Mon roma (ii)
-
Upload
albertjaimejuan -
Category
Education
-
view
1.790 -
download
2
Transcript of Mon roma (ii)
LA CIVILITZACIÓ LA CIVILITZACIÓ ROMANA (I) ROMANA (I)
EL GOVERN, LA SOCIETAT I LA EL GOVERN, LA SOCIETAT I LA RELIGIÓ.RELIGIÓ.
2. EL GOVERN A ROMA
2.1. EL GOVERN DE LA REPÚBLICA
Els comicis aprovaven les lleis i elegien cada any els magistrats: consols, pretors, qüestors i censors.
El senat controlava l’actuació dels magistrats. Era format per 600 membres. Era un càrrec vitalici.
• CÒNSOL: n’hi havia 2. presidien el senat i convocaven els comicis. Un d’ells residia a Roma i s’encarregava de l’administració de l’estat i l’altre comandava l’exèrcit. S’alternaven mensualment en les funcions del govern
• PRETORS: administraven la justícia.• QÜESTORS: s’encarregaven de les finances.• CENSORS: elaboraven el cens.
Senat romà
Cònsol romà
2.2. EL GOVERN DE L’IMPERI
• L’Emperador tenia tot el poder polític. Era el cap de l’exercit i nomenava tots els funcionaris de l’Administració.
• El senat estava format per 900 senadors i estaven sotmesos a l’autoritat de l’Emperador.
FUNCIONARISI
MAGISTRATSCOMICIS
SENAT
ReuneixNomena
Convoca
IMPERIIMPERI
EMPERADORPoseeix totsels poders
EmperadorOctavi August
2.3. EL GOVERN DE LES CIUTATS
• L’Imperi Romà va delegar moltes de les seves atribucions a causa de la vastitud del seu territori = extensa xarxa de municipis.
• Àmplia autonomia de les autoritats locals.
• Les ciutats estaven construïdes seguint un mateix model: PLA HIPODÀMIC. Traçat geomètric ideat per Hipòdam de Millet.
• Els carrers s’encreuaven perpenticularment i els dos carrers principals eren el cardo i el decumanus.
Muralles
Cardo
Carrers
Decumanus
Forum o plaça
L’organització política de una ciutat:
•La base del govern era LA CÚRIA = formada per un centenar de ciutadans nobles, els DECURIONS (equivalent al senat). Eren càrrecs vitalicis. La cúria designava dos dels seus membres com a caps de la ciutat.
•Altres càrrecs: EDILS (obres públiques)
•QÜESTORS (encarregats finances)
3. LA SOCIETAT I L’ECONOMIA ROMANA
• 3.1 LA SOCIETAT• La societat romana diferenciava els ciutadans
del que no ho eren (estrangers, dones i esclaus)• Els esclaus feien tota mena de treball (mines,
tallers...) alguns lluitaven com a gladiadors. La majoria eren presoners de guerra o bé ciutadans que havien perdut la llibertat.
• Possibilitat d’aconseguir la llibertat (manumissió) i convertir-se en llibert.
HOMES NO LLIURESHOMES NO LLIURES
ESCLAUS
LLIBERTS
Manumisió
Dones
Esclaus
Els ciutadans lliures:•PATRICIS: membres de la noblesa, posseïen grans extensions de terra i eren rics. Participaven del govern de la ciutat, podien tenir càrrecs públics i ser oficials de l’exercit
•ELS PLEBEUS: ciutadans lliures més pobres i es dedicaven a l’artesania i al comerç. Pagaven impostos i servien a l’exercit. NO podien participar en el govern.
HOMES LLIURESHOMES LLIURESPLEBEUSPATRICIS
Nova societat durant república i imperi
• 3.2. L’ECONOMIA ROMANA.
• L’economia romana es basava en l’AGRICULTURA i l’explotació del territori que conquerien
• Trilogia mediterrània: vinya, olivera i el blat.
• Van introduir millores tècniques: regadiu, l’arada romana...
Arada romana
Molí
Trilogia mediterrània: vi, oli, cereals
Agricultura
Vil·la o
casa de pagès
• El COMERÇ i l’espoli de les províncies: les ciutats romanes no eren autosuficients i necessitaven proveir-se d’aliments.
• Establien relacions comercials amb pobles establerts més enllà les fronteres.
• Importaven: esclaus, ivori, or, seda, èdres precioses, ambre i pells.
• En les conquestes convertien en esclaus als vençuts, creaven impostos feixucs i confiscaven els béns.
4. LA RELIGIÓ
• 4.1. ELS ROMANS I LA RELIGIÓ
• Els romans eren politeistes. = era una adaptació dels déus i mites romans.
• No hi havia una casta sacerdotal que dominés l’Estat.
• La religió era un assumpte privat.
• Els romans van ser força tolerants amb les altres religions.
NOM LLATINOM LLATI NOM GRECNOM GREC IDENTITATIDENTITAT ATRIBUTSATRIBUTS
JJÚÚPITERPITER ZEUS Déu Suprem Àguila, ceptre i llamp
JUNOJUNO HERA Esposa de Zeus Paó reial i diadema
MINERVAMINERVA ATENA Saviesa, Arts i Oficis Òbila, olivera, casc i escut
APOL.LO APOL.LO Bellesa i belles arts Llira, llorer i sol
DIANA ÀRTEMIS Castedat i Caça Arc, carcaix i lluna
MERCURI HERMES Missatger. Comerç Sandàlies i barret alats
VULCÀ HEFEST Foc i metall Mantell i tenalles
MART ARES Guerra Casc i armes
VENUS AFRODITA Amor i Bellesa Coquilla, colom i ploma
CERES DEMÈTER Agricultura i Fecunditat Espigues de blat i falç
NEPTÚ POSIDÓ Mar i terratrèmols Trident i cavall
PLUTÓ HADES Regne del Morts Ca cèrber i tro
VESTA HÈSTIA Llar Flama
BACUS DIONIS Vi i disbauxa Vinyes, tirs i pantera
EL PANTEEL PANTEÓÓ ROMÀ ROMÀ
• 4.2. El Judaisme.
• Els jueus eren una comunitat establerta a Palestina.1. Monoteista
2. Rebutjava altres religions
3. Existència del poble elegit
4. Antic testament
5. Anunciava la vinguda d’un mesies.
• 4.3. cristianisme i persecució.• Va sorgir amb la predicació de Jesús de
Nazareth• Bases doctrinals: evangelis.• Nou testament + antic testament formen part de
la Bíblia. • Negava la divinitat de l’Emperador = persecució.
Durant els primers anys de persecució es reunien a les catacumbes.
• 4.4. El cristianisme religió de l’Imperi.• S.III l’emperador Constantí es va convertir al
cristianisme i va promulgar l’edicte de Milà (llibertat d’actuació de l’església)
• Al 380 amb Teodosi: religió oficial de l’imperi.
• L’església es va transformar en un cos jeràrquic i centralitzat en la figura d’un PAPA.
• La doctrina esdevenir un DOGMA.