la

flexibilitat i la polivalència, adaptant-se a les situacions.

GESTIÓ D'INTERMEDIACIÓ, TRANSPORT I DISTRIBUCIÓ

Prof. Dr. Raül Celis i Betriu

Tal i com el seu nom indica, ens trobem davant d’una assignatura on elsconeixements que aprendrem són bàsicament aquells relacionats amb el món de

la venda dels serveis turístics, tant des del punt de vista de les agències de viatge

i altres agents (intermediació) com dels sistemes electrònics utilitzats per la seva

distribució (Internet i GDS) sense oblidar-nos de tots els medis de transport que

pot utilitzar el viatger per desplaçar-se durant el període que es trobi fora del seu

lloc de residència habitual. Donada la complexitat del transport aeri, serà aquest al

que més temps dedicarem a l’hora d’entendre el que és un bitllet d’avió i aquellscamps relacionats tant amb la ruta com amb el càlcul del preu.

Per a la confecció d’un TFG aquesta assignatura és bàsica per estudis relacionats

amb companyies de transport, sent molts cops una de les més importants

aquelles que fan referència al transport marítim com són els creuers, sense

oblidar-nos del món aeri, sent aquest un dels sectors més importants i dinàmics

del món turístic en l’actualitat. El coneixement de les empreses relacionades amb

la intermediació obre les portes a realitzar estudis aprofundits en temes com quinssón els agents, tant nacionals com internacionals, capdavanters en aquest sector,

en quins països operen i quin és el seu producte. En referència a la distribució i

els seus canals, utilitzarem aquests coneixements a l’hora de comercialitzar

qualsevol tipus de producte creat per nosaltres mateixos.


48/94

48

RECURSOS I PRODUCTES TURÍSTICS

GESTIÓ DE RECURSOS TURÍSTICS


L’objectiu és el de tractar l'anàlisi i activa

Norma Tfg Grau Eufb 15 16 (1)

Documents

Transcript of Norma Tfg Grau Eufb 15 16 (1)