DISSABTE · 24 d’agost del 2019. Any XLIV. Núm. 15099 - AVUI / Any XLI. Núm. 13969 - EL PUNT

1,50€

“La no política i les retallades hanalimentat el creixement de laultradreta a tot el continent”

El meu país Camil Ros

P13

LES SÈRIES. Valencià (o andorrà, o català, o vigatà) i home de bé, no pot ser / És possible coure un ou amb un parell de telèfons mòbils P6,7

1515

27-1

2131

03Q

1818

70-1

1901

65T

Susqueda: sense respostesdos anys després dels crims

ASSASSINATS · Dos joves delMaresme van ser morts a trets iel seu cotxe, enfonsat a l’aigua

NACIONAL P8,9

MAGENTÍ · La defensa de l’únicdetingut pel cas, ara lliure,demana més proves per aclarir-lo

INCÒGNITES · En el segonaniversari del doble crim alpantà, falten totes les respostes

Protesta pels incendis a l’Amazones, ahir, davant del consolat del Brasil a Barcelona ■ EFE

EUROPA-MÓN P18,19

Els focs a l’Amazones, protagonistes sorprenents en la cimera del G7

Pressió al Brasil pels incendis

Nacional P14

Trobades les restes dela periodista gironinadesapareguda el 2011

NACIONAL P15

La Generalitat vol una reunióamb la companyia, que ja notindrà operativa la base al gener Avions de Ryanair a Girona ■ ACN

Ryanairtancarà labase de Girona

EUROPA-MÓN P21

Trumpamenaçala Xina ambuna durarespostaPequín augmenta elsaranzels dels cotxes

2 | EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 2019

iure dels marges.Que no és el ma-

teix que viure als mar-ges que és allà on viubona part d’aquestasocietat desnortada.Menjar dels marges,

espàrrecs, rovellons, i mores. Ara és laseva hora. M’hi acosto perillosament. Elperill és una esgarrinxada o anar a pe-tar de cap al barranc. En tinc unesquantes que m’esperen a tocar d’un ca-nyar. Uns esbarzers que han agafat vo-lada, vull dir volum. I amb la creixençamés punxes que volen fer la meva cap-tura una missió impossible. Comaquests robatoris sonats que hi ha detant en tant als museus. En parlavaamb els meus fills, aquests dies quehem fet una fugida austríaca. I al Belve-dere vienès, mentre badàvem i redes-cobríem les taques a l’oli que han bastittantes imatges i colors, de Gustav Klimti el seu petó o l’abraçada d’Egon Schie-le, i tants d’altres, ens vam embrancaren els robatoris que ha patit El crit delnoruec Edvard Munch, que també téobra exposada a Viena. El 12 de febrerdel 94 mentre Noruega gaudia de la in-auguració dels Jocs Olímpics d’Hivern,

un lladre amb una escala, Pal Enger,s’enduia el famós quadre, i com que sa-bia que tota la policia era als Jocs els vadeixar nota i tot. El van enxampar tresmesos més tard, després que haguésamagat el quadre a la taula on la sevamare i oncles jugaven a cartes cada dia.El 22 d’agost del 2004 tres encaput-xats armats amb pistola, i amenaçantqui no es llancés a terra, se’n van enduruna altra còpia més gran del museuMunch d’Oslo. La policia va necessitardos anys per recuperar-lo després queun dels lladres confessés que no troba-ven mercat. Ara han reforçat la segure-tat amb tota mena de vidres gruixuts. Ijo un 22 d’agost miro d’endur-me lesmores dels esbarzers del camí. He es-perat que maduressin, que passessind’un primer vermell esmorteït, a un roigencès i finalment a un morat que elsdona nom i gust. Una pell tibant, quet’esclata a la boca plena del suc quedeixen anar aquesta conjunció, aquestaagregació d’esferes perfectes. I ho faigmirant que no se’m clavi una d’aques-tes pues, ja sigui a les mans o a les ca-mes, mentre allargo braços i cos, en po-sats impossibles imitant els models deKlimt, Schiele o Munch.

V

Keep calmXavier Graset

Mores

Menjar dels marges,espàrrecs, rovellons, i mores.Ara és la seva hora

er anar a veure la pel·lícula d’enTarantino que l’altre dia els co-mentava vaig haver d’agafar el

cotxe perquè el multisala on la projec-ten es troba dalt d’una muntanya.Sempre haig d’agafar el cotxe per anaral cine. Sovint vaig als Icària de la VilaOlímpica del Poblenou, on les fan totesi amb subtítols. Però les pantalles sónpetites, i la d’en Tarantino la vaig volerveure sobre pantalla gran. I els subtí-tols? He dit molts cops que soc un ad-mirador del doblatge. O un “acostu-mat”, a còpia d’anys de fer-ne consum.

Les expedicions automobilístiquesper veure pel·lícules em fan pensar sihauria arribat a ser un aficionat al cinesi de petit i de jove no hagués tingut elscines assequibles a peu pla. Sortia decasa, i a mà dreta tenia un cine i a màesquerra, un altre. La resta estaven si-tuats en el carrer adjacent. Travessavael carrer, i els dissabtes i diumengesentrava al cine del col·legi. Les veia to-tes, repetides un dia i l’altre. Per veu-re-les amb més intensitat vaig dema-nar al pare Maxenchs si podia ser aco-modador. La meva primera vocació vaser la de conductor del tramvia. El

P

tramvia passava per davant de casa, ila mare em treia al balcó per veure siem menjava el roger veient-lo circular.La segona vocació va ser acomodadorde cine per veure les pel·lícules tota lasetmana. La tercera va ser la de projec-cionista de cine. Em pensava queaquell senyor que treia el cap pel foratde la paret del darrere tenia la clau i lamàgia dels raigs de llum que sortienper l’altre forat i estampaven la panta-lla. Els cines feien llavors dues pel·lícu-les seguides. Una era la dolenta i l’al-tra, la bona. La dolenta acostumava aser en blanc i negre i la bona, de colors.De vegades passava que tan dolenta

era l’una com l’altra. De vegades eramés bona la dolenta que la bona. Finsque no vaig tenir ús de raó tant me fe-ia: m’agradaven totes. Va venir l’ús deraó i vaig fer distincions. Abominableús de raó: ha anat a més i ara no men’agrada cap.

El tramvia no passa, l’home del foratno treu el cap perquè el projector és unrobot, els acomodadors són els matei-xos espectadors amb el mòbil fent delot, els cines de carrer han desapare-gut. A la muntanya o a Barcelona,doncs, a veure cine. La pel·lícula d’enTarantino, deia l’altre dia, fa referèn-cia a moltes d’aquelles pel·lícules delsprogrames dobles. Molta gent diu queli sobra una hora. No: és un programadoble, amb trossos millors i trossos pit-jors. Em pregunten si m’ha agradat.Per degustar-la del tot l’hauria de veu-re al cine de col·legi, amb talls, crema-des, pics i ratlles i els nens cridant. No-més hem salvat les crispetes.

Sense els cines de carrer, del meucarrer, hauria estat un altre. Què hau-ria fet sense anar al cine? Llegir mésnovel·les? Tothom menys jo diu quesón molt més positives i formatives.

