REVISTA DE L'ASSQCIACIÒ CULTURAL

RuiT<JU*R6W4iyMARWDELASALUT

ASSOCIAC1O PREMSA FORANA

DE MALLORCA 4 »Nümero 83 JUNY Any 1993

N1AMADOR DES CACAUETS,SEIXANTA ANYS DE FIRAIRE A MARIA

FEMT OWREWWY-2 CL22> JUr*lQ9B

[SumariJEditorial i sumari 2PuntuaUtzació de Ui JuntaDirectiva de Fent Carrerany 3Comunicat de suport alRefugi 3Eleccions Oenerals 4Poemes i Gloses 4Donar Sang, mostra desolidaritat 5Gent gran en marxa 6Les aigUes de sa Marineta 7Sa Xerradeta 8Bullit de Noticies 12Demografia. TeJèfons 14El temps. Temps passat ISLes Cigonyes 16Ateusicristians 17Concert de l'escola demúsica 18FeUcitació a una professora 2OSobre- el reglament deconcessió de subvencions 21Carrerany Esportiu 22Ajuda aLs nins de Bòsnia 24

FQtOgr*fi^*"

MagI FerriolOnofre SuredaJoana Maria ColombramMestre Pere des RetratosUltima HoraFoto SaUerasPereCrespIClub Ciclista Maria de Ui Salut

flDANYSMRrILJ-ES BALJEARS

[ EDITORIAL ]Hl proper diumenge dia 6 de juny tots eLs mariers i mari

eres majors d'edat hem estat convocats a exercir el nostre dretconstitucional a elegir, a traves de tes umes, ete nostres repre-sentants a les Corts GeneraLs espanyoles.

La grandesa i Ia misèria de Ui democràcia esta en el fetbàsic de defensar des de postures contraries, fins i totantagòniques, Ia llibertat deLs altres a exposar les seves opin-ions.

Son molts els partits que es presenten a aquesteseleccions. Tots ells es mereixen Ia nostra consideració i elnostre respecte, però seria d'hipòcrites considerar que els seusprogrames són igualments bons i respectuosos, als nostresulls, i que tots cerquen si fa no fa el mateix.

Des de fes pagines d'aquesta revista hem tengut ben cJaraIa primera premissa: donar veu a tothom que tingués a^>unacosa a dir, sempre raonadament i respectuosament, encaraque no coincidís amb els plantejaments fundacionals de Iarevista. Respecte de Ui segona, també volem dir-hi Ia nostra.Oes dete inicis de Ui publicació hem tingut moft clar que a mésde ser un mitJa d'expressió obert, això anava acompanyat delfet d'assumir que érem una publicació de caràcter progres-sista, arreUida a Ui nostra reaUtat linguLstica, social i nacionaLAquest caràcter que hem intentat mantenir des del nostrenaixement ens lia duit més d'un problema i més d'un maldecap.

Es per això que, conscients del paper que jugam, i quevolem seguir jugant, demanam, davant de les propereseleccions generate, un vot socialment progressista, solidari,un vot conscient que Ui nostra societat no ha arribat a eliminarles barreres socials que eUa mateixa ha generat; un vot quetengui present els drets que té Ia nostra comunitat (que novoten ser ni més ni manco que ete drets de quaktevol poble adecidir Uiurement i per eU mateix el seu futur) i que encara noson plenament reconeguts, flns i tot negats, per Ui majoria deforces polítiques presents a Ia Uuita electoraL

Votarno és únicament tirarun paperet dins una urna.Votar és assumir els pUuitejaments que aqueU partit elegit fa aUi societat i ser responsable de Ui seva actuació política. Vosconvidam a participar a les properes eleccions plenamentconscients del valor de Ia vostra decisió. Que sigui per a be!

EQUEP DE REDACC3Ô: HAN PARTK3PAT EN AQUEST NUMERO:Jaume Mestre L·lompart, Bartomeu Arbona, Pere Crespí Salom,Wendy Spoonen, Miquel OUver Roig, Club Ciclista de Maria delaSalut.

Magl Ferriol fìauzàPere Fons PascualJoanGelabert MasMargaUda MasVicensMk|uel Morey MasOnofre Sureda Ribas

EDfTA: Associació Cultural FENT CARRERANV,Sant Miquel, 11 O7S19 Maria de Ia Salut

rMPRIMEDfc Apòstol y CrvUizador.Petra.

N» DEPÒSTTLEGAL: PM^4S7A986

Lo redocdò de Fent Correronyno es ío responsoWe de les

opinions dels qui hi escriuen

*M*HHB FEW CARREWWY - 3 <123>

LA JUNTA DIRECTIVA DE L'ASSOCIACIÓ 1TENT CARRERANY"VOL PUNTUALITZAR EL SEGÜENT RESPECTE DEL REGLAMENTDE CONCESSIÓ DE SUBVENCIONS 1993 QUE ENS HA ADREÇATL'AJUNTAMENT:

1. Creim que manifestar que el present Re-gIament és fruit del consens entre l'Ajuntamenti fes Entitats locals no s'ajusta a Ui reatttat, ja queIa participació d'aquestes ha estat gairebésimbòlica 1 sense poder influir en l'articulat finaL2. Mentre a fes Associacions establertes se'Lsexigeix un control detaUadíssim de l'activitat, elseu pressupost, pressupost anual, persones>encarregades de dur-la a terme, quan es real-itzarà, com es realitzarà, etc., se Ii ha d'afegirl'exigència de presentar alhora un balançeconòmic global, aixI com el pressupost anualdetallat, mentre que si aquesta activitat Ia duu aterme un particular només se Ii exigeix un con-trol de Ia despesa. Això sembta un parany perfiscalitzar el funcionament de les Entitats queactuen al marge de l'Ajuntament.3. No té ni cap ni peus l'exigéncia, per tald'accedir a Ui subvenció, d'obUgar a fes Asso-ciacions a canviar eLs seus estatuts fent que, encas de dissolució de l'entitat, tots eLs seus bénspassin a l'Ajuntament. Això sembla més unxantatge més que una poUtica generosa de pri-mar totes aqueUes parceLfes que aquestes enti-tats omplen i que l'Ajuntament ja no ha de co-brir.4. Una cosa és una ajuda o subvenció per fer una

determinada activitat i una altra és un patrocinLSembla que l'exigéncia de parlar de patrociniquan l'ajuda superi el S29b de l'activitat és unamanera de fer-se notar massa i d'atorgar-semèrits propis en detriment de l'esforç d'altrL5. Una entitat com Ui nostra que viu únicamentde les quotes deLs associats i dels subscriptors deIa revista, i que fa unes activitats no particu-larment majoritàries -Ia cultura no sol ser unaactivitat massiva com sA ho són fes esportives-, témolts de problemes per organitzar coses sil'ajuda no cobreix el pressupost total del'activitat. S'ha de pensar que el pressupostanual de l'entitat se'n va darrere de Ui confeccióde Ui revista i del material necessari per fer-Uu LapossibUitat que tenim d'organitzar coses quedadiluïda si no tenim eLs recursos propis que enspermetin cobrir Ia part del pressupost no avaUitper l'Ajuntament.

Per tot això, i a pesar de tenir unes necessi-tats evidents d'actualitzar el material informàticque ens permet treure Ia revista, no soLticitaremcap ajuda a l'Ajuntament, mentre aquest re-glament no sigui més coherent i deixi de bandatota una sèrie d'exigéncies que de cap de lesmaneres podem obviar i acceptar.

Junta Directiva de "FENT CARRERANY"

COMUNICAT DE SUPORT A EN JAUME SANTANDREU I LAGENT D'EL REFUGI

L'equip de redacció de FENT CARRERANY se solidaritza amb enJaume Santandreu, col.laborador habitual de Ia nostra revista, anticmembre delconsell de redacció.iels seus estimats hostes d'EL REFUGI.davant de les desgràcies sofertes i els sofriments que Ia nostra societatconsumista, insolidària i hipòcrita els ha fet arribar en forma d'incendivandàlicquehaestatapuntdefer anarperterratotalasevafeinade soli-daritat envers els més desprotegits i marginats.

Jaume, endavant!

F[MT ÛWUNY-4 (i24) *M^igga

DIA 6 DE JUNY, ELECCIONS GENERALSElproperdia6deJuny,aLes9delmattifins

a les 2O hores, estaran obertes les dues meseselectorals que controlaran el procés deLs mari-andos que vagin a votar.

A. l'escoto de baix hi haurà Ui mesa del dis-tricte 1er, amb aquests components: President,en Joan Bergas Font i com a vocaLs hi haurà enJaume Aulet Mas i na Beneta Bunyola OUver.

I a l'escola de dalt Ui mesa del districte 2on,presidida per en Pere Alemany Colom i enJaume Bergas Font i na Margalida BergasMorey com a vocaLs.

Aquestes seran les cinquenes eleccionsgenerals des del restabliment de Ui democràciaa l'estat espanyol. A les anteriors es donarenaquests resultats:

PARTTTS aiJX±7928-ï2^2224&&>29-l&œAP-PP 306 436 497PSOE 3S3 443 354 392UCD 735 78PCE-rU 37 7 ÌS ISPSM 11 íS tt 26CDS U.4 5D tóSPRD — — 3091 —

Censn°votsPartícip.

L489L2O48&89b

L424L179

82*79b

L566 LSIl1.192 LtóS

7o'69fc 7T3ffb

A l'hora de tancar l'edició d'aqueanúmero de juny podríem dir que Ia campanyelectoral al nostre poble no ha tingut una intensitat especial.

