memoriab - RGC - XTEC1.2. Explicació del tema Tot i disposar de plataformes E-Learning LMS de...

P R O J E C T E L L I C È N C I A R E T R I B U Ï D A Materials didàctics C1 CFGS informàtica per a moodle. Aules virtuals GNU/Linux- W.Server 2008. Plataformes E-Learning LMS software lliure. Adaptació a l’EEES.

Curs escolar 2008-2009 MODALITAT: B2

Ramon Gonzàlez Cambray Especialitat: Informàtica

Centre de treball: IES Caparrella – Lleida

Í N D E X 1. Introducció

1.1. Antecedents del tema objecte del treball 3

1.2. Explicació del tema 4

1.3. Objectius assolits 5

2. Treball dut a terme

2.1. Metodologia emprada 7

2.2. Disseny del pla de treball 8

3. Resultats obtinguts

3.1. Presentació dels materials elaborats 11

3.2. Guia didàctica per al professorat 15

3.3. Material per a l’alumnat 22

4. Conclusions

4.1. Resum del projecte 23

4.2. Aplicacions i valoracions 24

4.3. Suggeriments i conseqüències 25

4.4. Valoració personal 26

4.5. Agraïments 27

5. Bibliografia bàsica 28

Generalitat de Catalunya

Departament d’Educació

Direcció General d’innovació

Ramon Gonzàlez Cambray

Memòria llicència B2 2008-2009

Pàgina 3

1. Introducció

1.1. Antecedents del tema objecte del treball

Les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) s’han introduït en tots els àmbits

de la vida quotidiana i esdevé un mitjà cabdal en les nostres actuacions en el dia a dia

tant personal com professional. Aquesta presència de les tecnologies també ha de ser

habitual en el procés d’ensenyament / aprenentatge i en la transmissió i adquisició de

coneixements i competències en el sistema educatiu.

El present projecte té un caràcter innovador que fomenta i prioritza aquest plantejament,

a partir de l’ús coherent i justificat d’entorns d’aprenentatge virtuals. L’eina de les

aules virtuals integrades en una plataforma LMS de software lliure, com moodle,

aporta unes funcionalitats i avantatges molt interessants i útils. Aquesta aplicació de l’E-

Learning directament a la docència a l’aula, ve actualment limitat per la inexistència de

materials didàctics vàlids i complerts orientats als entorns virtuals.

Tenim plataforma-entorn però no tenim materials-continguts!!!

Aquest projecte resolt aquesta situació en el CFGS d’Administració de Sistemes

Informàtics (ASI) de l’especialitat d’informàtica. També incideix en la millora i

personalització de la plataforma, fent prospecció i comparació de LMS (Learning

Management System) i creant aules a mesura.

Actualment, en alguns centres educatius, ja es porta a terme una implantació efectiva i

satisfactòria dels LMS - (Learning Management System), gestors de contingut

d’aprenentatge que permeten controlar i integrar tots els elements fonamentals que

formen un crèdit/curs acadèmic. Aquesta nova manera d’afrontar el dia a dia a l’aula, no

només té en compte el currículum de cada crèdit, sinó que modifica la forma en la que el

professor es comunicarà amb els alumnes o bé com un alumne pot saber i monitoritzar la

seva evolució en un crèdit determinat.

Si es creen noves dinàmiques i inquietuds, segur que cada cop els entorns

d’aprenentatge virtual seran encara més emprats i coneguts i cada vegada s’aniran

creant més materials didàctics orientats a aquest entorn.

La metodologia a seguir vindrà donada per l’adaptació i aplicació de les directrius de

l’espai europeu d’ensenyament superior – EEES -, conegut com espai de Bolonya. Cal

remarcar que l’EEES, que modificarà de manera imminent el sistema universitari europeu,

té una incidència directa en els alumnes de CFGS, donat que molts d’ells un cop assolit el

cicle, continuen els seus estudis a la universitat.






Pàgina 4

1.2. Explicació del tema

Tot i disposar de plataformes E-Learning LMS de software lliure, com moodle, hi ha

mancança de material didàctic adaptat a l’aprenentatge virtual que optimitzi i

afavoreixi l’ús de l’eina.

Els professors dels CFGS d’informàtica, tot i impartir els mateixos crèdits, fan feina

redundant preparant els materials i pràctiques per les classes. No hi ha materials massa

vàlids i precisos, per lo que el professorat de cicles accedeix a diverses fonts per preparar

les classes. Aquest projecte permet sumar esforços i estalviar tasques repetitives,

donat que aporta una documentació base per avançar en la impartició de diversos crèdits.

A més, permet saber només entrant a l’aula moodle, que fa i per on passa a nivell de

matèria cada professor, amb lo que s’aconsegueix no solapar-se en continguts

(especialment útil en els crèdits doblats).

Tot i haver avançat molt darrerament, la situació actual en els instituts és un ‘voler i no

poder‘, en el sentit de que per falta de temps o bé de formació, el professorat no arranca

en la impartició de crèdits amb el suport d’aules virtuals. Aquest projecte aporta la

configuració i personalització de l’aula moodle adaptada a les necessitats educatives, el

material didàctic ja elaborat, una metodologia a seguir, … per tant esdevé una guia útil per

al professorat. En definitiva, permet una immersió ràpida i sobretot no començar de

cero, que és el que frena moltes vegades l’inicia de projectes i actuacions noves.

El projecte justifica l’utilització de les aules virtuals, afegint valor a l’aula estàndard a

partir de l’aportació de funcionalitats i avantatges molt interessants i potents. En

destaquem aspectes com: foros, chats, notícies, webquest, blogs, exàmens, eines

d’avaluació, dates clau, espai lliurament pràctiques, entre molts d’altres complements i

mòduls que es poden anar incorporant a l’aula.

El projecte s’adapta des d’un principi, a les directrius de l’EEES de Bolonya per tal de

formar per capacitar a partir de l’adquisició de competències per part de l’alumne.

S’utilitzaran les eines i tècniques actuals tant en l’elaboració dels materials com en la

configuració i personalització de l‘aula virtual ‘tipus’.

