OFERTA TURÍSTICA

RREECCUURRSSOOSS TTUURRÍÍSSTTIICCSS

HISTÒRICO-MONUMENTALS CULTURALS

IINNFFRRAAEESSTTRRUUCCTTUURREESS DD’’AACCCCÉÉSS

CARRETERES PORTS AEROPORTS

IINNFFRRAAEESSTTRRUUCCTTUURREESS DDEE SSUUPPOORRTT

TRANSPORTS (EMPRESES )

AGÈNCIES RECEPTIVES

ALLOTJAMENT

OOFFEERRTTAA CCOOMMPPLLEEMMEENNTTÀÀRRIIAA

RESTAURANTS BARS TEATRES

INSTAL�LACIONS ESPORTIVES ENTITATS

TERRA

AIGUA

TRENS

OFICINES D’ INFORMACIÓ SANITAT

CLIMA FLORA FAUNA

NATURALS

DEL RECURS AL PRODUCTE.

Entenem com a recurs, aquell element material que té capacitat per ell mateix o en combinació amb altres, per atraure visitants a una zona o localitat. Així podem dir doncs, que RECURS, és tot aquell element capaç de generar fluxos turístics.

Ja hem vist que, des del punt de vista del màrqueting, PRODUCTE, és tot allò que pugui ser posicionat en un mercat per ser usat o vist, per tal de satisfer necessitats.

El producte genèric té una atractiu pel turista (comprador) que anirà a una empresa ( o no ?? ) per aconseguir una definició dels com, quan i quant . Per aquest motiu, cada dia s’estan integrant més les funcions dels diferents agents que intervenen en el producte turístic: destinació, institucions, empreses i residents, a través d’organismes especialitzats per tal de fer-ne la promoció conjunta. CLASSIFICACIÓ BÀSICA DELS PRODUCTES TURÍSTICS. * * L’anàlisi detallat de la oferta i la demanda turístiques s’estudia àmpliament en el mòdul “ M1 Estructura del mercat turístic “.

1. Basats en el RECURS (resource-basis, OFERTA). Es fonamenten en els recursos exclusius de la natura,o de la història o de la cultura.

2. Basats en l’ USUARI (user-orientation, DEMANDA)

Són els creats pel consum turístic: parcs temàtics, centres d’oci, esdeveniments especials, etc.

En realitat gran part dels productes turístics combinen els dos tipus, cercant l’adaptació dels recursos a l’ús turístic. Així doncs, la creació de productes turístics dependrà tant dels recursos, com dels factors de producció. La relació d’aquests dos elements i els diferents mecanismes de combinació entre ells, és el que s’estudia en aquest mòdul en particular i en el conjunt del cicle formatiu, en general. LES TIPOLOGIES TURÍSTIQUES Hi ha múltiples classificacions. Aquí utilitzarem la que es basa en la demanda, per la seva àmplia acceptació entre els estudiosos.

1. TURISMES GENÈRICS. Quan es correspon a un quadre motivacional difús, ampli i variat, en el que predominen idees com ara “descansar”, “no fer res”, “gaudir del temps lliure”. No destaca cap possibilitat rellevant, dintre del concepte oci. S’identifica amb el turisme de masses, demanda familiar i rendes mitjanes i baixes. Igualment s’identifica en el àmbits territorials on es desenvolupa “sol i platja”, “rural”, “ciutat”.

2. TURISMES ESPECÍFICS. És quan alguna cosa, material o immaterial, es capaç de captar, per ella mateixa, l’interès d’un nombre significatiu de persones, aconseguint que es traslladin des de la seva residència

habitual, fins allà on es trobi la cosa desitjada, per gaudir-ne. Hi haurà, doncs, tants turismes específics, com motivacions tingui el turista per viatjar. S’agrupen en àrees. CLASSIFICACIÓ: (E. Torres 2006)

1. Turisme bioecològic: Ecoturisme Agroturisme Muntanyisme Observació de la natura Senderisme 2. Turisme cultural: Històrico-monumental i cultural Folklòric Gastronòmic Recreació i interpretació Esdeveniments culturals Religiós 3. Turisme esportiu: Golf Neu Nàutic Subaquàtic Esdeveniments esportius De risc, aventura.. 4. Turisme de salut: Termal i balneari Clínic i bellesa Geriàtric 5. Turisme professional i científic: Congressos i convencions Incentius

Negocis i reunions d’empresa 6. Turisme residenciat: Residencial Segona residència Time-sharing 7. Turisme condicionat per la demanda: Juvenil Social Tercera edat Accessible 8. Micro productes turístics: (ornitològic, enològic, etc..)

3. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. Són les que pot fer el turista, de forma aïllada, durant les vacances, però que no conformen el motiu preferent, d’elecció de la destinació. Cal deixar clar, però, que el que per un turista pot ser la raó única d’un desplaçament turístic, per un altre, pot ser tan sols, un atractiu més de caràcter complementari, i també a l’inrevés.

L’ OFERTA. Oferir, significa estar disposat a vendre. Vendre, és fer-ho realment. L’oferta acull les intencions de venda dels productors. L’ Oferta és una intenció. La Venda, és una acció. S’entén per oferta de mercat, la suma de les ofertes dels diferents productors. La corba d’oferta del mercat, té pendent creixent i representa, a uns preus determinats, les quantitats que els productors estarien disposats a oferir. Si augmenta el preu, més beneficiosa serà la seva producció, i en conseqüència, més gran serà l’oferta. En Economia se’n diu la “ llei de l’oferta”. Preu O 8 6 4 2 10 20 30 40 ...... Quantitat ofertada ( Figura1, ceteris paribus ) La quantitat ofertada (Qa) del bé a, en un període de temps concret, és una funció del preu del bé (Pa), del preu dels factors productius (r) , de la tecnologia (z) i del nombre d’empreses que actuen en el mercat (H) . Qa = O (Pa , r, z, H )

CANVI EN LES CONDICIONS DEL MERCAT. ¿ Què passa si, en lloc de suposar els factors constants, varien per exemple, els preus dels factors productius o la tecnologia disponible o les expectatives o els preus dels altres béns ? Doncs que es desplaçarà la corba de l’oferta. A. ELS PREUS DELS FACTORS PRODUCTIUS.

Si per fomentar l’activitat econòmica el govern abaixa les cotitzacions de la seguretat social, els costos de producció també baixaran, les empreses contractaran més treballadors i augmentarà la quantitat ofertada. Hi ha un desplaçament de la corba cap a la DRETA.

B. LA TECNOLOGIA EXISTENT i LES EXPECTATIVES. Es considera tecnologia, al conjunt de tècniques conegudes, per produir un bé. Qualsevol millora que permeti produir i vendre una quantitat donada a un preu més barat, determinarà que les empreses augmentin la quantitat ofertada d’aquest bé, a qualsevol preu. Hi ha un desplaçament de la corba cap a la DRETA.

Preu O1 O2

8 6 4 2 10 20 30 40 ...... Quantitat Ofertada ( Figura 2 ) ACTIVITAT 1, OFERTA relacionada (grupal): L’alumnat, raonarà les causes d’un desplaçament de la corba de l’oferta cap a l’esquerra.

L’OFERTA TURÍSTICA A ESPANYA. Espanya, està posicionada com el principal receptor d’ Europa de turistes estrangers, amb una quota de mercat líder en el producte de més demanda: sol i platja en el litoral mediterrani. Es comercialitza en paquets tancats, facilitant l’oferta massiva i controlada per pocs operadors a gran escala. Aquesta situació, ha creat una concentració excessiva en alguns municipis de la costa i a les illes, creant una saturació que ha provocat algunes disfuncions de l’oferta. També desequilibris territorials i un mal dissimulat deteriorament del medi natural i ambiental urbà.

L’ EVOLUCIÓ ESTRATÈGICA DEL PRODUCTE TURÍSTIC EN EL MERCAT. Seguint les claus de l’èxit explicades per M.Porter, es recomana :

� Operar en mercats que dificultin l’entrada de nous competidors.

