MOMENTS CREATIUS EN FAMÍLIA - Maristes€¦ · Som escola verda i volem que els nostres alumnes i...

MOMENTS

CREATIUS EN

FAMÍLIA Maristes Igualada

“Les imatges ens mostren que el més important a la vida no són les coses

materials sinó la qualitat del temps compartit amb les persones que estimem”

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

1

UN ESPAI ON LES FAMÍLIES...

EXPLOREN

EXPERIMENTEN

CREEN

IMAGINEN

INTERIORITZEN

CONNECTEN

EMPATITZEN

I L’ESCOLA

Crea VINCLES jugant i experimentant

Construeix des de la NEUROEDUCACIÓ

Treballa les EMOCIONS

Cultiva la INTERIORITAT

CONSTRUEIX confiança

Viu l’ESPERIT DE FAMÍLIA

Ofereix moments màgics de QUALITAT

Utilitza les NOVES TECNOLOGIES

fff

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

2

ÍNDEX

1- Què són els moments creatius en família?

2- D’on va néixer la idea?

3- Què ens hi diu la neuroeducació?

4- Quins materials utilitzem?

5- Com organitzem les sessions?

6- Quins espais utilitzem?

7- Animem a les altres escoles Maristes a provar el moments creatius. Per

què?

8- Quins ús fem de les noves tecnologies?

9- Sessions de treball.

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

3

1- Què són els moments creatius en família?

Són moments de trobada de pares i fills amb els educadors que, en una durada

aproximada d’una hora i quart, faciliten i proporcionen un treball sensorial a través

d’explorar, experimentar, crear i imaginar.

Aquestes trobades van adreçades a nens i nenes de 2 i 3 anys, en les quals es té en

compte el moment evolutiu en què es troben els infants. Estan en ple desenvolupament

i descoberta, fet que els fa molt plàstics. Per aquest motiu és important donar eines i

materials perquè sigui el propi infant el que investigui i experimenti, per fer connexions

diverses i arribi a resultats diferents, tenint en compte els propis interessos i motivacions

d’aquell moment, les capacitats i el grau de maduresa.

Es tracta d'un treball sensorial: el tacte a través de la manipulació, l’oïda amb la música

que ens acompanya o amb objectes sonors, la vista amb llums i molts altres elements.

També la plàstica hi juga un paper molt important amb la llum, el color, les

construccions, manipulació... A més, treballem el desenvolupament corporal, per

millorar el to muscular, donar respostes motores, capacitat perceptiva, organització del

ritme, la inhibició, el control i la relació amb l’entorn.

El fet de fer aquestes sessions en família és perquè pretenem que hi hagi una estona

de trobada pares/fills en el moment del joc, que és una activitat molt important en el dia

a dia dels infants. El joc els permet fer descobertes de manera inconscient. A través de

diferents objectes i materials l'infant experimenta de manera autònoma i lliure, amb

l'observació i acompanyament dels pares, però sense condicionar-lo ni dirigir-lo.

El llenguatge corporal que s’estableix com a relació entre pares i fills és totalment

diferent, posa els adults a l’alçada dels infants, seient a terra, estirats... En tot el procés

hi ha un diàleg constant pares/fills amb preguntes com: què fas, com, on ho vols

posar...; suggeriments, expressions d'ànims i felicitacions. Per aquest motiu,

aconsellem a les famílies que sempre que es pugui, vingui un adult per cada fill o filla.

Al mateix temps, s'ofereixen idees de com poden seguir aquest treball a casa amb

materials senzills, econòmics i quotidians que tinguem a l’abast, tot donant-los un ús

diferent de l’habitual (aprofitem també per incentivar el reciclatge). Si una família busca

petits moments en el seu dia a dia per jugar i experimentar, de ben segur que les

relacions que s'establiran facilitaran el diàleg, comprensió dels estats d’ànim i

descoberta del que van aprenent.

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

4

Durant les activitats, seguim un procés de transformació individual: inicialment,

presentem uns materials (senzills, suggerents i diferents en cada sessió), no donem

pistes del que es pot fer, però els animem a mirar els objectes i materials d'una altra

manera (per deixar llibertat de resposta a cada família).Després, deixem experimentar

i, posteriorment, proposem una activitat per fer tots junts i una altra a nivell individual.

Tot allò que fem, al final ho podem prendre a casa i seguir experimentant.

