Nœm. 1 INFORMACIî PER ALopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/1.pdf · anem a comprar que quan...

gener/febrer 2002 n . 1

A R G U M E N T S :

Producció globali producció local

E N I G M E S :

La jornada laboral

L L I G A M S :

Per què els vots a les botigues

són tan importants?

V I A T G E S :

Creixement i sostenibilitat

O P C I O N S :

La pastaA R G U M E N T S :


E N I G M E S :

La jornada laboral

L L I G A M S :

Per què els vots a les botigues

són tan importants?

V I A T G E S :

Creixement i sostenibilitat

Núm. 1

Gener/febrer 2002INFORMACIÓPER ALCONSUM

O P C I O N S :

La pasta

n . 1 gener/febrer 2002

Direcció: Montse Peiron

Redacció: Mireia Garcia, Montse Peiron,Dolors Royo

Col·laboracions: Gemma Espuña, Toni Juan,Mer Moreno, Joan Torres, Icaria Editorial

Disseny gràfic i maquetació:Pep Sansó, Muntsa Busquets

Fotografia: Betty Navarro

Humor: Laia Olivares

Il·lustracions: Eloi

Impressió: Cayfosa-Quebecor

Imprès en paper ecològic

Us agrairem que si reproduïu de la manera que sigui qualsevol part de la revista, citeu la procedència

Aquest número s’ha imprès gràcies al suport de la

Aquesta revista també es publica en castellà

Ausiàs Marc 16, 3r 2a · 08010 BarcelonaTel. 93 412 75 94 · Fax 93 317 82 42

[email protected]

2

si volem que els nostres actes siguinconsistents amb les nostres idees, vol-drem tenir encompte la perso-nalitat de lesdiferents empre-ses a l’hora d’es-collir amb quinescol·laborem. Si noho fem, podemestar donantsuport, sensesaber-ho, a activitats que ens semblennegatives. El consum crític ens és útila nivell personal, doncs, perquè ensajuda a ser més coherents amb nosal-tres mateixos.

També té molt valor a nivell socialperquè, avui per avui, les empreses a quicomprem més són les que tenen unainfluència més gran en la societat. Siconsumim de manera crítica, i sobretotsi ho fem de manera col·lectiva i coordi-nada, aquestes empreses més influentsseran les més properes al criteri de lapoblació.

De fet, si tenim present que les deci-sions polítiques solen estar molt lligadesamb els interessos empresarials, podempensar que possiblement influïm més enla societat quan anem a comprar quequan anem a votar.

El consum críticQuè és el consum?El sistema econòmicactual, que és la base queconfigura el model social,es fonamenta sobre l’es-piral de producció i con-sum. Així, el consum ésuna peça clau que possi-bilita que “les coses esfacin com es fan”; és l’e-nergia que mou la màqui-na econòmica. Quan comprem qualsevolbé o servei, a més de satisfer una neces-sitat o un desig, col·laborem econòmica-ment amb els processos productius quel’han fet possible. El consum és l’enllaçque ens vincula directament a tots elsciutadans amb el model social en el quevivim, encara que habitualment no ensiguem conscients.

Què és el consum crític?I, com es fan, les “coses”? Cada empresaproductora duu a terme les seves activi-tats d’una manera o d’una altra, segonsla seva personalitat. Per triar entre lesdiferents opcions de consum (marques),ens solem guiar pel preu, la qualitat, l’a-parença... També podem tenir en comp-te una altra cosa: el caràcter de l’empre-sa propietària. D’on és? És gran opetita? On es fabriquen els seus produc-tes? Com interacciona amb el mediambient? I amb la societat? El fet d’in-corporar aquesta informació als criterisque usem per triar entre les diferentsopcions és el que s’ha anomenat “con-sum crític”, o “consum responsable”, otambé “consum ètic”.

Per què un consum crític?Si tenim unes idees pròpies sobre comens agrada que sigui el model social, i

SUMARI

PresentacióPossibilitats

Reconvertir l’agricultura enecològica

ArgumentsProducció global i producció

local

OpcionsLa pasta

Els fabricants de pasta

IdeesRegalar pot ser fàcil i

agradable

EnigmesLa jornada laboral

MiradesQuant lloc ocupa el saber?

TrampesMerchandising

Entreteniments 20Lligams

Per què els vots a les botiguessón tan importants?

Viatges Creixement i sostenibilitat

EN EL PROPER NÚMERO:

Els detergents

El consum crític és útil a nivell personal, perquè ens ajuda

a ser més coherents amb nosaltresmateixos, i a nivell social,

perquè facilita que les empreses més influents siguin les més

properes al criteri de la població

La revista que ara presentem oferiràinformació per al consum crític cada dosmesos. Aquesta informació és a la secciócentral, Opcions. A cada número estaràdedicada a un article de consum.

A la primera part d’aquesta secció,explicarem a grans trets el procés deproducció de l’article, i descriurem lesdiferències entre el convencional i l’e-cològic. A la segona part, direm quinessón les empreses propietàries d’algunes

Possiblementinfluïm més en

la societat quananem a comprar

que quan anem a votar

marques que podem trobar a les boti-gues. De cadascuna, en donarem algu-nes dades que ens permetin conèixer laseva personalitat (mida, propietat, objec-tius o ambicions, transparència), i fetsrellevants des dels punts de vista social imediambiental.

No donarem la nostra valoració decada empresa. A la secció Argumentsexposarem elements que cadascú potfer servir per construir el seu propi crite-

16

21

59

4

3

22

19

17

18


3

L'agricultura ecològica té per objectiuobtenir aliments sans, respectant el mediambient i sense fer servir productes quí-mics de síntesi (adobs, plaguicides, medi-caments, hormones). De fet, i en contradel que se sol creure, aquests productesdificulten el conrear. Els pagesos que espassen a l’agricultura ecològica se sor-prenen en veure com és d’eficaç afavorirl’equilibri natural entre els diferents ele-ments del camp.

Avui per avui, però, els aliments ecolò-gics són marginals. Només es venen enalgunes botigues especialitzades o coo-peratives, i són força més cars que elsconvencionals. A la majoria de païsoseuropeus, la superfície agrícola ecològi-ca oscil·la entre un 2% i un 3% del total.

Sí, si el govern té la voluntat políticade fer-ho. Dinamarca la té.

El govern de Dinamarca té com aobjectiu a llarg termini reconvertir total’agricultura en ecològica, perquè ésconscient dels problemes que genera l'a-gricultura convencional al medi ambient.Des de fa més de dues dècades mantéuna col·laboració molt estreta amb elspagesos ecològics, i ha dut a terme dosplans d'acció que inclouen programes derecerca i formació, suport als productors,i promoció entre els ciutadans.

Actualment, un 6’5% de l’agriculturadanesa és ecològica. L’avenç més impor-tant s’ha aconseguit en el cas de la llet(el 22% és ecològica). El govern preveuque l'any 2002 hi haurà 300.000 hectà-rees de conreus ecològics (un 10% de lasuperfície agrícola del país).

Reconvertir l’agricultura en ecològica

És possible que en un país els aliments ecològics deixinde ser marginals i passin a ser “normals”?

En realitat, són els con-vencionals els que són“massa barats”: ésimpossible que preustan baixos puguin man-tenir un sistema agríco-la equilibrat. Però d’aixòen parlarem en algunaaltra ocasió.

El CRIC

El Centre de Recerca i Informació enConsum –CRIC– és una associació ciuta-dana, sense ànim de lucre i sense relacióamb cap institució pública ni privada. Elnostre objectiu és facilitar que es puguidur a terme un consum crític. El principibàsic sobre el qual intentem fonamentarles nostres actuacions és el respecte perles persones i el medi.

Fins ara hem publicat tres llibres, edi-tats per Icaria editorial:• Rebelión en la tienda (1997): és la tra-

ducció del llibre italià Boycott. Explicadiferents iniciatives dutes a terme perorganitzacions socials d'arreu del mónamb l'objectiu d'incidir en el sistemaeconòmic. Nosaltres hi vam afegiralgunes experiències realitzades enterrritori espanyol.

• Guia per al Consum Responsable deJoguines (1998): explica el caràcter deles empreses propietàries de les jogui-nes que es venen a Catalunya. A més,el llibre inclou altres consideracionsde tipus pedagògic, mediambiental,normatiu i de seguretat.

• Come y calla... o no (2000): demostraamb molts exemples pràctics que dinsel món empresarial existeixen idio-sincràsies molt diverses, i que pertant té sentit triar entre les diferentsempreses en funció del seu caràcter.A més, inclou una petita guia per alconsum crític de l'oli d'oliva.Actualment treballem al CRIC cinc per-

sones a temps parcial, sense remunera-ció. Fins ara ens hem finançat mitjançantuna subvenció europea, articles, xerradesi aportacions particulars. A partir del llan-çament d’aquesta revista, la nostra fontd’ingressos principal seran les subscrip-cions. Els dos primers números de la re-vista són gratuïts, i s’editen amb el suporteconòmic de la Fundació Jaume Bofill.

ri, de cara a valorar aspectes com pro-ducció global o local, transparència, opolítiques socials de les empreses. A lasecció Lligams explicarem els vinclesque hi ha entre el poder econòmic i elpolític.

A partir del proper número, publicaremles cartes dels lectors i lectores. Seranfonamentals per orientar el creixementd’Opcions, que és la primera revista sobreconsum crític que es fa a Catalunya.

Pos s ibi l itatsUtopies que es fan realitat


4

Direm que una empresa “produeix glo-balment” quan fa la manufactura méslluny d’on li seria possible. És a dir: tot idisposar de recursos propers, decideixd’usar-ne de més llunyans. La “producciólocal” seria la que usa els recursos méspropers de què disposa.

COSTOS DE PRODUCCIÓ Els correspo-nents a mà d’obra i els fiscals es reduei-xen molt amb la producció global. De fet,la reducció en aquests costos és el factorque motiva principalment la produccióglobal (si els costos fossin els mateixos

arreu, no hi hauria raó per moure lamanufactura). Les àrees receptores de lamigració de la producció són països ambmolta mà d’obra barata i avantatges fis-cals respecte als països d’origen de lesempreses productores. Majoritàriament,la producció es mou de països del Nordcap a països del Sud.

Els costos corresponents al transporten principi sembla que haurien de sermés grans amb la producció global. Noobstant, el preu de l’energia i de lesinfrastructures de comunicació s’ha esta-blert de manera que la suma de tots elscostos segueixi sent més baixa en la pro-ducció global. Aquest preu baix del trans-port és possible gràcies sobretot aimportants inversions públiques (podrí-em dir que els contribuents subvencio-nen la producció global).

BENEFICIS EMPRESARIALS Poden sermés grans per a les empreses que pro-dueixen globalment, gràcies a la reduccióen els costos. Això els dona més capaci-tat per a fer noves inversions, i permetun major enriquiment econòmic delsseus accionistes (grans o petits).

