MDT, 30 Anys de lluita

MDT, 30 ANYS DE LLUITA (19842014)

NDEX TEMTIC

Introducci ............................................................................................. 5

Com neix i es configura el Moviment de Defensa de la Terra .............................................................................................. 7

El desplegament de lMDT com a moviment dagita-ci i de mobilitzaci ................................................................. 11

Els conflictes en la perspectiva dun projecte poltic .... 15

El desplegament de nous espais unitaris. La reacci contra la repressi i la conjuntura del 94 ..................... 19

La dissoluci de lAUP i levoluci de lMDT .................. 23

Refundaci de lMDT ...................................................................... 25

La definici i lafermament de la doble lnia dacci: la Unitat Popular i la Ruptura Democrtica per la Independncia ............................................................................. 27

LMDT i levoluci del moviment popular indepen-dentista ............................................................................................. 31

Acci poltica de lMDT i eclosi de la CUP ...................... 35

La construcci de la direcci poltica i organitzativa .... 37

Cloenda ..................................................................................................... 43

INTRODUCCI

En aquest moment, en qu cal continuar lluitant amb una fora renovada per aconseguir els objectius estratgics de lin-dependentisme, conv situar de manera prou clara la funci que ha jugat i que pot jugar lMDT en el procs que, pel que fa a la seva intervenci com a fora organitzada, ha durat 30 anys. Per aix, farem un breu reps histric que permeti rea-litzar un balan de les diferents tasques i funcions de la nostra organitzaci des del moment de la seva fundaci fins al mo-ment actual.

Aquesta revisi de la histria recent no pretn, de cap manera, entretenir-se en un record nostlgic de fets passats. Volem donar testimoni sobretot dun llarg perode que cal que sigui valorat fonamentalment com un important esfor de lluita collectiva, un esfor realitzat no sols per lMDT estric-te sin per una part remarcable de lindependentisme que ha arribat fins als nostres dies i que sha anat desenvolupant al llarg de tots aquests anys. Dividirem la nostra exposici en diferents etapes, en cadascuna de les quals han prevalgut uns aspectes determinats que procurarem de ressaltar en cada cas.

COM NEIX I ES CONFIGURA EL MOVIMENT DE DEFENSA DE LA TERRA

El Moviment de Defensa de la Terra es va constituir ofi-cialment lestiu de 1984, per la seva configuraci real com el moviment que va actuar posteriorment va tenir lloc en un extens perode que es perllonga des de lestiu del 1982 als primers mesos del 1985. s a la Trobada Independentista de 1982, celebrada a Ribes (Garraf) lestiu daquell any, on es va presentar ja el primer projecte de creaci duns anomenats Grups de Defensa de la Terra amb lobjectiu danar quallant la unitat de lindependentisme combatiu daquells moments al voltant dun programa global de lluita en defensa de la identitat nacional i dels interessos populars. I al llarg del 1982 i sobretot del 1983 es van realitzar diferents reunions prepa-ratries que van arribar a coordinar un bon nombre de nuclis comarcals darreu del pas i les dues organitzacions poltiques precedents, lIPC i el PSAN.

El procs es va cloure oficialment amb la constituci de lMDT entre la primavera i lestiu de 1984. Tanmateix, la crisi dIPC, provocada al seu torn per la crisi interna de Terra Lliu-re (1982-1983), va afectar negativament el procs dunitat, que no es va produir duna manera real fins als primers mesos de 1985. Desprs de la detenci de militants destacats de Terra Lliure, el gener del 1985, el moviment de solidaritat desvetllat

8 MDT, TRENTA ANYS DE LLUITA (19842014)

va accelerar un procs de collaboraci entre les diferents or-ganitzacions independentistes que va fer que lMDT assols vers el mar de 1985 un carcter realment unitari de tots els independentistes que entroncava amb el procs iniciat el 1982.

El naixement del Moviment de Defensa de la Terra va representar un important pas endavant especialment en el sentit que permetia dagrupar en una sola organitzaci la gran majoria de la militncia independentista del moment. Aquest fet va ser celebrat per tot el mn independentista de lpoca, un moviment que shavia desplegat sobretot a partir del 1981 amb la creaci de diversos nuclis als barris i les comarques ms dinmics del pas. Les causes daquest naixement i crei-xement ja han estat prou vegades explicades. De manera sin-tetitzada, podem dir que el desencs dimportants sectors socials (principalment de la joventut de les classes populars) davant els enganys de la transici poltica que havia donat naixement a lEstat paralamentari-monrquic espanyol, va trobar una perspectiva de ruptura i alliberament en el nou moviment que es distanciava clarament de les opcions poltiques de lespa-nyolisme i lautonomisme vigents. Lactuaci de Terra Lliure apareixia com un smbol clar de voluntat rupturista i de fer-mesa combativa en la defensa dels interessos del poble catal. I la lluita de solidaritat contra la repressi, una lluita defensi-va impulsada pels Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, va ajudar a desplegar el moviment poltic de suport i va preparar el terreny per a laparici del moviment poltic independentista. La incorporaci de les organitzacions polti-ques preexistents (IPC i PSAN) era el corollari lgic daquest procs dagrupaci al voltant duna nova lnia poltica emergent.

s important de sintetitzar amb el mxim dobjectivitat els veritables fonaments daquesta nova lnia al voltant de la qual es va articular el nou moviment:

Es tracta en primer lloc duna lnia poltica de resis-tncia, que es definia fonamentalment sobre la base

MDT, TRENTA ANYS DE LLUITA (19842014) 9

del rebuig a les conxorxes i opressions de la poltica sucursalista i capitalista oficial.

Es fonamentava bsicament en una dinmica dagita-ci i mobilitzaci. Dagitaci entorn duns eslgans nous, rupturistes, de reivindicaci dunes noves bases de sobirania popular (nascudes de la naci catalana) i de rebuig de locupaci (poltica i militar) que pateix la naci catalana per part dels aparells duns Estats aliens i opressors. I de mobilitzaci en suport de les diferents lluites populars.

Tenia els seus referents principals en lactuaci incisi-va duna nova organitzaci clandestina, Terra Lliure, que es proposava darribar amb les seves actuacions ms enll de les possibilitats de les organitzacions so-cials i poltiques populars, sempre limitades dins els estrets marges de la legalitat vigent.

Lorientaci poltica daquesta nova organitzaci (MDT) seria, doncs, el resultat de ser la casa comuna de totes i tots els militants partidaris de la independncia i el socialisme, polaritzats sobretot al voltant de la referncia poltica que sha-via obert en molt bona part per lactuaci i la presncia de Terra Lliure. LMDT va organitzar aquesta nova militncia i la va dotar duns referents programtics i organitzatius. s, per tant, en aquest moment el resultat daplegar les experincies de la lluita independentista iniciada a finals dels anys setanta. I de fet substitua els Comits de Solidaritat amb els Patriotes Catalans com a referent unitari dorganitzaci militant.

