MP1034 - Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana ...
35
1 GUIA DOCENT MP1034 - Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana Curs acadèmic 2020/2021 Titulació: Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària 1. Informació general de l'assignatura Departament: Dept. de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura Àrea de coneixement: Didàctica de la Llengua i de la Literatura Caràcter: Obligatòria Curs: 4t. Semestre: Anual Crèdits: 6 Idiomes en què s'imparteix l'assignatura: Català. Professora responsable: Consol Aguilar Ródenas Per a consultar el llistat de professorat que imparteix l'assignatura s'ha de consultar el SIA. Horaris: Consultar apartat d'horaris en el SIA
Transcript of MP1034 - Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana ...
1
GUIA DOCENT
MP1034 - Didàctica de la Llengua i la
Literatura Catalana Curs acadèmic 2020/2021
Titulació: Grau en Mestre o Mestra d'Educació Primària
1. Informació general de l'assignatura
Departament: Dept. de Pedagogia i Didàctica de les Ciències Socials, la Llengua i la Literatura
Àrea de coneixement: Didàctica de la Llengua i de la Literatura
Caràcter: Obligatòria
Curs: 4t.
Semestre: Anual
Crèdits: 6
Idiomes en què s'imparteix l'assignatura: Català.
Professora responsable: Consol Aguilar Ródenas
Per a consultar el llistat de professorat que imparteix l'assignatura s'ha de consultar el SIA.
Horaris: Consultar apartat d'horaris en el SIA
2
2. Justificació
L'alternativa de treball es defineix com a partidària de l'opció crítica desenvolupada des de la
investigació-acció i, consegüentment, d'un enfocament comunicatiu de la didàctica del català
lligat a un procés d'ensenyament-aprenentatge basat en l'aprenentatge dialògic, reconegut per
la Comissió Europea.
Aquest procés d'ensenyament-aprenentatge cal desenvolupar-lo des de la interdisciplinarietat.
Pretenem que el mestre i la mestra d'Educació Primària siga capaç de transmetre a l'estudiantat,
una sèrie de recursos que el possibiliten com a creador actiu de la cultura on viu.
La concepció de l'aprenentatge que defensem és l'aprenentatge comunicatiu i dialògic vinculat
a una concepció de la cultura dinàmica i transformadora. La pedagogia crítica al voltant de la
qual es desenvolupa aquest plantejament didàctic, com a manera de crítica educacional, s'entén
com una manera de pràctica compromesa que iguala l'aprenentatge i la creació de ciutadanes i
ciutadans crítics. Aquesta alternativa de treball va encaminada al següent objectiu: que
l'estudiantat descobrisca que un mestre o mestra, a més d'un tècnic o tècnica eficaç, ha de ser
un agent crític, reflexiu, analític i actiu quant al seu paper professional i social. L'assignatura
recull l'avantguarda en DLL, que defensa la relació entre competència comunicativa i educació
democràtica.
En cap moment cal oblidar que el Departament d'Educació de l'UJI, una universitat pública,
formarà els futurs i futures ensenyants d'aquesta etapa educativa i perquè puguen assolir el que
marca la llei, com hem assenyalat, cal que prèviament tinguen formació. En qualsevol dels punts
de l'assignatura trobem el mateix lligam amb les propostes derivades de la normativa legal
vinculades a les necessitats de l'estudiantat de la titulació de Mestre o Mestra en Educació
Infantil en el doble vessant: com a futurs i futures mestres i en relació a la formació com a
estudiantat que d'aquest futur professional se'n deriva.
a) Justificació atenent a criteris legals:
Contingut Estatutari llegat a la Defensa de la llengua del territoti i a l´Educació Crítica (Estatuts
UJI. Decret 116/2010, de 27 d'agost, del Consell, pel qual s'aproven els Estatuts de la Universitat
Jaume I de Castelló):
El nostre servei públic s´inclou al Pròleg. També la nostra funció crítica (art.5.d), el nostre
compromís amb el perfeccionament del sistema educatiu (art.5.h), el compromís amb la nostra
llengua (art.5.i) i potenciar la formació dels membres de la comunitat universitària per a la
participació , el compromís amb el desenvolupament de la societat civil. (art.5.j) i el foment de
la formació, la docència, la investigació, la creació i la transmissió de cultura, així com de
polítiques d’igualtat, especialment en matèria de gènere, d’acord amb la legislació vigent (arti.5
m). Així mateix l´estudiantat té dret a rebre una formació i una docència crítiques, adequades a
la realitat de la societat i, especialment, rebre les ensenyances teòriques i pràctiques
qualificades en l’especialitat corresponent al pla d’estudis elegit, i participar-hi activament
(art.116.m).L´estudiantat té dret segons els nostres Estatuts a fer els estudis en condicions
3
d’igualtat d’oportunitats i de no discriminació, tant pel que fa a l’accés com a la permanència en
la Universitat, així com en l’exercici dels drets acadèmics( art.118.b).
El reconeixement de la diversitat lingüística a la Constitució Espanyola, aprovada per les Corts el
31 d'octubre de 1978, remarca, en el preàmbul, la voluntat de protegir tots els espanyols i
espanyoles, i pobles d'Espanya, en l'exercici dels drets humans, les cultures i tradicions, llengües
i institucions d'aquests. El reconeixement constitucional de la diversitat lingüística de l'Estat
espanyol apareix reflectit en tres articles constitucionals: el 3.2 (el qual fa referència al patrimoni
cultural de les diverses modalitats lingüístiques d'Espanya que serà objecte especial de respecte
i protecció), el 20.3 (el qual remarca el respecte al pluralisme de la societat i de les diverses
llengües d´Espanya) i el 48.7, el qual inclou entre les competències de les comunitats autònomes
“el foment de la cultura, de la investigació i, en el seu cas de l'ensenyament de la llengua de la
Comunitat Autònoma”.
La Llei orgànica 5/1982, d'1 de juliol, de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, la
qual en l'article 7è recull el tema referent a la llengua. I, així, inclou:
1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tothom té dret
a conèixer-los i usar-los.
2. La Generalitat Valenciana garantirà l'ús normal i oficial d'ambdues llengües, i adoptarà les
mesures necessàries per a assegurar-ne el coneixement.
3. Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua.
4. Hom atorgarà protecció i respecte especials a la recuperació del valencià.
5. La llei establirà els criteris d'aplicació de la llengua pròpia en l'Administració i l'ensenyament.”
Així mateix, l'article 31.4, atribueix a la Comunitat Valenciana la competència exclusiva en
matèria de cultura i l'article 35 de la competència plena en matèria d'ensenyament.
I la Llei d'ús i ensenyament del valencià (Llei 4/1983, de 23 de novembre) la qual suposa, segons
el punt II del preàmbul, la concreció legal dels mandats constitucionals i estatutaris, en el punt
IV remarca el propòsit d'equiparar el valencià amb el castellà i garantir l'ús normal i oficial
d'ambdós idiomes en condicions d'igualtat desterrant qualsevol manera de discriminació
lingüística. I assenyala com a tret més peculiar d'identitat dins del patrimoni cultural de la
comunitat autònoma recuperar la llengua històrica i pròpia del poble valencià. Per tal de
recuperar la situació diglòssica.
Així mateix es respecta el continguit del Decret 108/2014, de 4 de juliol, del Consell, pel qual
s´establix el currículum i desplega l’ordenació general de l’Educació Primària a la Comunitat
Valenciana. [2014/6347]
Donat que la DLL de quart curs es centra en la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) es treballarà la
formació en criteris de selección d´obres de LIj de qualitat estètica i literaria, així com la lectura
crítica i dialógica i diverses accions educatives ( Tetúlia Literària Didalògica, Tallers lligats a
recursos TIC. Revistes digital, blogs,etcètera) per aprofundir en la seua implementació a l´aula.
4
Aquesta formació lligada a l´educació literaria permetra poder desenvolupar una tasca
adequada lligada a la formació de la competencia literaria de l´estudiantat.
b) Justificació atenent als criteris científics:
En cap moment cal oblidar que el Departament d'Educació de l'UJI, una universitat pública, ha
dissenyat el pla d'estudis que formarà als futurs i futures ensenyants d'aquesta etapa educativa
i perquè puguen assolir el que marca la llei, com hem assenyalat, cal que prèviament tinguen
formació.
La defensa de la recuperació didàctica de la llengua i de lluitar contra la diglòssia és un deure
innegociable del Departament i de la Universitat.
Cal remarcar, a més, com assenyala l'avantguarda de la disciplina, el caràcter transversal,
transmissor en el context socioeducatiu, instrumental, funcional i dinamitzador de la didàctica
de la llengua, així com la interdependència indissociable llengua-literatura en la formació
lingüístic-comunicativa de les persones.
En funció de la necessitat d'una coherència amb el currículum de tota l'educació infantil i
primària cal remarcar que el currículum es posiciona en la teoria comunicativa, com es pot
evidenciar en les competències bàsiques que es volen assolir, recollides en la comunicació
escaient legal.
Així doncs l'assignatura es desenvoluparà en funció del contingut educatiu en:
a) La reflexió sobre l'acció i la discussió entre grups d'iguals.
b) La igualtat des de la diversitat.
c) El treball compartit i solidari.
d) La inclusió d'altres veus i col·lectius que treballen des d'una concepció radical de la
democràcia (amb conferències i presència en l'aula virtual de l'assignatura).
Tots els punts de les matèries recullen el contingut dels documents legals.
La Llei 9/2003, de 2 d'abril, de la Generalitat Valenciana per a la igualtat entre dones i homes
(DOGV, 4474, articles 5 i 8).
També cal incloure com a font http://www.audem.com/documentos/Estudiosdegenero.pdf,
document en el qual s'ha participat junt amb la resta de professorat de l'Estat relacionat per la
seua investigació amb el tema, que vindica: “que en los nuevos titulos universitarios, en
coherencia con el principio de igualdad entre los sexos, se garanticen los cocnocimientos, las
destrezas y las competencias esenciales para el desarrollo de la igualdad entre hombres y
mujeres”.