D’altra banda, la producció global tam-bé és avantatjosa per a tots els sectorsrelacionats amb el transport (petroli,construcció d’infrastructures, etc.).

PREU DELS PRODUCTES Els produïtsglobalment poden ser més barats, grà-cies, de nou, a la reducció en el costos.Això permet que les empreses que fanproducció global siguin més competitivesque les locals: tenen més probabilitats deser elegides pels consumidors.

ASPECTES MACROECONÒMICS L’efectede la producció global sobre les econo-mies locals és que tendeixen a especialit-zar-se (unes manufacturen, altres esdediquen sobretot al sector de serveis), iper tant s’incrementen les interde-pendències comercials. Molts països delSud són econòmicament dependents delNord des de ja fa alguns segles, i avuipràcticament tota l’economia està amercè de les inversions estrangeres.Construir-hi un sistema econòmic mésautodeterminat requeriria un procésllarg i complex.

La migració de la producció tambécontribueix a eixamplar l’abast del sis-tema econòmic sencer. Donat que unsistema econòmic és quelcom moltcomplex, es diria que com menor siguiel seu abast, més fàcil resultarà sinto-nitzar-lo correctament. Un sistema grantambé té l’inconvenient que costa mésde modificar, és menys flexible que unde petit.


Arg

uments

Històricament, l’economia d’un

país (o d’una àrea geogràfica

qualsevol) s’ha desenvolupat en

funció dels recursos de què

disposava. Els excedents en

determinats recursos i l’escassetat

en d’altres generen el comerç

internacional. La mida de les

àrees d’intercanvi econòmic no ha

deixat mai de créixer, fins arribar

a abastar tot el planeta.

A més d’ampliar-se la xarxa

comercial, també s’ha mogut la

manufactura, sobretot en els

últims decennis.

MEDI AMBIENT La proliferació d’infras-tructures de transport pot tenir unimpacte negatiu sobre el paisatge, i pot-ser sobre determinats ecosistemes. Avuiper avui, l’energia que s’utilitza és conta-minant, i no renovable.

D’altra banda, un altre factor que moti-va la migració de la producció són legis-lacions mediambientals laxes. Així, laindústria tòxica es mou cap als païsosque la permeten (solen ser els del Sud,de nou), i per tant els perjudica més queals que no la permeten. Aquests, però,també reben la contaminació a través delvent i els corrents marins o subterranis.

ASPECTES SOCIALS El fet que els “rics”o els “grans” estiguin en millor posicióper seguir enriquint-se i per tant queaugmentin les desigualtats és intrínsec alsistema econòmic i polític vigent, inde-pendentment que la producció sigui localo global. Ara bé, si la producció s’allunya,es fa més difícil conèixer-la i inspeccio-nar-la, de manera que li és més fàciltransgredir legislacions o estàndardsètics. Estar fora de control resulta espe-cialment fàcil per a les grans empresesmultinacionals: com que són “a totarreu”, no està massa clar a qui han derendir comptes; d’altra banda, el seupoder els permet ser elles mateixes quiestableixin les regles del joc. A mesuraque creix l’abast del sistema, es fa mésdifícil governar-lo democràticament.

Als països receptors de la migració dela producció, la mà d’obra hi és més bara-ta no només pel canvi de moneda, sinóperquè els salaris són baixos respecte alseu propi nivell de vida. Això és possiblegràcies a la repressió social (els treballa-dors solen estar sotmesos a violències detot tipus, els sindicats solen estar prohi-bits, etc.). Per altra part, els països quevulguin seguir atraient la producció glo-bal han d’oferir unes condicions laborals imediambientals cada cop més pobres,perquè aquests són justament els avan-tatges que motiven la migració de la pro-ducció. Per ser “competitius”, han de ser“com pitjors, millor”; el seu esquer és elseu malestar.

QUALITAT DELS PRODUCTES A prioriés independent d’on es faci la producció,però es pot veure afectada per la mancade control sobre la producció global.D’altra banda, com que aquesta en gene-ral es duu a terme en condicions laboralspobres, és més fàcil que els treballadorsno se sentin estimulats a treballar ambcura. També, el fet de buscar condicionslaborals pobres pot anar associat ambpoca preocupació per la qualitat per partde l’empresa productora.

Elements per construir

crite

ris

Una herència romanade l‘any 1279 incloïa un

cabàs ple de macarrons.

El blatUn gra de blat té tres parts:El SEGÓ (“salvat”): és la “closca”, que és

dura, i està formada per unes quantescapes de teixit (com la nostra pell).Està feta sobretot de fibra. Enganxadaa la paret de dintre hi ha l’aleurona,una capa molt prima que conté lamajoria de minerals del gra, i tambévitamines i proteïnes

L’INTERIOR o ENDOSPERMA: està formatsobretot per grànuls de midó (un hidratde carboni), incrustats en una matriu deproteïna. Quan es barregen amb aigua,les proteïnes formen el gluten.

El GÈRMEN o EMBRIÓ de la nova planta:és a dintre l’endosperma. Conté sobre-tot olis i vitamines (sobretot B), i tam-bé proteïnes.

A Europa hi ha dues espècies de blatmajoritàries: el blat tou (se’n fa el pa) i elblat dur. Antigament, a Espanya la pastaes feia de blat tou. En la dècada de 1950,el que seria el propietari de la pastaGallo va viatjar a Itàlia, on va veure quela pasta era més consistent, gustosa inutritiva perquè era de blat dur, i vaintroduir-lo a Espanya. La pasta de blatdur aguanta millor l’ebullició perquè al’endosperma hi ha menys grànuls demidó, i per tant la matriu de proteïna ésmés contínua i valenta.

La pasta de blat dur (la majoria,actualment) pot identificar-se per la ins-cripció “Qualitat Superior”. La pasta deblat tou es pot distingir perquè és mésenganxosa i, quan bull, l’aigua quedablanquinosa (pel midó que deixa anar).

5

La pasta

La paraula cereal deriva de Ceres, la deessa romana del’agricultura. Els cereals contenen sobretot hidrats decarboni (aporten energia). Són barats de produir i espoden conservar molt temps. Combinats amb els llegums,més rics en proteïnes, formen una dieta equilibrada inutritiva, i han estat fonamentals en l’alimentació huma-na: van ser el primer que es va cultivar a l’Orient Mitjà,quan va aparèixer l’agricultura pels volts del 7500 aC (al’Extrem Orient, en canvi, la dieta era més pobra perquèno hi havia llegums). També han estat fonamentals en l’e-volució cultural: els primers alfabets i sistemes numèricsvan aparèixer per portar la comptabilitat de les collites idistribuir-les entre la població.

Avui, els cereals aporten la majoria de calories a lahumanitat. Ens alimenten també indirectament a travésde la carn perquè, tal com ja deia Isaïes, “tota la carn ésherba” (els animals mengen cereals i llegums, nosaltresmengem animals).

La pasta és un aliment molt senzill: una massa de sèmola de blat iaigua, a la que es dóna una certa forma mitjançant motlles. Es pot dei-xar assecar, o menjar-se fresca. Si no duu res més es diu “pasta simple”, sise li afegeixen verdures o farcits es diu “pasta composta”.

Es diu que Marco Polo la va introduir a Europa quan va tornar de l’Orient, el 1295, però no va ser així. En unatomba etrusca s’hi han trobat utensilis que probablement servien per fer pasta. En un llibre romà del segle I aCes parla de la lassanya. El 1150 hi havia una fàbrica de pasta seca a Palerm que distribuïa espaguetis als mónsàrab i cristià.

Com que la pasta és d’elaboració molt senzilla, el més probable és que la “inventessin” totes les culturesantigues, cadascuna amb les matèries primeres de què disposava (blat a Europa, arròs a la Xina, etc.). Lareferència més antiga que se’n conserva a Catalunya és un text del 1397, que parla de “los macarrons”.

Opcions

A la botiga,a qu

i votem

?Els cereals

És el mateix que passaen molts fruits: els

minerals i vitaminessolen ser just a sota

de la pela.

De cada espècie de blatn’hi ha milers

de varietats, però ambla “industrialització”

de l’agricultura cada copse’n fan servir menys.

:)

Com passa amb moltesaltres substànciessintètiques d’ús quoti-dià, la innocuïtat deltefló per a la saluthumana no està demos-trada. De fet, algunsindicis associen el teflómolt calent amb el càn-cer, però encara no hiha estudis que hopuguin confirmar nidesmentir definitiva-ment. S’aconsella nodeixar paelles de teflómolta estona al foc sen-se res a dintre. El teflóés una marca registradade DuPont, un dels prin-cipals imperis químicsmundials.

La sèmola que conténomés una part del

segó es diu “semiintegral”.

AMASSAR I EXTRUSIONAR

Per fer la massa, es barreja un 75%-85% de sèmola o semolina amb un 15%-25% d’aigua. Per fer pasta composta,s’hi afegeixen els ingredients addicionalsque es vulgui, deshidratats (espinacs,tomàquets, ou etc.). Les verdures de lapasta de colors compleixen una funcióbàsicament estètica, perquè en la pro-porció que hi són difícilment podenaportar valor nutricional.

Una vegada feta la massa, s’extrusio-na, és a dir, s’empeny cap a uns motlles ien surt amb una forma determinada(macarrons, fideus, espaguetis, etc.), idesprés es talla. Antigament els motlleseren de bronze, però ara solen estarrecoberts de tefló, un derivat del petrolimolt usat en recobriments d’utensilis decuina com cassoles i paelles, i en aplica-cions industrials i mèdiques. La pastafeta amb motlles de bronze es distingeixfàcilment perquè té una textura rugosa.

Per fer canelons i lassanya, la massano s’extrusiona sinó que es lamina (se’nfan “llençols”) i després es talla donant-lila forma pertinent. La pasta per farcir(raviolis, tortellinis) també es lamina, iuna vegada tallada se li afegeix el farcit(prèviament cuit i refredat) i es plega.

ASSECARLa pasta fresca no s’asseca, sinó que

s’envasa directament després de l’extru-sió. La pasta seca ha de passar d’un 25%d’humitat a un 12%, aproximadament.

L’assecat és el pas més delicat en l’ela-boració de la pasta. Si es fa massa depressa la part exterior s’encongeix abansque la interior, i la pasta pot esquerdar-se. Si es fa massa a poc a poc es potestireganyar, i els microbis poden florir-la. La velocitat de l’assecat depèn de latemperatura.

Entre els productors de pasta hi hados grans corrents. Els partidaris de la

MOLDRE EL GRA

Quan es mol el blat tou, s’obté farina.Quan es mol el blat dur, s’obté sèmola obé semolina (una mica més fina que lasèmola).

El segó, l’endosperma i el gèrmen delblat tenen propietats físiques molt dife-rents. Això fa que, a mesura que el gra esva trencant a trossets, es puguin separarfàcilment les tres parts (els trossets pas-sen per sedassos, que permeten selec-cionar-los segons la mida, i per correntsd’aire, que seleccionen segons el pes).

