núm. 142EDITA: COL·LEGI SANT VICENÇ

ANY: XXXIXJUNY 2015nosaltres

PÀG. 8 COL·LEGINOTÍCIES

PRESENTACIÓ DEL CÒMIC DEL

50È ANIVERSARI

PÀG. 25 CARRER DELS GEGANTS

LES COLÒNIES DE LES TORTUGUES

I ELS DOFINS

PÀG. 26 CARRER DELS GEGANTS

ELS TUCANS I ELS MUSSOLS A LA

PREHISTÒRIA

PÀG. 27 CARRER DELS GEGANTS

LES COLÒNIES DE P5

A CAN FONT

PÀG. 11 COL·LEGINOTÍCIES

DANIELLE STEELE: FROM MIAMI

TO BARCELONA

PÀG. 17 ENTREVISTA

CONEGUEM EN JOAN

CAPDEVILA

PÀG. 32 CRUÏLLA DE NARRADORS

L’ESCÓ(Joaquim

Pastor)

PÀG. 34 CICLE SUPERIOR

L’ADÉU DE 6È

SUMARI

03Editorial

22Concurs literari

24Llibres recomanats

39Temps era temps

38Bon dia, Sr. Kaspàrov

32Cicle superior

17Entrevista: Joan Capdevila

06Col·leginotícies

04Benvinguts a la vida

37Entreteniments

25Carrer dels Gegants

36Cruïlla de narradors

34L’adéu de 6è

16Departament Psicopedagògic i d’Orientació

28Obrim camí

20Biblioteca Ramon Folch

12Fundació Educativa Esteve Casals

13Entrevista: David Lozano

14Activitats aquàtiques

30Quart creixent

La nostra portadaTanquem l’any del 50è aniversari, en el qual hem comprovat que realment som una escola activa i familiar. Només cal veure l’alegria que desprenen les instantànies penjades al suro de la portada. Som una comunitat educativa que viatja unida pel camí de l’educació dels nostres infants.

Equip de redaccióConsell de redacció: Mònica Biel, Laia Mèlich, Antoni Prats i Manel VidalCorrector: Joaquim PastorInformació: Joan Capdevila, Júlia Galvan, Paco López, Glòria Roig i Imma SerranoFotografies: equip de mestres, AMPA i FEECCol·laboradors/es d’aquest número: Mònica Español, Esteve Fradera, Danielle Steele i equip de mestresDisseny i maquetació: Joan Pastor

El tercer relatAmb la narració L’escó, que inserim a la secció “Cruïlla de narradors”, el nostre col·laborador Joaquim Pastor completa la sèrie de tres contes inspirats en episodis de la història del Col·legi Sant Vicenç i escrits amb motiu del cinquantenari de la nostra institució.

En aquesta ocasió dóna veu al més que centenari escó (o escon) de ca n’Aragall, impròpiament anomenat bagul, que els fundadors de l’Associació Catòlica de Pares de Família heretaren dels propietaris de ca n’Aragall quan adquiriren la futura seu de l’Acadèmia, el setembre de 1964.

Recordem als nostres lectors que els anteriors relats -La destral i La teula- s’han publicat respectivament en els números 140 i 141 de la nostra revista.

2NOSALTRES

EDITORIAL

L’estiu és la millor època de l’any per a fer grans activi-tats a l’aire lliure, com anar a casals, marxar de colònies o campaments, o fer rutes per la

muntanya. Les dificultats que moltes persones tenen per a conciliar la vida laboral i el gaudi d’una vida familiar, fan complicada la realització d’aques-tes activitats durant el curs escolar. Tot i així, hauríem de ser coneixedors de la importància que té l’educació dels nos-tres fills més enllà de l’estrictament es-colar. Parlem, doncs, de l’educació en el lleure.

Però, què entenem per lleure? El lleure no és fer que l’infant realitzi una ac-tivitat mentre els adults en realitzen d’altres del seu interès; no és donar una eina tecnològica per tal que jugui i no molesti. El lleure és el temps que va més enllà d’obligacions i necessi-tats. És l’activitat que fem durant les nostres hores “lliures”, que omple les nostres necessitats d’esbarjo. És sabut que les persones sempre hem tingut la necessitat d’aprendre d’una forma di-ferent, de viure experiències, de com-partir, de conèixer, de gaudir de la na-tura i d’estimar.

L’any 1876 Walter Bion va organitzar les primeres colònies a Europa: marxa-va a la muntanya durant un mes amb un grup de nois, fills de les ciutats industrials, a respirar aire pur, a cór-rer, a jugar i a alimentar-se de forma sana i equilibrada. Aquestes activitats de lleure van anar creixent i popula-

ritzant-se. El 1907 Baden Powell fundà l’escoltisme, que l’any 1912 va arribar a Catalunya gràcies a Pere Roselló. Al cap d’uns quants anys, concretament el 1959, l’Associació Catòlica de Pares de Família, sota el guiatge del salesià Esteve Casals, organitzà les primeres colònies per a infants de Sant Vicenç dels Horts.

Des de llavors ha crescut el nombre d’activitats, l’oferta de lleure s’ha multiplicat. Esplais, caus i altres enti-tats ens ofereixen un ventall immens de possibilitats. Els infants tenen la necessitat de ser educats en el lleure, de compartir espais i moments amb altres nens i nenes com ells, en situaci-ons diferents de les familiars i les esco-lars. No solament a l’estiu, sinó també durant tot l’any, que és quan moltes d’aquestes entitats organitzen les seves activitats.

Els nostres fills i filles necessiten aquest temps. Però també desitgen gaudir-lo al nostre costat. La família ha de ser la instigadora d’aquest apre-nentatge de les afeccions, d’aquest compartir jocs i esports. Ha de ser la provocadora d’ensenyar a conèixer nous paisatges físics i humans, de posar-los en contacte amb la natura, duent a terme viatges i excursions. Ha de conrear en ells el sentiment, la fan-tasia, la imaginació, la bellesa, mit-jançant vivències compartides que els agitin i empenyin a gaudir d’una salut personal, física, psíquica i social excel·lent.

Manel Vidal

Gaudim del lleure

Els nostres fills i filles necessiten aquest temps. Però també desitgen gaudir-lo al nostre costat.

L’any 2015 tenim l’oportunitat de gau-dir del lleure pares i fills, d’aprendre plegats. Durant el curs escolar fem que frueixin d’aquesta vivència amb altres infants com ells a l’esplai o al cau. Però durant l’estiu, a més a més, marxem junts a respirar aire fresc, a jugar, a parlar, a viure experiències inoblida-bles. Serem capaços de fer-ho?

3NOSALTRES

Nil Sales Ferrés

Em dic nil, i vaig néixer el passat el 9 de febrer de 2015, a les 2.45 h de la matinada, a l’Hospital General de Catalunya. Els meus pares són en Sergi, professor de secundària, i la Roser, mestra de l’escola. Tinc uns germans grans perfectes, en Job i la Maria, que em cuiden i m’estimen molt, i un germà més petit que ells, el Pau, que em fa petons i abraçades. Tots ells m’expliquen que va costar molt decidir el meu nom i que, al final, va ser el nom que volia la majoria. He vingut a una família molt nombrosa: sóc el desè nét tant per part dels avis paterns, Xavier i Pilar, com dels avis materns, Josep i Immaculada; el tretzè besnét de la Quimeta, i el desè de la besàvia Montserrat. Quina alegria em va fer celebrar el meu bateig la nit de Pasqua, acompanyat del Raül i la Raquel, que són els meus padrins. Quina il·lusió em fa ser tants a casa!

Pau Puig Romera

El dimecres 18 d’abril de 2015, a les 16.05 h, s’esdevingué un acte important a l’Hospital General de Catalunya: vaig veure la meva mare, l’Emma, que és mestra, i el meu pare, en Dídac, que és enginyer informàtic, per primera vegada. Al llarg d’aquells dies de primavera es van apropar a l’hospital i a casa molts amics i familiars, com els avis Pere, Carme, Manuel i Maria, o els padrins, l’Esther i el Gerard. Però per a mi la més important és la Nora, de tres anys, que és qui va triar el meu nom. M’encanta veure com ens estimem tots.

Ivet Ricardo Masana

El meu nom és Ivet, un nom molt dolç i curt que prové del grec i vol dir “que traça un llarg camí”. Va costar força que tota la família es posés d’acord amb el meu nom, tant els meus pares -Juan, geògraf de vocació i comercial de professió, i Gemma, pedagoga- com les meves germanes, Helena i Júlia. Vaig néixer el 12 de març de 2015 a les 8.35 h, el dia que els pares m’esperaven, puntual i matinera, a l’Hospital General de Catalunya. A tots els agrada molt que siguem família nombrosa, també als avis Luis, Maria Dolores, Jaume i Ana Maria, i a les besàvies Anna, de cent anys, i Maria, de noranta-vuit. La nit abans l’Helena i la Júlia estaven amb la iaia i no podien dormir dels nervis, tenien tantes ganes de veure’m que es van saltar les classes i van venir a l’hospital per poder conèixer-me al més aviat possible. M’agrada la meva família, perquè tothom desprèn molta alegria.

Benvingutsa la vida

BENVINGUTS A LA VIDA

4NOSALTRES

Aina Selfa Aymerich

El meu nom és Aina, i sóc filla del Rubén, enginyer, i la Maria Jesús, infermera i mestressa de casa. Tot i que el meu nom sigui menorquí, jo no ho sóc pas! El meu nom el va triar el pare, i en català és Anna, però em diuen com a les Illes per recordar les darreres vacances d’estiu a Menorca, on el Josep i el Martí, dos dels meus germans, van pujar a un avió per primer cop. Tots els germans, també el Pau -que és el més gran-, fan torns per tenir-me als braços, però la Judit, la segona, sempre està pendent de mi, no sigui que amb tants cavallers a casa em confonguin amb un drac, i no em deixa plorar ni un segon. Vaig néixer a l’Hospital Sant Joan de Déu, a Esplugues del Llobregat, a les 12.00 h del passat 17 d’abril. Sóc la trenta-sisena néta del Lluís i la Teresa, i la novena del Vicent i la Pepita. Tot i així, no sóc una més, tots em mimen molt, fins i tot els meus padrins, Vicent i Inma. Quin gust de família!

Núria Prats i Navarro

El 14 d’abril de 2015 vaig arribar al món, a l’Hospital General de Sant Boi (Sant Joan de Déu). El meu nom és Núria. Els meus pares són en Marcel, enginyer informàtic, i la Silvia, administrativa comptable. Va costar triar el meu nom, però al final es van posar d’acord els pares amb els avis Lluís, Maria Encarnació, Àngela i Pere, els padrins, la Núria i l’Arnau, i tota la resta de la família. Tinc una germaneta de dos anys i vuit mesos que es diu Nora. El primer dia que la vaig veure la va entrar el pare en braços: s’havia adormit al cotxe de camí! Però el segon dia ja em va demostrar que és un belluguet, ja que va començar a jugar a fer voltes a una cadira i va acabar a urgències del mateix hospital amb un trau al cap. Però ara està més tranquil·la, em cuida i fins i tot em canvia els bolquers. Quina felicitat!

Ot Ollé Peran

El passat 9 de maig de 2015, a les 23.00 h, vaig arribar a la vida al Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Sóc l’Ot. Els meus pares -Miquel, soldador, i Montse, administrativa- diuen que augmentar la família ha estat una nova experiència molt bonica. I deu ser cert, perquè la meva germaneta Carla sempre havia imaginat com seria tenir un germà, però mai no hauria dit que estaria tot el dia mirant-me i dient-me que guapo que sóc. Els avis també em cuiden molt, tant els que vénen a veure’m, el Josep i la Carme, com els que ho fan des del cel, l’Emilia i l’Asensi. L’altre dia la meva germana va dir-li a la mama: “Ara sí que sóc feliç del tot!” I és que no pot tenir més raó: tenir una família que et protegeix i et cuida et dóna una felicitat infinita

BENVINGUTS A LA VIDA

5NOSALTRES

Col·leginotíciesl’actualitat de l’escola

11.00 h Celebració de l’eucaristia

L’eucaristia solemne que va tenir lloc a l’església de Sant Vicenç Màrtir va ser el punt d’arren-cada de la festa central comme-morativa dels 50 anys de lliura-

ment i servei del Col·legi Sant Vicenç, i va acollir nombrosos col·laboradors, amics, mestres i familiars del col·legi. Presidida pel bisbe Agustí Cortés Soriano, va ser concelebrada pel rector de la parròquia, Mn. Mateu Santacana, el salesià Faustí Gutiérrez i Mn. Joan Pere Pulido, secre-tari general i canceller del bisbat de Sant Feliu, acompanyats de Manuel Duaso, di-aca permanent i exmembre de la Junta de l’ACPF.

Amb aquesta celebració, festiva i pro-pera, tots els membres de la comunitat educativa van voler compartir el goig de la festivitat, i va ser el moment òptim per a donar gràcies a Déu per tots els be-neficis que ha concedit al Col·legi Sant Vicenç i demanar la protecció de tots els components de la comunitat educa-tiva, per tal que continuïn vetllant com fins ara per l’educació de l’alumnat. En aquesta acció de gràcies no va mancar la menció de tots els alumnes que han estat educats a la nostra escola, de tots els mestres que han exercit i continuen

exercint la seva tasca educativa amb vo-cació de servei a l’altre i, finalment, de tots els pares i mares que han format part de l’Associació Catòlica de Pares de Família i de l’Associació de Mares i Pares i que durant tots aquests anys han dut a terme una gran tasca i han ofert, de manera desinteressada, les seves capaci-tats, el seu temps i els seus recursos per a ajudar a dirigir i gestionar de manera eficaç el Col·legi Sant Vicenç. Tal com va dir textualment en la monició ambien-tal Sergi Sales, pare d’una alumna de l’escola: “Sense ells avui no seríem on som”.

L’himne de l’escola, interpretat pel grup musical Ítaca, va concloure la missa, en la qual van participar alum-nes, mestres i pares, coordinats pel De-partament de Pastoral, que va ajudar a preparar la celebració, l’oració dels fidels i el lliurament de les ofrenes.

12.15 h Actuació dels castellers

Acte seguit, la plaça Sant Jordi va que-dar plena de gom a gom de tots els as-sistents a la festa, que es congregaren per presenciar la construcció de dos pilars de quatre simultanis a càrrec de la Colla Castellera Carallots de Sant Vicenç.

Aquests castells de quatre pisos d’alçada i un casteller per pis, habituals en l’ini-ci o final de les actuacions castelleres a manera de salutació, van ser alçats amb l’acompanyament de les gralles, que in-terpretaven “Un casal obert”, himne del Col·legi Sant Vicenç. En coronar el pilar, l’enxaneta va desplegar una senyera amb el logotip del 50è aniversari.

12.30 h Visita guiada a l’exposició. Signatura en el llibre d’honor i refrigeri.

Les diferents personalitats assistents al festeig van desplaçar-se a la sala petita de l’Ateneu Familiar on hi havia l’ex-posició de la història del Col·legi Sant Vicenç, que va romandre oberta al pú-blic del 9 al 22 de març. L’alcalde Oriol Junqueras va fer un petit parlament i va rebre de mans de Joan Capdevila un exemplar del còmic Créixer, somiar, vet-llar. Història gràfica del Col·legi Sant Vicenç (1964-2014), tot just acabada la presen-tació que n’havia fet Joaquim Pastor. L’exmestre també va ser l’encarregat de presentar l’exposició.

A continuació va tenir lloc, a la biblio-teca de l’escola, la signatura en el llibre d’honor de totes les figures importants que van ser testimonis de la diada. En el

ACTE COMMEMORATIU DEL 50è ANIVERSARI

La llavor ja és arbre granUN VENTALL D’ACTIVITATS VAN DEIXAR PERCEBRE EL CARÀCTER PROPI I EL GRAN ESPERIT QUE ACOMPANYA L’ESCOLA EN L’ANHELAT ACTE COMMEMORATIU DEL 50è ANIVERSARI DEL COL·LEGI SANT VICENÇ DEL PASSAT 22 DE MARÇ, AL QUAL ASSISTIREN, COMMOGUDES, CENTENARS DE PERSONES PER COMPARTIR L’EMOCIÓ I LA IL·LUSIÓ D’UN LLARG CAMÍ QUE AFIRMA, TAL COM EVOCA L’HIMNE DE L’ESCOLA, QUE “LA LLAVOR JA ÉS ARBRE GRAN”.

COL·LEGINOTÍCIES6NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

MembresDavid González (guitarra rítmica), Alberto Morales (baix), Joan Núñez (veus i animació), Santi García (trompeta), Adrián Serrano (bateria), Jesús Soler (clown i veus), Manel Vidal (veus i animació) i Albert Vilardell (guitarra solista).

Trobaluchos del Frac

decurs de la trobada van prendre la pa-raula, aquest cop, Agustí Cortés, bisbe de la nostra diòcesi, Mercè Andreu, re-gidora d’Educació, i Josep Maria Pérez, director dels Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament. Altres autoritats, expresidents i exdirectors, com ara l’exmestre Lluís Bosch, no van poder contenir l’emoció de la jornada.

Joan Capdevila, president de la Fun-dació, i Jaume Folqué, director peda-gògic del centre, van fer el lliurament de la magnífica història il·lustrada de l’escola -de què són autors Marta Biel i Joaquim Pastor- a totes les autoritats, que, en acabar l’acte, van poder assabo-rir un magnífic piscolabis al menjador.

