Pla de Viabilitat i Gestió del Musen

Etnogr3fic de Ripoll

Ripoll, 2009

de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

·eu historia deis Museus

:-r:1seus del segle XIX oferien elements singulars, originals

'"'"'"~'''" que no es podien trobar en d'altres espais, si més no

emesos coma col·lecció; ensenyaven el coneixement derivat de la

recerca i eren valorats per la cura i la preservació que tenien deis

seus particulars fons.

Des del primers anys deis segle XX, la orientació deis museus

canvia de direcció, i l'atenció es centra en els recursos, programes

i objectius informatius i educatius, a partir d'aquest moment als

museus s'hi va principalment a aprendre.

Ja des de finals del segle XX, la funció principal deis museus,

torna a canviar de rumb i es valora de manera especial la

capacitat de proporcionar experiéncies museístiques atractives i

memorables. Els museus no poden obviar !'época de l'oci i el

temps lliure, de manera que actualment el visitant vol gaudir de la

visita als museus. Aquest nou contexts social, que canvia de

manera constant fa que les institucions museístiques es plantegin

nous reptes, als quals cal donar-hi resposta.

El museu té el privilegi de ser l'exponent i el recipient deis

e!ements patrimonials de diferents societats i comunitats, per

aquesta raó és important treballar el patrimoni des del punt de

vista de la col-lectivitat i la territorialitat, com a elements d'identitat i

1

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

de pertinenga a l'entorn sense obviar la realitat global que

l'envolta.

,L'>,;xí dones el museu del futur sense perdre de vista l'objectiu de

preservar la identitat i la memoria del lloc on es traba ens ha de

servir com a eina pel coneixement, el benestar i la cohesió social.

Coneixer i integrar l'entorn és un deis factors de desenvolupament

territorial i pot esdevenir un element clau alhora d'integrar i

cohesionar les col·lectivitats. En definitiva al segle XXI, és

impossible pensar un museu que no tingui un ús social, que

treballi la influencia deis impactes culturals que implica el procés

globalitzador en el que vivim.

En aquest context és important treballar amb els principis de la

iterdisciplinitat, la participació i els desenvolupament del territori i

la socialització.

Un museu deis segle XXI, que ha d'assolir aquest objectius i

aquest funcions dins el seu context social, no pot ser pensat com

un museu estatic, sinó que ha de prioritzar el treball de camp, la

investigació i la difusió d'aquest coneixements, a partir d'una

política d'exposicions temporals i activitats de divulgació i estudi.

2

~

~

~

"""!'\

"""!'\ """!'\

"""!'\ """!'\

"""!'\

~

~ ...., ...., ...., """! ------"""')

"""~' 3.e' \ 'iabilitat i Gestió del Museu EtnogrMic de Ripol! --···-·-·------·----

rnuseus en

La situació actual, es caracteritza pel creixement constant deis

costos operatius i l'estancament relatiu deis ingressos. La

competencia pels públics creix i els museus han de competir dins

els sector de l'oci amb multitud d'empreses dedicades a organitzar

activitats d'oci destinades a ocupar el temps lliure de les persones,

i sovint les missions deis museus es roben contraposades a les

forces del mercat.

Moltes vegades pensem que pe! visitant es facil i económic visitar

els museus, pero jo tenim en compte tot el que suposa per aquest,

ja que !'entrada no és !'única cosa que ha de pagar el visitant (

benzina, dinar, etc.) i alhora hem de tenir present que visitar un

museu, vol dir no fer altres activitats en el temps de lleure( cinema,

excursions a !'aire lliure, etc).

Oci Al tres Altres Al tres domestic activitats activitats Museus

d'oci culturals Mirar la TV Anarde Teatre Per que Jugar amb compres Concerts, s'escu!l un l'ordinador Anar al etc_ museu i no Llegir, etc. cinema un altre?

Espectacles esportius Passeiar .

Figura 1. Els museus i la competencia per l'atracció de públics .

3

i

1

1

1 ' ' ' ! 1

! ' ¡ ! , 1

! 1

lC_s.:_u_~i<:i_e_~~1bílítat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

El repte deis museus en aquest sentit, és el de crear audiéncies

captant nous visitants, especíalment de grups poc habituals pels

museus, conservant els ja existents, fent-los participar activament

de la visita. Per tant cal que des del museu es facín les següents

preguntes, on trobem el nostre públic potencial? Que l'hi interessa

i que li oferim? Com els hi fem arribar !'oferta?.

Des del seu origen els museu ha de pensar a qui anira dirigit, igual

que cada vegada que s'organitzi una activitat caldra conéixer la

tipología de públic a qui s'adre<;a per poder-la implementar i

posteriorment convé realitzar controls i avaluacions deis resultats.

1. És el marc mitjanc;ant el qua! un museu configura, planifica, implementa i controla la missió que ha dissenyat; els programes, productes i serveis que

Planificació ofereix, í els segments de públic als que pretén estratégica arribar.

deis museus

2. El procés de tres etapes

Establir un sistema de planificació que analitzi els factors de l'entorn, forces i debilitats de l'organització, missió, objectius i metes, i que després en determini les estratégies

Modelar un disseny organitzatiu que s'adapti a les estrategias escollides

Crear sistemes per a controlar la implementació i els resultats de la planificació; en concret, sistemes d'informació, planificació i control de mercal.

Figura 2. Planificació estratégica deis museus.

4

f"" ,., ~ ~ ,_, 1= ~ ~ ¡¡.,

1-¡-ro­ro­,._ ,._ ~ ,._ ~

~

...,¡t

~

~

illlii!JI

illlii!JI

-

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

Les persones que visiten un museu, normalment ho fan en el seu

temps lliure, i com ja hem vist !'oferta per omplir aquest temps

és amplia i variada. Per entendre el públic d'un museu és

ccnportant que els responsables esbrinin el perqué hi ha persones

que mai arriben a visitar-lo, perqué n'hi ha que ho fan de manera

ocasional i perqué n'hi ha que ho fan de manera regular.

Jacques Hainard, coneixedor del tema, és especialment crític amb

la museologia etnológica tradicional. Defensa una museologia que

s'interrogui sobre la funció deis museus i busca crear exposicions

tematiques pensades com un relat en els que l'objecte no pretén

ser !'estrella de l'exposició sinó un element més deis continguts

que es valen transmetre. Els museus han de fer i respondre

preguntes als visitants, ja que un deis objectius ha de ser la

reflexió. Les exposicions han de ser espais de referencia, han de

ser entesos com un diccionari i les seves exposicions han de

servir per construir una historia en la que els objectes en reforcen

la construcció.

Seguint aquesta nova línia museológica, els museus s'han de

qüestionar nous objectius i noves funcions: han de fer de mediador

cultural?, han de permetre el fórum de trobades culturals i la

participació? Ha d'aconseguir que la seva missió i la seva tasca

siguin capaces de interactuar la formació i estimulació del

pensament ambles seves col·leccions?

Les noves tecnologies i les xarxes de treball ajuden a salvar les

distancies i garanteixen la cooperació amb altres museu del món,

el qué afavoreix un concepte de museu molt més dinamic i

5

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll

competítíu. Un altre aspecte a tenír en compte és sí cal íncloure

!art contemporaní dins el patrimoní etnológíc? Cal reconvertir els

antics museus etnológícs en museus de cívilització i de societat?

Cai treballa sota els princípis d'identitat i d'alteritat? Aspirar a la

innovacíó díns un cert grau de rigor, implica temps per fer

exposícíons, fínanc;:ament í llibertat per crear. El museus de

socíetat han d'assolír les "M": Memoria 1, Multiculturalísme2 i

Mestissatge3.

Seguínt amb aquestes observacions hem de pensar des de

l'orígen deis museus de societat, si aquests han d'íncloure el

patrímoni que aportin els nous ciutadans, i poder el que realment

cal és treballar el patrimoni conjuntament amb la resta de cultures

de la nostra societat, i sera el resultat d'aquest treball el que

generara el nou patrimoni, fruit de l'aculturació, que el museu

haura de conservar, documentar, investigar i difondre. 1 per fer-ho

els museus han de recórrer a noves formes de comunicació.

Si ens preguntem com ensenyar i aplicar la nostra cultura a

persones d'orígens variats amb les que convivim ens adonem que

el que cal es justament conviure i treballar conjuntament amb

aquesta gent. És imprescindible que els museus d'etnología entre

els quals es troba el de Ripoll treballin per tenir una funcíó social

integradora que alhora que explica i difon !'origen de la societat de

la qual prové es nodreixi d'aprentages i experiéncies de les altres

cultures ambles que conviu.

1Memória: Facultat de recordar. 2 Multicutturalisme: Que abrat;a més d'una cultura. 3 Mestissatge: Encreuament de dues races o dues varietats distfntes.

6

~ ¡¡""'!lí ht .. ,

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogriliic de Ripoll

És imprescindible pensar i dissenyar les estructures i els ponts

que faran possible l'assoliment d'aquest objectius préviament al

discurs museológic i al disseny museogratic del museu o de les

exposicions i activitats que es programin.

Eis museus actuals han d'aplicar una metodología que permeti

explicar la dinamica entre diferents factors:

Cultura

Societat

1 Territori

lrít~rpretar larelació. entreels diferents realitats

Figura 3. Estrategia del museu resultat de la interpretació de la societat, la

cultura i els territori.

7

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll

rnuseus

Si volem conéixer els consumidors reals i potencials d'una

organització és important valer-se de técniques marketing, per tal

de dissenyar, recopilar, analitzar i notificar sistematicament les

dades i conclusions necessaries. Els museus cada vegada

utilitzen més aquest tipus de mecanismes de recerca

reconeixement de mercats, en forma d'estudis de públic, o

avaluacions de les exposicions. Les ofertes impliquen una

combinació de cinc elements: instal·lacions físiques, col·leccions i

exposicions, materials interpretatius, programes complementaris i

serve1s.

Alguns analistes consideren que els museus haurien d'oferir als

seus visitants: arees de relaxació i descans, espais cómodes,

bona gestió del temps deis visitants, aglomeracions mínimes i

interés suficient pera evitar l'avorriment.

Els museus han entrat en un ritme d'activitats constants i variants

per tal d'atraure un major número de públic. Aixó a vegades

implica que premien la quantitat d'activitats a la varietat i a la

qualitat, i desvirtua considerablement el seus valors i la seva

missió.

Pel qué fa a la gestió de públics els museus treballen amb dues

línies principals: Fidelitzar el públic existent, a partir de les

exposicions temporals; i captar nous públics oferint un major

nombre d'activitats complementaries. Per assolir tant la

8

Estudí de Viabilitat i Gestió del Museu EtnognHic de Ripoll

fidelatzació com la captació de públics, els museus engeguen

campanyes de publicitat i promoció.

nluseu::;

Actualment els museus no es poden entendre de manera a·illada a

la resta d'equipaments culturals, de manera que la gestió deis

museus ha d'anar directament relacionada als projectes culturals i

de difusió turística del territori en el que es traben. Aix6 implica un

canvi profund dins el sector.

Aquesta situació enceta un debat intens sobre les polítiques

culturals i sobre els grans temes que afecten a la societat els

últims anys.

de recursos.

c:anvl socia! organització cultural: el concepte de

participació.

E!s poders pL1b!ics ¡ corn ~3 nova activitat

económica: Cap els concepte de qualitat.

invcrsions culturals secto a una gestió integral

: Concepte de globalitat.

9

Estudí de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

Aquesta reflexió ha d'assumir els següents objectius:

Donar a conéixer les possibilitats del patrimoni en el camp

de la gestió cultural i com a recurs en el disseny cultural del

territori

Entendre com a serveis públics el patrimoni i els espais

de la seva presentació, així com els projectes per

dinamitzar-lo .

. Nous models de gestió integrada

. Contextualitzar el patrimoni en el marc de les polítiques

culturals. Dimensions, potencials perspectives de

desenvolupament.

Recercar, divulgar i investigar des d'un punt de vista

empíric tot potenciant la participació del sector universitari i

científic.

Identificar el patrimoni amb la identitat usar-lo per

garantir la cohesió sociaL

Gestionar el patrimoni com a factor de desenvolupaments

económic.

Entendre el patrimoni cultural com un mitja entre la

recerca i la creació artística.

10

-

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll

2. Ripoll i el Ripollés

El Ripollés és una comarca catalana situada a la zona interior de

la província de Girona i limita al nord amb la Cerdanya i les

comarques franceses del Conflent i el Vallespir, a l'est amb la

Garrotxa i a l'oest amb el Bergueda, i al sud amb Osona.

La comarca pirinenca s'estén en una superfície total de 95.870

hectarees, de les quals un 4,5% és agrícola i el 94,1% de la

superfície esta ocupada per zones forestals. Esta formada per 19

municipis amb un total de 26.357 habitants, i Ripoll n'és la capital.

Mapa de situació:

... .,. - Les Uosses '""'

11

Estudi de Viabilitat i Gestió del Musen Etnográfic de Ripoll

Distancies i horaris

Distáncia i temps aproximat de recorregut fins a Ripoll desde:

Barcelona 100 km 1h 20m

Girona 82 km 1h 15m

Lieida 190 km 2h 30m

Tarragona 195 km 2h 20m

Saragossa 335 km 3h45m

Valencia 453 km 5h

Madrid 655 km 6h

Perpinya 140Km 2h 15m

Horaris de tren Puigcerda - !'Hospitalet

..,.,, -.

r Íífi"'!li 12

¡¡;;n!!l ~

Estudi de Viabilitat í Gestió del Museu Etnogritfic de Rípoll

Horaris de tren !'Hospitalet - Puigcerda

Horaris de Bus Ripoll - Girona, Girona- Ripoll

¡¡ f . , , . <:;l " .{ ,_~· '~ l " o "

¡,,~,..<i<ilol=rt''"""""' ,, r.t~ ;'"'' '" ;).:;;} uo "' ,,.) ~·~ ow

f<""-..,."""':...,,,tWn......-. ~-~ '-'~ ~""'' IU-J '" "' H~ ~-w ~('5 r,-., • .,.,c.-~.<IMO>&n ow e~> ¡,,., !).!>") ~-·~ """' c-., .. ,lf .. (I«<-'F.W" ll•> ,¡_lr. 11.1$ l.lf<J ]¡.l)ó ll~ \ll';

"~' ''"'' Ctn.<ldl<lfto~ "~ ,,,,, lo-ti "~ IH'> ,. ~~

"'~ "" 1';0~

l'.-u.!>O<mJ<l<>ok:>= 1/A~- ~SúJ :.,_,. '011

C."""'w:."'~"'~ :won ¡~n '"'"~ 1(,<~ Xt~ 10S\ :'IN 17.1~ t.·,cl

'~--'~ !, ...... ;¡tll:; ;u;; ¡;.,.¡

i/,lQ p_o;¡ 'I.W \/l.';; li.W 1!.12 Jl.l~ 1(1/ H<~ li.JI 1/_.<a l)'.,:ro • :aw •o o¡ :¡;,,.. 1~% lltln ;~ ;¡ IE<I~ lli.!J 111-.20 1~11 ;a u; 13-M

'-~~ 1.1~ ~;o "-'~

~-;.;) 10(1!.

·~-J 1~1S

1~117 lloA~

·~-00 \~N 1;)..3~

11J:c

f..-=<10=·~""""'" t'l<•.io>•i<tni.T.n~f<u>rt

¡¡;.,'""""'"""'= '"""''"'<i"'"""~·· ~~l!tr.u<

r"""'""'ª""•""'"*" r.,...,~u"'""""" G<>-1> ·~ <!)~ )<.."tM

Om.l>o;(lo'«'"""

'"''''""1 Clo,.:.od'14.1nl •'lJ"' ,t,.">!m" ]<,.;,t"''""d""'m'J'~ '"'""''""'"1·1 ... .r ... o,.,.;,..,.¿;n """'""" >11'"'"'~

13

~ ~ ....-

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

La comarca consta de tres grans arees amb la seva propia

idiosincrasia: La Vall de Ribes, al nord-oest, és una zona d'alta

muntanya que durant els últims anys pateix un fort retrocés de la

població. Hi predominen les activitats ramaderes i el turisme de

muntanya.

