No és cap joccuidatecv.com/wp-content/uploads/2012/10/obesidad.pdf · Meydis DIPÒSIT LEGAL...

OBESITAT INFANTIL, ESTILS DE VIDA I ESTRATÈGIES DE PREVENCIÓ A LA COMUNITAT VALENCIANA ■ FACTORESDETERMINANTES ■ XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA: OBESITAT INFANTIL ■ LAESTRATEGIA NAOS ■ EL PROGRAMA PERSEO ■ COMBATIR LA OBESIDAD INFANTIL: MOVIMIENTO Y ALIMENTACIÓNSALUDABLE ■ ‘TENIM MOLT EN COMÚ’ ■ EL AULA DEL CRECIMIENTO ■ DESDEJUNIS SALUDABLES ■ PROGRAMADE PREVENCIÓN DE LA OBESIDAD ■ ATENCIÓN MULTIDISCIPLINAR PARA EL ABORDAJE DEL NIÑO OBESO ■

PROGRAMA MULTIDISCIPLINARI PER A L’ATENCIÓ DEL XIQUET OBÉS

777 / 2008

Obesitatinfantil No és

cap joc

vS 75Menjadors

escolars

vS 74Salut

ambiental (II)

vS 73Càncerinfantil

vS 70Tabaquisme

passiu

vS 72Trastorn

bipolar

vS 71Diabetis

vS 69Salut

ambiental

úúllttiimmeess ppààggiinneessObesitat infantil

2

vS 76Maternitat

vS 68Malalties

rares

EDITAGeneralitat Valenciana.Conselleria de Sanitat.

Direcció General de Salut Pública

DIRECCIÓUnitat d’Educació per a la Salut

REDACCIÓJavier Parra

ASSESSORAMENT LINGÜÍSTICServici de Gestió Administrativa

MAQUETACIÓ, FOTOGRAFIA i DISSENY DE PORTADA

Javier Parra

COORDINACIÓ D’ESTE NÚMEROJoan Quiles

COL·LABORADORS D’ESTE NÚMERO

Araceli Álvarez. Maite Añón. Rosa Arnau.Gerardo Arroyo. Juan M Ballesteros. Julia

Colomer. Alejandro Cremades. Natividad Folch.Ana Fullana. Encarnació Gandía. Fco José García.Valentín Gavidia. Amaya Iturralde. Empar Lurbe.

Inmaculada Palazón. Mª Teresa Pedrosa.Fernado Puzo. Joan Quiles. Mª Jesús Redondo.

Marta Reyes. Lydia Roca. Valero Sebastián.Mª Blanca Talavera. Carolina Vilches.

Fundación Ruralcaja.Xarxa Sentinella de la Comunitat Valenciana.

IMPRESSIÓ I FOTOCOMPOSICIÓ Rotodoménech SL

DISTRIBUCIÓMeydis

DIPÒSIT LEGALV-1063-1988

ISSN 1888-6833

VIURE EN SALUT s’envia gratuïtament a tots els col·legis, ajun-taments i centres sanitaris de la Comunitat Valenciana.També es tramet a les associacions, entitats o persones queens ho sol·liciten.

Agrairíem que se'ns comunicara qualsevol anomalia observada enla recepció, per tal de corregir-la, i també els canvis de domicili.

La Conselleria de Sanitat, entitat editora de VIURE EN SALUT,no s'identifica necessàriament amb les opinions expressadespels redactors i col·laboradors de la publicació.

VIURE EN SALUT autoritza la reproducció dels seus textos,sempre que se'n cite la procedència. Alhora, demanem queens feu arribar dos exemplars de la publicació on s'incloguenels seus continguts.

Us convidem a fer una revista cada vegada més vostra. Nodubteu a donar-nos la vostra opinió sobre la revista, expres-sar el vostre acord o desacord amb els articles d'opinió que hiapareixen, aportar suggeriments, plantejar dubtes o peticions,etcètera. Esperem les vostres col·laboracions.

Adreceu-vos a:

Direcció General de Salut PúblicaUnitat d’Educació per a la Salut

C/ del Misser Mascó, 31-3346010 València

96 386 01 55

[email protected]

SUBSCRIPCIÓ GRATUÏTA

1 ■ Nom i cognoms

2 ■ Domicili

3 ■ Localitat

4 ■ Província

5 ■ Telèfon

6 ■ Codi postal

7 ■ Data de naixement

8 ■ Professió

Direcció General de Salut PúblicaUnitat d’Educació per a la SalutC/ del Misser Mascó, 31-3346010 València

[email protected]

96 386 01 55

Adreça postal

correu electrònic

Telèfon

Per a subscriure's a Viure en Salut cal comunicar les dades demanades, per a la qual cosa es pot utilitzar qual-sevol d’estos mitjans: correu postal, correu electrònic o telèfon.

vS 77

Sumari vS 77

últimes pàgines2 .......................Últims números publicats

editorial3 ..........................................................

informe4..........Obesitat infantil, estils de vida i

estratègies de prevenció a laComunitat Valenciana

MARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA.

6..............Factores determinantes de laobesidad infantil

JULIA COLOMER.

7............Xarxa Sentinella Sanitària de laComunitat Valenciana: obesitat infantil

XARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA.

8.....Invertir la tendencia de la obesidad:la Estrategia NAOS

JUAN MANUEL BALLESTEROS.

10 .............El Programa Perseo per a laprevenció de l’obesitat infantil

VALENTÍN GAVIDIA.

11 ............Combatir la obesidad infantil:movimiento y alimentación saludable

VALERO SEBASTIÁN.

12............................‘Tenim molt en comú’F RANCISCO J GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑON.

13 ......................El Aula del CrecimientoFUNDACIÓN RURALCAJA.

14........................Desdejunis saludablesCSP BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL FARMACÈUTICS CASTELLÓ.

15 ..Programa de Prevención de la Obesidad.

GERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES.

16 .......Atención multidisciplinar para elabordaje del niño obeso

LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN

17 .......Programa Multidisciplinari per al’Atenció del Xiquet Obés

EMPAR LURBE.

agenda18.............Cursos. Congressos. Seminaris

recursos19 ................................Materials temàtics

L'obesitat és un dels reptes de salut pública més seriosos per al segle XXI aEuropa. Segons dades de l'Organització Mundial de la Salut, està augmentantràpidament i es preveu que en l'any 2010 presentaran obesitat 150 milions depersones adultes i 15 milions de xiquets/es.

L'augment de l'obesitat és especialment alarmant en la població infantil i adolescent.A Europa la taxa actual és 10 vegades major que en la dècada dels 70. A Espanya,segons l'estudi enKid (1998-2000), el 13,9% de la població de 2 a 24 anys d'edat pre-senta obesitat.

L'obesitat en la infància produïx sobrecàrrega de l'aparell locomotor, repercutix enl'aparell respiratori i, sobretot, en el desenvolupament psicològic i l'adaptació social, itambé motiva baixa autoestima, sensació d'inferioritat i rebuig. A més, els xiquets ixiquetes obesos tenen major risc d'exposició a la síndrome metabòlica i poden mani-festar diabetis tipus 2 en èpoques primerenques de la vida.

Este ràpid augment del sobrepés i l'obesitat es deu, fonamentalment, a l'augment glo-bal de disponibilitat i d'accessibilitat dels aliments i a la limitació d'oportunitats per apracticar activitat física. Els sectors socioeconòmics desfavorits són més vulnerablesatés que els aliments amb alt contingut en greix i sucre són barats en comparació ambaltres aliments més saludables. Per això, parlem de l'existència de “entorns obesogè-nics”.

La Carta Europea contra l'Obesitat (Istanbul, 2006), manifesta que les arrels del pro-blema són socials i que, per tant, esta epidèmia d'obesitat és reversible si es construï-xen entorns amb estils de vida saludables, en els quals una alimentació adequada iactivitat física constituïsquen la norma i que les opcions saludables resulten accessi-bles i senzilles per a les persones.

Este ambiciós repte necessita del suport i col·laboració de tots els sectors: governa-mentals (sanitat, economia, comerç, consum, esports, educació, etcètera), empresesque actuen en la cadena alimentària, els mitjans de comunicació (amb especial impac-te en xiquets i adolescents) i de la societat civil (associacions de pares, de consumi-dors, esportives, etcètera).

Els pares, avis i les persones responsables de l'alimentació i atencions diàries de lapoblació infantil, tenen un paper fonamental en l'adopció d'hàbits saludables d'ali-mentació i activitat física. També és molt rellevant la labor dels centres docents eneducació sobre hàbits saludables, i la funció dels menjadors escolars, que atenenaproximadament el 30% dels escolars de la Comunitat Valenciana.

Des de l'àmbit sanitari la vigilància del creixement i desenvolupament en la infància iadolescència, l'assessorament a les famílies sobre les atencions necessàries per a prote-gir la salut dels fills, el desenvolupament d'estratègies de prevenció del sobrepés i l'o-besitat en xiquets/es amb factors de risc i la identificació i tractament dels xiquetsafectats.

A escala estatal l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, dependentdel Ministeri de Sanitat i Consum, ha desenrotllat l'Estratègia NAOS per a la nutri-ció, activitat física i prevenció de l'obesitat, amb diferents àmbits d'intervenció: sani-tari, escolar, empresarial i sanitari. A la Comunitat Valenciana, el document“Actuacions de prevenció i control del sobrepés i obesitat en la infància a laComunitat Valenciana” establix, des de la Conselleria de Sanitat, el marc estratègicper a avançar en este ambiciós objectiu de revertir l'actual situació epidèmica desobrepés i obesitat en la infància.

3

Obesitat infantileeddiittoorriiaall

vS 77

L 'obesitat constituïx un importantproblema de salut pública tant enl'àmbit mundial com en el més prò-xim. A Espanya, a través de l'EstudiEnKid (1988-2000), es va estimar

una prevalença del sobrepés del 26,3%, i d'o-besitat del 13,9%, per a la població de 2 a 24anys d'edat. Es va trobar una major freqüènciad'obesitat en hòmens (15,6%) que en dones(12%); en edats més jóvens (de 6 a 13 anys),en nivells socioeconòmics i d'estudis més bai-xos, i entre els xiquets i xiquetes que no esdesdejunaven o que feien el desdejuni de baixaqualitat nutricional. Per zones geogràfiques, esva observar que estes xifres eren majors en laComunitat de Canàries i en la regió sud de lapenínsula.

Però quina és la situació dels xiquets i adoles-cents valencians? Segons el mateix estudi, en lazona geogràfica corresponent a la ComunitatValenciana i Múrcia, la prevalença observada vaser del 25,2% per al sobrepés i del 15% per al'obesitat, dades que ens situen lleugerament perdamunt de la mitjana nacional. Estos resultatssón concordants amb els trobats en l'últimaEnquesta Nacional de Salut (2006), en què s'haestimat una prevalença de l'obesitat del 8,9% pera la població entre 2 i 17 anys, i s'han observatper a la Comunitat Valenciana xifres del 12,4%(11,8% en hòmens i 13,8% en dones), que supe-ren la mitjana nacional.

