CEBA

MILA PARRA

5è A

2010-2011

1. NOMS

• En català: ceba

• En castellà: cebolla.

• En anglès: onion.

• Altres noms en català: ceba blanca, ceba d'Egipte o ceba porrera

2. ORIGEN

La ceba és originaria de l'Àsia occidental:

3. VITAMINES I PROPIETATS

• Minerals. Conté principalment potassi (170 mg), fòsfor (29 mg), calci (25 mg), magnesi (10

mg), sodi (4 mg) i sofre (0'3mg). En qualitats menors, ferro (0'4 mg), manganès, zinc, coure

i selenit.

• Vitamines: C (7 mg), E (0'14 mg), K ( 0'4 ug), B1 (0'046 mg), B2 (0'027 mg), B3 (0'116),

B6 (0'12 mg) i B9 (0'02 mg).

• Oli essencial amb components sulfurosos: disolfuri d'atilpopili, meterilal.liina i

ciclocil.liina, entra d'altres.

4. ALTRES PROPIETATS

• La ceba ajuda a controlar la diabetis i els nivells de lícits a la sang.

• La ceba actua com un antibiòtic natural reforçant el seu poder antimicrobià, amb el qual són

fàcilment combatibles constipats, bronquitis i infeccions de tipus gàstric.

• És relaxant, ideal per casos d'estrès.

• Té la capacitat per regular la tensió arterial, pel seu efectes ostensiu , especialment si es

menja crua i en amanides.

5. DESCRIPCIÓ DE LA CEBA

La ceba (Allium cepa L.) és una planta herbàcia vellosa. El seu desenvolupament és biennal i arriba

fins a l metres de llargària. Les seves fulles són semicilíndriques i naixen d'un bulb subterrani

d'arrels superficials. La seva tija és erecta i habitualment s'origina en el segon extrem té una

umbrl.la de flors blanques o rosades.

6. LA FOTOSÍNTESI DE LA CEBA

La ceba també fa la fotosíntesi com les altres plantes. Les arrels absorbeixen aigua i sals minerals

del sòl. L'aigua i les sals minerals barrejades formen la saba bruta. La saba bruta puja pels vasos

conductors de la tija fins a les fulles. Les fulles absorbeixen diòxid de carboni de l'aire. Les fulles

capten la llum solar gràcies a una substància verda anomenada “clorofil·la”.La llum proporciona

l'energia necessita per transformar la saba bruta i el diòxid de carboni en saba elaborada, és a dir,

aliment per a la planta.

7. VARIETATSCaracterístiques de la varietat Races produïda a Lleida:

• Color daurat.

• Carn blanca.

• Gust intens.

• Forma uniforme.

• Defenses mides, del calibre 1 al 6.

• Llarga conserven, ideal per a exportació.

8. CARACTERÍSTIQUES DE LA VARIETAT

FIGURES, AUTÒCTONA DE CATALUNTA:

• Color rosat, diferenciat de les antres.

• Gust dolç (no pica).

• Cruixent.

• Format irregular, més xata que rodona.

• Especial per al consum directe.

9. MÈS VARIETATS

Segons les necessitats de fotoperíode es classifiquen en: Voretats d'estiu són les que es cullen a

l'estiu i necessiten un fotoperíode llarg,o sigui, bastetes hores de llum per formar un bulb. També es

comesa com varietats de dia llarg. Varietat d'hivern són les que es cullen a la tardor i principis

d'hivern. Es coneixen com a varietats de dia curt o de fotoperíode curt i que es realitat s'hauria de

dir de fotoeríode menys llarg. El fotoperíode és: bé de període és un llarg temps.

10. EL CONREU DE LA CEBATemperatura:

És una planta resistent al fred però requereix temperatura una mica elevades i un mínim de duració

del dia per formar el bulb.

Es pot fer la sembra en pots amb 4-5 llavors per pot o en safates o testos petits

El reg:

El primer reg s'ha de fer després de plantar-la (és indispensable) duram 15-20 dies.