I, a més, l'articulat dels Estatuts de la Universitat Jaume I, que estableix, en el preàmbul: «la
Universitat Jaume I valora l’educació com a participació en la transformació econòmica i cultural
del conjunt de la societat i incorpora a les seues activitats, com a instruments d’acció positiva,
la millora contínua de la qualitat en tots els seus serveis, el compromís social, el principi de
solidaritat, el respecte a la diversitat, la igualtat entre els homes i les dones, la millora i protecció
5
del medi ambient i el treball per la pau. En l’àmbit intern, la Universitat promou mesures d’acció
positiva a favor d’una participació igualitària en les seues institucions de tots els membres de la
comunitat universitària”.
En l’article 3, punt 1: “la Universitat Jaume I postula com a principis rectors de la seua actuació
els de llibertat, democràcia, justícia, igualtat, independència, pluralitat, integració de col·lectius
desafavorits, pau i solidaritat.”
I en l'article 4: “la universitat ha de procurar la formació integral dels seus membres per a la
participació en el progrés de la societat, contribuint a assolir una convivència pacífica, justa,
solidària, no discriminatòria i amb respecte pel medi ambient, exercint la seua vocació universal
a partir de la inserció en la tradició històrica i cultural de l’entorn, mediterrània i europea.”
Així mateix es tindrà en compte el contingut transversals marcat per la següent legislació:
La “Declaración Universal de Derechos Humanos”, adoptada y proclamada por la Asamblea
General en su resolución 217 A (III), de 10 de diciembre de 1948” , articles 1,2, 19 i 26.2.
https://www.un.org/es/universal-declaration-human-rights/
La Constitució Espanyola , articles 14,20,27.2
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-6115
La Llei Orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integral contra la
violència de gènere. Article 7, Títol I.
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2004-21760
Pla Director de Coeducació. Generalitat Valenciana.2017
http://www.ceice.gva.es/documents/161634256/165603089/Pla+Director+de+Coeducaci%C3
%B3/41bf1d73-e9c9-4589-9f4c-bdab09fe0fcb
Objectius de Desenvolupament Sostenible 2030.Objectius 4 i 5.
https://www.undp.org/content/undp/es/home/sustainable-development-goals.html
Ley 27/2005, de 30 de noviembre, de fomento de la educación y la cultura de la paz.
https://www.boe.es/buscar/pdf/2005/BOE-A-2005-19785-consolidado.pdf
Ley 8/2017, de 7 de abril, integral del reconocimiento del derecho a la identidad y a la expresión
de género en la Comunitat Valenciana.Cap.2,5 i 6.https://www.boe.es/buscar/pdf/2017/BOE-
A-2017-5118-consolidado.pdf
Instrucción del 15 de diciembre de 2016, del director general de Política Educativa, por la que
se establece el protocolo de acompañamiento para garantizar el derecho a la identidad de
género, la expresión de género y la intersexualidad.
http://www.dogv.gva.es/portal/ficha_disposicion_pc.jsp?sig=009775/2016&L=1
UNESCO.(1998)Declaración Mundial sobre la Educación Superior en el siglo XXI: Visión y Acción.
Paris
6
https://unesdoc.unesco.org/ark:/48223/pf0000113878_spa
d) criteris científics en l'àmbit de la LIJ: defense els següents criteris lligats a l'avantguarda de
la literatura infantil i juvenil (Aguilar, 2002 , Aguilar, 2005).
1) El context escolar on s'està desenvolupant la didàctica de la literatura infantil. Caldria fusionar
teoria i pràctica. Cal llegir LIJ, gaudim dels textos i les il·lustracions, aprenem a conèixer i distingir
bons autors i autores, il·lustradors i il·lustradores, tenir criteris per a accedir a llibreries
especialitzades o a les biblioteques o per a organitzar biblioteques d'aula.
2) Cal abordar la LIJ des d'una interdisciplinarietat crítica, és a dir, aquella interdisciplinarietat
que condueix a una deliberació col·lectiva de problemes públics, que implica una anàlisi de les
experiències de caràcter sociohistòric i que va unida a un concepte crític del currículum (Jurjo
Torres, 1994).
3) Cal un canvi d'actitud professional que implica un risc.
Cal un canvi complaent per a descobrir i (re)descobrir la LIJ, un treball cooperatiu, generar
coneixement compartit a partir d'una manera distinta de treballar amb la informació, a partir
d'un aprenentatge comunicatiu i dialògic que fomente la reflexió.
4) Aquest canvi implica un altre canvi en la concepció de currículum i cultura. Seguint Stenhouse
(1997), caldria incloure àrees d'estudi que impliquen valors socials, ètics o polítics que
provoquen controvèrsia. Com evidencien Giroux i McLaren (1998) el llenguatge es pot utilitzar
per a forjar i legitimar diverses lectures del món.
5) Consegüentment, la interdisciplinarietat en la didàctica de la LIJ ha de tenir en compte les
investigacions rellevants desenvolupades en la nostra àrea de coneixement (Cfr.: Lomas, Osoro
i Tuson, 1993; Calsamiglia i Tuson, 1999; Mendoza, 1994; Mendoza, Colomer, Camps, 1998;
Unamuno, 2003). Aportacions que defensen que els usos lingüístics han de ser instruments per
a accedir de manera autònoma i crítica als sabers que es construeixen en un context històric
determinat; ensenyants conscients de la nostra pertinença a comunitats basades en la
desigualtat i la diversitat, tenint en compte què és convenient a més per a l'educació literària, i
sense oblidar que l'imaginari social col·lectiu de la literatura infantil i juvenil ens remet a altres
disciplines artístiques com el cinema, la publicitat, la música, el teatre o les noves tecnologies i
que la LIJ ajuda a accedir a aquestes noves representacions socials
6) La necessitat d'una crítica de LIJ responsable, independent i de qualitat, elaborada per
especialistes en textos i il·lustracions. Cal que l'estudiantat conega les fonts per a accedir a
aquesta informació que ajuda a la seua formació (Aguilar 2008).
7) La necessitat de desenvolupar projectes interdisciplinaris, tenint en compte la línia que separa
la inclusió de les veus absents del didactisme, la "moralina" o el proselitisme ideològic a través
de la LIJ (Aguilar 2001).
3. Coneixements previs recomanables
Didàctica de la Llengua i la Literatura Espanyoles
7
4. Competències i resultats d'aprenentatge
Competències genèriques i específiques
DD21 - Conèixer els criteris de qualitat (lingüístics, temàtics i artístics) per a la selecció, l’ús i el
gaudi de les obres literàries infantils
DD25 - Conèixer la literatura infantil escrita en català, així com els recursos didàctics per a
ensenyar a escriure i llegir textos literaris en l’aula de primària.
DD27 - Conèixer els principis bàsics per a l’ensenyament del català com a primera i segona
llengua en contextos multilingües.
DD29 - Conèixer els principis didàctics per a ensenyar i avaluar de forma integrada amb les altres
llengües del currículum els continguts específics de la llengua i la literatura infantil en català en
l’educació primària.
Resultats d'aprenentatge
5. Continguts
Didàctica de la Llengua i la Literatura Catalana
1. L'ensenyament de la llengua i la literatura en contextos multilingües: el català L1 i L2.
Conceptes generals i currículum a la Comunitat Valenciana.
2. Literatura infantil i educació literària. Conceptes i enfocaments actuals.
3. De la tradició oral a la literatura actual per a nens. Gèneres i temes.
4. La literatura infantil il·lustrada: aportacions al missatge literari.
5. L'ensenyament de la lectura i l'escriptura literàries: currículum, principis didàctics i recursos
per a l'aula d'educació primària.
6. Temari
1. L'ensenyament de la llengua i la literatura en contextos multilingües: el català L1 i L2.
Conceptes generals i currículum a la Comunitat Valenciana
1.1. Currículum, educación primària i teoría crítica: de la política lingüística a la innovació
educativa.
1.2. El plurilingüisme educatiu al País Valencià.
1.3. Llengües de poder i llengües minoritzades: de l'espai europeu al marc valencià.
8
1.4. Discursos i poder: la desigualtat comunicativa.
2. Literatura infantil i educació literaria. Conceptes i enfocaments actuals
2.1.Què és la LIJ?
2.2. La necessitat d'un nou enfocament en la didàctica de la LIJ: lectura i pedagogia crítica.
2.3. Què és l'animació a la lectura?
2.4. Educació literària i LIJ.
2.5. La tertúlia literària dialògica (TLD) de LIJ i lectura dialògica.
2.6. TLD de LIJ i alfabetització digital.
3. De la tradició oral a la literatura actual per a xiquets i xiquetes. Gèneres i temes
3.1. Història de la LIJ i història de la infancia.
3.2. Gèneres literaris, tipologies i intertextualitat.
3.3. Formació d'identitats i LIJ: gènere, interculturalitat, diversitat i pau.
3.4. Alfabetització digital i LIJ.
3.5. Estratègies i recursos.
3.6. Què passa amb la poesia i el teatre?
4. La literatura infantil il·lustrada: aportacions al missatge literari
4.1. L'àlbum.
4.2 . LIJ, il·lustració i transformacions socials democràtiques.
4.3. Com llegir les imatges d'un llibre il·lustrat?
4.4. Lectura crítica, il·lustració, LIJ i Internet.
4.5. Del còmic a la novel·la gràfica.
4.6. Cinema i LIJ.
5. L'ensenyament de la lectura i l'escriptura literàries: currículum, principis didàctics i recursos
per a l'aula de l'educació infantil
5.1. DLL crítica i descobriment del món.
5.2. Currículum ocult i ensenyament lectoescriptor en l'educació primària.
5.3. Cultura popular, vida quotidiana, lectoescriptura i educació primària.
9
5.4. De les assemblees d'aula als tallers literaris
5.5. Noves possibilitats textuals i produccions culturals des de les TIC a l'educació primària.
5.6. De llibres i bliblioteques.
7. Bibliografia
7.1. Bibliografia básica
1. L´ensenyament de la llengua i la literatura en contextos multilingües: el català L1 i L2.
Conceptes generals i curriculum en la Comunitat Valenciana.
