Setmanari · 20/5/2020 · Núm. 118 · liniaeixample.catlíniaeixamplecada dimecres

OJD-PGD: 10.035 exemplars – publicació setmanal | redacció: 657 165 047 – liniaeixample@comunicacio21.com | anuncia’t: publicitat@comunicacio21.com

DRETA DE L’EIXAMPLE pàg 8La Festa Major i la Fira Modernista tindranenguany edició virtual

ESQUERRA DE L’EIXAMPLE pàg 6El Casal Lina Ódena celebrael seu primer any de vida

ESPORTS pàg 12Les Panteres Grogues, contrala LGBTIfòbia un cop més

MOTOR DE LA CIUTAT pàg 3El petit comerç es posa enmarxa després de més dedos mesos molt complicats

CLASSES CONFINADES pàg 6Joel Rigau, professor: “Hi ha més alumnes que queden penjats ara que abans”

El barri de la Sagrada Família,

“Molt canviat”

Precaucióentre la comunitatxinesaper reobrir elsnegocis“Encara no és bon moment per obrir”, afirmen des del restaurant Da Zhong del barri del Fort Pienc pàg 9

estrany sense turistes pàg 9

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com

| 2

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020

“Ja sé de set negocis que tinc a propque no tornaran a obrir”. Qui pro-nuncia aquestes paraules és en Ser-gio Moral, el president de l’eixcomercial Nou Eixample i pro-pietari d’una botiga de subminis-tres informàtics.

La pandèmia del coronavirusha deixat el petit comerç de la ciu-tat en una situació molt delicada.Més de dos mesos després de l’i-nici de l’estat d’alarma, dilluns 18de maig Barcelona va entrar en lafase 0,5 del desconfinament. És unpas més perquè les botigues pu-guin començar a estar una micamés a prop de la normalitat. El ras-tre de totes aquestes setmanes,però, és força desolador. “Et par-

la algú que en el seu negoci ha sal-vat els mobles però la magnitud dela tragèdia...”, afirma Moral ambun punt d’abatiment.

En el seu cas va tenir la boti-ga dues setmanes completamenttancada i llavors es va tornar a po-sar en marxa a poc a poc. El negociel porta amb la seva germana i elstres treballadors que tenia se’n vananar a casa amb un ERTO. Ara,però, ja n’ha fet tornar un. Expli-ca que han anat treballant per laquantitat d’ordinadors portàtils ialtres aparells que la gent ha ne-cessitat per teletreballar o per al’escola a distància dels fills. Tot iaixò, el 90% de la seva clientelasón empreses que fins fa pocs diesestaven totes tancades.

TRES RESTAURANTSUna altra persona que té molt adir de tot el que ha viscut aquests

dies és en Jordi Navarro, presi-dent de l’eix comercial FabraCentre (Sant Andreu) i propieta-ri de tres restaurants al passeig Fa-bra i Puig: una pizzeria, una ham-burgueseria i una taverna basca.Tots tres locals tenen una capa-citat d’entre 80 i 90 persones i do-nen feina a 35 persones.

“A l’hostaleria gairebé no etpots permetre tancar una set-mana, doncs imaginat dos me-sos”, afirma Navarro. “Una si-tuació com l’actual no l’havia vis-cut mai. És frustrant, et generaimpotència... Veus que no hi potsfer res però hi segueixen haventunes despeses fixes per pagar”, la-menta. Navarro diu que de mo-ment segueix endavant amb elstres restaurants però que aviathaurà de “prendre decisions mésexhaustives”. Sobre el panora-ma general del sector de la res-

tauració a la ciutat, el seu diag-nòstic és clar i contundent: “Larestauració està al límit”.

“COIXÍ SOCIAL”En el marc d’aquesta reoberturaprogressiva –el dia 18 van obrir el80% de les botigues–, des de laFundació Barcelona Comerç cele-bren que a partir d’ara ja no cal citaprèvia per anar als comerços ique s’hagi retirat la prohibició pera les botigues de roba de fer re-baixes. Un dels vicepresidents del’entitat, Pròsper Puig, afirma que“era una situació absurda que no-més feia que posar pals a les rodes”.

D’altra banda, Puig explicaque la situació dels eixos comer-cials a causa de la crisi del coro-navirus és força diferent en funcióde la zona. “En alguns eixos la si-tuació és millor i en d’altres pitjorperquè ja tenien problemes pre-

vis”, diu. Tot i això, destaca queaquests dies “s’ha reforçat el vin-cle” entre els comerciants perquès’ha arribat a la conclusió que“només ens tenim a nosaltres”.

En paral·lel, Puig també con-sidera que l’augment de les com-pres digitals pot acabar beneficiantel petit comerç. “Hi ha comerçosque s’han posat les piles amb eltema digital i d’aquesta situació enpodem sortir més ben posicio-nats”, afirma.

Per acabar, el vicepresidentde la Fundació Barcelona Comerçtambé deixa clar que, en un con-text de dificultats econòmiquesper a molta gent, el comerç localfarà més que mai el seu paper de“coixí social”. “Nosaltres som moltmés que un servei de compra i ven-da. També som veïns i ens ajudem.No hem de crear cap relat perquèja el tenim”, conclou.

L’hora de tornar a arrencar» El petit comerç es posa en marxa amb un 80% de les botigues que aixequen la persiana

» Pròsper Puig (Barcelona Comerç): “Els comerciants tenim clar que només ens tenim a nosaltres”

Albert RibasBARCELONA

Les botigues de la ciutat ja s’estan tornant a posar en marxa. Foto: Ajuntament

A fons

3 |

líniaeixample.cat20 de maig del 2020

| 4

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020

Difusió controlada

Opinió

www.liniaxarxa.catDipòsit Legal: B 43221-2010 Premi Tassis Torrent de Comunicació 2011 Diputació de Barcelona

Editor-Gerent: David Centol i Lozano

Director Editorial: Arnau Nadeu

Coordinador de Vendes: Marcelo Villanueva

Coordinadora de Producció gràfica: Marga Moreno

Webs temàtics: Pere Giménez i Quim Miró

Director Editorial: Arnau Nadeu

Subdirector d’edicions: Albert Ribas

Redacció: Anton Rosa (Barcelonès Nord i Baix

Maresme), Júlia Gamissans (Vallès), Pau Mas-

sip (l’Hospitalet i Baix Llo bregat), Albert Ribas

(Barcelona), Anna Utiel (Montserratí), Pau Arria-

ga (Esports i Xarxes), Víctor Ferran i Lola Surri-

bas Producció gràfica: Eduardo Corria Dept.

Comercial: Yolanda Roca, Lola Gutiérrez i

Rosa Bertran Controller: Mauro Favieri Distri-

bució: Andrés Meca, Yussef Elakel, Pablo Fa-

vieri i Wiliam Hernández.