Si fem un balan global daquest primer perode de co-menament del nou moviment poltic que s lMDT, podem dir que lindependentisme es va situar, en aquest procs ini-cial, de manera clara com a instncia poltica enfrontada a lEstat i defensora dels interessos populars (algunes organit-zacions nacionalistes, com ara el Front Nacional de Catalunya o Estat Catal, havien perdut molta fora i es van situar en


unes altres coordenades socialment i polticament menys con-traposades al sistema poltic i ideolgic de la transici poltica espanyola). Amb la construcci de lMDT, lindependentisme realment existent va, doncs, aconseguir de mantenir la seva coherncia poltica tot superant la fortssima pressi repressi-va que, des dels primer moment, es va abatre damunt seu i que pretenia la seva extinci (persecuci de la defensa dels objectius independentistes, prohibici dactes antirepressius, prohibici dels smbols, dels eslgans, etc. i aplicaci de la llei antiterrorista en un nombre important de casos). Per contra, al llarg daquests primers anys, les onades repressives ms importants representaven augments successius en lextensi del nou moviment. Duna manera especial, les detencions del desembre de 1981 i del gener de 1985 van dinamitzar les bases del que seria la militncia de lMDT.

Les caracterstiques daquesta organitzaci en el seu nai-xement van marcar-ne levoluci futura. El nou moviment poltic era, duna banda pels seus continguts, una organitzaci davantguarda que agrupa tots els independentistes revolucio-naris, cosa que li va donar una gran eficcia dactuaci imme-diata en el terreny de lagitaci, la propaganda i la mobilitza-ci. Per tamb, aquesta mateixa definici poltica de tipus estratgic, en va limitar labast i la penetraci social per la manca dun desenvolupament tctic que permets dagrupar sectors ms amplis de les classes populars.

Daltra banda, el moviment tamb estava marcat pel fet de no desenvolupar una poltica concreta en mbits dactuaci quotidians, per un arrelament escs al si dels moviments socials i per la polititzaci insuficient de la militncia, s a dir, per un conjunt de limitacions que ms endavant pesarien forosament.

EL DESPLEGAMENT DE LMDT COM A MOVIMENT DAGITACI I DE MOBILITZACI

Entre el 1985 i el 1986 lMDT va dur a terme un nombre molt important de mobilitzacions. Eren els anys de lagitaci poltica per mitj de pintades, la propaganda al carrer i la con-vocatria de manifestacions. Les reivindicacions ecologistes, antirepressives i contra lespanyolitzaci van trobar un impor-tant ress al si del Moviment de Defensa de la Terra i aquest fet va comportar lextensi de la conscincia independentista al si de la societat catalana.

Un gran nombre de reivindicacions populars van ser re-collides i impulsades per lMDT, des de les agressions ecolo-gistes a les actuacions repressives, des de les lluites obreres i populars per objectius socials i econmics, fins a la defensa de la llengua i la cultura catalanes. I sempre a partir dunes coor-denades molt clares de denncia de lopressi del sistema poltic i econmic i de rebuig a tot pacte o concessi envers les forces poltiques i les institucions del poder. Tot plegat va crear un marc poltic coherent on es van anar enfortint les refern-cies bsiques del nou independentisme.

Les mancances apuntades ms amunt van comenar, per, a mostrar els seus primers efectes ja en aquesta poca. Duna banda, la feble polititzaci de la militncia va comportar que lMDT es posicions de manera clarament incorrecta en algu-


nes mobilitzacions poltiques importants, com ara quan des de les instncies de direcci de lMDT (sota la influncia del PSAN) es va optar per labstencionisme en les mobilitzacions contra lOTAN (incloent-hi el referndum celebrat el 12 de mar de 1986) i en la vaga general del 20 de juny del 1985, argumen-tant que eren mobilitzacions espanyoles i que, per tant, no afectaven els catalans.

En aquest clima dindeterminaci amb connotacions pa-trioteres va anar creixent entre alguns sectors de lMDT dales-hores el projecte de creaci dun Front Patritic, que seria la causa dels conflictes interns dels anys segents i que acabaria dividint tot lindependentisme combatiu. I tamb, daltra ban-da, existia una greu mancana derivada duna concepci mo-noltica del moviment nacional i popular segons la qual lMDT hauria dabsorbir i integrar tots els moviments populars en lloc de convertir-se en el seu motor dinamitzador. Aix, lMDT va acabar ofegant en bona part la dinmica antirepressiva dels CSPC i obstaculitzant lexpansi dels Grups de Defensa de la Llengua, mbits que haurien perms una extensi de la base social ms enll dels cercles ms polititzats o ideologitzats.

Malgrat tot, la tasca desenvolupada per lMDT havia ser-vit per estendre lindependentisme com a referent poltic de ruptura i havia perms arrelar iniciatives concretes de lluita poltica, com ara les primeres experincies dacci municipal coordinades per lAMEI (Assemblea Municipal de lEsquerra Independentista). La presncia de Terra Lliure i la tasca de lMDT van aconseguir, doncs, destendre la sensibilitat inde-pendentista al si de sectors importants de la societat catalana, de tal manera que diferents organitzacions com la Crida a la Solidaritat (1986) i, posteriorment, ERC (1991-92) van acabar adoptant el referent poltic i simblic de lindependentisme. Daltra banda, aquesta etapa dintensa agitaci i mobilitzaci es reflectia en la conquesta del carrer per part de lindepen-dentisme en les mobilitzacions de caire nacional. Els partits espanyolistes o sucursalistes (PSOE, IC-IU, CiU, etc.) van aca-


bar perdent bona part del protagonisme mobilitzador en be-nefici de lindependentisme.

I, duna manera general, la forta activitat dagitaci i de mobilitzaci desplegada al llarg de diversos anys continuats va estendre al si del moviment independentista un nou dina-misme i una nova combativitat que restarien durant anys com a elements distintius damplis sectors populars.

