Montgrony
6
6 natura i aventura RUTES A PEU E l poble de Gombrèn es troba a la carretera que uneix La Pobla de Lillet amb Campdevànol, tot just quan aquesta deixa la comarca del Berguedà i entra a la part més occidental del Ripollès. Es una carretera típica de muntanya, potser amb una excessiva quantitat de revolts - fins i tot n'hi ha que diuen que en té tants com dies té l'any-, però tan tranquil·la i solitària que pot arribar a ser un reco- rregut encantador. Quan la carretera entra a la vall del Riu Merdàs trobem Gombrèn, un poble rústic que descansa als peus del rocós massís de Montgrony, una accidentada serra rica en contes, cançons, rondalles i llegendes. La part antiga del poble con- serva encara l'aspecte d'una vila fortificada i ens recorda l'è- poca que era una població menestral, dedicada fonamen- talment a la parairia i a la fabri- cació de flassades. Avui la seva economia es limita sobretot al conreu de cereals d'hivern, blat de moro, patates i farratges pel bestiar. Deixem el poble enrere i guan- yem alçada ràpidament pel camí empedrat que antigament utilitzaven els peregrins que pujaven a venerar la Verge de Montgrony. Vorejant el torrent de Bornell arribarem al mas de Can Pomanell, a prop del que es troba el roure de la Salve del que Pere de Tera escrigué: “Conec un roure centenari camí dels cims del Pirineu; a l'ombra seva el Sant Rosari para's, pujant al Santuari, mateix que a l'ombra de la creu. És de Montgrony el millor guia, dret a la vora del camí; del vianant és alegria, puix sap mostrar-li de Maria l'ample mantell blau de setí. De tots indrets de la muntanya s'ovira el roure agegantat; apar un àngel que acompanya on té la Verge la cabanya cingles amunt, a l'espadat.” Un cop arribats a les ruïnes de Can Pau val la pena girar-se i gaudir de la fascinant pers- pectiva que des d'aquí es té de la gran veta vertical de pedra sobre la que descansen les runes del Castell de les Dames, també conegut com Castell de Blancafort o de la Reina Blanca. En aquest castell el comte Arnau tenia tancades cent don- zelles i exercia el dret senyorial de cuixa, un dels “mals usos”. Poc a poc veiem apropar-se la gran penya on es troba ados- sat el Santuari de la Mare de Déu de Montgrony, un dels principals centres de devoció mariana del Ripollès i fins i tot de les comarques veïnes. El massís de Montgrony, una terra plena de llegendes EL COMTE ARNAU TENIA TANCADES CENT DONZELLES I EXERCIA EL DRET SENYORIAL DE CUIXA, UN DELS “MALS USOS” 2
description
Rutes a peu massis del Montgrony
Transcript of Montgrony
6 natura i aventura
RUTE
S A
PEU
El poble de Gombrèn estroba a la carretera queuneix La Pobla de Lilletamb Campdevànol, tot
just quan aquesta deixa lacomarca del Berguedà i entra ala part més occidental delRipollès. Es una carretera típicade muntanya, potser amb unaexcessiva quantitat de revolts -fins i tot n'hi ha que diuen queen té tants com dies té l'any-,però tan tranquil·la i solitàriaque pot arribar a ser un reco-rregut encantador. Quan lacarretera entra a la vall del RiuMerdàs trobem Gombrèn, unpoble rústic que descansa alspeus del rocós massís deMontgrony, una accidentadaserra rica en contes, cançons,rondalles i llegendes.
La part antiga del poble con-serva encara l'aspecte d'unavila fortificada i ens recorda l'è-poca que era una poblaciómenestral, dedicada fonamen-talment a la parairia i a la fabri-cació de flassades. Avui la sevaeconomia es limita sobretot alconreu de cereals d'hivern, blatde moro, patates i farratges pelbestiar.
Deixem el poble enrere i guan-yem alçada ràpidament pelcamí empedrat que antigamentutilitzaven els peregrins quepujaven a venerar la Verge deMontgrony. Vorejant el torrentde Bornell arribarem al mas deCan Pomanell, a prop del quees troba el roure de la Salve delque Pere de Tera escrigué:
“Conec un roure centenaricamí dels cims del Pirineu;a l'ombra seva el Sant Rosaripara's, pujant al Santuari,mateix que a l'ombra de la creu.