Els semàfors

Casal Lina ÓdenaAquest casal de joves de l’Esquerra de l’Ei-

xample va celebrar el passat 11 de maig elseu primer aniversari. Actualment des del

casal centren tots els seus esforços en laxarxa d’aliments per recollir menjar per a

aquells que més pateixen la crisi actual. pàgina 6

Panteres GroguesLes Panteres Grogues van tornar a de-

mostrar el passat 17 de maig el seucompromís en la lluita contra la LGBTI-

fòbia. L’entitat va recordar que en elmón de l’esport encara avui hi ha “com-

portaments masclistes i homòfobs”. pàgina 12

Cor EixampleL’eix comercial de la Dreta de l’Eixam-ple tornarà a organitzar la Fira Moder-

nista en el marc de la Festa Major delbarri. Enguany, però, tant la fira com la

Festa Major només tindran edició vir-tual a través de les xarxes socials.

pàgina 8

Em comença a pre-ocupar molt l’actitudd’alguns governants pro-

gressites que pensen que l’extremadreta desapareixerà o no farà mal si nola mires i la ignores. O pitjor encara, quetenen por i són incapaços de moure undit. Una cosa és no alimentar-la. L’altra,deixar-la sempre fer.

Aquí espiula

El último paciente de laUCI ha empezado a ha-blar. Es madridista. Le he

dicho de broma que la primera fraseque le diga a su familia sea “Aupa Atleti”.Se ríe. Entra su hijo. Después de dosmeses y medio sin hablar, dice: “AupaAtleti”. Me mira. Nos reímos. Se me sal-tan las lágrimas.

@RoussDawson

Només un 5% de lapoblació de l’Estat téanticossos del coronavi-

rus. Aquests són els primers resultats del’estudi de seroprevalença que estàfent el Ministeri de Sanitat amb lacol·laboració de les comunitats autò-nomes. Per tant, no hi ha immunitat degrup.

No sé si s’entén que enMontoro és el cas d’èxit:el xaval que sense cap

referent ni suport es posa a fer vídeosen català, ho peta descomunalment imanté la llengua un temps més. Elproblema real és en tots els que ni esplantegen en cap moment fer res en laseva pròpia llengua.

@AlbertLloreta@MarPoyato@Miquel_R

La lupa

per Jaume Martorell

Europa confinada

Dissabte 9 de maig es va celebrar el diad’Europa en unes condicions extra-ordinàries: gran part de la ciutadaniade la Unió confinada i amb una in-certesa considerable sobre com res-pondrem a les conseqüències sanità-ries, humanes, socials i econòmiquesde la Covid-19.

La resposta europea ha seguit la lò-gica característica de la Unió: aquellesinstitucions que estan més aïllades dela influència dels Estats tenen mésmarge de maniobra per a adreçar lesnecessitats de la ciutadania. Allà on elsEstats tenen influència, elxoc entre posicions i inte-ressos condueix al blo-queig. El Banc Central Eu-ropeu ha estat ràpid en re-accionar oferint crèdit pertal de garantir la liquiditatdels Estats. La ComissióEuropea, malgrat els seus límits, va ac-tuar ràpidament per a proposar l’ac-tivació de la clàusula d’escapament delpacte d’estabilitat i financer.

Al Consell Europeu, els Estats delnord van tornar a mostrar els seus re-cels davant el finançament directede les polítiques per a fer front a la Co-vid-19 dels països del sud. Un recelque massa sovint ratlla la xenofòbia ique obvia l’estratègia de dumpingfiscal en la qual alguns d’aquests es-tats -com Holanda, Irlanda o Lu-xemburg- han basat el seu creixe-ment econòmic a costa de la resta delsEstats membres. No obstant, massasovint algunes de les decisions que hapres el govern de l’Estat espanyol entemps de Covid-19 -la subvenció de 15

M€ a fons perdut a l’oligopoli medià-tic televisiu o la campanya publicità-ria nacionalista i sectària amb la quees va iniciar l’estat d’alarma- i casossonats de corrupció i manca d’exem-plaritat, començant pels que afectenla Casa Reial, acaben alimentantaquests recels del nord d’Europa.

És essencial que per fer front a lesconseqüències econòmiques del con-finament no es cometin els errorsdel 2008. De moment, les institucionseuropees no han aconseguit garantirque no s’emprendrà el camí equivocat

de l’austeritat. S’ha suspès la condi-cionalitat dels mecanismes de rescat,així com els objectius d’estabilitatpressupostaria. Però la incertesa pla-na sobre què passarà quan es recuperiel pacte d’estabilitat. Suposarà això unretorn a les retallades per pagar el dè-ficit de la Covid-19? L’horitzó de retorna 10 anys dels mecanismes de finan-çament proposats no és gaire espe-rançador. Recordem que la respostaa la crisi econòmica també va apostarper un moment keynesià global, quees va esvair massa ràpid per a donarpas a les polítiques d’austeritat quevan carregar el cost de la crisi a les es-quenes dels més dèbils.

Una mostra de com els interessosdels Estats impedeixen les solucions

valentes que són imprescindibles pera reactivar l’economia la trobem en elpoc ressò polític d’una proposta queha sacsejat el debat acadèmic: la pos-sibilitat que el BCE financi directa-ment llars i famílies. A Catalunya, elvicepresident Aragonès se n’ha fetressò, posant sobre la taula la neces-sitat d’una renda de confinament.Que el BCE asseguri la seguretat eco-nòmica de la ciutadania confinada. Ésuna proposta que té la virtut de re-baixar la càrrega fiscal dels estats delsud, però sense incrementar la dis-

crecionalitat i arbitrarie-tat amb la que alguns Es-tats gestionen part de ladespesa pública, i que aug-menta el vincle entre lesinstitucions europees i laciutadania europea. Pot-ser per això els Estats s’han

mostrat poc interessats per una solu-ció que beneficia la seva ciutadaniaperò redueix la seva esfera de poder.

Si els models epidemiològics sónencertats, a poc a poc la ciutadania eu-ropea s’anirà desconfinant. Però la UEroman permanentment confinadasota les regles de joc dels estats. El diad’Europa ens recorda com la integra-ció europea va transformar les rela-cions entre Estats i va contribuir a lareconstrucció després de la SegonaGuerra Mundial. Si la UE vol sobre-viure a la reconstrucció postpandèmia,l’hi caldrà recuperar aquest esperittransformador i internacionalista,prioritzant el debat ideològic supra-nacional a la negociació d’interessosintergovernamental.