13.00 h Actuació dels Trobaluchos del Frac

Paral·lelament als actes institucionals, i oberta a tot el poble, especialment a les famílies del col·legi, es va fer una festa d’animació a càrrec del grup “Els Trobaluchos del Frac”- del qual Ma-nel Vidal, mestre de cicle mitjà, forma part-, que va oferir una actuació de gran qualitat que va deixar atònits tots els assistents i que va convidar a cele-brar de manera engrescadora -cantant, saltant i ballant- el 50è aniversari.

L’espectacle, que va reunir menuts i grans i que va contagiar la felicitat que

mereixia la diada, va ser traslladat del lloc previst a La Vicentina a causa de la previsió meteorològica. Sota el títol “Per un grapat de doblons”, els co-mediants van oferir una representa-ció que tractava d’uns trobadors molt peculiars que arriben des de La Terra dels Somnis, el món de fantasia on tots viatgem quan dormim, una terra que es troba en greu perill: la gent ha dei-xat de somniar i de mica en mica tot es va destruint. Els Trobaluchos del Frac viatgen al món real per solucionar-ho o, millor dit, per cobrar el deute que el món ha adquirit amb La Terra dels Somnis. Un viatge esbojarrat, absurd i delirant.

14.00 h Dinar

Concentrades a la pista esportiva Fran-cesc Macià, més de 400 persones van voler gaudir d’una exquisida paella popular que va posar punt i final a aquesta diada tan esperada. Un dinar de germanor que va permetre conviu-re i compartir la joia entre alumnes, fa-miliars, membres del Patronat i altres persones de la comunitat educativa, la participació de la qual, segons Joan Capdevila, president de la Fundació, va ser important: “Alguns com a tes-timonis directes dels primers anys de l’escola, i d’altres com a saba nova i re-jovenidora”

InicisL’any 2013, l’Esplai Missioner Aguiluchos, del barri d’Horta a Barcelona, va celebrar el seu 15è ani-versari. Tots els membres del grup, vinculats a l’esplai durant molt de temps, tenien el desig de fer una gran festa contractant un grup d’animació. Però l’escassa oferta de grups d’animació, que trobaven avorrida, i la manca de pressupost per a organitzar la festa van empènyer el grup de joves a aplegar-se per preparar una animació especial feta per ells mateixos. La cosa va anar tan bé que, després de l’estrena de l’1 de juny, l’ONGD Cooperació Aguiluchos, creada per pares de l’esplai, els va demanar que actuessin al setembre a les festes del barri. Des de llavors, han seguit assajant i ampliant el seu repertori fins a crear un espectacle per a infants i joves, un per a joves i adults i un per a adults.

Origen del nomL’esplai es caracteritza per organitzar unes colònies molt especials. Les darreres abans de l’actuació consistien en la salvació del món dels somnis per part dels infants de l’esplai, i van decidir allargar la història. Serien uns Trobadors que vindrien a cantar, uns trobadors de la família Aguiluchos, i vindrien a cobrar el deute que tenen les persones que han deixat de somiar a la vida (Cobradors del Frac). Serien els Trobaluchos del Frac.

7NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

el passat 20 d’abril la biblioteca Ra-mon Folch va acollir l’acte de pre-sentació, familiar i proper, en el

qual els autors de l’obra -acompanyats del president de la Fundació, Joan Cap-devila, i el cap del Departament de Llen-gües de l’escola, Antoni Prats- van poder explicar al públic tots els detalls de la producció del còmic, que han elaborat a partir dels testimonis que han deixat petja a l’escola. Amb el suport d’una presentació multimèdia, que va causar admiració entre els assistents, els crea-

dors de la història van exposar acurada-ment el desenvolupament i el making of (com-s’ha-fet) d’aquesta composició, de la qual s’han publicat 500 exemplars.

En Joaquim, emocionat, va explicar les motivacions que el van moure a es-criure aquest còmic i va parlar sobre la gestació del guió. Ell mateix va desta-car l’aposta de la Fundació per la pu-blicació d’aquest llibret i va elogiar la tasca, en qualitat d’il·lustradora, de la seva antiga alumna Marta Biel, la qual

va detallar diversos aspectes relacio-nats amb el procés de creació gràfica. Tots dos, en finalitzar l’acte, van poder signar els llibres dels lectors que els ho van demanar.

Els dos protagonistes han compartit amb Nosaltres tota la informació refe-rent a la creació d’aquesta impressio-nant obra per fer-nos partícips de tot el treball i per detallar-nos els passos que han permès gestar aquesta obra tan acurada.

HISTÒRIA IL·LUSTRADA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ

El cinquantenari, un pretext per a retrobar-sePER COMMEMORAR ELS 50 ANYS D’HISTÒRIA, L’EXMESTRE JOAQUIM PASTOR FONT I L’EXALUMNA MARTA BIEL TRES HAN PUBLICAT UN CÒMIC QUE REPASSA LA TRAJECTÒRIA DEL CENTRE I QUE IL·LUSTRA NOMBROSOS MOMENTS VISCUTS I PROTAGONITZATS PER LES FAMÍLIES I TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA. ESCRIPTOR I IL·LUSTRADORA VAN PRESENTAR L’OBRA EN UN ACTE ORGANITZAT PER LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS DINS DEL MARC DE LA V SETMANA LITERÀRIA.

PLANTEJAMENT

L’origen d’aquest projecte va néixer el 28 de setembre de 2014, quan Joan Capdevila Vives, en nom de la comissió organitzadora del 50è aniversari, va fer la proposta al nostre estimat exmestre Joaquim Pastor. La proposició de treballar conjuntament amb la Marta formava part del propòsit inicial de l’esmentada comis-sió. Val a dir que, en principi, la idea de la Marta i en Joaquim era publicar un còmic de sis pàgi-nes a la revista Nosaltres, dues a cada número del curs 2014-15. Però, “atesos els arguments i la insistència de la comissió del 50è aniversari, ens vam animar a fer el llibret que finalment s’ha publicat”, ens confessa l’escriptor.

GESTACIÓ DEL GUIÓ

La idea principal del guionista era escriure una història divulgativa a l’abast de tothom, joves i adults, i amb una miqueta de fantasia i humor.

Tenint en compte l’extensió del relat (16 pàgines), va ser necessari seleccio-nar els aspectes més importants de l’his-torial de l’escola: els relleus en la direcció del centre, l’aplicació de les diferents lleis d’edu-cació, el creixement del nombre d’educadors/es i alumnes, les reformes i ampliacions, les innovacions i els projectes -especialment el de l’escola nova-, les festes tradicionals i aniver-saris, etc.

Per a poder començar a escriure calia cercar fonts (orals, escrites i gràfiques) i fer-ne un ús adequat. Entre les primeres cal destacar els testimonis d’exalumnes, exdirectors i mestres (en actiu i jubilats). Pel que fa a les fonts escri-tes, en Joaquim diu que “el llibre Crònica d’una escola, publicat amb motiu del 20è aniversari del Col·legi Sant Vicenç (1964-84), la revista Nosaltres i les memòries i programacions anu-als, entre altres documents, ens van resultar

força útils”. Finalment, i quant a les fonts grà-fiques, l’arxiu de fotografies de l’escola els va proporcionar molta informació, especialment a la Marta, que admet que “el suport de totes aquestes fonts ha estat imprescindible, sense elles hauria estat inimaginable dur a terme els dibuixos. Havia de tenir en compte les referèn-cies dels espais, les persones, la indumentària, els estris, etc. per configurar els dibuixos”.

Els coautors es van posar d’acord de seguida en aspectes tan bàsics com l’estructura del còmic, el nombre de capítols i el nombre de pàgines per capítol. D’altra banda, i conside-rant que tenien cinc mesos per fer la seva fei-na (d’octubre de 2014 a febrer de 2015), mentre

8NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

ella dibuixava un capítol, ell escrivia el guió del capítol següent. “L’un i l’altra sabíem que dis-posàvem d’un mes per a enllestir cada capítol”, ens comenten.

En Joaquim va proposar que els narradors de la història fossin els personatges de ficció -sant Jordi, la princesa i el drac- que Pilarín Bayés, en la seva primera visita a l’escola (18 d’abril de 1991), dibuixà per a la portada de la revista Nosaltres núm. 69.

L’obra està dividida en quatre capítols:

1. L’Acadèmia (1964-75). Narra el naixement de l’escola, l’esforç que va suposar l’aplicació de l’EGB i les reformes que es van haver de fer a ca n’Aragall per anar en-cabint el progressiu nombre d’alumnes.

2. El seny i la rauxa (1975-89). Comença amb la festa d’inauguració del nou edifici escolar construït sobre l’eixida de ca n’Aragall i acaba amb l’acte de col·locació de la primera pedra de l’escola nova. Entremig es fa una al·lusió a les innovacions pedagògiques de la dècada dels vuitanta i al repte que suposà la posada en marxa de la LODE.

3. L’escola nova (1989-99).Se centra en el desplegament del projecte de l’escola nova, que tingué diferents fases, i en la implementació, a partir de 1992, de la reforma educativa.

4. El vaixell i l’illa (1999-2014).És una síntesi dels esdeveniments més rellevants dels últims quinze anys: les celebracions dels aniversaris, les inauguracions de nous espais educatius (el “submarí”, les aules del 2n pis...), l’ampliació de serveis, el treball dels mestres per

cicles i departaments, etc. Les darreres vinyetes fan referència a la gestació de la Fundació Educa-tiva Esteve Casals, que agafà el relleu de l’ACPF (2013), i al començament dels actes commemora-tius del 50è aniversari (octubre de 2014).

PORTADA

El títol de l’obra és un acròstic. L’escriptor ens ho explica així: “Les inicials de Col·legi Sant Vicenç ens van resultar idònies per a expressar tres de les característiques de la nostra institu-ció que el còmic posa de manifest: la voluntat de créixer (tant pel que fa als espais i recursos com al nombre d’alumnes i educadors/es), so-miar (és a dir, millorar, projectar, innovar) i vet-llar, que significa preocupar-se per l’educació dels nois i noies que les famílies vicentines ens han confiat durant cinc dècades.”

La Marta, sense deixar-se cap detall, va disse-nyar l’acròstic intentant jugar amb el significat de cada paraula, de manera que les lletres de CRÉIXER van augmentant progressivament, la O de SOMIAR, utilitzant un recurs del còmic, dibuixa un globus de pensament, i la A de VET-LLAR, acompanyada d’uns signes d’atenció, simbolitza, alhora, un gran ull que guaita i vigila.

Al mateix temps, va pensar que la portada ha-via d’il·lustrar també, en certa manera, aquest títol. Ella ens ha dit que “vaig voler simbolit-zar el CRÉIXER amb els tres nens i tres nenes que hi apareixen. Una escola acollidora, amb les portes obertes, tal com es veu a l’edifici del fons, sobrevolat per aquest drac que aporta aquest caràcter de SOMNI i fantasia a la porta-da. No un drac qualsevol, que duu a les espat-lles un àlbum de fotos obert on tres nens, tam-bé de diferents edats, veuen com van caient aquestes fotografies a tall de confeti per tot el pati, amb què s’aconsegueix donar un caràcter joiós i festiu a la portada per commemorar els 50 anys del col·legi. Apareix també una prince-sa que, juntament amb en Vilobí, acompanya aquest grup de mestres sustentats per una pila d’àlbums a manera de talaia, per guaitar i VET-LLAR. Mestres que tenen com a base i arrels precisament tota aquesta història que avala la trajectòria de l’escola que és avui”.

CREACIÓ GRÀFICA

La jove il·lustradora ens ha explicat que, en pri-mer lloc, feia una lectura de l’acurat guió que li preparava en Joaquim per a cadascun dels capítols, on tenia marcats els diàlegs i el text que havia d’aparèixer a cada vinyeta, detallada la descripció d’aquesta per saber què s’hi havia de dibuixar i adjuntada tota la documentació que li servia de referència a l’hora de fer les il-lustracions.

Un cop llegit el guió, calia distribuir el nombre de les vinyetes de cada pàgina amb el text que

havia d’in-cloure. Els següents pas-sos que havia de seguir era fer els esbossos, anar di-buixant a llapis els personatges i enca-bint els dibuixos dins de les vinyetes, entin-tar, calcar els es-bossos amb l’ajuda d’una taula de llum i acolorir, donar vida i color als di-buixos digitalment amb l’ajuda d’una tauleta gràfica i un llapis òptic.

Finalment, calia ma-quetar, compilar totes les pàgines, nume-rar-les, afegir el pròleg, l’índex, etc. amb un programa de maquetació i disseny per a obte-nir un arxiu a punt d’enviar a la impremta.

Després de tantes hores de treball i dedicació plena al còmic, els dos creadors d’aquesta obra literària se senten satisfets per la feina feta i contents d’haver pogut col·laborar en la commemoració del cinquantè aniversari de l’escola, la seva escola. Tal com va assegurar textualment en Joaquim el dia la presentació: “Estic content del meu treball. Gràcies a la Marta, responsable i tenaç, he après a fer el guió d’un còmic. I no un guió qualsevol, sinó el guió d’una escola on s’han educat els meus fills, on s’eduquen alguns dels meus néts i on, tal com s’ha recordat, jo he exercit com a mestre durant 37 anys”. La seva deixebla afe-geix: “M’ha fet molta il·lusió treballar con-juntament amb en Joaquim, a qui sempre he admirat, per elaborar aquest còmic que m’ha brindat l’oportunitat de conèixer encara més la història d’una escola estimada, recordada i retrobada: la meva escola.”

Una oportunitat que heu estès a tots els lec-tors d’una composició associada per sem-pre més al cinquantenari del Col·legi Sant Vicenç, que per a vosaltres ha suposat un bon pretext per a retrobar-vos. Enhorabona i moltes gràcies!

Vols saber-ne més? Captura el codi QR per veure la presentació multimèdia

9NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Els alumnes de quart del Col·legi Sant Vicenç han participat en l’úl-tima edició del vídeoMAT, un pro-

jecte en el qual els alumnes creen víde-os on es responen preguntes que posen de manifest aplicacions de les matemà-tiques o la seva presència en l’entorn.

Després d’una visita a la deixalleria de Sant Vicenç i de veure l’impacte de la fa-bricació de l’alumini, els estudiants van voler calcular quant paper d’alumini utilitzen a l’escola, per tal de dur a ter-me alguna acció que els ajudés a redu-ir-ne l’ús i així contribuir a preservar el medi ambient. En sorgir aquesta qües-tió, els infants, juntament amb les seves tutores, Paquita Velarde i Mònica Biel, i amb l’acompanyament de Luis Oriol Castilla, mestre i cap d’estudis del cen-tre, no van voler desaprofitar l’ocasió per a presentar-se al concurs organitzat pel CREAMAT, l’àmbit matemàtic del CESIRE (Centre de Recursos Pedagògics Específics de Suport a la Innovació i la Recerca Educativa).

Sota el títol Quant paper d’alumini fem servir al Col·legi Sant Vicenç i po-dem reduir a partir del curs vinent?, els participants van resoldre un seguit de càlculs, mitjanes, tants per cent, re-presentació de gràfics, canvis d’unitats, etc. que els van permetre respondre la pregunta i confeccionar un guió per al rodatge del vídeo definitiu. Gràcies a l’ajuda de Miquel Àngel Olaya, pare d’un alumne i responsable de l’Àrea d’Imatge i Comunicació de l’escola, els concur-sants van enregistrar tot el procés, van explicar les conclusions extretes després de tota la tasca realitzada i van publi-car el vídeo a Youtube: http://youtu.be/sdLziB7GoTA per poder-lo compartir i fer partícip a tothom del treball menci-onat.

El jurat del vídeoMAT 2015 -format per representants del CESIRE del Departa-ment d’Ensenyament, del Museu de Ma-temàtiques de Catalunya, de la Societat Catalana de Matemàtiques, de la Societat Catalana d’Estadística, de la Federació

Guanyem un premi

Els alumnes de quart, guanyadors del concurs vídeoMat 2015

Els Jocs Florals d’aquest any van ser una mica especials. Com és sabut per tothom, aquest curs en fem 50 i per això en els Jocs Florals no podíem tractar d’un altre tema que no fos el cinquantè, però tampoc no ens podíem oblidar del protagonista del dia, sant Jordi, ni tampoc del seu seguici: el drac, la princesa i el rei. Per tant, els nens i nenes d’infantil van representar la llegenda de Sant Jordi i els de primària van relacionar les seves actuacions amb el cinquantè. Així, doncs, cicle inicial va re-presentar el passat de l’escola amb versos sobre l’Acadèmia i una cançó que havien compost uns exalumnes; cicle superior va copsar el moment present amb unes rimes i una versió de la cançó “Up town funk”, que parla de l’escola, i, finalment, però no menys important, cicle mitjà també va fer la seva aportació poètica sobre el futur de l’escola amb bons desitjos i van cantar una cançó titulada “Somiem”. Finalment, vam acabar la festa amb un bon berenar gràcies a la cortesia de l’AMPA

XXXIII JOCS FLORALS

Sant Jordi i el 50è es donen la mà en els XXXIII Jocs Florals

d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya, del Quèqui-com? i l’Info K de TVC, de Cinema en curs, i per persones independents del món de les matemàtiques i el vídeo- va fer públi-ca la resolució dels premis el passat 15 de maig i va acordar concedir el premi especial de la categoria de cicle mit-jà i superior d’educació primària als

alumnes del Col·legi Sant Vicenç, que rebien la notícia il·lusionats i conscients de l’esforç i del treball fets.