Aguilar,Consol (2012).“Presentación: La didáctica de la lengua y la literatura y la teoría
crítica”.Lenguaje y Textos,36,,5-23
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/71046
Aguilar,C. (2001 ). Didàctica del català i Pedagogia crítica. Castelló: Universitat Jaume I.
http://books.google.es/books
Lledó, Emilio. (20189). Sobre la educación. La necesidad de la Literatura y la vigencia de la
Filosofía. Barcelona: Taurus.
Lomas,Carlos (1996). “La comunicación en el aula”.Signos, 17, 4-5.
http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visu
aliza&articulo_id=656
Mendoza, A. (1998). “Marco para una Didáctica de la Lengua y la Literatura en la formación de
profesores.Didáctica, 10, 233-269.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=148726
MRPPV.Cent mesures per millorar l´Escola Pública. (1993). Federació de Moviments de
Renovació Pedagògica.País Valencià.
Torrego, Luis- Martinez, Suyapa – Sonlleva, Miriam. (2018). “¿Es posible la formación de
personas éticas y comprometidas en la universidad?”. Aula Abierta, 47(4), 415-422.
file:///C:/Users/manolo/AppData/Local/Temp/DialnetEsPosibleLaFormacionDePersonasEticasY
Comprometidas-6725491.pdf
1.1. Curriculum, educación primària i teoría crítica: de la política lingüística a la innovació
educativa.
Aguilar,C. (2001).Didàctica del català i Pedagogia crítica. Castelló.Servei de Publicacions de la
Universitat Jaume I.
Aguilar, C. (2007).Diarios dialógicos: cuadernos de bitácora en RAMIREZ,J. La lengua escrita.IX
Simposio Internacional de la SEDLL. Barcelona: SEDLL,pp.
http://sedll.org/es/admin/uploads/congresos/12/act/17/Aguilar_Rodenas,_C..pdf
10
Aguilar,C. (2012)"La teoría crítica y la DLL:¿Qué discurso se defiende en la formación de
maestros y maestras desde el lenguaje de las competencias?".Actas del XII Simposio
Internacional de la SEDLL.Sevilla:Universidad de Sevilla,pp.70-86
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/54563
Aguilar,C.(2012): “Presentación de Rizoma freireano 12.La formación inicial de las y los
educadores:maestros, profesores…”.Rizoma freireano,12, 3-6.
http://www.rizoma-freireano.org/index.php/rizoma-freireano-12-la-formacion-inicial-de-las-y-
los-educadores-maestros-profesores-consol-aguilar
Aguilar,Consol. (2018)." Borrando la historia". Diario Feminista. 28 de diciembre.
https://eldiariofeminista.info/2018/12/28/borrando-la-historia-en-los-curriculums-educativos/
Aubert, A.- Flecha,A.- García,C.- Flecha,R.-Racionero,S. (2009): Aprendizaje dialógico en la
sociedad de la información. Barcelona: Hipatia
Cochran-Smith, Marilyn –Lytle, Susan L. (2002). Dentro/fuera. Enseñantes que investigan.
Madrid.Akal.
Diez, Enrique. (2020)."Educación lenta: menos es más". El Diario de la Educación.21 d´abril.
https://eldiariodelaeducacion.com/2020/04/21/educacion-lenta-menos-es-mas/
Diez, Enrique - Gajardo-, Katherine. (2020). “Educar y Evaluar en Tiempos de Coronavirus: la
Situación en España”. Multidisciplinary Journal of Educational Research, 10(2), 102-134.
http://dx.doi.org/10.447/remie.2020.5604
https://hipatiapress.com/hpjournals/index.php/remie/article/view/5604/pdf_1
Flecha, R. (2019). “Formación universitaria del profesorado. De la LOGSE a la Ciencia en el
Parlamento”. Avances en supervisión educativa: Revista de la Asociación de Inspectores de
Educación de España, 32, 1-25.
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7205093
Freire,P. (2002): Cartas a quien pretende enseñar. Argentina: siglo XXI.
Giroux, Henry - Filippakou, Ourania – Ocampo,Sofía. (2020). “Pedagogía Crítica en la Era del
Autoritarismo: Desafíos y Posibilidades”. Revista Izquierdas. 49, marzo 2020: 2083-21
http://www.izquierdas.cl/images/pdf/2020/n49/art102_2083_2102.pdf
Imbernon, Francesc. (2018). “No es innovación todo lo que reluce”. El diario de la educación, 10
de diciembre.
https://eldiariodelaeducacion.com/blog/2018/12/10/no-es-innovacion-todo-lo-que-reluce/
Naciones Unidas. Derechos Humanos. (2020).“Declaración del Relator Especial de las Naciones
Unidas sobre la extrema pobreza y los derechos humanos, Philip Alston, sobre la conclusión de
su visita oficial a España, 27 de enero – 7 de febrero de 2020”. 7 de febrero
https://www.ohchr.org/SP/NewsEvents/Pages/DisplayNews.aspx?NewsID=25524&LangID=S
Salceda, M.(2020). “Neuromitos y pseudociencias en educación”. Diario Feminista,9 de abril.
11
https://eldiariofeminista.info/2020/04/09/neuromitos-y-pseudociencias-en-educacion/
1.2. El plurilingüísme educatiu al País Valencià.
Abdelilah-bauer, B. (2007).El desafío del bilingüismo. Madrid: Morata.
Cummins,J. (2002). Lenguaje, poder y pedagogía. Niños y niñas bilingües entre dos fuegos.
Madrid: Morata.
Decret 9/2017, de 27 de gener, del Consell, pel qual s’estableix el model lingüístic educatiu
valencià i se’n regula l’aplicació als ensenyaments no universitaris de la Comunitat Valenciana.
https://www.dogv.gva.es/datos/2017/02/06/pdf/2017_870.pdf
1.3. Llengües de poder i llengües minoritzades: de l´espai europeu al marc valencià.
Aguilar,Consol.(2009)."Género, interculturalidad y percepción de la identidad gitana a través de
la LIJ”. En GUTIERREZ-LUENGO-MEÑERO-MOLINA-RUIZ –SANCHO (eds.) Lengua. Literatura y
Género.X Simposio Internacional de la Sociedad española de Didáctica de la Lengua y la
Literatura.Universidad de Jaen: Servicio de Publcaciones.pp.1082-1102.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/54642
Cuenca,M.J.(2003). El valencià és una llengua diferent?.València.Tàndem.
Unamuno,V.(2004). Lengua, escuela y diversidad sociocultural. Hacia una educación lingüística
crítica. Barcelona: Graó.
1.4. Discursos i poder: la desigualtat comunicativa.
Cook-Gumperz, J. (1988), La construcción social de la alfabetización. Barcelona: Paidós.
CumminS,J. (2003): Lenguaje, poder y pedagogía. Madrid. Morata.
Flecha,R. (1997). Compartiendo palabras. El aprendizaje de las personas adultas a través del
diálogo. Barcelona. Paidós.
Freire,P.-Macedo,D. (1989). Alfabetización: lectura de la palabra y lectura de la realidad.
Barcelona: Paidós Ibérica.
Gee,J.P. (2005). La Ideología en los Discursos. Madrid: Morata.
Lomas, Carlos. (2011). "El poder de las palabras y las palabras del poder". Textos de Didáctica de
la lengua y la literatura",58, 9-21
Macedo,D.-Dendrinos,B.-Gounari,P.(2005): Lengua, ideología y poder. Barcelona: Graó.
Tuson, Amparo (1994). “Iguales ante la lengua, Desiguales en el uso. Bases sociolingüísticas para
el desarrollo discursivo” .Signos . Teoría y práctica de la educación,12,30-39.
http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visu
aliza&articulo_id=721
Tusón, Jesús. (1994). “Prejuicios lingüísticos y enseñanza”. Signos . Teoria y práctica de la
educación , 11,22-27.
12
http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visu
aliza&articulo_id=631
Unamuno,V.(2004): Lengua, escuela y diversidad sociocultural. Hacia una educación lingüística
crítica. Barcelona: Graó.
Van dijk, T.A. (2003): Dominación étnica y racismo discursivo en España y América Latina.
Barcelona: Gedisa.
Van dijk, T.A. (2003): Racismo y discurso de las élites. Barcelona: Gedisa.
Wells,G.(1990).”Condiciones para una alfabetización total”. Cuadernos de Pedagogía 179,11-15
Wells, G.(2001): Indagación dialógica. Barcelona. Paidós.
Wells,G.(2003).Acción conversación y texto.Aprendizaje y enseñanza a través de la investigación.
Sevilla:MCEP.
2.Literatura infantil i educación literaria. Conceptes i enfocaments actuals.
2.1.¿Què és la LIJ?.
Aguilar,C. (2002): "Nuevo enfoque en Didáctica de la LIJ", CLIJ, 151, pp. 7-14.
http://prensahistorica.mcu.es/en/consulta/busqueda_referencia.cmd?campo=idtitulo&idValo
r=21692
Aguilar, E.(2010) “Cinco coses que no es la literatura infantil y juvenil” Editar en voz alta,
https://editarenvozalta.wordpress.com/2010/05/27/cinco-cosas-que-no-es-la-literatura-
infantil-y-juvenil/
Cerrillo, Pedro C.-Sánchez, César. (2006).“ Literatura con mayúsculas”. Ocnos,2, 7-21
https://revista.uclm.es/index.php/ocnos/article/view/ocnos_2006.02.01
Garralón, Ana. (2013). Leer y Saber. Los libros informativos para niños. Tarambana Libros.
Garralón, Ana. (2015).”Los nuevos libros informativos ya están aquí”.Fundación Había Una Vez
Aquí. 22 noviembre.
fhuv.cl/2015/11/ los- nuevos -libros informativos- ya- están- aquí/
González,L.D. (2001): Bienvenido a la fiesta. Diccionario-guía de autores y obras de literatura
infantil y juvenil. Madrid. Ed. CIE Dossat.