És clau que per fer front a les conseqüèncieseconòmiques del confinament

no es cometin els errors del 2008

El Twitter en paper

5 |

ABarcelona i a l’Eixample,una vegada més, es prio-ritza la construcció immo-

biliària pel davant de la història idels ancestres. En aquest cas, ésl’enderroc d'una històrica gasoli-nera al carrer Provença, a la cruï-lla amb Girona i Diagonal, que ce-deix el solar i l’espai urbà perquèl’ocupin nous pisos i locals. El que avui pateix el greuge

de ser enderrocat per deixar pasa un nou bloc de pisos, els preusdels quals, segurament, no esta-ran a l’abast de la majoria delsciutadans de Barcelona, és labenzinera GEDSSA, un establi-ment nascut l’any 1931 amb elnom de Diagonal Auto Service iregentat per la família Solanellas,

amb Josep Maria Solanellas Masal capdavant, dedicada al man-teniment i abast de combustibledels nombrosos vehicles ameri-cans, de moda en aquella època,propietat de persones de la ciu-tat i del país. Així ho explica el lli-bre Història de les estacions de ser-vei a Catalunya, de Ramon Ba-lasch, Àngel Gustà i Daniel Ro-maní, que explora la transfor-mació i l'expansió que han ex-perimentat les gasolineres –queha anat paral·lela a l'evolució del'automòbil– i aborda, basat en ladocumentació i informació apor-tada per un important col·lectiude professionals, la vida quoti-diana i l'econòmica de Catalunyaal llarg de tot un segle.En la seva aportació, el llibre

explica que la família Solanellastambé era propietària de la ga-solinera i taller American AutoService, situada al carrer Balmescantonada amb Diagonal, enquè avui s’hi alça la majestuosatorre del Banc Sabadell que esveu des de tots els punts alts dela ciutat. Acabada la Guerra Civil

espanyola, els negocis van per-dre aquest nom a causa que elfranquisme no admetia nomscomercials no castellans, i vanpassar a dir-se GEDSSA.L’enderrocament dels ele-

ments principals de l’estació deservei ha posat de manifest unmural publicitari de ceràmica co-rresponent a l’inici de l’activi-tat –que després va ser tapat enalguna de les reformes que s’hivan fer amb els anys– i que dona

a conèixer en grans lletres el nomde l’empresa, els dibuixos de ve-hicles de l’època i el paisatgeurbà d’aquells anys.

Foto i documentació: Ramon Balasch i Barcelofilia

Història viva d’una ciutat canviantEn blanc i negre| santi.capellera@comunicacio21.com

| perSanti Capellera

L’última gasolinera GEDSSA

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020

| 6

Esquerra de l’Eixample

ENSENYAMENT4Després d’anysd’espera i endarreriments, la novaescola bressol Germanetes, si-tuada al número 159 del carrer delComte Borrell, obrirà les sevesportes el curs que ve.

El centre, ubicat a l’Espai Ger-manetes on també hi ha l’InstitutViladomat, tindrà un total de 104places disponibles i farà l’horarihabitual de nou del matí a les cincde la tarda. Tot i això, també tin-drà un servei d’acollida a partir deles vuit del matí i una part de lesplaces seran en horari reduït –de

nou a una del matí o de tres a setde la tarda–.

El projecte educatiu d’aques-ta escola bressol té com un delsseus principals objectius potenciarla participació de les famílies. Ésper això que es defineix com uncentre “obert al barri i l’entorn”.Al mateix temps, també es destacala voluntat de donar molta im-portància al moment de les cures(l’estona de menjar, de dormir...)per “afavorir el vincle entre l’adulti els nens i nenes, fent-los partí-cips de cada moment”.

ASSOCIACIONISME4L’11 de maigde l’any passat obria les seves por-tes el Casal Lina Ódena, una ini-ciativa d’un grup de joves del barrique tenia com a objectiu alertar so-bre una sèrie de problemes que hiha a l’Esquerra de l’Eixample. Pro-blemàtiques socials o la mancad’implicació institucional envers elsjoves, per posar dos exemples.

Ara el casal celebra el seu pri-mer aniversari després d’un pri-mer any molt intens i amb canvide local inclòs. De fet, el projecteva néixer amb l’ocupació d’unlocal al número 194 del carrer Pro-vença però a l’agost de l’any pas-sat va arribar el desallotjament.Llavors els seus integrants es vananar reunint en diferents puntsdel barri per denunciar la mancad’espais lliures per als joves. Elpassat mes de gener van trobar unnou local per ocupar, propietatd’una immobiliària, situat al nú-mero 132 del carrer Mallorca.

Actualment, a causa de la

pandèmia del coronavirus, tots elsesforços del Lina Ódena se cen-tren en la xarxa d’aliments quehan organitzat juntament amb elCasal de Joves Queix, l’Espai As-sociació Lola Anglada i el Mercatde Pagès dels Jardins Emma.

“TEIXIR XARXA VEÏNAL”La Joana, una de les integrantsdel Lina Ódena, valora aquest pri-mer any i destaca que el projec-te ha servit per “teixir xarxa veï-nal en un barri on fa falta apro-

par-se als veïns”. Més enllà de lacrisi del coronavirus, on el casalha demostrat la seva agilitat i ra-pidesa per muntar una xarxad’aliments des d’un espai ocupati independent de les institucions,la Joana destaca la feina d’a-quest any a través de les activitatsque s’han organitzat, com araxerrades, projeccions de docu-mentals o classes de llengües.“Tot ho fem des de la visió ideo-lògica del casal, que és difondreles idees d’esquerres”, conclou.

La seu actual del casal és al carrer Mallorca. Foto: Casal Lina Ódena

El Casal Lina Ódena celebrael seu primer any de vida

L’escola bressol Germanetesobrirà el curs que ve

Sant Antoni

Stay Homas | Primer àlbum a la tardorStay Homas ha anunciat que a la tardor publicaran el seu nou àlbum. El

trio musical no ha detallat si el nou àlbum inclourà cançons noves o bé de ja presentades, tot i que sí que ha avançat que aviat hi haurà “més sorpreses”.

Campanya comercial | 10.000 euros en vals de descompteLa plataforma Sant Antoni Vigila i els més de 100 comerciants que en formen part han posat en marxa la campanya ‘Caminem junts’ per fomentar la compra als comerços locals. La campanya inclou un total de 10.000 euros en vals de descompte d’un euro.

“Ho veig com una cosa enriqui-dora perquè m’agraden les novestecnologies però també és certque el vincle amb els alumnes estrenca una mica”. Aquesta valo-ració és la d’en Joel Rigau, un veíde Sant Antoni de 35 anys que fade professor de tecnologia en unaescola concertada entre els barrisde la Salut i Llefià de Badalona.

La conversa amb ell té com aobjectiu conèixer el testimoni d’unprofessor que, a causa de la pan-dèmia del coronavirus, ha vistmodificada radicalment la sevaforma de treballar. És cert que unapart molt important de la ciuta-dania ha passat a treballar des decasa però, en el cas dels professors,estem parlant d’uns professio-nals amb una gran responsabili-tat social. “La situació actual m’ha

obligat a ser creatiu, a buscar al-tres mètodes d’ensenyar, ja queuna classe magistral no té gairesentit”, explica Rigau.