Es potencia l’aprenentatge pràctic creant tallers i pràctiques per assolir competències en

l’administració de sistemes operatius d’arquitectura Client/Servidor com GNU/Linux i

Windows Server 2008.






Pàgina 5

1.3. Objectius assolits

L’objectiu és disposar de materials didàctics orientats a entorns d’aprenentatge

virtual per als cicles formatius de grau superior - CFGS d’informàtica. A més a més, es

pretén millorar, administrar i personalitzar la plataforma d’E-Learning LMS afegint nous

complements i funcionalitats a l’aula moodle.

Dels objectius i resultats proposats de bon principi, ens complau constatar que la major

part d’ells s’han acomplert satisfactòriament. En destaquem els següents:

• Potenciar i optimitzar l’ús dels gestors de contingut d’aprenentatge o entorns

d’aprenentatge virtual

• Configurar, administrar i adequar les aules virtuals a les necessitats educatives

dels CFGS, aportant complements i noves funcionalitats a l’aula.

• Millorar la gestió organitzativa i curricular dels cicles de ASI i DAI de la família

professional d’informàtica.

• Disposar de material didàctic útil, actualitzat i pràctic per als crèdits C1 dels CFGS

d’ASI i de DAI.

• Avançar amb criteris pedagògics comuns i amb continguts de treball

interrelacionats entre els diversos crèdits de cada cicle, disposant de tots els

materials de cada cicle junts i estandaritzats (a mesura que es vagin afegint la resta de

crèdits de cada cicle, tant de ASI com de DAI).

• Adquirir i millorar les competències de l’alumnat, formant per a capacitar i

establint l’activitat de l’alumnat com a l’eix i l’estratègia.

• Donar suport a tot el professorat per iniciar-se en l’ús de aules virtuals: ja no cal

començar de 0

• Des del respecte mutu, reforçar i millorar la comunicació tant entre professorat-

alumnes com els alumnes entre sí.

• Reforçar la cultura de l’esforç i el treball personal per part dels alumnes, introduint la

plataforma i els materials didàctics directament a casa de l’alumne.

• Formular els objectius d’aprenentatge en termes de competències de forma que

incloguin els aprenentatges a adquirir als crèdits i que es vinculin clarament amb les

competències de la titulació d’ASI i de DAI.

• Relacionar explícitament els elements dels crèdits amb cadascun dels objectius

per tal de que cada activitat, pràctica, exercici, material o recurs de l’assignatura

tinguin sentit per a l’adquisició d’unes competències.






Pàgina 6

• Garantir la privacitat i la protecció de dades personals en la comunicació de les

avaluacions a cada alumne i facilitar el feed-back directe alumne-professorat.

• Aconseguir la presència habitual de les tecnologies per a l’aprenentatge i el

coneixement (TAC) en el context educatiu.

• Mesurar l’assoliment dels objectius en relació als resultats d’aprenentatge.

• Fer a l’estudiant protagonista del procés, informant-lo en tot moment del que fa,

del que ha fet i del que farà.

• Fomentar el seguiment del curs per part de l’alumne aportant un visió global i

fonamentada del crèdit, i facilitant la planificació de l’estudi i treball.

• Facilitar la inserció professional del professorat de nova incorporació, posant a la

seva disposició l’aula virtual ‘tipus’ i el material didàctic dels crèdits en qüestió.

• A més a més d’organitzar el crèdit al voltant d’un temari o d’uns continguts, fer-ho

també a partir del resultat de la planificació de l’activitat de l’estudiant, com a

estratègia per a que aquest adquireixi unes competències.

• Tractar de manera integra i creativa les diverses matèries del currículum, així com

el seu aprofundiment conceptual, metodològic i didàctic.

• Sent el material didàctic rigorós i de qualitat, potenciar el treball de l’alumne dins

l’assignatura, per tal de que assoleixi els objectius i resultats d’aprenentatge.

• Esdevenir una eina per a la formació del professorat, tant pel propi professor

funcionari de carrera que te l’opció d’accedir i reciclar-se en els altres crèdits, com

per part dels alumnes en pràctiques del CAP, que no cal oblidar, futurs professors.

• A partir de l’eina, el material i la metodologia aplicada, potenciar i motivar a

l’adquisició de competències clau per al cicle d’ASI com l’administració de sistemes

operatius per a servidors en GNU/Linux i Windows Server 2008.

• Donar a conèixer el que es fa i el com a les empreses de l’entorn que col·laboren en

la FCT – Formació en Centres de Treball, així com a les famílies del alumnes que hi

tinguin interès, habilitant una entrada a l’aula virtual com a ‘visitant’.

• Transmetre al professorat substitut, si es dóna el cas, la documentació i els

continguts curriculars que ha d’impartir en el període de substitució.






Pàgina 7

2. Treball dut a terme

2.1. Metodologia emprada

Metodologia PDCA

- PLANIFICAR: preparar a fons és la part

més important i complexa i la resta en

depèn. Es farà identificació, observació,

anàlisi, selecció, establiment objectius i

indicadors.

- FER: dur a terme el que s’ha decidit en

la fase ‘planificar’. Es farà preparació

exhaustiva i sistemàtica, aplicació i

verificació del pla.

- COMPROVAR: verificar els resultats,

comparant-los amb els objectius

marcats. Es farà verificació dels resultats

i confrontació amb els objectius.

- AJUSTAR: decidir el que cal mantenir i

el que cal corregir. Es farà

estandarització i consolidació.

La metodologia PDCA a seguir es basarà en la

recerca, anàlisi, selecció, estructuració i

organització dels recursos tenint en compte el

procés d’aprenentatge de l’alumne en cadascuna

de les tres aules virtuals proposades:

• C1: sistemes informàtics monousuari i multiusuari

• GNU Linux

• Windows Server 2008

Instruments de recollida de dades

-Prospecció de pàgines web fent recerca de diversos materials i recursos per a

l’adquisició de les competències pròpies de l’àmbit d’aquest projecte.

-Intercanvi d’opinió i converses amb altres professors de l’especialitat d’informàtica

per tal de copsar les diverses realitats i possibilitats pedagògiques del crèdit.