És molt gratificant veure el procés de canvi que realitzen les famílies des de l’inici de

l’activitat fins al final i també observar els ritmes de cada nen/a. Aquestes activitats

faciliten una gran varietat de connexions neurosensorials segons la maduresa de

cadascú i ajuden a construir la personalitat de cada infant.

2- D’on va néixer la idea?

Arran de diferents problemes, quan a ciutat i a institució, de manca de matrícules a la

llar d’infant i a I 3, dues professores d’expressió plàstica i corporal decidim crear un nou

espai extraescolar i gratuït que ofereixi a les famílies una opció educativa diferent

que les motivi a venir a conèixer-nos (Maristes) perquè han vist en nosaltres una nova

oferta com escola diferenciadora, que potencia la base psicomotriu de l’infant i el

descobrir el plaer de crear, experimentar, inventar... a través de l’expressió artística i el

joc. No com un espai només per als nens, sinó com un espai de pares i nens. Perquè

en aquesta societat on els vincles familiars cada cop estan més diluïts i és cada cop

més impersonal, volem ajudar a crear vincles significatius.

Volem oferir una imatge d’escola oberta i innovadora. Una escola que se serveix de

les noves tecnologies però no oblida la interioritat i les emocions.

3- Què ens hi diu la neuroeducació?

La neurociència ens convida a tothom a buscar un aprenentatge basat en

l’experimentació per despertar noves connexions neuronals.

En els primers anys es realitzen gairebé tots els aprenentatges positius possibles.

El cervell, durant el joc, porta els infants a utilitzar diferents mecanismes per

EXPERIMENTAR amb tot allò que els desperti LA CURIOSITAT i de forma implícita

aprendre a prendre mesures de les distàncies entre el seu propi cos i els objectes del

seu voltant, construint programes neuronals que el seu cervell utilitzarà més endavant

per realitzar amb seguretat i precisió una determinada conducta. Igual que millora les

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

5

habilitats motores, desenvolupa habilitats perceptives, discriminatives, motivades pels

estímuls sensorials que ens envolten com la visió, l’oïda i el tacte.

El cervell està preparat per aprendre i consolidar de manera més ràpida i eficient els

continguts i les experiències que es donen en vivències emocionals potents.

Potenciar l’aspecte artístic és una necessitat perquè permet adquirir una sèrie de

competències i rutines mentals imprescindibles pels aprenentatges destacant la

memòria, les habilitats artístiques, socials, i el pensament creatiu.

Les activitats artístiques suposen una recompensa cerebral natural pel seu component

emocional que motiva i ens permet veure el món des d’una perspectiva diferent, més

estètica i profunda.

El cervell que està en continua reestructuració, agraeix els reptes i necessita l’art.

L’infant juga perquè li proporciona PLAER, sense saber que està APRENENT.

Amb el joc, el nen treballa la curiositat, experimenta emocions, troba recompensa,

aprèn coses noves, adquireix habilitats i capacitats que l’ajudaran a adaptar-se al món.

S’ha comprovat que l’exercici i el moviment preparen el cervell per respondre millor als

reptes que sens presenten millorant l’atenció...i en general l’aprenentatge.

El treball de motricitat fina, coordinació oculo-manual, desplaçaments...a nivell

psicomotriu estimula la plasticitat cerebral, així com la possibilitat d’experimentar amb

els diferents elements, materials i situacions per tal d’obtenir diferents respostes.

No podem negar als nens el privilegi de descobrir un mon nou ple de situacions noves

i sorprenent només pel fet que nosaltres ja ho coneixem i sabem què es el “millor per

ells”.

Permetem "que ho descobreixin i que gaudeixin de l’emoció de la sorpresa, la seva

ment no està contaminada per l’experiència i hem de deixar que tot segueixi el seu curs

natural, sense preses, sense avançar esdeveniments i sense forçar aprenentatge que

no els corresponguin i pels que no estan preparats”(Milagros Valiente).

4- Quin materials utilitzem?

Nosaltres utilitzem els recursos que tenim a l’abast basant-nos en el reciclatge de

materials senzills. Sovint aprofitem elements que ens proporcionen diferents botigues,

empreses i famílies del voltant de l’escola. Però es podria fer el mateix amb altres

materials, els que cadascú tingui al seu abast. Reciclem per convicció, per principis; no

cal comprar ni malbaratar. Som escola verda i volem que els nostres alumnes i famílies

en siguin conscients i ho valorin com a tret diferenciador.