Durant Ui pre^ampanya els membres de 1Premsa Forana varen ser convidats a Ui presertació deLs programes del PSM i del PP. HLs primers reuniren Ui gent de Premsa Forana a SineiAlU, el seu candidat Sebastià Serra exposa IelInies bàsiques de seu programa electora!Després va ser el PP qui ens va reunir a SarJoan, amb eLs seus líders Cafiellas i Qilet. Enferen arribar també el seu programa peraquestes eleccions.

Ja dins de Ia campanya, el PP va fer umIting el diumenge dia 23. Vingué tota Ui pUuimajor del partit, amb eLs seus primers candidatal Congrés i al Senat,

Dia 29 va ser l'Agrupació Socialista dMaria qui va organitzar una festa a Ia Plaça dePou. Un grup d'animació infantil, una geLatadi música animà l'ambient electoral del partiL

DeLs altres partits, a hores d'ara, dia 29 dmaig, no en sabem res. No tenim notIcied'altres mítings.

Fins i tot podriem dir que de cartells n'tha ben pocs. La veritat és que aquesteeleccions, que semblen tan disputades, no hatran tingut un ressò massa gros al nostre poble

[( POEMES I GLOSESjBLAU

Deixa'm volaramb Ies meves ales bLaves

Porta'm amuntfins a l'arc de Sant Martf

Deixa'm ballarper aquell pont deLs sospirs

Aixeca'm amunta Ui Uum estel.Uida

Besa'mamb l'ardor del zèfir

EmboUca'mamb Les teves mans bUwes,

Ara amb les meves barques de fangen camp de jocs iLlusoris

Confondre ma ànima amb Ia tevabenaurança sens fi

abraçada, tranquiLLa, dins el bUiu...

rVïixa'mofegar'me en tes uUs, estimat

Deixa'm reposaren el teu bressol bUiu

Mentreescricamb Ui meva ploma de blanc

Deixa'm relliscarper horitzons llunyans

Iviatjarentre Uocs amagats

Embolca'men un ball blau

Deixa'm baUaren ta lluni sense fi

Ofega'men amor, meu estimat

dins Ui teva contnuabUrva abraçada.

Wendy Spoonen

Ju4(KXB FEMI OWREWHY - 5 <i2S)

DONAR SANG, MOSTRA DE SOLIDARITAT.

Hn aquests temps en què tant sentim xerrarde soHdaritat entre les persones, a niveU indivi-dual cadascú té una oportunitat, entre altres,per esser solidari amb el resta dels seusciutadans. Aquesta no es altra que Ia de donarsang per donar un alè de vida a una altra per-sona, creant-se entre ells una relaciód'altruisme.

Tots els que hem optat per realitzaraquesta mostra de soUdaritat, experimentam, oal mancojo, unagran satisfacciói perquè nodir-ho orgull per haver donat una mica de Ianostra sang per donar vida a un altre sense

demanar res a canvL Cada vegada que he anat arealitzar una donació he sentit admiració capals que m'he trobat allà en aqueUs moments i uncert grau de famitíaritet ja què sempre solem co-incidir els mateixos.

Aquf al nostre poble som 221 els donantsde sang, un dels fndexs més alts en relació alnombre d'habitants comparant-lo amb elspobles de veftiat, que tenim Ui mateixa inquie-tud per a aportar Ia nostra part a millorar Ui vidad'un desconegut i. Déu no ho vufeui, tal vegadaun familiar o amic.

Hl passat dia 11 de maig, va tenir lloc aSanta MargaUda una de les tradicionaLstrobades de Ui Germandat de Donants deSang de Ia nostra comarca i en un mo-ment de l'emotiu acte, ens feren lliura-ment a l'Associació Cultural "FEhTTCARRERANV", d'una placa de re-coneixement per Ia nostra labor dedifusió de les activitats de Ui Germandatigual que a altres mitjans de comuni-cació de Ui nostra zona.

Si bé aquesta distinció va esser unmotiu d'alegria, el que més em va ar-ribar, i a Ia resta d'assistents que esper-aren amb un silenci impressionantscguit de un fort aplaudiment, fou queun veïnat del nostre poble, OabrielJordà, hagué efectuat 77 donacions, 77actes de soUdaritat A tots efa presents ensva entrar una enveja sana de l'amo EnGabriel i Ia seva xifra, un motiu d'orgull.El president de Ia Oermandat, VíctorC3istau U va penjar, com podeu veure a Uifotografia, una insfenia, Ui mateixa quees dóna per les 5O donacions ja que unaxifra tan alta no estava contemplada,davant el reconeixement de tots ets assis-tents i l'orgull dels mariandos que ens hiacostarem.

La propera visita de l'equip de IaGermandat a Maria, serà el dia 25 de junya l'horabaixa al Centre Sanitari i els aradonants hem de fer un esforç per dur-hialgun altre nou donant i augmentar Iaxifra de 221. Animau-vos!.

Jaume Mestre

FEHT CtfREWWrr - 6 <126> Jfe*19BB

GENT GRAN EN MARXA

Unes 2.OOO persones, perta-nyents a 49 agrupadons de laTerceraEdat, jubilats ells però amb mésmoral que "l'Alcotano", es donarencita el passat Diumenge dia 23 deMaig al Poliesportiu de Santanyí perrealitzar Ui !!!»Trobada, que consist!en una demostració de GimnàsticaRítmica, una sèrie d'exercicis mixtos,ball de saló i acaba amb el ball del'Himne de l'Alegria que baUaren perpareUes formades per un jubilat i uninfiani.

L'acte fou presidit pel Sr. Ga-briel Canellas, President de Ia Co-munitat Autònoma i el seu seguici iamenitzat per Ui Banda de Musica deSantanyL

La3*Edat de Maria hi participaamb un reduït grup d'esforçats que hihagueren d'anar pels seus propismitjans.

Onofre Sureda Ribas.

L.t t**. ». «*>, » i ¿ * t ,NM- J ,. 4 ; .» ,KULTÌÉM* '_*feu '">"E n»*J» MtJiJbI

^>fi***^muAM.i.,,.. _^^T .

fci*jgga FEW CARREWHY - 7 (i27)

LES AIGÜES DE SA MARINETA CAP A CIUTAT?NO, NO I NO!

La Junta Directiva de l'Associació "Fent Carre-rnny" ha acordat adherir te a les entitats, grups,associacions i altres organismes que han signatel manifest que s'oposa al Transvassament del'Aigua de Sa Marineta. A més de signar elmanifest i adherir-nos a Ia "Coordinadora endefensa de les aigües de Sa Marineta" volemdonar a conèixer el segttent comunicat quesubscrivim totalment:

-IO RAONS PER OPOSAR-NOS ALTRANSVASSAMENT DTAKRJA-

l.-Els tècnics asseguren que hi ha unespossibilitats bastant elevades de salinitzarl'aqüffer ja que no hi ha prou informació delnostre subsoL En primer lloc s'han de realitzarestudis que demostrin que efectivament hi haun excedent i que les caractéristiques hidràuli-ques del subsòl permeten La seva extracció senseun perill de saUnització.

2.-El nostre ja es el darrer aqüifer impor-tant connectat amb Ui mar que no esta saUnitzaLEl del PIa de Sant Jordi i el de Campos, per mord'una nuda gestió, ha sofert un procés irrevers-ible.

3w-La saUnització és un procés irreversible;una vegada salinitzada una conca mai no esdessalinitza.

4.-La densitat de població de Ia nostracomarca és prou important. EIs seus nuclis depoblació: Inca, Sa Pobla, Muro, Alcúdia, Si-neu, Maria, LlubL...necessiten tenir assegurat elsubministrament d'aigua.

S.-L'agricultura intensiva de reguiu és unaimportant font de treball en Ia Comarca estantarrelada tradicionalment a Sa Pobla i Muro.Aquest transvassament Ia perjudicarà notable-ment.

6.-La important ocupació turistica del Portd 'Alcúdia i Ca'n Picafort necessita mantenir-seja que és una font de treball molt important. Elturisme de Ui nostra comarca té el mateix dret aexistir que el de PaLma i Calvia.

7.-L'afcufera és el parc natural mes impor-tant de les Illes Balears i el transvassament potsuposar Ia seva dessecació i Ia conseqüentpèrdua d'aquesta riquesa natural que atreu gentde tot el món.

8.-L'atgua es ttansvassa a una empresa que

-Qc/è cos&r& ?

comercialitza amb eUa com a producte especu-tatíu. El seu president assegura que eLs objectiussón obtenir aigua d'on sigui sense importar-lid'on ve ni, per tant, les conseqüències.

9.-La construcció de Ia canonada peltransvassament té un cost efevadtesim, 9OO mil-ions, que es podrien invertir en reduir les pèr-dues en Ui xarxa de distribució d'aigua de Pabnaque són del 2S9fe. Aquest percentatge suposamés aigua que Ia que es pot transvassar de Ianostra conca.

lO.-Aquesta no és Ia solució ja que enhaver-se saUnitzat Ia situació serà més greu quel'actual. La solució està en fer un ús racionald'aquest recurs i reciclaries aigües residualscom ho fan en zones amb Ia mateixaproblemàtica que Ia nostra: Israel, Aragó, Prin-cipat de Catalunya.

Aquest és el comunicat. Hem de pensar que lesseves conseqüències ens afecten a tots, a tots eLspobles de Ui comarca i a cada un deLs seus habi-tants. La nostra associació a més dadherir^se a Uicoordinadora està mirant d'organitzar unaxerrada al nostre poble a fi que ens informin atots d'aquest projecte.

