MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat...

27
Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes per a Que cantem avui i Que toquem avui Lídia Pérez Requena Llicència d’estudis 2007. Dep. d’Educació MEMÒRIA 1 Esceno grafia

Transcript of MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat...

Page 1: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

1

Esceno

grafia

Page 2: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

2

iAtrezzo

acompanyamentscoloristes per aQue cantem avui iQue toquem avui

Nom i cognoms: Lídia Pérez RequenaCurs escolar: 2006-2007

Centre de treball: IES Jaume I de Salou

Page 3: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

3

Especialitat o àrea: Educació visual i plàstica

ÍNDEX

1. Introducció………………………………………………….. ...... 3-41.1. Antecedents del tema objecte del treball…..… .........4-71.2. Explicació del tema…………………………………........ ..7-81.3. Objectius i resultats proposats…………………........ 9-10

2. Treball dut a terme…………………………………........ ...... 102.1. Disseny del pla de treball……………………….. ....... 10-162.2. Metodologia emprada........................... .............16-172.3. Elaboració del material didàctic.............. ................182.4. Descripció dels recursos utilitzats........... ...............18

3. Resultats obtinguts3.1. Presentació dels materials elaborats.......... .............193.2. Guia didàctica per al professorat: desenvolupa ment de les

activitats, materials i recursos................... .......193.3. Material per l’alumnat........................ ...................19

4. Conclusions..................................... .....................19-20

5. Bibliografia comentada............................. .............20-25

6. Llistat d’imatges.................................. ....................25

7. ANEXOS....................................................................26

7.1. Guia didàctica per al professorat............. ...........1-1907.2. Fitxes pels alumnes........................... ...........156-201

Page 4: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

4

1. INTRODUCCIÓ

Un dia, en el nostre departament d’expressió (Educació visual I plàstica, Músicai Educació física) va sorgir la idea de fer quelcom que motivés de veritat alsnostres alumnes. Pensàvem totes tres àrees que els nostres continguts tenienla sort de poder oferir una sortida diferent del que es dóna a l’aula. Així vanéixer la idea de fer un espectacle multicultural on música, educació visual iplàstica i educació física treballarien conjuntament en un projecte únic.Les meves dues companyes d’institut de l’àrea de música, Rosa Sanahuja iCristina Duran van treballar sobre els arranjaments vocals i elsacompanyaments midi donant lloc a les dues llicències d’estudi respectives:“Què toquem avui?” www.xtec.cat/~cduran12 i “Què cantem avui?”www.xtec.cat/~msanahu4. Aquestes dues llicències es van portar a terme elcurs escolar 2005-2006 a la categoria B2, per tant, ja es poden consultar al’xtec. I a partir d’aquests dos treballs vaig proposar el meu.La realitat del nostre centre, l’IES Jaume I de Salou, aportava un afegit a lamotivació degut a la gran quantitat d’alumnes nou-vinguts d’arreu que tenim alcentre: Senegal, la Xina, Amèrica del Sud, Illes Britàniques, est d’Europa... Lanostra multiculturalitat degut a ser un centre de zona costanera fa latent lanostra gran diversitat d’alumnat i els problemes moltes vegades inevitablesd’integració.Presentem doncs la manera de fer un espectacle multidisciplinar a on lesassignatures artístiques puguin treballar conjuntament per a la realització d’unespectacle que intenti salvar aquestes diferències culturals per a que,mitjançant la música, el ball i la creació de decorats i vestuaris entenem elconcepte d’alteritat i l’acceptem treballant per a una escola del futur.Malauradament la part d’Educació física no s’ha pogut treballar en una altrallicència però esperem que algun dia es pugui realitzar. Però tot i això,comptem amb la col·laboració de l’àrea d’Educació física per a poder fer larepresentació en l’apartat dels balls.Igualment agrairem la participació dels departaments de llengües per aconfeccionar un petit guió literari que sigui el fil conductor de l’obra, enllaçantles músiques i balls d’una manera enginyosa que resulti més agradable per alnostre alumnat.

Page 5: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

5

La necessitat d’adaptar els nostres continguts a un canvi d’alumnat cada copmés evident en les nostres aules ens ha fet plantejar aquest treball.

1.1 ANTECEDENTS DEL TEMA OBJECTE DEL TREBALL

Antecedents primers:

Durant els meus anys d’experiència he observat una manca d’aplicabilitat deles àrees d’expressió. Quelcom et diu que les matemàtiques et serviran per lavida quotidiana perquè bé hauràs de saber operar per a poder fer comptes,conèixer la geografia o la història del país per tenir coneixement de la nostrarealitat i per saber perquè la nostra societat és així, però el resultat finald’estudiar assignatures d’expressió queda una mica ambigu, per no dir del totambigu perquè els nostres alumnes no veuen l’aplicabilitat de les assignaturesd’expressió. Els nostres alumnes i d’altra gent.No fa falta parlar del gran problema de ser uns analfabets visuals, de fet, avuien dia la gran majoria d’analfabetisme és d’aquesta mena, casi tothom sapllegir però una gran quantitat de gent no saben interpretar les imatges i elresultat pot ser un domini total de la nostra voluntat. Això es fa evident en moltsàmbits, des de la publicitat fins al simple embolcall d’una xocolatina. Creiemdoncs, en la necessitat d’una cultura visual i que els nostres alumnes, ambl’aplicabilitat, al igual que un dia va ser el científic per a les ciències (si eracientífic era més ben considerat que allò que no ho era, l’eterna rivalitat entrelletres i ciències), entenguin la importància d’una cultura visual.Sempre que he plantejat crèdits variables per als meus alumnes he intentat queaquests fossin finalitzats amb algun resultat útil que evidenciés aquest fet: desd’exposicions per sensibilitzar a la resta de la comunitat educativa fins adissenys de làmpades que després es podien emportar a casa i encendre-les ales seves habitacions.El fet de començar aquesta experiència també va venir donada per l’interès enel món de l’escenografia des dels temps en que havia