En el nostre àmbit, el Programa de Supervisióde Salut Infantil de la Conselleria de Sanitat,iniciat en 1986, inclou en l'edat escolar exà-mens de salut als 3, 6, 12, 14 i 16 anys, quecomporten la formalització de l'Informe desalut de l'escolar. Este document sanitari, obli-gatori per a l'inici de cada etapa educativa(Educació Infanti l , Primària, SecundàriaObligatòria, Batxil lerat o Formació Pro-fessional), arreplega informació sobre diferentsvariables relacionades amb la salut dels escolarsexaminats, l’anàlisi de la qual ens permet esti-mar, entre altres, la prevalença de sobrepés iobesitat i l’evolució a través del temps en lapoblació escolar d’esta patologia.

Les dades arreplegades corresponents a l’accés alcurs escolar 2007-2008 ens proporcionen els per-centatges que es mostren en la gràfica adjunta.Trobem les xifres de prevalença d’excés de pesmajors per als xiquets i xiquetes de 12 anys,33% i 26,8% respectivament. La freqüència del’obesitat infantil més alta es va observar a l’edatde 12 anys (7,9%) entre els xiquets, i en els 6anys en les xiquetes (7,6%).

Hàbits d’alimentació, activitat física isedentarismeHi ha evidència que el 95% dels casos d’obesitatté un clar component ambiental vinculat alsedentarisme i a hàbits dietètics que afavorixenel depòsit gradual de massa grassa. Per això ésimportant estimar, a través dels resultats del’última Enquesta de Salut de la ComunitatValenciana (2005), la situació d’hàbits en lainfància (població menor de 15 anys) referidaals hàbits d’alimentació, activitat física i ocisedentari.

Cal destacar que el 35% dels xiquets i xiquetesde 3 a 15 anys d’edat menja verdura menys detres vegades a la setmana, un 38% no pren fruitadiàriament i el 29% pica entre hores.

Quant a l’activitat física en el temps lliure, és adir, fora de l’horari de l'educació física escolar,observem que el 38% dels xiquets i xiquetes desis o més anys d’edat no en fan o només en fande forma ocasional.

A més, les activitats d’oci sedentàries, com araveure la televisió, són molt freqüents en elsxiquets i xiquetes menors de sis anys d’edat: el55% veuen la televisió diàriament i estes acti-vitats es generalitzen (93%) en la poblacióinfantil a partir dels sis anys d’edat. També caldestacar el temps dedicat a esta activitatsedentària: veuen dues o més hores de televisióal dia el 40% dels menors de cinc anys i el70% a partir dels sis anys d’edat. En el període2001-2005 ha augmentat el percentatge dexiquets i xiquetes que veuen la televisió més dedues hores diàries en tots els grups d’edat. I calafegir a tot això el temps dedicat a videojocs,ordinador o Internet.

Estos resultats ens indiquen la importànciad’impulsar estratègies dirigides a millorar elspatrons d’alimentació i d’activitat física en elsxiquets i xiquetes de la nostra comunitat autò-noma.

Polítiques i accionsEn la Regió Europea de l'OMS, la situacióepidèmica de l’obesitat ha possibilitat el desple-gament de polítiques de salut relacionades ambla prevenció, que inclouen les següents actua-cions:

•El II Pla d’Acció Europeu d’Alimentació iNutrició 2007-2012, que inclou com a objectiusla inversió de les tendències d’obesitat enxiquets i adolescents.Per a previndre l’obesitat, s’han adoptat uns

Obesitat infantil, estils de vida iestratègies de prevenció a laComunitat ValencianaMARÍA JESÚS REDONDO. JOAN QUILES. ANA MARÍA FULLANA

Hi ha l'evidència que el 95%dels casos d'obesitat té unclar component ambiental

vinculat al sedentarisme i ahàbits dietètics. En el

nostre entorn, estudis coml'última Enquesta de Salut

de la Comunitat Valenciana,presenten uns resultats que

assenyalen la importànciad'impulsar estratègiesdirigides a millorar elspatrons d'alimentació id'activitat física en els

xiquets i xiquetes de lanostra comunitat

autònoma.

iinnffoorrmmeeObesitat infantil

4 vS 77

objectius de nutrició poblacionals seguint lesrecomanacions de la FAO/OMS: menys del10% d’ingesta energètica diària procedent degreixos saturats, menys del 10% d’ingestaenergètica diària procedent de sucres lliures,menys de l’1% d’ingesta energètica diària pro-cedent d’àcids grassos trans, 400 grams de frui-ta i vegetals al dia, menys de 5 grams diaris desal.A més, almenys el 50% dels lactants han de seralimentats amb lactància materna exclusivadurant els primers 6 mesos de vida i continuarfins als 12 mesos.També es considera la millora de la disponibili-tat i accessibilitat d'aliments saludables com arafruita i verdura, i la reducció d’aliments d’altadensitat energètica i pobres en nutrients.

•El document Passos cap a la salut: un marceuropeu per a promoure l’activitat física per ala salut (2007). Cal destacar que ja en laConvenció de les Nacions Unides sobre elsDrets del Xiquet (1990) s’inclou el dret a parti-cipar en jocs i activitats recreatives. Es recoma-na que els xiquets i xiquetes i els jóvens facenactivitat física almenys d’intensitat moderada(per exemple, caminar ràpid) durant 60 minutsal dia. I, almenys dues vegades per setmana,esta activitat física ha d’ajudar a mantindre laforça muscular, la flexibilitat i la salut òssia.L’activitat es pot dividir en períodes més curtsal llarg del dia i ha de ser tan versàtil i motiva-dora com siga possible.S’observa que el nivell de participació en activi-tats recreatives en xiquets i jóvens és inversa-ment proporcional al nivell d’ingressos fami-liars, per la qual cosa cal establir estratègiesd’eliminació de barreres de l’activitat física enesta població.

•La Carta europea contra l’obesitat, adoptada en laConferència Ministerial Europea de l’OrganitzacióMundial de la Salut contra l’Obesitat, celebrada aIstanbul el novembre de 2006.

A Espanya, el Ministeri de Sanitat i Consum, através de l’Agència Espanyola de SeguretatAlimentària i Nutrició (AESAN) ha posat enmarxa des de febrer de 2005 l’Estratègia per a lanutrició, activitat física i prevenció de l’obesitat:

Estratègia NAOS, amb el lema “Menja sa i mou-te”. Entre les actuacions dirigides a la poblacióinfantil i juvenil podem destacar el ProgramaPerseo, d’educació sobre alimentació i activitatfísica en el medi escolar, amb material didàctic iinformatiu de suport per al professorat, alumnat,famílies i professionals sanitaris; la campanyainformativa Desperta, desdejuna, o la publicacióadreçada a pares L’alimentació dels teus xiquets,sobre nutrició saludable en la infància i ado-lescència; també el Codi PAOS, sobre autoregu-lació de la publicitat d’aliments adreçada amenors, a fi d’evitar una excessiva pressió publi-citària en la població infantil.

A la Comunitat Valenciana, la prevenció del’obesitat infantil té el suport del Pla de Salut dela Comunitat Valenciana 2005-2009, que esta-blix 17 àrees d’actuació, una de les quals ésHàbits i estils de vida, que inclou un apartatespecífic sobre alimentació i nutrició i prevencióde l’obesitat infantil.

En este apartat sorgixen com a objectius propisdel Pla de Salut, que comporten línies d’actua-

ció per a aconseguir-los, la promoció d’hàbitssaludables per a la prevenció del sobrepés il’obesitat, la detecció precoç de sobrepés i obe-sitat i factors de risc, la intervenció adequada enafectats. També hi ha un altre apartat específicsobre exercici físic i activitat física, i és unobjectiu del pla el foment de l’activitat i l’exer-cici físic.

El document Actuacions de prevenció i controldel sobrepés i l'obesitat en la infància a laComunitat Valenciana establix actuacions endiversos àmbits: sanitari, comunitari, escolar,etcètera. Cal destacar, perquè és l’actuació mésrecent, l’edició de la Guia dels menús en els men-jadors escolars, i la formació específica dels enca-rregats de menjadors escolars, que s’està fent desd’este marc en l’àmbit escolar.

María Jesús Redondo Gallego.Joan Quiles Izquierdo.

Ana María Fullana Montoro.Servici de Salut Infantil i de la Dona.

Direcció General de Salut Pública.

5vS 77

Prevalença del sobrepés i l’obesitat en la població escolar de la Comunitat Valenciana. Curs 2007-2008

30%

35%

25%

20%

15%

10%

5%

0%3 anys 6 anys 12 anys 14 anys 16 anys

16,8

Sobrepés Obesitat Excés de pes

Temps que dedica la població infantil a veure la televisió

Xiquets Xiquetes

5,5

24,1

15,8

7,1

22,9

25,1

7,9

33,0

22,3

7,6

29,9

18,4

4,6

23,0

30%

35%

25%

20%

15%

10%

5%

0%3 anys 6 anys 12 anys 14 anys 16 anys

17,0

22,8

5,8

16,9

7,6

24,5

21,0

5,8

26,8

18,2

6,5

24,7

12,1

3,3

15,4

Obesitat infantiliinnffoorrmmee

Font: Servici de Salut Infantil i de la Dona. Direcció General de Salut Pública.

ESCV 2000-2001 ESCV 2004-2005

Font: Enquesta de Salut de la Comunitat Valenciana (ESCV).

0-5 anys 6-10 anys 11-15 anys 0-5 anys 6-10 anys 11-15 anys

Menys d’1 hora D’1 a 2 hores De 2 a 3 hores Més de 3 hores NS/NC

0,42,7

14,5

37,7

47,8

6,1

20,7

48,7

24,2

10,0

26,5

45,5

17,5

16,3

34,0

46,1

3,5

26,1

40,1

33,1

0,0

24,7

43,4

28,0

0,3

0,2 0,5 0,0 0,7 3,6

Segons estàndards de Cole TJ-IOTF (2000).

Aunque la obesidad puede ser unaconsecuencia directa de ciertos sín-dromes (por ejemplo en el síndromede Prader-Willi) o de algunas enfer-medades (como ejemplo el caso del

hipotiroidismo), estas patologías explican unaproporción minúscula de los casos de obesidadque afectan a la infancia en la actualidad.

Existen numerosos factores determinantes queinteraccionan entre sí contribuyendo a la apari-ción de la obesidad. Aunque aún queda muchopor conocer respecto a este tema, sabemos queen la tradicional explicación causal de la obesi-dad como un desequilibrio entre lo ingerido y logastado influyen muchos factores, que son tantode tipo genético como ambientales y relaciona-dos con los estilos de vida respecto a la alimenta-ción y la actividad física.

Factores genéticosAlgunos factores genéticos aumentan la suscepti-bilidad de obesidad (o bien modulando la ingestade alimentos o el gasto energético) pero son losfactores ambientales los que permiten que seexprese o no esa predisposición así como elgrado de la misma.