És de Montgrony el millor guia,dret a la vora del camí;del vianant és alegria,puix sap mostrar-li de Marial'ample mantell blau de setí.
De tots indrets de la muntanyas'ovira el roure agegantat;apar un àngel que acompanyaon té la Verge la cabanyacingles amunt, a l'espadat.”
Un cop arribats a les ruïnesde Can Pau val la pena girar-sei gaudir de la fascinant pers-pectiva que des d'aquí es té dela gran veta vertical de pedrasobre la que descansen lesrunes del Castell de les Dames,també conegut com Castell deBlancafort o de la Reina Blanca.En aquest castel l el comteArnau tenia tancades cent don-zelles i exercia el dret senyorialde cuixa, un dels “mals usos”.
Poc a poc veiem apropar-sela gran penya on es troba ados-sat el Santuari de la Mare de
Déu de Montgrony, un delsprincipals centres de devoció
mariana del Ripollès i fins i totde les comarques veïnes.
El massís de Montgrony,una terra plena de llegendes
EL COMTE ARNAUTENIA TANCADESCENT DONZELLES IEXERCIA EL DRETSENYORIAL DECUIXA, UN DELS“MALS USOS”
2
7rutes a peu
1-Panoràmica del
Santuari de la Mare
de Déu de
Montgrony.
2-Ruïnes de Can
Pau.
3-Sender de pujada
cap al santuari.
4-Graons excavats a
la roca en el darrer
pas cap al santuari.
La capella o santuari pròpia-ment dit, es troba al bell mig del'atrevida escala que puja desde la gran hostatgeria delSantuari fins el Pla de SantPere. Sota l'escala hi havia unagran argolla de ferro, desapare-guda a finals del segle passaton el Comte solia fermar el seucavall. Quan el Comte va deci-dir construir les escales, elsmossos es negaren a treballaren una empresa tant complica-da. Per convènce’ls, Arnau elsva prometre que els donariauna mesura de blat per cadaun dels graons que excavessinde la roca. Un cop finalitzadal'escala el Comte es negà apagar les soldades.
La petita capella té com amur la part nord de la penyanua i al seu interior es venera
una imatge de la Mare de Déu.És la mateixa verge negra davantla que conjuraren llurs espasesels Cavallers de la Terra.
Diu la llegenda que el cava-ller Otger, després de cauremalferit en una batalla contraels sarraïns que havien ocupatles terres catalanes, va aconse-guir amagar-se dins d’unacova, en un cingle deMontgrony. Tot sol, vetllat pel
seu gos llebrer que li llepavales ferides i li portava maduixesi gerds va anar refent-se.Lentament, les ferides del seucos es tancaren i va anar recu-perant l'ànim i el vigor perduts.Esmolava l'espasa amb impa-ciència i brunyia el seu escut
POC A POC VEIEMAPROPAR-SE LAGRAN PENYA ON ESTROBA ADOSSAT ELSANTUARI DE LAMARE DE DÉU DEMONTGRONY
1
3
4
rrits barons de la terra catala-na: en Dapifer de Montcada, enGalceran de Pinós i en N'Hugde Mataplana foren els primersen arribar. Al poc apareguerenen Guil lem de Cervera, en
Ramon de Cervelló i en PereAlemany. I a continuació vin-gueren en Ramon d'Anglesola,en Gibert de Ribelles i en RogerD'Erill. Els nou guerrers van fercap a la capella de la Mare deDéu, excavada i fonamen-tada en la rocaviva de Mont-grony. Allà, vorael foc, solemne-ment, amb lescuirasses res-plendents dela claror deles f la-
mes i amb els rostres encesos,van creuar llurs espases i jura-ren lluitar fins a la mort per laterra que els havia vist néixerfins alliberar-la del poder de “lamitja lluna” sarraïna. Amb laVerge com a testimoni, prome-teren morir si calia per deslliu-rar la terra, aquella terra sensenom.
Cada un d'ells, amb la sevatropa, va seguir un vent diferent.Aviat guanyaren el Pallars i laRibagorça, la vall d'Aran i lesd'Àneu. Al poc caigueren laCerdanya i el Capcir; i finalmentGirona i Besalú. Otger Catalóavançà victoriosament finsEmpúries on la mort l'esperava.Caigut a terra, un cop aconse-
guida la victòria,va fer sonar elcorn per darrercop. No van tri-gar en arribarels nou valentsque el plora-ren i l'enterra-ren en terra alli-berada. Una
terra que que-dava bate-
8 natura i aventura
RUTE
S A
PEU
desitjant de tot cor poder referel seu esperit combatent endefensa de la seva terra. Unaterra volguda, però sense nom.