Page 6: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

6

treballat com a aparadorista, abans d’ensenyament. L’aparador és com unacaixa escènica on passen coses. La idea m’atreia molt, conèixer unmón totalment desconegut per a mi i amb tanta relació amb la mevaassignatura. Des del volum i la geometria descriptiva fins a conceptes devestuari i il·luminació (pintar amb llums) feien interessant la proposta.Els anys escolars 2002-2003 i el 2003-2004 vaig formar part d’un grup detreball anomenat “El cos”, organitzat per l’ICE i amb col·laboració amb d’altresprofessors/res de la mateixa àrea que jo degut a la mancança de materialsobre art contemporani per al nostre alumnat. Aquesta recerca és la mateixaque em portà a interessar-me per aquest treball, material per a poder crear unespectacle, qualsevol, i oferir els materials i les tècniques per a muntar-lo. Unespectacle que permetria integrar a una gran quantitat d’alumnat nou vingutque enyoren els seus països i els seus costums. Plantejat en forma de ball icançons encara feia més atractiva la idea.

Antecedents més propers: “Mozart, un amic”

Hem de parlar de l’espectacle que van portar a terme el passat mes de generde 2007 al TAS (Teatre Auditori de Salou) amb alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESSOdel nostre centre, l’IES Jaume I de Salou, amb les dues companyes de música,Rosa Sanahuja i Cristina Duran, un estudiant de BAT, Jesús Coca, el qual vafer al seu treball de recerca les coreografies “raperes” del musical juntamentamb l’estudi del muntatge de tot l’espectacle, jo mateixa i la col·laboraciódesinteressada i inestimable d’un grup de teatre amateur de Salou “AssociacióSalou Teatre” que ens va ajudar amb la idea del guió i amb l’assaig del’espectacle.Vam portar a terme la mateixa experiència que proposàvem en les nostresllicències, un espectacle musical en col·laboració de les tres àrees d’expressió.El tema va ser l’any MOZART, i el títol de la nostra representació: “Mozart, unamic” . A partir d’un guió molt senzill vam començar a treballar. La idea erarelacionar algun concepte actual que motivés als nostres alumnes, tantallunyats de l’època i de la música d’en Mozart. I ho vam trobar. Uns “rapers”del nostre temps entraven en una casa abandonada i ves per on era la casad’en Wolfang Amadeus Mozart, aquest es trobava com una esculturaparalitzada com les de les

Page 7: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

7

Rambles de Barcelona i al llençar-li una moneda començava a parlar. Elresultat va ser un continu anar i venir de músiques i balls d’en Mozart (La flautamàgica amb el Papageno i la Papagena, minuets,…) combinat amb uns ballsdels “rapers” d’una alta qualitat.Els nostres alumnes saltaven dels seients cada vegada que sortien els ballarinsi xiulaven d’emoció quan reconeixien els seus companys.L’apartat del vestuari i d’atretzzo de l’escenografia va ser fet per part del meualumnat d’Educació visual i plàstica en dos crèdits variables de volum on esvan confeccionar vestits per a tots els participants: els protagonistes portavenroba dissenyada exclusivament per a ells i la resta de grup coral i de músicsportaven unes perruques a l’estil del segle XVIII fetes amb cintes de llaç i unescasaques de paper de diari amb lletres musicals enganxades. Amb la carapintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble.L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer on actuaven elsrapers, amb la típica tàpia grafitada i els cubs de la brossa amb papers llençats,a l’estil del Bronx i la casa d’en Mozart, amb tons blancs i negres, amb llençolsque tapaven mobles que des de feia temps no es feien servir per a simular unacasa abandonada. Fins i tot teníem un llum de llàgrimes que penjava damuntdels nostres protagonistes.El cor i el grup musical se situaven a l’extrem que quedava buit de l’escenari.L’escenari bullia de colors i formes.El producte final va ser un espectacle on van participar més de vuitantaalumnes, entre actors i ballarins, sense comptar amb els alumnes dels crèditsvariables que van confeccionar els vestits i els decorats i els actors amateursque van participar voluntàriament i desinteressadament en el muntatge delnostre espectacle.Del muntatge hi ha imatges que adjunto en el treball, també hi ha un vídeo del’actuació però per motius de drets d’imatge no es pot penjar a la xarxa.Ara ja estem preparant el nostre proper espectacle, no tenim títol o potser si,serà alguna cosa així com “Músiques del món” i portarem a terme les nostresllicències d’estudi. La Rosa Sanahuja, autora d’una de les llicències d’estudi ales que faig referència en tot el treball, ja ha demanat al grup amateur de teatrede Salou que ens ajudin de nou en el proper espectacle perquè ens vamentendre molt bé i va ser una bonica

Page 8: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

8

experiència. La seva resposta ha estat que sí i ara ja hi treballen en el que seràel guió del nostre nou espectacle. Esperem que el resultat sigui igual de bo, simés no, que en l’anterior espectacle, ja estaríemsatisfetes. Ens agafa amb més experiència, més idees i més pràctica a l’horade solucionar problemes i com diuen l’experiència és un grau.