La Vall de Camprodon, al nord-est, també ocupada per les

activitats ramaderes i el turisme, que també s'ha sentit, encara que

no tant fortament com la Vall de Ribes, del despoblament. La

indústria esta present a Sant Pau de Segúries i Camprodon.

El Baix Ripollés, al sud de la comarca, hi trobem els municipis més

grans de la comarca i la capital, Ripoll, on históricament s'ha

desenvolupat la indústria com a font economica, a part de les

activitats de serveis. Ripoll és una de les capitals de muntanya que

presenta menys població comarcal, un 40%, degut a la presencia

de quatre municipis que superen els 2.000 habitants, deis quals

Camprodon i Ribes de Freser actuen com a centre de les

respectives valls.

El Ripollés és la tercera comarca de muntanya quant a població

total i constitueix, amb la Garrotxa i el Bergueda, el que

s'anomena l'arc industrial de muntanya, recolzat en l'eix fluvial

Fluvia- Ter- Llobregat.

La comarca s'estructura al voltant de !'alta vall del Ter, l'afluent

més important del qual és el Freser. La zona nord, més

14

~

oi!!l .. ~ .. .. ""!!!

~

""!!!

~

~

~

~

""!!!

""!!!

""!!!

""!!!

~

~

~

~

""!')

~

~

~

~ ""!')

~

~ ""!')

~

.....,

.....,

....., ----....,.¡

....,.¡

....,.¡

..s!!i ....., ------------

Yiabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

muntanyosa i amb uns majors desnivells fins al fons de les valls,

contrasta amb la zona prepirinenca de la meitat sud, forc;:a més

planera. El clima, d'alta muntanya als sectors més elevats i

temperat i humit a la resta, es caracteritza per les baixes

temperatures i 1' elevada pluviositat, que permeten durant bona

part de l'any el manteniment de la neu als cims més elevats.

La població comenc;:a a presentar una certa estabilitat

demografica, després de successius creixements negatius de la

població, conjuntament a un envelliment progressiu de la població.

Tot i aixó l'any 2004 encara presentava un creixement negatiu,

amb 206 naixements i 300 defuncions. En el darrer exercici, l'any

2006, !'ultima revisió del padró revela una pérdua de població al

Ripollés.

El sector primari només ocupa un 6% deis ocupats ripollesos en

l'activitat agraria i aporta un 1 ,6% del PIB comarcal, per sota del

de muntanya .

La principal activitat és la ramaderia, on el boví de carn esta

substituint la producció lletera ha obtingut diverses

denominacions de qualitat. L'evolució socioeconómica ha produ'it

un abandonament deis camps i la seva conversió en bosc i

pastura .

La millora de la gestió de 1' amplia superficie forestal arbrada de la

comarca permetra incrementar l'aprofitament del bosc i reforc;:ar

les altres funcions de les zones forestals: protectora, científica,

lúdica, etc.

El sector secundari es basa en els subsectors de la indústria del

15

"""" """" -::l ~

~

~

~

~

"""" """" """" """" ~ """" ~ """" ~ ~

""'!"!

""'!"! ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... -.•. ..... ..... ..... ..... ..... ..... .....

___ Yí3oi!it,n i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

textil i del metal!, centrats en els municipis de Ripoll, Sant Joan de

les Abadesses i Campdevanol. Aquesta indústria ha tingut crisis

successives degut a la globalització i a la deslocalització de les

empreses.

Els mals resultats del sector textil, sector amb una forta presencia

a la comarca i l'estancament de les indústries alimentaries i

metal·lúrgica han provocat aquest baix creixement del sector

industrial durant els darrers anys a la comarca.

En canvi, els bons resultats del sector turístic han permés una

major expansió deis sectors de la construcció (segones

residencies) i deis serveis (comen;, hostaleria i restauració).

El sector terciari ha experimentat un fort creixement gracies al

desenvolupament turístic d'algunes zones de la comarca i amb el

desplegament d'equipaments d'abast comarcal el

desenvolupament de serveis per part de les institucions públiques.

Els subsectors més importants són el comen;:, amb un 26, 7%; les

administracions públiques, la sanitat i l'ensenyament, amb el

25,1 %; a continuació el turisme, amb el 21 ,2%; seguit del sector

immobiliari i els serveis empresarials, amb el 13%, per acabar amb

els transports i comunicacions, amb el6,7% .

l6

de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn\Jic de Ripoll

' p !

La comarca del Ripolles, a instancies del Consell Comarcal i deis

ajuntaments que la conformen, i amb el suport de la Diputació de

Girona, esta apostant per tenir una Agenda 21 Local o Pla d' Acció

Local per a la Sostenibilitat. És la primera comarca que

desenvolupa una Agenda 21 Local comuna pera tots i cadascun

deis 19 municipis que conformen el Ripolles, permetent adquirir

una visió global de la comarca.

L'Agenda 21 sorgeix de la plena voluntat de la comarca de tenir un

desenvolupament sostenible, que satisfa les necessitats del

present sense comprometre la capacitat de les generacions

futures per a satisfer les seves própies necessitats. El programa

pretén dotar als municipis d'un Pla Estratégic Municipal basat en la

integració, amb criteris sostenibles, de les polítiques ambientals, i

que sorgeix de la participació i presa de decisions consensuades

entre els representants polítics, personal técnic municipal,

ciutadans i altres agents implicats. L' Agenda 21 és un instrument

que ha de permetre l'evolució de la comarca cap a un equilibri que

ha de ser óptim en cada moment, buscant un equilibri dinamic que

persegue1x1 la millora continua de la qualitat de vida.

Paral·lelament a I'Agenda 21 Local, també s'esta realitzant el Pla . Especial de Regulació d' Usos del Sol no Urbanitzable i el Pla

Director Territorial de la comarca del Ripolles.

A més a la comarca del Ripollés s'han buscat solucions als

problemes de mobilitat amb transport públic. El servei quedava

dividit en dues valls, connexió Ripoll - Vall del Freser i connexió

Ripoll - Vall de Camprodon. Actualment, el Consell Comarcal ha ·

17

~- !l

~ ~ ,...,., ~ ,...,., f&)

Estudi de \"iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll --~-----~-·---e-- •

apostat per crear una línia que connecta les dues valls sense

necessitat de transbord i amb una freqüéncia molt més alta.

També ha posat a disposició deis ajuntaments la possibilitat de

connectar amb transport públic els nuclis amb Ripoll, donat que

fins ara molts nuclis de poblacions quedaven totalment desservits

d'aquesta opció

La comarca del Ripollés gaudeix d'un conjunt d'atractius turístics,

derivats del seu paisatge i de les seves característiques

geografiques, que fan de la comarca, un centre d'estiueig de molts

residents de les arees urbanes.

Alhora, la practica de !'esquí durant els mesas d'hivern amplia

notablement les possibilitats turístiques de la comarca, de manera

que aprofita la infraestructura turística bona part de l'any. El

Ripollés gaudeix de dues estacions d'esquí, Vallter 2000 i la Vall

de Núria.

Les característiques del sector turístic a la comarca són diferents

segons les zones. Així, mentre que a les Valls de Ribes i de

Camprodon existeix una !larga tradició i vocació turística, la zona

del Baix Ripollés l'opció del turisme no acaba de ser assumida

plenament pel territori. Tot i que la zona disposa d'importants

atractius turístics com el patrimoni arquitectónic i cultural.

Els atractius del Ripollés han estat tradicionalment el paisatge, els

esports a la natura (sobretot els de neu i muntanya) així com el

18

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

patrimoni artístic basat en el romémic. El paisatge d'alta muntanya

del Ripollés ha estat tradicionalment un deis grans atractius del

turisme. Aixó s'ha traduTt en diferents formes d'ús turístic: turisme

de dia (excursionisme), estades, segona residencia o esports

d'aventura. L'existéncia de pies elevats que voregen els 3.000m

permeten realitzar l'excursionisme, la mítica travessa Vallter-Núria,

l'ascensió al Puigmal, al Píe de Finestrelles, al Gra de Fajol, al Pie

de l'lnfern, al Pie de Bastiments ...

També els esports d'aventura han tingut un fort dinamísme en els

darrers anys: s'hi poden practicar, entre d'altres, !'escalada

esportiva, l'espeleologia, l'alpinisme, !'esquí de muntanya i les

rutes a cavall, amb bicicleta o amb vehicles tot terreny. L'oferta

d'aquests esports s'ha incrementat de forma molt notable en els

darrers anys, fet que ha suposat una diversificació i un atractiu

més del sector turístic al Ripollés.

19

!""'t'> !"""li !""'t'> !"""li ~ !""'t'> ~ ~

~

~

Esmdi de '~~1i)ili_1_<1~ i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

El turisme de ruta també és de gran importancia a la comarca

atret, pel seu paisatge natural, pel ric patrimoni arquitectónic i

artístic (monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les Abadesses), a

més del conjunt de petites esglésies romaniques esteses arreu del

territori. En aquest sentit, es desenvolupa un turisme que

acostuma a fer estades de curta durada, pel que es fa necessari

crear un producte d'índole turístico-cultural prou atractiva com

"Terra de Comtes", per tal que les visites en si mateixes

esdevinguin un reclam per atraure els visitants a la comarca i

permeti perllongar la seva estada. El turisme de segona residencia

també esdevé important, sobretot a la meitat nord de la comarca i

ha experimentat un fort creixement des del comengament deis

anys setanta fins a l'actualitat, fet que constitueix una remarcable

ampliació de !'oferta d'acolliment privat.

Una altra possibilitat que ofereix el Ripollés és el turisme rural

basat en l'acolliment deis visitants en les residencies-cases de

pagés. Aquesta modalitat turística pretén aproximar el turisme

provinent de les arees urbanes a la realitat del món rural i a les

possibilitats que ofereixen el camp i la natura.

En els darrers anys s'han obert molts establiments de turisme

rural a la comarca, fet que diversifica la tipología d'allotjaments.

20

r• .,.,.. ¡>!

~ M y;;

~

~ ~ !i"'!)

dé Viahilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll

El Ripollés disposa de 58 establiments hotelers (2 EMAS i 2

Distintiu de Garantía de Qualitat Ambiental), amb 1878 places,

aquests es localítzen sobretot a Camprodon, Ríbes de Freser i

Setcases, els municipis amb més tradició turística.

Els campings han passat de 8 establiments l'any 1995 a 12 el

2006 (1 EMAS), amb 3439 places i 77 establiments de turisme

rural (12 establíments tenen el Distintiu de Garantía de Qualítat

Ambiental) amb 570 places. En turisme rural hi ha 60 allotjaments

rurals independents, 16 masies i 1 casa de poble.

En el turisme rural és on s'ha produ"it un augment més important,

passant de 26 establiments l'any 2000 a 77 establíments l'any

2005. Aquesta modalítat d'allotjament turístíc es traba molt ben

repartida per tota la comarca.

En restauracíó el Ripollés té més de cent restaurants, augmentant

progressivament la xífra any rere any. El Ripollés dísposa d'una ,

gran varietat de productes agro-alimentarís í amb una gastronomía

propia de la comarca.

21

r-

~ ~ ~

~ ,.,.., ~ ¡-, t""4 ~ r ., ~ ~ ~ ¡­¡-~ ~-!* ~ ~ ['-'~ i"""')' ' i"""')' f-'\1 i"""')'

~ ~

~

"""l!

""""

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

Generalment la visita acostuma a complementar-se amb la

degustació de la gastronomía autóctona de la comarca.

L'artesania al Ripolles ocupa pocs treballadors i s'orienta · al

consum intern de la comarca i al sector turístic. Actualment

!'artesanía alimentaria és la més rellevant.

Són de reconeguda qualitat els embotits artesanals que es poden

trobar a les cansaladeries i xarcuteries de la comarca

(llonganisses, bull i butifarra blanca, bull i butifarra negra,

bufes de fetge o blanques, butifarra d'ou., fuet, llonganisseta,

etc). També els productes de fleca i pastisseria com les daines i

els mets de Ribes de Freser, les galetes de Camprodon, les

carícies i les moixaines de Ripoll, la coca abadessa de Sant

Joan de les Abadesses. Són de reconeguda qualitat els

carquinyolis de diferents forns de la comarca, i fins i tot hi ha un

establiment que té el distintiu de qualitat alimentaria de la

Generalitat de Catalunya.

Són conegudes a la comarca races autóctones ben adaptades a

aquest territori comen el cas del boví "Bruna deis Pirineus", de

l'oví "Ovella Ripollesa" i les eugues de muntanya del Ripolles

que s'agrupen dins la classificació generica Hipermetrica Pirinenca

i que mantenen les qualitats d'adaptació al terreny, rusticitat i bona

fertilitat. Aquests ramats estan orientats a la cría de pollins ¡:le .

carn.

22

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'tfic de Ripoll

Un altre producte típic de la comarca és la Trumfa de la Val! de

Camprodon. Trumfa és el nom amb que es coneixen les patates

en aquesta vall del Ripollés. La trumfa és un cultiu d'estiu que

dóna els seus fruits en finalitzar l'agost i durant el mes de

setembre quan els tubercles estan el suficientment madurs.

La Vall de Camprodon, per les seves condicions d'altitud,

edafológiques i climatiques ha estat tradicionalment una zona de

producció de trumfa molt important. Aquestes condicions,

juntament amb !'experiencia deis productors, fan que les Trumfes

o Patates de la Vall de Camprodon, presentin unes

característiques diferencials.

La mel també és un producte natural que es pot trobar en diferents

establiments de diferents pobles de la comarca. Mel Vall de Ribes

elabora tot un seguit de productes naturals- mel, cera i pol.len- a

partir de métodes i procediments tradicionals. De la mel, coneguda

per la seva elevada qualitat, se'n preparen dues varietats: la Mel

de Milflors, recollida a la Vall de Ribes, prové de diverses flors

que es troben a la zona, sense que l'una predomini sobre l'altra; la

Mel de Romaní, molt aromatica, és la que presenta unes tonalitats

més blanques o de color ambre lleu, a vegades gairebé

transparent. Es recomana l'especialitat de Mel de Músic. També

es pot trobar mel a altres indrets de la comarca.

Cal destacar, els diferents productes lactics que s'elaboren de

forma artesanal i aprofitant la llet de les vaques o ovelles de les

seves explotacions ramaderes com són els iogurts, mató,

23

¡¡,...¡ ~-_;; ~ ~ ~ ¡.;.'!! i"""!' ¡,.,.,¡ ¡ --»

¡-, i"""!' !"""!' ~

~ ~ • ------------------

Estudi d~ Víabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

formatges, llet fresca, pastissos de formatge, etc. Aquests

productes es poden comprar a les mateixes explotacions o bé ·a

diferents botigues de la comarca. També es poden degustar als

restaurants de la comarca.

Un altre producte alimentari que prové d'un recurs natural és

I'Aigua de Ribes, aigua mineral natural que es pot trabar en

qualsevol comen;:, bar o restaurant d'Espanya.

Una limitació existent en els productes de la comarca és la

dificultat d'establir processos de tipificació i valorització a partir

d'una especificitat territorial o a partir d'altres tipus de

característiques de qualitat. Per aixó, des del Consorci Ripoltés ·

Desenvolupament s'ha comengat a impulsar la millora de la

qualitat i de la valorització deis productes agraris i alimentaris de la

comarca.

El Ripollés és una comarca on convergeixen elements

historie amb paisatges

amb la natura a diferents

patrimonials de gran valor artístic

pirinencs que permeten el contacte

nivells: a les zones més baixes de la comarca es pot gaudir

d'activitats a !'aire lliure sense risc mentre que al nord del Ripollés

es pot practicar !'esquí i altres esports d'aventura.