Per a l’elaboració de pasta no integralo blanca, s’aprofita només la sèmoladerivada de l’endosperma (al voltantd’un 70% de la matèria total del gra). Elsegó es destina a l’elaboració de pinso, iel gèrmen, ric en greixos, a la indústriacosmètica, farmacèutica o dietètica.

Per elaborar pasta integral, es barrejade nou el segó (i potser el gèrmen) amb lasèmola. Una altra possibilitat és progra-mar la maquinària perquè no faci la sepa-ració, o perquè separi només algunesparts. D’aquesta manera, els nutrients delblat sofreixen menys manipulacions.

6


1

2

3

Procés d’elaboració

La tecnologia modernapermet fer la massa ennomés 20 segons.

La pasta seca té l’avan-tatge que, si es guardaen un lloc sec, fresc ifosc, es converva molttemps.

!


A molts municipis deCatalunya hi ha conteni-dors grocs al carrer, per

recollir plàstics, llaunes itetrabriks (aquestsúltims no es poden

recuperar, per això ésmillor no fer-ne servir).

Alguns municipis apli-quen el model “Residu

Mínim”: hi ha un conte-nidor per a tota la matè-ria inorgànica (que va ala planta de triatge) i un

altre per a l’orgànica(que va a una planta de

compostatge). Així s’evi-ta que vagin a l’aboca-dor o a la incineradora

inclús els residus que enel model majoritari esllencen al tradicional

contenidor verd.

En general, els fabri-cants grans assequen a

temperatura alta: permantenir el ritme de

producció amb un asse-cat lent haurien de

tenir un gran nombrede línies treballant enparal·lel. En canvi els

fabricants petits solenassecar a temperatura

baixa, en part perquèacostumen a ser més

amics dels mètodes tra-dicionals, i en part per-què el volum limitat de

producció potser no elspermetria amortitzar la

maquinària d’assecatràpid. La pasta “per a

gurmets” s’asseca atemperatura baixa.

temperatura baixa (35oC - 50oC) diuenque així la pasta conserva millor el sabor,i té una textura més agradable, perquè latemperatura alta li fa tenir la consistèn-cia d’un xiclet. Triguen entre 30 i 36hores en assecar la pasta, segons el for-mat. Per la seva banda, els defensors dela temperatura alta (70oC - 90oC) o moltalta (90oC - 120oC) li veuen l’avantatgeque s’eliminen els microbis, amb la qualcosa la pasta es pot conservar molt méstemps. La pasta llarga s’asseca en sishores, i la curta en dues. També hi hafabricants que usen una temperaturamitjana (50oC - 70oC).

El cert és que la temperatura alta pro-voca una reacció química (la reaccióMaillard) que fa perdre valor nutricional ala pasta (alguns aminoàcids no es podenassimilar, i en el cas de la pasta integralles vitamines es fan malbé). Els gransfabricants treballen amb sèmola cada copmés fina, per tal que l’amassat i l’extrusiópuguin ser més ràpids, i això incrementael risc que es produeixi la reacció Maillard.D’altra banda, la temperatura alta permetaconseguir pasta amb una bona aparençafent servir sèmola de menys qualitat pro-teínica, perquè la temperatura ajuda adonar consistència a la pasta. Una prime-ra fase curta d’assecat a 70oC és aconse-llable per eliminar microbis perjudicials.

ENVASARLa pasta se sol envasar en bosses depolipropilè. Si les tirem als contenidorsgrocs, aniran a una planta de triatge ise’n podrà recuperar si més no una part(les plantes de triatge estan obligades arecuperar almenys un 85% dels residusque els arriben). Les capses de cartótenen l’avantatge que són reciclablesmés fàcilment i s’apilen millor a les cai-xes i als prestatges.

La pasta fresca es pasteuritza i s’enva-sa en una “atmosfera modificada”: pri-mer es fa el buit a l’envàs i després s’hiposa CO2 i nitrogen. Així aguanta unescinc setmanes sense conservants.

Les tecnologies més modernes perme-ten conservar la pasta fresca més de dosmesos. Apugen molt la temperatura dela pasta i després l’abaixen de cop, laqual cosa li fa perdre gust.

7

4

LA FIBRA “MIRACULOSA”El 1974, alguns metges van publicar un estudi que establia

una possible relació entre menjar fibra i no patir càncer ni

malalties coronàries, perquè havien observat que als

pobles de l’Àfrica, amb una dieta bàsicament vegetal i per

tant rica en fibra, no hi havia tants casos d’aquestes mala-

ties com als Estats Units. De resultes, la dieta rica en fibra

es va posar de moda: va ser el boom del pa integral i els

cereals All bran (“només segó”). Però més endavant es va

veure que, de fet, la causa que als Estats Units hi hagués

més càncer no estava en el que es menja a l’Àfrica, sinó en

el que es menja, en excés, als Estats Units: la carn!

La fibra va bé perquè facilita el moviment de l’intestí,

però no es digereix. Alguns nutrients (com ara els minerals,

del mateix blat integral o d’altres aliments) es poden com-

binar amb la fibra, i llavors aquests tampoc no els digerim

(ja ho deia Hipòcrates fa 2500 anys: “el pa moreno és més

laxant, el pa blanc més digestiu”). En una dieta normal això

no és inconvenient, però si la dieta és pobra en minerals,

abusar de la fibra pot afavorir la desnutrició.

És desitjable que alsenvoltoris de la pastaintegral hi indiqui si duuel gèrmen o no, perquèla diferència qualitativaés important. Als elabo-radors els resulta méscòmode no posar-l’hi,perquè escurça la cadu-citat de la pasta i per-què se’n fan més dinerssi es destina a la indús-tria cosmètica o far-macèutica.

En alguns supermer-cats, la pasta integral ésa l’apartat de productesdietètics. També esvenen segó i gèrmen deblat per separat.

El segó s’ha separat del gra des de l’anti-guitat, amb l’objectiu que la pasta triguimenys a bullir. A més, es creia que lapasta blanca era més “pura” que la inte-gral. No obstant, durant molt temps lapasta blanca (com el pa blanc) ha estatreservada a les capes socials altes, per-què és més cara: requereix el procés derefinat, i s’obté menys quantitat d’ali-ment per hectàrea cultivada.

La pasta blanca només conté proteï-nes i midó. Si s’hi afegeix el segó, tambétindrà fibra, minerals i algunes vitami-nes. Si a més duu el gèrmen, llavors con-té greixos i més vitamines. Alguns fabri-cants opten per enriquir la pasta blancaamb vitamina B o ferro, per compensarla pèrdua del segó i el gèrmen. La pastasemiintegral és menys dura que la inte-gral, i més nutritiva que la blanca.

Integral o blanca?


La pasta simple, convencional

o ecològica, no pot durcap additiu.

8

CaducitatSi la pasta s’asseca a temperatura baixa,

o si conté el gèrmen del blat, caducaabans. No obstant, els períodes de cadu-citat que consten als paquets solen serels mateixos per qualsevol tipus de pas-

ta. Però, a no ser que una botiga norenovi gaire sovint la mercaderia, és

estrany trobar-hi pasta caducada; de fet,que es faci malbé o no depèn molt deles condicions de conservació. Podem

detectar si una pasta està caducada per-què s’hi fan petites papallonetes o corcs.

La pasta convencional pot haver estatexposada a productes químics en dife-rents punts del procés. Les llavors delblat (i de la majoria de plantes) es trac-ten amb fungicides. Als cultius s’hitiren fertilitzants i plaguicides químics;si són sistèmics (és a dir, si penetrendintre de la planta), al gra del blat n’hipoden haver residus, inclús si s’apli-quen quan encara no s’ha format.D’altra banda, a l’aire hi ha moltsmetalls pesants, que poden quedaradherits al segó de blat. Als magat-zems de gra s’hi solen tirar fumigantsper evitar o combatre l’aparició d’in-sectes o fongs. Aquests fumigants sóngasos molt volàtils (se’n van per l’aire),però és difícil assegurar que al segó non’hi queda cap residu. Els molins i lesplantes de producció convencionals sesolen segellar dues vegades l’any peraplicar-hi fumigants.

En l’agricultura ecològica no es fa ser-vir cap producte químic. És impossibleevitar que els metalls pesants de l’airecontaminin el blat, però almenys elscamps de conreu estan lluny de fontsimportants de contaminació (com carre-teres transitades o determinades fàbri-ques). Mentre el gra de blat ecològicestà emmagatzemat, es pot barrejaramb un tipus de sorra que evita l’apari-ció de plagues. Els molins i les plantes deproducció es netegen amb aigua i sabó, iaire comprimit i aspiradors.

Pel que fa a additius, en la pasta con-vencional se’n permeten 3 en els farcits,8 a la pasta fresca i 16 a les verduresdeshidratades. D’aquests, a la pastaecològica se’n poden fer servir un en elsfarcits, 5 a la pasta fresca i un a les ver-dures deshidratades.

Etiquetatge

Cada comunitat autònoma certifica els productesecològics amb una etiqueta com aquestes.

També hi ha entitats certificadores privades, com ara Vida Sana. Els productes ecològicsimportats tenen etiquetes del país d’origen,

com ara AB o Ecocert.

Entre els fumigants quees fan servir a Espanya

hi ha el bromur demetil, un gas altamenttòxic i molt perjudicial

per a la capa d’ozó, queja està prohibit a diver-sos països (l’any 2005no es podrà fer servir

enlloc).

L’administració inspec-ciona els pagesos i ela-boradors ecològics per

comprovar que com-pleixen les normatives.

En canvi, no inspeccionaels convencionals per

controlar quins tracta-ments fan.

La pasta ecològica

:(:(


Aquesta renovació deproductes va fer que el1999 les empresesinvertissin en publicitatun 50% més que l’anyanterior.

A Itàlia es consumeixenanualment 35 quilos de

pasta per cap.

Antigament hi havia molts fabricants de pasta d’abast local, els anomenats fideuers.Amb el blat que els aportaven els pagesos de la comarca, feien sobretot pasta per asopa i fideus, macarrons i tallarines, que es venien a granel. En la dècada de 1960, aEspanya hi havia uns 300 fideuers que produïen uns 65 milions de quilos cada any.Es consumien menys de tres quilos de pasta per cap, anualment.

Després, l’elaboració de la pasta es va automatitzar molt, i això va fer que el volumde producció fos més gran que el de consum. Els fabricants petits van anar tancant, ila producció es va concentrar en poques mans. Avui, hi ha una cinquantena de fabri-cants de pasta a tot l’Estat, i els tres més grans fan el 70% de la producció, que entotal és d’uns 200 milions de quilos anuals (uns cinc quilos per cap).

Actualment, la pasta simple “ja està molt vista”, i cada cop es fa més pasta com-posta. També creix molt la producció de pasta precuinada.