1.2 EXPLICACIÓ DEL TEMA

Muntar un espectacle multicultural on les tres àree s d’expressió treballinconjuntament : Música, Educació física i Educació visual i plàstica treballant enuna representació multidisciplinar en format de musical.L’apartat de música ja es pot consultar a l’xtec perquè aquesta part ja va estartreballada l’any escolar 2005-2006 en dues llicències d’estudi tipus B2. Estanpenjades i es poden consultar i/o descarregar.El resultat van ser els arranjaments vocals i midi de les següents músiques icançons en l’apartat de música popular :La cançó maorí “Gna iwi e” de Nova Zelanda, la cançó “Els mesos de l’any” dela Xina, la dansa àrab del ventre de l’Àfrica del Nord, la música andina “Poco apoco”, el merengue, salsa…tot d’Amèrica del Sud, els blues, swing, square,ragtime…de Nordamèrica i les músiques celtes i catalanes d’Europa.Des de l’àrea de llengües també ens podrien ajudar a confeccionar un petitguió literari que faci de fil conductor de la nostra representació, però en elnostre cas i degut a la nostra experiència passada amb l’espectacle d’en“Mozart, un amic” aquest guió l’escriuran el grup de teatre amateur de Salou“Associació Salou Teatre”.Per part meva la feina comença ara. Des de l’estudi de conceptesd’escenografia, vestuari i il·luminació fins a la part més creativa dedissenyar les escenografies i els vestuaris. El resultat pretén ser el muntatged’una obra musical amb tot el que faria falta per a poder muntar-la: des deldisseny dels escenaris i il·luminació fins als materials i les tècniques per atreballar-los.A partir de les cançons i les músiques proposades buscaré informació sobreaquests països, les seves representacions teatrals i musicals. Pretenc que elresultat damunt de l’escenari sigui una barreja de

Page 9: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

9

coneixement del país d’una manera visual i aportacions històriques sobre lesseves representacions teatrals. També m’agradaria fer referència d’una maneragràfica a la història del teatre a Europa des de finals del Barroc fins als nostresdies, el teatre contemporani: Cage, Schechner, Lebel, Marcel Marceaux,Grotowski, Peter Brook, l’herència del 68, Tadeus Kantor, Bob Wilson, elfenomen del circ en el teatre, Lèpage…etc.Damunt de l’escenari vull la suma de coneixements geogràfic-històrics amb elsconeixements teatrals.La feina és creativa, majorment, i aquests escenaris i vestits es podran ferservir per fer la mateixa representació o utilitzar els mateixos materials itècniques per a fer qualsevol altre tipus de muntatge.

La idea és treballar amb materials fungibles de baix cost amb moltespossibilitats, donar referències de com treballar aquests materials. Es tractad’un manual molt pràctic, fins i tot amb fotografies i dibuixos de com treballar iels resultats que es poden obtenir.El professor/a que utilitzi aquest material podrà disposar també de fitxes peraquells alumnes nou-vinguts o no que tinguin necessitats educatives especials irecursos per a dissenyar un teatrí, per a dissenyar una escenografia, per apintar amb llum i per a dissenyar el vestuari.Els apartats estaran clarament diferenciats per a poder treballar per separat elsdiferents àmbits. Així doncs hi haurà una part més teòrica de coneixementstècnics i història del teatre, un apartat d’escenografia totalment creativa, unapartat de vestuari i un apartat d’il·luminació.Així també hi haurà una guia didàctica per al professor i fitxes per poderimprimir d’alguns continguts per treballar a l’aula.Hi haurà un web on consultar d’una manera més fàcil i directa tot aquestmaterial.La feina és molta part de recerca, ja que com he dit al començament del treballel meu desconeixement de la matèria teatral fa que hagi decomençar des de zero. Però així puc separar el material que és simplementd’informació per al professorat del que realment m’interessa que és la part méscreativa.

Page 10: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

10

1.3 OBJECTIUS I RESULTATS PROPOSATS

Objectius proposats:

Generals:

- Dotar de material didàctic a l’aula d’educació visual i plàstica per a larealització d’aquest espectacle musical o d’altres de característiques similars,donant així un ampli ventall de materials i tècniques per a realitzar lesescenografies, vestuari i il·luminació.- Treballar el concepte d’alteritat des d’una disciplina com és la representacióteatral i musical en el nostre centre de treball amb una realitat cada vegadamés multicultural.

Específics:

- Reflexionar sobre aspectes relacionats amb l’escenografia, atrezzo i vestuarirelacionat amb les diferents cultures.

- Proporcionar material per tal de poder treballar aspectes bàsicsd’escenografia com ara continguts i recerca de materials adaptables a l’úsescolar i de fàcil realització i transport.

- Proporcionar material per a poder treballar aspectes bàsics relacionats amb lail·luminació adaptada al teatre.

- Proporcionar material en forma de fitxes amb figures bàsiques de ninots on espugui crear diferents versions de vestuari.

- Proporcionar un catàleg de materials efímers, de baix cost i lleugers pertreballar a l’aula i muntar les escenografies.

- Proporcionar informació en forma de catàleg de materials per a poder fer elsvestuaris d’una manera creativa i funcional pel espectacle muntat.

Page 11: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

11

- Conèixer decorats de teatre convencional i de teatre contemporani per apoder estudiar-los, analitzar-los i adaptar-los al projecte en curs.

- Oferir una guia didàctica per al professorat per a poder treballar el projecteque proposi. Es tracta que aquest material sigui aplicable a qualsevol altreespectacle de similars característiques.

- Raonar la pràctica de l’educació visual i plàstica com a una cosa pràctica ambfuncionalitat diversa.

