MATFONA A LA 1EV GENERAL OF EOUCACION L'IOIOMA CATALA … · bios, podria tambC obilgar al...

MATFONA A LA 1EV GENERAL OF EOUCACION

L'IOIOMA CATALA A LES ESCOLESAC Selva - Ressò (Santa Coloma de Farners) 00/07/1972 - Pàgina 1

CARTAS 1a DIRECTOR

MES SOBRE ELS BOTIGUERS

M'ha sorprOs la contesta a Ia mevaearta, signada per en Francesc Danës.Desconeixia aquest esperit do sacrificiI aonegacio clels nostres botiguers, queno trnen malviure amb minims mar-ges de benencis, al servel do la comu-nitat; ni necessiten dormir, pensantamo els de Fiscalia.

Tal vegada per aixO, i'alegria que de-inostraren quan es deia que, per raonssanitaries, trelen els mercats do que-viures, fruites I verdures dels dilluns—i els passos que anteriorinent algunsdells havien fet per desfer-se'n—, noera perqué desapareixia una compe-téncia que feia d'aturail a la puja dopreus, sinO que vonen ester sols en ciprivuegiat altar del seu sacrifici per elpoble, l.Jn veritable änini masoquista,quo, estic segur, erem molts els quo hoignoravem.

Per acabar, corn que a ml si que emye dun duru, que en aquests casusacostuma a anar seguit de molts zeros,i ci meu tarannb encara que forcatossul, Cs mCs aviat sdic, depioro nopoder acceptar ci seu amabie of erirnentd'una botiga,

Amb els peus sees, ci saluda

Apreciat director:En un pals tan acostumat a donar

medalles i condecoracions, crec quoseria molt bonic, ja quo es pot consi-derar quo se les han guanyades, endonessin a tots els conductors de SantaCoioma de Farners, j a quo necessitenmolta sang freda, serenitat, paclCncia,voluntat, valor, heroisme i gran ospe-nt de sacrifici, ier agafar ci seu cotxei sortir do Ia ciutat. SOn gent quo esjuguen la vida per una gran causa;treball, negocis o esplai, I ho fan arnbuna gran resignaclO. El millor premiper aquesta gent de tan pruvades qua-htats, seria quo se'ls hi fes la carrete-ra a Sils d'una amplada i un estat ca-paç per ci gran transit de camions itunismes que suporta, perO vist que aixOno es fa, crec ciue seria de justicia perpart d'Obres Pdbhques donar medalies,condecoracions I plaques ais conduc-tors de Santa Coloma. plaques, condo-coracions I medalies que fossin real-ment d'homenatge, ja que los de "pisoen mal estado continua" no satisf an aningd.

Atentament:

ESTAVA PREVIST FERO NO SESABIA

Sr. DirectorVoigut arnie:Molt t'agrairia portossis a la revista

"RessO", la noticia de que ci passat

dissabte dia 17 Juny tingue 11cc a lacolOnia de Castanyet, una trobada dojoventut de Girona, Santa Coloma,..Erem un total d'uns 30 a 35, amb edatsdes dels 17 als 22 anys, sobressortint cinombre de noies al de nois.

El motiu de la trobada, iou unes reu-nions per pariar sobre ci terna do la Ic,dialogant sobre els difertnts punts:

—Qué vol dir sen cristia—Per tu, que vol dir ser cristiã—Per la gent que t'envoita, qué vol

dir ser cristia.

—Qul Cs Jesucrist.—Per tu, qul Cs Jesucrist.—Per ia gent que t'envoita, qul Cs

Jasucrist.Corn podras observar, un terna inte-

ressant i dificil, amo contestacionsamples I clelicades.

Vaig quedar sonpres d'aquest contac-te que estavem representant Ia joven-tut de la nostra ciutat I aitres iocah-tats, en primer hoc per la manca dodiiueg, i en segon al constatar que In-tentavem representar un paper i noenteniern ar personatge que haviemdinterpretar.

Em pregunto a que sera degutaquesta manca d'interès I por do d.i-leg!

—No serä quo son tomes quo per ha-ver-ne volgut fugir no hi trobãremcontestacid!—No sera Ja manca de confianca al

no volguer exposar aiiO que nosaltrescrolern?—No serà que vOrem enfocar molt

diterent ci tema dcl quo tots pensa-vein?

—No sera. quo ens trobarem forçaconfosos?

—No serà... Oh sertt quo s'hi va anaren pla t.uristic, a sopar i esmorzar?

Amicalment,

Estranyo que 1'Ajuntament permetiquo el tros de muralia quo encara restadreta d'allO que fou garatge d'en Xi-quitin a la carretera de Sant Hiianl,davant mateix do 1'Edifici do Correus,es mantingul en l'estat ruInds quo està.

Es lamentable quo, desprCs do tantt.emps que caigue, encara hi hagin to-tes los deixafles d'obra escampades,deixafles de cabines I caixes dels ca-mions, i Cs més lamentable encara ques'estigui convertint en unes segonesescombraries on hi pugen els alumnesde les Escoles.

Tota vegada quo l'Ajuntament espreocupa per l'agenqament dels cdii i-cis obligant alt propietanis a agençari a pintar les faqanes deis seus immo-bios, podria tambC obilgar al propie-tart do l'esmentat garatge derrult aarregiar-ho, evitant ci perill quo re-presenta pd vianant ia possibihitat doque algun dia pugul caure dcl tot.

Considero quo senia mCs lOgic fer-loabatro I notej ar-ho, I si no hi vol cdi-ficar almenys quo hi dclxi créixerh'herba fnesca.

Ara be, Si es mantC en ruInes corn amonument, corn a decoracib fut.urista

o corn a reclam turistic (pensem quci Partenon i ci Parc do Sant Salvadotambé sOn ruInes) ja és un altre cantar.

DEL PENSAMENT D'AXEL MUNTRI

Sn. Director do RessO:El motlu do la present Cs Ia iectura

del quo diu ci Fisic, Literat I Psiqula-tra suec Axel Munthe, en ci ndm. 4€de RessO i a la pagina d'Angles:

Centament, seria una doctnina per-fecta en be de ha humanitat anribar rportar a terme aUb que tenen per ileies abehies, de nepartir ia mel sobrera

Corn en ci camp de la medicina, e:metge que no portCs ia vocaciO que c,trobCs aiilat i forcat al canvi de trebali, do tecia, Malauradament encar.hauran de passar uns anys per aprendro a pensar, sentir I desitjar rnonys.que Cs ci quo sap i ens recomana l'a]pensament d'Axel Munthe.

En ci font és la cnida, la segura con•fianca del pensador suec a los genera-dons joves actuals i futures, quo viue;i'evoiuciO d'una trajectOnia amb vaic-racions justes, humanes i lliures.

AtentamentENRIC COLL I JUIT;

UNA ESCOLA DE "BALLET"

S'ha posat de rnoda en oh nostre pibie menar a los nones petites a estu-diar "ballet". I aixi podern veune-hesun cop l'any, graciosetes dies, ana aixe-cant una cama, ara h'altra, o be aicantohs seus bnacets a la manera d'en Ra-phael.

Crec que Cs una equivocaciO proton-dre que totes aprenguin "bailot", 1mCs del classic, La dansa Cs un art, iunes hi estan mCs o menys dotades, Ialtres no en tenon una punyotera Idea,Aquestes ühtimes semblen Csser majo-na; es veiC en ha darnena exhibiciO quovaren donan-nus. Trot de Huir uns yes-tidets molt bufons, i de que els pares,cofois, tustessin als seus veIns en-senyant-los-hi les grades do la nena,poca cosa va Csser l'espectacle. TJnarepeticlO "ad infinitum" dols matehxomoviments I una total manca do con-junt, el convertien en una parOdia.