9

Els fabricants de pasta

El principal objectiu de tots els fabricantsde qualsevol cosa és satisfer qualsevolnecessitat dels clients, oferint-los productesde primeríssima qualitat elaborats d’acordamb la més pura tradició artesana

;)

Barilla L’empresa italiana Barilla és la primeraproductora de pasta del món. Va ser fun-dada el 1877 pel besavi dels actuals pro-pietaris. El 1971 es va haver de vendre auna multinacional nord-americana, peròel 1979 la família Barilla va recuperar-nela propietat.

Barilla fa pasta blanca i integral, ambel gèrmen del blat. Té una divisió degaletes i aperitius per a empreses decàtering i màquines expenedores.

Barilla empaqueta gairebé tota la sevapasta amb cartó reciclat. Fa pocs anysvan estrenar una nova tècnica d’envasatper omplir al màxim les capses, cosa queva permetre estalviar, a més de diners,un 5% de cartó i força energia en lacadena de distribució.

Diu Barilla que, encara que cada cultu-ra tingui gustos diferents, la pasta és unaliment universal, i per tant el seu mer-cat és el món. La seva ambició és queles marques del grup siguin les favoritesdels consumidors de tot el món.

Barilla té 25 plantesde producció, entre lesquals hi ha la més grandel món: produeix unmilió de quilos de pastacada dia.

Pasta convencional

!

!


El document constitutiudel BHF diu: “Donat queel paper i la influènciadels governs segueixdisminuint, les empre-ses estan esdevenint unactor en nous camps.[..] Les organitzacionshumanitàries han de serconscients que és mésfàcil que les empresesdonin suport als grupsque són flexibles i volenreorientar els seus pro-grames per fer-los com-patibles amb els objec-tius estratègics de lesempreses”.

més riques (la primera en alimentació), iparticipa en grups empresarials com elFòrum Econòmic Mundial, que determi-nen el rumb de l’economia mundial, queposteriorment serà seguit per institu-cions governamentals coml’Organització Mundial del Comerç o laUnió Europea. Nestlé és membre delBHF (Business Humanitarian Forum), unainstitució creada per l’ONU per tal queles empreses intervinguin en l’acció deles organitzacions humanitàries.

També forma part d’Europen, un grupempresarial dedicat a posar traves a lareducció en l’ús d’embalatges i al seu reci-clatge, i d’EuropaBio, un altre grup dedi-cat a potenciar els aliments transgènics.Nestlé creu que l’enginyeria genèticamillora la qualitat nutritiva dels aliments ila productivitat agrícola, i ha manifestatque seguirà fent servir ingredientstransgènics sempre que la seva recerca liindiqui que són segurs per a la salut.

Diverses organitzacions cíviques,coordinades per la International Baby

lBuitonilAquesta marca la fabrica una empresaitaliana fundada el 1827, que va ser com-prada per la multinacional Nestlé el1988.

Nestlé es dedica sobretot a l’alimenta-ció, però també és la propietària delslaboratoris Alcon i Cusí (oftalmologia) ité el 26’3% de L’Oréal (cosmètica), queal seu torn té Synthélabo (farmàcia).Algunes marques seves són Maggi,Litoral, Buitoni, Solís, La Tortillería,Nidina, Nativa, Sveltesse, La Lechera,Flanby, Dalky, MG, LC1, Flor de Esgueva,Camy, Nesquik, Dolca, Crunch, AfterEight, Smarties, Nescafé, Bonka,Cappuccino, Nestea, Eko, Findus,Chocapic, Estrellitas, Aigua de Viladrau,Libby’s o Friskies. A més té un acordamb Coca-Cola per explotar el creixentmercat de begudes a base d’herbes, iestà comprant la multinacional d’alimen-tació animal Purina.

Nestlé és una de les empreses méspoderoses del món. Està entre les 40

10Totes les dades que

figuren a la taula són del’any 2000. Les hem

obtingut de les matei-xes empreses, excepteles que estan senyala-des amb *, que s’han

tret de l’anuari d’infor-mació empresarial

Alimarket. En lesempreses que no elabo-

ren pasta, no hi figurala producció diària.

Marca Empresa

Barilla

Nestlé

Pagesa

Flo

Agrolimen

Grupo Gallo

Grupo Siro

LaMoianesa

Pedragosa

Tipus

Multinacional

Mutinacional

Petita

Mitjana

Multinacional

Grup empresarial

Grup empresarial

Petita

Petita

Activitats

Pasta, salses, galetes, aperitius

Alimentació, farmàcia

Productes diabè-tics, cafè i prepa-rats en pols

Pasta, salses, trui-tes i amanidesfresques

Alimentació, res-tauració, confite-ria i higiene

Pasta i salses

Pasta, galetes iaperitius

Pasta

Comerzialitza pas-ta, salses i arròs

Propietaris

85% família Barilla,15% una famíliasuïssa

260.000 accionistes(cap d’ells no té mésdel 3% de l’empresa)

Majoria: famíliesEnríquez i Civit

50% família Flo,50% Agrolimen

*68’33% famíliaCarulla, resta duesempreses holandeses

*Família Espona

*98% Juan ManuelGonzález Serna

Família Soler

Treballadors del’empresa

Treballadors

7.300

225.000

27

170

*10.000

*400

625

6

7

Plantes de producció

16 a Itàlia,8 a Europai 1 a EEUU

479, a 81 països

1 a Barcelona

1 a Rubí

*Unes 20 a Espanya, 4 a la Xina, 1 a Filipines, Rússia, Ucraïna,Polònia, Índia, Mèxic, EEUU

2 a Catalunya, 4 a la resta de l’Estat

3 a Espanya

1 a Moià

Cap. Ven pasta feta a Catalunya(40%) , França Itàlia i Alemanya

Informació general sobre l’empresa

PASTA CONVENCIONAL


Diet-RádissonMarca que pertany a Pagesa (ProductosAlimenticios General Española S.A.), unaempresa familiar fundada el 1941. Té mésde 100 productes dietètics, de les mar-ques Pagesa i Diet-Rádisson, i també cafè(Oro-Expres) i preparats en pols (Tocy).

Pagesa elabora la majoria dels seusproductes. En el cas de la pasta comprala sèmola, determina les fórmules i deci-deix la forma d’envasat (es fa el méslleuger possible), i l’elaboració la fa unfabricant de pasta català. Té pasta inte-gral (sense gèrmen), enriquida amb glu-ten, i multifibra (amb fibra de diferentscereals i pèsols).

Pagesa intenta que les matèries pri-meres siguin d’orígens geogràficamentpropers. Els seus productes es venensobretot en grans superfícies i super-mercats, i en algunes botigues de dietè-tica i herbolaris.

Food Action Network, denuncien des defa anys la Nestlé per la promoció que fade la llet en pols per a nadons. En païsosamb un poder adquisitiu baix, la llet enpols surt cara, i les mares la dilueixenmés del compte. Això, junt amb que lescondicions higièniques solen ser pobres,fa que molts nadons pateixin el que s’haanomenat la “malaltia del biberó”, queés una combinació de malnutrició, dia-rrea i deshidratació. L’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) calcula quecada any moren un milió i mig de nadonsd’aquesta malaltia.

Segons l’OMS, molt poques donestenen problemes fisiològics que elsimpedeixin alletar els seus fills. Però elsfabricants volen vendre llet en polsencara que no sigui necessària, i peraconseguir-ho usen tàctiques com araobsequiar els pediatres o regalar mos-tres a les mares als hospitals. L’OMS haprohibit aquestes i altres pràctiques pro-mocionals, però Nestlé i altres empresesles segueixen usant.

11

Es pot trobar més informació sobre la

problemàtica de la llet en pols a

www.babymilkaction.orgi a www.nestle.com

La pasta representa un5% del volum de factu-ració de Pagesa.

Mercat

70% Itàlia, 30% uncentenar de països. Tot tipus de comerços

Mundial. Tot tipus de comerços

38% Catalunya, 59%Espanya, 3% estranger.Grans superfíciesi hosteleria

45% Catalunya, 45%Espanya, 10% estranger. Tot tipus decomerços, restaurants iempreses de càtering

*Més de 70 païsosdels cinc continents.Tot tipus de comerços

86% Espanya, 14% a més de 30 païsosdels cinc continents.Tot tipus de comerços

93% Espanya, 3%estranger. Hosteleria i tot tipus de comerços

Botigues petites de lacomarca d’Osona i hos-teleria de tot Catalunya

Botigues petites sobre-tot de Catalunya i també altres puntsd’Espanya

Facturació anual(milions de ptes.)

375.000

8.900.000

860

4.200

*253.000

*27.200

21.000

Confidencial

Confidencial

Quilos diaris

Confidencial

?

—

40.000

—

*257.000

75.000

< 1.000

—

Origen del blat

70% Itàlia

?

Espanya

Espanya

?

Aragó,França iCanadà

Espanya(la majo-ria)

Espanya

?

-

Temperaturad’assecat

Alta

—

Baixa

Mitjana

?

Molt alta

Alta

Baixa

?

Producció de pasta

Hi ha herbolaris i boti-gues de dietètica queno volen compartirmarques amb granssuperfícies.


Agrolimen està format per una qua-rantena d’empreses. Entre altres, en ali-mentació té Gallina Blanca (Avecrem,Pastarroz, Sopinstant), Solete, les cavesMontferrant i Roger Goulart, i el 50% deFlo (El Pavo), de La Sirena i Fresh&Fresh(congelats), i de la filial espanyola dePurina (Dog Chow, Cat Chow, Dog Menu,Puppy Chow). En restauració téPans&Company, Pastafiore, Bocatta(87%), Caffé di Fiore i Fresh&Ready. Enconfiteria té Joyco (Solano, Trex,Boomer, Bang Bang, Chimos, Dunkin,Chunkis, Pim Pom), i en higiene té el40% d’Arbora&Ausonia (Ausonia, Evax,Dodot, Dodotis, Lindor).

Agrolimen és un grup en expansió.L’any 2000 va comprar la majoria deBocatta, el principal i gairebé únic com-petidor de Pans&Company (que pertan-yia a Agrolimen des de la seva funda-ció). Un dels seus objectius és posar demoda l’entrepà, com a fast-food, a l’es-tranger (ja hi ha establiments aAndorra, França, Portugal, Itàlia, PuertoRico i Venezuela). Vol estendre LaSirena per tot Espanya (fins el 2000només era a Catalunya).

GalloEl Grupo Gallo és líder a Espanya en pas-ta seca ininterrompudament des de l’any1967 (actualment té prop del 40% dequota). Fa les marques Gallo, Faisán,Saula, Águila i Espona, i la pasta de mar-ca blanca per a Eroski i El Corte Inglés.També té pasta fresca, però li fabricauna empresa italiana.

La planta de Granollers és la mésgran del grup. Hi entren 100.000 quilosde blat per hora, i s’hi fan 140.000 qui-los de pasta diàriament. Hi ha unmagatzem “intel·ligent”, en el qualgrues informatitzades guarden i localit-zen automàticament 13.000 paletesrepartides en 19 pisos. Tota aquestaproducció la controlen 60 personesentre tots els torns (la planta funcionadia i nit, com totes les del grup; en oca-sions, també funcionen en dies festius icaps de setmana).