A les seves classes, a alumnesdels quatre cursos d’ESO, hi ha alvoltant de 30 alumnes. Fa servir di-verses plataformes digitals perpenjar el temari, les activitats i po-sar els exàmens. També fa una vi-deoconferència a la setmana ambcada classe, on diu que hi assistei-xen la meitat dels alumnes. Els queno l’han seguit poden trobar víde-os explicatius a la plataforma web.

El vincle, des d’un punt de vis-ta humà i emocional, que abanscomentava aquest professor novell –s’ha començat a dedicar a l’en-senyament aquest any desprésde deixar el món de l’enginyeria in-dustrial – és quelcom que segura-ment la tecnologia mai podrà su-plir. “Les classes presencials sem-pre seran millor i algunes cosesd’ara funcionen perquè ja ens co-neixíem d’abans”, afirma.

Un dels aspectes negatius d’a-questa forma de treballar d’a-quests dies la viu amb els alumnesmenys aplicats. “Amb els que no te-nen gaire voluntat poca cosa es potfer aquests dies. En aquest cas lafeina seria més dels pares”, diu. Encanvi, una cosa positiva que ha no-tat és que hi ha un perfil d’alum-ne que a classe no s’atrevia a pre-guntar i que aquests dies envia co-rreus per resoldre dubtes. “Notoque tenen més confiança”, explica.

LA BRETXA DIGITALEn aquest escenari entra en joc undels problemes que aquests diess’està posant damunt la taula: labretxa digital que pateixen elsalumnes que no tenen internet acasa o que disposen d’una conne-xió precària o uns aparells que nosón els adequats.

A l’escola d’aquest professorhi ha molt pocs casos d’alumnesque no tinguin internet. De fet, te-nen controlat que n’hi ha un cas

per cada 30 alumnes. Tot i això,Rigau explica que, per la malaconnexió o per no tenir ordina-dors actuals, “hi ha més alumnesque queden penjats ara queabans”. I ara, amb els que quedenpenjats, ha desaparegut l’acom-panyament que abans feia el pro-fessor i que és una part impres-cindible de la seva feina.

I és que, almenys de mo-ment, no hi ha tecnologia que su-pleixi el factor humà.

Quanes perd el factor humà» Un professor d’ESO explica com s’ha transformat la seva manera de treballar durant el confinament» “Treballar amb la tecnologia és enriquidor però les classes presencials sempre seran millor”, diu

Rigau, a casa seva durant la seva jornada laboral. Foto cedida

Albert RibasSANT ANTONI

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com

7 |

líniaeixample.cat20 de maig del 2020

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020

| 8

Dreta de l’Eixample

Se celebra la segona AudiènciaPública per als nois i noies

PARTICIPACIÓ4Tot i les difi-cultats logístiques que imposa lapandèmia del coronavirus, elpassat 14 de maig es va celebrar,de forma digital, la segona edi-ció de l’Audiència Pública delsnois i noies del districte.

Aquesta audiència és unaforma de participació, a travésde la qual l’alumnat d’entre 11i 17 anys fa propostes a l’equipde govern del districte. Enaquesta ocasió els protagonis-tes van ser set joves de 14 i 15anys de l’Escola Pia NostraSenyora, que van ser els enca-

rregats de representar tots elsseus companys que durant totel curs han treballat un mani-fest contra el masclisme. I ésque aquesta edició de l’Au-diència Pública per als joves latemàtica era la igualtat i comtrencar els estereotips i el se-xisme a les aules. Entre altrespropostes, els joves demanarmés vigilància al carrer ambperspectiva de gènere, mentreque el regidor Jordi Martí va re-marcar que “és important queles noves generacions cone-guin l’activitat municipal”.

CELEBRACIONS4Les celebra-cions i els actes virtuals s’hanconvertit en tot un clàssic entemps de coronavirus. A la Dre-ta de l’Eixample la cosa no seràdiferent i la Festa Major i la FiraModernista tindran enguany unperfil virtual. No hi ha suspensió,a diferència d’altres barris que síque van suspendre la seva FestaMajor, però els actes seran moltdiferents.

Així doncs, la Festa Major delbarri se celebrarà els dies 5, 6 i 7de juny i tindrà com un delsseus actes més destacats el con-curs de fotografia i vídeo ‘Lavida als patis i balcons, memòria

d’una primavera diferent’. Fins al24 de maig els veïns poden par-ticipar en el concurs fent una fo-

tografia o gravant un vídeo quetinguin com a protagonistes elpati o el balcó de casa seva. Es re-partiran quatre premis amb unvalor de 100 euros cadascun enformat de val per gastar als co-merços associats de l’eix comer-cial Cor Eixample.

D’altra banda, la Fira Mo-dernista, que cada any se celebra

en el marc de la Festa Major,també es farà els dies 5, 6 i 7 dejuny. Enguany estarà dedicada al’escriptora catalana Dolors Mon-serdà i es podrà seguir a travésdels perfils d’Instagram @co-reixample i @rutamodernisme.Al llarg dels tres dies es faran xe-rrades, concerts, projeccions depel·lícules i talles de tota mena.

Una imatge de l’edició de l’any passat de la Fira Modernista. Foto: Districte

La Festa Major i la Fira Modernista seran virtuals

Mobilitat | Nous espais per als vianantsEixample Respira ha denunciat que els nous espais destinats als via-

nants que estan pintats de color groc en carrers com ara Consell de Centsón utilitzats freqüentment per vehicles per aparcar durant una estona.

Les dues celebracionses faran els dies5, 6 i 7 de juny a travésde les xarxes socials

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020

Sagrada Família

9 |

Fort Pienc

Xarxa de Suport | Comuna d’alimentsLa comuna d’aliments de la Xarxa de Suport de Sagrada Família ja fa una setmana

que funciona. El seu objectiu és recollir aliments per a totes aquelles persones que ho necessitin a causa de la crisi social provocada pel coronavirus.

Oci | Dia Internacional del JocEl Casal Infantil Fort Pienc i l’Ateneu Fort Pienc participaran el pròxim 28 demaig en les activitats digitals que s’organitzaran en el marc del Dia Internacionaldel Joc. Els dos espais muntaran diferents actes a través de les xarxes socials.

SOCIETAT4Els turistes desapa-reixeran del barri de la Sagrada Fa-mília. Si algú hagués pronunciataquesta frase fa uns mesos, l’hau-rien pres per boig. Això, però, s’hafet realitat per culpa d’una pandè-mia que ha provocat centenars demilers de morts arreu del planeta.I és que, de vegades, les coses pas-sen pel motiu més inesperat.

Aquesta nova Barcelona sen-se turisme, i que tenia el barri dela Sagrada Família com un delsseus epicentres per l’atracciómundial que genera el templede Gaudí, no serà sempre així. Toti això, si hi ha algun moment perdebatre quin ha de ser el futur delturisme a la ciutat és ara.