ELS CONFLICTES EN LA PERSPECTIVA DUN PROJECTE POLTIC

A partir de 1987, lextensi social de la conscincia i de la sensibilitzaci independentista (que abastava percentatges no menyspreables de la poblaci, especialment al Principat) va posar en evidncia la necessitat urgent de forjar un nou referent poltic de masses capa daglutinar aquest fenomen emergent.

s en aquesta conjuntura que un sector de lMDT, vincu-lat principalment al PSAN, va proposar la creaci dun Front Patritic que hauria dunir tots els independentistes al voltant duna fita patritica, simplificant els continguts socials i ac-centuant ls deslgans excessivament reduccionistes. La majoria de la militncia de lMDT es va oposar a aquesta pro-posta, que era considerada errnia ja que es creia que podria agreujar ms la insuficincia de larrelament social de linde-pendentisme poltic en aquell moment. Aix, es va produir una divisi que es traduiria en la creaci, per la banda del PSAN, de lorganitzaci Catalunya Lliure lany 1989. Tanmateix, cal que aquest conflicte sigui analitzat amb un cert deteniment perqu seria un error tant reduir-lo a enfrontaments persona-listes, com presentar-lo com un simple debat ideolgic.

s imprescindible, almenys, considerar que si b realment cal valorar com un element positiu la capacitat de la majoria de la militncia de lMDT devitar lerror de la lnia del Front


Patritic, sha de criticar amb fermesa els mitjans amb qu es va expressar aquest debat, amb confrontacions continuades i fins i tot, en alguns casos, amb incidents indesitjables al llarg del 1987 i 1988. La manca de maduresa poltica sexpressava aix de manera crua en aquesta mena derrors greus. s cert que des del sector majoritari i crtic envers el sector promotor de la lnia de Front Patritic es va fer un esfor de reflexi al voltant duna ponncia (Per una poltica independentista de combat PIC), elaborada per la majoria dassemblees lo-cals, juntament amb els presos, per aquesta maduresa en la ideologia no es reflectia en lactuaci prctica.

De tota manera, cal remarcar que la PIC va ser, des del punt de vista dels continguts fonamentals, la base de les reso-lucions de lAssemblea Extraordinria de lMDT del febrer de 1987 i III Assemblea Nacional (1988), en la qual es van aprovar els eixos principals de la que seria lactuaci de lMDT en els anys segents, una lnia dacci orientada a la construcci de la Unitat Popular tot seguint les bases poltiques adoptades des del moment de la seva fundaci, principalment la consta-taci del carcter de classe de la lluita independentista, amb unes classes socials favorables i unes altres doposades al nou moviment. s a dir, una concepci contraposada a la de la proposta de Front Patritic, articulada en funci de lorigen tnic o antropolgic. I daqu sen desprenia la diferenciaci necessria, ideolgica i simblica, de lindependentisme envers el catalanisme conservador. Finalment, es proposava una po-ltica daliances dacord amb aquests principis.

En aquesta fase de polaritzaci del moviment, lMDT va continuar impulsant les mobilitzacions populars, tot posant-se com a objectiu la construcci de la Unitat Popular i per a aix era imprescindible desenvolupar els terrenys unitaris, malgrat les dificultats heretades dels conflictes recents.

Aix, a partir de 1989, es van fer propostes dunitat en lmbit de la intervenci institucional municipal (al voltant de lAMEI) i en lantirepressiu. En aquest darrer mbit es va llan-


ar la proposta de pacte antirepressiu, que implicava la solida-ritat envers de tots presos, independentment de la seva filiaci o afinitat poltica. La concreci prctica de la proposta seria la Campanya Unitria per lAmnistia. La tasca pacient de treball antirepressiu unitari en totes les direccions va durar dos anys llargs, al final dels quals podem dir que es va aconseguir de modificar el clima de divisi existent en el camp antirepressiu, que era imprescindible de superar.

Sens dubte, en aquesta confluncia progressiva de tots els sectors que eren objecte de repressi hi va tenir un paper im-portant la reacci davant les maniobres dERC protagonitzades en aquest mbit per ngel Colom. En un primer moment tots els sectors del moviment antirepressiu de lindependentisme es van posicionar enfront de loperaci de liquidaci i crimi-nalitzaci de lindependentisme combatiu dirigida per ngel Colom i Pere Bascompte lany 1991, de resultes de la qual tots els independentistes que no estaven dacord amb loperaci de liquidaci de la resistncia independentista proposada per lEstat espanyol i promoguda per ngel Colom eren objecte de criminalitzaci i repressi (tal com es comprovaria en les onades repressives posteriors).

LMDT va saber situar-se adequadament en aquesta con-juntura tot combatent les tesis ingnues (o cniques) de Colom-Bascompte, segons les quals laccs a la independncia es pro-duiria simplement per mitjans electorals, a la manera dunes Repbliques Bltiques idealitzades que havien assolit en aquell temps la independncia. Les posicions clares de lMDT i dels CSPC i de la gran majoria dels presos, juntament amb la mili-tncia de Catalunya Lliure que no shavia integrat a ERC, van ajudar a crear una important base dentesa.

En un segon moment, a finals de 1992 (desprs de la re-pressi de lEstat espanyol i laugment de les pressions per a estendre les posicions de reinserci i delaci promogudes per ngel Colom, Jordi Vera i daltres persones de la direcci dERC) el posicionament conjunt de presos i encausats contra la rein-


serci i la delaci va estendre encara ms aquesta base unitria, com es va posar de manifest en limportant acte contra la re-inserci del 12 de mar de 1993 a Barcelona. El desacord de Pere Bascompte envers la poltica adreada als presos promo-guda per ERC, i el seu posterior abandonament daquesta or-ganitzaci, mostrava tamb aquest aven en la clarificaci.

EL DESPLEGAMENT DE NOUS ESPAIS UNITARIS. LA REACCI CONTRA LA

REPRESSI I LA CONJUNTURA DEL 94

Laspecte fonamental del treball unitari amb qu es va comprometre lMDT en aquesta poca, seguint la seva lnia tctica dUnitat Popular, va ser el procs de construcci de lAssemblea dUnitat Popular, que es va perllongar al llarg de quatre anys. Primer es tractava duns contactes establerts arran de les mobilitzacions per lautodeterminaci del febrer de 1990, i continuats fins a la convocatria dun manifest unitari el maig de 1991. A partir daquesta data consistia ja en un treball molt ms ampli i profund de construcci duna nova instncia or-ganitzativa fins a la constituci de lAssemblea dUnitat Po-pular el mar de 1993. Aix doncs, el treball unitari no noms no es va aturar, sin que va adquirir ms rellevncia i va exigir una ms gran responsabilitat de totes i tots els partici-pants.

Duna manera ms concreta, cal recordar encara que en lmbit de lAUP ja constituda shi van continar articulant propostes unitries com lAMEI i les tasques en diferents m-bits com el de lluita per la llengua o ecolgica i daltres pro-postes de treball unitari ampli que donarien lloc uns anys desprs al Tercer Congrs de Cultura Catalana. s important


de puntualitzar que en tots els casos lenfocament unitari de les propostes i linters de lMDT per crear estructures m-plies van ser factors importants per al seu desplegament.