Lurie,A. (1998): No se lo cuentes a los mayores.Literatura infantil, espacio subversivo. Madrid:
Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
(2010) “Cinco cosas que no es la literatura infantil y juvenil “.Editar en voz alta, 27 de mayo.
https://editarenvozalta.wordpress.com/2010/05/27/cinco-cosas-que-no-es-la-literatura-
infantil-y-juvenil/
13
Tejerina,I. (1997). " Literatura infantil y formación de un nuevo maestro" en Monge, J.J., Portillo,
R. (coords.), La formación del profesorado desde una perspectiva interdisciplinar: retos ante el
siglo XXI (pp. 275- 293 ) .Santander, Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cantabria.
http://www.cervantesvirtual.com/obra/literatura-infantil-y-formacin-de-un-nuevo-maestro-
0/
2.2. La necessitat d´un nou enfocament en la Didàctica de la LIJ: lectura i Pedagogia crítica.
Aguilar,C. (2002)."Nuevo enfoque en Didáctica de la LIJ", CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y
Juvenil), 151, 2002, 7-14
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/55422
Aguilar,C.(2018). ” Por una literatura infantil y juvenil de calidad literaria y estética en las
aulas”. Diario Feminista, 16 de julio.
http://eldiariofeminista.info/2018/07/16/por-una-literatura-infantil-y-juvenil-de-calidad-
literaria-y-estetica-en-las-aulas/
2.3. ¿Què es l´animació a la lectura?.
Aguilar,C. (1988): "¿Qué hacemos después de leer un libro?",Cuadernos de Pedagogía, 165,46-
48.
Aguilar,C.(1991): "Propostes per treballar a partir del llibre "El Gran Amic Gegant" de Roald
Dahl", Cultura i Aula,8,2.
Angolotti,C. (1990).Cómics, titeres y teatro de sombras.Tres formas plásticas de contar
historias. Madrid: Ediciones de la Torre.
Moreno,V. (2000). Lectura, libros y animación. reflexiones y propuestas. Departamento de
Educación y Cultura del Gobierno de Navarra.
Rodari, G.(2005).” 9 maneras de enseñar a los niños a odiar la lectura”.CLIJ,187, 28-34
https://aulavirtual.uji.es/pluginfile.php/5054015/mod_forum/intro/9%20maneras%20de%20e
nse%C3%B1ar%20a%20los%20ni%C3%B1os%20a%20odiar%20la%20lecturaGianni%20Rodari.p
df
Osoro,Kepa. (2011). “Hacia un proyecto de lectura”.CLIJ,107,50-55.
https://aulavirtual.uji.es/pluginfile.php/5054015/mod_forum/intro/1000146423%20%281%29
Ventura,N. i T. duran (1979). Setzevoltes, recull de contes per a narrar, Barcelona, Graó.
2.4. Educació literària i LIJ.
Basanta, A. (2017). Leer contra la nada. Madrid: Siruela, 19-20
14
Bombini,G (2005). La trama de los textos. Problemas de la enseñanza de la literatura. Buenos
Aires: Lugar Editorial
Bombini, G. (2008). “La lectura como política educativa”. Revista Iberoamericana de Educación,
46, 19-35.
Caride, J.A. - Pose, H. (2015). “Leer el mundo hoy o cuando la lectura se convierte en diálogo”.
Ocnos, 14, 65-80.
file:///C:/Users/usuario/Downloads/828-3755-1-PB.pdf
Colomer,T. (1998). La formació del lector literari. Barcelona:Barcanova.
Colomer,T. (2002). Siete llaves para valorar las historias infantiles. Salamanca: Fundación
Germán Sánchez Ruipérez.
Colomer,T. (2005). Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México: Fondo de Cultura
Económica.
Colomer, Teresa (2013). “la experiencia lectora de los alumnos de Magisterio: nuevos desafíos
para la formación docente”. Lenguaje y Textos, 38, 37-44.
http://www.sedll.org/sites/default/files/journal/la_experiencia_lectora_de_los_alumnos_de_
magisterio._colomer_t.pdf
Held, J. (1981). Los niños y la literatura fantástica. Función y poder de lo imaginario.Barcelona:
Paidós.
Lage,J.J. (1999 ) “Conspirando contra la lectura”.CLIJ.12, 27-36
https://aulavirtual.uji.es/pluginfile.php/5054017/mod_forum/intro/Conspirando%20cpontra%
20la%20lectura.pdf
Landa, Mariasun. (2016). Puertas y ventanas abiertas. Navarra:Pamiela.
Mendoza, A. (2012). “Educación literaria y competencias” En Navarro, M. (ed.). Actas del
XII Congreso de la SEDLL: Selección, desarrollo y evaluación de competencias en DLL (pp.15-
55). Sevilla: Universidad de Sevilla.
Munita, F. (2018). ”Para mí todo eran cuentos”. Incidencia de la formación docente en las
creencias y saberes sobre literatura infantil y juvenil”. Catalejos: revista sobre lectura,
formación de lectores y literatura para niños, 3(6), 102-125.
Ordine, N. (2013). La utilidad de lo inútil. Manifiesto. Barcelona: Acantilado
2.5.La Tertúlia Literària Dialògica (TLD) de LIJ i lectura dialógica.
Aguilar,C.(2004 )." La tertúlia literaria dialógica del CREA o cómo aprender a saltar las tapias de
la desigualdad social a través de la literatura" en Actas del VII Congreso Internacional de la
15
Sociedad Española de Didáctica de la lengua y la literatura. A Coruña: Diputación Provincial de
A Coruña, pp.617-625.
Aguilar,C.-Ventura,C. (2009) . "La il.lustració en la tertúlia literària dialògica de Literatura Infantil
i Juvenil”. VIII Jornada de Millora Educativa i VII Jornada d´Harmonització Europea de la
Universitat Jaume I (pp.604-613), 6-7 juny de 2007.
Aguilar, C.- Alonso, M.J.- Padrós, M.-Pulido, M .(2010). “Lectura dialógica y transformación en
las Comunidades de Aprendizaje””, 67(24,1), 31-44.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/53159
Aguilar, C. (2008).”La tertulia literaria dialógica de LIJ. Otra manera de entender la lectura en la
formación de maestros y maestras”. Revista de Literatura. Primeras Noticias, 2008,27-35.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/71284
Aguilar, C.(2013). “La Tertulia Literaria Dialógica de LIJ en la formación inicial de maestros y
maestras”.Revista Interuniversitaria de Formación de Profesorado, 77(27,2), 293-102.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/95091
Flecha, R.- Torrego, L. (20129:”Aprendizaje dialógico y transformaciones sociales: más allá de los
límites”. Lenguaje y Textos, 36,15-23.
Alonso, J.- Padros, M. (2012). Tertulias Literarias y lectura dialógica. La pasión por leer juntos.
Lenguaje y Textos, 36,35-42.
Valls,R.- Soler,M.- Flecha,R. (2008): “Lectura dialógica: interacciones que mejoran y aceleran la
lectura”. Revista Iberoamericana de Educación, 46,pp. 71-87.
http://www.rieoei.org/rie46a04.htm
2.6. TLD de LIJ i alfabetització digital.
Aguilar, C.(2012): “ La tertúlia literaria dialógica de LIJ i l´alfabetització digital” en AMBRÒS,A.-
PERERA.J.-SUÁREZ,M.del Mar.(2012):Didáctica de la lengua y la literatura.Experiencias de
innovación educativa en la universidad (pp.9-21). Barcelona: Universitat de Barcelona.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/56046
Aguilar , C. (2014)."Tejiendo compromiso: una experiencia recogida en los diarios dialógicos en
el aula virtual de DLL" en Cleger, O. y De Amo, J.M. La educación literaria y la e-literatura desde
la minificción. Enfoques hipertextuales para el aula. Barcelona: Institut de Ciències de l'Educació.
Universitat de Barcelona, pp. 243-259
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/146265
3.De la tradició oral a la literatura actual per a xiquets i xiquetes. Gèneres i temes.
Aguilar,C. (2000)"De la tradición oral a la realidad virtual". CLIJ, 12546-56.
16
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/85151
Aguilar, C.l (2019)""Hadas transgresoras: la tradición perdida de las escritoras de cuentos del
siglo XVII".CLIJ, 287, 6-25
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/181015
Garrido, V. (2015). Mujeres y Hadas. Desde el cuento a las reivindicaciones femeninas. Jaén:
Universidad de Jaén.
Zipes, J. (2001). Romper El Hechizo. Una visión política de los cuentos folklóricos y maravillosos.
Buenos Aires: Lumen.
Zipes, J. (2014). El irresistible cuento de hadas. Historia social y cultural de un género. México:
Fondo de Cultura económica.
Zipes, J. (2015). “¿Cómo salieron adelante los hermanos Grimm?” en Tan, Shaun. Los huesos
cantores (pp.7-13). Barbara Fiore Editora.
3.1. Història de la LIJ i història de la infancia.
Aguilar, C. (2015). “Princesas Disney. De los cuentos de los clásicos a las nuevas interpretaciones
culturales”. CLIJ, 266, pp.22-35.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/125804
Lerer, S. (2009). La magia de los libros infantiles. De las fábulas de Esopo a las aventuras de
Harry Potter. Barcelona: Ares y Mares.
Lurie, A. (2004). Niños y niñas eternamente. Los clásicos infantiles desde Cenicienta hasta Harry
Potter. Madrid: Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
3.2. Gèneres literaris, tipologies i intertextualitat.
Aguilar,Consol(2018). " Género e intertextualidad en Todas las hadas del reino de Laura
Gallego". CLIJ,281,32-53
https://aulavirtual.uji.es/pluginfile.php/4512295/mod_forum/intro/article%20Laura%20Galleg
o.pd
Mendoza, A. (1998). Tú lector. Aspectos de la interacción texto-lector en el proceso de lectura.
Barcelona: Octaedro.
Mendoza, A. (2001). El intertexto lector. El espacio de encuentro de las aportaciones del texto
con las del lector. Cuenca: Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha.
Mendoza, Antonio. (2008). “Textos e intertextos para la formación del lector” En Mendoza,A.
(Coord.).Textos entre textos (pp.11-25). Barcelona: Horsori.