En aquest sentit, qui apostades de fa temps per una reducciómolt important del turisme a laciutat és l’Assemblea de Barris pelDecreixement Turístic (ABDT).L’entitat considera que de la si-

tuació actual no se n’ha de sortir“rescatant el sector turístic” perquè“agreujaria el deute públic” i apos-ta per una “transició socioecològicacap a un model econòmic que co-rregeixi l’hegemonia turística”.

En l’àmbit del barri, l’Asso-ciació de Veïns i Veïnes SagradaFamília també fa molts anys quedenuncia la “massificació” queprovoca la Sagrada Família i comtot el que es genera al seu voltantha acabat perjudicant el dia a diadels veïns. Ja sigui amb la proli-feració de pisos turístics, ambl’augment de negocis pensats peral turista o amb els problemes demobilitat. “El barri està molt can-viat”, afirma Marina Comellas, lapresidenta de l’associació de veïns.

“EL TURISME ÉS BO”On es veuen les coses d’una maneradiferents és a l’eix comercial Sa-grada Família. La seva presidenta,

Amor García, afirma que per als co-merciants “tot el que sigui turismeés bo”. “Per a nosaltres el turismemai ha estat un problema. Ens ana-va bé perquè el turista que es que-dava en apartaments gastava a lesbotigues del barri”, afegeix García.

La presidenta de l’eix comercial,que té una joieria, posa d’exempleel seu negoci i diu que “més d’unmes d’agost s’ha salvat gràcies als

turistes”. Tot i això, també remar-ca que sempre han defensat un tu-risme “ordenat” per reduir les mo-lèsties que puguin patir els veïns.

Des de l’Ajuntament, per laseva banda, estan treballant enuna campanya que té com a ob-jectiu que els barcelonins visitinels punts més emblemàtics de laciutat, entre els quals, lògica-ment, hi ha la Sagrada Família.

Des del consistori consideren queels barcelonins tindran un papermolt important en els pròximsmesos per tal que l’economia dela ciutat comenci a remuntar.“És molt important que els bar-celonins entenguin que la super-vivència de moltes botigues exi-geix un esforç afegit per anar-hi”,va afirmar fa uns dies el regidor deTurisme, Xavier Marcé.

“El barri estàmolt canviat”» El coronavirus ha transformat el barri de la Sagrada Família per la desaparició del turisme

» Algunes entitats i veïns reclamen no tornar al model d’abans mentre el comerç demana turistes

Unes quantes setmanes abans del’esclat de la pandèmia del coro-navirus, els bars i restaurants re-gentats per xinesos van abaixar lapersiana. La decisió va causar sor-presa però ara, quan ja fa més dedos mesos que les coses van can-viar de cop, es fa evident que la me-sura estava totalment justificada.

Un d’aquests negocis va ser elrestaurant Da Zhong ShiFu, situatal número 34 del carrer d’Alí Bei.Ara, la Jennifer Chen, la filla de 22anys dels propietaris que tambétreballa al restaurant, explica a Lí-nia Eixample que encara creuque és aviat per reobrir el nego-ci.“Nosaltres pensem que encarano és un bon moment per obrir.Seguim completament tancats icreiem que el millor és esperar unamica”, diu Chen. Sobre el menjar

per emportar, diu que han deciditno fer-ne perquè “no estan garan-tides totes les mesures de segure-tat” i remarca que cal “pensar en lasalut dels treballadors i de la gent”.

Chen també explica que aques-ta manera de veure la situació és lamajoritària entre la comunitat xi-nesa. Al mateix temps, té molt clarque un cop Barcelona estigui a lafase 1, s’haurà d’anar mirant “comevoluciona tot” perquè estan en unazona molt cèntrica i “hi ha molt mo-viment de gent”. Sobre la recupe-ració econòmica, té assumit que lacosa va per llarg. “Per recuperar elnegoci tal com estava abans de totaixò necessitarem dos anys”, diu.

“UNA MICA DE POR”Una altra veu representativa de lacomunitat xinesa és la de WeirongChenqiu, de l’Associació de DonesXineses de Catalunya i directora del’Associació de la Indústria Gas-tronòmica Xinesa a Barcelona.Chenquiu, que juntament amb el

seu marit tenen tres restaurants (ala Dreta de l’Eixample, a Collblanci a Esplugues), afirma que moltsrestauradors xinesos ja s’estan pre-parant per posar-se en marxa i ja es-tan enllestint els locals a nivell sa-nitari. “Sóc optimista. Al principiserà dur però Barcelona és una granciutat i el turisme tornarà”, afirma.Tot i això, en la mateixa línia deChen, afirma que entre els xinesos

que tenen bars i restaurants “hi ha,tot i les ganes d’obrir, una mica depor i respecte per la situació”.

L’OMBRA DEL RACISMEAmb la reobertura progressivadels restaurants xinesos o regen-tats per xinesos segurament tor-narà a aparèixer el debat sobre elracisme que ja es va produir les set-manes abans del coronavirus. “Al

principi notaves pel carrer que lagent et mirava una mica mala-ment”, diu Chen, que recorda queamb només els primers casos decoronavirus a Espanya “el negocija va baixar un 50% i més enda-vant un 70%”. Cal recordar, però,que va ser la comunitat xinesa quiprimer va prendre consciència dela situació i qui primer va marcarel camí del que tocaria fer.

“No és bonmoment per obrir”» Des del restaraunt Da Zhong ShiFu (carrer Alí Bei) expliquen que segueixen “completament tancats”» La filla dels propietaris, Jennifer Chen, afirma que creuen que la millor decisió és “esperar una mica”

El restaurant Da Zhong està situat al número 34 del carrer Alí Bei. Foto: Da Zhong

Albert RibasFORT PIENC

| 10

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020 El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en líniaveïns en línia

La FAVB critica que la Generalitat només s’hagi reunit amb representants del turisme

Per un canvi de paradigmaTURISME/ Que la temporada estival d’en-guany no serà, ni de lluny, comparable a lade qualsevol any recent és quelcom que jatothom sap i que s’ha assumit, fins i tot perpart dels sectors que en viuen: el de la res-tauració i el del turisme.De fet, a principis del mes passat, la

consellera d'Empresa i Coneixement, Àn-gels Chacón, va mantenir una reunió ambdiferents agents i representants del sectorturístic, segons van explicar des de la Ge-neralitat. Aquesta trobada, però, va gene-rar un cert malestar en la FAVB, que vacriticar que “no es pot pensar només a res-catar les empreses: s’ha de pensar en elsseus treballadors i treballadores i, mésenllà, en l'oportunitat de fer un canvi es-tratègic de model” envers la dependènciaque la ciutat (i bona part de la resta delpaís) tenen respecte del turisme. En aquest sentit, des de la federació

apunten que molt abans de la pandèmiaja havien incidit en la necessitat de fer “unreplantejament profund del sector turístic”i asseguren que aquest és el moment per-fecte per poder fer-lo.