Ha d'estar en un clima adequat per a ella ( la planta).

11.MALALTIES I PRBLEMES:La formació prematura és el problema més habitual de la ceba. Sol ser deguda a les baixes

temperatures, per tant, és més habitual quan sembrem la ceba molt aviat, a l'hivern. Si ens trobem

amb aquest problema cal eliminar l'espiga floral el més aviat possible.

12. RECEPTASOPA DE LA CEBA:

INGREDIENTS:

Ceba 0,25Oli 0,69Mantega 0,14Farina 0,65Xerés 0,85Caldo 1,8OTOTAL 4,38

• Ceba -250 g : O,25.

• Oli – 100 ml : 6,90 l.

• Mantega – 1,48 : 1g .

• Farina – 0,65 : 1g.

• Xerés – 8,59 : 1g.

• Caldo– 1,80 : 1 l .

13. ELABORACIÓ

• Tallar de ceba fineta i sofregir-la en mig oli mig mantega fins que sigui rossa (triga molt i

s'ha de fer molt poc a poc i remenant sovint). Tirar-hi una cullerada de farina i coure-la una

mica, després afegir el xerés (un raig) i caldo o aigua amb un cuito deixar que bulli força.

• Per servir-la es posa en una olleta individual que vaig al forn,amb unes llesquetes fines de pa

torrat i força formatge ratllat per sobre, i es gratina. També és molt bona amb un ou cru tirat

abans de posar-la el pa.

14.LES VARETATS QUE TÉ LA CEBA:

VITAMINA C:

• Frena l'artrosi.

• Junt amb la A i la E són antioxidants: eviten la degeneració cel·lular.

• Protegida de la contaminació i dels efectes de fums del cigarrets.

• Ajuda l'estrès del colesterol.

• Accelera de cicatrització de les fractures òssies.

• Troben vitamines C en: kiwi, pebrot vermell, julivert, caquis, llimona, coliflor, espinacs,

taronja,...

VITAMINA E:

• La vitamina de cor. És antioxidant.

• Protegeix de les agulletes, rampes a les cames.

• Frena la pèrdua de memòria.

• Ajuda a estabilitzar el nivell de sucre (diabetis).

• Afavoreix la ciclació de les ferides.

• Actua com a preventiu del Parkinson ( el parkinson és: és una malaltia muscular, perdúa

dels moviments automàtic primaris, vol dir que la gent gran té problemes mou la ma sense

que ell la controli.

• Trobem vitamines E en: avellanes,ametlles , torrades, l'oli d'oliva, poma, espàrrecs,...

VITAMINA K:

Se l'anomena la vitamina de la coagulació de la sang.

Ajuda a mantenir els cossos durant la vellesa.

Trobem vitamines K en: en les fulles verdes,userda, tomàquet, col, coliflor,pastanaga, espinacs,

cigrons, xocolata, maduixes, carassa,...Àsia oriental

VITAMINA B:• Produeix energia a través dels aliments.

• Intervé en el creixement.

• Cuida la salut del cor i les artèries.

• Manté en bones condicions el sistema nerviós.

• Cuida la salut mental.

• Enforteix el sistema immunològic.

• robem vitamina B en: carn de vedella, de pollastre, de porc, els ous,...

• En el llevat de cervesa principalment. També en els cereals integrals, llegums, anus,...

RECULL LITERARI De vegades sóc rabiosa,

Fins i tot,puc fer plorar.

D'altres cops sóc deliciosa

i esdevinc un bon menjar.

PISTA 1:

Marró per fora,

blanca per des.

PISTA 2:

Sóc present al sofregit.

PISTA 3:

Sóc la... SÓC LA

C__B__

WEPGRAFÍA DE LA CEBA:

WWW.GOOGLE.ES (IMAGES )CEBA)

WWW.GOOGLE.ES (CEBA)WIQUIPEDIA)

BIGRAFÍA:

LLIBRE DE L'HORT.

LLIBRE DE NATURALS.

FOTOS DE LA CEBA