FW CMREMNY-8 <i28) j«*i«M3

N'AMADOR FUSTER GARI,N'AMADOR DES CACAUETS.

XERRADKTA AMB N'AMADOR FUS-TER GARI, N'AMADOR DES CACAUETTS.

Feia molt de temps que ens havíem plan-tejat fer una xerrada amb n'Amador. EIl nonecessita presentació per aÍs que tenen mes dequinze anys. ELs més joves tal vegada n'haginsentit parlar d'ell als seus pares. Si no és aixI,seguint Ut seva conversa, el podreu conèixer unpoc.

El passat dimarts dia 18 de Maig ensdespUrçarem fins a ca seva, a Manacor, en PereFons, en Toni Mestre i en MagI Ferriol. AJlAfórem molt ben rebuts per eU, Ui seva dóna, unaneboda i Ui seva filUu Ens treuen refrescos i unapicadeta, i de seguida començam Ui conversa:* Quin és el tenu nom complet?* El meu nom complet és Amador Fuster GarLSom natural de Manacor i vaig néixer l'any1912, dia primer d'abrlL Ara tenc 81 anys.

La conversa continua entre bromes, ale-gria i continues intervencions de Ui seva dona.* On vAreu conèixer aquesta dona tansimpàtica?* A FeUuütx contesten alhora, home i dona-. EUvaig anar a ballar a Ui Protectora.-BaUdebor?* HaU de bot, no. D'aferrat I un dia que venlemde FeUuütx amb un cotxe, mos varen apedregarperquè no volien que jo festejAs aquesta.* I vós, madona, què nomeu?* Jaumeta, per servir-lo. Jacoba Juan Fiol és elmeu nom compleL* I com vos enamorareu d'aquest, d'aquest,...* Perquè era una beUa persona.* I ja no ho és ara?* No ara ha tornat molt bondadós, molt bonal·lot i lUrvors era molt traïdor, molt poUssó: enva festejar set, jo era Ui que feia set. Set en ma-nejava. En manejava quatre o cinc per Manacor

A Maria hi he anat seixanta anys.

i després venia a FeUuütx a cercar-me.* I a Son Carrió que vaig festejar, afegeixn'Amador.* A quin anyvos casareu?* L'any 1939, a FeUuütx. Mos va casar es vicariPou i mos va fer pagar 12 pessetes. I mos va durs'escriptura a ca nostra. Què U pareix?

N'Amador i l'amo cn Toni Negre

Feim una aturadeta mentre el matrimoni iUi seva neboda ens mostren fotos famiuars, lesdel dia del casament, algunes anteriors...- I a Maria quan hi començareu a anar a vendreeLs diumenges, de fadr1 o de casat?- De fadrI. Ja hi anava amb ma mare, amb uncavalL Després quan comença a venir sa mevadona, ma mare se va retirar. Jo anava a Maria i sadona a Sineu. Jo partía es dissabte i no tomavafins es diUuns amb sa bicicleta. Sa dona amb sotren anava a Sineu, es diumenges. Just duesvegades Ia vaig anar a cercar i vàrem tornarplegats amb sa bicicleta.- I entre setmana, a què vos dedicàveu?- Entre setmana feia de fuster, aqul a Manacor.Feia cadires 1 "sUlons".- Jo Ü ajudava es capvespres, diu sa dona. Feia defuster per eJL Li pagaven a tantes cadires sa set-mana o es mes, i aixI anavem fent duros.- Quin temps hi anareu a Maria?** A Maria hi he anat 6O anys, sense faUar ni unasetmana. El carretet amb eLs trastos els posavadavant Can Morey, davaU aqueU arbre.- Quina gent venia a comprar-vos cacauets,...?

*•*±903 FEW OWREWWY - 9 (i29>

* Tots ets al·lots, joves 1 vells. I se despatxavenéüs tot soLs. Jo m'asseia en una cadira iets al-k>tsanaven a prendre tots es trastos que voUien 1 medonaven es doblers a dins sa meva butxaca.* I de ses rifes que mos dius?* SL Feia rifes amb ses cartes pervendre molt degenero. Tenia unes cartes i hi havia quatre reis. Iel qui gunnynvn, si hovia tret IO pessetes de Iarifa, se'n duia IO pessetes degenero. Perquèvenguessin a mi els feia una rifa de "balde".També rifava coloms. Ouia coloms es dissabtesper fer sa parròquia meva. Perquè n'hi havia unaltre que rifava "pastels": en Pep Maonès rifava"pastels" i jo per tenir mes parròquia, rifava

Fins i tot ses dones me donenbesades.

coloms.- I què venia en Pep Maonès?* Cacauets, i me feia sa competència. Però jo elvaig tirar fora.- I en Tomeu de l'Havana que no en venia tambède cacauets?* També em feia sa competència. Mos pegàvemses sempentes. Però sempre va quedarn'Amador. No amollava mai jo.- Què valien es cacauets quan començàreu avendre'n?* Una peça de dos, una mesura amb sa ma. IUavonses va anar augmentant. A. Io darrer veniasesbossesapesseta.- Quants d'anys fa que vos aturareu de vendre?* Ara Ca dotze anys.- E>e manera que els cacauets a dos cèntims* Si i desprès a dos reals. Llavors tambe anavaamb sa senaUeta a passejar-me per Sa Raval i esjoves que festejaven me cridaven: "Ara ve enMadoret!". I l'amo en Pep Rumbo em va fer unaporcada a ca l'amo en BisbaL Em va dir: "Quèt'he de donarde Io que agafaré amb sa mà dedins es senalló?" Jo livaig dir: "Una peça dequatre". I em va buidar es senalló, perquè no sedonava raó a pegar grapades i posar-los damuntuna taula. I jo em vaig posar a plorar. I ma mareva dir: "I ara que té aquest nin?". "El volemensenyar a que visqui més bé. Aixf aprendrà deviure." Va dir l'amo en Rumbo. I em va buidares senalló per una peça de quatre.

Primer, ma mare posava a sa Ptaça de DaIt,allà on teniu l'església. I jo em posava davantCan Tomeu com ja he diL E>inava a Can Morey.Hi vaig dinar 2O anys. Uavonses posaren es cafènou i vaig anar a dinar a Can Tomeu. I quan se va

4 t

N'Amadoril"amo enToni Ferriolmorir l'amo en Tomeu, vaig anar a dinar a CanMiogues.- I es cacauets d'on sortien, que efcs torrava?* HLs cacauets els torràvem a ca nostra, al forn. Ieren de Sa Pobla i Muro- I els al·lots no vos prenien els cacauets?* Deixava es carretet i no me tocaven res mai. Loque passa és que si voUen un cacauet jo eLs endonava dos. Hi va haver un aLk>t de Sa Raval queva dur un aneU de sa mare que U havia agafat dedamunt s'escalfapanxes i va i diu: "Que mecomprau aqueix anell? Per una pesseta el tecompr. I aquell al.lot diu: "Jas". I quan vaigveure son pare Ii vaig dir: "Ja mirareu si a savostra dona Ii falta qualque cosa." Li ho vademanar i sa dona U va contestar que Ii mancavas^aneU de damunt s'escalfapanxes. Quan tornàva dir: "Mos falta s'aneU". Jo U vaig din"Jau. Elvet aquL Me donau una pesseta i vos en dureus'anell. Aqueix homo em va dir: "Tot quanvufe>uis de ca nostra fho donaré". Sempre emva alabar aquest home.- I ora, vos que heu anat tant de temps a Maria,com diríeu que és el poble de Maria, quin con-cepte teniu d'ell?* Jo es poble de Maria no sé dir com és. SI sé quel'estim molt. MoIt, però. Record tothom. Nopuc passar cap any que no vagi a veure'L I quanarrib aOà pareix que arriba el bon Jesús. Tothomme saluda. Tothom! Fins i tot ses dones medonen besadest (Idò! -diu sa dona- "Menosmal" que jo no el veig).- Les heu tractades molt bé ses dones?* A totes per igual, mai a cap en particufar. Jo allàa Maria hi anava a fer doblers. Hi vaig començara anar amb bicicleta i hi vaig acabar anant ambfurgoneta. Perquè hi vaig anar amb una bici-cleta, amb una Guzzi, amb una "mota" grossa,

FENT CMRERMY - K) <13O>

amb un cotxe Fiat i llavors vaie comprar unafurgoneta i Ia vaigvendre per es mateix preuquan em vaig retírar, perquè no vaig estar bo.- I es capeUans, tambevos compraven cacauets?* Es capellà? Li duia es vestits. EIs hi feien aManacor a Don Miquel. I quan H duia em con-vidava a una copeta de vL Jo feia d'agència. Comque no tenien tetefonI- Quants capeUans hi vàreu conèixer a Maria?* Hi vaig conèixer es capeUa Jordà, que era unhomegran, guapo. Sempre volia tastares ca-cauets, sense pagar. En sortirde missaveniadevora jo i me deia: "Qu* tal Madoret? Com teva es negoci? Hem de fer ses beneïdes davanttu" Jo Ii deia: "Si no les feis davant jo no vosregalaré cacauets" I Ii donava una bossa de

- Teniu qualque record especial del temps queheu anat a Maria?* Sf. Quan vàrem córrersa quinta, en el 33, jovaig anar a cantar panades amb es quintos de

N'Amador, l'amo en OuUem Morey I el peti MagIFerrtaU dret. devora el carretct. La foto é» feta permestre Pere de* Retrato«

"Oncanys, festejarem. IjoemvoHacasarabansdes Moviment. Jo anava a Felanitx amb bici-cteta, tant si plovia com si no plovia.- I tornant a Maria, com recordau sa plaça onvenfeu es cacauets?- Jo l'hevistafer en aquesta pfoça. Abans tot eraterra. Just hi havia un aljub on hi bevien elsanimate i noltms anàvem a jugar amb ses cartesa baix de s'aIjub, perquè eLs municipate no mosvessen. I aquI on hi aquelb cafès, hi havia nis-preros. Tot això jo ho he vist terra que es cultivava. Nomes hl havia ta casa de can Rumbo veU.El mateix que em va fersa putada de sa peça dequatre.- Qiinnts de baties heu conegut a Maria?- Devers set o vuiL L'amo en Jaume Pastor, EnFideu (Jaume OinardX En Tonl de sa Orava, enNepto, sTApotecari, en Simó de Montblanc, enMiquel Catínc. En Simó me va donar llum a saplaça.- Recordau altres persones que hagin destacar?