TANCAMENT DELS PISOS TURÍSTICSAprofitant la situació de reflexió col·lectivaque estem vivint, una quarantena d’asso-ciacions veïnals i de federacions d’associa-cions de veïns van fer arribar, també durantel mes passat, una petició al govern dePedro Sánchez perquè tanqui els pisos tu-rístics “per poder ser una font d’expansiódel risc sanitari del coronavirus”.En un text conjunt, les entitats denun-

ciaven que des del punt de vista sanitari és

una “bestiesa” que aquests puguin conti-nuar operant, ja que molts estan en blocson viuen “persones grans i d’altres que for-men part dels col·lectius de risc” i van de-nunciar que, sovint, en aquests pisosturístics hi ha persones que no tenenmassa cura de la neteja i la higiene.Per aquestes raons, les associacions de

veïns sol·liciten a l’executiu de Sánchez quedeixi de considerar-se servei essencial qual-sevol establiment (pis turístic, hotel o pen-sió) que no tingui accessos diferenciats pera veïns i persones allotjades i que es pren-guin mesures per evitar que se segueixin

fent reserves a portals com Booking.com oAirBNB mentre duri l’estat d’alarma.

LA XARXA SET ES PRONUNCIAQui també ha volgut pronunciar-se sobre lasituació de les conseqüències de la Covid-19 sobre el turisme és la xarxa Sud d’EuropaFront la Turistizació (SET). Aquesta entitatconsidera que no cal rescatar el sector turís-tic agreujant el deute públic i que cal que elsgoverns revisin la seva despesa pública per-què aquesta pugui respondre a les necessi-tats bàsiques de la població.

SOCIETAT/ La imatge de la Rambla buida durant el diade Sant Jordi (el trànsit al carrer ha baixat moltíssim encomparació amb fa mesos, però el contrast de la diada vaser especialment significatiu) va generar una reflexió enl’associació Amics de la Rambla que l’endemà del 23 d’a-bril van voler compartir amb tothom: volen tornar a di-rigir-se als veïns de la ciutat.En una carta oberta, el seu president, Fermín Villar, as-

segura que la Rambla “sempre ha avançat el que desprésserà la ciutat” i que l’estiu que se’ls presenta és una opor-tunitat per “repensar-ho tot, tant a nivell comercial, eco-nòmic i laboral com en l’àmbit social”, apuntant que el pas-seig ha de ser “la Zona Zero des d’on iniciar el canvi d’hàbiteconòmic, social i cultural”. I això, segons Villar, ha d’anarde la mà d’una aposta decidida per tornar a seduir els bar-celonins i les barcelonines.L’entitat presumeix de l’oferta gastronòmica, cultural,

de lleure i comercial que es pot trobar al llarg del seu qui-lòmetre i mig de llargada i diu que cal fer tot el que siguinecessari per replantejar idees associades com la que ésun carrer on només es venen souvenirs. Per fer-ho, però,des d’Amics de la Rambla consideren que cal la compli-citat tant del Districte de Ciutat Vella i de l’Ajuntament, aixícom de molts altres sectors.

Objectiu post-pandèmia: recuperar la Rambla per als barcelonins SOLIDARITAT/La Fundació Arrels ha alçat la veu després

que en poc més de quatre setmanes (entre mitjans de marçi del mes passat) la ciutat hagi estat l’escenari de l’assas-sinat de quatre persones que vivien al carrer.En un comunicat publicat el passat 22 d’abril, l’entitat

va denunciar que el fet de no poder confinar-se durant l’es-tat d’alarma agreuja la situació de les persones sense llar,les exposa a més riscos i vulnera encara més els seus drets,relacionats amb la mobilitat, la seguretat i l’espai públic.Arrels, de fet, va voler aprofitar el seu espai de denún-

cia per demanar als veïns de la ciutat que si mai veuen unaagressió a persones sense sostre que truquin (635 439 400)o que enviïn un correu electrònic (juridic@arrelsfundacio.org)al seu departament jurídic.

Denuncien la inseguretatdels sensesostre a la ciutat

veïns en línia

Associacions de veïnsde tot l’Estat han enviat una carta

al govern de Sánchez

Foto: Pau Cortina / ACN

11 |

líniaeixample.cat20 de maig del 2020El periòdic dels veïns dels barris de Barcelona

veïns en línia

EFEMÈRIDE/ El dia 20 del mespassat es van complir 50 anys dela fundació de l’Associació deVeïns i Veïnes de la Trinitat Vella,al districte de Sant Andreu.L’entitat va néixer en els dar-

rers anys del franquisme i des deben aviat va convertir-se en l’a-banderada de les reivindicacionssocials i veïnals d’aquest barride la ciutat. Protestes contra els Plans Es-

pecials de Reforma Interior (PERI),manifestacions per reclamar l’ar-ribada del metro i demandesper tenir equipaments dignes albarri han estat algunes de les mo-bilitzacions dels veïns en aquestmig segle de vida.

L’AVV de la TrinitatVella celebra el seu50è aniversari

INVERSIÓ/ Fent-se ressò de les dades pu-blicades a finals del mes passat per l’Stoc-kholm International Peace ResearchInstitute (SIPRI), el Centre Delàs i l’Interna-tional Peace Bureau (IPB) han demanat algovern espanyol que faci un canvi en elsseus pressupostos. En concret, les dues en-titats han reclamat que els 13.000 milionsd’euros que es contemplen destinar en-guany a despesa militar (avions de combat,submarins, helicòpters i munició, entre al-tres coses) es dediquin a la investigació delcoronavirus i a la salut.“Segons els càlculs del Centre Delàs,

que inclouen partides incloses en els pres-supostos d'altres ministeris, la xifra (del2019) va ser encara superior i arriba als20.050 milions d'euros, l'equivalent a 55

milions d'euros diaris. “Imaginem-nos si ha-guéssim invertit aquesta suma a enfortir lasanitat pública”, va explicar Pere Ortega,president del Centre Delàs, en la roda depremsa que van oferir les entitats per ex-plicar la seva proposta.Per la seva banda, Mar Gimena, del Ser-

vicio Madrileño de Salud, present tambéen aquesta convocatòria, va apuntar quel’hospital de campanya instal·lat a IFEMA(Madrid) s’hauria pogut gestionar amb cos-sos civils i considera “un malbaratament derecursos” que ho hagi fet la Unitat Militard’Emergències, ja que “per lluitar contra unvirus no necessitem gent armada sinó sis-temes sanitaris enfortits” i que les tasquesque estan fent els militars “es podrien fermés eficientment amb civils”.