Un fet polticament molt rellevant daquest perode va ser lofensiva repressiva de lEstat espanyol contra lindepen-dentisme catal lany 1992, utilitzant com a pretext la segure-tat dels Jocs Olmpics. En aquest cas cal recordar concretament que la repressi va afectar de manera molt directa una part important de la militncia de lMDT, el qual va saber reaccionar polticament a aquest atac. En el balan de les activitats pol-tiques desenvolupades en aquesta conjuntura, cal recordar sobretot la tasca parallela de carcter unitari i articulador que va suposar la creaci i impulsi de la Comissi de Portaveus, que va comptar amb el suport decidit i determinant de lMDT (conjuntament amb daltres sectors de lmbit poltic i ideol-gic de lAUP). La Comissi de Portaveus va vehicular la de-fensa poltica dels presos i encausats i encausades indepen-dentistes, amb lobjectiu que servs per aconseguir aturar la via de reinserci promoguda per lEstat espanyol amb la col-laboraci dERC, que hauria afeblit i sobretot deslegitimat la lluita independentista.

El comportament de la majoria dels nombrosos detinguts del 92 (un capteniment que cal considerar objectivament heroic pel fet que, malgrat les fortes pressions, no van voler acceptar la reinserci que proposava la judicatura espanyola), tenia un sentit ple en aquesta perspectiva de llegat de resistncia que sha transms al conjunt de lindependentisme. La lluita sor-gida de la repressi del 92 no sols va ser una lluita individual digna i exemplar, sin que va ser una lluita de resistncia col-lectiva i que mirava al futur. La tasca de lMDT va fer possible aleshores que, per mitj de la defensa de la dignitat personal i poltica dels presos, es defenss la legitimitat poltica de lin-dependentisme de manera que la desfeta de Terra Lliure que portaria a la seva dissoluci lany 1995 no comports un retro-cs ideolgic del nostre moviment, sin que ans acompanya-


da de la legitimaci de la lluita independentista i de la seva voluntat denfrontament.

Pel que fa als canvis en la conjuntura poltica que es pro-dueixen lany 1994, segons les anlisis de lMDT, era aconse-llable lestabliment duna poltica daliances apropiada. Lofen-siva espanyolista del PP va comportar que es penss a desenvolupar un espai daliances dins lmbit ms ampli de lesquerra nacional. La proposta duna lnia poltica dEsquer-ra Nacional era un desenvolupament de tipus tctic desplegat per lAUP per tal de fer front a lofensiva de la dreta espanyo-lista. Lespai dEsquerra Nacional (com a espai polticament i ideolgicament ms extens i que abraava tots aquells sectors de la poblaci favorables als interessos de les classes populars i a la identitat cultural catalana) encara existeix i s sens dub-te un espai en el qual la Unitat Popular hi ha anat desenvolu-pant la seva influncia.

De fet, si observem les activitats desplegades des de finals dels anys noranta comprovarem que van anar sorgint diverses iniciatives gestades dins lmbit poltic de lesquerra nacional: va tenir lloc el Tercer Congrs de Cultura Catalana (1999-2000), es van estendre organitzacions de defensa de la llengua (Pla-taforma per la Llengua, CAL...) i diferents plataformes de de-bat i dargumentaci lingstica. I, a reds de les conclusions del Tercer Congrs esmentat, es va construr la coordinaci dentitats per la defensa de la llengua i la identitat catalanes com la Xarxa dEntitats, es van impulsar propostes noves de coordinaci i dinfrastructures com la Federaci dOrganitza-cions per la Llengua Catalana (FOLC), el Frum Catal pel Dret a lAutodeterminaci (FOCDA), el Centre de Recerca i Documentaci de les Terres de Llengua Catalana, etc.

Cal deixar clar, per, que la proposta dEsquerra Nacional no ha estat mai formulada com una expressi concreta de la Unitat Popular i no shi hauria de confondre, ja que aquesta proposta era concebuda com un espai poltic per a lacci, i la Unitat Popular s lexpressi dun mbit sociopoltic que es


vol articular com un moviment organitzat i amb un programa poltic tctico-estratgic ben definit.

Conv advertir, tanmateix, que la lnia poltica tctica dEs-querra Nacional no va ser tan fructfera a nivell intern de lAUP ja que va tenir dues expressions diferents al si daquesta orga-nitzaci. Mentre oficialment es preparava una poltica daliances (que fins i tot podia expressar-se en alguna forma de collaboraci tctica amb ERC), un altre sector de la militncia de lAUP es va posar a preparar simplement la seva integraci en aquest par-tit, una incorporaci que es va fer efectiva els anys 1996 i 1997. Cal assenyalar que, contradient el que shavia pogut anunciar, aquesta integraci no va anar acompanyada dun treball orga-nitzat com a tendncia socialista dins ERC, sin que el collectiu dels diferents militants que shavien passat al partit esmentat es va anar diluint, en la mesura que alguns dels seus membres havien pogut anar-se installant en algun nivell de laparell daquest partit.

LA DISSOLUCI DE LAUP I LEVOLUCI DE LMDT

La proposta dUnitat Popular sota la forma de lAUP (As-semblea dUnitat Popular) no va arribar a quallar, per, per di-verses raons:

En primer lloc, perqu era molt difcil que tingus xit una proposta tctica com la Unitat Popular sense una unitat prvia de lEsquerra Independentista. En descr-rec de lMDT, cal dir que, a ms de lmbit antirepressiu, la nostra organitzaci havia buscat reiteradament espais de collaboraci tctica en el camp municipal amb Cata-lunya Lliure, per aquestes propostes havien rebut el silenci per resposta.

En segon lloc, per la manca duna dinmica de base po-pular prou slida que marqus lorientaci de la prctica poltica. Els sectors poltics que es van associar a lMDT en la formaci de lAUP estaven, en general, mancats darrelament social. Lafebliment resultant del trencament del 1987 i del cop repressiu del 1992 van desproveir, aques-ta suposada agrupaci de forces, de la incidncia social necessria mnima per a dinamitzar el projecte.

I en tercer lloc, a causa de la constituci a dins lAUP duna direcci poltica de manera artificiosa i des-


vinculada de les lluites socials. Amb una visi gaireb exclusivament propagandstica de la incidncia pol-tica, aquesta direcci no possea capacitat de dinamit-zaci de les lluites populars ni prou connexi amb les organitzacions que les promovien. Aquest fet es va veu-re agreujat per la decisi errnia de congelar lMDT a partir del 1994, error que va portar la militncia daques-ta organitzaci impulss lnies poltiques contradict-ries, que es van posar de manifest a la fi del 1995.

LMDT va criticar en diversos documents la seva manca de capacitat poltica per a redrear aquests errors i per a im-pedir el fracs daquest primer intent de creaci duna estruc-tura dUnitat Popular a nivell nacional. Noms uns certs em-brions de la Unitat Popular es van poder mantenir a nivell local (les CUP i algunes formes dincidncia semblants com les lnies dactuaci en el camp sindical o en el camp de la cultura, lnies que no eren, per, clarament separades de la prctica genrica dins lmbit de lesquerra nacional que hem esmentat).