Se ha constatado una importante relación entrela obesidad de los padres y la de sus hijos, peroes difícil diferenciar si el origen es genético oambiental.

Pero lo que realmente parece explicar la epide-mia actual de obesidad infantil son los cambiosen los estilos de vida en lo referente a la alimen-tación y el sedentarismo que a su vez son el refle-jo combinado de hábitos aprendidos en la familiay las potentes influencias ambientales mediatiza-das por el colegio y el entorno social y especial-mente la publicidad.

AlimentaciónRespecto a la alimentación, la obesidad se haasociado a una tendencia a consumir mas ener-gía que la que se necesita, tanto por el incremen-to en el consumo de alimentos densos en ener-gía, generalmente ricos en grasas y pobres enagua y fibra, las bebidas con alto contenido enazúcares, así como el incremento en el tamañode las raciones.

En el estudio enKid (1998-2000), que es el prin-cipal realizado en nuestro medio sobre hábitosalimentarios de la población infantil y juvenilespañola, se observaron, coincidiendo con loencontrado en estudios de otros países, que lossiguientes aspectos están asociados a una mayorprevalencia de obesidad: peso al nacer mayor de

3.500 gramos, ausencia de lactancia materna,elevado porcentaje (>38%) de las calorías de ladieta en forma de grasas, consumo alto de bolle-ría, refrescos y embutidos y consumo bajo de fru-tas y verduras.

Por el contrario, la tasa de obesidad baja consi-derablemente entre los chicos y chicas que reali-zan mayor consumo de frutas y verduras, asícomo en aquellos que realizan un desayuno com-pleto.

Ciertos errores dietéticos en las familias favore-cen el aumento de peso de su prole al incitar elaumento de ingesta de energía, como la obsesiónpara que coman mucho, o el estimular la buenaconducta con golosinas u otros alimentos calóri-cos, permitir el consumo diario (o casi) de chu-cherías, bollería y bebidas azucaradas, y recurrircon frecuencia a la preparación de platos preco-cinados, entre otros.

Se han observado también diferencias en lospatrones de consumo de alimentos en relacióncon la clase social, en el sentido de que las clasessocioeconómicamente desfavorecidas tienden aconsumir en menor proporción los alimentosconsiderados como “más saludables” o “reco-mendados”.

Actividad física y sedentarismoLa escasa actividad física y el sedentarismo estántambién significativamente asociados a la obesi-dad infantil. El tiempo medio dedicado a activi-dades sedentarias es un elemento decisivo. Así,los menores que dedican más tiempo (tres horasal día o más) a ver la televisión o a los videojue-gos, suelen presentar tasas más importantes deobesidad, frente a los que limitan este tipo deactividades y destinan parte de su tiempo a acti-vidades que suponen un gasto calórico, como lasactividades deportivas.

Otros mediadores de la inactividad física infantilson las máquinas que reducen su trabajo físicocomo el ascensor o el automóvil que, aunqueindividualmente puede que les ahorren pocascalorías, en conjunto y en el transcurso de losdías suponen un ahorro de consumo de energíanotable.

Julia Colomer Revuelta.Profesora Titular de Pediatría de la

Universidad de Valencia.Pediatra, CS Fuente de San Luis de Valencia.

Miembro del Grupo PrevInfad (Actividades preventivas en lainfancia y adolescencia) de la Asociación Española de

Pediatría de Atención Primaria.

Factores determinantesde la obesidadinfantilJULIA COLOMER

Existen numerososfactores que interaccionan

entre sí y que contribuyen ala aparición de la obesidad.

Aunque aún queda muchopor conocer, sabemos que

en la tradicional explicacióncausal de la obesidad como

un desequilibrio entre loingerido y lo gastado

influyen muchos factoresque son tanto de tipo

genético como ambientalesy relacionados con los

estilos de vida referidos ala alimentación y la

actividad física.


6 vS 77

Els 199 casos d'obesitat infantil detec-tats durant l'any 2007 a través de laXarxa Sentinella Sanitària de laComunitat Valenciana (XSSCV),suposen una taxa de 7 casos nous d'o-

besitat infantil per 1.000 menors de 15 anys.

Són 37 els pediatres d'Atenció Primària integratsen la (XSSCV), que estan participant en un estudide casos i controls d'obesitat infantil en XarxesSentinelles que es fa en alguens comunitats autò-nomes: Comunitat Valenciana, Castella i Lleó,Astúries, La Rioja, Extremadura i Aragó.

Este estudi es va iniciar l'any 2007, finalitzaràen 2008, i identifica casos nous (incidents) d'o-besitat infantil, amb un índex de massa corporalmajor del percentil 95 (taules Sobradillo de laFundació Orbegozo), entre els menors de 15anys que acudixen a les consultes dels pediatresde la (XSSCV), independentment del motiu deconsulta

De cada 10 casos detectats 6 són xiquets i 4 xique-tes. El 45% del total d'estos xiquets tenen entre 10i 14 anys, i l'edat mitjana en estos dos sexes és de9,5 anys. El 87% dels xiquets han nascut aEspanya i el 10% en països estrangers, majorità-riament procedents d'Amèrica Llatina.

Quant als antecedents familiars, cal assenyalarque en 6 de cada 10 xiquets obesos, un dels pro-genitors també ho és i en el 20% és en els dospares en què es referix obesitat. En la meitat delscasos que tenen germans estos també són obesos.

Dos de cada tres obesos han rebut lactànciamaterna, en la meitat dels casos durant cincmesos.

La mitjana del pes al naixement d'estos xiquets vaser de 3.400 grams i de la talla de 51 centímetres.

En l'estudi dels factors de risc estudiats en relacióamb el sedentarisme, es va valorar el nombred'hores diàries de televisió (vídeo o DVD) i d'al-tres activitats de pantalla (videojocs, internet)segons es tractara de dies escolars o caps de set-mana. El nombre d'hores que dediquen estosxiquets és major durant el cap de setmana, sobre-tot en els xics i en estos hi ha un clar incrementde les hores de consum de pantalla a mesura queaugmenta l'edat.

Les xiquetes dediquen menys hores d'activitatfísica extraescolar setmanalment que els xiquets iestes hores disminuïxen tant en els xics com enles xiquetes segons va augmentant l'edat. Cinc decada deu xiquetes obeses no fan cap tipus d'acti-

vitat física extraescolar a la setmana enfront detres de cada deu xiquets.

En referència als aspectes valorats sobre l'alimen-tació habitual d'estos xiquets s'assenyala que el14,6% no es desdejuna, el 30% no fa les cincmenjades i la meitat no pren fruita ni verduresdiàriament. El consum de llepolies, refrescos isucs industrials és diari en un 30,7% dels casos.

El 14% d'estos xiquets utilitzen com a begudaprincipal durant el menjar refrescos o sucscomercials. Tots estos hàbits alimentaris inade-quats són més habituals entre les xiquetes queentre els xiquets

Més del 70% d'estos xiquets fan, de forma habi-tual durant el període escolar, el menjar principala casa dels pares i dels iaios.

Han sigut els exàmens de salut fets habitual-ment pels pediatres el mètode més freqüent dedetectar l'obesitat en este grup de xiquets, enca-ra que també les consultes per altres patologies ila troballa casual s'assenyalen en algunes oca-sions per a identificar este problema de salut.

L'obesitat ha sigut classificada com exògena enla meitat dels casos diagnosticats, com endògenaen un 8% i en el 30% dels pacients està en fased'estudi.

Xarxa Sentinella Sanitària de laComunitat Valenciana.

7

Xarxa Sentinella Sanitària de laComunitat Valenciana: obesitatinfantilXARXA SENTINELLA SANITÀRIA DE LA COMUNITAT VALENCIANA

Enguany finalitza l'estudi decasos i controls d'obesitat

infantil en XarxesSentinelles que es fa en

algunes comunitatsautònomes. Este estudi,

iniciat l'any 2007, té com aobjectiu la identificació de

nous casos d'obesitatinfantil. Durant 2007 i a la

Comunitat Valenciana, entreels menors de 15 anys que

acudiren –independentmentdel motiu– a les consultes

dels 37 pediatres d'AtencióPrimària integrats en la

Xarxa Sentinella, es vandetectar 199 casos

d'obesitat infantil. La qualcosa suposa una taxa de 7

casos nous d'obesitatinfantil per 1.000 menors de

15 anys.


vS 77

Diagnòstic d'obesitat infantil per grup d'edat

0-4 anys 5-9 anys 10-14 anys

CasualExamen salutConsulta per altra patologia

100

80

60

40

20

0

Según la Organización Mundial de laSalud (OMS), seis de los siete princi-pales factores determinantes de lasalud están ligados a la alimentacióny la práctica de actividad física. Estos

son hipertensión arterial, obesidad, hipercoleste-rolemia, consumo elevado de alcohol, bajo con-sumo de frutas y verduras y sedentarismo. Ennuestro país se da la paradoja de que, a la vezque se generalizaba el concepto “dieta mediterrá-nea” y se aceptaba unánimemente sus efectosbeneficiosos sobre la salud, el incremento delnivel de renta experimentado en las dos últimasdécadas ha provocado, junto a otras causas, unprogresivo alejamiento de su cumplimiento,optándose habitualmente por productos másfáciles y rápidos de preparar pero nutricional-mente menos saludables. Al mismo tiempo, cadavez se adoptan hábitos más sedentarios, tanto enel trabajo como en el tiempo libre. Este desequili-brio entre las calorías ingeridas y consumidastrae como consecuencia la ganancia de peso que,en último extremo, deriva en obesidad.

La preocupación por la creciente prevalencia deobesidad se debe a su asociación con las princi-pales enfermedades crónicas que afectan a lasalud de la población. Al menos tres cuartas par-tes de los casos de diabetes mellitus tipo 2, untercio de los casos de enfermedad cardiovascular,la mitad de los casos de hipertensión y una cuar-ta parte de las osteoartritis pueden ser atribuidasal exceso de peso. Un análisis realizado en 1997por el Instituto Sueco de Salud Pública concluía

que, en la Unión Europea, el 4,5% de los años devida ajustados por discapacidad (AVAD) se pier-den como resultado de una mala alimentación,un 3,7% se pierden por causa de la obesidad yun 1,4% más debido a la falta de actividad física;los tres juntos suman el 9,6% de los AVAD fren-te al 9% debido al tabaquismo.

Esta situación ha llevado a la OMS a declarar quela obesidad será una de las grandes epidemias quenos amenazarán durante el Siglo XXI, lo que hahecho que los gobiernos de los diferentes países ylas instituciones internacionales cada vez otor-guen mayor importancia a las políticas que pue-dan contribuir a mitigar sus efectos. Como sucedecon la mayoría de las enfermedades que tienen suprincipal origen en exposiciones de carácterambiental y social, son las medidas preventivas,más que las terapéuticas, las que arrojan resulta-dos más efectivos y eficientes, y en este sentido seproyectan la mayoría de las actuaciones.