Demanen destinar 13.000 milions de despesa militar a investigació i salut

ECONOMIA SOCIAL/ La Taula EixPere IV ha posat en marxa la ini-ciativa Ajudem el Camp des delBarri, una iniciativa que vol cons-cienciar veïns del Poblenou, deSant Martí i de la ciutat perquè fa-cin un consum responsable i, al-hora, per donar un cop de mà a di-ferents iniciatives de la pagesia.L’entitat ha elaborat una llis-

ta de persones interessades a for-mar part d'una cooperativa ogrup de consum, per tal de po-sar-les en contacte amb aques-tes cooperatives o proveïdorsque més s’escaiguin. A travésd’un formulari Doodle, els inte-ressats han de marcar i detallarles necessitats que tenen.

L’Eix Pere IV dona un impuls al cooperativisme

MOBILITAT/ A finals del mes pas-sat, el Bicicleta Club de Catalunya(BCC) va publicar una guia expli-cant com la bici serà una gran einaper afrontar la mobilitat un cops’hagi superat la pandèmia.La FAVB ha compartit aques-

ta publicació, que reclamava me-sures com la reobertura del Bicing(el servei va reactivar-se el passat23 d’abril, després de més d’unmes d’aturada), l’ampliació delscarrils existents i el desdobla-ment dels que són de sentit únic,la reducció i el control de la velo-citat dels vehicles dins de la ciu-tat i la programació de formacionsper als usuaris de les bicis, entremolts altres aspectes.

La bici com a resposta a la nova realitat

veïns en línia

La situació de les residències, “un desastre anunciat”

SANITAT/Si hi ha un segment d’e-dat que està patint amb més du-resa els efectes de la pandèmia ésla gent gran. Són població de risci els símptomes del coronaviruspoden agreujar patologies prèviesque ja patissin. Algunes d’elles, amés, viuen a les residències que hiha a la ciutat (i a la resta del país), iprecisament aquests espais hanestat tristament protagonistes du-rant aquesta crisi sanitària.No és gens estrany veure sani-

taris o la Unitat Militar d’Emergèn-cia (UME) havent d’entrar adesinfectar-les. I és que segons laFAVB, en la majoria d’elles les con-dicions són dolentes: paguen sousde misèria a les seves plantilles (quetambé són curtes) i aquestes nopoden proporcionar el benestarque necessitarien els seus residents.A banda, la federació també de-nuncia la “nul·la vigilància per partde l’administració en el compli-ment de les condicions presenta-des en el contracte d’adjudicació”.En aquest sentit, la FAVB re-

corda que a la ciutat la vigilànciade la salut de les persones queviuen a residències està en mansde l'empresa privada Mutuam, dequi denuncia “cap transparència”en les seves activitats contracta-des i la seva avaluació. Per això, la federació considera

que “les persones que viuen a lesresidències assistides veuen vulne-rats els seus drets de ciutadania, jaque queden excloses de part de lacartera de serveis sanitaris i progra-mes de salut en general, sense obli-dar altres drets com el departicipació, que haurien de man-

tenir independentment del lloc onvisquin”. En altres paraules, es con-verteixen en ciutadans invisibles.La federació remarca que des

de fa tres anys hi ha hagut grupsde familiars que han sol·licitat alConsorci Sanitari de Barcelona(CSB) que l’assistència sanitària alsusuaris de les residències es pres-tés als Centres d’Atenció Primària ique es rescindeixi el contracte aMutuam. Això no s’ha fet, i per aixòla FAVB considera que les malescondicions que han patit i patei-xen els usuaris són la mostra de la“incompetència i indolència de lespersones que comanden el nostre

sistema de salut i d’atenció a lespersones vulnerables” i creu que lasituació no hauria estat tan greu siel CSB hagués “complert els seusdeures com a responsable”.La FAVB conclou exigint que es

respectin tots els drets de les per-sones que tenen el seu domicili auna residència, el compliment detotes les lleis i normatives que vet-llen per la salut pública i que s’ava-luï de forma transparent la feinaque fan les empreses gestores deles residències, assegurant que elque s’està vivint actualment era“un desastre anunciat”.

La federació exigeix que es

respectin tots elsdrets dels usuaris

La conferència C de l’EBAtindrà tres grups el curs que ve

Pocs dies després deconèixer la salvaciódel seu sènior mas-culí, el CB Roser va

saber també el primer detall dela temporada 2020-21: la confe-rència C de la lliga EBA passaràa tenir tres grups de 12 equips ca-dascun en lloc dels dos habitualsdels darrers cursos.

L’anunci el va fer la FederacióEspanyola de bàsquet dijous pas-sat, de manera que el conjunt delFort Pienc ja sap que la categoriacanviarà de format. Aquesta con-ferència, que acull equips de Ca-talunya, les Illes Balears i Aragó,

modifica la seva configuració perpoder encabir els equips de ca-dascuna de les federacions quehan pujat d’una categoria inferior.

Així, mentre s’espera l’anun-ci de l’equip de la conferència Cque puja a LEB Plata, l’equip jaconeix la majoria dels seus po-tencials rivals per a la tempora-da que ve, que són gairebé tots elsequips que jugaven en la cate-goria en aquest curs 2019-20més el CB Granollers, el CB Lli-çà d’Amunt, el CB Artés, el CBRipollet i els equips que aconse-gueixin pujar des de les territo-rials balears i aragonesa.

Diumenge passat, com cada 17 demaig, es va commemorar el DiaInternacional contra la LGBTI-fòbia arreu del món i, com no po-dria ser d’una altra manera, lesPanteres Grogues van ser una deles entitats actives durant aques-ta jornada de reivindicació.

Les Panteres Grogues vanreivindicar, a través d’una piu-lada en el seu perfil de Twitter, elseu rol i el d’altres entitats “en lavisibilització del nostre col·lectiuen l’entorn esportiu” i van mos-trar el seu desig de “defensar elsnostres colors dins i fora del ter-reny de joc” ben aviat.

CAMPANYA COL·LECTIVAAquest 17M, però, ha estat elmés diferent de tots, per la si-tuació generada pel coronavi-rus. Això no va fer que les re-ivindicacions s’apaguessin, peròsí que canviessin de lloc i que fos-

sin cent per cent virtuals. Així, laPlataforma LGTBIcat va aprofi-tar aquest 2020 per presentar lacampanya 17 de Maig: 14 enti-tats, 14 demandes, que aborda-ven la situació dels drets delcol·lectiu LGBTI+ en diversosàmbits de la vida i la societat.

Pel que fa a l’esport, les Pan-teres Grogues denuncien que en-cara avui hi ha “comportamentsmasclistes, homòfobs, insults,estereotips i discriminacions” i re-

clamen “que l’esport sigui un es-pai lliure de desigualtats i discri-minacions. Volem l’esport sensepor, sense violències i sense capdiscriminació!”.

Altres entitats que participenen la iniciativa 17 de Maig: 14 en-titats, 14 demandes són l’ACGiL(Associació Cristiana LGBT),l’AMPGiL (Associació de Maresi Pares amb fills LGBT), el Bar-celona Gay Men’s Chorus i elCasal Lambda, entre altres.