És per aixó que la comarca rep diferents perfils de turista. D'una

banda, al Ripollés hi arriben persones interessades en el seu

patrimoni. Tant el Monestir de Ripoll com el de Sant Joan de les

24

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnognlfic de Ripoll ------

Abadesses destaquen pel seu valor artístic, com a clars exponents

del Romanic catala, i pel seu valor historie i nacional. A més,

aquests dos puntals del patrimoni de la comarca es complementen

amb les restes del Castell de Mataplana, el seu museu a Gombrén

i el Santuari de Montgrony; i la gran quantitat d'esglésies

romaniques repartides per tot el territori.

D'altra banda, al Ripollés també hi arriben un gran nombre de

turistes interessats per la natura de la comarca. En els últims

temps, a la comarca hi proliferen els establiments de turisme rural,

que donen allotjament a turistes procedents de zones urbanes que

busquen la tranquil·litat del món rural i el poder gaudir de la natura.

Aquests turistes acostumen a viatjar en parella o en familia

valoren el Ripollés perqué els ofereix el contacte amb la natura

també l'autenticitat de la vida rural.

Així dones, a !'hora de definir els perfils de turistes que en aquests

moments trobem al Ripollés, observem que per una banda hi ha el

turista rural que arriba a la comarca principalment motivat per la

natura, i que per l'altra hi ha !'excursionista de museu, que es

desplat;:a al Ripollés únicament per visitar els seus elements

patrimonials peró no pernocta a la comarca. Entre aquests

excursionistes de museu hi trobem grups organitzats de la tercera

edat que visiten els Monestirs de Ripoll i de Sant Joan de les

Abadesses, i també el museu de Gombrén, i també grups

d'escolars, principalment de la comarca i de les rodalies.

25

~

"""" """" -~ --------"""!! """' """!!

"""' """' ""'!!!' ""'!!!' ~

_____ d~ Viat~~~at i Gcstió del Museu Etnografic de Ripoll

Amb l'ajuda del Pla de Dinamització de Producte Turístic es pretén

potenciar els públics reals que en aquests moments visiten el

Ripollés, pero també crear un nou perfil de turista per a la

comarca: un turista cultural interessat pel seu patrimoni, peró

també per la seva natura, tradicions, historia i gastronomía.

Aquest turista estaría interessat en conéixer el Ripollés de forma

global i participar d'activitats que combinessin els diferents

atractius de la comarca. L'objectiu final seria que aquest turista no

només passés una jornada al Ripollés sinó que s'hi allotges com a

mínim una nit i gaudís de la seva oferta gastronómica i cultural en

un marc natural agradable.

Un altre deis públics objectiu del projecte són els propietaris de

segones residencies de les valls altes de la comarca. Aquest és

un públic amb molt de potencial, ja que passa !largues temporades

a la comarca, pero que actualment no participa en la vida cultural

del Ripollés.

En quant a les escoles, un públic que ja visita la comarca,

s'haurien de crear activitats que motivessin la presencia no només

d'escoles locals, sinó de tot el territori catala, i que convertissin el

Ripollés en un referent de visita obligada per tots els escolars del

país.

La visita de grups organitzats de la tercera edat també s'haurien

de potenciar tot oferint-los activitats que complementessin les

visites a museus i monestirs que es realitzen actualment.

26

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

Pel que fa al turista rural que actualment visita el Ripolles, cal dir

que el projecte contribuiré a que complementi la seva visita amb

activitats de caire cultural i que donin un valor afegit a la seva

estada.

En resum, en aquests moments els públics reals que visiten el

Baix Ripollés es limiten a visitar exclusivament els seus

monuments, sense pernoctar a la comarca, o a realitzar les

activitats pr6pies del turista rural, sense tenir en compte els

recursos culturals que tenen a prop. L'objectiu del projecte és

aconseguir un producte que combini natura, cultura i gastronomía

per tal de potenciar els públics reals que actualment visiten el

Ripollés, pero també aconseguir que el turista cultural classic, que

esta interessat en tots aquests elements de forma conjunta, es

desplací al Ripollés per fer estades de com a mínim una nit i

participar en les activitats proposades.

A !'hora de definir el perfil deis públics, s'ha de tenir en compte que

les dades quantitatives i estadístiques disponibles són escasses i,

que per tant, la caracterització deis públics objectius és més

qualitativa que quantitativa, i pren com a punt de partida la

motivació que empeny aquests públics a visitar el Ripolles.

La base per definir els públics objectius del projecte han estat les

dades facilitades per les oficines de Turisme de Ripoll i Sant Joan

de les Abadesses sobre el nombre de consultes que es reben; els

visitants anuals als museus i monuments de la comarca; les

places hoteleres i els allotjaments de turisme rural del Ripolles;

27

,... t• ~ i-J ~ ~ ~

=· 'IÍ' ~· , ~ ¡¡,.., ,¡}¿

~= !f·• ~' ¡¡..... ~ ,.. ~ <<\

frl'$fj ~w~

~ ~

~ -

de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

l'afluéncía de públíc al Cicle de Representacions del Comte Arnau;

i la rellevancía del patrimoni del Ripolles en el currículum escolar.

Tenint en compte les dades recollides i el factor motivació, s'han

establert vuit segments de públics que es divideíxen en tres

categoríes.

28

~ 1

~

"""" ~ ~ ~

~ ~ Í""" ~ ~ ~

~ ~

~ ~ ¡...., ¡..# ~"""" ~ 1 ~ ;

~ Í""" ~ i ~ 1

~ 1

~"""" ~ ~ ~ i""".:l i""".:l ~

~ --------_,

-------·­""" """

Esrudi de Viabilítat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

Taula resum de Debilitats, Fortaleses, Amenaces i Oportunitats,,

al Ripolles,

1, lnsuficient infraestructura viaria

que faciliti accessos als espais

naturals i a la comarca en

general.

2. Recels de la població

autóctona i manca de

conscienciació deis habitants

de la comarca del potencial

turístic del Ripolles.

3. Falta d'un producte turístic

reconegut.

4. Servei públic de transport

insuficient per a la mobilitat

dins la comarca del Ripolles i

deficient entre les comarques

ve"ines i entre províncies.

Servei i infraestructuras de tren

deficitari de la línia Barcelona­

La Tour de Querol.

5. Manca d'estructuració de

!'oferta turística i deis serveis

turístics i d'oci.

6. Manca de senyalització

turística a les carreteres i

homogene"itat en la

senyalització.

1. Fort potencial d'atracció de

turisme.

2. Gran valor historie-cultural de

la comarca.

3. Existencia d'edificis i de

patrimoni arquitectónic de valor

a la comarca.

4. Existencia de tradicions i balls

tradicionals propis de la zona.

5. Existencia de productes

artesanals propis del Ripolles.

6. Empreses turístiques familiars .

amb una elevaca vocació pel

servei i 1' atenció al client. 7. Noves activitats económiques

en el sector turístic incipients:

empreses de turisme actiu,

empreses de guiatge, etc.

8. Progressiu increment de

!'oferta turística, amb un elevat

grau d'associacionisme seguint

les línies estrategiques i les

directrius marcades pel

"Projecte de futur Ripolles

2020"

9. Gran bellesa paisatgística.

29

~ ~""'"" ¡-, ~

~ f-., ~

~''.-, .. ~!F

' ' .p

~ ~-

~ ~ ~· ~ k.~ ' " ~· :-r"" ¡...,. ¡ '

~ ;.,.., r ,....., 1-~

""""" ~ ' ~

""""" ~ ~ i""'!' i""'!' ~ ~

~

~

~ ...., ...., ~ ~

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll

7. Excés d'individualisme entre

les tres valls que configuren la

comarca (Vall de Camprodon,

Vall de Ribes i Baix Ripolles).

8. lmatge de comarca envellida.

9. Desajust entre 1' oferta i la

demanda de treball qualificat.

1 O. Poca conscienciació de la

necessitat de formació deis

treballadors.

11. Sector agrícola en regressió,

amb problemes de viabilitat en

molles explotacions i canvis

d'usos en les finques.

12. Baix grau d'associacionisme

del sector industrial i greu crisi

del sector textil.

13. Poca formació, manca

d'ofertes especifiques i

marqueting poc desenvolupat

en el sector del comen;:.

14. Pocs programes específics

d'inserció laboral de coHectius

amb dificultats.

1 O. Augment de la qualitat de vida

de la població local.

11. Importan! teixit associatiu

d'entitats locals.

12. Precocupació per una bona

conservació de l'entorn.

Creació d'un Consorci pera la

gestió deis Espais d'lnteres

Natural del Ripolles el 2006.

13.1ndústria dinamica,

emprenedora i diversificada,

tant sectorial com

territorialment.

14. Existencia d'iniciatives

empresarials.

15. Petit comer9 amb gran

capacita! d'adaptació a les

noves tendencies comer9 i

centre comercial comarcal ben

marca! territorialment.

30

2e Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll

E 1. Els espais naturals estan exposats

a incendis, inundacions ... la qual 1. Existencia de zones d'elevat valor l ~ cosa pot provocar la perdua total natural per revalorització gestió ' f-J d'interes natural i una mala gestió integral deis espais d'interes

§ deis mateixos seria perjudicial per natural.

aquests. 2. Marcada capitalitat comarcal i

f-J 2. Perill creixement segones existencia de nuclis petits i poolació !"""" residencies. disseminada. IIB<J ' Augment de la població imiJligrada. !"""" 3. Amenaga que el turista no pernocti 3. IIB<J ala nostra comarca sinó que sigui 4. Importancia de la superficie 1-t ~ de pas i no utilitzi els serveis i forestal. ~ !'oferta turística. 5. Forta tradició industrial. ~ ' 1

~ f "' 4. Alta estacionalitat turística. 6. Marca reconeguda i associada al ~.

Elevada laxa d'envelliment de la Ripolles: Comte Guifre, Comte ~ .iC 5. ~ ¡ , ...

Í"""') població amb tendencia a !'alga, Arnau, el romanic, Val! de Núria, ~ més accentuada en els municipis Val! de Camprodon, Ribes de ~; ~ petits, que provoca dificultats pel Freser.

"""' canvi generacional en determinats ~

7. Oportunitat de generar turisme fidel

~ sectors económics. i assidu a la comarca.

li!lO!I 6. Dificultats d'integració de la 8. Enfortiments deis senyals -- població immigrada. d'identitat catalana com a bressol - 7. Progressiva disminució deis de Catalunya (s'emmarca dins el - ocupats en el sector primari, amb projecte Terra de Comtes) -- un fort impacte deis altres sectors 9. Millora de les comunicacions. - en el món agrari. 1 O. Superació de d'individualismes. -- Enfortiment de la coHabora.ció - interterritorial. --- Font: Ripolles Desenvolupament ---.., .., .., 31

""' -

ck Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

Ja a l'edat de bronze (1500-600 aC}, tenim indicis de presencia

humana a Ripoll, sabem que un petit nucli huma de població vivía

a prop deis rius Ter i Freser i a les muntanyes properes aquest

indret, com ho evidencia algun dolmen com el de Sot de dones o

de Pardinella.

La zona fou utilitzada com a zona de pas entre la depressió central

catalana i l'altra part deis Pirineus des de temps histories. Una

mostra d'aquesta utilització n'és el Dipósit d'armes de bronze de

Ripoll, provinent de la cultura atlantica. Hi ha indicis d'ocupació · '

durant !'etapa tardo-romana o visigótica, unes tombes trobades

sota el creuer del monestir són testimoni d'aquest nucli

poblacional.

Amb la reconquesta del territori entre la Cerdanya i el Barcelonés

feta pel comte Guifré el Pelós (840-897). A partir de l'any 879

aquest comte va iniciar la repoblació de la zona, utilitzant com a

element d'atracció dos cenobis, el de Santa Maria de Ripoll i el de

Sant Joan de les Abadesses, constru"it l'any 887.

A partir d'aquell moment el monestir va ser objecte de diverses

obres destinades a millorar la seva capacitat; per citar les més

importants, esmentarem la del 888 (consagració d'una nova

església i donació del fill de Guifré, Rudolf, com a monja), i les de

935, 970 i la del 1032, any en que el cap de la comunitat

monastica era l'abat Oliba. Especialment important és l'obra

realitzada durant l'abadiat d'Arnulf que va comengar una nova

església de cinc naus, un claustre i que va construir una muralla

32

~·' ~ ¡¡fwl!l &?<• ~-· •

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

que tancava el monestir i un canal per agafava aigua del riu Freser

i la portava fins Ripoll. Aquestes obres estaven estretament

:¡¡gades a un augment del poder polític, económic i jurisdiccional

del cenobi sobre el territori catala. A redós d'aquesta monestir va

comen9ar-se a formar una comunitat de servents que configuraren

progressivament un poble en la intersecció deis dos rius.

Ja el segle XIV va dur a terme l'aixecament d'una muralla per

garantir a la seguretat de la població. Ben aviat també s'instaura la

celebració d'un mercat. El canal va esdevenir el motor económic

de la població, que es dedicava a treballar el ferro, el teixit, la

fusta ... Aquesta epoca es veié estroncada momentaniament pel

terratremol de Catalunya l'any 1428, que causa greus

desperfectes a l'església i a altres dependencies del monestir i del

poble. La reconstrucció que s'hi va fer al llarg del segle XV suposa

l'adopció de l'estil gótic a l'hora d'aixecar ares i voltes, peró no es

modifica !'estructura de l'església de !'epoca d'Oiiba. Tot i aquest

contratemps, continua el creixement del nucli urba, que comenga a

fer-ho fora muralles, i es crearen dos ravals o barris. Fou

precisament el raval que queda a l'altra banda del riu Ter l'indret

escollit per l'abat Climent Mai per fundar, el 1573, un hospital

destinat a guarir els ripollesos. Tot i aquesta deferencia, el cert és

que durant l'edat moderna sovintejaren els enfrontaments entre el

monestir i els vilatans, perqué aquests darrers volien deslliurar-se

del vincle que els unía a l'abat, cosa que no arriba a materialitzar­

se, peró ajudava a desgastar el poder abacial.

Aquesta situació s'agreuja amb la implicació en conflictes bel·lics,

com la Guerra deis Segadors, la presencia continuada de l'exercit

francés a Ripoll i la Guerra de Successió. Durant els segles XVI-

33

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

XVIII la societat ripollesa va viure un moment económic excel·lent

gracies als oficis vinculats al treball del ferro: fargaires, clavetaires

-que feien claus-, serrallers, ferrers ... De tots els productes que es

fabricaven els més importants van ser les armes de foc, procés en

el qual intervenien tres oficis: encepadors, canoners i panyetaires.

La fabricació d'armes féu de Ripoll un deis principals centres

productors de l'estat espanyol i un deis millors d'Europa. Pero no

tota la població es dedica al ferro; així, hi havia gent dedicada al

textil, a la fabricació de xocolata, farina ... Aquest panorama es va

mantenir fins a principis del segle XIX. Durant la Guerra del

Francés, entre 1808 i 1814 els franceses freqüentaren Ripoll i van

malmetre la muralla; els ripollesos, aconseguiren independitzar-se

del poder de l'abat l'any 1812, al qual estaven subjectes des del

s.IX, aixó posa fi a la supremacía del monestir i al període

d'esplendor económica es produí en el marc de la Primera Guerra

Carlina, (1833-1840)

La desamortització propugnada pel ministre Mendizábal suposa

que els béns monastics passessin a mans de l'estat i en

conseqüéncia, l'abat i els monjes van abandonar el monestir i

marxaren de Ripoll, deixant el recinte monastic abandonat de

manera que fou saquejat i incendiat per individus descontents amb

els impostes que fins aleshores havien hagut de pagar. Aixó

passava l'any 1835, pero per als ripollesos el moment més dolent

no arriba fins al maig de 1839, quan el comandant carlí Charles

d'Espagnac ataca la població. Després de durs combats, el 27 de

maig els carlins ocuparen la població i, no prou satisfets amb la

victoria, incendiaren i aterraren cases, ponts i altres construccions.