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

6

-Disposem amb facilitat de caixes de cartró, tubs de cartró i plàstic, cons, material

d’embalatge... Tot reciclat.

-Per altra banda, pinzells, pintura, retoladors de la classe...

-Projectors, llums, robes, cortines i pantalles....

Preparar tot el material requereix un temps previ, però és important que tot estigui a

punt i calculat pel nombre de famílies inscrites perquè les sessions han de fluir sense

interrupcions. Els nens són molt petits i es cansen amb facilitat (i més després de sortir

de l’escola) de manera que cal anar variant les propostes cada 15/20 minuts i no

allargar-se més d’una hora i 15 minuts.

5- Com organitzem les sessions?

Al principi de les sessions donem la benvinguda a les famílies i els expliquem el

concepte que treballarem i la justificació del treball psicomotriu, plàstic...

Les sessions segueixen una estructura similar en què presentem una oferta de treball

que normalment va de general a concret i de lliure a guiat. Pot haver-hi

3 moments:

• Primer: explorar lliurement el material sense pistes ni instruccions.

• Segon: proposta concreta per fer tots junts.

• Tercer: proposta individual.

Moltes vegades els nens observen al seu voltant i, si els agrada el que fa una altra

família, s’hi afegeixen o bé ho copien, de manera que es crea una xarxa en què els

treballs finals acaben ajuntant-se. Un nen fa un túnel per passar el seu cotxe de joguina

i l’altre fa una carretera; o bé entre 2 pares aguanten un tub...

Al final de les sessions intentem buscar un moment tranquil on podem fer un treball més

d’INTERIORITAT. Durant l’activitat hi ha diferents ritmes de treball, vivències i

emocions, és molt canviant, i es necessita “pair” tot el que ha passat (moltes rialles

entre pares i fills, algunes rabietes o bloquejos, abraçades...). Cada família farà després

la seva reflexió i interioritzarà les vivències i continguts treballats però amb la relaxació

marxem a casa amb una sensació interior molt positiva.

En les primeres sessions, les famílies repetien l’experiència i era com una “família” on

tots ens coneixíem. De mica en mica, va anar creixent el grup i també van anar

incorporant-se famílies de fora de l’escola (en especial després de portes obertes)

Sempre que hi ha gent nova al grup, fem un breu resum de la filosofia dels moments

creatius.

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

7

6- Quins espais utilitzem?

Segons l’activitat programada la fem a la sala de la llar, a l’aula de plàstica o de música,

als passadissos, al pati...

Sovint utilitzem diferents espais en una mateixa sessió: dins l’aula, passadís...així

podem tenir preparada l’estructura de les diferents parts de la sessió amb els materials

corresponents.

El fet d’anar-se movent d’un lloc a l’altre ajuda a mantenir el ritme de la sessió. És bo

anar canviant cada 20 minuts per mantenir la motivació tot proposant nous estímuls.

També és interessant anar mostrant (a les famílies) diferents espais del centre a part

de la llar d’infants, familiaritzar-los amb tota l’escola i fer que la sentin casa seva.

7- Animem a les altres escoles Maristes a provar el moments creatius. Per què?

La nostra experiència és fàcil de posar en marxa i quan ja funciona és molt

engrescadora. Val la pena perquè:

- Els materials són fàcils d’aconseguir.

- Les famílies tenen un espai de joc per compartir.

- Es promocionen llocs de l’escola.

- Són jornades obertes a la ciutat.

- Es un espai d’observació de les relacions pares/fills.

- Requereix il·lusió i ganes d’innovar...la resta ve sola. En ofereix una gran

satisfacció.

L’escola Marista Pere Chanell va veure a les xarxes la nostra sessió nº 8 la va posar en

pràctica i va ser un èxit!

8- Quins ús fem de les noves tecnologies?

Per fer la difusió de les sessions confeccionem un cartell de propaganda amb els

programes Moldiv i PiscsArt. El difonem via facebooc i Instagram. L’imprimim en paper

pels alumnes de la llar i I3 de l’escola i també l’enviem als WhatsApp de les famílies.

