Municipis i llegendes

12
Durant aquest mes de març hem après moltes coses de la nostra comarca. Hem localitzat rius, muntanyes i pobles en un mapa del Pla de l'Estany i hem conegut algunes de les seves llegendes. Aquest és el resultat del nostre treball.

description

Les llegendes dels municipis del Pla de l'Estany

Transcript of Municipis i llegendes

Page 1: Municipis i llegendes

Durant aquest mes de març hem après moltes coses de la nostra comarca.

Hem localitzat rius, muntanyes i pobles en un mapa del Pla de l'Estany i hem conegut algunes de les seves llegendes.

Aquest és el resultat del nostre treball.

Page 2: Municipis i llegendes

CAMÓS

Superficie: 15,30 km²Habitants: 698 habitants(2009)Altitud: 216m

Camós és un municipi petit situat al sud de Banyoles.El riu Matamors el travessa pel nord i el Revardit pel sud.

El romans ja van viure aquí perquè s'han trobat restes molt importants a la vil·la romana de Vilauba.

Hi ha tres esglésies romàniques, la de santa Maria, la de sant Vicenç i la de santa Magdalena.

L'església de Sant Vicenç té una llegenda.

Diuen que van comença a construir-la en un altre lloc, però no hi havia maneres d'acabar-la perquè cada nit, com per art de màgia, desapareixien les eines i sempre les trobaven en el mateix lloc. Cansats d'haver d'anar a buscar-les cada matí, van decidir construir l'església en el lloc on trobaven les eines, van pensar que a sant Vicenç li devia agradar més aquell lloc. Finalment van poder acabar l'església.

Marc Teixidor i Lluís Sala

Page 3: Municipis i llegendes

FONTCOBERTA

Superficie: 17,50 km2Habitants: 1.247 (2009)Altitud: 207 m

Fontcoberta és un municipi del Pla de l'Estany situat al nord-est de Banyoles.És un municipi petit però força habitat, la majoria de la gent viu a Melianta.

Hi ha l'estany d'Espolla, conegut es diu el Clot d'Espolla. Quan plou molt i l'estany de Banyoles està molt ple, l'aigua surt per una brolladors i es forma l'estany. Quan hi ha aigua, neixen els triops i quan l'estany s'asseca es moren, però deixen els ous enterrats en el fang i així quan es torna a omplir d'aigua tornen a néixer triops.

La gent d'Usall, un poble de Porqueres que està a l'altre costat de l'estany d'Espolla, deia que hi havia bruixes perquè quan començava a sortir aigua pels brolladors se sentien uns sorolls molt estranys.

En aquest municipi també hi ha llegendes de goges. Diuen qua a Vilavenut, un poble del municipi, les nits de lluna plena les goges anaven a rentar les seves túniques a les gorgues de les rieres i si algú aconseguia agafar algun vestit de les goges i emportar-se'l a casa seva sempre més tindria sort.

Annaïs Soriano i Carlota Riu

Page 4: Municipis i llegendes

CORNELLÀ DEL TERRI

Superficie:27,20 km²Habitants: 2.202 (2009)Altitud: 96mCornellà està situat al sud-est de Banyoles i hi passa el riu Terri.Cornellà és el poble més gran, però també formen part del municipi: Borgonyà, Corts, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos, Ravós del Terri, Santa Llogaia del Terri, Sant Andreu del Terri i Sords.A Ravós hi havia un castell molt important, encara es conserven les quatre torres circulars i els murs amb merlets.A Cornellà hi ha la plaça del Maig on cada any s'hi celebra la festa Major, es planta un arbre molt alt i es balla el ball del Cornut, un ball antic que recorda fets de l'època dels senyors del castell.També es celebra cada any la fira de l'all.

Hi ha una llegenda que diu que fa molts anys hi havia a Cornellà un senyor que volia que tots els seus súbdits anessin a saludar-lo quan tocava el corn.

D'aquí diuen que va sortir el nom de Cornellà, perquè la gent deia "corn allà"

Un dia, quan el senyor del castell va fer tocar el corn, no hi va anar ningú. El senyor es va enfadar molt i els hi va preguntar perquè no hi havien anat. Uns van dir que no l'havien sentit perquè estaven netejant les corts i els altres van dir que tampoc havien sentit el corn.

El senyor molt enfadat va dir: - Uns les corts i vosaltres què, sou sords?