Pen altra part, i on aUO que Ia ref e-rCncia a los nones mCs aptes pci'aprendre "ballet", aquest voi una de-dicaciO I un estudi constant, i no n'hhha prou d'emprar-hi una hora a la set-mana. Seria mCs acertat quo les nonesaprenguessin girnnisia sueca o ritmica.o quo practiquessin quaisevol esport,corn nataciO, basquet, muntanyisme.tennis.,,, quo els hi donaria uns re-flexes 1 una agihitat que no tindranrnai amb ci "ballet", on sols fan rnovi-mnents forçats i manats, i dansen senselleugenesa. Altra cosa senia quo los ma-teixes nones s'inventessin la "coreo-grafia", seguint los suggerCncios quoohs hi dOna ha mdsica. Llavors, hi hau-na una tasca de cneaciO quo no hi éSara, i al mateix temps aprendrien a es-timar i entendre Ia mi.isica. I 51 no,fixeu-vos que ara, sense necessitatd'estudiar-1 a, perO sentint-ia, esmouen amb rnCs grécla baHant els rit•rnes moderns quo els dels nostres avis.Corn a espectacie, no hi tindnia ret adir si les nones ja tinguessin 17 anyS,I es moguessin amb mCs intenciO 1 pm-cardia. Amb mCs "sex y", vaja.

AC Selva - Ressò (Santa Coloma de Farners) 00/07/1972 - Pàgina 2

ELSALIMENITS

ADULTERATS

SANTA COLD MA

DE FARNS

JtJLIOL DEL 1972 REVISTA RURAL D'ACCIO CATOLICA

ANY V - NUM. 48 PREU: 10 PESSETES

Edits: Joventut Rural d'Accjo Catôlica José Antonio, 30 - Sta.Coloma do Fames.

Director: Joaquirn Trias I Mas.Redacci?) AdrninistracjO I Publjcjtat: José Antonio, 30 - Apartat

de Correus 67 - Santa Coloma do Fames.Imnprimeix: IndOstria GrSfica Montserrat - Anseim Clavé, 74

B lanes.Depctsitc Legal: GE. 921 - 1969.

Fa uns dies ilegiem ais diaris, que tres o quatreindUstries de la liet, de resso nacional, foren multadesfortament per adulterar-la amb aigua I sacarosa,Aquestes manipulacions amb Ia liet, per tractar- sed'un article de primerissima necessitat, de l'alimentbasic de la mainada i els veils, ens revolten l'esperit.Quina excusa pot ésser vâlida en Un cas semblant?Quina mena (L'homes poden enganyar fredameni. atants compatriotes, jugant tal vegada amb Ia sevasalut? Fins on hem arrIba amb l'adoració d'aquestMoloch que ho pot tot: ci diner?

Per?), no volem parlar d'aixU perquè es tracti d'uncas alliat, sinó precisament perquè sembla que s'haconvertit en una regla comd. L'afany dels diners, lamanca de Lota mena d'escrupols, l'ambició desmesu-rala, ci trepig dels drets del pobre consumidor, sOn elpa nostre tic cada dia.

No s la ilet. Es ci pa, que ja no té el gust ni laqualitat d'anys enrera, quan no era barrejat amb pro-auctes quimics per fer-ii guanyar pes, i, potser, perestalviar-se Ia bona farina, Es l'oli, que tant pot éssergreix, corn de soja o cacauet o de girassol, per?) queno és d'oliva. Es Ia mantega, qiie acostuma a éssermargarina. Els embutits, un embolic indescifrable onno hi ha abundor de earn tie pore; aimenys, del bo. Lafruita, madurada artificialmcnt, o conservada fora detemps, que no té gust. I tantes altres coses! I no par-1cm del peix I del manse, perquè als preus que estanens manquen prous elements per jutjar.

Es el vi, que es batejat, confirmat i casat ambI'aigua. Cents hears, que tot sovint sOn elaborats ambalcohol metilic; ha paràlisi, la ceguera, in mort, sOnles seves deixalles. Les aigiies de taula, que a vegadesson retirades dc Ia venda per no gaudir de les mini-mes condicions —i ho serien més sovint, si més sovintés fes ci scu anàlisi.

I no es para aqui Ia cosa. No oblidein l'asfait deles carreteres, que té una vida més curia que les mos-ques. Les cases i ponts que baixen en un no-res. Elshahitacles misérrims de In peniferia de les ciutats;lets tIe qué? Les industries insalobres I apestoses, mas-sa prop de les comunitats, L'estafa en Ia venda tIepisos, en que acostumen a ésser sistemäticament Cli-xarpats els més pobres, que hi deixen els estalvis detota. una vida de treball, El robatori consumat en ques'han convertit les diniques i les consultes dels espe-Cialistes, ELs aparells domestics, ci vehicles, que costenflies tIe mantenir en hon estat, que tIe comprar; fins itot hi ha una marca tIe cotxes que en viu dels recan-Vis, ja que no dels mateixos cotxes nous. La trampaContinuada en ci pes i en les mesures tIe molts articles,I Ia falta de qualitat en cValtres, que viuen al sopltiig

nom antic de prestigi.Perque panlar-ne de tot aix?), si tothom ho sap?

Qui ignora que viu en l'engany, la propaganda falaç,la manjpulacjO fraudulenta? Es ci fruit dcl nostretemps? SOn les avantatges de pertanCixer a tin palsClvjljtzat i bàsicament cnistià?

Pensar en aqucst mes tIe juliol, dOna la lola delestlu, la il.lusiO d'uncs vacances, ci goig per Ia visitade molts turistes, la satisfacciO del mar i de la platjai, sobretot la tan esperada, ja distribulda i quasi gas-tada paga.

Per molts, per?), tot aix?) no Cs mCs que unes vacan-ces tancats a casa, amb alguna sortida escadusseraa la platja, 1 passar uns dies tIe molta calor. La pagaCs algunes vegades absurda; ci mCs just, iii una pessetaInCs del que Cs manat, i que poe eis ajuda a pogueragaiar-se aquests dies ainb l'esplai de boniqucs sorti-des. Es aixi corn per la majoria les vacances no esgaire rcs mCs que uris dies tIe clescans dc treball, cornSi CS tractCs U'una colla de cllumcnges junts; aixe-car-se tard, arranj ar la casa, i aigun dia sortir, cm-portant-se el dinar I tornant al vcspre, ja quc ci pres-supost no els arriba per quedar-se d'Hoteis i Restau-rants.

La gent claqul no sap fer com molt bona part dclturisme internacional, que ye any darrera any, totent "auto-stop'; i que alguns fins i tot es lioguenper qualsevol teina per tal de poder passar alguns diesa la Costa, i no gastar ni cinc, sense parlar d'aquellsque sense un duro a la butxaca s'aprofiten tIe les dis-traccions de les botlgueres per poguer ells mcnjar Iemportar-se algun record. I Cs ci turisme el que doriavida a molta, moltissima gent de la nostra terra, gentque pateix quan sent pariar de cOlera, mal temps, Ohm-piades 1 flotaeiO d'algunes monedes. Depenen del tu-risme, turisme que compri I gasti forca, que faclnforces extres a l'Hotel i quc tornin cada any.