REFUNDACI DE LMDT

Aquesta valoraci essencialment negativa de lexperin-cia de lAUP, dissolta consensuadament el desembre de 1997, va demanar una reformulaci de les qestions organitzatives. I a partir daquesta crtica, lMDT va decidir a la seva VI As-semblea Nacional (Barcelona-Sabadell, 6-7 juny 1998) la seva descongelaci. Tant en aquesta VI Assemblea com a la VII (Salt-Girona, 3 juny 2000) va reorientar la seva lnia: es va cons-tituir com a partit poltic, embri del futur partit revoluciona-ri, i es va proposar de desplegar una activitat en dues perspec-tives principals: en el desplegament duna xarxa sociopoltica nacional i popular; i en la recomposici de lEsquerra Inde-pendentista. Lavan vers aquests dos objectius shavia de produir per mitj del desplegament dunes lnies de treball en els camps segents:

1. En la poltica municipal.2. En la defensa de la llengua i la cultura, i la promoci

i enfortiment duna xarxa sociocultural.3. En la defensa del territori i dels drets socials de les

classes populars.4. En la renovaci i el reagrupament de lindependentis-

me desquerra.5. En el foment del debat, la formaci i la reflexi al si de

lEsquerra Independentista.


La primera daquestes lnies de treball es va desenvolu-par a travs de la promoci de lAMEI (Assemblea Municipal de lEsquerra Independentista), que va impulsar el desplega-ment de les Candidatures dUnitat Popular (CUP) i del seu programa.

La segona es va vehicular fonamentalment a travs de la impulsi del Tercer Congrs de Cultura Catalana (1999-2000) i dels projectes que van sorgir daquesta iniciativa o dmbits prxims.

La tercera ha constitut fins avui la directriu dactuaci de tots els nuclis dacci de lMDT i dels diferents mbits din-cidncia de la seva militncia (casals independentistes, lluita sindical, lluites populars diverses, etc.).

Pel que fa a la quarta lnia dacci, lMDT va treballar per plasmar-la al si de lanomenat Procs de Vinars, iniciat labril de lany 2000.

Finalment, la cinquena lnia va ser vehiculada a travs de les seves publicacions (especialmemt La Veu i els seus opuscles) i, ms tard, el seu web, a travs del qual shan aportat anlisis i reflexions al conjunt del moviment

En aquestes diverses activitats, i fins a lactualitat, lMDT es va esforar per crear al si de lEsquerra Independentista i al si de les organitzacions populars en general un clima de dileg i de debat obert, intentant de portar al terreny de lan-lisi poltica objectiva els diversos elements de discussi neces-saris per a la dinamitzaci del moviment popular i indepen-dentista.

LA DEFINICI I LAFERMAMENT DE LA DOBLE LNIA DACCI: LA UNITAT

POPULAR I LA RUPTURA DEMOCRTICA PER LA INDEPENDNCIA

Entrant ja al segle XXI, s a dir, a partir dels anys 2002-2004, lMDT va anar afermant la que seria la seva doble lnia dacci, s a dir, duna banda, el desplegament de la Unitat Popular; i daltra banda, el concepte de Ruptura Democrtica per la Independncia. Aquestes lnies dacci es poden trobar formulades amb precisi als acords de la VIII i la IX Assem-blees Nacionals de lMDT, assemblees que van tenir lloc el mes de febrer del 2003 i el mes maig del 2005, respectivament.

El desplegament de la Unitat Popular es porta a terme principalment per mitj de la implicaci en lluites concretes, lenfortiment de la dimensi nacional de la CUP i tamb con-tribuint activament a definir els continguts dun programa dUnitat Popular. Com hem comentat, aquesta tasca de defi-nici ja havia comenat lany 1987 i havia anat acompanyant tota la tasca de desenvolupament de lAMEI i de les CUP que sanaven estenent arreu del territori.

La tasca principal de lMDT en aquesta lnia dacci al llarg de la primera dcada del segle XXI seria la de treballar


perqu el conjunt de les CUP, candidatures disperses arreu del territori, anessin reforant la seva conscincia dorganitzaci nacional i anessin aix consolidant la seva estructura organitza-tiva per tal desdevenir un referent amb identitat i estructura prpies amb capacitat de disputar una part important de les-pai poltic a daltres iniciatives poltiques presents al nostre pas. Per tal de no restar com una proposta residual es van haver de dur a terme a terme diferents debats amb una inten-sitat important que van portar a definir la CUP com una alter-nativa amb un carcter propi. (La ponncia La CUP, lalter-nativa necessria, aprovada a lAssemblea Extraordinria de l11 de gener del 2009, s una mostra resultant de la tasca feta vers aquest primer objectiu). Les batalles pel reforament de les instncies nacionals i pel tractament adequat de la projec-ci institucional de la CUP han estat objecte de lacci tena i permanent de lMDT al si de daquesta organitzaci popular, amb vista a convertir-la en el referent de masses de lEsquerra Independentista i de les classes populars en lluita.

Pel que fa a la Ruptura Democrtica per la Independncia, cal dir que lMDT ja va fer la formulaci explcita de la neces-sitat duna Ruptura Democrtica Nacional-Popular a la VIII Assemblea nacional (febrer del 2003), un objectiu democrtic que amb la denominaci dEls Pasos Catalans que volem ja havia precisat en els seus continguts generals a la VI Assem-blea Nacional del 1998. Ara b, la formulaci precisa va tenir lloc loctubre de 2004 amb la publicaci de lopuscle que t justament el ttol de Cap a la Ruptura Democrtica per la Independncia. En aquest opuscle es formula aquest objectiu tctic:

La independncia dels Pasos Catalans no s res ms (ni tampoc res menys) que una ruptura democrtica. s canviar democrticament una font de sobirania aliena per una de pr-pia, dacord amb lmbit nacional. Es tracta, doncs, duna pro-posta plenament democrtica, s a dir, fonamentada en la


voluntat popular i que no t cap altra dificultat que la de cercar la manera de fer efectiu un dret i una voluntat collectius. En aquest escrit volem exposar, a ms, que aquesta ruptura ja s possible avui, s a dir, que es pot preparar sha de comenar a preparar ja des dara mateix.

La importncia daquesta definici s verament remarca-ble ja que va emmarcar polticament un moviment que sesta-va desplegant i que faria la seva eclosi en les grans manifes-tacions organitzades per la PDD els anys 2006 i 2007.