Des d'aquell dia els varen anomenar els de Corts i els de Sords.Sasha Pons i Eva Puigdevall

Page 5: Municipis i llegendes

SANT MIQUEL DE CAMPMAJOR

Superficie: 33,00 km2Habitants: 263 (2009)Altitud: 217mEstà situat a l'oest de la comarca i és el segon municipi més gran del Pla de l'Estany. Pel nord hi passa el riu Ser on hi ha la gorga del diable, pel mig del municipi hi passa el riu Tort que desemboca al Ser.

A Sant Miquel es conserven encara molins fariners, es feien a les vores dels rius perquè aprofitaven la força de l'aigua per fer-los funcionar.A Falgons hi ha un castell.

A Sant Miquel hi ha molts estanyols, una llegenda explica que en un hostal que hi havia prop del Collell sempre hi havia molta gent i quan tocaven les campanes del santuari, tothom anava a resar. Un dia, hi havia tres nois que no van voler entrar al santuari i es van riure de la gent que hi anava. Quan tornaven cap a sant Miquel, van sentir un soroll molt estrany i el camí es va començar a bellugar. El terra es va enfonsar i va començar a sortir aigua. Vora aquell estanyol només es van trobar les jaquetes d'aquells tres nois i s'hi van posar tres creus per recordar-los.

Arnau Tubert i Marçal Privat

Page 6: Municipis i llegendes

SERINYÀ

Superficie: 17,30 km2Habitants: 1.101 (2009)Altitud: 188 m

El municipi de Serinyà està situat al nord del Pla de l'Estany.Hi passa el riu Ser.Hi ha unes coves on s'han trobat moltes restes prehistòriques que estan guardades al museu arqueològic de Banyoles.A la plaça del poble de Serinyà hi ha una església romànica molt maca.

Diu la llegenda que a Serinyà hi havia bruixes.Un dia el masover de ca n'Hortós va veure uns núvols molt negres acompanyats de llamps i trons. Va agafar un crucifix i va començar a cridar:- Santa Bàrbara, no em deixeu!Les bruixes que anaven sobre els núvols es van enfadar molt quant van sentir el nom de santa Bàrbara i van caure. Els núvols es van desfer i diu que moltes bruixes van caure a la gorga del riu Ser i no en van poder sortir.

Nina Grabuleda i Elisabeth Sabé

Page 7: Municipis i llegendes

PALOL DE REVARDIT

Superficie: 18,30 km2Habitants: 480 (2009)Altitud: 152 m

Aquest municipi està situat al sud-est de la comarca.El formen els pobles de Palol, Riudellots de la Creu i la Mota.Hi passen els rius Revardit i Riudellots que desemboquen al riu Terri.S'hi han trobat restes prehistòriques com el dolmen del turó de sant Dalmau, a la Mota i restes dels romans: àmfores, ceràmica, monedes...Hi ha també restes d'un castell.Es conserva encara un pou de glaç. Abans, com que no hi havia neveres, a l'hivern es recollia glaç i es posava dins uns pous molt grans i quan feia calor, podien posar els aliments dins el pou.

Hi ha una llegenda que explica que al rec de can Puig hi havia goges que sortien a la nit a rentar la roba. Una vegada es va escapar una truja d'un mas i va tornar més grassa, això es va repetir uns quants dies i la gent del mas va voler saber què passava. Van veure que la truja anava al rec i que les goges li donaven menjar.

Marc Caro, Sergi Comalat i Carlos Francisco

Page 8: Municipis i llegendes

PORQUERES

Superficie: 33,80 km2Habitants: 4.408 (2009)Altitud: 182 m

És un municipi força gran que envolta Banyoles per l'oest.S'hi han trobat restes prehistòriques, a Pujarnol hi ha un dolmen.A Mata hi ha esglésies romàniques molt maques. La més coneguda és la de Santa Maria de Porqueres.

La llegenda de les goges se situa a les estunes, un bosc de roures i alzines amb grans esquerdes de travertí. Diuen que les goges sortien només de nit i que si algú s'hi acostava, desapareixia.Un dia una velleta que venia de buscar llenya es va trobar les goges i com que van veure que era molt pobre li van fer un regal. Li van dir que no obrís el seu davantal fins que arribés a casa seva. La dona volia saber què li havien donat les goges,va obrir el davantal abans d'arribar a casa seva i va veure que només hi havia segó i el va llençar. Quan va arribar a casa seva va veure que el que havia quedat enganxat al devantal brillava perquè era or. Va sortir per recollir el que havia llançat però el vent s'ho havia emportat.

A Pujarnol hi ha un lloc anomenat la plaça de les bruixes on diu que es reunien les bruixes per fer festes.