* Record mestre Pere des Retratos,un poc mès magre que jo, de sesmeves talles, que se passejava ambuna màquina i se posava davall unannanta i retratava.* I de política vos no en sabeu res?* Nojo d'això mai hevoJgut saberresmaL Nomes se que quan va escJatar esMoviment jo era a Maria. I en SimóNepto em va din "MadoretI No te'nvagis a Manacor que tot està enterra"I vaig quedar fins s'horabaixa.Desprès vàrem venir a Manacor 1 totestava iguaL-1 de Manacor no recordau res de totaixò?* No. De Manacor just record quevaig dormir quinze dies dins unap«««™ per mor de ses bombes. A monpare es rojos el se'n varen dur a Ma6 ino sabérem res d'ell durant un any. I

Maria. LJavors tes mos menjàrem en una casetaveUa.- I com era això de cantar panades en aquelltemps?- Anàvem pes carrer, de casa en casa, amb unaguitarra i cantàvem. Sa gent mos donavapanades, robiols. I lUrvors l'endemà anàrem aSant Sahrador de Fetanitx a menjar-nos un pollastre que ens havien regalat.- A quina edat vos casàreu?- Aís vint-i-set i sa dona vint-i-un. Ara en fia cin-quanta-tres d'anys.- I es festeig, quin temps vos durà?

el tengueren aUà tres anys.- Què més heu Cet durant tants d'anys per Maria?* Sempre feia Io mateix: vendre cacauets. En espasseig, que es feia en es carrer Nou i també enes Camp de FutboL Abans just hi havia futbolper ses festes. En es que hi ha ara Jo hi tencquatre-centes pessetes, que me demanà escapellà Mateu. Desprès me vaig fer soci perpoder despatxar per dins es recinte.- I del cine, què en recordes?* A can Pastor, ca es batle repubUcà, a sa pl«ç«,feien es cine a l'aire Uiure, es vespres. Pagavenun veUó i sempre estava ple de gent. I Jo pagava

FEW OWREWWf - 11 <i3i)

dos reuüs per «mar a despatxar aUà dedins. Lla-vors el posanen aUo dalt, en es carrer Nou i en-cara hi deu esser.- Si ara vos haguéssiu de tornar a casar, voscasaríeu amb ta mateixa?* No em tomaria a casar, no. G*TAmador, que nihi sent gaire be, no ha entés Ia pregunta. NaJaumeta ta hl aclareix i contesta sense dubtan)SI, amb eUa m'hi tomaria casar. L'estim molt!Ptero moltt

Al rellotge de Ia casa sonen onze cam-panades i en Pere, que esta molt cansat,comença a dormbvse. Seguim Cent unes quantesbromessobretafeta.- Ens podríeu donar un consell per Ia gent deMana?* Com que l'estim molt en es poble de Maria,"

que augmenti i que els hi doni molta salut.Perquè encara quan hi vaig, pareix el Bon Jesúsque arriba. Tothom me saluda.

No us hem pogut reproduir tot el queparlarem amb n'Amador i Ia seva dona, naJaumeta. EUs formen una pareUa ben agradablei semblen molt feliços i passarem una vetladaben agradable amb eUs. ELs hi demanam fer-losuna foto plegats, home i dona. Na Jaumeta el faaixecar de Ia cadira, Ii lleva el "palillo" de Iaboca, i es coloquen com el que son: una pareUaenamorada.

Des de Fent Carrerany també les hidesitjam molta salut i que conservin ta felicitatque tenen.

Pere Fons, Antoni Mestre i Magl FerrioL

Estim el poble de Maria.Record tothom.

^*w>*,^**^•JiM - <

• ** **M *~ * **r"*--*>A8r.«*â^ v"•^-O-?***^..

FENT O*REWWY - 12 (i32) Jfe*ttXB

DE NOT C ESCXDNCERT DE VIOLl

El proper dia 2O de Juny, diumenge, a les11'3O hores es donarà un concert de violI acàrrec dels alumnes de l'escola de músicamunicipal de Manacor. Tothom hi esta con-vidat

COMTIES PARROQtTLALSUna representació dels distints grups o

col·lectius que operen des de Ia parròquia esreuniren en assemblea el passat 22 de maig.

En aquests moments estan en actiu elssegüents grups: Capella Fonda, catequesi,esplai, neteja, economia, Ütürgia, radio... S'estàformant el grup d'acció social i el club juveniL

Cap d'aquests grups es tancat. Estanoberts a les persones que creuen en Ia creativi-tat, Ia gratuïtat, Ia comunitat, Ia solidaritat, elbon humor, etc.

CONF»MACIOEns han informat que s'ha ajornat fins a

altra ordre Ut confirmació d'enguany. Ek con-firmants creuen convenient i aixI ho han ma-nifestat, que voten seguir preparant se una tem-porada mes. Ja s'informarà ta data d'aquest sa-crament.

PROVES DE LA PRIMERA FASE DEL'AIGUA

Fa quinze dies que es varen fer les primenescproves de Ia canalització de l'aigua. S'obr! elgrifo general per tal de comprovar Ui pressió, elsproblemes de les canonades i detectar les pos-sibles pèrdues i deficiencies de Ia instal·lació.Alhora s'aprofita per omplir Ia piscina munici-pal que prest entrarà en funcionament. Res-pecte de les canonades només se registra unaavaria grossa al creuer entre ete carrers de SonNegre i Escola de nins.

D4STAL.LATS UNS CONTENDDORS QUEPERMETRAN RECICLAR EL VIDRE I ELPAPER

Aquest passat mes de maig s'han instal·latal costat de les dues escoles dos contenidors perrecollir el paper i el vidre. Esperem que davantd'aquesta iniciativa tan lloable els mariers hisapiguem respondre adequadament. Poderreciclar bona part deLs ferns que produïm és unabona forma d'evitar un consumisme indis-criminat i aprofitar al màxim els recursosecològics. Aquesta es una practica ja habitual ato major part de paXsos europeus, i es una bonaoportunitat de demostrar el grau de civisme isoUdaritat que tots devem respecte de Ui conser-vació del nostre entom.

A**U<AB FEMT OWREMNY - 13 (133)

MOT CELS ALUMNES DE SEGONA ETAPA DEL'ESCOLA VKFTEN EL PARC MARTnMO-TEKRESTRE DE CABRERA

Hl passat dijous dia 2O de maig l'alumnatde segona etapa de ta nostra escota anà a visitar

DL\DA DE L'ESPLAIEl passat diumenge dia 9 de Maig tingué

lloc a Sa Cabaneta l'anual trobada de tots elsgrups d'esptai de l'Illa a ta gran esplanada quehi ha davant l'església.

Uns 2.88Onins i joves, entreells els nostres,del Grup d'Es-plai "Es Rebrot"i ete seus respec-tius monitors,pertanyents alsmes de 4O clubsque formen elGDEM es reuni-ren aquest anysota el lema'TSom amics deIa nostra terra" iles activitats delsnins estaren es-tretament rela-

el Parc Maritímo-Terrestre de Cabrera. Segonsconfirmaren eteaLlots que hi anaren ta visita fouextraordinària i ta visita s'ho paga. Tres moni-tores acompanyaren ets aLlots i aLlotes durant Iavisita i els anaren explicant totes les

caractéristiquesdel parc. Allòque no anàtanbévaserelviatge enbarca des deIa Colònia deSantJordi, Jaque hi haviamar de fons iels al.lotsagafaren unmareig deprimera. Quèhi farem!Això de serd'Es PIa s'hade notar deq u a 1 q u emanera.

donades amb ta natura 1 l'ecokgja.El desplaçament corregue a càrrec

d'alguns pares que s'encarregaren d'acom-panyar-los i d'anar-los a cercar. Altres clubs hianaren en tren o autocar.

FIW CMRERMY - 14 a34)

Demografia jENSHANDELXAT:

Na Bàrbara PereUó Mestre mori el passat dia 24de maig, a l'edat de 83 anys. Vivia al camerViUalonga.,numeroS8L

Quédescansinenpau.,

BENVLNOUTS:

Na CataUna Neus Font Peftarver que va néixer elpassat dia 19 de Maig. E_s seus pares són en Joan FontFerriol i na Maria PefLarver Botia.

Enhorabona als seus pares i demés família.

JA LTCAN FBTA:

Hn Martí Lk>bera O'Brien i n'Antònia FerriolBergas es casaren dla 15 de Maig a l'església parro-quial de Maria.