Es tarnbC i'estiu el temps tan esperat per anar apassar ilargues hores a Ia platla i banyar-se en ci mar,amb la satistacclO 1 risc que aix?) reporta: els accidentsd'otegament, gran quantitat cada any lies insolacions,mCs freqUents eneara. La gent es tomba a la sorra ambla iLlusiO de quedar negre ben aviat, sense pensar ambels periils que corre, clones està provat que un excCstIe sQl porta en molts casos ci cé.ncer de la pell.

Es ci temps que la gent surt, que va a dormir tard,ci temps de més accidents en ia carretera I tambC enci que la gent gasta mCs diners.


ANTOLOGIA

ANTOLOGIAFARNENSE

SARDANISTICIADedicat a l'acte que tingué lice elpassat dissabte dia 22 de juliol, ala Placa del Generalissirn de lanostra Ciutat.(Antologia de la Sardana).

Dintre el gresol de la Selva,ciutat Santa cle Farners;,oloma de là sardana

1 Piibilla fins a l'excés

Dmtre Ia Plaa replena,que abilla d'unttat;là nostra dansa és antena,i Ilor de fe I goig preuat.

Tota la sana alegria,que amb goig es va celebrant;curull de santa harinoniaque el poble ya contcmplant.

Ja là placa engalanada,I là tcnora refilant;amb là cobla, la gentadava rigurosainent dansant.

L'alegria pren volada,entorn la majestuosa nit;corn la placa endiumenj adatota là fe hi ha acudit.

Tal corn anunciarem en la pas-sada ediciO de la nostra revista, eldarrer dissabte, 22 de juliol, va tenirhoc a la Placa del Generalissim,aquesta prirnera Antologia de laSardana.

Avui, que podern parlar de Ia ma-teixa ja en passat, ens agradaria queal icr-ho, tinguesslm en compte silas iinalitats perseguides en aquestaconteixement han donat a cadas-cii allO que s'havia previst.

RESSO, corn a entitat organit-zadora, no pretenia altra cosa quefonamentar là cultura sardanisticadel nostre poble. Per aixO intentà-rem crear Un acte totalment nouper a nosaltres, que al mateix tempsque esbargir-nos de ha tasca diana,fos quelcorn profitós pels nostresconeixements de la "behha dansa".Uns comentaris quo procedien cadainterpretaciO de la cobla, en aquestcas La Girona, ens assabentarendel naixement de la sarciana, quanel rnestre Pep Ventura va voler quefos quelcom més que una dansa tel-klôrica, aixi corn també dels dife-rents matisos que aquests gransmestres, corn Garreta, Morera, Ma-nen. Gravalosa, Viladesau, Vicent(Xaxo), Bonaterra I Bou, han do-

nat a la sardana en les seves crea-cions. I, a la vegada, fer-nos conèi-xer a tots la vida i afeccions d'aquests grans musics de la nostraterra.

Creiern que les nostres finalitatss'acomphircn, car foren molts drque sentiren la duniositat de saberpoder-se icr seu ahlO que iou el mo-tiu d'aquest acte.

N& obstant, també hem de dir,i ens dol, quo una part dels assis-tents no posava atenclO al que pas-sava I es comentava en els enfus-tissats. AixO va irnpedir al ben pu-bile d'un miller copcarnent dels es-mentats comentaris.

Celebrem perô ci bon acollimentdel pobie en general en aquestatrobada sardanistica, que de segurtindrã una continuItat, ja sigui enl'estudi dels mestres locals, ja enaltres quo varen oierir la seva vidaa "ha dansa més bella de totes lesdanses que es Ian I es desfan".

Des d'aquestes planes, agraIm Iabona coi.iaboraciO de tots el quevaren icr possible aquest acontei-xement, aixi corn a la ComissiO Lo-cal de Festes i Esports, que el pa-trocinä.

Les melodioses tonades,que els grans mestres han creat;prenent ferventes volades,de: Ventura i Morera amb esciat.

Garreta, Menen, Bonaterra,Gravalosa 1 Viladesau;pel nostre goig no es desterra,Xaxo, Bou i en tan rirnbau.

La tertUlia majestuosagaudeix d'un seny expressiubo i escoltant-ne agradosasOn brillant biografiu.

I, els mestres de la sardana,cobla i colles van teixint...i antolOgicarnent humana,son histOria es va escrivint.

Mes, avui nova jornadaI esperant altra unlO,ma ploma deixo paradaa l'aigua de Sant Salvador.

(a Santa Coloma de Farners, julioldel 1972).

El passat dia 28 de Juliol, mon Isabel Brandia i Corominas, de 81anys d'edat.

La noticia en si no té res d'extraordinari. El let de que avui en par-ii és degut a que aquesta senyora lou una de les que molt amablernentcontestaren a les preguntes de l'escac al seny del passat mes de maigsobre els jubilats. Recordo que en acabar va dir més o menys aixô:"Tine una germana a! hit, aqul a l'hospital, fa ja molt de temps, i nocobra de ningü. No hi podria icr res vostè?.

Em deixà aquest interrogant angoixosament penjat. No vaig sa-piguer que fer. Em vaig limitar a transcriure les seves paraules Coinho faig avui.

Ma, per mitjà d'aquestes ratiles, voidria fer quelcom més. Cor-respondre a l'atenció que va tenir en rebre'm i parlar-me. Actualli-zar aquest problema. Recordar que persones, corn la seva germaflaprivades de tant, quan no de tot, existeixen a la nostra ciutat, i qUenosaltres podem ajudar-les. I que podem fer-ho si volem. Sense es-perar, corn tantes altres vegades, que algü ho faci per nosaltres.

Serem capacos de fer-ho?


CARKERS EN MAL ESTAT

Es ilstima ue en una Ciutat corn la nostra, quesempre s'ha ctistingit pel bon arranament en quan aoairnentaCkO de carrets, ara ens hagim do queixar pcijiiai estat cl'aigunS. Tenirn un tros aol carrer do Casta-nyet, quo fins dOna recança haver-hi do passar (i lacosa est. aixi ja ía més dun any). Per altre cantO,tenim la pujada del radera ci coilegi La Salle, quodgun cua un cotxe hi deixari mig motor al picar aterra; també la 1ujada La aiie, I carrcrs Progrés IGirona, que no pots ni caminar-hi a peu pla. En Ii,potser eneara me'n deixo aigun altre en el que, de se-gur, també hi caidria un arranjament.

Volem que aquestes ratiles no siguin més quo uncrit ct'atenciO, als qui cuiclen cl'aquestes facetes, per talci'assolir una nids oona comoditat de tots al transitaro passej ar pels nostres carrers.

I DE L'ENSENYAMENT, QUE?

Tots sabem quc en la nostra Ciutat estã nasquentUn proijiema, que si no ens hi posem pas tots, costaràmolt a solucionar

Santa Colorna que ha donat al mOn grans I savispersonatges, est a punt de perdre la font de la savie-sa, que és igual dir que quedar sense escoles.

En els moments, i degut a la nova planificaciOde l'ensenyarnent, sOn molts ja que acabat ci passatcurs ban tingut de marxar a la capital o a aitres ciu-tats per poder continuar eis seus estuciis. Mentrestant,dos dels eol.legis on s'ensenyava ci batxiiler, handonat mostres que ai no poder entrar rUns de la novaplanificaciO, es veuran obligats a tancar les portesdels seus centres, per manca de suficient alumnat.