En España, los datos de la última EncuestaNacional de Salud (2006) indican que el porcenta-je de adultos obesos es de un 15,25% y de nadamenos que el 37,43% tiene sobrepeso. Esto es,uno de cada dos adultos pesa más de lo recomen-dable. Pero si la situación es preocupante entre losadultos, es en niños y adolescentes donde se alcan-zan cifras realmente alarmantes, habiéndose tripli-cado el número de niños obesos en apenas dosdécadas. Según esta encuesta, el porcentaje actualde obesidad infantil es del 9,13% y de un 18,48%de sobrepeso, por lo que si sumamos ambos datosveremos que uno de cada cuatro niños españolestiene exceso de peso (27,61%), iniciándose estesobrepeso en edades cada vez más tempranas.

La respuesta del Ministerio de Sanidad yConsumo a este reto ha sido la puesta en mar-cha, en febrero de 2005, de la Estrategia para lanutrición, actividad física y prevención de la obe-sidad (Estrategia NAOS). Esta estrategia, coordi-nada por la Agencia Española de SeguridadAlimentaria y Nutrición (AESAN), nació con lavocación de abarcar el más amplio abanico demedidas, desde recomendaciones generales hastaactuaciones muy concretas destinadas a sectoresespecíficos, manteniendo siempre la perspectivaintegral que la naturaleza del problema requiere.Esta aproximación al problema ha sido premiadapor la Organización Mundial de la Salud durantela Conferencia Ministerial contra la Obesidad,celebrada en Estambul en noviembre de 2006,destacándose así el valor de la Estrategia NAOScomo modelo en la lucha contra la obesidad.

El lema de esta estrategia es “come sano y muéve-te” ya que, como hemos visto al desgranar las cau-

8

Invertir la tendencia dela obesidad:la Estrategia NAOSJUAN MANUEL BALLESTEROS

Cada vez es más evidente la necesidad de promover unenfoque multidisciplinar e intersectorial, que supere los

ámbitos de la sanidad y educación e incorpore a otrossectores de la sociedad que pueden y deben

desempeñar un papel destacado en la prevención de laobesidad. Siguiendo esta línea de pensamiento, en la

mayor parte de las iniciativas adoptadas en laEstrategia NAOS se ha contado con la implicación de

otros: administraciones públicas, universidades,sociedades científicas, empresas, organizaciones de

consumidores y asociaciones de ciudadanos.


vS 77

sas que han llevado a esta situación, es fundamentalpromover una alimentación equilibrada junto alincremento de la práctica de actividad física, duran-te todas las etapas de la vida, para prevenir la obesi-dad y las enfermedades crónicas asociadas a ella.Los planes de acción, protocolos y recomendacio-nes a la población deben combinar ambas variables.La pirámide NAOS de los estilos de vida saludableses un buen ejemplo de este mensaje conjunto.

Para luchar contra los problemas de salud pública,durante años se ha actuado a través de campañasde comunicación junto con programas educativosen las escuelas donde se daban las pautas quedeben guiar la conducta de los ciudadanos. Deesta forma se consideraba que si el individuo dis-ponía de suficiente información y conocía cómorealizar una alimentación equilibrada y la suficien-te actividad física, adoptaría unos hábitos mássaludables. Aún asumiendo que éstas son decisio-nes individuales, no debemos olvidar que cadaindividuo vive en un contexto socioeconómico queva a condicionar, de manera decisiva, su forma devivir. Existe una enorme presión ambiental queinduce al consumo de alimentos con una alta den-sidad energética y a la práctica de actividadessedentarias, junto con ciertas barreras que dificul-

tan la generalización del consumo de alimentostan saludables como las frutas y verduras, o laescasez de áreas cercanas donde practicar deportesin asumir grandes riesgos. La experiencia nosdemuestra que sólo con dar información y educa-ción no es suficiente para provocar el necesariocambio social que lleve a invertir la tendenciaascendente de la prevalencia de obesidad, sinoque, además, debe actuarse sobre el entorno facili-tando la adopción de estas opciones saludables.

Cada vez es más evidente la necesidad de promo-ver un enfoque multidisciplinar e intersectorial, quesupere los ámbitos de la sanidad y educación eincorpore a otros sectores de la sociedad que pue-den y deben desempeñar un papel destacado en laprevención de la obesidad, como son las empresasalimentarias, publicistas, periodistas, urbanistas,deportistas, cocineros y, en general, a toda la socie-dad. No basta con sumar actuaciones. La enverga-dura del reto hace necesario promover la colabora-ción público-privada y facilitar la creación devínculos entre los distintos proyectos en marcha,estableciendo políticas facilitadoras y potenciado-ras de recursos. Además, es necesario lograr unamayor cooperación entre las distintas administra-ciones que permitan actuar coordinadamente a

nivel nacional, autonómico y municipal. En lascomunidades donde se han realizado intervencio-nes globales e integrales se ha observado una dis-minución de la prevalencia de los factores de ries-go. Siguiendo esta línea de pensamiento, en lamayor parte de las iniciativas adoptadas en laEstrategia NAOS se ha contado con la implicaciónde otros: administraciones públicas, universidades,sociedades científicas, empresas, organizaciones deconsumidores y asociaciones de ciudadanos. Estasacciones están desarrollándose principalmente através de acuerdos voluntarios y convenios de cola-boración. Pocas actividades realizadas en el campode la salud pública han tenido un carácter tan mar-cadamente multidisciplinar e intersectorial.

Finalmente, el seguimiento y la evaluación de lasacciones desarrolladas debe ser un componenteineludible de las políticas y planes de acción de pre-vención de la obesidad y de la promoción de estilosde vida saludables, que han de permitir medir laeficacia y eficiencia de las medidas desarrolladas ymantener la mejora continua de las actuacionespropuestas. Es necesario iniciar el desarrollo de unconjunto de indicadores clave, comparables a nivelinternacional, para su inclusión en los sistemasnacionales de vigilancia sanitaria.

Debemos ser conscientes de que invertir la ten-dencia de la obesidad exige un esfuerzo continuoy sostenido, y que nadie debiera esperar la solu-ción de este problema en menos de 10 o 15 años.Mientras que la OMS, en la Carta Europea con-tra la Obesidad aprobada en noviembre de 2006,fija como objetivo revertir la tendencia de la obe-sidad en el año 2015, como muy tarde, otrasorganizaciones hablan de un plazo mínimo de 40años para atajar este problema. Pero esto exigirála determinación firme de luchar contra estaenfermedad, poniendo los medios necesarios,humanos y económicos, para alcanzar esta meta.

Juan Manuel Ballesteros Arribas.Coordinador de la Estrategia NAOS.

Agencia Española de SeguridadAlimentaria y Nutrición (AESAN).

B i b l i o g r a f í a

World Health Organization. The World Health Report 2002.Reducing risks, promoting healthy life. Geneva: WHO; 2002.http://www.who.int/whr/2002/en.

Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación. La alimentación enEspaña 2006. Panel de consumo alimentario. Madrid, 2007.

James WPT et al. Overweight and obesity (high body mass index).En: Ezzati M et al., editores. Comparative quantification of healthrisks: global and regional burden of disease attribution to selectedmajor risk factors. Vol 1. Geneva: WHO; 2004: p. 497-596.http://www.who.int/publications/cra/en.

World Health Organization. Global Strategy on Diet, Physical Activityand Health. Geneva: WHO; 2004. http://www.who.int/dietphysica-lactivity/goals/en/index.html.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Encuesta Nacional de Salud deEspaña 2006. Madrid: Ministerio de Sanidad y Consumo; 2007.http://www.msc.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/encuesta2006.htm.

Ministerio de Sanidad y Consumo. Estrategia para la nutrición, acti-vidad física, prevención de la obesidad (NAOS). Madrid:Ministerio de Sanidad y Consumo; 2005.http://www.aesa.msc.es/aesa/web/AESA.jsp.

Carta Europea Contra la Obesidad. Conferencia Ministerial Europeade la Organización Mundial de la Salud contra la Obesidad.Estambul (Turquía), 15-17 de noviembre de 2006.(http://www.euro.who.int/obesity).

UK Government Office for Science. Tackling Obesities: FutureChoices-Project report. UK Government's Foresight Programme.London: Government Office for Science; 2007.www.foresight.gov.uk.

9vS 77

Pirámide NAOS de los estilos de vida saludables


10

D ins de l'Estratègia NAOS (nutrició,activitat física, prevenció de l'obe-sitat i salut) s'ha posat en marxa elPrograma Perseo (Programa esco-lar de referència per a la salut i l'e-

xercici, contra l'obesitat), dirigit a la poblacióescolar d'edats compreses entre 6 i 10 anys.

En el present curs, 2007-08, s'està duent a termecom a experiència pilot en les comunitats autò-nomes d'Andalusia, Canàries, Castella i Lleó,Extremadura, Galícia i Múrcia i en les ciutats deCeuta i Melil la, coordinat pel Centred’Investigació i Documentació Educativa (CIDE)del Ministeri d'Educació, l'AESAN del Ministeride Sanitat i Consum, i les conselleries d'educaciói sanitat de les esmentades autonomies. Estesautonomies posseïxen una prevalença de l'obesi-tat en la població de 2 a 24 anys, superior a lamitjana espanyola (13,9%) en l'estudi enKid1998-2000.

Naix amb l'objectiu principal de previndre l'o-besitat infantil a través de l'alimentació saluda-ble i l'exercici físic, amb la vocació de la seuapossible generalització, i seguint el model psico-social d'educació per a la salut en què s'emmar-quen les escoles promotores de salut. Estes reco-neixen que l'educació no es fa només a travésdel currículum escolar sinó pel “suport mutuque es presten l'escola, la família i la comunitat”(Metcalfe 1995).

En què consistix el programa Perseo?El programa Perseo pretén que els escolars de 6a10 anys adquirisquen coneixements, generenactituds i desenrotllen conductes favorables cap aun estil de vida que previnga l'obesitat i promogala salut. Per a açò dirigix les seues activitats cap ados dimensions complementàries: l'alimentació il'activitat física; i actua en uns quants campssimultàniament: l'aula, el centre escolar, la famí-lia, els menjadors escolars i l'entorn pròxim.S'han seleccionat dos tipus d'escoles de sem-blants característiques, en unes es farà el progra-ma i les altres serviran de control. Aproxi-madament 7.500 escolars pertanyen a cada undels dos grups.

El programa s'ha iniciat amb una campanya desensibilització en què s'han utilitzat cartells i tríp-tics explicatius que s'han oferit a la població através de les farmàcies col·laboradores i dels cen-tres de salut pròxims als centres educatius selec-cionats.