34

r ~·'"C\!il i :tt ~d'

~ ~ ;¡ "* ~ ~ ~· ¡k.,..,

~· ~ ~· ~ fi;

~"""' k~"·r '§t

k·• ~~:,,,, .. 1)\•

&'''<lílf ~

~~"' ~ ~ -

i:~":''.:~i d_e_yl_a~i~t~ i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

A Ripoll hí havia uns 3.200 habitants abans de 1839; en acabar la

guerra només eren un miler. Finalitzat el conflicte, alguns deis

habitants tornaren i van emprendre la tasca de reconstrucció de

les seves cases amb material (pedres i fustes) que en alguns

casos anaren a buscar als edificis abandonats que integraven el

monestir. Alhora, l'estat Espanyol, procedí a la venda per subhasta

de dependéncies monastiques entre els anys 1844 i 1850. La

guerra, a més d'aquests canvis, en l'aspecte económic va fer de

frontera entre un passat metal·lúrgic i un futur que vindria marcat

pel predomini del sector textil. L'aprofitament de les aigües deis

rius Ter i Freser, a la segona meitat del segle XIX, comporta

l'establiment de nombrases fabriques gracies a !'empenta

d'industrials forans, els quals, a més, es van beneficiar de les

millares urbanístiques que experimenta la vila en aquel! període:

instal·lació de la xarxa d'aigua potable (1882}, d'enllumenat

eléctric (1892), i !'arribada del ferrocarril (1880}, fruit de la

necessitat de transportar a Barcelona el carbó que s'extreia de les

mines d'Ogassa. Aquests canvis suposaren un augment de

població, que passa a viure a la periferia, en especial a les zones

próximes a la vía férria i a les carreteres que condu'ien a altres

poblacions.

És en aquest moment de creixement económic que s'ha de situar

la restauració de l'església del monestir de Santa Maria, gracies a

!'interés del bisbe de Vic, Dr. Josep Morgades, i de famílies

ripolleses compromeses amb la cultura. Si bé durant la segona

meítat de segle XIX se succerren diverses obres, el 1886 s'inicia

ia reconstrucció própiament dita, que no finalitza fins al 1893. La

vila de Ripoll, fins a l'esclat de la Guerra Civil l'any 1936,

35

~·

e"'"ili ~

l~studi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

experimenta un cert dinamisme, ja que hi va haver millores en

diversos ambits de la societat; en l'aspecte arquitectónic destaca

construcció d'edificis d'estil modernista, alguns obra de Joan

col·laborador d'Antoni Gaudí. La connexió femia entre Ripoll

' Fran9a s'establí per mitja del ferrocarril transpirinenc inaugurat el

1929. En l'ambit cultural també es viuen moments de bonan<;a,

amb la presencia de nombrases associacions, orquestres, grups

de teatre, societats corals, publicació de periódics, creació de

I'Arxiu-Museu de sant Pere (1929) ... Aquesta prosperitat es veié

estroncada amb la guerra i les seves conseqüéncies: la

desaparició de qualsevol manifestació de catalanitat i la imposició

d'un nou tipus de régim polític. Passats els difícils anys de la

postguerra, Ripoll torna a gaudir d'una época de progrés i

expansió. En l'ambit industrial es recupera el sector textil i va

créixer de manera destacada el metal·lúrgic.

Aquest període de benestar ana molt lligat a un espectacular

augment demografic, provocat principalment pels fluxos migratoris

que portaren a Ripoll persones d'arreu de I'Estat. Si el 1950 hi

havia 7.451 habitants, al cap de vint anys ja s'havia assolit la xifra

de 10.000. Per fer front a aquesta arribada de persones, es

constru"iren habitatges a la periferia de la població, la qual cosa

provoca un creixement urba fora del nucli antic. Des de la mateixa

fi de la dictadura, l'any 1975, la vila experimenta de manera

continuada un seguit de canvis encaminats a dotar-la deis

equipaments necessaris per afrontar amb garanties el segle XXI.

36

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll ··--·---.. -·---.. -· ..

1497 : 1515 1553 1717 1787 1857 1877 1887 1900 .

153 207 270 1.346 4.780 3.611 3.694 4.549 5.887

1910 i 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 '

16.150 7.476 8.560 8.163 8.566 10.254 11.198 12.055 11.577 ·. ! .

11992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -!11.374 11.289 10.908 10.953 10.733 10.842 10.717 10.832 -!

'

El nom de 40 hores respon a que, antigament, els dos últims dies

de quaresma i el diumenge de Passió, el Santíssim romania

exposat durant quaranta hores al monestir. Avui la fira serveix com

a aparador deis productes que s'elaboren i es negocien a la

comarca i compren des deis estants comercials fins a les tí piques.

parades. Per donar-hi un caracter més festiu també es porten a .

terme actes lúdics.

L"any 1004 el santera aclamat coma patró de la vila i s'instaura la

Festa Major l'onze de maig. La festa, en una epoca, es

caracteritza per les curses de braus, el bou amb corda, les

sardanes amb la cobla que tocava des de dalt del campanar de

resglésia de Sant Eudald, les processons i solemnitats religioses. "·

Avui la festa s'ha modernitzat i segueix les característiques

própies del temps; té un caire popular i gratu'it.

1!\'""'lll ~ ~ ~

í::2ru~i de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfíc de Ripoll

Organitzada pel Centre d'lniciatives i Turisme (CIT), es celebra a

rnitjans de maig, i pretén reviure els costums ancestrals de la tosa

deis xais i d'un casament tradicional de pagés.

El principal atractiu de la testa -a més de la mostra folklórica -

rau en el fet que l'enllag sol ser verídic i compta amb la presencia

de destacades personalitats del país que actuen com a padríns de

naces. La festa es complementa amb un mercat de productes

artesanals i una trabada de brocanters í antíquaris.

rn

La seva celebracíó parteíx d'una idea de la soprano Montserrat

Caballé, que des de les prímeres edícions actua

desinteressadament en benefici del centre Montserrat, entitat que ·

ajuda i promociona els minusvalids psíquics. Organítzat per la

secció musical del Centre d'lníciatives i Turisme té lloc des del

1980 durant els mesas de julíol i agost, i hí actuen íntérprets de

diverses disciplines de la música classica

El mercada! va néixer el 1997, inspirat en els mercats medievals i

que compta amb actuacíons que recorren els carrers de la

població. La festa ens retorna a époques passades en que els

comercíants del centre de Ripoll es disfressen i ofereixen activitats

lúdiques als visitants.

38 '

:Os:c:di :ic \ iabiliwt i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

Com molt bé indica el seu nom, aquesta tira té lloc el 15 d'octubre,

coincidint amb l'onomastica. L'any 1853 l'ajuntament acorda la

seva institució. En un principi tenia com a fi la transacció de

bestiar; ara només se celebra la tira de l'ovella ripollesa, que ;

juntament amb la venda de tota mena d'objectes quotidians li

donen color i vida.

" Festadel 27 de maig

" Exposició filatélica i numismatica

" Torneíg internacional de futbol del Rípollés (Juny)

.. Rebuda de la flama del Canígó í revetlla de Sant Joan(23 de

Juny)

" Díada nacional de Catalunya í elecció de la pubilla de Ripoll·

( 11 de setembre)

" Carbassada (1 de novembre)

" Cursa internacional d'atletisme de fons del Rípollés

(novembre)

- Fira de Nada! (desembre)

39

""""' ~ """"' ' ~ ~ ....... ....... ~

~

Ec''"'-'' i:': Yi~bilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

Per tal de difondre i promocionar Ripoll, s'han dissenyat un seguit.

de rutes tematiques per la vi la i els seu entorn

Aquest recorregut, que forma part de la xarxa de Vies Verdes, és

ideal per fer-Io a peu o en bicicleta. Segueix el tragat de l'antiga

línia de tren: Ripoii-Sant Joan de les Abadesses -Toralles. La Ruta

del Ferro, juntament amb la Ruta del Carrilet Olot-Girona i la Ruta

de la Via del Tren Girona-Sant Feliu de Guíxols, permet anar del

Pirineu a la Costa Brava, en un tragat d'uns 135 quilómetres.

També cal destacar que forma part d'un tram de les Rutes en

bicicleta de muntanya del Centre BTT del Ripollés, concretament

la ruta 2: Sant Bernabé de les Tenes.

Aquestes rutes, senyalitzades com a senders locals (marques

blanques i verdes) i amb pals indicadors, donen l'oportunitat de

conéixer l'entorn natural de la vila. Alhora, podreu gaudir d'unes

perspectives del nucli urba des deis quatre cims que l'envolten.

Ruta 1: Recorregut per Sant Bartumeu

Ruta 2: Recorregut per Santa Maria del Catllar

Ruta 3: Recorregut per Sant Roe

Ruta 4: Recorregut per Sant Antoni de Morers

40

~

f:; !!í-J !ftl

~ i !t

r ~ ~ ~ ~ ~;r!él ~ ¡;· .. ., -~- .,,

~ ~ ~ ~ ~ ~ ,?'lll ~ ~ ~ ~

2: s:;cdi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn'lfic de Ripoll

,. SANT BERNABÉ DE LES TENES

Es tracta d'un recorregut bastant complet, compost en la major

part per pistes forestals i senders que transcorren per dins el bosc.

A uns 2,5 km de la Ruta del Ferro en direcció a Sant Joan de les

Abadesses hem d'agafar un trencall a ma dreta que ens dura fins

a la N-260. Seguim la carretera fins a l'encreuament de Llaés uns

metres després del trencall i abans d'arribar a l'església de Sant

Bernabé de les Tenes (fundada al S.XV), haurem d'agafar un petit

camí de bosc, anirem a sortir novament a la carretera, pero de

seguida ens haurem de desviar per la pista forestal que ens

portara fins a Sant Joan de les Abadesses per tornar a agafar. la

Ruta del Ferro.

,. EL REME!

Sortim del parquing del restaurant de Can Villaura (carretera de

Berga,C-26). Es tracta d'un itinerari curt i de poca dificultat.

Haurem de pujar per una pista pavimentada fins a trobar el trencall ·

que ens portara a l'església del Remei, on a !'octubre se celebra

l'aplec. El descens transcorre per pista forestal fins al Barri

d'Engordans de Ripoll, on creuarem la carretera C-17 per agafar el

carril bici que ens portara al punt de sortida.

41

§ t:: ~ ~'"""' ~ f""'!!!

~ ~

[:: ~

S f.., ~ ~ ;,;..., 1 F'"' ~ ~ ' ~ ~ fi'"!! ~""' ~ -_, ---------------..... ---

Eszc:~i J~ Viabilitat i Gestió del Muscu Etnogratic de Ripoll

" EL CATLLAR

Aquesta ruta comparteix un tram de recorregut amb la ruta 7, fins

que es bifurca en direcció al cim del Catllar. Cal abandonar uns

quants metres l'itinerari si volem gaudir de les vistes des del cim i

visitar el conjunt arquitectónic del Catllar i la casa deis ermitans,

deis s.XI-XIX. Haurem de tornar a l'itinerari i comenr;:ar el descens

en direcció a Ripoll, vorejant el riu Freser fins arribar al centre de

la població, on anirem a buscar el carril bici al costat de la C-17,

que ens portara fins al punt de sortida. D'aquest recorregut cal

destacar les fonts.

" RIPOLL- VALLFOGONA DE RIPOLLES

Aquest itinerari comunica les dues poblacions i recupera part del

que havia estat el camí ral de Ripoll a Olot. La diversitat de

vegetació, fonts, masies i torrents, formen part del gran atractiu

d'aquesta ruta; aixó, sense oblidar-nos de visitar les dues viles.

Per anar fins a Vallfogona del Ripollés hem d'agafar el camí que

passa pel costat de !'ermita de Sant Miquel de la Roqueta,

senyalitzat com a PR-C 59-1, amb marques blanques i grogues. El

seu trar;:at coincideix en gran part amb l'antic camí ral que anava

de Ripoll a Riudaura, passant per Vallfogona del Ripollés.

Practicament tot el recorregut es fa per camins de muntanya,

passant pel costat de l'església de Sant Bernabé, de l'antic hostal

de Sant Eudald, d'una gran quantitat de masies que formen part

del patrimoni arquitectónic i paisatgístic de la zona, i també de

fonts i torrents. Tot plegat, una excursió molt agradable

interessant per als amants de la muntanya i el seu entorn.

42

~ -~-·· -, -, -, -------.,., .,.,

-

~--- Ce V;J_biiitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

o SENDER GR-1

Aquest sender de gran recorregut, que travessa el territori catala

des de Empúríes fíns al pont de Montanyana, passa per la nostra

vil a.

Sí volguéssim seguir-lo en direcció sud, aniríem a buscar el camí

al carrer Concepció Oucloux situat al barrí de la carretera de

Barcelona. Trobarem la senyalització (marques blanques í

vermelles) en el punten qué el camí passa per sota la variant de

la N-152. Díns el terme de Rípoll passarem per !'ermita del Remeí i

la font del mateix nom, les basses del Molí de Vilardell, a.

continuació, í, ja en el terme municipal de les Llosses, podrem

veure !'ermita de Sant Esteve de Vallespirans i la de Santa

Margarida de Vinyoles, poc abans d'abandonar la comarca dél '

Ripollés. Perseguir-lo en direcció nord, la senyalització comenga a

la carretera de Sant Joan a !'altura del polígon Estamariu. Aquest

recorregut ens portaría fins als pobles veíns de Sant Joan de les

Abadesses i Sant Pau de Segúríes, i ja, sortínt deis límits de la

comarca del Ripollés, arribaríem a Oíx.

" EL CASTELL DE LLAÉS

Apartat de la zona urbana, al costat sud-est de la comarca del

Ripollés i a meítat de camí entre Ripoll i Vallfogona de Ripollés, es

troba un deis paratges més ímportants a nivel! historie í paisatgístic

del municipi: Llaés:

Sobre un turó es troba el castell, del qua! es té notícia des de l'any

919, en qué s'anomenava Lacesi. L'any 955 passa a dependre del

43

-' ' -' # ...., ...., ...., """!!! ""'!\! ""'!\!

""'l.!í' ""'l.!í'

"'!':l\

""" "'!':l\

""" ~ ~

~

~

~

~

monestir de Sant Joan de les Abadesses. Sobre el mateix turó es

construí una església, obra de l'abadessa Ranlo, que consagra el

bisbe Ató el 23 d'abril de 961. L'església actual respon encara a

les característiques d'aquest temple, pero esta tan transformat que

difícilment s'hi reconeix res del tipisme deis edificis romanics, per

culpa, segurament, del terratrémol de l'any 1427, que ensorra les

voltes i part de l'absis. Actualment el castell és propietat privada i

l'església és a !'interior de la muralla que envolta les dues

edificacions. Si es vol visitar l'església es recomana anar-hi un cap

de setmana, quan hi so len ser els propietaris del castell.

• EL PANTEÓ

Molt a prop del castell de Llaés, a uns 800 metres a peu, hi ha el

panteó dedicat a la memoria de setanta-quatre carrabiners i un

oficial, que foren afusellats per ordre del general carlista Francesc

Savalls el1874.

• LA SALMA DEL TEIXIDOR

Situada a una distancia relativament curta, una hora a peu del

castell, es traba la balma del Teixidor, lloc interessant, que havia

servit de refugi deis pobladors prehistorics, de taller de muntatge

d'armes carlines, i fins no fa molts anys, d'habitacle d'una família;

en l'actualitat es fan servir per guardar-hi el ramat. Altres balmes,

com són la Baumassa, la Baumeta, Xuriguera, el Cuc, la

Cambrassa i la Fumada donen fe de la importancia que tingué en

temps passats tot el sector de Llaés, quan totes erenhabitades.