Durant la sessió enregistrem imatges i després muntem un vídeo amb els moments

més interessants i el pengem a facebook perquè tothom el pugui veure. L’Ampa el

projecta a la pantalla que hi ha a l’entrada de l’escola.

El dia que vam fer la sessió 8 a més a més de fer fotos i vídeos vam posar una càmera

fixa i amb el programa Stop Motion vam enregistrar tot el procés i també es va fer un

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

8

muntatge, però en càmera ràpida per poder apreciar el desenvolupament del treball

fet.(una animació)

En la sessió 12 del proper maig que es titula “Posa’t una disfressa” farem ús del mòbils

de les famílies utilitzant-los per jugar a fer fotos als seus fills.

Les noves eines tecnològiques del moment ens ajuden a fer que la nostra experiència

sigui compartida i visualitzada per un gran públic i molt ben valorada a través de les

xarxes pels comentaris de famílies ex: entrevista als pares sessió 8 (Annex) i

professionals.

“Ens agradaria que tothom pugui vivenciar la nostra experiència,

créixer amb nosaltres i que els seus fills, experimentant diferents

emocions, puguin fer més gran el seu interior”

MARGA CUERVA RIBA Professora de plàstica

CLÀUDIA BRAVIN MALPASSI Professora d’educació física

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

9

9- Sessions de treball.

SESSIÓ 1

Moment creatiu SENSORIAL en família

DESCRIPCIÓ:

Benvinguda, breu presentació i petita explicació del que treballarem (justificació).

Donem una caixa gran de cartró plegada a cada família i els animem a descobrir

què poden fer: obrir-la, tancar-la, muntar-la, posar-s’hi a dins, fer un mur, estirar-se

a sobre...Deixem un temps perquè pares i fills es familiaritzin amb el material i

explorin lliurement.

Amb retoladors, cada família pinta la caixa com li agrada. Per dins, per fora, als

costats... Donem unes tires de roba plastificada de colors(restes d’una fàbrica de

globus aerostàtics) i els proposem jugar-hi a veure què poden fer: empaitar-se,

posar-s’ho de cua, a sobre el cap, fer pessigolles...

Finalment, els passem uns taps de retoladors per lligar al final de les tires de roba i

unes tisores per fer forats a les caixes i anar penjant les tires formant unes

“cortines”. Així doncs, cada família personalitza la seva caixa/casa i s’hi posen dins

a fer un moment de relaxació.

En acabar la sessió, s’emporten les caixes a casa per seguir jugant.

MATERIAL:

Caixes, cintes de diferents colors, retoladors, ampolles, tisores, taps de retoladors

lligats a les cintes, cons...

VÍDEO I FOTOS

https://www.facebook.com/maristesigualada/videos/vb.1484098395172121/1814384

272143530/?type=2&theater

https://www.facebook.com/maristesigualada/videos/vb.1484098395172121/1814384272143530/?type=2&theater


MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

10

SESSIÓ 2

LLUMS I OMBRES

“Un espai sorprenent, misteriós, màgic...amb famílies...”

DESCRIPCIÓ:


Tenim l’aula a les fosques amb una cortina blanca al mig. Al costat oposat d’on

estem asseguts, hi ha un retroprojector. Anem projectant ombres d’objectes i

textures. Animem als nens (i pares si volen) a posar-se darrera la pantalla i fer

ombres amb el seu cos i interactuar amb els objectes projectats.Després d’apagar

el projector, encenem diverses tires de llums leds disposades per terra com

caminets màgics. Demanem als nens que les segueixin fins arribar a l’altre costat

de la sala on farem la segona part de la sessió.

Disposem les taules de plàstica separades per tot l’espai de manera que cada

família en pugui tenir una. Al voltant de les potes de la taula, hi hem posat una

roba blanca en forma de “U” que fa de pantalla. Cada família es posa en una taula

i, amb les tires de llums i la seva llanterna, creen les seves ombres. Utilitzem tot el

material disponible per crear personatges, espais, històries...màgia!

MATERIAL:

Demanem a les famílies que portin una llanterna; roba blanca penjada com una

cortina; retroprojector; material diversos per fer ombres: robes transparents,

textures, cel·lofanes, cons, tisores, tires de llums leds, pinces d’estendre roba...

VÍDEO I FOTOS





MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

11

SESSIÓ 3

CONSTRUÏM

“Una estona plena d’experiències creatives entre pares i fills”

DESCRIPCIÓ:


Partint de la idea de construir anem de més gran a més petit. Distribuir per la sala

caixes de cartró gran amb diversos forats rodons a totes les cares de la caixa.