3.3. Formació d´identitats i LIJ: gènere, violència de gènere, interculturalitat, diversitat , pau .
17
Aguilar, Consol.(2006)."Género y formación de identidades", CLIJ(Cuadernos de Literatura
Infantil y Juvenil), 191,2006,7-15
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/56004
Aguilar, C. (2008b). “Lectura, género, feminismo y LIJ”. Lenguaje y textos, 28 , 113-128
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/20554
Aguilar , Consol.(2004)"¿Somos racistas? Sí. La lucha contra el miedo a lo desconocido y la
LIJ", CLIJ (Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil), 172, 28-36.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/56084
Aguilar, C. (2009).”¿Por qué es importante el género en la pedagogía crítica?”. Revista
Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 64, 121–138.
http://www.redalyc.org/pdf/274/27418821009.pdf
Aguilar, Consol.(2009). “La saga Harry Potter. Interculturalidad y denuncia del racismo”, CLIJ),
227, ,48-61
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/71304
Aguilar,C. (2015). "Violencia 0 desde 0 en la formación inicial de maestros y maestras: de Barba
Azul a la LIJ"en Fundación Isonomia (ed.). Actas del seminario Internacional contra la Violencia
de Género,18-19 de noviembre de 2015. Castelló: Universitat Jaume I/ Generalitat
Valenciana/Fundació Isonomia,pp. 11-30.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/160394
Aguilar, C. (2015)"Igualdad, género y diversidad sexual en la Formación Inicial de Maestro/a en
la universidad Jaume I". Temas de Educación ,21 (1), 77-96. Recuperado de
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/159004
Aguilar, Co. (2016). "Formació inicial en mestres contra la LGTBIfobia desde la LIJ".Investigació i
Gènere a la Universitat Jaume I 2016(pp. 77-85). Castelló: UJI,
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/163519
Aguilar, Cl. (2016). "Actualitat de les propostes de lectura de “Mujeres Libres” : accions
concretes en projectes d´ innovació educativa en la formació inicial de mestres al segle XXI." en
Educar en temps de guerra.XXII Jornades Internacionals d´Història de l´Educació.València 9,10 i
11 de novembre de 2016(pp.571-582).. València: Institució Alfons el Magnànim,.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/165122
Aguilar, C. (2017)."LIJ y diversidad sexual LGTBI en la formación de maestros". CLIJ, 276,6-18
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/167203
18
Aguilar, C. (2017)."Formación en género en la formación inicial de maestras y maestros: una
alternativa transformadora. Nuestra bandera. Revista de debate político, 236, 150-161
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/170766
Aguilar, C.(2018).“La recuperació de la memòria històrica educativa: de les propostes de lectura
de «Dones Lliures» a accions concretes, des del gènere i la innovació educativa, en la formació
inicial de mestres al segle XXI” En Investigació i Gènere a la Universitat Jaume I (pp. 73-83I).
Castelló: Publicacions de la Universitat Jaume I.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/176942
Aguilar,C. (2019)." Espurgo literario, género y coeducación". Diario Feminista.20 de abril.
https://eldiariofeminista.info/2019/04/20/espurgo-literario-genero-y-coeducacion/
Anatarambana (2018). “Literatura infantil y género: ¿hasta dónde estamos dispuestos a llegar?”.
Anatarambana Literatura infantil.abril
http://anatarambana.blogspot.com/2018/04/literatura-infantil-y-genero-hasta.html
Arroyo, C. (2013). “Escritoras silenciadas en clase de Literatura”. El País, 30 de mayo.
http://blogs.elpais.com/ayuda-al-estudiante/2013/05/escritoras-silenciadas-en-clase-de-
litaratura.html
Castaño-Lora, Alice – Valencia-Vivas, Silvia. “Formas de violencia y estrategias para narrarla en
la literatura infantil y juvenil colombiana”. Ocnos, 15(1),114-131.
https://ocnos.revista.uclm.es/index.php/ocnos/article/view/ocnos_2016.15.1.862
Diversos.(2011). “ Especial: La LIJ y la guerra civil española”. Revista de Literatura, 262-263, 3-
53.
http://www.centrocp.com/wp-content/uploads/muestra/literatura-262-263.pdf
Franco, Carmen. (2017). Educación literaria y artística. Conflictos sociales y bélicos. Barcelona.
Ed. Graó.
Giroux,H. (2001): El ratoncito feroz. Disney o el final de la inocencia. Madrid: Fundación Germán
Sánchez Ruipérez.
Gräfin Deym, Isabelle.(2007). “La Memoria de la Guerra Civil española en la Literatura Infantil y
Juvenil”.Studia historica. Historia contemporánea, 25, 181-190.
19
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3001779
Jimenez, Susana. (2018). “Mujeres y LIJ”. Cuentos para Matilda.9 marzo.
https://cuentosparamatilda.wordpress.com/2018/03/09/mujeres-y-lij/
Kibanski,Mónica. (2010). “Viejas y nuevas formas de escribir y leer lo femenino en la
LIJ”.Barataria,2, 5-9.
https://es.calameo.com/read/0007560521a801777072a
Landa, Mariasun (2011).”El enfado de las niñas”. CLIJ, 240,42-46.
https://docplayer.es/73633829-El-enfado-de-las-ninas-mariasun-landa-1-espana-pais-
vasco.html
Lasarte, Gema- Aristizabal, P. (2014). “Leyendo el género: Mariasun Landa”. Ocnos, 12,149-169.
http://dx.doi.org/10.18239/ocnos_2014.12.08
Lledó, E. (2001). Escriptores del mon. Unitats Didàctiques. Llicència d’estudis
http://www.xtec.cat/sgfp/llicencies/200102/memories/lledo/UnitatsDidactiques.PDF
Lledó, E. (2009). Escritoras del mundo. Unidades Didácticas. Gobierno de Navarra.
Departamento de Educación.
http://coeducando.educacion.navarra.es/wp-content/uploads/2010/09/Escritoras-del-
mundo1.pdf
López-Navajas, A. (2014). “Análisis de la ausencia de las mujeres en los manuales de la ESO: una
genealogía de conocimiento ocultada”. Revista de Educación, 363
http://www.revistaeducacion.mec.es/doi/363_188.pdf
Martos, Paula. (2018). “Tres cuentos feministas: dos recomendaciones y una polémica”. Yo Mí
Me ConLibro.18 de enero.
http://www.yomimeconlibro.com/2018/01/18/tres-cuentos-feministas/
Michel, A. (1988). “El sexismo en los libros infantiles y los manuales escolares.” Cuadernos de
Pedagogía, 163, 90-92.
Offir,N.(2018).”La literatura infantil y juvenil en la escuela: Un péndulo entre imaginación
narrativa y memoria social”, Ruta Maestra,1 de juny.
20
https://rutamaestra.santillana.com.co/author/nylza-garcia/
Oltra, M. (2011). “Multiculturalidad y nuevas estructuras familiares en la literatura infantil” En
P. Nuñez y J.Rienda (coords) La investigación en Didáctica de la lengua y la Literatura: situación
actual y perpectivas de futuro (pp.1763-1780).Granada: SEDLL.
Orenstein, C. (2003). Caperucita al desnudo. Barcelona: Ares y Mares.
Pérez, J. E. (2015). “LIJ. Las que cuentan Narradoras en la literatura infantil y juvenil
Española”, Espéculo, 55, 11-28.
https://pendientedemigracion.ucm.es/info/especulo/LIJ_Formacion_lectora_educacion_esteti
ca_Especulo_55_UCM_2015.pdf
Putruele, Martina.(2018) “Literatura juvenil para mujeres: cómo la ficción actúa como una caja
de resonancia de una sociedad en plena revolución”.infobae.com, 18 de agosto.
https://www.infobae.com/tendencias/2018/08/18/literatura-juvenil-para-mujeres-como-la-
ficcion-actua-como-una-caja-de-resonancia-de-una-sociedad-en-plena-revolucion/
Randall, Sean. (2016).”Feminisney: When Disney Meets Feminism” . CineNationShow, 22 de
junio.
https://medium.com/cinenation-show/feminisney-when-disney-meets-feminism-
e1832a9da48d
Rodriguez Almodovar, A.(2008). “El folclore como huella de un diálogo intercultural perdido (En
torno al cuento popular “La niña que riega las albahacas”). en Cerrillo, Pedro- Sánchez, César
(coords.). La palabra y la memoria (Estudios sobre Literatura Popular Infantil) (pp. 59-70).
Cuenca: Ediciones de Castilla-La Mancha.
Sánchez Ortiz,César.(2011). “Adaptaciones de cuentos tradicionales en la Guerra Civil
Española.Cuentos en pie de guerra; caperucitas y patitos feos al servicio de los más diversos
ideales”.Revista de Literatura, 262-263,35-44.
http://www.cervantesvirtual.com/obra-visor/cuentos-en-pie-de-guerra---caperucitas-y-
patitos-feos-al-servicio-de-los-ms-diversos-ideales-adaptaciones-de-cuentos-tradicionales-en-
la-guerra-civil-espaola-0/html/01e4f89c-82b2-11df-acc7-002185ce6064_2.html
Smith, Patti. (2018). “Esa chica llamada Jo March”. Ideas.El País. 21 de octubre, 6-7.
https://elpais.com/cultura/2018/10/19/actualidad/1539942902_311092.html
21
Soler, G. (2015). "La representación de la diversidad afectivo-sexual en la literatura infantil y
juvenil de América Latina". América sin nombre,20 ,63-72
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/53488/1/America-Sin-Nombre_20_07.pdf
Soler, G. (2019). Leyendo el Arcoíris en las clases de lengua: Hacía un modelo de escuela queer.
Tesis doctoral. Universidad de Aicante.
Tofiño,I. (2006). “¿Un libro homófobo? ¡Que lo lea Rita!, Criterios de valoración con referente
pedagógico para los materailes LGTB destinados a menores”,Educación y Biblioteca,152, 83-88.
Turin, A. (1989). “Hermosas, cariñosas y pacientes”.CLIJ, 11, 24-27.
Turin, A. (1995). Los cuentos siguen contando: algunas reflexiones sobre los estereotipos.
Madrid, Horas y Horas.
Turin, A. (1996). Por una igualdad de sexos a través de la literatura infantil. Salamanca:
Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Turin, A. (2001). "Un sillón, un delantal, un niño= una familia". Boletín de la Institución Libre de
Enseñanza, 42-43, 112-113.