Quan Otger va sentir-se proufort va embocar el seu corn decaça, va omplir el pit d'aire i vabufar amb totes les seves for-ces. El buf va ressonar traves-
sant boscos i muntanyes, con-gostos i afraus, i el so era tant itant fort que els personatgesdels llinatges més prestigiososde Catalunya s'hi adreçarencridats pel seu crit. Així foucom, de nou llocs diferents,van acudir amb les seves armesi els seus hostes els més ague-
ELS PERSONATGESDELS LLINATGESMÉS PRESTIGIOSOSDE CATALUNYA S'HI ADREÇAREN CRIDATS PEL SEUCRIT
1
9rutes a peu
El punt de sortida és la Plaça del Roser. Creuem la carretera i prenemel camí que surt darrera de l'església de Sant Pere (1). Aquest camí vaparal·lel a la carretera en direcció nord. Quan la carretera fa un revolttancat (2) el camí la deixa per enfilar-se en direcció als cinglesresseguint una riera fins arribar a l'Oratori de Sant Francesc (3). Aquíel camí trenca a l'esquerra i puja en forta pendent fins a Can Pomanell(4). Un rètol ens indica la direcció a seguir. Passem vora les ruïnes deCan Pau. Ens endinsem pel bosc fins assolir el Coll de Jou (5). Desd'aquí només ens caldrà enfilar-nos un poc més fins a l'hostatgeria delSantuari (6). Deixem el pàrquing a l'esquerra i entrem per l'arcada.Pugem les escales que ens menen al Santuari primer i al Pla de SantPere (7). Per apropar-nos al forat de Sant Hou prenem el camí (mar-ques grogues) que voreja els cingles. Aquest camí es torna un senderque voreja les penyes (camí del Mal Pas). Els triangles grocs es con-verteixen en marques vermelles (8) que seguim fins l'avenc (9).De tornada al Santuari de Montgrony prenem el sender que baixaresseguint la cinglera per sota (10) fins la Font de la Mare de Déu (11).Poc abans d'arribar a la font trobem la cruïlla que es dirigeix al Coll dePardinella (12). D'aquí neix la pista que en direcció sud-oest ens portaa un collet (13). Marxem en direcció sud seguint la riera del Forat. Elsender ens portarà de nou a un collet molt característic (14) i d'allà,l'antic camí dels ramaders ens durà de nou a Gombrèn.
Distància: 13 kms.
Desnivell:600m.
Nivell de dificultat: mig.
Temps Orientatiu: entre 4 i 5 hores.Tipus d'itinerari:
circular.
LA RUTA PAS A PAS
1-Magnífiques vistes des del
pla de Sant Pere.
2-Forat de Sant Hou. Conta
una de les llegendes que per
aquest forat sortia de l’infern
el comte Arnau per cometre
les seves malifetes.
jada en honor al seu alliberadorCataló: Catalunya rebia el seunom.
Els nou va-lents, els nou cava-llers de la terra foren re-com-pensats cadascun amb unabaronia i sempre seran recor-dats com els Nou Barons de laFama.
Les escales ens permetensuperar el penya-segat i arribaral Pla de Sant Pere, al vessantde solana del Puig de Sant Pere.Aquí s'alça l'església de SantPere de Montgrony. És un edificid'una sola nau, amb una capça-lera a llevant, formada per tresabsis en forma de trèvol, delsquals destaca poderosament el
2
10 natura i aventura
RUTE
S A
PEU
central. La porta s'obre a la faça-na sud i és aixoplugada per unporxo cobert amb una volta decanó apuntada. En aquestamateixa façana, sobre l'absidio-la, hi ha situat un campanard'espadanya amb dos ulls, deproporcions molt esveltes.Exteriorment l'edifici és total-ment nu i mancat d'ornamenta-ció, llevat dels absis, on es desen-volupen els característics motiusllombards d'arcuacions ceguesen sèries de tres arcuacionsentre lesenes, les quals a l'absiscentral es completen amb un frisde dent de serra.