El lliurament de premis es va celebrar el passat divendres 22 de maig, a les 17:00 h, a la Sala Prat de la Riba de la seu de l’Institut d’Estudis Catalans de Bar-celona. Va ser un acte senzill on, a més del lliurament de premis, es mostraren els vídeos guardonats. Uns alumnes van representar a tot el col·lectiu de 4t i van explicar tot el procés del seu treball

10NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

El passat 12 de maig vam celebrar el primer Dia de les Matemàtiques a l’escola. Així, doncs, durant tot el dia vam fer activitats relacionades amb les mates. Cada cicle va organitzar una gimcana amb els nombres com a protagonistes: els sudokus, els escacs, les dames, els tangrams i altres jocs ma-temàtics van ser els personatges principals d’una activitat que calia celebrar com cal. A més, també

vam fer les finals dels matemàtics de cada cicle de primària: a inicial els dos guanyadors van ser el Xavier Canals (primer) i el Ferran Capdevila (se-gon); a cicle mitjà la guanyadora de tercer i quart va ser la Montserrat Folqué; a superior Daniel Parramón va ser el matemàtic d’enguany. A més, a cicle superior també es va organitzar un torneig d’escacs que va guanyar Sergio Arizu.

El Dia de les Mates

I was born and raised in Miami, Florida- so I am very used to the heat and being near the beach. My parents

divorced when I was very young, so it’s like I have two separate families. My mom has remarried and is a theatre te-acher, school counsellor, musician, and dancer. My Dad remarried and has had three boys, and they are adorable! I have lots of friends back home, but since we have all graduated from art school, they have moved to many different states for job opportunities. Which is lucky for me, whenever I decide road trip across the country, I can stay with them. I am from America but still haven’t seen most of it.

I majored in Art History, Studio Art, and Museum Studies at Florida State Univer-sity. I took lots of different classes, from studying Asian Art to learning how to write code on the computer. Part of my studies required working in a museum, so I had a few internships during school. I worked as a lighting designer and also in the educati-on department.

As graduation was approaching, I had no idea what I wanted to do for a care-er or additional schooling, and a few of my friends had started teaching in different countries, like South Korea and Thailand. I had a foundation in Spa-nish, wanted to become fluent, and also be near Museums in Europe. Teaching was appealing to me because I really love working with kids. CAPS is the pro-gram I applied to and although it do-

esn’t pay much, I liked that I would be living with a Catalonian family. I knew nothing about the culture, the food, or the language before coming here.

During my first month in Sant Vicenç, my host family made sure I was comfortable with the new living situation. They showed me everything about their life- where they bought bread, where they take their coffee; I even sat in on one of Arnau’s gralla les-sons! As for the school, the English teac-hers really helped me get accustomed to how everything worked. I have small and very friendly conversations with the rest of the staff, but the language barrier does make it difficult to get to know them.

I have lived with the Agüero family since the beginning of the school year. So, we have become very close and I am very gra-teful for everything they have done for me. They made my transition into Spain very easy and have truly become like fa-mily. I spent the Christmas holidays with them and the entire family, and they are a lot of fun. During dinner, our conversa-tions are always learning experiences. It’s better for us to speak in either English or Spanish, because I don’t understand any Catalan. We have a dry erase board next to the table, where we write the words that are difficult to remember or are interesting vocabulary. Arnau is always very entertaining at the dinner table; he is a silly and very smart kid. Enric speaks the most English. He is a joker, and has a lot to say about any subject. Mari Cruz is one of the sweetest and unique people

I’ve ever met. She is always there for me and even though we don’t understand each other all the time, we are very close.

In the school I see every single student from P3 to 6è. For the younger students, I will sing songs and read stories, work on pronunciation of vocabulary. Betwe-en grades 1 and 3, I help with workbook exercises and also do oral exams at the end of the semester. From grades 4 and up I take out groups of 5 for conversati-on practice. I plan a lesson for each gra-de every week that correlates to what they’re learning in class. I enjoy diffe-rent things about working with each age group, because developmentally they change so much each year. The students are my favourite part! They make my day.

Every weekend I am in Barcelona, ex-ploring the city with friends. I love the food. The coffee. The music. The markets! I am in love with it! It is a be-autiful place and I am going to live the-re next year. I have also gotten to travel to Valencia, Sitges, and Madrid.

This summer I am taking a road trip around Europe. After I plan on getting my TEFL certificate so I can teach pro-fessionally next year, while I live in Bar-celona. And after that, I’m not sure. I’m thinking about pursuing a career in interior design, which would require more school

From Miami to Barcelona LA DANIELLE STEELE, L’AUXILIAR DE CONVERSA D’ANGLÈS QUE ENS HA ACOMPANYAT DURANT AQUEST CURS, HA VOLGUT EXPLICAR LA SEVA EXPERIÈNCIA A LA NOSTRA ESCOLA PER A LA REVISTA. ÒBVIAMENT, S’HA EXPRESSAT EN LA SEVA LLENGUA MATERNA, PERÒ SI VOLEU OBTENIR LA TRADUCCIÓ AL CATALÀ SEGUIU L’ENLLAÇ DEL CODI QR QUE TROBAREU.

11NOSALTRES

Canvi de titularitat El dia 13 de març de 2015 el Sr. Jo-sep M. Pérez Rodríguez, cap dels Serveis Territorials del Departa-ment d’Ensenyament de la Genera-litat de Catalunya, va autoritzar el canvi de titularitat del Col·legi Sant Vicenç. La resolució va sortir pu-blicada al número 6838 del DOGC (RESOLUCIÓ ENS/535/2015). Així, doncs, el nou titular de la nostra escola ja és oficialment la Funda-ció Educativa Esteve Casals. Han passat gairebé dos anys des que, el 16 de maig de 2013, es va signar la carta fundacional de la Funda-ció. Han estat dos anys amb tota mena d’entrebancs i dificultats, però estem satisfets de la feina feta i de l’esforç de moltes persones, començant per l’administrador de l’escola (Paco López) i acabant per l’assessorament de la Gestoria Ca-ses-Alemany, que han fet possible aquest canvi de titularitat. Durant aquests anys el Patronat també ha comptat amb la col·laboració de la Junta Liquidadora de l’Associació Catòlica de Pares de Família, en-capçalada pel seu president (Fran-cesc Chavarria) i el secretari (Josep M. Aymerich); a l’un i l’altre, moltes gràcies.

D’altra banda, el dia 27 d’abril es va fer una reunió informativa amb les famílies de l’escola per par-lar dels temes fiscals relacionats amb la Fundació. La reunió, com és habitual darrerament, va estar marcada per la baixa participació de pares i mares. La presentació, moderada pel Sr. Ferran González, tresorer de la Fundació, va comp-tar amb la presència del Sr. Antoni Cases, advocat i soci de la Gestoria Cases-Alemany. El Sr. Cases va ex-posar amb molta claredat els be-neficis fiscals de què la Fundació podrà gaudir, com també les obli-

gacions amb vista al Protectorat. El Sr. González va comentar que el Patronat ha decidit que només les aportacions que faran les famíli-es de forma voluntària durant els mesos de juliol i agost podran ser desgravables a la declaració de la renda (IRPF).

Membres del PatronatEn el darrer número de la revista Nosaltres vàrem anunciar-vos la incorporació de Rubén Selfa com a membre del Patronat en substi-tució de Ramon Carreté. En aquest número també us anunciem un al-tre relleu: Ferran González va ser nomenat tresorer del Patronat el dia 10 de març en substitució de César Abad. Així, doncs, en el dia d’avui els membres del Patronat són: Joan Capdevila (president), Júlia Galván (vicepresidenta), Fer-ran González (tresorer), Joaquim Pastor (secretari), Mn. Mateu San-tacana, Jaume Folqué, Anna Re-casens, Miguel Ángel Sangüesa i Rubén Selfa. Tots nosaltres treba-llem de forma desinteressada per a l’escola i prenem les decisions que creiem que són millors per a l’educació dels nostres fills i filles.

Substitut de l’administradorEl dia 7 d’abril el Patronat, i en sessió extraordinària, va nomenar el Sr. César Abad substitut del Sr. Paco López. En el procés de se-lecció hi van participar fins a set candidats, i, després d’estudiar els diferents currículums i de fer les entrevistes corresponents, la candidatura del Sr. Abad va obte-nir la màxima puntuació. Fins a la jubilació total del Sr. Paco López, el Sr. César Abad farà el 75% de la jornada laboral.

“Entorn Escolar Segur”Amb la finalitat de millorar l’accés a l’escola tant a peu com amb cot-xe, i després de reunir-nos amb re-presentants de la regidoria de Mo-bilitat i de la Policia Municipal, es va fer una enquesta entre les fa-mílies de l’escola. La participació va ser de 167 persones, una xifra suficientment alta per a donar va-lidesa als resultats i que, a més a més, demostra l’interès que tenen les famílies pel tema. Els resultats i conclusions de l’enquesta (www.csantvicens.cat/sites/default/files/2015-03-entorn-segur.pdf ) van ser enviats als representants municipals, els quals, després d’una valoració inicial, varen fer uns mesuraments del trànsit de cotxes pel carrer del Riu. Per part de l’Ajuntament hi ha un compro-mís de proposar solucions que po-den anar des de fer el carrer Antoni Gaudí per a vianants o tallar-lo du-rant l’horari d’entrades i sortides. Les solucions s’implementarien amb vista al curs 2015-2016.

Funcions del Protectorat de FundacionsEn aquest número de la revista Nosaltres, i aprofitant que la titu-laritat de l’escola ja està en mans de la Fundació Educativa Esteve Casals, us volem explicar les fina-litats i funcions del Protectorat de Fundacions que estan descrites en la Llei 21/2014, de 29 de desembre del 2014. El Protectorat és un òrgan depenent de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del De-partament de Justícia de la Gene-ralitat de Catalunya. Vetlla perquè es compleixin les finalitats, les dis-posicions legals i els estatuts de les fundacions. Les principals funcions del Protectorat són:

A CONTINUACIÓ US FEM UN RESUM DE LES DIFERENTS ACTIVITATS DELS MESOS DE MARÇ I ABRIL D’AQUEST ANY EN QUÈ EL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS HA ESTAT INVOLUCRAT DIRECTAMENT O INDIRECTAMENT.

Fundació Educativa Esteve CasalsActivitats destacades

a) Assessorament i suport. Asses-sora les fundacions per al compli-ment de les seves funcions i obli-gacions. També informa sobre el procediment de constitució d’una fundació, dóna a conèixer les fun-dacions i les seves activitats.

b) Registre. Resol les modifica-cions d’estatuts, les sol·licituds d’inscripció de les fundacions i la fusió i la dissolució d’aquestes.

c) Supervisió. Vetlla pel compli-ment efectiu de la voluntat funda-cional, de les disposicions legals i dels estatuts mitjançant la verifi-cació dels comptes anuals; verifica que els recursos econòmics de la fundació s’apliquen a les finalitats fundacionals.

d) Suplència i nomenament de patrons. Pot exercir les funcions de suplència i nomenament de patrons. Mentre exerceix les funci-ons, pot adoptar les mesures pro-visionals necessàries.

e) Intervenció temporal de les fun-dacions. Pot exercir temporalment les funcions del patronat.

f) Funció inspectora i règim sancio-nador. Té la potestat sancionadora per a determinar les responsabili-tats derivades de fets i les omissi-ons tipificades com a infraccions.

La Generalitat de Catalunya re-coneix el pes del teixit associatiu i fundacional en la construcció de la societat civil catalana. És per això que el Protectorat és una de les eines que té l’Administració per a intervenir o fiscalitzar les con-ductes que puguin contravenir el compliment dels requisits que van motivar la declaració d’utilitat pú-blica de les fundacions

FUNDACIÓ EDUCATIVA ESTEVE CASALS

12NOSALTRES

ENTREVISTA: DAVID LOZANO

La vocació

En quin moment vas decidir estudiar Magisteri?, per què?Des de sempre he tingut molt clar que em voldria dedicar a l’educació, espe-cialment a l’educació infantil. La meva mare és mestra i va encomanar-me la passió per aquesta professió. M’ho passo genial a l’escola, és una sen-sació tan bona que em costa descriure-la. Jo sempre dic que no tinc la sensació d’anar a treballar, sinó que vaig a l’es-cola a fer el que més m’agrada, ajudar els infants a créixer en tots els àmbits i a passar-m’ho bé amb ells.

Què és per a tu educar?Educar per a mi és acompanyar l’infant en el seu camí dins l’escola, permetent que visqui les seves pròpies experiènci-es, i intentar posar al seu abast totes les eines que necessiti per a poder créixer, no solament en l’àmbit cognitiu, sinó també en tots els àmbits ( emocionals, socials...).Crec que una de les estratègies per a educar en l’etapa d’educació infantil ha de ser el joc i la manipulació. En aquesta etapa els nens i les nenes són molt petits i la millor manera d’apren-dre és jugant i que s’ho passin d’allò més bé.

Experiència professional

On vas fer les pràctiques de mestre?Vaig fer les pràctiques de mestre al Col-legi Sagrada Família de Sant Andreu del Palomar, a l’Escola Sant Ramon Nonat i a la Llar d’Infants El Tren, a la ciutat de Barcelona.

A quines escoles has treballat?, quant de temps?En els meus quatre anys de mestre he treballat a diverses escoles: la prime-ra, la dels maristes de Sants-Les Corts durant mig curs; la segona, durant un any, l’Escola Sant Francesc d’Assís; i, fi-nalment, el Col·legi Sant Vicenç.

Has fet de monitor d’esplai, esports, menjador...?Durant la meva etapa com a estudiant de Magisteri vaig estar treballant com a monitor d’esports en diferents escoles.

El Col·legi Sant Vicenç

Quant temps fa que treballes a la nostra escola? Quines han estat les teves funcions?La meva etapa com a mestre al Col·legi Sant Vicenç és molt curta: només fa uns cinc mesos que hi treballo de ma-nera intermitent. Durant el primer tri-mestre vaig estar a la classe dels doma-dors d’elefants (P5 A), i ara sóc el tutor de la classe de les tortugues (P3 B).

T’has sentit acollit?M’he sentit molt ben acollit, no sola-ment per les meves companyes d’in-fantil, sinó per tota l’escola. En aquesta escola hi ha un bon ambient de treball, i, des del primer moment, tens la confi-ança i l’ajut dels altres mestres.

I amb els alumnes, com t’hi relaciones?Molt i molt bé. Tots els nens i nenes de l’etapa d’infantil són genials. Als pocs dies d’estar per l’escola ja es va crear

“Els infants tenen la capacitat innata de treure’t un somriure en qualsevol moment” FA CINC MESOS QUE S’HA INCORPORAT A L’ESCOLA I RECONEIX QUE S’HA SENTIT BEN ACOLLIT PER TOTHOM. DESTACA LA BONA RELACIÓ ENTRE EL CENTRE I LES FAMÍLIES, UN BON TÀNDEM PER A FER UNA ESCOLA DE QUALITAT. DAVID LOZANO GARCIA, EL JOVE MESTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL, CONFESSA QUE A L’ESCOLA S’HO PASSA GENIAL.

Retrat

Vaig néixer el 17 d’abril de 1990 a la ciutat de Barcelona. Els meus pares es diuen José Luis i Núria, i el meu germà petit, Daniel. Actualment visc al barri de Gràcia, a Barce-lona, amb la meva parella, Noemí, i el nos-tre gos, Thor.

Vaig estudiar la primària al Col·legi Ramón y Cajal, al barri de la Trinitat Vella de Bar-celona. L’ESO i el batxillerat els vaig cursar al Col·legi Sagrada Família de Sant Andreu del Palomar, i, més tard, em vaig diplomar en Educació Infantil a la Facultat de Psico-logia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

M’agraden molt els esports, especialment el futbol i el running. A més a més de l’es-port, m’encanten la música i el cinema. Sóc un amant de la pel·lícula El padrino i de les pel·lícules de Quentin Tarantino. Us reco-mano Django, Pulp Fiction i Reservoir Dogs, són obres mestres!

D’altra banda, m’agrada molt llegir obres sobre la mitologia grega i la filosofia; és per això que m’agradaria viatjar a Grècia per poder conèixer molt més aquest món.

una boníssima relació amb tots ells. Aquests nens i nenes tenen la capaci-tat innata de treure’t un somriure en qualsevol moment.

Quins aspectes destacaries del nostre centre?Destacaria molt positivament la relació tan bona que hi ha entre totes les perso-nes que treballen al centre i les famílies dels infants; crec que fan un bon tàn-dem per a fer una escola de qualitat.

Quines són les perspectives de futur?Les meves perspectives de futur es ba-sen a continuar la meva formació i poder trobar una bona oportunitat per a poder realitzar la feina que més m’agrada

13NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Els nens i nenes han anat a la piscina molt il·lusionats i han viscut una experiència molt enriquidora. Han treballat de manera molt lúdica, mitjançant jocs, i desenvolupant les habilitats que es treballen a educació física i que el medi aquàtic permet reforçar. A la piscina hem tingut el suport dels monitors Rubén i Marc, que cada sessió estaven amb nosaltres i ens ajudaven. Els nens i nenes han estat molt contents amb ells. M’agradaria donar les gràcies a tots els

pares, mares i àvies que ens han acompanyat a la piscina durant aquest temps i ens han ajudat en el trajecte i als vestuaris. Estem molt agraïts de la seva col·laboració i dedicació. Les nostres tutores també han pogut gaudir de l’última sessió amb nosaltres, i han observat tot el que hem après i allò que té de bo aquesta activitat, sens dubte, molt enriquidora per a tots els alumnes.

activitats aquàtiques DURANT AQUEST TERCER TRIMESTRE, ELS ALUMNES DE 2N DE PRIMÀRIA HAN DUT A TERME ACTIVITATS AQUÀTIQUES A LA PISCINA MUNICIPAL MONTSERRAT CANALS. AQUESTA INICIATIVA ESTÀ EMMARCADA DINS DE L’ÀREA D’EDUCACIÓ FÍSICA, I L’HAN DIRIGIDA EL MESTRE QUE IMPARTEIX AQUESTA MATÈRIA I UN MONITOR TITULAT DE SUPORT.

