MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL I

PASTORAL

QUÈ ÉS LA COMUNICACIÓ?

• Procés mitjançant el qual un individu (emissor) transmet a un altre (receptor) una informació, a través de la paraula o un altre mitjà (canal) amb un propòsit.

• Sense mitjà no hi hauria comunicació (possibilitat d’enviar o rebre missatges).

BREU CRONOLOGIA DELS MITJANS DE COMUNICACIÓ

1r. Llenguatge oral (prehistòria)2n. Pintures rupestres3r. Alfabet4t. Pergamins5è. Impremta (Guttenberg)- Premsa6è. Telèfon (Graham Bell)7è. Ràdio (Marconi)8è. Cinematògraf (Lumière)9è. Televisió10è. Ordinador - internet

MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL. DEFINICIÓ

Els Mitjans de Comunicació de Masses o Mass Media són canals artificials a través dels quals es transmeten missatges que es dirigeixen a un receptor col·lectiu o social.

En el procés de comunicació de masses es traspassen les fronteres de temps i espai.

MITJANS DE COMUNICACIÓ SOCIAL. TIPOLOGIA

• Impresos: contingut representat per l’escriptura. Ex. Premsa, revistes, llibres, etc.• Sonors: percebuts a través de l’oïda. Ex. Ràdio, televisió.• Visuals: informació icònica. Ex. Publicitat. • Audiovisuals: missatge percebut a través de la vista i l’oïda.

Ex. Televisió i cinema.• Multi-mediàtics: fusió dels elements sonors, visuals, escrits i

audiovisuals.

DEL MASS MEDIA ALS SOCIAL MEDIA

• MASS MEDIA (premsa, ràdio, televisió): unidireccionalitat (one to many) – no hi ha interactivitat

• SOCIAL MEDIA (internet): bidireccionalitat – prosumer (producer+ consumer)

CARACTERÍSTIQUES

1. Empren canals artificials que posen en joc una tecnologia complexa i d’elevat cost material.

2. L’emissor està constituït per persones específiques que entreguen la informació a través dels mitjans.

3. El receptor dels missatges és, en tots els casos, col·lectiu i heterogeni. Això no comporta que, en general, tinguin un públic ideal al qual es dirigeixen, que correspondrà a un determinat nivell cultural, social, amb alguna tendència política o religiosa, etc.

4. La comunicació és fonamentalment unidireccional, és a dir, no és possible la reacció immediata dels receptors davant allò exposat per l’emissor.

CARACTERÍSTIQUES

5. El codi dependrà del lloc d’origen del mitjà de comunicació (ex. Espanya – castellà, EUA – anglès). Per altra banda, es mou en tots els nivells d’acord al públic ideal al qual va dirigit (ex. Programes de ciència – llenguatge culte, programes juvenils – llenguatge col·loquial).

6. Context temàtic. Es tracten temes molt diversos, que abarquen tots els àmbits d’interès públic.

7. Context situacional: es mouen en un àmbit espacial i temporal ampli (globalització de les comunicacions).

8. El missatge pren diverses estructures, d’acord als recursos que poden utilitzar els diferents mitjans per donar-lo a conèixer.

FUNCIONS

• Informar: la possibilitat d’informar a una gran quantitat de persones del que està succeint al món va ser l’objectiu original dels mitjans de comunicació a temps real (ràdio i televisió).

• Educar: la invenció de la impremta va donar lloc una de les funcions principals dels mitjans i, així, a la massificació de la cultura.

FUNCIONS

• Entretenir: funció de moda. Davant les altes exigències laborals, busquem descans en les seccions d’acudits de diaris, telesèries i pel·licules de la televisió.

• Formar opinió: cada mitjà, considerant aspectes polítics, religiosos, nacionals o culturals, interpreta i organitza la informació d’una manera adequada als seus interessos. Aquesta situació es determina en la línia editorial de cada mitjà. Es diu, doncs, que els mitjans ens entreguen una informació parcelada o deformada, que no necessàriament correspon a la realitat.

PREMSA

El periodisme escrit arriba, per la seva forma, a un menor nombre de persones que els altres mitjans de comunicació i exigeix una atenció més gran per captar el missatge.