- Introduir als alumnes en el món de l’escenografia i del teatre, descuidat devegades, pel currículum general de l’assignatura.

- Fomentar el respecte per d’altres cultures siguin d’on siguin i potenciar així elconcepte d’alteritat.

- Fomentar el respecte i el gust per l’educació visual i plàstica.

- Introduir el concepte de cultura visual (1) referent a l’alumnat del nostrecentre.

2. TREBALL DUT A TERME

2.1. DISSENY DEL PLA DE TREBALL

2.1.1. Elecció de les músiques de l’apartat de músiquespopulars procedents de les llicències d’estudi: Quècantem avui? i Què toquem avui?

2.1.2. Buscar informació sobre ESCENOGRAFIA engeneral i qüestions de muntatge d’escenaris, dissenyde vestuaris i il·luminació. Informació per alprofessorat en forma de resum.

2.1.3. Buscar material d’investigació sobre les cançons,músiques, els països dels quals provenen lesmúsiques, paisatges, elements de referència a lescultures i elements propis del teatre des de finals delBarroc fins al teatre contemporani.

2.1.4. Disseny d’un teatrí per a qüestions de dissenyescenogràfic.

2.1.5. Elaboració dels dissenys escenogràfics per a cadapaís o música. Part de creació.

2.1.6. Catàleg de materials i tècniques per a construir lesescenografies, els vestuaris i la il·luminació de cada

Page 12: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

12

proposta.2.1.7. Disseny de fitxes per a nou-vinguts o de reforç.2.1.8. Redactar la guia didàctica per al professorat.2.1.9. Correcció ortogràfica i gramàtica de tot el material

escrit.2.1.10. Creació d’un web amb tot el material dissenyat.

2.1.1. De les dues llicències d’estudi de música agafarem l’apartat de lesmúsiques populars per fer referència a l’anàlisi de la multiculturalitat en elnostre centre. Les cançons i músiques es poden escoltar en les adreces webque he assenyalat al principi de la memòria.Les músiques seleccionades són:

Cançó maorí “Nga i wi e” de Nova Zelanda; “Els meso s de l’any” de laXina; el “Tue tue” i la dansa del ventre de Ghana i el nord d’Àfricarespectivament; música andina “Poco a poco”, mereng ue, salsa… del Sudd’Amèrica; els blues, swing, square, ragtime… d’Amè rica del Nord i lesmúsiques celta i catalana d’Europa.

2.1.2. Informació sobre ESCENOGRAFIA. Història del teatre i aspectestècnics sobre el disseny escenogràfic.

S’ha seleccionat aquí un mínim d’informació sobre la història del teatre iaspectes tècnics sobre escenografia per al professorat. Es tracta de conceptesbàsics pe a donar a l’alumne una pinzellada bàsica sobre aspectes teatrals.En la guia didàctica es troba tota aquesta informació per a que el professor/a lautilitzi segons més convingui: simplement com a informació per a ell o com acontinguts de l’àrea d’Educació visual i plàstica.

Page 13: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

13

Ja he explicat que la informació trobada sobre el tema es pot parlar tant com esvulgui, però el que aquí ens ateny és la part més creativa i tècnica.De totes maneres adjunto bibliografia extensa sobre el tema i si algú te lanecessitat d’ampliar conceptes ho pot fer.La informació respon a unes necessitats mínimes ja que no ens podem fercàrrec d’una macro producció degut a la infrastructura i a l’economia delscentres públics d’ensenyament, a més de l’edat cognitiva dels nostres alumnes.No podem pretendre crear un espectacle de nivell professional perquè em deser conscients de les nostres mancances i dels nostres nivells.

2.1.3. Buscar informació sobre les cultures, paisat ges iaspectes teatrals dels països escollits.

Aquesta és l’apartat més relaxat, ja que es tracta de buscar informació visual ide contingut sobre els països escollits. Es poden consultar diferents fonts, comper exemple:

-enciclopèdies generals-llibres qualssevol de la biblioteca-revistes de viatges referents en aquests països-a la xarxa…qualsevol punt d’informació és vàlid per aconseguir el nostre objectiu: tenirimatges diferents de cada cultura per a començar a treballar.En aquest apartat jo ja he buscat la informació i l’adjunto en la guia didàctica,així doncs es pot mirar simplement o a partir d’aquestes dades es podenconstruir diferents escenografies ja que el material d’investigació es pot ferservir igualment.El que és important és la manera de treballar i de buscar el materiald’investigació.

2.1.4 Disseny d’un teatrí .

Es donen les pautes per a construir un teatrí a partir d’una capsa de

Page 14: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

14

sabates. S’adjunta la decoració exterior, el teló de fons i el terra delteatrí que es poden fer més petits o més grans mitjançant ampliació o reduccióde fotocòpies.Aquest recurs pot estalviar molts errors de disseny i construcció ja que ensaproxima a la idea de com quedarà el nostre escenari.A part, es pot fer servir com a recurs per aquells alumnes amb problemesd’aprenentatge o per alumnes nou-vinguts que es poden fer càrrec fàcilment deretallar i enganxar les fotocòpies en color dels elements decoratius.A l’hora és un bon exercici també per a estudiar les escales (de reducció oampliació). Treballem amb una escala d’1:20 on 20 cm de realitat són 1 cm alteatrí i també es poden fer estudis de perspectiva cònica en el terra del teatrí.Així doncs, es poden treballar conceptes de geometria plana (amb les escales)i de geometria descriptiva (amb la perspectiva cònica).Tota aquesta informació es troba a la guia didàctica del professorat.