“Per veurepel·lícules arasempre haigd’agafar el cotxe

Vuits i nous

Cine dobleManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

augment del nombre d’homici-dis i robatoris amb violència ila persistència dels carteristes

a Barcelona, la multiplicació de denún-cies per agressions sexuals a moltesciutats, la problemàtica al voltant delsMENA –menors estrangers no acom-panyats– i un element tan relatiu comés la percepció col·lectiva han conver-tit aquest estiu en l’estiu de la insegu-retat ciutadana. El debat és tan com-plex com necessari. En primer lloc, siels menors no acompanyats no fossinàrabs i foscos de pell, la percepció ciu-tadana sobre el tema seria menys alar-mista. Pel que fa a la política sobre lamigració, cal subratllar-ho, és directa-ment competència estatal. I fins ara elsgoverns espanyols, tant els del PP comels del PSOE, han aplicat polítiques er-ràtiques i poc solidàries, traslladant lapatata calenta als ajuntaments. Aixòsí, la tutela dels menors correspon a laGeneralitat. Per això, incrementar les

L’ “Quan parlemde seguretatciutadana hi jugaun paper moltimportantla percepció

ofertes laborals per als menors noacompanyats en comptes de caure enla criminalització de tot el col·lectiu ésun bon camí. No només per part de lesinstitucions sinó també per part de lasocietat civil, com han demostrat lesiniciatives de la Fundació Climent Gui-tart i la Fundació Barça. D’altra banda,

tal com dèiem al principi, quan parlemde seguretat hi juga un paper molt im-portant la percepció. És a dir, a vega-des la percepció pot contradir les esta-dístiques. Per exemple, quan la policiadeixa aparcat el cotxe en una punta delcarrer amb els llums oberts mentre elsagents vigilen a peu l’altra punta, con-tribueix amb aquesta combinació aaugmentar la sensació de seguretat. Osigui, més presència policial però tam-bé més imaginativa. Finalment, pelque fa a la situació concreta de Barce-lona, és evident que la coordinació en-tre l’Ajuntament i la Generalitat és mi-llorable. Però, davant l’increment dedeterminats delictes, la proliferació depatrulles ciutadanes no serà mai partde la solució sinó del problema. Quan lamanca d’efectivitat de les institucionsés ocupada per iniciatives ciutadanes–tan voluntarioses com perilloses–també s’obre la porta a accions al mar-ge de la llei.

L’estiu de la inseguretatXevi Sala / xsala@elpuntavui.cat

A la tres

La desforestació de l’Amazò-nia és un gravíssim problema

d’abast mundial per més que JairBolsonaro, negacionista confés delcanvi climàtic, ho vulgui deixar enun afer intern. Els milers d’incendisque estan devastant la selva ama-zònica són una veritable crisi inter-nacional que en les darreres horesha pres una volada extraordinària,després que el president francès,Emmanuel Macron, ha anunciatque inclourà el tema en l’agenda dela cimera del G7, aquest cap de set-mana a Biarritz. I no solament això,sinó que ha amenaçat d’oposar-seal tractat de lliure comerç entre laUnió Europea i Mercosur perquèBolsonaro no compleix els compro-misos contrets en matèria de mediambient. El president brasiler l’hatitllat de colonialista, dies desprésd’haver menyspreat les presiden-tes d’Alemanya i Noruega perquèvan decidir suspendre la seva apor-tació al Fons Amazònia, creat el2008 en el marc de l’ONU per lluitarcontra la desforestació.

El Brasil sempre ha estat moltgelós de la seva sobirania sobrel’Amazònia, el gran pulmó verd delplaneta, i qualsevol intervenció in-ternacional de cara a protegir-la haestat considerada una ingerència.Passava amb Lula da Silva, peròamb l’arribada de Bolsonaro a lapresidència, les reaccions a les ac-tuacions exteriors han estat moltvirulentes. No és estrany. Ha deprotegir els interessos dels grupsde pressió dels grans terratinents,que li exigeixen sumar terres fèrtilsper augmentar els camps de con-reu. Per això la tala d’arbres s’ha ac-celerat de forma dramàtica d’ençàque l’exmilitar ultradretà va accediral poder el gener passat, facilitant lapropagació dels incendis. De fet, latala d’arbres s’ha convertit en unapolítica d’estat que té una reper-cussió planetària.

Una crisid’abastmundial

EDITORIAL

Les cares de la notícia

El ministre d’Afers Exteriors espanyol, que hacombatut amb mètodes qüestionables l’indepen-dentisme català, serà investigat ara per la FiscaliaGeneral Federal d’Alemanya, que ha admès la de-núncia presentada contra ell per l’espionatge or-denat a les delegacions catalanes.

PORTAVEU DEL PP AL CONGRÉS

Investigat a Alemanya

La diputada del PP per Barcelona al Congrés,l’única representant de Catalunya dels populars,es recolza en notícies falses –que hi ha empresesde repartiment que han deixat d’operar a Barcelo-na a causa de la inseguretat– per demanar ques’hi enviï més policies estatals i guàrdies civils.

-+=

-+=

Cimera inoportunaEmmanuel Macron

Inseguretat i mentidesCayetana Álvarez de Toledo

-+=

Josep Borrell

La cimera del G-7 que té lloc avui i demà a Biarritz,al País Basc del Nord, és del tot inoportuna per alpopular emplaçament turístic, en plena tempora-da alta. Res no justifica l’elevat cost de la trobada,ni els problemes de trànsit que hi haurà a la fron-tera. Segur que hi ha altres llocs més adequats.

PRESIDENT DE FRANÇA

MINISTRE D’AFERS EXTERIORS ESPANYOL

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 2019 | Punt de Vista | 3

De reüllIgor Llongueres

Diàlegbilateral

ocs dies després de la moció de censura a MarianoRajoy que va portar Pedro Sánchez a La Moncloa,

amb el suport dels partits independentistes, el lídersocialista va defensar la necessitat d’un diàleg bilateralentre els governs català i espanyol. Va ser el juny del2018. Després arribarien les dues trobades amb elpresident Torra i les bones paraules de la vicepresidentaCarmen Calvo. Aquesta petita escletxa, però, es vatancar ràpidament el mes de febrer amb l’episodi delrelator i la concentració a Madrid del PP, Ciutadans i Vox.

És possible tornar al diàleg? Ni elmés naïf hi confia. Des de JxCats’obren a passar del no a l’abstencióa la investidura si hi ha aquestcompromís de diàleg bilateral perpart dels socialistes. Els ho avanço:no hi serà. Durant aquests anys deprocés la cadira buida, la paret, haestat el govern espanyol. Des d’aquí

sempre s’ha apostat pel diàleg i això no pot canviar.Alguns s’esperaven un socialisme espanyol valent perencarrilar una solució política al conflicte. Error. El PSOEprefereix d’aliat Ciutadans que Unides Podem. Té enJosep Borrell i les seves males arts un dels puntals delseu govern en la lluita contra l’independentisme. I haestat evident el menyspreu de Pedro Sánchez a JxCat iERC després de les eleccions del mes de maig. El PP i elPSOE no són la mateixa cosa. Però no ens enganyem. Niamb els uns ni amb els altres hi ha una sortida possible.Cal tornar a evidenciar-ho. No els ho posem fàcil.

P

Els ho avanço:no hi hauràcompromísde diàlegbilateral perpart del PSOE

http://epa.cat/c/m2gvy3

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Gironi-nes), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua),Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

1any

L’independentisme català forçael PSOE a revocar lessentències contra LluísCompanys i la resta derepresaliats.

10anys

20anys

Amenaça de ruïna per alspagesos del vi i del cava. Lacaiguda del preu del raïm posaal límit l’economia delsviticultors.