-Anàlisi i revisió dels currículums d’ASI i de DAI en totes les àrees i específicament en

el crèdit 1 i en l’administració de sistemes operatius en xarxa.

Elaboració i recerca de recursos

Anàlisi i selecció dels recursos

Estructuració per UD’s

Organització de continguts, procediments i activitats

Gestió aules virtuals. Eines, aplicacions i activitats Gestió aules virtuals.

Competències i capacitats clau






Pàgina 8

-Material imprès en forma de llibres i apunts dels diversos aspectes tècnics i

conceptuals tractats al llarg d’aquest projecte.

-Revisió i anàlisi de cadascun dels recursos personals disponibles i d’altres que puguin

ser d’interès.

Criteris per a la selecció de les fonts de dades

D’entre tots els resultats de la recerca s’ha realitzat un exhaustiu anàlisi de la seva

aplicabilitat pedagògica a l’aula, prioritzant aquelles eines que afavoreixin l’E/A.

És molt important seqüenciar per a cada aula virtual les diferents pràctiques que es

proposen. El criteri de selecció a seguir vindrà donat per la temàtica i nivell de dificultat

de cada recurs aplicat.

Dins de cada aula estructurem la informació obtinguda i elaborada en unitats didàctiques a

partir dels diferents continguts (de procediments, fets i conceptes i actituds valors i

normes). Ho desglossem en capacitacions o competències a desenvolupar per part de

l’alumne.

Anàlisi i interpretació de dades

A partir dels criteris anteriorment nombrats s’ha portat a terme un anàlisi exhaustiu de

les fonts de dades seleccionades.

La interpretació de dades s’ha fet de forma molt acurada a partir de l’aplicació

pedagògica pràctica d’aquests continguts a l’aula. Per a cada aula virtual es creuarà

amb la graella d’estructuració de fonts de dades i amb les competències

professionals i capacitats clau a adquirir pels alumnes.

2.2. Disseny del pla de treball

He estructurat les actuacions realitzades al llarg del projecte en 5 paquets de treball

/esquemes per tal de facilitar la identificació i seguiment de les tasques-activitats del

projecte. Exposo la corresponent planificació temporal:

TASQUES CALENDARI 1. Configuració, adm. i personalització aula virtual moodle març – abril - maig 2009

2. Elaboració dels materials didàctics CFGS d’informàtica. febrer – març – abril 2009

3. Aprenentatge pràctic GNU/Linux i Windows Server maig - juny 2009

4. Prospecció i revisió plataformes LMS software lliure febrer 2009

5. Aplicació metodologia EEES de Bolonya febrer a juny 2009






Pàgina 9

El present pla de treball ha estat flexible i orientatiu i s’ha anat adaptant al volum de

feina de cada tasca. A continuació es fa un desglossament visual detallat de l’impacte

temporal de cada tasca per reflectir la feina feta i els resultats obtinguts.

Calendari / pla de treball projecte (modalitat B2 – 5 mesos) Files: tasques segons desglossament aquest mateix apartat 2.2. de la present memòria

Columnes: setmanes de la llicència retribuïda (21 setmanes de febrer a juny 2009 – B2)

FEBRER 2009 MARÇ 2009 ABRIL 2009 MAIG 2009 JUNY 2009 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21

1.1. 1.2. 1.3. 1.4. 1.5. 2.1. 2.2. 2.3. 2.4. 2.5. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 5.1. 5.2. 5.3.

Per tal de garantir la òptima realització del projecte, per a definir i planificar el projecte s’ha

utilitzat l’eina Microsoft Project 2007, incloent les següents actuacions:

• Identificar les tasques-activitats que composen àmbit del projecte • Estructurar les tasques en paquets de treball / esquemes • Temporalitzar les activitats determinant el flux de treball a partir de la durada i

les dependències entre les tasques. • Descriure algunes de les tasques per a recopilar informació històrica d’interès. • Realitzar i revisar el diagrama de Gantt. • Identificar el camí crític del projecte. • Establir un calendari base i el calendari de cada recurs. • Gestió dels riscos del projecte (identificació, avaluació i resposta). • Crear el full de recursos. • Assignació de recursos i càrrega de treball a les diferents tasques del projecte. • Introduir algunes restriccions al projecte.






Pàgina 10

• Realitzar i revisar el diagrama de Pert. • Interpretar les diverses vistes i informes del projecte. • Realitzar el control del desenvolupament del projecte a partir del seguiment de

la seva situació i evolució.

Desglossament de les tasques del pla de treball

Agrupem les tasques a realitzar en grans blocs, anomenats paquets de treball, en funció

de les seves interrelacions i del resultat parcial que generen cadascuna d’aquestes

actuacions. Ens facilita la identificació i seguiment de les tasques/activitats que composen

l’àmbit del projecte.

1. Configuració, administració i personalització de l’aula virtual en entorn moodle 1.1. Estudi exhaustiu en profunditat de l’entorn moodle 1.2. Anàlisi i valoració complements i noves funcionalitats moodle 1.3. Aplicabilitat i utilitat de cada complement en el procés E/A CFGS 1.4. Configuració i personalització aula moodle ‘tipus’ 1.5. Revisió dels diversos complements i funcionalitats incorporats

2. Elaboració dels materials didàctics pels CFGS Informàtica 2.1. Revisió i anàlisi currículums dels crèdits C1 d’ASI i de DAI. 2.2. Crear l’estructura d’aula dels continguts, objectius i procediments de cada crèdit

(1 crèdit � 1 aula) 2.3. Elaborar material didàctic, orientat a moodle i seguint metodologia EEES, de les

diverses unitats didàctiques de cada crèdit (segons programacions) 2.4. Incorporació de diversos recursos pedagògics per a cada unitat didàctica:

activitats, pràctiques, exàmens, … 2.5. Establir calendari/ pla de treball de cada crèdit en funció de la temporalització

trimestral prevista.