Veljka, R. - Vazquez, C. y Lorenzo, L. (2005).Mundos en conflicto: representación de ideologías,
enfrentamientos sociales y guerras en la literatura infantil y juvenil. Universidad de Vigo
3.4.Alfabetització digital i LIJ.
Aguilar, C. (2019 ). “La lectura del lenguaje de la resistencia. LIJ, TIC y género” En Campos,M.del
M – M.C, Quiles (coords.). Repensando la didáctica de la lengua y la literatura: Paradigmas y
líneas emergentes de investigación (pp. 227- 242).Madrid: Visor.
Aliagas, C.- Castellà, JM. y Cassany, Daniel. (2009). “Aunque lea poco, yo sé que soy listo”.
Estudio de caso sobre un adolescente que no lee literatura. Ocnos, 5, 97-112. doi:
https://doi.org/10.18239/ocnos_2009.05.07
Cassany,D.(2006): Tras las lineas.Barcelona: Anagrama.
Cassany, D (2018). Laboratori lector. Per entendre la lectura. Barcelona. Anagrama.
Cassany, D- Ayala, Gr.(2008)”.Nativos e inmigrantes digitales en la escuela” .Participación
Educativa, 9, 53-71. https://sede.educacion.gob.es/publiventa/detalle.action?cod=14202
Cassany,D.(2011): En_línia. Llegir i escriure a la xarxa. Barcelona. Graó.
22
3.5. Estratègies i recursos.
Aguilar,C.(1992):“Taller sensorial de llenguatge”.Guix dos, 19. suplemento Guix 181. pp. 1-18.
http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visu
aliza&articulo_id=7800
Alcoverro,C.(1984). Coll de carabassa, boca de serpent.. Recull d´endevinalles.
Barcelona:Barcanova.
Alcoverro,C.-Senserich,D. (1983). Catric,catroc, encèn-te foc (cançons màgiques ,de triar, de
burla...).Barcelona: Barcanova.
Badia,M.-Vidal,A. (2005): Tat! Recull de moixaines, jocs i cançons per a infants. Tarragona: Arola.
Bassa,R. (1984). “Els jocs lingüístics a l´escola: els embarbussaments”. Perspectiva Escolar, 84,
29-32.
Bru,C. i B. Bru (1995). Cómo improvisar cuentos, Barcelona, Ceac.
Bullich,E. i M. Maure,(1996) . Manual del rondallaire, Barcelona, La Magrana.
Bryant,S. (1985) . Com explicar contes, Barcelona, Llar del Llibre.
Correig,M.-Cugat,L.-Rius,M.D. (1984). Una capseta blanca que s´obre i no es tanca ( endevinalles,
enganyifes, dites, embarbussaments, maneres de dir). Barcelona: Graó.
Garcia Marquez (1996).Cómo se cuenta un cuento, Madrid,:Ollero&Ramos Ediciones.
Gimeno,P. i altres (1988). Manual del cuentacuentos, Barcelon:, Teide.
Giménez,L.(1997). Les endevinalles de Llorenç. València: Tàndem.
Gimeno,A.-Roura,A. (1982) .Anys i panys ( refranys i tradicions del curs de l´any). Barcelona:
Graó.
Busque,M. (1991). Jocs de falda. Barcelona: ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Padovani,A. (1999).Contar cuentos. Desde la práctica a la teoría. Barcelona: Paidós.
Pisanty, V. (1995). Cómo se lee un cuento popular. Barcelona, Paidós.
Rodari,G. (1987). Exercicis de fantasia, Barcelona, Aliorna.
Rodari,G. (1987) : Gramàtica de la fantasia, Barcelona, Aliorna.
Rodari,G. (2003).La escuela de la fantasía. Madrid: Popular.
23
3.6. Què passa amb la poesia i el teatre?
Aguilar,C. (2001):¿Què és pòesia?Un projecte de treball des de la pedagogia crítica en Aguilar,C.
(2001):Didàctica del català i Pedagogia crítica.Castelló.Servei de Publicacions de la Universitat
Jaume I,pp.159-164
http://books.google.es/books?id=BgmAbKg9_ckC&pg=PT333&lpg=PT333&dq=%22El+sexism
o+en+los+libros+infantiles+y+los+manuales+escolares&source=bl&ots=QLurE2EwWu&sig=v
NeIjq73KC37IWkJW54djYMU9-8&hl=ca&ei=y3yJS4-iMJXP4gbZ-
ty5Dw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CBAQ6AEwAg#v=onepage&q=%2
2El%20sexismo%20en%20los%20libros%20infantiles%20y%20los%20manuales%20escolares
&f=false
AlasjarvI,U. (1980) . el joc dramàtic. Barcelona: Guix.
Angolotti,C. (1990).Cómics, titeres y teatro de sombras.Tres formas plásticas de contar historias.
Madrid: Ediciones de la Torre.
Artigues,A. (2000).Poesia a l´escola. Palma de Mallorca: Cort.
Butiñá,J.- Muñoz,B.- Llorente,A. (2002). Guía de teatro infantil y juvenil. Madrid: Asociación
Española de Amigos del Libro Infantil y Juvenil.
Boal,A. (1975). 200 Ejercicios y juegos para el actor y no actor con ganas de decir algo a través
del teatro. Argentina: Crisis.
Boal,A. (2002).Juegos para actores y no actores. Alba.
Cerrillo,P i J. Garcia padrino (coords.) Poesia infantil: Teoría crítica e investigación. Cuenca:
Ediciones de la UCLM.
Cervera,J. (1981) .Cómo practicar la dramatización con niños de 4 a 14 años. Madrid: Cincel-
Kapelusz.
Cervera,J.(1996).La dramatización en la escuela. Madrid: Bruño.
Dobbeleare,G. - SaragoussI,P. (1974) .Técnicas de expresión. Barcelona: Vilamala.
Garcia del Toro,A. (2004).Comunicación y Expresión Oral y Escrita. La dramatización como
recurso. Barcelona. Graó.
Moreno,V. (1999). Va de poesía. Villava-Atarrabia:Pamiela.
Motos,T. (1983). Iniciación a la Expresión Corporal. Barcelona: Humanitas.
24
Motos,T.(1985). Juegos y Experiencias de Expresión Corporal. Barcelona: Humanitas.
Motos,T. - Tejedo,P(1987). Prácticas de dramatización. Barcelona: Humanitas.
Rincon,F.-Sanchez enciso,J. (1986) .El alfar de poesía.Barcelona: Teide.
Tamayo,D. (1987). Educar la sensibilidad.Madrid: Alhambra.
Tejerina,I. (1994). Dramatización y teatro infantil. Dimensiones psicopedagógicas y expresivas.
Madrid: siglo XXI.
Torras,J. (1987). Juguem fent teatre. Alella:Pleniluni.
Zaragoza.(1987). La gramática (h)echa poesia.Madrid.Popular
4.La literatura infantil il.lustrada: aportacions al missatge literari.
4.1. L´ àlbum.
Belmonte, R. (2016a). “Libro àlbum: 16 preguntas con respuesta”. Donde viven los monstruós:
LIJ, 5 d’octubre.
http://romanba1.blogspot.com/2016/10/libro-album-16-preguntas-con-respuesta.html
Diversos (1999). El libro-álbum: invención y evolución de un género para niños,Caracas,Banco del
Libro.
Freixas, V. (2011). “El arte de la ilustración infantil, otro lenguaje, un medio para apreciar la
belleza".Literatura Infantil y Juvenil Dominicana, 14 de febrer.
https://infantojuvenildominicana.blogspot.com/2011/02/el-arte-de-la-ilustracion-infantil-
otro.html
Nebreda, A.(2015) “El libro álbum: cinco preguntas directas”.Biblioabrazo. 1 de setembre.
https://biblioabrazo.wordpress.com/2015/09/01/el-libro-album-cinco-preguntas-directas/
Sabino, I. (2010). (s/d) “L’àlbum il·lustrat és lectura?” .Escola de pares i Mares. Centre Virtual de
Recursos per al Foment de la Lectura.
http://www.aepv.net/Escola-de-pares-i-mestres-per-a-la-lectura/Lalbum-illustrat-es-
lectura_va_15_82_0_0_83.html
4.2. LIJ, il.lustració i transformacions socials democràtiques
25
Díaz-Plaja, A. et al. (2002) “La seducción de la lectura en edades tempranas” Madrid: Secretaría
General Técnica.
https://sede.educacion.gob.es/publiventa/la-seduccion-de-la-lectura-en-edades-
tempranas/ensenanza/10997
Diversos (1998). ¿Qué modelos para las niñas?. Una investigación sobre los libros ilustrados.
Paris: Association européenne du côté des filles.
Diversos (1998). ¿Qué ven los niños en los libros de imágenes?. respuestas sobre los
estereotipos.Paris: Association européenne du côté des filles.
Fierro,J. (2004) "Leemos juntos. Libros e imágenes para compartir en familia",CLIJ, 173,pp. 23-
26.
Garralón, A. (2018) “El monstruo de colores se equivoca. O la insuportable idea de gestionar las
emociones con libros para ninos”. Anatarambana. 26 de setembre.
https://anatarambana.blogspot.com/2018/09/el-monstruo-de-colores-se-equivoca-o-la.html
López,C. (2016). Tristes, tristes guerres. Los conflictes bélicos en los álbumes ilustrados. TFG.
Universitat d’Alacant
http://uvadoc.uva.es/bitstream/handle/10324/32359/TFGG3128.pdf;jsessionid=787AF8E0700
366C197715D10B4E3DDF9?sequence=1
Obiols,N.(2004). Mirando cuentos. Lo visible y lo invisible en las ilustraciones de literatura
infantil. Barcelona: Laertes.
Olivé,D. (2011). L’àlbum il·lustrat com a eina educativa per al desenvolupament lector i
emocional dels lectors novells. TFM.Universitat de Barcelona.
http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/23042/1/Dolors_Olive_treball_fi_master_def.p
df
4.3. Com llegir les imatges d´un llibre il.lustrat
Duran,T. (1985). "Veure i mirar. Anàlisi de la il.lustració". Faristol,0, 17-19
Durán, T. (2005). “Ilustración, comunicación, aprendizaje”. Revista de Eduación, pp 239-253,
Rosero, J. (2010) “Las cinco relaciones dialógicas entre el texto y la imagen dentro del àlbum
ilustrado”.