El president de la Generalitat,Jordi Pujol, signa per sorpresael decret de dissolució delParlament i de convocatòriaelectoral diumenge al matí.

Judicis franquistes Pagesos del vi Eleccions el 17-OTal diacomavui fa...

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 20194 | Punt de Vista |

iu la llegendaque, fins fa no

gaire, els independen-tistes anaven tots al’una i eren una pinyaindestructible. Tots

pensaven el mateix i actuaven totscom si fossin un sol home. Diu la lle-genda que avui l’independentisme ésuna olla de grills, que han abandonatl’objectiu comú, que només lluiten perengrunes de poder autonòmic i ques’han venut a canvi d’indults i perdons.

Fem això que feien els periodistesabans de les xarxes socials, i anem ales fonts, a veure què diuen uns i altres.Comprovem si la llegenda és certa o ésun altra conseqüència d’aquesta eraen què les emocions prevalen sobre elpensament i l’anàlisi. Potser resultaque ni abans tot era de color de rosa niara és l’Apocalipsi. Com que l’espaid’aquesta columna és escàs, repas-sem només el que han dit aquesta ma-teixa setmana dos dels màxims lídersde les dues grans famílies de l’inde-pendentisme. “La unitat no és unifor-mitat. I hi ha moltes maneres d’actuar

junts”, diu l’un, tot recordant que niabans ni ara no hi ha hagut mai unacohesió de pedra dins el moviment,que és la diversitat la seva principal vir-tut. “Per reeixir caldrà assumir un nouembat, que no serà indolor i pel qualcaldrà ser més, estar millor preparats iactuar amb tota la determinació”, as-segura l’altre líder. “Caldrà no nomésser conscients de la capacitat de sacri-fici, sinó de l’assumpció d’aquests sa-crificis”, hi afegeix el primer. Un d’ellsreclama tenir en compte “la desobe-diència civil, en un marc democràtic isempre no violent”. L’altre demanaaplicar “instruments de lluita ques’han demostrat vàlids i eficaços”, comara “la desobediència civil”. L’un pro-nostica que, “a la independència, hi ar-ribarem si anem plegats i si entenemque el camí és la ruptura democràtica”,i l’altre una “confrontació en el marcd’una estratègia guanyadora i empo-derada per una gran majoria social”. Ésfa gairebé impossible assignar les fra-ses a un partit o a un altre. Divisió? Di-vergències? No n’hi ha per a tant.

D

Full de rutaGermà Capdevila

Poquesdiferències

Diu la llegenda que avuil’independentisme és unaolla de grills, que hanabandonat l’objectiu comú

legeixo amb profusa atenció No-va il·lustració radical, de MarinaGarcés, bellament editat per Ana-

grama, l’octubre del 2017, en la sevaprimer edició. I ho faig, no sense reser-ves, producte de l’escassa relació que,gens ocasionalment, la pensadora haestablert entre la identitat com a prin-cipi d’igualtat i els moviments socialssorgits a Catalunya durant la darreradècada. A parer meu, un judici erràticque delata una resistència general en elsi de la intel·lectualitat a repensar de-tingudament un concepte cardinal enla formació –encara avui– d’aquellessocietats modernament articulades.

I TANMATEIX, ‘NOVA IL·LUSTRACIÓ RADICAL’

està ple de plantejaments suggeridorsque realcen aquest assaig. Planteja-ments que ens interpel·len constant-ment de manera oberta –i degudamentconcatenada– des d’una reflexivitatconscient a fi d’articular possibles solu-cions a la crisi de les humanitats. Unassaig sense respostes clares –tal compertoca a l’assaig de perfil adornià coma gènere antidogmàtic– en què es re-

L ivindica el concepte de criteri il·lustratcom a eina d’emancipació.

NO ENTRARÉ ARA EN LES CONTRADICCIONSinherents –que Garcés mateixa expo-sa– pel que fa a reivindicar un movi-ment –la Il·lustració– que no va saberevitar el sorgiment de formes totalità-ries de poder. Tampoc quant a la neces-sitat de crítica a l’humanisme històricque ha de menester una redefinició delseu llegat si no es vol caure en l’anacro-nisme cultural. Però sí que apuntaré lapreocupant “impossibilitat d’interve-nir amb eficàcia i autonomia sobre lescondicions del temps vivible.” Paraulesde l’autora que remeten a la noció dedignitat com a marc imperatiu de lanostra societat. I, en aquest sentit, a lanecessitat de poder projectar en eltemps històric la millora de la condicióhumana. Tenir consciència de posseirun destí comú i, en llibertat, saber em-poderar-se.

CAL, DONCS, RECUPERAR KANT per cons-tatar que encara ara estem en temps

d’Il·lustració. Per tant, l’emancipaciómitjançant el coneixement, aquell sa-ber que res sabem previ a qualsevoltransformació, es troba en un estatutòpic de realització. I, sobretot, quanmés que mai es conrea la individualitaten la seva faceta acrítica. No debades,tecnocràcia i intel·lectualitat es donenla mà en el seu esforç per atomitzar i re-duir l’ésser social a un fenomen anec-dòtic. El fet col·lectiu –la identitat coma pont intercultural– es denigra en llursubstrat ideològic.

POTSER CAL MÉS TEMPS PER COPSAR entota la seva dimensió la importància dela identitat com a principi d’igualtat.Perquè al capdavall, si és veritat quefins i tot allò que significa ser humà es-tà en disputa, posats a disputar cal tro-bar el lloc que ocupa l’individu i allò desubstancial que el dignifica. Hi ha enl’alteritat –en les identitats plurals– uncamí comú per explorar a partir de laidea que l’home és un ésser col·lectiu, ique socialment disposa també d’aques-ta força per intervenir de manera críti-ca en els esdeveniments històrics.

Jordi Solà Coll. Escriptor

Il·lustració i identitatTribuna

Ara, la Crida

b Sembla que ara alguns vo-len anar a Poblet. Bé, doncsuns altres potser hauremd’anar a Montserrat. Els quetinguem una visió més àm-plia per al futur del nostrepaís.

Els i les que no descartemaccions unilaterals com tam-poc descartem accions bila-terals pactades i acordadesper un estat independent.

Les i els que creiem en unaestratègia política basada enla unitat d’acció de tots i ambtots menys amb qui continuïdefensant encara a horesd’ara el 155 i l’existència depresos polítics catalans.

Hem de caminar juntstots: PDeCAT, Junts per Ca-talunya, Demòcrates, ERC,Mes, Poble Lliure, Front Re-publicà, CUP. Tots! Tots somcridats a treballar conjunta-ment. No fer-ho serà retardarla nostra llibertat molts anysmés...

I en això cal intensificar latasca de la Crida Nacionalper la República cercant launitat, organitzant ja els nu-clis territorials, les sectorialsi els corrents ideològics. Ipreparant-se, si els dirigentsdels partits no estan a l’altu-ra de les circumstàncies i asobre són incapaços de ferun pas al costat. Per esdeve-nir aquella organització polí-tica que ens representi a mi-lions de catalans avui perple-xos, desorientats i desenci-sats al nostre Parlament, elParlament de Catalunya.

Que la prudència i la digni-tat ens faci guanyadors!RAIMON GUSI AMIGOVilafranca del Penedès (Alt Pene-dès)

Mes de vacances

b Durant aquests mesos dejuliol i agost hi ha mobilitatde ciutadans que durant untemps inferior a un any fanestada a llocs diferents del

seu entorn habitual fent tu-risme. Però el turisme és unfenomen tan viu que amb elpas del temps es va diversifi-cant en moltes modalitats,com ara l’ecoturisme.