3. Aprenentatge pràctic GNU/Linux i Windows Server 2008 3.1. Formulació dels objectius terminals a mode de competències 3.2. Disseny dels continguts de fets, conceptes i sistemes 3.3. Disseny dels continguts de procediments 3.4. Disseny dels continguts d’actituds 3.5. Disseny de les activitats i pràctiques per a l’adquisició de les competències

4. Prospecció i revisió plataformes LMS de software lliure

4.1. Recerca de les plataformes LMS de software lliure més interessants i útils 4.2. Descarrega i prova de les plataforma 4.3. Anàlisis i revisió punts forts i àrees de millora de cada plataforma 4.4. Estudi d’aquelles plataformes que s’adeqüen més per a impartir en aules virtuals

els diversos crèdits dels CFGS. 5. Aplicació metodologia de l’EEES de Bolonya

5.1. Formulació dels objectius d’aprenentatge en termes de competències/ realitzacions professionals

5.2. Relació explícita dels elements del crèdit amb cadascuna de les competències 5.3. Adaptació al temps de dedicació de l’estudiant i l’assignació del seu esforç a les

diferents tasques/mòduls del crèdit.






Pàgina 11

3. Resultats obtinguts

3.1. Presentació dels materials elaborats

Aquest projecte pretén aconseguir millorar els processos d’ensenyament/ aprenentatge en

les dues vessants:

• Ensenyament: millorar la impartició per part del professor/a de les matèries del currículum, donat que es disposa d’eines i materials per complementar (mai substituir) la tasca docent.

• Aprenentatge: millorar el seguiment, l’actitud i la implicació per part dels

alumnes en el que es fa en el dia a dia a l’aula. Dota de continuïtat a la feina feta a classe, facilitant l’estudi i la realització de pràctiques a casa i també el lliurament i revisió de les mateixes.

El projecte ha permès elaborar materials didàctics orientats a l’aprenentatge virtual,

per al seguiment i impartició de la docència de diversos crèdits dels CFGS

d’informàtica. Els materials obtinguts, fruït d’aquesta llicència d’estudis, són innovadors i

inèdits donat que no existeix cap material ‘públic’ utilitzable d’aquest tipus orientat a

E-Learning i a CFGS Informàtica.

Els crèdits en els que incidirà directament són:

- ASI: Administració de sistemes informàtics � Crèdit 1: Sistemes informàtics monousuari i multiusuari

- DAI: Desenvolupament d’aplicacions informàtiques � Crèdit 1: Sistemes operatius

Al mateix temps, es potencia, millora i personalitza l’ús pedagògic de la plataforma

‘moodle’, afegint i justificant l’ús de complements, creant plantilles d’aules funcionals i

eficients. D’aquesta manera, es pretén disposar d’una ‘aula a mesura’, configurada i

personalitzada per les necessitats educatives actuals.

Per tal de garantir la incidència del projecte en la millora de la qualitat de l’ensenyament

en el nivell educatiu al que fa referència, s’aplica la metodologia de l’espai europeu

d’ensenyament superior – EEES, que modifica el sistema universitari europeu.

Tots aquests aspectes, tenen concreció en el procés E/A del dia a dia en l’aula.

Els resultats del projecte venen directament explicitats en les següents 3 aules moodle

(s’inclou figura de la pàgina d’inici de cada aula) que esdevenen el producte o resultat de

sortida del treball realitzat:






Pàgina 12

- Aula moodle C1 ASI - Sistemes informàtics monousuari i multiusuari C1 DAI – Sistemes operatius






Pàgina 13

- Aula moodle GNU/ Linux






Pàgina 14

- Aula moodle Windows Server 2008






Pàgina 15

3.2. Guia didàctica per al professorat

Les tres aules virtuals elaborades al llarg d’aquesta llicència esdevenen una eina de

suport de base i referència per a la impartició del crèdit C1 del CFGS d’ASI i de DAI.

Cal visualitzar cada aula virtual com el que és, una útil i pràctica eina per a la

personalització i adaptació del crèdit al grup classe per part de cada professor. No es

tracta en cap moment d’aules invariables ni estàtiques, sinó que es porten que cada

professor/a se les pugui fer seves adaptant-les a les realitats i necessitats educatives del

seu grup d’alumnes.

L’entorn moodle, pensat per professors per al professorat, permet, a partir de la còpia

de seguretat, precisament aquesta reutilització de les aules, modificant directament

l’ordre de les unitats didàctiques, eliminant recursos o be creant-ne i afegint-ne de nous.

Cada docent que utilitzi i s’adapti l’aula, podrà gestionar directament els recursos que

inclou tot curs moodle, destacant com a bàsics i més emprats els recursos ‘Visualitza un

directori’, ‘Etiqueta’, ‘Enllaçar un fiter i una pàgina web’, ‘Pàgina de text i pàgina web’.

Les eines de comunicació en l’entorn moodle són bàsiques i permeten potenciar la

interacció entre tots els usuaris de l’aula, alumnat i professorat. Hi trobem noves

possibilitats pedagògiques que van més enllà de la utilització del correu electrònic, tals

com el fòrum, la missatgeria interna, el xat, l’enquesta i els blocs.

També és interessant que el professorat posi en marxa activitats que es desenvoluparan

en grups potenciant la participació col·lectiva. Aquests mòduls col·laboratius donen

resultats tals com el glossari, la base de dades, el wiki o bé el taller.

Us hi animeu?

L’ús de les aules virtuals garanteix la privacitat en la comunicació professor/a-alumne/a

aplicant la llei de protecció de dades. Aquest fet es tradueix en la comunicació

individualitzada i personalitzada per part del professorat envers l’alumne, dels comentaris

a les pràctiques lliurades, i de les diverses qualificacions parcials i finals al llarg del curs.

Esdevé més àgil, fàcil i viable, encarregar treball i pràctiques a casa, donat el caràcter

pràctic de l’eina. Això és molt útil en els crèdits que aborda aquest projecte, en aspectes

tals com l’administració de sistemes informàtics en GNU/Linux i Windows Server 2008.

Es poden plantejar noves activitats d’aprenentatge establint els seus usos didàctic, les

quals poden ser tant de dinàmiques individuals com grupals. En destaquem per la seva






Pàgina 16

potencialitat, facilitat d’ús i integració en moodle, les lliçons, els qüestionaris, les tasques,

els HotPotatoes, els JClic i els quaderns virtuals.