El següent pas ha consistit en la formació delsprofessionals que hi intervenen. El personalsanitari ha rebut instruccions per a donar xarra-

des a les famílies, mantindre la comunicacióamb elles en els casos que siga necessari,col·laborar amb les escoles i prendre certesmesures antropomètriques a l'alumnat que, amés d'aportar coneixements, serviran d'avalua-ció del programa, ja que s'han realitzat abansde començar i es pretén tornar-les a prendreuna vegada acabat. Per al personal docent, laUniversitat de València va organitzar un curs deformació del 5 al 7 de setembre, en el qual esvan tractar diversos aspectes relacionats ambl'alimentació saludable i l'activitat física enl'aula i en el centre escolar, presentant el mate-rial docent preparat.

Cada professor/a pot desplegar el programa demanera autònoma, a partir de 10 unitats didàc-tiques elaborades. Cada unitat presenta unaàmplia varietat d'activitats perquè se'n trienalmenys dos, per a dur a terme durant el curs,atenent a les característiques de l'alumnat i laplanificació del professorat. Els títols de les 10unitats donen una idea de l'orientació del pro-grama. Estos són: “Dieta saludable: varietat iequilibri”; “Activitat física, sedentarisme i pescorporal”; “Un desdejuni saludable”; “Menjaralguna cosa a mitjan matí i en el berenar”; “Unmenjar equilibrat”; “El sopar”; “Menjar i beureentre hores”; “Les fruites i verdures”; “Elssnacks salats i les llepolies”, i “Alimentació iesport”.

En l'actualitat, s'està desplegant el programa enquè col·laboren les famílies, els dietistes, els cui-ners dels menjadors, els ajuntaments, el personalsanitari, a més de l'alumnat i el professorat.S'utilitzen els recursos didàctics preparats per aaixò, així com diversos materials (matalafets,cons de senyalització, caixons de flexibilitat, bàs-cules, tallímetres, etcètera.) que en faciliten l'exe-cució. En alguns municipis s'ha elaborat un pro-grama d'activitats extraescolars en col·laboracióamb l’ajuntamenti, especialment d'activitat físicai esport no competitiu.

Per al seguiment del programa, es compta ambuna pàgina web http://www.perseo.aesan.msc.es/en què es pot presentar dubtes, fer consultes iobtindre els recursos i materials elaborats.

Al començament de juny se celebraran unes jor-nades d'avaluació i reflexió en què es tractarà defer els ajustos necessaris que un programa d'estaenvergadura requerix.

Valentín Gavidia Catalán.Dep. Didàctica Ciències Experimentals i Socials.

Universitat de València.

El Programa Perseo té com aobjectiu que els escolars

d'edats compreses entre els6 i 10 anys adquirisquenconeixements, generen

actituds i conductesafavoridores d'un estil de

vida que previnga l'obesitat ipromoga la salut. Les seuesactivitats es dirigixen cap a

dos aspectescomplementaris:

l'alimentació i l'activitatfísica. Tant l'aula, el centre

escolar, la família, elsmenjadors escolars, com

l'entorn pròxim, constituïxenels àmbits de treball

simultani d'este programa.


vS 77

El Programa Perseo per a laprevenció del’obesitat infantilVALENTÍN GAVIDIA

11

Por qué nuestra población infantil tieneun problema con el sobrepeso y laobesidad? La respuesta es sencilla:come más y peor y se mueve menos.Estas generaciones están sufriendo un

cambio en los estilos de vida. Son las llamadasgeneraciones del transito nutricional, en las quehay una sobrecarga dietética que ha favorecidoun cambio en nuestros hábitos alimentarios.

La educación alimentaria es la base sobre la cualdebemos trabajar. Empezar por la propia familia,intentar corregir estos defectos adquiridos, pocosaludables, enseñar a comer forma parte de latransmisión de conocimientos de padres a hijos.Como todo aprendizaje requiere un esfuerzo diario.

El tratamiento de la obesidad es complejo, no estáestandarizado ni los métodos de abordaje ni el trata-miento en sí. Hay niños, adolescentes o familias deobesos que no viven la obesidad como un problema,deben ser respetados, pero hay que ofrecerles toda lainformación sobre las consecuencias a corto y largoplazo. El tratamiento ha de ser realista y respetar losplazos requeridos, vencer los hábitos adquiridos noes tarea fácil. El objetivo es conseguir una reeduca-ción de la alimentación y de la actividad física.

En estos dos últimos años en el centro de saludde Alzira se ha implantado un nuevo programapara el control de la obesidad infantil, basado enel programa “Niños y niñas en movimiento” quecombina los siguientes aspectos:•Educación nutricional. Los niños deben saber lo

que comen, la composición y la energía queproporcionan los alimentos.

•Actividad física. Mediante su promoción diaria:caminar, subir y bajar escaleras, jugar, etcétera,y estimulo de ejercicio físico aeróbico mediantela practica de algún deporte.

•La emocionalidad del niño y sus relacionessociales personales.

Mediante la terapia de grupo aprenden a descri-bir sus sentimientos y emociones. Prestando unimportante tiempo a la familia, que tienen quecolaborar activamente con los niños y su proble-ma, orientando y haciéndoles partícipes de laterapia. Hay que enseñarles que su salud en estosmomentos de su vida y en el futuro va a depen-der en gran medida de su alimentación; asímediante juegos se les enseña a clasificar los ali-mentos de forma fácil y, con un lenguaje com-prensible para ellos y divertido. Se les habla de lapublicidad engañosa, un juego divertido paraellos es contar los anuncios que han visto sobrealimentación en un tramo del día.

El sedentarismo es otro de los problemas impor-tantes sobre el que trabajamos semanalmente.Uno de los objetivos de todas las semanas esreducir el tiempo dedicado a la televisión, inter-net, videojuegos, etcétera. Sorprende que lamedia supere las 2-3 horas diarias, ellos debencontrolar esos horarios, y tienen que sustituir esetiempo por “movimiento”. Muchos de los padresrecordamos que a su edad, una vez terminadoslos deberes, estábamos jugando en la calle y rea-lizando actividad física. Ahora intentamos susti-tuir este tiempo con actividades extraescolares,muchas de ellas de inactividad (dibujo, música,idiomas, etcétera). Les motivamos a realizar acti-vidad física diaria al menos durante 50 minutos,(subir escaleras, caminar a diario, bailar, saltar,correr, etcétera) y deportes aeróbicos, buscandoel que más les guste y motive, si es en grupomejor, por ejemplo muchos de ellos han formadogrupos para apuntarse a gimnasios.

Intentamos crear un espacio donde los niños pue-dan analizar y expresar sus emociones en relacióncon el tema del sobrepeso, obesidad y sus conse-cuencias. Mejorar la autoestima, las relacionessociales ("Intentamos subir la autoestima ya queson niños muy "machacados" en el colegio.Muchos de estos niños sufren bullying en el cole-gio (cinco veces más que el resto), muchos pade-cen de ansiedad y depresión, mediante la terapiagrupal, les enseñamos a que se comuniquen mejor.

Promover la alimentación normocalórica y equi-librada, tanto del niño como de la familia. Unaprimera norma es que ellos pueden comer de

todo tipo de alimentos, pero aprenden a reduciraquellos que son menos saludables y que van acontribuir a incrementar las calorías diarias (sivan a una hamburguesería por ejemplo, nocomen la mas grande, comen patatas fritas, perolas pequeñas y sobre todo aprenden a decir “nogracias, tengo bastante”).

Para la participación en este programa se necesi-ta una amplia aceptación del curso y una impli-cación en el mismo por parte del niñ@ y de lospadres, que se realiza mediante una entrevistaprevia.

Se realiza a lo largo de 11 sesiones (una porsemana) en la que participan grupos de seis aocho niños de edades comprendidas entre los 8 y14 años con problema de sobrepeso. Las sesionesse inician con 15 minutos de ejercicio físico derelajación y después mediante rol play y juegos setrata el tema semanal; es un tratamiento estruc-turado con objetivos planeados por semanas.

Cada semana hay temas puntuales que se van amanejar y van variando: alimentación, emotividad,la imagen asertiva o el ejercicio físico, entre otros.Siempre hay tres objetivos que cumplir cada sema-na, relacionados con alimentos y actividad física(probar una verdura nueva, realizar 50 minutosdiarios de ejercicio, cinco comidas al día, etcétera).

Hay que resaltar que la implicación de la familiaen estos tratamientos es muy importante, puestoque los niños necesitan su apoyo constante y dia-rio. Recomendar que el tratamiento y manteni-miento de los cambios en la alimentación y acti-vidad física, deben ser para toda la vida.

Los resultados obtenidos son realmente sorpren-dentes ya que estamos disminuyendo o normali-zando su índice de masa corporal. Su seguimien-to a lo largo de los años, indica que esta semillaque hemos plantado en ellos durante estas sema-nas, está empezando a crecer, de forma que sushábitos de vida han mejorado, porque ellos hanquerido cambiarlos. Muchos son los padres quecuando nos ven en consulta, lo primero que nosrecuerdan es que sus hijos siguen controlando sualimentación y ejercicio.

Han mejorado la calidad de la dieta mediterrá-nea, comen más fruta más verdura, desayunan,toman las raciones de lácteos que les correspon-den, hacen cinco comidas al día y tienen menosansiedad y depresiones.

Valero Sebastián Barberán.Pediatra. del Centro de Salud de Alzira.

vS 77

Combatir la obesidad infantil:movimiento y alimentaciónsaludableVALERO SEBASTIÁN

La complejidad del tratamientode la obesidad infantil hace

que sea necesaria laimplicación de la familia. Ésta

debe responsabilizarse yparticipar de forma activa en la

reeducación de laalimentación y de la educación

física de los hijos. Hay queenseñarles que su salud va adepender de su alimentación.


El projecte educatiu “Tenim molt encomú” oferix als centres docents lapossibilitat de treballar en la promo-ció d'hàbits saludables i en la preven-ció de l'obesitat infantil, a través del

diàleg entre les persones majors i els xiquets. Estàdirigit a escolars de tercer cicle d'EducacióPrimària, és a dir, de 10 a 12 anys d'edat.

En este projecte els protagonistes són tant elsxiquets i xiquetes com els voluntaris majors queexercixen la funció d'educadors. Les personesmajors acumulen al llarg de la seua vida expe-riència i coneixements sobre pràctiques relacio-nades amb la salut que poden servir de referentals xiquets i xiquetes actuals, per a analitzar elspropis hàbits i debatre les actituds. A més,xiquets i majors tenen molt en comú, ambdóscompartixen la necessitat de comunicar-se, decontar-se les experiències d'abans i d'ara, d'a-prendre els uns dels altres i de forma conjunta.L'establiment del vincle intergeneracional resultamolt positiu per a ambdós.

Esta iniciativa de la Fundació Pfizer, dins del seucompromís social amb el tema “Envelliment iQualitat de vida”, rep el suport i la col·laboració dela Conselleria d'Educació i la Conselleria de Sanitatde la Comunitat Valenciana, pionera en la realitza-

ció d'este projecte educatiu, que s'està ja ampliant aaltres zones com la Comunitat de Madrid.