26
http://www.anniemate.com/ilustradorescolombianos/documentos/doc/LAS_CINCO_RELACIO
NES_DIALOGICAS-JOSE%20ROSERO.pdf
4.4. Lectura crítica, il.lustració, LIJ i internet
Cassany,D.(2006): Rere les línies.Sobre la lectura contemporània. Barcelona: Empúries.
4.5. Del còmic a la novel.la gràfica
Angolotti,C (1990).Cómics, titeres y teatro de sombras.Tres formas plásticas de contar
historias. Madrid: Ediciones de la Torre.
Mccloud,S.(1995). Cómo se hace un comic. El arte invisible, Barcelona, Editorial B.
Mccloud,S. (2001).La revolución de los cómics. Barcelona: Norma.
Mccloud,S. (2005). Entender el cómic: un arte invisible.Barcelona: Norma.
4.6.Cinema i LIJ.
Fernández,A. (1997). "¿Es un libro? ¿Es una película? ¡Es un cómic!", Signos, 21, 26-31.
Giroux,H. (2003). Cine y entretenimiento. Elementos para una crítica política del
filme.Barcelona:Paidós
Krasny-brown,L. (1990). "No, pero he visto la película", C,L & E,57-23.
Romea,C. (2001). "¿Qué une y qué separa al cine de la literatura?" en Pujals,G.- Romea,C.
(coord.).Cine y literatura. Relación y posibilidades didácticas. Barcelona: ICE de la Universitat de
Barcelona,pp. 17-35.
Romea,C. – Echazarreta,C.(2007). Literatura universal a través del cine. Barcelona: Horsori
5. L´ensenyament de la lectura i l´escriptura literàries: curriculum, principis didàctics i recursos
per a l´aula de l´educació primària
5.1. DLL crítica i descobriment del món.
Aguilar, C. (2001)."Los cuentos y el lenguaje políticamente correcto", CLIJ, 134, 26-35.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/54260
Aguilar, Consol (2020)."El contexto de la escritura: el caso de Gloria Fuertes”. Social and
Education History, 9(3), 88-120.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/186978
27
Barry, K.S. (2008). “Lugares (o no) de la pedagogía crítica en Les petites et les grandes histories
“ En P. McLaren y J.L. KIncheloe (Eds.) Pedagogía crítica. De qué hablamos, dónde
estamos.(pp.117-140). Barcelona: Graó.
Beauvois, C.- (2018) “¿A las barricadas? Literatura politicamente comprometida”. Linternas y
bosques.Literatura infantil y juvenil.
https://linternasybosques.wordpress.com/2018/06/12/a-las-barricadas-literatura-
politicamente-comprometida-clementine-beauvais-lijpe-flai-2018/
Cerrillo, P. (2015) “Literatura infantil y educación en el exilio español en México”. America sin
nombre, 20, 26-40. DOI 10.14198/ AMESN. 2015.20.02
https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/53485/1/America-Sin-Nombre_20_04.pdf
Cotroneo,R.(1995).Si un matí d´estiu un nen.Carta al meu fill sobre l´amor als llibres. Barcelona:
Edicions 62.
Lurie,A. (1998). No se lo cuentes a los mayores. Literatura infantil, espacio subversivo. Madrid:
Fundación Germán Sánchez Ruipérez.
Macedo,D.(2017)."La concienciación como antídoto contra la educación bancaria". Rizoma
Freireano,23
http://www.rizoma-freireano.org/la-concienciacion-como-antidoto-23
Martinez Bonafé, J. (2018) « `Tomorrow belongs to me’ (sobre feixisme i escola)». El diari de
l´educació. 31 de novembre.
http://diarieducacio.cat/tomorrow-belongs-to-me-sobre-feixisme-i-escola/
Steinberg- Kincheloe (2000): "Basta de secretos. Cultura infantil, saturación de información e
infancia postmoderna" en Steinberg,S.R.- Kincheloe,J.L. (comps.): Cultura infantil y
multinacionales (pp. 15-43). Madrid: Morata.
5.2. Curriculum ocult i ensenyament lectoescriptor a l´educació primària.
Aguilar,C.(2000): "Currículum oculto: textos e imágenes" en Gomez,A.-Sales,D.(eds.)
(2000). Mujeres: Mediar para comunicarnos y encontrarnos desde/en otros lugares (pp.9-
27). Castelló, Fondo Socia l Europeo & Universitat Jaume I & Projecte Now.
http://repositori.uji.es/xmlui/handle/10234/55463
Diez, Enrique. (2018). Neoliberalismo educativo. Barcelona: Octaedro.
28
Torres,J. (1991). El currículum oculto,Madrid : Morata.
Torres,J.(1994). Globalización e interdisciplinariedad: el currículum integrado. Madrid: Morata.
Torres,J.(2001).Educación en tiempos de neoliberalismo. Madrid: Morata
Torres, Jurjo. (2017). Políticas educativas y constucción de personalidades neoliberales y
neocolonialistas. Madrid: Morata
5.3. Cultura popular, vida quotidiana, lectoescriptura i educació primària.
Lomas, C.(2003). “Leer para entender y transformar el mundo”.
file:///C:/Users/usuario/Downloads/2478-Texto%20del%20art%C3%ADculo-5037-1-10-
20110831.pdf
5.4. De les assemblees d´aula als tallers literaris.
Adela,S. - Lucas,A. (1991). Taller de escritura. Madrid: Diseño
Aguilar,C. (1992): "Taller sensorial de llenguatge”.Guix dos, 19. suplement Guix 181. pp. 1-18.
http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.VisualizaArticuloIU.visu
aliza&articulo_id=7800
Badia,D. - Vilà,M. (1984). Jocs d´expressió oral i escrita. Barcelona : Eumo.
Badia,D. - Vilà,M. - Vilà,N. (1985).Contes per fer i refer. Recursos per a la creativitat, Barcelona :
Graó.
Badia,D. - Vilà,M. - Vilà,N. (1988). Joc de ploma. Propostes per a l´expressió escrita, Barcelona :
Graó.
Baques,M. (1988). Jocs per aprendre a llegir i a escriure. Barcelona: Ceac.
BernaL,C.-Codina,F. (1988). Models d´exercicis per a treballar amb el diccionari.Barcelona:
Eumo.
Delmiro,B. (2004): La escritura creativa en las aulas. En torno a los talleres literarios. Barcelona:
Graó,
Grafein. (1981). Teoría y práctica de un taller de escritura, Madrid : Altalena.
Kohan,S. (1992). Consignas para un joven escritor. Introducción a la narrativa literaria,
Barcelona: Octaedro.
Kohan,S. - Lucas,A. (1991). Taller de escritura: Diedisa.
Martin,N. (1991). Juegos literarios reunidos. Invitación a la escritura. Bilbao: Mensajero.
Merlino,M. (1981). Cómo jugar y divertirse con palabras. Madrid: Altalena.
Pitzorno,B. (1988). Snoopy, el manual del joven escritor creativo. Madrid: Montena.
29
Queneau,R. (1989). Exercicis d´estil, Barcelona : Edicions dels Quaderns Crema.
Ramirez,A.L. (1988). Abrapalabra O...València: Mestral.
RecasenS,M. (1986). Cómo jugar con el lenguaje. Barcelona: Ceac.
Reyzabal,M.V. (1992) .El cofre de las palabras. Madrid: Akal.
Rincon,F.-Sanchez Enciso,J. (1985). Los talleres literarios.Una alternativa didáctica al
historicismo. Barcelona: Montesinos.
Rincon,F.-Sanchez Enciso,J. (1986) El alfar de poesía.Barcelona: Teide.
Rodari,G. (1987). Exercicis de fantasia, Barcelona, Aliorna.
Rodari,G. (1987) . Gramàtica de la fantasia, Barcelona, Aliorna.
Rodari,G. (2003). La escuela de la fantasía. Madrid: Popular.
Samolovich,D. (1979). Cómo jugar y divertirse con escritores famosos. Madrid: Altalena.
Sunyol,V. (1992). Màquines per a escriure. Recursos per a l´animació de la creativitat escrita, Vic:
Eumo.
Zaragoza.(1987). La gramática hecha poesia.Madrid.Popular.
5.5. Noves possibilitats textuals i produccions culturals des de les TIC a l´educació
infantil/primària.
Aller,Mario. (s/d).”Literatura infantil y juvenil en la red”, educ@con TIC
http://www.educacontic.es/blog/literatura-infantil-y-juvenil-en-la-red
Diversos.”Cuando predomina la comunicación audiovisual y virtual,cómo se interpreta y aplica
hoy la metodología de paulo freire y su concepción ideológica”.Aularia,265-279.
http://www.aularia.org/ContadorArticulo.php?idart=115
Ibarra,N.- Ballester,j. (2016). “ Book tráiler en Educación Infantil y Primaria,adquisición y
desarrollo de la competencia comunicativa, digital y literaria a través de narrativas
digitales”.Digital Education Review, 30, 76-93
https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=5772443
5.6. De llibres i biblioteques.
Activitats biblioteques de Barcelona
http://ajuntament.barcelona.cat/biblioteques/ca/canal/activitats
https://issuu.com/bibliotequesbcn/docs/lletra_petita
Foment de la lectura.Generalitat Valenciana
30
http://www.ceice.gva.es/web/ordenacion-academica/bibliotecas-
escolares/normativa1/fomento-de-la-lectura
Ley 10/2007, de 22 de junio, de la lectura, del libro y de las bibliotecas.
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2007-12351
Plan de Fomento de la lectura 2017-2020.
http://fomentodelalectura.mecd.gob.es/inicio.html
Selecció biblioteca escolar
https://us1.campaign-archive.com/?e=&u=e64245ed9a2540b73649821b5&id=100c13477b
8. Metodologia didàctica
La pedagogia crítica al voltant de la qual es desenvolupa aquest plantejament didàctic, com a
forma de crítica educacional, s'entén com una forma de pràctica compromesa que iguala
l'aprenentatge i la creació de ciutadanes i ciutadans crítics. Per això es va considerar la concepció
de la cultura com un espai de producció de coneixement, valors i significats (quant a la creació i
la recepció lectora), els referents compartits i contrastats per a la millor comprensió dels textos,
des de les diverses subcultures de l'estudiantat, en lloc de la consideració elitista i monolítica de
cultura i la defensa d'un desenvolupament del currículum relacionat amb la formació literària
de l'estudiantat que puga afavorir processos democràtics de transformació de les desigualtats
socials des del concepte de ciutadania participativa i deliberativa.