LMDT I LEVOLUCI DEL MOVIMENT POPULAR INDEPENDENTISTA

Com hem vist abans, al llarg del canvi de segle es van anar teixint les iniciatives unitries que haurien de permetre el desplegament que es va produir posteriorment. Aix, la ini-ciativa Tercer Congrs de Cultura Catalana, impulsada entre daltres per lMDT, va donar lloc a diferents instruments cul-turals i poltics com la Xarxa dEntitats, el Frum Catal pel Dret a lAutodeterminaci, la Federaci dAssociacions per la Llengua Catalana... i va proveir una part important del grup que va treballar activament per a dinamitzar la Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), creada lany 2005.

La PDD, organitzada inicialment a partir duna coordi-nadora dEntitats, va ser de fet i bsicament una gran eina de mobilitzaci popular. LMDT va contribuir en el procs de la seva creaci i hi va donar suport des del primer moment per-qu es tractava de manera evident de lexpressi prctica de les seves propostes tctiques en lmbit de la Ruptura Demo-crtica per la Independncia. s sabut que, al contrari, una part de lEsquerra Independentista no va saber entendre el carcter poltic de la PDD ni les seves possibilitats com a ins-trument de mobilitzaci i de conscienciaci damplis sectors de les classes populars catalanes, i sen va mantenir al marge, un error que lMDT va combatre amb fermesa.


Lefectivitat de la PDD va ser molt rpida: el 18 de febrer del 2006 convocava una manifestaci en la qual van participar centenars de milers de persones sota el lema Som una naci. Tenim dret a decidir. I el mes de desembre de lany segent 2007 repetia una mobilitzaci semblant en reivindicaci de les infraestructures. Posteriorment, el model inicial de la PDD va entrar en crisi i es debatia entre o b continuar sent exclu-sivament una organitzaci dentitats amb un nucli dirigent ms o menys estable, o b fer un salt organitzatiu i territoria-litzar la plataforma, una proposta que, com ha demostrat lANC, era la ms encertada, en la mesura que podia garantir la con-tinutat del projecte un cop la frmula inicial emetia signes desgotament. El sector de la PDD que apostava per mantenir el model inicial va bloquejar levoluci de la plataforma i la va portar a un cul-de-sac, del qual no en va sortir mai ms.

El paper de la PDD, per, va ser important perqu va marcar linici del que ha estat analitzat com lemancipaci del moviment popular del Principat de la tutela dels grans partits, s a dir, CiU i el PSC-PSOE. Fins aleshores, aquestes formacions poltiques noms havien perms que es poguessin fer efectives les grans manifestacions que elles mateixes con-vocaven. LMDT va ser part activa en aquest procs deman-cipaci popular. La desestabilitzaci del que shavia anome-nat fins aleshores loasi catal ja havia estat advertida per Jordi Pujol mateix, que era conscient de la precarietat de les estructures de control quan va desaconsellar de tirar endavant cap debat entorn de lautogovern. Tamb el perode de govern del Tripartit (2003-2010) va contribuir, de manera indirecta i involuntria, a fer trontollar ledifici.

En aquest marc poltic en evoluci, a partir del setembre de lany 2009, sobretot a travs de la seva militncia enqua-drada a la CUP, lMDT va donar tamb suport a les Consultes sobre la Independncia, que es van desplegar fins labril del 2011. Hi va participar i va defensar en diferents articles i con-ferncies la convenincia que lEsquerra Independentista shi


impliqus en pes. I ms tard lMDT ha donat suport a lAs-semblea Nacional Catalana, fundada el 10 de mar del 2012, entitat que, com s sabut, ha organitzat les mobilitzacions ms importants fins avui a favor de la Independncia, en ocasi de les dues diades de l11 de setembre successives (del 2012 i del 2013), i ha fet una tasca molt gran de sensibilitzaci a favor de la Independncia arreu del territori.

Al Pas Valenci, al llarg del 2012, lespai de la Ruptura Democrtica per la Independncia es va concretar en la inicia-tiva Nosaltres els Fusterians, impulsada per lMDT, ERPV i el PSAN. Aprofitant laniversari de la mort de Joan Fuster, es va dur a terme una campanya de sensibilitzaci independentista arreu del Pas Valenci.

A lhora de valorar la tasca de lMDT en aquesta conjun-tura que va des del 2005 a lpoca actual, cal assenyalar que no sha tractat tan sols dafavorir aquestes instncies unitries amb el suport militant que era possible mobilitzar i amb la cobertura poltica que oferia la concepci, cada dia ms ben perfilada, de la Ruptura Democrtica per la Independncia, sin que es feia una tasca important de debat ideolgic que ajudava a clarificar les posicions al si dun moviment en rpi-da expansi, una realitat que a causa de la seva tendresa, de-manava esforos danlisi importants.

LMDT ha explicat repetidament i amb insistncia les con-tradiccions que comportava lextraordinria extensi social de lindependentisme a la Catalunya estricta tot aportant anlisis i criteris per a abordar aquesta realitat complexa. LMDT ja havia fet referncia al sobiranisme legalista el mes de no-vembre de 2004 i definia ms tard amb precisi el concepte del sobiranisme conservador. A partir de lany 2013 ha identificat els sectors poltics conservadors sota letiqueta de sociovergents, en la mesura que, a ms de representar les interessos de sectors capitalistes, mostren que treballen per interessos propis duna casta poltica identificada pels dirigents ms conspicus del PSOE (PSC-PSOE) i CiU. Les temptatives criptoautonomistes


dalguns dirigents sociovergents de voler fer, per exemple, un referndum sobre la independncia catalana a escala espanyo-la, han estat combatuts durament per lMDT.

Al llarg de tot aquest procs, els moviments tctics de lMDT han anat adreats a fer que el procs cap a la Indepen-dncia, accelerat sobretot a partir de lany 2012, no es deturs: es va fer un debat intens per tal devitar que, tal com pretenia CiU, lANC no es queds encallada aquell any en lobjectiu del pacte fiscal. I sha anat creant conscincia poltica de les falses sortides (Estat associat com Puerto Rico als EUA, Estat federat, etc.) que es podien amagar darrere de la reivin-dicaci fora ambigua de lEstat propi, de manera que lob-jectiu de la Independncia sha imposat no sols en lmbit social sin tamb en lmbit institucional.

Finalment, lMDT ha promogut com a lnia dacci la de-fensa de la Repblica Catalana Independent, un objectiu que es proposa per al moment actual per tal com t la potencialitat destendre ms i ms les adhesions a lobjectiu de la Indepen-dncia, a partir de definir les conquestes socials que hauria de permetre el nou Estat i que podia tenir tamb la virtualitat de fer difcil una involuci dels sectors ms moderats cap a ob-jectius no independentistes, com ara els que hem esmentat ms amunt.