2.1.5. Elaboració dels dissenys escenogràfics

Aquesta és la part més creativa. A partir de tota la informació trobada es creenles diferents escenografies per a cada país. Com ja vaig comentar, intentaré ferreferència visualment a diferents aspectes com són: el reconeixement de cadapaís a través d’imatges pròpies, referents del seus teatres o espectaclesteatrals i referents a la història del teatre contemporani. La meva tradicióartística fa que no només es busquin imatges reals sinó també simbòliques quefacin pensar una mica a l’espectador per saber perquè aquell element es trobaen aquell lloc.També es prepararan els vestuaris per a cada escenografia i el dissenyd’il·luminació que acabarà per completar l’escena.Els vestuaris es faran a partir d’uns maniquins on es podran vestir i canviar perfer possibles variacions. Aquest mateix maniquí es podrà fer servir per aqualsevol altre disseny de vestuari o canvi d’aquest.

Page 15: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

15

2.1.6. Catàleg de materials i tècniques

Aquest seria el segon apartat més important del treball. A més de la partcreativa ens interessa conèixer els materials i les seves possibilitats. Es tractade que quan s’hagi de treballar a l’aula les sorpreses referents a problemestècnics siguin les mínimes.Es donaran doncs aquí un ampli ventall de materials i la manera de treballar-los. S’adjuntaran fotografies i dibuixos tant per a fer els decorats com per a ferels vestits.Es tracta de materials de baix cost i molts d’ells fungibles, per tant s’haurà depensar quin és el més adient cada cop.

2.1.7. Fitxes pels alumnes

Es prepararan una sèrie de fitxes amb material per a que l’alumne/a puguitreballar a l’aula i participar del projecte. Ens hem trobat moltes vegades que alfer un projecte d’aquestes característiques els alumnes nou-vinguts fan el quese’ls hi diu no perquè ho entenguin sinó per mimesi dels companys. Ambaquestes fitxes intentarem provocar l’autonomia de l’alumne/a nou-vingut/da ique se senti part del projecte participant d’una manera més creativa que no pasimitant als seus altres companys. Primer vaig pensar en fer fitxes de vocabulariperò l’experiència em va aconsellar que amb aquest tipus de fitxes el que fasés excloure més als alumnes perquè en pit ja han llegit les quatre o cincparaules de la fitxa ja han acabat i no tenen res a fer. A més, de que en aquestcas es tractaria de vocabulari específic que no crec que sigui primordial per aalgú que acaba d’arribar al país. Així que vaig optar per tipus de fitxes decreació de materials i per a treballar d’una manera independent en el projecte.Alhora que pot servir de material per al professorat quan està explicant la partmés tècnica i que els alumnes puguin començar a treballar.Molts cops ens troben amb dificultats a l’aula quan aquests alumnes nou-vinguts no entenen les nostres explicacions, però en aquest projecte podranparticipar gràcies al disseny d’aquestes fitxes de treball.

Page 16: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

16

2.1.8. Guia didàctica

En la guia didàctica el professorat trobarà les pautes per portar a terme elprojecte. Tant aspectes d’informació bàsica fins a aspectes més creatiuspassant per la construcció i disseny de decorats i vestuari.És una guia pràctica que pretén facilitar la feina del professor/a que esdecideixi a fer possible aquest o un altre espectacle i facilitar-li la feina.Tot està documentat i fotografiat per a tenir imatges referents a la manera detreballar, com fer els dibuixos de les possibles escenografies i pautes per atreballar els materials dins de l’aula.Aquest catàleg es pot ampliar i a més es poden fer variacions, ja que no és unprojecte tancat sinó que aspira que cada professor/a inclogui els seusconeixements sobre la matèria fent el projecte encara més creatiu.El total de la guia didàctica és de casi dues-centes planes però aquestaconsulta d’informació s’ha agilitzar gràcies a la creació del web. En aquest webes podrà consultar el més bàsic amb l’opció sempre d’anar al total de la guia i ala plana que ens interessa a través d’un document en pdf de tot el contingut.

2.1.9. Correcció ortogràfica i gramàtica de tot l’e scrit.

En aquest apartat s’ha corregit tot allò que hem escrit atenent a l’ortografia i al’estil i tenint en compte sobretot l’ús del gènere per a diferencia l’alumne del’alumna.

2.1.10. Creació d’un web de la llicència.

El que en principi semblava una feina més per a completar el projecte s’haconvertit en la part que considero serà més pràctica. El resultat de la guiadidàctica contemplada en unes dos-centes planes ha fet que el web sigui unrecurs molt més pràctic i ràpid que la consulta de total de la guia.A part que ha estat molt més motivador ja que no havia dissenyat cap planaweb fins ara i he gaudit pensant en el disseny de les planes a

Page 17: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

17

través de les fotografies de les escenografies i fent vincles eficaces per aque aquell que consulti el web pugui moure’s d’una manera fàcil i entenedora.

2.2. Metodologia emprada

2.2.1. Primerament s’ha hagut de fer un treball d’investigació i trobar informaciósobre el món de l’escenografia: tant en l’elaboració dels decorats, el vestuaricom en el disseny de la il·luminació.Aquesta recerca d’informació s’ha fet a través de la xarxa i bibliogràficament.

2.2.2. Un cop feta aquesta recerca s’ha resumit per donar unes pautes moltbàsiques per al professorat. Es tracta d’uns continguts mínims per a introduir-seen el món de l’escenografia i en la part més tècnica dels muntatges dedecorats.