� Cercar mercats on costi trobar productes substitutius.

� Recerca de rendibilitats per sobre de la mitjana. � Un entorn en el qual ni proveïdors ni clients, tinguin

gran poder de negociació. � Poca rivalitat entre els competidors actuals.

Així, perquè un producte tingui avantatge competitiu, caldrà que:

� Tingui un valor determinat, percebut pel comprador.

� Que aporti originalitat i si és possible, exclusivitat. � Que sigui difícil d’imitar. � Que tingui cap o pocs substituts.

Recordem, una vegada més, que en turisme el que es compra i ven, són experiències, que són percepcions i que tindrem tantes percepcions com motivacions presenti el turista per adquirir-les. En aquest sentit, una de les dificultats del sistema turístic rau en les diferents visions que tenen els usuaris i els proveïdors. El turista té una percepció més global, com un tot, dels

diferents productes que s’integren en el viatge. Per contra els agents que intervenen en les diferents etapes dels serveis, són variats i heterogenis, de manera que no solen participar en la visió global del turista. Per constatar-ho, podem veure la diferent terminologia emprada per designar al client, segons els diferents agents: Per les Companyies aèries : Passatgers Agències de Viatge: Viatgers o clients Parcs temàtics: Visitants Governs: Turistes Hotels: Hostes ( guests ) Restaurants: Comensals Casinos: Jugadors Estacions d’esquí : Esquiadors El turista continua tenint dues opcions bàsiques per accedir a la cadena del serveis que configuren el producte turístic: 1.- El servei individual. Adquireix un servei concret de forma individual: hotel , transport, etc. Com que els utilitzarà de manera consecutiva, la percepció serà igualment global. 2.- El paquet o viatge combinat. Es defineix com un conjunt de productes que es venen de forma compacta a un preu tancat. (M3 venda de serveis turístics) A continuació el turista, haurà de decidir sobre altres qüestions que determinaran la compra i finalment l’experiència global sobre el gaudi del producte. (Veure “Els consumidors de productes i serveis turístics” a la UF2 corresponent ).

� Tipus de Turisme. � Destinació. � Tipus de Transport. � Allotjament � Sistema de compra.

De qualsevol manera, a l’hora de dissenyar productes, segueix sent vàlida la regla general que estableix la seqüència : ATRAURE VENDRE SATISFER RETENIR

Finalment presentem la cadena de serveis turístics, que cal tenir en compte al configurar un producte turístic, bé sigui atenent al format paquet conjuntament, o bé, al format individual, incidint en un o alguns dels possibles serveis:

1. Informació i reserves. (M1 + M3) 2. Viatge (M6) 3. Informació en destinació (M6 + IFCOM) 4. Allotjament (M5 + M6 + M8) 5. Restauració (M5) 6. Transport (M3 + M6) 7. Activitats (M4 + M8) 8. Viatge de tornada (M3 + M8) 9. Activitats post-viatge (M1)

ACTIVITAT 2, PRODUCTES relacionada (grupal): L’alumnat, intentarà definir nous productes i serveis per a cada apartat de la cadena de serveis turístics, aplicats a la seva destinació concreta. ( la del treball )

CARRETERA La carretera en general, és un mitjà indispensable per el desenvolupament turístic . L’automòbil, permet llibertat i comoditat. Fa accessibles llocs on no arriben trens ni avions. Permet una molt bona programació del viatge, essent ideal pel turisme familiar. Té un relació preu/servei molt atractiva. L’autocar, és el principal vehicle pels viatges organitzats. Al clàssic avantatge econòmic, cal sumar-hi els avenços tecnològics actuals que representen una major comoditat pel viatger. Presenta, però, alguns desavantatges com ara:

� ser més lent que els trens i els avions � més incòmode que el tren � depèn de les condicions del trànsit � és més insegur.