Per arribar al Teixidor -propietat privada- cal deixar el cotxe al

trencall que duu a Santa Maria de Besora (Osona).

44

r

~ r ~ ~ ~ ,..., ~· ,..., F"' ~ ~ ~ ~ pr, ~ !"

~ &= _; ~,

!"""' !"""' !-' !""'".' ~ ~

~ ~ ~ ~ ~ -'< _,

~ ~ ' ~ ~ ~ ,..., ~ ~

-:11 -:11

___ d':._\ia-'?ilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

" L'ESGLÉSIA DE SANT PERE

Erigida com a església parroquial, fou consagrada el 890 pel bisbé

Gotmar.

A mitjan segle XI va ser ampliada. El 1338 es fundava la

comunitat de domers i preveres, que la van regir fins al 1893 .

quan, un cop restaurat el monestir, va perdre la parroquialitat. Tot i

aixó, encara s'hi van celebrar algunes funcions religioses fins al

1936. Arquitectónicament, l'actual edifici és fruit de diverses

actuacions realitzades al llarg deis segles; entre altres, s'hi poden

veure testimonis romimics i gótics. Destaca, a la part posterior, un

fragment de la muralla construida al segle XIV, que envoltava el

nucli antic de Ripoll i sobre la qual s'aixeca el campanar.

• LA CASA BUDELLERS

La casa, originariament, fou propietat de la familia Descatllar, de

la qual sobresortí Ramon Descatllar, abat del monestir de Ripoll

(1383-1408). La primera constancia documentada, pero, data de

1624, quan Lluís Descatllar, governador general del Principat de

Catalunya, va vendre la finca a Jeroni Joan Colí, doctor en dret:

Posteriorment en van ser propietaris les famílies Lissaga i Gavella.

L'any 1793, Eudald Gavella, notari de Tarragona, va vendre la

45

r;

~ ~ r,~

~ ,.. •. ., ~ ~ ~ r, ,..., ~ !i-r*'!) ~ ~ ~ ~ ~ ~ ' '

~ ~ ' :·"''!\' ~"*'!!! ~ ~ ' ~ ~

~

""" """ """ """ ~ ~

""'

_i:i;.:Jji de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

casa al ripolles Agustí Deop, la pubilla del qua! es casa amb un

membre de la família Budallés, originaria de Figueres. Amb

posterioritat a í 799 la família Budallés adopta la forma nobiliaria

ce davant del cognom. La casa, entre moltes altres personalitats,

ha tingut com a hostes distingits, en especial durant la Tercera

Guerra Carlina, el general Francesc Savalls i els pretendents

carlins Alfons i Maria de las Nieves de Braganza de Borbón. Es

diu que el rostre de !'estatua que hi ha a la plac;:a de I'Ajuntament

esta inspirat en les faccions bellíssimes de la dona que vivía a la

casa Budellers, a finals del segle XIX.

" LA CASA SOLANELL

Aquesta casa té !'origen en el segle XVII, quan la familia Solanell,

procedent de Ribes de Freser, vingué a viure a Ripoll.

Damunt l'antiga porta principal s'hi pot veure l'escut d'armes

d'aquesta nissaga, en que hi ha representat un sol i l'escut de

Ribes. La finca, que a mitjan segle XIX era propietat de Josep de

Solanell, fou ocupada per domers de la comunitat de sant Pere.

Un personatge il·lustre vinculat a la casa fou l'eclesiastic Antoni de

Solanell i de Montella (1670-1726), fill del cavaller Julia de

Solanell i de Foix. Fou abat deis monestirs de Sant Pere de

Galligants i de Sant Cugat del Valles. Diputat del brac;: eclesiastic

de la Generalitat (1710-13), a la junta de brac;os de 1713 decidí

d'inhibir-se en la qüestió de la resistencia contra Felip V, i aixó féu

que fos privat de l'abadia pels felipistes.

46

1:: Wl'f-

~ ~ ,., .. f

~ :!)

~ ~ .. :!) ~

~ F'

~ f'» ~l ~

~' i""''ll ~ !lo• í!"1l M ;~,.,

~

~ ~

l""'::'~~_<ie Viabilitat i Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll

LA CASA CODINA

Edifici d'influéncia modernista que data de l'any 1918. Torre de

simetría central accentuada per les galeries sortides i el

coronament del cos principal. Destaca com a solució alternativa a

l'estil constructiu ripollés fins al moment i per la pulcra disposició

volumétrica i estructural.

El FORTÍ DE l'ESTRELLA

Edifici originariament militar, que tenia la finalitat de defensar

Ripoll deis atacs de l'exércit carlí. Es va construir sobre les restes

d'un antic fortí, edificat en !'época de la Primera Guerra Carlina

(1833-1840). Es va utilitzar durant la tercera d'aquestes guerres

(1872-1876). Cal destacar les espitlleres que hi ha en tres de les

faganes, a través de les quals els defensors refusaren els atacs.

El CASAL DEL TAURINYA

Si entreu a !'interior veureu un are de mig punt rebaixat, sobre

impostes motllurades i pilastres amb figures humanes esculpides

en alt relleu. Gravat a la pedra, consta l'any 169(8). Al carreró que

enfila cap al pont, damunt una porta tapiada,hi ha representat un

toro, emblema del llinatge Taurinyá A la primera meitat del segle

XVII sabem que hi vivia Miquel Taurinya, que exercia de cirurgia i

a més era paborde o obrer de !'ermita de Santa Maria del Catllar.

47

de Viabílitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

EL PONT DEL RAVAL

Per facilitar la comunicació de Ripoll amb !'exterior es bastí el pont

en el període medievaL S'esfondra parcialment al segle XVI i uns

paletes de Solsona el reedificaren l'any 1585. De resultes de la

Primera Guerra Carlina, el maig de 1839, el pont fou destrurt pels

carlins; no obstant aixó, hom encara hi pot veure, a banda i banda

del riu, els ares auxiliars i l'arrencada de la volta. També n'hi ha un

fragment, sota el pont, a dins les aigües del riu Freser. Acabada la

guerra, el pas es va fer per mitja d'una palanca de fusta. De

resultes d'aiguats, la palanca sofrí diversos desperfectes, fins que

l'any 1892 se substituí per un pont de pedra, existent en

l'actualitat.

UN FRAGMENT DE MURALLA

Tal com va passar amb altres poblacions catalanes, a Ripoll s'al9a

al segle XIV una muralla al voltant de les deperidéncies del

monestir i del poble. Els efectes de les diverses guerres que patí

la vila, des del s. XVII fins al s.XIX, la debilitaren i l'anaren

destruint progressivament. S'accedia a !'interior del recinte a

través de cinc portals: el de I'Arquet, el del carrer del Prat, el del

pont del Raval, el del pont d'Oiot i el del raval de Sant Pere. És

precisament en aquest darrer punt, a la fa9ana posterior de

l'església de sant Pere, on es pot veure una torre de la muralla.

També hi ha un fragment al riu Freser, entre el pont del Raval i el

pont de I'Arquet.

LA PLA<;A GRAN 48

'" LA CASA ALÓS

Casa d'estil modernista, també coneguda com la casa del

marqués de Dou. És obra de l'arquitecte Josep M" Pericas, que la

projecta l'any 1908. A les faganes exteriors es combinen elements

modernistes -com la torre amb esgrafiats o les obertures

curvilínies amb ús de mosaic i maó-, i la simplicitat característica

del noucentisme. Atenció a la torre, on hi ha escenificacions d'un

ós tant als esgrafiats com al parallamps. L'establiment d'una

fabrica i botiga de fideus a la planta baixa féu que popularment fos

í sigui coneguda com a cal Fideuer.

" LA CASA MUNTADES

Edifici d'estíl neoclassic construTt l'any 1868 segons el projecte del

mestre d'obres ripollés Eudald Sadurní. De la fagana principal en

destaquen les pilastres encapgalades per capitells corintis, que

emmarquen el sistema d'obertures coronades pels frontons.La

familia Montadas eren propietaris rurals que vivien al mas la Serra

del Boix i tenien possessions en diversos municipis del Ripollés.

La seva implicacíó en la Tercera Guerra Carlina, en qué donare

diners a la causa, els porta a la ruina.

" L'ANTIC ESCORXADOR MUNICIPAL

(CENTRE CULTURAL EUDALD GRAELLS)

Edifici construTt, segons el projecte redactat per l'arquitecte Antoni

Coll i Fort l'any 1906, per destinar-lo a escorxador municipal, en

substitució d'un d'anterior, edificat el 1871, en aquest mateix solar.

Sobre la porta principal hi ha una !linda amb l'escut de Ripoll i la

data 1908, que no correspon a la fi de les obres, que va ser el

1907. L'escorxador estigué en funcionament fins a l'any 1990. A 49

partir de 1993, després de ser reformat esdevingué un centre -11--.L: .. :.l.-.l.- _ .. l.l. ... --1- E~.-

w,."""$ ~

Estu~!_E_e Viabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

• LA CASA SONADA

Estem davant d'una de les obres més emblematiques de

: arquitecte modernista Joan Rubió i Sellvé (Reus, 1871-

Barcelona, 1952) a Ripoll. Seguidor i deixeble d'Antoni Gaudí,

projecta la casa l'any 1912 per encarrec del metge Francesc

Sonada i Parés. Les dues faganes estan construides amb pedra

carejada. El procediment constructiu és a base de pedra sense

desbastar, coronaments punxeguts i irregulars i una expressada

falta d'acabats.

" SANT MIQUEL DE LA ROQUETA

Capella d'estil modernista. Maria de DeJas, baró de Vilagaia

ipropietari deis terrenys, decidí aixecar-la en substitució de la

capelleta que hi havia, dedicada ja a sant Miquel arcangel.

L'arquitecte a qui s'encarrega l'obra fou Joan Rubió i Sellvé, del

qual també podem veure a Ripoll la casa Sonada. El 2 de gener

de 1912 es posa la primera pedra i a mitjan octubre es beneia.

Fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936) s'hi van celebrar oficis

religiosos. Actualment, a !'interior, s'hi guarda la imatge de la

Verge deis Dolors (1947), que era un deis passos que integraven

la desapareguda processó de Setmana Santa.

" LA CASA SIQUÉS

Edifici d'estil postmodernista bastit l'any 1916. S'atribueix la

construcció a l'arquitecte Joan Rubió i Sellvé, deixeble d'Antoni

Gaudí. Originariament la coberta era de fusta i de forma

punxeguda, cosa que donava un toe original a la construcció i al

disseny. Problemes amb la incidencia deis agents meteorológics

50

~ r: i :$

~ ~~' ~ !$"""'! ~ ~ ~ ¡a ~l\4

~ ~ ~ ~ ~ ¡,-, t,-

\'""" ~ ~ j*1}

q¿:w"':'Y.,

-------~':'._'::~~'bilitat i Gestió del Museu Etnogn!fic de Ripoll

sobre la fusta portaren a substituir-la per un sostre ras. De planta

paraHe!epipédica, utilitza balcons i una glorieta perdonar

contínuHat a les faganes. L'estructura curvílínia li confereix una

gran forga expressiva. Popularment és coneguda entre els

rípollesos com la casa del Barco, per la semblanga de la fagana

principal amb un vaixell.

" L'AJUNTAMENT

Tot i que pugui no semblar-ho, aquest és l'únic edifici, juntament

amb l'església i el claustre, que perviu del conjunt monastic.

Malgrat els successius canvis estructurals patits al llarg deis

segles, en esséncia és el mateix que es construí al segle XVII. Per

voluntat de l'abat Francesc de Senjust, es féu un porxo per accedir

als claustres des de l'edifici de la Cort del Vicari, !'actual

ajuntament.

Amb la desamortització de 1835 passa a mans de I'Estat, que el

cedí al poble el 1842, perqué fes les funcions d'ajuntament, ates

que l'edifici anterior fou malmés durant la Primera Guerra Carlina.

La sala que hi ha als baixos, emprada per a actes culturals, duu el

nom de l'abat Senjust i s'hi poden veure representats els símbols

del cognom d'aquest abat.

" L'ANTIC HOSPITAL MUNICIPAL

(ARXIU HISTÓRIC COMARCAL DE RIPOLL)

El 1573, en temps de l'abat Climent Mai, es funda !'hospital amb

les aportacions económiques deis ripollesos (tal com es pot llegir

en una inscripció que hi ha a la fagana principal). El 1654 va ser

redu'it a runes pels franceses. El 1661 s'iniciaren les obres de

reconstrucció. Per la mateixa causa de la guerra, torna a ser

51

~

~1 ~ t·~ ~ ~¡,..,

~ ~

=-----2,; \ i2~ilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll

destn..l!t el maig de 1839. Novament va ser reedificat el 1846 (data

que també consta en una inscripció a la fa9ana). Des del1860 fins

al 1990 l'atencíó deis malalts la dispensaren congregacions

religioses, pnmer a carrec de germanes carmelites i,

posteriorment, de germanes josefines.

Durant la década deis anys noranta acollí l'escola taller i des de la

tardor de 2001 acull I'Arxiu Historie Comarcal de Ripoll.

• L'EST A TUA DEL 27 DE MAIG

Els orígens d'aquest monument cal trobar-los en la Primera

Guerra Carlina (1833-1840). En aquest conflicte bél·lic

s'enfrontaren dues opcions polítiques: la carlina i la liberal. Ripoll

era una població liberal, que els carlins volien ocupar per la seva

situació estratégica i pel prestigi que tenien les armes de foc que

s'hi fabricaven. Les trepes carlines, després de diversos intents

fracassats d'ocupar la població, iniciaren l'atac definitiu el 19 de

maig de 1839.

Els ripollesos resistiren, sense rebre refor9os, vuit dies. El 27 de

maig entraren a la vila, cremaren i/o causaren desperfectes en

algunes cases i feren cent-set presoners. En finalitzar la guerra

s'instituí la testa del 27 de maig, a fi d'homenatjar els defensors. El

1896 va néixer la idea d'erigir un monument, el qua! fou projectat

per l'arquitecte lldefons Bonells i inaugurat el 27 de maig de 1897.

lnicialment estava format per una columna, de ferro de fosa, sobre

la qual hi havia !'escultura femenina que representa Ripoll i que

porta l'escut del poble a un costat i, amb l'altra ma, aguanta la

palma del martiri.

52

~ ~ ~·· " ;:: P-t ~ ;j ~'

~re, ,..., ft'!i " ~ ~ ~-.., b ~ ... , w-·~ ~ ~ -

~~---~""~~C:~'iliw: i Gestió del Museu Etnogn\fic de Ripoll

Horaris:

Hivern (octubre a marg) de 10h a 13h i de 15h a 18h

Estiu (abril a setembre) de 10h a 13h i de 15h a 19h

Preu entrades:

General: 3 €

Grups (més de 20 persones). Jubilats. Carnet d'estudiant. Carnet

Jove. Menors de 18 anys. Família nombrosa:2 €

Escoles:1 €

Tiquet familiar. Pares amb fills menors de 14 anys: 6 €

Escoles del Ripollés: Menors de 8 anys: gratun

Horaris:

Temporada d'hivern> Del16 de setembre al 30 de juny

Dissabtes De 10 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h.

Festius i ponts De 10 a 13.30 h i de 16 a 18.30 h.

Temporada d'estiu De 1'1 de julio! al15 de setembre

De dimarts a dissabtes De 10 a 13.30 h i de 16 a 19.00 h.

Diumenges> De 10 a 13.30

*Durant Setmana Santa regira l'horari d'estiu.

L'últim dia de pont, obert només els matins.

*Tancat els dilluns, excepte els dilluns del mes d'agost

*Tancat els dies: 25 i 26 de desembre i el31 desembre al10 de.

gener

Horaris:

Hores a convenir.