COM ARRIBA LA INFORMACIÓ A LA REDACCIÓ?

• Agències de notícies: centralitzen la recepció de notes de premsa i les envien als mitjans de comunicació, normalment a canvi d’una quota.

• Un gabinet de comunicació (d’una administració pública, empresa o ONG) envia una convocatòria de premsa. El periodista es presenta a la cita i obté informació.

• El gabinet de comunicació envia una nota de premsa amb la informació directament elaborada.

• El periodista detecta una informació interessant i proposa la seva publicació.

• El periodista truca a fonts d’informació permanents (com jutjats o policia) per conèixer les útlimes novetats.

• Una persona es posa en contacte directe amb la redacció per proposar-los-hi una informació.

CRITERIS DE NOTICIABILITATCOM ES CONVERTEIX UN FET EN NOTÍCIA?

L’evaluació de la importància de cada criteri és sempre subjectiva.

Quins són els teus criteris?

•Quins criteris tens a l’hora d’escollir quina notícia llegeixes a la premsa, escoltes a la ràdio o veus a la tele? Quins et semblen més importants i del teu interès?•A internet, conversant… tots els dies comuniques. Quins criteris tens a l’hora de comunicar i difondre coses? Què et sembla més urgent i de major importància?

CARACTERÍSTIQUES DEL LLENGUATGE VERBAL DELS MITJANS AUDIOVISUALS

• Concís: ha d’entregar la informació en poques paraules, evitant les reiteracions innecessàries.

• Clar i precís: ha de ser de fàcil comprensió per a tots els espectadors.

• Ampli: ha d’evitar el llenguatge molt especialitzat, ja que els continguts es dirigeixen a tots els espectadors.

• Dinàmic: llenguatge àgil i amb entonacions diverses, per a no provocar cansament i distracció.

LES W DEL PERIODISME

• Who - Qui? • What - Què?• When - Quan?• Why - Per què?• Where - On?

Estructura d’una notícia

• Epígraf i titular: proporcionen la informació essencial. També han de suscitar l’interès del lector, invitant-lo a llegir la notícia.

• Baixada: síntesi del més important del text, ha de ser cridanera.• Lead o entrada: primer paràgraf o línies inicials en què es resumeix

l’essencial de la notícia. La seva redacció respon a les cinc preguntes fonamentals: qui, què , quan on i per què. A vegades, pot faltar alguna d’aquestes preguntes o afegir-ne altres: per a què, com, etc.

• Cos: pot ser més o menys llarg i comprendre més o menys detalls de l’esmentat al “lead”. Quan consta de diversos paràgrafs, és norma que aquests es succeeixin seguint un ordre descendent d’importància (piràmide invertida); i per aquesta raó. Si els límits d’espai ho exigeixen, a l’hora de composar la pàgina es pot prescindir d’un o més paràgrafs començant pel final, de manera que només es suprimeixen les dades menys rellevants.

Estructura d’una notícia

Transforma aquesta entrevista de Teresa Forcades en una notícia…

TELEVISIÓ

• Té una gran difusió i major rellevància en la societat, comparat amb altres mitjans.

• Ha modificat conductes socials, costums familiars i estructures de pensament.

• Característiques:- Llenguatge visual o d’imatges (llenguatge del cine)- Llenguatge auditiu verbal i no verbal (llenguatge radiofònic)- Llenguatge periodístic (notícies, reportatges, etc.)

•Entreteniment: destinats a distreure el telespectador. Ex. Sèries, pel·lícules, programes de música o ball, esports, concursos i espectacles en general.

•Informació: informatius, reportatges, debats, entrevistes, etc.

Gèneres televisius

PANORAMA TELEVISIU

TVE 2

“Pueblo de Dios”.Lunes en “La 2” a las 17.05 horas. Se repite los domingos en ”La 2” a las 09.30 horas.

“Últimas Preguntas”. Domingo en “La 2” a las 10.00 horas.

“Testimonio”. Domingo en “La 2” a las 10.25 horas.

“El Día del Señor”. (Reportaje y celebración de la Santa Misa. Domingos y fiestas en “La 2” a las 10.30 horas.

TV3

“Signes dels temps”Diumenge a les 10 hores.