14NOSALTRES

COL·LEGINOTÍCIES

Els dimecres a les 10:45 anem a la piscina. Ens acompanyen el Xavi i algunes mares. Quan arribem, ens canviem al vestuari, després fem un escalfament i comencem a jugar. Els jocs que més m’han agradat son l’aranya peluda i els taurons. Tornaria a repetir l’experiència cada dia de l’any.

Carla Blancas, 2n A

Els dimecres anem a la piscina. Les mares que ens acompanyen ens ajuden a preparar-nos per a la piscina i a guardar les coses al vestuari. De la piscina m’agrada tot, però el joc que m’agrada més és el tauró blanc. A la piscina hi ha un monitor que es diu Marc, que és molt simpàtic.

Alba Gualda, 2n A

Els dimecres del tercer trimestre hem anat a la piscina. Allà hem fet molts jocs, però els que més m’han agradat han estat els que ens feien passar per sobre d’un matalàs i acabar saltant a l’aigua. Jo ja sabia nedar, però gràcies a aquesta activitat he millorat.

Júlia Ricardo, 2n A

Els dimarts anem a la piscina. Hi anem caminant, i ens acompanyen alguns pares voluntaris.

El que més m’agrada són els jocs aquàtics i les curses que ens preparen els monitors. El nostre monitor es diu Rubén, i és molt simpàtic i amable. He après moltes coses, com a tocar el terra de la piscina amb l’esquena. M’agradaria molt tornar a repetir l’experiència.

Esteban Antiñolo, 2n B

El monitor que ens ajuda a la piscina es diu Rubén, i ens explica algunes activitats i jocs de piscina. El joc que més m’agrada és el de l’aranya peluda. L’any vinent m’agradaria repetir perquè és molt divertit.

Júlia Abad, 2n B

El dimarts és el dia que anem a la piscina. Hi anem acompanyats de pares, mares i professors. El que més m’agrada fer és picar de peus a l’aigua, enfonsar-me i jugar al joc del rei. Quan acabem la classe, els pares ens ajuden a pentinar-nos i revisen que tot estigui bé. L’experiència ha estat molt bona.

Paula Talón, 2n B

OPINIONS DELS ALUMNES

15NOSALTRES

DEPARTAMENT PSICOPEDAGÒGIC I D’ORIENTACIÓ

Temps

Durant la campanya publicità-ria del Nadal de l’any passat, es va fer difusió de l’anunci d’una coneguda empresa que, sota el títol La otra carta, (http://

youtu.be/5egLxg_7mg0), mostrava una colla de nens i nenes que escrivien la carta als Reis de l’Orient demanant re-gals i una altra dirigida als seus pares on expressaven els seus desitjos. Els pares i mares llegien després, emoci-onats i commoguts, el contingut de la misiva que rebien dels seus fills: “Vull que estiguis més temps amb mi, que fem més experiments a casa, que em facis una mica més de cas, que sopis més sovint amb mi, que em facis pessi-golles, que em llegeixis un conte, que puguem estar tot un dia junts, que juguis amb mi…” El missatge era ben clar: els infants demanaven més temps de dedicació a ells per part dels seus progenitors.

Pensem que l’espot (tot i ser publicitat que intenta tocar la fibra sensible de l’espectador, no ens enganyem) apunta un tema prou important com són les necessitats que tenen els nens i nenes i que han de ser cobertes pels seus pa-res, i ens convida a fer una breu refle-

xió al respecte. Les responsabilitats de pares i mares van molt més enllà que les purament assistencials referides a alimentar, vestir, portar a l’escola i tenir cura de la higiene i la salut dels fills: cal protegir i enfortir el vincle afectiu, educar en hàbits, valors i nor-mes, promoure el diàleg, la comuni-cació i el respecte mutu, crear un bon clima familiar i un entorn segur per al correcte desenvolupament integral de l’infant, oferir oportunitats de conei-xement, aprenentatge i relació, com-partir vivències i experiències de tot tipus (lúdiques, esportives, culturals, familiars...), etc. És molt important ser-ne conscient i assumir plenament el paper tan important que toca jugar quan es tenen fills, els quals han d’ocu-par el primer lloc en la llista de priori-tats vitals quan s’és pare o mare.

És comprensible que, amb el ritme de vida que portem actualment, es pugui fer difícil i complicat atendre totes aquestes necessitats. Per això, és bàsic organitzar-se i trobar aquell temps de qualitat –i potser no tant una gran quantitat de temps, com se sol dir–, de dedicació personal als fills, sense dele-gar-la de manera sistemàtica a altres

Tot pare i mare hauria de poder gaudir dels seus fills sense deixar-se perdre moments, situacions i experiències que no tornaran

persones com ara els avis, els cuida-dors o l’escola. Tampoc s’ha d’ocupar aquest temps fent de mestres a casa, tractant-los com a alumnes –que ja són al col·legi– i no com a fills. Ha de ser un temps per a fer coses plegats: parlar i escoltar, riure, fer petons i abraçades, jugar, sortir, menjar... En definitiva, temps per a gaudir de la vida en comú amb els fills i filles i donar-los l’estima-ció que es mereixen.

Per acabar, voldríem insistir que tot pare i mare –malgrat les obligacions laborals i socials que tots tenim– hau-ria de poder gaudir dels seus fills sense deixar-se perdre moments, situacions i experiències que no tornaran i que potser en el futur tant a pares com a fills els sabrà greu haver-se perdut

Mònica Español

Vols saber-ne més? Captura el codi QR per veure l’spot La otra carta (IKEA)

16NOSALTRES

ENTREVISTA:JOAN CAPDEVILA

Últimament s’ha sentit molt el nom de Joan Capdevila, ja que fa relativament poc ha esdevingut el primer president del Patronat de la Fundació Educativa Esteve Casals. Però qui és el Joan? Què fa? A què es dedica? Amb aquesta entrevista intentarem esbrinar tots aquests interrogants i alguns més que amablement ens ha volgut respondre.

Coneguem en Joan Capdevila

Qui és el Joan Capdevila

Parla’ns del teu poble i de la teva infància. Quins records en tens? La meva infància va transcórrer en un petit poble de les Garrigues, l’Albi. Viu-re en un poble tan petit és com viure dins d’una gran família. Només hi ha una escola, i quan jo hi anava en una mateixa classe hi havia dos cursos. Guardo un bon record dels mestres que vaig tenir: el senyor mestre Vicenç, la senyoreta Carme, la senyoreta Assump-ció o el mestre José. Ja en aquella època, i amb uns cinc anyets, vaig entrar en contacte amb la parròquia, on teníem mossèn Rafel -al cel sigui-, que em va ensenyar música. I, per descomptat, els meus pares, especialment la mare, la Maria, que em van inculcar els valors del sacrifici, el treball, l’esforç i la fei-na ben feta. Ells no tenen estudis, però sí que tenien clar quins valors havien d’ensenyar als fills i abstenir-se de mol-tes coses per poder pagar els meus estu-dis. Sens dubte que trobo a faltar molta gent de l’Albi, especialment la família... Sovint intento anar a veure’ls, tot i que no tant com jo voldria.

Quins estudis superiors vas cursar?Després de fer l’EGB a l’Albi, vaig fer el BUP i el COU a l’institut públic de les

Borges Blanques. Al cap de quatre anys vaig haver de decidir quina carrera volia fer. Els pares no em van obligar a res; al contrari, “fes el que t’agradi”. Vaig de-cantar-me per Enginyeria de Telecomu-nicacions, que vaig cursar al Campus Nord de la UPC (Barcelona). Quan feia el projecte final de carrera, el meu tutor em va comentar d’anar a estudiar als Es-tats Units. Després de pensar molt i con-sultar amb la família, al final em vaig decidir. I ja teniu el Joan, un noi de l’Al-bi, cap a la University of Massachusetts. Van ser dos anys molt intensos i molt enriquidors, no solament per la part acadèmica, sinó també per l’oportunitat única d’aprendre anglès i relacionar-me amb gent de moltes nacionalitats.

A què et dediques? Tinc la sort de poder treballar aquí a Catalunya amb temes relacionats amb el que he estudiat a la universitat; tinc companys que han hagut de marxar a l’estranger. Treballo en una empre-sa de la Garriga (Vallès Oriental) que es diu MIER Comunicaciones. En el departament on estic treballem fent equips electrònics que van embarcats en satèl·lits: des de satèl·lits de comu-nicacions, a satèl·lits d’observació de la terra passant per sistemes de navega-ció (Galileo).

En què sols ocupar el temps lliure?Abans d’anar a treballar, un parell de dies a la setmana, acostumo a anar a córrer una estona per començar el dia amb empenta i energia. També formo part de la Coral Jove del Centre, he col-laborat en l’Auto Sacramental i fa uns anys els meus fills van entrar a la colla infantil dels Àngels Diabòlics i acom-panyem els timbalers de la colla de di-ables. Mai no havia estudiat percussió, però n’estem aprenent. I òbviament, d’uns anys ençà, dedico molt de temps al Col·legi Sant Vicenç, ja que, com a president, he d’assistir a moltes reuni-ons. I si després de tot això em sobra temps, m’agrada llegir, anar amb bici-cleta amb els fills i tocar el piano.

Has viscut i treballat en un altre lloc fora de Catalunya? On? Quant de temps?Quan vaig tornar dels Estats Units, vaig estar treballant i vivint durant cinc anys a Madrid. De fet, els nostres fills grans (l’Arnau i el Bernat) van néi-xer allà. Guardo un bon record de la gent que vaig conèixer a Madrid; em van acollir molt bé i encara hi tenim alguns amics. Viure a Madrid era viu-re més a prop de casa, comparat amb els Estats Units, és clar. Però, tot i ser a prop, vam tornar bàsicament per po-der estar més al costat de la família.

La relació amb l’escola

Com vas conèixer el Col·legi Sant Vicenç?Vaig conèixer el Col·legi Sant Vicenç gràcies a la meva dona. Tota la seva fa-mília havia anat a l’escola com a alum-nes, el seu avi (Vicenç Gil) va ser mem-

17NOSALTRES

ENTREVISTA:JOAN CAPDEVILA

bre de la primera Junta de l’ACPF i el seu tiet (Isidre Gil) va ser director de l’escola durant el període 1968-1972.

Quins aspectes t’agraden més de l’escola? I quins menys?Els aspectes que m’agraden de l’escola són diversos: un bon equip de profes-sionals que treballen amb constància, paciència i il·lusió, l’oportunitat que et dóna l’escola per a involucrar-te en la seva gestió, perquè és una escola oberta –la possibilitat de quedar-te al pati fora de l’horari lectiu o accedir a les instal·lacions per celebrar festes–, i els serveis d’acollida, menjador i les activitats extraescolars. Són aspectes molt positius de l’escola. Però no tot són flors i violes. Per exemple, la baixa participació d’algunes famílies, que es demostra en les reunions informatives que fan les comissions de l’AMPA o el mateix Patronat; a vegades és una mica trist veure una sala amb 10 persones en una reunió adreçada a tota l’escola. O la sensació que l’opinió de les famí-lies no es té en compte per res. Encara no hem trobat la clau que motivi les fa-mílies perquè s’involucrin en la gestió de l’escola. Un altre punt negatiu és la deficiència que tenim a l’hora d’infor-mar les famílies. Sí que s’envien molts correus, butlletins i revistes, però en-cara hi ha gent que et diu que “no se m’informa” o “no me n’he assabentat”.

Havies format part de l’AMPA o de la Junta abans que hi hagués la Fundació? Quina era la teva implicació abans de ser patró?

Entorn de l’any 2008 la Carme Ribas (el meu fill gran feia P5) em va comentar si volia formar part d’alguna comissió de la Junta de l’ACPF. A partir de llavors vaig parlar amb un membre de la Jun-ta i el 2009 vaig començar a participar en les reunions mensuals de la Junta d’aquell moment, amb el Francesc Cha-varria com a president. Al principi no estava assignat a cap comissió. Durant el curs 2010-2011 em van proposar aju-dar la Comissió de Reciclatge de Llibres que gestionava el Josep M. Aymerich (llavors secretari de la Junta de l’ACPF). També durant un temps vaig estar tre-ballant en el si de la Comissió del Pro-jecte Educatiu del Centre (PEC).

La fundació

Com has viscut el canvi d’associació a fundació?Podem dir que he tingut el privilegi de viure de primera mà tot el procés. Enca-ra recordo el dia que el Sergi Sales, du-rant una reunió de la Junta de l’ACPF, va posar sobre la taula la proposta de convertir-nos en fundació. Fins llavors no sabia ni què significava ser una fundació, ni molt menys que al cap d’uns anys formaria part del Patronat. En aquella època la Junta va crear una comissió dedicada a treballar sobre el tema de la futura Fundació: organigra-ma de l’escola, nombre de membres del Patronat, responsabilitats, estatuts, etc. Recordo que vam tenir reunions de jun-ta força tenses, perquè hi havia pares que no estaven d’acord en com es porta-

va el tema i van acabar deixant la Junta.

Quins avantatges creus que té una fundació? I desavantatges?En l’àmbit de gestió una fundació és més àgil en la presa de decisions. En una associació s’ha de convocar l’assem-blea de socis per aprovar segons quins acords. Òbviament, per contra, significa que l’autoritat està delegada a poques persones (patronat) i que es perd el ca-ràcter assembleari i participatiu d’una associació. Per compensar aquest esperit assembleari, crec que és indispensable que el patronat sàpiga escoltar tota la co-munitat educativa (pares i mestres), sia a través de reunions o a través d’enquestes on els pares puguin expressar les seves inquietuds. En l’àmbit de participació de les famílies, i tal com ha quedat l’or-ganigrama de l’escola, seguim donant l’oportunitat als pares i mares d’involu-crar-se en la gestió d’alguna de les dife-rents comissions de l’AMPA. De fet, sense la gent que forma part d’alguna comis-sió ni l’Associació hauria fet 50 anys ni la Fundació en farà gaires. En l’àmbit fiscal la nostra Fundació gaudeix d’una sèrie d’avantatges a l’hora de pagar im-postos que repercuteixen en l’economia de l’escola i de retruc a la butxaca de les famílies. La fundació també implica una sèrie d’obligacions (auditories, presenta-ció anual de comptes al Protectorat, etc.) que són una garantia per a protegir el pa-trimoni de l’escola. Últimament el nivell d’exigència de l’Administració respecte a les fundacions ha pujat i això també pot donar més confiança a les famílies.

Retrat Joan Capdevila i Vives va néixer a l’Albi (les Garrigues) un 19 de juliol de 1974. Els seu pare, Jaume Capdevila, fuster de professió, i la seva mare, Maria Vives, mestressa de casa, van tenir tres fills: el Xavier, el Josep Maria i el Joan. Al seu poble -una vila d’uns 800 habitants- el Joan era conegut com “lo petit de cal Candio”. Del seu poble té un record molt especial i sempre que pot s’hi escapa a visitar familiars i amics. Casat amb Maria Victòria Gil i Boltà el 2 de març de 2002, tenen tres fills: Arnau (12 anys), Bernat (10) i Ferran (8). Explica que l’expe-riència de ser pare implica responsabilitat i sacrifici, però que són fàcilment superades per qualsevol petó, abraçada, rialla o una tarda en família.

18NOSALTRES

ENTREVISTA:JOAN CAPDEVILA

Què va moure’t a formar part del Patronat? Un dia el Francesc Chavarria (president de l’ACPF) em va dir: “Tu voldries ser el president de la Fundació?” Jo li vaig dir que m’ho havia de pensar i que si troba-ven algú més, doncs cap problema. Jo no em veia al capdavant de cap patro-nat, entre altres coses perquè m’agra-da passar per la vida amb discreció. Al final no devien trobar ningú més i jo vaig acabar acceptant el càrrec.

Qui forma part del Patronat i quines funcions desenvolupen?El Patronat està format per nou perso-nes –així ho va decidir l’última Junta de l’ACPF– que es reuneixen un cop per trimestre o més sovint en cas que hi hagi algun tema urgent que cal resol-dre. Entre aquestes persones hi ha dos representants de la Junta de l’AMPA, dos membres de l’AMPA, el director de l’escola, un tresorer, que pot ser pare o mare de l’escola, un representant de la parròquia, un mestre i un pare o mare d’un antic alumne. Entre aquests nou s’escull un president, un secretari i un tresorer. Dins del Patronat també tenim la Comissió del Projecte Educatiu del Centre (PEC) i de Caràcter Propi, que es reuneix de forma mensual per defi-nir les estratègies per a desenvolupar els objectius del PEC. A més a més, per donar agilitat a la gestió de l’escola, es va crear l’Equip Titular. Es reuneix set-manalment i està format pel director de l’escola, la presidenta de l’AMPA, l’ad-ministrador i el president del Patronat. L’Equip Titular recull les diferents pro-postes o incidències del Claustre, les co-missions de l’AMPA i de l’administrador i informa de les decisions tant l’Equip Directiu com el Patronat.