L’explotació del transport per carretera, correspon a les empreses de línies regulars i a les de serveis discrecionals (a la demanda). Els serveis de transport públic de viatgers per carretera, es classifiquen en : REGULARS. Són els que fan viatges amb horaris i/o itineraris fixos. DISCRECIONALS. No estan sotmesos ni a horaris ni a itineraris prefixats. Els contracten particulars o les agències de viatge. (xàrter)

TURÍSTICS. Són els que fan a través de les AAVV, conjuntament amb altres serveis com ara allotjament, manutenció, visites, etc. ( paquet turístic ). La IRU (international road union), és l’associació empresarial mundial que agrupa a les empreses de transport per carretera. Es va fundar el 1948 i té la seva seu a Ginebra. Són més de cent associacions de més de 50 països entre les que hi ha la ASINTRA, que és l’associació espanyola de transport per carretera. Les empreses de lloguer de cotxes, conegudes com a “Rent a Car”, es dediquen al lloguer per a ús particular i han tingut un important creixement a l’última dècada. En realitat se sol combinar amb altres mitjans com l’avió (Fly & Drive) o el tren. Les més conegudes són les americanes AVIS, HERTZ, BUDGET i la europea EUROPCAR.

PORTS En aquest apartat de l’oferta, s’estudien els elements que conformen el transport marítim i fluvial.

1- SERVEIS TRANSOCEÀNICS. Són els que de manera regular, es fan entre ports de llargues distàncies. Tingueren gran importància, turística i migratòria, durant el segle XIX i la primera meitat del XX. A la segona meitat, els alts costos de manteniment i la millora tècnica de l’aviació comercial, varen eliminar la majoria de companyies transoceàniques. Actualment s’ha produït una actualització de les línies de llarga distància, en forma de creuers de luxe. Són serveis regulars, amb dates i itineraris fixos. El “Queen Elizabeth 2”, el “Norway” o el modern “Ocean of the seas” de la naviliera Royal Caribbean, de 225.000 tones, 361 metres d’eslora, amb capacitat per a 6.300 passatgers i 2.160 tripulants i el seu bessó, “l’Allure of the seas”, de 362 metres d’eslora, 66 de mànega i 65 d’alçària sobre el nivell del mar, amb un cost de construcció de 1.000 milions de dòlars, en són una bona mostra. 2- CREUERS MARÍTIMS i FLUVIALS. El creuer, és un viatge tot inclòs, per via marítima, fluvial o lacustre, en el que es visiten diferents ports amb la possibilitat de baixar a terra ferma, per visitar les ciutats o fer excursions. Hi ha moltes companyies que operen a nivell mundial. Podem destacar : “Costa Crociere” “Carnival Cruise Lines”, “Cunard”, “NCL” , “Princess Cruises” i la pròpia “Royal Caribbean Cruise Lines “.

3- FERRYS. Són vaixells que transporten passatgers i vehicles, entre dos ports relativament propers. Actuen com una prolongació de la carretera, per comunicar uns territoris amb altres, salvant tot tipus d’aigües. Estan preparats per transportar tot tipus de vehicles: automòbils, autocars, camions, motos i alguns, fins i tot, trens. L’embarcament se sol fer amb el sistema “roll in – roll out”, és a dir s’entra per popa i se surt per proa o a l’inrevés. Hi ha Ferrys amb capacitat per a 2.000 passatgers i 500 automòbils. La durada és variable: poden ser minuts, hores o inclús més d’un dia. Les companyies més conegudes a Espanya són la “Acciona Transmediterránea”, “Flebasa Lines ” i la “Fred Olsen Express” a Canàries.

4. HIDROFOILS i HOVERCRAFTS. La velocitat,sempre ha estat un dels principals desavantatges dels vaixells. Els hidrofoils porten potents motors que fan navegar els vaixells, pràcticament amb els casc fora de l’aigua. Els hovercrafts, naveguen sobre un llit d’aire, que els separa de la superfície de l’aigua. També hi ha catamarans amb dues quilles i els trimarans amb tres, que poden navegar a major velocitat.

AEROPORTS Cal parlar de tres etapes en l’evolució del turisme aeri :

1. Del final de la segona guerra mundial, fins als anys 70. Reglamentat per la IATA.

2. De la crisi del petroli, fins a finals dels anys 80. És una etapa de grans canvis. Apareixen els CRS. Auge dels touroperadors.