L'activitat principal del projecte consistix en lavisita a la classe d'un educador major de 60 anys.En la visita, després de ser presentat pel profes-sor, introduïx el tema d'hàbits saludables, i pos-teriorment fa una dinàmica de grup a través d'unjoc de fitxes i preguntes i propicia el debat alcomparar els hàbits infantils de quan els dinamit-zadors tenien de l'edat dels participants i elshàbits actuals dels xiquets i xiquetes implicats enl'activitat.

Els centres participants reben material didàcticque inclou un llibre del professor per a recolzarla continuïtat del treball en l'aula sobre hàbitssaludables i diàleg intergeneracional, amb elsapartats: Cuidar-se, Comunicar-se i Solidaritzar-se, proposant activitats participatives en la classei en l'àmbit familiar en què s'implica especial-ment els avis dels escolars. L'activitat final d'estaintervenció en les classes és l'elaboració en l'aulade la Carta de la Salut Il·lustrada, que plasma perun costat el xiquet de forma gràfica què ha signi-ficat per a ell la participació en el projecte, i perl'altre, el compromís firmat per mestres, pares,xiquets i ancians per a promoure hàbits saluda-bles en les famílies. S'han rebut més de 1000Cartes de la Salut, element que es va introduirper primera vegada en l'edició del 2007 i quedota de continuïtat el projecte dins de les aules.

A la Comunitat Valenciana han participat en esteprojecte, des del seu inici, 380 col·legis i 29.393escolars. La visió general dels educadors sobre elprojecte és molt positiva, el 95% dels professorsconsidera el projecte de bo a excel·lent i afirmaque participarà en les pròximes edicions. El 80%dels centres que van participar en la segona edi-ció a València van ser centres repetidors de l'an-terior convocatòria.

A més, els professors han valorat molt positi-vament la figura de l'educador major, pensenque la seua presència en l'aula és una cosanova per als alumnes, i per això estan mésatents i que aporta serietat, respecte, credibili-tat, tranquil·litat i experiència de vida. Alsmajors, la participació en este projecte els hareportat un sentiment gratificant per l'afecte irespecte rebut, i per la possibilitat de podercompartir les seues experiències amb altresvoluntaris. Els escolars aprecien l'experiènciadels majors, que els servix per a valorar el queells tenen i i que no tenien els seus iaios, i laimportància de practicar uns hàbits saludablesde vida.

Francisco José García Pascual.Marta Reyes Suarez.

Amaya Iturralde Rodríguez.Maite Añón Roig.

Fundació Pfizer.

12

‘Tenim molt en comú’Diàleg intergeneracional per a promourehàbits saludables

FRANCISCO JOSÉ GARCÍA. MARTA REYES. AMAYA ITURRALDE. MAITE AÑÓN

El diàleg entre personesmajors i xiquets, en l'àmbitdels centres docents, s'ha

revelat com una fórmulaeficaç per a treballar

aspectes relacionats amb lapromoció d'hàbits

saludables en general i dela prevenció de l'obesitat

infantil en particular.L'intercanvi d'experiènciesentre ambdós grups d'edat

resulta molt positiu per aambdós.

vS 77


La iniciativa de Fundación Ruralcajapara fomentar el crecimiento saludabledestinada a los chicos y chicas de ochoa doce años de edad de la ComunidadValenciana, con la colaboración de la

Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación,la Conselleria de Sanidad y la Conselleria deEducación es un proyecto genuinamente valen-ciano.

Su objetivo es que los escolares de 3º a 6º deEducación Primaria conozcan cómo cuidar susalud mediante una buena alimentación y activi-dad física adecuada contando con los recursos denuestro entorno de una forma lúdica, mediantediferentes juegos y concursos.

El Aula del Crecimiento propone a los escolares tra-bajar tres aspectos fundamentales: crecer sano, creceractivo y crecer sabiendo. Los chicos y chicas que par-ticipan en esta experiencia formativa aprenden elvalor de la dieta mediterránea como base de una ali-mentación sana y equilibrada, con abundante presen-cia de cereales, legumbres, verduras y frutas, pescadoy aceite de oliva. También el valor de vivir en unentorno privilegiado por su clima que permite el culti-vo de una amplia variedad de frutas y verduras y deaceite de oliva, y el interés de ciertos elementos denuestra cultura tradicional como la gastronomía delas diferentes comarcas que suele utilizar con sabidu-ría los productos de temporada. Otro aspecto tratadocon juegos es que conozcan los beneficios de la prácti-ca diaria de ejercicio físico y de deporte, así como suimportante papel para lograr un buen crecimiento.Además se acerca la cultura y la historia de nuestracomunidad despertando su interés por el entorno.

La instalación de una carpa dentro del recinto del centrodocente permite que los escolares participen en las diferen-tes actividades organizadas por monitores y que en con-junto tienen aproximadamente una hora de duración.

Los padres también son invitados a conocer lasdiferentes zonas y actividades que han disfrutadosus hijos durante la jornada escolar visitando lacarpa, donde son obsequiados con el Libro delcrecimiento, una guía didáctica elaborada porexpertos en nutrición como la doctora María JoséRoselló, así como por técnicos de la Conselleria de

Agricultura, Pesca y Alimentación, la Conselleriade Sanidad y la Conselleria de Educación, coninformación destinada a apoyarles a conducir deforma correcta la alimentación de sus hijos.

Además, con el objetivo de dar continuidad al pro-yecto, se ha desarrollado un CD multimedia (bilin-güe) con contenidos didácticos diferenciados paralos alumnos de segundo y los de tercer ciclo dePrimaria. Este material, repartido en los colegiosparticipantes, se configura como una importanteherramienta educativa para ser utilizada por losprofesores dentro del aula y con la que sus alum-nos puedan seguir aprendiendo de forma interacti-va otros aspectos interesantes sobre la buena ali-mentación, el ejercicio físico y nuestra cultura.

En su primera edición, en el curso escolar 2006-2007 participaron 60 colegios de la provincia deValencia y más de 10.000 escolares. La valoraciónde este proyecto por el profesorado de los colegiosque han participado es muy positiva. En su prime-ra edición, en el curso escolar 2006-2007 partici-paron 60 colegios de la provincia de Valencia ymás de 10.000 escolares. En el presente cursoescolar 2007-2008 se ha concluido su segundaedición. El Aula de Crecimiento ha visitado 100centros y ha contado con la participación de másde 19.000 alumnos de 2º y 3er ciclo de Primaria.

Fundación Ruralcaja.

13vS 77

El Aula del Crecimiento:aprender a crecer bien deforma divertidaFUNDACIÓN RURALCAJA

Este proyecto propone a losescolares que conozcan

cómo cuidar su saludmediante una buena

alimentación y actividadfísica adecuada, contando

con los recursos propios denuestro entorno de una formalúdica. Con el objetivo de dar

continuidad al proyecto sehan desarrollado diversos

materiales que constituyenuna herramienta educativa

para ser utilizada por losprofesores dentro del aula,permitiendo a sus alumnos

poder seguir aprendiendo deforma interactiva aspectos

sobre alimentación, ejerciciofísico y cultura local.


Escolares siguen las explicaciones del monitor de la actividad en el interior de la carpa insatalada en un colegio.

Fun

daci

ón R

ural

caja

Una alimentació saludable és una basesòlida per a tindre una bona salut aqualsevol edat. Així doncs, una ali-mentació adequada durant l'edatescolar permetrà al xiquet/a créixer

amb salut i mantindre les seues exigències esco-lars.

En els últims anys s'està produint un abandó dela dieta mediterrània i s'observa un augment delsobrepés i l'obesitat infantil.

És en l'etapa escolar on podem donar als xiquetsi xiquetes els coneixements i els estils de vidasaludables, entre els quals es troben els hàbits ali-mentaris.

Amb els objectius de conscienciar els alumnesde la importància del desdejuni com a ingestadiària fonamental per a emprendre el dia ambmés energia i ensenyar l'escolar a triar ali-ments saludables per a aconseguir un desdeju-ni complet, el Centre de Salut Pública deBenicarló, conjuntament amb el Col· legiOficial de Farmacèutics de Castelló i amb laparticipació de les entitats col·laboradores (laConselleria d'Educació, la cooperativa agríco-la Sant Isidre de Benicarló i el centre comer-cial Carrefour de Vinaròs), han iniciat algener de 2008 unes jornades de DesdejunisSaludables dir igides a alumnes de 2n dePrimària (xiquets i xiquetes amb edats com-

preses entre set i vuit anys d'edat), en elscol·legis del Departament 1.

En este curs escolar s'ha fet un total de nou inter-vencions amb una mitjana de participació de 60alumnes i el nostre objectiu és augmentar el nom-bre d'intervencions en el pròxim curs.

Prèviament a la realització de l'activitat s'ha fetentrega al col·legi d'uns pòsters de desdejunissaludables, unes cartes per a informar de l'activi-

tat als pares dels alumnes i dues enquestes (la pri-mera, una setmana abans de la intervenció i lasegona, un mes després).

Esta activitat té una duració de 90 minuts i con-sistix en la ingesta dels aliments adequats quehan de formar part d'un desdejuni saludable.

El nostre desdejuni ha consistit en: un got de llet,fruites seques, pa amb oli d'oliva, pernil serrà opit de titot i suc de taronja natural.

Posteriorment es fa una sessió teòrica, perquè elsxiquets i xiquetes coneguen quins aliments sónels adequats per a consumir en el moment deldesdejuni. El desdejuni saludable ha de ser com-plet i variat i ha d'incloure:•lactis (llet, iogurt, quallades o formatge),•cereals (pa, galletes, rebosteria casolana o cere-

als)•i fruita (fruita fresca, macedònia o sucs de

taronja natural).

En acabar, els alumnes participen en un joc queconsistix a formar dos equips i avançar sobre untauler a mesura que encerten preguntes sobre ali-mentació. També se'ls entrega uns quaderns ipòsters sobre alimentació saludable.

Rosa Arnau Salvador. Araceli Álvarez Martín.Mª Teresa Pedrosa Roca. Mª Blanca Talavera Talavera.

Carolina Vilches Peña. Encarnació Gandía Arándiga.Natividad Folch Monfort. Fernando Puzo Ardanuy.

Centre de Salut Pública de Benicarló.Lydia Roca Blasco.

Col·legi Oficial de Farmacèutics de Castelló.

14 vS 77

DesdejunissaludablesCSP DE BENICARLÓ. COL·LEGI OFICIAL DE FARMACÈUTICS DE CASTELLÓ

Conscienciar els alumnesde la importància del

desdejuni com una ingestadiària fonamental per a

emprendre el dia ambenergia i ensenyar-los a

triar aliments saludablesper a aconseguir un

desdejuni complet, són elsobjectius fonamentals de

l'activitat “Desdejunissaludables” duta a terme en

el Departament de Salut 1.


Un grup d’escolars participen en un joc sobre alimentació.

Cen

tre

de S

alut

Púb

lica

de B

enic

arló

Es en las etapas más tempranas de lavida cuando se configuran los hábitosalimentarios que van a marcar, en laedad adulta, preferencias y aversionesdefinitivas. Esos hábitos van a incidir

de forma positiva o negativa no sólo en el estadode salud actual, sino que serán promotores desalud o riesgo en el futuro.