Dues de les plantes de producció delGrupo Gallo tenen instal·lat un sistemade cogeneració d’energia: una part de lacalor que desprèn la combustió del gasnatural s’aprofita per generar més ener-gia per a les plantes (la qual cosa per-met estalviar fuel) i per escalfar aiguaper a calefacció, dutxes etc.

Grupo Gallo té la voluntat de seguirsent una empresa familiar que produeixnomés a Espanya, tot mantenint el seulideratge.

El PavoAquesta marca és de l’empresa Flo, fun-dada per Ramon Flo el 1898. L’any 2000,l’empresa Gallina Blanca (del grupAgrolimen) en va comprar el 50% (i téuna opció per comprar el 50% restant el2005). L’objectiu de la compra és ajun-tar les forces d’ambdues empreses pertal de potenciar les marques respectives.

Flo és l’únic fabricant espanyol que fapasta fresca. És líder de mercat aEspanya en canelons i en pasta fresca(fa pocs mesos que ha passat al davantde Buitoni). Tots els farcits (carn espan-yola, pernil ibèric, formatges suïssos)són frescos, i els ous de la pasta amb outambé. A més d’El Pavo, té les marquesDel Castillo i La Ideal.

L’empresa Flo té vocació innovadora:ha introduït a Espanya els canelons (el1911), la pasta farcida, la pasta amb ou ila pasta fresca, entre altres coses.

També fa salses, truites i amanidesfresques. Els últims anys està fentesforços per incrementar la seva presèn-cia a l’estranger.

12

Gallo renova constant-ment el disseny delsenvasos i inverteix ennotòries i eficaces cam-panyes de publicitat icomunicació. Va ser laprimera marca de pastaen fer anuncis televi-sius. El 1999 va invertiruns 1.500 milions depessetes en publicitat.

Altres marques de pas-ta precuinada són

Maggi (de Nestlé), iStarlux i Knorr

(d’Unilever, una granmultinacional anglo-

holandesa; en parlaremen números posteriors

d’Opcions).

Moltes d’aquestes mar-ques són líders de mer-cat en el seu sector, aEspanya i a l’estranger.Un 70% de les sopes desobre que es venen aEspanya són GallinaBlanca, i és la terceramarca a nivell mundial.

La pasta Premiumd’El Pavo es fa usant

motlles de bronze.

Gallina BlancaAquesta marca és de pasta precuinada.La pasta no la fa Gallina Blanca, sinó quela compra a diferents proveïdors (el prin-cipal és l’empresa Flo), i ella fa la restadel procés.

Quan es va fundar l’empresa GallinaBlanca, el 1937, feia sopes deshidratades.El 1954 va introduir al mercat espanyol elcubet de brou, un invent alemany. Va serun gran èxit que va disparar el creixe-ment de l’empresa, fins arribar a formarel que avui és el grup Agrolimen. El 1964una multinacional nord-americana vacomprar el 50% del grup, però el 1996 lafamília Carulla va recuperar-ne el control.


13

Gràcies a ser unaempresa no productora,Papsa ha pogut mante-nir els preus constantsdes del 1995.

La familiaAquesta marca pertany al Grupo Sirodes del 1998. El Grupo Siro es va fundarel 1991, i va comprar diverses empresesd’alimentació. Actualment és el primerproductor espanyol de patates rosses iaperitius (Rosdor, Dora, Rio), el segon depasta (La familia i Ardilla) i el tercer degaletes (Siro, Reglero).

El Grupo Siro ha tancat algunes de lesseves plantes per concentrar la produc-ció a Venta de Baños (Palència), i en totsels casos s’ha preocupat que els treba-lladors no es quedessin sense feina. Perexemple, quan va tancar la planta ons’havia fet La familia, a Sant CugatSesgarrigues, va arribar a acords ambtres empreses catalanes per recol·locarels treballadors. Una de les plantes depatates rosses la va vendre amb la con-dició que l’empresa compradora mantin-gués tots els llocs de treball.

PedragosaAquesta marca va ser creada l’any 1905per la família Pedragosa, de Barberà delVallès, que va produir pasta fins el 1997.Aquest any la fàbrica va tancar, perquèla tercera generació de la família ja noestava interessada a seguir amb el nego-ci. Uns quants treballadors van comprarla marca i van fundar una empresacomercial, Papsa. Ven pasta feta aCatalunya (40%), França, Itàlia iAlemanya.

Papsa no vol entrar a les grans super-fícies perquè, segons diu, “no volemvendre’ns la camisa”. A Papsa estansatisfets d’oferir al petit botiguer pun-tualitat, atenció individualitzada i unbon preu.

La MoianesaLa Moianesa és la marca d’una empresafamiliar del mateix nom, fundada pelbesavi de l’actual propietari. Té unaplanta de producció petita i poc tecnifi-cada (els espaguetis s’envasen manual-ment). La pasta s’asseca a baixa tempe-ratura.

La Moianesa també elabora pasta pera altres marques, algunes de pastaecològica. En aquest cas, la planta esdedica una jornada sencera només a lapasta ecològica. Fa anys, l’empresa tam-bé es dedicava a distribuir a botigues detot Catalunya, però amb la proliferaciódels hipermercats moltes botigues peti-tes van tancar. Llavors va decidir con-centrar-se només en la producció.

La Moianesa no té voluntat de servira grans superfícies ni de créixer envolum de producció, perquè valora moltla independència i el fet de poder donaruna atenció personalitzada als clients.


La pasta ecològicarepresenta menys del3% del negoci total deSorribas.

14

Al voltant d’un 70% detots els productes

ecològics que es consu-meixen a Espanya són

importats.

BiograAquesta marca és de ProductosDietéticos y de Régimen Sorribas, unaempresa familiar que va néixer l’any1920 com un forn que feia galetes i pre-parats dietètics de farines. Actualmentelabora quasi un centenar de productesdietètics, de les marques Floracil, Keinut,Lipocil, Regen i Sorribas. Des de l’any1996, ha incorporat una vuitantena deproductes ecològics a la seva gamma,entre els quals hi ha la pasta integralBiogra (l’elabora La Moianesa).

Sorribas té la política de vendre nomésen botigues especialitzades, per tal de

A Espanya es consumeixen uns200.000 quilos de pasta ecològica cadaany (un 0’1% del total), però la meitatés importada, sobretot d’Itàlia. Allà hiha fabricants grans que poden mante-nir preus relativament baixos, per aixòals elaboradors d’aquí els resulta difícilde competir. A més de verdures deshi-dratades, a la pasta ecològica s’hi solenafegir ingredients amb valor nutricio-nal, com ara la soja (un llegum), quinoa(un cereal) o algues, que tenen aminoà-cids que no té el blat dur. Molts d’a-quests ingredients, que també sónecològics, s’han d’importar perquè aEspanya no n’hi ha cap fabricant.

BiocopÉs una marca propietat de CPB (Centralde Productos Biológicos), una empresade Lliçà de Vall que es dedica a la impor-tació i distribució de productes ecolò-gics, d’alimentació i d’altres sectors comcosmètica o neteja (per exemple de lesmarques Albet i Noia, Ecover oUrtekram).

Els productes Biocop (n’hi ha d’altres,a més de pasta) són elaborats per fabri-cants espanyols o estrangers. Una partde la pasta és feta a Itàlia i una part aCatalunya. També importa i distribueix lapasta italiana Buonapasta.

Empresa

CPB

PDRSorribas

Sala

Vegetalia

Tipus

Petita

Petita

Petita

Petita

Activitats

Importa i distribueixproductes ecològics

Productes dietètics iecològics

Pasta ecològica

Aliments ecològics

Propietaris

Confidencial

FamíliaSorribas

Família Sala

Salvador SalaDruguet

Treballadors

35

25

4

30

Plantes de producció

Cap

1 a Polinyà

1 a Calaf

1 a Castellcir

Facturació anual(milions de ptes.)

*600

250

Confidencial

250

Marca

PASTA ECOLÒGICA

Informació general sobre l’empresa

Pasta ecològica

Totes les dades quefiguren a la taula són de

l’any 2000. Les hemobtingut de les matei-xes empreses, excepteles que estan senyala-des amb *, que s’han

tret de l’anuari d’infor-mació empresarial

Alimarket. En lesempreses que no elabo-

ren pasta, no hi figurala producció diària.


TRANSPARÈNCIAPer fer la recerca, hem adreçat a totes les empreses unqüestionari, hi hem parlat telefònicament, i n’hem visitatalgunes. En general ens han atès molt amablement. GrupoGallo i CPB no han respost el qüestionari. Tot i que ens hanfacilitat algunes informacions per telèfon, la comunicacióamb elles ha estat dificultosa. La filial de Nestlé aCatalunya tampoc no ha respost el qüestionari, però eldepartament de relacions públiques ens ha atès bé.

Un cas a part és Agrolimen: una de les seves característi-ques és la manca de transparència. L’empresa de relacionspúbliques que té contractada ens ha explicat que cap direc-tiu d’Agrolimen no ha concedit mai entrevistes, i que elgrup “no té visibilitat externa”.

15

ecològics produïts a Espanya, perquèpensa que la localitat és millor tant desdel punt de vista ecològic (estalvia trans-port) com social (permet que productorsi consumidors es coneguin millor).

VegetaliaÉs la marca de l’empresa Vegetalia, que esva fundar el 1985. Es dedica sobretot aelaborar aliments vegetals ecològics(hamburgueses vegetals, seitan, etc.), isubcontracta l’elaboració de la pasta (fres-ca i seca) i la bolleria. També distribueixalguns productes de marques europees.

La majoria de matèries primeres pro-venen de les terres de conreu de la sevafinca de Castellcir, al Moianès, i d’altresllocs de Catalunya.

Vegetalia vol contribuir a construir unmón sostenible, i a què puguem disposard’una alimentació sana i natural. Estàconstruint un depuradora per a l’aiguaque surt de la planta de producció, queduu molta matèria orgànica, per tal quees pugui fer servir per regar els conreus.Té planejat oferir turisme rural i forma-ció en agricultura ecològica.

poder donar una atenció qualificada alsclients. Gràcies a ser una empresa petita,pot mantenir una gamma àmplia de pro-ductes per cobrir requeriments dietèticsmolt diversos, encara que el públic quenecessita cadascun d’aquests productessigui poc. Intenta no caure en “modesdietètiques”, i fer servir ingredients d’orí-gens propers, i naturals. Per exemple, faun producte per ajudar a crear massamuscular ric en proteïnes, que provenend’algues, llegums i cereals (l’alternativaconvencional serien els batuts que es fanamb proteïnes extretes del rovell de l’oumitjançant processos químics).