Us aspecte clau per al professorat esdevé la recollida de dades dels alumnes, a partir de

les qualificacions i els informes d’activitats, fonts d’informació cabdals sobre el

funcionament real del curs i per a l’avaluació continua de l’alumne.

- Aula moodle C1 ASI - Sistemes informàtics monousuari i multiusuari

C1 DAI – Sistemes operatius

Estructura unitats didàctiques de l’aula:

• UD1: Informàtica bàsica: elements i conceptes fonamentals

• UD2: Representació de la informació

• UD3: Electrònica digital: circuits combinacionals i seqüencials

• UD4: Unitats funcionals dels ordinadors

• UD5: Suports i unitats E/S. Perifèrics

• UD6: Sistemes operatius

• UD7: Processos

• UD8: Planificació de la CPU

• UD9: Gestió de memòria

• UD10: Gestió de E/S

Estructura materials de cada UD:

• En cada unitat didàctica s’inclouen quatre blocs:

o la llista de continguts: per tenir una visió general del que es

treballarà a cada unitat didàctica.

o el material didàctic: serveix de suport per al professor que pot

projectar-ho a l’aula mentre ho explica i per l’alumne que té part dels

apunts ja redactats.

o les activitats/treballs de recerca: totes les unitats didàctiques

disposen o bé d’activitats, a resoldre a l’aula, o bé de treballs de

recerca a realitzar per part de l’estudiant. A les UD 1, 5 i 6 es

proposen treballs de recerca mentre que a la resta activitats.

o Qualificació: per tal de portar a terme una acurada avaluació

continua, es proposa establir una qualificació d’alumne per cada

unitat didàctica, bé a través d’exàmens com del lliurament de les

activitats/ treballs de recerca.






Pàgina 17

Temporalització del material:

• 1er trimestre: UD1 – UD2 – UD3

• 2n trimestre: UD4 – UD5 – UD6

• 3er trimestre: UD7 – UD8 – UD9 – UD10

Temporalització flexible i orientativa, que s’adaptarà a les característiques i

necessitats de cada grup classe.

Criteris avaluació i recuperació:

• El curs està dividit en tres trimestres independents amb qualificació pròpia

per a cada trimestre. La nota trimestral s’obtindrà fent la mitja ponderada

entre les diverses UD’s de cada trimestre.

• La nota final de crèdit sortirà de la mitja aritmètica de la nota amb decimals

dels tres trimestres.

• En la convocatòria extraordinària del crèdit, cada alumne recuperar

únicament el/s trimestre/s que té suspès/os.

• Si l’alumne té tots els trimestres aprovats, ja supera el crèdit per avaluació

continua a la convocatòria ordinària, sense necessitat de fer l’examen de la

convocatòria extraordinària.

- Aula moodle GNU/ Linux


• UD1: GNU/LINUX: característiques i conceptes fonamentals

• UD2: Programari lliure

• UD3: Una sessió Linux/Unix: primeres comandes

• UD4: El shell

• UD5: Editors de fitxers. Editor VI

• UD6: Sistema d’arxius i directoris de Linux/Unix

• UD7: Administració usuaris - grups

• UD8: Seguretat dels arxius: permisos i drets d’accés

• UD9: Programació del Shell. Scripts en GNU/Linux

• UD10: Processos en Linux/Unix

• UD11: Configurar l’entorn

• UD12: El Kernel de GNU/Linux

• UD13: Administració remota. FTP

• UD14: Administració avançada sistema Linux






Pàgina 18

• UD15: Administració de dades

• UD16: Administració de seguretat

• UD17: Servidor DNS

• UD18: Servidor web APACHE

• UD19: Servidor de correu

• UD20: Servidor SAMBA



o la llista de competències a adquirir per part de l’alumnat






o recursos addicionals per a cada unitat didàctica, que venen donats

en forma de fitxers o bé en forma d’enllaços a pàgines web.

o les pràctiques: totes les unitats didàctiques disposen de pràctiques,

a excepció de les dos primeres que inclouen treballs de recerca.

Algunes unitats didàctiques inclouen més d’una pràctica per tal de

reforçar l’adquisició de les corresponents competències. S’han

definit un total de 25 pràctiques entorn Linux.

Pràctiques GNU/Linux:

• Pràctica 1: Una sessió Linux. Primeres comandes

• Pràctica 2: El Shell

• Pràctica 3: Editor vi

• Pràctica 4: Sistema d’arxius i directoris en Linux (I)

• Pràctica 5: Sistema d’arxius i directoris en Linux (II)

• Pràctica 6: Administració usuaris i grups

• Pràctica 7: Seguretat dels arxius. Permisos i drets d’accés

• Pràctica 8: Programació Shell (I)

• Pràctica 9: Programació Shell (II)

• Pràctica 10: Programació Shell (III)

• Pràctica 11: Processos (I). Estat i control

• Pràctica 12: Processos (II). Planificació






Pàgina 19

• Pràctica 13: Processos (III). Comunicació

• Pràctica 14: Configurar l’entorn

• Pràctica 15: El Kernel de GNU/Linux

• Pràctica 16: Gestió remota

• Pràctica 17: Configuració sistema Linux

• Pràctica 18: Administració bàsica. Eines

• Pràctica 19: Arquitectura X-Window

• Pràctica 20: Administració de dades

• Pràctica 21: Administració de seguretat

• Pràctica 22: Servidor DNS

• Pràctica 23: Servidor Apache

• Pràctica 24: Servidor de correu

• Pràctica 25: Servidor Samba


• 1er trimestre: part usuari -UD1 –UD2 –UD3 –UD4 –UD5 –UD6 –UD7–UD8

• 2n trimestre: part programador – UD9 – UD10

• 3er trimestre: part administrador – UD11 –UD12 – UD13 –UD14 –UD15 –

UD16 –UD17 –UD18 –UD19 – UD20




• Cada pràctica s’avaluarà amb una qualificació de A – B – C – D – N.

• En les pràctiques que es consideri convenient, el professor enviarà

comentaris i aclariments directament a cada alumne.

• Es recuperaran les pràctiques suspeses amb la repetició de les mateixes.