Crec que ens trobem davant d'un problema forçagreu I quo cal prendre una urgent decissiO. Jo no semassa corn lunciona tot aixO, perO penso que si ensajuntéssim tots plegats, mestros, rnonges, germans,Ajuntament, i pares de familia, de segur que entre totss'lntentarja una soluciO o es podria preveure una sot-tida per aquesta rnuntanya que ens cau al damunt,

Va tenir hoc el passat diumenge chia 9 de juhiol,l'obertura al public de les noves piscines municipals.Si be els seus acondicionaments, tal I corn ja es va in-tormar, funcionen de manera provisional, a l'esperaleis del complexe Poliesportin, quina construcciO estàprevist es cornenci aviat, han resultat tavorablementacoHjdes peis banyistes locals.

Segons se'ns ha informat ci taquillatge en aquestsprimers dies ha estat molt superior ai previst, fins alpunt que es preveu que aquestes piscines resultararitOt.aiment insuficients pci nombre d'usuaris.

Fent referenda a aiguns comentaris sentits pelscarrers, i'opiniO general és que quedaria millor que esprivCs la vislO a I'interjor del recinte des del carrer.Esperem que una vegada tot let es solucionl la questiO,ann corn ci terra que hi ha entorn do les piscines.

SARDANES A LA PLAA

Corn cada estlu amb l'entrada al mes de juiiol,tornen a riosaitres les audicions dc sardanes als yes-pres dels diliuns.

Amb tota jola, celebrern en aquella hora els refi-iets de la tenora, que ens convida a agafar-nos lesmans, lent rodona, I marcar els passos de la bella dan-sa, en Ia frescor del vespre estluenc.

Un any mes ci poble s'ha voicat en massa per as-sistir a aquest esdeveniment que sctmanalment es re-peteix, grcies a ha ComisslO Local dc Festes i Esports,que patronitza aquest acte, I a la cobla "Farnense", queper la bona afeceiO dels pocs inembres quo la compo-sen, aguanten aquest grup musical quo anys enreraera l'orguli del nostre poble.

QUINES CARRETERES!

Sovint diem que Si en la carretera passen tantsd'accidents, és per qué sols es pensa en cOrrer més ImOs. Crelem que és veritat, perO tambO és veritat quel'estat d'algunes carreteres no afavoreix pas massai'automoviiisine.

Corn es pot endevinar pariem de la carretera doSils, que ja des de molt temps, estâ destrossada en totaia soya ilargada.

Suposem que qui més qui menys, tothom s'haurãadonat que realment és perillOs circular-hi, fins cipunt quo dc nit quasi és precis aturar ci cotxe a unavelocitat minima, quan en ye Un aitre en sentit con-trari, a Ii de rio enganxar un sot i la mateixa velocitatet tin contra ci que ye.

Crelem urgent un bon arranjarnent, I més si tenimen compte quo és la sortida principal do la Ciutat.

LAMPISTERIA I ELECTRICITAT

Salvador Albel.tiVerdaguer, 16 - Tel. 322 . SANTA COLOMA DE FARNES

Ctr. de Francia, km. 685

PALAFOUS

(Camirio del Castillo)


LALLENGUAMATERNJAALA

La "Dirección General de Orde-nación Educativa del Ministerlo deEducación y Ciencia", publica unarevista amb el titol de "VIDA ES-COLAR", en là qual es cornenta Ialegislació i s'assenyalen normes so-bre què es pot fer i què conv quees faci en rnatéria d'educació, pera una major eficiència.

Quan va aprovar-se la Liel Ge-neral d'Edu cació, l'ensenyarnent enIlengua materna, corn és de sentitpedagogic i corn là UNESCO pres-criu que ha de icr-se, no hi fou ac-ceptat categOricarnent., i l'ense-nyament de là mateixa ilengua alsnens, tampoc no quedava prou ex-plicit.

La revista esmentada 'Vida esco-lar" en ci sea numero d'abril-junyde 19fl va publicar un estudi apro-fundit de là dita Llei amb ci tItol de"Bases de programaciôn por areaseducativas" i en ci seu apartat"Areas de iengua" dedicava Un CO-men tan a les "lenguas vernáculas",on després de dir:

"Son fines de là ethicación en to-dos sus niveles y moclalidades....Laincorporación de las peculiaridadesregionales, que enriquecen là uni-dad y ci patrirnonio cultural doEspaña, as! como ci fomento delespiritu de comprensiOn y de coo-peraciOn internacional" (Art. 1 delà Ley General de EducaciOn).

"La educacidn preescolar corn-prende juegos, actividades de ien-guaje, inciuida, en su caso, Ia icnguanativa, expresiOn nitmica y pias-tica, observación de Ia naturaleza,ejercicios lôgicos y prenurnéricos,desarrollo (tel sentido comunitario,principios y actitudes morales".(Art. 14 de ia Ley General de Edu-cación).

"Las areas de actividad eclucativade este nivei (EducaciOn GeneraiBásica) comprenderán: ci dominiodel ienguaje mediante ci estudiode la lengua nacional, el aprendi-zaje de una iengua extranjera y ci

cultivo, en su caso, de Ia lengua na-tiva; los funclamentos de Ia cuitu-ra reiigiosa; ci conocimiento de iarealidad del mundo social y cultu-ral, especiaimente referido a Espa-ñà; las actividades domésticas ycuaiitas otras permitan ci paso aiBach ilierato, as! como là capacita-chin para actividades prdcticas quefaciliten su incorporación a là For-macion Frofesional de primer Gra-do", (Art. 17 de ia Ley General deEducaciOn).

Hi exposava ci que es despreniad'aquests tres articles i corn haviade posar-se en pràctica ci que ellsassenyaien i autoritzen. I deja:

"Do acuerdo con estos articulos dela Ley Generai de Educacidn, con-viene sentar ios criterios que per-milan en su dia su más adecuadodesarrollo.

A lo largo de todo ci sistema edu-cativo, puede contempiarse ia posi-bilidad de este cuitivo de las len-gaas nativas que enriquecen ci pa-trimonio de là cultura nacional.

Un primer momento de alto in-terés ES EL HE LA ENSEANZAPREESCOLi%R, 0 EL PRIMER CUR-SO DE LA EDUCACION GENERALBASICA. cuando no se haya recibi-do escolarizaciOri anterior.

En ci caso de que ci niho no sepacasteliano CONVIENE QUE SEPARTA HE LA PROPIA LENGUANATIVA para iniciarie en Ia lecturay escritura de Ia lengua nacional.Transcrito gradual que Ic permitirãconjuntarnente expresarse por es-crito en ambas lenguas.

En Ia EducaciOn General Bdsicael cultivo de là iengua vernãculaPUEDE INICIARSE PROGRAMAN-DOLA COMO UNA DE LAS ACT!-VIDADES OPTATIVAS. El objetivoseria aicanzar una cuidada expre-sión en ci vocabuiario y en las es-tructuras gramaticales de Ia lengua

coloquial. En uiteriores niveles debeprocurarse que la expresión alcanceprecision cientifica y belleza ilte-raria.

Dado que là situaciOn varia no-tabiernente de unas zonas a otrasy aun, a veces, entre ios centrosdocentes de la misma localidad,para adaptarse a Ia situaciOn real ysus exigencias pedagOgicas CON-VIENE INICIAR ALGUNA HE ES-TAS POSIBILIDMES A TITULOHE ENSAYO, asi corno las investi-gaciones que permitan conjunta-mente en las zonas bilingües ci máseficaz aprendizaje de là iengua na-cionai y ci cultivo de là lengua yen-nácuia.