Hn Santiago Candel Palou i na Franciscà VanreUGenovart es casaren el dia 29 de Maig a l'esglésiaparroquial de Maria.

Que el vostre amor no acabi maL

TCTJfrQMS DWTKBBSAJUNTAMENT S2SOQ2FaxS2S194UNAANnAMA (Cita Prèvia) S2S594APOTBCARLA 525O2OESCOLADEEiALT 52SO83ESOOLADEBADC S2S252CA SKS MONOES 525144LOCAL 3» EDAT 525564PARROQULA 525033GESADNTCA.AVAFUES 5ÖO7DOBOMBERS 085AMBULATORIDlNCA 5O285OSON DURBTACCentrateta) 175OOOAMBULANCœSS.SLONCA> 5O285OAMBULÀNCIES 2OO362RECAPTAdO DB TRLBUTSDELACAm ONCA) 5O59O1ADMLNETTRACIO D'tflSENDAD'INCA 5O5112

505150

ATUNTAMENT:deff30alShores.APOTECARIA:Matfc9al3hones.Horabaixa: 16'3O a 2O'3O hores.UNTTATSANTTARLA:de 9 a 15 hores.BIBLIOTECA:Dimarts,dijous i divendres: de 18-2O h.Dimecres: de 17 a 2O hores.Dissabtes: de IO a 13 hores.LJNXA-KfARLA-RALXfA:Maria: 730115 hores.Palma: 13 i 19 hores.LJNLA D4CAMANACOR:Inca: 12 i 19"25 hores.Manacon 9 i 6'1O hores.(El pas per Maria és quasi imprevisi-ble)

PUNT D'ATENCIÓ CONTLNUA-DADESLNEU:Carrer Ponent, número 3.- Per demanar hora aLservei de.tria heu de cridar de 8 a 14 h. al|- Per urgències, a partir de lesheu de cridar al ____________- Preparació pel part, postpart, controlde gestació i informació sobre anti-conceptius heu de cridar al 1

FENT CMREMNY - 15 (i3S)

ArTcm temps 1 ^"

iA—-fti^rr'rV*JT7

|Mr£:isfir

jjjj2BHE

K=

HTT"

3;fe

gì

H * '

^:SHtr-4 •

i I- f .

¿tit

E

ti m

MBS D' ABRIL DE 1993 " ' * j

-

EE-HE

b=y.-3-^.

GRÀFICA E H'I

C

MmII IS|ì£

5"**•»" -1-

^rtjrr r

P"/ J r F

EEH}*

**f«it*4- Ij.

SS SEEg tffr fffe ft

&lÌ!Ì1 ErII ï4tt-rt ÍTfrífKgH-EESÍ¿ Cl .U, 15

Affifê

t:lit:

il 44-U-attn-trttFit trH.» -p-*-

=üi¿

i ruícípü

i**i'; tufï HS

1lMPHJ

g¡

ïitt TJ

"- |í

«í= =

^i

-!»• 4:HJ I.WA

^SEEtS^

1

I U l I

SÍSiti^r

tr^

1~ U-

tritt

É4**

ïtít

LM.

^-•

Sw.

.: i ,¿rt:

Suí

T7T

^:—

4ff

_. i- -

:HETTT;.I..1

IS

TF

n I t .TT*-1

fejL L1

2Ei

HJUVaVEDF«\ TènpeirtLiaMAaTHEbI OtSl 22S<iC(Cfa2L)Eb4 1!Sl 1brfvnEiinn**naEU6 31 95flCCOa2)Efal7 31 IbipEnriuaMfaiaDU»» a 152OCrfc-y? 11 Mfmamfc*ncsEkUo 71 178MCEfa27 11 M|a*ui>aiKKEfa29 a 126BCEfa30 21

H3D(4-:3BLlLtUb>

*ATTJPT*ss MÀXIMES TMtKTMFS

[lempspasasat jJUNYEE^987

-Elecxions IO de Juny.-Enquesta als nous possibles baties.-I si pariassbn d'autoritat.-El cancer, una malaltia tabú.-FuU Dominical, davant fes eleccions.

JUNYDEL988-ElfocésperiUos.-Parròquia.-Sa Xerradeta amb l'amo En Toni RegalaLPagina Bíblica: Confirmació.

-Poemes i gloses: Andreu Forteza.-Feim Carrerany: Excursió a MassaneUa.

JUNYDB^989-La població de Maria: breu anàlisi de l'estatactuaL-Pagina B!blica: Primeres comunions.-Demografia: Mort de MruMiqueI Estades.-Sa Xerradeta amb En Tomeu de DeuJossaL-Nutrició: L'attmentació.-Tercer aniversari de Fent Carrerany.-Concert de piano, violf i clarinet a carrec deJoves Intèrprets.

JUNYE>EL990-S'ha destapat un merder.-Lliçó de drogues.-MemoriaRA-M.-L'amo En Tomeu "Persona de Pobtel.989".-Sa Xerradeta amb n'Esteva Mas, es "Mister".-MessesdrEstíu.

^arrerany Esportiu:VI PUi de MaUorca.-Feim Carrerany: Excursió al Puig de I'Ofre.

JUNYDEL991-Memòria FLA.M.: La fira.-L'Educació, feina de tots.-Marta a fe Gran Enddopedia de Mallorca.-El dolor.-L'Arxiu d'Imatges de Ia Biblioteca GabrielLfebrés de Pabna: La CoL lecdó de Pere Mas-caró.-Sa Xerradeta amb l'amo en Joan de Son Matet-Sunflowers, una escola d'idiomes a Maria.Carrerany Esportiu: Francesc Mestre, campióde Malk>rca d'escacs ca deL-Feim Carrerany: Excursió a l'ermita de Maris-tefe a Esporles.

JUNYDEL992-Viatge d'estudis a Andalusia.-Sa Xerradeta amb n'Antònia Torelló MartI,mestra i regidora de sani taL-Llibertat reUgiosa.-Rutes Balears, confluències culturals en IaMediterrània.-Carrerany Esportiu: Presentació dels equipsdcUstesdeMaria.-Feim Carrerany: Excursió a La Trapa.

FENT OWRERANY - 16 (i36) ***1093

LES CIGONYESEl caràcter migrador d'aquestes aus es potser elmotiu que des de sempre es relacionin ambl'arribada al món d'un nin o una nina a unafamíUa, sempre sTia dit que venien de Paris perocis estudis de les seves migracions ens indiquenahres procedències

Fltxa de Ui cigonya comú :Oasse:AusOrdre: CiconifòrmesFamília : CiconidesAlimentació : granotes, reptUs, insectes, petits

mamífers i peixos.longitud : 1OO cm.ala plegada : 53^3 cm.tamany : 2OOcm.pes:2^43kg,

Com és l'adult? presenta un bec llarg, camesllargues i vermelles, plomes bUuiques (cigonyablanca) excepte una banda negra a l'extremposterior de les ales.

Com és el jove? les plomes són blanques imarrons, el bec fosc al principi i va tornant decolor rosat a vermellós amb el temps; les camessón d'un color groc brut.

Les cigonyes són aus migratoris juntamentamb les garses i Ia més coneguda és Ui cigonyablanca (Ciconia Ciconia). Són aus antropofiles

Ja que solen nidificar a construccions humanes,edificis antics i campanars de les esglésies amolts indrets de Ui Península Ibérica.Pertanyen a Ia Família Cicònides que inclou

unes 17 espéciesdistribuYdes perles regionsmés caUdes i temperades de Ui Terra. La regiómediterrànea és un lloc ideal per les seves con-dicions climàtiques i geogràfiques per afavorirUi seva presencia tant a l'hivem com a Ia primavera. La seva area de distribució és Europa Cen-tral PenInsuUi Ibérica, Nord d'Africa i des deTurquia fins a Corea. La seva àrea d'hivemada,si emigren, és Africa del Sud, India i Corea. AEspanya solen aparèixer amb el bon temps, Uiprimavera.

Són aus que tenen un bec molt gros i molt afUatde color vermell, les plomes són blanques inegres i quan volen solen dur el coU ben estiratEl seu aparell fonador (laringe) esta atrofiat perUi qual cosa l'únic renou que fan és quan movenles mandíbules, un renou característic (cro-toreo) com per exemple quan colpejam unbastons amb eLs altres.La seva dieta és variada encara que les gra

notes són Ui seva font d'atiment més abundant,a%uns repttis, peixos, insectes i a%uns vegetals.

PeI que fa a Ia seva població avui dia hadisminuït i això pot explicar el fet que facin elniu solitàries (abans en colònies). PeI mes defebrer les cigonyes arriben a Europa ja sigui perl'Estret de Oibraltar o Ui península del SinaI o elBòsfor i comencen a prendre possesió delscampanars i edificis antics o els polls de les vo-reres de corrents d'aigua.

*Mtttt5B FlHT CMRERMY - 17 a37>

HIs mascles solen arribar primer i dies despresho fan les femelles, en general les mateixesd'altres anys o bé efe mascles en cerquen d'al-tres.La primera feina que fa Ia pareUa quan arriba alniu (d'altres anys) és Ia seva reconstrucciódurant uns IO dies. Durant aquest tempscomença l'acobUiment i el mascle es posa da-munt Ia femella amb tes ales obertes; aquestaunió es complementa amb el vols amb cerclefins que es perden de vista. Hl més curiòsd'aquesta cerimònia és Ia col.locació del collcap endarrera fins a tocar l'espatUa amb el cap icomencen a fer renou amb el bec i giren el coUdescrivint un arc de circumferència fins a situar-lo molt abaix per davant i això es repeteix variesvegades. La femeUa posa 4 ous a darners de marco primers d'abril (més tard a Centreuropa).Després d'una incubado compartida de 33 o 34dies de Ia posta del primer ou neix el nou indi-vidu, aquest Ja sap com moure el cap i intenta ferrenou amb el bec. Hncara que cÍs petits podenvolar als dos mesos, passaran IS o 2o dies mésamb els seus pares.