,.,,

' "' '

~ ~. }'

~ ¡....., ¡..-, ~ ~ f""' !""""' ~

~

~ ....., """"~

""" """ """ ~ ..., ..., ..., --

-i~ Víabilítat í Gestió del Museu Etnogratic de Ripoll

3. Consideracions per a l'execució del projecte museogratic

del Museu Etnogratic de Ripoll.

Visitants als Museus i coHeccions

Museus Registrats. Visites 2007

del Montseny. La

Gabella

de Berga

les

Va lis d' Aneu

del Ter.

Sanglas

de la Garrotxa

de la Garrotxa.

M. Deis Volcans

visitants.

Exposició

perrnanent

visitants

exposicions

'temporals

o

~-----------+------------~-----------~~~----~~~~~~· Museu

Etnogrflfic de

Ripoll

Font: Servei de Museus i Protecció de Béns Culturals.

54

'.

"""' """' ....., """' ~ ~ ~ ...., ...., ~ ~ ~ ~ ~

~

~ ...., ~ .., ~ ~ ¡;-;, ~ \"""'i

-'

-'

Yiabiiitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

· · s:: .. ·' -• e use u Etnográfic Ripoi!

.. Els inicis

El Museu de Ripoll va néixer a conseqüéncia del moviment

nacionalista que, com a diversos indrets d'Europa, es va viure a

Catalunya cap al final del segle XIX. El folklore, juntament amb.la

historia, la !lengua, la geografía i altres elements culturals,

esdevenien cabdals, sobretot en aquells pa'isos que no gaudien de

poder polític autónom. L'esperit de la Renaixenc;a alimenta els

estudis i les íníciatives en aquesta línia.

Al principi del segle XX, la vila comtal participava també d'aquell

impuls evolutiu, sota el guiatge de persones amants i

coneixedores de la comarca, a les quals hem denominat grup de

folkloristes de Ripo/1. L'interés pe! país, la gent i els seus oficis, es

traduí en el desig de recerca i recuperació d'aquells objectes i

d'aquells béns intangibles tradicionals que havien conformat el

patrimoni cultural de la centrada al llarg deis segles. Almenys vi~t

anys abans de la creació del Museu de Ripoll, els seus iniciadors

treballaven ja en la tasca de salvaguardar unes activitats que .es

comenc;ava a témer que es trobaven en vies d'extinció. La vida

cultural ripollesa, no tenia !loe en un ambit tancat, sinó que ho feia

en estret contacte amb les personalitats de més prestigi científic

de l'época.

Entre els estudiosos que podríem incloure en l'esmentat grup de

fo/kloristes, cal destacar un col·lectiu de persones que es movien

no solament a Ripoll, Campdevanol, Sant Joan o a altres

poblacions de la comarca, sinó també a Barcelona, amb vincles: i

55

;:: "' if* _, ~ .. ~ ~ ~ [!!-

~ __ ,.

~ ~ 'lt ~ ti" !!®

~¡l'l''if ~ F

~ ,.. re• ~

~ ~ ,;•"'! {\"'"'! r"" ~

~ ~

~ ~

de Viabil itat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

estades a diferents indrets d'Europa. Molts tenien carrera

universitaria, van ser els promotors del que nasqué com a Arxiu

Museu Folklóric de Sant Pere de Ripoll i se'ls pot considerar

o1oners en el camp de !'etnografía catalana. La llavor d'aquesta

tasca fou l'excursionisme i el seu inspirador el pedagog i folklorista

Rossend Serra i Pagés, que s'adona de !'interés de reunir el saber

popular i la tradició, tot considerant els museus com un signe de

progrés deis pa'isos i un afermament del sentiment nacional.

Aquest plantejament es produ'ia en l'ambient polític i cultural,

del noucentisme. El farmacéutic, historiador i arxiver local Tomas

Raguer i Fossas en va ser el fundador.

En la seva tasca va comengar a recopilar i classificar !libres i

documents per crear I'Arxiu de Sant Pere, i més endavant

recolectar materials de valor folklóric i historie: objectes i

coneixements sobre costums, tradicions, oficis i indústries en vies

d'extinció o de transformació. Col·laboraren amb ell els també

farmacéutics Ramir Mirapeix i Pagés, Zenon Puig i Sala i Lluís

Vaquer i Clapera; el propietari rural Salvador Vilarrasa i Vall,

estudiós de la vida deis pastors i qui, fou capag de donar una visió

més etnografica a la seva recerca; el comerciant ripollés Agustí

Casanova i Marquet, que dirigiría la institució després de la mort

de Tomas Raguer, i clergues com Mn. Josep Raguer i Carbonell­

que podem considerar el primer conservador-, Mn. Manuel

Caballería i Budallés qui, juntament amb R. Serra, T. Raguer, R.

Mirapeix, S. Vilarrasa, Mn. Josep Maideu i Mn. Damia Torrents

recopila i transcrigué temes per al Cam;oner del Ripo/les. Es

compta, a més, amb la implicació d'altres ripollesos com Mn. Joan

Palau i l'erudit eclesiastic Ramon Roquer. El moviment va

transcendir !'esfera local i interessa persones vinculades a la

56

"":~ \"i2bílitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

v''""'""7"'t'"7 que mantenien lligams amb Ripoll, com el filóleg Mn.

Griera. el folklorista Joan Amades o l'etnógraf Ramon

Vioiant i Simorra. Posteriorment, !'industrial fargaire Ramon

Casanova i altres s'anaren afegint a la tasca. Cal esmentar la

figura d'Eudald Graells i Puig, que des d'un comengament es va

unir a la iniciativa, i que es fara carrec de la direcció del Museu de

Ripoll a partir de 1957. El Museu adquirí una gran consideració

local des deis seus inicis i es va obrir una subscripció popular per

ajudar a sufragar les obres. El primer patronat estava compost per

Tomas Raguer, Zenon Puig, Agustí Casanova i Josep Raguer, i el

presidia el rector, Bernat Fargas.

Tot i que la formació académica de la majaría d'aquests

col·laboradors no eren la museologia ni !'etnografía (branques del

saber, d'altra banda, incipients arreu), ens consta que tenien

coneixements adquirits de manera autodidacta, que els permetien

seguir un métode adequat. Els havien obtingut mitjangant el

Manual per a recerques d'Etnografia de Catalunya, obra de

l'etnóleg Tomas Carreras i Artau, creador de I'Arxiu d'Etnografia i

Folklore de Catalunya, a més de publicacions afins d'altres

institucions, sobretot angleses. Aquesta etapa, que compren els

primers trenta anys del museu, des de seva gestació fins a la

guerra civil, podríem anomenar-la precientífica, ja que, vista amb

ulls actuals, era mancada encara d'una carrega documental prou

sólida, malgrat que els promotors intentaven seguir amb fidelitat

les orientacions i recomanacions d'aquells experts. Més enlla del

treball teórico del simple anim de col·leccionadors, van examinar

sobre el terreny els temes del seu interés i van atraure un corrent

57

-

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

d'estudiosos cap a les nostres contrades, que dona lloc a

actuacions museografiques i bibliografiques prou notables.

L'area d'influencia d'aquells estudis, encara que primordialment

centrada en el baix Ripolles, es va estendre a la resta de !'actual

comarca i també a Osona, el Bergueda i la Cerdanya, i es traduí

en múltiples publicacions, moltes de les quals promogudes per

l'impressor i animador cultural Daniel Maideu i Auguet:

Scriptorium, El Catllar, els !libres de Salvador Vilarrasa La vida

deis pastors i La vida a pages, o el Canr;oner del Ripolles -que no

va veure la llum definitivament fins al 1998-. La correspondencia

cultural deis Raguer, especialment la de Tomas Raguer amb Serra

i Pages, permet també coneixer el detall d'aquells interessos i

d'aquelles activitats.

La recol·lecció de materials, des del 1919 ubicats a la sagristia de

l'església de Sant Pere, comprenia !'artesanía del ferro, el folklore

religiós, el món deis pastors, vestimenta, joguines, armes de foc,

ceramica i clixés fotografíes, suport indispensable per a l'estudi

deis oficis i les festes. Amb aquests precedents, l'any 1929 es crea

I'Arxiu Museu Folklóric de Ripoll a les golfes del temple, amb cinc

espais diferenciats: un per preservar la documentació arxivística,

un segon que servía de biblioteca i tres sales per exhibir-hi la

col·lecció folklórica. Hi mereixien particular consideració les arts

del ferro: la forja, els clavetaires i els armers; la !launa, el llautó i

l'aram, i també les seccions de mobiliari, presentalles, folklore

infantil, vidre, ceramica i indumentaria, juntament amb altres

materials relacionats amb els pagesos i els pastors. L'any 1930

Agustí Casanova visitava, entusiasmat, el Museu Arlaten d'Arles, a

58

~:.: @¡<" ¡J

¡ht ~?~ f¡f'D ,Z,

*·~· ~ ~

Esmdi de Viahilitat i Gestió del Museu EU1ogriúic de Ripoll

la Proven<;:a, precedent del ripollés, i demanava cooperació per

"ajudar-nos a realitzar !'obra del nostre Museu regional de

folklore ... " Els anys 1932 i 1933, es van complementar amb els

coneguts diorames del pla d'Anyella, obra de l'escenógraf

Salvador Alarma, i el del clavetaire. Els treballs sobre els pastors

desvetllaren !'interés del filóleg Joan Coromines per a les Oficines

Lexicografiques de l'lnstitut d'Estudis Catalans, i el de Pere Pujo! i

Casademont per al Llibre de belleses naturals i artístiques de

Catalunya. Al mencionat etn6graf R. Violant li produí un gran

impacte la visita al Museu de Ripoll l'any 1933, i aquesta relació

culmina amb la que s'establí anys després amb el Museu

d'lndústries i Arts Populars de Catalunya, de la secció etnografica

del qual n'era el conservador. Entre els anys 1933 i 1935 es

produeix una ampliació dedicada principalment a les imatges i

objectes de culte i a les labors de filat i teixit. El 1936 s'instal·lava

en una nova sala, ubicada a la nau central de les golfes, la secció

religiosa. Més enlla de les nostre fronteres, l'any 1934, la

folklorista anglesa Violet Alford era informada .des del Govern de la

Generalitat, a través del prestigiós etnógraf Valeri Serra i Boldú,

que a Ripoll era on millor podía documentar-se per als seus

estudis sobre el Pirineu.

Ja en plena Guerra Civil, el 1937, el Museu es posa en contacte

amb Agustí Duran i Sanpere, al capdavant del Servei de Protecció

d'Arxius creat per la Generalitat, i li envía la relació d'un conjunt

d'objectes i documents d'interés que estan catalogant, amb el

desig de salvaguardar el patrimoni. Aixó no va impedir el saqueig

d'algunes peces d'art religiós i d'armes. Amb diners de la

Generalitat republicana van ser adquirides trenta caixes on es van

59

~ ~

r-' ta**' !"'JI ¡-, ~

~ ¡-, -, J

~ ¡

~"""' ~"""'

~"""'

Ls:"d:_:Jc \'iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

'

guardar vaiuosos objectes, com la imatge de sant Eudald o les

despulles de Guifré i de Berenguer, que es dipositaren en lloc

seguL La postguerra no significa un trencament absolut en .la

historia del Museu, jaque el mateix Tomas Raguer prosseguí com

a responsable fins a la seva mort, l'any 1946.

" La consolidació. (L'etapa d'Eudald Graells)

La historia del Museu de Ripoll -des de mitjan segle passat fins a

l'any 1992, va íntimament !ligada a la persona i !'obra c::l'E:udaJ?

Graells i Puig. En les primeres décades de la postguerra l'ambient

polític i cultural havia variat subst¡:¡nc:ie~lmemt respecte a !'época

fundacional. Els canvis en el patronat del Museu eren

institucionals, lligats als del rector o de !'alcalde, que n'esdevenien

membres nats. El poble el continuava considerant cosa seva i

seguía fent donacions, pero s'implicava molt poc en la vide~ interior

de l'entitat. El franquisme era enemic deis plantejaments

ideológics i il·lustrats que de forma més o menys explícita havien

donat lloc al seu mateix naixement, i l'ambient no era propici per a

la participació activa deis estudiosos i universitaris que vivien a· la

vila o la freqüentaven. Passat el temps, cap al final de la dictadura,

l'activisme polític i cultural camina també per altres vi<:!xany:s.

S'esmorte"la !'empenta social deis inicis i aquesta mancanga

personalitza radicalment la institució. És un període en el qua! el

Museu esdevé una realitat molt més individual, la del Sr. ~rCiei!s.

Es fa palés que són diferents les époques, les persones i els

projectes que hi intervenen

60

~ j'

Í""" ~ ' ~ ' ~ ~ ~ ~ !""""" !""""" !""""" !""""" fs ~) ~ \ •:f'

~ ~ ~

~ !-' ~ ~ ...., ...., ...., -

ics~-~,:: ie \iabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

Eren moments en els quals la historiografié:l ¡:¡tno!ógic;a guanyava

terreny al folklore; s'actualitzaren els criteris museologics i

museografics i s'incrementaren i especialitzaren les col·leccions. ·,

La historia local havia estat identificada fins aleshores amb la del

monestir. E.Graells, des del Museu, obre un capítol nou, el del

Ripoll civil i industrial. Es pot parlar en aquest sentit d'un_ªbé:lns i

d'un després. L'objectiu de E. Graells passa a ser la consideració '

de la vila com a primer centre metal·lúrgic de Catalunya en els '

segles XVII i XVIII, un aspecte poc valorat i escassament estudiat1

que adquireix rapidament protagonisme. És el treball del ferro: la

farga catalana, la forja, la serralleria, la fabricació de claus j

d'armes portatils, que permet contrapesar la classica historia del

cenobi amb la de la població industrioal que havia crescut al s¡:¡u

entorn. En aquest sentit, el Museu esdevé un referent per a la

societat de la comarca i una atracció per a molts forasters,

especialment en uns moments d'incipient incidencia turí:stic;a al

país.

Acabada la guerra es dessacralitza l'antiga església de Sant Pere,

i des del1949 tot l'edifici quedava sota la custodia del patronat. En

la practica, s'inicia un procés d'ampliació i de completa modificació

de les estructures existents, i es comencen a tenir en compte

criteris didactics i funcionals en el muntatge de les noves sales i en

la remodelació de les antigues. El1955 mor Agustí CasanoY.a., que

havia custodiat la institució des del traspas de Tomas Ré:lgl.JeL

Eudald Graells es fa carrec de la direcció a partir del 1957, i és

aleshores quan s'inaugura l'adaptació de l'ala nord de les golfes

del temple, on s'ubicara la col·lecció d'armes de foc. Al cap de dos

anys és presentada la replica d'una farga catalana, com a

61

jf J ~

~ ~ M ~ ~ ~ fe'!!i· ~ ~ ' ~ !

~ \""'!~: \""'!~:

""" """ ......,

-

L.s:udi d~ Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn\fic de Ripoll

complement de la sala anterior. En els quatre lustres següents, es

doblen les dimensions i el contingut de l'equipament. El 1960

s'obre al públic la sala dedicada a ceramica, vidre, coure, aram i

llauna, i en un termini de dos anys es reformen les tres inicials que

descrivíem en l'article anterior. El Museu havia acumulat un gran

nombre de mostres d'artesania del ferro: picaportes, ganivets,

panys, clemastecs, hostiers, reixes ... , qpE;J el 1963 es recullen en

una estan<;:a especial. El 1965 s'amplia la del costumari religiós i .

s'enllesteix la de la llana i el canE:lrn, i el 1968 es fa la restauració

de la torre de la muralla, que allotjara la part dedicada al monestir

de Santa Maria.

Un parell d'anys més tard és modernitzat el vestíbul i el 1971,

gracies al suport del Sr. Esteve Bassols, es condicionen 100 m? a

sobre de la sagristia de Sant Pere, destinats a aplegar tot. el

material arxivístic. Aixo permeté conservar en millors condicions , .

els antics fons i ampliar-los SIJbstaocialrnent. Cal no oblidar la '

importancia que aquests representen i el fet popular que des del

seu naixement el Museu ha estat conegut perla gent com "I'Arxiu".