Previo informe de Ia InspecciónTécnica, en los Centros donde lascircunstancias lo aconsejen, LA DI-RECCION DEL MISMO ORGANI-ZARA CON CARACTER EXPERI-MENTAL CLASES HE LENGUPILVERNAC ULA".

El text és doncs ben clan: La Di-recciO General d'Ordenacjó Ethica-tiva thu que l'ensenyarnent pre-escolar i ci primer Curs de l'Educa-ció General Bàsica CONVE QUE ESFACIN EN LA LLENGUA MATER-NA I que després, a l'Educació Ge-neral Bäsica es pot programar cornuna de les activitats optatives. In-sisteix, en aquest comentari, en cifet que convé iniciar tot aixô cornun assaig, i que posant-se d'àcordamb la Inspecció, là DirecciO decada CoLlegi pot organitzar ambcaràcter experimental classes dellengua nativa.

Cal no desaprofitar aquesta au-torització que Ia lie! dóna, i crearaquestes classes, perquè els nens inenes de ilengua materna catalanaIa puguin aprendre degudament,cosa que els permetrà, corn ja éSsabut, aprendre encara més be, des-prés, là iiengua castellana.

Aquests textos sOn proti impOr-tants perquè no siguin desaprofi-tats,


1OOHE L1OIOMA CATALA A LES ESCOLES HE CATALUNYAI.—La puhilcaclO de Ia Lid del 4 d'agost de 1970 (But-

ileti Of icial de l'Estat de 5-7 d'agost) facilita molt la res-posta a les preguntes que ens ha adreçat la Delegacid Co-narcal de Vie d'OMNIUM CULTURAL.

L'esmentada Llei en la seva disposiciO final 4., pràc-icament deixa sense efecte totes les regles del dret finsilavors vigents en tot ailO que s'oposin a la nova legislaciOAixO ens estalvia una investigaciO leixuga I mai no segurarspectc de la norma existent abans de l'agost de 1970.

Cal, doncs, estudiar ünicarnent la nova Llei I treure'njs conseqUències oportunes a in qüestio proposada.

II.—Per començar, i corn a principi regulador que ins-.pira tota Lid, hem d'esmentar cjue en ci titol preliminare diu que: "Son fines de la educaciOn en todos sos nivelesy modalidades... 3 La incorporaciOn de las peculiariadesregionales que enriquecen Ia unidad y el patrimonlo cultu-raL de España".

Aquesta idea de l'enriquirnent dci patrimoni a base icles varietats regionais, és totalment contraria a la que tinsara hem vist imperar i que encara existeix en moltes men-.talitats, perO tanibé es veritat que el bon criteri es vaimposant alla on el problema s'exainina amb serenitatd'acord amb els principis pedagOgics universairnent ac-ceptats.

Als termes de la Llei ja esmentats, podriem afegir els dciTribunal Suprem d'Espanya, que en una senténcia de 23de Ielrer de 1011 (Sala Penal) diu ciue 'el sentido regiona-data exaltador de la unidad dentro de Ia variedad no esreprobable 51110 inCluso detendible en 10 cultural y en lopolitico, par no lesionar, sino posiblemente beneticiar Laseguridad e intereses del Estado".

IlL— Es evident que d'aquest principi exposat tanvagament, no podriem treure'n derivacions practiques, perOla Liej va mès endavant I concreta ies apiicacions de lanorma general.

Destinades aquestes notes als mestres, ens hem delimitar al que afecta als nivells pre-escolars I d'EducaciOGeneral Basica, que segons la nova Llei aniran a carrecdels mestres.

L'articie 14 ens diu en ci seu nüm. 1 que: "La educa-.ciOn pre-escolar comprende juegos, actividades de len-guaje, incluso, en su caso, de ia iengua nativa".

Per tant j a des del primer niveil, els mestres a Cata-lunya. no soiament poden, sind que tenen ci deure dededicar activitats escolars a i'idioma català, que és ci natiu.

Quina mena d'activitats, no les detalla la Llei, perquèës ci mestre qul les ha de saber. PerO no serã inUtil dir quehan de consjstjr a ensenyar els elements del nostre idioma:ièxlc, sintaxi, fonètica, etc., corn a preparaclO del grausuperior, comprès en 1'EducaciO General Basica.

IV.— En aquest segon niveil es torna sobre ci mateixtema. En i'articie 17 es diu: "Las dreas de actividades edu-eativas de este nivel comprenden: ci dominic del lenguajemediante ci estudlo de ia lengua nacional, ci aprendizaede una iengua extranjera y ci cultivo, en su caso, de ialengua nativa".

Cal observar que en els dos nivelis es paria de "en sucaso", frase que indubtabiemente vol dir, en ci cas quel'escola sigui un floe on es paria una iiengua que no siguila casteflana.

Resuita, clones, ben clar, que a Cataiunya l'activltateducativa en aquest segon niveii, exigeix ci conreu de laliengua catalana.

I i'expressj5 conreu, comporta ia no exciusiO de capactivitat de les normaiment emprades per aprendre unidjoma

Les perspectives que en aquest niveil tenen eis mestres,SOfl practicament ii.hmitades I mai no podra esser objectedc censura admjnjstrati ya a causa de les activitats. Natu-ralment que ci temps que dediqui a aquest conreu ha

d'ésser proporcional ai que dediqul a l'estudi de Ia lienguacasteilana i d'un idioma estranger. PerO cal fixar-se queaixi quan paria de la ilengun forastera assenyaia corn ac-tivitat ia d'un aprenentatge, en pariar do ia flcngua nativa,estableix ci scu conreu, terme de moita més extensiô isignificat.

El subjecte passlu d'aquest conreu és ia ment deis es-colars i ci subjecte actiu ès el mestre. Aquest ha do scm-brar, adobar, regar, treure les maies herbes I obtenir en ti,els fruits normals de tot cuitiu. En ci nostre cas, ci fruitha d'ésser ci coneixement periecte de l'idiorna cataia,tant en in seva expressiO oral, corn en i'escrita.

V— Hem dit j a abans, i ara ho refermem, que no estracta de les facultats que tenen els mestres en l'ordre al'ensenyament dci catala, sin deis seus deures perquêaquesta activitat és una de tantes que constitueixen elsdeures deis cducadors.

Hem de recordar que Ia Lid a i'article 104, diu quesOn deures deis educadors: "a) Cumpiir las disposicionessobre ia enseilanza", I és evident que les incomplira cimestre que, en una escola de Cataiunya, 110 s'ucupés d'a-questes activitats en els dos nivells que els han escat en-comanats.

VI.—No voidriem tancar aquestes notes sense advertirque ci que representa un deure per ai mestre, es conver-teix en un dret per a i'estudiant, i per tant aquest, adésdireetament, adds per mitja de Ia seva represcntaciO legal(pares o tutors), pot exigir que s'acompleixexi aquellesnormes abans esnientades. Hi ha a la Lid un titol dedicatais deures i diets dels estudiants I Ull d'efls és (art. 12)rebre i'orientaciO educativa,

L'escoia catalana on ci mestre no dediqui on tempsproporcionat a i'ensenyament del cataià, sera una escoladeficient i eis cscoiars I cia pares poden instar la correcciOd'aitai deficiència.