Què suposa ser el president de la Fundació? Ser president implica saber escoltar la gent, confiar en els altres, decidir i de-legar tasques. Suposa moltes reunions: amb el Patronat, amb l’Equip Titular, amb la Junta de l’AMPA, amb la Comis-sió PEC i CP, amb el Consell Escolar de l’escola i el Consell Escolar dels Salesi-ans. També participo en l’elaboració de pressupostos, aprovació de comptes, esta-bliment de quotes, la gestió del dia a dia (substitucions, baixes de mestres...), la gestió dels impagats, la participació a la

Mostra 2015 i la preparació de la Jornada de Portes Obertes. Aquest curs s’han fir-mat els papers per a acabar de tramitar el canvi de titularitat i s’han fet nombro-ses reunions pel 50è aniversari. Cal dir que he comptat amb la col·laboració del Paco, el Jaume Folqué, la Júlia Galván, els membres del Patronat i tots els volun-taris de l’AMPA. El que més m’agrada és poder aportar el meu granet de sorra al projecte que van començar unes famíli-es el 1959. El que menys és que a voltes és complicat compaginar les obligacions del càrrec amb la vida laboral i famili-ar. Passar de ser un simple espectador a un patró pot fer por a molta gent, però és una experiència que recomanaria a qualsevol pare o mare de l’escola, és una oportunitat única per a poder prendre decisions que afecten l’educació dels nos-tres fills i al futur de l’escola.

El 50è

Com estàs vivint la festa que estem celebrant enguany?La celebració del 50è aniversari és un dels objectius que el Patronat es va mar-car com a prioritari per a aquest curs 2014-2015, i per això hem donat suport a la comissió del 50è i hi hem col·laborat. Celebrar un aniversari és sempre un goig. Mirar enrere i reconèixer la bona feina que han fet els nostres predecessors ens anima a tots a seguir treballant i fer créixer aquella llavor de primavera. Valo-ro positivament tots els actes amb motiu del 50è. Així com abans em queixava que alguns cops la participació és més aviat baixa, en els actes del cinquantenari que s’han fet fins ara (sopar del 25 d’octubre i festa del 22 de març) les famílies han participat de forma massiva, i això és una satisfacció.

Quina creus que ha estat la festa més emotiva? Tots els actes que hem fet són emotius. Òbviament va fer goig poder veure el pati ple d’alumnes, pares, mares i mestres al sopar d’inici de curs del 25 d’octubre. Igualment el dinar popular del 22 de març va ser un moment molt emotiu per la gran participació que và-rem tenir. Però també he gaudit dels “petits” actes que s’han fet. Per exemple, va ser un honor poder participar en la presentació de la història il·lustrada del Col·legi Sant Vicenç que van fer el Joa-

quim Pastor i la Marta Biel el 20 d’abril.

Com veus l’escola d’aquí a 50 anys?La veig una escola moderna que no renuncia als valors que la van veure néixer i créixer. Una escola arrelada a les tradicions del poble i del país. Una escola oberta a la societat, amb més im-plicació de les famílies i amb suficient empenta per a tirar endavant nous pro-jectes per ambiciosos que semblin.

I després...

Teniu nous projectes o propostes que vulgueu dur a terme?M’agradaria dir que voldria ampliar els espais de l’escola, però sóc conscient que en temps de crisi econòmica segu-rament haurem d’esperar alguns anys. També estem estudiant la possibilitat de reduir el consum de llum fent servir il·luminació de baix consum. Millorar l’accés per a vianants a l’escola, la qual cosa ja s’està treballant amb els repre-sentants de l’Ajuntament. Però també tenim una sèrie de projectes “no materi-als” destinats a fomentar la participació de les famílies en la vida de l’escola: im-pulsar l’Escola de Pares que hem comen-çat aquest curs, organitzar concursos per a les famílies, millorar els canals de comunicació, fer ús de les enquestes per a poder saber l’opinió dels pares i mares i potenciar els espais de diàleg entre els membres de la comunitat educativa. La majoria d’aquests projectes “no materi-als” estan plantejats dins del PEC.

El dia que deixis la presidència, quin consell donaries al teu suposat relleu?Ho podríem resumir en tres punts: primer, en totes les decisions que pren-guis no miris els teus interessos perso-nals sinó el benefici de la comunitat educativa; segon, escolta les opinions de tothom abans de prendre una deci-sió i no vulguis imposar la teva opinió. Possiblement la decisió final no agra-darà a tothom, però almenys fes-ho convençut que és el millor per a l’es-cola; i, finalment, cuida el tracte amb els mestres. Ells són les persones que estan en contacte directe amb els nos-tres fills i filles i hem de ser conscients que ensenyar pot ser fàcil, però educar és molt difícil i requereix el suport de les famílies

19NOSALTRES

Raigs primaverAls

A l’inici d’abril, un agosarat raig de sol de la banda de ponent va entrar per les finestres de la nostra biblioteca. Uns llibres de cicle

inicial, ben endreçats al seu prestatge, van lluir endiumenjats el seu teixell amb la marca blava. El sol primaveral va voler encendre els llums de la festa que tot just s’iniciava. Ara “la sala de mots suaus”

esdevé tota de color.

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

VISCA LA FESTA! LA PRIMAVERA HA OMPLERT DE FESTA LA NOSTRA BIBLIOTECA. LLUM, VERSOS, LA SETMANA LITERÀRIA -AMB EL FESTEIG DEL 50È ANIVERSARI DEL COL·LEGI SANT VICENÇ-, SESSIONS DE CONTES I L’ESPERADA VISITA DE LA PREMIADA ESCRIPTORA MARIA CARME ROCA HAN ESTAT

ALGUNES DE LES ACTIVITATS QUE HAN DONAT COLOR A AQUEST DARRER TRIMESTRE.

El vers de cada diaUns nous versos ens saluden cada matí en descloure’s la jornada. En aquesta ocasió, els bells mots ens els regala Salvador Comelles. Fa un parell d’anys, aquest autor va visitar la nostra escola. Comelles va néixer a Terrassa l’any 1959; és professor de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i escriptor de narrativa per a infants. També ha publicat poemaris per a nens i nenes entre els 7 i 12 anys, i, a més, té editats diferents materials per a l’aprenentatge de la llengua catalana. La seva obra El circ ha rebut el Premi de la Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil (2010).

Mares bibliotecàriesSom al tram final del curs. El paisatge gairebé estival convida a fer memòria de les hores escolars, viscudes amb vocació de servei, a partir de les cinc de la tarda, a la nostra estimada biblioteca. És per això que no en volem tancar la porta sense agrair la tasca, tan eficient com desinteressada, duta a terme –al llarg de molts anys– per les mares Marisol Valle, Merche Perdiguero i Mª Carmen Fernández. Ha arribat per a elles l’hora de l’adéu. Nosaltres els donem les gràcies per la seva llarga dedicació. La biblioteca Ramon Folch recordarà llur presència, callada i atenta, enmig d’alumnes i de llibres. També reconeixem el valuós suport que, darrerament, hem rebut de Núria Marín, Patrícia Ribelles i Conxi Morales. Enguany aquestes mares s’han incorporat al grup col·laborador de bibliotecàries que permeten continuar oferint aquest servei. Regraciem a l’exmestra Auxili Roig l’endreça de llibres. Cada dimecres del curs, puntualment, els personatges dels contes la saluden: “De cap per avall no s’hi estava gens bé; gràcies, Auxili.”

Marató de lecturaL’activitat de la marató de lectura va anar a càrrec dels alumnes de cinquè. Ells foren l’elenc escollit per a llegir en veu alta unes interessants narracions a la resta de companys de l’escola. Val a dir que aquest acte pretén promoure l’hàbit lector. Sabem que el gust per la lectura comença per escoltar.

Sessions de contesJoaquim Pastor –mestre jubilat, escriptor i experimentat rondallaire– ens acompanyà a l’hora d’explicar contes. Els nens i nenes d’educació infantil seguiren amb molta atenció Els follets sabaters, del germans Grimm, la bonica història d’en Vilobí, la llegenda de Sant Jordi en imatges, i, encara en una segona sessió que tingué lloc el 30 d’abril, en Joaquim explicà el divertit i esbojarrat conte d’En Patufot, amb el suport d’unes làmines.

“Recital poético”Quant al “recital poético”, els alumnes de sisè s’encarregaren de declamar, en la llengua de Cervantes, una breu antologia de poemes d’autors i èpoques ben diferents. Musicalitat i humor van estimular la imaginació i la sensibilitat dels oients, inclosos els familiars, que també hi van poder assistir. La poesia ens fa tenir una mirada més sensible envers el món que ens envolta.

Setmana LiteràriaDel 20 al 24 d’abril vam celebrar la V Setmana Literària. La biblioteca acollí quatre dels seus importants actes: presentació del còmic sobre la història de l’escola, contes per als més menuts, la marató de lectura i el recital poètic en llengua castellana.

20NOSALTRES

BIBLIOTECA RAMON FOLCH

Concurs Literari Narcís Lunes i Boloix També en aquesta secció ens volem fer ressò dels bons resultats obtinguts pel Col·legi Sant Vicenç en el XXX Concurs Literari Narcís Lunes i Boloix (edició infantil). L’acte de lliurament de premis va tenir lloc el diumenge 10 de maig, dia primaveral, a Can Comamala. Tot seguit us oferim la relació de guardonats.

Cicle mitjàFINALISTA DE POESIA Arnau Agüero / 4T B The big bang poesie

GUANYADOR DE PROSA Montserrat Folqué / 4T B El millor cotxe del món

Cicle superiorGUANYADOR DE POESIA Martí Andreu / 5È B 50è aniversari

FINALISTA DE POESIA Ingrid Gil / 6È A La imaginació

GUANYADOR DE PROSA Clara Prats / 5È A On és el Gerard?

IX Concurs Literari Col·legi Sant VicençUna seixantena de persones es congregaren a la nostra biblioteca la tarda del 14 de maig per presenciar l’acte del lliurament de premis del IX Concurs Literari Col·legi Sant Vicenç. Els premiats van llegir els seus respectius treballs.

Cicle inicialGUANYADORA DE POESIA Rut Aymerich / 2N A Quan tanco els ulls

FINALISTA DE POESIA Raquel Peñalver / 1R B La fada

GUANYADORA DE PROSA Carla Blancas / 2N A Ajudem els nostres amics

FINALISTA DE PROSA Roger Carreté / 2N A El nen sense nas

Cicle mitjàGUANYADORA DE POESIA Paula Espino / 4T A Els països i les ciutats

FINALISTA DE POESIA Sandra Boltà / 4T B Fer un poema

GUANYADORA DE PROSA Nerea Ávila / 4T B El bosque y el chico

FINALISTA DE PROSA Glòria Lázaro / 4T A L’aigua de la vida

GUANYADORA DE CÒMIC Rita Roig / 4T Los dos amigos y el trabajo

FINALISTA DE CÒMIC Montserrat Folqué / 4T B Misterio en Chuchelandia

Cicle superiorGUANYADORA DE POESIA Judit Selfa / 5È A 50è aniversari CSV

FINALISTA DE POESIA Pablo López / 5È A Mi familia

GUANYADORA DE PROSA Raquel Camacho / 5È A Ahora ya soy feliz

FINALISTA DE PROSA Arnau Capdevila / 6È A La revolució robòtica

AdultsGUANYADORA DE POESIA Neus Rojas Declaració d’amor

GUANYADORA DE PROSA Amanda Rodríguez El desig de la petita Kibali

L’escriptora Maria Carme Roca ens visitaEl divendres 22 de maig la biblioteca s’abillà per rebre la reconeguda escriptora Maria Car-me Roca (Barcelona, 1955). La nostra autora, historiadora i filòloga, es dedica des del 1997 professionalment a l’escriptura. De llavors ençà, ha publicat cinquanta llibres, molts dels quals van adreçats a infants i joves. Per la seva trajectòria ha rebut diversos premis. Desta-quem el Premi Barcanova de literatura infantil i juvenil per Akanuu, l’arquer persa (2005) o el Lola Anglada de contes per a infants pel recull On s’amaga la por (2002).Li donà la benvinguda Jaume Folqué, director del centre. “Aquesta és una activitat –digué– de llarga tradició a l’escola i inserida en el Pla de lectura”. Tot seguit els alumnes del cicle ini-cial li van explicar que havien llegit el conte Les formigues s’han refredat, i que els havia agradat molt; és per això que li van regalar una llarga filera de formigues, que a l’escriptora li féu força gràcia. Després van arribar els eixerits alumnes de P4 i P5, que també encetaren un breu torn de preguntes, sempre guiats per la mestra Begoña Molinero. Sis contes revoltats va

ser el títol amb què es presentaren els de cicle mitjà. El curiós obsequi que rebé –un conjunt d’idees per a escriure més contes revoltats– va semblar un veritable bumerang. Maria Carme Roca, amb una expressió seriosa però plena de complicitat, va respondre que les idees no es regalen, s’escriuen. En tot moment l’escriptora repetí que la paraula escrita té un fort poder evocador i suggeridor: “Si escric és perquè no ho puc evitar; m’agrada comunicar-me; escriure em fa feliç”. Explicà també que li encanta llegir, viatjar i fer llargues sobretaules. Per acabar i després d’intercanviar opinions i preguntes sobre l’ofici d’escriptora, els

alumnes més grans –els nois i noies de cinquè i sisè havien llegit la novel·leta Port Aventura té... Àngel– ballaren i cantaren una cançó amb una lletra original escrita per la mestra Isabel Soneira. Hi hagué molts aplaudiments. Unes encertades paraules de comiat i agraïment per part del cap d’estudis, Luis Oriol Castilla, tan-caren la vetllada literària matinal. La guardo-nada escriptora se n’anà exclamant: “Ha estat una festa!” A les mans hi duia uns pastissets típics de Sant Vicenç, una revista Nosaltres, el còmic de la història de l’escola i una planta amb floretes rosades.

Concursos literaris

Volem també fer esment que Júlia Terraza Lina-res, (2n), va resultar seleccionada per a passar a la fase territorial dels II Jocs Florals Escolars de Catalunya. El seu conte es titulava El viatge de la Neus a la Lluna. La gala es va celebrar el dia 21 de maig a l’Institut Joaquim Blume (Esplugues).

21NOSALTRES

CONCURS LITERARI

La revelació de l’escarabat sagrat

Amanda Rodríguez (guanyadora de categoria d’adults, prosa) La nit estelada il·luminava la majestuosa ciutat de Tebes. Milers d’estels diminuts brillaven sota el blau cel egipci i il·luminaven cada racó de l’enigmàtica ciutat.

Les esveltes palmeres semblaven dormir plàcidament, mo-gudes per la lleugera brisa nocturna, que les bressava d’un costat a l’altre com si fossin delicats nadons.

La quietud s’apoderava de la vorera del Nil, el majestuós Nil, riu de rius, cor i ànima de tota la terra de l’imperi egip-ci, administrador de les seves riqueses, jutge engalanat de blau que imparteix al seu poble les seves capritxoses resolu-cions, a voltes responsable de la prosperitat del regne, d’al-tres culpable de les penúries de les plagues i inundacions.

La llera del riu -atapeïda durant els calorosos dies per les fileres de guarnides embarcacions, proveïdes de valuoses mercaderies escortades per centenars de mercaders egip-cis- ara era buida, i només la lleugera remor del riu trenca-va el silenci de la nit egípcia.

A l’entrada oest de la ciutat els dos colossos de Mèmnon contemplaven la quietud de la nit com dos gegantins vigies fent guàrdia en temps de guerra.

Els dos grans obeliscs que flanquejaven silenciosos l’entra-da al temple de Luxor, il·luminats per la claror de la llu-na, irradiaven espurnes daurades dels seus jeroglífics, que trencaven l’harmonia de la foscor de la seva pedra opaca.

Els carrers de la ciutat deixaven enrere el trànsit diürn de vianants per deixar-se embolcallar per la serenitat noctur-na, només trencada de tant en tant per les passes silencio-ses d’algun gat rondaller a la recerca d’un festí de mitjanit.

Enmig d’aquesta placidesa que només el silenci nocturn pot aportar, un estrèpit ensordidor es va deixar sentir a la cambra del petit Akhenaton.

El vailet, que s’acostava als cinc anys, era intrèpid i tafaner per naturalesa. Fet que divertia Tiy, la seva mare, però que exacerbava sobre manera Amenhotep, el seu pare.

Amenhotep era el gran faraó, un déu a la terra, el monarca absolut que tot el poble admirava i temia al mateix temps. Era l’escollit pels déus per governar sobre el poble egipci, administrava la recol·lecció de viandes, era el cap suprem de l’exèrcit, supervisava les mercaderies que arribaven a través del Nil de terres llunyanes i exòtiques, garantia l’or-dre i la justícia i, a més a més, es delectava construint tem-ples i palaus colossals que honressin la memòria dels seus avantpassats i recordessin a tots els seus súbdits que ell era la personificació del poder absolut.

El petit Akhenaton tenia un germà més gran, en Tutmose, que s’esforçava cada dia per fer-li la vida impossible, i cinc germa-nes, anomenades Sitamon, Henuttaneb, Isis, Nebetta i Baketa-ton, divertides observadores de les seves entremaliadures i, a voltes, còmplices de les seves escapades nocturnes de palau.

Tant l’Akhenaton com els seus germans gaudien d’una vida plena de privilegis, protegits dins els murs de palau de les malalties, la fam i les penúries a què s’enfrontaven diàri-ament els malaurats fills dels camperols i esclaus egipcis.

Mentre el seu germà Tutmose, que era el príncep primogè-nit, exercia diversos càrrecs oficials i centrava els seus esfor-ços diaris a convertir-se en un digne successor del seu admi-rat pare, les seves germanes passaven les hores envoltades d’una cort reial que les afalagava contínuament i atenia, servicial, totes les seves peticions, des de delectar-se amb banquets ambrosíacs dignes de deesses, a cobrir-les d’aco-lorides sedes portades de la Xina o fragants perfums fets especialment per a elles.

Però, tot i viure envoltats de privilegis, riqueses i animals exòtics que el seu pare es feia portar des de terres llunya-nes, el petit Akhenaton no era feliç.

El petit de set germans poc o res tenia a veure amb el món de gala i ostentació que l’envoltava. Durant el dia s’esmu-nyia de les opulentes cambres de palau i fugia a corre-cuita entre els carrers empedrats de la ciutat fins a arribar a l’es-cola d’escribes.