2.2.3. Després s’ha passat a fer la recerca del material d’investigació. Aquestconcepte fa referència a tot aquell material, majoritàriament visual de cada paísdel qual s’ha de fer l’escenografia. A partir d’aquestes imatges s’han creat elsdissenys escenogràfics de l’obra.

2.2.4. Un cop obtingut aquest material s’ha passat a fer la part més creativaque és la dels dissenys de les escenografies de cada país, delsvestits i de la il·luminació corresponents. Aquesta seria la part més importantdel treball, ja que tot és material inèdit i original.

2.2.5. Acte seguit es redacta el catàleg de possibles materials amb informaciótant diversa com quins materials podem fer servir, avantatges, possiblesproblemes amb diferents tècniques. Segurament que és l’apartat més valuósper al professorat degut al gran estalvi de feina que representa buscar i provarels materials. Es tracta en tot moment de materials de baix cost, alguns d’ellsfungibles i amb moltes possibilitats.

Page 18: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

18

Els materials els trobem classificats en un primer terme en generals, els ques’utilitzaven abans en les escenografies més clàssiques i acte seguit elsmaterials per a fer possible aquestes escenografies en concret.Aquesta classificació permetrà al professor/a escollir la que més li interessi encada cas.

2.2.6. Després s’han dissenyat fitxes i material per a treballar directament al’aula només havent-lo de descarregar del web.

2.2.7. I tot aquest material es pot consultar en la guia didàctica del professorat,que ha estat redactada com a base de dades referents als conceptesescenogràfics (decorats, vestits i il·luminació) i com a catàleg de materials itècniques. Així mateix en aquesta guia també hi ha les fitxes per alumnat nouvingut i/o amb dificultats d’aprenentatge, i per la resta del grup-classe.

En tot moment s’acompanyen les explicacions teòriques de material visual perser molt més evident i clarificador dels conceptes. Les fotografies són originals ipropietat de l’autora i les que no són citades amb la seva procedència.

Tot el projecte ha esta tutoritzat pel professor Albert Macaya de la facultat depedagogia de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Les citesesporàdiques d’un cop al mes han servit per a concretar aspectes teòrics ienfocar el treball cap a una vessant més pràctica. Es tracta d’introduirconceptes nous de teatre en el currículum d’ensenyament a través de la meva id’altres assignatures fent del coneixement d’aquesta disciplina una eina per aintegrar l’alumne nou-vingut i treballar el concepte de respecte cap a les altrescultures i acceptació d’allò diferent del nostre.

Page 19: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

19

2.3.Elaboració del material didàctic:

- Selecció dels continguts més bàsics referents a conceptesescenogràfics, des de els decorats, vestuari fins la il·luminació.

- Selecció dels materials d’investigació més adients, tenint en compte tantels països que representarem com a conceptes de teatre contemporani.

- Creació de les escenografies, vestuari i escollir la il·luminació per a cadadisseny escenogràfic.

- Creació d’un catàleg amb les possibilitats reals dels materialsesmentats. Aquest catàleg inclou fotografies originals de quins materialssón i com treballar-los.

- Creació de fitxes per: alumnat nou-vingut, amb dificultats d’aprenentatgei per a la resta del grup classe.

- Elaboració d’una guia didàctica amb tota la informació resultat de lainvestigació de la llicència d’estudi.

2.4.Descripció dels recursos utilitzats

- La xarxa- Bibliografia específica sobre el tema- Programes d’ordinador:- Programa d’edició de text: Microsoft Word- Programa de full de càlculs: Microsoft Excel- Programa de maquetació per a Mac: Freehand 9- Programa de retoc d’imatge: Adobe Photoshop- Programa per a crear arxius PDF: Acrobat- Programa per a disseny de webs: Dreamweber- Programa per a disseny de webs: Macromedia Flash- Maquetes de les escenografies: paper, cartró, tèmperes, retoladors

calibrats, llapissos aquarel·lables...- D´altres materialas: escumes, esprais, barilles de fibra òptica, llums...- Càmera fotogràfica digital- Biblioteca municipal de Tarragona

Page 20: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

20

3. Resultats obtinguts

3.1. Presentació dels materials elaborats

El resultat final d’aquest treball es pot consultar a la memòria redactada, la guiapel professorat i més fàcilment a l’adreça……………………….

3.2 Guia didàctica per al professorat

La guia didàctica per al professorat es podrà consultar en el Departamentd´Educació o bé al web de la llicència.

3.3. Material per a l’alumnat

El material per l’alumne/a es pot localitzar en la guia didàctica i també en elweb de la llicència, sent possible descarregar-lo en forma de fitxes per atreballar directament a l’aula.

4. CONCLUSIONS

El resultat d’aquesta llicència és el d’un material pràctic per a poder realitzaraquesta o d’altres escenografies de qualsevol espectacle musical o no en elque participin alumnes.No volia fer un tractat sobre teatre sinó aconseguir que a través d’aquestadisciplina els alumnes nou-vinguts participessin de la vida educativa en unprojecte que els inclogués i no que els exclogués degut al problema de lallengua.Des de l’experiència i davant de la nostra realitat, un país amb cada cop més,més immigració, em va fer plantejar un projecte que tingués relació amb lameva assignatura, amb d’altres al mateix temps, creient en lamultidisciplinarietat del projecte, per a poder treballar conceptes tant properscom són el teatre i tant desconeguts per la majoria dels nostres alumnes.