Para conseguir resultados óptimos las estrategiasde prevención de la obesidad infantil, debenabordar conjuntamente la dieta y el sedentaris-mo, iniciarse lo más precozmente posible y man-tenerse a lo largo de la vida. La adopción deestas medidas en la infancia, así como la detec-ción precoz de la presencia del sobrepeso o de laobesidad son de gran importancia.

El centro de salud pública de Elda está realizandopor segundo año consecutivo en el Departamentode Salud 18 (Alto y Medio Vinalopó) el Programade Prevención de la Obesidad en EducaciónInfantil, el cual surge en el contexto del Proyectode Promoción de la Salud y ParticipaciónComunitaria del Departamento 18, impulsado

desde la Dirección General de Salud Publica conel fin de detectar los problemas y necesidades dela población general.

Este programa actúa sobre los dos agentes princi-pales de la educación nutricional del niño/a, queson el entorno familiar y la escuela. Consiste endos talleres dirigidos a los niños y niñas de cincoaños (3º de Infantil), impartidos por alumnos delCiclo Formativo de Grado Superior de Dietéticay Nutrición del IES La Melva de Elda, formadospreviamente por los técnicos de Promoción de laSalud e Higiene de los Alimentos. En estos talle-res a través de diversas actividades como juegos,carteles, replicas de alimentos, dibujos para colo-rear y proyecciones de imágenes, se pretendemostrarles la forma adecuada de alimentarse, asícomo inculcarles hábitos de vida saludables,como la higiene o el ejercicio físico. La iniciativade los talleres ha sido ampliamente aceptada,prueba de ello es que en este curso 2007-08 se vallegar al 94% del total de centros escolares conEducación Infantil y a 2.150 niños y niñas.

Además, se realizan charlas dirigidas a los fami-liares, padres y abuelos, de los niños y niñas deEducación Infantil, con el fin de sensibilizar a lasfamilias sobre la necesidad de una alimentaciónadecuada, promover en sus hijos una dieta equili-brada, informar sobre el valor nutritivo de losdistintos tipos de alimentos, convertir el acto decomer en algo placentero, introducir estrategiasque eviten el consumismo exarcebado, etcétera.Estas charlas son ofrecidas por los enfermeros de

los distintos centros de salud de AtenciónPrimaria en colaboración con las concejalías desanidad de cada municipio que participan en ladifusión de las mismas en la población. Por últi-mo, se valoran los menús escolares en todos loscentros con comedor del departamento, un totalde 50 centros. A partir de los datos obtenidos seestablecen una serie de recomendaciones paracada centro educativo con el fin de mejorarlos yadaptarlos a las necesidades nutricionales de losniños y niñas.

Durante el curso pasado, el centro de saludpública de Elda realizó encuestas a los padres delos niños de tres a cinco años sobre los hábitosalimentarios de éstos, con el fin de conocer elestado actual y mejorar las actuaciones del pro-grama. Los resultados obtenidos mostraron querespecto al consumo de pescado el 14% lo tomamenos de una vez por semana; el 58% ingierefruta diariamente. Un 27% de los niños tomaverduras tres o más veces a la semana. El 16%consume a diario pasteles, dulces y bolleríaindustrial. El 19% de los niños sólo toma unvaso de leche o cacao para desayunar y sólo un12% realiza un desayuno completo. El 79,5%realiza actividades físicas una o varias veces a lasemana.

Gerardo Arroyo Fernández.Alejandro Cremades Bernabeu.

Unidad de Promoción de la Salud.Centro de Salud Pública de Elda.

15vS 77

Programa de Prevención de laObesidad en Educación InfantilGERARDO ARROYO. ALEJANDRO CREMADES

El Centro de Salud Públicade Elda viene realizando

por segundo añoconsecutivo en su

demarcación sanitaria (Altoy Medio Vinalopó) el

Programa de Prevención dela Obesidad en Educación

Infantil, que actúa sobre losdos agentes principales de

la educación nutricional delniño, que son el entorno

familiar y la escuela. Paraello se realizan talleres en

los centros escolares ycharlas dirigidas a padres y

familiares de los niños.


La obesidad infantil es el trastornonutricional más frecuente y de preva-lencia creciente que repercute en laadaptación social y el desarrollo psico-lógico del niño. Preocupan actualmente

sus relaciones con diversas morbilidades asocia-das como enfermedad cardiovascular y diabetestipo 2, y su evolución natural hacia la obesidaddel adulto. La prevención de la misma se ha con-vertido en una prioridad sanitaria al ser declara-da recientemente por la Organización Mundialde la Salud como una epidemia global.

En un estudio realizado por la Unidad deEndocrinología Infantil del Hospital GeneralUniversitario de Alicante, en los años 2002-2003, sobre una población escolar de la provin-cia de Alicante, se observó una prevalencia deobesidad del 18,8%, lo que supone 38.370 obe-

sos en nuestra provincia (de un total de 204.061niños). Comparado con un estudio realizadohace 10 años en escolares de esta provincia, se haproducido un aumento de la prevalencia en un7%. También se observó un incremento signifi-cativo de los niveles de colesterol total en sangrede un 6%, con implicación directa evidente sobrela morbi-mortalidad de estos niños.

Ante la necesidad de desarrollar estrategias paraabordar el problema de la obesidad, en el HGUAhemos puesto en marcha un programa de inter-vención multidisciplinar centrado en actuaciones

sobre recomendaciones dietéticas, ejercicio físicoy apoyo psicológico, acorde a los parámetrosactuales de atención a estos pacientes. La priori-dad de este programa es el resultado individualpero enmarcado en la exploración de los distin-tos factores que inciden en esta problemática.

Conscientes de la necesidad de evaluar la efectivi-dad del programa a largo plazo hemos podidoconstatar, hasta el momento, resultados satisfacto-rios tanto objetivos, respecto a los índices de masacorporal (IMC), como de adhesión al programa.

A través de esta experiencia que pivota sobre laidea de la atención a factores relativos a lasexpectativas y necesidades de los niños y susfamilias, además de la centrada en la “báscula”,pretendemos diseñar un modelo de intervenciónque garantice los resultados a largo plazo.

Además, en el momento actual, se está evaluandola forma de llevar a cabo estas intervenciones enel contexto de la Atención Primaria con el objeti-vo de alcanzar al máximo número posible deniños.

Lorea Ruiz Pérez.Unidad de Endocrinología Infantil. Servicio de Pediatría.

Hospital General Universitario de Alicante.Inmaculada Palazón Azorín.

Consulta de Psicología Infantil. Servicio de Pediatría.Hospital General Universitario de Alicante.

IInnffoorrmmeeObesitat infantil

16

Atención multidisciplinar para elabordaje del niño obesoExperiencia en el Hospital GeneralUniversitario de Alicante

LOREA RUIZ. INMACULADA PALAZÓN

vS 77

Evolución de las cifras de peso e IMC en nuestros pacientes

62,7588235Peso 1

Media

15,4278182

d. t.

3,74179552

Error

17

60,3294118Peso 4 14,6574966 3,55496509 17

2,008346552,42941176

Dif. medias

0,48709559 1,39681525 3,46200828 -3,43249352 0,00059806

N

d. t. Error IC 95% p=Wilcolson

28,532IMC 1

Media

3,14595931

d. t.

0,8122832

Error

15

26,8906667IMC 5 3,05945482 0,78994784 15

1,156391351,64133333

Dif. medias

0,29857896 1,00094515 2,28172152 -3,35097482 0,00080528

N

d. t. Error IC 95% p=Wilcolson

Ante la necesidad dedesarrollar estrategias para

abordar el problema de laobesidad, en el HospitalGeneral Universitario de

Alicante se ha puesto enmarcha un programa de

intervenciónmultidisciplinar centrado en

actuaciones sobrerecomendaciones

dietéticas, ejercicio físico yapoyo psicológico, acordea los parámetros actuales

de atención a estospacientes.

La posada en marxa de la Unitat deReferència de la Comunitat Valencianacontra el risc cardiovascular en xiquets iadolescents en el Servici de Pediatria delConsorci Hospital General Universitari

de València l'any 2003 va portar al reconeixe-ment de la necessitat de desplegar un programaespecífic per a l'atenció al xiquet obés. L'alta pre-valença d'obesitat entre els xiquets remesos a launitat i la complexitat del seu abordatge va moti-var la posada en marxa d'un programa multidis-ciplinari en què es combina l'atenció mèdica ambun programa d'educació física, consell dietètic isuport psicològic si fa falta. Este programa s'inte-gra en un ambient de treball en equip i amb unaflexibilitat horària que permet la seua realitzaciósense pèrdua de l'activitat escolar.

L'atenció mèdica consistix en una valoració delgrau d'obesitat i la seua distribució corporal aixícom una exhaustiva avaluació dels factors de risccardiovascular que ja poden estar presents en

etapes precoces de la vida. Esta atenció es com-pleta amb l'avaluació d'alteracions funcionals oorgàniques en el territori vascular, cor i renyóamb mètodes no invasius que permeten detectaraquells xiquets i adolescents amb major predis-posició a desenrotllar risc cardiovascular i poderiniciar mesures preventives per a evitar-ne eldesenvolupament.

El programa d'educació física es fa bé en presèn-cia física en dependències de l'hospital o a distàn-cia. L'exercici de l'activitat física es fa de formaindividualitzada segons les necessitats de cadaxiquet en concret, tant per ell mateix com pel seuentorn familiar. La participació des del comença-ment d'especialistes en exercici físic i salut de laUniversitat CEU-Cardenal Herrera ha permés ferles activitats amb una supervisió professionalitza-da. L'èxit del primer any amb una activitat pre-sencial va portar a ampliar el nombre de xiquetsinclosos i obligar a fer una activitat mixta, pre-sencial i a distància, que en l'actualitat comprénmes de 200 xiquets.

El consell dietètic es fa individualment per undietista que analitza la situació personal i fami-liar dels xiquets i recomana les normes dietèti-ques mes adequades. El programa es completaamb tallers de cuina i xarrades sobre la composi-

ció dels aliments i contingut calòric, estimulant elconsum de menjar sa. Els tallers de cuina patroci-nats per la cadena de supermercats Consum vandirigits tant als pares com als xiquets, i insistixenen l'elaboració de menjars que sense deixar deser atractius siguen equilibrats.

Sovint, en l'obesitat es troba subjacent problemesindividuals i familiars que requerixen un suportpsicològic personalitzat. La intervenció d'unpsicòleg completa el programa d'abordatge mul-tidisciplinari. En este sentit, s'estan iniciant acti-vitats junt amb el departament de Psicologia dela Universitat Jaume I de Castelló i de laUniversitat de València.