Entre moltes altres moda-litats servidora destacaria unturisme religiós en el qual elscinc nuclis més importantssón Jerusalem, Roma, la Me-ca, Fàtima i Santiago deCompostel·la. Hi ha tambéun turisme espiritual motivatpel recolliment i la meditació.Hostatgeries monàstiques,repòs religiós i cultural, re-cessos espirituals, cursos defilosofia oriental. Tot plegatresulta una diversificaciósempre digna de tot esment.ANNA MARIA MUNTADA BATLLEGranollers (Vallès Oriental)

El Sr. Cuyàs i elbeure a morrob Aquesta, a la meva mane-ra de veure, és una de lestantes demostracions de la

degradació dels costums enquè estem submergits. Po-dríem citar una llarga llista:els tatuatges al cos, el pen-jar-se argolles al nas i les ore-lles, el vestir cada cop mésinformal, amb robes envelli-des i destrossades, el com-portament de la canalla ambla inhibició dels pares, fins al’extrem que ja hi ha hotelsen què no permeten menorsde dotze anys, els festivalsdits “musicals” on milers depersones a peu dret salten,bramen, xisclen, barrejats,amb alcohol inclòs, acompa-nyats d’uns teòrics músics,que fan el mateix amb unssons que fa mal a les orelles,la proliferació de les drogues,etc., etc. Jo diria que estemdins del cicle de caiguda quel’Arnold Toynbee va descriureen el seu Estudi de la història:“Les civilitzacions, neixen,creixen, arriben al zenit i ca-uen fins a desaparèixer.”ÀNGEL MARCOSant Just Desvern (Barcelonès)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 2019

Gonzalo Boye, ADVOCAT DE CARLES PUIGDEMONT I ANTONI COMÍN

“Quan es diu que s’ha de fer el referèndum a tot Espanyas’està passant el corró a les minories nacionals”

La frase del dia

a controvertida decisió del pri-mer ministre indi, Narendra Mo-di, de derogar l’article 370 de la

Constitució índia amb el suport delParlament i del president de l’Índia, hadeixat l’estat especial (amb un alt graud’autonomia) de Jammu i Caixmir sen-se la seva condició d’especial, però tam-bé sense la seva condició d’estat; l’haconvertit en un territori de la Unió(amb assemblea legislativa) dependentdirectament del govern federal de Del-hi. A més, i no menys transcendent, eldecret de Delhi ha separat la regió deLadakh de la resta de l’antic estat i l’hatransformada també en un nou territo-ri de la Unió (sense assemblea legislati-va, en aquest cas). Fa molts anys queintento explicar aquest conflicte alsmeus estudiants; he estat en diversesocasions a pràcticament tots els seusracons; i segueixo pensant que proba-blement es tracta d’un dels conflictespolítics, religiosos, ètnics, lingüístics (iun llarg etcètera) més complexos alsquals s’enfronta el món avui dia. Em li-mitaré per l’espai limitat d’aquest arti-cle a intentar aportar una mica de llumal cas concret de la separació del La-dakh, que per si mateixa explica granpart del conflicte.

ANEM A PAMS. QUÈ ÉS EL CAIXMIR? Estric-tament és un territori separat actual-ment en tres estats diferents: l’Índia, elPakistan i la Xina. Tres potències nu-clears amb enormes interessos geoes-tratègics a la regió, incloent-hi l’aiguadel riu Indus i els seus tributaris quetravessen tota la regió. Centrem-nos enla part índia. L’Índia ocupa el fins araestat de Jammu i Caixmir, format perdues regions molt diferenciades: alsud, les terres baixes de Jammu, demajoria hindú i ètnia dogra, i, al nord,les muntanyes, la vall del Caixmir ambcapital a Srinagar, de majoria musul-mana sunnita i ètnia caixmiri. En elnom de l’estat s’oblida la regió de La-

L dakh, situada al bell mig de l’Himàlaia,amb capital a Leh, de majoria budista icultura i llengua tibetanes, i amb unasuperfície molt superior a la de la ma-teixa vall del Caixmir.

DE FET, LADAKH VA SER UN REGNE INDEPEN-DENT fins a la primera meitat del segleXIX amb una rica història de més demil anys. Però a final del segle XVIII vanéixer l’imperi sikh a les terres baixesdel Punjab i Jammu que va desafiarigual britànics i afganesos, fent-los forade bona part del que és l’actual Pakis-tan i del nord-oest de l’Índia. La vall deCaixmir, annexionada primer pels mo-gols de l’Índia al segle XVI i ocupadapels afganesos al XVIII, va ser allibera-da pels sikhs i incorporada al seu impe-ri. Per la seva part, el Ladakh va serocupat el 1834 per un general sikh, Zo-rawar Singh, al servei del virrei de Jam-mu, Gulab Singh, de religió hindú, ques’havia convertit en vassall dels sikhs.L’imperi sikh va ser finalment aniqui-lat pels britànics a mitjan segle i GulabSingh, que al final de la guerra va trairels sikhs, va ser recompensat pels bri-tànics, que el van elevar a la categoriade maharaja hereditari de Jammu i livan vendre les valls del Caixmir i La-dakh, entre d’altres, per una mòdicasuma d’uns quants milions de rupies.Així va néixer fa 150 anys Jammu iCaixmir, amb un Jammu de majoriahindú, un Caixmir de majoria musul-mana i un Ladakh de majoria budista,units pel caprici interessat de Londres.Fins a 1947, quan amb la partició delsubcontinent el Pakistan va ocupar lapart del regne formada pels actualsAzad Jammu i Caixmir –tradicional-ment part de Jammu– i Gilgit-Baltis-tan –territori que Islamabad manté enuns llimbs legals i controla amb mà deferro–; l’Índia va annexionar-se l’estatconegut fins ara com a Jammu i Caix-mir, i una mica després els xinesos vanannexionar-se el territori d’Aksai Chin

com a resultat de la guerra de 1962 lliu-rada amb l’Índia.

DESPRÉS DE GAIREBÉ CINQUANTA ANYS DELLUITA, els ladakhs van aconseguir queel 1995 la seva regió disposés d’un mí-nim reconeixement territorial dins del’estat de Jammu i Caixmir amb l’esta-bliment del Ladakh Autonomous HillDevelopment Council, una mena deconsell comarcal de capacitat molt li-mitada. Però és ara quan finalment,com a resultat dels intents de Delhi perdiluir el sentiment independentista dela població de la vall del Caixmir permitjà de la controvertida abolició de laseva condició d’estat i la pura repressiópolicial, el Ladakh aconsegueix un tí-mid reconeixement polític com a nouterritori de la Unió, tot comptant ambun suport àmpliament majoritari de laseva població, excepció feta dels mu-sulmans xiïtes de la zona de Kargil, elsquals reclamen no quedar diluïts per lamajoria budista centrada a les valls alvoltant de Leh i de Zanskar.

MENTRESTANT EL CONFLICTE DE LA VALLDEL CAIXMIR ha quedat més obert quemai. La decisió d’eliminar la categoriad’estat a Jammu i Caixmir ha estat con-testada tant pels federalistes com pelsindependentistes caixmiris. És proba-ble que Modi intenti retornar-los la se-va condició d’estat però mai la condiciód’estat especial amb àmplia autono-mia com passava fins ara. No funcio-narà. La població caixmiri reclama demanera majoritària exercir el seu dreta l’autodeterminació i, fins que no esresolgui aquest greuge, el conflicteperviurà i probablement encara es fa-rà més violent. És cert que, mentres-tant, Ladakh ha avançat en el seu ca-mí cap a ser reconegut com a entitatpolítica i cultural, camí de nacional,de ple dret i la seva població ho haaplaudit amb entusiasme. Ladakhexisteix per fi.