La nostra opció metodològica se situa en l'aprenentatge dialògic i, consegüentment, en
dinàmiques de treball practiques, d'indagació, reflexives i participatives, lligades a les
interaccions socials comunicatives com a font d'aprenentatge cooperatiu, tutoritzat i lligat a la
resolució de problemes i conflictes cognitius, on es recull el que l'avantguarda de la comunitat
científica defensa com a metodologia òptima en la formació inicial de mestres en la societat de
la informació (Aubert, A.- Flecha, A.- García, C.- FlechaA, R.-Racionero, S.,2008).
Com a eines de les nostres accions educatives fem servir:
a) Els debats assemblearis. El primer dia la classe es constitueix en assemblea permanent,
entenent l'assemblea com a eina de democràcia. Les interaccions es converteixen en un mitjà
d'humanització dialògica. Cada dia cal penjar a l'aula virtual una reflexió dels grups reduïts sobre
la teoria a treballar en el debat de l'assemblea plenària (grup-classe).
31
Els debats, de vegades, es converteixen en tertúlies pedagògiques dialògiques (TPD), a partir de
la lectura d'articles acadèmics dels quals se seleccionen fragments que s'incorporen a la
construcció intersubjectiva del sentit del text entre tota la classe.
b) L'aula virtual.
Paral·lelament als debats a l'aula virtual, a més dels articles científics dels que l'estudiantat
extreu els interrogants que seran la columna dels debats plenaris (els seus interrogants, des
d'una pedagogia freireana de la pregunta i no de la resposta), comptem amb fòrums de materials
hipermodales i hipertextuals (webs, publicitat, blocs, vídeos, pel·lícules, cançons, fanfics,
revistes electròniques, conferències o programes d'orientació a la lectura entre d'altres) per
contrastar i completar la informació de la feina a classe i que, a més, connecten la cultura
acadèmica amb la cultura popular.
Aquesta opció metodològica recull, doncs, les propostes d'innovació i millora educativa i utilitza
l'aula virtual com un entorn virtual d'ensenyament/aprenentatge. Es basa en el programari lliure
Moodle, que ens ajuda a crear comunitats virtuals d'aprenentatge cooperatiu. Aquesta eina
organitza i estructura gran part del treball de la professora i de l'estudiantat de manera pública
i compartida. Podem contrastar i complementar la informació del treball a classe, generar
interaccions, investigació, lectura i escriptura en l'estudiantat.
El treball des de l'aula virtual segueix la metodologia científica lligada a la recerca, l'anàlisi i la
informació compartida, en lloc d'un coneixement receptiu, estàtic i tancat. A més, facilita l'accés
a grans quantitats de documents de diverses formes, gèneres i formats, la multimodalitat, la
hipertextualitat, la multitasca, l'autoaprenentatge i la cooperació com a comunitat
d'aprenentatge.
En l'avantguarda de la DLL la relació entre competència comunicativa i educació democràtica és
clara (Lomas y Ruiz, 2011), així ho demostren les investigacions des de l'emancipació
comunicativa (Lomas, 2011) en la línia freireana (recordem que Freire és l'autor de l'àmbit
educatiu més citat per la comunitat científica internacional) o l'orientació sociocultural lligada a
la literarietat crítica (Cassany, 2006) o els nous alfabetismes com l'alfabetisme digital
(Lankshbear-Knobel, 2008).
c) El llibre de cada dia. Cada dia ens apropem a un llibre de LIJ.A l'aula virtual està penjada tota
la informació relacionada amb cada llibre, que genera nous itineraris d'informació.
d) La tertúlia literària dialògica.
32
La lectura dialògica (Aguilar et al.2010) l'entenem com un mitjà de conscienciació, compromís i
transformació crítics, lligada a l'aprenentatge dialògic. Aquest pas de la lectura acrítica a la crítica
(Cassany, 2006 i 2011a, b) ajuda a visibilitzar les desigualtats discursives, a visibilitzar la
ideologia. És una lectura que genera emancipació comunicativa i ens porta, seguint a Freire, de
la lectura de la paraula a la lectura de l'món, de la realitat. Les interaccions de l'lector-a amb el
text (Mendoza, 2008) visibilitzen l'intertext i, conseqüentment, ajuden a considerar les
subcultures de procedència de l'estudiantat.
Les tertúlies literàries dialògiques de literatura infantil i juvenil (TLD) de LIJ, dissenyades,
implementades i amb resultats compartits als fòrums escaients des del curs 2005/06 des de la
DLL a l'UJI (Aguilar, 2008 i 2012). Se situen en el context de les tertúlies literàries dialògiques
(Flecha, 1980) que actualment s'estan implementant als programes educatius més importants.
com per exemple, la Universitat de Harvard. La conceptualització de la lectura dialògica en el
context pràctic de les TLD i les comunitats d'aprenentatge és una experiència que genera
transformació cultural, social i personal des de la construcció intersubjectiva del sentit del text.
L'experiència creada el 1980 s'ha convertit en el moviment mundial “1001 tertúlies al món” i ha
demostrat que supera desigualtats socials. Professorat d'universitats de prestigi internacional
com la Universitat de Harvard, la Universitat de Massachusetts, el Victorian Centre of the Adult
Literacy and Numeracy Australian Reseach Consortium (ALNARC) i moltes més, ho consideren
un exemple pràctic de les millors teories socials i educatives actuals. Entre les persones que han
donat suport a aquest projecte podem parlar de reconeguts intel·lectuals com Donaldo Macedo,
José Saramago o Eduardo Galeano. A més, ja és un motor de canvi i innovació educativa en tots
els nivells educatius (Aguilar-Alonso-Padrós-Pulido, 2010).
Treballem llibres de LIJ de qualitat literària i estètica. La TLD produeix un procés intersubjectiu
de creació de sentit, de relació dialèctica en relació amb el text i el context de l'obra, però, a
més, amb el mateix context de les persones participants (Aubert et al., 2008 i Valls et al., 2008).
e) Els diaris dialògics (Aguilar, 2004) han estat dissenyats, implementats i compartits des del
grup Didàctica de la llengua i la literatura i pedagogia crítica del Departament d'Educació de l'UJI
(creat en 2000) i els resultats als fòrums investigadors escaients. Des de l'any 2007 també s'han
fet servir en l'aula virtual (Aguilar-Arroyo-Cremades-Mejías-Roig-Torrego, 2011). Suposen una
reflexió diària per a no perdre els detalls de cada dia, però també una eina d'anàlisi longitudinal
en el temps per veure com es va reconstruint i transformant el coneixement, les emocions, les
actituds, els posicionaments com a futures i futurs mestres.
33
Els diaris dialògics en constant (re)construcció col·lectiva, elaborats per l'estudiantat i penjats a
l'aula virtual, inclouen tot el que hem fet, desenvolupat i viscut. Tota la informació és pública i
compartida.
f) Seminari.
Per accedir quan és necessari a més materials que ens allunyen de l'discurs únic, a autors -es i
il·lustradors-es a partir dels quals reflexionar sobre els conceptes que analitzem. També hem
desenvolupat diversos itineraris lectors vinculant cultura acadèmica i cultura popular des de la
intertextualitat.
g) Taller
Per ampliar des de la pràctica el contingut dels articles acadèmics ja debatuts a l'assemblea, per
exemple el taller sobre recursos digitals i LIJ.
9. Planificació d'activitats
Activitats Hores presencials Hores no presencials
Ensenyaments teòrics 28 0
Ensenyaments pràctics (problemes) 28 0
Seminaris 2 0
Avaluació 2 0
Treball personal 0 70
Treball de preparació dels exàmens 0 20
60 90
Hores totals (num. crèdits * 25) 150
10. Sistema d'avaluació
10.1. Tipus de prova
Tipus de prova Ponderació
Elaboració i/o exposició de treballs 40%
34
Projectes 30%
Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes) 30%
Total 100%
10.2. Criteris de superació de l'assignatura
1a. Convocatòria
- Elaboració i/o exposició de treballs 40% (Elaboració de diaris dialògics: 30% i Participació
en fòrums virtuals 10%). Recuperable en segona convocatòria amb tasques equivalents.
- Projectes 30% (Inclourà els textos resultants dels tallers i dels seminaris 30%).
Recuperable en segona convocatòria amb tasques equivalents.
- Examen escrit (test, desenvolupament i/o problemes) 30%. Elaboració d’un l´assaig:
30%. .Recuperable en segona convocatòria amb tasques equivalents.
Per superar l´assignatura caldrà obtenir com a qualificació final un 5 de cadascun dels apartats.
En cas de no realitzar les tasques esmentades la valoració serà de no presentat/presentada.
2a. Convocatòria.
L'estudiantat haurà de:
A) Elaboració i/o exposició de treballs (40%). L´estudiant haurà de realitzar un assaig sobre el
contingut de qüestions relatives al contingut dels articles científics de l´assignatura (30%)
assenyalat pel professor-a i, a més, presentar reflexions, sobre 2 documents hipermodals
proposats per la professora-or que caldrà comentar (10%)
B) Projectes (30%). L´estudiantat haurà de presentar un treball, responent a qüestions relatives
als articles científics treballats als tallers i seminaris .Aquestes qüestions més rellevants seràn
assenyalades per la professora-or (30%).
C) Examen escrit (30%). L'alumnat realitzarà un examen que versarà sobre qüestions relatives a
conceptes clau de l´assignatura, en relació als conceptes imprescindibles en la formació inicial
de mestre-a en LIJ, lligats als punts A i B.
En cas de no realitzar les proves A,B i C, la valoració serà de no presentat/presentada.
11. Altra informació
Cal remarcar que segons normativa UJI les faltes d´ortografia penalitzen
35
12. Programari específic