Tota aquesta tasca de debat i de lluita ideolgica en els processos de desplegament de la Unitat Popular i de la Rup-tura Democrtica per la Independncia no hauria estat possi-ble sense la constncia i la tenacitat de la militncia de lMDT a travs de les seves publicacions i del seu web, i sobretot per mitj del nou portal obert al conjunt de lEsquerra Indepen-dentista, Llibertat.cat.

ACCI POLTICA DE LMDT I ECLOSI DE LA CUP

La tasca pacient de lMDT ha estat fonamental per als avanos poltics de la CUP com a referent unitari de masses i com a instrument amb una incidncia nacional creixent. A par-tir del 2004, desprs del fracs del Procs de Vinars a lhora de crear una estructura unitria de lEsquerra Independentis-ta, lMDT i altres sectors del moviment van analitzar que la CUP era la instncia organitzativa que podia esdevenir el re-ferent unitari del moviment i poltica de masses, cosa que no seria possible sense una incidncia institucional. Per tal dac-celerar aquest procs, es va decidir concrrer a les eleccions europees, que va servir per promoure el programa i la simbo-logia de la CUP arreu del territori i crear-ne nous nuclis. La participaci en aquestes eleccions va servir per obrir el debat explcit sobre la qesti del referent de masses de lEsquerra Independentista, de manera que els diferents agents del mo-viment shi han hagut de posicionar encara que inicialment fos per negar-li aquest paper a la CUP.

Les eleccions municipals del 2007 i sobretot les del 2011 van marcar dues fites en el procs desdevenir aquest referent de masses. Les eleccions autonmiques del 25 de novembre del 2012 van acabar dafermar aquesta tendncia ascendent, una tendncia que la representaci institucional ha anat acrei-


xent, tal com analitzaven les previsions i les propostes de lMDT.

Lacci poltica de lMDT ha anat, per, ms enll del su-port actiu a la CUP i la participaci en lluites i mobilitzacions concretes. En la lnia del reforament estratgic, a partir del 2009, ha realitzat diferents activitats i elaboracions per a re-marcar la importncia de lopci estratgica que va nixer lany 1979 amb laparici de lIPC, Terra Lliure i els CSPC, amb una estratgia prpia, fonamentada en lorganitzaci autnoma de les classes populars i la ruptura poltica amb el poder de lEs-tat capitalista. Els llibres publicats pel segell Edicions del 1979 sn una expressi concreta daquesta voluntat de memria histrica revolucionria i conseqent.

Altrament, lMDT ha pres posici sobre qestions polti-ques rellevants i amb incidncia en la vida quotidiana de les classes populars: des de la lluita de gnere a lanlisi de la situaci econmica i fins al paper social del consum de les drogues i lorientaci del lleure del jovent independentista, la funci de la simbologia del moviment, etc., sense abandonar les anlisis sistemtiques de la conjuntura a nivell nacional i internacional.

Totes les anlisis de la realitat i les reivindicacions de les mobilitzacions populars anaven orientant la lluita cap a la re-ivindicaci dun nou pas, duna manera ms i ms evident a partir del 2007, en qu es va publicar lopuscle Cap a la Re-pblica dels Pasos Catalans. Aquesta evoluci va anar acom-panyada duna tasca de lluita ideolgica per tal danar frustrar els intents dilacionistes dels sectors ms institucionalitzats i immobilistes dins el poder autonmic i danar contribuint a superar la despolititzaci al si de les classes populars catalanes.

LA CONSTRUCCI DE LA DIRECCI POLTICA I ORGANITZATIVA

La qesti de la direcci poltica del moviment ha estat una preocupaci constant de lMDT, un cop va arribar a un cert nivell de maduraci, que podem situar en el moment de lelaboraci de la PIC (Per una Poltica Independentista de Combat) lany 1987. En aquell moment, lexperincia de les prctiques dirigistes del PSAN al si de lMDT van fer neces-sari aprofundir en aquesta qesti de la Direcci Poltica, un tema que ms tard ja va ser tractat duna manera ms clara a la VI i la VII Assemblees Nacionals de lMDT (dels anys 1998 i 2000) i que es va formular explcitament a la VIII As-semblea Nacional de lany 2003.

A lhora dabordar la qesti, conv precisar el concep-te de direcci que ha anat desenvolupant lMDT. Cal recor-dar, com a dada general, que sempre ha preconitzat la ne-cessitat de la construcci duna direcci poltica com una prioritat important de lEsquerra Independentista, pel fet que ha partit i parteix de la constataci que aquest espai poltic est mancat duna estratgia comuna i dun pla dac-ci a mitj i a llarg termini que fes possible rendibilitzar el treball poltic i social i avanar, consolidant cada pas, vers els objectius de la Independncia, el Socialisme i lAllibera-ment de Gnere.


Posar sobre la taula la qesti de la direcci poltica en els debats de lEsquerra Independentista ha significat veures acusat, sense fonament, derigir-se en direcci poltica pel sol fet de parlar-ne. I el cert s que lMDT no ha escrit en cap document que per ell mateix fos la direcci poltica de lindependentisme catal, ni tan sols que volgus esdeve-nir-ne per autounci. Per contra, sha explicat, de manera repetida, que la direcci poltica s un concepte ms complex que no sesgota en una organitzaci, sin que s una funci que es va configurant dialcticament a partir de lanlisi mltiple de la realitat i de la interacci dels diferents sectors en lluita.

La concepci de la direcci poltica que pensem que escau ms a les circumstncies actuals del nostre pas s una mica ms difusa i dialctica que lesquema clssic de la simple avantguarda, de manera que en les funcions de direcci hi poden entrar estructures organitzades (plenament conscients) per tamb agents individuals o de petit collectiu que, duna manera ms o menys conscient, estan exercint tasques de Di-recci Poltica en diferents mbits del moviment, en la mesu-ra que existeix la possibilitat interna de cadascun daquests agents dorganitzar i dinamitzar les diferents activitats i mo-bilitzacions.

Anant una mica ms a fons, lMDT ha remarcat, amb una insistncia especial, que el nivell ms mal provet actual-ment al si de lesquerra independetista (i al si de lindepen-dentisme en general) s el de la Direcci Poltica Estratgi-ca, pel fet que s justament aquesta direcci la que ha de cobrir tot un seguit de funcions generals i imprescindibles, com per exemple:

Proposar els principals desplegaments estratgics (crea-ci o reforament de determinades organitzacions) i aliances tant les de tipus tctic com les que tenen pro-jecci a llarg termini.


Ajudar a articular el debat poltic del moviment. Elaborar propostes dacci poltica i social a mitj i

llarg termini. Preparar la presa de decisions en moments-crulla.