L'any 1992, el contingut gairebé s'havia triplicat i incloia un

nombre for¡;:a exhaustiu de publicacions d'autors ripollesos o

relacionats amb Ripoll, així com d'entitats i d'associacions locals,

un21 beo dotada hemeroteca i una bona biblioteca de referencia.

La inauguració de la sala de records histories del Ripollés es féu el

1977. Passats dos anys, coincidint amb el 50é aniversari de. la

fundació, es decidí dur a terme un espai dedicat a la prehistoria

comarcal, que aplegués el material ja existent i el que procedía de

les excavacions fetes els anys setanta per l'equip GrobE:Jr XéllªJsa,

dirigit per l'arqueoleg ribet$ Eudald Carbone!!. S'inaugura el 1981.i

62

-~stl!¡j_i_¡j.:_Yi_<:~i~~tat í Gestió del Museu E_tn_o_,_gr_a_fíc_d_e_R_ip,_o_ll ______ _

significava el final d'un llarg projecte: es mostraven prop de 5.000 -

objectes distriburts en tretze sales, que ocupaven uns mil metres

quadrats de superficie.

L'entitat, al llarg d'aquest temps va intentar estendre's físicament

tant com li fou possible, i exhibir el maxim deis objectes que

custodiava. L'edifici ha estat al llarg de la seva existencia una font

constant de limitacions, incloses les freqüents reparacions de .la

teulada, defecte que no ha pogut quedar resolt fins a l'actualitaf

La gestió va canviar: calia procurar-se uns fons reguJars, en

contrast amb les epoques inicials, amb inversions puntuals i el

producte d'aportacions ciutadanes extraordinaries. Es va cercar la

contribució d'institucions, empreses i particulars i s'homenatja els

mecenes públics i privats que hi participaren, com ara la Diputació

de Girona -que es féu carrec de dues sales-:c, Josep E1otey< i ·

Argimon, per a les reformes de la secció dedicada als pastors;

Francesc Casals i Fransoy, que costeja la sala d'artesania del

ferro; Lluís Salvans i Cerbera, la deis teixits de llana i de canem, o

Francesc Palau i Sayós, la del monestir. En la recreació de la

farga catalana es compta amb la cooperació de Ramon i Josep

Maria Casanov1:1. El 1975, amb la mort de Zenon Puig, Eudald

Graells es queda tot sol per afrontar les responsabilitats derivades

de la regencia. A instancies seves, l'any 1978 el bisbe de Vic

nomena membres del patronat els assidus col·laboradors del

Museu Gongal Cwtrina i Sorin1:1s (investigador de la historia local i

comarcal) i Florenci Crivillé i Estragwés (queja feia gairebé dos

lustres que col·laborava al costat de Graells); s'anuncia així un

relleu generacional que marcara en certa mesura el futur de la

institució.

63

li"""' ~ ~ if.·., ~ ~ ~ ~

~-

Es1Udi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

Són anys en els quals I'Arxiu Museu s'obrí cada cop més als

estudiosos -va ser el 1978 quan es dugué a terme l'organització i

la coordinació de la XXJI Assemblea lntercomarcaJ d'Estudiosos, a

Ripoll-:- i a les tasques de recerca, al mateix temps que figurava

com un deis més visitats de Catalunya. A aixó s'hi haurien d'afegir

les publicacions del mateix GraeJJs des de I'Arxiu-Museu: una

trentena de documentats i erudits treballs, i els !libres La indústria

deis claus a Ripo/1. Contribució a /'estudi de la farga catalana, Les

armes de foc de Ripo/1 i Els orígens industrials de Catalunya.

Ripo/1, bressol de la industrialització.

Eudald Graells seguint le.s empremtes del seus suc:cesors

manifestava l'any 1986: «La finalitat del Museu no és altra que

contribuir efica9ment a la salvaguarda del patrimoni cultural,

historie, artístic i espiritual del poble i, al mateix temps, posar

aquest patrimoni al servei de la societat present i futura, pera la ·

seva educació i deserwolupament.

• Tancament i reubicació del nou museu

L'any 2000 el Museu Etnogn3fic de Ripoll va tancar definitivameht

les portes al públic. L'estat de l'edifici i de les seves instal·lacions

van fer que el patronat actual n'adoptés la decisió. El museu ja no

estava en condicions d'exercir les quatre funcions basiques de tota

institució museística (recerca, col-lecció, exposició i difusió) ni

podía complir més la seva missió específica de conservar i

divulgar els fons aportats pels ripollesos durant décades. L'objectiu

de preservar les col-leccions s'anava fent impossible.

64

- _.;¡

~ """"~

""""~

~

~ ~ ~

~ ¡. !_l

~ ~ ~ ~: -~ ~ i -

!"""'!l ~ ~

~ ~ ¡ ..

~ ~ ~ ~ ~(l'

!"""' f""" ~f

~

"""!! ~

~

~

""'!! -""'!! ---"""' """' """' ""'!!

"-'''"J' Víabilitat i Gestió del Museu Etnogrittic de Ripoll

Actualment, els fons del Museu Etnografic de Ripoll, perfectament

protegits i documentats, són a punt de ser traslladats per a la seva

custodia a les dependéncies del nou Arxiu Historie Comarcal de

Ripoll.

A partir d'aquest moment I'Ajuntament de Ripoll creu necessari

planificar una oferta global per activar tot el patrimoni cultural i

monumental de la vila. Amb aquest proposit es va encarregar un

estudi museologic que relacionés tots els centres d'interés cultural

que té Ripoll i un projecte per a la creació d'un nou museu a la

vila4

Aquest procés dura uns quant anys, l'encarrec es fa el 1999 i la

culminació del projecte es presenta el 2005

Es propasa, que el futur Museu de Ripoll tingui un ambit

d'actuació local, comarcal i regional alhora, tot procurant que en la

seva esfera d'actuació s'hi inclogui sempre la interpretació del

territori i, en la mesura del possible, el foment de les col-leccions

existents als altres municipis de la comarca que tinguin

equipaments museístics oberts al públic

Des del punt de vista local, i tenint molt en compte la seva

singularitat, planteja una explotació simultania deis tres actius

principals amb qué compta Ripoll en l'ambit de la difusió cultural:

65

~ ~ ~ ~ ~

~ ~ ~ ¡,.... ~ ~ """'!! ' .

fs"-$ ~ ~

~

~

~ ..., ~

de Víabilitat i Gestió del Museu Etnognlfic de Ripoll

1111 El museu etnografic i les seves col·leccions

1111 El monestir de Santa Maria i la seva historia medieval

contemporania

1111 La farga Palau i les activitats a l'entorn de la indústria del ferro

Considerant aquestes interrelacions, així com la seva idone"itat des

d'un punt de vista urbanístic, es propasa com a seus de cada

secció la casa de can Budallés per al Museu etnogratic i l'antiga

església de Sant Pere peral centre d'interpretació del monestir.

Per la seva banda, l'emplac;:ament de la farga Palau es convertiría

en un centre d'interpretació de la indústria del ferro a Ripoll

El projecte del Museu de Ripo/1 propasa que aquest sigui un

centre cultural modern, original i innovador, que respecti les

practiques tradicíonals de la museologia tot essent capac;: alhora

de dissenyar els productes i serveis culturals que el nou turisme

cultural demana.

El projecte contempla la creació d'un Centre de Documentació -on

puguin treballar els especialistes, els erudits i historiadors de la

vila- i un taller didactic - per propiciar les visites escolars. Així

mateix, concep diversos plans d'exposicions temporals, de

conferencies i de publicacions que contemplin la complexa realitat

cultural que ens envolta.

Amb el pas del temps, aquestes idees de gestió i funcionament es

van diluint a causa de les limitacions d'espai de l'edifici.

66

~ B

~ r:? ~

~ ~ ~ t'"' ~ t~ .,,·

~ ¡¡...., ~ r ~ ~ ~ );'

~ r -!"""' 1-1-~ !""'!i -!""'!i ~ --_, _, _, _, _,

:;~E"-~'~=~~:_hilitat i Gestió del Museu Etnográfie de Ripoll

En quant a !'estrategia museografica pateix el mateix procés de

desvirtuasió a mesura que es va avangant en el projecte

Una vegada finalitzat el projecte museologic i museogréfic, es

comenga l'arquitectonic , el projecte inicial torna a tenir canvis

importants.

El projecte museografic del futur museu etnografic de Ripoll,

segueix les directrius deis estudis previs realitzats pel museoleg

Jusep Boya després de l'encarrec formal per part de I'Ajuntament

de Ripoll l'any 1999, seguint les directrius que en marca la missió:

Treballar per a la recerca la conservació i la interpretació i la

difusió del patrimoni histórico-cultural de la vida de Ripo/1, de la

comarca del Ripol/es i deis Pirineus catalans i, especialment;

d'aquells béns culturals relacionats amb el seu passat medieval i

amb /es seves indústries i formes de vida populars i tradicionals, ,.

amb /'objectiu de contribuir decisivament al seu desenvo/upament

projecció cultural i turística. Després de diferents estudis, informes

i projectes l'any 2005, és presenta de manera definitiva el projecte

acabat, tanta nivel! museologic, museografic com arquitectonic.

Aquest projecte que es va dilatant en el temps, té com a objecte

un muse u de caire etnologic amb una perspectiva general sobre la

historia i l'evolució social i cultural de la zona i centra part del seu

atractiu en una museografía vistosa i contundent que forma part de

67

~

~

~

~

~

""'i!!

""'i!!

~

~

~ -

dé Viabilitat i Gestió del Museu Etnogriltic de Ripoll

manera explicita del muntatge museografic. En el primer projecte

museologic, es preveien tot els espais necessaris per garantir el

bon funcionament de l'equipament i sobretot l'acompliment de la

llei de museus on s'especifica que un museu ha de documentar,

estudiar, difondre i conservar el seu patrimoní. El projecte naixia

petit, ja que només comptava amb un 90 m2 destinats a

magatzems i no comptava amb espais on el museu pogués

desenvolupar una política de creixement futur tant pel que fa a

l'increment de sales expositives coma la col·leccíó en sí.

El projecte arquitectonic s'esta treballant des de l'any 2001.

L'aparicíó de restes de la muralla, han provocat canvis importants

en aquest projecte, que han afectat de manera significativa el

museogréfic i el museologic. Aparentment el nou equipament

conserva tot i que de manera remodelada la majoria d'espais i

instal·lacions previstos en el projecte inicial, ja que es modifiquen

substancialment les zones de recepcíó, didactica i conferencies de

la planta baixa, es redueixen a la meitat els espais destinats a

reserva, i desapareixen les zones destinades a l'estudi i la

conservació de les col·leccions (area de desinfeccíó i restauració).

68

. ~ .., """')\\_

"""')\\

"""')\\

....... ~

~

~

""!\!

""!\!

~

~

~

~

~

____ de Yi2bilirat i Gestió del Museu Etnogn\!1c de Ripoll

El novembre de l'any 2005 es presenta la proposta definitiva del'

projecte museografic i museológic del Museu Etnografic de Ripolf.,

En aquel! moment, tot i queja s'esbossava la possibilitat del futur ·

museu d'etnologia, el projecte encara no estava definit i era difícil

endevinar quines directrius seguiría, de manera que el projecte del

Museu Etnografic de Ripoll, estanca en un context ambigu per tot,

el que fa referencia al projecte del museu d'etnologia de

Catalunya.

, El passat dia 21 de gener, es va presentar públicament , el nou

PI a de Museus per part de la conselleria. Aquest no pla, preveu .un

vincle més estret entre els Museu Nacionals ( que passen de sis a

quatre, ja que el d'história, l'arqueológic, passen a formar part del

nou Museu de Societat, juntament amb el d'etnologia) i els

museus locals. Malauradament la Xarxa de Museus d'etnologia ja

esta definida i integrada pels següents museus: El d'Esterri

d'Aneu, el d'Arbúcies, Montblanc, Palamós, Amposta, Vielha i

Barcelona). És evident que el museu de Ripoll, ha d'acabar

formant part d'aquesta xarxa, un cop obert .

Situats en aquest punt és important comengar a treballar per situar

el Museu Etnografic de Ripoll en el millar lloc possible dins la

Xarxa de Museu . d'

Etnología, ja que es preveu que aquest funcioni amb una xar~a

estesa al llarg del territori que integri tots aquells museus local

afins en quant a tematica i distribu"its en seus i seccions en funció

del seu pes dins el món museografic i a les seves capacitats per

69

\t"! ~ ir'"J if*"t ~ ~ ~ ~ ~ ,...., ¡¡..."il ~

~ 111

~ ~ ~ ' ~ ¡...1! j-!1 ~ j-!1

"""" ~ 1"'1! ~

de Viabilitat i Gestió del Musen Etnografic de Ripoll

poder assolir uns criteris comuns d'excel·lencia qualitat, que

determinara el propi departament.

E! nou Pla de Museu, també preveu, que determinats museus,

actuln també com a SAM (Servei d'Atenció Museística), de fet es

preveu que n'hi hagi set, un per a cada veguería.

De manera immediata, el servei de museus, pretén dibuixar un

mapa de tots els museu i col·leccions locals distriburdes pel

territori, per tal de tenir una imatge real de la situació museística

(marg-octubre del2008). Un cap elaborat aquest mapa de situació,

s'hauria de poder aplicar el Pla d'Equipaments Culturals (PEC),

que preveu tres línies de subvencions, la primera, que actualment

ja existeix destinada a subvencionar l'activitat normal deis museus,

una segona línia anira directament a tasques de remodelació

d'equipaments ja existents (s'amplia el període i el valor de la

subvenció, 2 anys de durada i més inversió en capital) i finalment

una tercera vi a destinada a la creació de nous museus. A partir del

mes d'octubre, s'iniciaran les negociacions amb els museus locals

i es faran publiques les bases d'aquestes subvencions ( 28 milions

d'euros).

Els criteris que marca el nou pla, tant per formar part de la xarxa

de museus, com per poder accedir a les diferents subvencions que

es donaran des de la conselleria fan referencia a aspectes del

funcionament intern del museus, deis seus equipaments i de les

seves relacions externes tant amb el territori. Aquesta Xarxa, es

redefinira sota criteris d'exceHimcia, especialització

territorialitat.

70

Es\CJdi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnográfic de Ripoll

poder assolir uns criteris comuns d'excel·léncia qualitat, que

determinara el propi departament.

El nou Pla de Museu, també preveu, que determinats museus,

actu"ln també com a SAM (Servei d'Atenció Museística), de fet es

preve u que n'hi hagi set, un pera cada veguería.

De manera immediata, el servei de museus, pretén dibuixar un

mapa de tots els museu i col·leccions locals distribu'ides pel

territori, per tal de tenir una imatge real de la situació museística

(man;:-octubre del2008). Un cop elaborat aquest mapa de situació,

s'hauria de poder aplicar el Pla d'Equipaments Culturals (PEC),

que preveu tres línies de subvencions, la primera, que actualment

ja existeix destinada a subvencionar l'activitat normal deis museus,

una segona línia anira directament a tasques de remodelació

d'equipaments ja existents (s'amplia el període i el valor de la

subvenció, 2 anys de durada i més inversió en capital) i finalment

una tercera vía destinada a la creació de nous museus. A partir del

mes d'octubre, s'iniciaran les negociacions amb els museus locals

i es faran publiques les bases d'aquestes subvencions ( 28 milions

d'euros).

Els criteris que marca el nou pla, tant per formar part de la xarxa

de museus, com per poder accedir a les diferents subvencions que

es donaran des de la conselleria fan referéncia a aspectes del

funcionament intern del museus, deis seus equipaments i de les

seves relacions externes tant amb el territori. Aquesta Xarxa, es

redefinira sota criteris d'exceHencia, especialització

territorialitat.