Deixem un primer moment per agrupar-les, apilar-les,... lliurement com els agradi.

Després, posem al mig de la sala una pila de tires de foam i tubs de la construcció

i animem els nens a construir amb les caixes i les tires, a ajuntar-les formant ponts,

espais, connexions...deixant anar la creativitat i moure’ns entremig.

En un segon moment treballem en petit: els proporcionem unes planxes de cartró

troquelat amb punts i els animem a treure’ls i tornar a posar-los. Fer sèries,

alternar color, posar-los iguals, al revés...

Per últim els posem diverses caixes amb materials: punxons de fusta,

escuradents, foam, cons, caixetes de cartró, oueres...

I animem a construir objectes: animals, cotxes...deixant volar la imaginació, futur

enginyers!

MATERIAL:

Tubs, escuradents, xurros de piscina, rotlles de paper de wàter, rotlles de cartró

petit, boles rodones de cartró amb forats i ranures.

Xurros grans per fer ponts i caixes grosses.

VÍDEO I FOTOS





MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

12

SESSIÓ 4 Tot RODA

“Un aprenentatge cooperatiu ple d’emocions. Un moment i espai privilegiat

per a descobrir, interaccionar, crear, jugar...”

DESCRIPCIÓ:


Comencem l’activitat fent que els nens rodolin sobre el seu cos, facin la croqueta...

Amb diferents tubs petits, els pares i els nens fan massatges pel cos: braços,

cames, esquena...

Deixem tubs grans i gegants per posar-se al damunt, a dins, rodolar per sobre els

tubs individualment o més d’un nen, ajuntar-los...,fent tot tipus de jocs.

En un segon moment, juguem amb els cotxes que han portat de casa, els agafem i

els passem per dins dels tubs, ajuntem tubs amb altres nens...

Al passadís hi ha un circuit dibuixat al terra amb una cinta carrossera i el

segueixen amb els cotxes.

Amb els pares construeixen un circuit nou cada família i els anem ajuntant tot

creant una ciutat amb carrers, ponts i cases.

Finalment els donem uns cotxes amb uns retoladors enganxats amb precinte i uns

fulls grans de paper per dibuixar amb el cotxe.

MATERIAL:

Tubs de diferents mides, cotxes amb un retolador enganxat amb precinte; cinta

carrossera, fulls grans, retoladors...; capses, oueres, cons... per construir.

VÍDEO I FOTOS

https://www.facebook.com/maristesigualada/videos/1862671293981494/


MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

13

SESSIÓ 5

PINTEM I GAUDIM

“Una estona única i especial, en la que pares i fills comparteixen

imaginació, complicitat i emocions.”

DESCRIPCIÓ:


En aquesta sessió experimentem amb la pintura, els posem a l’abast suports i

materials diferents dels que fan servir habitualment per pintar.

Els mostrem com fer plantilles i tampons per estampar amb safates de porexpan,

rodets amb gomes elàstiques...

Experimentem sobre fulls.

En un segon moment, sortim al passadís on col·loquem una tira llarga de paper al

terra i ens descalcem per pintar amb els peus directament i també amb els peus

coberts de plàstic de bombolles.

En l’últim moment, tornem a l’aula i els donem un cartró a cadascú per fer-hi un

quadre aplicant les tècniques mostrades prèviament, pintant amb les mans,

estampant...

MATERIAL:

Demanem que portin de casa bata o roba que es pugui embrutar (o bé els la

deixem de l’escola). Pinzells, tempera, plàstic de bombolles, tubs de paper de

cuina, esponges de diferents formes, safates de porexpan, gomes elàstiques

paper d’embalar, cartró gran per pintar un quadre...

VÍDEO I FOTOS



MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

14

SESSIÓ 6

CONSTRUCCIONS, CONSTRUCCIONS

“Una estona privilegiada i màgica compartida en família”

DESCRIPCIÓ:


Posem al mig de la sala moltes caixes de cartró de mides diverses: grans, de

sabates, bombons...deixant que els nens juguin amb elles com vulguin tot

construint alguna torre, ponts, cases...

Després, cadascú hi escull una de gran i els pares van fent forats, portes, finestres

amb l’ajut de cúters i tisores.