Considerar que els moviments poltics no tenen (o no han de tenir) direcci constitueix un greu error analtic, una de les mancances greus de la ideologia de tendncia llibertria. Des de lMDT critiquem el model dirigista que concep les diferents instncies del moviment com a corretges de transmissi del Partit. I considerem equivocat tamb el model de la simple xarxa o coordinadora, que es limita a ser un espai per a im-pulsar campanyes dagitaci sense debat ni capacitat de refle-xi, de planificaci, ni de previsi suficients.

Pel que fa al dirigisme, lMDT parteix de la convicci que s un perill greu que cal combatre amb fermesa ja que es fo-namenta en lobsessi pel control del moviment i, per aquesta ra, no desenvolupa estructures dincidncia noves quan con-sidera que no hi pot assegurar un control directe. No aspira a convncer pel debat, sin que es limita a imposar les seves posicions per mitj de la recolleci de vots de la militncia que ha aconseguit mantenir satellitzada. I s finalment incapa de fer servir el pensament dialctic de manera creativa, a cau-sa de la seva dificultat per interactuar amb la realitat social com a conseqncia de la seva relaci unidireccional (de dalt a baix) amb les organitzacions populars.

El carcter dialctic que ha de tenir tota direcci arrelada en el moviment t els seus enemics principals, doncs, en dife-rents actituds nefastes com:

Duna banda, lelitisme, que concep la direcci en fun-ci duna suposada formaci acadmica o xarxa din-fluncies dalgunes minories suposades selectes;

I, daltra banda, en els postulats de caire anarquitzant, que amaguen sovint el pitjor dels dirigismes, basat en


la manipulaci de lassemblearisme per part de gru-pets ms o menys informals de persones i marcat per la manca de debat seris i de transparncia.

La Direcci Poltica ha de ser, doncs, una funci trans-parent que sexerceix a diferents nivells duna manera ober-ta. I la Direcci Poltica Estratgica ha de ser dinamitzada per aquelles organitzacions (els partits) que es proposen de ma-nera explcita i transparent les funcions de caire estratgic exposades ms amunt.

La preocupaci de lMDT per la qesti de la Direcci Poltica ha tingut dues expressions principals: duna banda, en forma danlisis poltiques; i daltra banda, en forma de propostes concretes adreades a articular, duna manera or-ganitzada, les tasques de la direcci estratgica.

Per la banda de les anlisis, dentrada conv deixar ben clara la diferncia que cal establir entre la necessitat dunitat al si del moviment i el que s prpiament la construcci duna organitzaci estratgica. Aix, per exemple, cal tenir clar que el procs conegut com a Procs de Vinars, que es va esten-dre entre els anys 2000 i 2002, anava adreat sobretot a la construcci destructures unitries denquadrament i a lar-ticulaci de formes de coordinaci. I, en aquest sentit, el seu xit principal fou la unitat aconseguida, en part grcies als esforos de lMDT, per al reforament de la CUP per part de tothom.

Pel que fa a les propostes concretes, lMDT nha formu-lat fins ara tan sols una de manera clara, a partir de les re-solucions de la X Assemblea Nacional de lMDT, que va tenir lloc a Badalona el 19 de gener del 2008. Es va fer pblica en forma duna Crida a la unitat estratgica de lEsquerra In-dependentista, adreada a a tota la militncia de lEsquer-ra Independentista de referent marxista, tot precisant que cal que sarticuli ... sobre la base dun pacte estratgic prou slid, dins el qual es proposin condicions dharmonitzaci


poltica conjunta per al desenvolupament dels projectes uni-taris.

El text anava adreat especialment a la militncia en-quadrada a Endavant (OSAN) i al PSAN, organitzacions que tamb es reclamen del marxisme, i exposava aquesta proposta com una de les conseqncies de la necessitat de garantir el desenvolupament estable de projectes unitaris emergents, com ho sn les CUP.

Aquesta crida, sorgida principalment de la necessitat de pacificar les tensions al si de la CUP en un moment especial-ment delicat de la seva evoluci, no va rebre cap resposta po-ltica de les organitzacions abans esmentades.

La construcci de la Direcci Poltica Estratgica resta, doncs, avui un objectiu no resolt de manera satisfactria per lEsquerra Independentista. I caldr trobar-hi una soluci adequada que permeti lenfortiment dunes instncies estra-tgiques amb capacitat de cobrir les necessitats del moment, tot superant les prctiques sectries i les mancances organit-zatives.

CLOENDA

A tall de sntesi final i, des duna visi global de levoluci del moviment independentista en el seu conjunt a partir del desplegament de la seva estratgia nova lany 1979-, cal re-marcar que lMDT sha esforat per cobrir dues funcions fo-namentals, en dos perodes singulars de la histria de linde-pendentisme:

En una primera poca, al llarg de la dcada dels anys 80 del segle passat, lMDT ha estat lestructura fona-mental denquadrament en la Primera Expansi de lIndependentisme, aquella que va difondre la sensi-bilitzaci independentista (una sensibilitzaci vincu-lada, en primera instncia, a la tasca dinamitzadora de Terra Lliure) a desenes de milers de persones.

I, en una segona poca, a partir de lany 2006, lMDT ha treballat activament per a aconseguir lorientaci i la configuraci ms adients (desplegant la Unitat Po-pular i incidint tamb en el nivell de la Ruptura De-mocrtica Independentista) en el moment de la Sego-na Expansi de lIndependentisme, aquella que ha ests aquest objectiu ja a centenars de milers de per-sones fins a convertir aquesta opci en el centre de la dinmica poltica en una part creixent de la naci ca-talana.


Ens trobem ara en aquesta segona onada. I sn ingents les tasques que cal portar a terme, si volem garantir lxit i lorientaci adequada dun procs que ha dabordar fins i tot linici de la construcci duna Repblica Popular Catalana In-dependent ben articulada amb la lluita arreu dels Pasos Ca-talans. Des daquestes ratlles fem una crida oberta al conjunt de la militncia independentista a reforar les tasques i les funcions de la direcci poltica estratgica, una instncia avui ms que mai necessria.

IntroducciCom neix i es configura el Moviment de Defensa de la TerraEl desplegament de lMDT com a moviment dagitaci i de mobilitzaciEls conflictes en la perspectiva dun projecte polticEl desplegament de nous espais unitaris. La reacci contra la repressi i la conjuntura del 94La dissoluci de lAUP i levoluci de lMDTRefundaci de lMDTLa definici i lafermament de la doble lnia dacci: la Unitat Popular i la Ruptura Democrtica per la IndependnciaLMDT i levoluci del moviment popular independentistaAcci poltica de lMDT i eclosi de la CUPLa construcci de la direcci poltica i organitzativaCloenda

MDT, 30 Anys de lluita

Documents

Transcript of MDT, 30 Anys de lluita