Allà, amagat rere les grans columnes, es meravellava con-templant els aplicats aprenents d’escriba. Hi acudia diàri-ament des que tenia ús de raó, la flairança a vainilla del papir era per a ell tan reconfortant i necessària com ho és per a un nounat l’olor que desprèn el pit de la seva mare durant les primeres hores de vida.

Es delectava durant hores contemplant el mestre escriba, que acuradament transcrivia documents sobre papir de manera acurada amb l’ajuda d’un càlam. Gràcies a la seva

22NOSALTRES

CONCURS LITERARI

perícia i la seva memòria prodigiosa, havia après a la seva curta edat l’escriptura hieràtica que permetia als escribes simplificar la complexa escriptura jeroglífica per guanyar rapidesa a l’hora de transcriure documents en papir.

Les seves inquietuds, però, no es limitaven al camp de l’es-criptura. A les tardes, en acabar l’àpat del migdia, que de-vorava amb voracitat, aprofitava l’hora de la migdiada per tornar a escapolir-se de les sumptuoses dependències de pa-lau i arribar-se a la llera del riu, on contemplava divertit tot l’espectacle de sons i colors que s’apoderava de la vora del riu en el moment del descens de les mercaderies.

La terra erma amb escasses mates de vegetació esclarissa-da que caracteritzava el llit del riu quedava coberta, només durant unes hores al dia, de colossals gàbies daurades que contenien acolorits tresors.

El faraó Amenhotep, obsessionat a acumular riqueses i re-gals fastuosos per acontentar la seva capritxosa muller, feia portar-se en les seves barcasses reials ostentoses mercaderi-es arribades des dels més recòndits racons de la terra.

Ous d’estruç, fusta d’eben, marfil, encens, or de Núbia o animals exòtics com panteres, girafes o micos.

El petit Akhenaton quedava enlluernat pel plomatge vistós de les aus exòtiques, aclucava els ulls i s’imaginava el suau tacte del pelatge dels felins. Somiava fugir a mitjanit en una de les barcasses reials i deixar-se emportar per la remor del riu fins a paratges inhòspits poblats tan sols per esplèndids animals que només habitaven en la seva precoç imaginació.

Aquella tarda, quan el marrec tornava cap a casa, va ser tes-timoni d’una increïble visió. D’entremig d’un matoll d’her-bes situat a la riba del riu, va aparèixer davant els seus ulls indagadors un escarabat daurat envoltat d’una llum enllu-ernadora.

Sense treure-li la vista del damunt, s’hi va anar acostant gai-rebé per inèrcia, fins a arribar a posar les seves minúscules mans sota l’ésser sobrenatural que el captivava amb la seva lluentor.

Quan el diminut insecte estava emplaçat al palmell de les mans, va observar encuriosit unes petites inscripcions a les seves ales cristal·lines que no paraven de dansar projectant una llum encegadora.

Sense ni tan sols dubtar un segon, va agafar el misteriós insecte i, després de cloure les ales amb molta delicadesa, el va amagar dins el seu farcell de lli. Mirant cap a tots els cos-tats, amb la inquietud de qui fa una malifeta, i amagant-se de possibles ulls inquisidors, va dirigir-se a pas vertiginós cap a palau.

Un cop va arribar a palau, es va dirigir a la cambra de la seva mare. Fent gala d‘un discurs impropi de la seva curta edat, va aconseguir persuadir la seva mare i així lliurar-se d’assistir al banquet que aquella nit se celebrava al palau en honor del faraó i la seva última conquesta militar.

Veloç, va córrer a refugiar-se en la calidesa de la seva cam-bra, on, lluny de les mirades dels altres, es podia delectar amb la seva increïble troballa.

Després d’apagar el llum d’oli que enllumenava la cambra, va dipositar amb molta cura el daurat insecte sobre els llen-çols de lli que cobrien el seu llit de fibres vegetals.

De manera pausada, tement potser ser descobert per una de les seves tafaneres germanes, va anar obrint la cuirassa de l’insecte fins a deixar a la vista les magnífiques ales translú-cides de l’escarabat. Va ser aleshores quan es va adonar, grà-cies als seus coneixements de l’escriptura jeroglífica, que la inscripció resplendent que es llegia a les ales d’aquell ésser era un missatge enviat pel déu Ra.

Aquella criatura màgica que te-nia a les mans no era un insecte qualsevol, era un escarabat sa-grat, un missatger de Ra, ésser etern creador del Cel i la Terra.

Seguint les indicacions dels jeroglífics resplendents que tenia davant la seva atònita mirada, va posar, confiat, les seves mans tremoloses sobre les ales del petit insecte.

A l’instant una llum fulgurant va sorgir del petit animal i el va xuclar a l’interior d’una espiral luminescent replena d’imatges futures sobre el petit Akhenaton i els membres de la seva família. Les imatges es disposaven en cercle en-voltant el petit vailet, com si fossin acolorits quadres que ornamenten la insulsa paret d’un museu.

En elles, com si d’un malaurat presagi es tractés, es po-dia contemplar la prematura mort del seu germà Tutmo-se abans d’arribar al tron, en elles els seus pares ploraven afligits la pèrdua del seu fill primogènit mentre les seves germanes es planyien en braços de les esclaves reials que intentaven consolar-les amb paraules plenes d’afecte i espe-rança però buides d’enteniment i sensatesa.

En una altra representació era el seu pare, l’inexorable fa-raó, qui semblava engalanat i disposat a emprendre el seu últim viatge al costat del déu de la mort, Anubis.

A la imatge central els plors i gemecs de dolor i tristesa que reflectia el rostre de la seva dolça mare ara s’havien esvaït i l’alegria i la joia regnaven en el seu rostre jovial. Al seu costat, com si es tractés d’un miratge, apareixia la figura del jove Akhenaton engalanat amb la vestimenta reial que caracteritza els joves faraons.

Fou en aquell precís instant quan el petit Akhenaton va te-nir la certesa que els déus suprems tenien reservat per a ell un paper més important, era l’escollit per Ra per guiar el poble d’Egipte, era l’escollit per succeir el gran faraó.

Ebri de goig i satisfacció, va deixar caure el petit animaló sobre el terra empedrat de l’estança, acompanyat d’un es-trèpit ensordidor, que de cop i volta va donar pas al silenci més absolut i esfereïdor.

23NOSALTRES

NO DEIXEU QUE LES HORES D’ESTIU ES FACIN LLARGUES I LA CALOR LES TORNI TOVES I ENSOPIDES. ATRAPEU AMB LES MANS UN BON LLIBRE I DEIXEU-VOS EMPORTAR PEL VENT DE LA IMAGINACIÓ.

Llibres recomanats

Melling, DavidL’ANIVERSARI D’EN BRU

Editorial Baula

T’agraden els aniversaris? A en Bru sí, però els seus entremaliats cosins bessons ho espatllen tot. Descobreix aquest personatge gros i entranyable.

Moon, Seung-yeounPINTORS

Llibres de la Guineu Vermella

Ha arribat l’hora del bany. La mare d’en Chin i en Jun els crida, però els nens senten que estan massa nets per entrar a l’aigua. Llavors en Jun troba una caixa d’aquarel·les i proposa a la seva germana un divertit joc. Els petits pintors passen la tarda entre pinzells i colors que els converteixen en gats, indis... i els porten als paisatges més extraordinaris.

Salomó, XavierQUIN CAOS D’HABITACIÓ!

Editorial Cruïlla

En Francesc és una mica desordenat i el pare sempre li ha de dir que s’endreci l’habitació. Els lectors han de trobar objectes amagats entre el munt de coses que omplen l’habitació. En Francesc cada dia té l’habitació més desendreçada i cada cop és més difícil, també per als lectors, trobar-hi certs objectes. El pare sempre l’ha de renyar perquè ho endreci tot. Però darrere de les ordres del pare s’amaga un gran afecte. Llibre d’atenció i observació.

Parmeggiani, RobertoLA ABUELA DURMIENTE

Editorial Kalandraka

Antes de quedarse dormida, la abuela cocinaba, leía y contaba cuentos; luego empezó a hacer cosas extrañas... Un hermoso libro cuyas imágenes son metáforas sobre el paso del tiempo, la pérdida y el recuerdo de la abuela.

Friedrich, JoachimEL MEU MILLOR AMIC I ELS EXTRATERRESTRES

Editorial Alfaguara Grup Promotor

En Pau i en Pere són amics, tan amics que en Pere ha regalat a en Pau la meitat del seu gos. També comparteixen un llibre molt bonic que parla de l’Univers i avui han decidit sortir a buscar extraterrestres.

Roca, Maria CarmeUNA GRANOTA REIAL

Editorial Barcanova

El príncep Adalbert era bon jan i ben plantat, però també força tímid i acoquinat. Quan es va fer gran i va haver de buscar promesa, llavors... es moria de vergonya, i en lloc de dir paraules boniques a les pretendentes, es quedava mut com un totxo. A més de tenir tan poca esma, la bruixa Malespuces el va encantar en forma de granota, de la qual solament es podria alliberar rebent el petó d’una princesa. Fixeu-vos quin embolic!

Pradas, NúriaAIXÒ NO MOLA, ESCAROLA

Editorial Barcanova

La Rita té nou anys i el Dani és el seu millor amic des que anaven junts al parvulari. Quan el noi recull l’Escarola, una gosseta rinxolada i bufona que algú ha abandonat, no s’atreveix a portar-la a casa seva i l’amaga a casa de la Rita, amb la complicitat de la noia. Després d’un seguit d’aventures plenes d’humor, tot acaba bé.

Hodgson Burnett, FrancesEL JARDÍ SECRET

Viena Edicions

Cant a la vida, a la natura i a la capacitat de creixement interior. Mary Lennox, una nena de nou anys, malcriada, va a Anglaterra a viure amb un oncle, en una gran mansió. Allà descobreix un misteriós jardí on la primavera, màgica, inicia una lenta i vital transformació. El prestigiós diari novaiorquès The New York Times n’ha fet aquesta interessant ressenya. “EL JARDÍ SECRET és un clàssic intemporal que tracta de la capacitat de superació i del poder de transformació que emana del contacte amb la naturalesa. Un segle després de la primera edició del llibre, el seu missatge connecta perfectament amb els valors del segle XXI. Només un autor realment excepcional pot escriure un llibre sobre nens amb prou habilitat per fer-lo interessant tant als joves com als adults. Frances H. Burnett és una de les poques persones amb aquest do.”

Cabré, JaumeLA HISTÒRIA QUE EN ROC PONS NO CONEIXIA

Editorial La Galera

En Roc Pons no és gaire bon estudiant; sempre ha pensat que saber història no serveix per a res. Fins que misteriosament es trasllada al passat, a la Barcelona del 1714, en ple setge de la ciutat per les tropes de Felip V.

Educació infantil CICLE INICIAL CICLE MITJÀ

CICLE Superior

CICLE Superior

Delicado, FedericoÍCAR (Àlbum il·lustrat)

Editorial Kalandraka

Ícar és un nen que arriba a un centre d’acollida i els assistents socials intenten esbrinar on són els seus pares. Però, al contrari del que els professionals pensen, no es tracta d’un nen abandonat. L’àlbum, guardonat amb el VII Premi Internacional COMPOSTELA, és una preciosa al·legoria sobre la llibertat. Realitat i fantasia convergeixen. Aquest àlbum il·lustrat és obert a múltiples interpretacions.

LLIBRES RECOMANATS24NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

P3

LES COLÒNIES DE LES TORTUGUES I ELS DOFINS

LES NOSTRES AMIGUES FADES ENS VAREN DEMANAR AJUDA A FI DE SUPERAR UNES PROVES.

COM QUE HO VAM FER TAN BÉ, ENS VAN CONVIDAR A CASA SEVA, “EL CORRAL DE MATARÓ” (ARBÚCIES).

UN COP ALLÀ, VÀREM CONÈIXER LA FADA PIRULETA, ELLA ENS VA PREPARAR MOLTS JOCS BEN DIVERTITS. QUE BÉ ENS

HO HEM PASSAT! QUINES GANES DE REPETIR!

25NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTSP4

ELS TUCANS I ELS MUSSOLS A LA

PREHISTORIAAQUEST TRIMESTRE ELS NENS I NENES DE P4 HEM FET UN VIATGE AL PASSAT. ENS HA VINGUT A VISITAR L’ARQUEÒLOGA LOLA PER

EXPLICAR-NOS COM VIVIEN ELS NOSTRES AVANTPASSATS. DURANT TOT EL DIA VAM PODER CONSTRUIR UNA CABANA, PINTAR AMB

PIGMENTS, DESCOBRIR COM CAÇAVEN I FINS I TOT COM FEIEN EL FOC.

NO OBLIDAREM EL FANTÀSTIC DIA DE LA PREHISTÒRIA. ENS HO VAM PASSAR MOLT BÉ I, A MÉS, VÀREM APRENDRE MOLTES COSES.

26NOSALTRES

CARRER DELS GEGANTS

P5

LES COLÒNIES DE P5 A CAN FONT VAN SER UNA EXPERIÈNCIA MAGNÍFICA. VAM MARXAR EN AUTOCAR CAP A BRUNYOLA EL DIJOUS 7 DE MAIG I ALLÀ ENS

ESPERAVEN ELS GRANS INDIS –EN CACAUET, LA POCA-SOLTA, EL MARMOTA I EL KOPANDA– AMB UN MUNT D’ACTIVITATS ÍNDIES PER A GAUDIR DE VALENT.

ENS HO VAM PASSAR SUPERBÉ: VAM APRENDRE DANSES I CANÇONS, VAM CONSTRUIR UN TIPI PRECIÓS PER A CADA CLASSE, ENS VAM FER UNA CINTA

AMB UNA PLOMA AUTÈNTICA I ENS VAM MAQUILLAR COM UNS INDIS! FINS I TOT VAM FER UNA GUERRA DE BOLES PLENES DE FARINA!

EL DIVENDRES, A L’HORA DE MARXAR, CAP DE NOSALTRES NO VOLIA TORNAR. TOTS VOLÍEM QUEDAR-NOS ”UNA MIQUETA MÉS”.

LES COLÒNIES DE P5 A CAN FONT

27NOSALTRES

PINTEM ARBRES

Fa unes setmanes ens van donar cinc cucs de seda i els vam ficar en una capsa foradada. Vam agafar unes quantes fulles de morera. Van menjar molt. Dos dels cucs ja han fet el capoll i estan a punt de convertir-se en papallones.

Un dia vam ficar terra en un forat que estava al final del pati, allà hi vam plantar unes flors molt boniques.

TENIM CUCS DE

SECA

LES FLORS DEL PATI

OBRIM CAMÍ

EL DIA DE LES SUPERMATES

JOCS DEL MÓN

El dia 13 de maig vam celebrar la final de les Supermates. Tot el dia vam estar fent activitats. Al matí vam fer el campionat. Els finalistes de 2n van ser: el Ferran, el Roger, l’Èric, la Carla, la Júlia A., el Mario, la Júlia G. i el Daniel F. A la tarda, en acabar la gimcana, ens van donar un gelat!

El dia 13 de maig els nens de segon vam participar en un taller que era de jocs del món a Sant Feliu. Cada estació era un país diferent i fèiem un joc diferent: a Itàlia la bruixa deia un color i nosaltres l’havíem de tocar, a la Xina fèiem una rotllana amb quatre nens al mig que havien d’intentar sortir del centre mentre el cercle es movia, a Portugal vam jugar a futbol sense pilota, i molt jocs més que ens van agradar molt. Al final del dia, com que feia molta calor, ens vam menjar un gelat.GENÍS TALAYERO, ÁLEX VALCARCE, ANAE VILLALBA, CARLA VIZUETE I NIL MÁRQUEZ

29NOSALTRES

Cicle mitjà

Combinat de primavera

QUART CREIXENT

La primaveraLa primavera és preciosa, amb les flors i les plantes.

La primavera és tranquil·la, amb els ocells que canten.

La primavera és alegre, amb la gent contenta.

La primavera és calorosa, amb el sol que escalfa.

Meritxell Trabazo, 3r A

Les curioses revoltes dels alumnes de 3rEnguany ens ha visitat Maria Carme Roca. Vilacreixent ha llegit l’obra Sis contes revoltats i ha pensat

un seguit de revoltes més que podrien formar part d’aquest llibre. Aquí en teniu una mostra.

El barAl bar hi ha una cuina, també una nina.

Quan serveixo els clients, sempre estan contents.

Quan apunto el que volen, sempre fan olor de pol·len.

Quan fem una festa, sempre l’àvia contesta.

Aida Termes, 3r B

El solLa llum del sol cada dia il·lumina.

El sol és una taronja que il·lumina.

Sempre que miro el sol, un somriure tinc.

Quan s’acabi el sol, adéu a la llum.

Sense alegria, color, llum, vida i somriure, quina tristesa!

Maria Dengra, 3r A

POESIA, TEATRE, MATEMÀTIQUES, ESPORT, LECTURA, ELS INGREDIENTS PERFECTES PER A AQUEST CÒCTEL PRIMAVERAL QUE HA PERMÈS ALS HABITANTS DE VILACREIXENT REFRESCAR-SE I GAUDIR D’UNA RECEPTA PER A APRENDRE, CONVIURE I ESFORÇAR-SE. UNA RECEPTA DE LA QUAL ENS HAN VOLGUT DEIXAR UN TASTET.