Page 21: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

21

No és només un projecte artístic sinó també un projecte lingüístic que te unadoble vessant: una primera, de crear un guió literari per a que sigui fil conductorde l’obra i, en segon terme, de missatge per als nostres alumne on es podentreballar conceptes sobre temes dels eixos transversals o sobre ètica, alteritat,acceptació d’allò diferent del nostre...etc.Material que ajuda a pensar en d’altres tipus d’escenografies de lesconvencionals i planteja nous reptes amb aquestes o d’altres escenografiesque es puguin idear. La importància d’aquesta llicència és que obre portes anous projectes teatrals i a la investigació de nous materials adaptats a lacreació escenogràfica. S’obre tot un món de possibilitats al pensar en lescaracterístiques dels materials i les possibilitats creatives.Està tot pensat per a fer possible el projecte i també està pensat per aquellsalumnes nou-vinguts que participin del projecte, al igual que els alumnes queescolleixin els crèdits variables referents al muntatge.Per finalitzar, crec que és un bon material per al professorat degut a la sevapracticitat i degut també a que no existeix abundant material en referència altema de muntar escenografies diferents de les clàssiques en els centreseducatius.

5. BIBLIOGRAFIA COMENTADA

SOBRE TEATRE

“Vull saber. El teatre contemporani”. Mercè Saumell. Ed. UOC. Barcelona,2006.COMENTARI:Un llibret molt breu i molt sintètic, fàcil de llegir, per a explicar-nos els màximsrepresentants del teatre contemporani així com les seves varietats de gènere,la definició de happening i performance, el paper de les noves tecnologies enteatre, els creadors escènics més innovadors, tendències internacionals aEspanya i Catalunya i les innovacions del teatre contemporani a l’òpera.

Page 22: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

22

Ens parla de les revolucions formals a través de la revolució dels contingutsconceptuals al llarg del segle XX en teatre.Tot això d’una manera molt planera i concisa.

SOBRE ESCENOGRAFIA

“Cuadernos de Técnicas Escénicas. Decorado y Tramoy a”. Javier Lópezde Guereñu (Txispo). Editorial Ñaque. Ciudad Real, 1998. 3a Edición, 2003.COMENTARI:Explicació molt tècnica de com funciona i es crea un espai escènic. Parla decom muntar un taller, les màquines, els materials, els diferents tipus dedecorats (l’armat i el corpori), construir obertura de portes, de desplaçaments Id’efectes sonors i visuals. Resulta en general molt professional i poc pràctic pelque volem fer nosaltres. Està massa tecnificat. Una bona eina per a unprofessional que comenci en el món de l’escenografia però gens pràctic per aalumnes de la nostra edat.

“Articles 29 de didàctica de la Llengua i de la Lit eratura. Dramatització iTeatre”. VVAA. Editorial Graó. Gener, febrer, març de 2003.COMENTARI:Recull d’articles que fan referència a la utilització del teatre com a einapedagògica en diferents àrees. Interessant perquè explica alguna experiènciafeta amb alumnes i l’organització d’aquesta.Especifica els objectius d’incloure aquesta disciplina en l’ensenyament.

Vídeo: “El gran teatre del Liceu”. Col·lecció de vídeos didàctics. Generalitatde Catalunya. Departament d’Ensenyament.1993. Durada: 30’. Produccióexecutiva: Jordi Moral. Dipòsit legal: B-21470/93.COMENTARI:Explica de com és el Teatre del Liceu de Barcelona i el món de l’òpera.Instal·lacions i muntatge.

Page 23: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

23

Taller de teatre-7. “L’escenografia”. Jaume Batiste. Editorial La Galera.Barcelona, 1991.

COMENTARI:Llibret molt pràctic on ens explica l’escenografia en termes molt bàsics, fent unrecorregut pels elements escènics, materials i construccions. És una eina moltútil perquè ho planteja a nivell de no-professionals i enfocat de cara a gent jove.Així que el que planteja és fàcilment realitzable. Introducció molt clara deconceptes bàsics i idees molt pràctiques.

“Técnica y Representación Teatrales” Liuba Cid y Ramón Nieto. EditorialAcento. Madrid, 1998.COMENTARI:Breu introducció històrica de l’evolució del teatre, escoles i mètodesd’interpretació, tècniques del muntatge teatral.Afegeix un apartat al final del llibret on es donen les principals adreces debotigues, centres d’interpretació, tallers, etc., classificats per apartats:escenografia, maquillatge, perruques i postissos, efectes especials,sonorització, transports i embalatge, serveis tècnics, gestió i producció teatral ilocals d’assaig d’arreu de l’Estat Espanyol.Resulta molt clarificador d’una gran quantitat d’informació teatral.

“A Phaidon theatre Manual STAGE DESIGN AND PROPERTI ES”. DavidMayer. Ed. Phaidon. London, 1988.COMENTARI:Llibre en anglès amb moltes il·lustracions de la tècnica escenogràfica. Explicaperfectament com fer la utilleria teatral, els materials, les tècniquesconstructives i com planificar una representació teatral. Fins i tot introdueix unamica conceptes de vestuari, com fer una màscara i la construcció d’objectesmés utilitzats en les obres. Molts dibuixos i esquemes que clarifiquenl’explicació. Una bona eina per a fer-la servir d’una manera molt pràctica.

Page 24: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

24

“ESCENÓGRAFOS” . Artes Escénicas. Tony Davis. Ed. Océano. GrupoEditorial S.A. Barcelona, 2002.COMENTARI:Llibre explícitament d’escenografia amb un repertori dels millors escenògrafsactuals i les seves millors escenografies. És molt interessant veure la part deldibuix i de la construcció de maquetes. De fet és un llibre-objecte amb unestudi del disseny editorial molt acurat i de molta qualitat però per al nostreprojecte una mica agosarat ja que parlen de macro produccions amb unainversió econòmica més que considerable. Però és un bon llibre per avisualitzar-lo i fer-se una idea de les escenografies degut a la poca bibliografiaque existeix sobre el tema.