Pàgina 20

- Aula moodle Windows Server 2008


• UD1: Característiques i conceptes fonamentals

• UD2: Instal·lació, arrencada, xarxa i entorn

• UD3: Active Directory

• UD4: Administració d’usuaris i grups

• UD5: Directives de grup GPOs i permisos

• UD6: Disponibilitat i escalabilitat

• UD7: Seguretat

• UD8: Accés remot – Terminal Server

• UD9: Servidor d’arxius - DFS

• UD10: Servidor DNS

• UD11: Servidor DHCP

• UD12: Servidor web - IIS








o recursos addicionals per a cada unitat didàctica, que venen donats

en forma de fitxers o bé en forma d’enllaços a pàgines web.

o les pràctiques: totes les unitats didàctiques disposen de pràctiques,

a excepció de la primera que inclou un treball de recerca. Algunes

unitats didàctiques inclouen més d’una pràctica per tal de reforçar

l’adquisició de les corresponents competències. S’han definit un

total de 18 pràctiques entorn Linux.

Pràctiques Windows Server 2008:

• Pràctica 1: Instal·lació, arrencada, ...

• Pràctica 2: Instal·lació Active Directory

• Pràctica 3: conceptes Active Directory

• Pràctica 4: Unitats organitzatives






Pàgina 21

• Pràctica 5: Usuaris

• Pràctica 6: Grups i perfils

• Pràctica 7: Objectes i equips

• Pràctica 8: Directives de grup GPOs

• Pràctica 9: Permisos

• Pràctica 10: Interoperabilitat amb Unix/Linux

• Pràctica 11: còpia de seguretat servidors

• Pràctica 12: tecnologies protecció de la informació

• Pràctica 13: accés remot

• Pràctica 14: servidor d’arxius

• Pràctica 15: DFS

• Pràctica 16: DNS

• Pràctica 17: DHCP

• Pràctica 18: IIS


• 1er trimestre: part general -UD1 –UD2 –UD3 –UD4 –UD5

• 2n trimestre: part específica – UD6 – UD7 – UD8

• 3er trimestre: part servidors – UD9 –UD10 – UD11 –UD12




• Cada pràctica s’avaluarà amb una qualificació de A – B – C – D – N.

• En les pràctiques que es consideri convenient, el professor enviarà

comentaris i aclariments directament a cada alumne.

• Es recuperaran les pràctiques suspeses amb la repetició de les mateixes.






Pàgina 22

3.3. Material per a l’alumnat

L’ús d’aules virtuals és un gran pas endavant que aporta moltes avantatges i possibilitats

a l ‘alumnat dels CFGS d’informàtica. El perfil dels alumnes ens facilita moltíssim la

implantació d’una bona dinàmica de treball, donat que per la seva formació tècnica i

inquietuds, des del primer moment ja saben com accedir i utilitzar els recursos de l’aula. A

més, estan habituats a treballar amb l’ordinador i amb entorns virtuals.

El fet de que habitualment no s’utilitzin llibres de text específics per als crèdits dels CFGS,

fa que esdevingui bàsic disposar d’un entorn on l’alumne pugui accedir als materials

didàctics, enllaços, activitats i pràctiques de cada unitat didàctica del crèdit. Les

virtuals en entorn moodle compleixen perfectament entre altres, amb aquesta funció

d’incloure tot el material per a l’alumnat en l’aula virtual.

Amb la presència actual d’internet en tots els àmbits de la vida, l’aula no pot ser

l’excepció. El projecte integra l’aula al dia a dia de cada alumne, possibilitant l’accés al

material didàctic i a les pràctiques des de casa.

Les aules moodle incorporen eines de comunicació que permet l’interacció directa entre

tots els alumnes així com entre l’alumne el professors/es de cada crèdit. Des del primer

moment, permet que cada alumne pugui contactar amb tots els companys de l’aula a

través del seu correu electrònic. En destaquem el fòrum que realment esdevé un útil

espai de comunicació informal entre els alumnes.

L’entorn també possibilita la posada en marxa de treballs en equip, amb 2-3 alumnes per

grup, que poden utilitzar les activitats d’aprenentatge establertes així com els mòduls

col·laboratius com a suport per a les dinàmiques grupals i la participació col·lectiva.

Més enllà dels materials per a l’alumnat, un aspecte fonamental és el suport de les aules

moodle envers el seguiment exhaustiu del crèdit per part de l’alumne. Permet les

següent actuacions donat que especifica clarament:

o Dates inici de cada unitat didàctica

o Dates de termini lliurament de cada pràctica

o Dates dels exàmens, tant parcials com trimestrals i de recuperació

o Qualificacions de cada unitat didàctica

o Qualificacions de cada trimestre amb el càlcul de la nota ponderada

o Recepció de comentaris i correccions de les pràctiques per part dels professors/es

o Consultar totes les qualificacions de manera individual i privada






Pàgina 23

4. Conclusions

4.1. Resum del projecte

L’objectiu principal del projecte és l’elaboració de materials didàctics orientats a entorns

d’aprenentatge virtual per al seguiment i impartició de la docència de diversos cr`dits dels

cicles formatius de grau superior d’ASI i de DAI – CFGS d’informàtica.

A més a més, es pretén potenciar, millorar i personalitzar l’ús pedagògic d’una plataforma

d’E-learning LMS de programari lliure com Moodle, afegint i justificant l’ús de nous

complements i funcionalitats, creant plantilles d’aules funcionals i eficients. D’aquesta

manera, s’aconsegueix disposar d’una aula a mida per a les necessitats educatives

actuals.

Per tal de garantir la incidència del projecte en la millora de la qualitat de l’ensenyament

en el nivell educatiu a què fa referència, el projecte aplica i s’adapta, des d’un principi, a la

metodologia de l’Espai europeu d’ensenyament superior (EEES) de Bolonya, que modifica

el sistema universitari europeu. Aquestes directrius tenen com a propòsit formar per

capacitar a partir de l’adquisició de competències per part de l’alumnat.

S’utilitzen les eines i tècniques actuals més avançades tant en l’elaboració dels materials

com en la configuració i personalització de l’aula virtual tipus.