Germán Fernández, 3r AAinhoa López, 3r A

Berta Sabadell, 3r B

30NOSALTRES

QUART CREIXENT

Dia Escolar de les MatemàtiquesEl dia 12 de maig de 2015 vam celebrar el Dia Escolar de les Matemàtiques. Després del pati li va tocar fer la gimcana al cicle mitjà. Hi van participar totes les classes i entre tots ens van posar en grups. Jo vaig estar en el grup dels decimals i vam quedar dels cinc millors.

Josep Ferrés (4t A)

Ens van dir que faríem diferents activitats de matemàtiques en cinc estacions. En la primera estació havíem d’esbrinar figures de tangram. En la segona havíem de resoldre sudokus. En tercer lloc hi havia dues ampolles i les havíem d’omplir. El joc es deia “mesura”.

En quart lloc hi havia el joc del mocador amb operacions, i finalment, havíem de fer formes geomètriques.

Rita Roig i Lucía Arribas (4t A)

A la tarda tot els del cicle mitjà vam fer el concurs de les matemàtiques, on havíem de resoldre amb càlcul ràpid una sèrie de problemes. Va guanyar la Montserrat de 4t B. Després tota l’escola va anar al pati a recollir els premis.

Laura Antiñolo i Paula Espino (4t A)

Jornades d’AtletismeEl dia 29 d’abril vam anar a les Jornades d’Atletisme. Ens vam dirigir cap allà a les 9:30. Primer ens van explicar quines proves hi havia, després vam començar les activitats. Per a nosaltres les que ens van agradar més van ser el salt d’alçada i el circuit amb cadira de rodes. En acabar ens van donar un suc. Ens ho vam passar molt bé!

Gerard Echevarría i Ferran Alegre (4t A)

També vam saltar les tanques. Seguidament vam llançar les pilotes medicinals i vam esmorzar. A continuació vam fer dues voltes al camp en l’activitat de resistència. Quan estàvem esmorzant, animàvem els nostres companys.

Cristina Torres i Carla Mata (4t A)

Teatre: La donzella sàviaEls dies 25 i 26 de març vam representar l’obra de teatre La donzella sàvia. Tracta d’una noia, Caterina, que va ser reina gràcies a la seva intel·ligència. Està ambientada a l’època medieval, quan existien els reis, les reines i tots els de la noblesa. Ens ho vam passar molt bé!

Eva Lizana i Karla Holguín (4t A)

Jo vaig ser el rei que, amb els meus cortesans, sortíem a la plaça del poble a saludar. L’obra de teatre que vam fer per als pares va ser la millor. No hi va faltar ningú. Per acabar l’obra, vam cantar una cançó i vam saludar el públic.

Ricard Garcia (4t A)

L’obra que vam interpretar s’anomenava La donzella sàvia. La protagonista era una jove donzella del poble que, gràcies a la seva saviesa, arriba a casar-se amb el rei. Però això no és tot. Els altres personatges feien que l’obra fos encara més especial, amb danses, xafarderies, baralles... L’obra va ser tot un èxit!

Glòria Lázaro i Maria Rojas (4t A)

Educació viària i bicicletes a l’escolaEl dia 14 d’abril vam anar al Poliespor-tiu Municipal on vam trobar un circuit per treballar la seguretat. Ens ho vam passar molt bé. Els policies que ens acompanyaven ens van donar un carnet de conduir bicicleta quan vam acabar.

Jordi Muns (4t B)

Hi havia semàfors, passos de vianants, carreteres, i nosaltres ens vam disfres-sar de policies. Alguns eren gent del poble i mentrestant uns altres eren els conductors, els ciclistes.

Rubén Biedma (4t B)

A l’hora d’educació física tots els de la classe vam anar en bici pel pati. Vam fer uns jocs molt divertits i abans d’acabar la classe vam fer ziga-zagues pels arbres. Va ser molt divertit, m’agradaria poder repetir l’experiència.

Sílvia Gibert (4t B)

31NOSALTRES

M. Carme Roca, una gran escriptoraMaria Carme Roca és una escriptora catalana. Escriu per a nens, joves i adults. El divendres 22 de maig ens visità, i va conèixer en Vilobí. Nosaltres, els nois i noies del cicle superior, ens hem llegit el seu llibre Port Aventura... té Àngel. També li vam preparar unes preguntes i li vam dedicar una cançó que es titula “Com un àngel del cel”. A mi em va fer l’efecte que li va agradar molt. Per finalitzar, li vam oferir uns obsequis. L’escriptora semblava molt simpàtica. Va ser un dia completament diferent i divertit!

Àurea Albero, 5è A

Montpedrós, una pujada primaveralEl dia 8 de maig, un divendres de color blau, vam fer una marxa de muntanya. Vam anar a Sant Antoni. A més dels mestres, ens van acompanyar el Domin (un tècnic de l’Ajuntament) i uns avis de la Colla del Remei, el Vicenç i el Climent. Pel camí vam fer parades. La ginesta ens perfumava. Durant la pujada vam haver d’escalar. També vam entrar dins d’una estreta i petita cova que es diu la “Guardiola”. Per tal d’arribar més ràpid a dalt de tot, vam enfilar-nos per una drecera. En arribar al cim de Sant Antoni, vam veure la bandera de Catalunya i una ermita. Tot i que ens vam cansar molt, les vistes valien la pena. Allà vam esmorzar. Teníem una gana! En baixar vam veure la “pedra sagrada” i la torre de guaita. Vam anar a dinar al parc Che Guevara. Els nois van fer un partit de futbol. Ens ho vam passar 100% “pipa”.

Raquel Camacho, Núria González, Andrea Hernández, Sandra Peñalver, Izan Pérez, Alba Sánchez i Judit Selfa, 5è A Víctor Calero, Carla Garcia, Laura Martín i Marc Rodríguez, 5è B

Montserrat, una visita inoblidableEl dia 26 de març els alumnes de cin-què i sisè vam anar a Montserrat. Feia un dia molt assolellat. La pujada fins a Sant Joan va resultar molt dura. Pel camí veiérem animals, (algun pit-roig), diferents tipus de plantes, conglo-merats i enllà, a l’horitzó, el Pirineu nevat. Vam aprendre molt sobre la natura. A Montserrat vam fer moltes activitats: entrevistes en anglès a tu-ristes; fotografies de roques i vegetals; visita del monestir... Fins i tot vam fer una petó a la Moreneta. Quines experi-ències tan boniques ens vam emportar a l’autocar en tornar cap a l’escola! Va ser un dia genial i inoblidable.

Clara Clement, Clara Prats i Helena Ricardo, 5è A Marc Marcè, Ignasi Termes i Marta Vilaplana, 5è B Yamila Cazalla, 6è A; Cristian Nuño, 6è B

Jocs Florals, poemes d’aniversariEl passat 23 d’abril, dia de Sant Jordi, vam celebrar els XXXIII Jocs Florals. La tarda va ser molt lluminosa. Al matí vam baixar moltes cadires, i ho vam deixar tot a punt. A l’hora de l’actuació estàvem molt nerviosos. Vam recitar poemes sobre el 50è aniversari del nostre estimat Col·legi Sant Vicenç, i vam ballar i cantar la cançó “Celebrem-ho tots junts”. L’actuació va anar força bé; els familiars ens van aplaudir amb molta il·lusió.

Arnau Berga i Álex Castillo, 5è A Laura Camacho, Claudia Camiño, Carla González i Gisela Pancorbo, 5è B

Competències bàsiques, una bona cosaPenso que les competències bàsiques, encara que provoquin angoixa -potser perquè són difícils per a alguns-, en realitat, són bones per a nosaltres (i no ho semblen!). És per això que és millor no mirar-les malament.

Jaume Andreu González, 6è A

CICLE SUPERIOR

Cicle superior

Primavera inoblidableEL DARRER TRIMESTRE DEL CURS ENS HA ABOCAT, A MANS PLENES, PAISATGES CURULLS DE VIDA, JOCS FLORALS, ANIVERSARIS, NOMBRES, ESCACS, TEATRE, COLÒNIES... I PARAULES D’UNA ESCRIPTORA SÀVIA. ARA UNA ATMOSFERA CARREGADA DE LLUM ENS CONVIDA A GUARDAR AQUESTS RECORDS A LA CAPSETA DEL COR, QUE MAI NO S’EXTRAVIA.

32NOSALTRES

CICLE SUPERIOR

Matemàtiques, festa i escacsEl dia 12 de maig vam celebrar una gran festa: el Dia Escolar de les Matemàtiques. La gimcana matemàtica va consistir en aques-tes proves: sudokus, tangram, mocador matemàtic, mesures i figures geomètriques amb plastilina. En acabar el pati, vam fer un concurs de càlcul mental. A la tarda, a la biblioteca Ramon Folch, vam fer un campionat d’escacs. Les partides van ser molt emocionants. Els quatre primers classificats van ser: Sergio Ari-zu, Guillem Abad, Pablo López i Miquel Aymà. Tots de 5è A.

Guillem Abad, Sergio Arizu i Dani Camacho, 5è A

Salesians, una escola de secundàriaDurant aquest trimestre hem fet una visita a l’escola salesiana. La cap d’estudis ens va explicar en què consisteix la secundària i vam fer una “ruta turística”: patis, aules... La visita va ser entretinguda.

Ingrid Gil, Marc Mateo, Andrea Ribera i Joel Saenz, 6è A; Marta Juncà, 6è B

Sudokus, una insòlita maratóEls “sudokers” participants estan a punt de recórrer els 42,195 km de la inversemblant marató de sudokus. La llarguíssima cursa ha durat d’octubre a juny. En traspassar la desitjada línia de meta, els atletes podran exclamar com Fidipides, aquell famós soldat grec: “Hem vençut!”

Maquetes, electricitat i diversió Vaig fer una maqueta d’un aeroport amb la pista, els avions i els camions de bombers. La vaig fer un cap de setmana amb el meu pare. El cap de setmana el meu pare i jo vam anar a comprar el material. El primer que vam fer va ser pintar la fusta: l’herba de color verd i la pista de color gris. A continuació vam muntar el circuit elèctric i finalment vam posar-hi els camions de bombers i els avions.

Ingrid Gil, Marc Mateo, Andrea Ribera i Joel Saenz, 6è A; Marta Juncà, 6è B

El 13 d’abril vam exposar el treball del circuit elèctric amb els meus amics Pol Caballero i Máximo. Vam fer un far amb una llum que es movia. La llum era moguda per un petit motor. Tenia una caseta que amagava una pila de petaca i els cables. Vam fer la gespa amb “goma eva” verda, un camí marró i una escullera amb trossets de fusta petits, pintats de blanc. Hi vam posar un vaixell i una barana.

Pol Boltà, 5è B

Aquest any hem fet un circuit elèctric. Jo l’he fet amb l’Alexandra, una companya de la classe. El nostre treball es deia Somnis en el gel, ja que a totes dues ens encanta patinar. Durant el procés ens va ajudar el tiet de l’Alexandra, un maquetista professional.

Laura Martín, 5è B

Teatre, una experiència singular

Durant les primeres setmanes del curs, ens divertíem fent jocs teatrals i altres activitats d’expressió. Al segon trimestre començàrem a elaborar la nostra obra. El Toni Pastor ens la va retocar una mica i finalment la vam poder assajar i presentar-la, a La Vicentina, en la 27a Mostra de Teatre Escolar. Els de 6è A van escenificar El boli màgic. Tracta d’un nen que, juntament amb la seva família, torna al poble dels avis a viure-hi per culpa de la crisi. La por a l’avorriment és enorme, però un regal de l’avi, un boli, farà que el més petit de la família descobreixi mons supermàgics . Els companys de 6è B van representar Historietes d’història. L’acció transcorre en una escola d’un poble de muntanya on arriba una mestra nova que ensenya la història d’una manera molt singular. El dia de posar en escena les obres va ser genial, perquè vam passar tot el dia junts.

Laia Fernández i Máximo Albero, 5è B

33NOSALTRES

L’ADÉU DE 6È

EL DIVENDRES 19 DE JUNY DE 2015, ELS ALUMNES DE SISÈ DEL NOSTRE CENTRE GAUDIRAN D’UN ACTE DE COMIAT EN EL QUAL DIRAN ADÉU A L’ESCOLA QUE ELS HA EDUCAT AL LLARG DE NOU ANYS. BEN SEGUR QUE SERÀ MOLT EMOCIONANT PER A TOTS ELLS.

6è AAquest any deixo el Col·legi Sant Vicenç, on hi ha la majoria dels meus records: les celebracions, els mestres, els amics… En aquesta escola tan bo-nica i acollidora hi he estat nou anys fent jocs i activitats divertides que em costaran molt d’oblidar.Dono gràcies a tots per aquets moments que m’heu fet gaudir.Jaume Roig, 6è A

Gràcies per tots els somriures dels meus companys que m’han fet sentir millor quan estava trist. Per tots els mestres que m’han ajudat a estudiar i que entengui les coses. Dono gràcies a aquest col·legi per ensenyar-me a estudiar i a estimar els amics. Jo me’n

vaig a un altre col·legi, però vosaltres sempre estareu en el meu cor.Marc Mateo, 6è A

Gràcies a tots els professors, mestres, tutors i amics que m’han fet créixer, aprendre, compartir i, sobretot, cui-dar de les meves coses. Amb el seu ajut he aconseguit tot el que volia: estimar i aprendre. Els meus companys també m’han estat de vital importància per a aprovar la primària. Sense ells no hauria estat res igual.Andreu Solano, 6è A

Potser no he tingut tantes experièn-cies en aquesta escola com els meus companys. Però aquestes quatre parets m’han ensenyat moltes coses. D’aquí a poc temps, ja no estaré aquí, però

sempre recordaré aquesta família tan gran, plena d’amor i diversió.Clàudia Vivó, 6è A

Dono gràcies a aquesta escola per haver-me ensenyat i cuidat tant. He tingut els millors professors del món. M’agrada aquesta escola perquè fem moltes festes divertides. He passat moltes hores de la meva vida aquí, jugant al pati, compartint menjador, acollida i classe. Mai no us oblidaré; us portaré dins al meu cor i us troba-ré molt a faltar. Gràcies.Guillem Talayero, 6è A

Només vull deixar clar que estic molt agraït a tots els mestres que m’han ajudat i també a tots els meus com-panys que han fet que canviï comple-tament. Aquesta escola m’ha ajudat a fer memòria de la meva vida i m’ha fet meditar sobre el meu futur. No ser si ploraré o no, però trist segur que ho estaré, perquè deixaré enrere la gran etapa de la infància tan bonica que he passat entre aquests quatre murs. Andreu Folqué, 6è A

6è A

1. Aymerich Gimeno, Teresa 2. Camacho Giraldo, Nerea 3. Capdevila Gil, Arnau 4. Cazalla Recio, Yamila 5. Cuesta González, Alba 6. Curpián Marín, Aitor 7. Díaz Evangelista, Paula 8. Folqué García, Andreu 9. Gil Rocher, Íngrid 10. González Perdiguero, Jaume Andreu11. Jones Rigol, Anna 12. Mateo Mancilla, Marc 13. Meseguer Guerrero, Víctor 14. Orantes Guerrero, Elena 15. Pérez Ribé, Laia 16. Ribera Martín, Andrea 17. Rico Soneira, Carla 18. Roig Vila, Jaume 19. Romero Sanabria, Ian 20. Rovira Barrera, Pau 21. Saenz Vivó, Joel 22. Siñol Llorens, Marta 23. Solano Masó, Andreu 24. Talayero Carrasco, Guillem 25. Vivó Sarrià, Clàudia

ELS ALUMNES

L’adéu de 6è

34NOSALTRES

L’ADÉU DE 6È

6è BEstudiar en aquest col·legi ha estat per a mi una experiència meravellosa. He tingut companys i professors que s’han convertit en molt bons amics i he gaudit tant aquests nou anys que els recordaré tota la meva vida.Claudia Delgado, 6è B

Començaré aquest comiat donant les gràcies a tots els professors i companys que he anat tenint durant tot aquest temps perquè m’han fet créixer i que m’ho passés molt bé. Surto d’aquest col·legi sent una persona una mica més madura i amb molt bons records. Oriol Fernàndez, 6è B

Bé, jo el que trobaré més a faltar és el bon tracte que he rebut tant dels meus companys com dels professors. També m’encanta saber que d’aquí m’emporto molts records i uns amics que són per a tota la vida. I jo, sempre ho dic, gràcies a Déu que he pogut entrar a la millor escola del món, no m’imagino una altra escola. Que

6è B

1. Bernal Antiñolo, Oriol 2. Castillo Padial, Lidia 3. De la Rubia Reina, Paula 4. Delgado Reina, Claudia 5. Domínguez Alcalá, Irene 6. Fernández Cuadra, Oriol 7. González Ortega, Víctor 8. Juncà Carmona, Marta 9. Ladevesa Jiménez, Elsa 10. Llorens Flores, Laia 11. Marín Arribas, Andrea 12. Mata García, Carla 13. Mateo Mancilla, Arnau 14. Núñez Pedrosa, Gabriel 15. Nuño Jiménez, Cristian 16. Ollé Peran, Carla 17. Parramon Guillén, Daniel 18. Pérez Gómez, Álex 19. Revelles Molina, Anaíska 20. Ríos Isaza, David 21. Sánchez Valle, Ivan 22. Sangüesa Babiano, Daniel 23. Sanz Aladel, Óscar 24. Solís Morales, Marta 25. Tuset Parejo, Climent

ELS ALUMNES

“Gràcies a tots el mestres que m’han acompanyat al llarg d’aquets anys del meu aprenentatge per la seva ajuda , comprensió , per estar sempre al meu costat i ajudar-me a superar-me cada dia més. Gràcies per tot.”Oscar Sanz, 6è B.

sapigueu que el meu cor té una part del col·legi Sant Vicenç. Elsa Ladevesa, 6è B

Vull donar-te les gràcies per aquests nou anys que he crescut amb tu. He conegut els millors professors, amics i sobretot sempre m’he sentit estimat i ajudat per tothom. Segurament serà una de les millors etapes que viuré en la meva vida i que mai no oblidaré. Per tot això solament voldria dir una cosa més: Moltes gràcies, Col·legi Sant Vicenç!Álex Pérez, 6è B

Aquest any 6è se’n va del nostre estimat Col·legi Sant Vicenç. Després d’aquests nou anys aquí, ha arribat el moment. Al Col·legi Sant Vicenç he après i he conegut uns companys magnífics. També gràcies als professors que al llarg d’aquest temps han estat amb mi, i m’han fet com sóc ara. Adéu, Col·legi Sant Vicenç, sempre et recordaré!Oriol Bernal, 6è B

Ho pots fer seguint el següent enllaç al blog Bons Lectors (blog de la Biblioteca Ramon Folch)

Vols llegir tots els agraïments?