70

Estudí __ de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogn1fic de Ripoll

• Manca d'espais destinats a serveis i equipaments propis

de la gestió interna deis museus (zona de desinfecció i

restauració, espai de documentació i reserves)----els

criteris d'excel-léncia, marcats en el pla de museus, fan

referencia als requisits mínims, que han d'acomplir els

equipaments per formar part del registre de museus, de

manera que cal garantir no només l'exposició del fons del

museu sinó també la documentació, la investigació i la

conservació de les col·leccions, per aix6 considerem

imprescindible poder comptar amb uns espais mínims

destinats a serveis de gestió interna dins el propi edifici del

museu.

" Manca d'especialització del projecte museogratic---- Els

nous criteris establerts pel pla de museus fan especial

aten ció a l'especialització que cal que busquin i defensin el

museus representats a la xarxa. El projecte del Museu de

Ripoll, que com ja s'ha especificat, respon a una etapa

anterior a la xarxa, i dissenya i defineix un museu, que veu

!'etnografía de manera general i que destaca la pluralitat d'un

discurs fonamentat en les directrius més classiques. i

genériques de l'etnologia tradicional, per sobre d'aquells

elements originals i característics de la zona i de . la ·

col·lecció. Aquests elements especialitzadors, són justami:mt

els que diferenciaven i destacaven la col·lecció del Muse~

Etnografic de Ripoll dins els museus d'etnologia.

71

"""' ~ ¡-JI """!1 """$/ """$/

M """$/

"""" ~ ~

~

Estudi de Víabiiítat í Gestió del Museu Etnogriúic de Ripoll ----·--·

• Manca de presencia territorial del futur Museu--- És

important que els museu que formin part de la xarxa de

museus siguin capayos de generar vincles actius amb

d'altres museus i puguin expandir-se per el territori, per

aquest motiu creiem important destacar aquells elements i

col·leccions del fons de Museus que permeten una visió

global a nivel! de comarca i específica dins el context

general de !'etnografía.

3 Conciusions í'aná!isi i Vies

Després d'estudiar atentament tant el projecte museografic i els

canvis que ja ha patit a causa de les modificacions en el projecte

arquitectónic, com el nou context museológic general provocat pel ..

nou pla de museus i la definició de la xarxa de museus d'etnologia, '

i la realitat cultural, turística i económica de la població i del seu

entorn immediat; hem detectat mancances i. punts febles en el

projecte inicial, fruit d'aquests canvis interns i externs que han

ocorregut alllarg d'aquests últims tres anys.

Per aixó el primer que cal redefinir és la missió i els objectius que

guiaran la gestió a mig i llarg termini del Museu.

El Museu Etnografic de Ripoll, ha de ser un deis museu claus '

alhora d'explicar i interpretar el patrimoni etnológic del territori,

concretament del Pirineus de Girona, posant especial emfasi, en

aquells aspectes que permeten una visió global del territori, a ·

partir d'elements singulars i específics de la zona. És important

72

~ ""'!!~

""'!!~

""'!!~

""'!!~

~

""'!!~

""'!!~

E~t:Jdi de ~i~bilitat i Gestió del Museu Etnognüic de Ripoll

que a partir de la seva historia i de les seves coHeccions

desenvolupi un discurs agil, atractiu i amb personalitat propia que

el diferencia de la resta de museus d'etnologia. Per aixó pensem

que ha de constar d'una única seu, la de Can Budellers, que

agrupi dues de les tres branques dissenyades inicialment, des de

!'óptica de !'etnología: Vida quotidiana costumari i oficis tradicional,

i la indústria del ferro. Complementant el discurs del ferro amb la

visita insitu a la Farga Palau, i obviant el museu del Monestir, ja

que actualment ja hi ha projectes alternatius encaminats a tractar

aquesta tematica (Scriptorium i Terra de Comtes).

Pensem que una de les coHeccions, recurrents al llarg de la

historia de la institució, i de les més estudiades i difoses del fans

del Museu, és la del ferro, que engloba la coHecció d'armes de

foc, deis clavetaries, la farga i el ferro forjat, que representa més

d'una tercera part del total del fans recollit pel museu al llarg del

temps. Alhora és una col·leccíó que ens permet explicar la

comarca i les seves relacions, des de diferents punts de vista, ja

que no només ens expliquen les indústries del ferro, sinó també la

realítat paisatgística del territori, les costums i tradicions, la vida i

l'activitat quotidiana de aquells que tenen relació directe amb la

indústria del ferro, pero també d'aquells que se'n beneficien i

n'usen els productes ja manufacturats. El metal! dibuixa una

comarca singular, marcada per l'extracció de minerals, les

diferents indústries per transformar-los en manufactures i les

seves aplicacions en el territori i el comen;;: que generen.

Actualment, una part important de la indústria del Ripollés té a

veure amb el metal! i les antigues rutes comercíals, fargues i

mines de carbó, s'han adaptat a les noves necessitats i s'han

73

Estudi de Via~ilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

convertit en rutes i visites turístiques que uneixen diferents

poblacions de la comarca.

El disseny del nou equipament, implica una institució dotada deis

recursos necessaris per garantir el seu funcionament i la seva

gestió diaria.

Recursos humans

2 vigilants/conserges

número Recursos humans ¡categoría Sou aproximat

2 Vigilants/Conserges ????? ?????

11 Técnic superior ????? ????? ! especialista en i 1

1 Museografía ' i L . .

11 Técnic superior ????? ?????

especialista en

conservació 1

documentació

1 Administratiu !????? ?????

1 T écnic de manteniment

Possible contractació

externa. 1

2 Persones per visites ????? ?????

guiades i taller

Possible contractació

externa 1

1 1 Persona de neteja ????? ????? 1

-~~ssible contractació ' '

1

erna

74

1 1

""' ""' ""' ""' ""'}

""'}

"" "" "" ""' "" "" ""}

""}

""}

""}

""'}

""} ,.. ,.. ,.,.,

"" "" "" ..., "" "" "" "" "" ""t ""1.1

""" ""1.1

"" ""1.1 ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... .. ... ... ""1111 ..... ""1111 .....

Estudi de Víabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

Aproxímacíó als costos de funcíonament. Prevísíó de despeses

aproxímat.

1 Espaí i típus de material 1 Despesa aproximada l J Mobiliari i aparells pel magatzem 110.000 €

¡·Material ínformatic per tot 40.000 €

ll'equipament 1

IMobiliari per tot l'equipament 25.000 €

Exposició permanent 1.200 € x m2 (795,47m2) . -

Mobiliari botiga 15.000€

Primera exposició temporal 23.000 € -·-·-----·~-- ---·- ..

Despeses anuals per la gestió, el funcíonament i el manteníment

del museu

lconcepte ~ i Recerca i adquisició de fons - 30.000 € ' 1

1 Beques de recerca, concursos 1 ' 1 i/o premis. Activitats; producció

1 exposicions, visites, itineraris,

• conferencies, jornades, etc

Conservació restauracíó de les 12.000 €

col·leccions

Manteniment de l'edificí. 60.000 €

publicacions 110.000€ . Personal 110.569,15 € .

75

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll -------·---·---··-

Fonts d'íngressos

I"Concepte lmport

Entrada 3 € (promíg) X 12.000 vísitants.

(3 € x 5.000 vísitants, any de la

inaugruació.)

Tallers 3 € taller individual x 100 tallers

anuals

50 € taller i visites grup x 20

tallers any

Visites guiades 2 € visita individual X 200

visites anuals

25 € visita grups x 10 grups any

Jornades i seminaris 1 000 € jornada

Lloguer auditori i sala 60 € x día, particulars

d' exposicions

Rendíment botiga 1 100 € mensúals

Rendiment terrassa (segons temporada) 500 €

Cillcul aproximat d'ingressos anuals

Entrades ............................................................................. 15.000 €

Tallers .................................................................................... 1.100 €

Visites guiades ....................................................................... .400 €

Jornades i seminaris ............................................................ 2.000 €

Lloguer auditori i sala d'exposicions ....................................... 180 €

Rendiment botiga .................................................................. 1.200 €

5 Aquests cálculs són aproximats i depenen en primer !loe de la difusió i la gestió que es dugui a tenne. En qualsevol cas el primer any de funcionament caldrá definir-los millor i ten ir en compte les graturtats.

76

----------"""' ----"""' -...., ----,., ,., ,., ,., -------... ... """' """' """' ... ... ... ... """' ... ... ... .. ... ... ... ... ... ... ... ... ...

J::studi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnografic de Ripoll .•

Rendiment terrassa ................................................................. 500 € · . ·, ·'

Total ingressos ................................................................. 19.800' ~ ·.:

Els ingressos aproximats representen un 10% del total de les · ·~

despeses aproximades del Museu .

.. Objectius

'

' ..

. ' 1. Conservar, documentar i difondre testimonis materials; i

immaterials de les col·leccions que il·lustrin la vida· :. . '

quotidiana de la zona.

2. Aconseguir destacar els aspectes técnics etnologics del

treball de ferro i de la seva repercussió.

3. Crear una institució que difongui els seus valors, que vetlli

per la recuperació de la memoria histórica de la personaliíat

social, cultural i económica deis Pirineus de Girona i que

tingui present en tot moment la seva rellevancia en ur.1

context genéric i col·labori en el procés de socialització de t~

la societat actual catalana.

4. Motivar i donar suport a les persones que tenen com a

objectiu el desenvolupament de temes relacionat amb f

l'estudi de la comarca i concretament amb tot allo que. fa

referencia a la indústria del ferro

5. Fer del Museu Etnografic de Ripoll, un Centre d¡:!

Documentació Recerca, que esdevingui un referent ·a

nivel! de Catalunya, sobre aquesta tematica. Establir els

mecanismes que permetin un treball en xarxa entre altres

mueus, centres de recerca, universitats i investigadors .

~T.'er.g, ili -

Ir-.'·.-.. J1i

~~""' ~ ¡:\~

~ ~ ti""• ~ ~ ~ ,.,.;:¡ ' . i""""!! ~ ~

""""!' """"!' ~

~

""" """ """ """ """'\~

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

6. Aconseguir que el Museu sigui una element important dins

la difusió i la recerca en els context de la Cultura Popular de

Catalunya.

7 Donar a coneixer els fets histories i els actuals mitjan9ant

!es exposicions, ja siguin permanents o temporals i les

diferents activitats.

8. Potenciar la exposició del museu a partir de l'ús de noves

tecnologies, com audiovisuals, interactius, etc.

9. Difondre des d'un punt de vista etnológic i social el que

suposa per territori com el nostre, el desenvolupament al

llarg del temps d'una indústria com la del ferro, sense

oblidar aquells aspectes tecnics i económics.

• Missió

La missió del Museu etnografic de Ripoll, és documentar, estudiar,

difondre i conservar el patrimoni etnológic material i immaterial, i

destacar-ne aquells aspectes originals que ens permeten explicar

el passat i l'evolució social, cultural, económica i técnica de la

zona, partint d'un eix central, el treball del ferro, que ens ajudi a

destacar la nostra identitat i a desenvolupar xarxes de treball i

estudi al llarg del territori.

78

h ~ ~ ~

S ¡-. !""" ~ ~ ~ ~ ~ r-e ~ r- ,; 1-e

~ ~ ' ¡-!!) 1-e ~ ¡." ~ :- ''*

~ ~ ~

~ ""'1J)

""'1J)

~

~

~

~

~ ....;¡¡¡ ....;¡¡¡ ....;¡¡¡

"""ª' """ª'

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

.. Proposta

El museu esta pensat com un hereu directe del Museu Etnografic

de Ripoll antic museu folkloric, per aquest motiu tant els espais

com l'exposició del fons s'ha de senyir a la seva historia i a la de

les seves col.leccions.

Planta Baixa

Audiovisual inicial. Explicant la historia del museu, els seu orígens

i fundadors i la evolució que ha patit fins a l'actualitat.

1. Col.leccions

.. Arqueología

.. Monestir

Planta Segona (primera planta en l'ordre de la visita)

Les col.leccions d'etnografia que representen i signifiquen el

nostre territori i la nostra gent.

1.Col.leccions

• L'antic Museu

• Treball de la terra

o Pastors

o Pagesia

• Treball de la terra

• Treball a la llar

• Religiositat

" Oci de petits i grans.

79

~

1:: t .. " ~ ~ t '" ~ r ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ ~ M ~ ~ ~ \-!!! ~ ~ ~ ~ -i '4

~

~

~

~

"""$

~

""i!i\l ""i!i\l ""i!i\l

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogrilfic de Ripoll

Primera planta ( segona en l'ordre de la visita)

Les activitats económiques que evolucionen n3pidament amb

l'aparició de la industria i fan canviar radicalment la societat i

les seves costums

1.Col.leccions

.. Oficis

.. Treball de la llana i el canem

" El ferro

o La farga de Ferro

o Els clavetaires

o L'artesania del ferro

o La farga d'aram

o Aram, !launa i llautó

o La indústria de les armes de foc portatils de Ripoll

" La societat del present, les vitrines del futur.

Tercera planta

En aquesta tercera planta, també hi ha les zones privades del

museu, que queden destinades a despatxos i zones de consulta,

taller didactic, magatzems, sala de restauració i cambra d'anóxia.

" Síntesi

Es propasa concentrar l'exposició de la tercera planta a la segona,

centrant el discurs expositiu en una de les col·leccions que és

present al museu des deis seus orígens i que garanteix la

especialització de la institució destacant-la de la resta de museus

d'etnologia de Catalunya, la del ferro i la forja. El ferro vist des d'un

punt de vista practic i no artístic, ha estat al llarg de la historia del

80

~ ~ ¡¡¡ 8

1 : ~

;.~ ~

" ~ ~ ~ ¡¡¡, ·~ ~, ~,

~ M001ree,

Estudi de Viabilitat i Gestió del Museu Etnogritfic de Ripoll

Museu Etnografic de Ripoll, un deis principals temes d'estudi, que

ha generat un deis fons més complerts del museu. Alhora ens

permet explicar la resta de col·leccions del museu, jaque el treball

del ferro respon a les característiques i a les necessitats de la

zona. També ens permet desenvolupar una xarxa de relacions

amb altres museus d'etnologia i també de tematica industrial, i a

part d'aixó ens garanteix una xarxa territorial que permet explicar i

vincular altres equipaments, i rutes comarcals. Aquest canvi

reduiria l'espai expositiu, pero a part de unificar les col·leccions en

un mateix discurs expositiu, allibera la tercera planta i ens permet

dissenyar-hi els equipaments interns deis quals no disposa el

museu.

A nivel! arquitectónic hauríem de valorar si l'espai expositiu de la

segona planta permet la integració de les col·leccions del ferro

d'una manera agil i quins canvis a nivel! d'interiors representa , i

que suposa adaptar la tercera planta com a espai intern del

Museu.

Gestió

La gestió del nou Museu Etnografic de Ripoll, ha de ser

pofessional, ja que les tasques i els objectius que s'han de cobrir

es diversifiquen i es tornen més complexes amb el museu obert,

fins ara el personal del museu es dedicava a conservar el fons que

tenia guardat els magatzems a !'espera del nou edifici en aquest

moments, cal que es faci carrec, de la conservació i restauració

del fons, de la seva difusió i exhibició, de la seva Gestió i

administració. Tot i que caldra garantir en tot moment l'assoliment

81

1= 1= ~ ~

~ ~

~ ifr=e r-~ ~ ' ' -' ~ ' ¡·e"lli ~ ~ ' ~ ' ~ ' ~ ------------------~ ~

~

Estudi de Viabilitat i Gcstió del Museu Etnogritfic de Ripoll

deis objectius basics de la institució i l'acompliment de la seva

missió caldra dissenyar cad¡:¡ ¡:¡r;¡y yp.pl,¡:¡de.tr¡:¡t>all anual, detallat

que es vagi adaptant a les necessitats de cada moment.

82