3. De finals dels 80 fins a l’actualitat. Es caracteritza per la liberalització del transport aeri. Augmenta en conseqüència la competència per les fusions i les entrades de noves companyies de diferents països.

LA IATA. És l’associació Internacional del transport aeri. Es va crear a l’Havana, el 1945. Té dos tipus de membres: els Actius i els Associats i en total representa a 260 aerolínies que sumen el 94% dels horaris internacionals del tràfic aeri. FUNCIONS:

1. Coordinar tarifes i horaris internacionals 2. Fomentar la col�laboració entre companyies aèries

mundials. 3. Cooperar amb altres organismes internacionals. 4. Controlar les relacions amb les AAVV. 5. Coordinar els sistemes de seguretat 6. Regular el tràfic de passatgers i càrregues. 7. Unificar els serveis jurídics i financers .

LA OACI ( Organització internacional de l’aviació civil ). És una organització internacional governamental, creada l’any 1947 a l’ONU. Els seus membres són Estats i està formada per una Assemblea, un Consell i una Comissió. OBJECTIUS:

1. Assegurar el progrés segur i sistemàtic de l’aviació civil.

2. Fomentar tècniques de disseny i pilotatge, amb fins pacífics. 3. Estimular el desenvolupament de rutes aèries. 4. Satisfer un transport segur, regular, eficaç i

econòmic. 5. Evitar el malbaratament econòmic. 6. Garantir els drets dels estats per explotar línies

internacionals. 7. Evitar la discriminació. 8. Fomentar la seguretat dels vols. 9. Promoure el desenvolupament de l’aeronàutica

civil internacional, en tots els aspectes. LA IACA. (International Air Association). És un organisme privat, que agrupa les companyies aèries especialitzades en vols a la demanda o xàrters. Es va constituir el 1971 i té la seu a Brussel�les.

TRENS. La primera línia de fèrria per a trens, va ser construïda el 1830 entre Liverpool i Manchester. EL 1841 Cook, utilitza per primer cop a la història, el tren per organitzar un viatge “tot inclòs” . A la península, la primera línia, es va fer entre Barcelona i Mataró, el 1848 amb capital privat. Després la Madrid-Aranjuez (1851) i més tard el “Ferrocarril minero de Langreo” (1855) . El 1941 neix RENFE. No va ser fins el 1968 que un TALGO amb l’ample de via adaptable, va enllaçar Madrid amb París en 13 hores. L’evolució més actual, correspon a les línies d’alta velocitat (AVE). EL primer tren bala neix al Japó el 1964 i a França el TGV el 1981. A Espanya va ser el 1992, amb la línia Madrid-Sevilla. La línia Barcelona-Madrid, s’inaugurà l’any 2008. A Europa hi ha 135.000 Km de línies ferroviàries, dels quals 52.000 estan electrificats. Cal destacar l’Eurotunnel (1994), com a exponent dels avenços tecnològics en infraestructures viàries. Són 50,5 Km.entre Coquelle i Folkestone, dels quals 37 van per sota del mar. A Espanya s’arrosseguen carències estructurals que han impedit el desenvolupament equivalent: Red viària obsoleta i d’estructura radial. Poca línia electrificada. Pocs trams de via doble. Diferent amplada de via: 1,670 Espanya i Portugal. 1,600 Irlanda. 1,524 a Rússia i 1,435 A Europa (UIC).

TRENS TURÍSTICS. Els paquets de tren, queden molt enrere dels d’avió o autocar. No obstant, hi ha touroperadors especialitzats en programes per a tren, com ara IBERAIL a Espanya, que també ofereix el producte Tren+hotel. L’ORIENT EXPRESS. És el més conegut. Hereu del mític Orient “Londres-Istanbul” i que actualment fa Londres o París, fins a Viena o Venècia. El TRANSIBERIÀ. Opera entre Moscou i Vladivostok. S’utilitza com a tren regular, sense grans luxes, però al travessar Rússia fins a la part més oriental, adquireix un aire aventurer molt atractiu. El PALACE ON WHEELS. És un tren de vapor que recorre la antiga Índia imperial i el Rajastham, des de Delhi fins a Jaisalmer, a la frontera amb el Paquistà. L’ EASTERN AND ORIENTAL EXPRESS. Fa el recorregut Singapur – Kuala Lumpur – Butterworth – Bangkok.