Es potencia l’aprenentatge pràctic creant tallers i pràctiques per assolir competències

professionals i capacitats clau en l’administració de sistemes operatius d’arquitectura

client/servidor com GNU/Linux i Windows Server 2008.

Les actuacions d’aquest projecte s’estructuren en 5 paquets de treball per tal de facilitar la

identificació i seguiment de les tasques-activitats que componen l’àmbit del projecte:

• Elaboració dels materials didàctics per als CFGS d’informàtica – C1 ASI i DAI

• Configuració, administració i personalització de l’aula virtual en entorn moodle.

• Aprenentatge pràctic GNU/Linux i Windows Server 2008

• Prospecció i revisió plataformes LMS de programari lliure

• Aplicació metodologia de l’EEES de Bolonya

Tots aquests aspectes, tenen concreció en el procés ensenyament/aprenentatge del dia a

dia a l’aula.






Pàgina 24

4.2. Aplicacions

A continuació desglossem les aplicacions del treball realitzat, tant des del punt de vista de

la matèria objecte del treball de llicència com des de la pràctica docent en els centres

educatius:

• Concreció i aplicació directa del projecte a tots els IES de Catalunya en la

impartició del dia a dia de les classes dels següents crèdits del CFGS

d’informàtica:

o ASI: Administració de sistemes informàtics

� Crèdit 1: Sistemes informàtics monousuari i multiusuari

o DAI: Desenvolupament d’aplicacions informàtiques

� Crèdit 1: Sistemes operatius

• Aplicació directa als cicles a distancia que oferta, com a línia d’innovació del

Departament d’Educació, l’IOC – Institut Obert de Catalunya -. Està previst que

per al proper curs 2009-2010, ja s’ofertaran tots els crèdits en aquesta modalitat.

Tant les aules dissenyades, com la metodologia aplicada i els materials elaborats,

tenen una implantació directa en aquests estudis a distància de l’IOC.

• Aplicació a tot el professorat del Departament d’informàtica de cada centre,

que coneix en tot moment el que es fa, com es fa i el ritme de seguiment del crèdit.

Això permet coordinar-se (especialment en els crèdits doblats) i no solapar-se en

els continguts impartits.

• Aplicació a tots els professors del claustre de cada centre, que seguint aquesta

dinàmica, s’incentiva en l’ús d’entorns d’aprenentatge virtual i en l’elaboració de

continguts propis.

• Aplicació a les empreses que tenen alumnes de la FCT, alumnes del CAP i

entorn familiar que poden tenir accés directe al que es fa en cada moment en

aquests crèdits del cicle.

• Aplicació al professorat substitut, que disposa de la documentació i els

continguts curriculars que ha d’impartir.

• Aplicació a tot el professorat del centre que vulgui utilitzar un gestor de contingut

d’aprenentatge LMS com el moodle, ja que disposaran d’una plantilla o aula

tipus amb complements i funcionalitats ampliades.

• Aplicació per al professorat dels crèdits esmentats, en la part pràctica

d’administració de sistemes operatius de servidors en GNU/Linux i Windows

Server 2008, proporcionant els tallers i pràctiques per l’adquisició de les

corresponents competències per part dels alumnes.






Pàgina 25

4.3. Suggeriments i conseqüències

El projecte possibilita, seguint la metodologia establerta, ampliar l’elaboració de materials

didàctics a altres crèdits dels diversos cicles formatius de la formació professional.

Queda oberta la possibilitat real i molt interessant, seguint la metodologia, la plantilla

d’aula moodle i l’estructura de material establerts, d’ampliar l’elaboració de materials

per a altres crèdits dels diversos cicles formatius de la formació professional específica.

Donada la mancança de materials directament utilitzables, em permeto llançar el

suggeriment de que nous projectes d’elaboració de materials per a altres crèdits dels

cicles formatius d’informàtica puguin ser objecte d’altres llicències d’estudi retribuïdes

modalitat B en els propers anys.

La publicació i el seguiment de tot tipus d’informacions i continguts a internet és

actualment més fàcil i ràpid que mai gràcies a les tecnologies que tenim a l’abast, com els

blocs, el podcast o l’RRS.

També pot ser molt interessant establir un espai comú, per a la interacció i intercanvi

d’experiències per part dels professors de les especialitats d’informàtica, que possibiliti

inclús reutilitzar i compartir materials i pràctiques per als diversos crèdits que integren

cada cicle. De fet, ja s’oferta per part dels ICE, seminaris oberts al professorat de la

família professional d’informàtica, amb reunions de forma regular i periòdica.

Alguns instituts van més enllà, deixant obertes les seves aules moodle, el que permet

esbrinar i valorar el que s’està fent en altres centres educatius. Sens dubte, un feedback

interessantíssim que cal reconèixer i agrair enormement.

El cercador de treballs elaborats amb llicències d’estudis del Servei d’innovació i

Recerca Educativa del Departament d’Educació, disponible actualment en

http://phobos.xtec.es/sgfprp/entrada.php, possibilita una ràpida i útil recerca per autor/a,

títol, tema, subtema, tipus i curs, per tal d’accedir als projectes que puguin ser de d’interès

de cada membre de la comunitat educativa.

A més, la creació per part del Dept. d’un espai propi per als cursos moodle elaborats

amb llicències - http://phobos.xtec.cat/sgfprp/ - és un pas endavant en la difusió i

aplicabilitat dels resultats obtinguts en aquest projecte B2 de llicència d’estudis. Amb

login/password ‘sense’, es pot veure els cursos instal·lats així com descarregar les

corresponents còpies de seguretat de cada curs.






Pàgina 26

Tenint en compte que moodle permet la importació de la plantilla d’aula amb les

millores, complements i l’estructura de continguts ja establerta, serà molt fàcil i àgil

descarregar-se de la pàgina web de la xarxa telemàtica Educativa de Catalunya –

www.xtec.cat – espai Innovació i recerca, la còpia de seguretat de l’aula tipus de cada

crèdit per incorporar-la a l’espai i servidor de moodle de cada centre educatiu.