Laura Masdeu i Patrícia Barreto

Page 9: Municipis i llegendes

VILADEMULS

Superficie: 62,10 km2Habitants: 794 (2009)Altitud: 120 m

Està situat a l'est de la comarca del Pla de l'Estany i és el municipi més gran.Al nord hi ha el riu Fluvià i al sud la riera de la Farga.Al poble de Vilademuls hi ha un museu rural on s'hi poden veure eines que es feien servir abans per treballar els camps.A l'ermita de Sant Mer s´hi celebra cada any un aplec, hi va molta gent de la comarca.

Diu la llegenda del Drac de Banyoles que sant Mer el va fer tornar manyac.

Hi ha una llegenda que explica que fa molts anys, uns carboners que treballaven prop de l'ermita de sant Mer, quan van anar a recollir el carbó, van trobar una gran quantitat d'or. La gent va pensar que en aquell bosc hi havia un tresor enterrat i durant moltes nits es veien llums que es bellugaven pel bosc. Eren les torxes dels que buscaven el tresor.

Isaac Masgrau, Adrià Arnau i Lluís Juanola

Page 10: Municipis i llegendes

CRESPIÀ

Superficie: 11,10 km2Habitants: 262 (2009)Altitud: 138m

Està situat al nord de la comarca i és un dels municipis més petits.Al sud hi ha el riu Fluvià.Als jaciments d'Incarcal s'hi han trobat fòssils de tigres dents de sabre, elefants i d'hipopòtams i també es va trobar un crani sencer de rinoceront.És molt coneguda la fira de la mel de Crespià.

Hi ha una llegenda que explica que prop del Fluvià hi vivia un gegant que es menjava tots els animals que trobava i també li agradava menjar persones.Un dia va agafar una noieta i se la va emportar al seu amagatall.La noia li va dir que si la deixava viure li faria el menjar i li explicaria rondalles. El gegant no se la va menjar i un dia la noia va posar unes punxes dins el menjar. Quan el gegant s'ho va menjar, es va morir i la noia es va poder escapar.Del lloc on va passar se'n diu la cova del Gegant i també roca Caputxa, perquè la noia portava sempre una caputxa.

Ona Cullell, Marc Pagès i Aiman El Asri

Page 11: Municipis i llegendes

ESPONELLÀ

Superficie: 16,30 km2Habitants: 473 (2009)Altitud: 142 m

Esponellà és un municipi petit situat al nord de la comarca.El riu Fluvià el separa de Crespià. Hi ha un pont que el travessa i que va ser destruït dues vegades.Quan l'estany d'Espolla s'ompla d'aigua es forma una riera que quan arriba a Martís fa un salt d'aigua molt maco, té més de 100 metres.Esponellà celebra cada any la festa de la Candelera, durant la festa es balla el ball del tortell.També s'hi fa la fira de la carbassa.

Dalt d'un petit turó hi havia un castell del que només en queda un tros de paret amagada al mig del bosc.Diuen que hi ha enterrada una gran perola d'or, però ningú l'ha trobat.

Hi ha una llegenda que explica que un dia el senyor del castell va anar a caçar i quan va tornar va anar a l'església i es va enfadar molt perquè el capellà havia començat la missa i no l'havia esperat. El senyor, molt enfadat, va matar el capellà i diuen que des d'aquell dia l'ànima del senyor del castell es passeja per aquell turó.

Marc Pagès i Aiman El Asri

Page 12: Municipis i llegendes

BANYOLES

Superficie: 10,89 km2Habitants: 18.771 habitants (2009)Altitud: Altitud: 172 m

Banyoles és la capital de la comarca del Pla de l'Estany.És el municipi més petit i el que té més habitants.Banyoles es va anar construint al voltant del monestir de Sant Esteve que va ser fundat pels monjos. El lloc on ara hi ha la ciutat era una zona d'aiguamolls i els monjos van fer construir recs i van assecar les terres per poder-hi fer camps. Al costant dels recs s'hi van construir molins per fer paper, teixits i farina.L'abat del monestir era el senyor de Banyoles.L'estany de Banyoles és molt maco, molta gent el ve a visitar.L'any 1992 s'hi van fer les proves de rem dels jocs olímpics de Barcelona.El Poblat Neolític de la Draga es troba al costat de l'estany , al Parc de la Draga, és un jaciment prehistòric molt important.

Les llegendes més conegudes són la del drac de Banyoles i la d'en Morgat.

Explica una altra llegenda que abans, quan no hi havia l'estany, en aquella plana hi havia un castell. El seu senyor era molt cruel i un dia, hi va haver una gran tempesta i l'estany es va enfonsar. Diuen que alguna nit es poden veure encara al fons de l'estany, les runes del castell.