VII.—Cal examinar ci problema de i'ensenyament dematèries que no siguin i'idioma cataià, Pot fer-se en cata-là? La Llei no toca aquest punt, i, per tant, resta iaquestiO sense soluciO concreta que pugul ser esmentada.Resta clar, perO, que la Lici no prohibeix l'ensenyamenten cataiä, i per tant, en fer-ho, ci mestre no ia infringeix.

Dc tota manera cal tenir en compte dues observacions.Hi haura casos en qué no és possible ensenyar cap matériaals escolars si no és en cataià. Perque si cis escoiars noentenen cap aitre idioma, corn se'is pot ensenyar unamatèria en un idioma desconegut?

Per aitra part, ci cultiu dci cataià es pot Ler perfecta-ment ensenyant aitres assignatures, i, per tant, no es potquahficar de "fora lid" i'ensenyarnent en catalé. de qualse-vol matèria.

En aquest probiema hi han de jugar molt cis criterispedagOgics, en ci sentit que allO que cal, és utliitzar eis mit-jans més idonis, eis que Iaciiitin més i'ensenyament, ciaque exigeixin menys esforc per part deis escolars.

Es moit possibie que en nombrosos casos, s'hagi de terforçosament ics explicacions orals en cataià, encara quc elstextos siguin en casteiiã.

CONCLUSIONS:1.—Eis mestrcs a Cataiunya han d'enscnyar ci cataià,

tant en ci niveli pre-cscoiar corn en ci de i'EducaclO Gene-ral Bäsica.

2.—Eis alumnes I flurs representants iegals en son cas,poden exigir ais rncstres i'acompiirnent del deure abans es-mentat.

3.—Lea altres matéries prOpies dels dos niveils podenexpilcar-se en catala, tant per facilitar i'aprencntatge deisalumnes, corn per realitzar una activitat ne conreu dci ca-taiä establerta per la Lid.

Vie, 12 de febrer de 1972.EL DEGA: (signat) Joan ANGLADA.


ei4ki

Les faules mitolOgiques havien sigut temps enreraun tema molt aprotitat per els literats. Avui en dia ésmolt poe corrent trobar ilibres a base de temes mitolO-gics,

Unicament de tant en tant les revistes i algun dia-ri utilitza un petit espal per anomenar els periodes dezodiac, principairnent al començament-acabamentd'un del dotze que es composa.

TambO els horOscops s'estintolen sempre en el sig•ne del zodiac que regia ci dia del naixement de l'inte-ressat en conèixer el seu esdevenidor.

No cal pas insistir en què sOn faules mitolOgiques,que j a en el seu temps es deja que eran lilies dels som-nis 1 de Ia nit, casades amb la mentida I embolicadoresde la histOria. Totes plegades no tenen avul dia gairebon public ni partidaris. La cosa és ben natural, per-qué si mes no, ci penteisme que respiren les costumsdeis homes que vivien Ia 2.000 anys, no encaixa ni en-tre els que som cristians ni tampoc entre els qui nosenten cap te religiosa.

AixO no vol pas dir, que, almenys pci que a mi Iaref erència, no trobi ben distreta la lectura de les obresque taut els grecs corn els romans i demés pobies cx-pliquen dels seus déus.

Es cert, pero, que en aquelles faules hi desfilenhomes i dones de totes menes 1 rnals de totes classes,monstres que sOn home-cavall, home-burro, home-peix, home-ocell, home-cabra etc.

tJnicament entre aquest monstres he trobat a fal-tar i'home-gos 1 no pas perquè els cans no figurin benrepetidament entre els déus mitolOgics.

Sembia que aquest slmpätic mamifer hagi estatrespectat de convertir-se en rnonstre, en memOria talvegada de la seva lielal amistat amb l'home.

Quan ha sigut elevat a déu ha sigut corn en Anu-bis, en la forma de gos fill d'Oslris.

També ii han destinat una deesa protectora. Lasimpática i casta Diana, qul quan caca va voitada deninfes I de gossos. Es tan recta amb la castedat quequan una de les seves ninfes hi I altä la converti encèrvol iii atià els gossos que la mataren i se la menja-ren.

Hi ha també ci gos Cerbero que tenia tres caps itres bocjues. Guardava la porta de l'Inlern i manyaga-va les ànimes dels infehcos quan lii entraven, men-jant-s'els quan ne volien sortlr. Es veu que era un gosde bona mena, perquè quan Ofeo va baixar a l'inferna cercar Euridice va poguer adormir-lo amb la sevalira.

Hercules, en un deis seus deu treballs, va haver debaixar a l'infern a buscar Aicesti, i ilavors va lligar cigos amb una cadena i ci va Icr seguir.

Un altre gos també pie de bondat, lou ci Mera, queva avisar Erigena de la mort del seu pare, an ant a lla-drar cada dia sobre la seva tomba.

Acteon, gran caçador criat pel centaure Oniron,tenia cinc gossos; Oribano equivalent a puja munta-nyes, Pachitos 0 gras, Poeminls 0 pastoram, Strite 0noia i Teron o caca be.

Finalment cal també anomenar ci gos Lelapso,propietat de Cefalo. Dit gos mai havia perdut cap peS-sa de caça 1 fou utilitzat per Anfitrion per matar unaguilla que assolava les terres de Tebas. Jupiter va ferconstruir en pedra la figura d'aquesta gulneu perse-guida pci gos.

He dit abans que en les Iaules mitoiOgiques no estroba ci gos utilitzat en figura de monstre, i cal tamberemarcar que sempre és usat per Icr obres simpti-ques, cosa que demostra que els homes de Ia més de2.00 0 anys j a estimaven els gossos corn molts de nosal-tres, I els felen estimar pels seus déus.


£zciata la Prncra Oucrra Mundial(Fragment de Ia Prirnera part de les meves mer6ries,

dedicat a ic del meu pare)

No sé corn ii per qui, ci pare s'havla deixat convéncerni qui va tenir prou ascendent darnunt SeU per a decidir-10 a deixar Ia quieta, somorta, grisa I tan amacia Girona Ianar-se'n amb la familia a viure a Ia trepidant, soroliosa,rnirotej ant i incOgnita Barcelona.

Després del Consell de Guerra que l'havia condemnata sis mesos d'empresonament, judici que Weyler, flavorsCapit0 General de Catalunya no va voler signar, ci pare,maigrat la Hibertat recuperada no es sentia segur a Gi-rona. Sabia quo d'encO, de la publicaciO de l'opuscle escritper eli amb la col.laboraciO del doctor Didac Ruiz :'Lalocura de Alvarez do Castro", tenia molts enemies a Giro-na (I ara, en 1072, trenta an ys deapres do Ia seva mort,acabo de descobrir que encara en té. Eren i son enemiessubterranis hereus d'aquells que ho van ser en la sevaèpoca. El pare sabia que aquests enemics esperaven unanova ocasiO de ferir-lo i si podia ser a mort, rnillor.

Per altra banda eis afers econOmics de "Ciuciadanla"ci periOdic que en Bertrana dirigia, anaven a mal borras.Ja no ii pagaven ci sou integre I aixO que era un sou beneac arransit.

El pare havia sofert molt durant el seu proces. Nohavia anat a la presd per les seves idees politiques sincipci seu candor i lea seves badades, No desitjava tornar-hi.No era politic i encara menys Iluitador. A Girona es sen-tia espiat I exposat a qualsevol aitra venjanca.

Els amics barcelonins ho sabien. Li deien que no po-dia esperar rca de Girona. Tenia prou talent I anomenadaper a guanyar-se Ia vida a la capital amb la seva ploma.