Posem al mig de la sala caixes amb tubs de paper, punxons de fusta...i lliurement

cada família escull el que vol per anar personalitzant la seva “casa”.

Per últim, pintem amb retoladors lliurement per dins i per fora de la “casa”.

En acabar, s’emporten la seva construcció per seguir jugant.

MATERIAL:

Caixes de diferents mides: grans, sabates, bombons..,

Caixes amb materials diversos per construir; rotlles paper de wàter, retalls, foams

de colors semblant als xurros de piscina, pinxos, retoladors, cúters i tisores.

VÍDEO I FOTOS





MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

15

SESSIÓ 7

Explosió de COLORS “Observar, escoltar i tocar mitjançant el joc. És el primer aprenentatge infantil”

DESCRIPCIÓ:

Benvinguda, breu presentació petita explicació del que treballarem (justificació).

Ens proposem experimentar i descobrir el color tot pintant amb diferents tècniques

i suports, jugant amb els sentits. Avui, especialment, la vista i el tacte.

Primerament, una mica de màgia: cada nen amb una ampolla petita amb aigua i

els deixem escollir un paper de Pinotxo del color que els agradi. El posem dins

l’aigua i sacsegem l’ampolla tenyint-la del color escollit.

Posem les ampolles sobre un retroprojector i projectem els colors a una cortina

blanca.

En un segon moment, juguem i experimentem diverses tècniques de pintura.

1- Posem un full blanc sobre la taula i tirem un raig de pintura tempera de 2

colors primaris; ho cobrim amb un film transparent i deixem que el nen faci

les barreges escampant la pintura amb el moviment de les mans: circulars,

amunt, avall, un dit...

2- En un altre full, doblegat per la meitat com un llibre, tirem rajolins de pintura

amb un comptagotes i anem veient com baixen.

3- Pintem amb tires de cartró arrossegant la pintura.

4- Estampar amb les mans.

Anem penjant els fulls per assecar-los i fem l’última part de la sessió: enganxem

tires llargues de plàstic transparent entre dues cadires deixant-les a l’alçada dels

nens i amb un espai a sota per poder-les estirar. Si es vol, es pot pintar...

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

16

Voluntàriament pintar a sobre les tires de plàstic i mirar el traços que es fan des de

sota.

MATERIAL:

Ampolles petites d’aigua, retalls de paper Pinotxo de colors diferents. Pintura

tèmpera, papers blancs, film transparent, comptagotes...

Tires de cartró, pinzells, tires grans de plàstic (es ven a metres en casa de

pintura)...

VÍDEO I FOTOS



MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

17

SESSIÓ 8

No pintem mandales EN CONSTRUÍM

“El plaer de crear un mandala en família”

DESCRIPCIÓ:


Aquesta sessió és diferent de les altres: està oberta a tota la família amb un paper

important reservat pels germans més grans.

El primer moment el fem tots junts. Donem uns plats blancs de porexpan a cada

família i material divers per omplir el plat fent un mandala, una sanefa..., lliurement

(grans i petits).

Després, experimentem en petit grups i entendrem el concepte de mandala. Els

germans grans, juntament amb algun pare, es posen a un costat i van construint

molts petits mandales.

La resta s’asseuen al terra al voltant del dibuix del mandala, davant d’una porció.

Cada família anirà agafant el material que els hem donat i omplirà cada una de les

parts del dibuix.

Comencem posant taps de retoladors, porexpan, tubs de wàter, taps d’ampolles,

boles de cartró,...i omplim el mandala.

Finalment, afegim a tot el voltant els mini mandales que han fet els germans grans.

Pugem al 2n pis i observem el resultat des de dalt.

L’objectiu d’aquesta sessió era fer l’estrella del pessebre de l’escola.

Durant la sessió vam enregistrar tot el procés amb l’Stop Motion amb un resultat

molt interessant en passar l’animació en càmera ràpida. Vam posar la foto del

mandala sobre el pessebre i un codi QR del muntatge perquè tothom el pugui

veure.

MATERIAL: Cons (de tèxtil), foam, taps de diferents tipus d’ampolla, paper de wàter, plats

de cartró, estrelles de porexpan, restes de goma eva...

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

18

VÍDEO I FOTOS


Val la pena escoltar el testimoni dels pares al final d’aquest vídeo.


MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

19

SESSIÓ 9

Seguim el RITME

“La música és fantàstica per crear vincles”

DESCRIPCIÓ:


Ens proposem experimentar i descobrir el ritme tot pintant i tocant amb diferents

materials, jugant amb els sentits. Avui, especialment, l’oïda, el tacte i la vista.

En un primer moment, posem papers grans blancs al terra al mig de l’aula i ens

asseiem al voltant perquè puguin pintar. Deixem safates amb ceres toves, colors de

fusta, retoladors....Posem diferents músiques una de clàssica, una de moderna i una

de rock. Mentre dura la música, els nens van pintant lliurament el full. Fan exercicis

circulars primer amb una mà i després amb dues al’hora; proven també amb la

boca...

En un segon moment, posem diferents elements que puguin fer música al mig de la

sala i cada nen escull un objecte i prova el so que fa, lliurement sense cap guia.

Després escoltem ritmes sense fer sorolls.

En un tercer moment, seguir els ritmes amb els instruments que han escollit.

Al final, fer un moment de relaxació. Cada nen es posarà en unes hamaques que

hem preparat sota les taules amb una llumeta i música relaxant.

MATERIAL

Música, paper d’embalatge blanc, colors, retoladors, ceres dures, tubs per fer

sorolls amb pals, pots d’Actimel plens de cigrons per fer soroll, tires de roba per fer

les hamaques, llumetes.

MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

20

Música: Schubert serenade/Prokoview dance of the knights/Shoot to thrill.

VÍDEO I FOTOS



MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

21

SESSIÓ 10

Jocs amb FILS I TUBS

“Potenciar la comunicació, l’intercanvi d’experiències i joc, el vincle i el

contacte emocional pares /fills”

DESCRIPCIÓ:


En un primer moment fem jocs lliure amb diferents circuits de tubs i boles.

Treballem la motricitat fina així com la coordinació oculomanual.

Seguidament, sortim al passadís on hem muntat un circuit teixit de cordes a

diferents alçades. Tots junts, pares i fills, han de passar d’un costat a l’altre del

passadís. Treballem l’arrossegament; el gateig estimulant diferents patrons

motrius, tot passant el circuit de maneres diferents: drets, aixecant les cames,

aixecant els fils...

Al final, tornem a l’aula i cada família agafa una taula i un rotlle de fils per muntar

un mini circuit a sota de la taula. Proposem que connectin les taules entre sí amb

més fils i caixes que són túnels que els permetran moure’s d’una a l’altra.

MATERIAL:

Diferents estructures de circuits fetes a base de tubs, ampolles.. per jugar amb

boles de diferents mides. Tires de roba plastificada (restes d’una fàbrica de globus

aerostàtics)

Fils gruixuts per muntar circuits tipus “pista americana”. Caixes grans per fer

túnels.

VÍDEO I FOTOS



MO

MEN

TS C

REA

TIU

S EN

FA

MÍL

IA

22

ANNEX

Enllaç del primer moment creatiu en família de Maristes Pere Chanell

https://www.youtube.com/watch?v=0DmA-Q4jfu0&feature=share

Enllaç del vídeo per la reunió de pares de principi de curs.

https://www.youtube.com/watch?v=eqbu9S9KUMw&feature=youtu.be

Enllaç del vídeo per la reunió de pares de febrer.

https://www.youtube.com/watch?v=pc1XzGUEwmU&feature=youtu.be

Foto del codi QR per la revista de Marcel.lí que es fa a final de curs, promocionant el

moment creatiu sensorial.

Foto codi QR de l’estrella de nadal.

Bibliografia

Neuroeducación, Francisco Mora Ed. Alianza

Escuelas creatives, Ken Robinson. Ed.Penguin Randon House

Neuroeducación en el aula, Jesús Guillén

https://www.youtube.com/watch?v=0DmA-Q4jfu0&feature=share

https://www.youtube.com/watch?v=eqbu9S9KUMw&feature=youtu.be

https://www.youtube.com/watch?v=pc1XzGUEwmU&feature=youtu.be

MOMENTS CREATIUS EN FAMÍLIA - Maristes€¦ · Som escola verda i volem que els nostres alumnes i...

Documents

Transcript of MOMENTS CREATIUS EN FAMÍLIA - Maristes€¦ · Som escola verda i volem que els nostres alumnes i...