Val la pena aproximar-se alForat de Sant Hou resseguint elcamí del Mal Pas. Es tracta d'un
avenc d'uns setanta-cinc metresde fondària explorat per primercop pel pioner de l'espeleologiacatalana Norbert Font i Sagué aprincipis del segle XX. És unacavitat plena de llegendes; escreia que per aquest forat sortiade l'infern el comte Arnau percometre les seves malifetes. Talera el grau de superstició queFont i Sagué va ajornar la sevaexploració fins que els pagesoshaguessin fet la collita, no fosque, amb l'entrada al forat, des-pertés el compte Arnau i portésla maledicció a aquestes con-trades. Hi ha qui pensa, però,que no era a l'infern on duial'espelunca, sinó al monestir deSant Joan, i era aquesta la dre-cera que utilitzava el comte
Arnau per visitar la seva estima-da Adelaissa.
Ja de tornada, a mig pendentde la costa que mena aGombrèn, podem aturar-nos adescansar a la font de la Marede Déu. Una tradició diu que la
Mare de Déu de Montgrony foutrobada l'any 804 per un pastori un bou de Can Camps propd'aquesta font. Aquí s’erigí unacapelleta amb una inscripcióal·lusiva i una imatge gravadade la verge que deixa anar aiguapels pits. És per això que va ser
1
2
3
1- Conjunt arquitectònic del
Santuari de la Mare de Déu de
Montgrony.
2-Mas de Can Pomanell.
3-Roure de la Salve.
BIBLIOGRAFIA
Catalunya Romànica Vol. X El
Ripollès - Enciclopedia
Catalana
www.otger-catalo.com
Llegendes de la història de
Catalunya - Ed. Farell - Joan
Soler i Amigó
Guia de catalunya - Joseph Plà
- Ed. Destino
Dolça Catalunya - Vol II -
Mateu
a v e n t u r aButlleta de subscripcióVols gaudir dels millors avantages?: descomptes, regals, sorteigs, descàrregues de la nostra web i rebre Natura i Aventura acasa teva Subscriu-te a www.naturaiaventura.com o bé omple la butlleta i envia-la a c/ Déu i Mata, 10 1r 08014 Barcelona
Nom:
Cognoms:
Adreça:
Ciutat: Cp.:
Província
E-mail:
Forma de pagament
- Transferència bancària o ingrés al compte 3025-0011-76 1400005170 de
La Caixa d’Enginyers indicant com a concepte subscripció + nom + cognom.
- Xec nominatiu a nom de H4xors S.L. i enviar-lo a C/ Déu i Mata, 10
08014 Barcelona acompanyat d'aquesta butlleta
- Domiciliació bancària:
Nom del titular:
DNI del titular:
entitat oficina control compte
Compte:
SÍ Desitjo subscriure'm a la
revista Natura i Aventura per
20€ l'any (11 exemplars).
Signatura i data:
Col·lecciona-la.Per qualsevol dubte adreçat a [email protected]
Natura i Aventura garanteix el cumpliment de la Llei Orgànica15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal i de laseva normativa de desenvolupament, en relació amb les dadesobtingudes en virtut d'aquesta sol·licitut de subscripció.Tanmateix, l'ús de les seves dades tindrà com a única finalitatel cumpliment de les nostres obligacions derivades de la pre-sent sol·licitut de subscripció. Les dades de caràcter personalfacilitades s'incorporaran als nostres fitxers automatitzats. Siaixí ho desitgés, podrà exercir els drets d'accés, rectificació icancel·lació previstos per la llei dirigint un escrit al seu titular:H4xors S.L. C/ Déu i Mata, 10 08014 Barcelona
anomenada Mare de Déu de lallet i va ser venerada per donesque alletaven els seus fills.
Heu d'evitar que la nit us atra-pi abans de tornar a Gombrèn, isobretot fugiu de l'espessa boiraque s'aixeca, al caure el sol, al
ritme que marca un udol llarg,endolat i funerari, com el d'unllop perdut. Si el sentíssiu, correua amagar-vos abans que la porus glaci la sang impedint-voscaminar. I si veieu apropar-vosuna ombra, com si d'un sortilegimaleït es tractés, deixeu esca-
par entre els llavis la formula delconjur màgic que potser, noméspotser, us deixarà veure un noudia:
El vampir és al llençol.Un cadafal és son bressol.Hi dorm amb la lluna i el sol.