En Prudenci Bertrana no n'estava gens convencut.Amava Girona, lea seves pedres, ci seu cci, ci seu silenci,les seves rodalies. Dc mds a més, la gran urbs ii Ida pocao moita basarda, Passava hores i més hores pensant-s'hi.En parlava amb els seus fidels amics Montsalvatge i Ru-hola, amb la mare...

Finalment l'oferjment de 1'Antoni LOpez Ventura, edi-tor de "L'Esquella de la Torratxa" i" La Campana de Gra-cia", ci qual ii assegurava una ocupacid I un sou fixes enels seus periodics, ci va decidir. Eli, la dona I els quatre fillsy am anar a viure a la Placa del ltd. PerO poc temps des-prés d'cncetat aquest càrrec, en Bertrana va veure que ambci sou que guanyava a can LOpez, no en tenia prou per amantenir la familia. Demés, no s'avenia ni amb l'editorni amb Ia majoria dels redactors de la casa. Eli no era niintrigant ni at alagador ni manifesser ni hipOcrita, quah-tats que molts dels seus companys posseIen. El pare no sa-bia discursejar ni dissimular i ci tarannã del periOdic, mal-dient i xarO, ci fastiguejava. Aguantava per forca perquéja s'hi havia engoif at I els pocs diners que guanyava elshavia de menester per a procurar menjar a la I ainilia, pa-gar ci iloguer de l'habitacle.

Viviern modestissimament La mare havia de continuarfent cia mateixos miracles econOmics que a Girona. L'Ele-na l'ajudava en tot. Anava a comprar, rentava, fregava 1planxava, Jo tornava a estudiar ci violoncel a i'AcadèmiaAinaud I composicjO I harmonia, a l'Escola Municipal delP arc,

No anavem rnai a cap hoc d'esbarjo. Adesiara ensacontentavem d'una passejada pci Parc de la Ciudadel.Ia1. algun diumenge, pujavem a Montjuic, a Vailvidrera o aSant Pere Mãrtjr, sempre anar I tornar a peu, generalmentci pare i jo que ercm els ilnics caminaires de la familia.

En i'endemig havia esciatat la primera guerra mun-dial. A Barcelona i també arreu d'Espanya, es formavendos bandois, En els cafés, en les botigues, en ies cases par-ticulars les discussions degencraven sovint en disputes ibarafles. Trct.ze o catorre mU catalans s'havlen aiilstat enlea files franceses en quahtat de voluntaris. A Catalunya,sobretot eli intellectuals i cia artistcs, estaven pels france-sos, mentre l'clement oficial, sobretot, ci militar I una bonapart de la clerecia, estaven peis alemanys.

A casa, tots erem francOfils perO a casa l'oncle Albert,eren germanOfils Per a evitar discussions, ci pare 1 la mare

van decidir no parlar mal de Ia guerra davant de la I amiliado Girona.

A Barcelona, per a evitar, iguaiment, lea discussions Iles enverinades disputes que solien acabar a cops de puny,algü va tenir l'acudit de Labricar uns botonets que els ho-.mes s'enganxaven a la solapa, on horn podia Uegi.r "Nome hable usted de la guerra".

El pare formava part de la redacclO de la revista Iran-cOfila: "Iberia" que dirigia I administrava Claudi Ametfia.Hi col.iaborava tambe en Rovira 1. 'Virgin, en Roman Jon,l'Alexandre Plana, l'Eugeni Xammar. El pare tornava acasa amarat dun entusiasme francOffl i d'indignacio anti -alemanya. Nosaltres compartiem amb eli h'amor a la cuitu-ra franccsa 1 i'odi al materialisme alemany. Les derrotesfranceses ens aclaparayen i lea victOries ens exaitaven.

En Prudenci Bertrana publicava a "L'Esquelia" unacrOnica setmanal, Algunes d'aqucstes crOniques —que hereilegit darrerament en escriure l'assaig bibliobiogrficdedicat ad pare— contenien una dosi d'ironia i tins de san-casme que sadden perfectament amb ci tarannã de lesdues revistcs den LOpez, satiriques i, mes o menys segre-gadores de yen. PerO I'autor de "Proses BO.rbares" no s'a-costumava a Barcelona, No pala el tripijoc politico-social-intellectuai on forcosament havia de moure's. Bcrtranasegula sent un senziil i romantic provinciO. dificiimentadaptable.

El pure i jo anavem adcsiara a passejar pci port. Ca-minavcm amunt I avail dels mohls, Ensumavem la bravadad'aigua saiada ileugerament corrompuda, barrcjada amballuvia del mar Invisible. Veicm lea Golondrines carregadesdc navegants casolans en les que no pujavem per estalviarcis diners del passatge. Contempiavem els grans transat-lantics immObils arran de moli, piens de vida interior,amarats de la nostalgica poesia del viatge. Ens creuavemamb cia mariners de caminar gronxadis I esguard pie dehiunyanics. Jo em delia per pujar a qualsevol nau I anara qualsevoh iloc, mar endins devers ci mOn exOtic on aque-lies naus anaven i venlen.

Aiguna que aitra volta, ci pare m'emmenava a la re-dacciO d'un diari, Aixi vaig conèixer, ara l'un ara l'aitre,els seus companys de periodisme. En Marius Aguilar erade Cuenca. A Barcelona s'havia catalanitzat. Parlava be cicataia perO no Ieia ics vocals neutres, ci mateix que 11passava a la mare. En Marius Aguflar estimava molt cipare. Era un home cntusiasta, afectuds, comunicatlu Igarlaire. Liula Un gran mostatxo I atxendds I unes ulleresmirotej ants. Va traduir ai castcila la novella del pare:'Ticta Claudina" ha qual va ser publicada en aquesta lien-gua abans de ser-ho en cataià amb ci titol: "Ernestina".L'Aguiiar va organitzar un apat d'aquests que ara endiuen de germanor, per a ceicbrar la incorporaciO d'enPrudenci Bcrtrana a les lletres barcelonines.

El pare frequcntava també, amb mds o menys entu-siasme, en Pous i Pages, en Pere Coromines, l'Ignasi Igle-sics, en Rovira 1 Virgili, en Claudi Ametlia... Aquest darrerl'invitava sovint a sopar en la cèiebrc taverna dci barn dela catedral anomenada El Beco del Race destruida en 1937per les bombes d'aviaciO durant ha nostra guerra civil. EnClaudi Ametila, abans de morir, em va pariar liargamentdcl pare. Evocava la cèlebre taverna del Beco I deja quedurant aqueiis sopara, ci pare era tan feliç que xerravapeis coizcs. El pare sabia apreciar Ia bona amistat 1. Iacordialitat dcls scus amics. S'expansionava contant lesscvcs aventures cincgètiques 1 els seus llarg 1 saborososcoi.loquis amb cis camperols de l'Esparra I els pescadorsde i'Emporda.

L'Ametiia em dela que ci pare no solament xerravasinO quc reia com un infant. Descrivia les caceres d'ãnecssalvatges, aiguamolis dci Fluvlã endins I Ia persecuclO doperdius en terres scivatanes en companyia deis seus Ildelsgossos Dick i All: emocions 1 èxtasls contemplatlus enl'època ja liunyana de propletari rurai quan compartlaamb entusiasme Ia vida simple dels peladors de suro 1 delscarboners de L'Esparra.