Josep Lluís Alay. Professor d’història de la Universitat de Barcelona

Ladakh existeixTribuna

SísifJordiSoler

l vodevil barat en-tre els dos partits

hegemònics de l’inde-pendentisme emboirael debat de les idees, iconseqüentment, im-

possibilita redefinir la direcció d’unmoviment que té part dels seus pro-blemes en la voluntat inequívoca deser un ostatge voluntari de la Renai-xença, o sigui, d’un romanticisme in-discutiblement fecund dins el contextd’aridesa literària i política de principisdel XIX, però nociu quan ha brotat aposteriori amb discursos èpics deslli-gats de la realitat política del moment.Així doncs, la proliferació de quixots hadut el triomf dels pragmàtics i la idea-lització estèril dels vençuts per seguiralimentant el cercle viciós de la derro-ta. Per això, quan el president Torrapren el verb d’activista exhortant a unaconfrontació democràtica amb l’Estatcom si l’octubre del 2017 s’hagués sor-tit el carrer a fer un aplec parroquial,ha d’explicar el què i el com defugintd’heroïcitats de cartó pedra que solenamagar deixos d’irresponsabilitat polí-tica, i és que, si l’independentisme volprosperar, necessita prendre el prag-matisme real que requereix tot projec-te polític despullant-se d’arenguespròpies de la final de la Champions. Detotes maneres, tampoc cal oblidar queun Estat monolític capaç de tractar elspresos polítics seguint les pautes ven-jatives d’Espartero, pocs aspectes en-tendrà davant el pragmatisme, peròllavors s’haurà abraçat la realitat coma tal i s’avançarà d’acord amb la matei-xa sense vestir quimeres. Ara, tot s’hade dir, per fer un pas com aquest esnecessita la valentia política i moral dedecebre els propis per aconseguir elsobjectius del demà, i, d’això, no sé sin’anem sobrats.

E

De set en setFrank Bayer

Matem laRenaixença

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 201910 | Nacional |

L’article 2 del Tractat deLisboa diu que la UE es fo-namenta en els valors derespecte de la dignitat hu-mana, la llibertat, la demo-cràcia, la igualtat, l’estatde dret i els drets humans,inclosos els drets de “lespersones pertanyents aminories”. I és en aquestafegitó en el qual ell incloula minoria nacional catala-na dins l’Estat, on GonzaloBoye, advocat de CarlesPuigdemont i Toni Comín,aposta per concentrar apartir d’ara bona part del’arsenal jurídic que utilit-zarà per defensar als tri-bunals europeus la situa-ció dels seus clients, talcom va explicar durantuna xerrada ahir a la Uni-versitat Catalana d’Estiu,a Prada. “Al contrari que eldret a l’autodeterminació,ningú pot dir que aquestno existeix, i ni Estra-sburg ni Luxemburg s’hihan pronunciat fins ara,així que anem a veure siexisteix i si Europa estàorientada cap a aquestavia”, va exposar. “No sé siserà una peça clau en totsels recursos, però si hi hauna manera de guanyar esbasa a exigir el respecte”,va justificar. De fet, Boyeés partidari d’introduir elconcepte no només en elslitigis que arribin als tribu-nals de justícia i dels dretshumans, sinó ja en elsplantejaments jurídicsdels procediments que fa-cin curs dins de l’Estat.

El primer escrit en quèhi posaran èmfasi, que espresentarà en els pròximsdies –el termini s’acaba l’1de setembre–, seran les al-legacions que han estatpreparant tot l’estiu al dic-tamen de l’1 de juliol de Lu-xemburg que desestimavafixar mesures cautelarsper possibilitar que Puig-demont i Comín assumis-sin l’acta d’eurodiputat. Ésclar que el recurs se sus-tentarà també en altres ar-

guments, com la possibili-tat que el jurament de laConstitució pugui ser con-trari al dret de la UE, per-què els eurodiputats hosón en representació de totel territori europeu i no no-més l’Estat espanyol. Boye,a més, assegura que hanprovat que una cinquante-na de senadors van fer elseu jurament per via tele-màtica un mes abans, fentservir exactament la ma-teixa fórmula que es va ne-

gar als eurodiputats a l’exi-li.

L’altre gran argumenten les al·legacions, en totcas, serà la negació de la tu-tela judicial efectiva, queconsagra el dret de rebreresposta a totes les qües-tions exposades. I el jutgeúnic que va resoldre en pri-mera instància va basar laresolució en un sol punt, elprimer, dels vuit que haviaexposat Boye per denun-ciar la vulneració de drets

fonamentals –entre elsquals precisament els deles minories–, en què no vaentrar la resolució. “El jut-ge ha comès una incon-gruència d’omissió”, va dirl’advocat.

Boye, d’altra banda, noveu que el fet que Luxem-burg hagi fixat per al 14d’octubre la vista que trac-tarà les qüestions prejudi-cials elevades pel Supremsobre el cas de Junquerastingui cap efecte en el casdels exiliats. De fet, auguraque la vista ni tan sols es fa-rà, perquè la sentència del’1-O es dictarà abans, i ai-xò automàticament faràdecaure les qüestions, queel jutge Marchena ha cen-trat en la condició de prespreventiu de Junqueras iha emmarcat en una peçaseparada que és l’única queaturarà la tramitació, i nola causa general. “Si hoplanteja un advocat és unfrau de llei, però si ho fa eltribunal és estratègia judi-cial; és un abús de dret”, vacloure Boye, que encara vafer un darrer avís: “Moltesrespostes de Luxemburg iEstrasburg no ens agrada-ran però ens permetran decontinuar construint”. ■

Boye centrarà en els dretsde les minories nacionalsla defensa de Puigdemonta Proposa introduir-los en tots els litigis, començant pel recurs que enllesteix alTJUE a Augura que el Suprem sentenciarà abans que dictamini sobre Junqueras

Òscar PalauPRADA

En una atapeïda taula rodonaa la tarda, Boye va assegurarque si Puigdemont i Comín novan entrar a Estrasburg el 2 dejuliol, dia que es constituïal’Eurocambra, és perquè hihavia un dispositiu de la poli-cia francesa i espanyola pre-parat “per tenir-los al cap de45 minuts en territori espa-nyol, en avió o helicòpter”, se-guint el conveni de Màlaga del2002, signat en principi per acasos d’immigració. “Desprésla discussió hauria estat jurí-dica, però amb ells a Soto delReal”, va destacar. Això sí, as-segura que, si els acaben re-

Gonzalo Boye, durant la seva primera intervenció ahir al matí a Prada ■ JOSEP MARIA MONTANER

coneixent com a eurodipu-tats, gaudiran d’una immuni-tat que invalida el conveni ifins i tot els faria possible en-trar a l’Estat espanyol. En totcas, Boye, que va apel·lar alspolítics catalans perquè “en-tenguin que, en situació deconflicte, no es dispara dinsd’una trinxera”, també va dei-xar clar, en la línia apuntada jaal seu dia per l’exconselleraClara Ponsatí, que el governhauria hagut d’anar-se’n enple: “Què passa si hi ha judici iningú hi va? Això hauríemd’haver fet, i tenir tantes bata-lles jurídiques com exiliats.”