35NOSALTRES

CRUÏLLA DE NARRADORS

Joaquim Pastor Font

L’escó

Vaig néixer fa molts anys -si digués tres-cents o més, us ho creuríeu?- en una serradora de la Garrotxa, paradís de pintors i poetes. La meva mare era la terra humida d’una roureda de muntanya mitjana, i el meu pare, un esvelt roure martinenc. L’una i l’altre, amants de

la quietud i acostumats a les carícies manyagues de les boires tardorenques i hivernals, denses, penetrants i movedisses.

El primer record que tinc de la meva vida -abans fins i tot del meu infantament- és el pronòstic sinistre d’un corb que sovint visitava la roureda. Sentencià, un matí de primavera, amb un crit aspre:

– Pobre roure!, viuràs per sempre més sota l’amenaça del foc! -i accelerà el seu aleteig d’un negre lluent.

Ni el pare ni la mare no li van respondre. El seu silenci va ser el preludi d’un altre anunci, quasi immediat i molt diferent de l’anterior, pronunciat per un rossinyol que tenia el seu niu en uns matolls propers. Digué, joliu, l’ocell de color bru rogenc:

– El foc t’acotxarà, i seran els teus companys la conversa, la ron-dalla i la cançó.

El segon record em trasllada a la serradora, on vaig arribar des-prés que el meu pare, al llindar dels cent anys, fos abatut per la destral d’un llenyataire ferreny un dia plujós de tardor. Del taller estant, vaig sentir la veu del serrador, que mirava amb deteni-ment el munt de troncs que el llenyataire acabava de descarre-gar d’un carro de baranes:

– Aquests quatre de dalt, per a carbó; els de sota seran bons per a cremar.

Sobtadament em vingué a la memòria la profecia del corb, i tot jo, humil pila de taulons acabats de serrar, em vaig estremir. M’havia salvat del foc de miracle. Aclaparat per les emocions, em vaig adormir, i quan els meus ulls de fusta s’obriren de bell nou, em vaig trobar en un altre obrador, on un mestre fuster d’edat avançada i el seu aprenent em miraven somrients. Ja era un moble acabat, amb un respatller alt, “perquè no deixi passar els corrents d’aire” -segons que explicava el mestre-, i una caixa amb tapa plana “que servirà per a guardar eines, estris de la llar i encenalls”.

L’artesà parlava de mi amb ufana a tots els clients que visitaven el seu taller:

– És de fusta de roure polida i envernissada. Mireu quin goig que fa!, i quina olor de moble nou!

Algú se n’enamorà de mi. Era un propietari de vinyes d’una població del Baix Llobregat propera a Barcelona que acabava d’estrenar una casa al carrer més antic del poble. L’edifici, a

més de dues plantes, gol-fes i una eixida amb un pou i un cup, tenia un bo-nic portal adovellat que el temps ha respectat. Aviat els veïns del poble l’ano-menarien amb el cognom de qui m’havia adquirit: ca n’Aragall.

Em van posar prop de la llar de foc, a tocar dels escam-bells, l’arrambador de tupins, el trespeus, les olles i altres atu-ells. Radiant d’alegria, perquè em sentia útil i valorat, vaig co-mençar a entendre el vaticini del rossinyol. El foc m’acotxava, en efecte, i els familiars del senyor Aragall m’acompanyaven moltes vesprades amb converses, rondalles i cançons.

Passaren els anys. Els estadants de ca n’Aragall envellien i mori-en. El seu lloc vora la llar de foc era ocupat pels fills i els néts, que rellevaven els seus avantpassats en les feines de la vinya i la casa.

Fins que arribà un dia que, en abandonar-se al poble el conreu de la vinya, els Aragall anaren perdent les seves propietats, i el casal es buidà de mica en mica. La taleia que l’animava, sobretot quan es collia el raïm, minvà, com també minvaren les tertúlies i les contalles vora la llar de foc.

La basarda s’emparà de mi el dia que els de ca n’Aragall deci-diren deixar la casa. “Només hi vindrem a passar els estius”, va assegurar un vespre, a l’hora de sopar, un dels hereus dels primers residents.

La família se n’anà, però els mobles no els van tocar. Recordo que les hores se’m feien eternes. El silenci m’aterria, i sovint pensava -ara que ja no feia cap servei i la pols m’envaïa- que tard o d’hora em malvendrien a un drapaire o m’estellarien i acabaria consu-mint-me en una foguera. Tal com el corb m’havia pronosticat.

Però el destí em tenia reservada una sorpresa. Me’n vaig adonar, passats un grapat d’anys, un jorn del mes de setembre de 1964, quan un grup d’homes animosos entraren a ca n’Aragall amb la noble intenció de convertir aquell casal tres vegades centenari en una escola per a nois i noies, l’Acadèmia, posteriorment ano-menada Col·legi Sant Vicenç.

Aquella bona gent em respectà. Em tragueren de la cuina, ara transformada en despatx, em restauraren i em col·locaren en un passadís de la planta baixa. Un mestre decidí que la caixa podia servir per a guardar les pilotes amb què els alumnes jugaven a l’hora del pati i els dissabtes. Em canviaren el nom: ja no m’ano-menaven escó (o escon), sinó bagul -tan recordat pels alumnes que estudiaren a ca n’Aragall-, protagonista d’exposicions, ani-versaris, festes i obres de teatre. L’última, una peça senzilla que es representà al pati amb motiu de l’acte inaugural del cinquan-tè aniversari de l’escola, tal com ha quedat reflectit a la darrera vinyeta del còmic editat en ocasió d’aquesta efemèride.

Des de fa vint-i-tres anys visc al soterrani o “submarí” del nou Col·legi Sant Vicenç. El foc ja no m’acotxa, però tornen a ser els meus companys la conversa, la rondalla, la cançó i “la veu cons-tant de nois i noies”, tal com diu l’himne del centre. Ah!, i algú afirma que guardo un esperit, l’ànima de l’escola

36NOSALTRES

ARRIBEN LES PRIMERES HORES D’ESTIU. NO VAL A AVORRIR-SE. ÉS PER AIXÒ QUE NOSALTRES US PROPOSA SOLUCIONAR AQUESTS ENTRETENIMENTS A PARTIR DE LA LECTURA DEL CONTE QUE TROBAREU A LA SECCIÓ “CRUÏLLA DE NARRADORS”. EN JOAQUIM PASTOR ENS HA REGALAT EL TERCER I ÚLTIM CONTE D’AQUESTA BREU TRILOGIA NARRATIVA INSPIRADA EN ELS 50 ANYS DE VIDA DEL COL·LEGI SANT VICENÇ. APA, ACOSTEU-VOS A L’HISTÒRIC MOBLE! EL VELL ESCÓ TÉ ENYOR DE L’ESCALF HUMÀ.

Entreteniments amb un escóAntoni Prats

Sudoku habitableLlegiu, a la primera columna del sudoku, el nom del lloc on viu actualment el nostre escó.

Moble llegendariTria la resposta correcta.Això és un escó. El de l’escola diuen que hi guarda...

e Pilotes de bàsquete L’ànima de l’escolae Llibres antics de l’escolae Res

Jeroglífic vegetalPare de l’escó.

Data històricaSegueix les pistes i descobreix una data històrica.A. Nombre de síl·labes del primer mot del conte.

B. Paraules que té la frase en què “els estadants de ca n’Aragall” fa de subjecte.

C. Lletres que té la darrera paraula del conte.

D. El doble de les síl·labes que té el nostre protagonista.

TER

NI

SO

RA

(Solució)

R

Anagrama endreçatDins l’escó se n’hi guardaven.

ALCELNENS

Metamorfosi escolarSou capaços de descobrir les transforma-cions que han experimentat aquests mots en el decurs de la història del Col·legi Sant Vicenç?

casal e escola

cuina eescó eAcadèmia e

Comarca maternalPinteu la comarca –paradís de pintors i poetes– on va néixer l’escó.

Anagrama endreçatDins l’escó se n’hi guardaven.

ALCELNENS

Pregunta enigmàticaQuina funció tenia el respatller de l’escó?

Ocells endevinadorsEscriviu el nom de cada ocell.

(Solució)

(Solució)

(Resposta)

ENTRETENIMENTS

Pobre roure!, viuràs sota l’amenaça del foc!

El foc t’acotxarà, i seran els teus com-panys la conversa, la rondalla i la cançó.

A B C D

37NOSALTRES

BON DIA, SR. KASPÀROV

Bon dia, Sr. KaspàrovHistòria dels escacs (LXVI)

Mentre escrivia l’última revista, vaig conèixer la trista notícia del greu estat de salut de Viktor

Kortxnoi. El veterà escaquista, nascut el 1931 a Rússia i nacionalitzat a Suïs-sa, ha patit un ictus; té una cama para-litzada i problemes de cor. Aquest gran jugador, anomenat pels seus col·legues Viktor, el Terrible, és una llegenda vi-vent dels escacs . Ha estat durant tren-ta anys un dels més grans escaquistes del món, i és considerat, com Paul Keres, el millor de la història que no

ha aconseguit mai el títol de campió del món absolut.

Jugador d’una lon-gevitat sense equiva-lent en el circuit pro-fessional, Kortxnoi s’ha enfrontat a tots els campions del món d’escacs entre Botvínnik i Carlsen. El seu marcador d’enfrontaments in-

dividuals, empatat contra Botvínnik i Fischer, li és favorable contra Tal, Petrossian i Spasski. Sovint li ha tocat perdre les finals dels torneigs de can-didats, i encara podem afegir que du-rant tres mundials es va convertir en l’ombra i el malson de Kàrpov fins a l’arribada del jove Kaspàrov. El sobre-nom de “Terrible” respon al seu caràc-ter punyent, inconformista i lluitador, i, com diuen els seus contemporanis, a Kortxnoi li manca un altre epítet, de “el Taules”. Tanmateix moltes de les seves partides han esdevingut llarguís-simes. En els mundials contra Kàrpov se li van escapar algunes victòries per falta precisament de temps.

La partida que us oferim avui vol ser un homenatge a la dilatada carrera de Kortxnoi el Terrible

1. e4, e6

2. d4, d5 (La defensa francesa resulta molt segura per les negres i és difícil de jugar amb blanques.)

3. Cc3, Ab4 (Variant Winawer, molt punyent; especialitat de Kortxnoi.)

4. e5, c5

5. a3, Axc3+

6. bxc3, Ce7

7. Dg4, cxd4

8. Dxg7, Tg8

9. Dxh7, Dc7

10. Ce2, Cbc6

11. f4, Ad7

12. Dd3, dxc3

13. Ae3, d4! (Kortxnoi pressiona.)

14. Af2, O-O-O

15. Cxd4, Cxd4

16. Dxd4, b6

17. Ah4, Ab5 (Amenaça la descoberta de dama amb la torre.)

18. De4, Axf1

19. Txf1, Td5

20. Axe7, Dxe7

21. Tf3, Rb8

22. Rf1, Td2

23. Tf2, Tgd8

24. Df3, ... (Spasski reforça d1.)

24. ... , Txf2+

25. Rxf2, Td2+

26. Rg3, Dd8

27. De4, ... (Si 27.Dxc3, Dg8+)

27. ... , Dg8+

28. Rh3, Dh8+

29. Rg3, Dg7+

30. Rh3, Td8 (Kortxnoi refusa les taules per repetició de jugades.)

31. g4, Td8+

32. Rg3, Dh6 (Intent de penetració per h2.)

33. Dg2, Dh4+

34. Rf3, Td8

35. Dg3, De7 (Spasski intenta afeblir l’atac negre amb el canvi de dames.)

36. g5, Td2

37. Rg4, Db7 (Kortxnoi intenta 38. ..., Dg2 i canviar dames amb gran profit.)

38. Dxc3?, ... (Error de les blanques; aquesta fallada

precipita la partida.)

38. ... , Tg2+

39. Rh3, Tf2!!

40. Rg4, De4

Spasski es rendeix. Si 41. Dg3, Tg2 i les blanques perden la dama.

Bona partida de Kortxnoi davant l’excampió del món Spasski, un dels millors escaquistes, el qual va coincidir amb el geni de Boby Fischer.

la partida

Blanques: Spasski Negres: Kortxnoi

Belgrad (Sèrbia). 2a partida Torneig de candidats,1977

Esteve Fradera

Defensa francesa

38NOSALTRES

TEMPS ERA TEMPS

temps era temps...

Sabies per què...

som fills d’una llavor de primavera?

Potser alguna vegada has fet l’experiència de plantar una llavor en un test. Durant uns dies has regat la terra, l’has protegida del fred... Però, sobretot, has esperat amb il·lusió que aquell gra menut germinés i, obrint-se pas amb valentia, et mostrés la planta. Aleshores has entès que ha valgut la pena tenir cura de la llavor i esperar...

T’hem explicat aquest exemple perquè entenguis que la teva escola, el Col·legi-Acadèmia Sant Vicenç, no va néixer en un tancar i obrir d’ulls, sinó que va ser el fruit de cinc anys de gestació.

La nostra història comença el dia 19 d’abril de 1959. Era diumenge i lluïa el sol. L’aire duia la fragància dels nostres fruiterars, atapeïts de flors. El lloc on passa el que t’anem a referir és el teatre de l’antic col·legi salesià que està situat ran de la via del ferrocarril (actualment l’edifici són unes dependències municipals, “Espai Jove la Capella”). Dalt de l’escenari, una taula; a la sala, els bancs. Poc abans de la una del migdia, el teatre es començà a omplir de gent: eren pares i mares vicentins que volien donar una bona educació als seus fills; per això, animats per un sacerdot salesià, el pare Esteve Casals, es disposaren a fundar l’Associació Catòlica de Pares de Família.

A l’hora d’iniciar la reunió, la taula de l’escenari estava ocupada per autoritats civils i religioses. Presidia l’acte el senyor bisbe auxiliar de Barcelona: el doctor Narcís Jubany.

Com pots imaginar, es pronunciaren bastants discursos. Però els assistents esperaven, principalment, les paraules del senyor bisbe. De la seva al·locució una frase quedà gravada en el pensament de moltes persones: “Aquestes associacions han de crear escoles cristianes”.

Durant la reunió es procedí al nomenament de les persones que prenien el compromís de dur a terme les iniciatives que l’Associació decidís. Heus-ne aquí

Adaptació de Crònica d’una escola 20è aniversari del col·legi-Acadèmia Sant Vicenç

els noms:

e President: Vicenç Peixó, 52 anys, fuster.

e Secretari: Fernando Prieto, 39 anys, administratiu i encarregat d’una fàbrica d’estris d’alumini.

e Tresorer: Francesc Cos, 46 anys, pagès.

e Vocals:Francesc Chavarria, 41, botiguerVicenç Gil, 50 anys, obrer.Vicenç Marco, 38 anys, cisteller i obrer

El pare Esteve Casals quedava encarregat d’assistir amb els seus consells els components d’aquella primera Junta de l’Associació Catòlica de Pares de Família de Sant Vicenç dels Horts, que s’afiliava des d’aquell moment a l’agrupació o federació d’associacions de la mateixa índole de Barcelona. Totes elles unien els seus esforços per promoure la formació cristiana de les famílies.

Al llarg de l’any escolar, la Junta convocava, cada mes, una reunió per als seus associats, on un educador -pare de família o religiós- dissertava sobre qualsevol aspecte de l’educació dels fills o de la vida en família. La conferència era seguida amb gran interès pels assistents, els quals expressaven també les seves opinions. En aquest període (1959-1964) l’Associació organitzà més de quaranta conferències. La convocatòria s’aprofitava per a debatre les activitats, els projectes i suggeriments dels associats.

Un projecte força interessant fou el de l’organització de “colònies d’estiu” per a nois. Un total de quaranta-cinc nois pogueren gaudir d’uns dies d’esbargiment al pintoresc poblet de la Nou (Berguedà), durant els anys 1959, 1960 i 1962. Aquelles foren les primeres colònies que s’organitzaren a la nostra vila.

Imatges corresponents a les primeres colònies Estiu 1959.

AMB EL PATROCINI DE:

CENTRE D’EDUCACIÓ INFANTIL I PRIMÀRIA CONCERTAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYAServeis: escola oberta, menjador, escola d’estiu, activitats extraescolars i biblioteca

C/ Antoni Gaudí, 8 | 08620 Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) Telèfon: 93 656 15 69 | Fax: 93 656 41 35 www.csantvicens.cat | info@csantvicens.cat

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7

Carta + logo CSV

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Carrer Antoni Gaudí, 8 · Sant Vicenç dels Horts · Tel. 936 561 569 · Fax 93 656 41 35 · ww.csantvicens.cat · info@csantvicens.cat

COL·LEGISANT VICENÇ

FUNDACIÓ EDUCATIVAESTEVE CASALS

Format paper: DIN-A4

7