Reflofgcri Joicra

J. Margarit o1iva

Anseim Clove, 10 - Tel. 94SANTA COLOMA DE FARNES

Larnpi5ter!a y Electricidad EleLlrodomásticos

Joaquiii RanelisBEP]thSENTANTE Dli

IV E S 'I' I 1 G H 4) U S EJose Antonio, II - Tel. 248TalIer San Da!rncio, 40 - Tel. 315

SANTA COLOMA DE FARNES

JEFF FABBICAC1ONPara Empresa denueva creación, de unos cua-renta trabajadores, en Santa Coloma deFames.

Debe ser persona con dotes de mando, respon-sable y clisciplinado.

PreferibJe con experiencia en cargo similar oen otro que haya desempeñado funciones demando.

Se le entrenarã debiclarnente antes de respon-sabilizarle del cargo. Buena retribuciOn, següncondiciones y experiencia del candidato. Ho-rario continuado todo ci año.Dirigirse personalmente o por escrito a

SERVELEC, S. A.

Carretera de Castanet, s/n.Santa Coloma de Fames

iHNIOSY ESIODIANIES E MAESIOIA 0

PERITflJE INIIUSTRIAI.ES

que conozcan o estCn iniciados en Electrônica(montaclores y reparaclores dc electrodomCs-ticos, mäquinas de calcular, etc. PodrIan con-siderarse con base suficicnte personas con co-nocimientos de transistores, radio, TV., mag-netOfonos o sirnilares).

SE DARAN CURSILLOS DE FORMACION

Prcscntarse en SERVELEC, S. A., carretera deCastanet, s/n., Santa Coloma de Fames, de 18a 21 horas.

Va iniciar-se a la Nostra Ciutat, concretament alMas Solä, ci CINTURO CICLISTA DE CATALUNYA.La tarda abans de la sortida va haver-hi la presentaciidcls corredors anib assistència de les autoritats i pre-sidents de les entitats esportives locals.

Aquest CINTURO és organitzat per la U. D. deSants, entitat que tambe organitza la VOLTA CICLIS-TA A CATALUNYA, i per aixO ens dirigim al President,Sr. Quirze Marti 1 Vilanova, a Ii do que ens contestiunes preguntes.

—TC dificultats econômiques l'organitzaciO d'a-questa confrontació?

—El ciciisme té un greu problema econOmic; Cs adir, no podern icr pagar una cntrada, tal corn faricinen un camp de fUtbol. La gent ho contempla gratuI-tamcnt. La publicitat representa una gran ajudla perOno cobreix les despeses; ci que resta es paga mitjan-cant l'ajuda oficial i donatius.

—iii ha molts aficionats a! ciclisme a Cataiunya?—Hi ha concedides unes 1.000 llicCncies entre jo-

venus I aficionats; podern dir que ci ciclisme va endla-vant. Dc professionals sols n'hi ha dos.

—No Cs difitultCs ci fet de que els cicilstes hagijid'entrenar-se per les carreteres?

—Aquest Cs un problem a molt gran cjue actual-merit tC plantejat la FederaciO, car pré.cticament nohi ha velOdrems.

—La Volta Ciclista a Catalunya que es ceiebrardel 12 a! 1' de Setembre quin recorregut fará?

—Tremp- Tarragon a, Granollers 1/2 e tapa- SagarO,Olot-Puicerdä Andorra-La Seu (passant pci Pas dc laCasa)', La Seu-Manresa. Diumenge: La Scu-Barcclona(Castell dc Montj uIc). Tarda: etapa contra-rellotge28,400 Km. final carrera a Badalona.

—Quins equips hi participaman?—Quatre dc nacionals i 4 d'estrangers.—Hi participa 1'Ocana? I en Merks?—El primer si, l'altre no.TambC va assistir a l'acte ci President do la Fede-

deració Cataiana de Ciciisrne. Sr. Mariano Caflardo.El motiu pci que ci CinturO sortis dc Santa Coloma

es degue a! Club Local de Cielisme amb Ia col.laboraciódels propietaris de Mas Soià.

Aprofitem ama per a intentar saber corn marxaci Club Local, i segons se'ns informa sembia quo aquestany tornarà a haver-hi la volta SELVA-GUILLERIESque la una colla d'anys es celebra durant els dies do IaFesta Major.

explotacions forestals

serradores

manuel ca5adevall

pIaç del fir&, 26



GillS... SANI MIDUEL OE CEADEELSTemps tardorenc d'Octubre! Quin goig ei caure ci

dia vora ci campanar piramidal dcl rustic romàniccia Sant Miquei de Cladefls!

Fa anys que la pica baptismal és a fora en el repl.de pedra grisa, amb la facana i ci portal, tan ben re-soit, amb punt de porta ferrada, ull de la roda quecentre la vail qua ja algU va dir és d'aquelles que esrecorden sempre per ia grata impressiO que deixa enl'inim. Si, d'una beliesa suggestiva i coipidora ciasiiencts, ara qua eis seus fills també, corn arreu, hansortit a la recerca de nous iioritzons cap ai pla, capci dalt..., perO en i'esperit cia segur qua hi porten cirecord i l'enyorança del seu racó nadiu, guaita de totaia serraiada, envoltat per ginestons i espiguis, els teu-lats de les masies iiunyanes, una nuvolada, quatrexiprers I uns murs grisenes...

Capvespre!Silenci de la terra Al clar de lluna,cam dOna bo, en intim revolt,sentir l'escalf de nostres veus,l'embriagUesa, ci somni de la nostra paraula,la cam que regalima caritat1 sentir ci vent qua amoixa l'esperitI corn rebull de iota la calç en els meus ôssos,1 la mel a la punta de la llenguaque serva la maya dolor,i la iluni qua cm dcsiliga las sandiies,renéixer de bell nou a trenc d'auroracorn un novell Adam,fresc de la sal de la conversa i l'aiguaque es vessa en Ia meva urnai assaona i'errnot I veig l'estiucontra tota esperanca.

Capvespre!.Jo et copso. ombra del Verb en ci cor de la nit,conversa del silenci, a ulor de terra,cinyeli de la maya ombra, ci mateix aire,font on m'abeuro de la set del rostraI bleix que ye i se'n va, cor a car,1 empelta ci Crist I Nicodemus.

L'alê cia Déu crei la nostra imatge.Maduren els sentits la vida breu,perO tornem a Déu ci que és de Déui l'home troba Déu en el paisatge.Lium i tenebra, mort i vida, amor...Qui en copsarã l'abisme i la mesura?—Treballa, home i argila, la figuraal Ions del teu paisatge interior.

Plaza GeneralIsimo, 14,2.°Teléfono 124



Fill de Joaquim TriosSANTA COLOMA DE FARNB

serradores

Ilenyes

explotacions forestals

ctra. girona, s/n - telèfon 287


Restaurant Bar - Tenis

Parc Infantil - Piscines

NOVA DIBECCIO

Especialitats restaurants

• Cabrit

• Galtes de porc

• Anec amb taronga

• Peus de porc

Carreter de Sils, Kni. 2 - Tel. 53 - Aparat 64


In5taLFacio hum i aigua

Represeritació oficial de KELVINATOR

Televisors "General Elèctrka Espanyola" (G. E E.)

c. Pare Liuls Rodés, 40



MATFONA A LA 1EV GENERAL OF EOUCACION L'IOIOMA CATALA … · bios, podria tambC obilgar al...

Documents

Transcript of MATFONA A LA 1EV GENERAL OF EOUCACION L'IOIOMA CATALA … · bios, podria tambC obilgar al...