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“En 45 minuts els tenien a l’Estat”La xifra d’inscrits a la ma-nifestació de la Diada és ahores d’ara de 37.500 per-sones, 25% menys respec-te a l’any passat. Segonsun comunicat de l’ANC,aquest descens es deu alfet que enguany no s’haorganitzat cap perfor-mance i, per tant, els as-sistents no veuen la ne-cessitat d’inscriure’s, tot itenir la intenció d’anar-hi.

L’entitat va fer ahir unacrida perquè la gent s’hiinscrigui per garantir l’èx-it d’organització. Pel quefa a la xifra de busos reser-vats, és semblant a la del’any passat, al voltant de450. A diferència de la xi-fra d’inscrits, la venda desamarretes per a la mobi-lització Objectiu Indepen-dència ha augmentat del5% respecte a la Diada del’any passat, i és de178.000 samarretes.L’entitat valora positiva-ment aquesta xifra per-què demostra, a parerseu, que la “societat cata-lana percep com a moltnecessari col·laborar ambla compra de samarretescom a ein a imprescindi-

ble de finançament del’assemblea per poder as-sumir i dur a terme elscentenars d’actes que esduen a terme durant laresta de l’any”. Les ins-cripcions continuen ober-tes al web de l’entitat dia-da.assemblea.cat i per te-lèfon al 93 655 82 82 de

dilluns a divendres.Aquests darrers dies,

l’Assemblea ha participata l’Arendalsuka, un festi-val polític que s’ha fet aOslo del 12 al 16 d’agost ien el qual l’entitat ha lliu-rat informació als inte-ressats sobre la situaciópolítica de Catalunya, eljudici al procés indepen-dentista que es porta aterme al Tribunal Su-prem i la lluita per l’auto-determinació de Catalu-nya. ■

a L’ANC registra 37.500 persones,25% menys que el 2018 aLa venda desamarretes, però, augmenta del 5%

Davallada de lainscripció alsactes de laDiada de l’ANC

RedaccióBARCELONA

Imatge de la manifestació de la Diada de l’any passat al’avinguda Diagonal ■ ORIOL DURAN

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

450busos ja han reservat les ter-ritorials de l’ANC per assistirals actes de la Diada, una xi-fra similar a la del 2018.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 2019 | Nacional | 11

a recerca de la uni-tat estratègica quepropugna l’inde-pendentisme avan-

ça cap a dues proves defoc, l’eventual investidurade Pedro Sánchez al se-tembre i la resposta a lasentència contra els pre-sos polítics. Cada dia quepassa s’eixampla una mi-ca més la bretxa entreJunts per Catalunya iERC. Els de Carles Puig-demont pressionen elgrup republicà al Congrésperquè no faciliti el man-teniment del líder delPSOE a La Moncloa gra-tuïtament, mentre queOriol Junqueras llançamissatges de comoditatamb unes eleccions a Ca-talunya com a reacció auna condemna del Tribu-nal Suprem als dirigentspolítics i socials empreso-nats. Una de les últimesexpressions de les diver-gències cada vegadamenys latents entre elssocis de govern la va es-criure dimecres a Twitterel president de la Genera-litat, Quim Torra, que vaagafar al vol la denúnciaals tribunals dels impaga-ments de l’executiu espa-nyol anunciada pel vice-president, Pere Aragonès,i la va convertir en totauna “156a raó” per votarno al president Sánchez.

En el mateix sentit piu-lava la vicepresidenta delPDeCAT i diputada a Ma-drid, Míriam Nogueras.“Facilitar la investidurade Sánchez a canvi de resés acceptar aquests greu-ges [els impagaments] ino fer absolutament res.Necessitem accions va-lentes, sense por a defen-sar el que és nostre: dretsi recursos. Portem anysdenunciant, i no ens encansarem, però ara cal al-guna cosa més, com-panys”, interpel·lava No-gueras a ERC tot i mos-trar el seu suport al go-vern en el contenciós ad-ministratiu anunciat.

I mentre JxCat pressio-na ERC per Sánchez,ERC pressiona JxCat per-

L

què els catalans respon-guin a les urnes la mésque probable condemnaals presos, conscient queels vents demoscòpics elsbufen a favor, sense des-cartar tampoc altres op-cions, com un govern deconcentració nacional.Però no per mera conjun-tura electoralista: la noaprovació dels pressupos-tos del 2020, que es co-mençaran a negociar laprimera setmana de se-tembre, es podria conver-tir en una estocada a la le-gislatura, amb uns comp-tes prorrogats reiterada-ment des del 2017. Caldràveure, però, en quin mo-ment arriba tal sentència,ja que a l’horitzó s’aproxi-ma un calendari atapeïtamb una Diada, el segonaniversari de l’1-O i uneseleccions espanyoles encas que Sánchez fracassia l’hora de buscar suportsparlamentaris.

D’altra banda, desprésde la constitució delsajuntaments, dels con-sells comarcals i de la Di-putació de Barcelona, ladivergència amb JxCat esfeia molt evident a migagost amb la peticiód’Aragonès de girar full ala unilateralitat –l’autèn-tic rerefons de la discre-pància– en una entrevistaa El Nacional: “Podem de-cidir actuar unilateral-ment, però si no ho po-dem fer, perquè no tenimla capacitat coercitiva que

sí que té l’Estat, entencque és un debat que l’in-dependentisme hauria desuperar i que en bonapart ja està superat.”

Torra hi responia di-marts a Prada receptantmés confrontació i mésdesobediència civil i insti-tucional, mentre veusd’aquest entorn, com lade Jordi Sànchez, s’alça-ven des de la presó contra

el que consideren un de-ler d’ERC per una convo-catòria electoral aprofi-tant que l’espai neocon-vergent està en fase d’en-dreça, és a dir, treballantuna confluència o una fu-sió entre JxCat, la Crida iel PDeCAT, amb els crí-tics d’aquest últim flirte-jant amb una escissió.

Paral·lelament, JoanTardà i Gabriel Rufián

també alimentaven el fan-tasma de les eleccions,“immediates”. El sabade-llenc inclús esbossava unfutur govern en “coali-cions amb els comuns”.Davant de tota aquestapolifonia, la portaveu re-publicana, Marta Vilalta,sortia al pas dijous des dePrada a la “confrontació”esgrimida per Torra. Feiauna crida a aturar la “di-

nàmica autodestructiva”entre els socis de govern idefensava que és perfec-tament compatible el dià-leg amb l’Estat i l’esmen-tada confrontació.

Òmnium i l’ANC inten-taven a finals de juliol re-construir la unitat al vol-tant de la Diada amb unaroda de premsa conjuntadesprés de les crítiquesd’exdirigents d’ERC al re-lat antipartits que atribu-ïen a Elisenda Paluzie.L’entitat dirigida per Jor-di Cuixart, que el mespassat defensava la neces-sitat de “ser més, peròmés determinants” i pica-va el crostó als partits de-manant-los “sentit d’es-tat”, ha desplegat unacampanya amb el lemaHo tornarem a fer. Al seutorn, l’ANC veu les mobi-litzacions posteriors a lasentència com un tram-polí perquè el moviment“agafi força” i reprengui lavia unilateral, sobretot sise supera el 50% d’inde-pendentistes a les elec-cions. En tot cas, l’últimaparaula per als comicis laté el president, el 131è. ■

Emili BellaBARCELONA

DIVERGÈNCIES · La investidura de Sánchez i la resposta a la sentència contra els presos polítics allunyen els socis de governCAMINS · ERC flirteja amb eleccions i aposta per superar el debat de la unilateralitat, mentre que JxCat recepta més confrontació

Tam-tam electoral

El president de la Generalitat, Quim Torra, dimarts, a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada ■ ACN

1801

96-1

1889

83Q

1550

30-1

2156

39Q

Ajuntament delCatllar

EDICTEReferència: Expedient núm.: 2019/827. Pro-jecte de finalització de la xarxa de clavegue-ram de la urbanització Pins Manous (III) delCatllar en tant que addenda al Projecte d’ur-banització del Sector 22 del POUM.