SalaEl 1935, l’avi de l’actual propietari del’empresa Sala va comprar una fideueriade Calaf. Quan les petites fideueries vananar desapareixent, l’empresa Sala vadecidir especialitzar-se en pasta ecològi-ca. Era pionera en aquest camp (va serde les primeres empreses que es vanregistrar al Consejo Regulador de laAgricultura Ecológica -CRAE- espanyol,l’any 1987).

La pasta Sala s’asseca mitjançant unsistema ideat per la mateixa empresa,anomenat “cíclic”, en el qual l’aire, a37oC, circula alternadament en un sentiti en l’altre entre la pasta.

L’empresa Sala creu en la produccióecològica per contribuir a mantenir lanostra salut i la de l’entorn. És una deles promotores d’Ecoviure, una fira cata-lana del sector ecològic, i participa acti-vament en el Consell Català de laProducció Agrària Ecològica i en elCRAE. Creu que és especialment impor-tant ampliar el ventall de productes

Calaf és a la comarca del’Alta Segarra, anomena-

da tradicionalment “elgraner de Catalunya”.

Quilos diaris

—

—

Confidencial

—

Mercat

Botigues ecològiques isupermercats ambapartat ecològic de totl’Estat

Botigues dietètiques iecològiques d’un 80%de l’Estat

36% Catalunya, resta atot l’Estat (exporta-cions molt puntuals).Botigues ecològiques isupermercats ambapartat ecològic

50% Catalunya, 50%resta de l’Estat.Herboristeries i boti-gues ecològiques

Origen del blat

—

Espanya

Espanya

Espanya

Temperaturad’assecat

—

Baixa

Baixa

Baixa

Producció de pasta


16

Fer un obsequi en principi és un acte senzill i agradable, però a vegades ens costamolt trobar què regalar. Acabem anant a una botiga de regals per comprar “algunacosa”, i ens emportem un objecte “bonic”, però moltes vegadesinútil. Tots hem experimentat alguna vegada la contradictòriasensació d’agrair un obsequi i a la vegada no saber on “posar-lo”.

El primer pas per fer un regal realment agraït, és pensar enla persona a qui va adreçat: quins gustos té? Què necessita?Què li pot fer il·lusió? Pot passar que no disposem de gairesdiners o que vulguem ser originals, però no se’ns acudeixi cap“bona idea”. Amb una mica d’imaginació es poden trobar obse-quis útils, originals i barats. Inclús els podem fer nosaltresmateixos; aquí donem un parell d’idees.

I per rebre regals? Moltes vegades, quan ens pregunten “Quènecessites? Què t’agradaria que et regalés?”, ens quedem sen-se saber contestar. Pot ser un bon costum anar fent una llista de coses que quotidia-nament veiem que necessitem o que ens faria gràcia tenir.

Idee s

Regalar pot serfàcil i agradable

A vegades, fer un obsequi

ens resulta tot un problema:

no se’ns acut cap “bona

idea”. A vegades, també ens

és un problema dir què volem

que ens regalin.

Aquí oferim algunes idees

perquè tant regalar com

rebre regals sigui més fàcil.

Tots hemexperimentat

alguna vegada lacontradictòria

sensació d’agrair un obsequi

i a la vegada no saber

on “posar-lo”

Espelmes de disseny únicEn un recipient al bany maria escal-fem parafina sòlida o cera natural(se’n pot trobar a les bones drogue-ries), o totes dues coses barrejades. Hipodem afegir un llapis de cera, perdonar-li color, i olis essencials perdonar-li olor. Prèviament hauremconstruït motllos de cartolina, ambforma de cub, cilindre o prisma; per-què la parafina no s’escapi per lescantonades s’han de segellar bé lesjuntures amb cola adhesiva. Podemposar-hi petxines, branquetes o fulles,que decoraran l’espelma. Aguantaremun fil gruixut de cotó, que toqui elfons del motlle, mentre hi aboquem laparafina. En pocs minuts se solidifica ipodem deixar d’aguantar el fil. Quans’hagi refredat, retirarem el motlle.També podem abocar la parafina enun recipient, que faci de canelobre.

Una agenda personalitzadaTallem paper de la mida que vulgueml’agenda. Escollir amb delicadesa elcolor o la textura del paper ajuda aobtenir un resultat millor. Tracem unalínia horitzontal que divideixi el full endues meitats, deixant marge perenquadernar. Fem el mateix al reversdel paper. Cada full quedarà dividit enquatre parts que corresponen a qua-tre dies de l’any. Amb l’ajuda d’uncalendari escrivim a cada quadre el diai altres informacions que creguemconvenients (per exemple, el nostreaniversari...). També hi podem afegirdecoracions de tot tipus. L’agenda pottenir altres seccions com un bloc denotes o un directori de telèfons, sepa-rades per cartolines. Al començamenthi podem posar un full amb les dadesdel futur propietari. Finalment, talla-rem dues cartolines gruixudes quefacin de tapes, i ho foradarem tot ple-gat per posar-hi anelles. També podemportar l’agenda a una casa d’enqua-dernació.

Perconsumir d’una altraman

era

L’economista Edmund Phelps dóna una resposta a l’enigma: “la insegu-retat que pesa sobre els treballadors, permet als empresaris reduirels costos salarials, crear llocs de treball [..] especialment en el sec-tor serveis [que no només són] mal pagats, sinó també precaris”. Enaltres paraules: que hi hagi atur és necessari perquè la població esti-gui disposada a agafar “qualsevol cosa”, i es puguin reduir elscostos laborals. El Fons Monetari Internacional deia el 1994:“Els governs europeus no haurien de permetre que el temorper les repercussions de les seves accions sobre la distri-bució de les rendes els impedeixin escometre amb mésaudàcia una reforma dels mercats de treball [que]passa per la revisió del subsidi d’atur, del salarimínim legal i de les disposicions que protegeixen eltreball”. El març del 1996 es va anunciar la creacióde 705.000 llocs de treball als Estats Units; enconseqüència, la borsa de Nova York va tenir lacaiguda més forta des del 1991. El diari francès LeMonde comentava al respecte: “Les places finan-ceres semblen vulnerables a qualsevol malanotícia” (el subratllat és nostre).


17

L’elaboració de la pasta avui està moltautomatitzada. Pastas Gallo explica queels seus productes “no han estat tocatsper la mà de l’home en cap punt de lacadena productiva”. En conseqüència, laseva plantilla s’ha reduït en un 25% elsúltims 5 anys. És el mateix que passa entots els sectors productius. L’eliminacióde milers de llocs de treball no impedeixpas a empreses ben situades fer tanta fei-na com abans. El que passa és que, senzi-llament, es pot fer sense tanta mà d’obra.

L’ENIGMA ÉS: amb els avençoscada cop més ràpids en l’automa-tització de molts processos... comés que seguim treballant 8 horescada dia, tenint en compte que hiha tants aturats i que cada copsom més gent?

Suposem que treballéssim 5 hores cadadia, o potser 4 dies cada setmana, o 8mesos l’any. Segurament estaríem menysestressats... Tindríem temps per imaginar

maneres d’omplirel temps lliureanant més enllà decomprar ofertesd’oci “precuina-des”... I desaparei-xeria la pressió perproduir “qualsevolcosa” per tal degenerar els llocsde treball que ens

donen poder adquisitiu per comprar qual-sevol cosa produïda gràcies als llocs detreball que ens donen poder adquisitiu percomprar qualsevol cosa produïda... sobre-explotant molts recursos naturals i dificul-tant que puguem disfrutar la vida a plaer.

L’Organització Internacional delTreball (OIT) s’encarrega d’establir es-tàndards internacionals en aspecteslaborals. Podria establir una convenciócom aquesta:

· Considerant que l’atur ha esdevingut tanextès i de llarga durada que en l’actuali-tat hi ha molts milions de treballadors atot el món que sofreixen dificultats i pri-vacions de les quals no són responsablespersonalment i de les quals tenen en jus-tícia el dret de ser alliberats;

· Considerant que és desitjable que els tre-balladors, en la mesura del possible,puguin compartir els beneficis delsràpids progressos tècnics característicsde la indústria moderna; i

· Considerant que en compliment de lesResolucions ja adoptades per l’OIT ésnecessari fer un esforç continuat perreduir tant com sigui possible les horeslaborables en totes les formes d’ocupació,

Els països de l’OIT que ratifiquin aquestaConvenció declaren que estan d’acord amb

a. que el principi de la setmana de X horess’apliqui de tal manera que el nivell devida no es redueixi en conseqüència; i

b. prendre o facilitar les mesures que escreguin apropiades per tal d’aconse-guir aquest objectiu.

De fet aquest és el text de la Conven-ció de la Setmana de Quaranta Hores(canviant “40” per “X”), que l’OIT vaprendre... quin any? Pista 1: d’ençà de lla-vors hi ha hagut una Guerra Mundial.Pista 2: els primers ordinadors vanaparèixer 10 anys més tard; l’automatit-zació electrònica massiva és, per tant,posterior. Pista 3: la mateixa OIT haviaestablert la setmana de 48 hores només16 anys abans: el 1919.

Enigmes

La jornadalaboral

Ambl’automatitzacióde moltsprocessos, la feina es pot fersense tanta màd’obra

Per quètreballem tant?

Des que es va establir la

jornada laboral de 40 hores

setmanals, hi ha hagut

avenços tecnològics molt

grans. Sembla que no faria

falta treballar tantes hores.

Però això provocaria menys

demanda de feina, i els

costos salarials haurien de

ser més grans.

Hi ha coses benest

rany

es...


Quant llococupa el saber?

per Toni Juan Hormigo

El poder sempre s’ha basat en el

control d’alguna cosa

fonamental i nova per part

d’una minoria o elit. Durant molt

temps, qui tenia accés als llibres

(a la informació) tenia el poder.

Avui, el poder és en mans dels

pocs que saben què és el que

val la pena de llegir.

cultures ancestrals). Ens trobem davantde massa coneixement acumulat per-què una sola persona pugui abarcar unaínfima part del total.

Avui, la major part de la poblaciódels països que anomenem desenvolu-pats té accés a tota la informació dis-ponible de forma instantània. Hem pas-sat del control de l’accés a lainformació, al control de l’accés a laclassificació de la informació. Seguimobsessionats amb la quantitat, quanens hauríem de preocupar per la quali-tat. Cap de nosaltres no podrà llegir entota la seva vida ni una milionèssimapart de tot el coneixement que s’hacreat i acumulatper escrit. Quinhorror!, quinapressió per alspobres lectorsil·lustrats, que esqueden paralit-zats veient comse’ls escaparà el99’9999% d’a-quest coneixe-ment! El més inte-ressant és quenomés el0’0001% de totaquest coneixe-ment mereix serllegit, i el veritableproblema, el quea mi em treu la son, és el de saber quin0’0001% llegir.