L’entitat organitza torneigs i competeix en diverses disciplines. Foto: PG

Nou clam contra la LGBTIfòbiade les Panteres Grogues

Pau ArriagaEIXAMPLE

Futbol sala | El Polaris busca nous talents per als seus equipsDes del passat dia 7, el Polaris té obert el procés de ‘captació de talents’ per al curs 2020-21.El club busca jugadors i jugadores per als seus equips (des dels sèniors fins als de la base) i

ha facilitat els telèfons del seu president (607 298 693) i del seu coordinador (674 627 267).

| 12

Esports

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com

13 |

líniaeixample.cat20 de maig del 2020

Amb més de vint anys de carrera plens d’èxits, Esto-pa ja no necessita presentació. Des que els ger-mans cornellanencs David i José Manuel Muñozvan crear el seu grup l’any 1999, s’han convertiten un dels noms més populars del panora-

ma musical espanyol: temes tan cone-guts com La raja de tu faldao Ya no meacuerdoels avalen. El 18 d’octubre del’any passat, coincidint amb la celebra-ció del seu 20è aniversari, van estrenarel desè àlbum: Fuego. Com a tants al-tres artistes, la pandèmia del corona-virus els ha obligat a aturar gires, ro-datges de videoclips i tota menad’actes. Però això no ha estat proumotiu perquè els Muñoz deixessinde crear. Sota l’etiqueta #DesdeCasa-ConMúsica, ja han publicat tres vide-

oclips gravats en confinament.

| 14

Tot i que es va publicar fa un any, Cantojo i la muntanya ballad’Irene Solà s’ha con-vertit en un dels llibres del confinament.Després de col·locar-se entre els més ve-nuts del Sant Jordi virtual, ara ha estat pre-miat als European Union Prize for Lite-rature 2020. Aquesta novel·la de Solà ce-deix el protagonisme a les veus que ha-biten entre Camprodon i Prats de Molló.

Llibres

Canto jo i la muntanya ballaIrene Solà

El teatre barceloní El Maldà ha creat uncicle onlineper mantenir-se a prop del seupúblic. Dilluns de merda és el títol d’a-questa proposta, que aplega quatre pe-ces teatrals gravades des de casa per deucompanyies que han actuat a la sala o hohavien de fer en aquests mesos. La datad’inici és el 25 de maig i la resta de capí-tols aniran sortint els dilluns següents.

Teatre

Dilluns de merdaEl Maldà

El grup de rock Ratpenat ha presentataquest mes de maig el seu segon àlbumd’estudi, 50% Glam 50% Clavegueram(Kasba Music). El disc conté onze cançonsque continuen amb la línia irreverent ala qual la banda ens té acostumats. A més,compta amb diverses col·laboracionsamb artistes com Morfi Grei de La Ban-da Trapera del Río, entre d’altres.

Música

Aquesta nova sèrie de Netflix, que cons-ta només de set capítols, està ambientadaa la dècada dels 40 del segle passat, l’è-poca daurada de Hollywood. Narra la his-tòria d’un grup de directors de cinema iactors que volen aconseguir l’èxit a qual-sevol preu. En definitiva, una mostra decom funcionava (i potser com continuafuncionant) la indústria cinematogràfica.

Pelis i sèries

HollywoodRyan Murphy

50% Glam 50% ClavegueramRatpenat

Canal MalaiaUn grup de joves catalans, entre els quals hi ha noms co-neguts a les xarxes socials com Juliana Canet o Bru Este-ve, han creat Canal Malaia. Es tracta d’una iniciativa digi-tal nascuda amb l’objectiu d’aglutinar i potenciar el con-tingut en català a espais com YouTube, Instagram o Tik-Tok. La majoria d’adolescents i joves catalans són usuarishabituals d’aquestes xarxes, però consumeixen sobretotcontingut en castellà, perquè n’hi ha molt més i té moltamés visibilitat que el que es fa en català. Per assegurar el

futur de la llengua, Canal Malaia vol que això canviï.

E S T O P AQUI SÓN?SÓN FAMOSOS PER...

A LES XARXES...

Ser cantants de rumba catalanaTenen una trajectòria de més de vint anys

Famosos

Estrenar tres videoclips confinatsS’emmarquen en el cicle #DesdeCasaConMúsica

L’èxit no els abandonaEls continua acompanyant una munió de seguidors fidels

QUÈ HAN FET?

No t’ho perdis

|ManeaterAquest videojoc permet als jugadors posar-se a la pell d’un tauró blanc i viureles aventures pròpies del fons marí. Disponible per a PS4, PC, Xbox i Switch.Viu en línia

La fitxa

15 |

EL CONSELL DE LA SETMANA

TIPUS

Sanitat recomana les higièniques a persones sanes, les quirúrgiques a casos positius i les EPI a sanitaris

COM LA MANIPULO?

QUINA TRIO?

I DESPRÉS?

E S T I L S D E V I D A

i SALUT

El coronavirus ens ha portat una nova companya de vida:la mascareta. A hores d’ara, gairebé tothom té clar queés un element molt útil per evitar contagis, però encara

continua generant molts dubtes que cal resoldre.Tal com detalla el Ministeri de Sanitat, hi ha tres tipus de

mascaretes: les higièniques (són les de tela, recomanades per apersones sanes), les quirúrgiques (recomanades per a personesamb el virus o amb símptomes compatibles) i les EPI. Aquestesúltimes inclouen les FFP1, les FFP2 i les FFP3, i les han de ferservir preferentment els sanitaris o altres persones que estiguinen contacte amb casos positius o sospitosos de coronavirus.Per posar-nos la mascareta, ens hem de rentar bé les mans

amb aigua i sabó o amb desinfectant, i l’hem d’agafar per lesgomes, sense tocar-ne la part interior ni l’exterior. Un cop po-sada, ens hem d’assegurar que ens cobreix bé boca, nas i bar-beta i que està ben ajustada. Per retirar-la, ens hem de rentarles mans un altre cop i tocar només les gomes. Per últim, si ésd’un sol ús, la ficarem a una bossa i la llançarem a les escom-braries; si és reutilitzable, la guardarem a la bossa on venia.

Mascaretes: com fer-ne un bon ús

Segons el Ministeri de Sanitat, hi ha tres tipus de mascaretes: les higièniques, les quirúrgiques i les EPI (FFP1, FFP2 i FFP3)

Les claus

Amb les mans ben netes i agafant-la per les gomes, sense tocar-ne l’interior ni l’exterior

Si és d’un sol ús, a una bossa i a les escombraries. Si és reutilitzable, dins la bossa on venia quan la vas comprar

Viu en línia

| 16

líniaeixample.cat 20 de maig del 2020 Cada dimecres al teu barri