El programa assistencial s'emmarca dins delscentres d'investigació biomèdica en xarxa(CIBER) de l'Institut de Salut Carles III delqual el Servici de Pediatria del ConsorciHospital General Universitari forma part. Aixòpermet la cooperació amb grups nacionals quedediquen la seua labor a la millor atenció del'obesitat.

Empar Lurbe Ferrer.Cap del Servici de Pediatria del’Hospital General de València.

17

Programa Multidisciplinari per al'Atenció del Xiquet ObésL'experiència del Consorci Hospital GeneralUniversitari de València

EMPAR LURBE

vS 77

Sala de l’Hospital de Dia del Consorci Hospital General Universitari de València.

Con

sorc

i Hos

pita

l Gen

eral

Uni

vers

itari

L'abordatge per a l'atencióal xiquet obés que es fa en

el Servici de Pediatria delConsorci Hospital GeneralUniversitari de València té

un caràcter multidisciplinari.En el programa assistencial

que duen a terme escombina l'atenció mèdica

amb un programad'educació física, consell

dietètic i suport psicològicsi fa falta. Tot això s'inscriuen un context de flexibilitathorària que evita la pèrdua

d'activitat escolar.


18

aaggeennddaaObesitat infantil

CURSOS DE L’ESCOLAVALENCIANA D’ESTUDIS PER A LA SALUT(EVES)Informació:Secretaria de l’EVESC/Juan de Garay 21, 46017-VALÈNCIATel. 963 86 93 69 Fax: 963 86 93 70http://www.eves.san.gva.es

➤ DIPLOMA EN ATENCIONS PAL·LIATIVES

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.

Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut. València.

Places:35 alumnes.

Duració:150 hores.

Data:Segon semestre de 2008.

Matrícula:406.11 €.

➤ DIPLOMA SUPERIOR DE METODOLOGIA D'INVESTIGACIÓ EN CIÈNCIES DE LA SALUT (DSMICS)


Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.

Places:30 alumnes.

Duració:400 hores.

Data:Novembre 2008 - juny 2010.


➤ CURS ACTUALITZACIÓ DE LAFORMACIÓ DE DELEGATS DEPREVENCIÓ EN MATÈRIA DE PRE-VENCIÓ DE RISCOS LABORALS.(EDIC CASTELLÓ)


Lloc:Hospital general d'Alacant.

Places:25 alumnes.

Duració:20 hores.

Data:de l'1 al 30 de novembre de 2008.

Preinscripció:1 d'octubre de 2008.


➤ CURS ALZHEIMER I ALTRESDEMÈNCIES EN ATENCIÓPRIMÀRIA

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Campus virtual de l'EVES.Places:50 alumnes.Duració:80 hores.Data:del 15 de setembre de 2008 al 13 defebrer de 2009.Preinscripció:fins el 14 d'agost de 2008.Matrícula:406,11 €.

➤ CURS ANÀLISI ESTADÍSTIC AMBORDINADOR. PROGRAMASPSS/PC

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.Places:25 alumnes.

Duració:40 hores.

Data:del 15 de setembre de 2008 al 13 defebrer de 2009.

Preinscripció:fins el 10 de novembre de 2008.

Horari:de 16.00 h. a 20.30 h.

Matrícula:203,05 €.

➤ CURS APRENENTATGE PROGRAMES COMUNITARIS.REHABILITACIÓ CARDIACA FASE III

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.Places:30 alumnes.

Duració:20 hores.Data:del 10 al 14 de novembre de 2008.Preinscripció:fins el 10 d'otubre de 2008.Horari:de 16.00 h. a 20.00 h.Matrícula:gratuïta.

➤ CURS ATENCIÓ D'INFERMERIAEN DROGODEPENDÈNCIES

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.Places:20 alumnes.Duració:30 hores.Data:del 3 al 12 de novembre de 2008.Preinscripció:fins el 3 d'otubre de 2008.Horari:el dia 3 de 16.00 h. a 21.00 h. i la restade dies de 16.00 h. a 20.00 h.Matrícula:101.53 €.

➤ CURS ATENCIÓNS A MALALTS DE PARKINSON

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.Places:60 alumnes.Duració:30 hores.Data:del 20 al 29 d'octubre de 2008.Preinscripció:fins el 22 de setembre de 2008Horari:de 16.00 h. a 20.30 h.Matrícula:gratuïta.

➤ CURS D’AUTOATENCIÓCARDIOVASCULAR I VOLUNTARIAT “AMICS DEL COR”

Organitza:Escola Valenciana de Estudis de la Salut.Lloc:Escola Valenciana de Estudis de laSalut.Places:30 alumnes.Duració:20 hores.Data:del 20 al 24 d'octubre de 2008.Preinscripció:fins el 22 de setembre de 2008.Horari:de 9.00 h. a 13.00 h.Matrícula:gratuïta.

CURSOS DE L’ESCOLANACIONAL DE SANITATPer a informació complementèria sobreinscripció i matrícula, poden posar-se

en contacte amb la Secretaria de Cursosde l'Escola Nacional de Sanitat.Tel: 918222296 - 918222243 Fax: 913877864 [email protected] C/ Sinesio Delgado, 8.28029 Madrid.

➤ MÀSTER DE SALUT PÚBLICAINTERNACIONAL 2008-2009

Organitza:Institut de Salut Carles III. EscolaNacional de Salut.

Lloc:Escola Nacional de Salut. Madrid.

Places:30 alumnes.

Duració:960 hores.

Preinscripció:17 d'agost de 2008.

Data:del 17 de setembre de 2008 al 20 dejuny de 2009.

Horari:matins i vesprades.


➤ DIPLOMA DE ESPECIALITZACIÓEN DIRECCIÓ I GESTIÓ D'UNI-TATS CLÍNIQUES



Places:40 alumnes.

Duració:120 hores.

Preinscripció:31 de juliol de 2008.

Data:del 15 de setembre de 2008 al 19 dedesembre de 2008.

Horari:matins.

Matrícula:600 €.

➤ DIPLOMA SUPERIOR DE PROMOCIÓ DE LA SALUT



Places:25 alumnes.

Duració:400 hores.

Preinscripció:4 de setembre de 2008.

Data:del 15 de setembre de 2008 al 10 dedesembre de 2008.

Horari:matins.

Matrícula:1.600 €

curs

osco

ngre

ssos

sem

inar

isco

nfer

ènci

es

vS 77

Si vols créixer... menja bé i mou-te moltEdita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.Edició bilingüe en valencià i castellà.

Este material de caràcter lúdic i didàctic va destinat als xiquets i té com a objectiu inculcar-los hàbits saludables d'alimentació. Es compon d'un conte amb il·lustracions infantils id'un quadern de dibuixos que el xiquet pot pintar.N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/bibliotecaPer a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

19

Actividad física saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado de Educación Física (1)

Actividad física saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnado (2)

Edita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.Edició en castellà.ISBN (1): 978-84-690-9091-6 ISBN (2): 978-84-690-9123-4

Material didàctic per a professors i alumnes que tracta el tema de l’activitat física .N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es

Alimentación saludable. Programa Perseo. Guía para el profesorado(1)

Alimentación saludable. Programa Perseo. Cuaderno del alumnadoEdita: Subdirecció General de Coordinació Científica de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària del Ministeri de Sanitat i Consum.Edició en castellà.ISBN (1): 978-84-690-9092-3

Guia per al professorat d'alumnes de 1r a 5é curs de Primària i el quadern per als alumnes d'estos cursos.N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de Perseo, http://www.perseo.aesan.msc.es

Estrategia NAOS. Invertir la tendencia de la obesidadEdita: Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.Edició en castellà.

El Ministeri de Sanitat i Consum ha elaborat l'Estratègia per a la nutrició, activitat física i prevenció de l'obesitat (NAOS), que té com a finalitat millorar els hàbits alimentaris i impul-sar la pràctica regular de l'activitat física de tots els ciutadans, posant especial atenció en la prevenció durant l'etapa infantil. Atés el caràcter multifactorial de l'obesitat, en l'elaboraciód'esta estratègia han col·laborat, entre altres, els següents sectors de la societat: administracions públiques, experts independents, empreses relacionades amb el sector de l'alimentació ide l'activitat física i associacions. En este document s'arrepleguen de forma molt completa les característiques d'esta estratègia.N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es

Actuaciones de prevención y control del sobrepeso y obesidad en la infancia y adolescencia en la Comunidad ValencianaEdita: Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana.Edició en castellà.

Esta publicació arreplega els objectius i les línies d'actuació per a abordar amb rigor la prevenció i el control de l'obesitat en la infància i en l'adolescència, amb l'objectiu últim d'acon-seguir un creixement i desenvolupament adequats en estos grups de població de la Comunitat Valenciana.N'hi ha una edició electrònica disponible a la Biblioteca Virtual de la pàgina web de la Direcció General de Salut Pública http://biblioteca.sp.san.gva.es/bibliotecaPer a més informació vos podeu posar en contacte amb el Servici de Salut Infantil i de la Dona de la Direcció General de Salut Pública (96 196 14 78).

La alimentación de tus niños. Nutrición de la infancia a la adolescenciaEdita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.Edició en castellà.

Amb este manual, editat en el marc d'actuacions de l'Estratègia NAOS, els pares, avis, educadors i, en general, els responsables de l'alimentació i la salut dels xiquets i adolescents, dis-posaran d'unes recomanacions sobre alimentació i nutrició que els ajudaran a elaborar una alimentació variada, equilibrada i al seu gust, i faran del menjar no només una necessitat,sinó un plaer.N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es

Come sano y muévete. 12 decisiones saludablesEdita: Ministeri de Sanitat i Consum. Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.Edició en castellà.

Esta fullet tracta d'ajudar a adoptar estils de vida saludables relacionats amb l'alimentació i l'exercici físic, per mitjà de 12 consells directes i de senzills, dins del marc de l'Estratègia NAOS.N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de l’Estrategia NAOS, http://www.naos.aesan.msc.es

1ª Conferencia de Prevención y Promoción de la Salud en la Práctica Clínica en españa. Prevención de la obesidad infantil y juvenilEdita: Ministeri de Sanitat i Consum.Edició en castellà.ISBN: 978-84-96761-47-6

Fruit del treball d'experts en prevenció de l'obesitat infantil i juvenil, naix este llibre en què podrem trobar, entre altres temes, informació sobre els aspectes següents: magnitud i tendèn-cies del problema; factors de risc; causes i conseqüències; antecedents i estat actual; estratègies per a seguir, i eficàcia i viabilitat de les intervencions.N'hi ha una edició electrònica disponible en la pàgina web de la Societat Espanyola de Medicina Interna, http://www.fesemi.org/publicaciones/otras/index.php

Obesitat infantilrreeccuurrssooss

vS 77

La salut en laparaula

Viure en

Salut2008

aniversari

No és cap joccuidatecv.com/wp-content/uploads/2012/10/obesidad.pdf · Meydis DIPÒSIT LEGAL...

Documents

Transcript of No és cap joccuidatecv.com/wp-content/uploads/2012/10/obesidad.pdf · Meydis DIPÒSIT LEGAL...