I tornem al punt de partida. Avui, pera molts, allò important no és tenir accésa la informació, sinó tenir accés a lainformació que mereix ser llegida. Aquíés on juga un paper clau la figura delclassificador/seleccionador de la infor-mació, aquestes poques persones i/omitjans de comunicació en els que con-fiem perquè ens informin i ens aconse-llin per on seguir, què val la pena de lle-gir. Avui el poder és en mans d’aquells

pocs que sabenquè és el que val lapena llegir. El dub-te més gran queem queda és el desaber si no haurécontribuït a aquest99’9999% dematerial escrit queconfon el lector iamaga aquest0’0001% quemereix ser llegit.

Al llarg de la història de la humanitat,el poder s’ha basat en el control d’algu-na cosa fonamental i nova per part d’unaminoria o elit. Començant pel control delfoc, i seguint pel control de les fonts d’a-limentació (agricultura, ramaderia), elsprocessos de fabricació industrial i, avui,el control de la informació.

Fins a la invenció de la impremta perGutenberg el 1493, la vida era local i latransmissió del coneixement oral.Només uns pocs privilegiats tenienaccés als escassos llibres existents. Ambl’arribada de la impremta es fa possiblela difusió del llibre a grans quantitats depersones, i comença a ser normal entrela població saber llegir i escriure. Detotes maneres, un llibre seguia sentquelcom massa car perquè pugués seraccessible a la majoria. Afegim la revolu-ció industrial a la impremta, i ja tenim lli-bres barats per a tots.

Només a Espanya, es van editar mésde 62.000 llibres l’any 2000, dels quals46.680 eren primeres edicions. Des delpunt de vista de nou coneixement, perabarcar tot el que es publica a Espanyahauríem de llegir 128 llibres cada dia,365 dies l’any. Si mirem què passa a totel planeta, resulta que el total de llibresdiferents disponibles s’acosta als 200milions.

Si tenim en compte que l’esperança devida en néixer a Espanya està entre els75 i els 82 anys, i que en els primers deuanys de la nostra vida tenim prou feinaamb aprendre a llegir, ens queden unamitjana de 68 anys útils per llegir. Ni elmillor dels lectors sosté un ritme de mésd’un llibre, quatre revistes i catorze dia-ris per setmana. Sent molt optimistes,això ens dóna un límit de 3.536 llibres,14.144 exemplars de revistes i 49.504diaris en tota la vida.

Per sort o per desgràcia, el coneixe-ment només augmenta (encara que unapetita part, de valor incalculable, es perdper culpa de guerres o la desaparició de

18

Mir

ade s

Degent, sobre coses

Només el0’0001% delconeixement

escrit mereix serllegit, i elveritable

problema, el quea mi em treu la

son, és el desaber quin

0’0001% llegir

Toni Juan Hormigo ésl'ovella negra d'unafamília d'artistes eivis-sencs. En el seu tempslliure treballa com a pro-fessor titular a laUniversitat Politècnicade Catalunya.

Biblioteca Nacional de laRepública Txeca, Praga.


Merchandising

Merchandising és la paraula

que identifica les tècniques

que es fan servir als punts de

venda per incrementar el

consum. Als hipermercats i

grans superfícies, no hi ha res

que no estigui pensat per fer-

nos consumir com més millor.

DISPOSICIÓ ALS PRESTATGES Es dis-tingeixen tres alçades. El nivell dels ullsés el primer que es veu, i s’hi posen arti-cles cars o que donin el marge comercialmés gran. El nivell de les mans és d’onés més fàcil agafar coses, i s’hi posenproductes superflus. El nivell dels peust’obliga a ajupir-te, i s’hi posen les cosesmés necessàries (sal, oli, detergents). Alcomençament de la “góndola” (prestat-geria) s’hi posen les promocions i elsarticles reclam. Se solen posar articlescomplementaris junts, perquè comprisper associació d’idees (per exemple, esposa la salsa de tomàquet al costat de lapasta).

Els prestatges estan molt atapeïts.Això fa sensació d’abundància, i per tantde seguretat.

CARRETONS Les rodes estan fetes demanera que el carretó té tendència adesviar-se cap a l’esquerra. Així l’em-penys amb la mà esquerra, i la dreta etqueda lliure per agafar productes.També serveix perquè t’arrambis alsprestatges. Tirar el carretó endarrera ésincòmode, per garantir la “fluïdesa deltrànsit”. En les zones on no cal que t’atu-ris, el paviment deixa lliscar bé el carre-tó, i allà on has d’anar més a poc a pocés més fregadís.

PREUS Si els falta un duro per arribar aun centenar o milersemblen més baixosdel que són (si unacosa val 3995 pes-setes, et fixes enel “3”, quan enrealitat és com sivalgués 4000).Si estan escrits amà i en cartellsgrans i visibles fanl’efecte de “cosabarata”.

AMBIENTACIÓ Unhipermercat no és mai unlloc inhòspit. La temperatu-ra és agradable. El color dela llum varia segons lesseccions: a la carnisseriaés vermellosa, als for-matges és groga, a lapeixateria és blavosa i ales verdures és verda.Quan hi ha poca gent,la música és lentaper tal que t’entre-tinguis, i quan n’hiha molta és ràpidaper tal que passis via.

Els hipermercats estan dissenyats pertal que els carretons arribin el més plenspossible a les caixes. De fet, és forçainusual que continguin només el quehavíem apuntat a la llista de la compra.Els experts en merchandising coneixenmolt bé la psicologia dels consumidors, iinclús les tendències del cos humà. Enalguns punts de venda hi ha càmeresper estudiar el comportament dels com-pradors.

UBICACIÓ Els hipermercats són en llocsde fàcil accés en cotxe. Solen tenir apar-cament i una gasolinera a prop. Si l’im-port de la compra sobrepassa una certaquantitat, et “regalen” gasolina i unaestona d’aparcament gratuït.

APARENÇA EXTERIOR És impecable illuminosa, amb grans finestrals. La por-ta et convida a entrar: és ampla, trans-parent i automàtica.

ARQUITECTURA INTERIOR L’entrada iels passadissos laterals són amplis i aco-llidors. Les prestatgeries es disposen demanera que segueixis un determinat cir-cuit. Els passadissos interiors no són gai-re amples, per tal que miris els prestat-ges dels dos costats.

DISTRIBUCIÓ DE LES SECCIONS Tenimla tendència natural de mirar cap a ladreta quan entrem en un lloc. Per això,tota la superfície és a l’esquerra de l’en-trada, i a la dreta s’hi posen articles queno pensaves comprar al supermercat(roba, piles, eines, articles de fotografia iso...). A les “zones calentes” (per onsegur que passa tothom: entrada, passa-dissos grans, caixes) s’hi posen articlessuperflus, i a les “zones fredes” (fons,

racons) hi ha elsarticles de prime-ra necessitat. Defet, aquests estanrepartits per totarreu per tal querecorris el màximde superfície.

Quan entres, lateva prioritat és

comprar el que saps que necessites(menjar, normalment), i quan ja ho tensestàs més obert a embadocar-te ambaltres coses. Per això, les seccions“accessòries”, com ara la cosmètica,estan entre l’alimentació i les caixes.Mentre fas cua a la caixa és quan estàsmés nerviós. Per això s’hi posen articles“autogratificants”, com llaminadures,bombons o gelats.

Trampes

Allò queno

esve

uÉs inusual que,en arribar a lacaixa, el carretónomés continguiel que havíemapuntat a la llistade la compra

19

Sense aixecar el llapis del paper, espoden traçar quatre línies rectes queuneixin els 9 punts del dibuix, sense pas-sar dues vegades per un mateix punt.

Pista: No hi ha més restriccions que lesque hi ha.

Quatre rectes

;)


20

L’últim escuradentsEs posen 15 escuradents sobre una taula, tal com es veu al dibuix. Juguen dos juga-dors, que tiren alternadament. Cada tirada consisteix en retirar el nombre d’escura-dents que es vulgui, però d’una mateixa columna. Perd el jugador que ha de retirarl’últim escuradents.

És més fàcil cobrir-nos els peus amb sandàlies que cobrir la Terra amb alfombres.

Proverbi indi

No pots tenir un domini més gran ni més petit que el que tinguis sobre tu mateix.

Leonardo da Vinci

Megax i f resLa carn de porc és omnipresent a les nostres taules.

Us heu demanat mai quants porcs “gastem”?

A Catalunya, s’escorxen per destinar-los a alimentació

un milió de porcs cada mes.

(Font: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat)

Entr

eten

iments

Jocs, humor, pensamen

ts

Savieses


21

L l igams

De la botiga al Par

lamen

t

Segons el que s’ha dit “tota la vida”,votar és el principal mitjà que tenim perinfluir sobre com es governarà la nostrasocietat. D’on surt ara, doncs, això deque influïm més en la societat quan com-prem que quan votem?

Doncs ve del fetque existeixen unasèrie de mecanis-mes que perme-ten una relaciómolt estreta entreel poder econòmici el polític. No par-lem pas decorrupteles (quetanmateix tambéexisteixen). Ens

referim a mecanismes institucionals,establerts públicament. Això sí: no se’nparla gaire, es mantenen en un cert“secret”. Per això no és habitual quesapiguem que hi són, i encara és menyshabitual que coneguem els seus efectessobre la societat.

Per què els vots a

les botiguessón tan

importants?

Són més influents els “vots”

a les botigues que els vots a

les urnes. Aquest lema

expressa la motivació

que ens duu a consumir

de manera crítica.

L’objectiu d‘aquesta secció

és explicar per què

aquest lema té sentit.

Alguns d’aquests mecanismes són unapresència privilegiada en institucionsintergovernamentals (com l’OrganitzacióMundial del Comerç o les Cimeres mun-dials sobre diferents temes), els grups depressió o lobbies, o el finançament decampanyes electorals. En els diferentsarticles d’aquesta secció explicarem comfuncionen i veurem que, efectivament,qui pren les decisions importants, queens afecten quotidianament, és el podereconòmic. Llavors, ens podrem pregun-tar: si hi ha alguna situació al món quetrobem injusta, i contra la qual inclúspotser lluitem a nivell social... podria serque s’hagués forjat gràcies al nostreconsum? O bé: les propostes socials queens semblen més positives, i a favor deles quals potser treballem... podria serque amb el nostre consum estiguéssimdificultant que tirin endavant?

En aquest primer número, deixem queens expliquin els lligams que hi ha entreels poders econòmic i polític els seusmateixos protagonistes.

Potser el quepotenciem ambel nostre consumés contradictoriamb el quevoldríempotenciar a nivell social

Accés vol dir poder trucar Khol i recomanar-li que es llegeixi un informe. També vol dir queJohn Major et truqui per agrair els punts de vista de l’ERT, o dinar amb el primer ministresuec just abans de la decisió sueca d’incorporar-se a la Unió Europea.

Keith Richardson, l’abril de 1993, quan era secretari general de l’ERT (European Round Table of Industrialists,

un grup de pressió europeu).

El que ens ha impedit tornar a guanyar alCongrés és que els republicans han rebut22.500 milions de pessetes més que nosal-tres.

Bill Clinton, quan era president dels Estats Units, després que el

Partit Demòcrata perdés les eleccions al Congrésnord-americà el 1994.