SOBRE VESTUARI

Taller de teatre-3. “El vestuari”. Jordi Voltas. Editorial La Galera. Barcelona,1991.COMENTARI: llibret on s’explica com fer diferents tipus de vestuari ambdiferents robes com ara llençols, robes velles, pedaços... és molt útil si fasaquests personatges però no hi són tots. De totes formes, es poden agafaridees per a crear els teus, de vestuaris d’una manera molt senzilla.

“Cuadernos de Técnicas escénicas. Vestuario Teatral ”. Marisa Echarri-EvaSan Miguel. Editorial Ñaque. Ciudad Real, 1998. 3a Edición, 2004.COMENTARI: llibre molt més especialitzat sobre la creació de vestuari engeneral. Posen els patrons, els tipus de teixits, la manera de crear màscares od’altres elements típics del vestuari, com fer barrets, vestuari específic d’algunspersonatges famosos de teatre, com guardar tot el material i conservar-lo...Un bon llibre per agafar idees i consells sobre vestuari.

Page 25: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

25

SOBRE IL·LUMINACIÓ

“A Phaidon Teatre Manual LIGHTING AND SOUND”. David Mayer. EditorialPhaidon. London, 1988.COMENTARI:Manuel complert sobre il·luminació. Ens explica els tipus de focus més utilitzatsen el teatre, la teoria del color aplicat a la il·luminació i efectes especials ambdiferents màquines. També ens parla de la importància de la planificació delsefectes de llum adaptats per a cada escenografia.

“La llum del teatre”. Damià Barbany. Col·lecció Columna Romea. Barcelona,2002.COMENTARI:Un excel·lent repàs per la tècnica de la il·luminació des del teatre d’ombres finsels més moderns aparells de lluminària. Relació de la llum amb en teatre d’enAppia, Craig, Meyerhold, Meininger, André Antoine, l’Expressionisme, MaxReinhardt, Copeau, Piscator, Dullin, Svoboda, etc. El color en la llum, la llumblanca i les preguntes i respostes més usuals referents a la il·luminació.Concepte de la llum de guàrdia, molt poètic.Un llibre que només com a lectura ja val la pena.

SOBRE TÈCNIQUES I MATERIALS

“MODELADO”. VVAA. Editorial CEAC. Barcelona, 1979.COMENTARI:Explicació de diferents materials i tècniques interessants: des de fer maquetesescenogràfiques fins a la construcció de titelles o elements per a la nostraescenografia. Explicació de com treballar amb fang, guix, tela metàl·lica irecobriments de guix o paper matxé…etc. Guia molt pràctica per a fer diferentstreballs a l’aula.

“ESTAMPADO”. VVAA. Editorial CEAC. Barcelona, 1980.COMENTARI:Possible utilització quan haguem de dissenyar els nostre vestuari perquèexplica com estampar en diferents materials i tècniques.També aplicable a d’altres treballs a l’aula.

Page 26: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

26

“Muñecos con papel maché”. Birgitta Jetzet-Berkenhaus. Editorial CEAC.Barcelona, 1991.COMENTARI:Introducció a la tècnica del paper matxé per a possibles elements del decorat.També per a fer algun objecte del vestuari.

“Móviles de papel”. Jutta Maier. Editorial CEAC. Barcelona, 1989.COMENTARI:Pot ser un gran recurs per a fer elements de l’escenografia que no pessin i queocupin un gran espai damunt de l’escenari. Es poden construir a diferentsmides i penjar a diverses alçades donant un efecte espacial molt diferent.

D’ALTRES

“Color. Proyecto i estética en las artes gràficas” . S. Fabris-R. Germani. Ed.Edebé. Barcelona, 1973.COMENTARI:Text complet sobre la teoria del color i aplicació a les arts gràfiques. Resultauna mica antiquat respecte aquestes perquè les tècniques d’impressió hancanviat notablement des de la dècada dels seixanta.

6. LLISTAT D’IMATGES

Totes les imatges que apareixen en la llicència i en el web són originals ipropietat de l’autora. Unes d’elles han estat realitzades en el centre de treballIES Jaume I de Salou, d’altres pertanyen a la botiga EL BARATO de Reus ambconsentiment de la propietària i la resta pertanyen a les escenografiesmuntades a partir de maquetes reduïdes i també són originals i propietat del’autora, en aquest cas, jo mateixa. Al igual que tots els dibuixos que apareixen,tant els de mà alçada com els fets amb ordinador, en cap cas s’ha plagiat ocopiat d’altres persones.Les úniques imatges que no em pertanyen són les que fan referència almaterial d’investigació. Aquestes han esta localitzades al servidorgoogle.com/imatges.

Page 27: MEMÒRIA Esceno · 2009. 3. 11. · pintada de blanc i la piga al voltant del llavi feia l’acabat més creïble. L’escenari fixe alternava tres espais ben diferenciats: el carrer

Escenografia i Atrezzo acompanyaments coloristes

per a Que cantem avui i Que toquem avuiLídia Pérez Requena

Llicència d’estudis 2007. Dep. d’EducacióMEMÒRIA

27

7. ANEXOS

7.1. Guia didàctica per al professorat (s’adjunta al final d’aquestamemòria però forma part d’un sol apartat per ella mateixa degut a laseva extensió).

7.2. Fitxes pels alumnes (Al final de la guia didàctica es troben totesles fitxes pels alumnes).