A Espanya: AL ANDALÚS . Operat per RENFE. És el més luxós dels trens espanyols. Recorre Andalusia en forma de circuit turístic. TRANSCANTÁBRICO. Va ser el primer tren turístic de la península. Operat actualment per FEVE. Fa un recorregut de gairebé 1000 Km per Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc. ESTRELLA DEL PIRINEO. Ofereix un forfait d’una setmana pel Pirineu aragonès. Fa Madrid-Saragossa-Canfranc. ALTRES.

� Tren de la Fresa (Madrid-Aranjuez, un dia) � Tren de la Mancha � Sudeste Express (Almeria, un dia ) � Pirineu de Lleida � Cremallera de Núria � Murallas de Avila � Doncel de Sigüenza � Tierras del Cid � Ciudad Encantada de Cuenca

L’ ALLOTJAMENT HOTELER. L’hoteler, és el sistema més tradicional d’allotjament. Veiem, breument, una possible relació de tot l’allotjament: Les Cadenes Hoteleres. Les Associacions d’hotels independents. Càmpings. Apartaments. Cases de propietat. Segona residència. Familiars i amics. Time-Sharing. Motels. Ciutats de vacances. Albergs. Refugis. Cases rurals, en tots els seus vessants.

LA INTERMEDIACIÓ.

Canals de distribució turística

OFERENTS DEMANDANTSTransport

Allotjament

Restauració

Assegurances

Espectacles

Excursions

Altres

Individus

Grups

Empreses

Font: Bigné, Font y Andreu (2000)

WholesalerCR-GDS

MajoristesMinoristesHotels

InmobiliàriesAltres

Directes

intermediaris

1. Wholesaler. Aquest grup inclou tots els majoristes, i brokers. Compren una gran quantitat d’alguns components del producte turístic, com ara places d’avions o places d’allotjaments, en àrees de gran demanda i forta concentració.

2. CR-GDS. Són les centrals de reserva. Tenen informació on line

detallada del producte, places disponibles i capacitat de reserva immediata.

3. Agències de Viatge. Poden fer les funcions de productores,

mediadores i/o assessores, ja sigui en origen ( emissores ) o bé en destinació ( receptives ). Poden ser Majoristes, Minoristes o també Majoristes-minoristes. Tenen regulació pròpia a Catalunya.

Les Majoristes, són conegudes com a touroperadors i tenen un gran protagonisme en el procés de distribució de gran part dels serveis turístics. Elaboren i distribueixen a les minoristes, diferents elements combinats del producte turístic, bàsicament desplaçaments i allotjaments.

Pel seu volum, tenen gran capacitat de compra i per tant de decisió. Controlen al voltant del 70% del mercat.

Les cinc majoristes més grans a Europa són:( FVW, novembre 2005 )

1. TUI 2. Thomas Cook 3. My Travel 4. Rewe Touristik 5. First Choice

Les minoristes representen el col�lectiu més nombrós i atomitzat, de la distribució . Venen els paquets de les majoristes, als clients i poden elaborar també productes propis i complementaris, com ara assegurances, lloguer de cotxes i excursions. Les Majoristes-minoristes, poden actuar en el mercat segons les característiques d’ambdues.

4. Hotels. Poden actuar com a distribuïdors de productes i serveis propis segons al grup al qual pertanyin o no, i també com a distribuïdors de serveis complementaris com ara excursions, visites o activitats d’oci.

5. Contractació Directa. La consolidació de les TIC en general i d’internet en particular, ha propiciat el naixement de multitud d’intermediaris electrònics que faciliten la contractació directa per par de l’usuari. Així les funcions reservades antigament a les minoristes, estan actualment amenaçades per la imparable implementació d’aquests sistemes.