Mitjançant acord del ple de l’Ajuntament esva aprovar inicialment el projecte d’expropia-ció per taxació conjunta dels béns i drets aexpropiar inclosos en l’àmbit del “Projecte definalització de la xarxa de clavegueram de laurbanització Pins Manous (III) del Catllar entant que addenda al Projecte d’urbanitzaciódel Sector 22 del POUM”, amb la finalitatd’executar els sistemes urbanístics públicsde sanejament, i declarar com a beneficiàriade les expropiacions, als efectes de l’art. 2.2de la Llei de 16 de desembre de 1954, d’Ex-propiació Forçosa, la Junta de Compensacióde Pins Manous III.

D’acord amb el que disposa l’article 113 delDecret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, essotmet aquest expedient a informació públi-ca per termini d’un mes, a comptar des deldia següent de la data de l’última publicaciódel present Edicte al Butlletí Oficial de laProvíncia, a la premsa escrita, o a la seuelectrònica de l’Ajuntament, durant el qualtota la documentació tècnica i administrativade l’expedient podrà examinar-se a les de-pendències municipals, amb visita prèviaconcertada, podent-se presentar al·lega-cions mitjançant qualsevol dels procedi-ments previstos a la Llei 39/2015, d’1 d’octu-bre, del procediment administratiu comú deles administracions públiques.

La qual cosa es fa pública per al general co-neixement.

El Catllar, 16 d’agost de 2019

L’alcalde

Joan Morlà i Mensa

EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 201912 | Nacional |

L’alcalde accidental de l’Ajuntament de Terrassa ha dictat el decret núm. 7034 de data 16

d’agost de 2019, pel qual s’aprova inicialment la “Memòria valorada de l’enderroc de l’edifi-

ci d’Horts municipals de Can Casanovas”, redactada en data juliol de 2019 pels tècnics

municipals del Servei de Projectes d’Obres, amb un pressupost d’execució material de

quinze mil setanta euros amb quaranta-nou cèntims (15.070,49€), un pressupost d’execu-

ció per contracte de disset mil nou-cents trenta-tres euros amb vuitanta-vuit cèntims

(17.933,88€) (sense IVA) i de vint-i-un mil sis-cents noranta-nou euros amb noranta-nou

cèntims (21.699,99€) (IVA inclòs). El termini d’execució de les obres es preveu que sigui

d’un (1) mes. (COAP 89/2019)

El document s’exposa a informació pública durant un període de 30 dies comptats des de

la darrera publicació d’aquest edicte, que serà inserit al Butlletí Oficial de la Província, a la

premsa local, al tauler d’anuncis de l’Ajuntament (e-tauler). El document es pot consultar a

la pàgina web de la corporació, dins l’espai de la seu electrònica municipal: https://seuelec-

tronica.terrassa.cat/web/seu/projectes-d-obres, i a les dependències de l’Àrea de Territori i

Sostenibilitat, (c/ Pantà, 20 2a planta), considerant-se que si no es presenten al·legacions

en el referit període, esdevindrà aprovat definitivament.

Terrassa, 19 d’agost de 2019

Yolanda Lao López

secretària accidental

Edicte

www.terrassa.cat

8619

22-1

2155

79Q

El conseller d’Acció Exte-rior, Alfred Bosch, va pro-metre ahir que la Genera-litat farà front “a l’enèsi-ma arbitrarietat del go-vern espanyol”, desprésque l’executiu de PedroSánchez va advertir que

portarà el pla d’acció exte-rior català al TribunalConstitucional si no el mo-difica. La Moncloa consi-dera que el pla presentaCatalunya com “una ficciód’Estat”. En aquest sentit,Bosch va piular que l’accióexterior de Catalunya “nonomés és legal i legítima,sinó que és necessària”.

“Catalunya ha de tenirprojecció exterior per serpresent al món i poder ac-tuar amb totes les seves ei-nes, com qualsevol altraadministració. Estem se-gurs que el que fem és deltot correcte”, va insistir.

El conseller de Políti-ques Digitals, Jordi Puig-neró, va censurar la gestiódel PSOE en relació amb elPrincipat: “Després al-guns se sorprenen que novulguem facilitar gratis lainvestidura de Sánchez.Respecte de la seva políti-ca cap a Catalunya em cos-ta veure alguna diferènciaamb Mariano Rajoy.” ■

Bosch promet fer fronta l’amenaça de durl’acció exterior al TC

RedaccióBARCELONA

El conseller d’AccióExterior, Alfred Bosch, alParlament ■ ACN

Després d’una setmana dedescans a Doñana i de visi-tar la Gran Canària danya-da pel foc, Pedro Sánchezva presidir ahir el primerConsell de Ministres de larepresa amb la vista posa-da en el combat de l’accióexterior de la Generalitat.Si bé la munició de més ca-libre és un recurs al Tribu-nal Constitucional, el go-vern de Sánchez es quedaun esglaó per sota i presen-ta un requeriment d’in-competència a Quim Tor-ra perquè sigui ell quianul·li o derogui abansd’un mes les parts del plad’acció exterior 2019-2022 que Madrid trobauna “ficció d’estat”. Torrasortia al pas de la impugna-ció advertint que hi planta-rà cara: “No hi ha cap altrecamí que la confrontaciódemocràtica i la defensadels nostres drets socials ipolítics.”

Tot i que la Constitució

al títol preliminar parla denacionalitats i regions, undels principals retrets delgovern espanyol al pla de laGeneralitat és que no diuexplícitament que Catalu-nya és una autonomia i queutilitza “ambigüitats” persimular ser estat i “subjecteinternacional”, segons laministra portaveu, IsabelCelaá. “No es parla del ser-vei exterior de l’Estat ni de

la necessitat de coordinar-se amb aquesta política, nide la Constitució i no es diuque Catalunya és comuni-tat autònoma, afavorint al-tres expressions més ambi-gües”, alertava Celaá al fi-nal de la reunió del Consellde Ministres en què s’apro-vava la impugnació preven-tiva. Es dona la circums-tància que al requerimentno hi va posar veu el minis-tre Josep Borrell, i va haverde ser Celaá i Luis Planas,que tot i ser titular d’Agri-cultura té el barret de mi-nistre interí de Política Ter-ritorial des del maig, en quèMeritxell Batet va fer el salta presidir el Congrés. “Hi hauna omissió sistemàticadel fet que Catalunya estàdins d’Espanya”, denuncia-va Planas.