Altres:30 minuts – “El planter de l’església”El convidat – “Teresa Forcades”

• http://www.youtube.com/watch?v=Q5VFC_TDkYM&feature=related

RÀDIO

• Mitjà de comunicació que transmet a través del so.

• Combina el llenguatge oral amb la música i altres efectes sonors.

• Funcions: informar, entretenir i orientar.

• Es caracteritza per la companyia que ofereix a qualsevol hora del dia per la seva immediatesa i espontaneïtat.

Recursos sonors presents en tota transmissió-comunicació radiofònica:

- La paraula: ens permet expressar les idees ràpidament i clarament.

- La música: pot substituir o no la paraula, descriure una situació, buscar una resposta emotiva en l’oïent…

- Els efectes sonors (soroll, música, veu humana): reprodueixen ambients que es van transfromant en imatges a la ment de l’oient.

- El silenci: ajuda a pensar, ressalta el missatge. Normalment s’empra amb una intenció psicològica o dramàtica.

- Ambientació sonora.

Llenguatge radiofònic

PANORAMA RADIOFÒNIC

RADIO 1

“Buenos Días nos dé Dios”. Todos los días a las 05.56 horas.

“Misa en España”. Domingo y fiestas a las 08.15 horas.

“Frontera”. Domingo a las 06.05 horas.

RADIO 5

“Frontera”. Domingo a las 06.05 horas.

“Ángelus”. Diario, 12.00 horas. Rezo de la oración del Ángelus seguida de una breve reflexión espiritual.

“Comentario matinal”. Diario, 05.57 horas. Breve reflexión de talante evangélico para comenzar el día.

“Los Decanos”. Diario, 15.30 horas, salvo los viernes. Este programa aborda la más variada temática referida a las personas mayores; siempre con especialistas en las distintas áreas que se tratan. salud, ocio, geriatría, economía, sociedad, etc.

ETC.

ALTRES…

CINEMA

• Mitjà de comunicació massiu que és interpretat pel receptor.

• Segons la seva forma de pensar, influeix i condiciona les formes de vida, el comportament i els preceptes socials i morals.

• Elements que intervenen en la producció cinematogràfica:-Guió-Enquadrament / angle de visió-Moviments de càmera: dóna dinamisme a les escenes.

- Pla general (descriptiu): mostra un gran escenari o una multitud. No inclou la persona o aquesta està diluïda en l’entorn.

- Pla intermig (sencer o mig): descriu i narra les accions dels personatge i comença a potenciar el valor expressiu o dramàtic.

- Pla curt (primer pla o pla detall): mostra una part de la imatge de molt a prop. Per exemple: una mà de la persona, un despertador…

El pla(part de la realitat que es veu a través de l’objectiu d’una càmera).

Pla mig

Pla general

Pla detall

- Angle frontal: la càmera està situada a l’altura dels ulls dels personatges, independentment de la seva posició.

- Angle picat: la càmera se situa per damunt de l’objecte o subjecte mostrat, de manera que aquest es veu des de dalt. Serveix per descriure un paisatge o un grup de personatges, expressa la ifnerioritat, la humiliació, la petitesa, fragilitat, fatalitat…

- Angle contrapicat: la càmera se situa cap a dalt, oposat al picat. Físicament allarga els personatges, crea una visió deformada, expressa exaltació de superioritat, de triomf…

- Angle aeri: quan la càmera se situa des d’una posició elevada, apuntant cap al terra.

El punt de vista

Picat frontal contrapicat

PEL·LÍCULES DE CONTINGUT RELIGIÓS

EXEMPLES DE PRODUCTES PASTORALS…

http://youtu.be/jBIDksoiWzg

http://youtu.be/ybEyBnP0a8k

http://youtu.be/HIqBPX-59M8

COM FER UN PROGRAMA DE RÀDIO O TELEVISIÓ

1. Definir:- Tipus de programa- Nom del programa- Objectiu- Duració- Públic al que va dirigit- Seccions- Locutors / presentadors- Col·laboradors

3. Planificar els temps del programa

ex. Si es tracta d’un programa d’una hora, podem dividir-lo en 4 blocs de 15 minuts.

4. Realitzar el guió.

4. Gravació.