A. Ia província de Lleó CAstorga) em va succeirun fet curiòs amb les cigonyes. Anava passejantamb uns amics per un carrer d'Astorga quanuna cigonya blanca va caure en picat a terra, Uigent va acudir ràpidament a veure que passava;el meu amic Antoni i jovàrem pensarque se-gurament Ia cigonya va tocar o%una antena deTV o el fil del corrent i va provocar Ia seva

caiguda. La cigonya es va queda espantada aterra però moments després va intentar en-lairar-se, cosa que nova aconseguirja que elcarrer era molt estret. N'Antoni i jo vàrem de-cidir agafar-la i dur-Ui a un Uoc més adequat pertal de facilitar el vol, Ia vàrem dur a una plaçaamb un petit porc on hi havia una murada i desd'allà Io vàrem deixar sola i va poder aconseguirenUdrar-se. Antoni i jo ens varem sentir satisfetsper aquesta acció i hem d'agrair a na Rosa Iafotografia d'aquell moment.

PeI que fa a Ui pobUxnó de cigonya a Espanya,el darrer cens de 1984 ens indica que el nombrede parelles era de 6753 i Ui zona més pobhida eraExtremadura (44.89fe) però com a tònica ge-neral hi ha una forta regressió exceptuantalguns punts d'Osca i Lleida. HLs experts ind-iquen com a causes d'aquesta regressió eLs can-vis fisonomies dels pobles i Ui pèrdua des hàbitstradicionals per Ia transformació dels camps icultius, l'augment deLs fils elèctrics, Ia pressióurbana i Ui caça indiscriminada als països afri-cans. A Balears entre 1969 i 1992 s'ha comptabi-Ützat Ia presencia d'uns 18 individus, IS de cigo-nya blanca i 3 de negra majoritàriament pers'Albufera, Albufereta, Sóller, Dragonera,Campanet i Marratxi. La cigonya negra estàactualment en perill d'extinció. Esperem quel'home posi tots eLs mitjans necessaris per man-tenir aquestes beUes aus al nostre planeta.

PereCrespI

^Ateus i cristians JPregunta Diderot: Hi ha veritables ateus?

Però, es que hi ha veritables cristians?Històricament es pot dir, recordant Ui frase

llatina "natura horret saltus", que el salt del'edat Mitjana a Ia Il·lustració fou mortal,desil·lusionant, desorientador, etc. D'un mónfonamentat sobre Ia fe s'havia passat a un mónde pura raó, com diu Angel CorÜneira. Des de UiIl.lustració, Ia religió cristiana, oficialment ipopularment, es refugia en el privat i en fa deDéu una idea econòmica, mercantil, pro-vocada, naturalment, per Ia burgesia. D'aquIarranca un comerç dM, un negoci celestiaL Hsperd Ia idea de gratuïtat, d'universalitat, d'unDéu de tots i se segueix Ui idea d'un Déu particu-lar, intimista, d'un Déu que negocia Ui sarvacióamb l'home, amb cadascun. Per això es fa diruna missa, es combrega per sarvar l'anima, esresa el rosari i esva a Lurdes per obtenir una

curació, es fon dir les misses de Sant Gregori, esconcedeixen indufeéncies papaLs, etc. Tot aixòes fa a canvi d'uns doblers, d'una abnoina, d'unbenefici... L·iventom un Déu que, si no és mer-cader, almanco el feim un negociant. Hem creatuna imatge de Déu totalment faLsa. Hem allu-nyat l'home del sentit comunitari, del sentitevangétic, del sentit de poble i l'hem duit a fer-Ucreure que s'ha de salvar particularment, pelseu propi esforç. L'hem fet individualista i ego-ista; tot el contrari del que creuen, diuen , pre-diquen i practiquen els profetes que hemconegut a través de Ia història. Aquf hi cap Iafrase de Diderot: ni és ateu el que no creu enaquest Déu ni és cristià el que hi creu.

Hs clar que quan passam d'una fe en unDéu comunitari a una emoció privada neixl'individualisme. Contra aquestes imatges ego-istes i mercantUs es rebeLlaren molts de filòsofsi afeuns cristians.

Diderot cercava una comunitat de fe i tansols trobà ja una organització.

Pere Fons

FEMI CARREWWY - 18 <i3»> Jk**l<MB

CONCERT DE PIANO DE L'ESCOLA DE MUSICA

HI passat dia 1 de Maig a les 11'3O h. tingué Uoc a l'Escola de DnIt el concert que tradicion-aknent es fa per tes festcs de Pasqua, però que enguany per causes diverses s'havia anat ajomant.

Es ben cert que mai plou à gust de tots, ja que justament a l'hora de Pinici plovia a bots ibarrais, cosa que no acovarda molta gent, Ja que l'aula del teatre era plena.

El repertori de peces i interprets fou el següent:iMo*Feniol CantdXDrooeteLJoaocPUnfata

RauctocaMariaRtoa»

FnUK19CB AAana CBIUOBCH

CataUnaSureJa

MfreiaRa*aFenial

FVrcRib«

Oatatina. Cjinard

ManîflUdaFcrricU

Jaume Ferriol

MaigaJidaPtereUo

Ma^aBdanMds:

BcmatBunyc4a

Nte^gaUda Santandrcu

CatoUnaAen^sBocei6

CataUnaRiba>

Espemnça Bergns

Antònia Mnri« Sureda

Re.Ml.F·.SolLjL·Tal^·qurtremwn.

Dhvtttanenton.LBrtudin.SO<falBetttFtaateU.

Aflc83TO.deVanh«L Andmtr-, de Hayrfn.

Cowboy, poputer • quatre manB.

Eatudân.U,deKObkr

Oda • l'Ak:gri*, de Dertfauvcu, • quatre rrmns

3er Movimrnt AOc0o. Sonata n.3 de CkmentL

ljt Graciosa. Eatudi n.8 de Bu^mtlllrr.

ler MovbnenL Sonatina n. rv, de aenœnti.

BunyoU 1er Movfanent AUegrcx Sonatina n.6 Oementí

Estudi n. 2O, de BunjsnflOer.

HstllHb» n_ 14 i ìB de Czemy.

1er Movfanent Spiritoao. Sonatina n_3 Oementì

PKhjdin.2deJ^Bach.

1er Movtment AUegro Cantabile, de Beethoven

1er Movinient. Sonata n. 6, de Mozart

Ju^çMBS FEHT CARRERAMY - 19 (±39)

Onofre Sureda Ribas.

FEMT CABREBAKY - 20 <i4O) *«*!«SB

FELICITACIÓ A UNAPROFESSORA

Ete que ja hem arribat a aquesta edat queno sé per què U han de dir '"1'KKCERA EDATT',quan contemplen algun fet, qualque cosa queens faci recordar Ui nostra "PRIMERA EDAT",i si és per fer-nos sentir contents, satsifets ialegres (Ia majoria dels nostres records sónxerecs), el nostre cor s'eixampla, els nostressentits vibren i ta contemptadó d'aqueU fet ensfa volar amb Ia imaginació a aquell temps. Escotn si per uns instants ens tomassam altra voltapetits, i ho veim tot tan a prop com si d'ahir estractasL

Aquest comentari anteriorve a compteperquè encara no fa mofts de dies que passejantpels voltants de l'escola "APOL.LONIAMONJO", al costat de ca meva, em vaig aturaruna bona estona per contemplar una escenapoc usual ens aquests temps de consumisme isenyoritísme ridlcuL El fet no era altre que elsjardins d'aquella escota estaven invadits per unnombrós grup de nins de pocs anys que com sid'un eixam d'abelles enrevoltant Ia reina (Iamestra), es cuidaven d'arrencar una per unatotes les herbes que embrutaven aquell jardI.Aquella escena em commogué, més que peltreball en si, sempre digntssim, per Ia senziltaraó que Jo form part del grup d'antics alumnes

que tingueren l'honor d'inaugurar aquestCentre Escolar, en aquell temps dirigit pelsempre recordat mestre don ANOEL, MAJDRIOAJL OOMEZ, mestre que sempre es cuida amés de fer-nos aprendre les taules de multipli-car, eLs verbs, eLs noms dels reis gots, etc., delcomportament cívic i de l'estimació per ta Natu-ralesa; tant és aixU que també em satisfà podercontar que a més de sempre tenir el jardI comuna plata, també tenlem , cada aLlot, un cossiolque cuidavem amb amor i deUcadesa. Per tant,quan vaig veure aqueUs nins que cuidaven del"seu" jardI, que abans havia estat el "nostre"jardI, m'entraren ganes de cridar ben fort: -Això mateix vaíg fer jo més d'una vegada!.Seguiu sempre aixl i que Deu vulgui que un dtamolt, molt llunya, pugueu experimentaraquesta mateixa alegrta que Jo tenc ara. Enhora-bona professora, que sense conèixer-te sé queets formidable. No volia dir res més.

Miquel Oliver i Roig

P.D. Aprofit l'ocasió per "pressionar" elregidor encarregat de jardins -retacionat amb elque acab d'escriure-, per tal que se'n cuidi desubstituir aquells antiestètics bloquets de ci-ment que fornien les jardineres, per pedres fora-dades, que tant abunden pel nostre caml d'Arta,dins de Montblanc, i que l'empresa no seriamolt costosa i el canvi grandiós; segur.