El conseller al·ludit, el ti-tular d’Afers Exteriors Al-fred Bosch, sosté que el plaimpugnat no només és “le-gítim” sinó “necessari”.“Farem front a l’enèsimaarbitrarietat del govern es-panyol”, avisa Bosch. ■

a Planta un requeriment d’incompetència com a prèvia alrecurs al Constitucional a Censura “ambigüitats” per no dir“autonomia” a Catalunya a Torra manté la confrontació

Sánchez combatl’acció exterior pelfet d’exposar una“ficció d’estat”

David PortabellaMADRID

Sánchez, amb la selecció espanyola de bàsquet abans del Consell de Ministres ■ J.C. HIDALGO/EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“El govern espanyolvol acabar amb l’accióexterior. No hi ha altrecamí que confrontaciói defensa dels drets”Quim TorraPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“No parla de laConstitució ni diu queCatalunya és unacomunitat autònoma,afavorint l’ambigüitat”Isabel CelaáMINISTRA PORTAVEU GOV. ESPANYOL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

La Diputació Permanent–l’òrgan que substitueix elCongrés entre els períodesde sessions per vacances– esreunirà dimarts que ve i sobrela taula tindrà una bateria decompareixences de ministresde Pedro Sánchez. ERC iJxCat han firmat una peticióconjunta per forçar la compa-reixença de Josep Borrell per-què doni explicacions sobrela campanya d’Espanya Glo-bal contra el procés –on re-bat el pacifisme català i fins i

tot parla d’actes “tumultua-ris” ja abans de la sentènciadel Suprem. Els republicans,a més, registren la petició decompareixença de la ministrad’Hisenda, María Jesús Mon-tero, perquè abordi el litigi perles transferències de finança-ment pendents del 2019 a laGeneralitat previstes per llei.

En l’escrit d’ERC i JxCatsobre Borrell, Gabriel Rufián iLaura Borràs recorden que eldocument d’Espanya Globalexportat com a argumentari

als ambaixadors espanyolsarreu del món no només con-té “asseveracions injuriosessobre la societat catalana”, si-nó que “viola la presumpciód’innocència dels presos polí-tics catalans” abans que elSuprem dicti una sentènciaque s’espera a finals del se-tembre o principis d’octubre.

Amb la firma aquest coptambé de Podem, ERC i JxCatinsten també el ministre deFoment, José Luis Ábalos, aexplicar el conflicte del Prat.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

ERC i JxCat exigeixen que Borrell i Montero compareguin

| Nacional | 13EL PUNT AVUIDISSABTE, 24 D’AGOST DEL 2019

1424

53-1

2151

34Q

Amb els estels com a teló de fons i l’atenta mirada de la lluna,deixa’t seduir, de la mà de la música,

pels racons amb encant del poble.

La Nou de Gaià et convida a descobrir els seus espais mésgenuïns tot gaudint de vetllades musicals a la fresca.

DIA 24 D’AGOST

Jardí al costat de la Llar de Jubilats.22.00 h. Caleidoscope. Versions Pop/ Rock dels anys 60 fins ara.

Guitarra i veu: Vicente Monera; Violoncel: Ricardo Alba

DIA 31 D’AGOST

Jardí del Cercat.21.00 h. Gaià Góspel.

Ser un Gigi és gaudir de compartir la música des del cor.

Baix: Artemi AgràsPiano: Joan ClaverDirecció: Carla Cruells

PROPERA ACTUACIÓ

Ens diuen que deixem enrere la crisi.I, certament, aquells que ens ho diuenl’estan deixant enrere. De manera ge-neralitzada, les empreses tanquen elsseus comptes amb més beneficis anyrere any. Per la seva banda, les admi-nistracions públiques també gaudei-xen de majors ingressos a cada exerci-ci. Però per a nosaltres, els treba-lladors i les treballadores d’aquestpaís, la bonança encara ens és moltllunyana. Els qui van perdre la feina in’han trobat una de nova cobren moltmenys del que feien abans pel mateixtreball. Aquells qui no la van perdre,l’han mantinguda, però han patit totaclasse de retallades i congelacions tanten el sou com en els drets laborals. Labretxa salarial entre homes i donestampoc no es redueix. I el cost de la vi-da no deixa de pujar, ofegant uns i al-tres.

En aquests darrers anys la políticano ha fet el paper que li pertocava. Noha ajudat les persones a sortir de lacrisi, però sí que ha salvat la banca imoltes empreses. No es lluita contra elfrau fiscal de l’economia submergidani contra el frau fiscal legal de lesgrans empreses. No es fa una fiscalitatmés progressiva per a les persones: elsque tenim de la meitat cap avall ho

continuem pagant tot mentre qui mésté paga ben poc. El dret a l’habitatge–el de lloguer especialment, però tam-bé el de compra– torna a ser l’einaamb què els totpoderosos poden collari especular, mentre el degoteig sag-nant dels desnonaments no té atura-dor. Les lleis regressives que es vanaprovar per executar les retallades–modificació de la Constitució percontrolar els dèficits, reformes labo-rals i de pensions– segueixen senseser derogades, tot i que des del 28-A hiha una majoria encara més àmplia perredreçar l’economia cap a la recupera-ció de drets socials i democràtics.

La política s’ha situat al servei delcapital, no al servei de la ciutadania.El bloqueig polític dels darrers anys hanormalitzat que es governi amb pres-supostos prorrogats. I si en èpoques

que ara diuen passades els pressupos-tos retallats s’aprovaven, ara que to-quen pressupostos que permetin la re-cuperació dels drets socials per a lespersones ens volen fer empassar unspressupostos prorrogats que cronifi-quen aquelles retallades. L’economia iel mercat de treball poden continuarendavant, malgrat que no hi hagi go-verns o pressupostos, com va quedardemostrat l’octubre de 2017 quanl’economia, a grans números, no vaveure’s afectada pel procés. Ara bé, toti que l’economia segueixi endavant, lamanca de governs i de pressupostosagreuja la cronificació de la pobresa il’augment de les desigualtats.

I és en aquest punt mort que calenlideratges polítics que decideixin go-vernar en majúscules. Lideratges polí-tics agosarats, que apostin per fer polí-

tiques arriscades, tant en l’àmbit so-cial i econòmic com en el polític i de-mocràtic. Tant a Catalunya com a Es-panya. En un moment en què tothomestà més polititzat que mai, a casanostra hi regna la no política. Cal sor-tir de la zona de confort, del món deTwitter, de l’ús dels espais comunica-tius emprats només per al desgast del’adversari. És l’hora de fer política,d’obrir nous consensos, noves políti-ques socials i econòmiques i noves po-lítiques democràtiques. En definitiva,toca mirar-se menys el melic de les en-questes i més proposar, negociar i pac-tar nous consensos.

I aquesta valentia també és més ne-

cessària que mai a Europa, d’on provébona part de la regressió de drets so-cials i de la impunitat en el frau fiscalde grans empreses. Europa ha passatde ser el referent de l’estat del benes-tar a convertir-se en el centre de dis-seny de les polítiques d’austeritat mésdures del món, de ser el bressol de lademocràcia i dels drets humans a do-nar l’esquena als refugiats que hi arri-ben per la Mediterrània. I fora bo queno oblidéssim que la no política i lesretallades han estat el caldo de cultiuque ha alimentat el creixement de laultradreta a tot el continent.

No només cal derogar. Ha arribat elmoment de construir noves propostessocials, econòmiques i democràtiquesque possibilitin un nou estat de benes-tar més social i més democràtic, on lariquesa arribi a tothom.

El meu país

Secretari general de la UGT de Catalunya

Capçalera de la manifestació del darrer Primer de Maig a Barcelona ■ QUIM PUIG

Camil Ros

L’hora de la políticaen majúscules

“La no política iles retallades hanestat el caldo decultiu que haalimentat elcreixement de laultradreta a tot elcontinent