Reivindico la primacia de la política sobre un mercat que sembla ser el nou amo del joc,que s’imposa a les nostres societats [..]. El mercat és una potència anònima, amb designismisteriosos, de la qual es parla com d’una persona a qui s’atribueixen els poders mésimpressionants, a qui es presta una racionalitat infranquejable i que està en el camí, ni mésni menys, que d’imposar-se a la democràcia [..].

Philippe Séguin, president de l’Assemblea Nacional francesa, el gener de 1997 .

La confiança i el compartir informació entre les empreses i els governs no pot ser mai excessiva. [..] No és sorprenent que hagueu tingutuna influència capital en el resultat [de les converses].

Pascal Lamy, comissari de comerç de la Unió Europea, el maig del 2000 en una conferència adreçada al TABD (Transatlantic Business Dialog, un òrgan consultiu format per grans

empreses), després de parlar sobre la incorporació de Xina a l’Organització Mundial del Comerç.


22

Creixement isostenibilitatQuè podem aprendre de la història?

i més grans, la qual cosa requeria quan-titats creixents de mà d’obra i per tantde superàvit de menjar. Però als maiestampoc no se’ls va acudir de tenir encompte les restriccions imposades pelmedi. Les últimes recerques arqueolò-giques senyalen que el sistema agrícolava ser insuficientper alimentar lapoblació cap al’any 800. Enaquest cas no hiva haver cap con-questa externa,però van prolife-rar les barallesinternes per que-dar-se ambl’escàs menjarque hi havia.Totes dues cosesvan provocar unagran caigudademogràfica, il’estructura sociales va desmuntar.Els pocs supervivents es van dispersar(més tard formarien un altre nucli, mésal nord), i la jungla va enterrar les ciu-tats en qüestió de dècades.

QUAN ELS POLINESIS VAN ARRIBARA L’ILLA DE PASQUA, el segle V, la vantrobar tapissada de palmeres gegants.S’alimentaven bàsicament de pollastres imoniatos, un cultiu que no requeriamassa esforços i deixava molt tempslliure. Això va permetre crear-hi una deles societats més avançades de laPolinèsia. La població va arribar a serd’uns 8.000 habitants, que es van dedi-car molt a activitats cerimonials. Vanaixecar les famoses estàtues de pedra,els moais, i els diferents clans rivalitza-ven per fer-ne més i més grans. Hi hadiverses teories per explicar com estransportaven les estàtues des de lespedreres fins als llocs on s’erigien, peròsembla que el més probable és que esportessin sobre troncs rodolant o sobrerails de fusta, untats amb olis vegetals.El cert és que hi va haver una intensadeforestació, que al seu torn va dur ero-sió del sòl, pèrdua de cultius, manca defusta per fer cases i barques... i barallesentre els clans, i intensificació de l’ob-sessió per fer estàtues cada cop mésespectaculars (les dues més grans s’hantrobat inacabades, a la pedrera).L’espiral que avançava cap a l’esplendor,de sobte va resultar que avançava cap al’aniquilació. El 1722 hi va arribar el pri-mer navegant occidental; cada clanencara venerava els seus moais. Quans’hi va tornar el 1774, hi quedaven escas-

En la prehistòria, els humans s’alimenta-ven del què recollien i caçaven. A mesu-ra que la població creixia, anava movent-se cap a nous territoris. Va arribar unmoment en què ja eren masses perseguir amb aquesta dinàmica, i vanhaver de buscar nous mecanismes persobreviure. És per això que va aparèixerl’agricultura.

Un camp el pot cultivar una família,però dóna menjar per a molta més gent.Així, per primer cop hi va haver personesque podien menjar sense haver de caçarni de cultivar, i es van dedicar a l’artesa-nia, la construcció, la política, la religió,etc.

Per al sosteniment d’una societat eraindispensable que el superàvit de men-jar que produïen els pagesos fos sufi-cient per alimentar els ciutadans que esdedicaven a altres coses. L’increment enel superàvit de menjar i l’increment en lademografia formen una espiral que per-met avançar en desenvolupament...mentre no se sobrepassi la capacitat delmedi, tal com els va passar a algunescivilitzacions antigues.

ÉS EL CAS DE SUMÈRIA, una societatque va idear una forma d’escriptura(sembla que va ser la primera del món),va regir-se per institucions polítiquesaltament desenvolupades, i va destacaren la comptabilitat, les ciències i les arts.Sumèria era a la part baixa deMesopotàmia, on la climatologia feiaimprescindible regar els cultius, i la geo-logia feia que l’aigua de reg, amb lesseves sals minerals, quedés empantana-da. La calor evaporava l’aigua de lasuperfície, i quedava una capa de sal alsòl que impedia seguir-hi cultivant. Quanun camp se salinitzava, passava a culti-var-se terra nova, fins que ja no en vaquedar més. Pels volts del 2000 aC esrecol·lectava un terç del gra que es colliael 2500 aC. Les diferents ciutats-estatvan ser conquerides a mesura que lescollites declinaven. Després d’uns 1800anys de civilització, Sumèria va esdeve-nir un territori despoblat i pobre pertan-yent a l’imperi babiloni, que tenia el cen-tre a la part alta de Mesopotàmia.

A LES FALDES DE LES MUNTANYESDE CENTREAMÈRICA, el sòl s’erosiona.Els maies les van poder cultivar perquèhi van fer terrasses, i també van culti-var zones pantanoses gràcies a un sis-tema molt complex de sèquies de dre-natge. Això els va permetre bastir unagran civilització, brillant en lesmatemàtiques, l’astronomia i totes lesformes d’art, incloent-hi la literatura.Cada cop es construïen més piràmides,

V iat

ge s

L’increment en el superàvit

de menjar i l’increment

en la demografiaformen una

espiral que permetavançar en

desenvolupament…mentre no

se sobrepassi la capacitat

del medi.

L’esplendor d’una societat genera

entusiasme, avui i sempre. La

satisfacció pel desenvolupament

aconseguit ens fa venir ganes

d’arribar sempre més enllà. El

creixement de les civilitzacions de

les que parlem en aquest article,

però, es va trencar quan el medi

no va donar més de si. Mirant-ho

des dels nostres dies, pensem que

la caiguda va ser deguda a

limitacions insuperables: a

Sumèria i Centreamèrica les

condicions agronòmiques eren

pobres, i l’Illa de Pasqua està

aïllada enmig d’un vast oceà (és la

que està més lluny d’una altra illa

o continent). En canvi ara,

pensem, no tenim aquestes

limitacions: podem establir-nos a

qualsevol indret del planeta, i

tenim accés a tots els seus

recursos. És clar que, ben mirat...

potser la Terra és un planeta

minúscul aïllat enmig d’un vast

univers?

Per obrir la perspectiva

23

tingui més que altres ciutats. Ens hoexplica Joaquim Tosas, president delPort de Barcelona, en la seva cloenda alllibre El Port de Barcelona (Lunwerg edi-tores): “Estem parlant de que el Port deBarcelona arribi a ser el principal centrelogístic [del sud d’Europa i delMediterrani] [..] Hem de créixer si no esvol córrer el risc de quedar endarreritsrespecte als nostres competidors”.

Aquest escrit de Joaquim Tosascomença amb aquesta frase: “La histò-ria ens alliçona”.

sos arbres i unes 600 persones. Ja nofeien activitats rituals, i cada clan haviadestruït els moais dels altres. Elsarqueòlegs hi han trobat evidències decanibalisme, i pintures d’ocells volant;sense fusta per fer barques, poder-seescapar de l’illa volant devia ser dignede veneració.

L’Illa de Pasqua és un petit triangled’uns 22 quilòmetres de llarg i 11 d’am-plada. Els seus habitants la podien recó-rrer a peu en un dia; els era fàcil veurequants arbres hi quedaven...

AL SEGLE XXI, el creixement en demo-grafia és esplendorós. Els Homo SapiensSapiens hem trigat uns 30.000 anys enarribar a ser 3.000 milions, i només 39anys en ser 3.000 milions més. Segonsl’ONU, els propers 3.000 milions arriba-ran en 40 anys. El desenvolupament dela civilització també avança a bona mar-xa: tenim molts projectes de creixementque ens permetran multiplicar moltsnúmeros en poc temps. Per exemple elPla Delta, que preveu doblar la superfíciedel port de Barcelona en només 10 anys.El Pla inclou fer una tercera pista a l’ae-roport, perquè el tràfic de passatgerstambé es doblarà en 10 anys, i desviar eltram final del riu Llobregat, entre altrescoses.

El Pla Delta s’ha elaborat amb l’ànimque Barcelona tingui esplendor, i que en

Nom i cognoms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Adreça electrònica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Taló a nom de Centre de Recerca i Informació en Consum, per valor de 18 euros (3000 ptes).

Domiciliació bancària

Titular del compte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . NIF . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Banc o Caixa d’Estalvis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Número de compte: Entitat . . . . . . . . Oficina . . . . . . . D.C. . . . . . . Núm. llibreta o CC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Domicili de la sucursal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Codi postal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Població . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Vull col·laborar amb el CRIC mitjançant . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

Obres previstes al Pla Delta.

En groc, la superfícieque s’afegirà al port i elnou curs del Llobregat.El tram discontinu és el

curs actual del riu.

Evolució del movimentde mercaderies al portde Barcelona durant elsegle XX (en milions detones). En groc, la previ-sió del Pla Delta.

FONT: Autoritat Portuària de Barcelona.

Data . . . . . . . . . . . . . . . . .

Signatura

Subscripció

Col·laboració

Català

Castellano

SUBSCRIPCIONS I COL·LABORACIONS

Els vots a les botigues són més influents que els vots a les urnes

Opcions és la primera publicació amb informació pràctica per a un consum críticque s’edita a Catalunya. El CRIC no rep finançament estable de cap instituciópública ni privada. Els tres primers números d’Opcions s’editen gràcies a unasubvenció de la Fundació Jaume Bofill, i són gratuïts. A partir del número 3, larevista es distribuirà només als subscriptors.

El preu de la subscripció anual (6 números) és de 3.000 ptes. (18 euros).

També pots donar suport al CRIC proporcionant-nos informació, idees, material,diners, o col·laborant amb nosaltres.

Dóna Opcions a algú altre. Passa-la !

La continuïtat d’Opcions mésenllà del tercer número estàsupeditada a una bona acolli-

da per part dels lectors.

Si estàs interessat/a en lainformació que oferim a través

d’aquesta revista, és important que t’hi subscriguis.

Mo

lt a

viat

po

dre

u t

roba

r in

form

ació

so

bre

el C

RIC

i le

s n

ost

res

acti

vita

ts a

la w

eb.

Nœm. 1 INFORMACIî PER ALopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/1.pdf · anem a comprar que quan...

Documents

Transcript of Nœm. 1 INFORMACIî PER ALopcions.org/wp-content/uploads/2017/06/1.pdf · anem a comprar que quan...