Gràcies, per endavant

BSPORT ESCOLAR: ALUMNES GUANYADORS EN PING PONO

Hn Pere Ribas Mas i en en Marti Mas Gomita Na Catalina Barceló Pira i na Catalina Ramis

*M*U93 FEMT CARRERMY - 21 (i4i)

Sobre el "Reglament de concessió de subvencions"**************************************************

Mitjançant aquestes línies pretencfer una sèrie de reflexions ambl'objectiu de manifestar el meudesacord amb l'aprovació del"Reglament de concessió desubvencions per a 1.993" que es vaaprovar el passat dia 1 de maig, enuna reunió celebrada a l'Ajuntamentde Maria de Ia Salut ambl'assistència de tan sols tres de lesdotze associacions o entitatsesportives o socioculturals delnostre poble. La meva discordança esfonamenta en els següents punts :

1. Després de Ia primera reunió, oncom a secretari del Club Ciclista,vaig manifestar Ia meva opinió, poctemps després de Ia constitució del'actual Consistori, les tresrestants han coincidit sempre en diai hora amb proves ciclistes a les quehi ha participat el CC. Maria de IaSalut. En conseqüència, aquestaabsència forçosa ha motivat quel'opinió, d'una de les entitatsafectades, respecte de Ia normativaaprovada no hagi estat mai escoltada.

2. El dilluns anterior a Iacelebració de Ia reunió a Ia que esva aprovar definitivament l'esmentatreglament, vaig sol.licitar al Batleun aplaçament o, com a mal menor, unaaprovació condicionada a l'opinió delClub Ciclista Ja que -vull creure queper tercera casualitat consecutiva-coincidia en dia i hora amb Ia segonaetapa del "Pla-93". El President delConsistori va estar d'acord amb Iameva petició que, a l'hora de Iaveritat no es va dur a terme, ja quel'aprovació del Reglament es va ferde forma definitiva i, com he ditabans, amb l'assistència de solamentIa representació de tres de les dotzee n t i t a t s afectades. Unarepresentativitat que tampoc crec quesia l'adeqüada.

3. En referència al contingut de Ianormativa pens que no és oportú queel termini de presentació desol.licituds d'ajudes o subvencionsper aquest any es fixi, entre elsdies 1 i 30 de maig, quan ja moltesassociacions han desenvolupat Ia sevaprogramació. Per aclarir aquest punt,com a secretari del Club Ciclista,vaig sol.licitar dins Ia primeraquinzena de desembre del 92 com iquan s'haviende sol.licitar aquestesajudes. La contestació va esser quecom no s'havia acordat res nou.

seguirien les formes dels anysanteriors. En conseqüència, diaquinze de gener, vaig presentar unasol.ticitud anual, en base a Iaprogramació prevista, acompanyada deIa previsió d'activitats del 93 idels pressuposts dels actes pelsquals sol.licitavem ajudes. Malgratara resulti que tot el que férem noserveix per res, i ens demanin tornarpresentar les sol.licituds en base aIa nova normativa, volem deixarpública constància que l'Ajuntamentens ha abonat les quantitatssol.licitades tant pel "MemorialTomeu Bergas" com per Ia jornadainaugural del "Pla-93".

4. Dins l'apartat on s'especifica coms'han de sol.licitar les subvencions,si es tracta d'una associació, llegimque es requereix Ia presentació d'unbalanç econòmic global i unpressupost anual de l'associació enqüestió. Aquestes son dues condicionsque entenc del tot inaceptables jaque són uns drets que corresponen alssocis o a l'Assemblea General. Crecque mai un Ajuntament ha d'aprofitar-se de Ia necessitat d'ajuda econòmicaque tenen les distintes associacions,per fiscalitzar Ia seva situacióeconòmica. Si hi ha algun cas de malao obscura gestió econòmica Ialegislació actual presenta altresalternatives distintes a Ia queproposa el "Reglament" que entenc pocrespetuoses amb Ia independència i Iaidentitat pròpia de cada una de lesassociacions del nostre poble.

5. El següent apartat de Ia normativaque coment diu: "L'adjudicació de Iasubvenció suposa el compromís de — encas de dissolució tots els bensínventariables passaran a disposicióde l'Ajuntament, i una vegadaconsultat el C.M.C.E. els cedirà ambús a altres entitats locals que elspuguin necessitar". Es a dir que desdel moment de Ia concessió d'unasubvenció, l'Ajuntament s'apropiadels bens de l'associació en qüestió,mentre que aquesta, que és Ia quevertaderament ha lluitat peraconseguir-los, passa a ser nomésusufructuari. Crec que aquest és unnou aprofitament de les necessitatseconòmiques que tenen lesassociacions per disposar d'unmaterial que no és de l'Ajuntament.Me pareix bé que els responsablesmunicipals vulguin que els bens deles associacions, en cas de

dissolució, quedin dins Maria peròaquesta possibilitat està contempladaa Ia normativa estatutària de cadaentitat i, si s'ha de rectificar, éscompetènciade l'assembleageneral idels socis; mai de l'Ajuntament queho pretén a través d'una normativa iunes formes que demostren pocrespecte cap a Ia massa social i elsorganismes propis de lesassociacions.

6. Aquesta mateixa filosofia seconfirma a un altre punt on diu:"Totes les entitats localsfacilitaran a final d'any uninventari a l'Ajuntament als efectesd'esser distribuït entre els membresdel C.M.C.E. pel seu coneixement iefectes oportuns". Una vegada més lesentitats perdran Ia identitat pròpiaen base a les seves necessitatseconòmiques. I també els socis il'assemblea general hauran estatssubstituits per un Ajuntament que,pareix vol disposar de les entitatscom si aquestes fossin organismesdepenents d'ell o no tenguessin altreentrada econònica que Ia municipal.En referència al contingut d'aquestmateix apartat vull manifestar que mepareix, fins a cert punt, lògic quel'Ajuntament vulgi controlar elmaterial que se compri amb les sevessubvencions, però no amb els doblersque aportin els socis o siguin fruitde Ia gestió sèria i eficaç de lesrespe"ctives Juntes Directives, quetambé se mereixen un respecte.

7. Finalment he d'afegir que, elmateixdiade l'aprovació, quanvaigdemanar si una entitat localorganitza un acte fora del nostremunicipi, per exemple amb motiu deles festes patronals d'un altrepoble, l'AjuntamentdeMaria,hopatsubvencionar?. La resposta fou clarai contundent: SI.

Crec que no seria just acabaraquest comentari sense deixar públicaconstància que l'Ajuntament de Mariade Ia Salut, en el decurs dels dotzeanys que he estat lligat al ciclismedel nostre poble, ha estat el millori més important dels col.laboradorsque ens han recolzat. Es per això queestic quasi convinçut que elsresponsables municipals sabran feruna nova lectura del "Reglament" ireconsideraran el seu contingut.

TojBj Artma

FIW CttREWWY-22 d^>

^¿T

Jta*19SB

r<yÄ

¿£ *Pla de Mallorca - G. P. La Caixa*

^

ft

¿* ^CT tf

VA BE I SE COMPONEIs lectors de FENT CARRERANYrecordaran que al número anterior,comentant les incidències de Iaprimera jornada del Pla de Mallorcadeiem que això havia començat bé. Arahi podem afegir que se compon dediumenge a diumenge. A continuaciópresentam els comentaris i lesclassificacions que, fins ara s'hancelebrades.

RAFEL NULET. A SENCELLESLa segona etapa va esser aplaçada unasetmana per les males condicionsclimàtiques del dia primer de maig.Aixf, es va disputar el dissabtesegüent, dia vuit, a les 17 hores.Foren 107 ciclistes els quicompetiren sobre un itinerari de duesvoltes des de Sencelles cap Iacruïlla de Ruberts. Son Palou,cruïlla d'Algaida i Sencelles, percontinuar cap a Pina, Lloret i Sineuabans de retornar al punt inicial.

Els atacs del vilafranquerAntoni Mascaró i del sencellerGabriel Bauzà foren el més destacatd'aquesta etapa a Ia qual els nostresrepresentants no tingueren massadificultats per controlar elsadversaris i forçar una arribadamassiva amb un grup capdaventer de 56ciclistes d'entre els quals RafelMulet va aconseguir Ia victòriad'etapa a més de Ia primera posició ales classificacions generals demuntanya i regularitat. FerriolColombram, tercer a l'etapa, conservàel maillot groc de primer classificat8 Ia general. Manuel Fernandez vacontinuar al primer lloc de veterans"A" i el nostre equip encapçalava Iageneral per esquadres. Aquesta fou Iaclassificació d'aquesta segona etapadel Pla-93:

G. MestreRomànticG. MestreRomànticA Poc A PocG. MestreG. MestreG. MestreG. MestreG. MestreG. Mestre

1. Rafel Mulet2. Antoni Gayà3. F.Colombram4. Ant Perelló5. Tomeu Mulet6. Gm Ouetglas11.M.Fernandez14.Ferr. Roig22.Seb. Salom27.Est. Bergas33.Joan Pira35.Antoni Mas36.Ant. Munar50.Tom. Arbona70.A. Castelló