Com a conseqüència d’aquest fet, tot professor/a que imparteix docència en els CFGS de

la família d’informàtica, podrà utilitzar com a referència base aquestes 3 aules moodle, per

tal d’adaptar-les i personalitzar-les a les seves preferències personals i al seu grup

d’alumnes.

4.4. Valoració personal

La valoració del període de llicència per part meva és satisfactori i positiu.

M’ha possibilitat aprofundir en aspectes que el dia a dia a l’aula va endarrerint i que

difícilment es plantegen i resolen. Ha representat un pas endavant en la meva formació,

tant a nivell personal como professional.

A nivell tècnic m’ha permès fer una anàlisi detallat dels currículums dels CFGS d'ASI i de

DAI per tal d’estructurar i temporalitzar de manera òptima les unitats didàctiques a integrar

en el crèdit 1.

Com a resultat d’aquesta anàlisi, he potenciat l’adquisició de competències professionals

per a l’administració i configuració de sistemes operatius en xarxa per a servidors, com

GNU/Linux i Windows Server.

També ha estat de la meva utilitat en la vessant pedagògica, donat que he descobert

moltes possibilitats, funcionalitats i avantatges d’implantar els entorns virtuals

d’aprenentatge, a través del moodle, a l’aula de CFGS d’informàtica.

Considero que a nivell professional m’ajudarà a seguir millorant com a professor de

cicles formatius, per tot el que he après i per l’aplicabilitat directa que tenen les tres aules

virtuals creades fruït d’aquesta llicència. També estic convençut de que ajudarà a altres

professors/es de cicles formatius d’informàtica a impartir els crèdits C1 de ASI i de DAI, i

també com a referència o base per a crear aules virtuals per als seus crèdits.






Pàgina 27

4.5. Agraïments

• Departament Educació (Subdirecció General de Formació i Desenvolupament del Personal Docent)

Agraeixo al Departament d’Educació l’adjudicació d’aquest llicència d’estudis retribuïda

que m’ha permès al llarg de 5 mesos, dedicar-me al desenvolupament d’aquest projecte,

amb els resultats i objectius assolits que exposo a llarg de la present memòria.

• Supervisor / Tutor del projecte

Agraeixo a en Ramon Cervera Zaragoza, tutor del projecte, la seva dedicació i implicació

en la supervisió de la llicència. Gràcies pel temps dedicat, en forma de reunions

periòdiques i de missatges per correu electrònic amb consideracions i intercanvis

d’opinions envers el desenvolupament del projecte.

• IES Caparrella

Agraeixo a l’equip directiu de l’institut,personalitzant en el Director Emili Grau Fuentes,

l’aposta del centre per innovar i donar un pas endavant en l’aplicació de les TAC a l’aula.

El centre educatiu en el que imparteixo classes des del curs acadèmic 2000-2001 – IES-

SEP Caparrella de Lleida – www.iescaparrella.cat , és el centre amb més volum

d’alumnat i de professorat de la província. Esdevé un centre referent en la formació

professional específica a la província de Lleida, amb un gran reconeixement i prestigi

del cicles de ASI i DAI. El centre, certificat amb la norma ISO 9001:2000 de gestió de

sistemes de qualitat i millora continua, està plenament conscienciat de la importància dels

gestors de contingut d’aprenentatge i es potencien i s’utilitzen de manera eficient les aules

virtuals entorn moodle, amb accés directe des de la pàgina web del centre. Sens dubte, un

entorn adequat, que m’ha permès aprendre i que em possibilitarà aplicar els resultats

d’aquest projecte a l’aula dels cicles d’informàtica de ASI i de DAI.

• Departament d’informàtica

Agraeixo a en Lluís Lores Marco, company de Departament, el compartir amb mi la seva

passió i coneixement de l’entorn moodle, així com les nostres interessants converses

sobre les possibilitats i funcionalitats dels entorns virtuals d’aprenentatge, sempre amb

una visió constructiva per tal d’innovar i millorar la nostra tasca docent a l’aula.

Faig extensiu aquest agraïment a tots els companys/es del Departament d’informàtica de

l’institut per la seva complicitat i interès en aquest projecte.






Pàgina 28

5. Bibliografia bàsica

La majoria de referències bibliogràfiques venen donades de pàgines web d’internet,

especificant per a cada cas, la URL de cada pàgina consultada.

A més de llibres digitals, també poden utilitzar-se materials impresos i llibres, per

complementar el material de consulta i estudi.

L’elaboració de material didàctic propi, síntesi i recull de diverses fonts, però bàsicament

creat de nou, fa que la bibliografia a utilitzar en les aules sigui molt oberta i adaptable a

cada cas. Per aquest fet, cal remarcar que la bibliografia a seguir pot ser lliure, en funció

de cada professor/a, i vindrà estructurada per les diverses àrees temàtiques dels

materials elaborats.

Per tant, he optat per no especificar cap bibliografia concreta donat que prefereixo a

mesura que cada professor/a es personalitzi i adapti l’aula, acoti la bibliografia a la que

sigui d’utilitat i interès per part de cada grup d’alumnes. D’aquesta manera s’inclou la

que realment s’utilitza en cada unitat didàctica de les tres aules del projecte. Pot ser inclús

interessant anar especificant la bibliografia progressivament a mesura que avanci el curs

acadèmic, en funció del nivell, perfil i interessos de cada grup classe.

En qualsevol cas, per no confondre ni desviar l’atenció de l’alumnat, es recomana que la

bibliografia es presenti de forma detallada, clara, concisa i estructurada en les

diverses àrees temàtiques de les aules virtuals creades. Prenem com a punt de

partida per a presentar aquesta estructura, les competències professionals del currículum

del crèdit 1 tant de ASI com de DAI, que inclou aspectes tractats tals com informàtica

bàsica, representació informació, sistemes informàtics, sistemes operatius, hardware,

processos, planificació CPU, gestió memòria, gestió E/S, internet, Windows Server 2008,

GNU/Linux, …

memoriab - RGC - XTEC1.2. Explicació del tema Tot i disposar de plataformes E-Learning LMS de...

Documents

Transcript of memoriab - RGC - XTEC1.2. Explicació del tema Tot i disposar de plataformes E-Learning LMS de...