MestreMestreMestre

1.24.00m,tmtmtnvt.m,t.nvtHVtnvtBVtnvtnvtmtnvt

FERRIOL COLOMBRAM, A LLORETEl l(der de Ia competició, FerriolColombram cumplia 28 anys el diasegüent i ho va celebrar amb una novavictòria pels nostres colors -Iatercera- al Pla'93, segona del seucompte particular. Aquesta era Iatercera etapa, sobre el mateixitinerari de l'any anterior; Ia mésllarga i tan sols unes poques horesdesprés de Ia del dia anterior i ambIa musculatura encara ressentida del'esforç del dissabte.

respecte als adversaris. No hi haguécanvis a les generals.1. F Colombram G.Mestre 1.45.442. Rafel Mulet G. Mestre3. Antoni Gayà Romàntic4. Biel Bauzà Pau Gomer5. Ant. X. Mas Sant Joan9. Ant Abrines Poc A Poc10.Ferr. Roig G. Mestre10.Est. Bergas G. Mestre10.Joan Pira G. Mestre10.G. Quetglas G. Mestre33.Tom. Arbona G. Mestre

G. Mestre 1.26.23

EIs 117 ciclistes que hiparticiparen s'ho prengueren en calmaals primers quilòmetres per arribarIa gran batalla entre els pobles deMuro, Santa Margalida, Maria i Petra.Aquf va esser on el grup capdavanterva perdre major número d'integrants.Poc després de passar per Maria, elsdos primers de Ia general, RafelMulet i Ferriol Colombram, anarenescapats alguns quilòmetres Ia qualcosa va fer treballar els seusadversaris. Després de l'esprintespecial de "Es Cruce" -que va esserper Ferriol Roig- va arribar Ia calmafins a Sa Coma on es va fer Iadarrera selecció d'homes.

El grup capdavanter que vadisputar Ia victòria d'etapa estavaintegrat per tan sols 33 ciclistes.Ferriol Colombram i Rafel Muletdemostraren Ia seva superioritat

46.Antoni Mas50.Nofre Soler55.Ant. Munar57.Miq. Salom80.A. Castelló

G. Mestre 1.47.31G. Mestre 1.48.01G. Mestre fcG. Mestre fcG. Mestre 1.55.32

TRANQUILITAT A PETRAEl diumenge dia setze de maig es vacelebrar Ia quarta etapa amb Iapancarta de meta situada a Petra. Unnou récord de participants. Foren 121els qui hi participaren per completarIa jornada més tranquila pels nostresrepresentants que no tingueren massadificultats per controlar en totmoment Ia cursa a Ia qual seproduiren pocs intents d'escapada.

El més positiu va esser queRafel Mulet va aconseguir unadiferència important al seu favor aIa classificació general de Iamuntanya ja que tots els punts en

JbKtt93 FlNT CMREMNY - 23 (143>

Carrerany esportiu*Pla de Mallorca - G. P. La Caixa*

Ciclismedisputa de Ia jornada foren pelsnostres representants.

Una inoportuna foradada deJoan Pira al pas per Maria el vadistanciar del grup capdavanter.1. T.Ballester A Poc A Poc 1.28.422. F.Colombram G. Mestre m.t.3. Antoni Gayà Romàntic m.t.4. Jaume Bauçà Saurnier D. m.t.5. Pere Mulet Pau Gomer m.t.8. Manuel Fdez G. Mestre m.t.9. Rafel Mulet G. Mestre m.t.9. Ferr. Roig G. Mestre m.t.9. Est. Bergas G. Mestre m.t.9. G. Quetglas G. Mestre m.t.9. Antoni Mas G. Mestre m.t.9. Toni Mulet G. Mestre m.t.9. Tom. Arbona G. Mestre m.t.9. Nofre Soler G. Mestre m.t.9. Toni Munar G. Mestre m.t.72.A. Castelló G. Mestre m.t.73.Miq. Salom G. Mestre m.t.85.Joan Pira G. Mestre 1.33.29

N. FERNANDEZ. SEGON A SINEU

La darrera etapa disputada abans detancar el present número de FENTCARRERANY, va resultar favorable pelsnostres representants ja que lesprimeres posicions de Rafel Mulet enmuntanya i de Ferriol Colombram enregularitat, semblen ja quasidefinitives. A més de tot això,Manuel Fernández es va escapar al'entrada de Sineu i va aconseguiruna diferència d'onze segons que elsituen a Ia sisena posició de Iageneral individual.

En aquesta jornada Joan Pirava continuar amb Ia mala sort ja quedesprés d'escapar-se i esserneutralitzat, va tornar a foradar. Lamateixa sort va tenir Antoni Mas.Ferriol Roig, a Can Peris va caure,afortunadament sense conseqüències iOnofre Soler va estrenar Ia novabicicleta "Pinarello", com Ia deMiguel Indurain.

La classificació d'aquestacinquena etapa, que va tenir 122participants va romandre de Iasegüent manera:1. Jaume Pou CC Lloret 1.30.072. Manuel Fdez G. Mestre 1.30.213. F.Colombram G. Mestre 1.30.324. Rafel Mulet G. Mestre m.t.5. T.Ballester Poc A Poc m.t.7. Ferr. Roig G. Mestre m.t.10.G. Ouetglas G. Mestre m.t.36.Tom. Arbona G. Mestre m.t.53.Nofre Soler G. Mestre 1.31.4255.Joan Pira G. Mestre 1.31.4462.Toni Munar G. Mestre 1.31.5367.A. Castelló G. Mestre 1.36.3480.Miqu. Salom G. Mestre 1.40.11

Després de les cinc primeresjornades, les primeres posicions deles generals han quedat aixf:

1.2.3.4.5.6.8.102242455567

GENERALF.ColombramRafel MuletJoan C PicóBiel BauçàPedró MuletManuel FdezG. Quetglas.Ferr. Roig.Tom. Arbona.Antoni Mas.Toni Munar.Joan Pira.A. Castelló

INDIVIDUALG. MestreG. MestreRomànticPau GomerPau GomerG. MestreG. MestreG. MestreG. MestreG. MestreG. MestreG. Mestre

a 19"a 30"a 35"a 51"a 59"1.191.212.053.544.376.56

G. Mestre 15.04

GENERAL DE NUNTANYA1. Rafel Mulet G. Mestre 522. G. Quetglas G. Mestre 333. Manuel Fdez G. Mestre 224. F.Colombram G. Mestre 21

GENERAL KTES VOLANTS1. T.Ballester Poc A Poc 202. Antoni Gayà Romàntic 153. G. Quetglas G. Mestre 124. F.Colombram G. Mestre 6

GENERAL DE REGULARITAT1. F.Colombram G. Mestre 102. Rafel Mulet G. Mestre 183. Antoni Gayà Romàntic 35

GENERAL PER EOUIPS1. CC. Maria Salut-G. Mestre 18.51.272. Club Ciclista Muro-Roméntic a 1.323. CC. Sencelles-Pau Es Gomer a 1.52

ALEVINS, INFANTILS I FEMINES

Coincidint amb Ia cinquena jornadadel PIa de Mallorca, a Sineu, mentreels socials competien en carretera,les categories inferiors ho ferensobre el tradicional circuit urbà.

EIs representants del CC.Maria de Ia Salut ho dominaren tot.Viçens Reynés en alevins i DamiàBarceló en infantils foren elsguanyadors absoluts, mentre queCristina Fernàndez i Victòria Montielferen el mateix en les respectivescategories femenines.

La mala fortuna va esser perAntoni Martorell que no va poderacabar Ia cursa a conseqüència d'unacaiguda que sortosament no Ii vaprovocar ferides importants. Aixíquedaren les classificacions:

Alevins-13 participants1. Viçens Reynés Es Cruce2. Victòria Montiel Es Cruce3. Magadalena Márquez Es Cruce4. Miquel Mas AC. Sineu5. Joan Barceló Es Cruce6. Guillem Beltran Es Cruce

Infantils-24 participants1. Damià Barceló Es Cruce2. Manolo Muñoz EsSiurell3. Llufs Ferrer Wimpy4. Pedro J. Mestre AC. Sineu5. Samuel Hernández Es Siurell

A continuació presentam Ia foto del'acte d'entrega de premis de Iacarrera dels alevins on podem veureel podium amb els representants deMaria de Ia Salut.

FtW OWMHWr-24 CM4»

La çuerra azegovina/on

cessiten4nedicineijuda'ns2crecollir-lesosaltre/les hi durem.cudeÍK a lafarmacia.

organitzen:

col.laboren:[ o ì . l c g i (Ic hüiiiii ieutiis (Ie

( o O | ) C l l l t l V ( ! F l ] I M l ( I ( C u M

Consel lei io de Suni i i iAjuntament de Cnl ' . i í i

Giii|)lns Pu!)l

PUNTS D1ENTREGA:(FINSAL5 DEJUNY)

TOTES LES FARMACIES DE MALLORCAPALAU DE LA PREMSA - Palma

POLIESPORTIU DE CALVIÀPOLIESPORTIU DE STA. PONSA

PER MES INFORMACIÓ:71 3465 - 71 52 80- 13 91 39

Il RECOLLIDA DE MEDICINES PELS NINS DE BOSNIA-HERZEGOVINASortida 11 de Juny d'un comboi des de Palma amb desti I.R.C. a Metkovic-Split

DONATIUS: "La Caixa" - Of. pr incipa>390 - n° cuenta 7365-51

Amb molt de eust publicarn aquest anunci per si de quak)ue manera podem coLtaborar enevitar ebs sufnments dets innocents de Ui guerra de Bònia-Herzegovina. Des de l'escoki ae n'hafet una coLlecta que a hores de tancar U revista encara no s'havia contabÜitzat